Marchelo's Wei

El intercambio

2009-06-07T19:27:00.002+02:00

Com ja he dit en vàries ocasions en aquest bloc, el que està fent Clint Eastwood pel món del cinema és impressionant. No hi ha director més regular en l'excel·lència. Com a mostra, les seves últimes pel·lícules: El intercambio, Gran Torino, Bandera de nuestros padres, Cartas desde Iwo Jima, Million Dollar Baby, Mystic River...

"El intercambio" se'm va escapar quan la feien en el cinema (em feia una mica de mandra per l'Angelina Jolie, una actriu que no m'agrada gaire). Un cop vista, em sembla totalment incomprensible que no fos nominada en la última edició dels Oscars. És un drama-trhiller perfecte, al nivell de les millors pel·lícules d'Eastwood, genial (per sencilla) direcció i amb grandíssimes actuacions (excepte la Jolie).

L'Angelina Jolie interpreta una mare que perd al seu fill quan se'n va a treballar. Després de llargues investigacions, la policia li entrega un nen que no és el seu fill i intenta, per totes, tapar el seu error. Ella lluita per denunciar l'error comès, però la policia farà el que sigui per silenciar-la.

Com ja havia fet amb "Mystic River", Clint Eastwood parteix d'una història típica de trhiller per composar un drama familiar brutal i perturbador, una dura crítica a la corrupció de la societat (i en particular de la policia), que enganxa moltíssim i passa volant, tot i el seu llarg metratge (140min). Pocs directors reflecteixen tant bé com l'Eastwood la complexa moral humana, la doble moral, els grisos, els matisos, en contrast amb els blancs i negres de les pel·lícules del Michael Bay. I pocs directors tenen tant d'art càmera en mà: en aquest film hi ha unes quantes escenes per recordar, però em quedo amb una en la que a un policia se li crema el cigarro que encén per fumar. Els qui l'hagueu vist la recordareu.

A part del seu excel·lent guió el punt fort de "El intercambio" el trobem en les actuacions dels secundaris, capitanejats per un mesurat John Malkovich, al qui segueix un sorprenent Jeffrey Donovan (que interpreta l'odiós policia que li fa la vida impossible a la Jolie). L'Angelina Jolie s'esforça molt, com és habitual en ella, però no me la crec: té una veu horrorosa, i exagera massa. Es nota que es vol treure l'etiqueta de sex symbol, però li queda un llarg camí per recórrer (tot i el seu Oscar).

M'ha sorprès lo bona que és "El intercambio", probablement perquè vaig cometre l'error de pensar que si a l'Eastwood no el nominaven a l'Oscar era per haver baixat el nivell. Ni molt menys, tot i la seva avançada edat, aquest home està en plena forma! Ah, i ara està rodant un film sobre el Mandela (basada en el famós llibre de John Carlin "El factor human") que té molt bona pinta, amb el soso del Matt Damon i el gran Morgan Freeman.

Puntuació filmaffinity: 7,6
Puntuació Marchelo's Wei: (*****)

El millor: sóc jo o és molt molt bona? El pitjor: la Jolie.

My blueberry nights

2009-06-03T19:58:00.009+02:00

Wong Kar-Wai és, sens dubte, un dels autors més interessants en el panorama cinèfil actual. Els seus films són inimitables, desprenen classe, magnetisme i, com els llibres del gran Yukio Mishima, primen la subtil insinuació, tot el contrari que les super-produccions que ens venen de Hollywood, que abusen de l'ús de la majúscula, la negreta i el subratllat.

"My blueberry nights" és la primera incursió de Wong Kar-Wai al cinema occidental, fent ús d'actors de parla anglesa tant reconeguts com Jude Law, David Starhain, Natalie Portman o la

cantant Norah Jones. Tot i així, la pel·lícula no perd les notes característiques del director, la seva essència, si bé no està al nivell d'altres films seus com Chunking Express, 2046 o In the mood for love.

Una noia (Norah Jones) coneix al propietari d'un bar (Jude Law) el dia en el que la relació amb la seva parella s'acaba. Al mateix temps, i també per això, la noia decideix voltar pels Estats Units, en un viatge en el que intentarà retrobar-se amb ella mateixa, i en el que coneixerà gent força peculiar.

El començament de "My blueberry nights", que té lloc en el bar on treballa el personatge interpretat per Jude Law, és genial. És digne d'elogi l'ús que fa el director d'un espai tant petit i tancat, però que a l'hora transmet una gran calidesa i tranquilitat: és el millor exemple de que el cinema, en ocasions, pot ser ART, en majúscules. Aspectes tècnics a part, la presentació dels personatges del Jude Law i la Norah Jones és perfecte.

Una vegada la noia decideix fer el seu viatge en busca del somni americà, moment en el qual el film clarament es converteix en una road movie, el film perd benzina. Analitzant els motius, considero que el principal "culpable" és el personatge interpretat per la Norah Jones, la protagonista de la pel·lícula que, parlant clar, no té sang a les venes. Ella va coneixent gent i va marxant dels llocs on resideix sense deixar rastre en ningú, i això fa que en determintats moments de la pel·lícula et domini la indiferència, i es perdi l'atmòsfera magnètica tant atractiva que consegueix crear el brillant inici del film, i que no es recupera fins els 5 minuts finals (impressionant l'escena que tanca la pel·lícula!). Wong Kar-Wai no es caracteritza per implicar-se massa amb els seus personatges, però en aquest cas s'ha passat de neutral.

En el terreny interpretatiu, cal parlar de Norah Jones, una excel·lent cantant que en aquesta ocasió fa d'actriu. La veritat, la seva actuació em va deixar tant indiferent com el seu personatge, m'agradaria veure-la interpretant un paper amb més caràcter. Jude Law, Natalie Portman, Rachel Weisz, David Starhain tenen papers petits i, com a grans actors que són, compleixen sense problemes.

Esperava tantíssim de My blueberry nights, tenia tantes ganes d'entronar-la, que no he pogut evitar decepcionar-me un pèl. És un film preciós, poètic a més no poder, formalment brillant de dalt a baix però que, per desgràcia, no m'ha emocionat com esperava que ho fes.

Puntuació filmaffinity: 6,8
Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)

El millor: tot i que no ho pugui semblar pel meu comentari és molt bona! El pitjor: dels grans directors sempre s'espera veure una obra mestra, i aquesta no ho és...

Ángeles y demonios

2009-05-18T19:24:00.004+02:00

La veritat és que no tenia previst veure aquesta pel·lícula, "El Código da Vinci" i el pentinat del Tom Hanks m'havien semblat horrorosos... no obstant això, estem en plena època de blockbusters, i per veure-la un diumenge per la tarda, "Ángeles y demonios" no deixa de ser una bona opció. És un film normalet que no destaca en res especial, però que diverteix lo just per no considerar que has tirat els diners pagant l'entrada.

En la Ciutat del Vaticà, el Papa mor i els Illuminati, un grup de fanàtics, segresta a 4 cardenals per tal d'assassinar-los públicament. La policia del Vaticà pensa en Robert Langdon (Forrest Gump, vull dir, Tom Hanks) per tal de que trobi, a contra-rellotge, als 4 cardenals abans de que els matin.

Les pel·lícules de l'excessivament odiat Ron Howard acostumen a ser previsibles, i en aquest cas no podia ser menys. "Ángeles y demonios" és previsible perquè, com succeeïx en tots aquests thrillers, juga a ser imprevisible, sobretot al final del film. Que el dolents o els dolents no siguin els que semblen ser és previsible, i sembla que sigui un requisit indispensable a l'hora de fer aquest tipus de pel·lícules. A mi personalment aquest recurs efectista em comença a cansar, com també em cansa el que després d'un d'aquests girs sempre s'hagi d'explicar tot amb pèls i senyals.

No només és previsible en això, sinó també per l'estructura repetitiva de la pel·lícula: Tom Hanks busca pista - Tom Hanks busca cardenal, així, en quatre ocasions. Sort que no paren de passar coses, perquè sinó es faria molt avorrit. De fet, cap al final la pel·lícula pateix una important baixada de ritme, degut al seu excessiu metratge (138 minuts!): un film tant llarg ha de ser o molt entretingut o molt bo (o les dos coses) per no fer-se pesat, i no cal dir que "Ángeles i Demonios" no té aquesta sort.

Entrant en el terreny de les actuacions, cal parlar de l'interpretació d'un gran actor, el Tom Hanks: lamentable. Sí, lamentable, encara que una mica menys que a "El Código da Vinci", gràcies a una petita millora en el seu pentinat. Al bo del Tom no li va gens aquest paper, i per això es passa tota la pel·lícula dedicant-nos una ganyota rere l'altra, pot ser per recordar-nos els seus temps de Big o Splash!. De la resta d'actuacions: Ewan McGregor, soso, com gairebé sempre; Stellan Skarsgard, sobreactuat i desaprofitat.

En definitiva, un blockbuster decent, i poc més. Si busqueu diversió fast food us recomano veure abans "Star Trek" que aquesta, clarament és més bona.

Puntuació filmaffinity: 6,4
Puntuació Marchelo's Wei: (***)

El millor: "Ángeles y demonios" millora "El Código da Vinci". El pitjor: era molt fàcil millorar "El Código da Vinci".

La princesa Mononoke

2009-05-15T16:35:00.004+02:00

(si la teva intenció és llegir aquest comentari, et suggereixo que abans obris el video de youtube que he penjat al final: no cal que el miris, amb escoltar n'hi ha prou)

Tot i considerar "El viaje de Chihiro", del gran Hayao Miyazaki, una obra mestra indiscutible i una de les meves pel·lícules preferides, fins fa ben poc no havia vist "La princesa Mononoke", una altra obra rodona, tant o més bona que l'anterior; un film perfecte, madur, emotiu, que demostra que les pel·lícules d'animació no sempre són pels més petits.

L'Ashitaka és un jove príncep d'un poblat del Japó rural que és ferit per un porc senglar endimoniat. Per tal d'evitar morir a causa de la maledicció del porc senglar, fa un llarg viatge en busca de l'Esperit de la Naturalesa, on coneix a la princesa Mononoke, veient-se inmers en una lluita entre les forces de la naturalesa i els éssers humans.

Com haureu vist, la història de "La princesa Mononoke" està plena d'imaginació, i beu de la mitologia japonesa, com també succeïa a "El viaje de Chihiro". Esperits, animals que parlen, arbres que es mouen... seria un error confondre's i pensar que estem davant un film infantil: és fantàstic, sí, però adult i profund. El missatges de la pel·lícula són múltiples, i de ben segur que ja han estat motiu d'estudi. El més clar és ecologista/pacifista: l'ésser humà ha de saber conviure amb la naturalesa, respectant-la. També hi trobem una certa nostàlgia per lo tradicional, un dilema típicament japonés, una societat que ha de conviure amb la contradicció de voler ser puntera en quant a modernitat i tecnologia però sense perdre els estrictes valors pels quals es regien les generacions passades. Val a dir que en ambdós casos Miyazaki sembla optar per l'equilibri.

L'art del Miyazaki com a director d'aquesta pel·lícula és impressionant. En la meva opinió, se l'hauria de valorar no només com un excel·lent dibuixant, sinó també com un gran director i guionista, amb independència de que els seus films siguin o no animats. Personalment disfruto del lirisme i bellesa del traç del Miyazaki, ja que evoca unes sensacions que serien difícilment igualables utiltzant actors de carn i óssos. Com exemple de tot això, la que per mi és la millor escena del film, la primera trobada en el riu entre l'Ashitaka i la princesa, genial!

Capítol a part mereix la banda sonora, del per mi fins ara desconegut Joe Hisaishi, que està al nivell dels més grans compositors del setè art. A "La princesa Mononoke" demostra un gran versatilitat al combinar temes èpics, d'una força brutal, amb d'altres íntims que posen la pell de gallina.

(Si heu escoltat el video de Youtube que heu penjat fins el final ho haureu comprovat!)

Suposo que amb tot l'anteriorment dit no he fet més que fomentar la meva fama de ser excessivament benevolent comentant films, però bé, volia deixar clar que, per mi, és una pel·lícula que s'ha de veure sí o sí. Gràcies Dani pel descobriment!

Puntuació Filmaffinity: 8
Puntuació Marchelo's Wei: (*****)

El millor: és una obra artesanal cuidada al màxim detall, feta amb gran sensibilitat.

Tema principal de la pel·lícula

Tràiler

Star Trek

2009-05-11T19:08:00.005+02:00

Vagi per davant que no sóc seguidor de "Star Trek", mai m'ha atret l'estètica trekie. De petit havia vist la sèrie, però tampoc la recordo massa, la veritat. Així que si vaig decidir veure la pel·lícula nº11 de la saga "Star Trek" va ser pel seu director, el creador de la grandíssima "Lost", J.J.Abrams. Ben pensat, aquesta sèrie és la seva gran fita, si tenim en compte que aquest bon home ha firmat el guió d'Armaggedon...

Les crítiques han estat excessivament generoses amb "Star Trek". És cert que és molt entretinguda, que està molt ben feta, però no deixa de ser un blockbuster pre-fabricat que, encara que costi d'admetre*, està més aprop de "Transformers" (de fet, els guionistes són els mateixos) que del Batman de Christopher Nolan, per posar un exemple.

*Pot ser un crim comparar l'idolatrat J.J.Abrams amb l'odiat Michael Bay.

L'estudiant Kirk és un noi rebel però amb un gran potencial; per determinades circumstàncies, haurà de fer front al romulià Nero, a bord de l'USS Enterprise, juntament amb el seu colega de les orelles èlfiques, Spock.

J.J.Abrams ha demostrat amb "Star Trek" que és un tio molt llest. Segons diuen, el film és fidel a l'herència trekie. No només això, sino que qui no és fan (com és el cas d'un servidor) ho entén tot perfectament, ja que el film comença amb els inicis dels protagonistes de la saga. D'aquesta manera, J.J.Abrams consegueix emocionar els trekies (a qui no li agrada veure créixer els seus herois?), i deixar la porta oberta per fer unes quantes pel·lícules més.

S'ha de reconéixer que tècnicament "Star Trek" és una pel·lícula impressionant, i que això fa sumar molts punts al film. El millor de tot és que els efectes especials són els adequats en cada moment, ni sobren ni falten, com sí succeïa en les últimes pel·lícules de "Star Wars" o en el "King Kong" de Peter Jackson, on hi havia moltes escenes, masses, en les que es notaven en excés les ganes de lluïment dels programadors informàtics de torn (o dels productors, a qui els encanta fardar!).

El ritme de "Star Trek" és vertiginós, similar al de "Misión Imposible III", dirigida també per J.J.Abrams. Certament la pel·lícula no es fa en cap moment avorrida, però no recordo un moment que m'emocionés de veritat (a lo millor m'ha contagiat l'insípid de l'Spock).

Lluny de foscors, a "Star Trek" trobem constants bromes que trenquen amb el to adult que podria haver tingut el film. Aquesta fòrmula, utilitzada amb gran encert en els films d'Indiana Jones i la saga Star Wars, es fa en ocasions pesada, i resta dramatisme a la pel·lícula. Les divertides aparicions del Simon Pegg (Arma Fatal) no fan més que confirmar l'anterior: hi ha un moment que més que una pel·lícula de ciencia-ficció, "Star Trek" sembla un capítol de "Little Brittain" o "The Office".

La tria del repartiment em sembla encertada: no sé si els actors escollits s'assemblen als "originals", però no desentonen. Això sí, en el meu parer, no hi ha cap gran actuació, com he llegit en alguns comentaris. Això sí, les aparicions d'Eric Bana, un gran actor, com a dolent de la pel·lícula, són curtes però imponents, sobretot per la veu.

"Star Trek" val la entrada, però no ens enganyem, no deixa de ser cinema palomitero sense cap pretensió. I que consti que jo m'ho passo de conya veient aquest tipus de cine! Em dóna la sensació (i això és parlar per parlar) que les anteriors pel·lícules de "Star Trek" eren tant dolentes, que per això aquesta última ha rebut una acollida tant favorable.

Puntuació filmaffinity: 7,4
Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)

El millor: és tant directe en tot que no tens temps d'avorrir-te. El pitjor: una saga més que vendrà com xurros!

Buscando un beso a medianoche

2009-05-06T19:48:00.007+02:00

Avui toca recomanar una d'aquelles pel·lícules que els qui ja fa temps que us passeu per aquí sabeu que m'agraden, i molt, "Buscando un beso a medianoche".

Wilson és un jove deprimit que a 31 de desembre es troba a L.A., a casa d'un amic seu i la seva nòvia, sense cap plan per passar la nit i sense cap noia a la que fe un petó quan sonin les campanes. Per això decideix penjar un anunci per Internet sol·licitant companyia per passar el cap d'any. I així és com coneix a la Vivian, amb qui gaudeix d'una nit totalment inesperada.

Com ja estareu pensant, per l'argument, "Buscando un beso a medianoche" té molts elements en comú amb pel·lícules (que m'encanten) com "Lost in translation", "Once" o "Antes del anochecer/amanecer". En totes elles es tracten trobades atzaroses, aquest estrany iman que tenim els éssers humans que fa que ens juntem quan més ho necessitem. En el cas de "Buscando un beso a medianoche", comparteix també amb "Once" l'autenticitat que dóna el rodar un film amb quatre duros i actors totalment desconeguts. I és que la pel·lícula, tot i lo extravagant de les situacions que planteja, desprèn naturalitat pels quatre costats: és a estones divertida, a estones dramàtica...

A nivell formal destaca la fotografia en blanc i negre. Personalment m'agrada l'ús d'aquesta tècnica, ja que ajuda a donar el to especial que el director busca al explicar-nos una història que succeeix la nit més senyalada de l'any. També em va agradar força la banda sonora (element bàsic de qualsevol pel·lícula indie), molt tranquila i adequada a cada situació.

No tinc molt clar quins aspectes negatius puc comentar d'aquesta pel·lícula, ja que pel meu gust en té pocs. Probablement tarda un pèl en arrancar, i l'actor principal no fa una interpretació d'Oscar, però a part d'això, és un film rodó que consegueix, sense virtuositats, el que persegueix.

Puntuació filmaffinity: 7,4
Puntuació Marchelo's Wei: (****)

El millor: veure que de vegades la frase "els diners no ho són tot a la vida" es compleix! El pitjor: l'actor protagonista, ni fu ni fa.

La sombra del poder

2009-04-27T20:19:00.007+02:00

Suposo que estareu d'acord amb mi en que desde fa unes setmanes escollir peli per anar al cine està força difícil... i m'imagino que seguirà sent així durant llarg temps, d'aquí poquíssim ja arriba l'estiu, i no podem esperar res més que blockbusters. Doncs bé, dins d'aquesta mediocritat que domina les sales de cinema, "La sombra del poder" és una bona opció.

Dirigida per Kevin McDonald (El último Rey de Escocia) "La sombra del poder" és un thriller dels de sempre, on el Russell Crowe interpreta un periodista que investiga la possible relació entre la mort de l'ajudant d'un congressista (Ben Affleck) i la privatització de la seguretat nacional als EUA.

Estem davant una pel·lícula convencional en tots els sentits, sense que això hagi de comportar connotacions negatives: "La sombra del poder" és just el que t'imagines després de llegir-ne l'argument. Sòlida, entretinguda, a estones fins i tot emocionant, però poc sorprenent, per no dir gens.

La trama de la Conspiració ja l'hem vist de tots colors (i si sou fans del Jack Bauer, com jo, encara més!), i en aquest sentit la de "La sombra del poder" és previsible. El guió està força ben construït, tot i que, en la meva humil opinió, un dels grans defectes del film és el "gir sorpresa" que dóna el final; un final que ho precipita tot de forma sobtada i que trenca amb el poc missatge que podria haver tingut la pel·lícula.

En quant a les actuacions, comentar que, com sempre, Russell Crowe està excel·lent, tot i que en aquesta ocasió no sembla que hagi hagut de fer un esforç introspectiu gaire important per arribar a conèixer el seu personatge; la sorpresa ve del "cara de pal" de l'Afflleck, en el que per mi és el seu millor paper. Sí sí, ho fa bé, tot i que és evident que està limitat per la seva nul·la expressió facial. De la resta dels actors que apareixen en el film, destacaria el breu paper de Jeff Daniels, que aprofita molt bé la seva cara perturbadora (tot i que se'l conegui per comèdies, té un costat fosc per explotar importantíssim!).

No és per tirar cohets, ni per recordar massa estona, però sí és una bona pel·lícula, recomanable. Si heu de triar entre aquesta i "Dragonball Evolution", no dubteu!

Puntuació filmaffinity: 6,9
Puntuació Marchelo's Wei: (***)

El millor: arriba en un moment de crisis cinèfila! El pitjor: el final, és dolentíssim.

Marchelo's Wei a Diari de Barcelona!!

2009-04-20T19:58:00.006+02:00

Fa un temps vaig rebre un e-mail de la Maria Font, periodista de Diari de Barcelona, en el que em deia que trobava interessant el meu bloc i proposant-me fer una entrevista per la secció B de Bloggers.

Evidentment, vaig dir que sí encantat de la vida! Avui mateix s'ha publicat l'entrevista, i vull donar les gràcies a la Maria perquè trobo que ha fet un muntatge genial, fent participar a Lost in translation, la meva peli preferida. La veritat és que va ser una experiència molt divertida, un gran regal!!

Aquí teniu el link de l'entrevista, que penjo també:

http://www.diaridebarcelona.cat/noticia.php?id=5654&timestamp=20090420

Cineclub

2009-04-16T22:52:00.003+02:00

Després d'una parada no avisada (disculpeu!) torno per recomanar-vos un llibre de lectura obligada per tots els amants del cine, i també pels no-amants, "Cineclub", de David Gilmour.

"Cineclub" és un llibre auto-biogràfic en el que David Gilmour, crític de cine i novel·lista canadenc explica la relació que va tenir amb el seu fill quan aquest era un adolescent. Resulta que amb 16 anys el noi era un negat en els estudis, i el seu pare li va donar la possibilitat de deixar l'institut amb una sola condició: tenia que veure amb ell 3 pel·lícules a la setmana.

D'aquesta manera, "Cineclub" es mostra com una carta d'amor oberta cap al cinema, i a la vegada una preciosa història sobre les dificultats d'educar un fill. Les pel·lícules que David Gilmour va fer veure al seu fill van desde clàssics com Casablanca, films de culte com Chunking express, o porqueries com Rocky3 o Alerta màxima.

No vull desvetllar més per deixar que ho descobriu per vosaltres mateixos, a mi personalment m'ha encantat, us el podeu apuntar tranquilament com una possible compra pel St.Jordi que ja s'apropa!

Ja per acabar, només dir que espero poder incrementar en breu el meu ritme de comentaris, que últimament està sent força baix... a veure si aquest cap de setmana puc veure i comentar alguna pel·lícula!

Salut!

Californication

2009-03-29T20:47:00.003+02:00

Aquest diumenge a la tarda volia anar al cine, però al mirar el diari quines pel·lícules feien vaig pensar que millor quedar-se a casa, no n'hi havia cap que em motivés... per això aprofito per recomanar-vos una sèrie que em té enganxat (sí, una més!): Californication, protagonitzada per David Duvochny (sí, el soso del Mulder d'Expediente X).

"Californication" ens mostra, barrejant comèdia i drama, la vida del Hank Moody, un escriptor amb grans problemes per escriure, que viu del seu últim èxit (5 anys enrere), fornicant dia sí dia no, mentre intenta reconquerir la seva ex-dona.

Estem davant una sèrie realment divertida, amb capítols de 25 minuts de duració (sempre es fan curts!), un personatge protagonista excel·lent (té el cinisme del House però és molt més humà i proper) i un guió molt bo. Cada capítol és diferent de l'anterior i, almenys en la primera temporada, els protagonistes van evolucionant, així com la relació entre ells.

L'actuació del David Duvochny m'ha sorprès molt positivament, fa seu el personatge. El tenia per un actor molt limitat, i probablement ho sigui, però es converteix en el Hank Moody, un penjat carismàtic amb qui ràpidament congeniem.

Ara mateix l'oferta que tenim de sèries americanes és brutal, però en realitat, de bones bones no n'hi han tantes. Aquesta, tot i no ser una obra mestra, mereix una oportunitat. Ja em direu que tal us ho passeu amb el Hank Moody!

Watchmen

2009-03-21T12:00:00.006+01:00

Qui vigila els vigilants? Aquest és un dels temes sobre els que pivota "Watchmen", l'esperada adaptació de la novel·la gràfica d'Alan Moore, considerada pels entesos una obra clau en el món del còmic. El responsable d'aquesta notable adaptació és Zack Snyder, que anteriorment havia dirigit la gloriosa descàrrega d'adrenalina que és 300, comentada ja fa un temps en aquest bloc.

En els anys 80, amb Nixon de president dels EUA, la guerra freda està a punt de comportar l'extermini de la humanitat a mans de les bombes nuclears. Els watchmen, herois americans que van ser durant dècades el braç executor del Govern americà, són repudiats pel president Nixon. Amb el grup d'herois dispersat, l'ex-watchmen Rorschach investigarà l'estrany assassinat de El Comediant, un altre ex-watchmen.

"Watchmen" no és, ni molt menys, la típica pel·lícula de super-herois, ni tampoc el típic blockbuster. És un film adult, violent, amb unes quantes escenes de sexe força explícites, que té molta menys acció i més reflexió de la que vol aparentar. És una obra (en referència tan a la novel·la gràfica com la pel·lícula) que reflexiona, en sentit crític, sobre el paper que juguen les super-potències mundials en el seu rol de "pacificadors", sobre el perill que comporta que el poder es situi per sobre del bè i el mal, sobre la "teoria del joc" portada a l'extrem... en definitiva, una pel·lícula amb fons que té molt a discutir.

La tasca del director Zack Snyder és en tot moment impecable. No només ha tingut la valentia de fer el film que volia fer (i això és molt difícil quan hi ha tants diners en joc), sinó que ha sabut trobar l'equilibri perfecte entre l'innegable atractiu visual (estèticament és brutal!) i auditiu (la banda sonora és molt i molt bona) de Watchmen amb un argument sòlid que es va destapant poc a poc sense presses. Em va agradar molt la forma d'anar introduïnt mica en mica els personatges, en forma de flashbacks a lo Lost.

Els watchmen, els protagonistes de la pel·lícula, són en general personatges interessants i complexes: el Dr.Manhattan (Billy Cudrup), l'únic d'ells amb poders especials, és l'arma de destrucció massiva dels EUA, un ésser pràcticament diví, carent de sentiments; el Rorschach és per mi el millor, un inconformista, que mai deixa de ser un watchmen, un personatge fosc excel·lentment interpretat per Jackie Earle Haley (genial la veu ronca!); El Comediant (molt bona interpretació de Jeffrey Dean Morgan, tota una sorpresa) és un cínic, que destrueix tot el que l'envolta. D'altra banda tenim al soso del Buho Nocturno II, un personatge força previsible, que va d'heroi però és un covard, un pesat en fi...tampoc ajuda gaire l'insípida interpretació del Patrick Wilson.

No m'esperava gaire d'aquesta pel·lícula, doncs havia llegit alguns comentaris força negatius. Probablement si hagués llegit el còmic la meva opinió seria diferent, ja que no és fàcil fer una adaptació de la que és considerada la millor novel·la gràfica de la història. Tot i així, chapeau pel Zack Snyder, ha mantingut la brillantor visual de 300, i ha sabut donar vida i sentit al món alternatiu ideat per l'Alan Moore.

Puntuació filmaffinity: 7,1
Puntuació Marchelo's Wei: (****)

El millor: és una barreja entre 300 i V de Vendetta, pel·lícules que m'encanten. El pitjor: que molts no l'aniran a veure pensant que és un blockbuster; que molts l'aniran a veure pensant que és un blockbuster i sortiran del cinema enganyats!

El tràiler és molt bo, amb cançó de Smashing Pumpkins.

Gran Torino

2009-03-07T01:37:00.004+01:00

Els vells rockers mai moren, diuen. En el cas del gran Clint Eastwood, quanta veritat hi ha en aquesta frase! Però millor no ens deixem endur per la nostàlgia i el romanticisme, "Gran Torino" és la última aparició de l'Eastwood actor. I quina actuació ens ha deixat!

Mr. Kowalsky és un ex-combatent, vidu i amargat, que viu en un gheto rodejat de veïns asiàtics. Odia la seva família, els asiàtics, la religió, i qualsevol cosa que es pugui interposar entre ell i la seva buscada infelicitat. A rel d'una enganxada amb una panda de "gamberros xinos" el bo del Clint es fa amic dels seus veïns, i mica en mica es va treient de sobre tot l'odi que ha acumulat al llarg de la seva vida.

"Gran Torino" és una història sencilla, previsible i unidimensional, que acumula un cliché rere l'altre, i que ens presenta personatges estereotipats a més no poder; només la credibilitat del Clint Eastwood podia convertir l'anterior en una pel·lícula sincera, conmovedora i divertida, que toca sense embuts ni fons amagats temes tant importants com la vida i la mort, la religió, el racisme o els valors de la joventut.

Molt s'ha parlat de si "Gran Torino" és una obra menor del Clint Eastwood. En la meva opinió és evident que aquest film no té la profunditat que sí tenien d'altres del director com "Un mundo feliz", "Sin perdón" o les més recents "Mystic River" i "Million dollar baby", però sí guarda un element que és força comú en tota la seva anterior filmografia: el Clint MAI s'està per tonteries, ja sigui a l'hora de matar els seus protagonistes (Kevin Costner, Morgan Freeman, Tim Robbins i Hillary Swank en poden donar fe), o de fer-los actuar d'aquella manera que tots voldríem, però cap de nosaltres ens atreviríem.

En el cas de "Gran Torino", l'argument està configurat com una sort de western urbà, amb el clàssic sistema on els bons són molt bons, i els dolents, encara més dolents. Aquest fet per sí sol no és dolent, tot i que fa molt previsible la pel·lícula, ja que des dels primers 10 minuts podem intuïr què passarà.

El personatge interpretat pel Clint, el Mr. Kowalsky (imprescindible veure el film en V.O.), és l'ànima de la pel·lícula, el seu principal alicient. Les millors escenes de la pel·lícula el tenen a ell com a protagonista, tant en la vessant còmica com en la dramàtica. El paper del Clint Eastwood com actor, si bé sobreactuat (de tant en tant fot uns sorolls exageradíssims!) és excel·lent. La veritat és que el personatge "cascarràbies" que interpreta li va clavat a la cara poc expressiva del veterà director. La resta del repartiment és força discret, destacant però l'actor que fa de cura, que no havia vist en cap altre film.

Menor o major, "Gran Torino" és una pel·lícula entretinguda que cal veure, ni que sigui per poder disfrutar de la última actuació d'un home que, a base de sorprendre a tothom (és Harry el sucio!), ha conseguit fer-se un lloc, molt important, en la història del cine.

Puntuació filmaffinity: 7,9
Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)

El millor: Clint Eastwood, amb la seva simplicitat, fa fàcil lo que és molt difícil. El pitjor: massa previsible, i hi ha certes escenes que són poc creïbles.

Marchelo's Wei recomanat a 3cat24

2009-03-05T19:36:00.002+01:00

Bona notícia, "Marchelo's Wei" ha estat avui recomanat com a blog del dia a la pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, 3cat24. Moltes gràcies per la menció, tot un honor!

Vals con Bashir

2009-02-28T12:19:00.005+01:00

Amb "Vals con Bashir" em vaig endur una grata sorpresa. Sabia que estava nominada a l'Oscar com a millor pel·lícula estrangera (finalment no va guanyar) i poc més. Estem davant d'un peculiar documental fet amb animació que explica, des del punt de vista del director israelià Ari Folman, la matança de Sabra i Shatila.

Ari Folman (el director del documental i protagonista del mateix) no consegueix recordar quina va ser la seva participació en la matança de Sabra i Shatila i, per això, s'entrevista amb diversos participants dels fets, per tal de recuperar els seus records.

La veritat és que em va sorprendre que una pel·lícula d'animació fós un documental. Un cop vist el film, considero que l'ús d'aquesta tècnica està més que justificat, ja que d'aquesta manera el director ha pogut donar forma als seus records d'una forma poètica i onírica, que amb imatges reals no hagués estat possible. A més, l'animació en sí em va semblar excel·lent, totalment encertada, i ben combinada amb una gran banda sonora (genial l'aparició de la gran cançó "Enola Gay" d'OMD).

El principi del film és un pèl ensopit, no té ritme, però a mesura que l'Ari Folman va descobrint mica en mica quina va ser la seva implicació en la matança, la cosa es va posant interessant, fins arribar a un final rodó que dóna sentit a la pel·lícula.

A nivell històric explica detalls importants de la matança, però no és la intenció del director la de fer un documental rigorós sobre el tema; "Vals con Bashir" és un exercisi de redempció, on l'Ari Folman pretén expulsar els seus dimonis a l'hora que recordar al món lo estúpida i "poc glamourosa" que és qualsevol guerra. En aquesta pel·lícula no hi trobem herois, ni el típic companyerisme que ens acostuma a mostrar el cine bèlic provinent dels EUA... a "Vals con Bashir" veiem joves que no saben ni a qui disparen, que no dubten en fugir quan la situació està complicada, que es senten totalment fora de joc.

En definitiva, "Vals con Bashir" és un documental molt recomanable (bé, és més que un documental), que resulta atractiu no només pels fets que explica, sinó també per la forma d'explicar-los. Una aposta arriscada que, en vistes dels resultats obtinguts, ha resultat guanyadora.

Puntuació filmaffinity: 7,8
Puntuació Marchelo's Wei: (****)

El millor: un documental molt original i personal. El pitjor: els 30 primers minuts.

Slumdog millionaire

2009-02-19T19:44:00.006+01:00

Sí, sóc culpable. M'emociono com un nen petit amb pelis com "Slumdog millionaire", que ràpidament situu, sense vacil·lar ni un moment, en el meu Top 10 (que com em diu la Laia, de Top 10 ja té poc, però bé, què hi farem...). Aquest és, pel meu gust, el prototip de film ideal, una pel·lícula a la que no li falta ni li sobra res, un exòtic thriller amorós, un dur reflex d'una societat sense normes, una explosió de sinceritat que emociona i conmou i que, just acabar, et fa pensar: aquesta va directa al meu Top 10! Així és com SENTO "Slumdog millionaire".

Jamal és un jove hindu que es presenta al programa ¿Quiere ser millonario? i, per sorpresa de tots, arriba molt lluny. La policia sospita d'un possible frau, i Jamal explica com i perquè coneixia totes les respostes.

No exagero, els 30 primers minuts d'aquesta pel·lícula són incommensurables: àgils, trepidants, plens d'energia i colors, et deixen clavat a la butaca. I la resta? Doncs també.

"Slumdog millionaire" és la comunió perfecta entre guió, direcció, muntatge i banda sonora. No és una perfecció freda i distant, sinó tot el contrari, el film està ple de vida; la Índia hi juga un paper clau, és un protagonista més. A més, el que veiem d'aquest pais no podria estar més aprop de la realitat. En aquest sentit, i en molts daltres, "Slumdog Millionaire" s'assembla a "Ciudad de Dios", de Fernando Meilleres. El que per mi té gran mèrit és que un britànic hagi aconseguit transmetre les múltiples contradiccions de la Índia, els seus colors, les seves olors.

L'estructura narrativa és una obra d'enginyeria: aparentment segueix un mateix patró, però el director ha sabut introduir de forma exitosa variacions a l'esquema general. Serà que sóc fàcilment manipulable, però jo no veig per enlloc la malèfica intenció manipuladora del Danny Boyle que comenten els detractors de "Slumdog Millionaire". És cert que la pel·lícula té uns quants girs argumentals tant efectius com efectistes, però això és part del joc, i també gràcies a això aquest film ha tingut tant d'èxit. Sí, potser el cine Dogma és més sincer i pur, però a veure qui l'aguanta!!

Aquesta nit "Slumdog Millionaire" té una cita amb els Oscars. 10 nominacions, ni més ni menys. Fins fa poc la meva candidata era "El curioso caso de Benjamin Button" però, com que encara estic a temps de rectificar, el meu vot va cap a la pel·lícula de Danny Boyle. No he vist la resta de candidates, però tampoc em cal. Aneu a veure "Slumdog Millionaire", la disfrutareu.

Puntuació filmaffinity: 8,2
Puntuació Marchelo's Wei: (*****)

El millor: és boníssima, original, ho té tot! El pitjor: res

Dexter

2009-02-16T19:38:00.002+01:00

Ja que aquest cap de setmana no he pogut anar al cinema, aprofitaré per comentar una sèrie que m'ha sorprés d'allò més, Dexter. Quan va sortir i vaig saber de què anava, la vaig rebutjar sense donar-li ni un capítol. L'argument em semblava (i em sembla) amoral, un metge forense que per les nits es dedica a fer d'assassí en sèrie. Sí que queden poques idees, pensava. No podria haver estat més equivocat.

"Dexter" és una excel·lent sèrie, divertidíssima, intel·ligent i original que enganxa desde el primer capítol (almenys la primera temporada que he pogut veure) gràcies a un guió rebuscat i potentíssim (que recorda a l'anime japonès Death Note) i a un personatge principal que, Sorpresa! és difícil que no caigui bé.

L'actor protagonista (Michael C.Hall) juga un paper clau en la sèrie, composant un assassí carismàtic, amb el que simpatitzem per la seva preocupació en no poder sentir, i la seva lluita constant per conseguir relacionar-se i connectar amb la resta d'humans. A part d'això hi ha forces secundaris bons, com els policíes Angel i Doakes, o el propi assassí de la primera temporada.

El Martí ja la recomana fa temps al seu bloc, si no m'equivoco és la seva sèrie preferida... mai hagués dit que jo l'acabaria recomanant també, però no me'n queda un altre, és boníssima. Per temàtica segur que no em marcarà tant com The West Wing o Lost, però bé, potser sí, Dexter no deixa de sorprendre!

El curioso caso de Benjamin Button

2009-02-08T14:41:00.010+01:00

Que gran és el cine! Amb "El curioso caso de Benjamin Button" David Fincher ha creat una d'aquelles històries bigger than life que només Hollywood sap fer tant bé: un conte extraordinari sobre un home que neix, viu i mor sent diferent. Una d'aquelles pel·lícules que anomenem "d'Oscar", que ha rebut ni més ni menys que 13 nominacions, incloent millor pel·lícula, director, guió, actor principal, actriu secundària, entre d'altres.

Benjamin Button (Brad Pitt) neix el dia en el que s'acaba la 1a Guerra Mundial amb aparença de monstre: tot i ser un nadó, presenta símptomes propis d'una persona de 80 anys. Resulta que la seva vida va a l'inrevés: neix sent un ancià i es va fent jove. Al llarg de la seva vida anirà coneixent a gent, enamorant-se de la Dasy (Cate Blanchett), amb qui viurà un amor impossible, que es veurà dificultat per la seva especial condició.

Sembla mentida que el director d'aquesta gran pel·lícula sigui David Fincher, autor, entre d'altres, de les magnífiques Seven, El Club de la lucha o Zodiac. Amb el canvi de gènere que ha fet ha demostrat ser un dels grans, capaç de tirar endavant qualsevol projecte que es planteji. "El curioso caso de Benjamin Button" és un film èpic, melodramàtic, molt allunyat, en quant a temàtica, del què havia fet fins ara. Ha composat un clàssic sense caure en histrionismes, com sí va fer recentment Baz Luhrmann amb Australia.

"El curioso caso de Benjamin Button" és, com les anteriors pel·lícules de Fincher, un film tècnicament impecable, una fita difícilment igualable. Els efectes especials són brutals: el sol fet de que veiem al Brad Pitt en edat avançada i que no ens plantejem ni un moment la veracitat de les imatges demostra l'excel·lent i laboriós treball que s'ha fet. No només això, sinó que la fotografia també és impressionant, composant constantment escenes memorables, una delicia per la vista. Segurament s'emportara un grapat d'Oscars de caire tècnic.

Pel que fa la història, guarda punts de connexió amb "Forrest Gump" i "Big Fish". La primera, per ser també el protagonista algú diferent que ha de lluitar contra la seva pròpia condició per poder viure; en quant a la segona, per la màgia de la història, que es desprén també en cada un dels fotogrames de "El curioso caso de Benjamin Button". La pel·lícula és molt llarga (165 minuts) però és que és necessari, tenint en compte que s'ha d'explicar tota una vida, de principi a fi. Fins i tot trobo que hi ha alguns moments de la vida del Benjamin Button que queden poc explicats, com el de la relació amb el seu pare, probablement per la retallada que deuria patir el film en la sala de montatge.

Brad Pitt demostra, una vegada més, que quan té una bona història pot ser un gran actor. A "El curioso caso de Benjamin Button" està especialment moderat (que no innexpressiu), medint cada un dels seus gestos, i transmet molta serenor al seu personatge. En quant a la Cate Blanchett, és una actriu impressionant, d'estranya bellesa, i en aquesta pel·lícula ho fa prou bé.

No he vist tots els nominats a millor pel·lícula, però tinc la sensació que "El curioso caso de Benhamin Button" té moltes possibilitats de ser la guanyadora. És una pel·lícula que serà recordada, un futur clàssic, que agradarà a gran part del públic i crítica. Espero conéixer la vostra opinió, però crec que en aquesta ocasió estarem tots d'acord.

Puntuació filmaffinity: 8,2
Puntuació Marchelo's Wei: (****1/2)

El millor: és gran en tots els sentits! El pitjor: que encara hi hagi molts que questionin al Brad Pitt.

Recomanacions de lectura

2009-02-03T14:21:00.000+01:00

Últimament tinc la sort de poder llegir molt de camí a la feina, i m'agradaria recomanar uns quants llibres:

Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson: és un dels llibres del moment, un best seller. No m'acostuma a agradar llegir aquests llibres que sembla que siguin de lectura obligada, però en aquest cas val la pena donar-li una oportunitat. És un llibre addictiu a més no poder, amb una trama típica de la novela negra policíaca i uns personatges protagonistes carismàtics (sobretot la Salander!) que es recordaran durant molt de temps. Molt entretingut, no el deixeu perdre. No és literatura de Nobel, però tampoc és "El Código da Vinci".
La dulce envenedadora, de Paasilina: un llibre divertidíssim, d'humor negre negre, que va d'una iaia que té problemes amb el seu nebot (l'extorsiona cada mes perquè li dongui part de la seva pensió) fins que se'n cansa i decideix prendre la iniciativa... perquè us feu una idea, recorda a "La conjura de los necios", pels seus personatges extravagants i la crítica que s'amaga rere el seu àcid humor.
Un grito de amor desde el centro de la tierra, del japonès Katayama: diuen que és el llibre més venut de la història de Japó. Una història d'amor típica i molt sincera. Un llibre amb molt de sucre i tristíssim, a mi em va conmoure. No apte per amants del Chuck Norris.
Delitos a largo plazo, de Jake Arnott: un gran descobriment, aquest llibre és brutal. Diuen a la portada que recorda a Pulp Fiction, i tenen raó. El Harry Stark és un mafiós homosexual que domina Londres durant els anys 60: extorsió, tortures, assassinats... "Delitos a largo plazo" és un llibre que no pots deixar anar. M'he comprat la mini-serie que va fer la BBC l'any 2004 amb Mark Strong com a protagonista, diuen que és molt bona. Ja la comentaré quan pugui.
After Dark, de Haruki Murakami: ja he comentat llibres d'aquest escriptor en altres ocasions. És un dels meus preferits, té un univers propi, oníric, surrealista, que m'encanta. After Dark narra la vida d'uns personatges perduts a Tòkio, durant una sola nit. Està molt bé, i és diferent dels últims que ha fet l'escriptor. Menys imaginatiu, amb més distància cap els personatges, però igualment genial.

En fi, espero que us serveixi alguna d'aquestes recomanacions i que en un temps em pogueu dir que us ha agradat algun d'aquests llibres!!

Valkiria

2009-01-31T00:42:00.007+01:00

Ho reconeixo, no tinc imaginació. Em costa imaginar a Tom Cruise com a nazi; també a Tom Wilkinson com a comandant nazi, a la ex-estrella del rock Billy Nighy, i al Kenneth Branagh alias "Mr.Hamlet"... i això que no he vist Valkiria en versió original, perque deu ser curiós veure un nazi que parla amb un anglès d'Oxford!

Tom Cruise interpreta a "Valkiria" al Coronel Claus Von Stauffenberg (sí, he hagut de tirar de google per escriure bé el nom...), qui va comandar una rebelió per matar a Hitler i fer-se amb el poder.

Tots sabem el final de "Valkiria". Algú va matar a Hitler? Doncs això... aquest és el principal problema d'una pel·lícula que es concebeix com una sort de thriller de la 2a Guerra Mundial però que no té un dels elements claus d'aquest gènere: la tensió. I és que no hi ha dubte que el fet de saber que tota la preparació duta a terme pels rebels no tindrà èxit fa perdre molt de punch al film.

D'altra banda, com a pel·lícula històrica queda un pèl coixa, tot i la fidelitat amb els fets en els que es basa (segons he llegit), pel fet de plantejar-se com a thriller comercial. Així doncs, la introducció no contextualitza pràcticament gens el moment històric, i es perden molts moments en els preparatius de l'atemptat. En aquest sentit, no resisteix comparació amb pel·lícules com "El hundimiento" o "La lista de Schindler", que sí tenen un enfocament més seriós sobre el tema.

Realment no és una mala pel·lícula. És entretinguda, interessant (quina ràbia fa comprovar que van estar tant aprop però no ho van aconseguir), i té alguns moments bons. Les aparicions del Hitler em van semblar de lo millor del film, encara que de tant que ha sortit a la gran pantalla ja no sorprèn trobar actors que s'hi assemblin tant.

Capítol apart es mereix el Tom Cruise. No el considero un mal actor. De fet, té unes quantes pel·lícules en les que ho ha fet bé: Leones por corderos, Collateral (una de les seves millors actuacions), Magnolia, Minority Report, Nacido el 4 de julio. A "Valkiria" està força insípid. Deixant de banda que costi veure al sectari com a nazi, el seu personatge és totalment inexpressiu, carent de carisma, tot i les ganes amb les que el director li intenta donar protagonisme (com es nota qui posava la pasta!).

Recomanable pels amants de fets històrics, i/ pels amants dels thrillers... encara que ben pensat, potser cap dels dos us sentireu del tot satisfets! Per sota l'esperat sí està, Bryan Singer prometia més del que ens ha donat.

Puntuació Marchelo's Wei (***)
Puntuació filmaffinity: 6,4

El millor: Tom Cruise (és broma!). El pitjor: Bryan Singer sembla que vagi perdent pistonada desde la seva excel·lent "Sospechosos habituales".

La ola

2009-01-25T13:54:00.010+01:00

És curiós la poca credibilitat que li queda a la frase "basada en fets reals". M'explico: "La ola" està basada en una novela, que a la vegada es va inspirar en un experiment que va dur a terme un professor americà l'any 1967, els resultats del qual no han trascendit. Aquest bon home volia demostrar als seus alumnes com la societat alemana va arribar a acceptar el nazisme, instaurant un sistema autocràtic en la seva classe.

Aquest és l'interessantíssim punt de partida de "La ola", pel•lícula en la que el director agafa la idea de l'experiment per reflexionar a petita escala sobre el comportament de la societat en la creació d'una dictadura. En aquest cas el professor, Rainer, fa un curs d'una setmana als seus alumnes alemanys sobre l'autocràcia, i la primera pregunta que els fa és: creieu que el nazisme podria tornar a sorgir avui dia?

El punt fort de "La ola" és sens dubte la seva història (tot i que no siguin fets reals). En general enganxa veure lo manipulables que són els estudiants a partir del moment en què deixen de banda la seva individualitat per formar part d'un col•lectiu amb objectius comuns.

No obstant això, hi ha una bona estona en el que el film no progressa, fins que arriba a un desenllaç tant impactant com previsible. I és que en el fons el missatge del film és més que simple (massa i tot), ja que es pot resumir (de fet, la pel·lícula ho fa) en la típica pregunta que ens feiem quan erem petits: i si et diuen que et tiris per la finestra també t'hi tiraries?

L'actor principal de "La ola", el professor, que per cert té certa retirada amb el Jason Stanham, té una actuació més que correcte, creant un personatge creïble. En general els estudiants ho fan força bé, sobretot el més desequilibrat, un inadaptat social. Això no obstant, "La ola" no és una pel·lícula que destaqui especialment per les actuacions.

Tot i tenir alguns moments propis de telefilm, i un missatge un pèl pla i ja conegut, "La ola" és una pel•lícula recomanable, que a part de fer-te passar una bona estona et fa pensar.

Puntuació Marchelo's Wei: (***)
Puntuació filmaffinity: 7,2

El millor: la seva història. El pitjor: si realment fossin fets reals seria encara més impactant...

Siete almas

2009-01-18T17:53:00.008+01:00

Després de la notable "En busca de la felicidad", Will Smith es torna a posar sota la direcció de l'italià Gabriele Muccino per firmar un altre intens drama que complirà les espectatives d'aquells qui busquen emocionar-se sense complexos.

Puc desvetllar molt poc de l'argument, o us enrecordareu de mi (negativament, és clar!) quan l'aneu a veure al cine: deixem-ho en que el Ben (Will Smith) és un inspector d'Hisenda que té els seus motius per a intentar a ajudar a 7 persones, com una noia amb problemes cardiovasculars (Rosario Dawson) o un home cec (Woody Harrelson).

"Siete almas" és un bon drama, de gran cor, que tira de situacions inverosímils per conseguir emocionar l'espectador. Es podria interpretar (erròneament, crec jo) com una manipulació del director el fet de que s'exageri la realitat: sí, és cert que la història que explica la pel·lícula mai tindria lloc en "el món real", però també ho és que el film no deixa de ser un conte, i que ja passem prous hores amb els peus a terra com per no poder evadir-nos una estona sentats en una butaca del cine. No hi veig cap problema en què una pel·lícula s'allunyi de la realitat, de fet en això consisteix la ficció, oi?

Més discutible trobo el recurs narratiu utilitzat pel director a l'hora d'explicar-nos el seu particular conte: fins molt avançada la pel·lícula no sabem del cert quins són els motius que mouen al Ben, eix central del film. Ens els podem imaginar (i, de fet, ho fem a través dels flashbacks), però hi ha moltíssimes escenes en les que no s'acaben d'entendren, per falta d'informació, els sentiments del personatge interpretat pel Will Smith. És cert que això fa que el final sigui encara més impactant i sorprenent, però hagués preferit una estructura més lineal i "clàssica".

Deixant de banda el guió de la pel·lícula, la direcció del director segueix la línia de "En busca de la felicidad", sencilla, de caire intimista, amb molts primers plans que dónen protagonisme al Will Smith. No em van agradar gaire els flashbacks, no quadraven amb l'estil del film, ja apareixien de forma sobtada, amb escenes de molt curta duració, al pur estil pel·lícula de terror.

Pel que fa a les interpretacions, cal començar parlant del Will Smith. Em sembla un gran actor que té quelcom molt difícil d'aconseguir: carisma. Amb ben poc omple la pantalla, té una gran presència, i ja ha demostrat, quan s'ha posat seriós, que pot obtenir molts registres amb sensibilitat. A "Siete almas" té una actuació un pèl irregular, probablement pel fet abans ja comentat: en ocasions no veia clar per quin motiu posava la cara que posava, i en d'altres moments queia en exageracions. No obstant això, com els millors futbolistes, en els moments importants de la pel·lícula està esplèndid, gràcies en part a la bona química que demostra tenir amb la Rosario Dawson. Els moments que comparteixen són sens dubte els millors de la pel·lícula, la història d'amor que tenen és molt sentida. I parlant d'aquesta actriu, cal dir que, a part de guapa, és molt bona, i a "Siete almas" composa un personatge d'aquells que es fa estimar.

No és una pel·lícula rodona, ni molt menys, però té suficients alicients com per veure-la. Si et consideres d'aquells que ràpidament es sent manipulat quan se l'intenta emocionar deliberadament, probablement no t'agradi. En cas contrari, dona-li una oportunitat!

Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)
Puntuació filmaffinity.com: 7

El millor: és una història increïble però maca, de bones intencions. El pitjor: recursos narratius que no em quadren amb el gènere.

La familia Savages

2009-01-11T20:16:00.005+01:00

Una vegada més cal aplaudir el cinema íntim americà. Quan es critiquen els blockbusters provinents de Hollywood com a exemple de lo dolents que són pel 7è art, a l'hora que per elogiar les bondats del cinema europeu o asiàtic, passem per alt les moltíssimes pel·lícules de to íntim i humà que surten any rere any dels EUA i que demostren, almenys per un servidor, que en termes generals la indústria cinematogràfica americana és la millor que hi ha, tant en les grans produccions com en les petites.

Jon (Philip Seymour Hoffman) i Wendy (Laura Linney) són 2 germans que es retroben quan han de decidir què fer amb el seu pare, que pateix una important demència senil.

Només per l'actuació dels 2 actors principals, Philip Seymour Hoffman i Laura Linney, i el que interpreta al pare d'ambdós, ja val la pena veure aquesta pel·lícula. El primer és un dels millors actors de la seva generació, molt versàtil, ja que tant pot fer papers extremats i sobreactuats com el de Capote, i guanyar un Oscar, com d'altres com el de "La familia Savages", més sencill però no per això menys brillant. En quant a Laura Linney, és una de les meves actrius preferides, sempre ho fa bé, i té una filmografia d'allò més interessant. No cal dir que és imprescindible veure-la en versió original!

"La familia Savages" és una pel·lícula que parla de somnis frustrats, de problemes familiars, de com afrontar l'envelliment d'un pare i com reconciliar-se amb ell a mida que es va apropant la seva mort. En aquest sentit, un dels aspectes més interessants de la pel·lícula és el dilema que el Jon es planteja constantment sobre fins a quin punt ha d'ajudar i cuidar a un pare que mai ha estat al seu costat quan el necessitava.

El guió és boníssim (va estar nominat a l'Oscar), i en cap moment cau en sentimentalismes gratuïts, fet que és d'agraïr, ja que amb la temàtica del film hauria estat fàcil caure en excessos d'aquest tipus. La pel·lícula és sincera i es podria dir que "real", les situacions que es planteja són força comuns per desgràcia avui dia.

En fi, "La familia Savages" és un film dur i trist a l'hora que divertit, de personatges acomplexats, maniàtics, que fan pinya enfront les dificultats: humans. No trobareu res que no hagueu vist abans, però la veritat és que en una pel·lícula humana "sobre la vida" tampoc cal passar-se d'original, no creieu?

Puntuació Marchelo's Wei: (****)
Puntuació filmaffinity: 6,7

El millor: és sencilla i profunda, te la creus, i conmou. El pitjor: no sabria dir...

Australia

2009-01-05T16:35:00.004+01:00

7 anys hem hagut d'esperar per poder veure l'última obra de Baz Luhrmann, "Australia". Les anteriors pel·lícules del director, "Moulin Rouge" i "Romeo y Julieta", em semblen rodones. En aquesta ocasió el Sr. Luhrmann ha intentat recrear el cine melodramàtic dels anys 40 i 50, sent el resultat final un pèl irregular.

Com no podia ser d'una altra manera, "Australia" és un film estèticament brillant, d'imatges poètiques i poderoses, però l'excés de metratge (165minuts), de trames i sub-trames, i d'ambició per part del director, fan que la pel·lícula estigui per sota de les espectatives que havia generat.

Sarah (Nicole Kidman) és una pija anglesa que viatja a Darwin (Austràlia) per tal de controlar la granja de vaques del seu marit. Un cop allà, coneix al Drover (Hugh Jackman), un cowboy bast i malparlat que l'ajudarà a lluitar contra la dura competència del mercat boví. A més a més, els protagonistes es veuen inmersos en la 2a guerra mundial.

"Australia" és una història bigger than life, d'aquestes que només passen en el 7è art. Baz Luhrman ha volgut fer una pel·lícula èpica, romàntica, dramàtica i divertida a la vegada, i tenint en compte l'enorme dificultat del repte, es pot dir que n'ha sortit viu, que ja és molt. La pel·lícula és excessivament llarga, sobretot perquè engloba moltíssimes trames i sub-trames que fan que en més d'una ocasió et fan desconnectar (a mi personalment m'agraden les vaques, però fins un cert punt!).

Tot i així, en general "Australia" és entretinguda, i té moments de cine bons, molt bons*. No només això, sinó que explica una part important a l'hora que desconeguda de la història d'Austràlia: la marginació dels nens mestissos, que eren eliminats del mapa.

*Estic pensant sobretot en els 10 primers minuts del film i els 10 últims, que em van semblar genials, i tot lo referent als aborígens, molt enigmàtic.

Els actors surten victoriosos a l'hora de convertir-se en estrelles de cine "de les d'abans": Huck Jackman, a més de guapo és un bon actor, i aquí queda perfecte com a solitari dur però sensible. La Nicole Kidman sembla que participa de nou en una pel·lícula d'èxit, i dóna la talla. És especialment interessant l'evolució de còmic a dramàtic del seu personatge. En quant als secundaris, David Wenham (Faramir!) està correcte fent de típic dolent, i destaca l'enigmàtic aborígen i el nen petit mestís.

Tot i els seus inconvenients, "Australia" és una pel·lícula a recomanar. És un viatge llarg i a estones pesat, però també preciós i sorprenent. A veure si aquest cop el Sr. Luhrmann no ens fa esperar 7 anys més, i podem tornar gaudir aviat del seu talent cinematogràfic.

Puntuació Marchelo's Wei: (***)
Puntuació filmaffinity: 6,4

El millor: els aborígens, la fotografia, té moments emotius de gran cine. El pitjor: massa llarga i masses pel·lícules en una.

BON NADAL!

2008-12-24T01:00:00.003+01:00

Us desitjo a tots un molt bon nadal i any nou! En principi aquests dies me'ls pendré de festa i no actualitzaré el bloc, a no ser que vegi alguna pel·lícula que "m'obligui" a fer-ho (com ara Australia o The Spirit). A falta de veure "El intercambio" del mestre Eastwood, em reafirmo en que aquest final d'any cinematogràfic ha estat força lamentable.

En fi, que disfruteu el nadal, menjeu molts turrons i aprofiteu per descansar un pèl i començar l'any amb les piles ben carregades!!! Una abraçada,

Marchelo

PD. és una bona època per veure les típiques pel·lícules nadalenques... quina és la vostra preferida? De les últimes que recordo em quedo amb "Love actually", un film que és més del que aparenta!

Escondidos en brujas

2008-12-15T17:33:00.010+01:00

En un any mediocre de cine com el que estem vivint (sempre hi ha excepcions, com Batman The Dark Knight) és més que agradable trobar-se amb una pel·lícula com "Escondidos en brujas". Aparentment, per temes de màrqueting, sembla que sigui una imitadora més de l'estil de Guy Ritchie; però no ens deixem arrastrar per l'engany: si bé comparteix amb Snatch i cia algun dels seus trets característics, les diferències són moltes. "Escondidos en brujas" té, per tant, identitat pròpia.

Brendan Gleeson i Colin Farrell (ambdós nominats al Globus d'Or a millors actors de comèdia) interpreten a dos sicaris que són enviats a Bruixes per motius que desconeixen. Un cop allà, aprofiten per fer turisme, descobrint en l'enigmàtica ciutat un univers que els és estrany.

El ritme del film és en general pausat i reflexiu, i els protagonistes tenen espai (i temps) per, a través dels seus diàlegs, donar-nos unes pincellades sobre la seva personalitat. No obstant això, s'ha de reconèixer que a la pel·lícula li costa un pèl engegar els motors. A l'inici la barreja de Bruixes i sicaris i de comèdia i drama es fa estranya, sobretot pel to intimista i líric del film, que et deixa fora de joc (almenys a un servidor) per la ja mencionada equívoca associació amb un altre tipus de pel·lícula.

Poc a poc, l'argument es va definint, mogut pel tràgic sentiment de culpa que arrastra un dels protagonistes, fins arribar als 30minuts finals, excel·lents, per la contundència i elegància amb la que posen punt i final al film. Aquesta part de la pel·lícula concentra de llarg les millors escenes. (*)

(*) En especial el suicidi del personatge del Brendan Gleeson, molt poètic, genial!

Bruixes es mostra com l'escenari perfecte, un poble mitjaval que recorda per encant a Venècia i per màgia, als contes de cavallers i princeses. El director aprofita per rodar en les que, suposo, són els punts més carismàtics de la ciutat. En aquest sentit, m'agradaria tornar a ressaltar que Woody Allen va ser criticadíssim per fer el mateix a "Vicky Cristina Barcelona", aquí sempre ens hem de queixar de tot.

En quant a les interpretacions, el resultat és irregular. Brendan Gleeson està, com sempre, extraordinari. És un gran actor limitat pel seu peculiar físic. Colin Farrell tira de tics i sobreactuació, però finalment el seu personatge acaba caient bé, sobretot quan comença a tenir dilemes "shakespearnians" a lo "Cassandra's Dream". Finalment sorprèn l'excèntrica aparició de Ralph Fiennes (el bo dels germans), que interpreta al cap dels sicaris, en un paper divertidíssim.

Com més penso en aquesta pel·lícula més m'agrada. És divertida, dramàtica, i original, una raresa. Aquest any ha estat mediocre en quant a cine, sí, però definitivament, per sort sempre hi ha excepcions que confirmen la regla.

Puntuació Marchelo's Wei: (****)
Puntuació filmaffinity: 6,6

El millor: és diferent. El pitjor: pel que es veu, poca gent comparteix el meu entusiasme envers la pel·lícula!