Però malgrat la reacció socialista, l’actitud de CiU continua essent la de la mà estesa per negociar amb tothom. No hem tancat amb ningú cap pacte de legislatura, malgrat que hi ha qui s’entesta a afirmar el contrari. No per repetir una mentida, s’acabarà convertint en veritat. El que des de Convergència i Unió volem són acords que permetin sumar el màxim nombre de suports per dur endavant les mesures necessàries per afrontar la gravíssima crisi que vivim.

La legislatura és molt llarga i, encara que avui el PSC ens ha tancat la porta, nosaltres la volem mantenim oberta perquè seguim creient que per a la societat les decisions són millors si són aprovades amb les majories el més àmplies possibles, amb el major consens possible.

En democràcia no hi ha bons i dolents quan es respecten les regles de joc. Hi ha posicions i punts de vista diversos que reflecteixen la pluralitat de la societat. Malament aniríem si no fos així. És cert que ens separen moltes coses del PSC, però també ho és que n’hi ha moltes d’altres que ens separen del PP, i això no ens ha impedit arribar a acords. Nosaltres, malgrat les diferencies, creiem possible i volem arribar a acords amb tothom.

La crisi reclama fermesa, però també generositat. Per això mantenim la voluntat de arribar a pactes amb tothom, però també cal generositat per part de l’oposició. Són temps de màxima responsabilitat perquè són moments de màxima exigència i dificultat. Si el PSC s’ho repensa serà benvingut. Ningú no és sobrer perquè Catalunya ens necessita a tots.

Publicat a Catalunya Press

Des de CiU hem estès la mà a totes les formacions polítiques, però a l’hora de la veritat només el PP ha demostrat sentit de la responsabilitat i capacitat de compromís suficients com per donar suport al projecte pressupostari. I ara que hem assolit aquest acord, cal recordar que el PP no ha estat el nostre únic interlocutor. També hem negociat amb el PSC i amb ERC, però amb aquests grups no ha estat possible arribar a cap entesa.

L’acord és una notícia positiva perquè suposa aprovar els pressupostos que Catalunya necessita. És un pas important per al país que permetrà portar endavant uns pressupostos difícils en uns temps molt complicats. No són els que voldríem, però són els que toquen si tenim en compte la situació de les finances de la Generalitat i els que permetran que Catalunya pugui enguany protegir l’estructura central de l’estat del benestar i, alhora, acomplir els objectius de dèficit que fixa la Unió Europea.

Tot plegat contrasta amb l’actitud d’algunes forces polítiques que no només no ajuden, sinó que, a més, es dediquen a obstaculitzar la feina del Govern i a posar-se darrere la pancarta a les manifestacions. En aquest sentit, vull manifestar la meva perplexitat i la meva indignació davant l’actitud d’ICV, Solidaritat i Ciutadans que han decidit obstaculitzar l’aprovació de la llei d’acompanyament i l’han portat al Consell de Garanties Estatutàries. És la primera vegada en tot el període democràtic que forces polítiques del Parlament fan un gest tan irresponsable. És irresponsable i molt car ja que tindrà un cost de 50 milions d’euros per als catalans, un cost que ara no ens podem permetre i que defineix perfectament el sentit de país i de responsabilitat dels impulsors d’aquesta iniciativa.

Així mentre uns posen pals a les rodes, des de CiU treballem per treure el país de la crisi econòmica. Per aconseguir-ho, continuem oberts a arribar a acords amb totes les forces politiques perquè segueix intacte la nostra voluntat de sumar els esforços de tothom per dur el país endavant. Mentrestant, no s’ha de perdre de vista que l’acord té efectes sobre la tramitació parlamentària, però que ningú no vulgui veure més enllà perquè en cap cas significa que CiU hagi assolit un pacte estable per a la resta de la legislatura amb el PP.

Article publicat a e-noticies.

Això no vol dir això que estiguem tancats a altres alternatives. La voluntat del Govern és ara, com el primer dia, estendre la mà a tothom perquè seguim pensant que tothom és necessari per aixecar el país. Sempre és positiu sumar voluntats i molt més en temps de crisi.

En aquest entorn de crisi ha calgut reformar el mercat laboral, una iniciativa que ja fa temps que s’hauria hagut de prendre. A grans trets la proposta del PP va en la línea del que nosaltres considerem correcte, tot i que caldrà conèixer la lletra petita per fer-ne una valoració més acurada. En qualsevol cas en el tràmit parlamentari des de CiU tractarem d’introduir esmenes i propostes per millorar-la.

És una pas en la bona direcció encara que caldrà temps per començar a recollir els seus fruits. Una reforma laboral no genera de manera automàtica i instantània nova ocupació, i ho sabem. Per aquest motiu, CiU presentarà una proposició no de llei per tal d’establir un pla de xoc contra l’atur que permeti des de la seva aprovació revertir la situació i començar a crear ocupació. Per nosaltres això és imprescindible.

Article publicat a Catalunya Press.

L’elecció de Rubalcaba significa el triomf d’una concepció centralista i uniforme d’Espanya que, tot i ser legítima, no és la que defensem des de CiU Tampoc l’alternativa hauria estat gaire millor per a Catalunya perquè Carme o Carmen Chacón, – segons el lloc i l’audiència a la qual es dirigia-, ha demostrat que, si alguna cosa no ha tingut gaire en compte al llarg de la seva trajectòria, és la voluntat dels catalans.

Ho va demostrar quan va renegar de l’Estatut i va aplaudir la sentència del Tribunal Constitucional contra allò que el poble de Catalunya havia aprovat a les urnes, i ho ha demostrat més recentment quan ha afirmat sense embuts que defensaria amb ungles i dents que el pacte fiscal no tirés endavant. Un pacte fiscal, que convé recordar, han defensat molts dels seus correligionaris del PSC que ara es troben doblement descol•locats, per la derrota de la seva candidata al congrés del PSOE i perquè queden tocades de mort les tesis més catalanistes, ara en posicions marginals dins del partit

Desitjo a Rubalcaba molta sort davant el seu nou repte i desitjo també que moderi també el seu missatge centralista que no deixa marge a l’Espanya plural que fins fa ben poc defensava el PSOE. Té una dura tasca per endavant. Per això, li reitero la meva felicitació pel seu triomf i li desitjo molt d’encert en la seva gestió. Que els grans partits polítics reflecteixin i connectin amb la societat enforteix la democràcia i ara –i encara més en temps de crisi- la societat necessita de tothom funcionant amb màxima eficiència i eficàcia. I naturalment, també necessita dels socialistes.

Article publicat a Catalunya Press.

Des d’una perspectiva catalana cap dels dos aspirants a liderar el PSOE no s’ha caracteritzat per defensar els interessos de Catalunya, més aviat tot el contrari. Rubalcaba sempre ha apostat per un Estat més centralitzat, i en això no hi ha hagut sorpreses. Sí que les hi ha hagut per contra en el cas de Carme o Carmen –segons convingui- Chacón, que ha renegat amb rotunditat de la possibilitat del pacte fiscal, com ja anteriorment havia fet amb l’Estatut que els catalans van aprovar a les urnes, causant una notòria perplexitat ens molts sectors del nostre país.

Aquest congrés no ha anat bé per al PSC que va apostar decididament per Chacón i que ha vist com la seva candidata ha estat derrotada. Però en qualsevol cas, el socialisme català en un futur no gaire llunyà haurà d’emprendre altres vies si realment vol dir-se socialisme català. Altra cosa és que ja els vagi bé ser el PSOE de Catalunya, una actitud legítima i en absolut criticable, però que és contradiu amb la imatge que en la darrera dècada s’havia volgut impulsar des del PSC. És evident que el sector catalanista del PSC ara es veu doblement descol·locat.

Però avui, més que d’anàlisi de conseqüències, és moment de felicitar el guanyador La veterania i l’experiència és un grau i d’això Rubalcaba en va ben sobrat. Desitjo que en faci bon ús i que tingui molta sort en la seva nova etapa.

Article publicat a e-notícies.

La voluntat dels governs espanyols, independentment del seu color, sempre ha estat prioritzar l’aeroport de Madrid-Barajas i deixar només les engrunes a la resta. S’ha fet palès en les inversions multimilionàries per millorar les infraestructures de Barajas i també a l’hora de subvencionar i facilitar les coses a la seva companyia aèria de referència, Iberia, cosa que no només ha succeït a l’aeroport de Madrid. Per exemple l’hangar que Iberia té al Prat s’ha pagat amb diners públics del Consorci de la Zona Franca. Ningú s’ha esquinçat les vestidures amb els ajuts públics abocats a Iberia mentre que tot han estat crítiques als ajuts de la Generalitat a Spanair, quan des del primer ja es va dir que tenien un termini i que en cap cas serien ajuts il·limitats, ni en quantitat ni en el temps. La voluntat del govern català va ser ajudar la companyia fins que trobés un soci per portar endavant el projecte. Malauradament, no ha estat possible, en part perquè la crisi ha fet estralls arreu i Spanair no se’n ha pogut sortir.

Que aquesta operació hagi fet fallida no vol dir que des del govern català es llenci la tovallola ni que es conformi a veure com El Prat no remunta el vol. Una batalla perduda no vol dir una guerra perduda. Per això, des de CiU persistirem en la voluntat de convertir El Prat en un aeroport de primera línea que esdevingui un eix vertebrador i motor de la nostra economia. És una qüestió d’identitat, però sobretot de competitivitat. Catalunya necessita un aeroport a l’alçada de la seva capacitat de lideratge econòmic.

Però en aquests moments de greus dificultats no tenia sentit continuar abocant diners a un projecte que no presentava una viabilitat immediata. La responsabilitat ens ha fet tancar l’aixeta. Les necessitats del país i de la societat catalana són moltes i, en aquests moments de penúries i de situacions dramàtiques per a desenes de milers de famílies, el govern ha optat per prioritzar les polítiques socials.

Estem convençuts que arribaran altres oportunitats i que després d’aquesta experiència tots haurem après i es podran engegar futures accions amb més garanties d’èxit. Per aconseguir-ho, hi hauran de contribuir totes les administracions i la societat civil, que en definitiva ha de liderar les properes accions per situar l’aeroport en la primera divisió de l’espai aeronàutic internacional. Mentrestant ens toca reduir l’impacte i ajudar els treballadors i els clients que ja s’han vist afectats per la desaparició d’Spanair.

Article publicat a e-notícies.

Però aquest no ha estat mai l’objectiu del govern de la Generalitat, ni de l’actual ni de l’anterior. I per evitar-ho, s’ha fet tot el que ha estat a les seves mans per revertir la situació. No s’ha aconseguit; a vegades l’èxit no és possible. Però el que no té sentit és continuar apostant per un projecte que en les actuals circumstàncies és inviable, en gran part a causa de les dificultats per trobar un soci extern que capitalitzi l’operació. El Govern ja va dir de bon començament que el suport econòmic a Spanair tenia uns terminis concrets i que era imprescindible que l’empresa trobés un soci que fes possible la seva expansió i consolidació.

Des de CiU hem tingut sempre clar que la societat civil i el capital privat havien de liderar aquesta operació i que l’Administració havia de posar les condicions perquè el projecte arribés a bon port, però en cap cas la Generalitat havia de ser el principal soci, i encara menys en l’actual conjuntura de crisi i d’ajustaments econòmics que afecten tothom i totes les partides. S’ha arribat i s’ha ajudat fins on es podia. Ni més ni menys. El que no és responsable és seguir dedicant recursos de manera il•limitada mentre es veuen compromeses altres partides que podien afectar el benestar dels ciutadans. La Generalitat ha hagut de tancar l’aixeta per responsabilitat i per coherència amb la seva política d’austeritat.

Però això no vol dir que la Generalitat renunciï a continuar treballant per aconseguir que Catalunya tingui un aeroport de primer nivell que la connecti amb el món. No és un caprici, sinó un objectiu fruit del convenciment que si ho aconseguim, farem més competitiu, més atractiu i més ric el nostre país. La fallida en aquesta ocasió no significa renúncia, sinó convenciment de què cal seguir persistint en els nostres objectius. Només així portarem Catalunya a la posició de liderat en el sector aeronàutic. La batalla per dur Catalunya al cel continua.

Article publicat a Catalunya Press.

Això és només un primer pas, però ens permet ser optimistes perquè la única manera que tenim d’avançar és fer-ho així, pas a pas. La voluntat de CiU és sumar perquè Catalunya necessita l’esforç de tothom per superar aquesta crisi. Per això donem tanta importància a aquesta reunió amb el PSC ja que no debades els socialistes són la segona força del país.

Sabem que serà difícil aconseguir acords perquè les diferències en aquest moment són grans, però sabem també que la societat reclama el màxim d’unitat als polítics per fer front a una crisi econòmica sense precedents que té en l’atur el seu més dramàtic exponent.

Per aquest motiu, hem fixat quatre punts bàsics per treballar: el pacte fiscal, el pacte social, el paquet legislatiu i el món local. No volem perpetuar aquestes negociacions i per això ens hem donat un marge de temps prudencial, però alhora limitat, per aconseguir els acords que desitgem.

El pas fet aquesta setmana no pretén obtenir resultats immediats, però la nostra voluntat, i així ho vull remarcar, és persistir fins a obtenir fruits a mitjà i llarg termini. No pretenem assolir una col·laboració estable amb el PSC, però si volem deixar la porta oberta per arribar a acords puntuals en d’altres matèries com la llei Electoral, la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o el pacte fiscal. I en aquest darrer punt demanem el màxim esforç al PSC per apropar posicions perquè per tirar endavant un projecte tant necessari com aquest cal el major suport parlamentari possible. Si ho aconseguim, tots els catalans i catalanes en sortiran beneficiats. Amb aquesta perspectiva esperançadora paga la pena haver fet aquest primer pas.

Article publicat a e-noticies.

La reunió d’ahir era fruit del compromís sorgit de la trobada que van mantenir el president de la Generalitat, Artur Mas, i el nou primer secretari del PSC, Pere Navarro, amb la voluntat d’establir una dinàmica de treball per damunt de les diferències. En aquest sentit, el reconeixement de les dues formacions que la crisi va més enllà d’una situació puntual i que afecta la pròpia estructura econòmica de Catalunya ens permet avançar i explorar possibilitats d’acord i d’entesa.

No podem fer-ho tot al mateix temps i cal prioritzar les línees de treball. Per això, aprofundirem les negociacions en quatre àmbits: el pacte fiscal, el pacte social, el paquet legislatiu i els ens locals. El president Mas ja va plantejar a Pere Navarro la proposta de pacte fiscal amb la voluntat que el seu partit s’incorpori a aquesta reivindicació, que és un plantejament legítim, necessari i imprescindible per ajudar a sortir el país del pou al qual l’actual sistema de finançament ens ha condemnat. No serà fàcil aconseguir punts d’entesa que deixin del tot satisfetes a ambdues formacions polítiques. Cal ser realistes i ara per ara les distàncies que ens separen són considerables en molts aspectes.

Volem donar-nos un cert temps, un termini raonable, per aconseguir acords. El que no canvia és el compromís de Convergència i Unió d’avançar en l’idea de sumar esforços i sensibilitats perquè estem convençuts que, en aquests moments de dificultat, Catalunya necessita de tothom. Són un exemple els pressupostos del 2012, que cal reconèixer que segueixen endavant no només gràcies a la responsabilitat del PP, sinó a un esforç negociador que va més enllà i que ens ha de servir -si arriba a bon port- per donar més estabilitat, seguretat, confiança i credibilitat al conjunt del país. Aquest és el camí.

Article publicat a Catalunya Press