Menja de Bacallà

Escarxofes amb patates

2012-01-25T19:36:00.000+01:00

Flor de l'Escarxofa

   Com un rosetó, presenta l'escarxofa els seus colors morats/lilosos per després convertir-se en aquesta verdura, per a molts considerada l`ànec lleig de les verdures a la cuina, encara que per a molts altres aquesta verdura, és un autèntic plaer poder-la tenir a la temporada per tal de poguer-hi fer infinitat de plats, be siguin a la brassa, fercides de carn, amb truita... i, en aquest cas, acompanyades amb patates. Bé aquí en teniu la recepta per tal que pogueu gaudi d'aquesta recepta al igual que de les escarxofes que espero que siguin del vostre agrat.

      Ingredients:

   6 Escarxofes
   2 Cebes de Figueres
   4 Patates
   1 Copeta de Vi Ranci (Gandesa)
   1/2 Litre de brou
   1 Llimona
   Un grapat de pèssols (opcional)
   Sal i pebre.

Elaboració:

    Tallarem les escarxofes i les deixarem fragades amb la fragància d'una llimona, per tal de que no es facin lletges. Reservarem.
   Tallarem les patates a una mida que ens agradi i un cop rentades i netes també les reservarem.
   En una cassola posarem les cebes tallades ben petites i deixarem que es facin ben rossetes i tot seguit l'hi posarem una copeta de vi ranci i deixarem que s'evapori l'alcohol, afagirem el brou, hi tirarem les patates i les escarxofes, a mitja cocció, i tirarem els pèssols (opcional) taparem la cassola i espararem que faci el xup-xup un cop acabi aquest so, rectificarem de sal i pebre.

Blocaires, que vagi de gust¡¡

14 de gener, día del "bacallà"

2012-01-16T21:07:00.001+01:00

   El 14 de gener de cada any, és el día del "bacallà"... us preguntereu per que aquest día, veritat? doncs be, resulta que un día com avui de fa 55 anys a les 6 de la tarda, en un día de molt de fred -fonts molt ben informades- vaig nèixer amb un pes de 4'500 Kilos, Déu n'hi dó, veritat...? aixó si el pes era força interessant per un nou vingut, 55 anys enrera, encara que més endavant van informar-me de qué semblava una ampolla de lleixiu, doncs era llarc i molt prim... però bé anem per el que anem.
   Aquest 55é aniversari, he estat acompanyat del meu pare, el meu germà, la meva cunyada, els meus dos nebots amb les seves respectives parelles, al igual que també de la meva parella, la Teresa.
    Us faré cinc cèntims del menú que vaig fer i compartir amb tots ells.

Els entrants van ser dues plates; una d'embotits i l'altre de formatges, aquesta segona acompanyat amb fruits secs per sobra, -jo hi vaig posar pinyons, panses de Corint, i nous- que us recomano que els hi poseu quant ho feu, doncs a mida que es van acabant els formatges, quasi tothom va picant els fruits secs que acompanyant molt i molt be als formatges. Després no podíen faltar les truites; 3, una de patata i ceba de 12 ous, un altre de xampinyons de 8 ous -3 safates de xampinyons- i una tercera de mongetes del "ganxet", també de 8 ous. Una safata de filets de salmó fumat, fercits de formatge -Philadelfia- i fruits secs, que aquí teniu "les fotos" i que la veritat queda molt vistosa als ulls i molt gustosa al paladar, per després acabar amb una mousse de llimona i nata i xocolata blanca, que va ser comprat a una pastissería de Badalona.
Bé, us deixo amb aquestes propostes que espero que us puguin donar idees per possibles aniversaris o celebracions.

Blocaires; que vagi de gust¡¡

Amanida Tèbia de Formatge de Cabra, amb Rúcula i Herba dels Canonges

2011-12-30T18:16:00.000+01:00


Flor de la Rúcula.

En aquesta època d'hivern i, per que no, en l' acabament de l'any, podem prepar-nos una amanida amb Rúcula, que ja la cultivaven els romans, junt amb unes Herbes dels Canonges

Herba dels Canonges

considerada com enciam d'hivern, essent un bon substitut de l'enciam tradicional, donant-li un toc de gust diferent a l'amanida, que en aquest cas, acompanyarem amb Formatge de Cabra tèbi, un grapat de Nous i mollat amb una mica de Mel, tot plegat amanit amb un bon Oli d'Oliva, fent d'aquesta amanida una bona opció de sopar de fi d'any, us assembla bé?,
Les explicacions per aquesta amanida, com podeu llegir, no té cap secret, fer un llit a sobre del plat amb la Rúcula i les Herbers dels Canonges, passar una micona el formatge per la planxa fins que agafir color, acompanyar amb les nous amb una mica de Mel i totplegat amanit amb l'oli d'oliva, podem posar-hi també, una poma tallada a daus petits i un tall de formatge tallat a la mateixa manera... Blocaires que vagi de gust i... que tingueu una bona entrada d'any¡¡.

Que vagi de gust¡¡

BONES FESTES

2011-12-24T21:05:00.000+01:00

Que la llum us il.lumini els vostres somnis, al.legríes i el vostre benestar.
En nom de la Teresa -la meva parella- i amb el meu, Josepb. -Menja de Bacallà- que passeu unes molt Bones Festes de Nadal.

Bacallà amb bolets

2011-12-05T20:06:00.001+01:00

Comprant al Mercat...

Góita... està d'oferta... que bé no...? a veure, aquella d'allà penjada... sííí... aquella de color plom... sííí... sííí... aquesta, sí senyor... a veure deixime-la emprovar... caramb... sembla talment un figurí... l'hi queda que ni feta a mida senyor... miri's en aquest mirall... pot posar-la a la rentadora sense cap més problema que posar-hi el sabó... rentada i posada... venga "nenas", baraaato baratooo... ayyyy... "nenas", venga... venga... que me quiero ir a mi casa de vacío... quant a dit que val...? ...€..., bé, m'he la quedo... si tingués algún problema, no ho dubti... estem aquí cada diumenge i també tenim la botiga en aquest mateix carrer... molt bé, gràcies... a vostè senyor, bon día...Quin hora és...? acaba de tocar la 1 del campanar de l'església de Sant Esteve...

Església de Sant Esteve

...bé podriem anar a fer un mos potser...? haguessim pogut anar a Can Nassos, però malauradament, el van enderrocar... estava considerat per els entesos, un dels millors restaurants de la zona i per altres un dels millors restaurants de Catalunya ara, tant sols en queda el record... però... "espèrete" la meva mare, té el llibre de la Paquita de Can Nassos i el receptari que hi va fer, editat per RAC1, en el pograma; primera pedra i al menys i tindrem el record escrit de les seves receptes...

La Paquita de "Can Nassos"

Síííí, síííí... aquets pinatells, són d'allà del mateix lloc, on varem trobar-ne l'altre día que vam sortir..., que feia poc que havía plogut... i ton pare els va trovar... i en varem fer un cistellet...

trovats a...

...que després els varem fer amb aquella truita... ah sííí... ja m'en recordo... no..., si ja ho dic sempre, si ta mare no en trova; plan B... ton pare sempre té recursos per trovar-los... ...i dius que els vols fer amb bacallà...? ...Sí del receptari de la Paquita de Can Nassos... vaig fullejar el llibre i mirant i mirant, en vaig trovar amb aquesta recepta de;

Bacallà amb Bolets.

El bacallà sempre en tinc, doncs ja saps que a ton pare, -i a mi i a tú també- l'hi agrada molt, el tinc dessalat des de ahir al matí, aquets pinatells que hem trovat, un parell de cebes tendres que les tallo ben finetes, els tomàquets sense pell i que no tinguin grana, doncs a tú la grana no t'hi agrada trovar-la... una mica de farina per arrebossar el bacallà...

Bacallà, en un plat amb el paper de cuina.

...que, un cop agafin una micona de color, el deixo en un plat amb paper de cuina, per tal que deixi anar l'exés d'oli, i a la mateixa paella, l'hi poso les cebes tendres i un cop rosseta, li tiro els tomàquets. Un cop tot està ben cuit, és quànt l'hi poso els pinatells a la paella, deixant que els bolets deixint anar l'aigua i després agafo el bacallà i els poso junt amb el sofregit cebes/tomàquets i un gotet de vi ranci, fins que redueixi.. un polsim de pebre blanc... si home... ara ho explico...la picada que jo faig, l'hi poso; 10 ametlles torradetes i pelades, 4 grans d'all, 1 llesqueta de pa torrat, una micona de fumet de peix, i sinó l'hi poso una micona d'aigua amb una pastilleta d'aquelles petitones de concentrat de peix que, l'hi dóna un gustet també molt bonet... ah... i el julivert... que per cert... l'altre día aquella veïna amb cara de "bruixota", sense dir-me res, va obrir el barri del pati i va entrar al jardí de casa i em va agafar tot un pom... sort que la vaig veure... ve's que l'hi costava demanar-ho... em fa una ràbia... i després va de senyora per el poble... ...bé... ho pico ben picat tot plegat en el morter... i ho poso junt amb el bacallà i els bolets...


Tirant la picada.

... mentrestant, durant aquell quart d'hora que vaig mirant que faci el "xup-xup", "rentut" els quatre plats que he pogut "embrotir" i vigilo que no s'enganxi... i si és així... una micona més de fumet/aigüa i tanco el foc i ho tapo...

Mirant que faci el "xup-xup" i que no s'enganxi.

... passat aquest temps, ho serveixo a la mateixa cassola al mig de la taula i...

... mmm...

... on és el saler...?

... que vagi de gust...¡¡

... passeu-me el porró siusplau...¡¡... ... no, si ja ho diu la Paquita de "Can Nassos", en el seu llibre que, els dos pilars de la cuina catalana són; El senyor Sofregit i la Picada... ... i per l'endemà, aquest bacallà amb bolets, pot encara està més bo no...?

Aquest, Racó Amagat, heu sabut de quin lloc es tracta...? Sinó és així, trapitgeu aquí

Dedico aquest "post", i la recepta, a la María Rosa que, a part de ser una gran caçadora de bolets, és una molt bona cuinera. Moltes gràcies Maria Rosa.¡

La Font de la Xocolata

2011-11-28T17:00:00.001+01:00


... quina al.legría poguer veure d'aquesta font...

...acompanyat amb "brutxetes" de fruites...

... blocaires, que vagi de gust¡¡

Quànt anem a caminar per la muntanya, sempre acostumem a portar l'entrepà i l'aigua o també un got de plàstic/alumini o bé la cantimplora si sabem que anem a sortir a una font... i amb quina al.legría bevem, quant arribem i trobem la font... mmm... que bona que és l'aigua... aquesta sensació, ens va passar, que, un com vam acabar amb el dinar i en arribar als postres, veure-la brollar i beure d'ella... quines ganes de fer-li una bona passada amb les "brutxetes"¡¡
Veure-la brollar i poguer fer-hi un "traguet" amb una "brutxeta" de; mandarina, kiwi, taronja, maduixa, per acabar amb un altre troç de maduixa a dalt de tot de la "brutxeta"... i passar-la pel damunt de la Font... quin plaer sentir tota aquesta dolçor de les fruites dins del paladar... però, si s'acaben les "brutxetes", tranquils... ens queda poguer fer un segon trago amb uns; melindres, neules, torrades... i, fins i tot posar-hi cullerada a dins i omplir-na un bon got de; xocolata desfeta i dins del got potser, amb uns quànts grans de magrana...?

Bunyols d'Anís i Xocolata.

2011-11-15T18:36:00.001+01:00

Flor de l'Anís.

Com petons que s'enganxen als narius tot respirant la flaire que s'escolta a l'entrar a la fàbrica de l'Anis del Mono i com el primer bes, et deixa impregnat d'un gust dolç, tendre, cautivador, i, difícil d'oblidar... i que després en vols un altre, i un altre i un altre...

Aquesta empresa fou fundada per els germans Josep i Vicenç Bosch i Grau l'any 1868. Les seves sales de destil.laciò, al igual que els despatxos i els arxius, són d'estil modernista i els cartells publicitaris, que si troben, fòren creats per Ramón Casas després que Vicenç Bosch convoquès un concurs de cartells l'any 1897 i dits cartells en varen ser els guanyadors.


Cartell Modernista. Ramón Casas. 1897.

En un dels viatjes que el senyor Bosch va fer a París, l'hi va regalar un perfum a la seva senyora, l'envàs del perfum el va embriagar tant que, va demanar-li al perfumista el drets de l'ampolla de perfum, per tal de comercialitzar al seu licor. S'explica que li va dir en el perfumista:

Vosté perfuma a les senyores per a fóra, jo perfumaré a les persones per a dins...


Interior de la destil.lería.

    L'anís, és una planta que va arribar d'Orient, portada per els àrabs i cultivada als Països Catalans, es trova repartida per a tot el corredor mediterrà, floreix a partir del juny, l'hi agrada el clima mediterrà; vol molt de sol, poca humitat i quasi gens de fred.

    Si us assembla bé, i us bé de gust, farem aquets més que satisfactoris bunyols d'anís i xocolata, que espero i desitjo que siguin del vostre agrat.

Ingredients:

4 ous
200 grs. de farina

1/4 l. de llet

140 grs. de mantega
Una llimona

Sucre

Anís

Xocolata fondant

Oli de girasol

...Sucats amb xocolata...

Elaboració:

Posarem la llet en un atuell al foc. Quan comenci a posar-se tebia, hi posarem la mantega i la deixarem fins que es vaigi desfent. Incorporarem la ratlladura de llimona, 4 cullerades de sucre i, una copeta d’anis. Quan comenci a bullir, hi tirarem la farina (passada per el tamís) tota d’una vegada dins de l’atuell, anirem remenant, fins que la farina estigui ben lligada amb la llet. Ho treurem del foc, i ho deixarem refredar un parell de minuts. Fora del foc anirem tirant d’un en un els ous. Primer tirarem el primer i ho remenarem fins que quedi lligat amb la barreja i així, fins acabar amb els quatre ous. Ens ha de quedar una pasta molt i molt fina. En un altre atuell, que sigui fons, posarem l’oli de girasol, i quan estigui prou calent, anirem tiran culleredetes de pasta. Els bunyols es tombaràn ells mateixos, fins que quedin ben cuits. Els posarem en un plat amb paper de cuina, per tal de que treguin l’essés d’oli i tot seguit els posarem en una plata amb sucre. En reservarem uns quànts i desfarem al bany maria la xocolata per fondre. Passarem els bunyols suaument per la xocolata, i deixarem que es refredin. Llestos per fer-hi la “foto” i menjar-ne un i potser..., un altre i un altre i un altre...

...Mmmm... blocaires... que vagi de gust...¡¡

Dedico aquesta entrada, i la recepta, a la Teresa, on al voltant d'aquestes olors, vam començar un recorregut que encara ara, ens està embriagant a tots dos.

Pits de Pollastre amb Magranes i Cava.

2011-11-08T22:36:00.000+01:00

Flor de la Magrana.

   Un fruit de tardor, que trobo molt interessant, tant per la quantitat de receptes que hi podem fer, com també dins de la mitología grega el potencial que ha tingut aquest fruit, al igual que l'história i les llegendes que s'han explicat; La Magrana. Aquest fruit, -com ja he dit- a la cuina i tè moltes receptes i aquí, com un petit exemple, en teniu una. Combina molt bé amb els fruits secs -pinyons, nous,- donant-hi un toc molt bonic de color i sabor a les guarnicions de carns i també de peixos.
   Dins la mitología grega, Hera deesa dels Déus, de la fertilitat, del matrimoni i del neixament, era molt aficcionada a menjar aquest fruit, doncs, es creia que era menjant aquest fruit, la fertilitat aumentava i els neixaments també. És un dels tres símbols de la deesa Hera, junt amb la diadema i les plumes de paó.
     A Armènia, Java i la Xina representa la fertilitat.
    Quànt Romeu declara l'amor a Julieta l'hi canta una cançó sota un magraner... Ai... l'amor..., doncs jo també hi col.laboro amb aquest apartat tot dient que, aquest plat, està fet amb molt d'amor...

Una deliciosa salsa de magranes i cava...

Ingredients:

   3 Pits de Pollastre tallats a filets ( com si fossin per a arrebossar)
   2 Megranes.
   1 Copeta de cava Brut Nature.
   Oli d'Oliva.
   Sal i Pebre.

... acompanyat dels pits de pollastre...

    Preparació:
      Salpebrerem els pits de pollastre i els col.locarem en una cassola i amb una micona d'oli, deixarem al foc fins que quedin daurats. Reservarem.
      Partirem per la meitat les magranes i amb una mà de morter, picarem les magranes treien la grana vermella i les posarem dins una batadora fins aconseguir el seu suc. Posarem aquest suc dins la cassola que em tret els pits i ho berrajarem, deixant-ho reduir una estoneta, acompanyarem amb uns grans de magranes.
     Al cap de 10 minuts hi posarem els pits de pollastre que teniem reservats deixarem 10 minuts mes al foc i tirarem la copeta de cava, deixant-ho reduir al voltant d'uns 10 minuts mes.
     Amb un colador xinés, passarem la salsa, col.locant dita salsa amb una salsera. Tirarem una micona de la salsa per a sobre, acompanyat amb uns quànts grans més de magranes. Servirem.

...blocaires, que vagi de gust¡¡

Sopa de Castanyes amb fredolics acompanyat amb encenalls de pernil.

2011-10-28T19:42:00.000+02:00

Flor del Castanyer

Una sopa de Castanyes...

Temps de tardor, de Castanyes, de pluja i sembla ser que de fred...

Tots Sants, "La Castanyada"... no us assembla que abans d' anar a fer dita "Castanyada" podríem disfrutar d'aquest article que ens aporta la naturalesa i, on la sensilleza d'aquest plat fet de Castanyes pot ser una bona solució per el fred?. Disfrutem de les Castanyes i de la seva variació dins de la cuina donant-hi, en aquest cas, un toc amb els bolets i els encenalls de pernil.

...senzilla i ràpida de fer...

A Catalunya, les Castanyes es fan o bé torrades o també ensucrades. Al igual que, es poden fer farines, pastissos, també s'extreu licor de Castanyes. S'acompanyen molt i molt bé amb el porc, bé siguin amb uns peus de porc, que si us venen de gust, aquí en teníu la recepta, amb uns filets de porc tallats a rodanxes, unes costelles de porc...

Però bé, anem per aquesta sopa de castanyes i els ingredients que la fan possible:

... amb encenalls de pernil i fredolics...

Ingredients: (per a 6 persones)

750 Grams de Castanyes.

100 Grams de fredolics (també poden ser; camagrocs, moixarnons, carreretes...)

1 Litre de brou de gallina.

Encenalls de pernil.

1 Tall de beicón (opcional)

Sal.

... que vagi de gust.¡¡

Preparació:

Bullirem les Castanyes amb la seva pell 10 minuts al foc, un cop siguin fredes treurem la pell i les posarem en un pot amb aigua calenta i les desfarem amb una batadora. Posarem els fredolics a escaldar 3 minuts i els posarem a la sopa de Castanyes junt amb el seu caldo.

Col.locarem dins de la sopa de Castanyes els encenalls de pernil barrejant-ho i la servirem que sigui ben calenta.

Per un altre banda podem fregir el tall de beicón i tallar-ho a quadrets petits i posar-ho dins de la sopa.

(blocaires; que vagi de gust i... que tingueu una bona "castanyada"¡¡)

Josep María de Sagarra. 50è aniversari de la seva mort. Viure dels colors de la ploma.

2011-10-18T11:44:00.000+02:00

Josep María de Sagarra i Castellarnau (1894-1961)

Quant t’agrada la feina que fas i a més a més hi pots viure, té que ser una sensació d’alló tant agradable. Aquesta sensació, és la que sento amb tots els colors de totes les seves paraules escrites de les seves obres, be siguin de; poesía, teatre, novel.la...

Josep María de Sagarra i Castellarnau neix a Barcelona un 5 de març de 1894, sóta el signe zodiacal de; Peixos.

Els colors verds tendres de la primavera, acompanyats de la gran estimació que tenía cap a la natura, el d’hauríen portar a escriura una de les seves primeres proses; Ocells amics (1921)

.De vegades, quan aneu pel camp i us trobeu amb un ocell que arrenca volada en sentir les vostres passes, ben segur que de primer cop escolteu un saltironet d’alegría pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet espavilar els ulls. [...]

[...] Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i quan tot just comença a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una faixa de color de perla, que es va emblavint i després es va enrossint, les orenetes es desperten i comencen a xisclar... Vit, vit, xirrivit!" Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "-Lleva't de matí, lleva't de matí!"
A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l'oreneta d'aquesta manera:

"-M'he llevat,
m'he rentat,
he esmorzat,
he anat a Montserrat,
i tu encara ets al llit:
lleva't, lleva't de matí!"[...]

[…] Les orenetes són la gran joia del nostre cel blau, a la ciutat i al camp. Imagineu-vos un dia de maig, d'aquests tan tebis i tan pintats dels colors més bonics, amb un perfum a les muntanyes i el benestar pertot arreu: quina mena de cosa faria, aquest dia de maig, si no veiéssiu i no sentíssiu les orenetes, amb un volar tan diferent les unes dels altres, però que lliga tan bé amb el color del cel i amb l'alegria de la primavera!

Colors mariners fets de blaus, d’oliveres, de gavines, de veles blanques i de vinyes verdes i també del paisatge del litoral empordanés descoberts a la Costa Brava i convidat per el seu amic Josep Pla, van inspirar a escriure un nou volum de poesies; Cançons de rem i de vela (1923)

Tanquem els ulls, i el pensament que voli:

i el pensament no pot volar:

jeu vora un mar com una bassa d’oli

que sembla de quitrà.

El cel té un verd negrós de fulla d’heura,

i d’estrelletes en aquest moment

s’en veuen tantes com se’n puguin veure

en la nit més tranquila i transparent

[...]

(fragment; Cant primer)

Colors; carnals, valents, agosarats, precisos, intrèpids, sense por... és aquest poema; El Comte Arnau (1928) i on, el pas/pes damunt la terra ens explica la llegenda del míte del Comte Arnau:

[...]

I ella així amb to de plany i de desvari

va contant a la nit la seva sort,

tot repassant el tremolós rosari

d’aquest caliu desesperat del cor.

I va veient els mals a carrandelles

sortint de les petjades de l’espòs;

ja la son li ha fugit de les parpelles

i la calma rellisca del seu cos.

Per fi li arriba un gran brogit de fora,

lladren els gossos i tremolen veus,

veus i lladrucs s’han barrejat alhora,

soroll de llances i trepig de peus.

Guaita endins esmunyir-se una figura,

molt a la vora ha grinyolat la clau,

i se li estreny el cor i el bleix s’atura

i es troba amb els dos ulls del Comte Arnau.

(fragment; Cant primer)

La tardor despulla els arbres i les fulles que encara hi queden pel damunt, tenen colors ocres, tèrbols, confúsos i platejats quasi exhaurits. Vida Privada (1932) sería la novel.la que tocaría tots aquets colors, la caiguda de la burgesía catalana, els personatges i l’entorn queden reflectits en aquesta novel.la on la famíla Lloberola una família burgesa de finals del anys 30 del segle passat, veuen com la seva economía va caient portant-los a la ruina. Vida Privada ha estat considerada la novel.la més representativa de Barcelona.

El blanc inocent, net, fresc, fred..., descriu d’questa manera el Poema de Nadal (1930) i on Josep María de Sagarra, faría aquest Poema per el poble, donant el seu toc personal a tradicions i que ell mateix va recitar en un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom i on molts fragments del qual la gent de diverses generacions ha après de memòria.

[...]

I vora el foc, torrant les avellanes,
desasprejaven l'esperit i el pèl,
amb un sac de gemecs, ple de sardanes,
i amb l'alegría d'un porró blau cel.
Era un paisatge que jo em feia a mida,
de molses tendres, de morat encís,
de muntanyes de punta arrodonida
que eren semblants a les del meu país,
però més musicals, més inflamables,
amb uns argelaguers desesperats,
que si senten el sofre dels diables,
senten el vol dels àngels platejats.
Un món amb les entranyes més descloses,
un aglevat més viu i més despert...
Així jo imaginava aquestes coses
en aquell temps enyoradís i verd.
I fulgurants de diamantina gebra
em guarnien els somnis del capçal
els pastors de Betlem, del meu pessebre,
quan venia la vetlla de Nadal.
[...]
(Fragment; Cant I)

Damunt d'aquest cavallet, us deixo aquesta passejada per; Vinyes Verdes Vora el Mar (Cant VI) de; Cançons de Rem i de Vela (1923) i on tots els colors de les vinyes hi són representats.

...i el galopar de la seva pluma, ens va deixar sense colors un; 27 de setembre de 1961 a Barcelona a l'edat de 67 anys.

(blocaires; disfrute-m'ho...¡¡)

Truita de marbre de moniatos, acompanyat amb olors del bosc

2011-10-15T13:20:00.000+02:00


Flor del moniato

Els Moniatos, ens indiquen l'arribada de la tardor i aquest tubèrcul, per aquesta època, marca la diferència i ens convida a fer plats bé siguin de primers, com de segons acompanyant carns i peix al igual que també postres i pastissos.

Jo per la meva part, he volgut fer aquesta truita de moniatos, acompanyat d'olors del bosc, dites olors, poden ser molt variades, en aquest cas, jo l'he posat; comí i farigola, també pot acompanyar molt i molt bé amb romaní, orenga, julivert, un toc de canyella en pols... dins de la mateixa truita, podem posar-hi un got de llet, o bé un tall de formatge de cabra desfet amb els ous i barrejat, pot ser una bona gestió per aquesta truita.


Truita de marbre de moniatos (sencera)

El moniato, originàri de la selva del Perú, va arribar a Europa en el segle XVI i d'allà, es va difondra a tot el món. Es trova a la dieta de molts països sudamericans i és molt popular també a Estats Units, la Xina i a les ïlles del Pacífic.
   A Catalunya és consumeix típicament per a la Castanyada, acompanyant els panellets i mullat amb un licor de nous o bé de ratafia.
Al País Valencia són típics els pastissos de moniato que es fan per Nadal.

    Una truita, que pot molt bé ser vegetariana, amb un producta de dins de la terra, esquitxat amb les fragàncies que ens dónen les olors del bosc.

    Ingredients:

    2 Moniatos
    6/8 Ous
1 got de llet (Opcional)
    1 tall de formatge de cabra (Opcional)
Olors del bosc (romaní, farigola, orenga, comí, julivert, canyella en pols...)
Oli i sal

Truita de marbre de moniatos

    Preparació:

   Amb una mendolína, tallarem els moniatos donant-li formes rodones, els passarem per l'aigua i salarem   deixant-los que suin una micona. En una paella amb oli al foc, posarem les rodones de moniato.
Mentestrant, en un atuell d'alumini i posarem els ous i els batarem, després i posarem les olors del bosc a gust, el got de llet i/o el tall de formatge de cabra o batarem bé i quànt veiem que les rodones de moniato estàn fetes, ho col.locarem dins de l'atuell barrejant-ho tot amb compte. Un cop ho tinguem ben barrejat ho posarem a la paella, mirant que es vagi cuallant de mica en mica, l'hi donarem la volta a la truita, repatirem l'operació. Quànt veiem que està feta, tancarem el foc i la deixarem reposar dos minuts a la mateixa paella, la traurem de la paella i la col.locarem amb un tombatruites, deixant-la a temperatura ambient i tot seguit la posarem a la navera.
   El día següent podem disfrutar d'aquest marbre de truita de moniatos.

(Blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Aquest és la meva aportació d'aquest mes; La recepta del 15, que com cada mes, la Sandra i el Xavi de; els fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata desfeta ens proposen.

200 aniversari del neixament de Franz Liszt. El Cosac Musical.

2011-10-09T22:22:00.000+02:00


Franz Liszt. -1811/1886-

   Haydn, Mozart, Beethoven... foren uns quánts dels músics preferits per el pare de Franz Liszt per tal de guiar al jove talent músical i encaminar-lo en el món del Romanticisme.
    Va nèixer a la ciutat de Doborjan un 22 d’octubre de 1811 sóta el signe zodiacal de; Balances.

   A l’edat de dotze anys -1823- provà sort ingressant al Conservatori de París, lloc al qual l’hi fou negada l’entrada pel fet de ser extranger. Després d’una gira per l’extranger –Londres- tornar a París i a l’edat de catorze anys escriuría l’única òpera cómica coneguda d’ell; Don Sancho o El Castell de l’amor, estranada a París el 1825.

L’any 1839, realitzar una gira per les diferentes capitals europees, per tal de recaptar diners per la construcció d’un monument al pare del Romanticisme a Bonn: (Ciutat natal de) Ludwig Van Beethoven .

L’any 1845 oferir sis concerts a la ciutat de Barcelona i un a la ciutat d'Arenys de Mar.

L’any 1848 es va retirar de concedir concerts i es va dedicar per complert a la composició, al igual que també a interpretacions quasi perfectes d’altres compositors, Schumann, Chopin, Berlioz, Saint Saëns..., fóren músics privilegiats per tal d’escoltar les obres que els mateixos compositors demanaven a Liszt que els interpretes i també les estranés. L’any 1850 dirigí i estrenà l’òpera de Wagner; Lohengrin al Teatre de la Cort de Weimar.
Donar classes a més de 400 alumnes i escriuría més de 350 peçes... repsódies hungares, dos concerts per a piano i orquestra, transcipció de les simfonies de Beethoven al piano... Fou l’improvitssador junt amb Frederic Chopin més gran que mai ha donat l’història de la música.
Franz Liszt va morír a la ciutat de Bayreuth (Alemanya) el 31 de juliol de l’any 1886, a l’edat de 74 anys.

Aquí us deixo amb el nocturn número 3 en la bemoll Major.

(Somni d'amor)

(Blocaires, escolteu-ho i gaudi-ho¡¡)

Melindre de xocolata, amb un pensament de rom.

2011-10-02T18:20:00.000+02:00

Melindre de xocolata.

   Parlar de la xocolata, és parlar del bon gust de menjar o bé, una bona tassa de xocolata desfeta, o bé, sigui també en forma de pastíssos, al igual que amb menjars que podem acompanyar deliciosos estofats doncs, frases com aquesta ho diuen tot; "estofat sense xocolata no val una patata"...
   Si recordem quant erem petits, i canviavem els cromos que sortien a les tauletes de xocolata, tot barrejant el pa, la xocolata i aquelles paraules que sortien barrajades de la boca plena... tengui, falti... per acabar les col.leccions de dits cromos...
   El pa amb xocolata que bo, veritat...? doncs bé, he trovat aquesta poesía de Miquel Martí i Pol que es diu; "Pa amb xocolata" i també és molt bona... Val la pena perdre aquets 5 -potser amb 2 n'hi ha prou- minuts per llegir aquesta poesía i després si us be de gust poguer menjar aquest Melindre de Xocolata que he fet?

Un bon tros de xocolata

i un bocí petit de pa

són la solució més bona

per berenar.

El pa sempre allarga massa,

la xocolata fa curt,

i així el compte de la vella

mai no surt.

Però si no surt el compte

tant se val, que res no hi ha

com el pa i la xocolata

per berenar.

...qué... una mossegadeta...?

Melindre de Xocolata

   Ingredients:

   100 Grams de xocolata (4 barretes de 25 grams)
   100 Grams de mantega.
   100 Grams de sucre.
     90 Grams de farina.
       3 Ous.
       Mitja copeta de rom.

   Per fer la Cobertura:

   100 Grams de xocolata (4 barretes de 25 grams)
   100 Mil.lilítres de nata per montar.
     50 Grams de mantega.

     Preparació:

Desfarem el xocolata trossejat amb la mantega. Batarem els ous amb el sucre. Afagirem el xocolata fos i la farina que la passarem per un tamís. Remanarem en compte. Abocarem en un motlle que l'untarem amb mantega i també espolvorejant amb una micona de farina. Courem al forn a 180º al voltant de 45/50 minuts.
    Per l'altre cantó calentarem la nata fins que començi a bullir, retirarem del foc i afagirem el xocolata i la mantega trossejats. Remanarem fins que obtinguem una crema homogénia i la deixarem refredar 10 minuts.
    Courem el melindre amb la cobertura i deixarem refredar a la nevera fins que el xocolata quedi dur.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Olluquito con Charqui acompañado de arroz y con chicha de jora.

2011-09-21T17:52:00.000+02:00

En Solet

Aquest és l’homenatge que fem la Carmen Consuelo des de Ica –Perú- i Josepb –Menja de bacallà- per l’aniversari dels 100 anys del redescubriment del Machu Pichu. (24 de juliol de 1911). El nom que fa referència al títol d’aquest “post”, és una menja, junt amb la beguda que l’acompanya, que elaboraben els inques i que actualment encara es menja i també es beu, però bé... del plat us en parlarà la Carmen Consuelo, les fotografies i el plat està fet per la Carmen Consuelo, amb els productes autóctons. Una dedicatoria aquesta a, una de les set meravelles del món; el Machu Picchu. –Muntanya vella, amb llengua indígena-


Machu Picchu


Olluquito de charqui con arroz, acompañado de chicha de jora

“El incas eren, sens cap dubte, grans amants de la natura i de tot el que l’envoltava. Moltes de les seves ruines dels seus edificis més importants, es troven a les parts més altes dels cims des de on pot divisar-se vistes increíbles i sorprenents de gran bellesa. Per més elevada que sigui l’arquitectura del Machu Picchu i per més impressionant que sigui el trevall de cantera de tot un poble que, desconeixía les eines de ferro i les de l’acer, cap de les dues coses deixa indiferent la ment del visitant amb la bellesa indescriptible del seus voltants".

Hiram Bingham

El Machu Picchu, és trova al Valle Sagrado de los Incas, i fou construit sota l’imperi de Pachacuti aquest va ser el nové Sapa (Gran) Inca. Fou a partir d’aquest gobernador que l’imperi va anar creixent i creixent arribant des de el nord; l’Ecuador fins a Xile al sud i per l'est endinsar-se fins a Bolívia, tot fregant les línees de la Patagonia d’Argentina i, en els darrers anys de l’imperi es van internar fins a la Conca del Amazones (1532). L’imperi Inca, que tenía la seva capital a Cusco, va dominar al voltant de 800.000 kilómetres quadrats i una població de 12 mil.lions de persones i en un territori tant bast, es parlaven més de 20 llengues diferents¡.

Els inques van ser grans génis de la logística i a mida que anaven conquistan noves terres, preparaven a nous agricultors, per tal de abastir a les tropes i a tots els pobles que els seguíen. Els agricultors, van ser grans experts en agricultura a grans altituds, es calcula que van arribar a cultivar mes de 70 espècies autóctones i amb molta freqüència, repetien reserves de productes a tres i a set anys vista¡, entre aquets productes hi havien, les patates, els tomàquets i sobretot el blat de moro.

Van domesticar, llames i alpàques, que a part de ser els únics mitjans de transport i animals de tir de tot el continent , podíen carregar uns 30 kilos de materials i productes cada un d’ells, també podien treuren, carn, cuir i materials fibrosos per fer-se els vestits.

Els estrólecs grans coneixedors dels astres i les estrelles, feien possible que els canvis d’estacions fossin esperats en gran afany per part de tothom doncs, corresponía a que les cullites fossin fetes amb la màxima exactitud possible per tal que les cullites fossin un gran éxit. A la Gran Plaça de la Ciutadella del Machu Pichu, s’esparaven aquets esdeveniments i es feien ofrenes i rituals amb la chicha de jora. Aquesta beguda encara és ara que es fa servir per veure a festes i celebracions i els pobles de muntanya i de la selva encara s’ho fan ells mateixos.

Seguint el camí del Valle Sagrado de los Incas, si trova la població de Maras, on al voltant d’unes 600 petites piscines formen petits bancals d’aigua rica en minerals produin sal per evaporació de l’aigua i que, els inques van saber utilitzar per secar i conservar les carns de les llames i també de les alpàques... En l'actualitat 120 families, encara viuen d'aquesta activitat.

Bé com podeu llegir, savien alimentar-se bé també. Després d’aquesta petita explicació dels productes principals que menjaven els inques, us deixo amb la Carmen Consuelo des de Ica, que ha volgut preparar aquesta menja inca amb tot el seu explendor i amb tots aquets productes autóctons. Blocaires...que vagi de gust¡¡

Olluquito con Charqui acompañado de arroz y con chicha de jora.

El decano de los sabores peruanos.

Hebras de carne de llama totalmente deshidratada, tubérculo pequeño de la amplia variedad de la familia de la papa. Productos netamente andinos, son utilizados desde hace más de 4,000 años en una fusión que deleita y nutre, impregnando nuestra historia. El Olluquito con Charqui se erige como uno de los platos más antiguos de la cocina peruana.

INGREDIENTES

1 kilo de olluquito
- 1/4 kg de charqui deshilachado
- 2 tzs de cebolla picada en cuadraditos
- 1 tz de ají colorado molido
- 1/2 tz de ají amarillo seco molido
- 1 cda de ajo molido
- 1 cdta de pimienta
- 1/2 cda de comino
- 1 cda de culantro picado
- 1 cda de huacatay picado
- 1 cda de perejil picado
- sal al gusto
- aceite en cantidad necesaria

Preparación

Laven bien los ollucos y córtenlos en bastoncitos delgados. Una vez picados, coloquen en un colador grande y agregen el charqui. Luego pongnr todo bajo el chorro de agua y enjuagar durante un buen rato para quitar el exceso de sal del charqui y a la vez mezclarlo con los ollucos. Reservenlo.
En una olla calienten aproximadamente 1/2 taza de aceite y doren los ajos, las cebollas, pimienta y comino. Cuando la cebolla esté transparente, incorporen los ajíes y dejen cocer removiendo para que no se pegue el aderezo.
Cuando el aderezo esté a punto, incorporen los ollucos y el charqui mezclando bien. Dejen cocer tapado por 10 minutos. Pasado este tiempo, destapen la olla para que continúe la cocción hasta que los ollucos estén tiernos. Agregen las hierbas picadas, remuevan y dejen reposar la preparación un rato antes de servir. Prueben antes de agregar la sal y luego sirvan acompañado de arroz.

Que aproveche¡¡

Aquest "post", també està dedicat al Alejandro el fill de la Carmen Consuelo i que junts varem conèixer també; El Machu Picchu.

Romànic andorrà. Pinzellades romàniques.

2011-09-12T10:02:00.000+02:00

Nostra Senyora dels Remeis. (Santa Coloma)

   Aquesta vegada amb els amics del Museu Nacional de Catalunya (MNAC) ens varem acostar fins Andorra, per tal de veure aquestes pinzellades del romànic andorrà, on varem poder gaudir d'un bon cap de setmana i poder veure físicament aquestes obres amb més de mil anys d'história.
   Ah... i no m'oblido d'un plat per aquest "post", quin, us preguntereu...? doncs bé, del llibre d' Eliana Thibaut i Comalada; Cuina medieval Catalana he extret aquesta recepta que, de ben segur els pelegríns d'aquesta zona hauríen provat moltes vegades i de ben segur que les arribades ha dites esglésies hauríen estat de retrovament i de goix amb una recepta així. Préssecs amb vi negre.

   Aquesta recepta la trovareu al final de la ruta d'aquest romànic andorrà, per tal de que la disfruteu després d'una bona passejada i d'un bon acabament d'aquesta visita per dit romànic. Les esglésies que varem visitar seràn posades amb un enllaç, per tal de que vosaltres mateixos, si esteu interessats pogueu fer la visita mes calmada i tranquila a dites esglésies.

   Sant Martí de la Cortinada. (La Cortinada.- Ordino) El lloc de La Cortinada es troba documentada des del 1162. De l'església, no es té constància fins el 1312. L'esglèsia ja existía al segles XI-XII segons revelen les seves pintures. L'àbsis es va restaurar al segle XX.

Sant Climent de Pal. (La Massana) El lloc apareix documentat l'any 1112. Amb el pas del temps ha estat trasformada i adeptada. L'àbsis ha estat subsituit per un de rectangular a finals del segle XVII. Tot i aixó encara conserva el cos de la nau i el campanar.

Sant Miquel d'Engolasters (Escaldes.- Engordany) El temple és del segle XI. El campanar, és una torre de planta quadrada, molt esvelta i que encara mostra els forats de la bastida amb què va ser construïda, el seu campanar és un dels més coneguts i singulars d'Andorra.

Església de Santa Coloma, (Andorra la Vella) És un temple d'origen preromànic situat a la marge dreta del riu Valira, entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella, parròquia aquesta última a la qual pertany. A l'interior si conserva i es venera a; Nostra Senyora dels Remeis.
    Sobre les pintures d'aquesta església, en el mateix enllaç ho trovareu.

Sant Esteve (Andorra la Vella) Esmentat l'any 1312, en què es deixa constància del seu lamentable estat de conservació. Consagrada de nou l'any 1543. Fou restaurat de nou a mitjan segle XIX.
    L'àbsis de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella és l'exemplar més gran de les Valls.

Sant Romà de les Bons   (Encamp) Documentada l'any 1162, consagrada l'any 1164. El temple està situat en un promontori rocallós.
      Per accedir a la nau hem de baixar dos graons, doncs el nivell del sól queda mes baix que l'entrada.
      Al segle XVI si van repintar imatges amb imatges de tradició gòtica.

   Sant Joan de Caselles (Canillo) L'església està documentada l'any 1312. És una de les esglésies més conegudes del Principat d'Andorra. Els sostre de la nau és de fusta i encara manté la policromía.
      Dues importants restauracions; la primera l'any 1933 i la segona l'any 1963.
L'element més interessant de l'nterior és el Crist Crucificat, d'on del mateix enllaç d'aquest apartat podeu trovar i llegir.

   Aquí es van acabar les vistes per el romànic andorrà, encara que també varem visitar el santuari de Meritxell que si apreteu aquí el podeu continuar llegint, i un cop a Catalunya (Alt Urgell) també visitarem; Sant Serní de Tavèrnoles que al igual que el de Meritxell apretant aquí podeu seguir llegint.

Bé ara si, després d'aquestes pinzellades romàniques, descansarem i pendrem aquets meravellósos i sorprenents;

Prèssecs amb vi negre.

[...] de préssecs molars e durans. lo deuen remuylar en vi pur e fort, majorment si aquel matex dia son estats cuylets, car aque qui estan al sol II o III dies.

Arnau de Vilanova

Ingredients per a 4 persones:

1 o 2 préssecs per cap

1 escorça de canyella

4 claus d'espècia

1 litre de bon vi negre

150 grams de sucre

1/2 decalítre d'aiguardent

Preparació:

Cocció: 10 minuts el vi i 10 minuts els prèssecs.

Refrigeració: 1 hora.

Escalfarem lleugerament el vi i prepararem una infusió amb la canyella, el sucre i els claus d'espècia. Deixarem reposar 1 hora.

Passarem els préssecs per l'aigua bullent i en traurem la pell.

Repartirem els préssecs en una sola capa dins una cassola. Hi tirarem el vi perfumat i tot seguit deixarem que bullint durant 10 minuts. Un cop fora del foc, afegirem l'aiguardent.

Quant siguin freds, els servirem amb tassons de pedra, i tot seguit servirem.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

El Mercat del Clot i "El testet" de Sant Martí.

2011-09-05T08:34:00.000+02:00

Bona diada¡¡

...l'última espiga del Clot...?


Galetes casolanes de farina de blat. Sant Martí de Provençals va ser un poble independent des de 1714 fins l’any 1897. El nom l’hi be de la paraula provincialis que els romans utilitzaven per anomenar els camps que es trovaben més enllà de les muralles de les ciutats. I el nom de Sant Martí, l’hi fou posat per la primera església edificada que si va construir. Sant Martí de Tours. A l’any 1885 es van construir les primeres fàbriques, i sobretot les farineres, moltes d’elles mogudes per les aigues del, Rec Comtal. S’instal.laren aquí per el baix preu del sól, força aigua, alimentades pel riu Besós, l’aproximitat al port de Barcelona.... Una d’aquestes fàbriques fou la farinera del Clot, construida l’any 1902 i que la gent que treballava al *Mercat del Clot,* de bensegur hauría vist passar els carros cents i cents de vegades per el seu mercat, i veure com anaven a transformar-se amb farina i amb tots els seus derivats... *El Mercat del Clot* fou fundat l’any 1889 i el seu arquitecta en fou Pere Falqués i Urpí. La planta és rectangular i coberta a dues vessants i la seva estructura està basada metàl.licament, i els seus sostres en les encavallades el transformen un cop dins en tres naus. Les reformes del mercat han estat a l’any 1964; el 1969 i els anys 1994-95 remodelació global i el següent any una reforma estructural. Pagesos dels municipis dels voltants; Sant Andreu del Palomar, Sant Adrià del Besós... equipaven aquest mercat a la clientela de bones verdures i fruites. I les farineres equipaven de bones farines en els majoristes, com també preparaven les ferines per l`exportació, equipan a tots els mercats i el *Mercat del Clot* no en va ser cap excepció... Derivats de la farina en n’hi han molts, des de la cultura del pa a Europa, passant per les pastes fetes de blat, -amb més de 350 variacions diferentes- galetes, coques, pastíssos, rebostería, bunyols... jo em recullo amb una recepta de galetes casolanes, cultura popular i la recepta de la qual hauría de passar de boca en boca -potser en el mateix Mercat del Clot- fins arrivar en el dia d'avui i fetes amb farina de blat blanca, i com “El testet” que des de fa onze anys el Mercat del Clot fa el dia de Sant Martí -11 de novembre- aquestes galetes casolanes s’acostaràn els vostres paladars i com un “testet” entrerant al repertori de les vostres cuines. “El Bosquet” dels Encants, fou l’últim troç on encara quedava blat visible... avui tant sols queda, potser, l´última espiga del Clot...? Per fer aquestes galetes casolanes necessitarem: 250/300 Grams de farina. 125 Grams de mantega. 100 Grams de sucre. 50 ml. de llet (un got d'aigua) 2 Culleradetes de canyella en pols. 1 Culleradeta de llevat en pols. Ho farem de la següent manera: En un bol barregarem amb una espàtula de fusta la farina, el llevat, el sucre, la mantega pomada, la llet freda i la canyella en pols . Treballarem la massa amb les mans i quan veiem que es desenganxa de les parets del bol, ho treurem i ho posarem al marbre de la cuina. Ho amassarem amb les mans, fins que quedi ben fina. Enfarinarem el marbre i estendrem amb un carró de fusta la pasta obtinguda, que faci un gruix d'uns 3 milimetres aproximadament. Podem fer servir motlles per tallar la massa, inclús el cul d'un got. Posarem mantega a una platera d'anar al forn i posarem les galetes una al costat de l'altre. Deixarem que cogin 20 minuts a 180º .Deixarem refredar i podem adornar amb sucre "glass". (blocaires que vagi de gust¡¡) Dedico aquest "post" a la Sión i al Miquel del blog; Fem un Mós, grans gourmets i bons coneixadors d'aquest mercat.

La màgia de les truites. Truita de patata i ... ceba

2011-08-17T23:20:00.000+02:00

Tot passejant, vaig arribar-me fins el Mercat de Sant Antoni un cop dins, en una de les parades d'aviram i ous, vaig llegir un cartell anunciador que cridava: Dijous truites – hi continuava- de: patates; de carbassó; d'albergínia; d’all i julivert; de mongetes; de cigrons; de bacallà… i així una llista que es perdía fins al llistó de baix de tot del cartell… ostres¡… -vaig pensar-… a veure … una … dues… … quinze... i aquella de sota de tot… fa un total … a veure … de setze tipus diferents de truites…¡

Tot content vaig dir-me: demà es dijous… per tant… truita Josep…¡.Vaig comprar una dotzena d’ous en aquella mateixa parada i me’n vaig anar tot cufoi cap a casa.

Encara em quedaven quatre patates que havia comprat el dia abans i dues cebes... de Figueres...¡ l'oli i la sal.

    Un cop vaig tenir les patates tallades a daus mitjans, les vaig fregir a la paella que la tenía amb l'oli calent i, primer a foc fort, les vaig fer saltar una estona i quant vaig veure que anaven posant-se daurades, vaig baixar el foc i tot seguit vaig tapar la paella... ostres...¡ de bacallà; d'all i julivert; de carbassó... el treure la tapadora, les patates estaven cuites i toves... en un atuell d'alumini tenía preparats els ous poc batuts, les patates van ser acompanyades fins l'atuell, i, tot plegat remenat de dalt a baix... vaig fer l'operació a l'inversa... i la truita tornava estar un altre cop a la paella... movent-la pels cantons per tal que no se'n ganxes i de pas ajudant-la que s'ananés quallant... al cap d'una estona començava a quallar... amb l'ajut del "tomba-truites" tornava a estar girada i la truita -per l'altre cara- tornava a estar a la paella... al cap d'una estoneta ... la truita tornava estar quallada... un cop apagat el foc, la vaig tenir en repòs dos minuts dins de la mateixa paella, tapada amb la tapadora... estava tant i tant emocionat mirant la meva truita, i l'aspecte que ofería que no em vaig donar compte que m'havía deixat les cebes tallades en un plat, a sobre del marbre... cap problema...¡ -vaig dir-me- L'operació va ser repetida de nou, aquesta vegada tant sols amb les cebes... i al final en tenía dues, una de patata i l'altre de ceba.

     La "màgia" de la cuina té el "truco" de les truites, encara que en sabem el secret, sempe ens atraparà.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Préssecs al forn, amb almívar al gust d'avellanes.

2011-08-12T18:10:00.000+02:00

Flor del presseguer.

Aquest mes amb la recepta del 15, ha estat el PRÉSSEC convidat per la Sandra i el Xavi de; Els fogons de la Bordeta, i la Marina de; Xocolata desfeta.

He volgut fer aquets préssecs al forn, doncs en els llibres que col.leccionava la meva mare, he trovat aquest postra, que la veritat l'he trovat d'alló tant i tant genial per la fecilitat de fer-los -ara és una bona temporada per els préssecs- al forn. Les avellanes són un altre producta que el podem col.locar a molts plats, tant sigui de primer plat, al igual que en segons -carn o peix- i és clar... com no, en postres i pastíssos¡¡. Espero i desitjo que siguin del vostre grat.

Els préssecs que siguin de vinya, doncs, tenen que anar al forn, i millor que siguin carnosos i forts.

Ingredients: (per a 4 persones)

8 préssecs mitjans.-

150 grams de sucre.-

Claus d'espècia.-

1/2 branca de canyella.-

1/2 litre d'aigua.-

100 Grams d'avellanes picades.-

1 Copeta de licor d'avellanes.-

1 taronja tallada a trossets.-

Nata muntada (opcional)

Preparació:

Agafem els préssecs, els rentem ben rentats i els posem en una plàtera que pogui anar al forn amb l'aigua, la taronja, la copeta de licor d'avellanes, els claus d`espécia, la canyella i el sucre. Ho posarem tot plegat al forn fins que els préssecs quedin ben tous. -de tant en tant amb una cullera de fusta podem anar regant els préssecs- Passarem els préssecs en un altre atuell i els deixarem refredar.

El líquid obtingut, el posarem en un pot al foc i deixarem que bulli, al voltant d'uns 15 minuts, més o menys, a fi d'aconseguir l'almívar. Ho passem per un colador xinés i ho reservem.

A continuació, pelem els préssecs. En posem dos en cada plat. Pel voltant, hi afegim la nata (opcional), ho reguem amb l'almívar, ho empolvorem amb avellanes i ho servim.

Sobre els préssecs s'ha dit:

-Encara que els seus orígens son sens dubte Xinesos. Es coneix el fruit des de l’antiguitat.
-El perfum del préssec s’utilitza tan en perfumeria fina com en la perfumeria funcional. Aporta molt sovint un toc afruitat envellutant al ram de flors.

Stabat Mater, perque avui és avui.

2011-08-04T18:36:00.005+02:00

No heu sentiu a dir; -i amb nosaltres mateixos també-... jo la crema catalana, la faig tot l’any... o bé... el diumenge van venir a dinar els meus pares i vaig fer canelons... potser plats d’aquells que sembla que tinguem que fer-los el día que toca per la data que s’han de fer –Sant Josep, Sant Esteve...- A mi em passa amb aquest Stabat Mater Dolorosa que, encara que no sigui Setmana Santa, l’escolto en qualsevol dia del any, escoltar-ho i gaudí d’aquesta meravellosa pregària medieval, pel fet de perque avui és avui.

Tampoc voldría amb aquest “post”, no carregar-vos massa de música sacra, tant sols voldría donar-vos a conèixe´r una mica aquesta pregària medieval, atribuida a Innocenci III i al franciscà Jacopone da Todi.

El nom de Stabat Mater Dolorosa, -Estava la Mare Sufrint- és la meditació que tè María, la mare de Jesús, davant la crucificció.

Aquest text, ha estat al llarg de l’història un dels més musicats, des de les diferents èpocas i artistes, formes musicals i compositors han creat i han donat vida musical en aquest text. Més de 200 compositors l’hi han donat música... Palestrina, Scarlatti, Vivaldi, Liszt, Haydn, Dvorák, Pergolesi, Rossini... i és d’aquets dos compositors darrers que voldría parlar-vos.

L’Stabat Mater de Pergolesi (Jesi (Itàlia)1710- Pozzuoli (Itàlia) 1736) és sens cap dubte, la més editada i reproduida, durant al segle XVIII.

Si voleu escoltar-ne un fragment, trapitgeu aquí. Està escrita per a veu soprà, contraal i orquestra. Aquest Stabart Mater fou la pedra de toc dels posteriors que vindríen de tots els compositors precedents.

Per altra banda L’Stabat Mater de Rossini, (Pèsaro 1792, París1868) és el més popular. Escrit a la maduresa de Rossini i molt vinculat a Espanya, doncs va ser estrenat a l’església del Convent de Sant Felip el Real, de Madrid, el divendres Sant de 1833.

Curiositats d’aquesta obra fou que, per atacs de llomadura i també les poques ganes de fer-la, l’obra va quedar inacabada, amb 6 fragments o estacions sense acabar. També, tot sigui dit, que el manuscrit original el va regalar en el prelat D. Manuel Fernàndez Varela que va ser qui l’hi va encarregar l’obra, no es té cap constància de compra/venta de l’obra.

El director musical del Teatro Italià de París, Giovanni Tadolini, fou qui va acabar l’obra i es va estrenar l’any 1842 a París. L’obra fou força criticada per els crítics tot dient que hi havía molta teatrealitat en els fragments; no hi havía el sentit místic que havía escrit Jacopone da Todi.

Rossini era així...

Aquí us deixo amb aquest Stabat Mater de Rossini–Cuius animam- cantat per Juan Diego Florez.

(blocaires, escolteu-ho, gaudi-ho...¡¡)

Voldría dedicar aquest "post", a una persona molt estimada per a mi, per la força que té, per l'al.legría i voluntat que hi posa i verdaderament la fe que sent en fer les coses.

Carme Consol, un petò i una abraçada molt forta per a tú, per Ica i per el Perú¡¡.

Bacallà amb Mongetes del Ganxet.

2011-07-22T18:59:00.002+02:00

   Als Paíssos Catalans el bacallà, que no es pesca a la mediterrànea va arribar a través dels pirineus per el País Basc i Portugal. No se sap a quina època amb exactitud però ja és present a escrits catalans del segle XVI.
   Per l'altre banda, les Mongetes del Ganxet, es van expandir per tota Europa durant el segle XVIII, alhora que esdevenien un producte imprescindible a les llars més humils. La facilitat amb què es poden conservar i emmagatzemar un cop seques les van convertir en una font de proteïnes indispensables en moltes èpoques de la història. És a finals del segle XVII i principis del segle XVIII quan comença a ser rellevant, mentre que el seu cultiu es consolida durant els segles XVIII i XIX.
Molt arrelada sempre a les comarques del Vallès en els seus inicis la Mongeta del Ganxet era consumida exclusivament com a menjar de pagès, amb botifarra o col.
Posteriorment, a començaments del segle XX, va apareixer per primera vegada amb el nom de ganxet, en el llibre de cuina de F. Agulló, el 1933.

   Per fer aquest plat, necessitarem (per a 4 persones)

4 Talls de Penques de Bacallà.
200 Grams de Mongetes del Ganxet.
2 Cebes de Figueres (mitjanes)
1 Ceba de Figueres (podem bullir-la junt amb les mongetes)
Farina (per arrebossar)
Sal.

Per a la seva preparació, ho farem de la següent manera;

    Un cop les mongetes les tinguem de la vigília, les posarem en un pot d'aigua al foc i deixarem que bullin, i, un cop estiguin fetes, (20/25minuts) les decantarem. Agaferem les penques de bacallà i un cop enfarinades, les pasarem per la paella fins que agafin una mica de color i les decantarem.
   En una cassola posarem les cebes tallades ben petites i deixarem que agafin color, tot seguit afagirem el suc de les mongetes i l`afagirem al sofregit de ceba deixant que reduexi tot plegat. Posarem els talls de bacallà per a sobre i ho deixarem un parell de minuts més, per tal de que les penques agafin l'olor i, també, el gust del suc de les mongetes. Ho treurem i ho servirem.

(Blocaires, que vagi de gust¡¡)

Gelat de festucs/pistatxos (La recepta del 15)

2011-07-14T23:15:00.004+02:00


Aquesta és la meva aportació d'aquest mes a la recepta del 15 que els Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, han proposat. Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo. L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món i els pistatxos iranians es consideren els de més qualitat. Per fer aquest gelat de festucs/pistatxos necessitarem; Mig litre de llet 1 vaina de vainilla 150 grams de festuc/pistatxos 125 de sucre 4 ous (els rovells) 50 grams de ametlles La seva el.laboració la farem de la següent manera; Escalfarem la llet -enguardarem un parell de cullarades- junt amb la vainilla, un cop arrenqui el bull la retirarem. Posarem els ous en un atuell junt amb el sucre -en guardarem un parell de cullarades- i amb la batadora deixarem que es faci una crema ben feta. Picarem els festucs/pistatxos en el morter i posarem la resta de la llet i també el sucre i les ametlles i acabarem de picar-ho tot junt. Posarem la picada de festucs/pistatxos, junt amb la crema que tenim a punt ho remanarem ben remanat, i ho posarem a la geladora al voltant de 45/60 minuts, passat aquest temps els servirem al nostre gust. (Blocaires, bon estiu, bones vacançes i que vagi de gust¡¡)

Rodó de vedella amb peres Sant Joan. (Plat de Festa Major)

2011-07-02T15:59:00.001+02:00

Fent el xup-xup.

Un rodó de vedella...

... on a la pagesía era un bon plat de Festa Major.

Quin patarrabum de productes oferts per la pagesía; vedella criada a pagés, barrejat amb les macadures de les peres tocades i pintades pel sol i, acompanyat amb un aixefat de fruits secs remenat dins d'un morter.

Plat de festa major, de retrovaments amb la família on, l’única vestimenta de festa, era poder celebrar aquets àpats amb els éssers estimats i també amics que, mentre dinaven, obrien i ho esquitxaven tot plegat, amb els millors vins de la bota del racó.

Per celebrar aquesta "Festa Major" de la pagesía necessitarem: (per a 4/6 persones). (*)

12/18 Talls de vedella (rodó de vedella, garret...)

2 Gotets d’oli d’oliva.

1 Gotet de vi ranci. (Gandesa)

2 Cebes mitjanetes de Figueres.

¼ de litre de caldo de pollastre.

8/12 Peres Sant Joan.

Farina (per arrebossar)

Un grapat de pèssols (opcional)

A la picada l’hi podem posar:

50 Grams d’avellanes.-

50 Grams d’ametlles.-

2 Carquinyolis.-

1 Esquitxada de vi ranci.-

1 Ramet de julivert fregit.-

Sal i pebre.

Aquets productes podem transformar-los de la següent manera:

Salpabrerem el talls de vedella i els enfarinarem posant-los a la cassola de fang deixant-los que hagafin una mica de color, un cop ho tinguem aconsseguit els decantarem. Agafarem les peres Sant Joan i dins d'un pot d'aigua el foc, deixarem bullir-les al voltant d'uns 10/15 minuts. Les decantarem.

A la meteixa cassola que hem fet els talls de vedella, posarem le cebes finament tallades reduint-ho amb una mica de vi ranci, quant tinguem reduida la ceba junt amb el vi, col.locarem els talls de vedella junt amb el caldo de pollastre, tot deixant-ho que faci el xup-xup.

Farem la picada d'avellanes, ametlles, carquinyolis, ho mollarem amb una micona de vi ranci i afagirem el julivert fregit tot ben picat i mullat i ho ajuntarem amb la vedella que tenim fent el xup-xup. Podem afegir-hi una micona del suc que em bullit de les peres Sant Joan.

(*) Si aquest tall el fem amb el rodó de vedella sencer, podem posar-hi herbes i essències; farigola (timó) , romaní, llorer (llor), canyella...

(blocaires que vagi de gust¡¡)

Coca al minut

2011-06-23T17:31:00.004+02:00

Coca al minut.

Aquesta recepta, és l'original, amb lletra d'apunts de la meva mare...

... i aquest el resultat d'aquesta coca...¡

   Aquesta coca, recordo de petit, que la meva mare l'ha feia molt subint... és del Sabores (*) deia... i queda molt bona i és molt fàcil de fer... és veritat; fàcil , ràpida i bona..., dono fe¡¡


   Una coca que per aquets dies de revetlles, ens pot ser de molta utilitat doncs, la facilitat en que està produida i l'efecta que fa un cop presentada queda molt bé per menjar-la el mateix día i en un plaç d'un màxim d'una hora, la preparació és d'un quart d'hora i al forn tres quarts d'hora, és una "coca neta" doncs l'únic entrebanc que porta, són els pinyons.
    Les coques de pastissería -de Sant Joan- moltes vegades per els productes que porten -cireres confitades, taronja confitada...- quant la portem a una revetlla o a casa d'uns familiras o amics, ens trovem amb 5 o 6 coques diferents i amb el resultat final que la part de confitería -cireres, taronges, i la mateixa coca- queden mullades dins dels gots de cava. Aquesta coca, és d'un suau gust molt melós i d'un toc molt senzill al paladar i quasi està assegurada la seva finalització.
    Per fer aquesta coca necessitarem:
2 Ous.

125 grams de farina.

125 grams de sucre.

1 got d'oli d'oliva (mesura d'un got de vi)

      1 sobre de llevat en pols.
      Ratlladura d'una llimona o taronja.
Un grapat de pinyons.
       Preparació:
    En un atuell, batarem els dos ous i un cop estiguin ben batuts i col.locarem el sucre i ho barrajarem ben berrajat, afagirem la farina amb dues vegades, junt amb el llevat, i tot seguit el got d'oli, junt amb els pinyons, i per acabar retllarem la llimona o taronja al gust. Untarem amb oli una plata que pugui anar al forn (25x 20 aproximadament) i la deixarem al forn a 180 º al voltant d'un màxim de 45 minuts.

(Blocaires que vagi de gust i naturalment, que tingueu una bona revetlla¡¡)

(*) L'edició d'aquest llibre -mireu la fotografía- és la tercera i el llibre és de l'any 1952 per tant té 59 anys i encara s'està venen¡¡
També us puc dir que l'any passat, vaig fer la coca de Sant Joan i que si us bé de gust, aquí la trovareu.

Amanida amb llit de cogombres.

2011-06-13T17:00:00.002+02:00

Una crida a favor dels cogombres...


... que no han tingut cap culpa¡¡ Amb aquesta recepta, participo amb la recepta del 15 que com cada mes Els Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta monten. Amb aquesta recepta també mato dos ocells d'un tret, doncs del blog de la Belen, A la cuina amb un parell d'ous. (6 de junio dia del pepino). Si us hi col.loqueu dins del seu blog, podreu veure altres bloquistes que s'han unit per fer receptes amb cogombres i donar suport als pagesos que el conreen. Al cap i a la fi els pagesos ( i menys els cogombres), no han tingut cap culpa i una bona amanida feta amb cogombres -de mostra un botó- i acompanyat amb pomes, formatge semisec i unes quàntes panses, fan d'aquesta amanida, un bon entrant i, tot depenen del que cadascú menga, pot servir de plat únic. Els ingredients d'aquesta recepta han estat comprats al Mercat de Sant Antoni (Blocaires, que vagi de gust¡¡)

Mandonguilles amb sèpia. (El clàssic)

2011-06-03T19:37:00.001+02:00


Unes delicioses mandoguilles amb sèpia.

Quàntes vegades no em sentit a dir; que fas avui per dinar...? mandonguilles amb sèpia... béééé... ara feia díes que no em feies, veritat...? ...sí, però, és que a plaça el peix no és pot tocar... (un altre clàssic) però és que és tant bona feta amb el sofregit... i després amb una micona de fumet de peix i quatre pèsols... mmm... síííí... se'm fa la boca aigua...
I aquest clàssic, l'escoltem moltes vegades a les parades de les peixateres... góita... encara són vives, de fresques que són... míra "guap@"... avui, com tota la setmana, s'aguanten al mateix preu... fetes amb mandonguilles i quatre pèssols...mmm... esdesfant a la boca... creu-me "guap@"...et netejo aquest parell de sèpies... i... ja m'ho sabràs dir... espera... que et posaré una mica de julivert...


...és veritat... esdesfant a la boca...

Per fer aquest clàssic, necessitarem:

Per fer les mandonguilles, podem fer-les de la mateixa manera, clicant aquí. Les reservarem.
En una cassola de terra, tallarem la ceba finament i deixarem que redueixi fins que quedi confitada. Tirarem un gotet de vi ranci i després, posarem les sèpies que la peixatera ens ha netejat i preparat i les deixarem que es coguin junt amb la ceba i el vi ranci reduit, al voltant d'uns 10 minuts, junt amb el julivert tallat finament, un cop passat aquesta estona tirarem el fumet calent que cobreixi i també les mandonguilles que teniem reservades, esperarem que faci el clàssic "xup-xup" i podem tirar un grapat de pèssols. Rectificarem de sal si cal.

(Blocaires que vagi de gust¡¡).