Tothom està a favor de la llibertat. Per tant on està la trampa? En que hi ha certes coses que no es poden deixar en mans dels administrats, i eixa és precisament la raó de ser de les Administracions Públiques. Si deixes que els pares matriculen els seus fills en una llengua diferent a la minoritzada, estàs condemnant a eixos xiquets al monolingüísme. Massa s’ha escrit ja sobre la conveniència del sistema d’immersió lingüística com a l’únic model capaç de garantir el ple domini de les dues llengües coexistents al territori. La pròpia Unió Europea així ho va dictaminar en un recurs que el PP de Catalunya va fer contra este sistema al Principat.

Però a casa nostra l’oligarquia coneguda amb el nom de Tribunal Constitucional i el Conseller (d’educació?) ja han dit que es passen les consideracions científiques i objectives per l’arc del triomf (o era per la Puerta de Alcalá?).

En un estat social no es pot adduir el dret a la llibertat quan tractem amb elements que requereixen protecció. A ningú li passa pel cap adduir el dret a caçar per justificar una batuda de Linx Ibèrics. Així que compte amb els discursos neoliberalistes amb els elements socials dignes de protecció. A tothom li fa llàstima un Linx. Serem capaços de protegir una cosa més nostra?

Per això proposen, entre altre coses, al consorci unicode que incloga la grafia l·l com un sol caràcter amb el seu propi codi (ara per ara, eixa consideració la té la grafia “l·”), i que aquesta s’incloga als teclats d’ordinador catalans, per evitar que s’haja de polsar tres tecles per poder escriure-la.

Per a més informació: http://www.l·l.cat

Reproduïsc les instruccions que proposen en vadejocs per participar en la camapanya:

Els usuaris que ja hi estigueu registrats, només cal que es boteu els primers dos passos i continueu.

Podeu enganxar també este botó al vostre blog utilitzant el codi que hi ha més abaix.

Amb el català no s’hi juga. Fem que això canvie.

<a href="http://www.vadejocs.cat/portal/index.php?option=com_content&view=article&id=3195&catid=20&Itemid=4" target="_blank">
<img src="http://www.vadejocs.cat/portal/images/stories/imatgesnoticies/PS3catala.jpg" alt="PS3 en català"/></a>

De tant en tant m’agrada fer un parèntesi en la crua anàlisi de la realitat lingüística al País Valencià. I aquesta vegada ho vull fer amb el que per a mi ha suposat descobrir un oasi en el desert de RTVV, el programa de Ràdio 9, “Aigua en Cistella“. El programa conduit per Reis Juan és una autèntica delícia, una perla diària que m’obri els porus de la pell de 15:05 a 15:30.

El programa repassa l’agenda cultural del País Valencià. I ho fa d’una manera plural, rigorosa, desinhibida i compromesa. És habitual trobar-se per exemple la programació de l’OCCC, entrevistes amb personatges interessants (com aquesta a l’Àlex Susanna), i tot això presentat amb un exquisit valencià, farcit de vocabulari i pronunciat amb absoluta correcció (havia arribat a pensar que parlar el subdialecte apixat era un requisit d’accés a RTVV). Que sí, que sí, que gràcies a este programa els valencians de l’Horta se n’adonen de que existixen les “s” sordes, les “s” sonores, de que la “j” i la “x” són lletres diferents; que es pot dir “aleshores” i “gairebé” sense complexos a Radio Camps; que es pot parlar de “Festivals d’àmbit a tots els territoris de llengua catalana” sense que un forat negre ens engolisca cap a l’apocalipsi universal, i sense que vinga Carod Rovira a envair-nos (el que vindria a ser el mateix).

Un programa molt recomanable. No deixeu d’escoltar-lo (abans de que algú tanque” la paradeta”). Felicitats Reis Juan.

Donada la facilitat per crear noves interfícies amb aquest sistema, m’he llançat a crear-ne un de ben senzill. Com que d’Ubuntu ja hi han (i més que hi hauran) n’he creat un dedicat a la Senyera preautonòmica del País Valencià. Vos el podeu instal·lar ací.

Per als “xotos” (com jo) també n’he fet un del València.

Aquest esgarrifós cartell és el que em sobresalta cada vegada que vaig a tirar el fem. Per si eixe blaver “ajudamos” no fos suficient, també tenim un suggeridor “tragen” en lloc de “traguen”. I si pensàveu que a l’Ajuntament de Massalfasar són analfabets funcionals per no saber escriure en valencià, jo llevaria l’adjectiu funcionals perquè en castellà tampoc saben escriure, i si no em creieu feu una ullada a “recojida” amb “j”.

“Ajudamos…” a alfabetitzar-nos, afegiria jo.

Aquesta és la nostra trinxera: la cultura

Joan Fuster, discurs als Premis Octubre de l’any 1978.

Ahir vaig assistir a la primera sessió del Seminari ‘Debat d’idees valencianistes’, organitzat per l’Associació Cívica Valenciana “Tirant Lo Blanc”. Em vaig quedar amb eixa frase de Fuster que va recordar el conferenciant Vicent Flor. Sobretot perquè ve a col·lació d’una de les conclusions de les raons per les quals no ha coallat el nacionalisme valencià (és el més minoritari de tots els nacionlismes existents a l’estat espanyol), i és que el nacionalisme valencià es plantejà des d’una vessant exclusivament racionalista i elitista, pensada per a persones amb un alt nivell cultural, i deixà de banda el discurs emocional, el visceral, el populista, en definitiva aquell discurs que mou a les masses, cosa que aprofità el blaverisme per omplir eixe buit i proclamar-se defensors de “lo autènticament valencià”.

Seria fer una anàlisi simplista atribuir el fracàs només a eixa raó, però de segur que fou un dels motius de l’escàs seguiment del moviment. Com també ho fou que la Nació Valenciana es plantejara exclusivament des de l’esquerra: “El País Valencià serà d’esquerres o no serà” (Joan Fuster). El seminari tampoc no tracta de martiritzar al pobre Fuster, que l’home també tingué els seus encerts, però “a misses dites” sembla fàcil arribar a la conclusió que no es pot construir un país sense incloure tot el ventall ideològic del pensament polític. Va mancar llavors una dreta nacionalment compromesa, que hauria d’haver sigut promoguda des de la pròpia esquerra fusteriana, ni que fos per un egoista interés estratègic. Feu bé Fuster de batallar en la trinxera de la Cultura, però oblidà que en una guerra hi ha més trinxeres que no hi ha que oblidar, i la del populisme i el conservadurisme foren dos d’elles.

Espere seguir disfrutant d’aquest interessantíssim seminari on el nivell dels ponents és més que notable, entre ells dos dels candidats a Rector de la Universitat de València.

Hi ha coses més importants que la llengua; però, per parlar-ne, cal la llengua

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català.

Gràcies al butlletí InfoMigjorn.

No té vocació exhaustiva ni molt menys.  Simplement té la vocació de compartir una sèrie de reflexions. A saber.

El “sostre de vidre”

Aquest és un concepte que prové dels estudis sobre la discriminació de gènere. Ens ve molt bé al nostre cas perquè el col·lectiu femení és un col·lectiu minoritzat des de fa centenars de milers d’anys. Aquest concepte, aplicat al nacionalisme minoritzat, fa referència a l’existència d’obstacles que aparentment no estan, que no es veuen, però deixen notar els seus efectes al impedir progressar al col·lectiu minoritzat. Cal doncs ser molt hàbil a l’hora de detectar on és eixe “sostre de vidre” per tal de poder obrir-lo (o trencar-lo).

Teoria de l’etiquetatge

En el terreny de la criminologia, la teoria de l’etiquetatge ens indica que els qui posen les etiquetes són sempre i en aquest ordre  els majors sobre els menors, els homes sobre les dones, els poderosos sobre els subordinats, les majories sobre les minories. Així doncs, aquesta teoria propugna que l’etiqueta “delinqüent” pot produir un estat d’interiorització d’aquest rol en la persona etiquetada. Per exemple, un xiquet d’un barri de classe mitjana trenca un vidre d’una casa i és “cosa de xiquets”; si això mateix ho ha un xiquet de classe baixa en un barri marginal “és un delinqüent”. Això aplicat als nacionalismes podria explicar perquè s’associa nacionalisme espanyol a conceptes com ara solidaritat, constitucionalisme, democràcia,…; mentre a qualssevol nacionalisme no castellà (és a dir minoritari) se l’hi associen conceptes com ara separatisme/radicalisme (en lloc de sobiranisme), violència/terrorisme (en lloc de democràcia), insolidari (en lloc d’assertiu). Les etiquetes són molt importants, ja que en molts casos són un factor d’identitat primari, per això les majories sempre manipulen les etiquetes per tal de no alterar el seu statu quo.

La segregació racial als autobusos relegava a la gent de color a la darrera fila de seients. Imatge: Unicef.

Sociologia de la desviació

Torne a servir-me de conceptes lligats a la Criminologia (serà per deformació acadèmica, o com diuen els psicòlegs, “disponibilitat heurística”). Les teories funcionalistes de la desviació (conducta desviada de la norma , siga escrita o no), afirmen que aquestes no tenen necessàriament una implicació negativa. La desviació pot aportar innovació a un sistema tancat. Pot implicar un punt de vista nou que ajude a evolucionar una societat. Recalquem doncs que el concepte d’allò que és desviat o no, és ben relatiu i la línia sempre ve marcada pels poders hegemònics, mai per les minories. Rosa Parks, la primera dona de raça negra que va decidir ocupar un seient d’autobús reservat a persones de raça blanca, va dur a terme una conducta desviada, en canvi ara ningú dubta del valor positiu d’aquella desviació.

Com a conclusió diríem que conductes com ara convocar referèndums reclamant la sobirania de Catalunya, són vistes pels poders espanyols com a conductes desviades, però en el futur ens farem creus de que la màxima expressió de la democràcia fora etiquetada com a conducta desviada, igual que ara ens escandalitzem del cas de Rosa Parks.