1. Planifica: el mètode canvas: Si tens un projecte, inverteix temps a planificar-lo. Determina el mercat, la proposta de valor, els canals de venda, ingressos, costos, relacions amb els clients, etc.; un sistema simplificat de pla de negoci com el mètode canvas t’ajudarà molt. La planificació és el necessari punt d’inici de qualsevol projecte. Aquí pots veure un vídeo explicatiu.

2. Optimitza els teus esforços: Internet és un camp tan ampli com inabastable. Per tant, qualsevol empresa ha de tenir clares les seves prioritats en les accions de màrqueting on line i xarxes socials. Voler-ho fer tot és perdre el temps. Encara són massa les empreses que es llancen a obrir perfils a les xarxes socials que després ningú actualitza.

3. Aprèn a monitoritzar i cercar informació: Automatiza els processos de cerca d’informació i estalviaràs molt temps. Com? Amb el lector de fonts de RSS Digg que ens permet monitoritzar continguts; les alertes de Google; llocs de cerca per impactes a mitjans com Pickanews o  MyNews (has d’estar registrat). O bé amb Delicious, sistema per classificar i compartir webs on line amb altres usuaris. La informació és poder!

4. Facebook és Facebook: Per prestacions, implantació i sobretot per audiència; cal tenir en compte la gran xarxa social i el seu potencial en qualsevol pla de màrqueting. Té possibilitats molt interessants per a les empreses: des de la pàgina fins als grups i els Facebook ads, sobretot per a les que s’adrecen al gran públic.

5. Twitter també és Twitter: Twitter és una xarxa més informativa que visual, per estar al dia de l’actualitat més que per passar l’estona. És fins i tot més mediàtica que Facebook, amb conceptes que han triomfat com les etiquetes i trending topic. És ideal per exemple per crear un servei d’atenció al client per a determinades companyies.

6. Google+ ens posiciona: Hi hem de ser-hi per una senzilla raó: perquè pertany a Google i ens permetrà millorar el nostre posicionament al cercador. A més tenim la possibilitat de fer una pàgina d’empresa. La presència a aquesta xarxa social pot ser un fet diferencial respecte la competència. Té molts usuaris de perfil professional.

7. Google Analytics: saber qui ens visita: Aquesta eina gratuïta de Google ens permet saber quin públic tenim al nostre web, com hi arriba, quant temps s’hi queda, etc. És a dir, aquella informació necessària per determinar si el site arriba al nostre públic i està complint els objectius marcats. Val la pena adquirir-ne les nocions bàsiques i saber, per exemple, que Google Analytics ens proporciona un percentatge molt petit dels termes de cerca que els usuaris utilitzen per arribar al nostre web (és allò del ‘not provided’).

8. Prezi, presentacions on line: Prezi és un sistema de presentacions on line que fa lluir l’exposició d’un projecte, iniciativa o  bé una conferència. Basat en el núvol, és fàcil de manejar, intuïtiu, atractiu i té un zoom que dóna una continuïtat gràfica als documents com si forméssin part d’una pel·lícula. Un rival molt potent per al tradicional Power Point.

9. Youtube: màrqueting casolà: Què tenen els vídeos domèstics de Youtube que acumulen milers de visites? Un públic potencial. És la gran qüestió: generar un contingut que compti amb un usuari àvid de consumir-lo a la xarxa. Un gran exemple són els vídeos per aprendre anglès: hi ha professors d’aquest idioma que, aprofitant, l’interès global del nostre esperanto han trobat en Youtube un canal ideal per promocionar-se. Per què no ho podem fer nosaltres?

10. Linkedin, xarxa professional de referència: Si no tens el teu perfil professional a Linkedin, no existeixes. Cada vegada eś més així. I Linkedin ho està explotant per convertir-se en la xarxa social professional de referència, la que et permet buscar col·laboradors, prescriptors, proveïdors i clients amb gran facilitat. Te funcions molt interessants com les dels grup de debat. Serveix perquè et coneguin i també per conèixer a altres persones a nivell professional.

Durant el gairebé mig any que ha durat el curs, els alumnes dividits en grups han realitzat un projecte i que han pogut donar a conèixer i treballar a través de la creació d’una plataforma web i perfils a les xarxes socials. Els tres projectes han estat: App Advocats, que proposa la creació de la figura d’un advocat de capçalera; Fem bici en femení, basat en un portal web i amb l’objectiu de donar resposta a la creixent demanda d’informació per a dones aficionades al món del ciclisme; i Drones Company, el primer portal dedicat al món dels drons en castellà.

Imatge: www.searchprosystems.com

1. IDEA UN SENZILL PLA
. Confecciona un senzill pla que repongui les següents preguntes: què vull comunicar, com ho faré, quan, a quins mitjans pot interessar i qui atendrà als periodistes.

. Anota’t els principals arguments del projecte, els més atractius i noticiables per quan hagis de ‘vendre’ el tema.

. Confecciona un calendari amb tots els passos a seguir.

. Tingues en compte que els mitjans s’interessen per allò diferent, excepcional, curiós, inèdit, únic, espectacular; i que són tendència temes relacionats amb l’ecologia, tecnologia, emprenedoria, gastronomia…

2. LA NOTA DE PREMSA
. Redacta una nota de premsa amb un llenguatge periodístic i sense faltes o bé, si és possible, encarrega-la a algun professional que la pugui fer amb garanties.

. És important trobar un títol atractiu però que se cenyeixi a la realitat.

. Format: títol, avantítol i/o subtítols; DIN A4, lletra cos 12, extensió d’un full o full i mig. No oblidis incloure les dades i persona de contacte al final.

. És convenient enviar informació complementària, com fotos, imatges, dossiers o bé enllaços a un web amb més informació. És millor que es puguin descarregar des d’internet que com a documents adjunts.

3. FES-TE UNA LLISTA DE MITJANS
. Envia la nota a una llista de mitjans començant per les agències de notícies, ja que n’hi ha menys i et permetran arribar als mitjans als quals serveixen informació.

. A Catalunya hi ha: Agència Catalana de Notícies, EFE, Europa Press; altres agències són Servimedia, especialitzada en temes socials; Associated Press,  France Press, Reuters, Bloomberg, etc.

. Pots obtenir els contactes dels mitjans al web del Col·legi de Periodistes de Catalunya (en el cas de Catalunya), l’Agenda de la Comunicación del Ministerio de la Presidencia de la Secretaria de Estado de Comunicación (Estat) o bé a Google fent la cerca “agenda de la comunicación” i el nom de la comunitat on vols buscar-los (exemple: “agenda de la comunicación” & “asturias”).

4. BUSCA L’EFECTE DOMINÓ
. Després de les agències, segueix pels mitjans més importants per intentar aconseguir l’efecte dominó, el contagi de la publicació d’una notícia dels mitjans grans als petits.

. Si t’adreces a les teles, tingues en compte que els interessen temes visualment explicables adreçats a un públic genèric.

. La premsa de paper tracta els temes més a fons: per això cal que estem ben informats i que sapiguem on encaixa el nostre tema dins de cada mitjà.

. La ràdio tant toca temes d’actualitat com de fons: caldrà saber a quin programa i emissora pot interessar la nostra història; si hem d’explicar-lo a l’estudi o per telèfon, convé preparar-ho abans.

5. LA DATA I L’HORA
. Cal evitar que el moment de llançar el tema coincideixi amb un esdeveniment que pugui eclipsar-lo.

. Tots els moments festius són poc recomanables ja que els mitjans tenen menys recursos i poden cobrir menys temes. Hi ha dies de la setmana menys favorables com divendres o festius.

. Si optem per fer una convocatòria de mitjans millor fer-la al matí perquè els periodistes tenen major disponibilitat i la notícia pot ser recollida pels informatius del migdia.

. Es pot aprofitar el ressò de determinades festes, com Sant Joan, Sant Jordi i Nadal, per donar a conèixer temes que hi estan relacionats.

6. EL PORTAVEU
. El portaveu és una figura vital perquè parla en nom d’una empresa i és la seva imatge.

. Ha de ser algú que transmeti confiança i coneixement i tingui capacitat discursiva.

. No importa tant el càrrec de la persona escollida com que les seves qualitats per exercir la funció.

. Com a portaveu, és recomanable anotar-se el principals arguments abans d’una entrevista i assajar-los sempre abans!

7. EL COM
. Una vegada has enviat la nota, cal fer-ne un seguiment telefònic començant per als que consideres més importants per arribar al teu públic (no sempre són els que tenen més audiència!).

. Cal fer el seguiment trucant a hores que no interfereixin amb la feina dels periodistes. El matí, el millor moment per fer-ho.

. També es pot enviar la nota de premsa per correu postal com una manera de diferenciar-se.

8. FES CONTACTES
. És important aprofitar qualsevol ocasió per cultivar la relació personal amb periodistes i mitjans: demanar-los si volen ser a la nostra base de dades.

. Es pot trucar a amics periodistes per explicar-los el nostre projecte o bé buscar periodistes i mitjans a les xarxes socials i professionals (com Linkedin) que puguin estar interessats en el nostre tema.

. La relació amb els mitjans s’ha de plantejar com de col·laboració: els podem proporcionar continguts interessants per a la seva audiència i ells a nosaltres difusió.

. Recopila els contactes dels mitjans: a poder ser en un sistema automatitzat i on-line que et permeti ordenar-los.

9. RODA DE PREMSA?
. Una convocatòria de mitjans sempre aconsegueix major repercussió que una nota de premsa però comporta el risc que sigui poc o gens concorreguda.

. Tot i així: el que es pugui comunicar amb una nota de premsa, millor no fer-ho amb una convocatòria.

. Elements a tenir en compte: logística -capacitat de la sala, sonorització, situació, projector, micròfon, etc-, material informatiu -nota de premsa, dossier de premsa, fotos, etc- i protocol -torn de paraules, duració acte, torn de preguntes final, etc-. És convenient confeccionar un guió de l’acte que inclogui tots aquests aspectes.

10. COM SÉ ON HE SORTIT?
. Google Alerts: servei gratuït de Google que et diu a diari els llocs a la xarxa on surten les paraules claus que introdueixis.

. Al cercador Topsy.com, podràs trobar tot el que surti a Twitter.

. Busca’t a Pickanews.com, l’únic cercador gratuït a la xarxa per saber a quin diari i revista de paper de l’Estat has sortit; també ho cerca en diaris i portals digitals. No cal registr ar-se.

. Hi ha empreses de seguiment de mitjans, com Acceso. Hi ha cercadors que et permeten un nombre de cerques gratuïtes, com  http://hemeroteca.mynews.es.

11.VALORACIÓ FlNAL.
. Acaba cada acció valorant els resultats per determinar els errors i encerts.

. Fes un clipping (dossier que recopila les notícies publicades sobre un tema pels mitjans): podràs publicar-ho al teu web i xarxes socials i també fer-ho arribar als teus clients.

. Mira com han recollit en general el missatge els mitjans i quina imatge han donat de tu. T’ajudarà a valorar si és el que vols transmetre.

CLICA PER ACCEDIR A UNA BASE DE DADES DE 6.000 CONTACTES

1 Comença per l’estratègia. Hem de començar per confeccionar un pla, una estratègia que reculli uns objectius tangibles (per exemple a quins mitjans volem arribar), i que plasmi, amb l’ajuda del client, les fortaleses de la idea, allò que pot interessar als mitjans. En aquesta fase inicial, intentarem respondre a tots els interrogants que se’ns plantegen: el què (missatge), el com i quan (la manera i moment de transmetre), el qui (portaveu), l’on (lloc); també els perquès (objectius). És bàsic tenir tots els detalls lligats i acordats amb l’empresa abans de posar-nos a treballar.

2 Els perquès. A l’inici de qualsevol estratègia hi ha d’haver lloc per als perquès. El client ha de saber per què vol aparèixer als mitjans. Si per vendre més, per arribar als mitjans locals, reforçar la seva estratègia comercial en els mercats internacionals, o bé, més enllà del tema comercial, per augmentar la seva reputació i fer-se un nom en el sector. Potser, el que necessita és més un pla de mitjans que una campanya de comunicació…

3 Home mossega a gos: el missatge. Per elaborar el missatge, haurem de conèixer a fons els punts forts del nostre client a fi de trobar aquell aspecte més singular i noticiable. És aquí on hem de tenir en compte que el que interessa als mitjans és allò diferent i excepcional. Que un home mossegui un gos sempre és notícia. Us poso dos exemples: el de Gustos, una botiga creada a Vic al 2012 i que va aconseguir èxit mediàtic gràcies a la idea que era la primera a vendre carn fresca amb un sistema de vending. O bé el d’Espai Zero, a Olot, al qual la singularitat de ser un espai autosuficient energèticament, únic a Catalunya i l’Estat, li va servir com a punta de llança per anunciar la fusió de les empreses de dos joves empresaris catalans.

4 Quan? La importància de la data i l’hora. Un cop embastat el missatge, passarem a decidir el moment del llançament: el quan. Per fer-ho, comprovarem en l’agenda dels mitjans que la data no coincideixi amb un esdeveniment que el pugui eclipsar. També evitarem programar-lo en dies poc favorables, com divendres o festius, en què els mitjans tenen menys recursos. Quant a l’hora, si es tracta d’una convocatòria, millor si es realitza entre les 10 i les 11 h perquè els periodistes tenen major disponibilitat i la notícia pot ser recollida pels informatius i qualsevol mitjà al llarg del dia.

5 Qui parlarà? El portaveu. El portaveu té més importància de la que se li concedeix. És una figura vital en qualsevol organització perquè parla en nom d’aquesta i és la seva imatge. Per a aquest paper, haurem d’escollir algú que conegui a fons l’organització, el seu sector i que transmeti confiança i coneixement i tingui capacitat discursiva. No importa tant el càrrec que ocupi la persona escollida (normalment s’atorga al de major càrrec) com que tingui les qualitats per exercir la funció. Hi ha molts exemples de bons portaveus, tant en política (Barack Obama, Pablo Iglesias) com en el món del futbol (Pep Guardiola) i del cinema (Irene Passola); però també n’hi ha que són tot el contrari (Ana Botella).

6 El format: Roda de premsa? El format per arribar als mitjans dependrà dels objectius i del pressupost. Pot anar des d’una simple nota de premsa fins a una acció més complexa com una convocatòria de mitjans. Hem de pensar què convé més al nostre client pel tipus de projecte però també què interessarà més als mitjans, tenint en compte el seu tempo, agenda i interessos. No hi ha dubte que una convocatòria aconsegueix major repercussió encara que també és el que comporta més risc si no fructifica. És convenient per tant pensar-ho bé i tenir en compte que tot el que es pugui comunicar amb una nota de premsa, millor no fer-ho amb una convocatòria. Tot i així, de vegades s’opta per aquesta última opció per una qüestió d’escenificació del moment més que informativa. Un exemple: la reconciliació d’Abacus i del Gremi de Llibreters de Catalunya després d’anys de litigis als tribunals.

7 On? El lloc. Si organitzem una convocatòria de mitjans, hem d’escollir un lloc que reuneixi les condicions adequades per als periodistes. Una bona sala de premsa és aquella que està bn sonoritzada, compta amb un rac per als micròfons dels periodistes, equip d’imatge, espai suficient, etc. Un bon exemple: la sala de premsa del Departament de Cultura, a la Rambla de Barcelona. Quant a les qüestions logístiques, tindrem en compte aspectes com si caldrà projector, l’ordre de les intervencions, el protocol. És recomanable fer un guió de l’acte per no improvisar.

8 L’element humà. És importantíssim treballar el tema dels contactes amb els mitjans i els periodistes, i aprofitar qualsevol ocasió per cultivar la nostra relació personal amb ells i poder alhora augmentar la nostra base de dades. Moltes vegades és aquesta relació personal la que pot marcar la diferència entre l’èxit i fracàs d’una convocatòria. Hem d’afrontar la relació amb els mitjans amb la mentalitat de col·laborar: els necessitem però ells també a nosaltres ja que els podem proporcionar continguts interessants per a la seva audiència.

9 No és imprescindible comunicar. No és imprescindible apostar per la comunicació encara que la majoria d’empreses que l’han incorporat obtenen resultats positius. L’estratègia de no comunicar pot donar també els seus fruits. Un exemple: el de l’escriptora catalana Marta Rojals que no es deixa fotografiar i només concedeix entrevistes per internet; malgrat això, el seu segon llibre, “L’altra”, va ser el tercer més venut per Sant Jordi. També adopta la mateixa tàctica l’escriptor Albert Sánchez Pinyol que tampoc signa llibres ni concedeix entrevista per Sant Jordi i, en canvi, és un dels autors catalans més reconeguts.

10 Valoració final. Després de la campaya, hi ha d’haver un moment de pausa per a la valoració del treball, per determinar els resultats i veure què es pot millorar de cara a futurs projectes. S’han assolit els objectius? Quina és la percepció del client? Està satisfet? Com s’ha recollit en general el missatge per part dels mitjans? És una part del procés tan necessària com la planificació inicial.

Quina importància doneu a la comunicació?
És fonamental. Per portar-ho correctament, hem augmentat l’equip i el cap de recepció fa de filtre de l’allau de peticions d’entrevistes que rebem. Tenim sort que som tres i tots amb la mateixa representativitat el que ens permet repartir la feina d’atendre als mitjans. De fet, ja teníem un cert entrenament abans de donar-nos la distinció de millor restaurant del món ja que n’havíem fet unes quantes, d’entrevistes.

Deu portar molta feina haver d’atendre tants mitjans cada dia?
Atenem entre cinc i sis entrevistes al dia la qual cosa significa que hi dediquem un parell d’hores. Ho fem encantats i creiem que ara mateix és més important per al país que per a nosaltres.

Quin tipus de mitjans tenen interès en entrevistar-vos?
Les peticions que ens arriben ara són més aviat de mitjans internacionals. Els d’aquí ja ho han cobert i han fet la seva feina. També és cert que procurem atendre tothom: des d’una revista de moda argentina fins a Radio Ecuador, un diari important anglès o americà o bé un estudiant que fa recerca.

De quin manera gestioneu la comunicació?
Al Celler de Can Roca, tan sols hem anat fent les coses al millor possible i hem gestionat la demanda d’informació però no ho hem fet mai pensant en generar notícies ni hem dut a terme cap estratègia comunicativa. No ens plantegem canviar-ho ni tampoc contractar algú perquè ens ho porti; ho preferim fer internament i, per tant, seguir portant-ho amb gent del nostre equip per poder equilibrar les agendes i els calendaris.

També utilitzeu les xarxes socials…
Sí, tenim el Twitter del restaurant (+45.000 seguidors) que porten en Pitu (+10.000 seguidors) i en Jordi (+20.000 seguidors) que a més en tenen un de propi; jo no en tinc. No estem a Facebook. El que sí fem són vídeos que pengem a Vimeo i que ens confecciona una empresa que ens va molt bé perquè s’adapta als nostres horaris.

A l’hora de comunicar, un dels límits que teniu és la família?
Sí, mirem de deixar-los al marge de tots els temes de comunicació, que no ho hagin de ‘patir’.

I pel que fa als idiomes…
El nostre equip és molt políglota. Jo em defenso amb el francès, en Pitu i en Jordi amb l’anglès i si és en italià o alemany ja tenim un traductor dins de la plantilla.

Per què en Joan Roca té més presència mediàtica que la resta de germans?
Perquè la pròpia societat dóna més importància al xef que a la resta però jo tinc molt clar que no és així; em toca fer aquest paper i ho assumeixo. Però si no puc atendre una entrevista els diem que hi anirà en Jordi o en Pitu i els mitjans ho accepten de bon grat.

Heu tingut ofertes de fer televisió?
Sí, ens van oferir anar a MasterChef però nosaltres no podem liderar aquest tipus de projectes. Puntualment, si ens ho demanen i podem, hi anem encantats però m’estimo més dedicar-me a allò que conec; sé que, si no, m’hi trobaria incòmode.

Autors:

Carles Muñoz, periodista i cofundador d’Eixdigital.cat

Eudald Aymerich, periodista i fundador de Monmar Com.

¿Què és més important a l’hora de gestionar la comunicació d’un restaurant d’una estrella Michelin com Can Jubany?
En general, els restaurants estan marcats per la personalitat del xef. La comunicació no pot distorsionar aquesta personalitat. El repte és generar una comunicació al més transparent possible en el sentit de projectar la personalitat del xef que hi ha darrera la cuina.

En gestioneu també les xarxes socials, com Facebook i Twitter? Què prioritzeu a l’hora de triar-ne els continguts a cadascun d’aquests canals?
Sovint els continguts que publiquem a Facebook també els publiquem a Twitter, tot i que amb llenguatges i recursos diferents. Alhora, Twitter és molt més immediat i permet, per exemple, publicar dues o tres imatges d’una mateixa jornada en una hora. A Facebook no tindria sentit publicar tres entrades amb les tres imatges. En tot cas, crearíem un àlbum, però és diferent. Prioritzem continguts que mostrin l’activitat del xef al món gastronòmic, si bé també incloem continguts de la seva vida no estrictament gastronòmica, però que permeten projectar la personalitat del Nandu. En aquest sentit, m’agradaria indicar que la gestió de les xarxes és compartida entre el Nandu i nosaltres. Ha estat una transició llarga fins que hem trobat l’equilibri entre les seves aportacions i les nostres. Sovint, és ell mateix qui penja una foto al Facebook per exemple, i nosaltres completem Twitter, web o bloc… O fem una altra entrada enllaçada al web de Can Jubany on hem fet un post més neutre i amb més informació. Si podem triar, sempre preferim que el Nandu prengui la iniciativa perquè ell té un llenguatge propi que la gent estima. El Nandu és espontani, directe, proper… La comunicació no podria ser d’una altra manera. A més, tenim la sort que és un gran comunicador. Per tant, seria estúpid desaprofitar aquest talent. Al principi no va ser fàcil trobar aquest equilibri, però ara estem molt satisfets de com funciona la dinàmica i la interacció de les xarxes.

El restaurant té un apartat de notícies molt actiu al web, un butlletí i una clara aposta per la comunicació. Hi ha una estratègia de comunicació darrera tot aixó i quins són els resultats que se n’han obtingut?
Sí, hi ha una estratègia. Quan fa més de quatre anys ens vam posar en marxa gestionant la comunicació de Can Jubany vam definir quins eren els objectius a assolir i quines eines les més adecuades. Jubany té diferents línies de negoci i cadascuna requereix una estratègia diferent. No és el mateix parlar del restaurant, que de la divisió d’esdeveniments, per exemple.

Com seguiu l’activitat de Can Jubany i del Nandu, persona molt inquieta i ocupada, per tal de portar la comunicació?
És una bona pregunta, perquè és un aspecte clau i absolutament diferencial de la comunicació gastronòmica respecte de la comunicació corporativa o institucional. La planificació que pots fer amb una empresa B2B per exemple, no té res a veure amb el ritme de la gastronomia. No pots tenir el xip d’agència de comunicació habitual. Has de ser un més de l’equip del xef. T’has d’integrar al 100%. De fet, en general la manera de treballar de Dívik és aquesta integració absoluta. Per això crec que la cosa funciona. Quan et sents de l’equip i quan ells et senten del seu equip és quan la comunicació funciona de debò. Després és quan s’evita la possible distorsió del personatge que hi podria haver si no hi hagués aquesta integració. Setmanalment ens asseiem presencialment amb el Nandu per comentar els temes de comunicació, preparar el programa de ràdio, repassar agenda, etc. Si alguna setmana no és possible, ens parlem per telèfon, o per whatsapp si hi ha temes urgents. També tinc sincronitzada la seva agenda al meu mòbil de manera que sense que ell m’hagi de dir res,  al mateix moment que ha tancat una intervenció, una entrevista, un acte… s’actualitza al meu mòbil i estic al cas per preparar materials, continguts, etc. Finalment, també tenim una molt bona coordinació entre l’equip de recepció del restaurant i de Jubany Events. De manera, que m’avisen sempre que es rep qualsevol sol·licitud vinculada a temes de comunicació o actes del Nandu. Les noves tecnologies ens han posat les coses més fàcils.

Quin feedback teniu per part dels seguidors del Nandu i del restaurant a les xarxes socials?
Increïble. L’engagement que ha aconseguit el Nandu a les xarxes és extremadament positiu. L’estimen i li fan sentir aquesta estima amb comentaris, Likes, comparticions. Bàsicament perquè el Nandu a les xarxes és 100% Nandu, tal com raja i tal com és. Honestament, crec que la personalitat del Nandu ens posa la feina fàcil. Es fa estimar per la seva honestedat i autenticitat.

Quins són els continguts publicats que tenen més èxit i ressò?
Acostumen a tenir èxit les que mostren la projecció de la cuina catalana i les que mostren la persona que hi ha en el cuiner. Una de les fotos amb més Likes del Facebook és la del Nandu, amb la seva dona i els seus fills, dins el cotxe i felicitant el Celler de Can Roca quan els van nomenar millor restaurant del món. Ell mateix va penjar aquesta foto, i com que la imatge i el contingut era 100% Nandu i es transmetia tota la sinceritat del món en l’orgull pel reconeixement dels Roca (les dues famílies s’estimen molt), els seguidors s’hi van sentir identificats. O un altre cas, una imatge del Nandu arribant a la Via Catalana amb una estelada i un patinet. No tot és estrictament gastronòmic. A ell li agrada mostrar-se tal com és a la vida real, i ho trasllada a les xarxes.

Quins dels continguts generats adreceu als mitjans per tal de procurar-ne la presència del restaurant? Quin criteri seguiu?
La veritat és que cada mes els mitjans segueixen els personatges actius a les xarxes per seguir la seva actualitat. Si tens un web, bloc i xarxes actualitzades, facilites la tasca dels mitjans de comunicació.

A nivell internacional, com es tracta la comunicació del restaurant?
El missatge és el mateix i el to i la transmissió de la personalitat del xef és el mateix. Però en cada acció cal contextualitar molt bé que parlem de cuina mediterrània, catalana, de Barcelona. La projecció de dos grans ambaixadors com Ferran Adrià, primer, i els germans Roca ara, ha aplanat el camí a la comunicació internacional dels xefs catalans.

Feu un seguiment de tot allò que es publica sobre el restaurant? Si és que sí, com ho feu?
Sí, fem un seguiment amb diferents eines. De fet, en moltes ocasions en la comunicació gastronòmica els mateixos sol·licitants d’entrevistes o reportatges t’acostumen a passar els enllaços o els fitxers amb el que ha sortit publicat. També tenim diferents sistemes d’alertes que ens avisen quan hi ha continguts publicats. I les xarxes són una de les millors fonts per fer-ne seguiment.

El germans Roca gestionen directament la comunicació del Celler de Can Roca junt amb el seu equip. Creus que això només és possible amb els poquíssims restaurants que generen interès a nivell mundial o és extrapolable a altres establiments?
Crec que encara que sembli que estem parlant de dos models diferents (un restaurant que s’autogestiona la comunicació i un que compta amb el suport d’una agència), estem parlant del mateix. Com deia, no actuem com agència. Som un més dins l’equip. Des de fora, no ens perceben com a agència, sinó com a responsables de comunicació de Jubany.

Hi ha algun restaurant que coneguis i que creguis que excel·leix en la tasca de comunicació?
No, tots destaquen de la mateixa manera, però a mi personalment m’agrada com gestiona el Noma la seva comunicació a través del seu xef, Rene Redzepi (78.000 seguidors a Twitter), o Massimo Bottura de l’Osteria Francescana (29.000 seguidors a Twitter). Són actius i transmeten la seva personalitat a cada tuit, a cada post. Aquest és l’objectiu: transmetre la gastronomia d’autor des de la personalitat de l’autor. Els exemples em serveixen per destacar que els comptes són dels xefs… no dels restaurants. Com deia, parlem de personalitat, personatge, identitat…

Autors:

Carles Muñoz, periodista i cofundador d’Eixdigital.cat

Eudald Aymerich, periodista i fundador de Monmar Com.

Quan organitzes la teva agenda, penses en què difondràs a través de les xarxes socials?
D’entrada, no hi penso, el que faig és compartir la meva agenda amb l’Eva Torrents, de Dívik, que ens porta la comunicació, perquè n’estigui al corrent. Així ella sap el que he de fer i em pot demanar que faci una foto o escrigui un post al Facebook o un tuit. A partir d’aquí, si considerem que es tracta d’alguna activitat important l’Eva ja s’encarrega d’ampliar la informació i publicar-ho a la nostra pàgina web.

Què representa per a vosaltres comptar amb els serveis d’una empresa de comunicació?
La seva tasca és molt important; de fet, per a nosaltres l’Eva ja és una més de l’equip de Can Jubany. Ens ajuda a determinar l’estratègia i la programació dels continguts de les xarxes socials i del web i també a gestionar la publicitat i la nostra participació als mitjans; la veritat és que estem encantats de poder treballar plegats.

Hi ha hagut una evolució de la vostra presència a les xarxes socials?
I tant, ara tenim una estratègia, és a dir, sabem què agrada més als nostres seguidors i, per tant, què hem de publicar i també som molt més selectius a l’hora de penjar continguts. Tot i que no tenim una programació rigorosa, sí que evitem publicar fets superficials i poc importants. També valorem molt la immediatesa i l’espontaneïtat a l’hora de dir alguna cosa. La veritat és que és impressionant veure que hem tingut en algunes fotos més de 800 M’agrada.

A banda dels afers professionals, també penges continguts de la vida familiar…
Sí, no tinc cap problema en fer-ho. I a més ens hem adonat que aquests continguts són els que tenen més èxit perquè mostren la persona que hi ha darrera del cuiner. Per exemple, la difusió que va tenir la foto que ens vam tirar amb la meva dona i els meus fills el dia que van nomenar El Celler de Can Roca millor restaurant del món va tenir un èxit brutal.

A més de Can Jubany, al grup teniu línies de negoci diferents, com influeix això en l’estratègia de comunicació?
Sí, evidentment, no diem el mateix a través de les xarxes socials de Can Jubany que les d’altres establiments del grup com Mas d’Osor, El Serrat de Figaró o Mas Albereda. Cada un té el seu públic i mirem sempre d’adaptar-ne els continguts.

Com prepares la teva participació en mitjans com Catalunya Ràdio?
Depèn de cada mitjà. En el cas de la intervenció setmanal al programa La Tribu, de Catalunya Ràdio, nosaltres ens ho fem tot, des de la proposta de continguts fins a la producció per portar convidats que parlin d’un tema, òbviament en coordinació amb l’equip del programa. És molt millor d’aquesta manera perquè així controlem també el resultat final.

Autors:

Carles Muñoz, periodista i cofundador d’Eixdigital.cat

Eudald Aymerich, periodista i fundador de Monmar Com.

Fins a quin punt creus que una empresa i/o responsable de comunicació pot ajudar a la projecció d’un restaurant i d’un xef?
Una empresa o un responsable de comunicació ha de saber detectar quines singularitats té cada restaurant o xef i en quins mitjans poden resultar de més interès divulgar-ho. En aquest sentit, fan més present l’activitat d’aquests professionals entre la premsa interessada en la temàtica gastronòmica. També són útils a l’hora d’establir contactes entre els periodistes i els cuiners, que sovint han de lluitar contra la seva pròpia agenda.

Quina opinió en teniu els periodistes com tu de les empreses de comunicació? Què en valores i què no?
Si una empresa de comunicació aporta informació realment innovadora i interessant i facilita el contacte del periodista amb el cuiner, ens agrada. L’opinió negativa apareix quan les empreses de comunicació ‘venen’ discursos que no estan assumits pel seu client/cuiner, quan envien informació indiscriminada sense tenir en compte a quin mitjà s’estan adreçant o quan no saben interpretar bé perquè els continguts que proposen no interessen al mitjà i, malgrat tot, hi insisteixen. Des dels mitjans, també qüestionem certa política d’alguns gabinets de comunicació, que organitzen esdeveniments o creen notícies per ser publicades en lloc de comprar espais comercials com seria tradicional. La substitució per part de les empreses de la inversió publicitària per inversions en un pla de comunicació és una circumstància que provoca conflictes en els mitjans.

Quines són les teves principals fonts d’informació a l’hora d’estar al dia del teu sector i com les segueixes?
Són múltiples. La principal, el contacte directe amb cuiners i productors agroalimentaris, en el nostre cas. Altres fonts: assistència a esdeveniments gastronòmics, seguiment de mitjans especialitzats (incloent-hi xarxes socials i blocs) i informació rebuda mitjançant gabinets de comunicació.

Nandu Jubany, de Can Jubany, té una responsable de comunicació externa però no així els germans Roca, d’El Celler de Can Roca, que s’ho fan ells mateixos. Ambdós tenen prou visibilitat i estan entre els xefs i restaurants que més difusió tenen del país. Els dos models són perfectament vàlids?
Vist l’èxit, sí. En qualsevol cas, en els darrers mesos, El Celler de Can Roca ha assignat la tasca de comunicació d’una manera molt concreta a una persona del seu equip, seguint el model que ja havia tingut El Bulli.

En una entrevista a la Gastroteca al 2011 dius: “Les empreses agroalimentàries encara tenen molt camp per córrer ja que la comunicació no es fa de manera eficaç”.Creus que s’ha millorat en aquest sentit? Com comuniquen ara cellers, petits productors, elaboradors…?
No s’ha millorat gaire. Em referia sobretot a empreses petites, que no dediquen gaire inversió en comunicació. El contacte amb ells moltes vegades és una mica complicat, si bé és cert que després és fàcil trobar-hi bona predisposició. Però no es fa d’una manera professionalitzada.

L’ aparició de les xarxes socials i de portals especialitzats, com Gastronomistas, on participes, ha ajudat a contribuir a la comunicació gastronòmica?
Sí, és clar. Especialment les xarxes socials la fan molt més immediata. Les xarxes socials s’han convertit en ineludibles com a font d’informació i d’estar en contacte amb el món de la cuina i la gastronomia? Absolutament, igual que ha passat en gairebé tots els sectors. Però en la gastronomia, especialment pel que fa a tendències, aquest fet és especialment notori.

Autors:

Carles Muñoz, periodista i cofundador d’Eixdigital.cat

Eudald Aymerich, periodista i fundador de Monmar Com.

Aquest 2013 la diversificació de serveis ha estat clau per poder incorporar una desena llarga de clients (els podeu veure a la imatge de dalt). A continuació podeu conèixer els nostres clients i també els serveis més sol·licitats aquest any que estem a punt de tancar.

PLA DE COMUNICACIÓ: Una eina imprescindible per a les empreses decidides a desenvolupar una estratègia de comunicació global vinculada a la seva planificació empresarial. Identifica els públics objectius, l’entorn, els missatges i canals per determinar unes accions a realitzar.

CLIENTS QUE HAN CONTRACTAT EL SERVEI
. Grup Wattia, dedicat a l’eficiència energètica.
. Quality Espresso, un dels principals fabricants mundials de màquines de cafè exprés.

NOTES DE PREMSA: L’enviament de notes de premsa és un recurs que moltes empreses utilitzen per aparèixer als mitjans però, davant de tanta competència, perquè siguin efectives cal tenir en compte factors com la professionalitat del servei, la noticiabilitat de la informació i la segmentació de l’enviament (que nosaltres realitzem amb l’smailing).

CLIENTS QUE HAN CONTRACTAT EL SERVEI
. ADIN, entitat que agrupa a les empreses nàutiques catalanes.
. FADIN, entitat que agrupa a les empreses nàutiques a nivell de l’Estat.
. Gremi de Llibreters de Catalunya, associació que agrupa les llibreries de Catalunya.
. Grup Wattia, Forn Franquesa, Ca l’Estamenya,…

CONVOCATÒRIES DE PREMSA: És un recurs que pot ser molt eficaç a l’hora de donar a conèixer una notícia important i d’obtenir-ne una àmplia repercussió als mitjans però hi ha una sèrie de claus que cal tenir en compte.

CLIENTS QUE HAN CONTRACTAT EL SERVEI
. Ona Capital: convocatòria en la inauguració de la nova seu de Quopiam, participada per Ona Capital (CLIPPING)
. FADIN: convocatòria en la presentació d’un estudi econòmic al Saló Nàutic de Barcelona (CLIPPING)
. Forn Franquesa: convocatòria per a la inauguració de la seva primera botiga a Barcelona (CLIPPING)
. Gremi de Llibreters: convocatòries per Sant Jordi, Premi Llibreter, Memorial Pere Rodeja, etc (CLIPPING PREMI LLIBRETER)
. Restaurant El Morter: convocatòria per a la jornada sobre la cuina del calçot amb Nandu Jubany (CLIPPING)

PLA DE MITJANS: L’objectiu d’un pla de mitjans és optimitzar la inversió publicitària d’una empresa, és a dir, saber a través de quins mitjans pot arribar al seu públic objectiu i amb quins missatges, formats i moments serà més efectiu sortir-hi.

CLIENTS QUE HAN CONTRACTAT EL SERVEI
. Forn Franquesa, empresa que elabora les famoses Coques de Perafita.
. Ca l’Estamenya, establiment de turisme rural.
. Adan Advocats, firma d’advocats adreçada a pimes i emprenedors.
. Panta Rei, especialistes en psicologia positiva, benestar emocional i coaching.

XARXES SOCIALS: La creació de perfils a les xarxes socials, com Twitter i Facebook, és un servei a l’alça entre les empreses per la popularitat d’aquests nous canals de comunicació i les seves possibilitats d’arribar a molta gent.

CLIENTS QUE HAN CONTRACTAT EL SERVEI
. ADIN
. FADIN
. Festival del Mar….

ACTUALITZACIÓ DE BLOCS I WEBS: La redacció d’articles periodístics per a portals, webs i blocs és també una de les grans necessitats entre les empreses en un món cada vegada més digitalitzat.

CLIENTS QUE HAN CONTRACTAT EL SERVEI:
. Gremi de Llibreters: proposta, redacció i publicació d’articles per al seu web.
. Ajuntament Impulsa: proposta i redacció d’articles vinculats al món municipal i de l’administració pública.

REALITZACIÓ DE VÍDEOS / STREAMING: El vídeo és un format que ha crescut els últims anys entre les empreses gràcies a la seva facilitat de producció i consum i l’aparició de xarxes com Youtube. També està a l’alça l’streaming, per retransmetre en directe per internet esdeveniments i que a MONMAR COMUNICACIÓ hem vehiculat a través de FEMSTREAM.

CLIENTS QUE HAN CONTRACTAT EL SERVEI:
. Festival del Mar
. Ajuntament de Vic-Fira de la Biomassa (streaming)
. Ajuntament de Santa Eugènia-Els Tonis..(streaming)

ORGANITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS: La nostra feina va de vegades més enllà de la comunicació i abarca l’organització d’actes, com jornades, xerrades, etc.

CLIENTS QUE HAN CONTRACTAT EL SERVEI
. Restaurant El Morter: proposta i col·laboració en l’organització d’una jornada sobre la cuina del calçot amb Nandu Jubany.

Apunteu-vos les noves dades de contacte de MONMAR COMUNICACIÓ: c/Major, 35 1r 08551 Tona. Nou telèfon fix: 93 812 58 97; també podeu contactar-nos al 685 506 531 i al correu electrònic: info@monmar.net.

El Coworking Tona, amb la comunicació i difusió del qual participem, és un espai situat al centre de Tona adreçat a professionals que necessitin un lloc per treballar còmodament per una quota mensual molt econòmica que inclou serveis com espai de treball propi, Internet, sala de reunions, sala de presentacions, local climatitzat, neteja, etc. A banda, el centre, per promoure la creació de sinèrgies, organitzarà trobades regulars i jornades de formació per als coworkers també adreçades al públic en general.

És el primer coworking d’iniciativa privada que s’obre a Osona Sud on petites empreses, professionals independents i treballadors autònoms de Tona, Centelles, Taradell, Hostalets de Balenyà, Sant Miquel de Balenyà i Seva poden trobar-hi un espai de treball ideal.

Si hi esteu interessats i voleu saber-ne més coses, podeu trucar al 93 812 58 97 o bé enviar un correu electrònic a: coworkingtona@gmail.com. També podeu venir a la inauguració que tindrà lloc el divendres 17 de gener de 2014 i que serà també jornada de portes obertes per a qui vulgui visitar l’espai.

Ens l’hem fet nostre per la seva tendresa i els valors que transmet, com la solidaritat, el treball i l’amistat, en els quals creiem fermament. La cançó “Buscant”, de Gossos, que acompanya el vídeo, convida a pensar en un món millor i nous horitzons que és el que desitgem per a tots en aquest nou any que aviat encetarem.

Esperem que també us agradi! Bon Nadal i feliç 2014!