MOROS I CRISTIANS

BALLAR EL MORO

2016-01-29T10:48:00.000-08:00

Ballar el moro és una activitat festiva ancestral que avui en dia encara perdura en la cultura de moltes poblacions, especialment les de la Mediterrànea occidental. L´exposició recupera de la memòria aquesta tradició i l´analitza a través de diversos documents i fotografies entre els quals es barregen elements politics, religiosos, ètnics, social i culturals

Amb l’objectiu de mostrar determinades similituds i peculiaritats dels balls de les festes de Moros i Cristians, els ajuntaments d’Ontinyent, Banyeres de Mariola, Bocairent i Biar han engegat la iniciativa denominada “ Ballar el moro”, mitjançant la realització d’una exposició de caràcter itinerant que es veurà complementada amb la realització de diverses activitats al voltant d’aquesta temàtica amb l’objectiu de mostrar, considerar i estudiar els elements que caracteritzen aquesta festa.

El cicle s’inicia el 29 de gener a Bocairent, a les 20 hores, a la sala Joan de Joanes amb la conferència d’obertura amb la presentació de les activitats programades a aquestes poblacions i la inuaguració de l'exposició. Posteriorment, “Ballar el moro” es desplaçarà a la Plaça Major d’Ontinyent, on el 20 de febrer es realitzarà una trobada de balls de moros i cristians, cavallets i gegants dels diferents pobles participants com activitat més rellevant.

El torn de Banyeres de Mariola serà l’11 de març, a les 19.30 hores, a la Sala d’Exposicions del Teatre Beneficència, on es realitzarà una taula redona titulada «Orígens i diversitat de les festes i danses de moros i cristians» i a continuació es procedirà a la inauguració de l’exposició que romandrà en aquesta població des de l’11 de març fins al 10 d’abril.

El cicle es tancarà a Biar els dies 8 i 9 de juliol amb el congrés «La dansa dels altres. Alteritat i joc en la festa popular: moros, cristians i altres figures del diferent en el teatre, la música i la dansa de la tradició», organitzat per la Seu Universitària de Biar de la Universitat d’Alacant i els grups de recerca Lairem i Iconodansa de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb el suport dels ajuntaments de Banyeres de Mariola, Biar, Bocairent i Ontinyent, el Museu Etnològic de Barcelona i l’Associació Cultural Joan Amades.

Fon banyeresdigital

FESTES DE MOROS I CRISTIANS A BIAR (ALACANT)

2014-05-08T10:01:00.000-07:00

La població de Biar, a l'interior de la província d'Alacant es prepara per a les seves Festes de Moros i Cristians en Honor a la Mare de Déu de Gràcia. Entre els dies 10 i 13 de Maig, els biaruts treuen al carrer les millors gales per rememorar els esdeveniments ocorreguts durant la Reconquesta d'Espanya.

Dissabte dia 10 se celebra l'espectacular Entrada de Moros i Cristians, en primer lloc és el Bàndol Cristià, seguit del Bàndol Moro els que realitzen l'entrada triomfal a la població, lluint les seves millors gales al compàs de la Música de Banda amb Marxes Cristianes i Mores.

Cal destacar el Ball dels Espies, el diumenge dia 11, desfilada on el bàndol moro intenta aconseguir totes les dades necessàries per poder conquerir la plaça amb èxit, per això van disfressats per no ser identificats pel bàndol cristià. Ja conquerida la plaça els moros mostren la seva satisfacció amb el peculiar "Ball Dels Espies" a l'ombra de la imatge de la Mahoma.

AMBAIXADA HUMORÍSTICA ENTRE ESTUDIANTS I MOROS NOUS DEL 24 D´ABRIL A BANYERES DE MARIOLA.

2011-12-17T08:16:00.000-08:00

ARENGA.

Cavallers; ja estem en l´hort
ja estem en este fandango
que reclama bona sort
caràcter de ringo-rango,
molta chispa i geni fort.

Ja estem al cap del carrer
no con oli en una bassa
de quietuts que no pot ser
sinó en mitat d´esta plaça
buscant lo que és menester.

Buscant la prosperitat
d´este poble de Banyeres,
poble cult, poble il.lustrat
que lluita de mil maneres
per la seua llibertat.

La llibertat de l, esclau,
llibertat de l´oprimit,
llibertat d´amor i espirit
que es la cultura; la pau.

Per aixó, este poble creix,
treballa quan pot i medra,
que la fe és un ull de peix,
es un tresor i una pedra
que la té el que la mereix

El patriotisme despert
la industria, el comerç i l´art,
formen amistós comerç
presenten un cel obert,
glòria per la religió,
glòria de cares divines,
glòria de xiques fadrines
i la glòria del patró,
la mes fina entre les fines,
la il.lustració està en actiu,
els negocis en augment,
de pessetes és un riu,
i qüestió de´amor un niu
que fa bollir a la gent.

Per això les diversions
i les festes són tan bones
que en totes les ocasions
poden dir les nostres dones
que calcen els pantalons.

Autor: Emilio Berenguer.

LA MÚSICA FESTERA

2011-09-17T10:09:00.000-07:00

Sin la música de las bandas no se puede desarrollar la Fiesta de Moros y Cristianos, cabe destacar, sobre todo en la Comunidad Valenciana, la gran mayoría de poblaciones tiene su banda de música, incluso hasta dos o tres o en ciudades grandes, cada barrio tiene su banda de música, haciendo que la música tenga una arraigada tradición en la poblaciones del Levante Español.

Las composiciones características son: marchas cristianas, marchas moras y pasodobles festeros, con algunas particularidades como pasodobles dianeros, himnos de fiesta, marchas procesionales, etc.

De forma subjetiva me gustaría puntualizar que al escuchar los acordes de algunas obras musicales y dentro de un acto festero se siente una gran emoción, llegándose a poner " els pels de punta".

Una breve nota sobre algunos compositores:
GUSTAVO PASCUAL FALCÓ. Nacido en Cocentaina (Alicante), el 15 de mayo de 1909 y fallecido el 17 de abril de 1946 en la misma población. Compositor del famoso pasodoble " Paquito Chocolatero" , dedicado a su cuñado llamado Paco, estudió clarinete del cual consiguió ser un virtuoso instrumentista.
JOSÉ MARÍA FERRERO PASTOR. Nació en Onteniente (Valencia) el 21 de diciembre de 1926 y fallecido el 26 de julio de 1987 en la misma población. Prolífico compositor de música festera con gran cantidad de obras, cabe destacar la marcha mora "Chimo".
ENRIQUE ALBORCH TARRASÓ. Nacido en Castelló de Rugat (Valencia), en 1976. Siendo director de varias agrupaciones musicales e invitado para dirigirlas en conciertos puntuales. Algunas de sus obras: los pasodobles festeros "Agrupats" y "Athenaeum", la marcha cristiana "Cavallers l´Orfa" entre otras composiciones.
AMANDO BLANQUER PONSODA. Nacido en Alcoy (Alicante) el 5 de febrero de 1935 y fallecido el 7 de julio del 2005 en Valencia, nacido en una familia humilde obtuvo la ayuda de varias personas e instituciones debido a sus grandes cualidades para la música. Algunas de sus obras son la marcha mora "Tarde de Abril-Abencerrajes", la marcha cristiana "Águiles y Cadenes", entre otras.
GODOFREDO GARRIGUES. Nacido en Manuel(Valencia) el 25 de julio de 1905. El ambiente familiar estaba rodeado siempre por los sones de las bandas de música; su padre director de la banda de Manuel. Estudió flauta y piano. En 1928 ocupó el cargo de director de la banda de Manuel, relevando a su padre, Cabe destacar los años en que fue director de la banda de Banyeres de Mariola, desde 1935, excepto los años de la guerra civil que estuvo como subdirector de la Banda Militar de Paterna.
Entre sus obras caben; "Banyeres", L´Entrá", "Operador", "22 d´abril", "Tomás Ferrús" excepcional pasodoble dianero.

LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS

2011-09-09T03:27:00.000-07:00

La celebración de las fiestas de Moros y Cristianos es una de las mas arraigadas y espectaculares dentro del territorio español, celebrándose sobre todo en la zona de Levante. Sus raíces vienen como conmemoración de la Reconquista de España, sometida por varios siglos a la dominación musulmana, hasta finales del siglo XV en que la mayor parte de la Península Ibérica fue gobernada por Cristianos.

Con el paso de los siglos las poblaciones festeras fueron adaptando a sus actos conmemorativos, hechos históricos locales; las luchas contra piratas Turcos y Berberiscos entre los siglos XV y XVII en las costas valencianas, o la llegada de Reliquias de sus Santos Patrones a diferentes poblaciones.

En el pasado siglo fue cuando las Fiesta alcanzó su máximo esplendor y desarrollo, sobre todo al término de la Guerra Civil, consiguiendo algunas poblaciones el interés nacional e incluso internacional, cabe destacar el acto del desembarco en las fiestas de Villajoyosa y las fiestas de Alcoy (Alicante) y Caravaca de la Cruz (Murcia) declaradas de Interés Turístico Internacional, las de Onteniente (Valencia),Petrer, Banyeres de Mariola, Villena y Cocentaina (Alicante) declaradas de Interés Turístico Nacional al igual que las de Almansa (Albacete). Otras poblaciones con gran tradición festera son entre otras:
Provincia de Alicante. Elche, Biar, Benejama, Onil, Castalla, Novelda, Elda, Petrer, Ibi, Altea, San Vicente del Raspeig, Sax, Muchamiel, Orihuela, Campo de Mirra.
Provincia de Valencia. Oliva, Bocairente, Albaida.
Provincia de Albacete. Caudete, Jorquera.
Provincia de Murcia. Jumilla, Abanilla.

La normal cronología festera en los actos de celebración acostumbran a ser:
Dia de la Entrada; se realizan los espectaculares y vistoso desfiles multitudinarios.
Dia del Patrón o Patrona; de caracter religioso, en esté día se celebra la Misa Mayor y Solemne, Procesiones.

Dia de Embajadas; simulacro de las batallas entre Moros y Cristianos, con disparos de arcabuzería y embajadas.