Per fer-vos partícips del nostre patiment, però també de les nostres alegries, us compartim les fotografies de l’abans i el després de la “Mortensen Office”. El nou membre de la família, encara li falten alguns retocs, però ben aviat serà l’envejable de tot el barri. De moment, ens conformarem amb el mític “fit-fiu” dels primers que trepitgen terres “Mortensianes” i admiren les vistes que ens envolten.

L'entrada Any nou, oficina nova! ha aparegut primer a Mortensen.

Ahir Casa Vicens ens va acollir com un més de la família. Se’ns van obrir les portes per a que poguessim explorar-ne cada racó i admirar el que Antoni Gaudí va iniciar l’any 1883 i el que Joan Baptista Serra de Martínez, arquitecte recomanat per Gaudí, va ampliar l’any 1925.

En total són gairebé 700m2 de casa (+ jardí, originàriament) que amaga detalls en cada racó. Alguns d’ells petits, diminuts, minúsculs; per això recomanem anar-hi amb temps per explorar-ho tot amb calma. Tant els dissenys més petits pintats a mà en mini-rajoles com les sales àmplies conviden a passejar-hi i reflexionar sobre com seria la vida a finals del s. XIX i principis del XX. Us imagineu vivint en una casa com Casa Vicens en aquella època? Nosaltres ho vam fer mentre hi passejàvem i hi havia tant pros com contres al que ens estàvem imaginant.

Una de les coses que ens va sorprendre, entre d’altres, és que hi ha petites sales creades especialment per fumar i estem segurs que era la sala on hi havia més gent en les festes i reunions d’amics de l’època; com passa ara, que tots els fumadors surten fora del local o restaurant per fumar i a dins hi queden quatre gats… coses de la vida que no canvien, vaja.

Cada planta de la casa és diferent a l’anterior i val la pena perdre-hi una estona impregnant-nos del q cadascuna d’elles ens ofereix: el jardí, la planta noble, la segona planta, on hi trobem exposats els plànols inicials que va dibuixar Gaudí per presentar el projecte; i, per últim, la coberta plena de detalls.

I poder passejar per aquest tros de casa, Patrimoni Mundial per la UNESCO des de 2005, és possible des de l’any 2017 que es va obrir de cara al públic. Si voleu conèixer el Gaudí més primerenc, que creava a poc a poc i sense presses fixant-se en els màxims i mínims detalls, entreu aquí i descobriu tot el que podeu trobar a la Casa Vicens… que no és poca cosa!

De veritat, que en sortireu meravellats i amb ganes de repetir!

L'entrada Casa Vicens és casa de tots ha aparegut primer a Mortensen.

La programació, com a base, podríem dir que és descompondre problemes difícils en una sèrie de problemes més senzills per tal d’arribar a una solució, per aprendre.

Els passats 18, 19, 20 d’octubre va tenir lloc la Catosfera a Girona, i Mortensen hi va ser present amb una activitat orientada a estudiants d’ESO, enfocada a explicar que la programació també pot ser creativa i divertida. Vam fer èmfasi en la importància d’aprendre a programar i de la programació recreativa com a base de l’aprenentatge i solució de problemes de tot tipus; programar ajuda a detectar i sintetitzar el problema per arribar a una solució de manera més ràpida.

Però no tot havia de ser teoria! Després que en Josep Maria expliqués la base de la programació re-creativa i el seus orígens als 146 alumnes que venien de diferents escoles i instituts, va arribar el moment, doncs, de passar a la part pràctica.

En Quico i en Jordi van conduir la sessió pràctica crear art digital col·laboratiu visual i acústic a través de Twitter fent servir el llenguatge d’emoticones. No, no és tan enrevessat com sembla. O sí. Bé, intentem explicar-ho:

Els estudiants es van convertir en creadors. Alguns d’ells, van crear gràfics que podien manipular mitjançant un teclat midi mentre que els seus companys del públic hi van posar el ritme tot enviant emoticones per Twitter fent servir el hashtag #catosferaedu. Cada emoticona estava relacionada a un ritme diferent i quan es rebia un tuit amb aquesta emoticona, el ritme, tan visual com acústic, canviava i amb ell la creació artística. Els estudiants van crear una peça artística de manera col·laborativa.

Aquestes són les emoticones amb les que vam jugar per canviar el ritme de la peça:

Vegeu-ne la participació de Mortensen sencera en aquest vídeo:

L'entrada Mortensen i la programació re-creativa a la Catosfera ha aparegut primer a Mortensen.

Però t’has preguntat mai com series si, deixant a una banda la complexitat que el nostre ésser comporta, portessim la nostra imatge a la seva vessant més simple? I si ens simplifiquessim?

Fes clic aquí i descobreix com series de la manera més simplificada. Nosaltres n’hem fet la prova i seríem així:

L'entrada Simplifica’t ha aparegut primer a Mortensen.

Tot té un origen. També les xarxes i tecnologies que avui en dia fem servir sense preguntar-nos per què van sorgir en el seu moment; o plantejar-nos, en el seu moment, la importància que tenien en el nostre dia a dia aquests ítems i en el que podien esdevenir en un futur llunyà o no.

La curiositat d’avui la treiem d’aquesta web, on ens planteja Instagram com una càmera de rodet d’aquelles d’usar i llençar; o com si Whatsapp fos un walkie-talkie. I Google? Com era Google als ’80-’90 fora de la xarxa? I els emojis? I Snapchat? Us convidem que visiteu la web i rigueu una estona o… us poseu nostàlgics i reflexioneu.

L'entrada Re:Birth ha aparegut primer a Mortensen.

Les similituds amb Twitter acaben aquí. La primera gran diferència és la longitud dels Toots que és de 500 caràcters envers els 280 de la xarxa de l’ocellet. No és trivial: 500 caràcters fomenten canvis d’impressions més matisats que els 140 inicials de Twitter o els 280 actuals. A Mastodon no s’hi permet ni l’insult ni el trolleig que en comporten l’expulsió automàtica.

L’altra gran diferència és que les línies de temps de Mastodon són en estricte ordre cronològic invers; no hi ha algorismes que en determinin la rellevància d’acord amb criteris obscurs ni Toots patrocinats. Eugen Rochko, el seu creador, escrivia l’any passat: “No m’interessen els inversors, la monetització, la publicitat ni res de tot això”. Mastodon és Twitter com ans solia.

Però allò essencial, com sempre, és invisible als ulls. Mastodon és lliure i descentralitzada: qualsevol se’n pot baixar el codi i insal·lar-lo al seu ordinador ajudant així a descentralitzar la xarxa. El resultat és que les dades no es guarden en els servidors propietat d’una empresa que els explota d’acord amb els interessos del seus inversors, sinó que les dades queden en propietat dels usuaris; la dada pel qui la genera.

La filosofia que hi ha al darrera Mastodon és la del codi obert i la del disseny ètic: “de la gent, per a la gent i sota el control de la gent”, la mateixa que hi ha al darerra de projectes com la Wikipedia, el sistema operatiu Linux, el navegador Firefox o el gestor de continguts WordPress.

Internet està trencada i ho hem fet entre tots. Mastodon és la pregunta incòmoda de la qual ja en sabem la resposta.

I si aquests projectes no només funcionen sinó que tenen en conjunt una adopció majoritària, podria passar el mateix amb Mastodon? És una mala setmana per fer-se aquesta pregunta, després que Path, el darrer anti-Facebook seguís les passes d’Ello i anunciés també el tancament definitiu.

Mastodon és una versió utòpica de Twitter, on els usuaris són propietaris de les seves dades, de les seves línies de temps, on no hi ha publicitat ni trolls; un salt en el temps a quan la web era lliure i oberta, i teníem vint anys menys. Dit d’una altra manera, Twitter i la resta de xarxes socials són la versió distòpica de la web que ens va llegar Tim Berners-Lee. Potser que Mastodon no en sigui la resposta, però el que és segur és que planteja la pregunta incòmoda que no ens atrevim a formular. Mastodon és en realitat és l’elefant a la sala.

L'entrada L’elefant a la sala ha aparegut primer a Mortensen.