L'entrada Kit digital ha aparegut primer a Mortensen.

A continuació, et mostrem pas a pas el “com les vam fer“, un procés que el vam dur a terme al Taller d’Estampació Stampa Serigrafia:

L'entrada Bosses made in Mortensen ha aparegut primer a Mortensen.

L'entrada Les estrelles del rock a Mortensen ha aparegut primer a Mortensen.

L'entrada Ma mare era una computadora, xerrada de Josep Maria Ganyet ha aparegut primer a Mortensen.

L'entrada Producciones del Barrio estrena web! ha aparegut primer a Mortensen.

He triat el terme bocabadat amb tota la intenció: l’efecte d’incredulitat que ens provoquen les seves capacitats fa que atribuïm a aquests sistemes una intel·ligència que no tenen. I aquest és el risc. Si els considerem intel·ligents ens costarà molt posar en qüestió un text que té un nivell de redacció, de dades i de fonts molt superior a la mitjana.

En general ens costa molt qüestionar les decisions de qualsevol màquina. Quantes vegades no hem sentit allò de que “no me’n surto, és que sóc negat/da per aquestes coses”. Aquest nostre punt feble és en realitat el seu. Si ho portem al terreny de l’experiència d’un web, una aplicació o un caixer automàtic que ens fa la vida impossible -Generalitat, RENFE, màquina del pàrquing- el problema no és nostre, és d’ells: qui “no se n’ha sortit perquè és negat/da per aquestes coses” és qui l’ha dissenyat!

Si ja mostrem aquesta submissió davant d’una màquina sense cap mena d’intel·ligència imagineu-vos davant un ChatGPT a qui creiem intel·ligent i omniscient! És per això que quan ens enfrontem amb un d’aquests sistemes hem de tenir l’esperit crític més a punt que mai. Són conegudes les “al·lucinacions” (sí aquest és el terme tècnic) que té el ChatGPT; quan no sap alguna cosa se l’inventa. 

El seu to de seguretat, la versemblança del text i el fet que ens ho digui una màquina ens farà molt difícil de detectar-ho.

Però ens pot ser útil nogensmenys. Ens pot ajudar a superar la síndrome del full en blanc, resumir un text, extraure’n les paraules clau, reestructurar-nos-el o bé corregir-nos-en l’estil. Observeu que en tots aquests àmbits no li cedim el control a cegues ja que en podem comprovar fàcilment el resultat. Si li pregunto què va passar a Tunguska el 30 de juny de 1908 m’hauré de refiar del que em digui.

Dit això, us deixo una prova pràctica d’aplicació. He agafat el text d’aquest article i li he demanat que me’l resumeixi, me n’extregui les paraules clau i que me’n corregeixi l’estil. El resultat a continuació:

Ara, si ho voleu, el podeu tornar a llegir amb les correccions d’estil que hi ha fet amb les 10 recomanacions per redactar amb eficàcia de la UOC:

“Una aplicació pràctica dels sistemes d’IA generativa és generar textos. Aquests sistemes són molt útils per generar textos de qualsevol tipus, gràcies a la seva gran competència, no intel·ligència. Des de butlletins de correu comercial, memòries d’empresa i resums financers fins a poemes creatius que ens impressionen. Podem confiar-hi?

He escollit el terme “impressionat” intencionadament: l’efecte d’incredulitat que ens provoquen les seves capacitats fa que atribuïm a aquests sistemes una intel·ligència que no tenen. I aquest és el risc. Si els considerem intel·ligents ens costarà molt posar en qüestió un text que té un nivell de redacció, de dades i de fonts molt superior a la mitjana.

En general, ens resulta difícil qüestionar les decisions de les màquines. Quantes vegades hem sentit “no me’n surto, és que sóc negat/da per aquestes coses”? Aquest nostre punt feble és en realitat el seu. Si ho portem al terreny de l’experiència d’un web, una aplicació o un caixer automàtic que ens fa la vida impossible -Generalitat, RENFE, màquina del pàrquing- el problema no és nostre, és d’ells: qui “no se n’ha sortit perquè és negat/da per aquestes coses” és qui l’ha dissenyat!

Si ja mostrem submissió davant màquines sense intel·ligència, imagineu-vos davant d’un ChatGPT que creiem intel·ligent i omniscient! És per això que quan ens enfrontem amb un d’aquests sistemes hem de tenir l’esperit crític més a punt que mai. Són conegudes les “al·lucinacions” (sí aquest és el terme tècnic) que té el ChatGPT; quan no sap alguna cosa se l’inventa. El seu to de seguretat, la versemblança del text i el fet que ens ho digui una màquina ens farà molt difícil de detectar-ho.

Malgrat tot, pot ser-nos útil. Ens pot ajudar a superar la síndrome del full en blanc, resumir un text, extraure’n les paraules clau, reestructurar-nos-el o bé corregir-nos-en l’estil. Noteu que en aquests àmbits no li donem el control total, ja que podem comprovar fàcilment els resultats. Si li pregunto què va passar a Tunguska el 30 de juny de 1908 m’hauré de refiar del que em digui.”.

L'entrada Com utilitzar el ChatGPT sense perdre’n el control ha aparegut primer a Mortensen.

No obstant això, pocs saben que la icona que la representa és el resultat d’una inspiració inesperada provinent dels senyals turístics nòrdics.

Els primers ordinadors Apple, com el Lisa, duien una tecla que es deia, precisament “Apple key”, en la qual es podia apreciar el famós logotip de la poma mossegada. Aquesta tecla servia per invocar algunes opcions sense fer servir el ratolí, com ara copiar i enganxar.

L’any 1983, poc després que es presentés el Lisa, Steve Jobs va veure per primer cop en funcionament el MacDraw, el programa de dibuix vectorial d’Apple, i no li va agradar. Enfurismat, va queixar-se que veia massa pomes per tot arreu, que s’estava banalitzant la icona de la marca, i que calia buscar una alternativa.

Va ser Susan Kare, una jove dissenyadora a Apple Computers qui va entomar l’encàrrec de dissenyar el símbol d’una tecla que havia de servir per accedir de manera ràpida, mitjançant dreceres de teclat, a les funcions més importants de cada aplicació.

Després de cercar referents en llibres d’iconografia, va trobar un símbol que encaixava: el dels senyals nòrdics indicatius de llocs d’interès:

Així doncs, el símbol es va convertir en la nova tecla “Command” dels Macintosh, anomenada Fornminne –monument prehistòric– pels usuaris de Mac a Suècia o Seværdighedstegn –senyal turístic– pels Danesos.

Però la història no acaba aquí. Anys després, Kare explica que va rebre un correu electrònic on un company li feia saber que el símbol dels senyals turístics nòrdics no era abstracte, sino que representava la planta del castell de Borgholm, una fortalesa sueca del segle XI, on els cantos arrodonits eren les torres.

Aquesta anècdota és una mostra de com la inspiració pot provenir de llocs inesperats, i de com una forma senzilla pot convertir-se en un símbol icònic. La tecla Command dels Macs és una part integral del disseny gràfic modern i un senyal d’identitat dels ordinadors de l’empresa de Cupertino.

Susan Kare

És una dissenyadora nascuda prop de Nova York l’any 1954. En acabar el seu doctorat, es va traslladar a San Francisco i va treballar pels Museus de Belles Arts de la ciutat.

Posteriorment, va formar part de l’equip original de disseny de l’Apple Macintosh on, a més de la icona de la tecla “Command”, va dissenyar les tipografies Chicago (la tipografia més famosa de la interficie d’usuari del MacOS i els primers iPod), Geneva i Monaco, així com la famosa icona del Mac feliç que donava la benvinguda als usuaris quan posaven en marxa el seu ordinador.

Després de la seva etapa a Apple, Kare també va treballar per Microsoft, on va dissenyar el joc del solitari original, o la mítica icona del bloc de notes, que va fer-se servir en diferents versions de Windows, des de la 3.0 fins a la XP. A més, des del 2015 Kare és directora creativa de Pinterest.

Si us interessa la seva feina, també ven làmines signades a kareprints.com

L'entrada La tecla Command dels Macs: L’origen nòrdic d’un símbol icònic ha aparegut primer a Mortensen.

La paraula clau d’aquesta revolució és xat. Que per utilitzar la tecnologia digital més avançada només calgui saber enviar un WhatsApp és un salt quàntic. Essent capaços d’escriure amb més o menys gràcia allò que volem, podem obtenir resultats molt satisfactoris, tant que no deixen de meravellar-nos. El ChatGPT ens pot explicar l’algorisme del bubble-sort en la llengua de Marc Màrquez.

El Dall-E 2 ens pot completar el que hi ha al voltant del quadre de la “Noia de la perla” de Johannes Vermeer.

I el Midjourney et pot fer la portada del teu —meu— darrer llibre dient-li que vols “Barcelona city in the style of Hugh Ferriss”.

Arribats aquí hi ha dues grans escoles: les que diuen que la IA ens prendrà la feina i la que diu que com més aviat integrem aquestes eines en els nostre fluxos de feina més aviat ens deslliurarem de les tasques més repetitives, feixugues i poc gratificants —en les que les màquines excel·leixen— i més temps tindrem per dedicar-nos a les que són cognitives, creatives i estimulants en les que els humans excel·lim.

Sembla clar, doncs, que una IA no ens prendrà la feina però un humà amb una IA probablement sí.

A Mortensen hem integrat la IA en els nostres processos. A continuació us diem quines plataformes i de quina manera:

ChatGPT

La navalla suïssa de la IA generativa i el que ja us ha recomanat el vostre cunyat. Amb una interfície tan senzilla com la d’un xat hi podem mantenir converses tan profundes com vulguem. La clau és la qualitat de l’apunt (prompt) que l’hi escrivim: com més concret, amb més referents i ben dirigit sigui, millors resultats. No defalliu si al primer moment no us dona el resultat esperat. Mantingueu la conversa i aneu-vos apropant poc a poc a l’objectiu.

Molta atenció perquè l’autoritat amb la que genera textos ens pot portar a creure’ns tot el que ens digui. El vostre coneixement, esperit crític i experiència són fonamentals per destriar allò versemblant d’allò vertader.

Cas d’ús: adaptació d’una proposta per a un nou client

Aquella proposta de servei a un client que feu tantes vegades al cap del dia, on només canvieu el nom del client i que inevitablement sempre hi queda alguna traça del client anterior.

Tan fàcil com dir-li al ChatGPT adapta aquesta proposta per al nou client “Nou Client”. Si voleu anar per nota li podeu dir que us adapti una proposta que ja teniu feta per un client d’un sector per un altre client donant-li el nom del nou client i el nou sector.

Ara adaptant-ho a l’àmbit de l’educació per al Departament d’Ensenyament:

Midjourney

Midjourney és una plataforma de pagament en beta oberta que permet els seus usuaris de generar imatges de molta qualitat a partir d’apunts de text. Com en el cas del ChatGPT els apunts s’han de treballar molt, per tal de guiar la IA de Midjourney cap allà on ens interessa. Penseu que és molt fàcil dispersar-se i molt difícil seguir un camí que ens porti als objectius que pretenem. També convé tenir en compte que la natura no determinista d’aquests sistemes fa que la mateixa entrada no doni la mateixa sortida (un apunt que ens ha donat un resultat satisfactori pot no fer-ho a la propera vegada que ho provem).

A Mortensen hem integrat la IA de Midjourney a l’hora de generar propostes visuals, d’estils i fins i tot d’arquitectura de la informació. Us en deixo uns quants exemples a continuació:

Arribar a aquests resultats no és trivial. Si ho voleu podeu provar de generar apunts a promptomania.com que us guiarà en l’elaboració d’apunts complexos i en la utilització de paràmetres.

Whisper

Whisper d’Open AI és un sistema de reconeixement automàtic de veu entrenat amb 680.000 hores de dades supervisades multilingües recollides del web, entre les que hi ha el català. Permet la transcripció en diversos idiomes, així com la traducció d’aquests idiomes a l’anglès. Té el gran avantatge que genera de manera automàtica subtítols per a vídeos.

Sense Whisper no hauríem pogut processar les més de cent hores de vídeo d’usuaris dels sistemes de salut de Califòrnia i Massachussets als que vam entrevistar mentre feien servir els seus respectius sistemes d’informació de salut en dos estats nord-americans.

És de franc i el podeu descarregar de GitHub i instal·lar-lo al vostre ordinador.

L'entrada Tres eines d’IA que t’ajudaran a ser més productiu ha aparegut primer a Mortensen.

Existeixen diferents tipus de discapacitats: aquelles relacionades amb la destresa, cognitives, de moviment, de visió, d’oïda o parla.

A més, aquestes discapacitats poden no ser permanents, de manera que qualsevol persona pot esdevenir discapacitada de manera transitòria, en funció de l’entorn o la situació:

Per exemple, intentar llegir una pantalla a plena llum del sol, ens pot provocar una discapacitat visual com ara que no ens permeti veure-la correctament.

Per què és important l’accessibilitat web?

1. Millora l’experiència de l’usuari: Un lloc web accessible permet que tots els usuaris, independentment de les seves habilitats, puguin accedir i interactuar amb el contingut de manera eficaç.
2. Amplia la nostra audiència: Al garantir l’accessibilitat web, podem arribar a un públic més ampli i divers, incloent persones amb discapacitats que potser han estat ignorades en altres llocs web.
3. Millora la nostra marca: Al mostrar el nostre compromís amb la ‘inclusió i la diversitat, podem millorar la nostra imatge de marca i construir la nostra reputació en línia.
4. Millora el posicionament SEO: Els motors de cerca, com Google, valoren els llocs web accessibles, ja que això millora la capacitat de l’usuari per interactuar amb el contingut.

Què cal tenir en compte per fer un lloc web accessible?

Assolir el grau màxim d’accessibilitat (anomenat AAA per l’estàndard WCAG 2.1) pot implicar una gran tasca de revisió i ajustament de continguts, disseny i programació. No obstant, amb algunes millores senzilles, podem aconseguir resultats visibles en molt poc temps:

Oferiu alternatives de text: tot el contingut del web que no sigui textual com ara imatges, vídeos o àudios haurien de tenir una versió de text de manera que els usuaris amb problemes de visió els puguin identificar i entendre.

En el cas de les imatges, això implica oferir textos alternatius amb descripcions, en el cas dels àudios, transcripcions textuals i en el cas del vídeo, subtítols.

Milloreu els contrastos de color: assegureu-vos que els elements del web tenen un color prou contrastat amb el fons o l’element que els conté, de manera que els usuaris amb daltonisme o altres problemes visuals puguin veure’ls correctament.

Reviseu les mides dels elements: assegureu-vos que els botons o altres elements interactius tinguin una mida suficient que els faci clarament identificables.

Assegureu-vos que tot el que es mou es pot aturar: les animacions o vídeos de fons són elements visualment molt potents, que poden marcar la diferència en el disseny de la vostra web. No obstant, sempre que sigui possible, haurieu d’oferir una opció per aturar-los, doncs a persones amb problemes cognitius els poden resultar problemàtics.

Què més puc fer si el meu web actual no és accessible?

Si voleu assegurar-vos que un lloc web que ja existeix compleix els estàndards d’accessibilitat, cal començar fent una auditoria que permeti entendre quins aspectes es poden millorar.

Aquesta auditoria ens ajudarà a identificar aquells continguts que cal treballar, aquells elements que cal dissenyar d’una manera més accessible o aquelles parts de la programació que es poden millorar per tal que lectors de text o altres tecnologies assistives puguin identificar-los correctament.

A Mortensen podem ajudar-vos a identificar els punts de millora de la vostra web o app fent-ne una auditoria d’accessibilitat completa. En parlem?

L'entrada Què és l’accessibilitat web i per què és important? ha aparegut primer a Mortensen.

L'entrada Per un 2021 més simple ha aparegut primer a Mortensen.