Aquest post és per a tots aquells que veniu del món de Megaupload, voleu poder fer el que feieu abans amb les vostres sèries preferides, però a més de manera còmoda i automàtica, i teniu un Mac.

Crear un compte a ShowRss

ShowRSS és una web que s’encarrega de mantenir una base de dades de sèries, i de proporcionar enllaços als darrers episodis de cadascuna d’elles.

Un cop registrats, escolliu de la llista les sèries que seguiu, i feu click a Add to my list!

Veureu com se us van afegint a una columna a l’esquerra.

Un cop afegides totes les sèries, feu click allà on diu feeds, per generar el que serà la vostra adreça personalitzada on s’aniran actualitzant les sèries que mireu.

Trieu la qualitat amb què voleu descarregar les sèries i si voleu que se us baixin versions en què s’han reparat alguns errors de sincronia, etc, i feu click a Generate.

Ara ja disposeu de la vostra adreça personalitzada, i per tant podem passar al segon pas.

Descarregar i configurar Catch!

Catch! és una aplicació Open source feta precisament per treballar amb els enllaços que genera showRSS. Fa un temps la vaig traduir al català i per tant també està disponible en aquesta llengua.

Per instal·lar Catch! només cal que descarregueu la darrera versió de la web i arrossegueu el contingut de l’arxiu comprimit a la carpeta d’aplicacions. Un cop l’obriu us demanarà quin és el vostre feed de ShowRSS.

Com molt bé haureu intuït, el següent pas és que allà on diu URL del Feed, introduïu l’adreça que prèviament us ha generat showRSS (de les dues que us genera podeu agafar el que diu Feed with namespaces).

Escolliu tot seguit on voleu que guardi els torrents, i decidiu si voleu que els obri automàticament. Aquesta darrera opció la podeu desactivar, ja que tot seguit configurarem el gestor de torrents perquè se n’encarregui.

Descarregar i configurar Transmission

Transmission és un gestor de torrents. És el programa que s’encarregarà de, fent servir els fitxers torrent descarregats anteriorment de manera automàtica, començar la descàrrega dels episodis de les sèries que tenim a la subscripció.

Aneu a les Preferències de l’aplicació Transmission, (CMD+,) i a la pestanya Tareas abaix de tot activeu l’opció Autoañadir tot espeficicant la mateixa carpeta on heu dit a Catch! que descarregués els fitxers.

Un cop fet això ja teniu l’ordinador al vostre servei. El flux d’esdeveniments serà el següent: Es publica un episodi nou, showRSS se n’adona i a través del vostre feed li ho comunica a Catch! que en veure-ho es decarrega el fitxer torrent que conté la informació necessària per descarregar-se el fitxer l’episodi, i Transmission veu que Catch! ha descarregat un fitxer torrent a la carpeta, i l’afegeix a la seva llista de tasques començant-lo a descarregar immediatament.

Un cop arribis a casa tindràs el teu episodi llest!

Donat un conjunt de llibres de diferents autors, es podria automàticament classificar un nou llibre d’un cert autor com a seu? Es podria arribar a diferenciar entre llibres escrits directament en cert idioma o traduïts d’altres idiomes? I detectar un cert estil diferent en les dones i els homes? Sí. Aquest és un treball que vaig fer per l’assignatura d’Aprenentatge de la FIB, on vaig poder veure que tot això era possible, entre d’altres coses.

Gràfic de predicció i encert d'autors

Es podria, amb tecnologia existent, dissenyar un sistema de depuradores d’aigua intel·ligents que es comuniquessin entre elles i decidissin en funció dels materials detectats o la quantitat d’aigua de quina manera repartir-se la tasca? Sí. Aquest és un treball que vam fer per l’assignatura d’AIA de la FIB, on cada depuradora d’aigua era un agent intel·ligent capaç de comunicar-se amb les altres depuradores i prendre decisions conjuntes. Podeu provar una simulació amb les depuradores gesitonades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Simulació de les depuradores de catalunya

Es podria aterrar un avió de manera completament automàtica? Sí. De fet és probable que hagueu estat en algun avió aterrat automàticament ja que tot i que els pilots prefereixen aterrar manualment, en moltes companyies cada cert temps han de realitzar un aterratge automàtic. A més, l’aterratge automàtic és vital en casos de boira. Relacionat amb el tema hi ha una nova generació d’avions militars que no només volen sense pilot a l’interior, sinó que prenen les seves pròpies decisions per a dur a terme certs objectius, i només requereixen del control humà per a obtenir el permís d’obrir foc.

Es pot fer un cotxe que circuli sol per les carreteres? Sí. Google porta temps investigant  sobre el tema. De l’entrada a la wikipedia em quedo amb la frase que diu:

“Google has tested several vehicles equipped with the system, driving 1,609 kilometres without any human intervention, in addition to 225,308 kilometres with occasional human intervention, with one of two accidents occurring when another car crashed into the rear end of a test vehicle that was stopped at a red light and the other accident occurring while the car was being manually driven”

És a dir que el cotxe de Google només va patir dos accidents en 227.000 km, i els dos van ser provocats per errors humans.

Però es podria anar més enllà? Un cop tots els cotxes conduïssin automàticament no intervindria el factor humà en les decisions i per tant tot es podria dur amb més eficiència. Els cotxes podrien dur implementat un sistema de comunicació que els permetés comunicar-se amb els vehicles a la vora, saber-ne la seva posició, velocitat, direcció… En un món així els semàfors per cotxes ja no serien necessaris. Quan un cotxe anés a creuar una cruïlla podria detectar amb minuts d’antelació un possible rumb de col·lisió i mitjançant algun protocol establert posar-se d’acord amb el cotxe en conflicte per tal  de decidir la manera més eficient d’efectuar el creuament.

També deixaria d’existir el famós “efecte acordió”, en què l’últim cotxe d’una fila s’ha d’esperar la suma de temps de reacció dels cotxes que té al davant per tal de poder accelerar. En cas d’una aturada en un semàfor per vianants, tots els cotxes es posarien  en marxa en el mateix instant.

Centrals nuclears autogestionades, plantes petrolíferes amb robots autosuficients, vaixells de pesca sense tripulació humana, vendímies i producció de vi automàtics, vaixells d’expedició científica autònoms que envien les dades recol·lectades via satèl·lit arreu del món…

El futur ja és aquí i espero poder arribar a viure el moment en què aquest post estigui antiquat.

Fins aviat!

És curteta però és el que dóna de si una tarda… M’he tornat a trobar amb la dificultat de l’afinació, aquest cop accentuat pel fet que hi ha una part en que hi ha tres veus.

Em va arribar abans d’ahir, i l’he volgut provar tocant la clàssica cançó de la pel·lícula del Senyor dels Anells. És només el trosset del principi, però és que no sona gaire més durant tota la peça. Els instruments de corda els he tocat amb el teclat i estan sintetizats amb el Garageband, i el so del whistle és en “directe”.

La veritat és que és més complicat de tocar del que em pensava, sobretot quant a aconseguir l’afinació ideal de cada nota.

Deu ser qüestió de pràctica!

So today I thought I had to turn that lovely song into a playable piano score for everyone to enjoy it.  And so I did.  It took me more than an hour but it was totally worth it.

I hope you enjoy the result, both in audio and pdf so you can listen and play!

Download Super Mario Land – Ending Theme

Fins la propera!

Here is a script that will help you in this task. It’s usage is really simple:

supertail -f file [-bl word1 -m word2 -g word3 -w word4 -bk word5]

As you can see this script behaves as a tail -f but coloring the line where a certain word appears with the selected color.

I hope you find it usefull!

Get the script and further details

Dijous passat va ser la Festa al Cel 2011. Hi vaig anar amb el meu germà, i va ser bastant bonic de veure. Hi havia anat l’any passat però no sé exactament per quin motiu l’espectacle m’ha semblat més espectacular aquest any, i això que no hi havia cap F-18.

Curiosament de totes les fotografies que vaig fer, una de les que més m’agrada i sembla ser que és generalitzat és la que he posat a la capçalera d’aquest post, en què no surt cap avió, si no que es veuen tots els velers que van anar a veure l’espectacle des d’un punt de vista privilegiat.

En realitat escric aquest post perquè estic bastant orgullós del resultat fotogràfic de l’esdeveniment, així que a continuació us deixo la galeria de fotos de Flickr.

El joc en sí és molt entretingut. Una sèrie de proves que s’han d’anar superant amb l’ajuda dels portals, fent ús de l’inèrcia a l’hora d’entrar a un portal per sortir per l’altre amb més força, etc. De fet ara ja ha sortit el Portal 2, que a part de ser molt més llarg i interessant que l’anterior, inclou un mode de joc cooperatiu per embolicar les coses una mica més.

Després de jugar a aquest joc sempre em ve el desig de tenir aquesta arma amb la qual podria obrir un portal a la meva habitació de Barcelona i un altre al de la meva habitació al Japó, i d’aquesta manera poder esmozar aquí i dinar allà. O diré més, poder esmorzar embotit d’aquí, amb el pa bimbo d’allà…

S’hauria d’anar amb compte però a l’hora d’obrir els portals, ja que si a Barcelona obrís el taronja al Japó hauria d’obrir el blau…

Si algun dia aconseguiu aquesta arma intenteu no cometre aquest tipus d’error o fareu viatges innecessaris ^^.

Fins la propera!