NO SÉ VIURE SENSE ROCK

As Time Goes By, per Carol Sloane

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 01 Feb 2012 07:24:23 PST

Sempre aprofitava els moments just abans de l'encesa de les llums per punxar As Time Goes By en boca de Carol Sloane, en aquestes hores de la matinada per les meves venes corria la sang diluïda en alcohol i algunes substàncies diverses, i a ningú li importava gens ni mica què sonava pels altaveus, així que aprofitava per agafar-me algunes llicències. No sé perquè, però aquella cançó em feia sentir be. La vaig trobar al fons de la gaveta dels discs en desús dintre d'un socarrimat vinil que contenia diversos estàndards del jazz. Mai abans l'havia escoltat, ni sabia que originalment pertanyia a un musical de Broadway dels anys 30. Aquella cançó sonava estranya venint d'un tipus ebri, malcarat i vestit de negre que es desenvolupava matusserament entre els solcs d'aquella cabina, i més si hores abans havia estat repassant alguns clàssics de sempre, d'aquestos que mai fallen, ja sabeu, els Rolling, Doors....etc, junt a la flor i nata dels èxits brit-pop i grunge que en aquella època tanta sensació ens causaven als joves i tan rebels ens feien sentir. Dono fe d'aquella estranyesa, manifesta per les cares dels que en aquelles intempestives hores abans que el fum i les converses fossin delatades per les llums, encara conservaven sòbria la seva ment, i encara que aquestes ments clares ho entenien com un "marxeu d'aquí que estem farts", responia més a un impuls que es va convertir en una necessitat bàsica i que amb el temps no vaig arribar a entendre massa be, en canvi , en la meva defensa, he de explicar que l'impuls de l'encesa de les llums era marcat normalment per sol·licitud de les autoritats locals més que per el meu desig. Aquella música era idònia per als moments en què ja només quedava esperar la derrota final o que alguna ànima caritativa m'acompanyés fins a la matinada ... o a qualsevol altre lloc on servissin una copa més. Durant anys la tònica va ser, només jo, As Time Goes By i un bon got de bourbon amb gel.

Possiblement aquelles van ser les primeres vegades que vaig escoltar jazz conscientment, bé, és un dir això de conscientment. Anys després l'escoltava de nou de boca de Sam en el clàssic del cinema i em va sobrevindre un record nebulós acompanyat d'aquella melodia, però ni tan sols em vaig preocupar en aquells dies de vi i roses de memoritzar el nom imprès en aquell maltractat vinil. Vaig tardar temps en descobrir-lo, perquè llavors no teníem ni wikipèdies, ni xarxes, ni res de res, només quedava repassar la secció de jazz en les poques visites que solia fer a les, ara gairebé extintes, cases de discos. I em va costar, era dels que em perdia abans que preguntar, potser m'agradés massa perdre'm, però al final ho vaig fer, i un d'aquestos sacerdots aposentats darrere del mostrador d'aquells santuaris em va treure de la ignorància i em va indicar el camí cap al vinil apropiat, aquest del que veieu la portada i que anys després vaig vendre perquè sóc imbècil i a més necessitava els diners. En aquell moment, comprar un vinil d'una senyora entrada en anys ensenyant els seus pits sense tractar-se d'un disc de rock dur, era difícil per a algú de les meves característiques, però aquell pas em va obrir una mica a un món desconegut per a mi cap a les balades de jazz vocal, molt idònies, per altra banda, per als moments de l'abaixada de diumenge. I la portada que en principi em donava vergonya mostrar amb el temps la vaig apreciar, i mirant-la ja de més gran vaig deixar de veure una dona entrada en anys ensenyant els pits, veia una dona orgullosa de ser-ho i amb la satisfacció d'haver aconseguit el seu somni. Ara els temps canvien, i pensem que les ments estan obertes, no sé si serà així, però l'edició en cd que vaig aconseguir anys després reduïa el camp de visió deixant fora les prominències que la sr.Sloane ens mostrava a través d'aquelles transparències... sí, van deixar el somni reflex al seu rostre, però van retallar el seu orgull de ser dona, suposo que va ser la decisió d'algun executiu cocaïnòman d'alguna discogràfica assegut al seu despatx pensant com treure unes quantes còpies més al mercat, i segur que de jaç tendria menys idea que jo.

He de dir-te senyor executiu que Carol Sloane va començar la seva carrera fora de temps, just en el moment en què el rock'n'roll es feia carn en forma de Chuck i Elvis, possiblement tu encara anaves amb bolquers pel món. Ja de petita ho tenia clar, i als 14 anys recorria bars i clubs cantant, als 18 una comèdia musical la va portar per Alemanya per després arribar a formar part de la Les and Larry Elgart Orchestra entre 1958 i 1960. Va substituir a Annie Ross en el trio vocal Lambert, Hendricks & Ross, però va ser la seva aparició en el Newport Jazz Festival la que va fer guanyar a Carol un contracte amb Columbia amb qui va treure dos discos i un directe. Llavors la seva carrera va entrar en suspens arribant a exercir diversos treballs com a secretària fins a 1977, llavors va començar a guanyar-se la fama al país del sol naixent, consolidant-se en els 80 com una de les millors veus que ha donat el jazz vocal de textures sedoses, i que no hauria desentonat en una altra època al costat de Ella, Sarah Vaughan o Carmen McRae. Segons Apolo y Baco, i la seva paraula va a missa en aquests temes, la seva obra mestra és Love You Madly (1988), fantàstic.

Personalment us recomano As Time Goes By (1982) si voleu amenitzar una vetllada romàntica d'espelmes i cuberteria de plata, música relaxada, confessions amagades i el postre en el llit. Un disc petit, acompanyat amb el mínim, piano, bateria i contrabaix, i un grapat de bons estàndards. Amb aquesta banda sonora és fàcil que aquest sopar pugui tenir lloc al bar de Rick, perquè ja sabeu, aquest any va de puta pena, però almenys encara ens quedarà París... (si Sarcozy no la venuda clar).

Has de recordar això: Un bes segueix sent un bes, Un sospir és només un sospir. Les coses fonamentals s'apliquen a mesura que passa el temps. I quan dos amants s'atreuen encara diuen: 'Et vuic'. En això pots confiar, no importa el que el futur porti a mesura que passa el temps. La llum de la lluna i les cançons d'amor, mai estan passades de moda. Els cors plens de passió, gelosia i odi. La dona necessita l'home, i l'home ha de tenir la seva companya. Això, ningú ho pot negar. És encara la mateixa vella història, Una lluita per l'amor i la glòria, Un cas de morir o matar. El món sempre donarà la benvinguda als amants A mesura que passa el temps.

La caverna valenciana, per Bernat Gutiérrez

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 01 Feb 2012 07:22:44 PST

La societat valenciana viu en una caverna, amb una gran foguera al mig que projecta la seva pròpia ombra en una paret (vos sona?). Esperar que es faça justícia amb els corruptes des de dins mateix de la caverna és tan complicat com esperar que aquells que han sortit de la caverna i tornen puguen convéncer a la resta de que fora hi ha un altre món possible.

Però no us enganyeu. A dins de la caverna hi ha lloc per a tots, no sols per al "fatxerio" immobilista i corrupte. Sinó també per a un ampli sector de la cultura "progressista" valenciana, immersa en la força centrífuga del seu propi melic.

Tots són responsables de la vida dins la caverna. Per una banda, la ignorància, la incultura i la mediocritat humana a la que se li ha donat el control del sistema cavernari. I per altra banda la suposada "no-ignorància", la intel·lectualitat de tants "lletraferits" (i ho fique entre cometes) que també han acabat fent de barrera de molts projectes socials, culturals i fins i tot professionals, simplement perquè qui els projectava no era "un dels seus".

Tot açò ho he patit al llarg dels anys en el meu treball. No sóc un "lletraferit. Tan sols sóc un simple fotògraf i dissenyador gràfic que ha format part de diversos equips de treball en el món de la cultura, alguns com a professional, altres per vocació. És en esta carrera de fons on he tingut que lidiar amb tot tipus d'ones en contra. Fins i tot provocades per molts d'aquells amb els qui pensava que teníem més punts en comú que diferències... Però ni jo, ni l'equip en el que treballava era "un dels seus".

Esta és la desgràcia de la societat valenciana. Que tots a la seva manera s'empenyen en format part del sistema cavernari. Cadascú en el seu gueto.

No obstant, i encara que fa molt temps que em sent més "exvalencià" que valencià, continue tenint l'esperança de que el fum de la foguera escampe i permeta que esta societat puga vore més enllà d'un pam del seu nas. Ho crec perquè van sorgint projectes culturals autogestionats (al meu poble per exemple: "La casa cantonera" i recentment "L'espai") que naixen d'una mentalitat SANA i LLIUREPENSADORA per part de gent capaç de moure's més enllà de les influències polítiques i socials. És en aquesta manera de fer les coses on està el nostre futur. És així com s'espolsen les palles mentals i es TREBALLA, ja que el TREBALL diari és el vertader motor que propulsa els canvis.

Ja està be de vore sempre les mateixes ombres a la paret. Enviem a fer la ma ja els dogmes obsolets (d'un i d'altre costat) i apliquem una mica d'I+D tant a les idees com a les ideologies. Si cap opció ens a dut, fins ara, a la "llibertat" com a poble, caldrà començar a buscar altres camins per sortir de la caverna.

És (i serà) en eixos camins on em trobareu...

Bernat Gutiérrez
fotògraf profesional
http://bernatgutierrez.blogspot.com/

Sobrevisquent en el mon lliure, el tren i altres pensaments

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 23 Jan 2012 13:47:01 PST

M'agrada anar en tren, també en autobús, els taxis no m'agraden, no pel preu que tampoc podria pagar, més que res perquè en cotxe si no el porte jo em fa pànic, tinc les meues neures, també per la conducció temerària imperant a la ciutat de les poques llums, i per suposat per la música que em puga posar el conductor, sóc capaç de pujar en taxi i no articular més paraula que la destinació, suposo que això a un taxista li pot semblar estrany, encara que si posa en el transistor l'últim èxit de David Furtamantes o la Genolla o similar, potser si li digui alguna cosa abans que em tiri del taxi en marxa.

M'agrada el tren i m'agrada l'estació de València, no és molt gran però té cert encant, lo de que no és molt gran ho dic amb la boca xicoteta no siga cosa que el Fabra ens faja una megaclotxina gegant estil Calatrava, que mira, em dona un síncope. M'agrada mirar cap amunt i veure la llarga distància fins al cilíndric sostre fet de bigues de ferro molt a l'estil industrial de principis de segle, això pense jo, encara que no tinc ni puta idea d'arquitectònica. Des de petit em va imposar respecte. Recorde de jovenet agafar el tren tot sol només per anar a l'estació a comprar còmics de Batman, freaky que és u. Mai arribava a sortir de l'estació, amb el còmic a la mà tornava a casa.

Sòl anar a València unes dues vegades al mes a veure a un company amb qui col·labore en quefers musicals. En sortir de l'estació m'agrada veure el paisatge dels grans edificis restaurats que l'envolten, crec que poca gent es fixa, pareix mentida que tanta bellesa guarde dintre tant de feixista golafre de diners, fills d'una gran puta. La plaça de bous no m'agrada, bé, només quan ve el circ, llavors si té sentit. Doncs de camí a sa casa sempre travesse pel passatge Dr.Serra, podria anar per un trajecte més directe, però aquest passatge té cert encant decadent, hi ha la primera botiga de discos a la qual vaig anar a la meu vida, la històrica Harmony, sembla com si el passatge s'hagués construït al voltant d'aquesta petita botiga, això m'imagino de vegades, fa temps que no entre en aquell santuari del vinil i la segona mà, més endavant sempre hi ha un home gran assegut a terra i tocant el violí, sempre li done el poc que em sobra del bitllet de tren, no tinc més, i ell sempre somriu, el home ja em coneix i quan em veu entrar al passatge toca amb més empenta, hi ha dies que somie despert i li contracte per col·laborar en el meu disc, (aquest que gravaré quan ja tingui seixanta anys i que em portarà de gira pels geriàtrics del món). Veure el violinista és una cosa que no em pot faltar.

De tornada cap a casa també gaudeixo, llavors sí agafo el trajecte més curt però més pausat que en l'anada, i encara que siguin les tres o les quatre i no hagi menjat no importa, m'agrada el passeig i veure com es desenvolupa la ciutat. Al arribar a l'estació sempre hi ha gent demanant a l'entrada i estrangers de petate, a l'estiu joves turistes i grups d'orientals càmera en mà, és un tòpic però és cert, també repartidors de publicitat de cursos imprescindibles i alguna vegada un gran home de color que et jura solucionar els teus problemes mentre et dóna la targeta de la seva consulta Voodoo. Els últims anys m'he fixat que la gent ja no mira ni s'observa, no passeja, corre, i no escolta, tapa les seves orelles amb uns auriculars, jo també ho faig de vegades, però últimament em molesten, necessito que les imatges i el so estiguin sincronitzats per poder gaudir de l'espai i el temps, veure els viatjants que marxen lluny i imaginar on van i que és de les seves vides. Sabina em va marcar en la meva manera de veure el tren com un símbol d'escapada, aprofite per a reivindicar al cantautor del sud, que per molt que diguin sempre serà un dels millors que ha parit aquest país, el que passa és que canta en castellà i no és cool.
Observar tan detalladament m'inspira més que si em perdo pel reproductor pujant i baixant les llistes dels últims artistes en memòria. Llavors pujo al tren, es posa en marxa i va agafant velocitat mentre surt de València, la gent prepara els seus pods, els seus phones i els seus llibres. Sempre hi ha qui deixa que s'escolti la seva música abans de connectar l'auricular, coses de l'edat del pavo, també els que es connecten a internet, impensable fa uns anys, els que farden de maquineta, els que necessiten fer saber al món que és el que llegeixen, normalment llibres com Els Pilars de l'Avorriment, Ángels i Dimo...polítics ... etc, i els que s'abstreuen en la seua lectura o la seva música, sòl pertànyer a aquests quan em calço els auriculars. Però les últimes vegades ja no, miro per la finestra mentre agafa força el motor, i llavors apareix un altre paisatge. De fons les grues del port, proper a la via un camí de terra per la qual passeja una parella amb un carret rovellat, "pues mira Mari, me dijo que me quería un huevo y me llevaria con su audi al cine, o sea mari, tendré que ir a Jenny y comprarme una blusa con más escote, me dijo mi madre que es buen partido, que a ver si lo cazo" més endavant una roulotte bruta troba habitatge en un gran parkin de cotxes a punt del desballestament, "Messi és un crac, i encara diuen si val els milions que guanya, doncs clar que si" vells blocs d'habitatges perduts als afores i disposats com ratoneres amb un color cara-vista gastat "...em va dir que s'havia separat del seu home, ja li ho vaig dir jo que no era de bona família, d'algú que no està massa ben mirat al poble que podies esperar Pepa", una altra classe de gent que sembla viure en un altre món lluny de l'encant de la capital, "...¿viste el programa de Sóbame deluxe ayer? que super fuerte tia, seguro que lo que quiere es la herencia familiar del torero" als que seria difícil explicar lo cool que és aquest o aquell grup, "doncs ahir em canviaren el móvil per u de tàctil, i mira que el que tenia encara funcionava a la perfecció, pero este mola molt..." o les característiques d'aquest mòbil pel que fa a l'altre, assumptes que suposo superflus per a gent que simplement es dedica a sobreviure. I llavors me'n recordo del violinista del passatge, dels sense sostre de la sortida de l'estació, i dels estrangers de petate perduts a la ciutat. No es tracta de moralina barata, ni de protesta pueril, es tracta d'alguna cosa real que és fàcil veure si et fixes, o potser el nostre dia a dia ens apreta massa com per aixecar el cap, però moltes vegades em miro aquesta gent i em veig reflexat, em veig a mi, però potser també et veig a tú, i llavors recordo la frase "We got a thousand points of light for the homeless man" de Neil Young del Rockin 'in the Free World... que gran eres Shakey.

Qualsevol nit pot sortir el sol al País Valencià

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 23 Jan 2012 06:30:25 PST

Breu resum dels últims anys a la gran Cleptocràcia de la Ciutat de les Arts i les Conveniències, no cal més.

El veritable folklore algemesinenc: Stereozone.

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 09 Jan 2012 11:02:13 PST

Si ja és difícil destacar en el lloc més fosc d'aquesta península amb la música, imagineu si a més et dediques al rock dur. Doncs estem parlant d'un acte d'atreviment, i més tenint en compte que no existeix circuit en viu a tal efecte, en el cas d'Stereozone més que d'atreviment és pura força i actitud.

Veient el resultat u pot començar a percebre que ja han deixat de ser aquell grup de caràcter local que trencava la mà amb les guitarres a tot volum en els pobres esdeveniments en viu de la localitat d'origen i pedanies. Aquest nou treball és una altra cosa, Stereozone ja no és un grup local de cap lloc, i Power és el pont, que si tot va be, serà el primer graó de la seva escalada cap al seu propi cim, i si l'èxit els acompanya, doncs merescut serà. Només caldria per a confirmar aquest pressentiment veure'ls en el cartell d'un festival rock de primera línia, posats a somiar ¿per què no Azkena Rock? estaria be.

Ja tenim el nou vídeo de la cançó Gotta Kill It estrenant Power, escoltant-la se m'ocorren un munt de personalitats a qui dedicar-li-la, inclús seria perfecta per al despertar global (paraula tant de moda) dels cervells atrofiats per la música de les grenyetes mulla-calcetes de la Mtv. Encara tinc pendent el seu directe, la pluja va ser en el seu dia l'impediment per a consumar l'experiència folklòrica més refrescant dels darrers anys, si heu llegit bé, folklòrica, si el folklore té que ser el reflex de la nostra comunitat, ells per a mi compleixen a la perfecció aquesta premisa, són també un reflex molt vàlid dels nostres joves, i pel que va corrent de boca en boca, el directe és brutal. Així que és aconsellable no perdre's la presentació de Power el proper dia 14 de Gener en el Hot Rod Cafe de Sueca, si t'agrada el rock de pes i qualitat, no pots fallar. Power si que és patrimoni de la humanitat, autèntic patrimoni del rock'n'roll. Endavant xicons, a rebentar els timpans dels feixistes que ens han envaït.

Força Stereozone.

Dona, per Carles Pastor

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 04 Jan 2012 02:34:15 PST

No tinc perdó, tinc aquest lloc més abandonat que el govern valencià la cultura. Però hi han cançons com aquesta que em trauen de l'ostracisme que de vegades sap massa bé com empresonar-me. Mitjançant Verkami aquest jove bluesman de Gandia ens delecta amb el vídeo de la cançó Dona extreta del seu fantàstic disc Els Ulls de Bob, adaptació del poema de Manel Alonso. De nou Miquel Gil col·labora amb Carles propiciant el contrast vocal en el que podria ser un duet imaginari entre Tom Waits i Mike Scott, doncs no cal que imagineu tant, ací sonen perfectes, escolteu aquest blues sagnant que denúncia la violència de gènere sense caure en els tòpics i els tics més previsibles. Un camí tortuós que de vegades em viscut de prop o algú ens ha contat, però que la societat encara amaga baix la catifa.

Com molt bé indica en Vicent Xavier Contrí en la seva ressenya del disc al diari Levante, musicar poemes té un doble risc, rebre el rebuig dels literaris al igual que de les audiències més properes al rock, però aquest no és el cas, Carles ha aconseguit un treball redó. Vos deixe amb el fantàstic treball audiovisual de una de les noves referències del cançoner rock valencià. Bé per Carles Pastor. Endavant company.

Senior i El Cor Brutal: Presentació de Gran al Micalet

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 14 Dec 2011 00:26:22 PST

A les preguntes: que és folk? i... com hauria de ser la música popular contemporània? Doncs la resposta no està en el vent. La resposta va ocórrer el passat dissabte al Teatre Micalet. Liturgia del rock'n'roll, presentació del nou disc Gran de Senior i El Cor Brutal amb nota molt alta i el pati de butaques en sold out.

Fotos d'Sven Bala, agafades de Sota la Creuta

Amb Lluna de Mandarina començaven un concert on el gran protagonista va ser el nou disc, sense cap falta de L'experiència gratificant i superant l'estigma de grup produït per Refree portant una producció en alguns punts difícils a molt bon terme. Potser A Tremolar va ser la que més va notar el canvi a directe per no provocar eixe tall dramàtic del disc, res important. Així anaren repassant Gran tema rere tema, amb molt de rock i molt de folk, amb algunes versions, com la genial El Bar No Tanca dels Guided by Voices, o el Vine Que Ja Ix el Sol de M.Ward. Caigueren algunes inèdites no incloses en Gran com el fantàstic càntic a l'amistat Càntic als Germans de Diferent Mare, i La memòria de la carn que porta interpretant al llarg dels anys als concerts, cançons que mereixerien el seu registre a disc (EP?, single?, ànim primos).

Fotos d'Sven Bala, agafades de Sota la Creuta

Amb un interludi on els membres del grup junt a Senior segueren dins d'una cabina amb gira-plats al costat de l'escenari punxant el disc d'un d'eixos ianquis que estimen, i preguntant al públic si estaven a gust, aconseguien així consumar completament la complicitat amb els assistents, moment que les Perletes de Senior entonant repartides des del públic el Tothom Vol a Tothom van baixar cap a l'escenari per a enllaçar amb El Bon Any, un bon moment del concert. Amb el teló alçat per última vegada al concert i a ritme de rock van interpretar la cançó que dona títol al disc amb l'ajuda dels Arthur Caravan i Hugo Mas, un moment absolutament de valenciana+alcoiana.

No, no està clar que el govern siga un covard

I que la gent no s'abrace tot el temps

I es que tot, i es que tot està basat en la prostitució

I ara tots som les putes de torn

(en les últimes dos repeticions es canvia "prostitució"

per "constitució", que per al cas és el mateix)

Aquestos versos ens cantaven a la part final de l'espectacle amb el teló baixat per les protestes dels veïns, el Micalet es jugava les seves portes obertes i la situació que ja no estranya, no va desmerèixer ni un segon el concert. Aquestos versos no inclosos en Gran podríem resumir ben be l'esperit d'una nit on lo políticament correcte no va existir, per què ja sabeu tots que les paraules "polític" i "correcte" són dos termes totalment oposats, una nit on el costumisme no va ser un reflexe de les activitats superflues de la nostra quotidianitat a ritme d'ukelele ramblero, més bé l'intent de despertar a tothom abans no ens ho furten tot, o siga, el folk ben entès, el que deuria apropar al respectable a la realitat descoratjadora que ens envolta, a més dels seus bressols per a xiquets amb molt de sexe, budells i amor. I tot açò en mans de Senior i El Cor Brutal és ni més ni menys que Gran.

Per a despedir al públic Senior i El Cor Brutal esperaren en la porta del teatre entonant amb ukeleles, mandolines i guitarres:

&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://lacasacalba.bandcamp.com/track/dqlpec"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;DQLPEC by Senior i El Cor Brutal&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;

Bandcamp Gran

Ací teniu l'especial que li dedicaren en eixe canal que abans

podíem veure i ara no...com es dia cony?, aahh si Tv3

Entrevista en l'Altaveu per Enderrock

Senior i el Cor Brutal es fa "Gran" from enderrocktv on Vimeo.

Càntic als Germans de Diferent Mare:

El Bon Dia, per Arthur Caravan

noreply@blogger.com (Chals) — Thu, 17 Nov 2011 03:38:53 PST

Ja arriba el bon dia?

obri els ulls

besa el cel

estreny fort el balcó

per a rebre el bon dia

fes volar les il·lusions

cap on naix l'horitzó

allà on creix el bon dia

deixa anar els dolços moments

posa a recer el cor

baix de la buganvilla

prega molt per oblidar

deixa caure els plors

sobre la teula grisa

tanca els ulls

resta en pau

que el dolor es fa cançó

quan s'amaga el bon dia

Carcoma - Mejor en el infierno (2010)

noreply@blogger.com (Chals) — Sun, 13 Nov 2011 13:27:53 PST

Vaig llegir una entrevista a Joe Henry en la que argumentava que en l'actualitat l'originalitat està sobrevalorada, i tinc que donar-li la raó. De vegades gran part de la premsa perd el temps buscant la pedra roseta del rock, veient en grups sense talent possibilitats de venda per tindre algun element innovador o poc vist. És el dilema de sempre. Per la meva banda sempre he optat per fixar-me en la passió amb la que s'interpreta, amb les sensacions que et transmet, amb el missatge que l'intèrpret o el grup pretén fer-te saber i en aquest sentit Carcoma representa a eixa part de la musica que viu el rock com part de la seva vida, com a una manera d'expressió pura i neta dels interessos comercials dels taurons que viuen del negoci del rock. Una prova del que dic és l'enllaç per a la descàrrega del disc que trobareu en els comentaris, facilitat per Juanvi, component del grup.

Mejor en el Infierno

Des de la portada ja podem veure l'actitud de la banda, amb ganes de dir les coses com son lluny de formes políticament correctes. Millor en l'infern, bona afirmació tenint en compte en mans de qui està aquesta societat. El primer tema que vaig escoltar va ser "La pistola de Papa", un clar i original atac a la família Bush, tema que un amic em va recomanar escoltar, i coses de la vida, dues setmanes després estava parlant amb Juanvi, guitarra i veu de Carcoma, i a ell tinc que agrair la possibilitat de poder escoltar el disc sencer.

Musicalment "Mejor en el infierno" funciona com un catàleg del punk-rock patri, via Los Enemigos, La Polla Records, Siniestro Total i sobre tot em recorden potser per la veu, als Extremoduro dels inicis, als de Rock Transgresivo i Deltoya. També referències a clàssics del gènere, com els Ramones., inclús pot intuir-se un poc dels Rolling Stones quan baixen les revolucions. Molts riffs contagiosos, himnes de rock urbà per a corejar en directe i lletres que opten per la crítica social ridiculitzant alguns aspectes de la vida quotidiana que la gran majoria ha pres com a normals, amb joves sense esperit que només tenen com a objectiu la festa del cap de setmana en "Paladar" i "El gallo de Corral" o els qui prefereixen quedar-se a casa per a jugar amb la seva consola en "El Rey de las Cuatro Paredes", atrevint-se a posar el dit a l'ull dels Bush en "La Pistola de Papa". El meu tema preferit és "Mundo enfermo", una breu descripció dels càncers de la nostra societat, el seu tema més hard-rock, que recorda, salvant les distàncies, als Barón Rojo. La més radiable podria ser "Mejor en el infierno" amb un ritme contagiós i una harmònica molt ben posada que l'apropa al cançoner Stones, també tenen un himne rock com és "Quiero ver que sonries", un gran tema capaç d'alçar-te l'ànim als dies que et trobes vençut. Un disc que creix en cada escoltada i que no decau en cap moment. Si us assabenteu d'algun concert d'ells prop la vostra casa no dubteu en anar, passareu una gran vetllada de pur rock'n'roll, per a estar més al corrent de les seves actuacions teniu l'enllaç al facebook baix l'article.

Quiero ver que sonríes

A continuació una entrevista concedida a NSVSR:

Com formareu la banda? va ser fortuït o ja us coneixíeu d'abans?

En primer lloc volia felicitar-te per aquest fabulós bloc que tens i agrair-te que ens faces aquesta entrevista. La banda la formarem totalment per diversió i per aprendre, perquè tens que tindre en compte que alguns de nosaltres no sabíem quasi ni tocar. Els 5 components érem tots coneguts del nostre poble (Gata de Gorgos). En tot aquest temps ha canviat un poc la formació, però actualment tornem a ser tots del poble, i gràcies al grup, molt bons amics.

Per què el nom de Carcoma?
Doncs el nom és perquè Paco, un dels nostres guitarristes, és fuster, i no se com un dia estàvem parlant del corcó, o siga, la Carcoma, i ens va agradar com sonava. Senzillament és això.

Quan de temps porteu en actiu com a Carcoma?

La banda la formarem cap a finals del 2004, aproximadament.

Com feu les composicions del grup?, algú porta una idea i se treballa? o surten de manera natural entre tots?, i les lletres?

Amb la música normalment algú porta alguna idea i entre tots la treballem. Les lletres no, normalment les fa algú en s'ha casa i així es queden. El que està clar és que el resultat final és de tots, tots col·laborem en la composició i cadascú aporta lo seu.

Quins són els temes que vos mouen a escriure cançons?

Temes del dia a dia. Coses que ens pareix que deuen de ser criticades, experiències personals, amor, desamor... El que no ens agrada molt és clavar-nos en política.

Quines són les bandes de rock que més us agraden?

Som molt fans del rock en general. Tenim gustos molt diversos i lògicament cadascú té les seves debilitats, encara que hi han moltes bandes que ens agraden a tots. Algunes d'elles serien Led Zeppelin, The Rolling Stones, Pixies, Ramones, Metallica, AC/DC, Nirvana, Manic Street Preachers, Thin Lizzy o E' Nuff Z' Nuff... I a nivell estatal, Los Enemigos, Siniestro Total, Sonotones, 091, Uzzhuaïa, Barricada, La Polla Records, Los Ilegales, Platero y tu, Loquillo y Los Trogloditas... I un llarg més, com et deia som consumidors compulsius de música, però aquestes serien algunes de les que més ens agraden.

Que penseu de la situació actual de la musica en València?

Pense que ha millorat molt. En la que ha segut sempre la ciutat del bakalao últimament estan eixint bandes realment bones, com per exemple els citats Uzzhuaïa, que pensem que és un dels millors grups estatals del moment. I també hi han altres molt bones com Babylon Rockets, Sweet Little Sister o Stone Circus.

I respecte a l'afirmació de que la industria discogràfica està en crisi, (que sol dir-se en alguns mitjans de comunicació)?

Bé, jo pense que és obvi, vivim en els temps del mp3, i per a les noves generacions comprar discos forma part del passat. Per lo tant no hi han moltes discogràfiques que aposten per grups de rock nous, van a lo segur, i d'aquesta manera és molt difícil que isca una nova banda que ho canvie tot, com feren Nirvana en la seva època, per exemple.

Quina és la vostra postura respecte a la situació actual que s'està vivint de crisi?

És molt trist. La forma en la que funcionava el tema de l'habitatge i la construcció s'estava anant de mare i ha tingut que passar açò. La veritat és que hi ha molta gent que ho està passant molt mal, i el pitjor de tot és que pareix que vaja per a llarg.

Si vos donaren la possibilitat de telonejar al grup que elegireu, quin seria?

Difícil de dir... Lògicament cadascú de nosaltres et diria un grup diferent. Si et diguera alguna glòria de l'estranger seria flipar massa, així que vaig a per un estatal. Si Josele reunira a Los Enemigos seria una passada obrir per a ells, però crec que això també seria flipar massa... jejejeje!

Teniu dates per a propers concerts?

Doncs si. El 18 Setembre estarem en el Pub La Canya de Benissa acompanyats per Ultrabotox, una banda punk de València. I eixe mateix mes segurament estarem també en la Tasca d'Albarda de Polop de La Marina, però encara no em concretat la data. Salut!

La formació al complet són Juanvi, guitarra, cors, harmònica. Cento, Bateria. Jaume, Baix. Paco, guitarra. Vicent, veu i guitarra. Gravat als estudis RPM i amb la unitat mòbil entre Octubre i Novembre de 2009. Les tasques de producció i gravació a càrrec de Jaume Faraig, que també toca l'orgue hammond en el tema "Come-cocos" i cors en "Nunca", mesclat per Roger García, que també toca la guitarra acústica en "Mejor en el infierno", masteritzat per Mario G.Alberni en Kadifornia Mastering (Cadis).

Els de Gata de Gorgos han aconseguit un gran disc de rock, la meva més sincera enhorabona. Esperem tinguen la sort que mereixen i puguen fer escoltar la seva veu, qui sap... potser algun dia estiguen al costat de Josele amb Los Enemigos en algun escenari.

myspace | facebook

noreply@blogger.com (Chals) — Fri, 21 Oct 2011 00:39:29 PDT

Què cony fan Loutallica ací? es preguntarà més d'un. Aquest disc provocarà força riallades entre els que es veuen a si mateixos com entesos, serà l'enuig de fans metaleros, i aconseguirà la indiferència dels qui encara esperaven un altre Transformer o Coney Island Baby de Lou Reed. A cas a algú li estranya aquesta unió?. A mi no, bé, al principi sí, quan vaig llegir la notícia per primera vegada em va semblar un fake, però quan vaig veure Metallica al costat de Lou Reed interpretant Sweet Jane vaig entendre a què es referien, la cara de Reed quan Hammet enfila amb els seus frasejos en la introducció és d'autèntica felicitat loureediana, no era tan desgavellat, podia funcionar, i quan em vaig parar a pensar detingudament vaig veure la reunió d'ambdós amb certa normalitat.

A la dolça Jane li va be el vestit metàl·lic

Pel que fa a Lou Reed ara ja no m'estranya en absolut, aquest vell xaman des que va començar amb la Factory i el plàtan ha trepitjat el rock'n'roll per tots els seus costats. A cas no va aconseguir transmetre'ns el xut d'Heroine durant més de set minuts en vena?, O fins i tot amb aquell viatge mortal anomenat Sister Ray durant més de 20 minuts en els seus directes amb la Velvet. Ni tan sols li va importar el seu estatus de rockstar quan va llançar Metall Machine Music, així que un moviment com aquest no hauria de provocar cap estranyesa dins del seu univers particular, encara que a efectes mediàtics si que la tingui. És més, molts dels que ara lloen Berlin no es donaran compte del valor d'aquest disc fins que d'aquí a uns anys algú giri el cap mirant enrere i digui "Lou ... que collons tens!", Estic segur que aquells que menyspreïn aquest disc a la primera de canvi també ho haguessin fet amb Berlin en el 73.

Respecte a Metallica veig a uns tios que han recuperat el somriure veient al seu costat a un dels més importants icones en la història del rock, com no anaven a acceptar la invitació? És tot un repte, eren uns nois quan el velvetià caminava ja esclafant barreres, és més, Metallica ja fa temps que van deixar de interessar-se pel que diguessin les portades de les jevisrock del món, després de l'esclat de l'àlbum negre tenien dues opcions, continuar el camí marcat assentint al designi de les masses i la pròpia auto-complaença facturant nous Nothings Else Matters, o per contra intentar buscar altres camins. I tot i que han donat alguns pals de cec, doncs senyors, amb un parell, cal assumir riscos, i en els últims anys els han assumit amb més dignitat que la major part del rock dur de posturetes, maquillatge i cartró pedra. Així avancen les idees, així es va innovant i obrint noves possibilitats en el rock i en l'art.

Doncs si, ho he escoltat a la seva web i la veritat és que ho veig com un disc molt Lou Reed amb potents riffs metalers, Berlin +Master Of Puppets. Lou Reed necessitava una nova via d'expressió i Hetfield i els seus li l'han proporcionat, perquè aquest home més que rock el seu és transmetre sensacions i emocions dispars de la manera més inversemblant, a la seva carrera em remeto. I que millor manera per transmetre la cruesa de l'obra de l'alemany Frank Wedekind que traspassar aquesta cruesa del pla líric fins al pla musical, perfecte.

En los ochenta medio planeta se hubiera
masturbado con esta foto, no tiene precio

L'estampa val el seu pes en or, un Lou Reed més arrugat que una pansa amb quatre maromos metaleros a les seves ordres, genial. Algunes cançons valen la col·laboració, escolteu Junior Dad, és boníssima, és el millor Lou Reed que es podria esperar, la lletra aconsegueix commoure'm, el pare absent ... i Metallica se situa darrere modelant aquest ambient fosc que dominen al llarg dels 19:29 minuts que dura la cançó, si li doneu una oportunitat a Lulu comenceu per aquí. Però hi ha altres dignes d'escoltar, Brandenburg Gate comença acústica per enganxar el metall un cop mostrat el motiu líric, i no em sonen molt més durs que el Reed de Rock'n'roll Animal, encaixa. Hi ha altres que haurien de delectar els seguidors de Metallica, Mistress Dread és brutal, Metallica continuen funcionant com una potent maquinària de Trash Metall, Iced Honey altra al més pur Reed, molt bona, una altra de les meves preferides, m'agrada que Metallica es deixin portar a aquests terrenys on Reed és el rei. Cheat On Me, intro instrumental i de nou Reed espentant als Masters of Puppets. Avui els meus veïns hauran tingut en més d'una ocasió el telèfon amb el 091 preparat per ser marcat, però que cony! headbanging brothers, heabanging!!

En definitiva, el món del metall té unes barreres de vegades infranquejables, i és Lou Reed amb Lulu qui s'atreveix de nou a qüestionar alguns prejudicis amb tot el risc que això comporta, al seu torn Metallica es porta la poesia al metall, per que no? Tots dos sou grans fotre. A més ... Hetfield ... me l'has jugat bé, jo que mai hagués imaginat ni en somnis a Metallica en NSVSR. Bravo, trencant barreres.

Escolteu-lo sencer ací: Loutallica

Les dades companys, les dades (tot a la seva web): Aquest LP està inspirat en les obres de teatre de l'expressionista alemany FrankWedekind, ambdues obres, Earth Spirit i Pandora 's Box expliquen la història dels abusos soferts per una ballarina, la seva vida, les seues relacions i experiències estan recollides al llarg de les cançons en Lulu. Des de la seva publicació el 1900 aquestes obres van arribar a la gran pantalla a través de Pandora 's Box, una pel·lícula de cinema mut, també a l'òpera i algunes activitats dins del marc creatiu. Les obres en el seu moment van significar un canvi en els estàndards sexuals i morals de l'època i van provocar força controvèrsia. Lulu hauria de ser una producció teatral a Berlin a càrrec de Lou Reed però després de la seva actuació conjunta en el Rock and Roll Hall of Fame a New York el 2009 es van quedar amb les ganes de poder dur a terme alguna col·laboració. Segons explicava Hetfield en una entrevista, després del concert Lou es va acomiadar dient-los que havien de gravar un disc junts, però no s'ho van prendre seriosament. Fins a l'abril d'aquest any en què Lulu va començar a prendre forma a partir de les lletres de Reed.

Concurs NSVSR: Oliva trencada

noreply@blogger.com (Chals) — Thu, 06 Oct 2011 16:13:25 PDT

Mireu-se aquests xoriguers, són Oliva trencada. Segurament mai els vas a veure en la portada de l'Enderrock, i encara que ho mereixen més que tots els bigotis vermells i tots els manolos de la rambla, ni falta que els fa, tots cinc són super herois que lluiten contra els enemics de les arts, així que deixeu d'empassar-se sopes de mamífers caducades, açò és folk de destrucció massiva, els Super Furry Animals de la mediterrània.

&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://lacasacalba.bandcamp.com/track/01-ja-no-es-veu-jugar-als-al-lots"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;01 - Ja no es veu jugar als al·lots by Oliva trencada&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;

No us equivoqueu, Perleta negra no és un pirata d'aquestos que seuen en les oficines de l'Sgae, aquests pirates són olives trencades que deixen veure l'os i l'ànima que hi ha dintre seu, i en la seva gran i magnificent bondat, oh Pep Toni!!! (genuflexió) han decidit utilitzar aquest humil forat digital perdut en l'ostracisme musical dels països balearovalencians per a començar la seva invasió corsària en terres de ninots indultats. Les perletes de la mar salà m'han cedit dues còpies del llibre disc Perleta negra per als dos primers que contesten correctament aquesta pregunta:

Valencians, valencianes.... per què cony voteu als feixistes?
Ay no!!! aquesta se m'ha traspaperat... ara sí:

Quins d'aquestos títols NO és un disc de Oliva trencada?:
a) La música de la calma
b) Sa bossa d’en Brossa

c) From lost to the river

d) Lluneta del pagès

Envieu la resposta al correu: concurs@noseviuresenserock.com
Els dos primers en resoldre aquest fosc enigma rebran un correu amb les instruccions per a rebre en sa casa el llibre disc de Perleta Negra.

Escolteu el disc sencer: Bancamp

lacasacalba.org

Senior i El Cor Brutal - Gran (2011). This Music Kills Fascists

noreply@blogger.com (Chals) — Tue, 04 Oct 2011 06:47:28 PDT

Per fi arriba un dels discos que més esperava d'enguany. Gran és el segon treball de Senior i El Cor Brutal. Per mi una de les bandes de rock més autèntiques que existeixen en l'actualitat. Amb l'experiència gratificant (2008) van aconseguir captar l'atenció i reviscolaren una escena valenciana que caminava estancada des de feia massa anys, era un treball fosc i dens amb una producció aspra que recordava discos com Viva Last Blues dels Palace Brothers, però van aconseguir colar himnes com El Signe dels Temps i València eres una puta, amb el seu debut es desmarcaven d'un entorn en què cantar en valencià era acceptat per les masses (aquelles que escolten música en valencià) sempre que et diguessis Obrint Pas o et dediquessis al folklore local, amb tots els respectes per als dos. Però des d'èpoques de Raimon i Ovidi Montllor un grup o cantant que s'expressés en la seva llengua vernacla no havia suscitat tant d'interès fora de les fronteres valencianes i això que el seu estil no és ni la nova cançó, ni el floklore tradicional de tabal i dolçaina, ni el pop-folk de la quotidianitat tan de moda, el seu és el rock'n'roll entès com una manera de viure i sentir el món que ens envolta dient les coses pel seu nom. Aquesta serà la metxa que farà explotar els caps de tots els especuladors que campen al seu aire entre falles, mundials de vela i campionats de fórmula 1... ja m'agradaria!

Ara Senior i El Cor Brutal han deixat d'encapçalar la generació perduda, ni a pertànyer ja a cap escena musical ni territorial. A Gran pots trobar una banda desinhibida de qualsevol complex on l'idioma ara és un instrument més que ajuda a definir el seu estil, en cada concert llueixen amb orgull la seva pròpia bandera, la de la valenciana, com ells diuen l'americana de València és la valenciana, el nou estil on Senior ens porta al mediterrani tota classe de referències musicals del rock americà, des de les bandes independents que als 90 van revitalitzar l'escena de rock alternatiu com Camper Van Bethoven, Guided By Voices i Sparklehorse... passant pel Alt.Country i el nou folk dels últims anys, Iron & Wine, Vic Chesnutt, Neko Case, The Felice Brothers i The Low Athem entre d'altres, a més em sorprèn la fluïdesa amb la que reinterpreten la calidesa de Richard Hawley i com demostren la seva especial predilecció pels instruments de vent al més pur estil New Orleans via Tom Waits, totes les referències es queden curtes davant uns autèntics amants de la música. En contraposició a la renegror de L'experiència gratificant, per a l'ocasió, han vestit les cançons de gala comptant en la producció amb el bon savoir afair de Raül Fernández (Refree) qui els ha guiat intel.ligentment en el disseny meticulós d'aquesta acolorida vidriera de rock valenciana per on la llum del sol de Llevant enlluerna amb força.

Escolteu açò, és brutal:

&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://lacasacalba.bandcamp.com/track/a-tremolar"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;A tremolar! by Senior i El Cor Brutal&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;

Sobretot són uns pencaires del rock i qui els veu en directe sempre repeteix, i així han anat avançant a poc a poc, amb el boca a boca i el beneplàcit de premsa i públic, també amb les lloances d'amics tan especials com Jonnhy Hickman (Cracker ), David Lowery (Cracker, Camper Van Bethoven) i Eef Barzelay (Clem Snide), amb aquest últim Senior va compartir cartell en la reinterpretació del Zuma de Neil Young al seu pas pel Faraday. També ha estat part important en l'organització d'esdeveniments com els concerts en homenatge a Vic Chesnutt. Si hi ha un pont directe entre el rock genuí americà i la costa llevantina aquests són sense dubtes Senior i El Cor Brutal. No m'estranya doncs que en els seus concerts es presenti afirmant 'Des de València, Califòrnia ...'.

Vaig tenir la sort de acompanyar-los en tasques de roadie (amb aprovat molt molt just per part meva, sorry), i vaig escoltar Gran per primera vegada portant al grup al PopArb, la meva impressió des llavors ha persistit fins al dia de la publicació, Gran és un cant d'amor al rock que estimen i un disc de rock dedicat a l'amor, en totes les seves facetes, l'amor d'un pare pels seus fills, la passió que sent per la dona, el sexe més carnal, la devoció pels amics i per descomptat l'antifeixisme heretat directament de Young i Guthrie com una altra forma d'amor cap al món, com llueix a la contraportada 'This Music Kills Fascists'. Al PopArb vaig poder comprovar el carisma que Landete ha anat guanyant des de que el vaig veure de teloner d'Eef Barzelay abans de treure L'experiència gratificant, Senior es menja l'escenari en cada actuació, però El Cor Brutal val el seu pes en or, Rafa des de la rereguarda és capaç de donar contundència quan és necessària, o donar amb molta classe la tranquil.litat que el tempo requereix, Endika a més de dominar els teclats, amb la seva Grestch sembla haver begut en les mateixes aigües que els Crazy Horse i Richard Hawley, Juanlu s'encarrega del baix peròa més li dóna al grup el blues i el soul necessari cada vegada que li pren la seva harmònica a Dylan. El combo funciona a la perfecció, es nota que s'ho passen bé i que van néixer per fer el que fan. Si alguna vegada els veus en cartell a la teva ciutat no dubtis en assistir al concert, presenciaràs al Love & Roll en tota la seva magnitud. Vaig escoltar entre el públic algú que els va cridar els Allman Brothers de València, però la seva actitud va més enllà de les seves barbes, ha nascut una nova fraternitat més potent, els Primos ja són aquí i venen a demostrar-nos que el producte interior brut està a l'altura de les circumstàncies.

&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://lacasacalba.bandcamp.com/track/lluna-de-mandarina"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Lluna de mandarina by Senior i El Cor Brutal&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;

Dissecció de Gran:

La paraula Gran és utilitzada en aquest LP en un doble sentit. El primer tema homònim serveix per a exorcitzar amb fuetades d'electricitat a tots aquells que intenten fer de les nostres vides un lloc pitjor 'quin fill de puta, a mi no t'acostes, però quin fill de puta més gran', aquí el políticament correcte no serveix , serveix la sinceritat i la claredat com a arma contra els que es creuen per sobre de nosaltres. El bon any deixa clar que la renegror és cosa del passat, en una mateixa cançó són capaços de passar d'una lànguida balada folkie a una cançó festiva de deliciós piano-bar, una declaració d'intencions que serveix com a punt de partida a la recerca del amor amb l'alegria i la felicitat com a única bandera i amb els cors de totes les dones del món a la seva disposició. Una de les meves preferides està dedicada a tots aquests songwritters i grups que estimen, una bella cançó de bressol anomenada Tost Els ianquis que vull amb la increïble i inestimable col.laboració de Eef Barzelay en la segona veu. Altres de les meves preferides A tremolar!, El toc Hawley és innegable, però a més el riff de guitarra que trenca amb la tranquilitat és digne del Neil Young més elèctric quan els seus Crazy Horse cruixien com mai, una combinació emocionant, la lletra parla d'obrir el cor encara que el dia a dia ens mantingui en un camí gris, i no deixar-se portar, deixar de tenir por a tremolar i a emocionar-se, a viure la vida al màxim amb totes les seves conseqüències. Amoride em sembla genial, de l'església al llit al primer crit, ja havia escoltat la seva versió acústica en les demos de Nu i en alguns directes, però això és digne d'escoltar, que un grup avui en dia sigui capaç d'anar a una església a gravar amb dos micros ambient aquesta meravella no té preu , Senior es porta l'òrgan de vàlvules de l'església directament al llit on follar no és més que la litúrgia de l'amor com a única religió possible: 'Folla'm de tot cor i fes-me un home nou' és senzill i genial.

Com sona tornar a casa després d'una nit de farra? Més o menys així:
&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://lacasacalba.bandcamp.com/track/quasi-moblide-de-tu"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Quasi m'oblide de tu by Senior i El Cor Brutal&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;

Quasi m'oblide de tu, una banda èbria qualsevol de New Orleans que acompanya al nostre protagonista a casa seva després d'una nit de farra, molt bona, qui no ha sonat així alguna matinada en la seva vida? molt Swordfishtrombones. No només combreguen amb els ianquis als que estimen de manera obsessiva, a més Quique González co-escriu La sort adormida amb Landete, un rock amb tots els ingredients necessaris per posar-se a l'altura de tots els nous cantautors del rock estatal que han sorgit als últims anys. Tothom vol a tothom és una melodia que sembla treta d'èpoques pretèrites quan les mares cantaven als seus fills, només el so ambient i un cor de dones sobren per commoure amb un mantra in crescendo. I arriba una altra de les joies de la corona, Lluna de mandarina és una preciosa balada de rock valenciana fronterer amb instrumentació rica en matisos, a cada escoltada va guanyant, aquí la producció i execució és sublim. DQLEC desperta al més trist dels pessimistes, una cançó amb una sola frase que es repeteix acompanyada de tota classe d'instrumentació acústica, sona com el preludi d'una gran festa a punt de començar. Llàgrimes de gintònic posa en relleu la bona maduració que Senior i El Cor Brutal ha assolit en aquests gairebé quatre anys sense nou treball, una tonada que entra a la primera, una melodia perfecta. I finalitza amb el títol homónim que tanca el disc acompanyat de nou de la banda de vents i exposant l'altre significat de Gran, recordant-nos què és el que ha de ser més gran i que ens ha d'importar més a les nostres vides sobre totes les coses, l'amor sense condicions.

Un càntic místic per a una nova litúrgia, l'amor com a única religió. Que un grup avui en dia sigui capaç d'anar a una Església a gravar amb dos micros ambient aquesta meravella no té preu:

GRAN serà en NO SÉ VIURE SENSE ROCK el disc de l'any junt a Nick Lowe, The Jayhawks, Ry Cooder i per suposat Arthur Caravan

Bandcamp Gran
(La Casa Calba Ed. / Malatesta Records)

M.Ward - Post War (2006)

noreply@blogger.com (Chals) — Tue, 04 Oct 2011 04:42:16 PDT

La postguerra és fotuda, menys directa que la pròpia guerra, però no per això és una època de tranquilitat. Després del conflicte queden les ferides ... algunes més profundes que altres, i romanen forts records que s'anteposen a la realitat com un malson en hores de vigília i la sensació d'haver perdut el temps... i el no-res, haver-ho tingut tot i de sobte res, saber que encara que tot ja ha passat ... no va servir per a res. En el pitjor dels casos pot ser que u muti en una espècie de Travis Bickle.

Les post-guerres bèl.liques són molt contundents, de manera massiva gent que un dia gaudia d'una agradable sobretaula amb la seva família, al dia següent està sense casa i sense família. Però hi han altres post guerres que no són tan violentes i no per això són menys doloroses, com ara les d'una llarga relació trencada, fins i tot les post guerres d'una antiga amistat, aquestes també són molt fotudes. Després d'aquestes guerres les nostres ments són com una bola de paper, que per molt que intentes allisar-la i planxar-la, en ell sempre romandran les arrugues. Són aquests períodes en els que t'es igual el que et digui la gent propera, t'és igual que el consell vingui d'algú amb experiència en l'assumpte, la ment es tanca en si mateixa i no deixa passar res més de l'exterior, cal processar el viscut, trobar la lògica, i el cas és que la lògica només val en les matemàtiques, en aquests casos el temps juga un dels papers més importants. Encara que per sort sempre hi ha algun petit detall, un fet intranscendent, una cosa que sorgeix de la manera més espontània que et fa despertar d'un dia per l'altre. és com la frase que em va explicar ahir la meva noia, es va trobar per casualitat amb un senyor savi que li va dir 'si té solució, no et preocupis, i si no la té ... tampoc', dit així resulta fàcil, en qualsevol dels dos casos la solució és aixecar el cap i relaxar la matèria grisa. Aquest disc atrapa aquesta fantàstica facultat de la palmellada d'ànim a l'esquena en el moment just, aquell instant després del plor a l'espatlla, l'escombra que recull els trossos que van quedar al final de la batalla. Aquí és on Post War desenvolupa la seva grandesa, en les seves propietats curatives.

Si no em creieu, si us plau escolteu aquesta cançó, llegiu la història i gaudiu de la part instrumental final, és perfecta, aquí hi ha la resposta ... i em direu si no us arrenca, encara que lleu, un somriure:

Què pots fer amb les restes d'un cor trencat?, El savi ho sabia molt bé, però les paraules no són suficients, és més com aquesta fantàstica guitarra, un regal la influència de John Fahey que des d'aquesta alta muntanya li va parlar a Ward, li va dir agafa aquesta saviesa i ruixa la ràdio, fes que aquesta mal parida ens torni tot l'afecte que li vam donar quan encara podia escoltar-se bona música en les fm's, fes que ens torni a correspondre com nosaltres vam fer quan la ràdio era ràdio. Encara que no puc dir que la música de Ward soni com la ràdio dels 60 i 70 perquè no ho vaig viure, sí que la imagino com va haver de sonar, m'imagino aquest so idíl.lic, aquestes melodies rodones i amb classe, el bon gust fet cançó quan els diners encara no manaven i les mares cantaven boniques cançons de bressol. Però no només és capaç d'absorbir tot el poder de John Fahey a Chinese Translation, a més pot en un mateix disc sonar a surf a Neptune 's Net, al glam de Marc Bolan a Magic Trick, aquesta manera de clavar-la amb la intro de Requiem només sabien fer-ho els vells reverends del rock, o com aquest country-blues lànguid a Rollercoaster, i el crooner assegut al costat de Hawley a la barra d'un bar a punt de tancar en Today 's Undertaking i Eyes on the prize, o portar al seu terreny To Go Home, la cançó de Daniel Johnston amb l'ajuda de Neko Case. També tenim en el disc a Jim James, la bateria de The Decemberists i també el de The Thermals, juntament amb el fenomenal multi-instrumentista Mike Moggis, garantia de trobar al seu lloc instruments tal que mandolines, grans timbals, campanetes i diferents aparellets tal que el omnichord, tot sense deixar de sonar a ell mateix, juntament amb tot el que arrossega de la música popular americana.

Aquest truc de màgia va avui per Marc Bolan, un dels dinosaures més grans del rock:

Contribueix en gran mesura el timbre de veu de Ward, és suau i esquinçat ... sembla parlar i no cantar, és com aquell amic que et tranquil.litza només amb el so de la seva veu, et diu 'vinga home ... el paper estarà arrugat, però encara pots escriure moltes coses en ell '... i encara que no vols somriure, s'escapa, i llavors cada vers sona com un medicament que no sap amarg, sinó tan dolç que ja no sembla medicament, són llepolies sonores. Les seves lletres són simples, potser, però són seductores, ho diuen tot dient poc, donant unes pinzellades.

Aquesta rapidesa que tot el tenyeix de ocre va deixar que aquest disc es recordi com un disc que parla de les conseqüències de la guerra de l'Iraq, cal rascar i escoltar, un ha de impregnar-se i colar-se en l'espina dorsal de la cançó com a unitat de mesura bàsica. Pot ser que estigui tocat amb aquesta idea fatal que arrossega la postguerra bèl.lica, però qui pot resistir-se a beures d'un glop la copa de verí que ens ofereix Ward en el primer track? jo repeteixo cada vegada fins a caure ebri, perquè Poison Cup ja deixa ben clar des del principi de que va això, 'vull tot el teu amor, i si l'amor és una copa de verí, doncs endavant, beguem junts', increïble la manera de començar un disc, tres acords, un teclat exercint de coixí i Ward xiuxiuejant, demanant tot el nostre amor i donant tot el seu amor a qui l'escolti.

Diuen que és el seu disc més accessible com qui intenta carregar una xacra, aquí accessible s'entén de la mateixa manera com ho són els grans clàssics de Sun Records i com aquelles veies produccions de Phil Spector, com quan la ràdio era ràdio. Benvolgudes boles de paper, ja sabeu, alliseu-se fins on pugueu que l'arruga és bella, i beveu d'aquesta copa de bon verí.

Un bon surf:

Bruce Springsteen - Nebraska (1982) Part.2

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 12 Sep 2011 01:47:49 PDT

Admetem-ho, Springsteen és un tipus molt conservador si ho compares amb la típica rockstar, diguem que és la anti-rockstar per excel.lència, qui ens parla d'aquestes coses que no són 'cool' i no encaixen en l'univers 'sexe, drogues i rock'n'roll', aquests assumptes que gairebé ningú en el rock vol abordar, problemes familiars, foscos records de la infància, falta d'ocupació, veterans de guerra, lluita de classes ... però sobretot ens parla de ser honest i coherent amb un mateix, de dir el que s'és, i no el que tothom espera que siguis, encara que sigui a costa de l'èxit. En tots els seus discos intenta donar resposta als dubtes més existencials, des de l'exuberància lírica dels seus primers discos plens d'odissees urbanes, passant pel grandíssim i rejovenidor Born to Run i la seva dignificació èpica dels mites de l'adolescència (cada dia sona millor aquest disc), per passar a fer el gran salt cap a la narració de les heroïcitats de la classe treballadora i els conflictes inherents al nucli familiar de la seva obra posterior, Darkness on the Edge of Town, The River, i Nebraska on em trobo en aquests moments.

Tinc una teoria que només el protagonista podria confirmar, encara que pose la mà al foc. Glory Days, el llibre de Dave Marsh, ja us vaig dir que estava molt bé però li falta un punt molt important que només el protagonista seria capaç d'explicar. Marsh ho intenta, però només aconsegueix respostes evasives a la pregunta de quin és el veritable leitmotiv de Nebraska, el motiu que va portar a Springsteen a seure en aquella habitació de Colt Neck a New Jersey per compondre les tonades més fosques i fantasmagòriques tot i que es trobava al cim de la seva carrera, apunta Bruce que va sentir una forta necessitat de trobar-se amb la soledat més absoluta.

Anem per parts. Tenim el tema de l'èxit, el dilema de seguir el seu instint artístic per sobre del que esperava d'ell el públic, aquesta explicació està molt bé si no fos perquè en el moment de gravar aquelles demos encara no sabia que sortirien tal qual, em val com reflexió posterior. Després tenim el tema del cinema: Badlands (Terrence Malick), Wise blood (John Houston), The Grapes Of Wrath (John Ford) etc ... la literatura: Flannery O'Connor, Joe Klein (Woody Guthrie: A Life) etc ... ingredients aquests que li van servir per contextualitzar les seves històries dins d'un marc històric concret que enllaçava molt bé amb la situació d'aquells moments a principis dels vuitanta, i finalment tenim la música: Woody Guthrie, Robert Johnson, John Lee Hooker, l'American Folk Music Anthology etc ... , influències que li van donar altres colors per afegir a la seva particular paleta artística plena de soul-rock. Però continuem sense saber el motiu real que va portar a ofegar els seus personatges en situacions asfixiants sense sortida. Com bé diu Marsh:

'El noi que li suplica al policia de trànsit que no li detingués al peatge de Jersey podria ser el mateix solitari conductor de Stolen Car, l'home fent rugir el seu vehicle per trobar-se amb la seva noia enmig de la nit a la mateixa autopista era Ramrod revisitat, el perdedor atrevint-se a l'aposta forta en Atlantic City tenia una estreta relació amb el Meeting Across the River, els germans en Highway Patrolman eren una versió condemnada dels empassamilles de Racing in the Streets. El que tots els nous personatges tenien en comú era que es veien tancats en situacions en què no hi havia cap esperança ... '

En el cas de Nebraska hi ha dos tipus d'històries ben diferenciades, el primer grup forma el cos central del LP i és el que tot crític com cal a analitzat fins a la sacietat, cançons com Nebraska, Johnny 99, Atlantic City, Highway Patrolman, State Trooper i Open All Night, retraten els personatges al límit comentats en mil i una ocasions, en canvi altres com Mansion on the Hill, Used Cars, My Father 's House i Reason to Believe parlen d'experiències personals, les tres primeres de la infància. Poques vegades s'ha reparat en aquesta altra cara més íntima, en particular amb aquesta mirada ingènua de la infantesa des de la qual es descriuen alguns dels seus retrats sobre el desarrelament.

Mansion on the Hill, el primer tema que Springsteen va compondre per a Nebraska i que recull el testimoni de la cara més reflexiva de The River, ens parla des d'un record molt concret de la seva infància, aquella mansió on es viu una altra vida diferent, on tot brilla i roman net i luxós a través dels anys, mentre ell ho observa enllà fora de la casa recolzat en l'herba... la lluita de classes des dels ulls d'un nen però amb les reminiscències de l'obra d'O'Connor:

'De nit el meu pare em portava amb cotxe pels carrers d'un poble silenciós i tranquil, aparcava en una carretera secundària al costat de l'autopista i miràvem la mansió al turó ...'

En Used Cars Springsteen confirma el que em temo, amb aquest tema em vaig adonar del veritable origen de la negror que formava part de la seva vida en aquell moment, en aquest record Springsteen recorda com anava assegut al cotxe del seu pare, observa la crua realitat, com després d'una vida de treball mai podran pujar a un cotxe nou:

'El meu pare sua la mateixa feina de sol a sol, jo torno a casa pels mateixos carrers bruts on vaig néixer ...' L'única esperança és un bitllet de loteria, no hi ha escapatòria. Que li hagués passat ha Bruce sense la seva guitarra? romandria en aquestos bruts carrers segurament en un dur treball de sol a sol al igual que son pare havia fet tota la seva vida.

En el seu anterior The River, el protagonista d'Independence Day confessava: 'No canviaríem res encara poguéssim ... a mi no em faran el mateix que et van fer a tu ... era impossible que aquesta casa ens acollís a tots dos, suposo que els dos som molt semblants ... '

Aquell protagonista és el mateix de My Father 's House, possiblement la més punyent de tot el disc, Marsh no se n'adona ... no conté morts, tampoc parla de jugar fora de la llei, ni de quedar-se sense treball, parla d'una experiència més quotidiana, característica que la converteix en més aterridora per la proximitat amb l'oient, parla d'una condemna, però no com la de Johnny 99, una més dura.

Ara desperta a la nit sobresaltat escapant d'una foscor semblant a la que va experimentar de jove en sa casa, vol córrer cap al seu pare, entén el dur que ha hagut de ser travessar tota aquella merda, tota aquella distància que tantes vegades s'ha descrit en la lluita de classes, es confessa, vol redimir un gran pes, però el seu pare ja no hi és ... se'n va anar, va desaparèixer entre la boira ... i aquesta asseguda que sempre va pensar que arribaria per posar les coses al seu lloc ... mai arribarà, la redempció quedarà sense resoldre per sempre.

Sense cap dubte és la major de les condemnes, no deixar constància d'un últim adéu, d'un 't'estimo' ... A Springsteen li fa mal de debò, penso que és un pes amb el que es va trobar de nou passat la boràgine de l'èxit de The River, assegut pensant en la solitud, potser difícilment comprensible per a qui no hagi passat una situació semblant. De manera inconscient va intentar redimir-se al llarg de la seva discografia portant en moltes cançons la lluita de classe a primera línea de foc, treballadors com son pare condemnats a un treball que els furta la salut i els somnis (Factory), maltractats per les circumstàncies (The River). Però no va poder fugir d'aquesta foscor, tard o d'hora, com a tothom t'acaba enxampant per molt que corris. Nebraska neix des d'aquesta por i aquesta negror d'on Springsteen va deixar rugir a tots aquestos personatges descarrilats i desarrelats que graten els solcs d'aquest LP.

Tanca el disc Reason to Believe amb més resignació que esperança, cançó que sorgeix de la mateixa experiència de Springsteen una fosca nit que conduïa direcció Millstone per la Highway 33. Una petita escletxa per on deixa que entri un petit feix de llum. (Aquesta cançó bé podria merèixer un post)

En el següent disc aquests records de la infantessa tornen en My Hometown, possiblement una de les estrofes més tendres que he escoltat: 'M'asseia en els seus genolls, en aquell vell i gran Buick i conduïa mentre travessàvem el poble, ell em despentinava una mica i em deia: fill, fixa't bé, aquest és el teu poble'

La casa del meu pare

Ahir a la nit vaig somiar que era un nen

Allà on els pins creixen alts i salvatges

Intentava arribar a casa a través del bosc

Abans que caigués la foscor

Vaig sentir el vent xiuxiuejar

A través dels arbres

I veus espectrals elevar dels camps

Vaig córrer amb el cor

Colpejant-me per aquest camí trencat

Amb el diable trepitjant els talons

Em vaig obrir pas entre els arbres i allà a la nit

La casa del meu pare romania il.luminada amb força

Les esbarzers i les branques

Estripaven meva roba i esgarrapaven els meus braços

Però vaig córrer fins que vaig caure tremolant en els seus braços

Em vaig despertar i vaig pensar

Que els difícils assumptes que ens separaven

Mai més, senyor

Ens tornarien a distanciar

Em vaig vestir i em vaig dirigir cap a aquesta casa

Des de la carretera

Podia veure les seves finestres il·luminades

Vaig pujar els graons

I vaig romandre al porxo

Una dona a la qual no reconèixer

Va venir a parlar amb mi a través d'una porta encadenada

Li vaig explicar la meva història, i per qui havia vingut

Ella va dir: "Ho sento, fill

Però ningú amb aquest nom viu ja aquí"

La casa del meu pare brilla amb força

Roman com un far trucant a la nit

No para de trucar

Tan freda i solitària

Brillant a través d'aquesta fosca carretera

On els nostres pecats jeuen sense expiar

Nebraska Part.1 | Nebraska i l'èxit | Sessions de David Kennedy

Fonts de la sèrie Nebraska:

Glory Days (Dave Marsh)

Songs (Virgin Books)

Canciones (Espiral)

The Stone Pony, S.C.P. Fanzine & Fan club

Dossier: Nebraska Vs Stardust Memories

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 12 Sep 2011 01:47:32 PDT

L'altra nit vaig sortir i vaig conduir una estona ..., estàvem a Denver. Vaig prendre un cotxe i vaig sortir, vaig conduir una mica a l'atzar. Em vaig aturar davant d'un cinema, vaig entrar, vaig comprar crispetes de blat de moro, i un noi se m'acosta, un noi realment simpàtic. Em diu: "Escolta, t'importa que la meva germana i jo ens asseguem amb tu?". I jo vaig dir: "Fantàstic". Així que es va asseure, i vam veure la pel.lícula. -Va fer una pausa i va riure-. I va ser fantàstic, perquè es tractava d'una pel.lícula de Woody Allen [Stardust Memories], una autèntica bufetada als seus fans. I jo estava assegut allà, i el pobre noi diu: "Jesús, no sé què dir d'això. Així són les coses? És així com se sent vostè?" I jo li dic: "No, no em sento així, no tant." I el noi té el sorprenent valor de venir a mi al final de la pel.lícula i preguntar-me si voldria anar sa casa i conèixer la seva mare i el seu pare. I jo li dic: "¿Quina hora és?" Són les onze, així que dic: "Està bé."

De manera que vaig a sa casa. Viu en un suburbi, i entrem a la casa, i allà estan la mare i el pare, asseguts al sofà, veient la televisió i llegint el diari. Em fa entrar i diu: "Hey, he portat a Bruce Springsteen." I ells no li creuen. Així que fa que m'acosti i diu:"Aquest és Bruce Springsteen." "Ah, bé", diuen. De manera que va a la seva habitació i torna amb un àlbum i l'hi fica sota dels nassos. I la seva mare diu [sense alè]: "Ohhhh. Sííí!" I es posa a cridar. "Sííí!", Crida.

I vaig passar dues hores a la casa d'aquell noi, parlant amb aquella gent; eren realment encantadors, em van preparar un sopar suculent, i després síndria, i el noi em va acompanyar de tornada a casa unes hores més tard. Em vaig sentir tan bé aquella nit. Perquè aquesta gent a qui no coneixem existeix; et porten a casa, et tracten fantàsticament ..., i el noi era fantàstic, tots eren realment fantàstics. Això és una cosa que pot ocórrer i no pot passar a molta gent. I quan passa, és fantàstic. Coneixes tota la vida d'algú en tres hores. Coneixes als seus pares, coneixes la seva germana, coneixes la seva vida familiar, tot en tres horas. I vaig tornar a aquell hotel i em vaig sentir realment bé perquè vaig pensar: "Huau!" -ara la seva veu era gairebé un murmuri-, la de coses que pots fer. Que experiències ets capaç d'aconseguir, entrar a la vida d'un desconegut. (GloryDays, Dave Marsh)

Woody Allen retratava la seva pròpia fama i examinava la seva pròpia psyche. En una de les escenes de la pel·lícula, el protagonista pregunta a uns extraterrestres quina és la seva funció en el món, ells li contesten: "Tu, fes pel.lícules. Però ens agraden més les còmiques", Allen es desfà de la crítica en aquesta escena, sap el que els seus fans esperen d'ell, i també que Stardust Memories suposaria un autèntic cop, similar al que un perpetraría Springsteen amb Nebraska. Si va influir o no ... no ho crec probable, encara que no impossible, sí que ho va fer la manera com va captar l'interès del públic cap a les seves cançons al final de gira de The River

La gira de The River arribava a la seva fi, i com si d'un adéu definitiu es tractés, Springsteen es deixava la pell sobre l'escenari cada nit, i cada cançó era viscuda per la banda més que interpretada. De tornada a casa després del seu pas pel vell continent Landau i Springsteen van acordar finalitzar la gira passant per algunes de les ciutats que havien estat més importants en la seva carrera, era d'obligada parada New Jersey on van tenir lloc ni més ni menys que sis nits seguides en el Meadowlands coincidint amb la seva inauguració, cinc a Filadèlfia i cinc a Los Angeles. Segons Loris Smith, el director general del Meadowlands, les peticions rebudes el primer dia que es va obrir la venda per correu donava per a 21 actuacions, un pot fer-se una idea de l'estatus que va adquirir els últims anys. Encara que van ser els concerts de New Jersey dels que van mostrar a un Springsteen amb les emocions a flor de pell, la seva lluita interna estava a punt d'aflorar. Bruce era identificat amb la imatge del somiador, aquell que va aconseguir els seus somnis escapant d'una ciutat de perdedors, ningú dubta que en els seus concerts era un autèntic mestre de cerimònies, sabia com portar a la gran multitud, però en els seus números més reflexius notava la espera ansiosa del públic que volia ballar, volia rock'n'roll, volia el Springsteen que va néixer per córrer. I això li va donar que pensar, era l'èxit qui havia de guiar els seus passos i per tant havia de cedir davant les peticions del públic? ¿O per contra havia de ser l'art i la seva manera d'expressar-lo? Nebraska li asseguraria esbrinar quants de tots aquells milers que assistien als seus concerts anaven a escoltar o contràriament anaven a ballar, en el moment de la composició de les cançons això encara no ho sabia, encara que la reflexió sobre l'èxit l'ajudaria a prendre la dura decisió de llançar les demos al gran públic.

Nebraska Part.1 | Nebraska Part.2 | Sessions de David Kennedy

Dossier: Sessions de David Kennedy per a Nebraska

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 12 Sep 2011 01:47:15 PDT

Continuo aquest particular viatge per les inhòspites i gèlides terres de Nebraska. Introdueixo a David Kennedy com a part fonamental en la imatge final del disc que Springsteen va llançar el 1982. Quan Springsteen treballa en un àlbum, el treballa a tots els nivells, per suposat en la composició de les cançons, però a més d'activament en l'execució en l'estudi, també intervé en la producció tècnica tal com demostra The Promise, i fins i tot intervé en assumptes que per a molts poden resultar trivials com el concepte del LP, l'Art, portades, fotografies, etc ... aquí també posa tot el seu esforç, no es deixa mai el cercle per tancar. Aquest control tan al mil.límetre confereix a cada àlbum una personalitat ben definida i una senya d'identitat en la seva llarga trajectòria. Quant al disseny per Nebraska buscava la força evocadora de les fotos de Robert Frank, aquestes fotos incloses a The Americans connectaven a la perfecció amb l'univers retratat en les seves noves cançons. Andrea Klein, encarregada del disseny del disc, va introduir a Springsteen a les fotos de natures mortes i als retrats de David Kennedy. Així que només quedava fer una sessió fotogràfica per a l'ocasió. D'aquella sessió només dos van passar el vistiplau de Bruce, la que encapçala aquest post i la de cos sencer en què Bruce roman de peu més enllà del marc d'una porta encarnant el mateix Charlie Starkweather per a l'ocasió. El de Freehold va triar finalment per a la portada una fotografia presa temps enrere per Kennedy a través del parabrisa d'un automòbil en una carretera del Mig Oest, la semblança amb la fotografia US 285, New Mexico de Robert Frank és evident.

Johnny Cash i la seva versió de Highway Paltrolman:

Nebraska Part.1 | Nebraska Part.2 | Nebraska i l'èxit

The Americans by Robert Frank

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 12 Sep 2011 01:47:04 PDT

Tothom coneixerà a Robert Frank, retratista de l'Amèrica més crua i reconegut en el món del rock per la famosa portada de l'Exile on Main Street dels Rolling Stones. Autor de 'US 285, New Mexico' inclosa en la seva compilació The Americans, fotografia sobre la qual s'inspira la imatge del Lp Nebraska de Bruce Springsteen. Pocs poden presumir de tenir una introducció signada per Jack Kerouac 'aquesta sensació de bogeria als Estats Units quan el sol escalfa els carrers i la música brolla d'una màquina de discos o d'un funeral proper'

Jack Kerouac al habla

Drive in Movie, Detroit

Drugstore, Detroit

Belle Isle

Rodeo, New York City

Indianapolis

Picnic

Ford River Roge Plant, Detroit

Trolley, New Orleans

US 285, New Mexico

Aquesta boja sensació a Amèrica quan el sol escalfa els carrers i la música surt d'una màquina de discos o d'un funeral proper, això és el que Robert Frank a capturat en tremendes fotografies tretes mentre viatjava per carretera al voltant de gairebé 48 estats en un vell cotxe usat (becat per la Guggenheim) i amb l'agilitat, el misteri, el geni, la tristesa i l'estrany secret d'una ombra ha fotografiat escenes que mai abans havien estat vistes en pel.lícula. Per això sens dubte serà celebrat com un gran artista en el seu camp. Després de veure aquestes imatges, acabes per no saber si una màquina de discos és més trist que un taüt. Això és perquè sempre va fent fotos de màquines de discos i taüts (i de misteris intermediaris com el sacerdot Negre ajupint-se sota el brillant i líquid ventre del mar del Mississippi a Baton Rouge per algun motiu al capvespre o d'hora a l'alba amb una blanca creu nevus i secrets conjurs mai oïdes més enllà de la badia). O la imatge d'una cadira en un cafè amb el sol filtrant de la finestra per embolicar la cadira en un halo sagrat que mai vaig pensar que podria ser capturat per una pel.lícula i molt menys descrit enterament amb paraules en la seva bellesa visual.

L'humor, la tristesa, la TOTALITAT i americanitat d'aquestes imatges! Un cul inquiet, alt i prim de vaquer a la sortida del Madison Square Garden davant la temporada de 'Rodeo', trist, llargarut, increïble - Un tram llarg de carretera nocturna apuntant com una fletxa a les immensitats i a la plana i impossible de creure Amèrica en Nou Mèxic sota la lluna del presoner, sota el tantan de la guitarra estrella. Demacrades velles ràncies dames de Els àngels inclinades intentant mirar des de la finestra dreta davantera del cotxe d'Old Paw un diumenge embadalides criticant per explicar Amèrica als nenets del seient del darrere tot esquitxat, el tipus tatuat dormint a l'herba d'un parc de Cleveland, roncant mort al món en una tarda de diumenge amb massa globus i vaixells. Hoboken a l'hivern, una plataforma plena de polítics tots amb pinta normal fins que de sobte a l'altre extrem veus a un d'ells arrufar els llavis en una pregària política (probablement badallant) que ni a una ànima li importa. Un vell dubtós amb un bastó d'ancià davant els vells enderrocats esglaons fa temps. Un boig descansant sota el pal d'una bandera americana en un vell cotxe trencat en un pati de la fantàstica Venice Califòrnia, podria seure allà i engiponar 30.000 paraules (quan treballava com ferroviari va travessar moltes vegades per patis com aquest treient el cap des de la vella cafetera fumejant) (ampolles buides de Tokay entre la mala herba de les palmeres)- Robert recull a dos autoestopistes i els deixa conduir el cotxe, a la nit, i la gent mira les seues dues cares mirant esquerps endavant en la nit ("Visionaris àngels indis que eren visionaris àngels" diu Allen Ginsberg) i la gent diu "Ui semblen tan dolents" però tot el que volen fer és anar com fletxes per la carretera i tornar al sacc -Robert està aquí per explicar-t'ho això. -St. Petersburg Florida els avis pensionistes en un banc del bulliciós carrer principal recolzant-se en els seus bastons i parlant sobre la seguretat social i una increïble dona (crec) semínola mig negra tirant el seu cigarret amb els seus propis pensaments, una imatge tan pura com el més bell solo tenor de jazz ... Una imatge tan americana, -les cares no manipulen ni critiquen ni diuen res excepte "Així és com som a la vida real i si no t'agrada no m'importa 'perquè visc la meva vida a la meva manera i que Déu ens beneeixi a tots, tal vegada...Si es mereix" ... Jack Kerouac

Muntatge de Mark DePalma amb la cançó Seeds of memory de Terry Reid:

"Hi ha les muntanyes, ho sé.
I les ulleres per la saviesa,
ho sé. Però jo no he vingut a veure el cel.
He vingut per veure la tèrbola sang,
la sang que porta les màquines a les cataractes
i l'esperit a la llengua de la cobra ... "Federico García Lorca, El Poeta en Nueva York

Bruce Springsteen - Nebraska (1982) Part.1

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 12 Sep 2011 01:42:18 PDT

Ara mateix, la meva casa és una mena de forat-Freehold en la qual pots trobar tota mena de revistes, publicacions, llibres CD i LP's d'índole springsteenianes, quan em dóna ... em dóna fins al final ... si la meva dona no em fa fora de casa és per que serà veritat que m'estima molt, i més perquè estar Nebraska pot arribar a ser seriós, un estat d'ànim molt concret i difícil d'explicar en una sola frase, ho veig tot tan Nebraska que ja no tinc cap dubte, les coses no tornaran a la normalitat. La música em serveix com si d'un bon material aïllant de ferreteria es tractés, vaig deixar de veure la televisió, les notícies i l'esport em semblen representacions esperpèntiques i deformades de la realitat, la caixa tonta només em serveix per al cinema, les poques notícies que m'arriben del món exterior no són gens encoratjadores. L'última confirma el que dic ... transformarà en pocs anys tot el que ens envolta en un enorme núvol negre, una enorme Dust Bowl de dimensions bíbliques, una nova Edat Mitjana amb xarxes socials i internet, clar... tota repressió té que tindre el seu opi... ho sento, encara esteu a temps de canviar de canal si no voleu caure en un absolut estat mental de Nebraska profund.

La nostra constitució ha estat modificada per fixar uns límits a la despesa social, i no hi ha cosa més contradicctoria que aquesta, ja que la societat és això mateix, despesa social que garanteixi el benestar a la gent que viu i treballa, i forma famílies , i té fills, i fa amics, i estima, i lluita pels seus somnis, i té il.lusió en un demà millor, aquest tipus de coses que ens mantenen en societat, que són la societat, una societat amb les seves despeses socials, amb els seus pilars bàsics que ens assegurin sentir-nos part de tota aquesta xarxa entrellaçada de persones, potser basat en el capital, ho admeto, però en un capital a disposició de qui la l'aconsegueixi treballant honestament, no només d'uns pocs ... però d'aquí a poc ja no hi haurà escapatòria, el neo-liberalisme de Merkel i Sarkozy han pogut amb tot. Espereu una etapa molt més profunda que la que es va reflectir en aquest grandíssim i fosc LP, no podria existir un disc que expressés tan bé aquest estat ... Mental?.

No dic que Nebraska sigui un disc estrictament polític, no ho és. Aquest disc parla d'un estat més enllà de l'enfonsament de tots aquests valors socials, un aïllament profund de tot el que t'envolta, aquest lloc sense retorn on ja no s'esperen respostes, qui les donarà? Algun polític? Algun banquer? Una guerra?. Quan el teu entorn no et proporciona aquesta estabilitat, quan el treball és un bé escàs, quan aquests pilars desapareixen de sota dels teus peus i les regles que regeixen aquesta societat passen a ser una broma de mal gust o una cosa que no va amb tu... llavors succeeixen històries com la de Charlie Starkweather en la cançó titular... entre d'altres cançons de similar calat.
Sí, la política també està present en Nebraska, igual que la història d'amor de Casablanca tenia de teló de fons la 2 ª Guerra mundial, aquí Springsteen ens retrata aquest aïllament i desesperació amb el teló de fons del nou i atroç liberalisme econòmic de Reagan. Per sort em van educar amb certs valors i disposo al meu voltant de la gent de confiança suficient perquè això no arribi molt més lluny, no em veureu brandant una arma en una licoreria com en Johnny 99 .... però em resulta inevitable sentir-me Nebraska.

Amb Nebraska has d'anar amb molt d'ull, sent dels meus preferits i imprescindibles de la seva discografia mantinc les distàncies amb ell. Moltes vegades el veig de reüll a la prestatgeria, penso en les seves cançons, la seqüència, canturretge alguna de les que em surten sense pensar com aquest 'Well they Blew up the Chiken man in Philly last night'... de Atlantic City, però quan veig les orelles al llop mentalment el torno a la prestatgeria. Ja sé que m'ho prenc molt a la valenta açó de la música, però és així, Nebraska és el típic disc que pot atropellar-te ... a menys que tinguis la moral pels núvols, o per contra pot ser que ja estiguis prou en la merda com per entendre'l en la seva total magnitud.

El primer disc que vaig tindre d'Springsteen va ser el Tunnel of Love (1987), molt bon disc diga el que diga la crítica d'ahir i avui, a continuació vaig aconseguir el Darkness on the Edge of Town, més tard el Live amb el qual em vaig obsessionar pel Because the Night, i el Born in the USA que fins i tot anys després de la seva sortida encara ressonava amb força en les emissores. Aquella fantàstica versió en directe de Thunder Road del directe em va portar a Born To Run, i vaig completar amb The River i els seus dos primers LP'S, tot a joc amb la meva jaqueta de cuir, unes flamants botes de motorista, i una peculiar colla de col legues, un grapat de rockers, heavys i punks que no encaixàvem en cap lloc, semblàvem els fills bastards dels Stray Cats, The Clash i Nirvana. Però les meus hormones en plena expansió es resistien al Nebraska, les fotudes només volien sexe, drogues i rock'n'roll (la veritat que de sexe... ben poc).

Nebraska va ser l'últim Lp que vaig adquirir de la seva etapa mes creativa. El llibre 'Glory Days' de Dave Marsh em va empènyer cap a aquest gèlid i espectral disc acústic, llibre que recomano a ulls clucs per a tots aquells que vulguin gaudir d'una bona lectura. No cau en els tòpics de les biografies de figures del rock ni tampoc en l'anècdota fàcil, es recrea en la gestació de Nebraska i Born in the USA com a part central del llibre, comparteix detalls significatius de la seva obra anterior, aprofundeix en la seva personalitat i en la seva particular visió de la força redemptora del rock'n'roll. També analitza els pros i contres de l'edició del Live ... de debò ho heu de llegir. A més si d'algú et pots fiar o amb algú has de coincidir en Assumptes Bruce, aquest és Dave Marsh... afegim també a Julio Valdeón.
Marsh analitza la gestació de Nebraska a diferents nivells. La relació de Springsteen amb l'èxit, el pas de la banda per l'estudi de gravació, el moment personal del propi cantant, la situació que travessava l'Amèrica de principis dels vuitanta (semblant a la que estem passant ara), les noves referències musicals i literàries que va anar adquirint al llarg de l'última gira. Tot allò va acabar modelant el LP més particular de la seva discografia, va demostrar una vegada més fins a quin punt era amo de la direcció artística de la seva carrera, cosa no gaire habitual en l'època daurada del control discogràfic d'aquella selva sinténtica i de la ràdio fórmula no apta per a LP 's ... allà enmig de tot allò Springsteen va deixar anar aquest disc acústic i aspre.

En els seus anteriors àlbums va explorar al mil.límetre l'univers dels perdedors creant els seus propis mites i llocs màgics, en la seva interpretació i en els seus textos sempre subjeien l'esperança ... Però Nebraska és diferent, la seva veu, la impassibilitat davant la mort i la desolació ... alguna cosa havia canviat de nou en la seva manera d'entendre els seus somnis particulars. The River ja conté alguns trets del que seria el seu següent LP en cançons ombrívoles com Stolen Car, The River, Wreck on the highway, Pointblank... marcaven un canvi en la manera de concebre les seves noves composicions, protagonistes que creuen el límit, estan més enllà de plantejar una nova pregunta o d'esperar una resposta que li proporcioni algun tipus de redempció, només els queda esperar el fatídic i alliberador final.

L'americà mai va fer cap declaració de tipus polític, sempre va deixar que parlés la seva música, però això va canviar el dia després de la victòria de Reagan en les eleccions de 1980, en un concert a Arizona va deixar anar 'No sé el que penseu sobre el que va passar ahir a la nit, però jo penso que va ser una cosa terrible' (el mateix vaig pensar el dia després de les eleccions valencianes). Va canviar la seva percepció respecte a la política, va pensar que havia de ser més que un acte a realitzar cada quatre anys, a més la gira de The River per Europa li va donar un punt de vista ben diferent respecte al somni americà, alguna cosa no anava bé en el seu país, les altes taxes d'atur, el pessimisme regnant, la desconfiança general, centenars de milers de famílies perdien les seves llars, comunitats senceres s'esqueixaven al so dels mercats, aquell ingenu somni s'esvaïa ràpidament ... i amb ell ... el mateix Springsteen es replantejava tota la seva carrera i el seu enfocament en la manera d'expressar-se pel que fa a l'èxit i la necessitat de mostrar el que desfilava davant seu. Aquella mateixa nit a Arizona va rebre un regal molt especial, Woody Guthrie: A Life de Joe Klein. Aquell llibre li va fer veure que les seves lletres connectaven amb el pensament de Guthrie, parlaven de les mateixes persones i dels mateixos assumptes. Així que en els llargs viatges entre les capitals més importants va començar a escoltar la música de Woody Guthrie i tots aquells foscos i oblidats cantants de l'American Folk Music Anthology.

Amb l'ajuda de Jon Landau, el millor manager de la història del rock, si hi ha un rànquing hauria d'estar en el primer lloc, el típic tipus que contagia el seu entusiasme a qui l'envolta, influïa sempre positivament en la seva carrera, fins i tot més enllà dels seus propis interessos econòmics. Ell sabia llegir entre línies el moment crític del seu amic i com si d'un germà gran es tractés li dosificava el coneixement necessari per poder digerir tot aquell mal estar, amb pel·lícules com Wise Blood de John Huston i The Grapes of Wrath de John Ford, films que el van portar a un tipus de literatura específica, com l'obra de Flannery O'Connor, per aquest camí, durant la gira va compondre 'Mansion on the Hill' per al seu pròxim LP, una cançó amb una escena increïblement evocadora. Una altra pel.lícula que va impactar fortament va ser Badlands de Terrence Malick, la pel.lícula relatava el periple de mort i violència que va consumar Charlie Starkweather en els 50, i d'aqui al llibre en el que estava basat, Caril de Ninette Beaver i una llarga conversa telefònica amb la seva autora que va culminar en la composició de la cançó Nebraska. Tots aquests nous coneixements i circumstàncies van ser les que van empènyer a Springsteen en una nova direcció, cap al final d'aquella vella i atrotinada carretera del tro.

Era inevitable que aquelles gravacions fossin emparentades amb la primera època de Dylan, encara que Bruce més aviat buscava en aquelles cançons sonar tan collonudament bé com els primers discos acústics de Robert Johnson i John Lee Hooker, aquells discos primitius que no tenien cap mena de ardit, que et feien endinsar-te en les vides dels seus personatges oblidant l'interlocutor. Va ser un nou punt de partida molt significatiu ja que la seva música fins aquest punt estava construïda a base del rock i el soul dels 60. Finalment ho va aconseguir com tots bé saben amb només una TEAC de quatre pistes, una harmònica, la seva veu i el delay de l'echoplex, cançons immillorables en l'estudi, Chuck Plotkin qui apareix només en els agradaïments, es va donar de cops de cap contra la paret per desentranyar el misteri d'aquelles gravacions, i mai van poder reproduir aquest ambient fantasmagòric, ni tan sols l'estat anímic de Springsteen, aquella barreja de murmuris i udols no van poder repetir-se posteriorment en la gravació. Li van donar mil voltes, regravaren el material, amb banda i sense. Fins i tot van contemplar la possibilitat d'editar un doble LP amb la versió acústica i la versió amb banda ... va ser descartat per Springsteen immediatament, era com posar un ham per a que s'escoltés la seva versió acústica. Finalment van aparcar aquelles cançons i van començar de nou des de zero ... i van sorgir cançons que van confeccionar el cos central d'un altre nou artefacte, el següent LP Born In The USA, la primera en sortir va ser I'm on Fire, també la que dóna títol al disc, li seguiren altres com Glory Days, Downbound Train, Darlington County (originalment per al Darkness On The Edge Of Town), Workin 'on a Highway (reelaborada a partir de la versió amb banda per a Nebraska), I'm going down, Murder Inc, Frankie (també sobrant del Darkness On The Edge Of Town). Allà hi havia alguna cosa gran, tots eren conscients que aquell material anava a rebentar les llistes d'èxits. Però allà estava Springsteen, perquè Born in the USA seguís el seu curs hi havia una condició, donar sortida al material de les demos, aquest era el tracte. Sense Nebraska no hi havia Born in the USA, així que només quedava decidir de quina manera, s'havia provat tot, menys una de les opcions, llançar les demos tal qual les va gravar en el TEAC.

Però editar aquelles demos va ser més que una decisió ràpida d'última hora. El primer a adonar-se del potencial d'aquelles cançons va ser el seu fidel amic Steve Van Zandt, però Landau va donar el pas decisiu davant la impossibilitat de fer funcionar el material amb tota la banda, va exercir de portaveu dels pensaments del propi Springsteen qui s'auto-negava tal evidència. Després d'un llarg calvari de problemes tècnics van ser els especialistes en els estudis Atlantic qui van donar amb la clau per treure el màster de Nebraska. Potser l'any que ve, amb l'aniversari d'aquest LP puguem gaudir d'algunes d'aquelles gravacions en algun box set, no podria arribar en moment més oportú tal i com pinta el panorama, si és així i veu la llum estic segur que aquest dia La Borsa es desploma de quall.

Al final del túnel d'aquell àlbum tan aspre apunta Reason to Believe, una petita escletxa per la qual Springsteen va deixar entrar un petit i feble feix de llum...

... però no us penseu que deixo això aquí ... continuo amb Nebraska .... fins la propera.

Sessions de David Kennedy | Nebraska i l'èxit | Nebraska Part. 2

Això és porno dur, Pulp (1998)

noreply@blogger.com (Chals) — Sun, 04 Sep 2011 15:03:21 PDT

A César he de agrair haver conegut a Pulp. Els LP 's, Singles i Ep' s que ens portava de Londres eren autèntiques delicatessen de l'època. El meu col.lega va marxar a les illes en el seu particular fugida estil thunder road (llegiu els últims versos) i va viure en carn pròpia tot l'ambient de l'època Cool Britània. En la seva absència vaig cobrir el seu lloc de Dj els divendres a la nit en el seu pub, encara que més que dj ... un servidor era més aviat un ésser estrany vestit amb jupa de cuir que deixava caure les cançons sense importar el tempo ni l'estil, només els meus propis gustos marcaven per lo general la sessió, però amb la sort de poder punxar les cançons que ens portava abans que es promocionessin en aquest país, perquè a més per sort el meu col.lega ja era gentleman amb classe i estil abans de anar-se'n, i a més amb molt bon gust musical, sempre estava assabentat de l'últim. Recordo el single So Young de Suede, una de les edicions del Ep Whatever d'Oasis, Tied to the 90 de Travis, el Tellin 'Stories de The Charlatans. Mentre la gent ... buf, encara em demanava el 20 d'abril dels Celtas Cortos, i l'A quien le importa d'Alaska, per déu, mai he odiat una cançó més que aquest parell, la música en els bars i pubs era un desastre, i com que u és un poc gremlin i fa temps que no xafa un bar més enllà de les 9:00 no puc dir que encara sigui aixì, però estic segur que encara sonen en alun lloc. Llavors jugava a clavar-les doblades al respectable, començava la nit amb el patxangueo sol.licitat i a mesura que anava creixent la bufa general juntament amb la meva pròpia, anava canviant a poc a poc el registre, la part central de la nit la deixava per a tots aquells grups que gairebé ningú coneixia però que resultaven molt disfrutables, brit, grunge i hard rock inclòs, i acabava la nit fent ballar cançons com Ghost Song de Jim Morrison i els Doors, fins i tot record punxar l'As Time goes By en la seva versió de Carol Sloan ... i el Respect d'Aretha ... super hit dels 90 als voltants d'aquell pub, m'agradaven aquestes entremaliadures i com que servidor era un intengrista-fonamentalista de la música, sempre caminava amb aquesta particular guerra personal, tenia la necessitat de culturitzar a totes aquestes ments perdudes entre cubates, que anys!!!... i que il.lús, ja no dono tanta importància a això, sinó ... no em parlaria amb més de mig món.

Però sobretot recordo l'enorme plaer de poder punxar Help the aged i This is hardcore ... meravelles absolutes ... tots saltaven al so de: Ajuda a la gent gran, un cop van ser iguals que tu, bevien, fumaven cigarrets i esnifaven cola ... bestial, gaudia. Deixo aquí les meves memòries per a no dormir i anem al suc.

Ara en Setembre la ciutat va prenent-se de gent i vida, i sempre després de l'estiu sento la necessitat de desintoxicar-me, de sortir del forat i passejar amb algun amic per riure de l'estupidesa humana que pobla les platges de Mascaxapesland, la ciutat dels gimnasos, del tatuatge amb simbologia xinesa i dels fatxes disfressats d'esquerres. I que millor amic per a tals menesters que Jarvis Cocker, ell sap com fer-ho.

Hi va haver un dia en què tot London va ser Jarvis Cocker, tots van pensar el mateix però només ell ho va fer, ell va passar un dia al calabós per tots nosaltres. I encara que ell pensi que el món sencer el recordarà per aquell fet, no és així, obres de l'envergadura de His'n'Hers, Common People i This Is Hardcore superen amb escreix qualsevol de les messiàniques passades que en els 90 va perpetrar l'inventor del moonwalk (en els vuitanta va ser una altra cosa). I per què no? també per això, que cal tenir-los ben posats i alguna substància més en el cos per plantar cara al holding de l'espectacle del We are the children elevat a l'enèsima potència. En qualsevol cas la jugada no li va sortir del tot bé, la premsa anglesa es va aprofitar massa d'aquella polèmica per vendre uns quants números més, NME va obrir una campanya amb el lema 'Free Jarvis', i es va folrar venent samarretes amb l'eslògan, i per súmmum la cançó Earth Song va ser la més venuda del repertori de Michael Jackson al Regne Unit .. paradoxes de la classe obrera.

Ací podreu trobar el fet, gala dels Brit Award de 1996, Michael Jackson surt a l'escenari i enceta una actuació assumint el paper d'una mena de messies (en playback per suposat) envoltat de nens i gent gran als quals allibera dels seus mals, caspa a tope. De sobte surt Jarvis Cocker per a posar el seu gra de blat en aquesta escenificació, se passeja per l'escenari i finalment ensenya el seu furó a Jacko. Riu-te de totes les escopinades que Johnny Rotten ha llençat en la seva carrera, açò és punk:

El missatge de Jarvis em va semblar d'allò més punk que passava a Londres des de la desaparició de The Clash. Jarvis era dels que podia aparèixer en un xou del Top of the Pops amb una samarreta que deia 'I hate Wet Wet Wet', mai va perdre els seus orígens, aquesta classe diferent que no vol ser com tots els altres hooligans que s'embarquen en els ferris per agafar una bufa més barata a França vestits amb les seves samarretes vermelles del Manchester. Jarvis pertanyia a la classe treballadora... sí, però era un dandi de carrer amb estil, aquest noi impertinent que estava allà per recordar-nos la doble moral amb què moltes vegades es mesuren les coses, i encara que sabia que podia jugar-se una pallissa o en el millor dels casos una nit a la presó, la causa per a ell s'ho valia sempre.

Deixo ja la polèmica, i ara al que importa. Això és porno dur ... un clar missatge a la censura i una crítica entre línies a l'establishment, molt en la línia lírica de Different Class, però més ennegrit, aquí queda poc espai per l'humor. Per a l'ocasió Cocker es va posar en contacte amb Peter Saville, artista darrere del segell The Factory i responsable de l'art de grups com Joy Division i Suede entre d'altres. Segons Saville: Volien presentar a Pulp més com a una banda de rock. La música era més pronfunda, fosca i taciturna, i l'anaven a nomenar 'Això és porno dur'.

Així que es van fer amb els serveis de John Currin, controvertit artista famós per les seves pintures de dones amb els seus atributs prominentment realistes ... amb aquest equip i els encants de les models Ksenia (la xica de la portada), Beverly, Philene, Angelique i John Huntley van donar a llum una de les portades més significatives del rock britànic. Una autèntica provocació orquestrada a consciència pel líder de Pulp que va causar certa commoció a les illes per l'aparent aire sexista del títol i la portada. Els pòsters publicitaris de l'àlbum van ser modificats per grups de grafiters-mascaxapes amb consignes com ara "Això ofèn a la dona". En resposta, la banda va dir: Qualsevol que hagi escoltat el disc i pensi que Pulp són d'alguna manera sexistes és un ximple. Jarvis Cocker va explicar que un dels temes de l'àlbum era la naturalesa deshumanitzadora de la pornografia... i afegeixo jo que per tant la fama desmesurada. A més quan és Pulp el que publica, res és el que sembla, des de la portada fins a l'últim segon del tracklisting passant pels crèdits. Al final la qualitat del disc es va imposar sobre la polèmica. D'això es tractava, no hi havia pornografia més hardcore que la mateixa fama que havia experimentat Jarvis Cocker... autèntic porno dur.

Jarvis ja portava més d'una dècada en funcionament, mentre Liam Gallagher encara estava veient Sesame Street als nou anys,el 1978 Jarvis formava amb 15 anys la primera encarnació de Pulp (Arabacus Pulp). Pulp no només posseïen estil i una personalitat única, a més van saber impregnar la seva obra de contingut social, la working class hero tenia un nou portaveu amb la bomba del seu single Common People del seu anterior Different Class (1995). Va arribar la fama, fama que a més proporciona certa solitud de la qual només sembles escapar aconseguint més fama, però finalment no us allibera de la solitud, al contrari ... la va incrementant exponencialment fins que t'absorbeix l'esperit, així de simple. Després ja se sap ... excés de drogues, mala vida, sexe de baixa qualitat, visita a les clavegueres existencials.

Les neures inherents a la fama van ser per Cocker bitllets d'anada cap a aquesta solitud ... però a més de la mala digestió de l'èxit i de tota la merda que va empassar amb el tema de Jacko ... Russell Sènior va abandonar Pulp, una garrotada tenint en compte que era un dels membres que més temps portava amb ell. Ambient tens, pocs ànims per tornar a muntar-se a l'enorme maquinària dels èxits de NME i companyia, i en definitiva per gravar. Però quan u té talent, aquest flota com l'oli en l'aigua, i aquesta essència punk-glammer va tornar amb ell a This is hardcore, una reacció amarga a tots aquests elements ... fosc, dens, i com sempre amb unes lletres que superen tots els de la seva generació, amb aquest glamour decadent que tan bé van fabricar Suede en el seu debut però amb una producció més sòbria i treballada.

El millor vídeo mai filmat a les Illes: Això és porno dur

Algunes de les cançons a destacar ... per descomptat Help the Aged és de les meves preferides i la primera cançó que vaig escoltar de Pulp. En els concerts sol presentar-la com una cançó dedicada a si mateix, un exercici a l'estil Dylan, però en comptes d'abstreure en un altre personatge, es fica dins de la seva pell, però ancià. Va destinar els beneficis del single a organitzacions benèfiques relacionades amb la 3 ª edat.

This is hardcore és una obra d'art, conté un sampler del tema Bolero On the Moon Rocks de la Peter Thomas Sound Orchestra, una altra joia, el resultat és increïble, com la versió crooner-bizarra de Richard Hawley, un Bart Bucharach portat al costat after-hour de la força, el mur de so de Phil Spector convertit al minimalisme. 'És allò pel que paguen homes d'impermeables tacats però aquí és pur. Sí, aquest és el punt final. He vist la línia argumental representada moltes vegades ja abans ... Però el que vull saber és: què faries exactament per una reverència?'

Dishes parla de la seva experiència amb la fama i de tot aquell xivarri amb Jackson, 'M'agradaria convertir aquesta aigua en vi ... I no em preocupa que mai vagi a tocar les estrelles-perquè les estrelles pertanyen al Cel i és a la Terra on estem. No et sents feliç per estar viu? qualsevol cosa és possible. No tens cap creu amb la de carregar aquesta nit. No aquesta nit. No sóc Jesucrist, encara que tingui les mateixes inicials.'

El seu pas per Espanya també va deixar la seva empremta en aquest LP, en els crèdits del disc nomena el 'idiota de Barcelona', la cançó Party Hard està tocada per la màgia de Bowie, relata l'experiència amb aquest organitzador segons li va explicar en una entrevista a Nando Cruz: 'Mai vam haver de fer-ho (el concert a Barcelona). Ens van pagar una burrada i van dir que portarien les nostres famílies, així que pensem que podia ser un bon final per a aquella etapa. Llavors va venir un tipus de l'organització i ens va dir: "Espero que us agradi la festa perquè aquí volem festa de la dura." havia de acreditar-ho, doncs, encara que era un idiota i mai vaig saber el seu nom, almenys ens va inspirar. Ni tan sols era de Barcelona.'

Una altra cançó significativa és A little Soul es fica en la pell del seu pare i es compta a si mateix: 'Tant de bo pogués dir que vaig estar al teu costat i vaig lluitar pel que era correcte. Però mai ho vaig fer. Em vaig limitar a posar-me la meva caçadora i sortir per aquí totes i cadascuna de les nits ... I tothom em diu que et sembles a mi, però si us plau no et converteixis en algú com jo.' Un bon exercici per superar records amargs de la infantesa, m'ho apunto.

I per descomptat la que tanca el LP, The Day After the Revolution, la seva London 's Burning + London Calling particular, la seva visió de la revolució, visionària i molt bona, 15 minuts de cançó, gairebé 10 amb una nota sostinguda que sembla com una revolució que es va desinflant poc a poc, 'Perquè els mansos no heretaran absolutament res. Si deixessis de ser tan feble podries obtenir molt més. La resposta va estar aquí tot el temps, ja veus. Com em va poder passar per alt és un misteri per a mi. He esperat molt temps a que arribés aquest dia. La revolució va ser televisada. Ara ja s'ha acabat, adéu.'

En general totes les lletres de Jarvis Cocker són subceptibles de psico-anàlisis exhaustius, us convido a entrar a British Style, estan totes traduïdes, juntament amb l'obra d'alguns dels grups anglesos més estimats dels últims anys, està currat.

El vídeo va ser dirigit per John Currin, ajuda als

ancians, que ells també van esnifar lo seu:

Finalment és obligat genuflexionar davant Jarvis Cocker i agrair per sempre que rescatés de la crema a un Richard Hawley enfonsat en la misèria i l'ostracisme després de desmantellat el projecte Longpigs (Escolteu-lo... també cauran). Jarvis li va donar la mà, li va posar en circulació com recanvi de Russell Sènior en l'última etapa de Pulp. A més va aprofitar que Scott Walker va produir We Love Life, l'últim disc fins la data del grup, i li va passar al crooner nord-americà una cinta amb les primeres cançons de Hawley. A Scott Walker li van congratular aquelles demos. El resultat: un carrera per treure's el barret. A partir d'aquí ... Jarvis is on the route forever. Així que passarà algun dia més per aquí, amb el seu primer LP en solitari, que per la meva manera d'entendre-ho hagués estat un bon retorn de Pulp, ningú és perfecte.

la mort del Brit-Pop

Si has aplegat fins ací,

primer: tens massa temps lliure, ves corrent a manifestar-te per un treball

segon: deixe com a petit regalet la cançó original d'on Pulp

va agafar el sampler de This is hardcore, bocatti di cardinali

The Jayhawks - Mockingbird time (2011)

noreply@blogger.com (Chals) — Thu, 11 Aug 2011 10:57:21 PDT

Felicitat absoluta. El meu porquet de fang ja està tremolant veient com un contundent cop de martell extraurà els quatre duros que protegeix. Surt al setembre? Com pot ser que ja circule el disc pels mons digitals (més a baix)?. Coses com 'no diuen gens nou', 'és el mateix de sempre', 'per sota de Tomorrow The Green Grass i Hollywood Town Hall'... i altres frases similars, fins i tot la del mateix Gary Louries amb allò de 'després de Blue poc queda ja que fer', frases que potser portin part de raó, però que perden totalment el sentit per a mi quan són The Jayhawks els que signen, m'agrada el seu estil, les seves harmonies vocals, les seves cançons i la seva manera de materialitzar a la perfecció en ple segle XXI part de la millor música americana i britànica dels seixanta i setanta. Opinió totalment subjectiva, entusiasta i poc fiable pels qui busquin una anàlisi rumiat i exhaustiu nomenant mil i una referències que tothom sap, només afegir que amb aquest retorn a la seva formació gloriosa em continuen semblant una de les millors maneres de creuar la melodia amb denominació d'origen britànica que corre per les seves venes beatles, amb aquest pop-folk-rock típicament americà, i guanyant per golejada a qualsevol exercici revivalista, ja sigui a esquerres o dretes de l'atlàntic... Beneïts els ulls i orelles que gaudiren del seu directe al seu pas per aquí:

She Walks In So Many Ways és un caramel, i molts la tenen com la millor del disc, la punta de llança perquè puguem dir això de: 'fotre que bona cançó! és veritat que van de debò, veurem la resta ', és la que millor entra però són altres com High Water Blues amb interludi acústic i tancament elèctric, la preciosa balada Mockingbird Time i fins i tot algunes de les cançons que es pressuposen secundàries com Cinnamon Love amb aquesta guitarra neta solcant els compassos, les que fan a un llevar-se el barret i pensar que amb el temps aquest disc serà tan gran com les seves obres predecessores, millora a cada escolta, paraula. Per mi que fessin com els Stones repetint la seva fórmula per sempre, on cal signar?. Pur The Jayhawks.

Més informació: The Jayhawks

Escolteu i relaxeu les neurones.

El Petit de Cal Eril - Vol i dol (2010)

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 08 Aug 2011 08:34:21 PDT

Va ser de gran qualitat el revival i la seva versió actualitzada de la música folkie i de tipus 'centre excursionista' dels seixanta via Xesco Boix, va suposar una re-invenció del gènere que casava prou be amb les noves tendències barcelonines... de tots és sabut l'eterna i injusta comparació amb el primer disc de Manel (merda!, ja els he nomenat de nou). Al menys per a mi aquest disc està sobradament per damunt del seu primer. Després de l'èxit de '... I les sargantanes al sol' la primera cosa que va fer Joan Pons va ser fugir cap a la seua terra en Guissona després d'uns quants anys en l'estressant Barcelona. La tranquil·litat del camp li va valdre la inspiració per a 'Vol i dol'. I tant si la va trobar.

Cendres:

'Vol i dol' va ser editat a finals de l'any passat, però a efectes de temporada deuria estar entre les millors propostes del 2011, potser la data d'edició va ajudar en certa mida a la indiferència generalitzada en les llistes de finals de l'any passat, quasi tots ja tenien tancada la seva, a més ha sigut aquest any el que ha vist materialitzar-se el nou treball en els escenaris.
Per a mi va ser de les millors propostes que van participar en el PopArb junt a Senior i Oliva trencada. Tenia moltes ganes de veure'ls en directe i llavors no em van defraudar gens ni mica. Allí vaig fer un interessant intercanvi amb un xicon de Bankrobber: L'estiu d'Òscar Briz per el Vol i dol, bonica representació de com m'agradaria veure el flux artístic, cosa que si fos com cal podria nodrir-se el sud del nord i el nord del sud. Soc un poc il·lús, ho sé, veient la realitat u se n'adona que el nombre de propostes superen prou per sobre la quantitat de llocs on poder tocar. Però no hi ha res impossible, un exemple: Senior i el Cor Brutal en el proper BAM junt a altres propostes ja conegudes a nivell nacional.

Diuen que si és més obscur que el primer, que si no entra a la primera, ximpleries... el que passa és que no ens acostumarem mai a que ens parlen de la mort amb la claredat quasi ingènua (quasi) de Joan Pons. Per a mi 'Vol i dol' és realment un cant a la vida i a sentir-se part de tot el que ens envolta, també un cant a l'amor físic destriant tot allò romànticament innecessari i massa rebuscat, un 'aquí te pillo a qui te mato' campestre i sense brutor.
M'agrada allò que diu Bankrobber: 'L’alegria infantil d’ahir és ara nostàlgia i pèrdua. La pèrdua implica dol. I aquest dol és necessari per emprendre de nou el vol i, amb l’embranzida de l’amor, tornar a començar el cicle. La sensibilitat amb què ens fa partíceps de tot el procés és conmovedora.' No sé qui serà l'encarregat aquests texts en Bankrobber, però és realment bo. (És pot ser fan d'una discogràfica?)

El primer que veus quan obris el cartró del cd és al frase: 'Sou el que nosaltres érem. Sereu el que nosaltres som' frase central del seu tema Cendres, i jo diria que de 'Vol i dol'. En la cançó aquest imperatiu està dedicat a tots aquestos prepotents que van per la vida acaparant tot allò acaparable i que miren a tothom per sobre de l'espatlla creient que son éssers eterns, així ho presentava en l'acústic que va fer en l'Institut Secretari Coloma, frase que segons explica en Joan Pons, encapçala l'entrada del cementiri del seu poble. Llavors ho penses i li trobes tot el seu sentit: són els morts els qui et diuen açò, i només amb aquestes dues línies u ja pot anar a gitar-se i reflexionar una mica, per a continuació rebre un autèntic poal d'aigua freda que et desperte dient: 'ie tu, pringat! espavilat que un dia no estaràs ací viu!'. Això és: viu!

Musicalment està molt més treballat i cuidat, passa de la seva calidesa acústica a un ventall més ampli dins del folk-rock tocant de prop el folk psicodèlic més britànic, ajudat a demés de les guitarres, baix, bateria, d'una rica instrumentació a base de txarango, mandolina, banjo, flauta travessera, trompeta i fagot, també amb col·laboracions de luxe com Joan Colomo i Roger Mas, i adaptacions de poemes de Pere Quart. Molt bo. El recomane amb els ulls tancats.

Bankrobber

El 'Golafre de Marisqueria' i el ahir incorrecte de ma vida bohèmia.

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 01 Aug 2011 13:17:39 PDT

Inaudit

Avui m'he alçat de bon matí i al mirar-me en l'espill m'espantat, no només per l'arbúcia liposa que m'ha sortit baix l'orella a l'altura del coll, també per la cara tan quotidiana que llueixo. Així que per a posar solució a aquestes dues incidències primer he trucat al metge per el tema de l'arbúcia, i m'ha sorprès que em digués la funcionari de torn: 'truqui desprès de l'estiu que el metge està de vacances', la puta... o siga que ja no hi han substituts, el metge està de vacances i no pots posar-te malalt. Lo primer que se m'ha ocorregut respondre: 'ja, si ho entenc, el pobre home te que descansar de tant de malalt, però és que s'ha anat sense donar-me el paper de vacances de malalt, i clar, com que em corresponen al menys 15 dies...' no te fot. Al final m'ha atès un metge molt amable que m'ha donat hora en l'hospital per a... Octubre!!!! espere no sigui una arbúcia maligna o crec que em portaran en el taüt al famós i prestigiós (ejem...) hospital de La Ribera.

Golafre de Marisqueria:

Amb la primera incidència en stand by, me disposat a posar solució a la segon, llevar-me del damunt aquesta quotidianitat políticament correcta que tant se porta en l'univers barceloní. He parat en el Tapaïna i en comptes de demanar-me un tallat com sempre demane de manera quotidiana, m'he fet un cafè sol acompanyat d'un 'sol y sombra'... guau!!! que transgressió!!!. El cas és que amb aquesta sobredosi de cafeïna en el cos combinat amb l'anar xafant tomaquetes de les d'Ali, he arribat a casa pujant-me'n per les parets i agafant la meva guitarra he intentat compondre una cançó, i la primera idea que se m'ha passat pel cap ha sigut el títol 'Qui no se sent un Golafre de Marisqueria quan passa al seu davant la noia de Mazoni... és de pedra' amb el subtítol '(Like a Rolling Stone)', subtítol que era el veritable títol però que per no rebre una demanda per part de la Sony l'he deixat en segona fila. Potser penseu que aquesta cançó te alguna cosa a veure amb la cançó 'Golafre de Marisqueria', d'aquest fill dels Beatles, els Stones i The Kinks, en un dia de farra amb els Kraftwerk, que és en Mazoni, molt bona cançó per cert, inclòs en l'EP Inaudit que té en venda en iTunes amb uns quants temes inèdits, i que va regalar exclusivament en la seva actuació al Palau de la Música... però noooo!!!, no és així, la meva idea va ser abans, també va ser abans el seu 'A la meva vida' que el 'In my life' dels Beatles, on va a parar!!!.

Doncs, per un moment vaig deixar de ser quotidià i vaig passar a ser un artista de 'guitarra en mà', encara que em vaig quedar en la fase títol i en comptes de compondre vaig pondre com un ou una idea d'incorrecció en un mon un tant correcte i venut... a veure que tal. Molt al meu pesar avui torne a ser quotidià, amb la meva arbúcia al coll i recordant amb nostàlgia el ahir incorrecte de ma vida bohèmia. Ja, jo tampoc entenc res, és el sol que no em deixa veure amb claredat i aquesta xancla que se m'esvara quan camine.

Bankrobber | Mazoni

Mercahome, la vida és una ceba

noreply@blogger.com (Chals) — Sat, 30 Jul 2011 04:56:13 PDT

Ara ho entenc tot. El manoll de cebes del supermercat és en realitat un holding performance humorístic, una metàfora de la realitat social. De tres, una és xicoteta i les altres dos ho són més encara, clar... et posen dos realment molt petites per a que la xicoteta et semble grossa... (ale ale Chals... ves i gitat). En canvi en front Ali les ven les tres molt grosses i la meitat de cares... i és que este Ali les té realment grosses. Tinc ja decidit donar-me de baixa d'occidental per a que no em preguen més el pel. El que no tinc clar és on subscriure'm, si d'oriental, d'atlàntid o riberenc... és força complex.

La vida és una ceba!!!! i damunt cou del copón!!!

Quotidià? doncs sí, aquest comentari potser sigui més quotidià que els dos discos de Manel, he inventat un nou gènere, la autèntica cançó mediterrània-quotidiana-psicodèlica... ostris no... si ja ho ha fet Oliva trencada

&amp;amp;lt;a href="http://lacasacalba.bandcamp.com/track/10-mercahome"&amp;amp;gt;10 - Mercahome by Oliva trencada&amp;amp;lt;/a&amp;amp;gt;

Em despert a les onze
faig un cafè
connect el Myspace
i està tot canviat.
Torn cap enrere
i mir sa gelera
i veig que només em queden
dos mil•lilitres d’Agama.
Vaig al súper només amb cinc euros
i no estic feliç perquè no puc omplir es carrito.

―¿Tiene la Travel?
―No tengo la Travel.

Em dono compte
que al súper
tots són homes
comprant poqueta cosa.
Són Mercahome,
una marca d’homes
que van al súper
per a poder festejar.
Ara això ja pareix una disco de pueblo,
sempre sonant cansiones de mucho dinero.
Per això ses dones no van al súper,
ara van de marxa pels mercats.
―¿Tiene la Travel?
―No tengo la Travel.

Suede - Dog Man Star (1994)

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 20 Jul 2011 09:26:29 PDT

Anderson i companyia reprenen la seva carrera amb Suede, a excepció de Butler ... llàstima ... però era d'esperar, i aprofiten l'ocasió per rellançar la seva discografia amb suculents extres. Fins ara l'únic material extra que Suede va llançar com carnassa als seus famolencs fans va ser Sci-Fi Lullabies, que situe sense cap dubte com a tercera referència obligada darrere del seu debut i Dog Man Star. Vaig descobrir aquest LP al mateix temps que em va explicar una bona amiga que el guitarra i compositor Bernard Butler deixava el grup, el paral.lelisme amb Guns n 'Roses és innegable ja que tots dos, Izzy i Bernard, pedres angulars i fonamentals dels seus respectius grups abandonaven el vaixell en el seu cim creatiu, encara que Suede es va refer amb més dignitat que els Gunners. Fins i tot Coming Up amb el seu Pop-Xiclet em va seduir. El cas és que mentre els germans Gallagher i Blur es donaven d'hòsties pel pòdium amb l'ajuda de NME, tot sigui dit, altres grups com Pulp i Suede passaven per una grandíssima segona fila per les llistes d'èxits dels 90.

Suede van ser dels grups de les Illes amb els que més vaig connectar en aquells anys i Dog Man Star me'ls descobria, després vaig aconseguir el seu debut anomenat Nude i el seu EP Stay Together, treballs que vaig cremar en el meu reproductor, algun vaig regalar, un altre va desaparèixer, fins i tot vaig pagar per aquest fins a tres vegades. En els dies de la seva edició recorde llegir a la premsa crítiques cap al grup pel procés en l'estudi de la veu d'Anderson, qüestió que ni puc desmentir, ni afirmar, ja que mai vaig donar importància a aquest fet (qui ho diria?, Liam passat de farlopa?), també recordo llegir una entrevista en què Anderson afirmava que el títol es devia al fet que aquestes tres paraules eren les que apareixien en major mesura en les lletres del LP, tres paraules que a més van cobrar amb el temps un significat bastant personal, Dog, com un gos abandonat, música directament dels suburbis de Londres, Man, en el sentit d'individu, solitari, un de sol, i Star cap a on u sempre ha de mirar, significats que em suggeria el contingut d'aquest treball. Els tòpics bloggosfèrics sempre situen certs LP 's en primera fila per motius emocionals i personals, i és aquest un dels plàstics que m'acompanyen per saecula saeculorum al llarg de la meva vida, sempre relacionat tant amb moments crítics, com altres eufòrics... i altres diguem que ... singulars.

Formació original amb Butler

Jo, més de poble que una boina, m'imaginava que la 'ciutat' havia de sonar grandiosa, solemne i bucòlica com Still Life i la vida als seus carrers i suburbis com The Wild Ones, una de les meves favorites, els seus joves formaven una New Generation i es desmarcaven de la podridura humana amb We are the Pigs i la seva actitud pseudo-punk, i encara que en primera instància Introducing the Band em descol · locava amb aquest aire psicodèlic, amb el temps m'ha arribat a agradar com la que més, amb prou vergonya recorde tirar els trastos a més d'una tocant amb la acústica Dion vermella del meu cosí Michel el tema The Power, cançó que conté aquesta saviesa universal que ens assegura que tenim el poder encara que no disposem de les facilitats i privilegis d'alguns, potser l'homenatge a James Dean Dady 's Speeding sigui la que menys m'ha arribat però tampoc la vaig saltar mai i l'èpica amorosa de Heroine suposo que dedicada a Justine va ser de les primeres que vaig esgotar. Cal no oblidar la càustica i mordaç The Hollywood Life que tan bé cruix en directe. Passada la primera fase amb les cançons més directes, em va seduir la segona part del LP amb epopeies urbanes com Black or Blue, The 2 of Us i Asphalt World, al costat de l'esmentada i la meva segon preferida Still Life. Un disc per escoltar i assaborir, pop portat a l'extrem, des de cançons més directes amb riffs glammers marca de la casa, a altres de tall més acústic i eteri, també orquestracions impensables per a una banda de pop d'aquelles característiques (fins a aquest moment) que ja voldria Scott Walker per a ell. Potser les tensions que es van originar entre Bernard Butler i Brett Anderson en la fase de mescla del disc, i la posterior sortida del primer ajudaren a donar a l'àlbum aquest aire especial, de risc i com aliè a qualsevol expectativa que la premsa s'havia creat després de la seva eclosió amb el seu debut. Sobrepassaren qualsevol tipus de pronòstic.

Amb el que conte dóna la sensació que es tracta de música dispersa i és tot el contrari, és la banda sonora d'una pel.lícula visceral i emocionant que mai va existir i que amb els anys s'ha anat desmarcant de qualsevol etiqueta Brit de l'època com una obra-illa que bé podria haver-se editat dècades enrere.

Ara arriba el moment de la carnassa sense pietat, del sobresou a costa del passat i de les reedicions de luxe, tant me fa, esperava des de fa anys aquestes Deluxe Edition que el grup està editant dels seus discos. La corresponent a aquest Dog Man Star ja el gaudeixo en format digital, encara que caurà a les meves mans amb totes i cadascuna dels seues demos, les seues unreleased, els seus alternate i els seus extended, sobretot amb el seu dvd i el llibret ... uummm, ja puc percebre l'olor nou a impremta i el so del precinte arrugant-se camí de la paperera. I un consell per acabar, aquells que vulgueu adquirir alguna de les reedicions podreu trobar-les al Suede Store a millor preu que en qualsevol altre distribuïdor.

Més informació sobre les reedicions: suede.co.uk

Grenyes al vent, buscant la llum.

Bonnie ‘Prince’ Billy and The Phantom Family Halo – The Mindeater (2011)

noreply@blogger.com (Chals) — Thu, 07 Jul 2011 01:51:41 PDT

El Príncep dels barbuts torna a la càrrega. Res vaig a explicar-vos que no haja comentat ja, Will Oldham és una de les meves debilitats musicals, podria afirmar que un dels meus sants patrons, i si anara a misa 11 els diumenges resaria la seva imatge, i si fos el capellà eixirien els seus discs en santa processó. Però és difícil seguir el rastre a Oldham ja que va sempre despert, hiperactiu i ficat en tots els embolics que va trobant. Tots els anys tenim nou material de Bonnie 'Prince' Billy, i amb The Mindeater porta ja tres treballs en el que portem d'any 2011, els altres dos són Island Brothers i There is no God, aquests dos amb finalitats benèfiques.

Entro a la pàgina de Sophomores Lounge i llueix un Sold Out, collons!!, Esgotada la tirada de 1000 còpies (700 amb vinil blau, 300 acolorides) ja arribo tard, així que de moment em quedo sense el vinil però trobo un maleït enllaç que es convertirà en una altra maleïda carpeta groga, les avorreixo cada vegada més, amb l'edat començo a tenir més tecles que un piano, pejillero si, a més del que poden escoltar les meves orelles necessito veure amb els meus ulls i tocar amb les meues mans (el disc malpensats) l'obra en tota la seva magnitud física ... Què vaig a fer-li?. Encara que també és veritat que sense aquest enllaç no podria gaudir d'aquestes quatre cançons, de moment suficient fins que Partisan Records edite aquest estiu l'edició en Cd, premi de consolació.

Primer ganxo d'aquest 10"... per deixar-te KO, una versió de I Wonder If I Care As Much, 'cágate lorito', dels Everly Brothers amb 7:51 minuts ... de moment estic sense paraules davant d'això:

En què sarau es ficaria Will Oldham per acabar gravant un Ep amb The Phantom Family Halo, el grup més personal de rock desèrtic-espacial de Louisville? Doncs ni més ni menys que sorgeix de la celebració del 13è aniversari de Wild and Wooly Video, establiment regentat per Todd Breshear, ex-baixista de Slint, que se dedica a comercialitzar els dvd's que no solen eixir pels canals principals. Per a l'ocasió va muntar un concert on un dels plats forts era Rory Erikson, però més fort va resultar el apoteòsic plat final de la festa amb la col.laboració del propi Breshear amb el grup de Dom Cipolla i el propi Bonnie Billy.

des del fang, però mirant les estreles

Obrint l'EP, la cançó titular, The Mindeater, amb un recurrent riff de slide que serveix de coixí per a una interpretació vocal sublim, entre misteriós i paranoide, amb l'ajuda en els cors de Dom Cipolla, rematada, després d'una petita pausa amb un òrgan senzillament apocalíptic, una petita peça de folk al·lucinat que el situa en els seus començaments amb Palace (Brothers, Music ...)

Contínua amb Roki for Now, en la línia anarco-crooner americana que el caracteritza, també amb un interludi final, aquesta vegada més ambiental, més aviat cinematogràfic, bé podria aparèixer en una pel.lícula independent americana, m'imagino l'escena del protagonista col.lapsat en la cuneta d'una carretera observant en tràveling lent i minuciós el paisatge que s'obre davant seu, imaginació no em falta, ho sé, però crec que al·lucinat estic jo amb Oldham, digueu-me vosaltres si aquestes cançons no ho valen. Passem al tercer track, versió psicodèlica dels germans Everly que val la inversió per ella sola, sobretot quan Oldham es deixa portar i The Phantom Family Halo agafa les regnes en una orgia còsmica-roots-espacial que li dóna la volta del revés un parell de vegades al tema original. I tancant Suddenly the Darkness, una cançó senzilla, lo-fi a ritme de pandereta, banjo i guitarra, amb melodia lluminosa i els cors lisèrgics de Cipolla.

Us deixo uns instants del final de festa còsmic-psicodèlica que van protagonitzar Todd Breshear, Oldham i els Phantom a Louisville, d'on va néixer la col.laboració per aquest Ep:

Phantom Family Halo, Will Oldham and Todd Brashear (Slint) - Headliners, Louisville - 6.25.10 from Kenny Bloggins on Vimeo

Bonnie 'Prince' Billy solidari

Bonnie 'Prince' Billy començava l'any publicant al febrer juntament amb Cairo Gang el 10" Island Brothers, els beneficis aniran destinats íntegrament a l'organització Edge Outreach amb seu a Louisville, que porta a terme tasques d'ajuda als afectats per la catàstrofe d'Haití mentre tots els mitjans de comunicació han deixat de parlar de sobte sobre el milió de persones que encara segueix sense llar i altres tantes mil que segueix morint en condicions infrahumanes. Segons Oxfam només s'ha netejat un 5% del total de les destrosses i només s'han construït un 15% dels habitatges provisionals previstos. Dues noves cançons, Island Brothers i New Wonder, reflexionen sobre els fets a Haití i les seves conseqüències amb sonoritats properes a la seva obra recent. L'art del vinil a càrrec de Damon Winter, prestigiós fotògraf del New York Times que il.lustra la magnitud de la desgràcia dels nostres germans de les illes d'Haiti. Una bona manera de col.laborar.

Seguint el príncep ens topem amb There is no God editat el 21 de juny, segona obra benèfica del de Louisville. Un altre 10" amb dues cançons, There is no God i God is Love, dues cares d'una mateixa moneda. Aquesta vegada l'ajuda recollida anirà destinada a dos propostes de caràcter ecològic, d'una banda el projecte Save Our Gulf que lluita per restaurar l'equilibri natural després del desastre esdevingut al golf de Mèxic després de l'abocament de petroli, i per Turtle Hospital, una organització dedicada exclusivament a ajudar les tortugues a sobreviure al mar. El nou single compta amb col.laboracions de luxe a càrrec de Emmett Kelly (The Caire Gang), Ben Hall, Pete Cummings, Peter Townsend, Billy Contreras, Cassie Berman i Rachel Korine. Les cançons han estat registrades i assistides per Mark Nevers i la masterització per Paul Oldham. Us deixo a continuació el vídeo de There is no God. Will Oldham té la capacitat de riure's fins de la seva pròpia ombra i mostra així que dolent en aquesta vida és morir-se, d'altra banda s'ha de viure al màxim i alegrar-se d'estar viu, comportament perfectament compatible amb la solidaritat i la caritat amb qui ho necessita.

Aquest vídeo no us el podeu perdre, Will Oldham és un crac, amb vosaltres There is no God:

Passen pel nostre costat veritables clàssics, ments úniques i lliure-pensadors que ens ofereixen l'oportunitat de viure la música com un moment catàrtic que enriqueix la nostra experiència vital donant-los el gust just, el seu toc de sal, la banda sonora apropiada per l'ara, el nostre carpe-diem, el nostre moment, i això cal assaborir-ho com un plat que s'acaba de cuinar abans que es refredi ... encara que Bonnie 'Prince' Billy mai deixa que se'ns refredi el plat.

Comprar vinil There is no God
Comprar vinil Island Brothers

Edge Outreach | Save Our Gulf | Turtle Hospital
Wild and Wooly Video | Sophomore Lounge Record