NO SÉ VIURE SENSE ROCK

Missatge Urgent: Torna El Cartero Rockero!!!!!

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 28 May 2012 13:01:50 PDT

Rockeros, ex-rockeros, rockers, melòmans, punks, hippies, nostàlgics i
hedonistes:
Torna EL CARTERO ROCKERO !

Ho farà puntualment, com a bon professional que és, a les 19.30 hores el proper Divendres 1 al bar de la Casa de la Cultura de l'Alcúdia, i repetirà diumenge 3, a Villalonga, junt al bell paratge de la Font de la Reprimala Bar - pobrets pardalets...!!- a la mateixa hora.

Un bon concert per a gaudir i compartir el repertori, omplir-nos d'energia i esperar que beveu bona cosa de cervesa perquè els amos del local es queden ben contents i la música en directe continue passant. Recordeu: quan més a prop de l'escenari, més calor i eufòria, sense passar-se'n, eh!

El repertori:

Planet Claire, The B-52’s
Gone Daddy Gone, Violent Femmes
Ever Fallen In Love, The Buzzcocks
Sometimes Salvation, The Black Crowes
Stranded, The Saints
Blood and Roses, The Smithereens
I saw the light, Todd Rundgren
Big mouth strikes again, The Smiths
Goo goo muck, The Cramps
Hippy Shake, Big Soul
Do you remember rocknroll radio? The Ramones
The One I love, R.E.M.
Should I stay or should I go, The Clash
Buena, Morphine
Stuck inside Mobile, Bob Dylan
Wild Flower, The Cult
Pop song ’89, R.E.M.
She’s like heroine to me, The Gun Club
Here comes your man, Pixies
Search and Destroy, Iggy and the Stooges
Town called malice, The Jam
Good Golly Miss Molly, Creedence
Remedy, The Black Crowes
Don’t want to know, Hüsker Dü
Here comes your man, The Pixies
Hateful, The Clash
Me siento bien, Banderas de Mayo

Bruce Springsteen - We Shall Overcome: The Seeger Sessions (2006)

noreply@blogger.com (Chals) — Tue, 15 May 2012 01:01:55 PDT

Aquest any era idoni per començar amb actitud Born To Run, però a poc a poc s'ha anat transformant en una pregària gairebé irrealitzable, un crit de We Shall Overcome. The Seeger Sessions o Springsteen buscant les arrels irlandeses i escoceses, la cançó més antiga d'aquest disc data de 1549 i és de procedència escocesa, gairebé res. Ni els propis fans fans solen considerar massa aquest disc pel tema de ser versions i per no estar present la E Street Band. Per a mi no és un disc menor en absolut, és un disc de primera. Pel que fa a que siguin versions, la cançó folk sempre ha d'anar lligada als temps que corren i com si estigués viva mutar i adaptar-se a la conjuntura, la cançó folk que només reviu el passat ha d'estar també present, però amb la finalitat d'estar a l'abast com a instrument d'expressió per als moments en els que és necessària per a llençar o per a protestar, si no és així llavors no estarà complint la seva funció. En aquest cas, com ja feien els mestres Seeger i Guthrie, Springsteen afegeix el seu segell, no només en la música, també en algunes cançons en les lletres amb versos que miren l'actualitat, d'altres com estan ja són actuals.

M'agrada el resultat, les preses microfòniques, bateria ambient i la seva intenció de donar protagonisme als cors. Reviu l'essència d'una època en que homes i dones es reunien al voltant del foc després de la collita o en festivitats per expressar-se com un ens unit demostrant el seu dolor, el seu descontent i la seva alegria cantant. En aquest aspecte la música actual ha perdut aquest poder que tenia abans, el sentit bàsic de la unió fa la força, i no vull dir que hem de recuperar aquests estils ara arcaics, tant és com i amb què música, com si vols agafar una cassola i abollar-la davant de l'ajuntament del teu poble fins que no et sentis el braç, en essència hem de reaprendre a interactuar entre nosaltres com aquests magnífics cors i com aquestes seccions de corda que s'entrellacen amb les de vent i piano, junts, per agafar més força, i dic força amb tota la connotació de la paraula, així que no hi ha títol més descriptiu que We Shall Overcome: Vencerem.

The Seeger Sessions s'ha convertit en el meu disc preferit del Boss del nou segle al costat de Wrecking Ball, per a mi són les dues cares d'una mateixa moneda. Bruce deixava a la seva vella banda per embarcar-se en una gira amb uns músics desconeguts i on el noranta per cent de les cançons eren noves en el seu repertori, digueu-me si això no és digne d'elogi, de la mateixa manera que si vol posar-se uns nous pectorals i llançar diatribes contra el sistema bancari i la presa de pèl de contracte social que tenim, doncs endavant, poques rockstars ho fan. El sorprenent és que va aconseguir actualitzar un cançoner oblidat, i quan dic actualitzar no em refereixo a un rentat de cara, em refereixo a una reinvenció de la tradició anglosaxona, aconseguint homenatjar Pete Seeger, artista que li inspira el disc i un dels majors activistes socials dels 60, el més roig, el més inaudit és que de nou aconsegueix triomfar a taquilla. Les cançons tenen força, són orgàniques, aquí a més de folk protesta, tenim espirituals, cançons de taverna, tonades de carrer, i el que és millor, un apropament al so New Orleans que clava sense parpellejar.

Aquestes sessions van partir de la participació de Springsteen en Where Have All the Flowers Gone: the Songs of Pete Seeger, el disc tribut al que va aportar We Shall Overcome, en aquell moment Bruce es va fer amb un bon grapat de discos del mestre Seeger i es va capbussar de ple en la carrera del cantautor. Normalment en aquest tipus de discos tribut, en l'estudi, es parteix d'una banda base a disposició del músic participant, però ja sabeu el llepafils que es posa el nostre Boss quan vol i alguna cosa li interessa de veritat. Al final, a través Soozie Tyrell, violinista de la E Street Band, va entrar en contacte amb una banda de músics que actuaven en una festa en la seva pròpia granja (que bé s'ho monta), i quan els va veure actuar va saber a l'instant que aquell so era el que estava buscant. Unes trucades i va tenir a la banda a la seva disposició per a una prova. Tots assegudets a les espera d'ordres, Bruce començà amb els acords de Jesse James i al moment tota la banda se li va unir en una sessió en la qual va sorgir la química i van aconseguir una magnífica We Shall Overcome per al disc tribut.

Aquest projecte estava en la seva agenda, exactament per l'any 1997, fins i tot abans que la E Street Band tornés a la càrrega. Amb el Greatest Hits i lo bé que sonava Murder Incorporated, la vinguda de la banda va ser inevitable, el cop de gràcia va ser el Live in New York del 2001. Més tard van treure The Rising aprofitant la conjuntura, el més acceptable i en general situat com el millor disc del Boss d'aquest segle, com a material original seu ho accepto a contracor, té moments brillants, però té altres que no em trago, és més, estic gairebé segur que la persona que va cridar pel carrer allò de "Bruce et necessitem!!" va ser realment Jon Landau disfressat amb unes ulleres de plàstic amb nas i bigoti. Bruce no va ser conscient que aquestes sessions aconseguien abstreure'l del seu entorn a través d'un grup de músics i pel simple plaer de tocar. I amb l'al · licient que suposa per a ells estar treballant mà a mà amb un mite del rock, que podria passar? que estigueren pendents de cada gest del seu nou director d'orquestra i que ho posessin absolutament tot de la seva part, amb l'afegit que Bruce es troba relaxat utilitzant el llenguatge de Pete Seeger, idoni per reinventar-se, es nota que connecta amb ell igual que Guthrie va connectar a Nebraska. Si t'agrada la música tradicional anglosaxona en el sentit més ampli i ancestral, trigues a endinsar-te en aquestes sessions, ho agrairàs, i jo ja trigo a punxar altra vegada el Live in Dublin, espectacular.

Els fans fans haurien d'agafar aquest disc i portar-lo
en processó per la seva ciutat. Aquest és Bruce Springsteen,
el que va obrir de nou les aigües del riu:

Aquest any Springsteen omplirà de nou els seus shows, i no tinc clar que ni la meitat dels assistents entenguin això que dic sobre We Shall Overcome, sobre la unió i totes aquestes pretensions de canviar les coses, a més, de nou la caravana Springsteen també serà utilitzada com a argument en contraposició a aquestes propostes de qualitat que disposen de menys difusió i també d'una escassa assistència en sales petites, és llei de vida, uns arriben a dalt i altres no, però aquest assumpte no té res a veure amb la música, per a mi no deixa de ser motiu de celebració que un xou basat en el rock arribi a tanta gent, siguin melòmans compradors, fonamentalistes springsteenians, o assistents d'ocasió.
Estic convençut que sap el camí que va prenent, em refereixo a Wrecking Ball, doncs endavant, és amo de la seva carrera, sempre ho va ser des del principi, cosa que molts es van deixar de banda, i com pocs pot fardar d'això, per que retrets?, t'agrada, l'escoltes, no t'agrada, doncs fora, per protestes efusives millor pintar una pancarta i enfilar cap a Moncloa, també pots invertir en màgia i emoció i anar a algun dels seus concerts. La bola de demolició té bones cançons, em ratifico. I a més em ratifico també en l'actitud, són les seves millors cançons des de fa molts anys, el continuo escoltant tot i les afirmacions que el qualifiquen de disc passatger en el reproductor, no tinc aquest problema, sóc fan fan i m'agrada, qualsevol raonament lògic ja no entra en els meus plans.

Annex cançons:
Old Dan Tucker és potent, admet que no la considero una bona opció per a enganxar, tosca com l'aspart però deixant clar de què va això, és una de les antigues, datada de 1843. Encara que la primera que em va cridar realment l'atenció va ser Jesse James, aquest tipus de cançons són les que ens fan falta, atribuïda a Billy Gashade, i reescrita per Woody Guthrie a partir d'un estàndard tradicional convertint-la en una cançó protesta amb Jesse James com el primer antisistema, un bandit que "he stole from the rich and he gave to the poor" aquest és l'esperit. Mrs McGrath una cançó datada de 1815 però que va ser un dels himnes del moviment dels republicans irlandesos de 1916, aquí Springsteen ja ha creuat l'Atlàntic per primera vegada, i ho torna a fer amb Froggie Went a Courtin cançó escocesa datada de 1549. Arriba una de les meves preferides, la que teniu en el vídeo Oh Mary Don't You Weep, espiritual negre que va adoptar el moviment pels drets civils. I aquí és on us solto que, val bé, potser el Soul s'ofegués quan el riu es va desbordar, però aquest tipus el té dins, i aquest cop va arribar a ell per la porta del darrere, pels seus orígens, pel gospel i els espirituals negres, el mateix us dic de Eyes on the Prize altra cançó que va adoptar el moviment pro-drets civils en veu d'Alice Wine, una de les més grans activistes. I per favor, escolteu Jacob's Ladder, basat en la bíblia, encara que fos de l'església tal com la utilitzava Seeger funcionava com a bàlsam i regenerant, un himne per a la resistència i les forces de flaquesa, My Oklahoma Home és preciosa, la versió del Live in Dublin no us la podeu perdre, perfecta per a aquest Dust Bowl polsegós que encega els nostres ulls. Pay Me My Money Down la podrien entonar els que van perdre les seves empreses mentre esperaven els pagaments no percebuts per l'administració, per als qui pateixen les retallades en educació i per als qui els hagin rebaixat el sou en un acte de repressió sense embuts. We Shall Overcome, una de les cançons protesta més grans mai creades, primer hem que projectar, com ho fa aquesta cançó, Vencerem, interioritzar i creure-s'ho, si fallem en lo bàsic estem perduts. Una altra de les meves preferides How Can a Poor Man Stand Such Times and Live, el títol ja ho diu gairebé tot, encara que aquí Springsteen va fer el que ja gairebé ningú s'atreveix, va afegir versos per donar-li sentit de cara als fets esdevinguts a New Orleans amb l'huracà Katrina, i sobre com el govern va deixar morir negligentment a milers de persones.
Heu d'aconseguir si no teniu l'edició ampliada en què podreu trobar Bring 'Em Home, una cançó anti-militarista que va escriure Seeger contra la guerra del Vietnam, amb algun vers afegit en l'última versió de Jim Musselman en relació a l'Iraq, Springsteen també va afegir alguna línia més, aquesta cançó mostra el so cap a on volia dirigir-se, possiblement la llavor de Wrecking Ball. I finalment una meravella en directe American Land, Inspirada per He Lies in the American Land, un poema d'Andrew Kovaly que va musicar Pete Seeger, una cançó que parla de la gent que va fer America, de tots els immigrants que van arribar des d'Europa, gent descontenta que escapava d'una situació precària.

M'agrada el camí que va obrir amb aquestes sessions, Bruce va trobar un altre propòsit per la seva música, l'arruga de Bruce sona de meravella per aquí.

Ambros Chapel - Constants are changing (2011)

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 09 May 2012 11:03:11 PDT

Amb Rome cridaren l'atenció dins de terres valencianes i aconseguiren els primers llocs en la premsa musical, elegit "Millor disc de l'any 2009" pel programa de ràdio El Club de Amigos del Crimen, reconeguts tant a nivell local com nacional pels principals mitjans escrits, inclús participant en el programa Introducing in Bristol en la BBC. El seu debut suposava una forta aposta per un grup amb unes coordenades conegudes però mai tocades amb tanta lucidesa en aquest país. En el 2011 editaven el seu segon disc Constants are changing. Ja sense el factor sorpresa, ingredient que massa vegades sol suposar en la música indie un graó més. I a més tothom esperava el següent pas, i no defrauda, ací hi han millors cançons que en el predecessor, i en quant a so, d'acord, és un treball continuista, però en el bon sentit de la paraula, o siga, consoliden el seu caràcter britànic i post-punk. En aquest sentit són un grup anacrònic i fora de lloc, anacrònic pel que fa a la seva besant britànica dels anys vuitanta, i fora de lloc perquè aquest so no quadra en la Ciutat de les Arts de la Cleptocràcia, el seu lloc l'imagine més als carrers londinencs compartint habitatge amb Jarvis Cocker, Brett Anderson i Bernard Butler, vivint tots junts una altra versió diferent de l'eclosió britànica dels noranta amb The Cure i Joy Division mullant de foscor la música dels The Smiths, més que del glam de Bowie i T.Rex.

Una raó més que em porta a escoltar Ambros Chapel amb assiduïtat és la manca de la frescura i l'impacte de consum ràpid que sol anar associat al Hype indie setmanal i del que solc fugir com de la pesta, en absolut busquen agradar a nombroses masses de fans fàcilment seduïbles pels grups de cartell d'estiu, el seu primer guia és el seu instint artístic, única manera d'aconseguir obres d'art com aquesta. Començant per la portada, que encara que no m'ho confessen obertament per a mí és una clara al·lusió a la nuesa emocional i carnal dels dos primers discs de Suede. En contraposició a la manca d'un impacte a curt plaç, Constants ara changing et va seduint al seu ritme i amb cada escoltada, no és un disc per a llistes de ventes, és un disc per a crear escola, i que superat el factor sorpresa de Rome només cal esperar que el disc t'abduïsca, fet que ha tardat en ocórrer en el meu cas, però amb efectes aclaparadors en el mateix instant de connexió, aquesta és altra raó per a considerar-lo anacrònic, per ser un disc que necessita del seu temps per assaborir cada racó i cada aresta més que per a pre-escoltar-lo en els speakers de l'ordinador en la cua de tantes novetats. I a cadascuna de les protuberàncies que et vas trobant al disc, aquest va creixent i creixent.

Les cançons estan treballades, arranjaments cuidats al detall i en aquest sentit també hi ha un avanç respecte al treball anterior. A partir d'influències força evidents, Bauhaus, The Cure, Joy Division, Echo and The Bunnymen, The Smiths, creuades amb bandes dels noranta des de Suede fins Pulp... els Chapel aconsegueixen el més difícil, un so propi, a més de donar caràcter a cada cançó. Amb un element molt poc cuidat en el rock actual com són les intros, passatges d'entrada que et fan endinsar-te en l'esperit de cada moment. I així aquesta agredolça foscor va desgranant-se cançó rere cançó ja des de New Nation que et posa en situació, el baix en primer pla, l'ambient Bauhaus, l'esperit d'Ian Curtis, també manifest en Survive, aquesta amb una part de guitarra final que ja li agradaria haver firmat a Bernard Butler, genial, i mentre els Editors i Interpol va desapareixent pel retrovisor a kilòmetres enrere, el disc va agafant cos amb els seus característics ambients carregats que ja mostraren en Rome en cançons com Constants are changing i Kissing the doom, i tocant més el pop dels Smiths i els Echo més melòdics en cançons com Glorious Sunday, Call me away, Got an A, aquesta pur The Cure com Beyond my comprehension. Una fantástica Tears, single potencial que d'haver acomplit les premisses d'anacronisme i procedència esmentats abans, fàcilment estaria ben situada als rankins britànics en èpoques pretèrites. No serà el millor disc dels Ambros Chapel, d'això estic segur perquè continuen creixent, i augure un futur més fructífer en la mida que la seva besant més melòdica vagi impregnant-se de la seva característica foscor. Un gran disc, ric en tants matisos que segons qui l'escolte trobarà uns tresors o d'altres, i que creix a cada escoltada.Molt recomanable.

P.D: He d'agrair al grup per incloure No sé viure sense rock en els crèdits del disc i per envier-me una còpia. Tot un honor, moltes gràcies per la vostra confiança i espere tindre notícies vostres prompte. Salut i força

Suede - Nude (1993)

noreply@blogger.com (Chals) — Sun, 06 May 2012 08:38:27 PDT

Aquest disc és una fita de la seva dècada i el tret de sortida per al rock britànic dels 90. Està clar que a la dissenyada estratègia dels mitjans britànics es va apuntar tothom que tenia ganes de menjar-se un roscó. Però això no és res nou, en totes les èpoques el valor comercial de certes tendències han fet proliferar en gran mida el rock des de que en Woodstock alguns arriscats inversors van descobrir el potencial econòmic d'aquells joves i la seva joventut, amb el consegüent boom de discogràfiques, res que lleve ni fique qualitat a la música i argument aquest que no tinc en compte quan és parla d'aquest disc de debut. Aquells anys van ser molt productius musicalment parlant, malgrat tot el sector rockista que només veu qualitat dels setanta enrere.Tant al Brit-Pop como al Grunge caldria agrair-los que despertaren de nou un interés més generalitzat en el rock.
Aquell any 1993 a més del debut de Suede, s'editava Modern Life is Rubbish de Blur, un dels seus millors discos, el més inglés, el més Kinks, un any després els Oasis farien la seva amb Definitely Maybe i la seva revisió de l'actitud socarrona del rock, i Pulp es consolidaria i trobaria el reconeixement amb His'n'Hers, previ al fenomenal Different Class, bandera del Brit intel·ligent. Per suposat que el Modfather no podia quedar-se enrere i firmà Wild Wood, una de tantes obres mestres del seu llegat, confirmant que l'únic padrí possible de la Cool Britania era ell. Pense en els 90 com l'última gran època del format físic, les coses com són. Bons anys per a la música, gran època per al rock, que sí, el nou segle ens ha portat també grans discos, però el mainstream abans podia absorbir proposes que trencaven amb tot, provocadores i originals, ara quasi res políticament incorrecte creua la barrera, tot és molt medit, calculat i amb poc d'enginy. No obstant que ningú em llance una pedrada, ara també es fa molt bona música, però no arriba gairebé cap proposta descontrolada i sense tallar a les ones principals.

Però anem al disc. Segle XXI, l'home en la lluna, consolidat l'estat del malestar i tothom perculat per la crisi...etc, i encara hi ha prejudici respecte al present disc començant per la portada. ¿Que veieu? ¿Dos homes morrejant-se? ¿Dos dones? Oh dios!!! Pecado!!! ¿Realment importa? Torneu a mirar, ¿Que veieu? És un bes, però un bes de veritat d'aquestos als que immediatament li podrà seguir un ardent revolcó, un comiat amarg, un reencontre apassionat, estima jove i transparent, sense cap tipus de condicionant ètic ni moral, estima carnal a seques, voler tocar a l'altre i gaudir del sexe. No hi ha més. Per a mi una de les portades emblemàtiques dels 90. La portada, per cert, l'extragueren d'un llibre de fotografies de lesbianes, buscaven provocar, no hi ha dubte. I sí, les influències de la seva música són obvies, però no tothom té a l'abast fer música com mai s'ha escoltat amb elements coneguts per tots. Els Suede amb la seva manera de re-interpretar el so de The Smiths amb el toc glam del primer David Bowie sonaven quelcom familiar i al mateix temps extraordinaris i originals. Tots els ingredients en la mida justa, bones cançons, imatge, actitud, estima amb verí (com el títol del seu dvd Love & Poison), romanticisme sòrdid i elegància cosmopolita underground, a més d'anglo-centrista en les seves lletres, representaven com ningú l'english-way, i tal com va descriure en aquells dies Brett Anderson "si la música mainstream fora un llit cobert de roses, Suede seria el condó gastat tirat en terra", el que us deia abans, fins i tot en la brutícia urbana podia créixer el glamour. Obvis sí, però també únics.

Per a Suede tot va ocórrer molt depresa. Pasaren els 80 i el rock britànic encetava dècada amb importants baixes, The Smiths separats i The Stone Roses en punt mort, junt a l'èxit del nou rock independent etiquetat com grunge. Hi havia gana en les illes d'un nou grup capaç de sintetitzar el rock britànic dels últims anys sense caure en la repetició. Fins que l'abril de 1992 Suede van lluir en la portada del Melody Maker proclamats com la gran esperança, i ni tan sols s'havia escoltat una sola cançó de la seva música, però tothom acudí a la crida i ells aprofitaren al màxim l'oportunitat. Signaren un contracte amb el segell recentment format Nude per a 7 singles, i llançaren el seu primer senzill The Drowners en maig 1992 assolint el número 49 en les llistes britàniques. Quatre mesos més tard era el single Metal Mickey que pujaria fins el 17é lloc, la premsa ja estava als seus peus alimentada per les declaracions de Anderson: "Sóc un home bisexual que mai he tingut una experiència homosexual". Brett va treure tot el partit que va poder al morbo i la polèmica amb la seva imatge andrògina. La prova de la creixent popularitat del grup va ser el tercer senzill, Animal Nitrate, que al febrer de 1993 va assolir el 7é lloc en els charts anglesos superant la censura que patí

No crec que ningú s'atrevira avui en dia a fer un vídeo com este:

Tot i l'èxit i l'interès que generaven, la mateixa cançó i el vídeo causaren una gran controvèrsia en aquells dies. Primer per la buscada similitud amb Amyl nitrite, una composició química utilitzada com antídot en els casos d'ingesta de cianur, compost que va ser introduït com a droga en la cultura de clubs dels anys 70 amb el nom de popper, i segon motiu pel bes entre homes que apareix al vídeo. Buscaven provocar i ho aconseguiren de grat. D'aquesta manera el seu àlbum debut va arribar en Març i va ser una gran explosió, proclamat com el més esperat àlbum de debut d'ençà el Nevermind The Bollocks dels Sex Pistols. Aquell mateix mes Brett Anderson compartiria reportatge amb David Bowie en la publicació NME. El Hype estava servit i l'àlbum va aconseguir el número 1 al Regne Unit, guanyant el Mercury Prize al millor àlbum britànic. Suede era la sensació i estrenava una dècada molt prolífica en el rock anglés, també per a la maquinaria del Hype que començava a rodar amb força i que dominaria tota la dècada.

So Young té tot el que li demane a una cançó de Suede, una intro que atrapa l'atenció, línia simple i en primer plànol de bateria, un esquinçat de guitarra per a tallar la partitura i baixar-te de la parra, una piano increïble, fixeu-se-hi amb les floritures en segon plànol, i una lletra quasi mística que connecta les drogues amb la joventut i la manera de viure el moment de vegades massa "so gone" fora de lloc, me fascina, no les drogues en sí, més la manera com fa referència a elles, "chasing the dragon". "skyline stained the snow" "a servant who kept me on the boil", la coca, la heroïna, perdre el present i la joventut, però sempre amb la visió d'una escapada real cap endavant, aquesta continua sent una de les seves millors cançons. El disc té més anècdotes, com que Animal Lover està presumptament dedicada al nou nuvi de Justine Frischmann, l'ex d'Anderson, més conegut com Damon Albarn (Blur), mai sabrem si açò és només una de les llegendes urbanes que corren pels carrers londinencs o en canvi és cert, cançó arquetípica, cors glamers que quasi toquen el ridícul i com en tot el disc, la guitarra afilada de Butler, aquest jove tenia interioritzades totes les harmonies i arpegiats infinits de Johnny Marr, tan inspirats i amb més distorsió. Els Suede també dominaven l'art de la balada arrastrada de caire depriment, com els dies continus de pluja londinenca, The Next Life em pareix una obra d'art al igual que Sleeping Pills i Pantomine Horse, faceta que explotarien molt be en la segona part del seu segon disc Dog Man Star.

Petit incís biogràfic pre-Suede:

Brett Anderson i Mat Osman deixaren Geoff per a mudar-se a Londres i formar un nou grup, per l'any 1988 per a ser exactes, amb un anunci en el Melody Maker trobaren a Bernard Butler, per a rematar s'incorporà a la formació com a segona guitarra Justine Frischmann (Elastica), la noia de Anderson, i començaren a rodar amb el nom de Suede and Elegant. Fins i tot aconseguiren certa nomenà pels circuits londinencs i un contracte discogràfic per a dos singles, però quedaren inèdits. Justine va decidir deixar Brett i a la banda, més tard, per Juny de 1991, trobarien a Simon Gilbert de taquiller en el ULU de Londres. Aquesta seria la formació definitiva que gravaria el debut de Suede.

Adreces d'interès:
Ací podreu llegir a història amb més detall: The Essential Suede

Encara pot llegir-se aquella primera entrevista en el Melody Maker d'Abril de 1992 i el reportatge amb Bowie del 93 en aquest enllaç: Elegant Archives

El futur és un crim. The Future per Leonard Cohen

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 30 Apr 2012 16:32:44 PDT

Torneu-me la meva nit trencada,
la meva habitació de miralls, la meva vida secreta;
això és molt solitari, no queda ningú a qui torturar.
Dóna'm control absolut
sobre tots els éssers vius,
i jeu al meu costat, nena,
¡És una ordre!

Dóna'm crack i sexe anal,
agafa l'únic arbre que queda
fica-ho al forat de la teva cultura.
Torneu-me el Mur de Berlín,
dóna'm Stalin i Sant Pau.
He vist el futur, germà:
és un crim.

Les coses van a lliscar en totes direccions,
no hi haurà res,
res que puguis tornar a mesurar.
La torb del món
ha creuat el llindar
i ha bolcat
l'ordre de l'ànima.
Quan van dir: "Penedeix-te",
em pregunto a què es referien.

No tens la més remota idea de mi,
mai la tindràs,
mai la vas tenir.
Sóc el petit jueu
que va escriure la Bíblia.

He vist les nacions aixecar-se i caure,
he sentit les seves històries, les he sentit totes,
però l'amor és l'únic motor de supervivència.

Aquí el teu servent ha estat ordenat,
dir-ho clar, dir-ho fredament:
S'ha acabat,
fi de trajecte.
I ara que les rodes del cel s'han aturat,
sents la fusta del diable.
Prepara't per al futur:
és un crim.

L'antic codi occidental
saltarà a trossos.
Tot d'una, esclatarà la teva vida privada.
Hauràs fantasmes,
hi haurà focs a la carretera,
i l'home blanc ballant.
Veuràs a la teva dona penjada boja avall,
seu vestit cobrint-li la cara,
i tots els miserables poetuchos
apareixeran,
intentant sonar a Charlie Manson.

Torneu-me el Mur de Berlín,
dóna'm Stalin i Sant Pau,
Dóna'm Crist
o dóna'm Hisroshima.
Destrueix altre fetus ara mateix;
no ens agraden els nens.
He vist el futur, nena:
és un crim.

Les coses van a lliscar en totes direccions,
no hi haurà res,
res que puguis tornar a mesurar.
La torb del món
ha creuat el llindar
i ha bolcat l'ordre de l'ànima.
Quan van dir: "Penedeix-te",
em pregunto a què es referien.

The Waterboys - In A Special Place (2011)

noreply@blogger.com (Chals) — Sun, 06 May 2012 06:30:14 PDT

L'hivern del 1984 al 1985, Mike Scott va visitar Nova York. En un dels seus passejos per la ciutat va arribar fins a les portes d'una d'aquestes botigues d'artefactes esotèrics, segons explica en una entrevista, aquella botiga era la més estranya que havia vist mai, però li va cridar l'atenció un prestatge on va veure un enorme llibre negre, es va acostar amb curiositat i el va agafar intrigat pel seu contingut, quan va obrir les seves grans tapes negres quedà sorprès, en aquell llibre no hi havia res escrit, només fulls blancs. Immediatament li va preguntar al dependent que era aquell llibre i aquest li va contestar que era un Llibre de les Ombres, el llibre que utilitzen les bruixes per escriure els seus encanteris i conjurs. Des d'aquell mateix instant el druida escocès ja no va deixar anar aquell llibre, es va convertir en el seu millor aliat. En ell va apuntar totes les idees i versos que li sobrevenien. Només havia d'obrir aquelles enormes cobertes negres perquè la seva escriptura fluís gràcil. Llavors, encara no sabia que aquells versos escrits li donarien l'èxit i el reconeixement l'any següent. (Més detalls a la seva web: Sleevenotes)

M'agrada la bellesa imperfecta de In A Special Place. Els seus sorolls de fons, els canvis de partitura, unes simples línies de piano i el ressò expansiu d'un estudi buit, enxampant infraganti les Muses amb una veu que llança les seves elegies amb força perquè quedin flotant a l'espera de respostes. Amb aquest disc em vaig adonar que Mike Scott deixa fluir els seus pensaments i inquietuds amb facilitat, no canta cançons, ell és la cançó, i viu dins dels seus versos. És sorprenent l'impacte que aconsegueix sense filtres, ni efectes, ni producció, fins i tot quan falla, quan aquesta o aquella nota no entra bé, o quan el riff sembla simple, la seva veu omple tot l'espai, és pura passió desbocada i sense tallar. Aquests enregistraments demostren que la Big Music no tracta d'una producció determinada, ni d'una instrumentació concreta, la Big Music és la música fluint per la gola de Mike Scott, i també queda patent que de la Celtic-Soul, el primer va ser el Soul .

Don't Bang the Drum

Gravades en els Park Gates Studios al març de 1985, aquestes van ser les primeres demos de piano que van sortir d'aquell llibre negre de les ombres, només amb Mike Scott, un piano i John Brand, un dels productors i a qui cal agrair que premés la tecla REC. A priori un àlbum de rareses, descarts i versions seminals. Be My Enemy, Don't Bang The Drum, i The Pan Within formarien part del reconegut disc, totes amb versos que es van descartar en el moment final, altres es van completar més tard com The Whole of the Moon amb el mític "too high, too far, too soon" que aquí no apareix. La resta, entre retalls i descarts, no se van arribar a incloure en el disc, All The Bright Horses, The Woman In Me, The Day I Ran Out Of People, Paris In The Rain i Winter in the Blood. Looking For Dickon, versió original de Church Not Made With Hands i que ja va gravar per l'anterior disc A Pagan Place i Custer's Blues, que seria represa en les sessions del Fisherman's Blues i acabaria editada a Too Close To Heaven. A més de dues cançons més incloses com a extres que mostraven el contrapunt que donaven aquelles bases de piano amb més instrumentació afegida, Old England gravada en el moment de ser composta en l'estudi casolà de Karl Wallinger i un remix de Don Jackson a partir de Trumpets. No podia existir millor títol per aquest recull de demos, la primera cançó de This is the Sea començava dient "Well here we are in a special place ..." Si hagués d'explicar musicalment aquest disc recorreria sense dubtar al fundador del Clan dels Fisherman Brothers:

"Unas emociones cual si fueran celestiales glorias oníricas a caballo entre la Velvet más intensa , la Patti Smith más entregada y el Van Morrison más astral..." Johnny Dibud

Si us agrada This Is The Sea, poseu-se uns bons auriculars i escolteu aquestes cançons a mitja llum en un moment de tranquil·litat. Trobareu aquest lloc especial de què parla. Les vostres neurones agrairan una pausa del ritme al que sorgeixen tantes i tantes novetats (algunes molt bones per descomptat), us ho asseguro.

Winter in the Blood

Beverly Penn

The Waterboys - Dream Harder (1993)

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 18 Apr 2012 13:45:37 PDT

Somia fort, més fort.

En el concert de divendres passat The Waterboys van tocar Glastonbury Song, i va sonar com sempre, i va sonar com mai. És temps de The Waterboys. Així que era primordial desenquistar certs prejudicis que persegueixen a Dream Harder. Té bones cançons i mostra la seva capacitat per reinventar-se. Sempre es va deixar portar per on la inspiració li obria nous camins, no dic que fugís de la fama, la fama i el reconeixement són primordials per a un artista, però quan la fama entra en conflicte amb la inspiració sempre té clar per quin dels senders seguir. Aquesta determinació és la que ara per ara encara el manté viu pels escenaris a un gran nivell. Al mateix temps era impossible que un disc com aquest arribés a tenir algun tipus de repercussió a principis dels 90, però com amb altres discos seus, és el temps el que confereix a Dream Harder major encant, aquí hi ha molt més del que et van explicar.

Però les premisses fàcilment van alimentar qualsevol argument que volgués liquidar-lo abans d'hora. Steve Wickham va deixar la banda al cap de pocs dies d'editat Room to Roam, Anto tampoc era present malgrat l'acreditació en un dels temes, i el nou gir estilístic era un gran salt que no tothom, entre els seus seguidors, va ser capaç d'assimilar. Tampoc era d'estranyar el seu canvi de residència al Greenwich Village de New York, tenint en compte que Easter de Patti Smith Group, i tota la generació al voltant de CGBC li havien marcat des dels seus inicis, així que, com sempre, va seguir el seu instint i va marxar on la reina de l'underground va donar forma als seus discos mítics. Aquell idil·li urbà va durar poc, tan sols mig any després el soroll de la gran ciutat no li deixava sentir el que estava buscant, i el que estava buscant és el que va quedar plasmat en Dream Harder. La seva volta a UK va estar més relacionada amb el seu desencant amb New York que per la repercussió del disc, encara que alguna cosa li va afectar. Hi ha altres detalls extra-musicals que sempre llegeixo en ressenyes, com que l'àlbum havia estat gravat amb músics d'estudi, aspecte que segons qui, és considerat correcte o no. La consigna era clara, The Waterboys ja no interessaven. Era una altra dècada, les noves generacions empenyien amb força, i la roda els girava a favor, també era necessari, necessitaven el seu espai, el seu llenguatge, i en aquestes, discos com Dream Harder no van entrar en els plans de ningú.

El disc té moments d'alt nivell. "The New Life" et posa en situació, avisa que això és rock, i que aquí comença el camí, cadenes fora, és l'hora de sentir-se lliure, la nova vida comença aquí. "Preparing to Fly" té un sol de guitarra antològic i "Corn Circles" és un country-blues de biblioteca, amb una guitarra en segon pla deliciosa, la lletra no és per a tirar coets, parla dels fractals en els camps de blat, planteja el misteri entre la broma i la hipótesis més metafísica. "Suffer" està entre el fraseig de Dylan i Tom Petty amb una guitarra omnipresent i grinyolant. "Spiritual City" és una mena de mantra-redneck acompanyat de sitar curiós i simpàtic. Mike Scott recorre de nou a la saviesa mística de Yeats en "Love and Death" en un altre dels seus poemes musicats que entraria en el seu últim disc sense desentonar, la seva particular visió de la tornada als boscos, a la simplicitat i al passional i net, el retorn del déu Pan plantejat com un gran fracàs de la modernitat a "The Return of Pan" amb un sol de guitarra sobre la melodia de The Pan Within, genial, també busca l'aliança còsmica d'altres somiadors com l'escriptor C.S.Lewis en "Wonders of Lewis", de les meves preferides, un dels moments més relaxats i orquestrats, o d'un altre somiador com Hendrix en l'epístola "The Return of Jimi Hendrix", en què imagina que li passaria al món si Hendrix es fes carn per un dia, imagineu-ho per un moment.

Glastonbury Song

Dream Harder. Somia amb més força. La capacitat per somiar és primordial. Ens diuen, ens suggereixen, ens aconsellen que no somiem, que la vida és com és, que només tenim aquestes cartes marcades que sempre reparteixen els mateixos. Així ens van ensenyar i així ho transmetem als nostres fills. D'aquesta manera arriba la caiguda dels mercats, "l'avarícia trenca el sac" adquireix la seva major connotació i amb el sac trencat i sense la capacitat suficient per veure més enllà del que podem veure, ens anem ensorrant juntament amb l'economia. Llavors busquem la resposta entre debats, anàlisis socioeconòmics i en lectures entre línies de polítiques codificades, caminem com pollastres sense cap entre l'embolic digital social. No trobem res de res. La resposta continua surant a mercè del vent per l'èter des de ja fa massa temps, i gairebé ningú la veu, podria ser com una d'aquestes bosses de plàstic de supermercat que veiem passar davant nostre per un sender al bosc quan bufa fort el vent, passaria davant dels nostres ulls i no ens adonaríem. Podem sucumbir, fins i tot deixar-nos arrossegar en algun moment de flaquesa, de circumstàncies desfavorables, o simplement de falta de perspectiva, però mai deixar de somiar. I això que somiar ja no és tan fàcil, ara ja tenim tan interioritzades les aspiracions formals que tenim escrites en el guió que somiar amb els ulls oberts sembla cosa de nens o de bojos fins al punt d'haver-se convertit en tasca costosa. Tenim els desitjos anquilosats, els somnis atrofiats. Gràcies a déu sempre existiran somiadors nats, als que res els importa sortir de la cleda encara que suposi rebre més d'un cop o de ser assenyalat com als bojos de la ciutat, o fora d'ona. Mike Scott és un d'aquests somiadors, i sap de que va tot això, i et llança un missatge des de la rereguarda, somia amb més força.

Dream Harder invoca l'espiritualitat com una actitud davant del món, més enllà de qualsevol convenció o decàleg del bon ciutadà. L'esperit és inherent a l'ésser humà, suport base d'uns valors, només això. Valors. És la malaltia més greu que patim, més que l'econòmica, més que la política, es tracta de la pèrdua de l'esperit i de tots aquests nobles valors. Honestedat, compassió, humilitat, sinceritat, estima, amistat, empatia, moltes paraules en desús. De res em serveix qualsevol ideologia si no té el suport d'aquestes paraules. Es tracta de recuperar l'esperit, l'ànima si es prefereix, voler ser millor persona i no caure en el parany de com queda la pose. Aquesta visió la tenen pocs, Cohen poso per cas. I no us estic explicant cap pirula, com diu el mateix Mike Scott, només has de girar la mirada cap als enyorats anys 60 i 70 i fixar-te per exemple en All You Need is Love dels Beatles, o My Sweet Lord de Harrison, això per no parlar de les epopeies hippys com Hair, fins i tot els Beach Boys arriben al seu punt místic amb el seu God Only Knows. El déu que nomena en el disc és el nom propi per l'AMOR en majúscules, amor en el sentit més ampli. Hi ha massa aparença, massa imatge, massa de tot el que sobra i molt poc de l'essència que realment importa.

No hi ha altra manera de moure el món, i se li podran donar mil voltes a les insurreccions i les revoltes. Si algú vol revolució veritable haurà mirar cap a dins i somiar amb més força, recuperar l'entusiasme i saber que l'actitud pessimista en els dies que corren està falta de classe i originalitat. De debò algú creu que la solució és tornar al model anterior? Aquest crac només és la irritació provocada per la falta d'aquests valors. La rebel·lió està mal plantejada des de la base. És el desequilibri del Yin i el Yan. Potser el problema estigui en cadascú, en com vam perdre l'esperit i ens deixarem seduir. Esperit, ànima, gospel. Somiar amb més força. Gràcies a Dream Harder, vaig començar a entendre als artistes que en determinat moment de les seves carreres van fugir de tot i es van refugiar sota el que en aquells moments van creure que posseïa cert grau de veritat, mireu a Johnny Cash, a Dylan, a Cohen. Mike Scott també pertany a aquest club de somiadors que encara creuen que un dia una forta pluja netejarà tant despropòsit. Vull somiar més alt i més fort. Reverend Chals a l'aparrll. (Ho sé, estic perdudament místic). Dream Harder.

The Return Of Jimi Hendrix

The Celtic Wall of Rock: The Waterboys a València. Crònica Divendres 13 d'Abril

noreply@blogger.com (Chals) — Sun, 15 Apr 2012 15:11:31 PDT

Ahir es consumava la connexió Mediterrània de la Celtic Soul. Vaig conèixer Mr.Dibud i a tota la troupe adjacent que allà ens vam donar cita, vaig poder estrènyer la seva mà, tot un plaer, entre birres comentàrem el seu concert del dia anterior a Barcelona davant The Wave Pictures i l'últim disc dels Deer Ticks. És gratificant poder conèixer a qui està a l'altra banda de la fibra òptica i intercanviar opinions directament sense teclat pel mig, fer el que tant ens agrada, parlar de música, és clar, em va confirmar que Johnnny és tan autèntic com es presenta en la seva espai Woodyjaggeriano, tot un cavaller del rock. Hi haurà més trobades entre més birres i més rock'n'roll, estic segur.
Era estrany anar a veure el millor representant de la poesia de Yeats i una de les ments més lliures del panorama actual entre les mateixes parets on els dirigents valencians es treuen de la màniga les seves estrambòtiques i il·lògiques mesures favorables a les seves butxaques i en contra dels interessos del seu propi poble. Però l'acte que vaig presenciar la nit de divendres va netejar del tot l'energia negativa acumulada en aquella avantguardista estructura, i vaig pensar de seguida que allò podria tractar-se d'un pla dut a terme pel druida cèltic Mike Scott per a la purificació interplanetària.

He de confessar que esperava un xou centrat en An Appointment with Mr.Yeats, amb la seva nova acompanyant Katie Kim, i un segon guitarra que li donés mobilitat per a l'expressió poètica tal com el va presentar en els inicis de gira, pensava en un xou relaxat propi d'un auditori replet de butaques, i amb projeccions de vídeo a joc. Res més lluny de la realitat, la srta.Kim no va aparèixer en escena, i l'única guitarra la empunyava el propi Scott, tampoc hi havia ni rastre del atrezzo audiovisual, sí un correctíssim joc de llums. Es desmuntaven les meves prediccions, per a bé, i immediatament es va fonamentar un dels millors espectacles de Rock que he presenciat en molt de temps, carregat de blues i molt soul, amb el toc folkie que aconsegueix la formació amb Steve Wickham portant el pes de la tradició en les seves línies de violí, amb una secció rítmica demolidora i un versàtil teclista que va arribar al excel·lent.

La nit va ser un repàs a tota la seva discografia, fins i tot cançons que van ser creades fa més de 20 anys van sonar com mai. El repertori va començar potent amb Rags i el riff de guitarra d'All The Things She Gaves Me anunciava que anàvem a viure una vetllada de bon rock, però va ser la introducció de piano de A Girl Called Johnny la crida que el públic no va poder resistir, el Palau sencer es va posar dret, tocant escenari i ballant a les seves butaques i als passadissos, va ser realment emocionant. Mike Scott dirigia segur el cotarro allargant les cançons a mercè mutant-les cap al blues elèctric de llibre, amb la seva dylanesca manera de cantar en cançons com How Long Will I Love You, també va recordar de Dream Harder (que ningú va tenir en compte en el seu moment) la potent Glastonbury Song. Emocionà sobre manera amb Lonesome Old Wind, una cançó oblidada en l'última posició del Too Close to Heaven i que acompanyada del so B3 del teclat la va fer sonar a litúrgia Soul, em va recordar al Van Morrison més clàssic i va demostrar que quan es lliura en cos i ànima deixa en bolquers a tota la nova cinquena del revival soul britànic. El interludi tradicional The Raggle Taggle Gypsy va donar pas a les cançons del seu últim disc i igual que a Alacant va sol·licitar a un voluntari entre el públic per traduir la seva introducció cap a l'univers Yeats, fins i tot va tenir a l'espontani, personatge de torn, que va pujar a l'escenari per dedicar-los un petó a l'aire a la banda, els goril·les el despatxaren aviat. Les noves cançons no van desentonar amb la resta del repertori i va mantenir l'atenció del públic, no només per la magnífica interpretació musical, a més per l'especial empenta en l'expressió artística davant la poesia de Yeats, amb el colofó del duel musical a mort entre Steve Wickham i James Hallawell, emmascarats i simulant un combat amb els seus riffs entre enrevessats i virtuosos, combat conclòs per Mike Scott qui anava dansant des de la rereguarda amb una altra màscara de tres cares, fins que es va presentar davant el públic i va recitar imponent un dels poemes de Yeats, així va donar pas a una emotiva i vibrant The Pan Within amb què el públic va embogir del tot. Finalitzada la primera part el públic no va deixar de sol·licitar la seva sortida d'una manera contundent. Fins a dos bisos més amb èxits de This Is The Sea i Fisherman 's Blues, els LP's que van marcar la seva etapa de més èxit comercial, va dedicar a l'audiència una sentida A Man is in Love agraït per la seva entrega i disposició. La satisfacció va ser mútua. Mike Scott va aconseguir conduir al respectable a mercè, cridant la seva atenció a través del seu èxits i portant-los cap als seus noves composicions.

A la sortida del concert vaig pensar en el cartell de més d'un festival i en com aquesta nova formació es berenaria a més de la meitat dels participants, reunions hardrockeres incloses. Vaig observar en les cares dels meus companys a la sortida del concert que, efectivament, aquell havia estat un concert especial i Johnny em va confirmar que de les quatre vegades que havia vist a l'escocès, aquesta havia estat la millor. I és que Mike Scott està en plena forma, veu impecable, energia a dolls, només els seus cabells blancs delataven els seus més de cinquanta anys, els seus riffs elèctrics antològics, al costat de les floritures impossibles de Mr.Wickham, una secció rítmica molt potent amb el bateria Ralph Salmins i el baixista Marc Arciero, els sons de Hammond i B3 d'uns teclats a càrrec de James Hallawell que omplien les parts orquestrades dels seus discos. Una formació que va oferir un so potent, perfecte i net. Un xou en majúscules, si pots, no t'ho perdis. Des d'aquí la meva més sincera enhorabona a Mike Scott i als seus pel seu gran espectacle. Un 10. Gràcies Mr.Johnny Dibud.

Rock, tradició, blues, i molt soul.

1. RAGS (A pagan place)
2. ALL THE THINGS SHE GAVE ME (A pagan place)
3. THE THRILL IS GONE (A pagan place)
4. A GIRL CALLED JOHNNY (The Waterboys)
5. THE GIRL IN THE SWING (The Waterboys)
6. HOW LONG WILL I LOVE YOU (Room to roam)
7. GLASTONBURY SONG (Dream harder)
8. BE MY ENEMY (This is the sea)
9. LONESEOME OLD WIND (Too close to heaven)
10. THE RAGGLE TAGGLE GIPSY (Room to roam)
11. POLITICS (An appointment with Mr.Yeats)
12. SONG OF THE WANDERING AENGUS (An appointment with Mr.Yeats)
13. NEWS FOR THE DELPHIC ORACLE (An appointment with Mr.Yeats)
14. MAD AS THE MIST AND SNOW (An appointment with Mr.Yeats)
15. THE PAN WITHIN (This is the sea)

BIS 1º:
16. DON’T BANG THE DRUM (This is the sea)
17. THE WHOLE OF THE MOON (This is the sea)

BIS 2º:
18. A MAN IS IN LOVE (Room to roam)
19. FISHERMAN BLUES (Fisherman blues)

Font del traclist: Espacio Woodyjaggeriano

Ja hi ha alguns vídeos de la nit de divendres, però no fan justícia al impecable desplegament tècnic i sonor del concert, així que prefereixo deixar-vos una de les cançons que més m'agraden del seu últim disc. News for the Delphic Oracle va ser dels últims poemes de W.B. Yeats, en ell es troben tots els elements que li van caracteritzar al llarg de la seva vida, mitologia irlandesa i grega, filosofia ancestral, una mètrica impecable i un ritme que fan de la seua lectura tot un plaer. Això per no parlar de la facilitat amb la qual Mike Scott la porta al seu terreny, en el concert Scott va jugar amb les pauses entre versos i quedava immòbil durant bastants segons davant l'expectació dels oients.

There all the golden codgers lay,
There the silver dew,
And the great water sighed for love,
And the wind sighed too.
Man-picker Niamh leant and sighed
By Oisin on the grass;
There sighed amid his choir of love
Tall pythagoras.
plotinus came and looked about,
The salt-flakes on his breast,
And having stretched and yawned awhile
Lay sighing like the rest.

Straddling each a dolphin's back
And steadied by a fin,
Those Innocents re-live their death,
Their wounds open again.
The ecstatic waters laugh because
Their cries are sweet and strange,
Through their ancestral patterns dance,
And the brute dolphins plunge
Until, in some cliff-sheltered bay
Where wades the choir of love
Proffering its sacred laurel crowns,
They pitch their burdens off.

Slim adolescence that a nymph has stripped,
Peleus on Thetis stares.
Her limbs are delicate as an eyelid,
Love has blinded him with tears;
But Thetis' belly listens.
Down the mountain walls
From where pan's cavern is
Intolerable music falls.
Foul goat-head, brutal arm appear,
Belly, shoulder, bum,
Flash fishlike; nymphs and satyrs
Copulate in the foam.

The Pan WIthin / Because the Night - The Waterboys

noreply@blogger.com (Chals) — Fri, 13 Apr 2012 06:38:02 PDT

Avui el Deu Pan es farà carn

An Appointment with Mr.Yeats & Mr.Dibud

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 11 Apr 2012 14:27:02 PDT

Llums en la nit. Divendres serà especial per partida doble. Una de les raons és que consumaré per fi l'experiència de la Celtic Soul en el concert de The Waterboys a València. I una altra perquè coneixeré al meu estimat Fisherman brother Mr.Johnny Dibud, qui a més em va donar una de les alegries més grans del que porto d'any, ni més ni menys que la invitació al concert. Us podeu imaginar quan vaig veure l'entrada a la bústia del meu correu. La màgia blogguera és més gran que el Nadal. Connexió mediterrània, la Mediterranean Celtic Soul. Com Mr.Dibud penso que An Appointment with Mr.Yeats és la rehòstia, un dels discos que encara segueixo escoltant des que el tinc gràcies a Ned, que em proveeix de tant en tant d'alguna joia.

Que no es parli de The Waterboys no és estrany. Mike Scott és conscient que es balanceja per coordenades que en general el món del rock no accepta, i fa d'això la seva bandera, no és un secret que a Anglaterra tot el que fa olor de tradició és rebutjat lleugerament, (a Anglaterra i en tot arreu) en menys grau a Escòcia i Irlanda, però els seus poders fàctics musicals no exerceixen gran influència, per desgràcia, en les masses actives melòmanes i àvides de música que tirar-se a la gola. És una llàstima, la música podria ser més rica del que ja és. Això no ha significat per a molts cap problema per reconèixer el talent de mr.Scott i el clan dels Fisherman Brothers va creixent com l'energia cinètica d'una carrera discogràfica consolidada i de llarg recorregut en què ha sabut bandejar l'ostracisme cap a la seva música en força ocasions.

Respecte al de Yeats no es tracta d'un caprici, aquest idil·li amb el poeta ja era sòlid en els anys de This Is The Sea, és més, la lletra de The Whole Of The Moon està inspirada en el poeta, si no m'equivoco és una de les cançons que s'interpreten en el directe en el seu honor. L'admiro, és valent, hagués estat fàcil modernitzar uns textos aliens per acreditar l'autoria al mateix artista, això que solen fer alguns cantautors que es vanten de la seva intel·lectualitat, més difícil és cenyir-se a un obert i sentit homenatge per l'amor cap a la poesia de l'autor i pel simple plaer de fer-ho, sense caure en els clixés d'un simple acompanyament sonor d'uns textos de per si genials, per a qui estigui familiaritzat amb l'escriptura de Yeats, (a mi em queda molt, però aquí estic) sabrà de la musicalitat i la lírica de les seves paraules, i això mateix aconsegueix Mike Scott, recitar amb l'emoció que requereix cada poesia i dimensionar-la en la música, culminant així anys de lectura i admiració del poeta irlandès per excel · lència.

Cal l'avís que aquest disc és només apte si les presses i urgències no estan en el teu vocabulari i si pots dedicar-li a un disc més d'unes quantes escoltes ràpides en els speakers del teu ordinador. Menjar exquisit amb més matisos que la paleta de colors del photoshop, cadències suaus, explosions elèctriques, orquestracions mil· limetrades, Mike Scott va de la mà de la tradició anglosaxona, però també és present la seva Big Music i fins i tot el Sonic Rock, és un tots en un, amb Mr.Wickham d'escuder, no podia faltar. Però no vaig a desglossar el disc. Em centre en una de les seves cançons, una que demostra que es pot cantar poesia, es pot sonar en la justa mesura, es pot trobar la melodia d'unes paraules lúcides i a més dir les coses pel seu nom, fan falta més cançons com Let the Earth Bear Witness. Aquí us deixo el muntatge editat per Ian Barratt que es projecta en els seus concerts mentre interpreta el poema musicat. Dedicat a les protestes iranianes en la lluita pels seus drets civils, en el seu moment Yeats va pensar en els qui es van sacrificar per la llibertat a Irlanda, lluny de procedències i nacionalitats és en definitiva una cançó que parla de la llibertat i de com hauríem de recordar per sempre als qui es van sacrificar perquè avui estiguem aquí (... encara que perdent gràcil i alegrement els nostres drets, afegeixo).

La meva estima per aquesta banda no ha minvat ni un mil.límetre, augmenta a cada escolta. Potser aquest divendres es produeixi la catarsi que estava esperant. Les gràcies a mr.Johnny Dibud per il·luminar el meu esperit i aquest racó.

They shall be remembered for ever
They shall be alive for ever
They shall be speaking for ever
The people shall hear them for ever

Let the sea bear witness
Let the wind bear witness
Let earth bear witness
Let the stars bear witness

----

Se'ls hauria de recordar per sempre
Haurien d'estar vius per sempre
Haurien d'estar parlant per sempre
La gent els hauria d'escoltar per sempre

Deixeu que el mar sigui testimoni
Deixeu que el vent sigui testimoni
Deixeu que la terra sigui testimoni
Deixeu que les estrelles siguin testimoni

Música: The Waterboys
Paraules: W.B. Yeats

M.Ward - A Wasteland Companion (2012)

noreply@blogger.com (Chals) — Tue, 03 Apr 2012 13:00:32 PDT

De manera totalment bruta i il·legal m'he posat aquesta setmana a escoltar A Wasteland Companion, més que per la brutor que comporta acumular música al disc dur, pràctica que vaig deixar de fer fa un temps només per salut mental, per ser un incondicional absolut de Ward i no poder aguantar-me més. Pese a la merda política que ens ofega i que ens envolta i que no em deixa dormir, per les nits encara és dels pocs ianquis que poden aconseguir que m'adorma cantant-me bressolades, sí, com al Senior li canten Linkous i Chesnutt. De vegades cal un poc de pau, i aquesta companyia erma me la trau (la pau).

No li cal convéncer ningú, mai no li ha fet falta, al menys des de Transistor Radio. ¿Que ix el típic crític amb el tòpic tan mal gastat afirmant que Hold Time s'estancava i que aquest no diu res nou? per al nivell de qualitat que sol entregar a cada nou disc, estancar-se ja és molt més que la majoria de indie-folkies-ianquis-americana-elquesiguin amb tocs d'afrobeat. Altres vegades, segons qui, ho anomenen consagrar-se, inclús tindre personalitat, les dues qualitats les té. Ahí teniu a Tom Waits fent el mateix disc ja fa temps, i ningú li fa ombra en lo seu, ni ningú li ho tira en cara. Per a mi Ward ja està consagrat i re-consagrat més que l'hòstia consagrà, és més, aquesta setmana santa tinc preparat un sagrari en casa amb quatre minetes (diu V.A.Estellés que mineta ve d'animeta) amb una imatge de Ward amb el lloc preparat per a quan puga fer-me amb la música feta carn.
¿Què dir d'aquest nou disc? primer que és molt bo l'agarres d'on l'agarres. ¿El millor de M.Ward? Ward no té ni millors ni pitjors, tots són peses del mateix trencaclosques, però si m'obligueu a mullar-me diré que m'agrada, així de primeres, tant com Transistor Ràdio, a més que Post War i Hold Time no li fan gens d'ombra. Però es que hi han cançons, i bones, i a mi no em cal res més, com si vol repetir producció pels segles dels segles. Totes ja sonen a altres cançons seves, si esperaves la sorpresa enginyosa de la temporada, si he de parlar-vos clar, no desaprofites els diners i comprat la NME o l'últim engendre dissenyat per a pujar la pobra mitjana de qualitat en la Mtv amb el nom de Lana del Rey, no et fa falta més. En canvi si vols escoltar bona música d'orfebreria, feta amb gust i et faça relliscar un poc aquest estat de malestar, aquest és el teu disc.

Com era d'esperar, cada disc de Ward a més d'un disc d'interès pel seu propi nom, és una excusa per a trobar-se amb els seus amics i col·laboradors, molt de talent per metre quadrat, dels qui cal destacar Howe Gelb al piano, John Parish en la percussió i la marimba, Mike Mogis (Bright Eyes) al orgue, Steve Shelley (Sonic Youth) en la percussió, Tobey Leaman (Dr. Dog) al baix, i vuit enginyers entre els que destaque Tom Schick (Rufus Wainwright) i el ja nomenat John Parish (PJ Harvey). Només luxe ho mires per on ho mires.

Ward continua amb la seva personal revisió del rock'n'roll pioner dels cinquanta amb eixe repicar de piano killer en essència de J.L. Lewis, amb la sensibilitat ingènua i pulcra de Buddy Holly, ja sabeu, cadències suaus, producció perfecta pentinada amb el seu necesser analògic, cançons petites que són molt grans, el seu fingerpicking cada vegada més fi, les acústiques que sonen a glòria i de les que John Fahey estaria ben orgullós, pedal steel de llibre, rocanrols i ritmes que s'apropen als glams de M.Bolan, pianos malenconiosos, peses instrumentals que se'm fan curtes, la veu doblada típica de les seves gravacions, trencadissa i confessional, que no falte. Ward es treu de la màniga una altra lletania atemporal que podria pertànyer a qualsevol dècada passada, present o futura, cançó zen, per a colpejar amb swing el peu en alguns passatges, en altres per a trobar la pau en les nits d'insomni, raconet on relaxar-se d'aquestos temps d'obscuritat i manca de sentit comú que ens han tocat viure. Aquest és un dels ianquis que més vull. Avant Matt, passa, ma casa és també la teva.

Clem Snide - Your Favorite Music (2000)

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 02 Apr 2012 15:19:32 PDT

Estimar allò desconegut és aquesta petita sensació de llibertat quan camines per llocs que no coneixes, quan t'alliberes de les càrregues que vas acumulant i per un moment passes desapercebut pel nou paisatge que recorres. Com quan aterres en un nou país, poses els peus a terra, agafes aire i sembla que tot va a començar de zero, o quan ja portes anys en la mateixa feina i penses que en un altre treball sempre estaràs millor, aquesta última percepció ja queda llunyana, però m'enteneu, xicotets plaers per a ànimes grans. Un dels meus punts febles és Eef Barzelay i el seu grup Clem Snide. Eef és un Buddy Holly d'anar per casa, un gafapasta que dóna dignitat al significat de gafapasta. Que si Pichfork diu que aquest disc té un 2,1 sobre 10, llavors li aconsello a la junta directiva que renovin la plantilla començant pel senyor Michael Sandlin.

Eef Barzelay sembla una ànima turmentada, però no és així, més aviat sap riures de la tristesa i donar-li d'esquena amb el seu particular sentit del sarcasme, i quan no ... amb la seua feble i trencadissa veu, i aquests acompanyaments de contrabaix i violoncel t'acosta a casa una bona manta perquè et quedis absort al sofà mentre l'escoltes i la pluja dona els últims cops més enllà de l'absurd i el destrellat botifarrero de Sant Josep, la primavera ja està ací.

El primer que vaig pensar la primera vegada que vaig escoltar aquest disc és que tenia poca durada, se'm va fer curt. Per a molts un disc petit i insignificant, per a mi d'allò més gran. Perquè es pot tenir l'aigua pels genolls com el grup en la portada (més be anem aigua coll), però l'humor mai hi ha que perdre'l.

I Love The Unkown va formar part de la banda sonora de Rocket Science (2007), si no fos per aquesta pel·lícula el disc de Clem Snide hagués passat desapercebut per a la gran majoria. però a més d'aquesta joia, d'aquesta caramel de cançó, té altres grans moments, com la fantàstica lletra d'African Friend: 'Un home africà bonic. Bé, al costat d'ell, em vaig sentir tan blanc tan blanc com una pàgina d'un llibre que havia llegit però encara no entenia. Així que vaig fer broma d'una fruita prohibida com assenyalant en la nit en una ciutat de salons de bronzejat i amb totes aquestes brillants pantalles de televisió' genial. Que dir de la cançó titular Your Favorite Music: 'la teva música preferida, bé, només et fa sentir trist, però t'agrada perquè et fa sentir d'aquesta manera especial. Et sents especial, et fa sentir com ningú, et fa sentir com ningú però llavors estàs sol i necessites algú que t'ajudi. No et puc ensenyar, per aprendre a estimar-te a tu mateix, no et puc ensenyar, per aprendre a estimar-te a tu mateix. Però aquí hi ha una cançó trista que no vaig escriure per a ningú més'. I la fantàstica versió de Donna, la balada de Richie Valens que sembla escrita per a ell.

Estime allò desconegut

Ella li va preguntar, "Per què no podem estar junts?

Per què és que hem de partir?

Per què vas amb estranys,

Quan t'estic obrint el meu cor?"

"Perquè m'agrada lo desconegut

M'encanta lo desconegut "

Ell va dir que li encanta lo desconegut

Li van preguntar: "Escolta, en quin autobús aniràs?"

I ell va dir: "Bé, realment no estic segur".

"Llavors com sabràs on baixar-te?"

I ell va dir: "Al lloc amb més encant!"

"Perquè m'agrada allò desconegut

M'encanta lo desconegut "

Ell va dir que li encanta lo desconegut

I llavors el seu pare li va aconseguir una feina ben pagada

Però cada dia era el mateix

Bé, el seu pare es va quedar fet pols

quan va renunciar i va canviar el seu cognom

"Perquè m'agrada allò desconegut

M'encanta lo desconegut "

Ell va dir que li encanta el desconegut

El doctor li preguntà a què li temia

"De què fuges?"

Ell li va respondre: "no és por a l'èxit o la proximitat

Sinó a caminar per la vida sentint-me atordit".

"Per això m'encanta allò desconegut

L'amor a lo desconegut "

Ell va dir que li encanta lo desconegut "

Song to Woody per Bob Dylan. 50 aniversari

noreply@blogger.com (Chals) — Tue, 20 Mar 2012 07:25:13 PDT

Avui és Dylan i Guthrie, i l'amic Joserra, els que em serveixen de fars per sortir aquesta sorollosa nit a conduir una estona. Avui es compleixen 50 anys del debut del cantautor per excel · lència, i encara que sigui una revisió d'un post antic em dono la llicència d'actualitzar-lo perquè crec que s'ho val, en Dylan és clar.

Els debuts no han de ser com pretén NME, un èxit a la sortida de meta, la major part dels grans del rock van trigar a treure la seva obra mestra uns quants LP's. Encara que el Freewheelin és el meu preferit és indubtable que Blonde On Blonde va ser el disc que el va consagrar definitivament, i era el seu setè àlbum!!!!!. Així que cal donar-li el seu valor just al debut del septuagenari cantautor de Duluth recuperant 'Song For Woody' una de les dues cançons del seu debut de la seva pròpia autoria, l'altra va ser Talkin' New York, i us deixo a més el passatge de les Cròniques Vol.1 en què Dylan recorda les seves trobades amb Woody Guthrie:

"Tractava de visitar-lo amb regularitat, però darrerament resultava difícil. Woody estava ingressat a l'hospital Greystone de Morristown, Nova Jersey. Des de la terminal de l'Autoritat Portuària prenia l'autobús i, després de hora i mitja de viatge, recorria a peu el tram de prop d'un quilòmetre turó amunt fins a l'hospital, un edifici de granit fosc i amenaçador com una fortalesa medieval. Woody sempre em demanava que li portés cigarrets marca Raleigh. Normalment, durant la tarda li tocava les seves cançons. De vegades demanava alguna en concret: Rangers Command, Do Re Em, Dust Bowl Blues, Pretty Boy Floyd o Tom Joad, la cançó que havia compost després de veure The Grapes Of Wrath. Em sabia totes aquestes cançons i moltes més. Woody no era un personatge cèlebre en aquell lloc, un entorn estrany per a reunir-se amb algú, sobretot si aquest algú era l'autèntica veu de l'esperit americà."

Homenatge a Woody Guthrie en boca de Dylan, espero us agradi aquest video muntatge que em vaig currar fa un temps:

Sóc aquí fora, a mil milles de casa,
caminant un camí en què altres homes han sucumbit.
Estic veient el teu món de persones i coses,
als teus pobres i pagesos, i prínceps i reis.

Eh, eh, Woody Guthrie, t'he escrit una cançó,
sobre un divertit vell món que va donant voltes,
que sembla malalt i està afamat, cansat i trencat,
que sembla com morint i tot just ha nascut.

Eh, Woody Guthrie, però jo sé que tu saps totes les coses que estic dient,
i les que altres vegades pugui dir; t'estic cantant la cançó,
però no puc cantar-prou,
perquè no hi ha molts homes que hagin fet el que tu.

Aquí està per a Cisco i Sonny, i també per Leadbelly,
i per a tota aquesta bona gent que va viatjar amb tu,
aquí està per als cors i les mans dels homes
que van venir amb la pols i es van anar amb el vent.

Em vaig demà, però podria anar-me'n avui,
algun dia, en algun lloc carretera avall,
l'última cosa que voldria fer
és a dir que jo també he tingut un dur viatge.

Lletra de God Dylan

Estem molt acostumats al grup o cantant que juga a buscar un so, al productor que maquilla una cançó per aconseguir certa autenticitat, quan hi ha bones cançons, que és en casos comptats, el resultat de la fórmula és satisfactori, la resta es queda en això, en reproducció. El cas de Dylan no tracta de cap de les dues anteriors, tracta d'interioritzar la música, de buscar l'esquelet, o l'ànima si es prefereix, i fer-la seva per crear les seves pròpies composicions.

Les cròniques mostren un jove inquiet, àvid de coneixements sobre les seves arrels i sobre el folk, la seva passió el va portar a buscar els veritables protagonistes de la història de la música del seu país i a indagar sobre la veritable essència d'aquella veritat cantada, l'art d'explicar històries tal com ho van fer en èpoques pretèrites. Aquesta recerca el va portar als peus de Woody Guthrie, i entre les seves cançons es va trobar a si mateix, a la seva pròpia essència:

"No tenia res a veure amb la resta dels cantants que havia escoltat, ni tampoc les seves cançons. El seu estil personal, la manera en què la seva llengua anava desgranant la lletra, tombava d'esquena. Era com si el tocadiscs m'hagués agafat i llançat contra la paret. Em vaig fixar molt bé en la seva dicció. Tenia una tècnica molt treballada en la qual pel que sembla ningú havia pensat. deixava anar el so de la darrera lletra d'una paraula quan li venia de gust i la cosa causava l'efecte d'una andanada. Les cançons en si, el seu repertori, eren inclassificables. Presentaven una empremta indeleble d'humanitat. Entre totes aquelles composicions no hi havia una sola mediocre. Woody Guthrie arrasava amb tot el que trobava al seu pas. Per a mi va ser com una revelació, com si un àncora molt pesada acabés de submergir-se en les aigües d'un port.
Vaig passar tota la tarda escoltant Guthrie, sumit en una espècie de trànsit, i vaig sentir que havia descobert algun principi bàsic de l'autodomini, que m'havia ficat a la butxaca interior del sistema i que per fi era jo mateix. Una veu en el meu cap deia: «Així que es tractava d'això». Podia cantar totes aquestes cançons, sense excepció, i no desitjava cantar una altra cosa. Era com si hagués estat a les fosques i algú hagués activat un parallamps. " Bob Dylan en Cròniques Vol.1

Comparteixo amb Dylan (això sona pretensiós ... però que carai!!) la fascinació sobre la figura de Woody Guthrie, fascinació amb menor coneixement que el bard ja que a les meves mans no ha arribat tant material. Penso en Guthrie quan surt en una conversa la paraula 'cantautor' perquè és sense dubte el cantautor definitiu, que va inspirar també a Strummer, és més, ho considero la prehistòria del punk, o millor dit, el punk mai va tenir a ningú tan ficat en la merda, tan mullat en la causa i tan autèntic com Guthrie, Dylan ho sabia i va prendre nota ... i tant si la va prendre, perquè si en alguna cosa va sobrepassar a Woody va ser en com treure partit a tot aquest coneixement, com va treure partit en tots els aspectes, el poètic, el musical, el literari, el reconeixement, l'econòmic ...
En definitiva DOS PUTOS AMOS de la història de la música i de la cultura popular del segle XX

Estem en temps de canvi, hem de recuperar l'esperit combatiu del Dylan 62/63 i de Woody Guthrie, l'esperit dels qui llavors van sacrificar tant pels drets que ara gaudim, o he de dir gaudíem? drets que hem anat perdent maquillat amb la crisi i el poder malversador dels nostres dirigents. En la mesura del possible vull recuperar aquest esperit:

This Blog Kills Fascists!!!!!

S'acosten temps de canvis (Sam Cooke)
M'uneixo a Johnny Cash
This Land Is Your Land (Woody Guthrie)

Sant Josep: When You're Strange

noreply@blogger.com (Chals) — Tue, 20 Mar 2012 07:24:32 PDT

He sigut faller pràcticament des de que vaig néixer fins que vaig tindre certa edat, del seny segons deien abans els cures en la confirmació, així que era fàcil ser inspirat pel conte faller de Xavier Aliaga, que a més recomane, y per l'escrit "Combustible para Fallas" de Paco López Barrio, m'ha sobrevingut una espurna al cervell com l'esclat d'un maleït masclet dels collons. Aquesta és la versió que cantaria Santi pels carrers de la tierra de las flores, de la luz y del amor dels Paladins que de l'Art t'ofrenen ses victòries gegantines. Al menys el foc netejarà els carrers aquesta nit.

La gent sembla estranya quan no ets saragüei
Els fallers semblen malcarats quan estàs sol
Les dones semblen malvades si no portes brussó
Carrers de poliuretà de soroll ensordidor

Quan no ets faller
Veus les cares sortir del casal
Quan ets estrany
Ningú es recorda del teu nom
Quan ets estrany
Quan ets estrany
Quan ets estrany

La gent sembla estranya quan no ets faller
Saragüeis malcarats quan estàs sol
Les dones semblen malvades si no portes brussó
Carrers de poliuretà de soroll ensordidor

Quan no ets faller
Veus les cares sortir del casal
Quan ets estrany
Ningú es recorda del teu nom
Quan ets estrany
Quan ets estrany
Quan ets estrany

La gent sembla estranya quan no ets valenciano
"señor pirotécnic" tingues pietat
Reïnes del foc semblen malvades
Carrers de bunyols, de pólvora i de flors

Quan no ets faller
Veus les cares sortir del casal
Quan ets estrany
Ningú es recorda del teu nom
Quan ets estrany
Quan ets estrany
Quan ets estrany

Quan no ets faller
Veus les cares sortir del casal
Quan ets estrany
Ningú es recorda del teu nom
Quan ets saragü
Quan ets estrany
Quan ets estrany

La original:

People are strange when you're a stranger
Faces look ugly when you're alone
Women seem wicked when you're unwanted
Streets are uneven when you're down

When you're strange
Faces come out of the rain
When you're strange
No one remembers your name
When you're strange
When you're strange
When you're strange

People are strange when you're a stranger
Faces look ugly when you're alone
Women seem wicked when you're unwanted
Streets are uneven when you're down

When you're strange
Faces come out of the rain
When you're strange
No one remembers your name
When you're strange
When you're strange
When you're strange

When you're strange
Faces come out of the rain
When you're strange
No one remembers your name
When you're strange
When you're strange
When you're strange

Sincronia poètica. Estellés / Hinson / Males tecnologies (Revisió)

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 19 Mar 2012 09:28:03 PDT

La computadora se'm queda penjada
Ja he reiniciat varies vegades
Peró el directori principal està enganxat.
Potser massa accessos directes
Potser massa software que no cal
L'última actualització fa pudor
He pensat canviar el sistema.
Millor serà escombrar l'ordinador

La democràcia se'm queda penjada.

Ja he reiniciat diverses vegades.
Però el directori principal està enganxat.
Potser massa excessos directes
Potser massa càrrec que no cal
L'última actualització fa pudor.

He pensat canviar el sistema operatiu.

Però millor serà escombrar-la amb l'ordinador

El cervell se'm queda penjat.

Ja he reiniciat diverses vegades.
Però el directori principal està enganxat.
Potser massa excessos d'esperit
Potser massa càrrec moral
L'última actualització em fa pudor.

He pensat canviar de consciència

Però millor serà escombrar-lo amb l'ordinador

Jau l'ordinador
Jau la democràcia
Jau el meu cervell
.

(Açò és el que té començar a descobrir a V.A. Estellés ara a la vellea,
sí, el tema de la rima el duc malament)

Micah P Hinson és estellesià, però ell encara no ho sap.
The Dreams You Left Behind:

Per a tot, hi ha una estació. Pete Seeger & Judy Collins

noreply@blogger.com (Chals) — Sun, 11 Mar 2012 12:07:03 PDT

Quin temps ens ha tocar viure?. Cicles. Som a la baixada, no només en la de dilluns, també en la d'aquesta època moderna que ens va tocar viure. I això no és del tot dolent perquè significa que hi haurà una pujada, més optimista no es pot ser. Quan? Potser els nostres fills, o potser els nostres néts. Ara toca salvar la poca dignitat que ens queda i no plorar massa per haver-nos deixat comprar tan fàcilment. Ho vam tenir tot i ho deixàrem escapar. Per a tot hi ha una estació, és temps d'aprendre dels errors i és temps de reflexionar. És temps d'ensenyar als que vénen que tot pot ser millor.

La lletra de Turn Turn Turn!!! està basada en l'Eclesiatés de la Bíblia, va ser escrita per Pete Seeger i popularitzada per The Byrds,

"No llegeixo la Bíblia sovint. La fullejo de tant en tant i estic sorprès de vegades per la bogeria, i per la saviesa en altres ocasions. Jo ho anomeno el llibre més gran del folklore que mai va existir. No és que hagi molta saviesa en ell, però pots traçar la història de la gent poèticament". Pete Seeger en una entrevista el 1988 "Vaig rebre una carta del meu editor, i em va dir: 'Pete, no puc vendre aquestes cançons de protesta que escrius.' Allò em va cabrejar. Em vaig asseure amb una gravadora i li vaig dir: 'No puc escriure el tipus de cançons que vols. Hauràs d'anar a una altra persona. Aquest és l'únic tipus de cançó que sé com s'escriu' Vaig treure el paperet de la butxaca i vaig improvisar una melodia en quinze minuts. I es la vaig enviar. la setmana següent vaig rebre una carta seva que deia: 'Meravellós! Just el que estic buscant.' En dos mesos ja l'havia venut als Limelighters i després als Byrds, em va agradar molt la gravació dels Byrds, aquell so metàl · lic, steel-guitars... Sonen com campanes ".

Per a tot
Hi ha una estació
I un temps per a cada propòsit, sota el cel
Un temps per néixer, un temps per morir
Un temps per plantar, un temps per collir
Un temps per matar, un temps per curar
Un temps per riure, un temps per plorar

Per a tot
Hi ha una estació
I un temps per a cada propòsit, sota el cel
A l'hora de construir, un temps de destruir
A l'hora de ballar, un temps per plorar
Un temps d'escampar pedres, un temps d'ajuntar pedres

Per a tot
Hi ha una estació
I un temps per a cada propòsit, sota el cel
Un moment d'amor, un temps d'odi
Un temps de guerra, un temps de pau
Un perquè puguis abraçar, i un temps d'abstenir-te d'abraçar

Per a tot
Hi ha una estació
I un temps per a cada propòsit, sota el cel
Un temps per guanyar, un temps que perdre
Un temps per esquinçar, temps de cosir
Un temps per a l'amor, un temps per a odiar
Un temps per a la pau, et juro que no és massa tard

És temps de decidir.
Estar en l'abaixada no significa resignació.
Estem en la baixada i potser és temps de lluita,
D'encabronar-se

As Time Goes By, per Carol Sloane

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 01 Feb 2012 07:24:23 PST

Sempre aprofitava els moments just abans de l'encesa de les llums per punxar As Time Goes By en boca de Carol Sloane, en aquestes hores de la matinada per les meves venes corria la sang diluïda en alcohol i algunes substàncies diverses, i a ningú li importava gens ni mica què sonava pels altaveus, així que aprofitava per agafar-me algunes llicències. No sé perquè, però aquella cançó em feia sentir be. La vaig trobar al fons de la gaveta dels discs en desús dintre d'un socarrimat vinil que contenia diversos estàndards del jazz. Mai abans l'havia escoltat, ni sabia que originalment pertanyia a un musical de Broadway dels anys 30. Aquella cançó sonava estranya venint d'un tipus ebri, malcarat i vestit de negre que es desenvolupava matusserament entre els solcs d'aquella cabina, i més si hores abans havia estat repassant alguns clàssics de sempre, d'aquestos que mai fallen, ja sabeu, els Rolling, Doors....etc, junt a la flor i nata dels èxits brit-pop i grunge que en aquella època tanta sensació ens causaven als joves i tan rebels ens feien sentir. Dono fe d'aquella estranyesa, manifesta per les cares dels que en aquelles intempestives hores abans que el fum i les converses fossin delatades per les llums, encara conservaven sòbria la seva ment, i encara que aquestes ments clares ho entenien com un "marxeu d'aquí que estem farts", responia més a un impuls que es va convertir en una necessitat bàsica i que amb el temps no vaig arribar a entendre massa be, en canvi , en la meva defensa, he de explicar que l'impuls de l'encesa de les llums era marcat normalment per sol·licitud de les autoritats locals més que per el meu desig. Aquella música era idònia per als moments en què ja només quedava esperar la derrota final o que alguna ànima caritativa m'acompanyés fins a la matinada ... o a qualsevol altre lloc on servissin una copa més. Durant anys la tònica va ser, només jo, As Time Goes By i un bon got de bourbon amb gel.

Possiblement aquelles van ser les primeres vegades que vaig escoltar jazz conscientment, bé, és un dir això de conscientment. Anys després l'escoltava de nou de boca de Sam en el clàssic del cinema i em va sobrevindre un record nebulós acompanyat d'aquella melodia, però ni tan sols em vaig preocupar en aquells dies de vi i roses de memoritzar el nom imprès en aquell maltractat vinil. Vaig tardar temps en descobrir-lo, perquè llavors no teníem ni wikipèdies, ni xarxes, ni res de res, només quedava repassar la secció de jazz en les poques visites que solia fer a les, ara gairebé extintes, cases de discos. I em va costar, era dels que em perdia abans que preguntar, potser m'agradés massa perdre'm, però al final ho vaig fer, i un d'aquestos sacerdots aposentats darrere del mostrador d'aquells santuaris em va treure de la ignorància i em va indicar el camí cap al vinil apropiat, aquest del que veieu la portada i que anys després vaig vendre perquè sóc imbècil i a més necessitava els diners. En aquell moment, comprar un vinil d'una senyora entrada en anys ensenyant els seus pits sense tractar-se d'un disc de rock dur, era difícil per a algú de les meves característiques, però aquell pas em va obrir una mica a un món desconegut per a mi cap a les balades de jazz vocal, molt idònies, per altra banda, per als moments de l'abaixada de diumenge. I la portada que en principi em donava vergonya mostrar amb el temps la vaig apreciar, i mirant-la ja de més gran vaig deixar de veure una dona entrada en anys ensenyant els pits, veia una dona orgullosa de ser-ho i amb la satisfacció d'haver aconseguit el seu somni. Ara els temps canvien, i pensem que les ments estan obertes, no sé si serà així, però l'edició en cd que vaig aconseguir anys després reduïa el camp de visió deixant fora les prominències que la sr.Sloane ens mostrava a través d'aquelles transparències... sí, van deixar el somni reflex al seu rostre, però van retallar el seu orgull de ser dona, suposo que va ser la decisió d'algun executiu cocaïnòman d'alguna discogràfica assegut al seu despatx pensant com treure unes quantes còpies més al mercat, i segur que de jaç tendria menys idea que jo.

He de dir-te senyor executiu que Carol Sloane va començar la seva carrera fora de temps, just en el moment en què el rock'n'roll es feia carn en forma de Chuck i Elvis, possiblement tu encara anaves amb bolquers pel món. Ja de petita ho tenia clar, i als 14 anys recorria bars i clubs cantant, als 18 una comèdia musical la va portar per Alemanya per després arribar a formar part de la Les and Larry Elgart Orchestra entre 1958 i 1960. Va substituir a Annie Ross en el trio vocal Lambert, Hendricks & Ross, però va ser la seva aparició en el Newport Jazz Festival la que va fer guanyar a Carol un contracte amb Columbia amb qui va treure dos discos i un directe. Llavors la seva carrera va entrar en suspens arribant a exercir diversos treballs com a secretària fins a 1977, llavors va començar a guanyar-se la fama al país del sol naixent, consolidant-se en els 80 com una de les millors veus que ha donat el jazz vocal de textures sedoses, i que no hauria desentonat en una altra època al costat de Ella, Sarah Vaughan o Carmen McRae. Segons Apolo y Baco, i la seva paraula va a missa en aquests temes, la seva obra mestra és Love You Madly (1988), fantàstic.

Personalment us recomano As Time Goes By (1982) si voleu amenitzar una vetllada romàntica d'espelmes i cuberteria de plata, música relaxada, confessions amagades i el postre en el llit. Un disc petit, acompanyat amb el mínim, piano, bateria i contrabaix, i un grapat de bons estàndards. Amb aquesta banda sonora és fàcil que aquest sopar pugui tenir lloc al bar de Rick, perquè ja sabeu, aquest any va de puta pena, però almenys encara ens quedarà París... (si Sarcozy no la venuda clar).

Has de recordar això: Un bes segueix sent un bes, Un sospir és només un sospir. Les coses fonamentals s'apliquen a mesura que passa el temps. I quan dos amants s'atreuen encara diuen: 'Et vuic'. En això pots confiar, no importa el que el futur porti a mesura que passa el temps. La llum de la lluna i les cançons d'amor, mai estan passades de moda. Els cors plens de passió, gelosia i odi. La dona necessita l'home, i l'home ha de tenir la seva companya. Això, ningú ho pot negar. És encara la mateixa vella història, Una lluita per l'amor i la glòria, Un cas de morir o matar. El món sempre donarà la benvinguda als amants A mesura que passa el temps.

La caverna valenciana, per Bernat Gutiérrez

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 01 Feb 2012 07:22:44 PST

La societat valenciana viu en una caverna, amb una gran foguera al mig que projecta la seva pròpia ombra en una paret (vos sona?). Esperar que es faça justícia amb els corruptes des de dins mateix de la caverna és tan complicat com esperar que aquells que han sortit de la caverna i tornen puguen convéncer a la resta de que fora hi ha un altre món possible.

Però no us enganyeu. A dins de la caverna hi ha lloc per a tots, no sols per al "fatxerio" immobilista i corrupte. Sinó també per a un ampli sector de la cultura "progressista" valenciana, immersa en la força centrífuga del seu propi melic.

Tots són responsables de la vida dins la caverna. Per una banda, la ignorància, la incultura i la mediocritat humana a la que se li ha donat el control del sistema cavernari. I per altra banda la suposada "no-ignorància", la intel·lectualitat de tants "lletraferits" (i ho fique entre cometes) que també han acabat fent de barrera de molts projectes socials, culturals i fins i tot professionals, simplement perquè qui els projectava no era "un dels seus".

Tot açò ho he patit al llarg dels anys en el meu treball. No sóc un "lletraferit. Tan sols sóc un simple fotògraf i dissenyador gràfic que ha format part de diversos equips de treball en el món de la cultura, alguns com a professional, altres per vocació. És en esta carrera de fons on he tingut que lidiar amb tot tipus d'ones en contra. Fins i tot provocades per molts d'aquells amb els qui pensava que teníem més punts en comú que diferències... Però ni jo, ni l'equip en el que treballava era "un dels seus".

Esta és la desgràcia de la societat valenciana. Que tots a la seva manera s'empenyen en format part del sistema cavernari. Cadascú en el seu gueto.

No obstant, i encara que fa molt temps que em sent més "exvalencià" que valencià, continue tenint l'esperança de que el fum de la foguera escampe i permeta que esta societat puga vore més enllà d'un pam del seu nas. Ho crec perquè van sorgint projectes culturals autogestionats (al meu poble per exemple: "La casa cantonera" i recentment "L'espai") que naixen d'una mentalitat SANA i LLIUREPENSADORA per part de gent capaç de moure's més enllà de les influències polítiques i socials. És en aquesta manera de fer les coses on està el nostre futur. És així com s'espolsen les palles mentals i es TREBALLA, ja que el TREBALL diari és el vertader motor que propulsa els canvis.

Ja està be de vore sempre les mateixes ombres a la paret. Enviem a fer la ma ja els dogmes obsolets (d'un i d'altre costat) i apliquem una mica d'I+D tant a les idees com a les ideologies. Si cap opció ens a dut, fins ara, a la "llibertat" com a poble, caldrà començar a buscar altres camins per sortir de la caverna.

És (i serà) en eixos camins on em trobareu...

Bernat Gutiérrez
fotògraf profesional
http://bernatgutierrez.blogspot.com/

Sobrevisquent en el mon lliure, el tren i altres pensaments

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 23 Jan 2012 13:47:01 PST

M'agrada anar en tren, també en autobús, els taxis no m'agraden, no pel preu que tampoc podria pagar, més que res perquè en cotxe si no el porte jo em fa pànic, tinc les meues neures, també per la conducció temerària imperant a la ciutat de les poques llums, i per suposat per la música que em puga posar el conductor, sóc capaç de pujar en taxi i no articular més paraula que la destinació, suposo que això a un taxista li pot semblar estrany, encara que si posa en el transistor l'últim èxit de David Furtamantes o la Genolla o similar, potser si li digui alguna cosa abans que em tiri del taxi en marxa.

M'agrada el tren i m'agrada l'estació de València, no és molt gran però té cert encant, lo de que no és molt gran ho dic amb la boca xicoteta no siga cosa que el Fabra ens faja una megaclotxina gegant estil Calatrava, que mira, em dona un síncope. M'agrada mirar cap amunt i veure la llarga distància fins al cilíndric sostre fet de bigues de ferro molt a l'estil industrial de principis de segle, això pense jo, encara que no tinc ni puta idea d'arquitectònica. Des de petit em va imposar respecte. Recorde de jovenet agafar el tren tot sol només per anar a l'estació a comprar còmics de Batman, freaky que és u. Mai arribava a sortir de l'estació, amb el còmic a la mà tornava a casa.

Sòl anar a València unes dues vegades al mes a veure a un company amb qui col·labore en quefers musicals. En sortir de l'estació m'agrada veure el paisatge dels grans edificis restaurats que l'envolten, crec que poca gent es fixa, pareix mentida que tanta bellesa guarde dintre tant de feixista golafre de diners, fills d'una gran puta. La plaça de bous no m'agrada, bé, només quan ve el circ, llavors si té sentit. Doncs de camí a sa casa sempre travesse pel passatge Dr.Serra, podria anar per un trajecte més directe, però aquest passatge té cert encant decadent, hi ha la primera botiga de discos a la qual vaig anar a la meu vida, la històrica Harmony, sembla com si el passatge s'hagués construït al voltant d'aquesta petita botiga, això m'imagino de vegades, fa temps que no entre en aquell santuari del vinil i la segona mà, més endavant sempre hi ha un home gran assegut a terra i tocant el violí, sempre li done el poc que em sobra del bitllet de tren, no tinc més, i ell sempre somriu, el home ja em coneix i quan em veu entrar al passatge toca amb més empenta, hi ha dies que somie despert i li contracte per col·laborar en el meu disc, (aquest que gravaré quan ja tingui seixanta anys i que em portarà de gira pels geriàtrics del món). Veure el violinista és una cosa que no em pot faltar.

De tornada cap a casa també gaudeixo, llavors sí agafo el trajecte més curt però més pausat que en l'anada, i encara que siguin les tres o les quatre i no hagi menjat no importa, m'agrada el passeig i veure com es desenvolupa la ciutat. Al arribar a l'estació sempre hi ha gent demanant a l'entrada i estrangers de petate, a l'estiu joves turistes i grups d'orientals càmera en mà, és un tòpic però és cert, també repartidors de publicitat de cursos imprescindibles i alguna vegada un gran home de color que et jura solucionar els teus problemes mentre et dóna la targeta de la seva consulta Voodoo. Els últims anys m'he fixat que la gent ja no mira ni s'observa, no passeja, corre, i no escolta, tapa les seves orelles amb uns auriculars, jo també ho faig de vegades, però últimament em molesten, necessito que les imatges i el so estiguin sincronitzats per poder gaudir de l'espai i el temps, veure els viatjants que marxen lluny i imaginar on van i que és de les seves vides. Sabina em va marcar en la meva manera de veure el tren com un símbol d'escapada, aprofite per a reivindicar al cantautor del sud, que per molt que diguin sempre serà un dels millors que ha parit aquest país, el que passa és que canta en castellà i no és cool.
Observar tan detalladament m'inspira més que si em perdo pel reproductor pujant i baixant les llistes dels últims artistes en memòria. Llavors pujo al tren, es posa en marxa i va agafant velocitat mentre surt de València, la gent prepara els seus pods, els seus phones i els seus llibres. Sempre hi ha qui deixa que s'escolti la seva música abans de connectar l'auricular, coses de l'edat del pavo, també els que es connecten a internet, impensable fa uns anys, els que farden de maquineta, els que necessiten fer saber al món que és el que llegeixen, normalment llibres com Els Pilars de l'Avorriment, Ángels i Dimo...polítics ... etc, i els que s'abstreuen en la seua lectura o la seva música, sòl pertànyer a aquests quan em calço els auriculars. Però les últimes vegades ja no, miro per la finestra mentre agafa força el motor, i llavors apareix un altre paisatge. De fons les grues del port, proper a la via un camí de terra per la qual passeja una parella amb un carret rovellat, "pues mira Mari, me dijo que me quería un huevo y me llevaria con su audi al cine, o sea mari, tendré que ir a Jenny y comprarme una blusa con más escote, me dijo mi madre que es buen partido, que a ver si lo cazo" més endavant una roulotte bruta troba habitatge en un gran parkin de cotxes a punt del desballestament, "Messi és un crac, i encara diuen si val els milions que guanya, doncs clar que si" vells blocs d'habitatges perduts als afores i disposats com ratoneres amb un color cara-vista gastat "...em va dir que s'havia separat del seu home, ja li ho vaig dir jo que no era de bona família, d'algú que no està massa ben mirat al poble que podies esperar Pepa", una altra classe de gent que sembla viure en un altre món lluny de l'encant de la capital, "...¿viste el programa de Sóbame deluxe ayer? que super fuerte tia, seguro que lo que quiere es la herencia familiar del torero" als que seria difícil explicar lo cool que és aquest o aquell grup, "doncs ahir em canviaren el móvil per u de tàctil, i mira que el que tenia encara funcionava a la perfecció, pero este mola molt..." o les característiques d'aquest mòbil pel que fa a l'altre, assumptes que suposo superflus per a gent que simplement es dedica a sobreviure. I llavors me'n recordo del violinista del passatge, dels sense sostre de la sortida de l'estació, i dels estrangers de petate perduts a la ciutat. No es tracta de moralina barata, ni de protesta pueril, es tracta d'alguna cosa real que és fàcil veure si et fixes, o potser el nostre dia a dia ens apreta massa com per aixecar el cap, però moltes vegades em miro aquesta gent i em veig reflexat, em veig a mi, però potser també et veig a tú, i llavors recordo la frase "We got a thousand points of light for the homeless man" de Neil Young del Rockin 'in the Free World... que gran eres Shakey.

Qualsevol nit pot sortir el sol al País Valencià

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 23 Jan 2012 06:30:25 PST

Breu resum dels últims anys a la gran Cleptocràcia de la Ciutat de les Arts i les Conveniències, no cal més.

El veritable folklore algemesinenc: Stereozone.

noreply@blogger.com (Chals) — Mon, 09 Jan 2012 11:02:13 PST

Si ja és difícil destacar en el lloc més fosc d'aquesta península amb la música, imagineu si a més et dediques al rock dur. Doncs estem parlant d'un acte d'atreviment, i més tenint en compte que no existeix circuit en viu a tal efecte, en el cas d'Stereozone més que d'atreviment és pura força i actitud.

Veient el resultat u pot començar a percebre que ja han deixat de ser aquell grup de caràcter local que trencava la mà amb les guitarres a tot volum en els pobres esdeveniments en viu de la localitat d'origen i pedanies. Aquest nou treball és una altra cosa, Stereozone ja no és un grup local de cap lloc, i Power és el pont, que si tot va be, serà el primer graó de la seva escalada cap al seu propi cim, i si l'èxit els acompanya, doncs merescut serà. Només caldria per a confirmar aquest pressentiment veure'ls en el cartell d'un festival rock de primera línia, posats a somiar ¿per què no Azkena Rock? estaria be.

Ja tenim el nou vídeo de la cançó Gotta Kill It estrenant Power, escoltant-la se m'ocorren un munt de personalitats a qui dedicar-li-la, inclús seria perfecta per al despertar global (paraula tant de moda) dels cervells atrofiats per la música de les grenyetes mulla-calcetes de la Mtv. Encara tinc pendent el seu directe, la pluja va ser en el seu dia l'impediment per a consumar l'experiència folklòrica més refrescant dels darrers anys, si heu llegit bé, folklòrica, si el folklore té que ser el reflex de la nostra comunitat, ells per a mi compleixen a la perfecció aquesta premisa, són també un reflex molt vàlid dels nostres joves, i pel que va corrent de boca en boca, el directe és brutal. Així que és aconsellable no perdre's la presentació de Power el proper dia 14 de Gener en el Hot Rod Cafe de Sueca, si t'agrada el rock de pes i qualitat, no pots fallar. Power si que és patrimoni de la humanitat, autèntic patrimoni del rock'n'roll. Endavant xicons, a rebentar els timpans dels feixistes que ens han envaït.

Força Stereozone.

Dona, per Carles Pastor

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 04 Jan 2012 02:34:15 PST

No tinc perdó, tinc aquest lloc més abandonat que el govern valencià la cultura. Però hi han cançons com aquesta que em trauen de l'ostracisme que de vegades sap massa bé com empresonar-me. Mitjançant Verkami aquest jove bluesman de Gandia ens delecta amb el vídeo de la cançó Dona extreta del seu fantàstic disc Els Ulls de Bob, adaptació del poema de Manel Alonso. De nou Miquel Gil col·labora amb Carles propiciant el contrast vocal en el que podria ser un duet imaginari entre Tom Waits i Mike Scott, doncs no cal que imagineu tant, ací sonen perfectes, escolteu aquest blues sagnant que denúncia la violència de gènere sense caure en els tòpics i els tics més previsibles. Un camí tortuós que de vegades em viscut de prop o algú ens ha contat, però que la societat encara amaga baix la catifa.

Com molt bé indica en Vicent Xavier Contrí en la seva ressenya del disc al diari Levante, musicar poemes té un doble risc, rebre el rebuig dels literaris al igual que de les audiències més properes al rock, però aquest no és el cas, Carles ha aconseguit un treball redó. Vos deixe amb el fantàstic treball audiovisual de una de les noves referències del cançoner rock valencià. Bé per Carles Pastor. Endavant company.

Senior i El Cor Brutal: Presentació de Gran al Micalet

noreply@blogger.com (Chals) — Wed, 14 Dec 2011 00:26:22 PST

A les preguntes: que és folk? i... com hauria de ser la música popular contemporània? Doncs la resposta no està en el vent. La resposta va ocórrer el passat dissabte al Teatre Micalet. Liturgia del rock'n'roll, presentació del nou disc Gran de Senior i El Cor Brutal amb nota molt alta i el pati de butaques en sold out.

Fotos d'Sven Bala, agafades de Sota la Creuta

Amb Lluna de Mandarina començaven un concert on el gran protagonista va ser el nou disc, sense cap falta de L'experiència gratificant i superant l'estigma de grup produït per Refree portant una producció en alguns punts difícils a molt bon terme. Potser A Tremolar va ser la que més va notar el canvi a directe per no provocar eixe tall dramàtic del disc, res important. Així anaren repassant Gran tema rere tema, amb molt de rock i molt de folk, amb algunes versions, com la genial El Bar No Tanca dels Guided by Voices, o el Vine Que Ja Ix el Sol de M.Ward. Caigueren algunes inèdites no incloses en Gran com el fantàstic càntic a l'amistat Càntic als Germans de Diferent Mare, i La memòria de la carn que porta interpretant al llarg dels anys als concerts, cançons que mereixerien el seu registre a disc (EP?, single?, ànim primos).

Fotos d'Sven Bala, agafades de Sota la Creuta

Amb un interludi on els membres del grup junt a Senior segueren dins d'una cabina amb gira-plats al costat de l'escenari punxant el disc d'un d'eixos ianquis que estimen, i preguntant al públic si estaven a gust, aconseguien així consumar completament la complicitat amb els assistents, moment que les Perletes de Senior entonant repartides des del públic el Tothom Vol a Tothom van baixar cap a l'escenari per a enllaçar amb El Bon Any, un bon moment del concert. Amb el teló alçat per última vegada al concert i a ritme de rock van interpretar la cançó que dona títol al disc amb l'ajuda dels Arthur Caravan i Hugo Mas, un moment absolutament de valenciana+alcoiana.

No, no està clar que el govern siga un covard

I que la gent no s'abrace tot el temps

I es que tot, i es que tot està basat en la prostitució

I ara tots som les putes de torn

(en les últimes dos repeticions es canvia "prostitució"

per "constitució", que per al cas és el mateix)

Aquestos versos ens cantaven a la part final de l'espectacle amb el teló baixat per les protestes dels veïns, el Micalet es jugava les seves portes obertes i la situació que ja no estranya, no va desmerèixer ni un segon el concert. Aquestos versos no inclosos en Gran podríem resumir ben be l'esperit d'una nit on lo políticament correcte no va existir, per què ja sabeu tots que les paraules "polític" i "correcte" són dos termes totalment oposats, una nit on el costumisme no va ser un reflexe de les activitats superflues de la nostra quotidianitat a ritme d'ukelele ramblero, més bé l'intent de despertar a tothom abans no ens ho furten tot, o siga, el folk ben entès, el que deuria apropar al respectable a la realitat descoratjadora que ens envolta, a més dels seus bressols per a xiquets amb molt de sexe, budells i amor. I tot açò en mans de Senior i El Cor Brutal és ni més ni menys que Gran.

Per a despedir al públic Senior i El Cor Brutal esperaren en la porta del teatre entonant amb ukeleles, mandolines i guitarres:

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://lacasacalba.bandcamp.com/track/dqlpec"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;DQLPEC by Senior i El Cor Brutal&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>

Bandcamp Gran

Ací teniu l'especial que li dedicaren en eixe canal que abans

podíem veure i ara no...com es dia cony?, aahh si Tv3

Entrevista en l'Altaveu per Enderrock

Senior i el Cor Brutal es fa "Gran" from enderrocktv on Vimeo.

Càntic als Germans de Diferent Mare:

El Bon Dia, per Arthur Caravan

noreply@blogger.com (Chals) — Thu, 17 Nov 2011 03:38:53 PST

Ja arriba el bon dia?

obri els ulls

besa el cel

estreny fort el balcó

per a rebre el bon dia

fes volar les il·lusions

cap on naix l'horitzó

allà on creix el bon dia

deixa anar els dolços moments

posa a recer el cor

baix de la buganvilla

prega molt per oblidar

deixa caure els plors

sobre la teula grisa

tanca els ulls

resta en pau

que el dolor es fa cançó

quan s'amaga el bon dia

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://arthurcaravan.bandcamp.com/track/el-bon-dia"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;El bon dia by Arthur Caravan&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>

Carcoma - Mejor en el infierno (2010)

noreply@blogger.com (Chals) — Sun, 13 Nov 2011 13:27:53 PST

Vaig llegir una entrevista a Joe Henry en la que argumentava que en l'actualitat l'originalitat està sobrevalorada, i tinc que donar-li la raó. De vegades gran part de la premsa perd el temps buscant la pedra roseta del rock, veient en grups sense talent possibilitats de venda per tindre algun element innovador o poc vist. És el dilema de sempre. Per la meva banda sempre he optat per fixar-me en la passió amb la que s'interpreta, amb les sensacions que et transmet, amb el missatge que l'intèrpret o el grup pretén fer-te saber i en aquest sentit Carcoma representa a eixa part de la musica que viu el rock com part de la seva vida, com a una manera d'expressió pura i neta dels interessos comercials dels taurons que viuen del negoci del rock. Una prova del que dic és l'enllaç per a la descàrrega del disc que trobareu en els comentaris, facilitat per Juanvi, component del grup.

Mejor en el Infierno

Des de la portada ja podem veure l'actitud de la banda, amb ganes de dir les coses com son lluny de formes políticament correctes. Millor en l'infern, bona afirmació tenint en compte en mans de qui està aquesta societat. El primer tema que vaig escoltar va ser "La pistola de Papa", un clar i original atac a la família Bush, tema que un amic em va recomanar escoltar, i coses de la vida, dues setmanes després estava parlant amb Juanvi, guitarra i veu de Carcoma, i a ell tinc que agrair la possibilitat de poder escoltar el disc sencer.

Musicalment "Mejor en el infierno" funciona com un catàleg del punk-rock patri, via Los Enemigos, La Polla Records, Siniestro Total i sobre tot em recorden potser per la veu, als Extremoduro dels inicis, als de Rock Transgresivo i Deltoya. També referències a clàssics del gènere, com els Ramones., inclús pot intuir-se un poc dels Rolling Stones quan baixen les revolucions. Molts riffs contagiosos, himnes de rock urbà per a corejar en directe i lletres que opten per la crítica social ridiculitzant alguns aspectes de la vida quotidiana que la gran majoria ha pres com a normals, amb joves sense esperit que només tenen com a objectiu la festa del cap de setmana en "Paladar" i "El gallo de Corral" o els qui prefereixen quedar-se a casa per a jugar amb la seva consola en "El Rey de las Cuatro Paredes", atrevint-se a posar el dit a l'ull dels Bush en "La Pistola de Papa". El meu tema preferit és "Mundo enfermo", una breu descripció dels càncers de la nostra societat, el seu tema més hard-rock, que recorda, salvant les distàncies, als Barón Rojo. La més radiable podria ser "Mejor en el infierno" amb un ritme contagiós i una harmònica molt ben posada que l'apropa al cançoner Stones, també tenen un himne rock com és "Quiero ver que sonries", un gran tema capaç d'alçar-te l'ànim als dies que et trobes vençut. Un disc que creix en cada escoltada i que no decau en cap moment. Si us assabenteu d'algun concert d'ells prop la vostra casa no dubteu en anar, passareu una gran vetllada de pur rock'n'roll, per a estar més al corrent de les seves actuacions teniu l'enllaç al facebook baix l'article.

Quiero ver que sonríes

A continuació una entrevista concedida a NSVSR:

Com formareu la banda? va ser fortuït o ja us coneixíeu d'abans?

En primer lloc volia felicitar-te per aquest fabulós bloc que tens i agrair-te que ens faces aquesta entrevista. La banda la formarem totalment per diversió i per aprendre, perquè tens que tindre en compte que alguns de nosaltres no sabíem quasi ni tocar. Els 5 components érem tots coneguts del nostre poble (Gata de Gorgos). En tot aquest temps ha canviat un poc la formació, però actualment tornem a ser tots del poble, i gràcies al grup, molt bons amics.

Per què el nom de Carcoma?
Doncs el nom és perquè Paco, un dels nostres guitarristes, és fuster, i no se com un dia estàvem parlant del corcó, o siga, la Carcoma, i ens va agradar com sonava. Senzillament és això.

Quan de temps porteu en actiu com a Carcoma?

La banda la formarem cap a finals del 2004, aproximadament.

Com feu les composicions del grup?, algú porta una idea i se treballa? o surten de manera natural entre tots?, i les lletres?

Amb la música normalment algú porta alguna idea i entre tots la treballem. Les lletres no, normalment les fa algú en s'ha casa i així es queden. El que està clar és que el resultat final és de tots, tots col·laborem en la composició i cadascú aporta lo seu.

Quins són els temes que vos mouen a escriure cançons?

Temes del dia a dia. Coses que ens pareix que deuen de ser criticades, experiències personals, amor, desamor... El que no ens agrada molt és clavar-nos en política.

Quines són les bandes de rock que més us agraden?

Som molt fans del rock en general. Tenim gustos molt diversos i lògicament cadascú té les seves debilitats, encara que hi han moltes bandes que ens agraden a tots. Algunes d'elles serien Led Zeppelin, The Rolling Stones, Pixies, Ramones, Metallica, AC/DC, Nirvana, Manic Street Preachers, Thin Lizzy o E' Nuff Z' Nuff... I a nivell estatal, Los Enemigos, Siniestro Total, Sonotones, 091, Uzzhuaïa, Barricada, La Polla Records, Los Ilegales, Platero y tu, Loquillo y Los Trogloditas... I un llarg més, com et deia som consumidors compulsius de música, però aquestes serien algunes de les que més ens agraden.

Que penseu de la situació actual de la musica en València?

Pense que ha millorat molt. En la que ha segut sempre la ciutat del bakalao últimament estan eixint bandes realment bones, com per exemple els citats Uzzhuaïa, que pensem que és un dels millors grups estatals del moment. I també hi han altres molt bones com Babylon Rockets, Sweet Little Sister o Stone Circus.

I respecte a l'afirmació de que la industria discogràfica està en crisi, (que sol dir-se en alguns mitjans de comunicació)?

Bé, jo pense que és obvi, vivim en els temps del mp3, i per a les noves generacions comprar discos forma part del passat. Per lo tant no hi han moltes discogràfiques que aposten per grups de rock nous, van a lo segur, i d'aquesta manera és molt difícil que isca una nova banda que ho canvie tot, com feren Nirvana en la seva època, per exemple.

Quina és la vostra postura respecte a la situació actual que s'està vivint de crisi?

És molt trist. La forma en la que funcionava el tema de l'habitatge i la construcció s'estava anant de mare i ha tingut que passar açò. La veritat és que hi ha molta gent que ho està passant molt mal, i el pitjor de tot és que pareix que vaja per a llarg.

Si vos donaren la possibilitat de telonejar al grup que elegireu, quin seria?

Difícil de dir... Lògicament cadascú de nosaltres et diria un grup diferent. Si et diguera alguna glòria de l'estranger seria flipar massa, així que vaig a per un estatal. Si Josele reunira a Los Enemigos seria una passada obrir per a ells, però crec que això també seria flipar massa... jejejeje!

Teniu dates per a propers concerts?

Doncs si. El 18 Setembre estarem en el Pub La Canya de Benissa acompanyats per Ultrabotox, una banda punk de València. I eixe mateix mes segurament estarem també en la Tasca d'Albarda de Polop de La Marina, però encara no em concretat la data. Salut!

La formació al complet són Juanvi, guitarra, cors, harmònica. Cento, Bateria. Jaume, Baix. Paco, guitarra. Vicent, veu i guitarra. Gravat als estudis RPM i amb la unitat mòbil entre Octubre i Novembre de 2009. Les tasques de producció i gravació a càrrec de Jaume Faraig, que també toca l'orgue hammond en el tema "Come-cocos" i cors en "Nunca", mesclat per Roger García, que també toca la guitarra acústica en "Mejor en el infierno", masteritzat per Mario G.Alberni en Kadifornia Mastering (Cadis).

Els de Gata de Gorgos han aconseguit un gran disc de rock, la meva més sincera enhorabona. Esperem tinguen la sort que mereixen i puguen fer escoltar la seva veu, qui sap... potser algun dia estiguen al costat de Josele amb Los Enemigos en algun escenari.

myspace | facebook