NO T'ESPANTIS

SALMONS

noreply@blogger.com (Orland) — Tue, 06 Jul 2010 11:29:00 +0000

Les persones som una mica com els salmons.

venen de l'immens mar obert

però pujen un riu contracorrent, fent un esforç inimaginable

per arribar un estany de muntanya

on troben l’amor,

i també la mort.

Però és el mar que corre per les seves venes el que els ha permès fer aquests viatge. Sense el mar, aquesta aventura mai no hagués passat.

CRÍTIQUES

noreply@blogger.com (Orland) — Tue, 06 Jul 2010 11:07:00 +0000

L’altre dia vaig veure un article a l’AVUI que parlava del mateix que vull parlar jo, es deia “La nova àgora” i més o menys comentava el fàcil que és donar la opinió amb les noves tecnologies i com les opinions més populars no solen ser les més autoritzades, cultivades, mesurades, com vulgueu dir.

No puc evitar llegir els comentaris de les notícies d’Internet, quan veig que ha passat alguna cosa no em resisteixo a veure que hi diu la gent com jo. Normalment després de llegir-los tinc una enrabiada. Els comentaris són en un 90% un conjunt de tòpics suats, acusacions sense fonament, insults i raonaments menys que infantils. El comentarista mig sembla tenir un ideari polític de la ultradreta més demagògica i uns coneixements científics propis d’un bruixot de tribu no gaire espavilat. Té uns desigs nuls de debatre, que fan que passi directament al menyspreu i a l’insult quan veu una opinió contrària. Tot això sense entrar en temes tan esotèrics com al ortografia i la sintaxis. Mai de la vida havia llegit ni sentit bajanades tan grosses com les que veig molt sovint a Ïnternet.

En canvi, conec foros especialitzats en determinats temes on pots trobar informació molt millor que la que donen els diaris, que allà són menyspreats per la poca qualitat de les seves notícies.

Internet és una finestra al mon, a dins hi ha de tot, només cal saber buscar. La meva queixa, més que queixa lament, per què no hi ha un responsable, és que, com al carrer, el soroll que fan els cridaners no ens deixa escoltar allò que és realment interessant.

Això és molt greu, perquè sembla voler dir que la conversa seriosa és només per a quatre escollits i que quan dones veu a tothom la conversa deriva en un guirigall absurd del qual només surten bajanades. Jo penso que això no és cert, que parlant tranquil·lament amb qualsevol persona és pot aprendre molt. Penso que si parlés una estona fins i tot amb els que escriuen a la xarxa els comentaris que em treuen de polleguera podríem tenir un intercanvi d’idees interessant.

Llavors, per què això no passa als comentaris? Potser és que a Internet busquem bàsicament popularitat i la realitat de cada dia ens ensenya que la popularitat té poc a veure amb el pensament i molt amb la histèria, la agressivitat i la manca de respecte.

I això tampoc no és gaire bo.

Amb tot això se'ns va morir fa poc un gran crític de la societat, una veu mesurada i lúcida, que parlava de les coses amb imaginació i intel·ligència. Hagués volgut fer un homenatge a Saramago, però no el conec prou, que serveixi com a tal aquest atac als que no han après d'ell.

INSATISFACCIÓ

noreply@blogger.com (Orland) — Thu, 27 May 2010 16:49:00 +0000

Jo, fa anys, de jovenet, era molt intuïtiu. Després, en créixer em vaig dedicar a analitzar les coses, a desmuntar-les per veure com funcionaven. Ara ja fa un temps que em limito a esquivar els cops, penso que el algun moment em vaig equivocar en un trencant i vaig anar per un camí equivocat.

El blog em permet tornar al anàlisis, i a vegades em permet ser intuïtiu i tot i escriure tal com raja, és quan queda millor. En algun moment potser trobaré el trencant perdut i aniré a parar on vulgui que hagi d’estar ara mateix, de moment, de veritat que no ho sé.

Ara la meva vida ha començat a canviar i sembla que m’acosto a la felicitat en lloc d’allunyar-me’n. No sé si he trobat un trencant perdut, encara que alguna cosa hi ha d’això. El que ha passat és la meva producció bloguística ha baixat encara més, encara que no vull estar-me’n d’escriure. Deu ser que necessito un cert nivell de frustració per escriure. Llavors, ara he de donar-me un temps per generar noves expectatives i arribar amb elles al nivell de frustració adequat per començar de nou a escriure. És una mica depriment, si t’ho mires bé és una manera d’apostar en contra teva per així no perdre mai del tot.

Pensava que no trigaria gaire a arribar al nivell adequat d’insatisfacció. La política m’ajudarà molt per què sembla que ens espera un futur bastant dretà, després de uns anyets amb els meus al poder segurament tornaré a passar a l’oposició. (Al menys això em servirà per, quan algú em digui que un tiu que pixa al mig del carrer és un revolucionari, contestar-li sense embuts que un tiu que pixa al mig del carrer és un tarat i que, si pensa així, amb ell ja hi son dos).

Aquest escrit ha anat progressant amb el temps, han passat mesos entre una frase i la següent. Ara la realitat ha corregut encara més del que em pensava i potser ja tinc prou mala llet per tornar a escriure. I si no, potser ho arreglarà el nostre govern la setmana que ve quan em baixin el sou.

Amb aquest estat d’ànims constato una impressió que tinc sovint ara que les coses van malament: He vist a prop meu que si tots som en certa manera uns herois, també tots podem ser mesquins i pusil·lànimes. He tingut absurdes baralles que viciaven l’ambient per una engruna de popularitat que no valia l’esforç. He vist a gent que desitjava la derrota dels seus per poder dir que ja l’havia anunciada. I no, no estic parlant un altre cop de política, que també valdria, tot això ho tenia al costat, jo hi era dins, en realitat.

No estic contradient el que havia dit altres vegades. Segueixo creient que la natura humana és espectacular Aquesta és una intuïció, una de les poques que encara tinc. I no em cal anar a parlar amb els millors investigadors del mon per confirmar-la, la crec i ja està. Així estalvio molt en viatges, que ja va bé. És mes, penso que hem de valorar encara més les alçades a les que poden arribar les persones si pensem que han de pujar de tan baix com les hem vist estar en altres moments.

En aquest moment, mentre escolto tristament com els lampistes foraden la paret de la cuina, em deixo portar per un pensament negatiu més: Com és que les actituds mesquines, pobres i covardes són justament les que els homes més valorem, les que fem servir per tractar les coses importants i les que destaquem a l’hora d’escollir aquells que les tractaran? En quin moment de la història vam deixar de seguir aquell que ens portava a caçar el mamut i a agafar la torxa de l’arbre que cremava i ens vam fer admiradors del que es queixava amargament mentre moria de gana amagat en un racó?

Aquesta, clar, és només una impressió, no és veritat, si no, no hauríem pogut arribar fins aquí, però de vegades la sensació és molt forta.

LA FI DE LA INFANTESA

noreply@blogger.com (Orland) — Tue, 09 Feb 2010 22:07:00 +0000

Tenia ganes de llegir aquest llibre fa temps sense acabar de trobar el moment, fa poc el vaig trobar i vull transmetre-us les meves impressions.

El principi del llibre és bastant decebedor, les idees polítiques d’Arthur C. Clarke semblen estar força lluny de la fi de la infantesa, més bé semblen les idees d’un nen. Planteja una utopia sota vigilància. Un model inviable de societat que fins i tot fa por, per què és massa semblant al que està en el cap d’alguns éssers humans amb més poder que seny. El que sí que és, és coherent amb l’escenari que dibuixa: l’arribada d’uns éssers provenints de l’espai molt més avançats que la humanitat.

Hem de pensar que el llibre el va escriure el 1954, des de llavors les idees sobre com serà el futur han evolucionat força. Les preocupacions dels supervisors pel seu aspecte, li faran molta gràcia a qualsevol que hagi llegit a Greg Bear. Una civilització tan avançada hauria de poder modificar la seva forma a voluntat.

El llibre millora molt a la tercera part. A l’hora de parlar del destí de la humanitat, l’Arthur C. Clarke és un dels millors, sinó el millor, tot el final de la novel·la és ple d’un dramatisme poètic, que apareix sovint a les seves novel·les. Val la pena aguantar la primera part per poder gaudir llegint el trist destí dels supervisors, de l’astrònom Jan Rodricks, de la humanitat en general.

Aquesta tristor té en aquest cas alguna cosa a veure amb el títol, la fi de la infantesa és una cosa trista per si mateixa. Potser no en tots els casos, no tots recordem la infantesa amb nostàlgia, però en abstracte sí que ho és.

La idea de l’evolució dirigida és una altre que li agrada molt a Arthur C. Clarke. Apareix al seu llibre estrella: “2001” però és una idea força comú a la literatura, també apareix a “Hacedor de Estrellas” d’Olaf Stapledon, on es parla d’una entitat còsmica força semblant a la que suggereix aquesta novel·la, i és una de les idees centrals de les sèries del David Brin de “Marea Estelar” i companyia. També hi és, d’alguna manera força cínica, a la sèrie del “Mundo Anillo” de Larry Niven, no recordo si a la primera o a la segona part. I també de manera més grollera, en la meva opinió, a la Ràdio de Darwin de Greg Bear.

Ja fa menys gràcia quan la trobem a la literatura suposadament científica. En realitat l’evolució no ha de ser necessàriament cap a una major complexitat. Està molt bé el capítol de la fantàstica sèrie Star Treck Voyager en que dos protagonistes veuen accelerada la seva evolució, al principi són cada cop més intel·ligents ... però acaben convertits en dos llangardaixos. No recordo haver vist un tractament així del tema en cap altre pel·lícula.

Aquesta setmana s’ha estrenat la pel·lícula del llibre de Cormack McCarthy “The road”. És una història que també parla de la fi del mon. Hi parla d’una altra manera encara que també té tristor i una poesia. El llibre és molt dur i molt trist, ja vaig parlar d’ell fa temps. Torno a treure el tema per lligar-ho amb una cosa que vaig escriure fa temps en un dels meus últims escrits: quan tot pot fallar, la cosa més segura que tenim, la única de la qual podem respondre, som nosaltres mateixos. Penso que aquesta història també va una mica d’això, vista així em sembla més bé un cant a la humanitat: en un entorn tan terrible, els protagonistes segueixen sent humans.

L'INCERT FUTUR

noreply@blogger.com (Orland) — Mon, 30 Nov 2009 19:58:00 +0000

El dia 17 de novembre, Rodamots il·lustrava la paraula MESTRETITES amb un text que sembla referit a mi, Forma part d’un discurs de Teresa Amat que em sembla que parlava dels blogs. Definia una categoria com:

“Tenim els pesats mestretites que opinen un poquet del que saben una mica, bastant del que saben a mitges i molt del que no saben gens.”

Així doncs, com sempre, vaig a parlar molt del que no sé gens. Ni jo ni ningú, per què vaig a parlar del futur.

Millor dit, no parlo ara sinó que copio un text que se’m va acudir fa un temps, quan començava la temporada del raïm. És un text del passat que parla del futur, o sigui, en part, del present.

“EL RAÏM A LA AMANIDA

Darrerament estic llegint el llibre “El Cisne Negro” de Nassim Nicholas Taleb...

També em va passar que el dimarts, en mig de la successió d’entrebancs que està sent tota la setmana, vaig trobar un raïm a la nevera.

No tenia massa clar d’on havia sortit però com que estava aprofitant una mica de temps lliure que tenia per fer una amanida d’arròs hi vaig afegir uns quants grans sense pensar-ho gaire.

I va quedar la mar de bé. El raïm li dona dolçor però també una mica d’acidesa i contraresta molt bé la fortor de la ceba, i a més és més fàcil d’afegir que la poma.

Ara que ja sé que el raïm era un regal, s’ha acabat. N’hauré de comprar més quan pugui anar al mercat.

O sigui que d’una situació d’improvisació en un estat d’atabalament, va sortir una bona idea. No sé si se li pot dir idea per què no hi pensava gaire quan ho vaig fer i no crec que sigui un mèrit meu en absolut.

El senyor Taleb, deia, ens ve a dir (he llegit aproximadament la meitat del llibre, m’ho estic prenent amb calma, però crec que he captat la idea general) que la realitat (almenys a la nostra escala, afegeixo jo) està dominada per successos altament improbables que tenen unes conseqüències molt importants. Ell anomena aquests successos “cignes negres”.

El missatge d’aquest llibre, penso jo, és esgarrifós. El que diu és que qualsevol sensació de seguretat i control és falsa, el que tindrà realment importància a la nostra vida serà alguna cosa que no havíem previst.

La seva pròpia vida és una demostració (“?”) d’aquesta afirmació. Va néixer al Liban i la seva pàtria va patir una destrucció que ningú creia possible. El seu és un cas especial, clar, però pensem que la seva “especial” situació és compartida per gairebé tots els habitants del mon de més de cinquanta anys, les vides dels quals van ser sacsejades per una guerra mundial que ningú creia possible uns anys abans que passés (“!!”).

I no cal buscar fets tan dramàtics, els cignes negres estan apareixent constantment. Avui li deia a un company de feina que cada any tenim un parell de successos molt improbables que no havien passat mai abans. Això et fa perdre bastant les referències.

En aquest escenari està clar que no cal donar massa valor a la experiència, o millor dit, cal donar-li valor si el que ens diu és que hem d’estar preparats per qualsevol cosa. L’experiència, com la saviesa, ens ha de parlar més del que ignorem que del que sabem.

Llavors el més important és la capacitat de reacció davant del que pugui venir. La flexibilitat i la capacitat d’adaptació estan per sobre de la superioritat basada en el domini de qualsevol mena en una situació concreta, per què cap situació dura eternament i no sabem que vindrà després. La improvisació no és que sigui una virtut sinó que és la manera com actuem normalment, encara que no ho vulguem reconèixer, per què sinó ja no hi seríem aquí. Això em fa pensar en un escrit que vaig fer fa uns mesos sobre l”’èxit” evolutiu i y també en l’anterior, de la maduresa. Poder ser madur és saber que no et pots refiar gaire de res.

En realitat, si contemplem la totalitat de la vida, les persones tenim molt més de Indiana Jones i molt menys de pacífic notari que no es mou de casa.

En Taleb es defineix a ell mateix com un “escèptic empíric”. La definició dona que pensar, a mi em combina bé amb un estat de pensament “nihilista” que he descobert en mi mateix darrerament.”

Ara mateix, instal·lat en el incert futur que no podia encertar a imaginar quan vaig escriure això, estic encara més desconcertat. Per què ara necessito seguretat, ja no es tracta de predir el futur sinó de ser capaç de forçar-lo, de convertir-lo en allò que volem que sigui.

Ja no val ser nihilista, estar preparat per el que vingui, lleuger d’equipatge i saltar del taxi quan les coses es posin malament. Ara duc una pila de maletes i hi ha gent amb mi que poder no podrà saltar com jo ... bé, segur que no podrà, ni jo podria saltar ara mateix fet i fet. En tot cas ja no val saltar sol.

I que puc fer? A que em puc agafar en l’incert futur? Al menys apostaré pel que tinc més a prop, per mi mateix. No és una aposta del tot segura però és el millor que tinc. Per la resta del mon no puc parlar, però jo no fallaré. I quan vingui la gran onada, sigui en la forma que sigui, ja trobarem la manera de sortir-nos-en (si he pogut escriure aquesta paraula ja no em fa por res) tots junts. Al cap i a la fi tots som Indiana Jones.

Del golf com esport olímpic

noreply@blogger.com (Orland) — Mon, 12 Oct 2009 10:49:00 +0000

Tots voldríem tenir uns contraris com els del “Senyor dels Anells”, els autèntics poders de la foscor, l’encarnació del mal, dolents sense cap dubte, molt més poderosos que nosaltres però prou maldestres per permetre la nostra victòria final. Fins i tot en alguns foros esportius es parla dels rivals en aquests termes: “avui anem a jugar a Mordor” i coses semblants. A la rivalitat esportiva, la més artificial que existeix, on el rival només porta uns colors diferents, hem de atribuir-li totes les característiques del mal, és agressiu, feixista, prepotent...

En altres històries, els dolents es tornen bons, és l’estil, gairebé rutinari de “Bola de Drac” on els enemics d’una confrontació es converteixen en els aliats de la següent. O la conversió de Darth Varder a “Star Wars”, una història que en el primer capítol semblava un altra mostra de maniqueisme extrem i es va transformant, va madurant, fins explicar-nos la caiguda de l’Anakin Skywalker a la segona(primera) trilogia. És un cas estrany, la història d’un bo que es torna dolent, també hi parla d’això el “Senyor dels Anells”: la influència de l’anell...

A “Esperant els Barbars” la identificació de l’enemic és més subtil: l’enemic veritable és un dels nostres. Un que es presenta dient que ens protegirà d‘un enemic exterior, que no existeix, i inicia una lluita que acabarà primer amb la nostra ètica i amb la nostra ciutat finalment.

Aquesta idea és més realista: l’enemic és un dels nostres, el mal està dins de nosaltres, de cada un de nosaltres. També és menys agradable, a vegades creiem que “l’altre”, “el diferent” que és l’enemic, però encara més ho desitgem en sentit contrari: volem que l’enemic reconegut sigui diferent, que sigui “l’altre”. Quan el dolent és algú del nostre entorn, de la nostra classe social, un veí... ens quedem paralitzats, perdem les referències i no sabem que fer.

L’enemic perfecte, desitjat, també ha de reunir totes les característiques del mal, mentre que nosaltres, els bons, hem de representar el compendi de les virtuts. A les “pel·lícules de l’oeste” més antigues, els dolents portaven cavalls negres, al “Senyor dels Anells” els dolents són lletjos i desagradables mentre que els bons son tan macos que sovint semblen efeminats. El monstre, el lleig, sempre ha estat el dolent i els “guapos” sempre hem estat bons i les nostra mare “la dona més maca del mon”.

A les series “Star-Treck” i “Star-Gate” les naus enemigues solen ser més poderoses però tenen una seguretat lamentable, sovint els protagonistes es passegen per una nau enemiga sense que ningú se n’adoni. Si ens trobéssim en unes circumstàncies similars a la vida real, cap dels plans que fan servir ells ens funcionaria gens ni mica. Ens agrada que els rivals siguin maldestres, i al mateix temps més poderosos que nosaltres. Ens agrada sentir-nos herois.

A la lluita real cal conèixer les virtuts del enemic per poder-les combatre. Els terroristes sovint reuneixen moltes de les virtuts dels herois, les que voldríem pels nostres: Són valents, són hàbils, s’enfronten a un enemic molt més poderós i donen la vida per una causa. A nosaltres ens repugna reconeixeu-ho, els que els han de perseguir tenen la obligació de saber-ho si els volen vèncer.

Conèixer l’enemic és necessari per combatre’l i si el coneixes acabaràs per descobrir que no és tan dolent, que és una persona com tu, i llavors ja no el podràs odiar tan. A “El juego de Ender” la guerra es converteix en un joc per què els que lluiten no percebin aquesta realitat, perquè no estimin l’enemic encara que el coneguin o per què no els importi destruir-lo ja que no saben que existeix.

La realitat és encara més subtil: l’enemic no existeix. A la vida de cada dia ens enfrontem a la mala sort, la malaltia, l’envelliment... Poques vegades la nostra desgràcia té un rostre reconeixible. Llavors personalitzem el mal: li donem la culpa als polítics, als que tenen més sort que nosaltres, ...matem al missatger... Convertim els competidors, els que lluiten per assolir les mateixes coses que nosaltres, en enemics, com si lluitessin contra nosaltres. I després atribuïm a aquests enemics artificials les característiques que ens agrada que tinguin: els fem dolents i maldestres. Fem una cosa que ens agradar molt fer: acumulem informació falsa per sentir-nos millor, estar contents i enganyats se li du a això.

A vegades ens hem d’aturar i mirar al nostre voltant. Som homes entre homes, no ens enfrontem a monstres i els focs del Mont del Destí no llueixen a la llunyania.

Encara sort.

HA MORT EN JORDI SABATER PI

noreply@blogger.com (Orland) — Sat, 08 Aug 2009 14:17:00 +0000

En el mes d’agost, quan la majoria de botigues tanquen i ens deixen sols, m’assabento que ha tancat definitivament la paradeta una de les persones que van provocar la meva frustrada vocació de etòleg, en Jordi Sabater Pi.

Era ja molt gran, en molts sentits, diuen que ha estat el darrer naturalista del segle dinou, i poder tenen raó. El que no sé és a on dimonis deuen ser els naturalistes dels segles vint i vint-i-u. Igual que va passar amb ell, deu més fàcil trobar-los a les pàgines del National Geographic que a les de Nature. Embrutant-se amb el fang de les selves tropicals més que levitant a les sales esterilitzades del M.I.T., ocupats en la observació detallada de la pròpia cicatriu del cordó umbilical, a mitges amb la del seu compte corrent. O patint la indiferència dels estudiants a les aules d’universitats d’especialitats especialitzadísssimes que abocaran a la societat nous aturats i noves guardioles vivents, a parts iguals, igualment inútils.

Sabater Pi era un científic al qual mai he sentit parlar de riquesa, de calers. Ell parlava de la realitat, de la cultura, del lloc de l’home a l’univers. Parlava d’aquelles coses que fan que els pencaires com jo (com jo) donem per ben empleats els diners gastats en investigació. Al contrari, alguns creuen que som feliços veient com aquests diners serveixen per engreixar-los, per fer-los més rics, per què es comprin un iot encara més gros.

Només vaig fer una classe amb ell, i no va ser a la universitat. Llavors l’etològia no existia com assignatura a la universitat de biologia, només com anècdota, era una víctima més de la clarividència dels que remenaven les cireres, incapaços de veure quina branca de la zoologia seria la més interessant per la majoria de la humanitat durant els propers cent anys (els que critiquen tan els polítics haurien de donar una mirada a les estructures de poder que no depenen d’ells, si tenen l’estómac prou fort) . Encara que va dir fa poc que no hi estava d’acord amb la seva existència, la oportunitat d’assistir a una classe seva me la va donar el Zoològic de Barcelona. Recordo molt bé que el meu pare m’anava a buscar a l’acabar les classes per què el barri no ens semblava gaire segur i que no al no va trobar-me li va preguntar a ell si m’havia vist. En aquell moment, quan m’ho va explicar, em va semblar una cosa extraordinària que el meu pare hagués parlat amb en Sabater Pi, jo no n’havia gosat.

La seva aportació a la ciència, és a dir al coneixement del mon, que no és poc, es pot resumir amb un granota gegant (Conraua goliath) , i una contribució molt gran al descobriment dels orígens de la cultura humana en el comportament dels grans primats africans. En resum, després de Sabater Pi, les granotes eren més grosses i l’ego de l’home més petit (Recordem que actualment, malgrat la seva feina, pràcticament tots els amfibis s’estan extingint i l’ego de la majoria de l’espècie humana no sembla tenir cap problema greu, tret del gegantisme).

També va portar a Barcelona l’únic goril·la blanc que es coneix, potser l’únic que ha existit mai, i va contribuir així a fer de la meva ciutat un lloc que té com a símbols una catedral inacabada i un animal estrany. Sabater Pi, està relacionat d’alguna manera amb Gaudí per la seva contribució a la imatge de Barcelona.

A la meva vida ha compartit amb en Ramon Margalef (més reconegut llavors en el mon de la Biologia però més llunyà dels meus interessos) el lloc d’honor reservat a aquelles persones que son al mateix temps properes i llunyanes. Conciutadans, persones que et pots trobar qualsevol dia pel carrer i al mateix temps savis, profetes del coneixement que han il·luminat amb la llum de la seva ment llocs que no semblaven destinats a ser coneguts per la ment dels homes del meu temps.

A més, com esteu veient en aquesta plana, també era un dibuixant brillant. Els seus dibuixos i apunts tenen vida, esperit, bellessa... Què més podia tenir per guanyar la meva admiració?

LA IDENTITAT

noreply@blogger.com (Orland) — Tue, 28 Jul 2009 15:45:00 +0000

Diumenge per la nit van fer per la tele dues pel·lícules que tractaven del clonatge:. Code 46 de Michael Winterbottom, amb Tim Robbins, i Aeon Flux de Karin Kusama, amb Charlize Theron (basada en una serie d’animació de la MTV creada per Peter Chung) Estèticament eren atractives les dues, cada una en el seu estil. Vaig trobar que la primera tenia més sentit, però vaig acabar veient la segona. (A continuació apunto una possible raó:

)

Quan parlem del clonatge només hi hem de donar un parell de voltes per acabar parlant de la identitat, d’allò que ens fa ser qui som. Si tenim un duplicat, quin de nosaltres és l’autèntic? I llavors, què és l’altre? Una idea forta en aquest tema és la continuïtat temporal, testificada per la memòria. Els clons no han de tenir els mateixos records que nosaltres, però aquest és un problema petit per a un guionista valent.

A més de la clonació, la ciència ficció també planteja les paradoxes de la identitat a traves del teletransport (un expert en el tema és el Sr. Scotty de Star Treck): al convertir una persona en energia, informació o el que sigui, podríem copiar aquest “el que sigui” i restituir-ne dos en lloc d’una.

Lem tracta aquest tema amb el seu humor a Diarios de las Estrellas, Viajes y memorias, al viatge vint-i-tresè: El protagonista, Ijon Tichy, sospita que la persona transportada mort en cada viatge i és substituïda per una còpia amb la mateixa memòria, que creu ser l’original. Els seus dubtes neixen quan diferents errors fan aparèixer dues còpies en dos llocs diferents, o fins i tot una i mitja. Pel que pugui ser, evita tornar-se a teletransportar. És conscient que, igualment, ell tampoc no és l’original, ja que s’havia teletranportat uns quants cops abans.

Aquest supòsit inquietant crec que ja l’havia plantejat Bertrand Russell: Com sabem que la humanitat sencera no acaba de néixer fa uns segons, amb el seus records i tot, i només creu haver tingut un passat?

Orson Scott Card li dona un parell de voltes més a Ender el Xenocida, on el sistema, aclaparat per la personalitat del protagonista, torna no una sinó tres persones, la original i dues més, en aquest cas diferents.

Un altre volta al tema està en deu capítols de la tercera temporada de Farscape (la meva sèrie preferida) amb el protagonista duplicat des del capítol 6 al 17. El capítol 17 parla del conflicte que provoca la mort d’una de les còpies a la seva amant. L’home que estimava ha mort, però no ha mort. N’hi ha un altra d’igual i ella ja l’estimava abans que es convertís en dos, el problema és que ha compartit una part de la seva vida amb una de les còpies, el mort, i això el fa especial. No conec cap altre representació dels conflictes sentimentals que provocaria el clonatge. La història sencera parla precisament dels sentiments. És un capítol molt maco, molt trist, un dels meus preferits.

En realitat no cal anar recórrer a la imaginació per plantejar-nos dubtes respecte a la identitat. Els majors desafiaments que te la nostra ment al plantejar-se la seva identitat estan a la vida mateixa.
A més del naixement i la mort, per a mi resulten més interessants el creixement i el canvi: Com podem seguir sent la mateixa persona malgrat els canvis que patim al llarg dels anys? El nen, l’adult i el vell son la mateixa persona? Aquí fins i tot la memòria falla: ni tan sols recordo haver estat el nen de cinc anys que sembla ser que era jo mateix.

Fins i tot les persones adultes poden experimentar canvis. Una persona es pot trobar compartint la seva vida amb una desconeguda que no és la que li havia agradat. Però ara poder no estem parlant de canvi sinó de desconeixement. Jo no crec que les persones canviem gaire, el que passa és que per dintre som molt més rics del que es veu i podem treure coses que els altres no coneixien. No som éssers lineals, amb una personalitat fixa i senzilla sinó tan complicats que admetem infinites alternatives sense canviar realment.

La desaparició de la identitat és la definició més precisa de la mort, penso jo. Pot ser un procés lent, i en algunes malalties et planteges si el malalt és la mateixa persona que havia estat. Rainer Maria Rilke lliga la identitat a la mort d’una altra manera a Los Papeles de Malte Laurids: diu que cada persona té una mort que li és pròpia, així, la nostra mort forma part de la nostra identitat. De fet, la completa, poca cosa més podem afegir, no?

LA MADURESA ( i la mare que la va p...)

noreply@blogger.com (Orland) — Sat, 27 Jun 2009 18:07:00 +0000

Últimament he llegit tres llibres que tenen en comú que les protagonistes son nenes petites, superdotades intel·lectualment i que tenen unes certes tendències suïcides:
L’elegància de l’eriçó de Muriel Barbery, Biografía del hambre d’Amélie Nothomb i Una dona incòmoda de Montse Banegas.
Desconec quina és la relació que pot haver entre les tres coses. Tinc, però la resposta que ens dona la germana petita de “Las vírgenes suicidas” de Jeffrey Eugenides: “Está muy claro, doctor, que usted nunca ha sido una niña de trece años”

Relacionar la maduresa amb la fi de la vida no és cap bajanada si ens mirem la imatge de maduresa que s’acostuma a tenir al nostre mon. Relacionem la maduresa amb un seguit de sacrificis que hom fa per alguna raó no gaire clara. Alguna cosa així com mantenir la societat en funcionament, que sembla una raó prou sensata, però també per mantenir el ”que diran”, la imatge de normalitat “standard”, o fet i fet, la imatge de normalitat que hi ha al cap de cada persona, i que acostuma a variar enormement segons la persona i el moment.

A mi, al menys, sempre que algú em demanava maduresa estava expressant el desig que fes una cosa que semblava perjudicial per a mi i al mateix temps beneficiosa per qui la demanava. Tan és així que he acabat no només per ignorar les crides a la maduresa sinó per desconfiar molt de qui les fa.

Des del meu punt de vista la maduresa és tan desitjable com la calvície, són coses que venen encara que no les vulguis i val més conformar-te’n i treure’n algun profit, ja que no te’n pots lliurar. Aquesta em sembla una actitud molt madura, no? Encara afegiria que es convenient portar alguna mena de gorra si fa molt de sol per evitar unes cremades molt molestes.
Resignació, prevenció i pragmatisme són senyals de maduresa, també crec que son algunes de les característiques principals de totes les coses que s’aturen i s’enfonsen igual com un tauró que no es mogui s’ofega i s’enfonsa a les aigües del mar. Per això recomanaria que abans d’adoptar aquesta actitud tan madura val més assegurar-nos bé que no hi ha cap altre remei (en el cas de la calvície cal rebutjar les pocions màgiques, que no ens enredin! (això també és molt madur)).

Així doncs la primera part d’aquesta maduresa imposada pel pas del temps (no assolida com una mena de “camí del Samurai”, que no ens enredin!), la primera part, deia, seria descobrir que algunes coses no tenen remei i és millor acceptar-les, o fins i tot negociar amb elles. Un bon exemple és el joc de l’ultimàtum, de la teoria de jocs. Penso que la teoria de jocs té molt a veure amb la maduresa intel·lectual i us recomano que li pegueu una mirada si voleu afegir una mica de racionalitat a la vostra vida. Sembla una mica pallisa però en el fons és divertit. I si no voleu més raionalitat no cal, no hi esteu obligats.

Sabeu què? A mi la vida no em sembla tan dolenta, en tot cas: és com és i també com la fem nosaltres. I aquesta és la lamentable segona part de la maduresa. És quan descobrim que aquesta vida plena de amargures contra les quals no hi podem lluitar és en part la nostra obra.

No estic dient aquesta bajanada de que qualsevol és responsable del seu destí. Valga’m Deu quina bestiesa!!! La majoria del temps en tenim prou en mantenir-nos flotant a les aigües de la vida com si baixéssim a pel per un torrent d’aigües braves. Però probablement hi ha uns pocs moments de aigües tranquil·les en que podem mirar-nos les coses amb calma. o al menys treure el cap de l’aigua i pegar una ullada ràpida . Llavors la nostra actitud covarda i egoista ha pogut contribuir a empitjorar el mon que ens envolta de la mateixa manera que hauríem pogut fer-lo una mica millor.

I si per desitjar un mon millor us diuen que sou uns immadurs. Doncs podeu confirmar-los la vostra immaduresa i dir-los que els hi donguin pel...

ADDICCIONS

noreply@blogger.com (Orland) — Thu, 30 Apr 2009 18:15:00 +0000

A les vacances de Setmana Santa vaig començar a llegir “Els homes que no estimaven les dones” ,el primer llibre de la famosa trilogia de Estieg Larson. Com que les vacances van tenir moltes coses a fer, a veure i a xerrar, només vaig llegir unes quantes pàgines. Aquests últims dies l’he tornat a agafar. Ell encara no m’ha agafat a mi, però diuen que hi arriba un moment que no pots deixar de llegir-lo. És el que es diu un llibre addictiu. Em pregunto si els seus lectors haurien de seguir algun tractament psiquiàtric per lliurar-se de l’addicció, en principi sembla més senzill acabar el llibre.

La paraula addicció és una d’aquelles paraules que són utilitzades amb qualsevol excusa, forçant el seu significat fins a l’extrem. Hi ha altres paraules-víctimes com “sostenible”, “terrorisme”, “genocidi” i una que pateix molt últimament és “mobbing”. M’imagino aquestes paraules, obligades a fer feines que no són les seves, patint, esforçant-se... i fracassant finalment, generant uns embolics enormes com sempre que posem, per exemple, a un lampista a fer feines de mecànic.

En el cas de la paraula addicció és encara, perquè hi ha qui la utilitza de manera seriosa i literal, encara que sembli que està fent una metàfora. Això passa molt quan parlem de noves tecnologies: he sentit parlar d’addiccions al telèfon mòbil, als jocs d’ordenador, a navegar per Internet, al Facebook ... En molts casos es tracten com autèntiques malalties que necessiten un tractament i es reclama urgentment una feina de prevenció. ....(Un altra cas que em preocupa és l’addicció al sexe, no ho som tots per naturalesa, d’addictes al sexe?).

En aquest blog sempre escric des de la ignorància en més o menys grau. Per tan seria imprudent posar-me a discutir amb els experts que li prenen el mòbil a un jove, veuen que això li genera una angoixa i s’afanyen a posar-li nom a la mobiladdicció o com es vulgui dir. Seria imprudent però ho vaig a fer, mira.

Discutim el meu exemple de l’adolescent i el mòbil. Unes quantes coses:

- El mòbil (com Internet, l’ordenador, el msn, o el Facebook) és una EINA, no és una cosa que satisfaci en si mateixa (si no tens cobertura no serveix per res). Us imagineu una addicció a les claus angleses? (jo de fet tinc addicció als llapis, en compro més que no pas en gasto).
Sortint una mica del tema: aviat algú parlarà d’addicció a l’ipod touch (ja ho han fet?), que és una cosa que pot tenir potser cinquanta funcions diferents entre jugar, escoltar música, recollir correu, navegar per Internet... Si és així podríem viure enganxats a un i fer cada hora del dia una cosa diferent durant dos dies complets. No sembla massa recomanable, però tampoc sembla una addicció.

- El telèfon mòbil serveix per parlar amb la gent i per què la gent parli amb tu. Llavors la mobiladdició seria la addicció a parlar amb la gent, la necessitat d’estar sempre en contacte amb el grup d’amics que tenen el nostre número. De fet seria una addicció a les persones. Fa temps s’havien descrit aquestes coses amb paraules com ara amistat o amor.

- L’angoixa que tenen els mobiladdictes als quals els prenen el mòbil em sona molt. A mi també em va passar una cosa semblant: als vint-i-quatre anys em van prendre unes quantes coses i em van crear molta angoixa. El que van fer va ser separar-me de la família, els amics i les coses que volia, vestir-me de verd i enviar-me a Melilla. No dubto que si un bon psiquiatra hagués estudiat les meves reaccions hagués arribat a la conclusió de que era addicte a alguna cosa de les que m’havien tret, o poder a totes. Jo penso que el que va passar és que em van fer una ptada, amb totes les lletres, totes no, he tret una per evitar censures.

- Agafem el Tetrix, un joc addictiu de la meva època. Diguem que jo em passava tot el dia jugant al Tetrix, a la que sortia de l’escola em posava a jugar al Tetrix, parlava només de Tetrix i per la nit somniava amb el Tetrix. Ara sí que no hi ha dubte, era un addicte, necessitava ajuda mèdica urgent. Fem un experiment, a la mateixa frase canvieu Tetrix per futbol, ara podeu afegir que per la tele veia partits de Tetrix i que com que ho feia molt bé els meus pares em van apuntar a la Tetrixmasia. Amb aquest canvi ja no era un addicte, era un esportista, oi que és curiós?

- Busquem alguns addictes famosos: El Jorge Luís Borges, addicte als llibres, ja vaig citar el seu comentari que la vida mes que viure-la la va llegir. El Pep Guardiola és un addicte al futbol, tothom ho sap, però ell també llegeix, a diferència del Borges que no jugava al futbol.

I ara la meva teoria: Penso que totes les persones tenim por del desconegut i que el progrés avança a un ritme tan ràpid que fàcilment perdem el punt i comencem a desconèixer les coses noves que van venint. I acabem envoltats de coses que no entenem i que, per tant, ens fan por. Crec que si jo tingués un fill em faria molta por deixar-lo endinsar-se en un mon que jo desconec tan, encara que per ell fos inofensiu.

Clar que jo no tinc cap fill, però ja havia dit que parlaria des de la ignorància.

PER QUÈ EXISTEIX ALGUNA COSA SI EL NORMAL SERIA QUE NO EXISTÍS RES?

noreply@blogger.com (Orland) — Tue, 17 Mar 2009 22:53:00 +0000

Però, i si existís tot? Si existissin infinits universos com els que dona accés l’esquerda del llibre EON de Greg Bear o els universos que es creen uns als altres i segueixen un procés de selecció natural a COSMO de Gregory Benford.
I si agafem el teorema de Bell, com a MARTE SE MUEVE, de Greg Bear, poder algú està creant aquests universos, només escrivint una novel·la com a LA HISTÒRIA D’JN HOME SOL de Paul Auster, que presenta un univers paral·lel que recorda el de Philip K. Dick a EL HOMBRE EN EL CASTILLO i una mica a LA RUINA DEL AMO EXECRABLE de S.R. Donaldson. O poder els escriptors només donen accés als universos estranys amb la seva imaginació, com a ILION de Dan Simmons. O poder cada ment és un univers, com a OJO CELESTE de Philip K. Dick.

Aquest matí he començat a preparar alguna cosa sobre Jorge Luís Borges i he vist una relació entre aquest autor i el text d’aquí dalt, que havia escrit dies abans. És curiós perquè les ganes d’escriure sobre Borges m’havien vingut després de llegir un article sobre la seva relació amb Internet. Sembla que Borges està relacionat amb qualsevol cosa de la que parlem, fins i tot aquest pensament tirà bastant a Borges. Penso que Borges parla sempre de l’home i com Internet és un reflex de la condició humana havia de tenir per força referències borgianas.

Jorge Luís Borges és un altre dels meus autors preferits. El tenia injustament oblidat, amb els seus llibres en edició de butxaca criant pols als prestatges, però és, segurament, el primer autor que em va captivar. És curiós com el espai que ocupa un autor en els meus prestatges té poc a veure amb la importància que li dono i sí que té a veure amb la vida que feia a l’etapa en que el vaig llegir: Quan llegia Borges, o Boris Vian, la meva econòmia no donava per comprar més que edicions de butxaca que ocupen poc lloc, envelleixen ràpid i queden malament a la llibreria. Ara que tinc més possibilitats puc omplir un prestatge de Murakamis o Houellebecqs comprats així que es publiquen. Comptant en metres lineals Terry Pratchet li pega una pallissa a Italo Calvino mentre que a l’espai que ocupen als meus pensaments la diferència és astronòmica, a favor de Calvino, clar, però això ja seria una altra història.

Borges representa la saviesa enciclopèdica que omple de referències literàries diversíssimes tota la seva obra, literatura clàssica, àrab, anglosaxona, filosofia, matemàtiques... sembla conèixer tot el que s’ha escrit. Ell mateix va dir que la seva vida era més llegida que viscuda.

Borges afegeix a aquest cultiu de coneixements la seva capacitat per crear, més que històries, móns, realitats alternatives basades en les idees més que en els personatges o en els paisatges. Llavors ens descriu aquestes realitats amb un estil sintètic, simple, el preocupa més transmetre idees que no accions o sentiments, que passa per alt si pot. La subtilesa i la discreció són també marques de fàbrica dels seus contes, fa la impresió que sempre deixa de dir més del que diu, que suggereix més que explica, una frase amaga capítols sencers d'una novel·la.

El resultat són uns relats que estan a un pas de l'assaig, sovint curts i senzills, però sucosos. Colpegen una part misteriosa del cervell i et deixen pensant un cop els has llegit, gairebé durant més temps del que has trigat en llegir-los. Sense que t’adonessis, en un moment, Borges ha sembrat a la teva ment la llavor d’alguna cosa que abans no hi era, alguna idea estranya...

MÉS EXTINCIONS

noreply@blogger.com (Orland) — Sun, 01 Mar 2009 20:27:00 +0000

Darrerament he estat fent un homenatge al bicentenari del naixement de Darwin llegint un recull d’articles d’un dels autors de divulgació científica que més m’agrada, l’Stephen Jay Gould. És un homenatge involuntari perquè vaig començar el llibre sense pensar en el bicentenari, no perquè pensi que Darwin no mereix un homenatge, per favor...

Aquest paleontòleg, mort l’any 2002, és un dels pares d’una variant heterodoxa de la teoria de l’evolució, la de l’equilibri puntuat, que defensa una evolució més a salts (parlant en temps geològics) que no pas gradual, . Malgrat aquesta heterodòxia és un defensor brillant del fet del canvi de les formes vives amb el temps i de la selecció natural com a principal força motriu d’aquest canvi, que són les dues idees centrals de Darwin. És un home que te les idees extraordinàriament clares. Acostuma a despullar les teories científiques de tota la palla que afegim els homes per sentir-nos millor i adaptar-les al que voldríem, i ens deixa la veritat crua, tal com és. Diria que en aquest sentit és tot el contrari dels nostres Eduard Punset o Eudald Carbonell, però això seria un altra història.

El llibre que estic llegint ara mateix és “Dientes de gallina y dedos de caballo”, com gairebé tots els seus llibres és un recull dels articles mensuals que escrivia a la revista Natural History Magazine (com envejo als que rebien la revista cada mes i podien buscar els seus articles i ser els primers en llegir-los). Us en recomano un qualsevol dels seus llibres per que veieu la manera com em sembla a mi que ha de pensar un científic.

M’agradaria comentar un dels articles en que, com li agrada a ell, analitza el concepte d’èxit evolutiu i rebutja que l’extinció sigui una senyal de fracàs. Poder ja haveu notat que el tema del fracàs i de l’èxit és un dels meus preferits.

Resumint molt ho deixaria en dos punts:
- Si totes les espècies s’han d’extingir un dia o altre el fet d’estar ara i aquí és més un accident que no un èxit real.
- La famosa extinció del Cretàcic va liquidar tots els dinosaures i també altres espècies, poder fins a un deu per cent de totes les que hi havia. Tot va passar en un instant, en termes geològics o poder també en termes humans. Hi ha hagut sis o set extincions en massa com aquesta que han estat una de les principals causes d’extinció. Sobreviure a un fet tan catastròfic com aquest sembla més una qüestió de sort que no d’adaptació al medi. Fet i fet és molt possible que el medi també hagués desaparegut.

Aquest concepte m’agrada (fins i tot tinc temptacions d’estendre’l al concepte general de fracàs): Ara estem a una posició, però en qualsevol moment un fet aleatori farà canviar les coses de manera inesperada i el fracàs es convertirà en èxit, sense que nosaltres haguem fet res d’especial per assolir-ho. Senzillament ha caigut un meteorit, s’han mort totes les plantes, els dinosaures supervivents es moren de gana i els petits menjadors de llavors som els únics que trobem alguna cosa per portar-nos a l’estómac. Quan d’aquí uns milers d’anys creguem ser els “reis de la creació”, anirà bé que algú ens recordi com va començar tot.

Llavors, en lloc d’èxit o fracàs evolutiu de les espècies tenim una adaptació constant a un medi que canvia de manera aleatòria. A vegades canvia de manera tan sobtada i radical que cap característica prèvia ens podria dir quina espècie ho tindrà millor per sobreviure. No hi ha una direcció concreta en la evolució, no és una evolució cap a alguna cosa, és una mena de ball interminable entre les formes de vida i allò que les envolta. Un vall caòtic i sense sentit. Però per alguna raó alguns éssers humans ho trobem molt maco.

Per acabar la lliçó d’humilitat una mica de perspectiva:

Els dinosaures van predominar entre el període Juràsic, fa uns 200 milions d’anys, i el final del Cretàcic, fa uns 65 milions d’anys. Així doncs, van viure durant més del doble del temps que fa que van desaparèixer.

L’home neandertal va viure a Europa durant gairebé 200.000 anys fins que es va extingir fa uns 20.000 anys. Aquests van viure durant deu vegades més temps del que fa que es van extingir.

CLOVERFIELD

noreply@blogger.com (Orland) — Sat, 10 Jan 2009 12:09:00 +0000

El dimarts vaig aprofitar un dels regals que m’havien portat els reis mags per veure la pel·lícula “Cloverfield” que es va estrenar aquí amb el nom molt menys subtil de “Monstruoso” (algun dia escriure sobre els ineptes que tradueixen els títols de les pel·lícules i que creen els seus eslògans publicitaris).

El productor de la pel·lícula és J.J. Abrams, creador també de les sèries “Lost” i “Alias” (I, atenció! del proper llargmetratge de Star Trek!!). A “Lost” hi vaig estar enganxat un temps, fins que la successió de misteris sense resoldre i de referències estranyes em va fer sentir enganyat. Tenia la sensació d’haver caigut en una trampa ben dissenyada que em feia veure un capítol darrera l'altre amb l’esperança d’enterar-me en algun moment que dimonis estava passant en aquella illa, però sense arribar a entendre mai res del tot.

Veient “Cloverfield” he tornat a sentir aquesta sensació, sempre compartida amb els protagonistes, de no saber ben bé que passava. A banda de la història clàssica d’atac monstruós, molt esquemàtica, de la història personal dels protagonistes, una mica menys esquemàtica i de la original manera d’explicar-ho tot plegat, a banda d’aquestes tres coses que ja construeixen una pel·lícula força interessant, o fins i tot genial, elles soles. A banda, deia, hi ha una sèrie de coses que passen en un segon pla, coses subtils, pistes ... que només són percebudes pels “iniciats”. Aquests “iniciats” són majoritàriament aquells que van seguir la història des d’abans que s’estrenés la pel·lícula, caient en la xarxa de pàgines web (algunes falses), tràilers poc clars i notícies ambigües que l’hi van servir de publicitat.

Com que és una pel·lícula de cinema hem de suposar que l’objectiu de tanta subtilesa, de tanta senyal suggeridora no és fer-nos tornar la setmana propera (la de la parafernalia pre-estrena sí que era fer-nos-la veure, clar). Llavors, la seva funció és només fer-nos gaudir de la història? o són llicències que es pren el productor amb una intenció que només ell sap i que són tolerades a canvi de la comercialitat de la pel·lícula? I ... que m’agradaria més a mi? Que us agradaria més a vosaltres? Preferiu un conjunt de símbols coherent, maco, però que no vol dir res o un que vol donar un missatge, explicar una filosofia, donar una lliçó? Jo crec que endevinar el significat final és sempre decebedor per què mai serà tan original ni tan brillant com el missatge en si. L’home pot inventar moltes maneres de dir sempre les mateixes coses.

Aquesta no és una qüestió gens trivial. Es pot aplicar a un munt de coses i defineix una part important de la naturalesa humana. Preferim que totes les coses tinguin un significat o que senzillament succeeixin davant nostre per ser contemplades?

Davant d’un quadre abstracte o una pel·lícula com “2001 A Space Odissey” jo prefereixo contemplar-lo, abstenir-me d’interpretacions i deixar que parlin amb aquella part de mi que no necessita explicacions racionals. Altres valoren més que les obres d’art tinguin totes un significat concret que pugui ser endevinat. Fins i tot, per alguns, és millor i tot que algú els hi expliqui (jo, personalment, no suporto que m’expliquin un quadre d’entrada).

La pregunta es pot aplicar a la vida mateixa, cal que tingui un significat? Un sentit? Això vol dir ... un creador. I ara ja estem parlant de religió.

Jo penso , i això és ciència, que l’evolució de les formes de vida és un procés cec que no va cap a cap lloc definit ni segueix cap tendència, però, tanmateix, té uns resultats espectaculars. No crec que la vida signifiqui res, però m’agrada igualment.

I potser una part de gaudir de la vida sigui intentar seguir les maleïdes pistes que va deixant J.J. Abrams a les seves obres. A veure a on vol anar a parar. Esperant, això sí, que sigui un camí llarg, perquè el final, segurament, no valdrà gaire la pena.

Edito per afegir una referència literària abans que algú me la demani: He vist que hi ha molta discusió sobre la relació de la pel·lícula amb la obra d'H. P. Lovercraft. Per a mi, ja el fet de filmar el monstre és lovercraftià: "La curiosidad pudo más que el miedo y no cerré los ojos". (Aquesta és una frase interessant, AI, si hi hagués debat).

HAMBURGUESA AMB SALSA DE XILE AMB CARN

noreply@blogger.com (Orland) — Mon, 22 Dec 2008 22:26:00 +0000

Aquesta setmana passada vaig recuperar per segona vegada la costum que havia tingu fa molts anys de devorar les hamburgueses amb salsa picant de xili amb carn que fan a un cert lloc de Sarrià. Concretament a l’OK de Sarrià, un local que resta inalterat des de fa poder quinze anys, fins i tot la carta és la mateixa (els preus no, no ens emocionem) i que té potser les millors hamburgueses de Barcelona. L’experiència havia resultat força agradable quinze dies abans però aquest cop va ser terrible. L’hamburguesa estava molt bona però vaig passar la nit del lloro i a l’endemà no vaig poder anar a treballar, la broma m’ha costat un dia de vacances. El meu estómac no és un exemple de salut, això ja ho sabia, però tenia l’esperança que em permetés una disbauxa setmanal, “va ser que no” que deia l’anunci.

Per sort, el meu sistema digestiu literari es troba en plena forma. Com a molt tinc dificultats amb les lletres petites que compenso amb uns braços llargs i aviat amb ulleres de prop, em temo. Em faig venir bé tota aquesta trista història per comentar alguns llibres que he trobat especialment durs... Per si voleu demanar-li algun a Papa Noel.

- Dos que vaig llegir ara fa molt de temps, els comento en base al record que tinc d’ells, en tot cas em van impressionar:

LES NITS SALVATGES de Cyril Collard. Història autobiogràfica, l’autor era un cineasta jove poc conegut fins que va fer aquest llibre i una pel·lícula amb el mateix títol que va rebre algun premi quan ell ja era mort de la SIDA. És realisme a flor de pell per dir-ho d’alguna manera. Recordo la impressió de no haver llegit mai abans una cosa com aquella. Ara penso que només descriu les experiències heterosexuals encara que sabem que també en té de les altres, poder actualment l’acusarien d’haver-se autocensurat però era una altra època (i ho sento però a mi ja m’està bé així).

LOS HOMBRES DUROS NO BAILAN de Norman Mailer. Novel·la negra moderna amb sexe, violència i força sang. És difícil resoldre un crim si ets un alcohòlic que no recordes ni el que has fet tu mateix durant la meitat del temps. També em va marcar. La història de la nit penjat a dalt de la torre em fa venir esgarrifances ara mateix.

- Dos més que vaig començar a llegir simultàniament aquest any i vaig deixar-ne una al veure que a les dues els personatges tenien tendència a devorar-se els uns als altres

FANTASMES de Chuk Palahniuk: M’ha donat algunes de les millors històries que mai he llegit, i després explicat, però perd una mica de força al anar avançant el llibre

LA CARRETERA de Cormac McCarthy: Un pare i un fill intenten sobreviure contra tota esperança. La seva història només reflexa l’ambient que els envolta. Una història de desolació en que la desolació es menja els personatges. I també els lectors. Força bona tret del final.

- Podríem encara afegir ESPERANT ELS BARBARS de J. M. Coetzee: la millor de totes, segurament. Una crítica despietada a la tortura i la tirania generades per la por i la intolerància com símptomes de l’estupidesa humana.

Que tingueu bones festes i vigileu l'estòmac!

PURÉ DE VERDURES

noreply@blogger.com (Orland) — Sun, 23 Nov 2008 16:22:00 +0000

He de confessar que pertanyo al club dels prims, dels que ens engreixem gairebé per compromís, per que no sigui dit. Per a mi la panxa no té res que veure amb el menjar, te que veure amb l’edat.

Amb aquesta constitució, per a mi el menjar és una festa, menjar-lo i fins i tot cuinar-lo, que també faig les meves cosetes. Serà per això que no entenc la gent que va a la verdureria com si anés a la església, però no a parlar amb Deu sinó a fer penitència. Un puré de verdures pot ser un menjar molt bo, si es fa amb carinyo, es posen coses bones i es tracten de manera que siguin més bones. En canvi he vist gent comprar les verdures del puré gairebé amb cara de fàstic, compren coses com naps i carbasses (quina gràcia té el nap? quina raó pot tenir un ésser humà per menjar-ne? a part de la gana) convençuts que no els agradaran, jo crec que a vegades el cuinen i ni se’l mengen, o que li donen als seus pobres fills mentre ells es mengen d’amagat un kinder-sorpresa per dinar.

És com el fet de recompensar-se a un mateix per fer una cosa. No ho he entès mai. Les vacances, per exemple, són una cosa bona de fer per si mateixes, no cal haver-les merescut. Com a éssers vius tenim la obligació bàsica de fer allò que ens agrada i rebutjar el que ens és desagradable. Funciona així, és l’origen de l’intel·lecte i fins ara havia funcionat. Consti que no estic parlant de defugir les obligacions desagradables, sinó de necessitar una raó per fer coses agradables, que ja són una raó en si mateixes.

Penso que al menys una part de nosaltres encara té sobrevalorat el sacrifici. Li demanem més esperit de sacrifici a la nostra joventut per què quan entrin al mercat de treball trobaran caps que consideren que la productivitat vol dir passar moltes hores a la oficina i que un bon treballador és el que s’està a la oficina fins les nou de la nit passant d’estar amb la família (cosa que no té per què ser més agradable que treballar però que també és una obligació). Però si un treballador necessita onze hores per fer una feina dissenyada per fer-se en vuit segurament serà un inútil i si la feina que se suposa que s’ha de fer en vuit hores està dissenyada per haver de fer-se en onze llavors els caps o els empresaris són directament uns estafadors. La conclusió és que no hauria de caldre sacrificar-se per portar un sou a casa, només caldria ser competent i no ser explotat, si li donem això a la joventut a través de l’educació i de la protecció de la llei no ens farà falta demanar més sacrifici, hi haurà prou amb demanar esforç. Deixem els sacrificis per les situacions de vertadera emergència com les catàstrofes naturals, la vida de cada dia ha d’estar regida per la recerca raonable de la felicitat.

Parlant de catàstrofes, un altre cas de sobrevaloració del patiment són les associacions de víctimes. Trobo molt bé que les persones que han patit una determinada desgràcia es reuneixin per prestar-se ajuda, intercanviar experiències i reclamar amb més força l’assistència a la que tenen dret. El que no entenc és per què se’ls ha de consultar accions polítiques o penals com si la seva experiència els donés algun coneixement que la resta de la gent (els tècnics professionals, els polítics, el poble sobirà) no tenim. No entenc que els supervivents d’un accident de tràfic tinguin res que dir a l’hora de reglamentar la seguretat dels vehicles o de legislar el càstig per conduir begut. Si els escoltem a ells la seguretat exigida serà irracionalment gran i les penes pels responsables seran irracionalment més dures però estarem parlant de por i de venjança i la llei no està feta amb aquest fi. La funció de la llei és protegir la gent que passeja tranquilament dels conductors irresponsables però també, encara que no ho sembli, és protegir els conductors irresponsables de la fúria cega dels que han estat les seves víctimes. A això se li diu proporcionalitat.

Si em poso a pensar, tota l’estona he estat parlant de proporcionalitat, de racionalitat, de sensatesa... Els maximalismes, que poden ser bons a vegades, per exemple a l’art, són molt desaconsellables al fer puré de verdures.

MOBY DICK

noreply@blogger.com (Orland) — Tue, 28 Oct 2008 19:59:00 +0000

Aquests darrers dies he aprofitat que tenia temps per llegir la història escrita per Herman Melville sobre el fabulós catxalot blanc i la tràgica sort dels bojos que la van voler caçar.

La meva és una edició de butxaca d’Edicions 62 traduïda per Maria-Antònia Oliver. És un llibre gran, la meva versió té 830 pàgines comptant 14 pàgines de citacions prèvies, les abundants notes i un vocabulari de termes marins que em serà molt útil.

També és un llibre difícil de llegir: “massa carregat de pàgines i de les intencions de l’autor”, no ho dic jo sinó un lector il·lustre: Ray Bradbury, el guionista de la pel·lícula que va fer John Huston sobre el llibre l’any 1956. En el seu llibre, bastant autobiogràfic, “Sombras Verdes, Ballena Blanca” l’autor compara sovint el procés d’escriure el guió amb la mateixa cacera de la balena blanca, val a dir que atribueix la dificultat al caràcter del director i coguionista, John Huston, més que a la mateixa novel·la.

Comparant la pel·lícula amb el llibre veiem que va agafar alguns dels 135 capítols dels llibre, no més de vint, els que tenien acció. Entre els que no van anar a para a la pantalla tenim totes “les intencions de l’autor”: un tractat sobre el que es coneixia llavors dels cetacis, un , no perdó, tres, son tres, capítols sobre l’art i les balenes, informació molt completa sobre la vida a un buc balener, un capítol força curiós sobre perquè fa por el color blanc, la descripció de la anatomia del catxalot, la comparació del cap del catxalot amb el cap de la balena franca, l’origen de la població de Nantucket, la història de Jonàs ... L’autor no se n’està de posar al llibre tot el que li passa pel cap que tingui alguna relació, ni que sigui remota, amb el tema del llibre, i de tan en tan ... explica algun bocí de la història.

(L’estil del llibre m’ha recordat el Tristram Shandy de Laurence Stern, escrit cent anys abans, potser perquè sovint es dirigeix al lector directament i perquè també sovint divaga força, encara que no tan com Stern. Les dues diferències principals que trobo són que el Tristam no té argument, és pura digressió, i que a més, en la meva opnió, està més ben escrit i és més divertit que Moby Dick. )

No sé si està fet expressament però, com a resultat d’això, el ritme del llibre és molt semblant al de un viatge a vela pel mar, amb molts moments morts en que el temps passa lentament i el pensament s’entortolliga lliurament al voltant d’un tema.

Un parell de coses: La llegenda negra que hi ha sobre la sexualitat dels mariners té bastant de suport en alguns moments del llibre, si sou malpensats en llegir-lo, hi trobareu “marro”.

Per acabar un comentari zoològic. Ja està molt clar que Moby Dick no és una balena sinó un catxalot (Physeter catodon), no cal insistir. En realitat la tripulació del Pequod gairebé no es rebaixa a caçar balenes, ells busquen “leviatans”, com li agrada dir a Melville. Sovint diu que el catxalot és la balena més gran dels mars, segons els meus llibres (el dia que en vaig veure un no tenia a mà cap cinta mètrica) arriba a uns divuit metres de longitud, més o menys igual que la balena franca (Eubalaena glacialis) i molt per sota del rorqual blau (Balaenoptera musculus), que pot arribar als trenta-tres.

En aquella època s’ignorava gairebé tot dels grans rorquals, que no tenien interès econòmic perquè eren massa ràpids per ser caçats i poder no tenien prou greix per justificar la seva caça. Quan es van utilitzar els vaixells de motor va començar la fi dels rorquals (salvats per la campana, de moment) i també la de tot el suposat romanticisme dels vaixells baleners.

EXTINCIONS

noreply@blogger.com (Orland) — Sun, 12 Oct 2008 21:33:00 +0000

Avui torno a casa des de prop del Forum, es celebra el “Barcelona Extreme Sports Festival” i el metro és ple d’adolescents: lolitas pertorbadores que m’ensenyen trossos de pell que jo no he demanat veure i skaters molt mudats, vestits de vint-i-un velcros. Ahir dèiem amb una amiga, parlant de la crisi, que aquesta forma de vida pot estar en perill d’extinció, els podran pagar els seus pares les mateixes despeses que fins ara? (Per cert, parlant de joventut, m’he enganxat a la sèrie “Skins” que actualment fan els dijous per la cadena NEOX de TDT. L’adolescència, ser adolescent, no és una meravella, és una putada, ja era hora que algú ho digués alt i clar).

Del 5 al 14 d’octubre també es celebra al Forum el congrés de la UICN Internacional Union for Conservation of Nature), una de les multinacionals del conservacionisme que tallen el bacallà en els esforços a nivell mundial per conservar la biodiversitat. Crec que va poc per darrera de les tres més grans, que són la World Wildlife Fundation (la del panda), The Nature Conservancy i Conservation Internacional. Segons la UICN, una de cada cinc espècies de mamífers està en perill de desaparició total. Estan especialment amenaçats els primats (tret d’una espècie, està clar), els perissodàctils salvatges (cavalls, tapirs i rinoceronts, per entendre’ns) i els mamífers marins.

Al Nacional Geographic del mes d’octubre (versió espanyola) parla d’una altra extinció, els vidres de mar són cada cop més difícils de trobar, ho diu la North American Sea Glass Association. Actualment hi ha menys envases de vidre i els que es van llençar a la mar ja fa temps s’han anat esmicolant poc a poc i ja són massa petits per ser vistos. Jo recordo haver agafat vidrets de mar quan era un nen i passava moltes hores a la platja. És cert que darrerament ja no se’n veuen tants, poder sí que ho havia notat, però al fer-nos vells ja va perdent tot una mica de color, els colors brillants ho son cada cop menys i guanyen terreny els grisos, no havia pensat que aquesta vegada hi havia alguna cosa real que estava desapareixent.

Coses que desapareixen: formes de viure, formes de vida, objectes artificials que la natura ha fet seus. Signes del pas del temps però segurament també coses que val la pena salvar. Els joves seguirant sent joves fins la fi dels temps. Jo (ni ells, tot i que encara no ho saben) no puc evitar perdre la meva joventut, però puc intentar que el mon no envelleixi per culpa meva. El mon semblava més jove quan hi havia vidrets de mar i també quan hi havia perissodàctils salvatges.

LES BATALLES PERDUDES

noreply@blogger.com (Orland) — Wed, 17 Sep 2008 20:06:00 +0000

M’agrada molt un fragment de “El Senyor dels Anells” (el llibre) en que dos dels protagonistes s’estan a les portes de la ciutat de Gondor, que espera l’atac de l’Enemic, i veuen els que van arribant per ajudar en la defensa, en compliment d’antics compromisos. El fragment és una curta relació de cavallers arribats de terres llunyanes. L’exercit que s’acosta és molt superior al dels defensors de Gondor, fins i tot afegint-hi els que estan arribant. Els nous vinguts no venen per contribuir a una victòria, venen a lluitar, a ser derrotats i a morir a la batalla que s’acosta. Es un esforç i una mort inútil, la seva presència no farà canviar el destí de la ciutat, però per a ells té tot el sentit sacrificar-se per complir l’antic compromís. I tanmateix, a la llarga, si tota l’espècie humana està perduda si Gondor cau (quan Gondor caigui), el seu gest els proporcionarà, almenys, una mort digna.

Aquest gest: lluitar una guerra perduda per endavant en compliment d’un deure indubtable, no ens és tan aliè com sembla. Tots nosaltres lliurem sovint, em penso, dures batalles contra enemics que coneixem invencibles: la malaltia, la mort, la pobresa, la realitat que s’oposa a la realització dels somnis... Lluitem fins més enllà del que seria lògic, fins que poder no estem morts, però sí esgotats, i el que queda de nosaltres es retira derrotat del camp de batalla ... fins la propera vegada. És un esforç inútil però noble, la seva utilitat és fer-nos més humans, a la llarga ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos saber que vam fer el que vam poder per plantar cara a la adversitat.

Davant d’aquests esforços parlar de triomfadors i fracassats no es res més que una broma, ningú pot guanyar aquestes lluites perdudes, en tot cas pot fugir d’elles. Poder aquells que es creuen vencedors han escombrat de la seva vida totes aquestes guerres perdudes per endavant. per a mi això seria allunyar-se del que és important, de la vida mateixa. O és que la vida no és en si mateixa una batalla perduda contra la mort? O, millor dit, una brillant victòria feta de la suma de no res més que petites derrotes.

En el llibre, la reunió de forces aliades per la defensa de Gondor arriba a ser tan gran (i si coneixeu la història sabreu el gran que va arribar ser) que l’Enemic és derrotat en una batalla èpica, què a la pel·lícula té alguns moments espectaculars, com la càrrega dels Rohirrin, i alguns de no tan afortunats. Així doncs les batalles perdudes per endavant alguna vegada poden ser guanyades, si més no als llibres. Si més no, és un consol.

JA TENIM TRADUCTORS

noreply@blogger.com (Orland) — Sun, 24 Aug 2008 16:26:00 +0000

Per al problema del Català, el Castellà, l’Espanyol, el Jupiter, el Polac el Danès, l’Anglès, l’Americà, el Mexicà, el Nauathla, el Txellene, el llenguatge per signes anglès, l’espanyol, el català, les tres llengües misterioses, el Vasc, el Gallec, el Portuguès, l’Euskera, el Tuguès, el Fidjià, el Sanscrit, el Malalayam, el Suahili, el Mandinga, la enye, la ce trencada, la beta, la e al revés, la caseta amb dues dones, la mona que parlava per signes (anglès o català?), el llenguatge de les balenes, el dels ocells, el de les formigues (les catalanes?), el festeig de les aranyes, el de les persones, el llenguatge de les feromones i el de les mones i el de les feres...

La solució és la pedra de Rosetta, els subtítols, les traduccions, el tacte, parlar espanyol poc a poc i cridant, la paciència, la tolerància, la intel·ligència, els dibuixos, el somriure, el “habla usted nuestro idioma”, el passar d’això, la núvia poliglota, les senyes (a vegades), la iniciativa i l’entusiasme, els bacteris traductors, el traductor automàtic que s’ho inventa tot, el peix de Babel, l’esperanto, les matemàtiques, l’anglès, el llatí, el francès, el caló, els emoticons i les traduccions automàtiques de pàgines web.

El que deia ... Des de fa un parell de dies aquest blog té un botonet que el pitges i ho tradueix tot, a l’anglès i al castellà, fins i to això. Axiò ja no.

UNA MANCANÇA DE L’HUGO PRATT

noreply@blogger.com (Orland) — Sun, 17 Aug 2008 11:29:00 +0000

Quina cosa fem amb els còmics? Els llegim? Els mirem? Llegim els llibres i mirem les pel·lícules i els quadres. Però mirar una pel·lícula té més a veure amb llegir una novel·la que amb mirar un quadre i llegir un còmic és més semblant a mirar una pel·lícula que a llegir un llibre. Amb tot aquest galimatias vull dir que a vegades ens manquen les paraules per descriure coses a les que estem acostumats de fa temps. Com és que hem inventat una expressió tan fantàstica com “navegar per Internet” i no en tenim cap per descriure el que fem quan estem davant d’un còmic?

Doncs fa poc vaig estar llegint, és igual com es digui, un còmic del Corto Maltès , un dels que han sortit darrerament en català, era “La Balada de la Mar Salada”.

No he llegit gaires còmics fins ara però em sembla que en trobaré pocs de tan bons. I em sap greu, pel que explicaré al final.

Els dibuixos són molt bons, els personatges bastant definits, els moviments naturals. Cada vinyeta és maca en sí mateixa, són dibuixos fets amb cura, com un petit quadre, i n’hi ha moltes, a l’autor no li fa mandra fer servir tantes com calgui per descriure una escena. A vegades es recrea en un paisatge especialment interessant donant-li a la història un ritme lent, com si li sabés greu deixar de dibuixar aquell lloc per passar a un altre tema.

L’argument descriu les aventures de personatges molt definits com una veritable novel·la. Té interès, té ritme i planteja situacions que et fan pensar, agafar partit, dubtar. Provocar el dubte sobre qüestions ètiques li agrada molt a l’autor, la diferència entre el bé i el mal, entre amics i enemics, no està gens clara, de fet no existeix, només hi ha persones que fan coses, com a la vida real.

El pròleg de l’Umberto Eco és molt bo, gairebé millor que el mateix llibre. Destaca l’erudició de l’Hugo Pratt i la fabulosa feina que ha fet per documentar-se abans de posar-se a dibuixar, per que tot sigui coherent sense inventar-se res que no correspongui a la època i el lloc dels fets. I per fer-ho demostra tenir ell una erudició encara més gran. Umberto Eco mai dubte que si Hugo Pratt ha dibuixat alguna cosa és que tenia una raó per fer-ho i que aquella cosa tenia que ser-hi allà en aquell moment. Parla del còmic com si parlés de fets històrics. Jo em vaig divertir molt llegint el que explica del mapa que mira el capità pirata, i dels errors que tenia aquell mapa editat aquell any, que fan que el mateix capità vagi una mica venut durant part del seu viatge.

Aquesta fantàstica precisió en els detalls, que arriba als mapes i als llibres dels prestatges, quan es dedica a l’aspecte dels indígenes de cada lloc i de les seves naus i construccions em sembla gairebé un tractat d’antropologia. Per una persona a qui li interessin aquests temes aquest còmic ha de ser una joia.

Però l’ambientació de la història té una mancança que em sap molt greu. És la poca atenció que dedica Hugo Pratt als animals. Igual com un lector interessat en les poblacions humanes trobarà moltes imatges interessants, un de interessat en els animals com jo, no en trobarà gaires, per no dir cap.

Sobretot és frustrant pel que fa als ocells, l’Hugo Pratt no dibuixa res més que gavines, centenars de gavines, hi ha pàgines plenes de gavines, però no hi ha cap fragata, cap mascarell, cap ocell tropical. Això no només és poc interessant per a mi sinó que també és incorrecte, ja que les costes d’aquestes illes han d’estar plenes d’aquests ocells.

No m puc queixar, l’autor parla del que a ell li agrada. Però m’hagués agradat gaudir mirant els dibuixos dels ocells tan com ho devia fer l’Umberto Eco quan mirava els llibres dibuixats als prestatges. Si coneixeu cap dibuixant de còmics comparable a Hugo Pratt i que dediqui més atenció a la natura, digueu m’ho, si us plau.

EL RETORN

noreply@blogger.com (Orland) — Wed, 23 Jul 2008 11:19:00 +0000

El dissabte passat vaig tornar de vacances. El vaixell l’havíem deixat dos dies abans al port de Palerm, però hi va haver un imprevist i vam tornar a fer el darrer sopar a la banyera del Sula just la nit abans de marxar. El comiat dels companys de viatge tampoc va ser a l’aeroport tal com havia pensat sinó dinant al Port Olímpic de Barcelona, el lloc on havíem començat el viatge. El imprevistos són el pebre de la vida , li afegeixen un toc de gust diferent, que ve molt bé si estàs de vacances.

Serà veritat que la civilització no funcionaria si tothom estigués sempre de vacances? Al tornar de vacances sempre hi ha la temptació de provar-ho, encara que només sigui per uns dies, mira que si funciona...

Tornem de vacances sent una altra persona, una amb més capacitats. Hem fet coses diferents i ens n’hem sortit. Hem descobert que servim per alguna cosa més que la rutina diària. Tenim el miratge de tornar a ser nens, amb tota la vida per davant plena d’infinites possibilitats. Som com el tap d’una ampolla de cava que després de la festa s’ha inflat i ja no cap a l’ampolla, ara som més grans i no hi cabem a la nostra vida d’abans.

Caldran dies de esforç i de rutina per encaixar-nos a l’ampolla. Anirem deixant de costat les parts de nosaltres mateixos que vam descobrir durant les vacances com si fossin les sales d’una gran mansió que només es fan servir de quan en quan, durant les grans ocasions, i resten oblidades la resta del temps, amb el mobles tapats i plenes de pols i teranyines. Reduïts a la nostra identitat de cada dia ja cabrem al nostre lloc i amb el temps fins i tot ens sentirem còmodes un altre cop. Només somniarem i enyorarem una mica les vacances i la persona que vam ser mentre les fèiem.

O poder les coses no són tan dramàtiques i en realitat no hem canviat gens, tornem sent els mateixos que van marxar, els mateixos de sempre. El que passa és que ens ha agradat la sensació de sentir-nos estranys que hem tingut durant les vacances i la volem allargar una mica fent-nos els estranys a la nostra vida de cada dia.

LA MAR

noreply@blogger.com (Orland) — Fri, 04 Jul 2008 12:42:00 +0000

Per culpa dels problemes derivats del canvi d’ordenador dels quals hauria de parlar algun dia (ens comprem un ordenador nou i al final ja estem molt contents si funciona igual que el vell) he estat forces dies sense escriure. S’han quedat al tinter un escrit sobre el fracàs que contestés a l’escrit sobre el triomf del blog del Toni i un altre sobre l’Albert Casals, un nano increïble.

Però estic a punt de marxar de vacances i poder la mar s’enfadaria si marxés sense dir res d’ella.

Un record de l’any passat:
En el momento de llegar la ola, los tres que estábamos en la bañera, tuvimos tres visiones diferentes de lo que estaba pasando: Ana, de cara a la ola, tuvo la visión más impresionante: unos días más tarde recordaba haber visto una sombra enorme levantarse por detrás de mi, muy por encima del barco. Yo, de espaldas a la ola, tenía una visión también impresionante, pero menos amenazadora, ya que estaba mirando a Ana, recuerdo oír la ola levantarse y romper detrás de mí, muy arriba. Pedro, tuvo probablemente la visión menos impresionante, estaba meando en popa y debía estar mirando… aunque fue el que más peligro real corrió en el momento de la verdad. En el momento de caernos la ola encima seguía mirando a Ana a través de una cortina de agua, me recordó cuando era pequeño e iba con mi padre al túnel de lavado, pero esa vez sin llevar el coche alrededor.
En ese momento descubrí una nueva faceta de mi pusilanimidad: Yo siempre me había declarado partidario, en caso de que Barcelona fuera amenazada por un tsunami y no hubiera posibilidad de salvación, de ir a la playa para verlo llegar y, al menos, no perderme el espectáculo. Pues la verdad es que en aquel momento justo en que me caía encima, me alegré de no haberla visto, es más, todavía me alegro ahora, mi subconsciente ya fabrica unas pesadillas bastante conseguidas sin necesidad de darle más material. Claro que en el caso del tsunami no habría riesgo de pesadillas posteriores, o sí, quien sabe…

Ja veieu que és millor tenir la mar contenta, sobretot si t’agrada la roba seca.

Començant amb aquest episodi igual costa d’entendre que des de que l’any 2001 vam fer la primera travessa a les illes Hyeres he sortit a navegar en un veler gairebé cada cop que he tingut uns dies de vacances, mai menys de dos cops l’any.

I és que lo meu ve de família, encara que el meu avi per part de mare era ferroviari (també he seguit aquesta tradició) per part de pare la majoria dels parents eren mariners, pescadors, nedadors excel·lents ... gent de la mar vinguda a la Barceloneta des de Vinaròs i St. Carles de la Ràpita. El meu pare va fer la “mili” a la marina a Menorca, era també un gran nedador i va aconseguir que el seu fill, que era un negat per qualsevol mena d’esport (vaig suspendre gimnàstica de BUP i COU) , aprengués a nedar decentment. Jo que a més de ser un negat pels esports tampoc he estat massa valent, no he tingut mai por a la mar (fins l’episodi de més amunt) i m’he banyat a la platja divertint-me molt amb onades molt grans, abans que inventessin les banderes vermelles que ara els costa tan poc posar a la que la mar està una mica embolicada.

Poder és per això que soc feliç passant el temps mirant i escoltant les onades des de la platja o des d’un vaixell. Són molt diferents des d’un o l’altre lloc, trobo que haurien de tenir noms diferents. Una onada trenca a la platja i veus l’aigua caient des de la cresta amb soroll i escuma o quan la mar està molt calmada, sobretot per la nit, gairebé no trenca, està molt transparent i fa unes onadetes petites amb un xipolleig suau. Al mar, navegat a vela, trobes onades a la flor de la vida, lluny de morir a la costa, i notes la força que tenen quan aixequen el veler i l’empenyen i sents com el timoner lluita contra elles per mantenir el rumb o si pot les aprofita i llavors planeges una estona sobre de cada onada i la travessa és ràpida i còmoda.

Els colors de la mar varien molt, a prop de la costa depèn del fons, por ser verd esmaragda si hi ha un fons de sorra blanca o blau fosc si hi ha posidònia. A mar obert el color depen del cel i del vent, em penso, i pot ser fins i tot d’un negre molt fosc on l’escuma destaca com les vetes en el mabre. Si estàs a coberta i mires la mar del voltant sovint té un color diferent a babord del que té a estribord segons miris les onades per on venen o per on van. Pot ser blau fosc a un costat i platejat brillant a l’altre, o verd i negre.

La mar és encara misteriosa, no saps mai que hi ha entre el buc del vaixell i el fons, per això sovint fa respecte banyar-se a mar obert. Sovint sents un xipolleig i mai sabràs si era només una esquitx d’aigua o alguna altre cosa que havia saltat a mirar-te. Per la nit l’estela del vaixell és plena de llums de diferents formes i mesures, alguns molt grossos i brillants. I des de dins pots sentir un munt de sorolls que no saps si els fa el mateix vaixell (els vaixells també son misteriosos) o venen d’algun altre lloc, d’algun ésser de les fondàries que intenta comunicar-se amb la nau que passa per sobre d’ell com un home que veu un ovni. No és estrany que els mariners parlessin de serps de mar i peixos monjo.

Demà me’n vaig a navegar, de Barcelona a Sicília passant per un munt de llocs, una travessa tranquil·la de quinze dies. Gaudirem de la mar i dels llocs que visitem

La sèrie de televisió de Ciència ficció que més m’ha agradat mai

noreply@blogger.com (Orland) — Sun, 08 Jun 2008 22:23:00 +0000

Ha arribat el moment de complir la promesa i parlar de la sèrie de televisió de Ciència ficció que més m’ha agradat mai.
Hagués hagut d’aclarir abans que poso en un lloc separat totes les temporades i versions d’Star Trek (tret del nyap de Deep Space Nine, clar) que en el seu conjunt són alguna cosa més que una sèrie.
També hagués hagut de dir que , a més del que vaig dir, la meva sèrie també té molt maquillatge, efectes especials, plàstic o escuma o el que sigui que facin servir i una herència molt important del mon de les titelles, i també una estètica una mica kitx a vegades però també moltes vegades molt frapadora.
Pels que encara no us havíeu adonat estic parlant de FARSCAPE

El meu primer contacte amb les desventures d’en John Crichton devia ser el primer cop que la van emetre pel canal 33, penso que era l’any 2001. Vaig veure un capítol de la tercera temporada ... i no em vaig enterar de res. Un temps després vaig veure algun capítol quan la feien pel 33 al migdia, però era una hora molt dolenta. Va passar encara més temps i al veure que hi tenia una comunitat de fans força gran a Internet vaig començar a baixar capítols .... i m’hi vaig enganxar, tot sol, davant de l’ordenador, sense poder comentar-la amb ningú perquè ja només la donaven a tele-Orland.

El primer contacte d’en John Crichton amb les seves pròpies desventures comença mentre realitza una proba per un nou sistema de propulsió per a naus espacials, la seva petita nau entra en un “forat de cuc” (els forats de cuc tenen un paper important a la sèrie) i va a aparèixer en mig d’una batussa entre una nau presó que intenta fugir (ella, en singular) amb el seus presoners i “els caces” (pispes a la película) que li volen impedir.
El sentit de la oportunitat d’en Crichton no s’acaba aquí, apareix just en el camí d’un dels pispes que topa amb la seva nau i perd el control. El pilot mort i resulta ser el germà del comandant de la nau nodrissa. No han passat ni cinc minuts i el nostre protagonista ja té un enemic implacable que el perseguirà fins la fi de l’univers amb la seva nau de guerra.

L’estètica una mica kitx, els personatges molt maquillats, amb pròtesis cridaneres i els ninots animats per ordenador fan que sigui difícil acostar-se sense perjudicis. A més una de les seves virtuts és la complexitat i la coherència de l'argument, les coses que passen en un capítol influeixen en els següents, es fan i desfan amistats, atraccions, amors, hi ha un munt de personatges que desapareixen i tornen al cap d’un temps, hi ha dolents que es tornen bons i al revés, hi ha un univers sencer que anem coneixent poc a poc, al mateix temps que en Crichton. Tot això fa que si agafes un capítol aïllat pots anar molt perdut, com em va passar a mi. Però si t’enganxes et serà molt difícil passar-ne sense.

La rapidesa d’en John per fer enèmics no té paral·lelisme a l’hora de fer amics. Company per força dels presoners fugits, aquests el consideraran durant els primers capítols una càrrega, un tarat que no serveix per res, i aquesta primera impressió continua apareixent com una mena de broma durant tota la història, una barreja d’escepticisme i sarcasme que envolta totes les seves relacions. Ell, en lloc de adoptar la postura fetal i entrar en un estat catatònic, com faria qualsevol de nosaltres en aquestes circumstàncies, lluita per imposar el seus criteris i demostrar la seva utilitat dins del grup, amb un èxit relatiu.
Les seves frases lapidàries donen per moltes pàgines web Vg. “Probo de salvar una vida cada dia, normalment és la meva”.
La lògica de les sèries faria que es convertís en el cap dels fugats però és que el grup no te cap cap i no el tindrà durant tota la història, les decisions es prenen per consens quan es pot i no sempre hi estan tots d’acord, sovint cadascú va a la seva. Els personatges tenen uns trets molt definits, poder alguns son només ninots però tenen molta personalitat i les lluites internes ocupen una bona part de la història. En aquest ambient d’anarquia els lligams de fidelitat que desenvolupen entre ells arriben amb el temps a uns extrems “gal.lactics”. L’amistat, l’amor, l'atracció, el sexe i alguns sentiments més extraterrestres tenen fins i tot més importància que els forats de cuc.

No els queda més remei, per què la característica principal de la sèrie és la mala llet que tenen tots els habitants de l’univers. Amics, enemics o qualsevol situació intermitja, no hi ha ningú que sigui de fiar. Els personatges van des de els bojos assassins que tenen el màxim de poder fins els petits cabronets que intenten sobreviure com poden. L’escenografia mateixa és fosca, dura i hostil, no recordo haver vist cap cadira a la nau, ni tampoc cap matalàs. En aquest ambient és important tenir bons amics (amors, amants, "pilots"...) de confiança. Per enfrontar-se a aquest mon l’estratègia del John Crichton oscil·la entre el bon rollo suïcida i l’agressivitat suïcida segons les circumstàncies semblin requerir-ho.

També caldria parlar de la música, que a mi m'agrada molt; de la valentia dels arguments, que no tenen por de tocar res, des de la ciència-ficció més dura fins la més aventurera o la més gore. He intentat parlar molt per no explicar res, aquesta sèrie ¨(com moltes altres coses a la vida) s’ha d’agafar com li va tocar fer-ho a en Crichton, des del prinicipi, sense saber res del que passarà:
...perdut en un punt recòndit de l’univers en una nau, una nau vivent, plena de formes de vida al.lienígenes ... perseguit per un comandant militar sonat, capaç de fer, el que jo no puc fer ...

Els actors de la parella protagonista formen part últimament del repartiment de la sèrie Continuum, branca de Stargate. No he vist encara cap capítol però per a ells les guerres contra els Goa’uld deuen ser el més semblant a unes vacances a la platja.

ARA JA NO ESTIC CONTENT

noreply@blogger.com (Orland) — Sun, 01 Jun 2008 10:39:00 +0000

Ara ja no estic molt content. Ahir per la nit més aviat estava trist, decebut, frustrat i deprimit. Tanmateix ben aviat ressorgiré de les meves cendres encara que, increïblement, el Barça de basquet no es redimeixi guanyant al TAU tres partits seguits, els dos primers a casa d'ells. Jo crec que ho poden fer, més que res per què si no creiem que aquestes coses són possibles no sé pas per què seguim les competicions esportives.
Deia que ressorgiré encara que això no passi, Així que acabi d’escriure aquest missatge em posaré a preparar un que parlarà d’emoció, d’acció, d’èpica, d’un valor més enllà de la temeritat, del valor de l’amistat, la camaraderia, l’amor… de fantasia, de mala llet… prepareu-vos per que penso parlar de la que increïblement és la sèrie de ciència-ficció que més m’ha agradat. Mentrestant podeu provar d’endevinar-la. (mira que com ara no escrigui res).
De moment parlaré de l’esport i de les raons del meu desànim. El Barça de basquet no ha estat capaç de superar el Tau en cap dels dos partits que porten jugats, tret dels primers minuts del primer partit, quan va semblar que la final seria un passeig igual com les dues eliminatòries anteriors. Sembla mentida com van desaparèixer a partir d’aquell moment totes les coses que ens havien fet gaudir en els partits anteriors: l’Acker ha tornat a ser el jugador covard que no encara mai l’u contra u, Lakovic sí intenta penetrar amés de fallar triples, però falla més penetracions de les que encerta i els pivots estan desapareguts perduts tots tres en una guerra contra un únic home del TAU. Només Ilyasova i Grimau semblen fer alguna cosa a base de coratge, el primer amb coratge i talent i el segon amb coratge sol.
Normalment si fallen gairebé tots els jugadors és el moment de mirar cap a la banqueta. Sembla mentida que Xavi Pascual hagués pogut ensenyar les vergonyes de l’Aito i ara estigui tan desarmat davant de l’Spahija, que fa la impressió que s’ha menjat al Barça fent quatre coses, mostrant tots els punts en que el seu equip és superior i cap de les seves desavantatges.
Per acabar de matar el cadàver, els arbitres, com sempre, aprofiten que estan al Palau per demostrar que no es deixen impressionar per la pressió ambiental. El Barça mai ha tingut a fora uns arbitratges tan valents com els que te a casa. (Estic fent un esforç sobrehumà per ser diplomàtic) Per aconseguir el respecte arbitral ens cal un jugador de la selecció espanyola i un entrenador de prestigi, la carta Pepu em sembla ara la més bona.
Al mateix temps mirem a fora del Palau i veiem un senyor grassonet i calb sempre amb una expressió sospitosa a la cara, (no em direu que us sembla una persona de fiar) que recull nou mil signatures per fer afora el president després de dos anys sense guanyar res i unes quantes anades d’olla de Laporta. Si això s’hagués fet sempre així al Barça ja portaríem uns dos-cents presidents.
Encara sort que el proper entrenador del primer equip de futbol està sent l’únic que anima l’afició fent sortir el segon equip de d’infern de segona B. Ja que això és esport i hem de creure en alguna cosa, creure’m en el Pep Guardiola i en el milacre de Vitoria.
M’oblidava, si en els anys vuitanta us haguessin dit que el 2008 hi hauria un altre final de la NBA Lakers-Celtics i que una de les estrelles dels Lakers seria un català de St. Boi, quina cara haguéssiu fet? Veieu com hem de creure, la realitat sempre acaba sent encara més increible.

NENS I MANIFESTACIONS

noreply@blogger.com (Orland) — Sun, 25 May 2008 21:30:00 +0000

Sí, estic molt content amb la victòria del Barça a les semifinals de l’ACB, que ens assegura l’Eurolliga de l’any que ve.... però l’objectiu d’aquest blog és dir “la meva” sobre qualsevol cosa i últimament hi ha un tema que li tinc moltes ganes.

Aquesta tarda ens ha convidat la meva germana per ensenyar-nos la seva nova tele. L’hem provada amb una bona pel·lícula amb unes vistes que lluïssin l’aparell. Era Master & Comander.

Una de les coses que més crida l’atenció de la pel·lícula és la presència de nens a la marina de guerra del Regne Unit de l’època, tan entre els mariners com entre el oficials que hi tenen més protagonisme a la història. No ens hauria d’estranyar si pensem que en aquells moments els nens treballaven fins i tot a les mines. I actualment encara formen part de grups armats en alguns països poc desenvolupats (en els més caòtics, només) i molt més sovint hi treballen en tota mena de feines.

Ara no vull parlar d’aquests fets que gairebé tothom en el nostre mon troba abominables, sinó d’una cosa molt més comuna. És la presència de nens a les manifestacions.

Faig per endavant un parell d’aclariments : Jo no tinc fills, però tinc amics que en tenen i algun cop els han portat a una manifestació i jo ho he trobat normal en aquell moment.

Els dubtes venen quan ens posem a pensar per què portem nens a manifestacions. Estudiem les raons:

- Per què s’acostumin a fer us del dret democràtic a manifestar-se. En principi és el dret democràtic a manifestar-se SI VOLS, si t’hi porten ja no val. I si és una mena d’assaig, perquè coincideix sempre amb manifestacions on els pares hi tenen interessos? (qui diu pares diu professors, que també n’hi ha que ho fan)
Poder son massa petits per fer us de drets democràtics, no? Fins que no escolliu cada dia per sufragi universal el menú del dinar de casa aquesta raó no em valdrà.

- Per què la reivindicació es fa pensant en el seu futur. I si és el seu futur perquè no esperem que siguin ells els que decideixin que en faran quan tinguin prou criteri per fer-ho, en lloc d’implicar-los en la NOSTRA idea de com ha de ser el SEU futur.

- Per que no sabem on deixar-los .... em sembla pobre.

- Per fer més bulto, per què queden bé i li donen més força a la reivindicació.... En aquest punt poseu totes les raons que se us acudeixin i que ens posin al mateix nivell que la marina britànica del segle XVI.

Per resumir, estic en contra de portar nens a les manifestacions, no hi veig cap raó honrada prou forta que em faci pensar que no els estem utilitzant.

En tot cas això només és una reflexió meva, vull obrir debat i poder ser convençut....

O convèncer.