Notícies del Col·legi

Oberta la convocatòria d’ajuts per a la publicació d’articles en revistes científiques, la traducció d’articles i la inscripció a congressos

Thu, 21 May 2026 14:22:19 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), des de la seva Àrea de Recerca, posa a disposició de les col·legiades i col·legiats una nova bossa d’ajuts amb l’objectiu de fomentar i potenciar les cures basades en l’evidència i la promoció professional en qualsevol dels àmbits d’actuació de les infermeres i dels infermers.

Ajuts per a la publicació d’articles en revistes científiques

Objectiu de la convocatòria

Donar suport a la traducció d’articles en revistes científiques a les col·legiades i col·legiats que publicaran recerca infermera durant l’any 2026.

Terminis

Aquest ajut finalitzarà quan s’esgoti el finançament establert de 10.000 € o el dia 31 de desembre del 2026.

Consulta tota la informació sobre la convocatòria

Convocatòria d'ajuts per a la inscripció a congressos

Objectiu de la convocatòria

Dona suport a la inscripció a congressos, amb una dotació econòmica màxima de 300€ per sol·licitud, a les col·legiades i col·legiats que han presentat una comunicació en un congrés nacional o internacional durant l’any 2026.

Terminis

Aquest ajut finalitzarà quan s’esgoti el finançament establert de 25.000 € o el dia 31 de desembre del 2026.

Consulta tota la informació sobre la convocatòria

Ajuts per a la publicació d'articles en revistes científiques d'accés obert

Objectiu de la convocatòria

Promoure la publicació d’articles en accés obert en revistes indexades amb factor d’impacte elevat.

Terminis

Aquest ajut finalitzarà quan s’esgoti el finançament establert de 30.000 € o el dia 31 de desembre del 2026.

Consulta tota la informació sobre la convocatòria

Per a resoldre qualsevol dubte sobre aquestes convocatòries, us podeu posar en contacte amb l’Àrea de recerca mitjançant el correu recerca@coib.cat.

El COIB alerta que gairebé 4 de cada 10 infermeres es plantegen abandonar la professió en els pròxims 10 anys

Thu, 21 May 2026 12:07:41 GMT

Segons l’estudi, el 39,6% de les infermeres enquestades manifesta la intenció d’abandonar la professió en els pròxims deu anys, i un 17% preveu fer-ho en un termini inferior a dos anys. Per al COIB, aquestes xifres no poden interpretar-se com una decisió individual desvinculada del context, sinó com el resultat d’un conjunt de factors organitzatius, laborals i professionals que requereixen una resposta immediata.

Entre els principals factors associats a la intenció d’abandonament, l’estudi identifica la percepció negativa sobre la seguretat de les persones ateses i sobre la qualitat de les cures, la temporalitat contractual i l’omissió de cures per manca de temps, una situació referida pel 60% de les professionals enquestades. També assenyala desigualtats territorials rellevants i diferències segons l’àmbit assistencial.

“Quan quatre de cada deu infermeres es plantegen abandonar la professió, el sistema no pot mirar cap a una altra banda. No estem davant d’un problema de vocació, sinó davant d’un problema de condicions, reconeixement, organització i capacitat real de cuidar amb seguretat”, afirma Borja Manzanares, president del COIB.

Des del COIB es considera especialment rellevant que la intenció d’abandonament s’associï a elements modificables del sistema, com l’estabilitat laboral, la qualitat percebuda de les cures, la seguretat, l’organització dels torns o el reconeixement professional. Per això, el Col·legi reclama que les administracions incorporin aquestes dades en les polítiques de planificació de recursos humans i en les estratègies de retenció del talent infermer.

La recerca també posa de manifest la bretxa existent entre l’elevat nivell formatiu de les infermeres i les condicions reals d’exercici professional. Segons el Ministeri, només el 34,5% de les infermeres especialistes exerceix en la seva àrea d’especialitat, mentre que moltes són contractades en llocs generalistes.

Per al COIB, aquesta dada reforça una reivindicació històrica de la professió: cal desplegar de manera efectiva les especialitats infermeres, reconèixer les competències avançades i garantir itineraris professionals coherents amb la formació, l’experiència i la responsabilitat assumida per les infermeres.

“Formar infermeres especialistes i després no reconèixer-les adequadament dins del sistema és una pèrdua de valor professional i una oportunitat desaprofitada per millorar la qualitat assistencial”, defensa Manzanares.

El Col·legi també remarca que la intenció d’abandonament de les infermeres té un impacte directe sobre la ciutadania. La pèrdua de professionals afecta la continuïtat de les cures, la seguretat, l’accessibilitat, la gestió de la cronicitat i la capacitat del sistema per donar resposta a les necessitats de salut de la població.

Per aquest motiu, el COIB reclama avançar en quatre línies prioritàries: estabilitat laboral, dotacions infermeres segures, reconeixement real de les especialitats i dels rols avançats, i participació de les infermeres en els espais de decisió del sistema de salut.

L’estudi s’emmarca en el Marco Estratégico para los Cuidados de Enfermería 2025-2027 impulsat pel Ministeri de Sanitat i ofereix una base empírica per orientar futures polítiques de recursos humans al Sistema Nacional de Salut.

Des del COIB es considera que aquestes dades han de servir per passar del diagnòstic a l’acció. “La pregunta ja no és si el sistema pot permetre’s millorar les condicions de les infermeres. La pregunta és si pot permetre’s no fer-ho”, conclou el president del COIB.

El COIB dona suport al CODITA davant la supressió de la Direcció d’Infermeria de l’Hospital Comarcal d’Amposta

Thu, 21 May 2026 11:07:44 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) expressa el seu suport al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) davant el posicionament fet públic contra la decisió de suprimir la Direcció Infermera de l’Hospital Comarcal d’Amposta. El comunicat del CODITA, publicat el 20 de maig de 2026, considera aquesta decisió “un greu retrocés en el model de governança” del centre.

Des del COIB compartim la preocupació expressada pel CODITA i reivindiquem que el lideratge infermer no pot ser entès com un element accessori dins les organitzacions sanitàries. La presència de direccions infermeres és imprescindible per garantir que les cures, la qualitat assistencial, la seguretat de les persones ateses i la continuïtat dels processos tinguin una representació pròpia en els espais on es prenen decisions.

Les infermeres lideren processos assistencials complexos i aporten una visió pròpia, indispensable i complementària dins els equips de salut. Aquesta mirada és clau per orientar les decisions organitzatives cap a models més centrats en les persones, més eficients i més coherents amb les necessitats reals del sistema.

La supressió d’una Direcció Infermera té implicacions en la manera com es reconeix la professió infermera, en la capacitat d’incidir en la planificació assistencial i en el pes que tenen les cures dins la governança dels centres. Debilitar aquest lideratge pot comportar una pèrdua de perspectiva professional en àmbits tan rellevants com la gestió dels equips, la qualitat, la seguretat, la continuïtat assistencial i l’organització de les cures.

En aquest sentit, el COIB defensa que les institucions sanitàries han d’avançar cap a models de governança que incorporin de manera plena la veu de les infermeres. No es pot parlar de transformació del sistema de salut sense comptar amb una professió que és present en tots els àmbits de l’atenció i que assumeix una responsabilitat directa en la cura de les persones al llarg de tot el procés assistencial.

El suport al CODITA s’emmarca en una reivindicació compartida pel conjunt de la professió infermera: les decisions que afecten el sistema de salut han d’incorporar la mirada infermera. Aquesta mirada aporta coneixement clínic, capacitat de gestió, experiència directa en l’atenció i una comprensió integral de les necessitats de les persones, les famílies i les comunitats.

Des del COIB reiterem que la Direcció Infermera és una estructura necessària per garantir una governança sanitària equilibrada, rigorosa i orientada a la qualitat de les cures. Preservar aquests espais de lideratge és també preservar la capacitat del sistema per donar resposta als reptes actuals i futurs de la salut.

Per tot això, el COIB se suma al posicionament del CODITA i fa una crida a preservar i reforçar el lideratge infermer en tots els centres i àmbits del sistema de salut. Les cures han de tenir veu pròpia en els espais de decisió.

Les cures poden ajudar a construir masculinitats més saludables

Thu, 21 May 2026 09:55:46 GMT

Les cures han estat històricament associades a les dones, tant en l’àmbit familiar com en el professional. Aquesta assignació no només ha contribuït a invisibilitzar el valor social, econòmic i professional de les cures, sinó que també ha limitat la implicació dels homes en una dimensió essencial de la vida.

En aquesta entrevista, José Tomás Mateos García reflexiona sobre les masculinitats no hegemòniques, la presència dels homes en les professions de cures i el paper que poden tenir les infermeres i els infermers en la promoció de models més corresponsables, saludables i igualitaris.

Què són les masculinitats no hegemòniques, quines característiques presenten i com afecten a les cures?

Les masculinitats no hegemòniques són formes de viure la identitat masculina que s’allunyen del model tradicional basat en el poder, la competitivitat, la duresa emocional o el domini sobre altres persones. Solen caracteritzar-se per més expressió emocional, corresponsabilitat, cura dels altres, actitud crítica amb el masclisme i relacions més igualitàries.

En l’àmbit de les cures, aquestes masculinitats afavoreixen una implicació més activa dels homes en tasques històricament feminitzades, com la criança, l’acompanyament emocional o les cures professionals i familiars.

Què passa quan els homes es dediquen a una professió de cures? Ajuda a normalitzar la responsabilitat de cura en homes o es reprodueixen estigmes socials?

Quan els homes es dediquen a professions de cures, com la infermeria, es produeix una situació ambivalent. D’una banda, contribueixen a visibilitzar que cuidar no és una capacitat “natural” de les dones, sinó una competència humana i professional, i això pot ajudar a normalitzar la participació masculina en les cures. Però, al mateix temps, reben més reconeixement o accedeixen amb més facilitat a càrrecs de lideratge.

En aquest sentit, és important mencionar el concepte d’escalera de cristall (glass escalator), que descriu com els homes que entren en professions feminitzades tendeixen, sovint, a promocionar més ràpidament cap a càrrecs de lideratge, gestió o especialitats més reconegudes. És a dir, mentre algunes dones troben barreres invisibles per ascendir, alguns homes poden rebre incentius socials i institucionals dins d’aquestes professions.

Això fa que la seva presència no impliqui necessàriament una transformació profunda de les desigualtats, sinó que en alguns casos es reorganitzin els privilegis masculins dins del mateix espai de cures. Per tant, la incorporació d’homes a les professions de cures pot contribuir a qüestionar estereotips de gènere, però només serà realment transformadora si també s’acompanya d’una reflexió crítica sobre els privilegis, les jerarquies i la manera com s’exerceix el poder dins les institucions.

Com ha evolucionat el rol dels homes en les cures? Cap a on creus que avança, tenint en compte certs discursos masclistes populars a xarxes socials?

Cada vegada hi ha més homes implicats en la criança, les cures familiars i professions sociosanitàries, i socialment hi ha una acceptació més elevada d’aquests rols. Tot i això, el canvi és desigual i conviu amb resistències importants. Encara persisteixen expectatives tradicionals que associen la masculinitat amb el rol de sustentador econòmic, l’autonomia i el poder.

En aquest sentit, alguns discursos masclistes que han guanyat visibilitat a les xarxes socials poden interpretar-se com una reacció davant la transformació dels rols de gènere i davant la percepció d’una possible pèrdua del que Raewyn Connell anomena “dividend patriarcal”, és a dir, els privilegis socials que històricament han obtingut els homes dins de l’ordre de gènere.

Quan aquests privilegis es qüestionen, poden aparèixer discursos que reivindiquen models tradicionals de masculinitat basats en el control, l’autoritat o la diferenciació rígida entre homes i dones. Per això, probablement ens trobem en un moment de disputa entre models: d’una banda, masculinitats més corresponsables i igualitàries, i de l’altra, reaccions conservadores que intenten mantenir les jerarquies tradicionals.

Aquesta transformació no depèn només dels canvis individuals, sinó també de factors socials, educatius, laborals i polítics que facilitin que els homes puguin implicar-se en les cures sense que això sigui percebut com una pèrdua d’estatus o de masculinitat.

Poden les infermeres i els infermers ser un agent de transformació de les masculinitats?

Les infermeres i els infermers poden ser agents de transformació de les masculinitats. Des de la pràctica clínica i comunitària poden qüestionar estereotips de gènere, fomentar la corresponsabilitat i promoure formes més saludables de viure la masculinitat. També tenen un paper important en educació per a la salut i promoció de relacions més igualitàries.

Poden treballar perquè els homes participin més en la criança, expressin emocions, demanin ajuda quan la necessiten o s’impliquin en processos de salut que tradicionalment s’han considerat femenins. També poden identificar com certes normes de masculinitat afecten negativament la salut dels homes, com la resistència a buscar ajuda professional.

Si haguessis de donar un consell a les infermeres sobre masculinitats quin seria?

El principal consell seria incorporar sempre una mirada crítica de gènere a la pràctica professional. Això implica entendre que les masculinitats influeixen en la manera com els homes viuen la salut, demanen ajuda, expressen el dolor o assumeixen les cures. També és important evitar reforçar estereotips, tant en homes com en dones, i crear espais assistencials on totes les persones se sentin legitimades per cuidar i ser cuidades. Les cures poden ser una eina molt potent per construir masculinitats més saludables, igualitàries i humanes.

La mirada de gènere guanya transversalitat al COIB amb el primer any de la Comissió de Política i Gènere

Thu, 21 May 2026 08:09:26 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) commemora el primer any de trajectòria de la Comissió de Política i Gènere, un projecte nascut amb la voluntat d’incorporar la perspectiva feminista de manera transversal en les activitats, les polítiques i els processos interns de la institució.

Aquest primer any s’ha posat especialment en valor en el marc de la jornada “Les Comissions de Dones i Equitat en els Col·legis Professionals”, organitzada per la Comissió de Dones i d’Igualtat de La Intercol·legial amb motiu del 8M. En aquest espai, Mercedes Guerrero, vicepresidenta del COIB i responsable de la Comissió de Política i Gènere, va participar en una taula rodona multidisciplinària per compartir el recorregut fet durant aquest primer any i explicar algunes de les accions impulsades des del Col·legi.

La participació del COIB en aquesta jornada va permetre mostrar a les col·legiades i al conjunt dels col·legis professionals la feina feta entorn del Dia Internacional de les Dones i la voluntat de situar la mirada de gènere com una línia de treball estable dins la institució. L’acte també va servir per compartir experiències amb altres col·legis i reforçar la necessitat de continuar creant espais professionals més segurs, equitatius i lliures de discriminacions.

La creació de la CPiG respon a una realitat evident dins la professió infermera. El col·lectiu és àmpliament feminitzat: a gener de 2026, el COIB comptava amb 39.964 persones col·legiades en alta exercents, de les quals prop del 86% són dones. Però aquesta majoria numèrica no sempre s’ha traduït en una presència proporcional en els espais de decisió, representació, reconeixement públic o lideratge professional.

Per això, durant aquest primer any, la Comissió ha treballat per reforçar una idea clau. La perspectiva de gènere no pot quedar limitada a una acció puntual ni a una única comissió, sinó que ha d’impregnar progressivament el conjunt de l’activitat col·legial.

En aquest sentit, una de les principals línies de treball de la CPiG ha estat la transversalitat entre vocalies. Des de la Comissió es promou la col·laboració amb les diferents vocalies del COIB en aquelles activitats, jornades, posicionaments o projectes que incorporen aspectes vinculats al gènere, les desigualtats, la salut de les dones, les cures, la representació professional o la visibilització de les infermeres.

Aquesta tasca també es desplega en els espais interns del Col·legi, amb la voluntat pedagògica de facilitar que la perspectiva de gènere sigui una mirada compartida i present en la manera com es pensen, es dissenyen i es comuniquen les iniciatives del COIB.

L’objectiu és avançar cap a una institució més coherent amb la realitat d’una professió majoritàriament formada per dones i amb els reptes d’equitat que encara persisteixen en l’àmbit de la salut.

Un dels primers espais de visibilització d’aquest compromís va ser la primera jornada sobre perspectives de gènere en la salut, en què el COIB va presentar la Comissió de Política i Gènere i va situar la mirada feminista i interseccional com un element essencial per garantir una atenció més justa i ajustada a la realitat de les persones. La jornada va permetre abordar com els biaixos de gènere poden condicionar l’atenció, el diagnòstic, l’acompanyament i el reconeixement de les necessitats específiques en diferents etapes i contextos vitals.

Al llarg d’aquest primer any, la CPiG també ha impulsat espais de reflexió i debat sobre salut, gènere i maternitat. En aquest marc, destaca la jornada “Cicatrius invisibles. Quan les violències impacten la maternitat”, una proposta que va posar el focus en les violències que poden travessar l’experiència de la maternitat i en la necessitat d’abordar-les des d’una mirada professional, sensible i basada en l’evidència.

En paral·lel, la Comissió ha publicat el seu segon butlletí, que recull reflexions i aportacions sobre qüestions clau com el biaix de gènere en l’atenció a la salut, l’impacte de l’estrès perinatal matern i la necessitat d’impulsar polítiques de salut més justes. El butlletí també incorpora continguts vinculats a la prevalença del maltractament en l’atenció a la maternitat, amb un enfocament integral i multiindicador basat en dades poblacionals. Aquest abordatge permet aprofundir en una realitat que sovint ha quedat invisibilitzada i que requereix una resposta institucional, professional i social compromesa amb la dignitat, la seguretat i el benestar de les dones.

En l’àmbit de la projecció social, la CPiG ha impulsat iniciatives com la participació en la Viquimarató Viquidones, amb l’objectiu d’incrementar la presència d’infermeres en espais de coneixement digital, així com col·laboracions amb projectes educatius per fomentar referents femenins en l’àmbit científic i professional.

Els objectius de la Comissió inclouen la incorporació transversal de la perspectiva de gènere, el suport al desenvolupament professional i al lideratge de les infermeres, la visibilització de les seves aportacions històriques i actuals, la promoció d’activitats formatives i el foment de la recerca amb sensibilitat de gènere.

Aquest primer any de recorregut consolida la Comissió de Política i Gènere com un espai estratègic dins el COIB. Un espai des d’on continuar treballant perquè la professió infermera sigui reconeguda no només pel seu pes majoritari dins el sistema de salut, sinó també per la seva capacitat de lideratge, coneixement, transformació i incidència social.

Amb aquest primer any de trajectòria, la CPiG referma el seu compromís amb una professió més equitativa i amb una institució capaç d’incorporar la mirada de gènere de manera transversal, compartida i sostinguda en el temps.

Final del formulari

El COIB obre el debat sobre el futur del pràcticum clínic infermer en una jornada sobre sostenibilitat, qualitat i nous desafiaments

Wed, 20 May 2026 15:16:13 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona organitza la jornada “El futur del pràcticum clínic en infermeria: sostenibilitat, qualitat i nous desafiaments. Presentació dels resultats preliminars de l’estudi SUSQUAL”, que tindrà lloc el dimarts 2 de juny de 2026, de 10 a 13 h, a l’Auditori del COIB. L’activitat és gratuïta i les inscripcions estaran obertes fins a l’1 de juny.

Les pràctiques clíniques són una peça fonamental en la formació de grau, ja que permeten integrar els coneixements teòrics amb l’experiència assistencial i afavorir el desenvolupament de competències professionals i humanes essencials per a la pràctica infermera. En aquest context, la jornada vol generar un espai de reflexió i debat sobre la qualitat i la sostenibilitat del pràcticum clínic en els estudis d’Infermeria.

A partir dels resultats de l’estudi SUSQUAL, la sessió abordarà els principals reptes i necessitats dels diferents agents implicats en el pràcticum clínic, així com experiències i estratègies de coordinació entre universitats i entorns assistencials. L’objectiu és avançar cap a models de pràctiques clíniques més sostenibles, de qualitat i adaptats a les necessitats actuals del sistema de salut.

La jornada començarà amb la benvinguda institucional de Borja Manzanares, president del COIB. Tot seguit, Esther Insa, infermera investigadora i participant del projecte SUSQUAL, presentarà els principals resultats i conclusions preliminars de l’estudi sobre sostenibilitat i qualitat del pràcticum clínic en el Grau d’Infermeria a Espanya.

Després de la ponència inaugural, tindrà lloc una conversa amb Esther Insa per aprofundir en els resultats presentats i en el futur dels entorns de pràctiques clíniques. Aquest espai estarà moderat per Lluís Serrat, infermer i vocal d’Infermeria Medicoquirúrgica del COIB.

La segona part de la jornada inclourà la taula rodona “Reptes i experiències en la gestió i tutorització del pràcticum clínic infermer”, un espai de debat amb la participació de professionals vinculats als centres assistencials, les universitats, la tutorització acadèmica, la recerca i l’estudiantat. Hi intervindran Azucena Justícia, infermera i coordinadora de pràctiques de l’Hospital del Mar; Pilar Fuster, infermera i coordinadora de pràctiques de la Universitat Internacional de Catalunya; Anna Zamora, infermera i tutora acadèmica de pràctiques en un CAP de l’Institut Català de la Salut; Rosa Rifà, infermera investigadora i participant del projecte SUSQUAL, i Carlos Arteaga, infermer membre del grup d’infermeres joves JOIN del COIB.

Amb aquesta jornada, el COIB vol contribuir a obrir una conversa necessària sobre el futur del pràcticum clínic infermer i sobre com garantir entorns d’aprenentatge que siguin sostenibles, de qualitat i coherents amb els reptes actuals de la professió. La formació pràctica no només és un espai d’adquisició de competències, sinó també un moment clau en la construcció de la identitat professional de les futures infermeres.

La cloenda anirà a càrrec de Lluís Serrat, vocal d’Infermeria Medicoquirúrgica del COIB. Les persones interessades ja poden fer la seva inscripció a través del web del COIB.

INSCRIU-T''HI

S’obre el període de cita prèvia per col·legiar-se presencialment al COIB aquest 2026

Wed, 20 May 2026 00:00:00 GMT

Ja està en marxa el període per demanar cita prèvia, per a la col·legiació presencial al COIB del 27 de maig al 10 de juliol. Si tens previst col·legiar-te enguany i vols fer-ho de manera presencial, ja pots reservar la teva cita a través d’aquest portal web.

Com demanar la teva cita?

Accedeix a la pàgina de col·legiació presencial amb cita prèvia per consultar tota la informació detallada, així com la documentació que cal aportar i l’enllaç directe al sistema de reserves.

Quan puc demanar la cita?

El període de cites estarà obert a partir del dia 20 de maig i mentre duri la campanya de col·legiació 2026, et recomanem que agafis la teva cita una vegada sàpigues el dia que tindràs el certificat del títol, pots preguntar a la secretaria acadèmica de la teva universitat. Aquest document és imprescindible per formalitzar la col·legiació. Si optes per a la col·legiació online, l’esmentat document haurà d’estar signat electrònicament o bé disposar de codi de verificació o codi QR.

Les cites prèvies no estaran disponibles per a tot el calendari des del primer dia. El sistema d’habilitació de cites prèvies es farà de manera progressiva; és a dir, inicialment s’habilitaran els primers dies disponibles i, posteriorment, s’anirà ampliant la disponibilitat incorporant nous dies de manera successiva.

Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb el COIB a través dels canals habituals: info@coib.cat o al telèfon 900 705 705.

En primera persona: Beatriz Armenteros López, infermera coordinadora de la Unitat de Tabaquisme en atenció primària

Tue, 19 May 2026 00:00:00 GMT

Beatriz Armenteros López exerceix com a Coordinadora de la Unitat de Tabaquisme a la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat al Vallès Oriental de l'Institut Català de la Salut. La seva trajectòria l'ha desenvolupada principalment en l'àmbit penitenciari al llarg de 25 anys, iniciant-se com a infermera assistencial i col·laborant amb diferents projectes de recerca de grups d'infermeres penitenciaries en l'àmbit nacional per donar visibilitat a aquest àmbit professional.

Al llarg d'aquests anys va adquirir expertesa professional que va ampliar amb màsters: en Gestió de Serveis d’Infermeria i en Tabaquisme PIUFET 3.0. Aquest últim va reforçar la seva visió estratègica per poder liderar la implantació del Programa de cessació tabàquica a les presons catalanes.

Actualment, compagina l'activitat assistencial i de gestió amb la de docència com a col·laboradora en màsters d'infermeria. A més, coordina la Comissió de Tabaquisme del Consell de Col·legis d’Infermeres i d’Infermers de Catalunya.

Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?

Sempre he sentit la infermeria com una vocació innata: cuidar forma part del meu propòsit de vida. Tot i començar amb formació hospitalària, ben aviat vaig descobrir que la meva mirada i manera d'entendre la professió estaven alineades amb l'atenció primària.

Amb els anys, he vist com el rol de la infermera d'atenció primària ha crescut en autonomia, competències i responsabilitats, sempre amb el suport de guies clíniques i evidència.

En l'àmbit penitenciari, on he exercit com a infermera al llarg de 25 anys, la incorporació de la sanitat penitenciària al sistema de salut comunitari ens va oferir un ventall de recursos, formació i eficàcia en l'atenció assistencial. Avui dia, les infermeres que desenvolupen els seus rols dirigits a les persones que viuen dintre d'una presó aborden diferents dimensions amb eficiència i eficàcia validada per un sistema que l'avala.

El meu gran repte és l'abordatge en el consum del tabac per part de les infermeres a cada persona fumadora que sigui atesa independentment del motiu de consulta i en qualsevol àmbit assistencial on aquests exerceixin la seva professió.

Quins són els grans reptes de la teva especialitat i com hi contribueixes des de la teva pràctica?

Com experta en tabaquisme, el meu gran repte és l'abordatge en el consum del tabac per part de les infermeres a cada persona fumadora que sigui atesa, independentment del motiu de consulta i en qualsevol àmbit assistencial on aquests exerceixin la seva professió. És a dir, que aquesta intervenció estigui estesa en els seus contextos assistencials.

Des de la pràctica clínica, la docència, la recerca i la gestió he pogut contribuir a desenvolupar i difondre estratègies, eines i coneixement per millorar l’abordatge del tabaquisme.

La infermera és clau en casos de cessació. Som qui ajudem les persones a deixar de fumar, les motivem i les acompanyem en aquest procés. Un procés que està ple d'evidència científica que s'actualitza contínuament i que requereix informació i formació. I acompanyar una persona fumadora en el procés de deixar de fumar requereix aquesta posada al dia i una mirada integral.

Quins avenços o transformacions destacaries en la teva àrea en els darrers anys?

Un avens fonamental va ser la publicació, el desembre de 2024, del Protocol per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres. Aquest protocol ens permet completar el procés de cessació que ja s’inicia des de la consulta infermera, i indica que podem prescriure el tractament més adequat segons el criteri clínic i l'evolució de la persona. Aquest reconeixement normatiu ens empodera, dona coherència al nostre model assistencial i reforça la nostra capacitat resolutiva.

Quin impacte té la teva feina en el benestar de les persones o comunitats amb qui treballes?

Fumar continua sent el principal factor de risc de mort i de discapacitat. Per això, qualsevol acció preventiva o d'abordatge té un impacte directe i molt significatiu en la salut individual i comunitària. Fer intervenció breu, sensibilitzar tant a professionals com a població fumadora, i promoure la formació continuada genera canvis i millora d'oportunitats reals de cessació. El missatge positiu i basat en evidència, repetit i adaptat, pot empoderar a la persona i augmentar la seva confiança per intentar-ho tantes vegades com calgui.

El meu rol és fer arribar aquest missatge el més lluny possible, a totes les comunitats i institucions on sigui necessari.

Quin espai creus que haurien d'ocupar les infermeres en la presa de decisions?

La infermeria és una professió altament qualificada per ocupar espais de decisió i lideratge. La nostra experiència en gestió, la capacitat resolutiva i la visió holística de la persona ens avalen. Som presents en totes les etapes de la vida i en tots els àmbits de salut. Aquesta proximitat i visió global ens permeten aportar una mirada imprescindible en la planificació, la gestió i l'avaluació dels serveis.

Cada vegada hi ha més infermeres en càrrecs de responsabilitat, i aquest fet confirma que el nostre perfil professional està perfectament preparat per participar activament en la presa de decisions estratègiques.

El COIB posa a disposició recursos del CRII per celebrar el mes de les Infermeres

Tue, 19 May 2026 00:00:00 GMT

La selecció inclou obres relacionades amb la història de la infermeria, les cures especialitzades, la salut comunitària, la recerca, la gestió dels equips i l’evolució de la professió, així com recursos orientats al creixement acadèmic i professional de les infermeres.

Tots aquests materials estan disponibles per a consulta i préstec a través del Centre de Recursos d’Informació Infermera i es poden consultar al catàleg en línia del COIB.

Consulta els recursos aquí

Jornada sobre cures dermocosmètiques en la persona en un procés oncològic

Tue, 19 May 2026 00:00:00 GMT

Organitzada per ISFOS i promoguda pel Consejo General de Enfermería, amb la col·laboració de La Roche-Posay, la jornada tindrà lloc en format presencial a la seu del COIB (carrer de Pujades, 350, Barcelona), en horari de 08.45 a 14.00 h.

L’objectiu principal és proporcionar eines pràctiques perquè les infermeres puguin oferir recomanacions higièniques i estètiques que contribueixin a millorar tant la imatge corporal com l’estat general de salut de la persona en un procés oncològic, abordant així una dimensió sovint infravalorada en el procés assistencial.

El president del COIB, Borja Manzanares, moderarà una taula rodona centrada en la professió infermera, càncer i autoimatge.

L’activitat és gratuïta i inclou espais de debat amb els experts. A més, les persones assistents rebran un obsequi al final de la jornada.

Inscriu-t’hi aquí

Masculinitats no hegemòniques, deconstruïnt el gènere a la professió infermera.

Mon, 18 May 2026 08:36:24 GMT

La professió infermera coneix bé què significa transitar per un sistema social i sanitari travessat profundament pel gènere. Històricament, les tasques reproductives i de cures han estat feminitzades i, en conseqüència, subalternitzades i devaluades en una societat capitalista i heteropatriarcal.

En aquest context, parlar de masculinitats dins de la infermeria no és només una qüestió estadística, sinó una oportunitat política per deconstruir els mandats de gènere que limiten la nostra societat i el nostre sistema de salut.

Tradicionalment, la identitat masculina i la masculinitat hegemònica s'han construït sobre el rebuig a la feminitat i a tot allò que s'hi associa, menyspreant la sensibilitat, la tendresa, la compassió i la cura.

Aquest model es caracteritza per fomentar la competitivitat, l'autosuficiència, el control rígid de les emocions i una ficció d'invulnerabilitat. Sota aquest prisma androcèntric, la raó i l'espai públic s'associen a allò masculí i dominant, mentre que l'emoció i la vulnerabilitat queden relegades a la feminitat i subordinades.

Aquest marc cultural explica perfectament per què la presència d'homes en professions centrades en la cura com la infermeria ha estat històricament minoritària: la implicació dels homes en l'àmbit de les cures trenca amb la divisió genèrica del treball tradicional i qüestiona el seu propi estatus.

No obstant això, la masculinitat no és un ens fix, immutable ni ahistòric. Actualment, observem la necessària emergència de masculinitats no hegemòniques, entre les quals destaquen les anomenades "masculinitats curadores" i igualitàries.

Aquestes noves formes de viure el gènere masculí es plantegen com a alternatives clares als trets de la masculinitat hegemònica, apostant per una gestió de les relacions interpersonals basada en el diàleg, l'empatia, la cooperació i els bons tractes.

Per als infermers, exercir aquesta professió pot ser, en si mateix, un acte de dissidència davant dels mandats clàssics de la virilitat. Tenir cura de les altres persones requereix posar al centre la interdependència i acceptar la fragilitat humana, valors que confronten directament l'estoïcisme emocional i la independència fictícia del model masculí hegemònic. Quan un home assumeix el rol de cuidador, obre espais de possibilitat per a redefinir i sanar la relació històricament conflictiva entre masculinitat i vulnerabilitat. Assumir que som éssers vulnerables i interdependents és una eina pedagògica transformadora fonamental per a tota la societat.

Des de la Comissió de Política i Gènere del COIB, tenim el repte d'impulsar aquest canvi de paradigma. Cal reconèixer els homes com a subjectes de gènere i actors imprescindibles per assolir societats més igualitàries i democràtiques. Fomentar les masculinitats no hegemòniques dins la professió infermera ajuda a democratitzar les cures i a desmuntar el vincle exclusiu entre el gènere femení i l'atenció a la salut. Promoure models d'homes que cuiden, que es permeten ser vulnerables i que renuncien als privilegis del dividend patriarcal ens apropa a un sistema sanitari molt més equitatiu, on la qualitat humana i el bon tracte siguin el centre i l'eix vertebrador de tota relació terapèutica.

Posicionament davant l’intrusisme professional en la infermeria en geriatria

Mon, 18 May 2026 06:59:51 GMT

Des d’una perspectiva professional, ètica i legal, deixem clara la nostra ferma oposició a l’intrusisme professional envers les Infermeres de geriatria. Aquesta problemàtica vulnera la dignitat i la qualitat de vida de les persones grans, que són les més afectades per aquesta situació, incideix en els drets de les infermeres i infermers col·legiades i posa en risc directe la seguretat de les persones ateses.

Què és l’intrusisme en la professió infermera?

Des del punt de vista jurídic-legal, es defineix l’intrusisme com l’exercici dels actes propis d’una professió regulada sanitària per part d’una persona que no compleix els requisits establerts legalment pel seu exercici, és a dir: no ostentar la titulació universitària oficial, no estar degudament col·legiada/t al corresponent col·legi professional, i no disposar de la preceptiva pòlissa de responsabilitat civil professional.

L’intrusisme constitueix un delicte previst en l’article 403 del Codi Penal, i es protegeix mitjançant la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS); la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals; i la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.

Concretament, l’article 11 de la Llei 7/2006 descriu l’intrusisme com “la realització d'actuacions professionals sense complir els requisits establerts legalment per a l'exercici de la professió, i és actuació professional irregular la que vulnera les normes deontològiques, s'exerceix sense la diligència professional deguda o incorre en competència deslleial”.

En el cas específic de la professió infermera, es tracta d’actes professionals que requereixen la titulació universitària i la col·legiació obligatòria.

L’intrusisme en la professió infermera és una problemàtica greu que posa en risc la seguretat de la persona i la qualitat assistencial, així com la dignitat i el reconeixement de la professió infermera. No és un simple exercici il·legal, sinó un delicte i alhora una vulneració de la normativa que regula les professions sanitàries.

Concretament, en l’àmbit de la geriatria l’intrusisme adquireix una gravetat especial. L’atenció geriàtrica requereix coneixements clínics, habilitats comunicatives i emocionals, criteri professional i ètic per comprendre i atendre persones amb comorbiditat, dependència funcional, deteriorament cognitiu i/o fragilitat.

Les infermeres geriàtriques disposem d’una formació avançada en la valoració i l’avaluació de la fragilitat, la planificació de cures complexes, la promoció de l’autonomia i la prevenció de la dependència. Som professionals clau en la continuïtat assistencial entre l’àmbit hospitalari, residencial, l’atenció intermèdia i domiciliària, i garantim una cura professional centrada en la persona, la seva família i entorn. L’intrusisme desvirtua aquest model d’atenció, substituint el coneixement expert per intervencions improvisades que banalitzen l’acte de tenir cura.

Tenim constància que la problemàtica de l’intrusisme professional es manifesta majoritàriament als centres residencials. Davant d’aquesta realitat, des de la Vocalia de Geriatria volem fer una crida a la denúncia d’aquests casos, amb l’objectiu de protegir la nostra població més vulnerable i garantir una atenció de qualitat.

Per aquest motiu, encoratgem a tots els professionals i responsables de centres a comunicar qualsevol situació d’intrusisme detectada i, alhora, ens comprometem a impulsar les següents accions:

Difusió d’informació clara sobre què constitueix intrusisme i com identificar-lo.
Donarem suport a les persones que ajudin a detectar intrusisme professional en geriatria, assegurant així una bona cura de la gent gran, sobretot en centres residencials.
Col·laboració amb la comissió d'intrusisme del COIB mantenint la confidencialitat del denunciant.
Promourem la importància de verificar que els professionals de la salut estiguin degudament titulats i/o col·legiats.
Fomentarem maneres d’exercir que assegurin que les persones grans rebin una atenció segura i de qualitat.

Riscos i conseqüències de l’intrusisme

L’intrusisme suposa una amenaça greu tant per a la seguretat de la persona atesa com per al bon desenvolupament dels serveis sanitaris. És un delicte i alhora una pràctica que vulnera la confiança pública, i que compromet directament la qualitat assistencial. Aquest fenomen no només desprestigia la rigorosa formació i l’exercici professional de milers d’infermeres i infermers, sinó que exposa a la població a riscs inacceptables. Abordar l’intrusisme és una responsabilitat compartida que exigeix l’acció coordinada dels col·legis professionals, les administracions, els centres sanitaris i residencials i la pròpia ciutadania. Només així podrem garantir que les cures infermeres siguin sempre sinònim d’excel·lència, seguretat i professionalitat.

Tot això comporta una sèrie de riscos detallats:

Alt risc per a la seguretat de les persones grans
L’argument principal contra l’intrusisme és el dret de la ciutadania a una atenció sanitària segura i de qualitat. Les infermeres pertanyem a una professió que requereix una formació universitària rigorosa, un coneixement científic profund i habilitats tècniques i humanes específiques per aplicar cures complexes, administrar medicació, realitzar procediments invasius, educar per a la salut i gestionar situacions crítiques. Sense aquesta capacitació, no només es manca de la perícia necessària, sinó també del coneixement dels protocols de seguretat, higiene i ètica professional, cosa que pot derivar en:

Plans de cures inadequats a les necessitats de les persones
Diagnòstics tardans de complicacions (dèficit d’intervencions preventives que derivin en complicacions)
Danys físics i psicoemocionals a la persona, i fins i tot la pèrdua de la vida
Quadres de reagudització de patologies preexistents
Errors en la preparació i administració de medicaments
Infeccions nosocomials
Augment de la despesa sanitària

Deteriorament de la qualitat assistencial i la confiança pública
La presència d’intrusos en l’àmbit de les cures de geriatria compromet la qualitat dels serveis assistencials. Quan les persones ateses no poden confiar que la persona que els atén té la titulació i les competències requerides, es genera una desconfiança generalitzada cap al sistema sanitari. Això pot dur la ciutadania a dubtar a l’hora de buscar atenció, d’ajornar tractaments necessaris i afectar negativament la seva salut a llarg termini.
Amenaça a la professió infermera en geriatria
L’intrusisme és un menyspreu cap a l’esforç, la formació i la dedicació de milers d’infermeres i infermers que han invertit anys d’estudi universitaris i especialització pràctica per obtenir la seva titulació i exercir legalment. Soscava el prestigi de la professió, devalua la feina infermera i genera una competència deslleial i perillosa. A més, pot afectar la moral i el benestar dels professionals que veuen com el seu àmbit d’actuació és envaït per persones no qualificades.

Causes i justificacions inacceptables

La laxitud amb la qual es tolera la realització d’activitats pròpies de la professió infermera per part de persones no qualificades és profundament preocupant. Aquesta situació posa en risc la integritat de l’acte de tenir cura, que no és una simple intervenció tècnica, sinó un procés complex que requereix formació universitària, judici clínic i competències específiques avalades per la normativa vigent.

És inacceptable que, sota el pretext de l’escassetat d’infermeres en l’àmbit de la geriatria, l’estalvi econòmic o “l’experiència empírica”, se supleixin per personal sense titulació ni formació adequada.

L’intrusisme no només devalua la professió, sinó que també desprotegeix legalment a la persona atesa i la persona que actua sense qualificació, ja que no compten amb la col·legiació i pòlissa de responsabilitat civil professional obligatòria; i fomenta un sistema d’atenció precari, sense garanties. A més, genera un clima de desmotivació i desgast professional entre les infermeres i infermers, que veuen qüestionada la seva qualificació i les seves competències. El respecte a les competències professionals no és una qüestió corporativa, sinó una necessitat ètica i legal per assegurar una atenció sanitària segura, digna i de qualitat a les persones grans.

Accions necessàries per combatre l’intrusisme

Per erradicar aquesta problemàtica, és fonamental una acció coordinada i contundent:

Reforçar les mesures de control, supervisió i sanció: Cal garantir que només professionals infermeres col·legiades exerceixin activitats pròpies de la disciplina Infermera.

Marc legal robust i necessitat d’aplicació rigorosa:
L’ordenament jurídic espanyol, mitjançant l’article 403 del Codi Penal, la LOPS, la Llei 2/1974 i la Llei 7/2006, tipifica i sanciona l’intrusisme. Tanmateix, és fonamental que aquesta legislació s’apliqui de manera rigorosa, perseguint i sancionant a qui incorri en aquest delicte.
Responsabilitat dels Col·legis Professionals, les Administracions Públiques i les entitats privades:
Els Col·legis Professional d'infermeres i infermers tenen un paper clau en la detecció, denúncia i lluita activa contra l’intrusisme, protegint tant als professionals col·legiats com a la ciutadania. Les Administracions Públiques, per la seva banda, han de reforçar els mecanismes de control, inspecció i sanció en centres sanitaris, atenció intermèdia, domicilis i qualsevol altre àmbit on es prestin cures, per garantir que l’assistència sigui sempre proporcionada per personal qualificat i habilitat legalment.
Necessitat de conscienciació i sensibilització ciutadana:
És vital educar la població sobre la importància de verificar la qualificació dels professionals de la salut que els atenen. Els ciutadans han de ser conscients que la seva salut està en joc i tenen el dret i la responsabilitat d’exigir una atenció per part de professionals degudament titulats i col·legiats.

Conclusió

En definitiva, des de la vocalia de geriatria es posa de manifest que l’intrusisme envers la professió infermera constitueix un delicte penal que suposa un problema de salut pública, de justícia social i de reconeixement professional. Exigeix una resposta contundent i coordinada de tots els actors implicats: professionals, col·legis, administracions, centres sanitaris i residencials, i societat, per tal d’erradicar-lo i assegurar que les cures siguin sempre sinònim de qualitat, seguretat i professionalitat.

Zotero 8: una eina clau per a la pràctica infermera basada en l’evidència

Mon, 18 May 2026 00:00:00 GMT

La nova versió, Zotero 8, incorpora millores significatives orientades a optimitzar el treball amb la literatura científica, facilitant processos habituals en l’àmbit infermer com la revisió bibliogràfica, l’elaboració de protocols assistencials o la redacció de treballs acadèmics i publicacions.

Entre les novetats més destacades hi ha el nou diàleg unificat de citació, que simplifica la inserció de referències en documents clínics i acadèmics (Word o Google Docs), integrant diferents funcionalitats en una sola interfície. També s’han millorat les capacitats d’anotació: les notes i subratllats en articles científics (PDFs) són ara visibles i cercables dins la biblioteca, fet que facilita la identificació ràpida d’evidència rellevant per a la presa de decisions clíniques.

A més, Zotero 8 incorpora un lector amb opcions de visualització millorades i un sistema més eficient de gestió dels arxius i notes, reduint el temps dedicat a tasques administratives i permetent centrar-se en l’anàlisi crítica de la informació.

En un entorn com el de la infermeria, on la pràctica basada en l’evidència és un pilar fonamental, els gestors de referències esdevenen eines indispensables per garantir la qualitat assistencial, facilitar la recerca i reforçar les competències en alfabetització informacional.

Per a les col·legiades que vulguin incorporar aquesta eina al seu dia a dia, tant en l’àmbit assistencial com en la docència o la recerca, el COIB ofereix una proposta formativa específica per conèixer Zotero i aprofitar-ne tot el potencial.

Accedix a la formació

El COIB s'adhereix al comunicat del CGE davant les acusacions mèdiques per la campanya “Pregunta a tu enfermera”

Fri, 15 May 2026 12:13:39 GMT

L’objectiu d’aquesta iniciativa és posicionar un col·lectiu de professionals de la salut, les 355.000 infermeres i infermers, com allò que són: un referent de salut i una font d’informació sanitària fiable davant les cerques a internet o els consells de persones properes sense formació sanitària en temes com la diabetis, les ferides, la cura de la població pediàtrica o l’automedicació. Tots aquests són àmbits d’educació per a la salut inclosos dins les competències de les infermeres i els infermers.

La campanya va néixer fa tres anys i fins ara no havia generat cap malestar. De fet, nombrosos ajuntaments i alguna conselleria de Salut han cedit espais de titularitat pública per exhibir-la, entenent que es tracta de missatges alineats amb la seva concepció de la sanitat i positius per a la societat.

Sembla que, en aquesta ocasió, diferents col·lectius mèdics de diverses comunitats autònomes han mostrat —públicament o mitjançant queixes a les administracions sanitàries— el seu descontentament i desaprovació envers una campanya que vinculen amb l’intrusisme professional.

Des del Consejo General s’ofereixen als qui mostren aquest grau d’ignorància algunes aclaracions i se’ls demana amablement que deixin de mostrar la seva aversió al desenvolupament i a les competències d’una professió germana com és la infermeria i, dit des del respecte, que deixin de posar-se en evidència i de mostrar la seva nostàlgia d’una sanitat en blanc i negre en què una infermera fins i tot havia d’anar a la taquilla a buscar-los la bata de treball i lliurar-la’ls en mà. Afortunadament, aquells temps ja han passat, encara que no els agradi.

Sobre la campanya “Pregunta a tu enfermera”, volem precisar i recordar que:

Segons l’article 7.a de la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS): “Correspon als diplomats universitaris en Infermeria —nota aclaridora del CGE: actualment les infermeres són graduades universitàries— la direcció, avaluació i prestació de les cures d’infermeria orientades a la promoció, manteniment i recuperació de la salut, així com a la prevenció de malalties i discapacitats”.

En relació amb les vinyetes que conformen la campanya, dins la recuperació de la salut i la continuïtat de solució de la pell s’inclouen, per exemple, els punts de sutura.

No cal oblidar que les competències sobre la realització de cures i cirurgia menor van ser històricament assignades a les infermeres, especialment al llarg del segle XX.

D’altra banda, la Directiva europea de qualificacions 55/2013, transposada mitjançant el Reial decret 581/2017, inclou la “competència per diagnosticar de manera independent les cures d’infermeria necessàries utilitzant per a això els coneixements teòrics i clínics, i per programar, organitzar i administrar cures d’infermeria en tractar els pacients”. La sutura estaria inclosa dins l’administració de cures.

Pel que fa als missatges de la campanya que afecten el consum de medicaments, en aquest cas un fàrmac popular com l’ibuprofèn, la Llei 28/2009, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, estableix que:

“Sense perjudici de l’anterior, els infermers, de manera autònoma, podran indicar, usar i autoritzar la dispensació de tots aquells medicaments no subjectes a prescripció mèdica i els productes sanitaris, mitjançant la corresponent ordre de dispensació.

El Govern regularà la indicació, ús i autorització de dispensació de determinats medicaments subjectes a prescripció mèdica pels infermers, en el marc dels principis de l’atenció integral de salut i per a la continuïtat assistencial, mitjançant l’aplicació de protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, d’elaboració conjunta, acordats amb les organitzacions col·legials de metges i infermers i validats per l’Agència de Qualitat del Sistema Nacional de Salut.”

Les guies que regulen la prescripció de determinats medicaments i productes sanitaris, segons estableix el Reial decret 1302/2018 en el seu article 3.3, “preveuran les actuacions que, en l’àmbit de les seves respectives competències, el personal mèdic i infermer realitzaran de manera col·laborativa en el seguiment del procés, amb l’objectiu de garantir la seguretat del pacient i la continuïtat assistencial”.

Concretament, una d’aquestes guies, aprovada l’octubre de 2023, regula la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres i els infermers en casos de febre, fet que inclou l’ús del fàrmac d’ús comú esmentat a les vinyetes, així com la consideració d’aquest medicament en les dosis que la infermera pot indicar de manera autònoma. De fet, algunes formulacions són de dispensació lliure a la farmàcia, sense necessitat de cap tipus de recepta.

Altres guies aprovades regulen la indicació de medicaments per a la diabetis, per exemple. Però, sense entrar en detalls, allò que alguns col·lectius mèdics estan negant són algunes de les funcions i competències bàsiques de les infermeres. L’educació diabetològica és competència de la infermera.

Negar la possibilitat, com pretenen, que una persona consulti un problema de salut en determinades àrees amb un professional sanitari qualificat és una actitud que atempta contra la legislació vigent, la salut pública i el sentit comú. Donen suport i prefereixen que la població s’informi en pàgines web amb rumors o errors, o a través d’influenciadors a les xarxes socials, abans que accedir a una professional sanitària com són les infermeres?

Entre les competències i funcions de les infermeres, que no oblidem que són professionals que han cursat quatre anys de grau en Infermeria i, en molts casos, dos anys d’especialitat, màsters, doctorats, etc., hi trobem, per exemple:

Educar la persona i/o la persona cuidadora en estils de vida saludables i en el maneig del tractament farmacològic i de les cures associades.

Establir estratègies per millorar l’adherència terapèutica a la medicació mitjançant el seguiment i control del tractament i la monitorització dels resultats en salut.

Detectar i informar d’efectes adversos relacionats amb el tractament farmacològic.

Fer seguiment amb l’objectiu de prevenir l’aparició de complicacions associades al tractament i a la pròpia patologia.

Facilitar l’accessibilitat per a les actuacions relacionades amb la medicació, evitant o reduint cites innecessàries o demores en l’inici, pròrroga, modificació o interrupció de tractaments.

Maximitzar l’eficiència i l’efectivitat de l’atenció sanitària i dels tractaments que se’n deriven.

Els molesta que les infermeres exerceixin aquestes funcions? Creuen que no són professionals qualificades per parlar amb les persones sobre ferides, diabetis o nutrició? No consideren positiu que la població pugui tenir més opcions d’accés, amb plena llibertat, a una informació fiable i professional en l’àmbit sanitari? No volen millorar l’accessibilitat de la població al sistema sanitari?

Les decisions que afecten el sistema de salut han d’incorporar la veu de les infermeres

Thu, 14 May 2026 13:17:46 GMT

Durant l’entrevista, ha posat en valor el paper clau de la professió infermera dins del sistema de salut i ha recordat la necessitat de reconèixer tot allò que les infermeres aporten cada dia: coneixement, criteri professional, capacitat de decisió, lideratge i una mirada integral sobre les necessitats de les persones.

La vicepresidenta també ha remarcat que els reptes actuals del sistema requereixen incorporar la veu de les infermeres en els espais de decisió. Perquè les decisions que impacten en la salut de la ciutadania i en la qualitat de les cures han de comptar amb la mirada d’un col·lectiu que és present en tots els àmbits de l’atenció.

Vols recuperar la seva entrevista?

El COIB organitza un webinar sobre el maneig del dolor en l’àmbit pediàtric

Thu, 14 May 2026 10:19:50 GMT

La Vocalia d’Infermeria Pediàtrica del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona organitza el webinar “Maneig del dolor en l’àmbit pediàtric. Estratègies per millorar el dolor i l’ansietat”, que tindrà lloc el dilluns 8 de juny de 2026, de 16.30 a 18.30 h, en modalitat en línia. L’activitat és gratuïta i té la inscripció oberta fins al mateix 8 de juny.

La sessió té com a objectiu oferir eines per diferenciar el dolor agut i el dolor crònic en l’àmbit pediàtric, així com donar a conèixer les principals estratègies terapèutiques per abordar el dolor i l’ansietat associada.

El programa inclou una introducció al dolor agut, l’abordatge terapèutic del dolor agut i les estratègies no farmacològiques per al maneig del dolor, a càrrec de Miquel Rausa, infermer de l’equip multidisciplinari de la Unitat del Dolor de l’Hospital Sant Joan de Déu.

La jornada també abordarà el dolor crònic i el seu tractament amb la participació de Victor Hugo Gonzalez, metge anestesiòleg i epidemiòleg, cap de secció de la Unitat de Dolor Pediàtric del Servei d’Anestesiologia Infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Un dels eixos destacats del webinar serà la importància de l’equip interdisciplinari en l’atenció al dolor pediàtric. Aquesta mirada permet integrar diferents coneixements professionals i afavorir un abordatge més complet, adaptat a les necessitats dels infants, adolescents i famílies.

Amb aquesta proposta, el COIB vol contribuir a l’actualització de coneixements en l’àmbit pediàtric i reforçar el paper de les infermeres en la valoració, l’acompanyament i el maneig del dolor. La cura infermera és clau per detectar el malestar, reduir l’ansietat, oferir suport a les famílies i promoure estratègies que millorin l’experiència de salut dels infants i adolescents.

Inscriu-t'hi aquí

Nova edició de “Relats de cura” dedicada a la COVID persistent

Thu, 14 May 2026 09:15:19 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona organitza una nova edició de “Relats de cura”, que en aquesta ocasió estarà dedicada a la COVID persistent. La jornada tindrà lloc el dilluns 1 de juny de 2026, de 17 a 19 h, a la seu del COIB, i s’emmarca en la voluntat del Col·legi de continuar generant espais de trobada entre professionals, persones ateses i veus expertes.

Sota el títol “Relats de cura. COVID persistent”, la sessió vol contribuir a visibilitzar una realitat que continua tenint un impacte rellevant en la vida de moltes persones. Més enllà de la simptomatologia física, la COVID persistent pot afectar la qualitat de vida, l’autonomia, la salut emocional, l’activitat laboral i el reconeixement social i sanitari de les persones que la pateixen.

La jornada posa al centre una idea fonamental: les persones ateses també són protagonistes de la seva pròpia salut i narradores legítimes del valor de les cures rebudes. Per això, aquesta nova edició de “Relats de cura” donarà veu a persones afectades de COVID persistent, que compartiran la seva experiència en primera persona, i a professionals que abordaran la qüestió des de diferents àmbits assistencials, clínics, institucionals i jurídics.

L’acte començarà amb la benvinguda de Lluís Serrat, vocal de Medicoquirúrgica del COIB, que també moderarà la sessió. Tot seguit, sota el títol “Des dels seus ulls, relats de cura”, hi intervindran Nino i Raül, afectats de COVID persistent; Pilar López, infermera afectada de COVID persistent; Elvira Carniago, infermera del Departament de Salut i responsable de la Unitat d’Atenció al Ciutadà de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques; Lourdes Mateu, metgessa especialista del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i membre de la Unitat de Malalties Infeccioses, i Jordi Verdaguer, advocat dels Serveis Jurídics del COIB.

Amb aquesta proposta, el COIB vol reforçar el reconeixement social del rol infermer com a agent clau en la presa de decisions i en la qualitat de l’atenció de salut. Alhora, la jornada vol contribuir a visibilitzar competències infermeres avançades que sovint passen desapercebudes, tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària, comunitària, sociosanitària o en altres espais del sistema de salut.

“Relats de cura” neix precisament d’aquesta voluntat de promoure una mirada més completa i realista sobre la professió infermera. Una mirada capaç de reconèixer el valor de l’escolta, l’acompanyament, la presa de decisions, la coordinació, la continuïtat de les cures i la capacitat d’estar al costat de les persones en processos complexos, sovint llargs i plens d’incertesa.

La COVID persistent planteja reptes assistencials, emocionals, socials i també administratius. Per aquest motiu, la jornada incorpora mirades complementàries que permetran abordar la complexitat d’aquesta realitat des de l’experiència viscuda, l’evidència clínica, l’atenció institucional i l’acompanyament jurídic.

Amb aquesta nova edició, el COIB reafirma el seu compromís amb una professió infermera propera, experta i capaç d’escoltar les persones no només des del diagnòstic, sinó també des de la seva experiència, les seves necessitats i el seu relat de vida.

La jornada finalitzarà amb un espai de tancament a càrrec de Lluís Serrat, vocal de Medicoquirúrgica del COIB.

Inscriu-t'hi aquí

El COIB impulsa una jornada sobre el paper de les infermeres en la gestió de la imatge corporal

Thu, 14 May 2026 09:08:52 GMT

La jornada neix amb la voluntat de compartir coneixement, experiències i evidència científica al voltant d’un àmbit en creixement dins la professió infermera: l’acompanyament a les persones en la gestió de la imatge corporal, la salut de la pell i la cura integral del cos. Més enllà d’una dimensió estètica, la imatge corporal està profundament vinculada al benestar emocional, a l’autoimatge, a la salut física i a l’experiència vital de les persones.

La benvinguda institucional anirà a càrrec de Borja Manzanares, president del COIB, i Begoña Martí, directora de Cures Infermeres del Sistema de Salut de Catalunya. La conferència inaugural, titulada “El cos crida el que la ment calla”, serà impartida per Jordi Reche, formador i consultor en comunicació no verbal, i presentada per Raquel Rey, vicesecretària del COIB.

Al llarg del dia, el programa abordarà diferents perspectives de la gestió infermera de la imatge corporal. Entre els blocs previstos hi ha “Habitar el cos”, amb ponències sobre diversitat corporal i perspectives infermeres, i sobre l’abordatge dermoestètic en la feminització facial de dones trans; “A propòsit d’un cas clínic”, amb intervencions sobre el cuir cabellut com a mirall de la salut i l’experiència de canvi corporal; i “L’experiència viscuda per la persona”, amb continguts sobre menopausa i lipedema.

La jornada també incorporarà una mirada cap a les noves tecnologies i la pràctica avançada, amb una sessió dedicada a la infermeria dermoestètica de precisió i a l’abordatge integratiu. A la tarda, es posarà el focus en les infermeres expertes en pell en l’àmbit de la imatge corporal, amb ponències sobre necrosi lingual després de farciment amb àcid hialurònic, tractaments combinats per a la millora de la imatge corporal i infermeria regenerativa mitjançant bioestimuladors.

Un altre dels aspectes destacats serà l’abordatge dels aspectes legals i de responsabilitat civil, amb la participació de representants d’AMA Seguros i dels Serveis Jurídics del COIB. Aquest bloc permetrà reflexionar sobre el marc professional, les garanties necessàries i la responsabilitat associada a una pràctica infermera que requereix coneixement, criteri clínic i seguretat.

La jornada també obre un espai per a la presentació de pòsters sobre qualsevol temàtica relacionada amb la gestió infermera de la imatge corporal.

El termini de presentació és fins el dia 29 de maig de 2026 a les 12.00h. Consulta la normativa de presentació de pòsters en aquest enllaç.

Amb aquesta jornada, el COIB vol contribuir a consolidar un espai de coneixement i debat sobre una àrea que connecta salut, identitat, benestar, pell, cos i acompanyament professional. La gestió de la imatge corporal demana una mirada integral, sensible i basada en l’evidència, en què les infermeres tenen un paper clau per valorar, orientar, cuidar i acompanyar les persones des d’una perspectiva rigorosa i humanitzada.

Inscriu-t'hi

Congrés CUIDA 2026. Congrés del futur de les cures a la gent gran

Thu, 14 May 2026 00:00:00 GMT

Aquest congrés reunirà més de 1.500 professionals dels sectors salut, social i assistencial per debatre els reptes del futur de l’atenció a la gent gran, amb especial focus en la qualitat de les cures, la innovació i el benestar dels equips professionals.

L’Hospitalet de Llobregat acollirà els dies 27 i 28 de maig la primera edició de CUIDA 2026, un nou congrés professional centrat en el futur de les cures a les persones grans que neix amb la voluntat de convertir-se en un espai de referència estatal per als professionals del sector sociosanitari i assistencial. La trobada tindrà lloc al recinte de La Farga i està impulsada per la Fundació FiraGran.

La iniciativa s’emmarca en un context marcat per l’envelliment progressiu de la població, l’increment de les necessitats assistencials i la necessitat d’avançar cap a models d’atenció més sostenibles, integrats i centrats en la persona. En aquest sentit, el programa abordarà qüestions vinculades a la qualitat assistencial, la coordinació social i sanitària, la incorporació de noves tecnologies, els drets de les persones grans i el benestar emocional dels professionals de les cures.

CUIDA 2026 inclourà més de 75 activitats entre conferències, debats, tallers i presentacions d’experiències i bones pràctiques. Les sessions s’estructuraran en tres grans àmbits: l’atenció residencial i domiciliària, el sector social i comunitari, i l’àmbit sanitari i sociosanitari. També hi haurà una zona expositiva amb empreses i entitats que presentaran solucions innovadores i tecnologia aplicada a les cures, així com un espai específic dedicat a la innovació, l’Innovation Hub.

El congrés incorporarà espais de networking i intercanvi professional amb l’objectiu d’afavorir aliances entre els diferents agents implicats en l’atenció a les persones grans i impulsar nous models de col·laboració entre els àmbits social, sanitari i comunitari.

Ets col·legiada o col·legiat del COIB?

Al següent enllaç trobaràs un codi per obtenir l’entrada sense cap cost.

Sol·licita aquí la teva acreditació

El COIB se suma al Pacte de Ciutat per reforçar la mirada infermera davant la soledat no desitjada

Wed, 13 May 2026 16:58:46 GMT

La iniciativa vol sumar institucions, entitats socials, organitzacions professionals, agents comunitaris, món acadèmic, empreses i ciutadania per avançar en la prevenció, detecció i abordatge de les situacions de soledat no desitjada. El pacte dona continuïtat a l’Estratègia Municipal contra la Soledat 2020-2030 i reforça la necessitat de construir respostes compartides davant un fenomen que impacta directament en la salut, el benestar emocional i la cohesió social.

La participació del COIB en aquest pacte respon al compromís de la institució amb una mirada integral de la salut i amb el paper de les infermeres en l’acompanyament de les persones al llarg de totes les etapes de la vida. La soledat no desitjada no és només una qüestió social, sinó també un determinant de salut que pot afectar el benestar físic, emocional i relacional de les persones.

En aquest sentit, les infermeres tenen una posició privilegiada per detectar situacions de vulnerabilitat, identificar necessitats no expressades, generar vincles de confiança i activar recursos comunitaris. Des de l’atenció primària, l’àmbit comunitari, els centres residencials, els hospitals, la salut mental, l’atenció domiciliària o els espais de salut pública, la professió infermera és clau per reconèixer i abordar situacions de soledat que sovint queden invisibilitzades.

El Pacte de Ciutat contra les SoledatS planteja una mirada àmplia del fenomen i posa l’accent en la importància dels vincles, la prevenció, la prescripció social, els projectes intergeneracionals, el paper de la ciutadania, l’entorn laboral, el benestar digital i l’espai públic com a àmbits fonamentals per promoure relacions socials significatives.

Per al COIB, formar part d’aquest pacte és també una oportunitat per reivindicar la contribució de les infermeres en la construcció de comunitats més curoses, més connectades i més capaces de donar resposta a les necessitats reals de les persones. La professió infermera aporta una mirada propera, experta i comunitària, imprescindible per entendre la salut més enllà de l’absència de malaltia i per situar el benestar relacional com una dimensió fonamental de la vida.

Amb la seva adhesió al Pacte de Ciutat contra les SoledatS, el COIB referma el seu compromís amb les polítiques públiques orientades a la salut comunitària, la prevenció i l’acompanyament de les persones, i se suma a una aliança de ciutat que vol fer front a la soledat no desitjada des de la corresponsabilitat, la proximitat i la mirada compartida.

El biaix de gènere en l’atenció a la salut

Wed, 13 May 2026 00:00:00 GMT

Què entenem per biaix de gènere en salut?

El terme biaix fa referència a l’existència d’un error sistemàtic (en contraposició a l’error aleatori) que condueix a resultats equivocats. Tot i que aquest terme s’utilitza principalment en l’àmbit de la recerca, també la pràctica clínica pot estar esbiaixada quan s’hi produeixen errors o negligències sistemàtiques que acaben generant conseqüències perjudicials. (Cabanillas, 2022). Així, el biaix de gènere en l’atenció a la salut fa referència a les diferències sistemàtiques, evitables i injustes en la manera com es prevenen, diagnostiquen i tracten les malalties en funció del sexe i del gènere. Aquest biaix es manifesta tant en la pràctica clínica com en la recerca biomèdica i en l’organització dels sistemes sanitaris, sovint arrelat en una visió androcèntrica de la medicina que ha utilitzat el cos masculí com a model de referència.

La invisibilització de les dones en la medicina

Aquesta situació està estretament vinculada amb l’exclusió històrica de les problemàtiques i experiències de les dones de la recerca mèdica. Sovint, la medicina les ha considerat com a apèndixs o variacions de la norma masculina, o bé les ha reduït a una visió femenina marcada per esquemes heteropatriarcals. En conseqüència, el sistema sanitari tendeix a respondre de manera menys adequada a les seves necessitats.

Com es manifesta el biaix de gènere en salut?

Per comprendre millor aquest fenomen, es poden distingir diversos tipus de biaix. En primer lloc, podem citar les malalties que només afecten les dones, especialment en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, i que han estat històricament infrainvestigades, amb conseqüències com l’atribució a la fisiologia femenina i al cicle genital de situacions patològiques, cosa que comporta retards diagnòstics i limitacions terapèutiques.

En segon lloc, sabem que hi ha patologies amb més prevalença en dones, com les malalties autoimmunes o els trastorns mentals (ansietat, depressió), en què sovint es produeix una menor legitimitat clínica dels símptomes, amb la consegüent tendència a la seva psicologització.

En tercer lloc, en moltes malalties que afecten ambdós sexes es produeix una manifestació diferent en homes i dones. La malaltia cardiovascular n’és un exemple paradigmàtic: les dones poden presentar símptomes menys típics, fet que contribueix a retards en el diagnòstic i el tractament, amb pitjors resultats clínics.

Finalment, el biaix també es manifesta en la resposta del sistema sanitari, amb diferències en l’accés, en la intensitat de les intervencions i en la qualitat de l’atenció rebuda, com en el cas de la presència de dolor crònic, en què sovint es produeix una subestimació, minimitzant les vivències de les dones o no considerar el dolor tan greu com elles poden manifestar.

Impacte econòmic del biaix de gènere

Aquest conjunt de desigualtats, a més de ser un problema d’injustícia cap a les dones, té un impacte econòmic considerable. En primer lloc, els retards diagnòstics impliquen més despesa sanitària, ja que les malalties evolucionen cap a estadis més avançats que requereixen intervencions més complexes i costoses. A més, el biaix de gènere genera costos indirectes rellevants: les dificultats d’accés als serveis sanitaris i els costos associats poden afectar més les dones, incrementant les necessitats de salut no cobertes i empitjorant els resultats en salut. Això es tradueix en una càrrega més elevada de malaltia, amb impacte en la productivitat laboral i en la despesa en prestacions socials.

Diversos informes indiquen que el biaix de gènere contribueix a una despesa sanitària més elevada en dones, no necessàriament per una necessitat més gran, sinó per ineficiències del sistema. Als Estats Units, l’any 2023 es va estimar aquest sobrecost en uns 15 bilions de dòlars, i a Catalunya una aproximació feta el 2026, quantifica en 1,726 milions d’euros el cost en salut de no tenir en compte la perspectiva de gènere. (World Economic Forum, 2023, Carreras, 2026).

La importància de la recerca amb perspectiva de gènere

A més, la manca d’una recerca amb perspectiva de gènere genera coneixement incomplet, que es tradueix en pràctiques clíniques menys eficients i, per tant, més costoses a llarg termini. Tal com assenyalen organismes internacionals, les dones viuen més anys, però amb pitjor qualitat de vida, reflectint un sistema que no respon adequadament a les seves necessitats específiques (United Nations, 2026).

Cap a un sistema més just, equitatiu i eficient

En aquest context, incorporar la perspectiva de gènere no només és una exigència ètica, sinó també una estratègia per millorar l’eficiència del sistema sanitari. Reduir el biaix pot contribuir a disminuir errors diagnòstics, optimitzar els tractaments i reduir la despesa innecessària.

En conclusió, el biaix de gènere en salut constitueix un problema estructural amb implicacions clíniques, socials i econòmiques. El seu abordatge és essencial per avançar cap a un sistema sanitari més equitatiu i sostenible, capaç de respondre de manera adequada a la diversitat de necessitats de la població.

Bibliografia

Cabanillas-Montferrer, T., & Giménez-Bonafé, P. (2022). El sesgo de género en la asistencia sanitaria: definición, causas y consecuencias en los pacientes. MUSAS. Revista de Investigación en Mujer, Salud y Sociedad, 7(1). 106-129. https://doi.org/10.1344/musas2022.vol7.num1.6.
Carreres, H. (2026). Des de la recerca fins a l’atenció:repensant la Salut de la Dona. Conferencia Consorci de Salut i Social de Catalunya. https://www.consorci.org/ca/debats-innovacciocsc#edici%C3%B3-2026
Harrilal-Maharaj K. Gender Bias and Diagnostic Delays in Young Women: A Narrative Review. Cureus. (2025), Dec 24;17(12):e100004. doi: 10.7759/cureus.100004. https://www.cureus.com/articles/447720-gender-bias-and-diagnostic-delays-in-young-women-a-narrative-review#!/
Tasa-Vinyals, E., Mora Giral, M., & Raich Escursell, R. M. (2015). Sesgo de género en medicina: concepto y estado de la cuestión. Cuadernos de Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace, (113), 14–25. https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/406247
United Nations. (2026). From misdiagnosis to medical bias: Why women are living longer but not better. United Nations Office at Geneva. https://www.ungeneva.org/en/news-media/news/2026/04/117420/misdiagnosis-medical-bias-why-women-are-living-longer-not-better
Valls Llobet, C. (2020). Mujeres invisibles para la medicina. Desvelando nuestra salud. Madrid, Capitán Swing.

El COIB obre la Convocatòria d’Ajudes a la Recerca Infermera 2026 amb una dotació de 65.000 €

Tue, 12 May 2026 15:02:18 GMT

Coincidint amb el Dia Internacional de les Infermeres, aquesta iniciativa vol promoure projectes de recerca que contribueixin al desenvolupament de la professió i a l’impuls d’unes cures fonamentades en l’evidència científica.

Aquesta convocatòria d’ajudes està dotada d’un pressupost total de 65.000 € repartit en dues modalitats:

Investigadores emergents (infermeres no doctorades) amb un pressupost de 30.000 € i una dotació màxima de 5.000 € per ajut.
Investigadores consolidades (infermeres doctores) amb un pressupost de 35.000 € i una dotació màxima de 5.000 € per ajut.

L’objectiu principal d’aquesta convocatòria és donar suport econòmic al desenvolupament d’estudis de recerca infermera, afavorir la consolidació de grups d’investigació i impulsar investigadores principals que s’inicien en l’àmbit de la recerca.

El termini de presentació de sol·licituds romandrà obert del 12 al 28 de maig de 2026.

Si necessiteu resoldre qualsevol dubte sobre aquesta convocatòria, us podeu posar en contacte amb l’àrea de recerca mitjançant el correu recerca@coib.cat.

Consulta tota la informació sobre la convocatòria

Les infermeres de Barcelona al programa de TV3 "Tot es Mou"

Tue, 12 May 2026 11:02:52 GMT

En el marc de la campanya “Infermeres, de cap a peus”, el programa ha posat el focus en les infermeres i en la necessitat de mostrar tot allò que la professió és, fa i representa dins del sistema de salut i davant la societat.

La iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona vol trencar amb una mirada reduccionista de la professió i fer visible que les infermeres investiguen, ensenyen, lideren, prenen decisions, innoven i contribueixen a transformar el sistema de salut des de múltiples àmbits.

La presència de la campanya a Tot es mou forma part de l’estratègia de difusió prevista pel COIB amb motiu del 12 de maig, que inclou presència en espais públics, mitjans de comunicació i canals digitals per acostar a la ciutadania una mirada més completa de la professió infermera.

Amb “Infermeres, de cap a peus”, el COIB reivindica una professió científica, experta, docent, investigadora, assistencial, gestora i imprescindible, i reforça el seu compromís amb el reconeixement social i institucional de les infermeres.

El COIB porta la campanya “Pregunta a tu enfermera” del Consejo General de Enfermería a l’Hospital del Mar

Tue, 12 May 2026 00:00:00 GMT

A Barcelona, el COIB ha portat aquesta iniciativa a l’Hospital del Mar, sumant-se així a una acció de gran abast que s’ha desplegat en hospitals, carrers i espais públics de tot l’Estat. La campanya vol transmetre un missatge clar a la ciutadania: davant d’un dubte de salut, la millor opció és preguntar a una infermera.

La iniciativa posa el focus en una realitat cada vegada més rellevant: en un context marcat per l’excés d’informació, els rumors i els consells de salut no contrastats, les infermeres són una font experta, propera i rigorosa. El seu coneixement, la seva capacitat d’acompanyament i la seva presència quotidiana en tots els àmbits del sistema de salut les situen com a professionals clau per orientar, prevenir, educar i donar resposta a les necessitats de les persones.

La participació del COIB a l’Hospital del Mar ha permès acostar aquesta reivindicació a professionals, persones ateses i familiars, reforçant el valor de la consulta infermera i la importància de reconèixer les infermeres com a referents científics i assistencials de primer ordre.

“Pregunta a tu enfermera” també reivindica el paper de la professió infermera davant els principals reptes del sistema de salut, com el dèficit de professionals, la necessitat de millorar les condicions de desenvolupament professional, el reconeixement competencial i l’impuls de la prescripció infermera.

Amb la seva participació en aquesta campanya, el COIB reafirma el seu compromís amb la visibilització de la professió i amb la defensa d’una mirada infermera present en tots els espais on es prenen decisions, s’acompanyen processos de salut i es construeix confiança amb la ciutadania.

El Dia Internacional de les Infermeres és una oportunitat per recordar que les infermeres no només cuiden. També escolten, orienten, eduquen, prevenen, prenen decisions i aporten coneixement expert per millorar la salut de les persones i del conjunt de la societat.

Davant qualsevol dubte de salut, pregunta a la teva infermera.

Més informació: Consejo General de Enfermería

“Infermeres, de cap a peus”, una campanya per mirar la professió infermera amb tota la seva dimensió

Tue, 12 May 2026 00:00:00 GMT

Sota el lema “Infermeres, de cap a peus”, la campanya posa el focus en tot allò que les infermeres són i fan cada dia, sovint més enllà del que la societat percep a primera vista. Les infermeres també investiguen, ensenyen, lideren, prenen decisions, innoven, acompanyen i sostenen una part clau del sistema de salut.

La campanya d’enguany vol trencar amb una mirada reduccionista de la professió i reivindicar-ne la seva dimensió científica, acadèmica, assistencial, gestora, docent i comunitària. Per això, el concepte “de cap a peus” juga amb una doble lectura: d’una banda, posa en valor el coneixement, la formació, la recerca, la gestió i la presa de decisions; de l’altra, representa l’acció, la presència constant i l’acompanyament quotidià que defineixen la professió.

La iniciativa tindrà presència en diversos canals i suports, com TMB, 3cat, Rac 1, Onda Cero, La Vanguardia, Diari ARA, RTVE, entre d'altres, amb l’objectiu d’arribar tant al col·lectiu professional com al conjunt de la ciutadania. El COIB vol aprofitar el 12 de maig per recordar que les infermeres no són només presents en els moments de necessitat, sinó que formen part d’una infraestructura professional que funciona cada dia per millorar la vida de les persones i contribuir a la sostenibilitat del sistema de salut.

La campanya ha estat enregistrada al centre de simulació 4DHealth, que ha cedit les seves instal·lacions per a la producció de les peces audiovisuals. Hi han participat els infermers Marc Pañero, Neus Riera i Maider Quilez, que representen diferents dimensions d’una professió diversa, altament qualificada i imprescindible.

“Amb aquesta campanya volem traslladar que les infermeres som molt més que una presència amable en un moment de necessitat. També som coneixement, decisió, recerca i lideratge. Som una professió imprescindible per al present i el futur del sistema de salut”, destaca Borja Manzanares, president del COIB.

“Infermeres, de cap a peus” neix també amb la voluntat de generar orgull professional i reconeixement social. La campanya reivindica que darrere de cada decisió clínica, de cada procés de recerca, de cada espai docent, de cada innovació i de cada cura hi ha infermeres preparades, compromeses i capaces d’assumir responsabilitats clau en tots els àmbits del sistema.

Amb aquesta acció, el COIB se suma un any més a la commemoració del Dia Internacional de les Infermeres, reforçant el seu compromís amb la visibilització de la professió, la defensa del seu reconeixement i la necessitat de situar les infermeres al centre de les polítiques de salut.


Descarrega't la imatge aquí	Descarrega't la imatge aquí

Descarrega't la imatge aquí	Descarrega't la imatge aquí

Preservem la memòria: sis infermeres que han fet de la il·lusió i l’empenta un motor de transformació

Mon, 11 May 2026 13:34:20 GMT

Aquest mes ressaltem sis infermeres per la seva il·lusió i empenta, valors que han esdevingut trets distintius en la manera com han abordat i desenvolupat la seva professió. A través de les seves trajectòries, es posa de manifest com l’energia, la iniciativa i la passió poden esdevenir motors de canvi i transformació en l’àmbit infermer.

Jaume Huertas García. En Jaume destaca per la seva iniciativa i compromís, que el van portar a formar-se com a infermer per transformar l’atenció en la salut mental. La seva empenta i vocació van ser clau en el pas cap a una psiquiatria comunitària, centrada en la integració i la dignitat de les persones.
Lourdes Sánchez Pinacho . El seu compromís comunitari i la seva capacitat d’impulsar una atenció infermera propera i centrada en la persona, esdevingué un referent en l’atenció primària. La seva empenta i vocació han estat el motor d’una trajectòria dedicada a la cura, la prevenció i el treball amb la comunitat.
Carmen Freixas Pastallé. La seva empenta i lideratge, la van portar a assumir responsabilitats clau en la gestió infermera i a impulsar una organització de les cures amb identitat pròpia. La seva capacitat de visió i compromís la van convertir en una figura referent en el desenvolupament i la consolidació d’equips i serveis.
M. Teresa Icart Isern. La seva curiositat intel·lectual i esperit emprenedor, la van portar a construir una trajectòria internacional en docència i recerca en salut pública. La seva iniciativa i passió pel coneixement han estat un motor clau en el desenvolupament i la visibilització de la recerca infermera.
M. Pilar Masgrau Gomollón:. Destaca per la seva iniciativa i capacitat d’organització, esdevenint una veritable força motriu en la posada en marxa i millora de quiròfans en diversos hospitals. La seva vocació i passió per la professió, inspirades en grans referents, van guiar una trajectòria marcada per l’empenta i el compromís.
Carmen Zaldívar Sancho. La Carme destaca per la seva empenta i determinació, que la van portar a construir una llarga trajectòria en la gestió infermera i a esdevenir un referent en diferents institucions de salut. La seva passió i compromís amb la professió també han actuat com a motor dins la seva pròpia família, generant una veritable nissaga d’infermers.

Taula rodona sobre els efectes de l’ús i abús de les pantalles durant el neurodesenvolupament

Fri, 08 May 2026 12:42:37 GMT

La sessió abordarà les conseqüències que l’exposició excessiva a dispositius digitals pot tenir sobre l’atenció, el son, la regulació emocional, la conducta i els processos d’aprenentatge en infants i adolescents.

La jornada comptarà amb la participació de professionals expertes en neurociència, psicologia clínica i salut mental.

L’objectiu principal d’aquesta taula rodona és proporcionar eines i coneixements actualitzats per identificar factors de risc, detectar senyals d’alerta i oferir orientació basada en l’evidència científica a les famílies i a la població infantojuvenil.

S'ha sol·licitat acreditació de la jornada i les inscripcions romandran obertes fins al 15 de juny.

Lloc: Auditori COIB. De 9.30 a 14 hores
Preu: 7 € col·legiades, 4 € Estudiants, 10 € no col·legiades

Consulta el programa i inscriu-t’hi aquí

El COIB supera amb èxit l’auditoria externa de recertificació del seu sistema de gestió

Fri, 08 May 2026 07:11:47 GMT

Aquest procés d’avaluació externa, que es realitza periòdicament, té com a objectiu verificar que els sistemes de gestió de qualitat i medi ambient del COIB continuen sent conformes, eficaços i alineats amb els requisits normatius vigents.

En les conclusions de l’informe, els auditors han posat en valor la implementació eficaç del sistema de gestió del COIB, d’acord amb els estàndards establerts, així com la maduresa del sistema de gestió de la qualitat. Igualment, entre les bones pràctiques identificades, s’ha destacat especialment la qualitat de l’informe de revisió per la direcció.

La renovació d’aquestes certificacions referma el compromís del COIB amb la millora contínua, l’eficiència en la gestió dels seus serveis i la sostenibilitat ambiental. El sistema integrat de gestió abasta àmbits clau com la gestió col·legial, la formació i els serveis d’assessorament, garantint així una resposta estructurada i de qualitat a les necessitats de les persones col·legiades.

El COIB impulsa la 2a Jornada de Tolerància Zero “Respecte i seguretat: entorns lliures de violència per a les infermeres”

Thu, 07 May 2026 13:13:45 GMT

La jornada posarà el focus en la prevenció, la detecció i l’abordatge de les situacions de violència física i verbal en l’àmbit assistencial, una problemàtica creixent que afecta especialment les infermeres.

L’acte s’emmarca en les accions impulsades pel COIB per defensar entorns de treball segurs, saludables i respectuosos per a les professionals, i donar continuïtat a la tasca de sensibilització iniciada en la primera edició de la jornada.

La benvinguda institucional anirà a càrrec del president del COIB, Borja Manzanares, i de Montserrat Bassa, vocal d’Infermeria del Treball del COIB.

Posteriorment, es podrà participar en dos tallers simultanis orientats a oferir eines pràctiques davant situacions de violència:

"Com actuar davant d’una agressió: protocols i passos a seguir", conduït pels Mossos d’Esquadra.
"Desescalada verbal davant d’una situació potencial de violència: eines per a la pràctica infermera", a càrrec de Blas Blánquez Gómez, infermer especialista en salut mental i membre de la vocalia de Salut Mental del COIB.

La jornada finalitzarà amb un espai de networking i benestar sota el lema «Desconnectem per connectar: afterwork de salut laboral».

L’activitat és gratuïta i les inscripcions estan obertes fins al 12 de juny.

Pots consultar el programa i inscriu-t’hi aquí

El COIB demana més llevadores per garantir la sostenibilitat i eficiència del sistema de salut

Wed, 06 May 2026 15:09:33 GMT

Les llevadores són una figura clau i la porta d’entrada a la salut de les dones. Presten atenció essencial al llarg de tot el cicle vital, des de la primera menstruació fins a la menopausa, i tenen un impacte directe en la salut materna, neonatal i comunitària. Tot i això, el sistema es troba actualment per sota dels mínims professionals recomanats internacionalment, una situació que posa en risc la seva capacitat de resposta.

“A Barcelona tenim, aproximadament, el mateix nombre de llevadores que fa cinc o fins i tot deu anys, malgrat la demanda de necessitats assistencials”, alerta Eva Adarve, vocal de llevadores del COIB.

Segons les darreres dades de la ICM, a Catalunya hi ha 4,11 llevadores per cada 10.000 dones en edat reproductiva, una ràtio clarament insuficient. “Per assolir la cobertura recomanada internacionalment, caldrien aproximadament 2.000 llevadores, és a dir, 1.500 professionals més que les actuals”, assenyala Adarve. Aquest dèficit estructural suposa un risc elevat tant per a la salut de la ciutadania com per a la sostenibilitat del sistema de salut.

Invertir en llevadores podria generar un estalvi superior als 250 milions d’euros.
Els models liderats per llevadores milloren la qualitat assistencial i el benestar de les dones, reduint hospitalitzacions i intervencions innecessàries.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) identifica la inversió en llevadores com una estratègia fonamental per millorar la salut materna i neonatal a escala global. Des del COIB es remarca que aquesta aposta no només és una qüestió de qualitat assistencial, sinó també d’eficiència econòmica. L’evidència científica mostra que els models de cura liderats per llevadores són cost-efectius, és a dir, redueixen la medicalització innecessària i situen les dones, les seves decisions i el seu benestar al centre.

En aquest sentit, la ICM (2025) ha demostrat que aquests models poden generar fins a 16 vegades de retorn de la inversió, gràcies a l’optimització de recursos i la disminució d’intervencions obstètriques evitables. Imma Sàrries, llevadora i vocal de l’Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC), subratlla que “el part a casa presenta taxes de cesària del 6–8%, xifres clínicament molt positives”. I afegeix que l’hospitalització és molt més costosa a nivell econòmic i, sovint, no és l’opció preferida de moltes dones, sinó l’única que es poden permetre. Què està frenant el sistema a replicar models que funcionen i que ja estan consolidats en altres països?”

A més a més, el dèficit de llevadores també té conseqüències directes sobre l’increment d’intervencions. Per exemple, les possibilitats de cesària són 50% més al sistema privat, on sovint la llevadora no ocupa un rol central. Segons l’informe de 2025 “Evaluación de la seguridad, eficacia, efectividad e impacto económico de los centros de nacimiento como alternativa a la atención al parto de bajo riesgo en el ámbito hospitalario”, el sistema podria estalviar més de 12 milions d’euros si el 40% de les gestants de baix risc fossin ateses en centres liderats per llevadores. Aquesta xifra s’eleva fins als 250 milions d’euros si s’hi afegeix el sobrecost associat a l’excés d’intervencions obstètriques, tal com recull l’estudi “Partos por cesárea en España (2010–2018)” publicat el 2023.

La manca de llevadores és avui un problema estructural, fruit principalment de la insuficiència de places de formació especialitzada, dèficits en la planificació de recursos humans i condicions laborals poc atractives. A això s’hi sumen desigualtats territorials significatives, tant en l’accés a les llevadores com en el desplegament efectiu de les seves competències, fet que genera iniquitat i limita el potencial dels models assistencials basats en el seu lideratge.

Davant d’aquest escenari, el COIB reclama mesures urgents i decidides, com augmentar les places de formació en llevadoria, millorar les condicions laborals i desplegar de manera efectiva els models assistencials liderats per llevadores. Apostar per aquestes professionals no és només una qüestió de drets i qualitat assistencial, sinó una decisió estratègica clau per a l’eficiència i la sostenibilitat del sistema.

D'esquerra a dreta: Luisa Díaz Álvarez. Membre de la Vocalia Llevadores del COIB. Imma Sàrries, llevadora independent de part a casa i vocal a l'Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC). Mariví Cambredó, llevadora i presidenta de l'Associació Catalana de Llevadores (ACL) i vicepresidenta de la Federación de Asociaciones de Matronas de España (FAME). Eva Adarve, llevadora i Vocal de Llevadores del COIB.

Consulta l'oferta de màsters universitaris, doctorats i estudis de postgrau disponibles a diferents universitats.

Wed, 06 May 2026 11:41:53 GMT

Aquest apartat vol facilitar la cerca de formació d’interès per a les infermeres i reunir, en un únic espai, propostes acadèmiques útils per continuar creixent professionalment.

A més dels màsters universitaris i els programes de doctorat, també s’hi pot trobar informació sobre màsters de formació permanent i diplomes d’especialització, orientats a aprofundir en àmbits concrets i a ampliar competències en camps específics.

Podeu consultar tota l’oferta disponible aquí:

La manca d'inversió en llevadores surt car al sistema

Tue, 05 May 2026 10:31:26 GMT

Segons l’informe “Evaluación de la seguridad, eficacia, efectividad e impacto económico de los centros de nacimiento como alternativa a la atención al parto de bajo riesgo en el ámbito hospitalario”, si el 40% de les gestants de baix risc fossin ateses en centres de naixement liderats per llevadores, el sistema sanitari podria estalviar més de 12 milions d’euros.

El model basat en el lideratge de les llevadores és més cost-efectiu. Aquest redueix intervencions mèdiques innecessàries, com cesàries o induccions injustificades, disminueix l’ús de recursos hospitalaris i allibera altres professionals per a casos de més complexitat. Això millora l’eficiència sense sacrificar qualitat; ben al contrari, optimitza els resultats situant cada professional en el seu àmbit competencial.

Aquest model es fonamenta en una atenció centrada en la dona, que prioritza l’elecció informada, l’empatia i l’acompanyament continu. Aquest enfocament redueix la por, l’estrès i la medicalització innecessària del part. Es fomenta la mobilitat durant el treball de part, l’ús de posicions variades, tècniques de respiració i suport no farmacològic, tot orientat a un naixement més fisiològic i segur.

També té un impacte directe en la reducció de cesàries. Les llevadores promouen l’abordatge fisiològic del part, respectant els temps i evitant intervencions innecessàries, fet que es tradueix en taxes més baixes de cesàries, especialment en dones sense complicacions prèvies. En canvi, en models més medicalitzats o centrats exclusivament en l’atenció ginecològica, freqüents en determinats entorns hospitalaris i privats, s’observa un increment d’intervencions que poden acabar derivant en cesàries.

L’eficiència de les llevadores no es limita a l’embaràs, el part i el postpart. Les seves competències abracen tot el cicle vital de les dones.

En termes econòmics, si a aquest estalvi potencial de 12 milions d’euros hi afegim el sobrecost associat a l’excés d’intervencions obstètriques —que, segons l’informe “Partos por cesárea en España (2010-2018)” publicat el 2023, s’eleva a 250 milions d’euros—, es fa evident la necessitat d’un canvi en la gestió sanitària. Cal incorporar la mirada de les llevadores no només en l’assistència, sinó també en els espais de planificació i presa de decisions.

Estudis recents també indiquen que la probabilitat d’iniciar el part de forma espontània és superior en centres liderats per llevadores, en comparació amb models hospitalaris privats on aquestes professionals no lideren amb tanta freqüència el procés. Malauradament, les dones que opten pel sistema privat presenten taxes de cesària que poden superar el 50%, una realitat que podria revertir-se si aquests centres apostessin per models més respectuosos, sostenibles i basats en l’evidència.

És només una qüestió econòmica? No. Apostar per les llevadores també implica una millora clara en la qualitat assistencial i en la salut i el benestar de les dones.

Les dones que reben suport per part d’una llevadora presenten una millor experiència de part. Estudis realitzats al nostre entorn mostren que aquesta atenció és un predictor d’experiència positiva, en línia amb les revisions sistemàtiques publicades per Cochrane, que comparen l’atenció liderada per llevadores amb altres models assistencials.

La manca de llevadores també té un impacte directe en la salut mental materna. La falta de suport durant el postpart pot dificultar la detecció precoç de trastorns com la depressió postpart, amb conseqüències per a la mare i el nadó. Sovint invisibilitzades, aquestes situacions acaben requerint intervencions sanitàries i socials que podrien evitar-se amb una atenció adequada des de l’inici.

En aquest context, és imprescindible avançar cap a un model de seguiment del postpart més estructurat, protocolitzat i, sobretot, més acompanyat. La figura de la llevadora és clau en aquest procés, no només per la seva competència clínica, sinó també per la seva capacitat d’oferir un acompanyament continu, proper i centrat en les necessitats reals de les dones i les seves famílies.

Ja l’any 2018, l’Organització Mundial de la Salut advertia que “la creixent medicalització està danyant la capacitat de les dones per donar a llum i impactant negativament la seva experiència”, i feia una crida a desmedicalitzar el naixement i a retornar a les dones el dret a decidir sobre els seus cossos.

Però l’eficiència de les llevadores no es limita a l’embaràs, el part i el postpart. Les seves competències abracen tot el cicle vital de les dones: anticoncepció, sexualitat, fertilitat, infeccions de transmissió sexual, sòl pelvià, menopausa o lactància materna, entre d’altres. Són professionals clau en la promoció de la salut, la prevenció i la detecció precoç de patologies, inclosa la salut mental materna i les situacions de violència.

Actualment, aquestes competències es desenvolupen majoritàriament a l’atenció primària, fet que les situa com a professionals properes a la ciutadania i contribueix a reduir la pressió hospitalària. La seva mirada és transversal i present en tots els nivells assistencials: primària, hospitalària, domiciliària i comunitària.

Tot i això, la manca de llevadores s’ha convertit en un problema estructural. Les causes són múltiples: manca de places de formació especialitzada, dèficits en la planificació i condicions laborals poc atractives que dificulten la fidelització. A això s’hi afegeixen importants desigualtats territorials, tant en l’accés a les llevadores com en el desplegament efectiu de les seves competències, que no és homogeni arreu de l’Estat. Aquesta variabilitat genera inequitat i limita el potencial d’aquests models assistencials.

Davant aquest escenari, calen mesures urgents: augmentar les places de formació, millorar les condicions laborals i reforçar els models liderats per llevadores. Apostar per aquestes professionals no és només una qüestió de qualitat assistencial, sinó també d’eficiència i sostenibilitat del sistema.

Revertir aquesta situació és una inversió imprescindible per garantir un sistema sanitari centrat en les persones.

Com ja va assenyalar l’Organització Mundial de la Salut, invertir en llevadores i en models d’atenció centrats en la dona és una de les estratègies més eficaces i humanes per millorar la salut materna i neonatal.

Avui, més que mai, en el Dia Internacional de la Llevadora, cal recordar que invertir en llevadores és invertir en tota la societat.

Llegeix l'article: Diari de la Sanitat

Un milió més de llevadores per satisfer l'atenció a la salut sexual i reproductiva de la població mundial

Tue, 05 May 2026 09:33:32 GMT

Les llevadores presten serveis essencials de salut sexual, reproductiva, materna, neonatal, infantil i adolescent a tot el món. Donen suport a les dones i a les persones de gènere divers abans, durant i després del part. Proporcionen anticonceptius, atenció integral de l’avortament, suport a la lactància materna i atenció continuada al llarg de tota la vida. No obstant això, a nivell mundial, no hi ha prou llevadores i moltes d’elles no poden exercir plenament la seva professió.

Un estudi de recerca publicat recentment, confirma que “sense una inversió urgent en la formació, l’ocupació, la regulació i el lideratge de la llevadoria; els països es continuaran enfrontant a una greu escassetat de professionals. Aquestes mancances es tradueixen directament en pitjors resultats per a les dones, els nadons i les famílies, a més de suposar una càrrega innecessària en els ja saturats sistemes de salut”, expliquen fonts de la ICM.

L’estudi apunta també solucions i certeses com la de què “quan les llevadores reben una formació d’acord amb els estàndards internacionals, estan degudament regulades, reben una remuneració justa i s’integren en els sistemes de salut, els resultats milloren. Disminueixen les morts maternes i neonatals. Es redueixen les intervencions innecessàries. L’atenció esdevé més accessible, respectuosa i rendible. Invertir en les comares no només és el correcte, sinó que és una de les inversions més intel·ligents que pot fer un sistema de salut”.

Demandes de la ICM

Inversió i reconeixement de les llevadores com a proveïdores essencials d’atenció sanitària, a més de polítiques que els permetin treballar en tot el seu àmbit de pràctica, prestant una atenció segura i respectuosa a les dones, els nadons i les famílies.
Educació, desenvolupament d’habilitats i recursos perquè les llevadores puguin brindar una atenció d’alta qualitat en entorns ben sostinguts i propicis.
Un lideratge sòlid de les llevadores que garanteixi que tinguin influència en les decisions que afecten el seu treball i les seves comunitats, a més de la capacitat de col·laborar de manera equitativa amb altres professionals per millorar l’atenció de tothom.

Exposició “Anatomia del buit”, de Carles Pons, al COIB

Tue, 05 May 2026 07:13:02 GMT

Amb Anatomia del buit, Carles Pons, presenta el mapa emocional d’un procés de salut mental viscut en primera persona: un recorregut de transformació, de (re)conèixer-se, d’acompanyar-se a morir i de donar-se a llum novament.

A través de processos intuïtius i d’un diàleg constant entre el cos i el material, Pons construeix peces que exploren formes, buits i textures vinculats a la seva experiència i al seu món emocional.

La presentació de l’exposició tindrà lloc el dijous 7 de maig, a partir de les 18 h, a la primera planta del COIB.

Les persones interessades en conèixer més sobre l’obra de l’autor poden visitar el seu web (www.terracorpusceramica.es) o el seu perfil d’Instagram (@terra corpus_ceramica)

Cooperar com a llevadora: respecte, sostenibilitat i treball en equip

Tue, 05 May 2026 00:00:00 GMT

La cooperació internacional en salut va molt més enllà de la provisió de recursos en contextos amb capacitat limitada. Cooperar implica entendre la realitat de cada lloc, treballar conjuntament i reforçar els sistemes sanitaris locals des del respecte a les persones, als equips i a la manera com funcionen.

La meva vinculació amb Uganda va començar l’any 2019, quan vaig treballar com a voluntària durant un any en una maternitat d’un hospital rural al nord del país, al poble de Lodonga, amb l’ONG África Directo. Aquella experiència va marcar l’inici d’un compromís continuat amb projectes de salut materna, amb estades regulars i una relació molt estreta amb els equips locals. Paral·lelament, he participat en projectes de formació en ecografia obstètrica adreçada a llevadores, amb l’objectiu de millorar la capacitat diagnòstica i reforçar l’autonomia professional en entorns rurals amb recursos limitats.

Actualment, estic vinculada a un projecte d’ajuda humanitària en una clínica mòbil al camp de persones refugiades de Bidibidi, al nord d’Uganda. Aquest dispositiu ofereix atenció sanitària a menors de cinc anys, persones grans i dones embarassades, col·lectius especialment vulnerables en un context de desplaçament forçat. Aquesta clínica mòbil permet acostar l’atenció sanitària bàsica a poblacions amb greus dificultats d’accés al sistema de salut i garantir un mínim de seguiment dins de les possibilitats del context.

Un dels aprenentatges més importants que m’ha aportat la cooperació és la necessitat de respectar profundament el personal local i el seu sistema de salut. Cada comunitat té la seva manera d’entendre la salut, d’organitzar-se i de cuidar. Arribar amb solucions prefabricades o amb la idea que “el que fem al nostre país és millor” pot generar més perjudicis que beneficis. Cooperar no és imposar, sinó escoltar, compartir coneixement, suggerir, consensuar i adaptar conjuntament qualsevol canvi, sempre amb la voluntat de no generar dany i de reforçar —mai substituir— les capacitats locals.

Aquesta mirada exigeix humilitat professional, capacitat d’adaptació i treball en equip. Tractar el personal local com a igual, reconèixer la seva experiència i el seu coneixement del context és clau perquè els projectes siguin útils i sostenibles en el temps.

Des de la meva pràctica com a llevadora, la cooperació internacional és també un camí d’aprenentatge continu que m’ha transformat com a professional i com a persona. M’ha regalat una mirada més oberta, una gran capacitat d’adaptació i un respecte profund per cada context i cada dona. Tot aquest recorregut retorna després a la meva pràctica assistencial, fent-la més conscient, més propera i més humana.

El Dia Internacional de les Infermeres 2026 s'estén arreu de la província de Barcelona

Mon, 04 May 2026 07:31:11 GMT

28 de maig. Dia Internacional de les Infermeres. Delegació Vallès Occidental est.

Jornada: Liderem la cura, transformem la salut

La delegació territorial del COIB al Vallès Occidental organitza, amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres, la jornada “Liderem la cura, transformem la salut”.

ASEPEYO (Av. Alcalde Barnils, 54. Sant Cugat
Horari 16 a 20 hores

Consulta el programa i inscriu-t'hi aquí

30 de maig. Dia Internacional de les Infermeres al BagesAmericana de pàdel

La Delegació Territorial del COIB al Bages organitza una Americana de pàdel per celebrar el Dia Internacional de les Infermeres. L’activitat és oberta i les infermeres poden participar-hi acompanyades de persones no infermeres.

El preu d’inscripció és de 10 € per persona. Les inscripcions es poden fer per parelles (caldrà formalitzar dues inscripcions) i es podrà indicar en el formulari amb qui es vol jugar. Durant la jornada hi haurà molts regals per als assistents i premi per a les persones guanyadores.

TOT PADEL (Pol.Industrial La Fabrica - Castellgalí)
Horari: 10 a 13 hores (+pica-pica)

Inscriu-t'hi aquí

10 de juny. Dia Internacional de les Infermeres a l'Anoia

Visita guidada: Pla de Morei, la vinya retrobada

La delegació comarcal del COIB a l'Anoia organitza, en motiu del Dia Internacional de les Infermeres, una visita guidada pel Pla de Morei, la vinya retrobada.

Horari: de 17 a 20h.
Lloc de trobada: Espai: Pla de Morei -Carretera BV-2141, 1 La Torre de Claramunt (08789) -

Inscriu-t'hi aquí!

12 de juny. Dia Internacional de les Infermeres al Vallès Oriental, Maresme i Moianès

Jornada. La salut espiritual en la cura infermera: una mirada integral i integrada a la persona

Horari: de 9 a 13.30 h
Museu de les Ciències Natural de Granollers (C/ Palaudàries número 102, 08402 Granollers)

Inscriu-t'hi aquí

12 de maig. Dia Internacional de les Infermeres a Osona. 15a Jornada d'Infermeria a Osona

Empoderament que salva vides. Cuidar com a infermera en contextos de guerra i crisis humanitàries

La UVic-UCC acull una jornada dedicada a visibilitzar el paper essencial de la infermeria en contextos de guerra i crisis humanitàries. L'esdeveniment reunirà professionals, docents i estudiants per compartir coneixement, experiències i recerca al voltant del lideratge infermer en situacions d’emergència global.

Aula Magna UVIc-Edifici Torre dels Frares.
Horari: 8,30 a 14 hores

Consulta el programa i inscriu-t'hi aquí

12 de maig. Dia Internacional de les Infermeres al Maresme. Jornada d’infermeriaProfessionals que inspiren, impacten i cuiden

El Consorci Sanitari del Maresme i la Filial del Maresme de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, organitzen aquesta jornada, amb la col·laboració de la delegació territorial del COIB al Maresme, per reflexionar sobre el benestar emocional de les infermeres i el seu impacte en la pràctica assistencial i en la societat.

Sala d'Actes de l'Hospital Universitari de Mataró
Horari: 8,15 a 14 hores

Consulta el programa i inscriu-t'hi aquí

16 de maig. Dia Internacional de les Infermeres al BagesCaminada: Bategant territori: en ruta per l'Ametlla de Merola

En aquesta edició, l’organització ha comptat amb la valuosa col·laboració del grup d’infermeres jubilades, sumant experiència, complicitat i ganes de compartir una jornada especial. La proposta ens porta a l’Ametlla de Merola, on gaudirem d’un circuit circular de 6 km, assequible i pensat per a tothom, combinant activitat física, natura i benestar. A més, la jornada inclourà una visita guiada a la colònia tèxtil, que ens permetrà descobrir el seu interessant llegat històric i social.

Pàrquing de l'Ametlla de Merola
Horari: 9 a 14 hores aproximadament

Inscriu-t'hi aquí

20 de maig. Dia Internacional de les Infermeres. Delegació Vallès Occidental oest Jornada: Diferents escenaris, una mateixa essència: la infermera en plural

La delegació territorial del COIB al Vallès Occidental est organitza una trobada el pròxim 20 de maig, amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres, que té com a objectiu donar visibilitat a la feina que desenvolupen les infermeres en entorns no convencionals i posar en valor l’aportació de la professió en aquests àmbits.

EUIT Centre Universitari (Aula 2). Carrer de la Riba, 90. Terrassa
Horari: 16 a 19 hores

Consulta el programa i inscriu-t'hi aquí

Barcelona acollirà per primera vegada el VI Congrés Internacional i X Nacional d’Infermeria i Salut de l'AEES)

Mon, 04 May 2026 00:00:00 GMT

Es tracta de la primera vegada, en gairebé 25 anys d’història de l’entitat, que la capital catalana esdevé seu d’aquest esdeveniment científic i professional de referència.

La trobada aplegarà més de 270 infermeres de diferents àmbits, consolidant el congrés com un espai clau per a l’intercanvi de coneixement, l’actualització professional i l’anàlisi dels reptes actuals del sector de la salut.

El programa científic inclourà conferències, taules rodones i tallers especialitzats, i comptarà amb la participació del periodista Ramon Pellicer, que actuarà com a moderador del congrés.

L’objectiu principal de l’esdeveniment és promoure i millorar la salut de la població i impulsar el desenvolupament professional de les infermeres, capacitant-les per garantir una atenció segura i de qualitat, i sensibilitzar la societat sobre la seva formació i responsabilitat.

Les inscripcions i els canals per a l’enviament de comunicacions científiques ja estan disponibles al web oficial del congrés VI Congreso Internacional y X Nacional de Enfermería y Salud.

Inscriu-t'hi aquí

Borja Manzanares sobre les cures pal·liatives al diario Público

Wed, 29 Apr 2026 00:00:00 GMT

Les infermeres sabem reconèixer quan una persona necessita més presència que tractaments. Des de la nostra pràctica assistencial, acompanyem en el naixement, en la prevenció de malalties, en l’educació i la promoció d’hàbits saludables i, per descomptat, en el final de la vida.

Quan ja no queden protocols per seguir ni monitors per ajustar, però sí persones a les quals sostenir, les infermeres detectem el dolor i l’alleugem, integrant el coneixement científic a través d’una atenció propera, empàtica i respectuosa.

En les darreres setmanes, l’ajornament del Manual de Bones Pràctiques de l’Eutanàsia, amb la intenció de reforçar el paper dels equips d’infermeres, i l’aprovació simultània d’una nova Estratègia Nacional de Cures Pal·liatives han reactivat un debat que periòdicament reapareix en el nostre sistema: cures pal·liatives o eutanàsia?

Des de la pràctica clínica quotidiana, aquesta contraposició resulta simplista. Qui cuidem al final de la vida sabem que ambdues realitats responen a necessitats diferents i que enfrontar-les només contribueix a distorsionar un procés humà extremadament complex. Tal com ha assenyalat la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives, no es pot parlar d’una veritable llibertat de decisió ni d’una mort digna mentre l’acompanyament integral i de qualitat no estigui garantit. Una cosa que no sol passar al nostre país.

El problema de fons no és l’elecció entre models, sinó la persistència de desigualtats en l’accés a la cura. Les cures pal·liatives constitueixen un dret reconegut, però disten de ser una realitat efectiva i accessible en molts entorns domiciliaris. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix de l’increment sostingut de persones que requeriran atenció pal·liativa en les properes dècades.

L’envelliment poblacional i la cronificació de les malalties estan transformant no només la manera com vivim, sinó també la manera com morim. Tanmateix, les funcions i responsabilitats de la professió infermera en l’àmbit de les cures pal·liatives continuen infrarrepresentades i poc sistematitzades en el context internacional, malgrat l’evidència disponible sobre els seus beneficis clínics i organitzatius.

Al nostre país, Sanitat assenyala que al voltant del 75% de les morts es produeixen per malalties cròniques. L’evolució del patró demogràfic i epidemiològic de la ciutadania comporta un increment dels processos de malaltia amb necessitat d’atenció pal·liativa, però l’absència d’una llei estatal específica i igual per a cada comunitat autònoma genera desigualtats territorials i deixa moltes famílies sense l’acompanyament necessari.

A més d’ampliar l’accés, reforçar la mirada infermera resulta imprescindible per comprendre que aquestes cures no es limiten a una dimensió legal o mèdica. Comptem amb capacitació específica i formació avançada per afrontar situacions d’alta complexitat clínica i emocional.Desenvolupem el seguiment i l’avaluació dels símptomes, a més de coordinar els règims terapèutics, informar, identificar i abordar el patiment emocional, i qualsevol necessitat relacionada amb la mobilitat i l’autocura. Tot plegat, des d’una pràctica basada en la proximitat, la continuïtat assistencial i la valoració integral.

Però, a més de les funcions descrites, la nostra aportació diferencial rau en la capacitat d’escoltar, d’interpretar més enllà d’un protocol i de sostenir fins a l’últim alè. Fins i tot després, quan l’atenció en salut sembla haver conclòs, continuem presents, oferint suport i cures a les famílies en el procés de dol.

Addicionalment, la literatura científica mostra millores significatives en la qualitat de vida de les persones ateses per equips de cures pal·liatives amb un clar lideratge infermer, així com una reducció rellevant de les hospitalitzacions i de l’ús de recursos hospitalaris. Tanmateix, aquesta evidència no es tradueix de manera consistent en un reconeixement efectiu de les infermeres.

Parlar del final de la vida és, en essència, interpel·lar-nos com a societat sobre el model de cura que volem garantir. La nostra mirada situa aquest debat en la seva veritable dimensió: morir forma part de l’experiència vital, fins i tot en contextos de malaltia complexa i patiment, i requereix una resposta sanitària centrada en l’acompanyament, la competència professional, la planificació i, sobretot, la humanitat.

Garantir l’accés equitatiu a les cures pal·liatives i consolidar el lideratge infermer respon a un compromís ètic amb la dignitat de les persones al final de la vida.

Veure l'article a Publico.es

El COIB centra les 12 mirades infermeres del mes d'abril en les Llevadores

Wed, 29 Apr 2026 00:00:00 GMT

En el marc de 12 Mirades Infermeres, el mes d’abril ha estat impulsat per la Vocalia de Llevadores del COIB, des del COIB s'ha desenvolupat aquestes accions:

Llevadores, la clau per al canvi

La Vocalia de Llevadores, inicia el camí aquest abril amb motiu de la iniciativa 12 Mirades Infermeres. Sota el lema 1.500 llevadores per a Barcelona, ens unim a la campanya impulsada per @world_midwives, que assenyala la necessitat real de professionals per garantir el benestar de totes les dones.

Veure el post

Les llevadores son la clau per al canvi

En el marc de 12 Mirades Infermeres, Eva Adarve, i la membre de la vocalia, Luisa Díaz, signen un article d’opinió a Social.cat.

Consulta la noticia aquí

El COIB celebra el Dia Internacional de la Llevadora reivindicant més professionals per a una millor atenció

El COIB celebrarà el pròxim 5 de maig el Dia Internacional de la Llevadora amb la jornada “1.500 llevadores per Barcelona”, una trobada professional impulsada per la Vocalia de Llevadores que vol posar el focus en la necessitat d’incrementar el nombre de professionals per donar resposta a les necessitats actuals de salut sexual i reproductiva.

Veure la noticia aquí

Assegurar més llevadores és una urgència vital.

Veure el post

La Vocalia de Llevadores s'adhereix a la campanya 'One Milion More Midwives' de la International Confederation of Midwives (ICM)

Les llevadores fan difusió de la campanya impulsada per la ICM. L'objectiu principal és recolzar la sensibilització de la professió per part de la institució i donar a conèixer la situació actual de les llevadores, reflexionar sobre el present i els reptes de futur, i discutir sobre la necessitat de llevadores a escala global si es vol assegurar la salut sexual i reproductiva.

Preservem la Memòria: llevadores que han acompanyat la vida des de la cura i el compromís

Més informació

Noticies relacionades:

El COIB demana la rectificació de la identificació com a infermera d’una persona sense titulació ni habilitació professional

Tue, 28 Apr 2026 13:28:12 GMT

En concret, diverses fonts han informat sobre la detenció d’una persona identificada com a infermer, acusada de sostreure la targeta bancària d’una persona gran i efectuar càrrecs mentre aquesta es trobava a una residència.

Segons la informació de què disposa el Col·legi, la persona a qui alguns mitjans han identificat com a infermer/a no té la condició d’infermer/a, ja que no disposa de la titulació habilitant obligatòria ni està col·legiada, requisits indispensables per a l’exercici de la professió infermera a Espanya.

Davant d’aquesta situació, el COIB ha iniciat les actuacions corresponents en exercici de les seves funcions de defensa de la professió i de lluita contra l’intrusisme professional, inclosa la interposició d’una querella criminal per intrusisme, que es tramitarà davant el jutjat competent.

El Col·legi considera especialment greu que s’hagi atribuït la condició d’infermer/a a una persona que no compleix els requisits legals per exercir la professió, ja que això pot generar confusió en la ciutadania i perjudicar la confiança en el sistema de salut i en les professionals que sí que exerceixen amb plena qualificació i responsabilitat.

En aquest sentit, el COIB insta els mitjans de comunicació a rectificar la informació publicada i a fer un ús rigorós dels termes professionals, especialment en aquells casos que poden afectar la seguretat de les persones i el prestigi de la professió.

Així mateix, el Col·legi recorda la importància que els proveïdors de serveis de salut i atenció social verifiquin de manera rigorosa l’acreditació professional de les persones que contracten, inclosa la titulació i la col·legiació obligatòria, com a garantia dels estàndards de qualitat assistencial i de la seguretat de les persones ateses.

Finalment, el COIB subratlla que la protecció de les persones grans ha de ser una prioritat irrenunciable per al conjunt del sistema. Cal preservar i garantir els seus drets fonamentals, entre els quals el dret a la salut, a la seguretat, a la dignitat i a rebre una atenció adequada per part de professionals sanitaris degudament qualificats i habilitats.

Notícia de referència

Menys benestar, més salut. Recuperar el sentit de la prevenció

Tue, 28 Apr 2026 10:58:33 GMT

Amb motiu del 28 d’abril, Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, convé fer una reflexió serena. En l’àmbit psicosocial estem prevenint o estem gestionant el dany? Estem parlant massa de benestar i massa poc de salut?

Si recordeu la pel·lícula Erin Brockovich, protagonitzada per Julia Roberts, es mostra com durant anys es va ignorar evidències sobre l’origen ambiental de determinades malalties. No era manca d’informació, sinó de reconeixement. El més inquietant és: estem segurs que allò que ara sembla invisible o discutible, demà no esdevindrà evident? Ens podem permetre pensar que això no tornarà a passar?

Avui, ens trobem davant una situació que mereix una lectura similar. Les avaluacions de riscos psicosocials identifiquen de manera recurrent factors com sobrecàrrega de treball, la indefinició de rols, la manca d’autonomia, la desigualtat de gènere o les exigències estressants mantingudes en el temps. Però, les respostes sovint es concentren en l’àmbit individual, en lloc d’eliminar el risc.

En paral·lel, apareix un altre fenomen menys visible però molt rellevant: la hiperconnexió digital. La disponibilitat permanent, la interrupció contínua i la cultura de la resposta immediata estan generant una fatiga mental creixent. Hem passat a viure connectats 24 hores al dia, però no necessàriament més connectats amb les persones.

En aquest context, es fa necessari un canvi cultural que vagi del FOMO (fear of Missing Out) al JOMO (Joy of Missing Out). La capacitat de desconnectar sense culpa, de recuperar el descans com a dret i no com a excepció, i de revalorar la presència real davant la virtualitat permanent.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals, és clara: el primer pas és actuar sobre el risc. Eliminar el risc en origen, després, només després, formar i informar.

Aquest ordre no és casual. És un principi fonamental de la prevenció. Per això, cal dir-ho amb claredat en els riscos psicosocials aquest ordre s’ha invertit de manera preocupant.

Els riscos psicosocials no són un forat negre. Són identificables, avaluables i sobretot, previsibles. No podem continuar mantenint l’exposició i dedicar-nos a entrenar a persones per suportar la pressió. Hem d’identificar els nous riscos emergents derivats de la hiperconnectivitat i posar mesures urgents.

Sabem com actuar quan el risc és físic. En manipulació manual de càrregues, ningú proposaria reforçar la musculatura com a primera mesura preventiva per carregar pesos excessius, la solució és reduir-los. Però quan la càrrega és mental, sembla acceptable demanar més resistència.

Potser el problema és que el dany mental no és immediatament visible. Però només s’han de revisar les dades de baixes per malalties comunes relacionades amb trastorns de la salut mental per adonar-nos que comença a ser un problema estructural.

M’agrada explicar com poden afectar-nos els riscos psicosocials a la salut, amb la imatge del cervell com una esponja versus al d’una pansa. Podem imaginar el cervell com una esponja: flexible, capaç d’absorbir, aprendre, adaptar-se. Aquesta és la base del coneixement i de la cura. Però quan aquesta esponja està sotmesa de manera continuada a estrès, pressió, manca de control o situacions d’assetjament, es transforma en pansa. Perd elasticitat, es torna rígida, saturada, incapaç absorbir més.

No és una metàfora poètica: és una realitat funcional que he viscut de prop, es manifesta en dificultats per concentrar-se, prendre decisions, recordar, cuidar, gaudir…

I quan això passa, l’impacte no és només individual. Afecta la qualitat de la feina, a les organitzacions, a les famílies i a l’economia. Perquè el desgast no es queda al lloc de treball: travessa totes les esferes de la vida.

Des d’una mirada antropològica, em preocupa, el gir cap al benestar que es viu en les empreses, reflecteix un canvi cultural més profund: la tendència a situar la responsabilitat de la salut en l’individu, fins i tot quan la responsabilitat és de les organitzacions. Això no invalida iniciatives com les de cursos de gestió de l’estrès, de gestió del temps, de promoció d’hàbits saludables o pràctiques d’atenció plena, però sí que ens interpel·la a situar-les en el seu lloc: com a complement, no com a substitut de la prevenció. No podem responsabilitzar a l’individu d’allò que és un risc laboral. Seria equiparable a mantenir una exposició nociva a l’amiant i oferir tractament un cop el dany ja s’ha produït.

Des de la infermeria del treball, tenim la responsabilitat de no repetir errors del passat, de no esperar que el temps confirmi allò que ja saben, de no convertir el concepte de “benestar” en un eufemisme que desplaça el focus de les condicions de treball cap a la responsabilitat individual.

Perquè anticipar no és alarmar: és reconèixer a temps allò que, si no s’aborda, acabarem lamentant.

Parlar de benestar no pot substituir el deure de garantir la salut

Montse Bassa ha desenvolupat la seva trajectòria en l’àmbit de la salut laboral i incorpora també enfocaments vinculats al benestar organitzacional com a Chief Happiness Officer, amb l’objectiu d’integrar la prevenció i la salut des d’una perspectiva global.

Preservem la memòria: llevadores que han acompanyat la vida des de la cura i el compromís

Tue, 28 Apr 2026 10:42:15 GMT

A través de les seves trajectòries, es fa evident com l’evolució de la professió ha estat estretament vinculada a la capacitat d’adaptació, al lideratge i al compromís amb els drets i el benestar de les dones, així com amb la formació de noves generacions de llevadores.

Araceli Capella Folguera. Va iniciar la seva trajectòria com a delineant industrial, però la seva vocació per la infermeria, despertada des de petita, la va portar a estudiar ATS i a treballar a l’Hospital de l’Esperança. Amb el temps es va especialitzar com a llevadora, desenvolupant gran part de la seva carrera en planificació familiar i en diferents centres de salut, compaginant l’atenció a persones amb la formació d’estudiants. Es va jubilar el 2012 després d’una llarga dedicació al camp sanitari.
M. Dolors Costa Sampere.La Dolors es va formar a Sabadell i, després d’iniciar-se en l’àmbit hospitalari, va descobrir la seva vocació pel part, fet que la va portar a especialitzar-se com a llevadora a l’Hospital Clínic. Va exercir com a llevadora en diversos centres, combinant l’àmbit hospitalari i rural, i va tenir un paper clau en la creació de serveis d’atenció integral a la dona, així com en el desenvolupament del programa PAID i de la formació de llevadores a Catalunya. Ha dedicat tota la seva trajectòria a la salut sexual i reproductiva de les dones.
Mercè Maduell Cavallé. Tot i voler estudiar medicina o antropologia, es va formar en infermeria i es va especialitzar com a llevadora, desenvolupant tota la seva trajectòria a la Vall d’Hebron, on va participar en projectes innovadors com la primera transfusió intrauterina. Va viure una etapa intensa de renovació professional i també de compromís sindical, impulsant millores laborals i socials. Es va jubilar als 60 anys, però continua activa en projectes socials i culturals.
Aurora Montero Gelis. L’Aurora es va formar en infermeria i es va especialitzar com a llevadora, desenvolupant una llarga trajectòria sobretot a la Clínica Corachan, on va liderar i estructurar el servei d’obstetrícia. Va destacar per una atenció integral i molt humana a les dones durant el part, arribant a assistir milers de naixements. Fins i tot durant la pandèmia va mantenir el suport a les dones, i la seva dedicació va ser reconeguda donant el seu nom al servei d’obstetrícia.
Beatriz Núñez Ruperez. La Beatriz es va formar com a llevadora a Cadiz i va iniciar la seva trajectòria atenent parts a domicili en un entorn rural, abans de treballar a Madrid i posteriorment a Líbia durant deu anys, on també exercí com a infermera de quiròfan. Finalment, va continuar la seva carrera a la Vall d’Hebron fins a la jubilació. Valora molt positivament la seva professió, que considera molt gratificant.
Rosa M. Torrens Sigalés. La Rosa M. va seguir la seva vocació d’infermera des de jove i, després de formar-se i superar dificultats com una tuberculosi, es va especialitzar com a llevadora a la Vall d’Hebron. Va desenvolupar una àmplia trajectòria assistencial i de gestió, destacant en la direcció d’infermeria i en la creació de programes d’atenció a la dona. També va tenir un paper clau en la docència, innovant amb metodologies com l’aprenentatge basat en problemes. Per a ella, ser llevadora és acompanyar un moment vital en la vida de les dones.

La Vocalia d’Infermeria Pediàtrica reivindica una vacunació segura i de qualitat en el marc de la Setmana Mundial de la Immunització

Tue, 28 Apr 2026 09:13:56 GMT

La vacunació és un dels pilars fonamentals de la salut pública, i el paper de la infermera pediàtrica és clau en totes les fases del procés, des de la valoració prèvia fins al seguiment posterior. Les seves competències són clau per assegurar la seguretat de l’infant, la correcta administració de les vacunes i una adequada educació a les famílies.

A través d’aquesta infografia, el COIB posa de manifest el compromís de la professió infermera amb la seguretat de l’acte vacunal, la immunització en les primeres etapes de la vida, la qualitat assistencial i la promoció de la salut, reforçant una pràctica basada en l’evidència científica.

La Setmana Mundial de la Immunització té com a finalitat conscienciar sobre la importància de les vacunes per protegir la salut al llarg de tota la vida i garantir que ningú quedi enrere. En aquest context, la infografia esdevé una eina útil tant per als professionals com per a la ciutadania, recordant que una vacunació segura no només depèn de la vacuna, sinó també de com s’avalua, s’administra, es registra i se’n fa el seguiment.

Descarrega-la aqui.

El COIB avança en un projecte internacional de l’OMS sobre drets humans en salut mental

Tue, 28 Apr 2026 07:54:36 GMT

El projecte, vehiculitzat per la Vocalia de Salut Mental del COIB, compta amb la participació d’infermeres d’Irlanda, el Brasil, Zimbabwe i Catalunya. En el cas català, hi participen infermeres de Badalona Serveis Assistencials.

En aquest marc, el passat dimecres es va celebrar una sessió de grup focal al recinte sociosanitari El Carme de Badalona Serveis Assistencials, amb l’objectiu de valorar la formació rebuda i analitzar el seu impacte en els professionals participants. La trobada ha generat un espai de reflexió crítica entre les persones assistents, que ha permès identificar tant elements facilitadors com barreres en la implementació d’un model d’atenció basat en els drets humans.

La iniciativa Quality Rights, impulsada per l’OMS, té com a objectiu millorar la qualitat assistencial en salut mental des d’un enfocament centrat en la persona i fonamentat en el respecte als drets humans. En aquest context, el projecte posa especial èmfasi en la capacitació de les infermeres per liderar aquest canvi de paradigma en la pràctica assistencial.

Des del COIB es vol reconèixer i felicitar el grup de professionals del Centre d’Atenció Intermèdia El Carme de Badalona Serveis Assistencials per la seva implicació, col·laboració i entusiasme en el desenvolupament d’aquest projecte.

Igualtat i Feminisme aborda els reptes globals en el dia internacional de la visibilitat lèsbica

Thu, 23 Apr 2026 12:58:55 GMT

El Departament d’Igualtat i Feminisme ha commemorat el Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica (26 d'abril) amb una jornada centrada en els desafiaments que afronten les dones lesbianes arreu del món. Sota el títol “Desafiaments de les lesbianes en l’entorn internacional”, la trobada es va celebrar ahir dimecres i va esdevenir un espai de reflexió, intercanvi i construcció col·lectiva amb la participació d’activistes, professionals i representants institucionals; entre ells Yolanda Garza, vicedegana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

En l’obertura de la jornada, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, va posar l’accent en la necessitat de continuar avançant en la visibilitat lèsbica i de convertir-la en una realitat present en tots els àmbits. En aquest sentit, va remarcar que “allò que no es veu no existeix per a l’imaginari col·lectiu”, i va defensar el paper de les institucions a l’hora d’obrir espais i impulsar polítiques públiques que garanteixin la presència i el reconeixement de les dones lesbianes en la vida pública.

També va participar a la jornada, la secretària d’Igualtat de Drets i No-Discriminació, Gina Pol Borràs, que va remarcar la necessitat de reforçar la visibilitat lèsbica i d’incorporar una mirada interseccional en les polítiques públiques.

La jornada, conduïda per la directora general dels Drets Humans i Lluita contra els Discursos d’Odi, Noa Monràs González, va girar al voltant d’un col·loqui amb dones lesbianes referents de diferents àmbits. El debat va permetre abordar qüestions com la manca de representació, les barreres en l’àmbit laboral, els impactes dels discursos d’odi o la situació de les lesbianes en contextos internacionals diversos. Van participar a la taula: l’advocada Eva Pérez Nanclares, membre de l’Eurocentralasian Lesbian* Community (EL*C) i presidenta de LesWorking; Cami Matos, consultora en diversitat LGTBI a REDI; Lluïsa Fernández, psicòloga i membre de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia de Catalunya, i Suni Bokobo, antropòloga i internacionalista. Les seves intervencions van coincidir a assenyalar que, malgrat els avenços assolits, la visibilitat lèsbica continua sent parcial i desigual, especialment en determinats contextos socials i geogràfics.

A més del debat, la jornada va incorporar un espai obert d’intervencions del públic i una dinàmica participativa dinamitzada per LesWorking, orientada a compartir experiències i identificar reptes comuns.

Vine a celebrar el Dia Internacional de les Infermeres 2026

Thu, 23 Apr 2026 09:36:48 GMT

El Dia Internacional de les Infermeres és, per damunt de tot, una oportunitat per retrobar-nos i celebrar tot allò que compartim com a professió. Enguany, des del COIB, tornem a voler convertir aquesta cita en una pausa necessària dins del ritme intens del dia a dia, una estona pensada perquè les infermeres puguin desconnectar i gaudir.

Serà una tarda per compartir, ballar, conversar i brindar plegades. Una espai per deixar-se portar, reconnectar amb les companyes i viure un vespre especial en un ambient pensat per gaudir entre infermeres. La proposta inclou música, espais de trobada i una experiència cuidada perquè cadascuna pugui viure-la a la seva manera.

T'hi esperem a les 18.30 h del proper dijous 14 de maig a la seu del COIB (c/ Pujades, 350. 3a Planta. Barcelona)

PROGRAMA

18,30 – 19,00 h Recepció dels assistents

19,00 – 19,45 h Copa de benvinguda i Showcooking de la mà d'Escribà

20,00 – 21,30 h Actuació musical i càtering

21,30 – 21,45 h Cloenda

*Servei de canguratge disponible

Inscriu-thi aquí

El COIB us desitja una Bona diada de Sant Jordi

Thu, 23 Apr 2026 00:00:00 GMT

La Diada de Sant Jordi és la festa dels llibres i de les roses, però també una oportunitat per reconèixer els valors que defineixen la societat: la cura, la proximitat, el compromís i l’esperança. Uns valors que cada dia prenen forma als centres de salut gràcies a la tasca imprescindible de qui els sostenen.

Des del COIB, es vol que aquest petit obsequi sigui un gest de reconeixement i complicitat. Un record que connecta la màgia de la llegenda amb la realitat quotidiana de la professió infermera, que cuida amb la força i el cor del drac cada dia de l’any.

El COIB desitja que aquest detall arribi com una rosa discreta entre llibres i converses, i que ajudi a fer visible, també en una data tan especial, la força que caracteritza la professió. Bona diada de Sant Jordi, infermeres.

Descarrega aquí el punt de llibre

El CRII celebra Sant Jordi amb una nova selecció de novel·les protagonitzades per infermeres

Wed, 22 Apr 2026 13:56:55 GMT

La selecció d’enguany recull la diversitat de gèneres, estils i contextos en què la figura de la infermera adquireix un paper rellevant. Des del thriller històric fins a la novel·la negra, passant pel relat autobiogràfic, la ficció contemporània o la literatura infantil i juvenil.

Entre els títols inclosos en aquesta recopilació hi trobem Cartas de otoño, de Maite Aleu; El gen rojo, de Barabara Lamplugh; El reino del olvido, de M. José Bausá, i el testimoni vital Enfermera y reportera. La historia de mi vida, de Luz Mora. També destaca La comadrona, de Bibbiana Cau, així com El Palacio rojo, de Jun Hur.

El gènere del thriller i el suspens és àmpliament representat amb obres com La enfermera de guardia, de Freya Moss; La enfermera de los ojos vendados, de Neilh Muñoz; La enfermera del Bellevue, d’Amanda Skenandore, i La garganta del Sil, de José Luis Moreno. A aquesta llista s’hi suma la popular Trilogia La enfermera de Daniel Hurst.

La recopilació també inclou propostes adreçades a un públic més jove, com La niña que quiere ser enfermera, de Laura Lastra, així com títols d’altres registres com Tu enfermera te necesita, de Vera Arenas Rodríguez, i El veneno de la comadrona, d’Amelia Frost.

Amb aquesta iniciativa, el CRII vol reivindicar la riquesa narrativa de la professió i sumar-se a la celebració de Sant Jordi promovent la cultura, la lectura i el reconeixement del paper de les infermeres també dins l’àmbit literari.

Premis i Reconeixements Infermers a Osona

Wed, 22 Apr 2026 13:22:16 GMT

El XV Premi d’Infermeria “Osona contra el càncer”, amb la col·laboració d'Osona contra el càncer, s’adreça a treballs de recerca en cures infermeres a persones amb càncer, finalitzats en els darrers dos anys i vinculats a la d'Osona.

El guardó està dotat amb 3.000 euros i el termini de presentació finalitza el 30 d’abril de 2026.

Els treballs es poden presentar tant en format paper a la seu del COIB (carrer Pujades, 350, Barcelona) com en format digital a través del correu electrònic osona@coib.cat.

Reconeixement a les infermeres

Una iniciativa que distingeix professionals —en actiu o jubilades— que destaquen per la seva aportació a la professió i a la comunitat. Les candidatures es poden presentar en quatre categories: innovació infermera, trajectòria professional, bona pràctica professional i compromís amb la professió i la comunitat. El termini per presentar propostes és també el 30 d’abril de 2026, a través del correu electrònic mfaro@coib.cat.

Tant el premi com els reconeixements es lliuraran en el marc de la Jornada d’Infermeria a Osona, que se celebrarà el proper 12 de maig. Aquesta cita anual es consolida com un espai de trobada i reconeixement del talent infermer al territori.

Descarrega aquí les bases per participar

El COIB defensa al Parlament el paper estratègic de les infermeres

Wed, 22 Apr 2026 13:19:05 GMT

En representació de les més de 50.000 infermeres col·legiades de Barcelona, la intervenció ha situat la professió com un agent clau en la governança, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema de salut, posant el focus en àmbits estratègics com el dèficit de professionals, el desplegament de les especialitats, l’equitat de gènere o la implementació de la infermera escolar.

A la compareixença també han assistit la degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Lluïsa Garcia, la secretària de la Junta de Govern del COIB, Concepción Lázaro, la vicesecretària, Raquel Rey i la vocal de Llevadores, Eva Adarve.

Incorporar la mirada infermera a la governança del sistema

El president ha iniciat la seva intervenció reivindicant la voluntat del COIB de “sumar i oferir coneixement al servei de la ciutadania” i ha defensat la necessitat d’incorporar la mirada infermera als espais de decisió.

“Quan el paper que exercim cada dia té traducció en la governança del sistema, les polítiques aterren millor al territori”, ha afirmat.

En aquest sentit, el president ha subratllat que les infermeres treballen amb el mapa de resultats en salut i que el sistema ha d’evolucionar cap a un model que prioritzi les cures, la prevenció i la promoció de la salut, superant una visió centrada exclusivament en la malaltia. També ha defensat la necessitat d’implementar un diagnòstic de cures com a eina estructural del sistema.

Especialitats infermeres, una assignatura pendent

Un dels eixos centrals de la compareixença ha estat la situació de les especialitats infermeres. Borja Manzanares ha qualificat de “greu” que Catalunya continuï a la cua en el seu desplegament, tot i que fa més de vint anys que es van iniciar.

Segons ha exposat, al ritme actual caldrien 31 anys per assolir la plantilla teòrica d’infermeres especialistes, amb dèficits especialment acusats en Pediatria, Geriatria i Infermeria Familiar i Comunitària. El president ha denunciat la manca de borses de treball específiques, reconeixement professional i retributiu, així com l’absència d’un desplegament efectiu que permeti a aquestes professionals exercir plenament les seves competències. Aquesta situació, ha advertit, contribueix a la fuga de talent, en un context en què Catalunya forma especialistes que posteriorment marxen a altres territoris.

Més infermeres per a un sistema sostenible

El COIB ha alertat també del dèficit estructural de professionals. Actualment, a Catalunya falten prop de 20.000 infermeres per aproximar-se a la ràtio europea.

Manzanares ha defensat que reforçar les dotacions infermeres és una decisió estratègica de país, ja que s’associa amb menys mortalitat, menys reingressos i menys esdeveniments adversos. En aquest sentit, ha insistit que invertir en cures és invertir en famílies, escoles, productivitat i cohesió social.

El Col·legi ha reclamat una millor planificació territorial del talent, amb mesures com l’estabilitat contractual, la conciliació i sistemes de registre que permetin anticipar jubilacions i garantir una cobertura equitativa arreu del territori. També ha remarcat que l’increment de places universitàries és necessari però insuficient, ja que el dèficit respon a un problema multifactorial.

Infermera escolar, una aposta estratègica de futur

De cara al futur, el president ha defensat la implantació de la infermera escolar com “la gran inversió preventiva” del sistema. Ha assenyalat que la manca d’aquesta figura incrementa les desigualtats en salut, especialment en salut mental, i ha proposat una ràtio orientativa d’una infermera per cada 750 alumnes.

Segons el COIB, es tracta d’una eina clau per a la detecció precoç, l’educació en salut i la garantia d’equitat, seguint models ja consolidats en altres països europeus.

Equitat de gènere, un repte estructural

En la seva intervenció, Mercedes Guerrero ha posat l’accent en el biaix de gènere en salut com un dels grans reptes del sistema. Ha recordat que històricament la recerca i la pràctica clínica han pres el cos masculí com a referència, generant desigualtats en diagnòstics i tractaments.

Aquest biaix es tradueix en retards diagnòstics, infradiagnòstics, sobremedicalització i menor reconeixement del dolor crònic, amb un impacte econòmic estimat de més de 1.700 milions d’euros anuals a Catalunya.

“Cal incorporar de manera sistemàtica la perspectiva de gènere en la planificació en salut i reforçar models assistencials basats en l’escolta i l’atenció integral”, ha afirmat.

Propostes traslladades als grups parlamentaris

En el marc de la compareixença, el COIB ha lliurat als grups parlamentaris diversos documents tècnics sobre la situació de les infermeres a Catalunya, incloent-hi informes sobre especialitats, salut mental, salut sexual i reproductiva, així com sobre la infradotació de professionals.

També s’han compartit argumentaris per avançar en la reclassificació professional al grup A1, amb l’objectiu de sensibilitzar diputats i diputades sobre la necessitat d’adequar la classificació a la realitat acadèmica i competencial de la professió.

Durant el torn de respostes, Manzanares ha insistit que el sistema necessita més inversió i ha defensat el paper clau de les infermeres en la planificació i la gestió del sistema, incloent-hi la prescripció social i sanitària.

També ha destacat la necessitat d’harmonitzar les condicions laborals, avançar en el reconeixement de les especialitats i garantir un sistema que permeti fidelitzar el talent. En aquest sentit, ha recordat que “l’Estatut Marc ha de tenir la capacitat d’englobar tots els professionals” i que les noves classificacions han de situar “cadascú al lloc que li correspon”.

Per la seva banda, la vicepresidenta ha advertit que, si no es corregeixen les desigualtats estructurals i el biaix de gènere, el sistema continuarà generant ineficiències i inequitat. “Si no canviem el sistema i no situem la infermera en el lloc que li correspon, no tindrem infermeres en el futur”, ha afirmat.