Notícies del Col·legi

Participa en l'estudi multicèntric SCPC-SVA sobre simulació en suport vital avançat

Wed, 01 Jul 2026 14:11:58 GMT

L'objectiu de l'estudi és analitzar l'impacte de la metodologia de simulació utilitzada en el curs dissenyat i impartit per CESEM, amb la voluntat d'avaluar-ne l'efectivitat en l'aprenentatge i l'adquisició de competències vinculades al suport vital avançat.

Aquest estudi avalua i entrena la capacitat de resposta i presa de decisions dels professionals de la salut sota pressió.

El CESEM ofereix a les col·legiades i col·legiats del COIB la possibilitat d'accedir al curs a un preu promocional de 150 euros. Les persones interessades hauran d'accedir a la pàgina web de CESEM i emplenar el formulari d'inscripció corresponent.

Més informació

Finalitzen les jornades formatives per a la nova promoció d’IIR de salut mental de Catalunya

Wed, 01 Jul 2026 09:45:21 GMT

Les sessions, organitzades pel Grup de Tutors i Tutores d’Infermeria de Salut Mental de Catalunya amb la col·laboració de la Vocalia de Salut Mental del COIB i l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental, ASCISAM, han tingut com a objectiu oferir una formació pràctica, actualitzada i connectada amb els reptes reals de l’exercici professional en aquest àmbit.

Al llarg de les jornades, les i els residents han pogut aprofundir en diferents àmbits clau de l’atenció infermera en salut mental i han comptat amb la participació de professionals vinculats a la Vocalia de Salut Mental del COIB, que han compartit coneixement, experiència i eines per acompanyar les noves promocions en l’inici del seu itinerari especialitzat.

Amb aquesta iniciativa, el COIB reforça el seu compromís amb la formació especialitzada, el desenvolupament professional de les infermeresde salut mental i la consolidació d’una especialitat clau per garantir una atenció integral, propera i de qualitat a la ciutadania.

Barcelona necessita 6.313 infermeres més per assolir la mitjana europea

Wed, 01 Jul 2026 08:44:45 GMT

La manca de 12.622 professionals per assolir la ràtio europea, tal com exposa el darrer Informe de Ràtios 2025 del Consejo General de Enfermería (CGE). Catalunya té actualment 53.929 infermeres i una ràtio de 6,58 professionals per cada 1.000 habitants, molt per sota de les 8,12 que comptabilitza Europa i lleugerament per sobre de la mitjana espanyola que és de 6,45.

Per províncies, la ràtio més baixa és de 4,89 i correspon a Girona que, amb 4.098 col·legiades, necessitaria incorporar-hi 2.707 infermeres. La segueix Tarragona amb una ràtio de 5,25 i 4.675 infermeres en actiu, que acumula un dèficit de 2.556 professionals. En tercera posició Lleida que, amb 2.647 professionals i una ràtio de 5,69, manca de 1.130 infermeres. L'única de les quatre províncies catalanes que se situa per sobre de la mitjana espanyola és Barcelona que, malgrat tenir una ràtio de 7,07 i 42.509 col·legiades en actiu, suma un dèficit de 6.313 professionals.

La situació a Espanya

Les xifres espanyoles, amb 6,45 infermeres per cada 1.000 habitants, es mantenen molt per sota de la mitjana europea, que té 8,12 infermeres per cada 1.000 habitants. L'OMS, l'OCDE i la UE ja recopilen i homogeneïtzen la ràtio per cada 1.000 habitants. Aquestes ràtios no ignoren la rellevància de la complexitat de les cures, sinó que respon a un imperatiu metodològic de viabilitat, comparabilitat internacional i consistència de la dada per poder fer-ne un diagnòstic basal. Això ens permet comparar-nos amb països i dades del nostre entorn.

Tot i que la ràtio espanyola ha millorat en 9 centèsimes respecte al 2024 (6,36), l'organisme que representa els més de 358.000 infermeres i infermers assegura que és un augment insuficient i alerta que continuen faltant aproximadament 100.000 professionals per cobrir les necessitats actuals.

Aquestes xifres són extrapolables a la resta de la Unió Europea, que per segon any consecutiu torna a baixar les ràtios de 8,19 el 2024 a 8,12 el 2025. Cosa que posa en evidència la greu situació a què s'enfronta la infermeria a nivell mundial. Així i tot, aquests països europeus, que també tenen dèficit d'infermeres i ofereixen millors condicions, fomenten l'èxode d'infermeres i provoquen encara més fugida de professionals.

Xifres per CCAA

Pel que fa a les dades per comunitats autònomes, les xifres no són gaire més esperançadores en aquest Informe de ràtios 2025. Navarra, amb 8,97 infermeres per cada 1.000 habitants, continua liderant el rànquing, seguida del País Basc, amb 8,21, que supera aquest any la mitjana europea també.

Canàries (7,71), Castella i Lleó (7,6), Aragó (7,47), Melilla (7,46), Astúries (7,39), Extremadura (7,14), Ceuta (6,97), Cantàbria (6,77), Madrid (6,65), La Rioja (6,65) i Catalunya (6,58) ocupen els llocs següents i estan per sobre de la mitjana nacional.

Finalment, tancant la cua i per sota de la mitjana espanyola, Castella-la Manxa (6,33), Illes Balears (6,24), Comunitat Valenciana (5,65), Andalusia (5,62), Galícia (5,33) i Múrcia (5,23).

Consulta l'informe de l'estudi de ràtios a Espanya

Les infermeres de Barcelona al Pride Village

Tue, 30 Jun 2026 10:08:16 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va participar, per segon any consecutiu, en la celebració de l’Orgull a Barcelona amb un estand propi al Pride Village, els dies 27 i 28 de juny. La iniciativa va apropar la mirada infermera a la ciutadania i oferir informació, orientació i eines de prevenció en l’àmbit de la salut sexual i afectiva.

Aquesta presència ha estat impulsada per Mercedes Guerrero, vicepresidenta del COIB i coordinadora de la Comissió de Política i Gènere, que ha volgut consolidar la participació de les infermeres i llevadores en un espai clau per reivindicar una salut més inclusiva, respectuosa i lliure de prejudicis.

Una mirada infermera al Mes de l’Orgull

En el marc del Mes de l’Orgull, diversos professionals van participar en les activitats impulsades pel COIB i van compartir la seva expertesa amb les persones que es van apropar a l’estand.

L’infermer Víctor Aparicio va conduïr un taller sobre chemsex, un espai de conversa i orientació per parlar de pràctiques associades, prevenció, reducció de riscos i cura de la salut sexual.

També hi va participar Juan M. Leyva, infermer, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Grup de Treball de Diversitat Sexual i Gènere de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiC). Leyva va contribuïr a reforçar la mirada professional sobre les diferents realitats que conviuen dins del col·lectiu LGTBIQ+ i sobre la importància d’una atenció sanitària respectuosa i lliure de prejudicis.

La infermera Francesca Berini va compartir el seu testimoni com a dona trans i com a professional de la salut, aportant una mirada que uneix vivència personal i expertesa infermera. La seva participació va posar en valor la importància d’escoltar les veus de les persones LGTBIQ+ també dins de l’àmbit sanitari.

Per la seva banda, la llevadora Eva Vela va conduïr el taller “Plaer i cures”, centrat en la promoció d’una sexualitat segura, informada i viscuda des de la cura. L’activitat va permetre resoldre dubtes i compartir informació pràctica.

Salut, escolta i comunitat

La participació del COIB al Pride Barcelona respon a la voluntat de portar la professió infermera allà on és la ciutadania. Espais com el Pride Village permeten parlar de salut sexual, prevenció, cures i diversitat des d’un entorn de confiança, fora dels circuits assistencials habituals i amb una mirada comunitària.

Les professionals que hi van participar coincideixen a destacar la importància d’obrir converses sobre salut sexual en espais de celebració i reivindicació com l’Orgull. Informar, escoltar i acompanyar també és una manera de trencar barreres i de contribuir a una atenció més inclusiva.

Amb aquesta segona participació consecutiva, el COIB consolida la seva presència al Pride Barcelona i reafirma el compromís de les infermeres i llevadores amb una salut lliure de prejudicis, centrada en les persones i respectuosa amb totes les identitats, orientacions i formes de viure la sexualitat.

CUIDEN: una eina clau per a la recerca infermera

Tue, 30 Jun 2026 09:07:37 GMT

A més, disposa de CUIDEN Plus, una versió avançada adreçada a institucions i usuaris subscrits que ofereix funcionalitats ampliades, com ara l’accés a resums d’autor, textos complets disponibles, eines de cerca avançada i indicadors d’impacte de les revistes científiques indexades.

Les col·legiades del COIB poden accedir a CUIDEN Plus a través dels recursos electrònics del Centre de Recursos d'Informació Infermera (CRII) del COIB. Aquest servei facilita l’accés a evidència científica de qualitat per donar suport a la pràctica clínica, la formació continuada i la recerca.

Per consultar la base de dades en aquest enllaç.

12 Mirades infermeres de juny és el de les infermeres medicoquirúrgiques

Tue, 30 Jun 2026 00:00:00 GMT

En el marc de 12 Mirades Infermeres, el mes de juny ha estat impulsat per la Vocalia d'Infermeria Medicoquirúrgica del COIB.

Administració de medicació sense errors, una prioritat en les cures medicoquirúrgiques

En el marc d’aquesta mirada infermera, el COIB va voler compartir eines pràctiques que contribueixin a reforçar la seguretat en l’administració de medicació. Entre les bones pràctiques identificades destaquen la doble comprovació en fàrmacs d’alt risc, la verificació de dos identificadors, l’aplicació de la regla dels 5/10 correctes, la revisió dels tractaments pendents a cada torn i l’ús de sistemes estructurats de traspàs d’informació, com el model SBAR.

Alegrar-nos d’esperar!

El portal Social.cat va publicar l'article del vocal d’Infermeria Medicoquirúrgica del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Lluís Serrat, on parla sobre les esperes que es pateixen a les sales d'urgències i dels criteris professionals que se segueixen per tal d'establir l'ordre d'atenció de cada persona atesa.

Llegeix l'article!

Jornada. Relats de cura 2a edició. Covid Persistent

Preservem la memòria comparteix la mirada de 6 infermeres en el mes de la infermeria medicoquirúrgica

En el marc de les 12 mirades infermeres, dedicat aquest mes de juny a la infermeria medicoquirúrgica, el projecte del COIB “Preservem la memòria” recupera els testimonis d’infermeres i infermers que han contribuït al desenvolupament d’aquest àmbit assistencial essencial, posant en valor la seva experiència, compromís i aportació a l’evolució de les cures hospitalàries.

Llegeix més

El Grup de Treball d’Infermeria Hemodinàmica organitza un taller pràctic d’anatomia patològica cardíaca

El passat 26 de juny, el Grup de treball d'infermeria hemodinàmica va organitzar aquest taller amb l'objectiu de millorar i consolidar els coneixements sobre l’anatomia cardíaca, facilitant una comprensió profunda de l’estructura del cor, especialment en el context de les intervencions de cardiopaties estructurals.

Consula el programa

El COIB presenta al·legacions a l’avantprojecte de llei de l’Estatut Marc i reclama un reconeixement efectiu de la professió infermera

Mon, 29 Jun 2026 13:26:16 GMT

Amb aquestes aportacions, el COIB vol contribuir a fer que la futura norma reconegui de manera efectiva l’evolució acadèmica, competencial, assistencial, docent, investigadora, gestora i comunitària de les infermeres, així com la seva aportació estructural a la continuïtat de les cures, la seguretat de les persones ateses i la sostenibilitat del sistema sanitari.

El Col·legi valora positivament l’obertura d’un procés d’actualització del marc normatiu del personal estatutari, però considera que la reforma ha d’anar més enllà d’una actualització formal. En aquest sentit, defensa que el nou Estatut Marc ha d’incorporar garanties concretes perquè els drets reconeguts no quedin condicionats a desenvolupaments posteriors desiguals, insuficients o ajornats.

Les al·legacions del COIB parteixen de tres objectius principals: defensar el reconeixement professional de les infermeres, protegir la seguretat de les persones ateses i garantir un marc comú de drets que contribueixi a la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut.

Entre les propostes presentades, el COIB reclama que la nova classificació professional basada en el Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Aprenentatge Permanent tingui efectes reals i no merament nominals. Per aquest motiu, demana que aquesta classificació es tradueixi en un reconeixement professional, organitzatiu i retributiu proporcional al nivell formatiu, competencial i de responsabilitat de les infermeres.

El document també posa l’accent en la necessitat de planificar les plantilles amb criteris objectius i verificables, vinculats a la seguretat de les persones ateses, la continuïtat assistencial, la complexitat clínica, la dependència de cures, la càrrega real de treball, la turnicitat, la nocturnitat i la cobertura efectiva de permisos, vacances, baixes i altres absències previsibles.

Així mateix, el COIB defensa el desenvolupament efectiu de les especialitats infermeres i de la pràctica avançada. En aquest àmbit, reclama que els llocs que requereixin una especialitat en Ciències de la Salut o competències avançades acreditades quedin identificats de manera expressa en les plantilles orgàniques i es proveeixin mitjançant criteris públics, objectius i homogenis.

Les al·legacions també inclouen propostes en matèria de carrera professional, recerca, docència, innovació, salut laboral, prevenció de riscos psicosocials, conciliació, transparència, temporalitat i participació de les professions sanitàries en els espais de gestió clínica i de presa de decisions.

El COIB considera que el futur Estatut Marc ha de garantir un sòl comú de drets per al conjunt del personal estatutari, però sense convertir-se en un sostre que limiti possibles millores. Per això, demana que qualsevol desenvolupament normatiu incorpori calendari, mecanismes de seguiment, indicadors públics i una clàusula de no regressió que impedeixi la pèrdua de drets o de condicions més favorables ja reconegudes.

Amb aquestes aportacions, el COIB reitera la necessitat que la reforma del marc estatutari reconegui de manera proporcional la responsabilitat de les infermeres en el sistema sanitari i contribueixi a reforçar la qualitat de les cures, la seguretat de les persones ateses i la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut.

El COIB inaugura l’exposició «Entre mans infermeres: la infermeria a través dels seus objectes»

Fri, 26 Jun 2026 06:24:32 GMT

L’exposició reuneix una selecció d’objectes que formen part del fons patrimonial del COIB i que han arribat al Col·legi gràcies a les donacions d’infermeres col·legiades que han volgut compartir el seu llegat professional.

Instrumental clínic, indumentària i diversos elements d’ús quotidià permeten fer un recorregut per diferents moments de la història de la infermeria i descobrir com han evolucionat les cures al llarg del temps. Cada peça exposada conserva la memòria de les infermeres que la van utilitzar, dels espais assistencials on van desenvolupar la seva tasca i dels canvis que han marcat l’exercici professional.

Entre mans infermeres: la infermeria a través dels seus objectes convida a redescobrir el passat per comprendre millor el present de la professió i reconèixer el camí recorregut per les infermeres al llarg dels anys.

Dates: del 2 de juliol al 30 d’agost de 2026
Lloc: seu del COIB. C/ Pujades, 350, 1a planta

L’itinerari de salut mental de Llavaneres estrena la quarta parada, dedicada a la importància de demanar ajuda

Tue, 23 Jun 2026 08:57:32 GMT

La iniciativa forma part d’un recorregut de sis punts distribuïts pel nucli urbà que, des de la seva posada en marxa l’octubre de 2025, apropa recursos de salut mental a la ciutadania a través d’espais divulgatius i eines digitals accessibles. Després d’abordar la gestió emocional, l’estigma i les addiccions, el projecte centra ara l’atenció en la necessitat de reconèixer quan es necessita suport i fer el pas de compartir les dificultats amb persones de confiança o professionals.

Com a la resta de parades, el nou espai incorpora un tòtem informatiu amb codis QR que connecten amb el portal web del projecte, on es poden trobar continguts interactius, vídeos, recursos pràctics i exercicis guiats. Els materials estan orientats a ajudar les persones a identificar situacions en què poden necessitar ajuda, superar les barreres que dificulten demanar-la i conèixer els recursos disponibles per rebre suport.

Aquesta quarta estació, ubicada al Casal de la Gent Gran, està dedicada a la importància de demanar ajuda i reforça el missatge que buscar suport és un acte de responsabilitat, cura personal i fortalesa. L’elecció del Casal de la Gent Gran respon a la voluntat d’acostar el projecte a totes les etapes de la vida i recordar que la salut mental és un element essencial del benestar, independentment de l’edat.

Des del COIB, el vocal de salut mental Àlex Marieges ha recordat que disposar d’una xarxa de suport i saber quan demanar ajuda és “un factor protector essencial per al benestar emocional”, mentre que l’infermer llavanerenc Jordi Mitjà, membre de l’equip impulsor, ha insistit en la importància de fer visible que “les persones no estan soles” i que parlar dels problemes a temps pot millorar significativament la qualitat de vida.

L’alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Àlex Neira, ha destacat que aquesta nova parada vol transmetre “un missatge molt senzill però molt important: demanar ajuda no és un signe de debilitat, sinó una mostra de valentia”. Segons ha remarcat, la iniciativa contribueix a construir “un municipi més conscient i compromès amb la salut mental”.

Per la seva banda, la regidora de Salut Pública, Àngels Solà, ha assenyalat que moltes persones travessen moments difícils sense saber a qui adreçar-se i que aquest espai “ofereix recursos i contribueix a normalitzar la cerca de suport quan el necessitem”.

Un model innovador de salut mental comunitària

“Sentir-se bé a Llavaneres” va néixer com una iniciativa pionera impulsada per l’Ajuntament i el COIB, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, per integrar la salut mental en els espais quotidians del municipi. El projecte, codissenyat amb professionals infermers especialitzats en salut mental, ofereix informació, activitats i recursos a través d’un itinerari permanent que busca sensibilitzar la població, reduir l’estigma i promoure el benestar emocional des d’una perspectiva comunitària.

L’itinerari entra ara en la seva recta final. Les dues darreres parades estaran dedicades a la prevenció del suïcidi i als hàbits saludables, completant així un recorregut que aborda alguns dels principals factors relacionats amb la salut mental i el benestar de la ciutadania.

Amb aquestes sis estacions, “Sentir-se bé a Llavaneres” es consolida com una iniciativa innovadora i referent en l’àmbit de la promoció de la salut mental comunitària, amb la voluntat d’esdevenir un model inspirador per a altres municipis.

Abordant l’obstinació terapèutica

Thu, 18 Jun 2026 13:02:46 GMT

"Evitar l’obstinació terapèutica no depèn d’una decisió puntual, sinó d’una determinada manera d’entendre l’atenció sanitària". Aquesta és la frase que encapçala les conclusions del document divulgatiu de la jornada “Abordant l’obstinació terapèutica. Espai de reflexió interdisciplinari des de la infermeria a Catalunya", organitzada per la Comissió Deontològica del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), el passat 19 de març.

El document s'inicia amb l'exposició clara del concepte, el rol de la Infermeria i els factors que afecten la presa de decisions i que repercuteixen en l’obstinació terapèutica; alhora que analitza les reflexions recollides en el marc de la jornada i que la Comissió considera "punt de partida per a l’elaboració de recomanacions orientatives que ajudin els professionals a afrontar aquestes situacions amb més eines, més criteri i més suport".

Aspectes com la idiosincràsia dels professionals i el sistema sanitari, la família, la realitat sociocultural o la tecnologia s'aborden des d'una perspectiva holística, incloses les referències ètiques, en un document que evidencia "la necessitat d'avançar cap a una cultura assistencial més reflexiva, que integri el valor de les cures pal·liatives i promogui el diàleg entre disciplines"; i que destaca que "adequar l’esforç terapèutic no significa deixar de fer, sinó ajustar les intervencions als objectius de la persona i garantir una atenció coherent amb la seva dignitat i qualitat de vida".

La jornada es va celebrar al COIB i en línia, i va reunir professionals de la infermeria, la medicina, la psicologia, el treball social o el dret; dels àmbits assistencials de l'atenció primària, els centres residencials i l'atenció intermèdia, l'hospitalització, les urgències o l'UCI; que van debatre entorn de quatre eixos: autonomia i decisions anticipades, comunicació i treball interdisciplinari, adequació de l'esforç terapèutic i malestar moral.

L'organització de la jornada va anar a càrrec de Laura Cabrera (COIB), Lluís Serrat (COIB), Cristina Serrabassa (COIGI), Natàlia Casas (COIGI), Dolors Faiges (CODITA), Núria Illamola (CODITA), Maria José Ruiz (COILL) i Montse Gómez (COILL).

La Comissió Deontològica del CCIIC està formada per Isabel Pera Fàbregas (COIB), Ainoa Biurrún Garrido (COIB), Cristina Serrabassa Funoll (COIGI), David Cámara Liébana (COIGI), Jordi Ballesté Torralba (COILL), María José Ruiz Montilla (COILL), Mª del Carmen Berbis Morello (CODITA) i María Jiménez Herrera (CODITA).

Enllaços d'interès:

Formació amb avantatges per a les col·legiades del COIB

Wed, 17 Jun 2026 00:00:00 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona posa a disposició de les col·legiades un espai web que recull diferents propostes de formació externa amb descomptes, beques o accés gratuït, en funció de cada entitat col·laboradora i de les condicions específiques de cada curs.

Aquesta oferta formativa té com a objectiu facilitar l’accés de les infermeres a recursos de formació continuada, preparació d’oposicions, preparació per a l’accés a la formació especialitzada IIR i altres itineraris de desenvolupament professional.

Entre les propostes disponibles, les col·legiades poden trobar formació vinculada a entitats com Aulaplus, CTO, DAE Formación, l’Instituto Superior de Formación Sanitaria i l’Institut de Formació Contínua IL3. Cada oferta disposa de condicions pròpies, terminis específics i informació detallada sobre els cursos disponibles.

En el cas d’Aulaplus i CTO, les col·legiades poden accedir a descomptes en cursos de preparació d’OPE i IIR. DAE Formación també ofereix diferents avantatges en cursos en línia acreditats, experts universitaris, màsters i formació vinculada a la preparació IIR i a altres àmbits de la pràctica infermera.

D’altra banda, a través de l’Instituto Superior de Formación Sanitaria, en el marc de l’Organització Col·legial d’Infermeria, les col·legiades poden accedir a diferents cursos en línia gratuïts, amb places limitades i períodes d’inscripció específics.

Aquest recull d’ofertes forma part de la voluntat del COIB d’acompanyar el creixement professional de les infermeres i facilitar l’accés a oportunitats formatives adaptades a diferents moments de la trajectòria professional.

MÉS INFORMACIÓ

Dues candidatures concorreran a les eleccions al Ple del Consejo General de Enfermería aquest dissabte 20 de juny

Tue, 16 Jun 2026 13:49:17 GMT

Ambdues candidatures compleixen els requisits establerts en el règim electoral, incloent-hi haver estat proposades o presentades per almenys 15 col·legis provincials d’infermeria, després del preceptiu acord de les seves juntes de govern. Les candidatures són les següents:

“Alianza Enfermera”
“Enfermeras Unidas”

Les eleccions al Ple, que se celebren de manera ordinària després de la finalització del mandat anterior, tindran lloc el proper dissabte 20 de juny de 2026, de 9.30 a 13.30 hores, a la seu del Consejo General de Enfermería, situada al carrer Sierra de Pajarejo, 13, de Madrid.

En aquests comicis, els 52 col·legis d’infermeria d’Espanya elegiran quines infermeres i infermers formaran part del Ple del Consejo General de Enfermería els pròxims cinc anys. Voten tres representants per cada col·legi: president, vicepresident i secretari, o les persones que els substitueixin estatutàriament.

El Ple del CGE està format per infermeres i infermers procedents de les diferents àrees en què s’exerceix la professió: cadascuna de les set especialitats, generalistes, professionals d’àrees específiques on no existeix especialitat, docents, persones jubilades, entre d’altres.

El Ple del CGE és un dels òrgans de representació de l’Organització Col·legial d’Infermeria, juntament amb l’Assemblea General de presidents, el Consell Interautonòmic, la Comissió Executiva i la Presidència del CGE.

Tal com estableix el règim electoral per a les eleccions al Ple, cadascuna de les candidatures proclamades està formada per 42 membres: 21 candidats titulars i 21 suplents.

Més informació sobre les infermeres que conformen les dues candidatures aquí.

La Vocalia de Llevadores del COIB i el CCIIC denuncien el dèficit de llevadores a Catalunya al Congrés de la ICM de 2026

Tue, 16 Jun 2026 11:58:54 GMT

Les llevadores catalanes hi presenten la comunicació científica "Situation of Registered Midwives in Catalonia", en què revelen que Catalunya s’enfronta a una mancança estructural de llevadores i que la capacitat formativa actual és insuficient per garantir tant el relleu generacional com la demanda creixent d’atenció en salut sexual i reproductiva.

L’estudi indica que, durant els pròxims deu anys, es produirà una onada imminent de jubilacions que afectarà 229 llevadores, una xifra molt superior a la capacitat actual de formació de noves professionals. Per aquest motiu, les autores assenyalen la necessitat d’ampliar l’oferta formativa i d’impulsar una planificació estratègica que garanteixi una atenció equitativa i de qualitat en salut sexual i reproductiva a Catalunya.

El 34è Congrés Triennal de la Confederació Internacional de Llevadores (ICM) reuneix professionals d’arreu del món per compartir coneixement i avenços en l’àmbit de la salut maternoinfantil. Es tracta d’una fita que, tal com expliquen les membres de la Comissió, els permet «mostrar la tasca que estem desenvolupant i posar en valor el paper de les llevadores catalanes».

El treball ha estat elaborat per la Comissió de Llevadores del CCIIC, formada per les vocals dels quatre col·legis professionals: Eva Adarve Hidalgo (COIB), Gemma Martínez Santiago (CODITA), Marta Figueras Roldan (COIGI) i Leyre Estallo Sanz (COILL). També hi han col·laborat les llevadores Marta Roqueta (PhD) i Yolanda Garza, vicedegana del CCIIC, que encapçala la representació del Consell d’Infermeres al congrés de la ICM.

Administració de medicació sense errors, una prioritat en les cures medicoquirúrgiques

Tue, 16 Jun 2026 11:09:06 GMT

Les infermeres que treballen en aquestes unitats assumeixen diàriament una activitat amb un impacte directe en la seguretat de les persones ateses. La correcta administració de la medicació requereix coneixement clínic, capacitat d’observació, aplicació rigorosa dels protocols i una presa de decisions constant en entorns sovint marcats per la pressió assistencial, la complexitat dels tractaments i la necessitat de coordinació entre professionals.

Errors en la dosi, la via d’administració, la identificació de la persona atesa, la preparació del fàrmac o el registre poden tenir conseqüències greus. Per aquest motiu, la cultura de seguretat s'ha d'entendre com una part central de la qualitat de les cures.

En el marc d’aquesta mirada infermera, el COIB vol reconèixer la tasca de les infermeres de cures medicoquirúrgiques i compartir eines pràctiques que contribueixin a reforçar la seguretat en l’administració de medicació. Entre les bones pràctiques identificades destaquen la doble comprovació en fàrmacs d’alt risc, la verificació de dos identificadors, l’aplicació de la regla dels 5/10 correctes, la revisió dels tractaments pendents a cada torn i l’ús de sistemes estructurats de traspàs d’informació, com el model SBAR.

El COIB, punt de refugi climàtic a Barcelona

Tue, 16 Jun 2026 00:00:00 GMT

Les persones que ho necessitin poden accedir a l’espai habilitat a la planta baixa de la seu col·legial (c. Pujades, 350), en horari d'atenció col·legial, on trobaran un sofà a la zona de recepció, font d’aigua i lavabos a disposició.

Amb aquesta adhesió, el COIB reafirma el seu compromís amb la salut i el benestar de la comunitat, col·laborant activament en la prevenció dels efectes adversos de les temperatures.

Per a més informació sobre la xarxa de refugis climàtics, podeu consultar el web de l’Ajuntament de Barcelona: Xarxa de refugis climàtics.

L’Organització Col·legial d'Infermeria facilita places gratuïtes a les col·legiades del COIB per preparar la formació especialitzada

Mon, 15 Jun 2026 16:19:40 GMT

Les col·legiades del COIB poden accedir a 226 places gratuïtes per al curs en línia de preparació de la prova d’accés a la formació especialitzada infermera.

Aquesta formació s’impulsa en el marc de l’Organització Col·legial d’Infermeria, a través del Consejo General de Enfermería i l’Instituto Superior de Formación Sanitaria.

El curs començarà el 14 de setembre i s’allargarà fins una setmana abans de l’examen, previst per a finals de gener. Es tracta d’una formació gratuïta, 100% en línia i sense restriccions horàries, pensada per facilitar que les infermeres puguin preparar la prova amb flexibilitat i des de qualsevol lloc.

El programa ofereix una metodologia progressiva i orientada al rendiment, amb continguts elaborats per infermeres especialistes, eines digitals avançades i un itinerari estructurat per acompanyar l’estudi al llarg de tot el procés.

Entre els recursos disponibles, el curs inclou més de 3.000 preguntes tipus examen, simulacres que reprodueixen el format, el temps i la dificultat de la prova oficial, videoclases, manuals revisats, correccions en directe i mètriques de seguiment personalitzades per conèixer l’evolució de cada participant.

La plataforma estarà disponible les 24 hores del dia i serà accessible des de diferents dispositius, com ordinador, tauleta o mòbil, perquè cada persona pugui organitzar l’estudi segons la seva disponibilitat.

Inscriu-te!

El període d’inscripció finalitza el 30 de juny. Les places assignades al COIB són limitades i s’adjudicaran fins a completar la disponibilitat prevista.

Preservem la memòria comparteix la mirada de 6 infermeres en el mes de la infermeria medicoquirúrgica

Fri, 12 Jun 2026 10:55:54 GMT

A través de les seves trajectòries, es posa de manifest la transformació de la infermeria medicoquirúrgica al llarg de les darreres dècades, marcada pels avenços tecnològics, l’especialització professional i la consolidació del paper de les infermeres en els equips multidisciplinaris. Els seus relats també evidencien la importància de les cures, el treball en equip, la capacitat d’adaptació i el compromís amb les persones ateses.

Teresa Verdura Anglada

La Teresa va iniciar la seva trajectòria assistencial en diferents unitats hospitalàries, incloent-hi l’àmbit quirúrgic, abans de dedicar-se també a la docència universitària i a la participació comunitària. La seva experiència en infermeria medicoquirúrgica i l’atenció directa a les persones han marcat una carrera professional caracteritzada per la proximitat, la innovació i el compromís social.

Pilar Casanova Domènech

Després de formar-se com a ATS a l’Escola de Santa Madrona, va desenvolupar la major part de la seva carrera professional a l’àrea quirúrgica de l’Hospital Municipal de Badalona, on va exercir amb dedicació com a infermera instrumentista. Un cop jubilada, va participar en diversos projectes de voluntariat sanitari a l’Àfrica, aportant la seva experiència en l’atenció de persones amb malalties infeccioses.

Sebastià Cusidó Ortega

Després de formar-se com a ATS a l’Hospital Clínic, va desenvolupar una trajectòria professional diversa que inclou les cures intensives, les urgències i el treball com a infermer de quiròfan a l’Hospital Aliança de Mataró. Més endavant es va especialitzar en salut mental, dedicant-se a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals en l’àmbit sociosanitari.

Eugènia Dalmau Marcet

La Maria Eugènia va descobrir la seva vocació durant les pràctiques d’infermeria i va dedicar tota la seva trajectòria professional a l’àmbit quirúrgic de l’Hospital de Sant Pau com a infermera instrumentista i circulant. Al llarg dels anys, va viure l’evolució de la infermeria medicoquirúrgica, destacant la importància del treball en equip, la responsabilitat professional i la reivindicació del paper de les infermeres.

Balbina Terés Massanes

Després de formar-se com a practicant i obtenir el títol d’instrumentista, va desenvolupar bona part de la seva carrera a l’Hospital Vall d’Hebron, on va exercir com a infermera de quiròfan d’urgències abans d’assumir càrrecs de supervisió i gestió. La seva trajectòria reflecteix l’evolució de la infermeria medicoquirúrgica i l’adaptació als importants avenços tecnològics del sistema de salut.

Esther Villazón Meneses

Després de formar-se a l’Hospital Clínic, l’Esther va iniciar la seva trajectòria professional en un quiròfan de maternitat i posteriorment va desenvolupar una destacada carrera en l’àmbit de la infermeria medicoquirúrgica a l’Hospital de Bellvitge. La seva experiència com a infermera de quiròfan i posteriorment en càrrecs de supervisió i direcció va estar marcada pel compromís amb la qualitat assistencial i la dimensió humana de les cures.

El COIB obre el debat sobre el futur del pràcticum clínic infermer

Fri, 12 Jun 2026 07:21:44 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona va acollir el dimarts 2 de juny la jornada “El futur del pràcticum clínic en infermeria: sostenibilitat, qualitat i nous desafiaments. Presentació dels resultats preliminars de l’estudi SUSQUAL”, impulsada per la Vocalia d’Infermeria de Cures Medicoquirúrgiques. La trobada es va celebrar a la sala d'exposicions del Col·legi amb l’objectiu de generar un espai de reflexió sobre la qualitat i la sostenibilitat del pràcticum clínic en els estudis d’Infermeria.

Les pràctiques clíniques són una peça fonamental en la formació de grau, ja que permeten integrar els coneixements teòrics amb l’experiència assistencial i afavorir el desenvolupament de competències professionals i humanes, cabdals per a la pràctica infermera. En aquest context, la jornada va posar el focus en els principals reptes que afronten els entorns de pràctiques, així com en les necessitats dels diferents agents implicats, ja siguin universitats, centres assistencials, tutores, professionals o estudiants.

La sessió va començar amb la benvinguda institucional de Borja Manzanares, president del COIB. Tot seguit, Esther Insa, directora de l'Escola Superior d'Infemeria Hospital del Mar i investigadora principal del projecte SUSQUAL, va presentar els principals resultats preliminars de l’estudi, centrat en la sostenibilitat i la qualitat del pràcticum clínic en el Grau d’Infermeria a Espanya.

Després de la ponència inaugural, va tenir lloc una conversa amb Esther Insa, moderada per Lluís Serrat, infermer i vocal d’Infermeria Medicoquirúrgica del COIB, per aprofundir en els resultats presentats i en el futur dels entorns de pràctiques clíniques.

La segona part de la jornada va incloure la taula rodona “Reptes i experiències en la gestió i tutorització del pràcticum clínic infermer”, amb la participació d’Azucena Justícia, infermera i coordinadora de pràctiques de l’Hospital del Mar; Pilar Fuster, infermera i coordinadora de pràctiques de la Universitat Internacional de Catalunya; Anna Zamora, infermera i tutora acadèmica de pràctiques en un CAP de l’Institut Català de la Salut; Rosa Rifà, docent i investigadora de la Facultat de Cìències ed la Salut Blanquerna- URL i membre de l'equip de treball del projecte SUSQUAL, i Carlos Arteaga, infermer membre del grup d’infermeres joves JOIN del COIB.

Durant la taula es va posar en valor la necessitat d’avançar cap a models de pràcticum més sostenibles, coordinats i adaptats a la realitat actual del sistema de salut. També es va remarcar la importància de reconèixer el paper de les tutores i dels equips assistencials que acullen estudiants, així com de reforçar la coordinació entre universitats i centres de pràctiques.

Des del COIB, aquesta jornada representa una oportunitat per situar el pràcticum clínic com un element estratègic per al futur de la professió infermera. La qualitat de les pràctiques no només condiciona l’aprenentatge de les futures infermeres, sinó també la construcció de la seva identitat professional, la seva incorporació als equips i la manera com entenen les cures, la responsabilitat i el treball interdisciplinari.

Posicionament del COIB en defensa d’una escola de qualitat

Wed, 10 Jun 2026 18:49:13 GMT

El Col·legi, en representació de les infermeres de Barcelona, expressa el seu suport a les mobilitzacions d’aquestes últimes setmanes en defensa de l’escola, posant el focus en la necessitat de garantir entorns educatius saludables tant per l’alumnat com per al professorat.

Hem pogut veure com les mobilitzacions educatives a Catalunya han portat als carrers una sèrie de reclamacions ja històriques, relacionades amb la millora de les condicions laborals, menys burocràcia, reducció de ràtios i més recursos per a l’escola inclusiva. Aquestes demandes no són alienes a la salut pública, afecten directament el benestar físic i mental de les comunitats educatives.

El compromís de les infermeres s’estén a la promoció de la salut comunitària i a la defensa d’entorns saludables. És per aquest motiu que alertem que les condicions actuals de molts centres educatius poden tenir conseqüències directes sobre la salut dels infants, dels adolescents i del personal docent.

Entre els riscos figura l’estrès tèrmic provocat per la falta de climatització i aïllament adequat a les aules o l’exposició continuada a temperatures elevades, que pot afavorir episodis de deshidratació, cops de calor, lipotímia o epistaxis. Riscos que tenen especial impacte en la població infantil i altres col·lectius vulnerables.

També és important fer menció en l’impacte emocional i psicosocial de la precarietat educativa. Les ràtios elevades, la insuficiència de recursos d’inclusió, la sobrecàrrega burocràtica i la pressió diària sobre els equips docents generen un entorn d’alta tensió que pot arribar a deteriorar la salut mental del professorat i afectar el benestar emocional de l’alumnat.

És per això que a conseqüència dels valors de cura, equitat i promoció de la salut que defensen la professió infermera, el COIB fa públic el seu suport a la comunitat educativa catalana i reclama condicions dignes i mesures efectives per protegir la salut de les generacions futures i de qui les educa.

El COIB tornarà al Pride Barcelona per reivindicar una salut lliure de prejudicis

Wed, 10 Jun 2026 08:48:10 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) tornarà a ser present aquest any al Village del Pride Barcelona 2026. Després de la primera participació l’any passat, el COIB reforça el seu compromís amb una atenció en salut lliure de prejudicis, inclusiva i respectuosa amb totes les identitats, orientacions, vincles i formes d’estimar.

La presència del COIB al Pride Village vol posar en valor el paper de les infermeres i llevadores en la promoció de la salut afectiva, sexual i mental, especialment des d’una mirada de gènere, diversitat i drets. El Col·legi hi serà per oferir informació, resoldre dubtes i apropar la mirada infermera a les persones assistents, en un espai de trobada ciutadana i celebració de la diversitat.

Enguany, a més, el COIB impulsarà diversos tallers amb l’objectiu d’abordar qüestions vinculades a la salut, les cures, la sexualitat, el benestar emocional i la prevenció amb una perspectiva de gènere. Aquests espais volen generar converses properes, útils i rigoroses, i contribuir a trencar tabús, estigmes i barreres que encara poden condicionar l’accés a una atenció de qualitat.

La participació al Pride Village s’emmarca en la voluntat del COIB de ser present allà on es defensa la dignitat de les persones i on es construeixen espais de salut més segurs i respectuosos. Per a la corporació, la salut no es pot entendre sense tenir en compte el dret de totes les persones a rebre una atenció sense discriminacions.

Amb aquesta segona participació consecutiva, el COIB consolida una línia de treball iniciada l’any passat i reafirma el compromís de les infermeres i llevadores de Barcelona amb una atenció centrada en la persona, basada en l’equitat i la defensa dels drets.

Localització: Consell de Cent entre els carrers Casanova i Villarroel
Hora: d'11 a 21 h

Vols participar activament en l’estand del COIB al Pride de Barcelona?
Escriu-nos a politicaigenere@coib.cat i t’explicarem com sumar-t’hi.

Consulta l'oferta de màsters universitaris, doctorats i estudis de postgrau disponibles a diferents universitats.

Wed, 10 Jun 2026 00:00:00 GMT

Aquest apartat vol facilitar la cerca de formació d’interès per a les infermeres i reunir, en un únic espai, propostes acadèmiques útils per continuar creixent professionalment.

A més dels màsters universitaris i els programes de doctorat, també s’hi pot trobar informació sobre màsters de formació permanent i diplomes d’especialització, orientats a aprofundir en àmbits concrets i a ampliar competències en camps específics.

Podeu consultar tota l’oferta disponible aquí:

El COIB impulsa la gestió infermera de la imatge corporal com a àmbit emergent de la professió

Tue, 09 Jun 2026 13:26:41 GMT

Al llarg de la jornada s’ha evidenciat que la gestió de la imatge corporal és un camp en creixement dins la professió infermera i que requereix coneixement específic, criteri clínic, seguretat, responsabilitat professional i una mirada basada en l’evidència. Les ponències i experiències compartides han permès abordar qüestions com la diversitat corporal, la feminització facial de dones trans, la menopausa, el lipedema, la infermeria dermoestètica de precisió, la cura de la pell, les complicacions i els aspectes legals i de responsabilitat civil.

Una de les principals conclusions de la trobada és que les infermeres tenen un paper clau en aquest àmbit, no només per la seva capacitat tècnica, sinó també per la seva mirada de cura, acompanyament i valoració integral de la persona. La imatge corporal no pot entendre’s de manera fragmentada, perquè sovint connecta amb processos de salut, canvis vitals, autoestima, identitat, vulnerabilitat i necessitat d’acompanyament professional.

Aquesta jornada ha estat només el primer pas d’una línia de treball que el COIB vol continuar impulsant. La voluntat és donar continuïtat a aquesta iniciativa amb una nova edició el pròxim any, consolidant un espai estable de debat i desenvolupament professional al voltant de la gestió infermera de la imatge corporal. Borja Manzanares, president del COIB.

Aquest compromís també es reflecteix en la creació, aquest any, del Grup de Treball de Gestió Infermera de la Imatge Corporal del COIB, un espai nascut amb la voluntat d’aprofundir en aquest àmbit, identificar necessitats, compartir expertesa i contribuir a definir una pràctica infermera segura, reconeguda i alineada amb els valors de la professió.

Amb aquesta jornada i amb la posada en marxa del grup de treball, el COIB referma la seva voluntat d’obrir nous espais de desenvolupament professional per a les infermeres, especialment en àmbits emergents que demanen una mirada experta, ètica i centrada en la persona.

La gestió infermera de la imatge corporal és una oportunitat per ampliar la mirada de les cures, reforçar el paper de les infermeres en la cura integral del cos i la pell, i avançar cap a una pràctica professional més visible, més especialitzada i més connectada amb les necessitats actuals de la ciutadania.

El Premi al Millor Pòster de la Jornada va ser per la infermera Ana Ramírez Rodríguez "Mindful-Skincare: El ritual de autocuidado como herramienta de regulación emocional y salud cutánea”. El comité científic va destacar l'orginalitat de la proposta i el seu enfoc interal en l'abordatge de la imatge corporal i la salut de la pell, així com el seu potencial en la pràctica infermera i la seva contribució del benestar de les persones.

Nou Estatut Marc: Què pot canviar per a les infermeres?

Tue, 09 Jun 2026 09:31:28 GMT

L’Estatut Marc regula el règim jurídic del personal estatutari dels serveis de salut i, per tant, pot tenir un impacte directe en les condicions professionals, organitzatives i retributives de les infermeres que treballen en aquest àmbit. El document publicat al juny introdueix canvis respecte de la versió anterior, especialment en matèria de temporalitat, igualtat, retribucions, jubilació, selecció, jornada i reconeixement professional.

Les col·legiades poden presentar aportacions fins al 26 de juny

En tractar-se d’un avantprojecte en fase d’audiència i informació pública, les professionals que ho considerin oportú poden fer arribar les seves aportacions o esmenes al Ministeri de Sanitat fins al 26 de juny de 2026.

Les aportacions s’han d’enviar al correu electrònic informacionpublica.aplestatutomarco@sanidad.gob.es, indicant a l’assumpte:

DR/08/26 APORTACIONS + NOM DE L’ENTITAT O PERSONA

Des del COIB animem les col·legiades i col·legiats a revisar el text i a fer arribar aquelles aportacions que considerin rellevants per defensar el reconeixement professional, les competències infermeres, el desplegament de les especialitats i unes condicions d’exercici adequades a la realitat actual de la professió.

Vols descarregar-te una infografia amb tota la informació?
Fes clic aquí

El COIB obre la convocatòria dels Premis Flors Sirera 2026

Mon, 08 Jun 2026 08:45:59 GMT

Si ets col·legiada i estàs liderant o participant en un projecte de cooperació, ja sigui en fase inicial o ja en marxa, aquesta convocatòria és per a tu.

Com participar-hi? Prepara la teva proposta en format PDF i envia-la a cooperacio@coib.cat dins d'aquests terminis:

Inici: 26 de juny de 2026
Límit: 3 d'agost de 2026

El lliurament dels premis tindrà lloc el 8 de setembre de 2026, Dia Internacional de les Persones Cooperants.

Dotació econòmica

1r premi 2.500 €
2n premi 1.500 €
3r premi 1.000 €

Els imports van íntegrament al finançament del projecte guardonat.

Què ha d'incloure el projecte?

Títol i persona o entitat sol·licitant
Lloc de treball i lloc d'execució del projecte
Descripció de la situació sanitària i població destinatària
Objectius generals i específics
Metodologia, activitats i cronograma
Avaluació i indicadors de seguiment
Pressupost detallat
Dades de contacte i identificació
Durada prevista i relació amb l'entitat, si escau

Com s'avaluarà?

Un jurat format per infermeres i infermers especialitzats en cooperació sanitària valorarà la qualitat argumental, la coherència amb els objectius i l'impacte esperat de cada proposta. El jurat pot declarar desert algun premi si cap projecte arriba al nivell requerit.

Tens dubtes? Escriu a cooperacio@coib.cat o consulta les bases AQUÍ

“El Front Marítim i la Barceloneta. Pintura ràpida, una eina per a la socialització”, una exposició de l’infermer Jaume Huertas

Fri, 05 Jun 2026 10:26:51 GMT

En aquesta mostra, l’autor presenta una selecció de dibuixos i aquarel·les del Front Marítim i de la Barceloneta, espais estretament vinculats a la seva història personal i als seus records d’infància.

Apassionat del dibuix urbà (Urban Sketching) i de l’aquarel·la, des de la seva jubilació participa regularment en trobades amb diferents grups de dibuixants, entre els quals destaca “La colla del dimecres”, així com en sessions de dibuix i pintura en viu al Reial Cercle Artístic. A través d’aquestes activitats, l’art s’ha convertit en una eina de socialització que li ha permès compartir experiències, conèixer noves persones i continuar aprenent.

Les obres seleccionades per l'exposició reflecteixen una mirada personal sobre alguns dels racons més emblemàtics del litoral barceloní.

Dates: del 2 al 29 de juny
Lloc: primera planta del COIB (c. Pujades, 350, Barcelona)

El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona, el Barça Innovation Hub i la UVic-UCC celebren la clausura de la primera edició del Màster en Infermeria de l’Esport

Thu, 04 Jun 2026 09:38:40 GMT

L’acte va comptar amb una taula de diàleg amb professionals vinculats a diferents entitats esportives. Hi van participar la Dra. Isabel Almodóvar, infermera del Villarreal CF i presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Castelló (COECS); el Dr. Narciso Amigó, director de l’Àrea de Salut del RCD Espanyol; el Dr. Lluís Til, chief doctor del Paris Saint-Germain; el Dr. José Antonio Gutiérrez, metge de l’equip d’handbol del FC Barcelona, i el Dr. Rafael González, metge de l’equip de bàsquet del Joventut de Badalona.

La trobada va permetre compartir experiències i reflexionar sobre la necessitat de continuar consolidant la figura de la infermera dins dels equips de salut esportiva. En aquest àmbit, les infermeres aporten una mirada pròpia que combina coneixement clínic, prevenció, resposta davant situacions urgents, seguiment de lesions, educació per a la salut, acompanyament en processos de recuperació i capacitat de treball interdisciplinari.

El Màster en Infermeria de l’Esport respon a la necessitat de reconèixer que la salut esportiva no és només una qüestió de rendiment, sinó també de prevenció i continuïtat assistencial. L’esport professional i amateur requereix equips capaços d’abordar les necessitats de salut de manera integral, i les infermeres tenen un paper clau en aquest ecosistema.

“La implantació de la infermera de l'esport és oferir cures professionals a l’esportista més enllà del procés de la lesió traumàtica. Les infermeres aporten una mirada integral i experta que és cabdal per cuidar la salut dels esportistes i per fer créixer uns equips més complets i més orientats a la persona”, destaca Lluís Serrat, cap de projectes del COIB.

La formació integra coneixements teòrics, pràctica clínica avançada i experiència aplicada en entorns esportius. El programa aborda àmbits com el sistema musculoesquelètic, la traumatologia, la cardiologia, la nutrició, la salut mental, la prevenció de lesions, les emergències, la legislació esportiva i el paper de la infermera durant entrenaments, competicions, viatges i esdeveniments esportius.

A més, el màster inclou pràctiques a les instal·lacions del FC Barcelona, fet que permet a l’alumnat entrar en contacte amb entorns professionals d’alt rendiment i conèixer de prop el funcionament dels equips de salut vinculats a l’esport.

“Des de l’experiència en un club esportiu, veiem cada dia que la infermera aporta una mirada molt necessària en la gestió de la salut de l’esportista. Per això és tan important que existeixin formacions específiques com aquest màster, que ajudin a consolidar i reconèixer la infermeria de l’esport com un àmbit propi de desenvolupament professional”, destaca la Dra. Isabel Almodóvar, infermera del Villarreal CF i presidenta del COECS.

Des del COIB, aquest màster forma part de la voluntat d’impulsar nous espais de desenvolupament professional per a les infermeres i de reforçar el seu lideratge en àmbits emergents o encara poc reconeguts. La infermeria de l’esport és un camp amb un gran recorregut, tant en l’esport d’elit com en l’activitat física comunitària, la promoció de la salut, la prevenció de lesions i l’acompanyament de persones actives al llarg de totes les etapes de la vida.

El CGE reconeix l’excel·lència de les infermeres en hospitals, centres de salut i centres sociosanitaris

Thu, 04 Jun 2026 09:23:30 GMT

El president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Borja Manzanares, va assistir ahir a l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Reputació Infermera 2025, organitzats pel Consejo General de Enfermería i Merco Salud a Madrid.

Els guardons reconeixen els equips infermers que lideren l’excel·lència de les cures en hospitals públics, privats i monogràfics, centres d’atenció primària i centres sociosanitaris. Els resultats provenen de l’11a edició del Monitor de Reputació Infermera, que enguany ha comptat amb la participació de 2.261 professionals d’infermeria, 649 gestores infermeres i 572 gerents i directius d’hospitals.

En aquesta edició, diversos centres de Barcelona i la seva demarcació han destacat en diferents categories, fet que posa de manifest el pes del lideratge infermer del territori i la qualitat dels equips que sostenen les cures en diferents àmbits del sistema de salut.

En la categoria de millors equips de direcció infermera d’hospitals públics, l’Hospital Clínic de Barcelona s’ha situat en quarta posició, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron en cinquena i l’Hospital Universitari de Bellvitge en tretzena. Aquests reconeixements evidencien la capacitat dels equips infermers de Barcelona per impulsar models de gestió orientats a la qualitat, la seguretat i la millora contínua de les cures.

En l’àmbit dels hospitals privats, el Centre Mèdic Teknon Quirónsalud ha estat reconegut en quarta posició del rànquing estatal, mentre que, entre els hospitals monogràfics, l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ha assolit la segona posició.

Els centres d’atenció primària de Barcelona també han tingut presència en el reconeixement. El CAP Can Bou, a Castelldefels, s’ha situat en setena posició, i el CAP La Mina, a Sant Adrià de Besòs, en onzena, dins la categoria de centres d’atenció primària amb millor reputació.

Pel que fa als centres sociosanitaris, Lepant Residencial, a Barcelona, ha estat reconegut en catorzena posició en el rànquing estatal.

Des del COIB, aquests reconeixements són una mostra del valor del lideratge infermer en tots els àmbits assistencials. Les direccions infermeres, les gestores i els equips de cures tenen un paper determinant en l’organització dels serveis, la qualitat assistencial, la seguretat de les persones ateses i la cohesió dels equips professionals.

La presència de centres de Barcelona en diferents categories del Monitor de Reputació Infermera reforça la necessitat de continuar visibilitzant el paper de les infermeres en la gestió, la innovació i la transformació del sistema de salut.

Amb la seva assistència a l’acte, el president del COIB, Borja Manzanares, va voler expressar el suport del Col·legi als equips infermers reconeguts i posar en valor la contribució de les infermeres de Barcelona a l’excel·lència de les cures i al desenvolupament de la professió.

El Grup de Treball d’Infermeria Hemodinàmica organitza un taller pràctic d’anatomia patològica cardíaca

Wed, 03 Jun 2026 12:52:49 GMT

Durant la jornada, aprofundirem en el reconeixement de les principals estructures anatòmiques cardíaques, identificarem les diferències entre les variacions anatòmiques habituals i les alteracions patològiques, i participarem en una experiència pràctica orientada a afavorir l’aprenentatge aplicat i la seva transferència a la pràctica clínica.

La formació serà impartida per Ester Bajo Arambarri i Francisco Javier Delgado Sánchez, infermers de la Unitat de Cardiologia Intervencionista de Barcelona.

Consulta el programa i inscriu-te aquí!

"De gran treballaré aquí", un article de la infermera Irene Sánchez Correas

Wed, 03 Jun 2026 12:50:01 GMT

Des de petita, cada vegada que veia a la televisió imatges d’un hospital, i especialment d’un quiròfan, li deia a la meva mare: “De gran treballaré aquí”. Després de molts anys d’esforç i dedicació, gairebé vint anys més tard, puc dir que estic complint el somni d’aquella nena. Tanmateix, sempre he estat una persona inquieta, amb ambició i moltes ganes d’aprendre, i assolir aquest objectiu no ha estat suficient per a mi.

Necessitava veure més enllà del que m’oferia el meu entorn. Per aquest motiu, l’any 2022 se’m va presentar l’oportunitat de dur a terme una estada acadèmica de sis mesos a Bogotà, Colòmbia, realitzant-hi una part de les pràctiques del Grau, i no m’ho vaig pensar: vaig acceptar.Mai havia estat tant temps fora de casa, i és cert que al principi no em feia por; però el dia que arriba el moment d’acomiadar-se i agafar l’avió, és quan realment apareix aquesta por. En arribar-hi, i durant aquest període, vaig realitzar les pràctiques a l’Hospital Infantil Universitario de San José, concretament a la Unitat d’Urgències, al box de Reanimació i a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques. Aquesta experiència ha marcat profundament tant la meva trajectòria professional com la meva vida personal.
Treballar en aquest entorn va suposar un repte des del primer moment.

La realitat sanitària a Colòmbia presenta diferències significatives respecte de la d’Espanya, especialment pel que fa als recursos materials, les proves diagnòstiques i la càrrega assistencial. En el sistema sanitari espanyol estem acostumades a disposar d’una gran varietat de recursos i a poder dur a terme múltiples proves complementàries per confirmar diagnòstics amb més seguretat. En canvi, durant la meva experiència a Colòmbia vaig poder observar com la limitació de recursos obliga els professionals a desenvolupar un criteri clínic molt més acurat, així com una capacitat més elevada de valoració i priorització, recolzant-se en els coneixements i l’experiència. Aquesta diferència em va permetre reflexionar sobre la importància del raonament clínic en la pràctica infermera i sobre com aquest es pot veure potenciat en contextos amb menys disponibilitat tecnològica.

Durant la meva estada, també se’m va presentar l’oportunitat de completar la meva formació acadèmica amb un curs d’infermeria militar impartit per la Fundación de Enfermeros Militares. Aquesta formació em va aportar coneixements específics en relació amb l’atenció d’emergències extrahospitalàries, el maneig de pacients en contextos crítics i hostils, i el treball sota pressió, així com habilitats relacionades amb la disciplina, l’organització i el lideratge. La combinació de la pràctica clínica a l’hospital i la formació militar em va permetre adquirir una visió més integral, abraçant diferents contextos assistencials, especialment aquells no convencionals.

En definitiva, aquesta experiència internacional ha estat clau en el meu desenvolupament com a infermera. L’exposició a noves cultures de la cura i a realitats sanitàries tan diverses m’ha brindat l’oportunitat de desenvolupar no només habilitats clíniques avançades en un entorn de recursos limitats, sinó també una autonomia més gran en la presa de decisions, una seguretat més gran davant del desconegut i una empatia profundament arrelada cap a realitats diverses. La immersió en una cultura sanitària diferent m’ha permès reavaluar i enriquir la meva perspectiva tant professional com personal, reafirmant amb convicció la meva vocació de cura.

En definitiva, estic convençuda que aquestes oportunitats són essencials per a l’aprenentatge de la pràctica clínica i contribueixen a formar infermeres capaces d’afrontar els desafiaments actuals de l’àmbit sanitari amb una visió més global, crítica i, sobretot, humana.

Sóc infermera amb experiència en l’àmbit d’urgències i quiròfan, on he pogut anar creixent professionalment en entorns exigents i de treball en equip. Actualment treballo a l’Institut Català de la Salut, atenent pacients i col·laborant amb equips multidisciplinaris en situacions que sovint requereixen rapidesa i coordinació. Prèviament, vaig treballar com a auxiliar d’infermeria en bloc quirúrgic i UCI, una etapa que em va permetre adquirir una bona base assistencial.

Entenc la meva professió no només des de la vessant clínica, sinó també des del compromís amb una atenció equitativa i respectuosa. Crec en la importància de visibilitzar i combatre les desigualtats en salut, així com en oferir una atenció lliure de discriminació, cap a col·lectius en situació de vulnerabilitat, potenciant l’abordatge interdisciplinar.

Entrevistem a la infermera de l'esport, Olga Ruiz Julià, per un nou En Primera Persona

Wed, 03 Jun 2026 10:51:51 GMT

Olga Ruiz Julià és infermera de l’esport al Departament de Fisiologia i Nutrició del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat des de l’any 1992. Des del 2012 també coordina i tutoritza les pràctiques d’infermeria que es realitzen al centre.

Paral·lelament, col·labora com a professora en diversos cursos i màsters relacionats amb l’àmbit de l’esport i participa en diferents projectes de recerca desenvolupats al CAR. L’any 2005 va rebre el Premi Nacional d’Investigació en Medicina de l’Esport pel treball “Augment de la reactivitat bronquial en l’esportista. Proposta d’un protocol diagnòstic basat en diferents mètodes d’identificació”.

Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?

Sens dubte, treballar en un àmbit de la professió infermera que fins aleshores era desconegut per a mi, i en què moltes de les tasques que es duen a terme no s’aborden durant el grau, va suposar un repte important. Va ser un procés d’adaptació i de treball personal davant d’aquesta nova etapa. D’una banda, vaig comptar amb el suport dels meus companys i companyes; de l’altra, vaig realitzar formació especialitzada per poder desenvolupar amb seguretat i competència la meva feina al CAR.

Com creus que hauria de ser la professió del futur?

És imprescindible que les infermeres tinguin reconeguda la categoria professional A1 per situar la professió infermera en el lloc que li correspon.

En general, les infermeres haurien de tenir més pes en la presa de decisions, amb més autonomia professional i una participació real dins d’equips multidisciplinaris, amb una integració més sòlida entre els diferents perfils professionals.

En l’àmbit de la infermeria de l’esport, el grau hauria d’incorporar tant les tasques assistencials com aquelles vinculades a la fisiologia i a la valoració funcional, com la cineantropometria, les proves d’esforç, els tests de camp o la valoració de l’asma induïda per l’esforç, entre d’altres. Si aquests continguts no s’integren adequadament en la formació, el futur d’aquest àmbit pot quedar limitat, especialment tenint en compte que altres graus ja els aborden de manera específica.

Quin consell donaries a les noves generacions d’infermeres?

Sempre dic als meus alumnes que tractin les persones com els agradaria que els tractessin a ells. És important tenir empatia amb la persona, amb l’esportista i amb el seu entorn, i abordar-la en tota la seva globalitat. També els recordo que no han d’oblidar mai la formació continuada: una bona formació i l’empatia són les bases d’una bona infermera.

Què et fa sentir orgullosa de treballar en l’àmbit on exerceixes?

Poder aportar el meu gra de sorra perquè els esportistes millorin el seu rendiment preservant, alhora, la seva salut.

També destacaria les relacions que s’arriben a establir, tant amb els companys i companyes del CAR com amb els esportistes i entrenadors. En el fons, el CAR és com una gran família, on l’esportista és al centre i tothom treballa per ajudar-lo durant la seva pràctica esportiva i preparar-lo també per al moment en què aquesta etapa finalitzi.

Quines aliances o sinergies creus que són clau per impulsar canvis reals en la professió?

Els canvis en la professió no depenen només de la infermeria, sinó que també impliquen les institucions professionals i les polítiques públiques. Cal un marc normatiu clar; si no, les nostres funcions poden quedar diluïdes dins d’altres disciplines.

També és necessari potenciar la presència de les infermeres en càrrecs de gestió i en espais de presa de decisions.

En l’àmbit de la infermeria de l’esport, és imprescindible impulsar un treball multidisciplinari real i afavorir la transferència de coneixement entre professionals. Només així podrem fer una valoració acurada i entendre millor les necessitats de cada esportista.

Vine a la 3a Jornada COIB–EFPA de Salut Financera

Mon, 01 Jun 2026 10:29:42 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona organitza la 3a Jornada COIB–EFPA de Salut Financera, una nova sessió dedicada al benestar financer de les infermeres i infermers. L’activitat tindrà lloc el dijous 11 de juny de 2026, de 16.15 a 19.30 h, a l’Àrea Social del COIB, i és gratuïta amb inscripció prèvia.

La jornada, impulsada pel COIB en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Financers i l’European Financial Planning Association EFPA España, dona continuïtat a les dues primeres sessions del cicle, centrades en l’ordre de les finances personals i en la planificació a llarg termini. En aquesta tercera edició, la proposta fa un pas més i posa el focus en què cal entendre abans de prendre decisions d’inversió.

Un dels eixos principals de la jornada serà l’impacte dels finfluencers en les decisions financeres personals. La sessió permetrà reflexionar sobre per què aquests perfils han guanyat tanta influència, quins mecanismes fan que els seus missatges resultin convincents i com reconèixer els senyals d’alerta quan un consell pot ser parcial, interessat o poc rigorós.

La ponència del COIB, titulada “Finfluencers. El que diuen, el que callen i el que hauries de saber”, anirà a càrrec d’Elisabet Ruiz Dotras, doctora en Finances. La seva intervenció oferirà un marc crític per ajudar les professionals a diferenciar entre contingut financer de valor i missatges que poden respondre a interessos comercials o transmetre visions distorsionades sobre la inversió.

La jornada també inclourà el tercer taller oficial d’EFPA, sota el títol “Inversiones sostenibles con criterio: del plan a la acción”, que permetrà aprofundir en la presa de decisions d’inversió des d’una perspectiva més informada, responsable i alineada amb una planificació financera coherent.

Amb aquesta proposta, el COIB vol continuar promovent la salut financera com una dimensió del benestar professional i personal de les infermeres. En un context en què la informació econòmica circula de manera constant i sovint desordenada, disposar d’eines per interpretar-la amb criteri és essencial per prendre decisions més autònomes i menys condicionades per la pressió emocional o la influència digital.

La jornada començarà amb l’obertura de portes i registre a les 16.15 h, seguida de la benvinguda i la presentació del marc de col·laboració COIB–EFPA. Després de la ponència inicial i una pausa cafè, tindrà lloc el taller d’EFPA. La sessió finalitzarà a les 19.30 h.

Les persones interessades ja poden fer la seva inscripció a través del web del COIB.

Inscriu-te aquí

La Càtedra Infermeria UB–COIB convoca els premis al millor TFM i a la millor tesi doctoral en Infermeria

Mon, 01 Jun 2026 09:30:28 GMT

Amb aquests reconeixements, la Càtedra vol donar visibilitat a treballs que aportin valor a la disciplina infermera, contribueixin a la millora de les cures i ajudin a generar coneixement útil per al sistema de salut i per a la ciutadania.

Premi al millor Treball Final de Màster

El premi al millor Treball Final de Màster s’adreça a professionals infermeres que hagin defensat el TFM durant el curs acadèmic 2024–2025, amb una qualificació igual o superior a 9, que estiguin col·legiades al COIB i al corrent de pagament.

Els treballs poden estar redactats en català, castellà o anglès.

El jurat valorarà especialment l’aportació del treball a la disciplina infermera, el grau d’innovació en la millora de les cures, la viabilitat i aplicabilitat dels resultats, així com la vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La convocatòria preveu un únic premi de 500 euros, en format de xec regal per a productes culturals o tecnològics.

El termini de presentació és fins al 30 de juny de 2026 i s'ha de fer a través de la Seu Elctrònica de la UB.

Més informació

Premi a la millor tesi doctoral en Infermeria

La Càtedra Infermeria UB–COIB també convoca el premi a la millor tesi doctoral en Infermeria, amb l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat a la recerca d’excel·lència desenvolupada per infermeres en l’àmbit acadèmic i científic.

Poden optar-hi les professionals que hagin defensat una tesi doctoral entre els anys 2023 i 2024 i que compleixin les condicions establertes a les bases de la convocatòria.

Aquest premi vol posar en valor el paper de les infermeres doctores en la generació de coneixement, la consolidació d’una pràctica basada en l’evidència i l’impuls d’una professió amb més capacitat investigadora, acadèmica i transformadora.

El termini és fins al 30 de juny de 2026 i la presentació de candidatures s'ha de fer mitjançant la Seu Electrònica de la UB.

Més informació

La Càtedra Infermeria UB-COIB, convoca el premi al millor TFG del Grau en Infermeria

Mon, 01 Jun 2026 00:00:00 GMT

La Càtedra Infermeria UB-COIB obre una nova convocatòria del Premi al millor TFG del Grau en Infermeria del curs 2025-2026, adreçat a graduades d'universitats catalanes que hagin defensat el seu treball amb una qualificació igual o superior a 9,5 i estiguin col·legiades al COIB.

El guardó està dotat amb un premi de 300 euros en format de xec regal per a productes culturals o tecnològics.

Les col·legiades hauran de presentar la seva sol·licitud mitjançant instància genèrica a la Seu Electrònica de la Universitat de Barcelona, adjuntant el TFG anonimitzat, l’expedient acadèmic i la documentació requerida a les bases de la convocatòria.

El termini de presentació de candidatures romandrà obert fins al 30 de setembre de 2026.

Les bases completes de la convocatòria es poden consultar a través de la Seu Electrònica de la Universitat de Barcelona.

Més informació

Les noves formes de fumar també generen addicció i riscos per a la salut

Sun, 31 May 2026 00:00:00 GMT

Sovint es presenten com una alternativa “més segura” al tabac convencional, però la realitat científica evidencia que no són innocus i que comporten riscos importants per a la salut. Estudis neurobiològics indiquen que el consum i l’exposició a aquests productes durant l’adolescència, alteren circuits cerebrals associats a la recompensa i el control d’impulsos, fet que predisposa a altres addiccions en l’edat adulta.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el consum de vapejadors entre els joves ha augmentat de forma preocupant en molts països europeus. A Espanya, les dades de l’enquesta ESTUDES 2023 mostren que més de la meitat (54,6%) dels adolescents de 14 a 18 anys ha provat les cigarretes electròniques alguna vegada, amb un increment del 10,3% respecte del 2021; i que, cada cop, és més freqüent l’inici en el consum a edats primerenques. Xifra que supera el nombre d’adolescents que han fumat alguna vegada cigarretes convencionals (27,7%), reflectint que el vapeig s’ha convertit en la forma predominant de consum de nicotina entre les persones més joves.

D’altra banda, segons l’enquesta EDADES, el 19% de la població d’entre 15 i 64 anys ha consumit cigarretes electròniques en algun moment de la seva vida, amb una prevalença major en els homes (20,3%) que en les dones (17,7%).

Aquests nous dispositius contenen nicotina —substància altament addictiva— i altres compostos químics (propilenglicol o glicerol o aromatitzants.), entre els quals destaquen els metalls pesants (estany, plom, níquel, crom, manganès i arsènic). De vegades, també s’hi utilitzen olis de tetrahidrocannabinol o cannabinoides, que poden afectar greument la salut respiratòria, cardiovascular i neurològica.

En el cas dels adolescents, la nicotina pot alterar el desenvolupament cerebral, afectant la memòria, l’atenció i el control dels impulsos. Les revisions cientí¬fiques publiquen que aquests efectes poden mantenir-se fins a l’edat adulta, encara que el consum sigui intermitent.

A més, diversos estudis científics indiquen que els joves que comencen amb vapejadors tenen més probabilitats d’acabar consumint tabac convencional. Metaanàlisis i estudis longitudinals mostren un risc entre 2 i 3 vegades superior de començar a fumar cigarretes convencionals respecte de les persones que no vapegen. Per tant, lluny de representar una solució al tabaquisme, aquests dispositius poden convertir-se en una porta d’entrada a noves addiccions.

Des del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) volem assenyalar que la indústria utilitza estratègies de màrqueting especialment atractives per als joves: aromes dolces, dissenys moderns, presència a xarxes socials i missatges que banalitzen els riscos del consum; quelcom que dificulta la percepció real del perill associat a aquests productes. L’OMS és clara al respecte: cap producte amb nicotina és segur, i especialment no ho és per a infants i adolescents. Permetre la normalització del vapeig o del tabac escalfat posa en risc els avenços aconseguits en la desnormalització del tabaquisme.

El tabaquisme continua sent una de les principals causes prevenibles de malaltia i mort al món. Cada any provoca milions de defuncions relacionades amb malalties cardiovasculars, respiratòries i diversos tipus de càncer.

Per això, des de la Comissió de Tabaquisme recordem que és fonamental reforçar la prevenció efectiva que implica: promoure la informació basada en l’evidència científica; la regulació estricta de la publicitat i prescripció, especialment a les xarxes socials, i el màrqueting d’aquests productes; i la protecció activa d’infants i adolescents davant les noves formes de consum de nicotina.

Així doncs, en el Dia Mundial Sense Tabac, les infermeres apostem per una societat més informada, més crítica i més saludable.

Protegir la salut de les noves generacions és una responsabilitat col·lectiva.

L’enquesta de la Setmana Sense Fum confirma l’atracció dels joves pels nous dispositius

Fri, 29 May 2026 11:13:47 GMT

Amb aquesta mostra, s’observa que aproximadament la meitat de la població (51%) no fuma, mentre que un 33% són exfumadors i un 16% són fumadors actuals. Aquestes dades indiquen una lleugera reducció del consum respecte als anys anteriors, tot i que el tabaquisme continua sent un problema rellevant.

Pel que fa a l’edat, la major part de la mostra es concentra entre els 35 i els 64 anys, però destaca especialment la situació de la població jove. Entre els menors d’edat, un 21% declara ser fumador i, d’aquests, tots han utilitzat cigarretes electròniques (vapejadors), fet que evidencia el paper central dels nous dispositius en l’inici del consum. En aquest sentit, la Comissió de Tabaquisme del CCIIC ha activat la campanya #niFUM #niENGANY que rebat les falses bondats dels nous consums de nicotina.

En relació amb els patrons de consum, les cigarretes convencionals continuen sent la forma més habitual, però es detecta un alt nivell de poli consum: més del 90% dels fumadors combinen diferents productes (tabac convencional, tabac de caragolar, vapejadors o dispositius sense combustió). Això indica que les noves formes de consum no substitueixen el tabac tradicional, sinó que s’hi afegeixen.

Pel que fa a les motivacions d’ús dels nous dispositius de nicotina, la principal és la percepció que són menys perjudicials per a la salut (més del 80% ho creu), seguida de factors com la moda i els sabors atractius. Aquest últim aspecte és especialment rellevant en la població jove, on els sabors esdevenen un element clau d’atracció.

Malgrat que la majoria de la població reconeix els riscos associats al tabac convencional, la percepció de risc és menor en productes com les cigarretes electròniques, el tabac escalfat o les bosses de nicotina. Aquesta diferència és encara més marcada entre les persones fumadores, que perceben menys risc que les no fumadores.

Un altre resultat destacat és que el 70% de les persones enquestades considera que els nous dispositius de nicotina poden actuar com a porta d’entrada al consum de tabac convencional, fet que reforça la preocupació sobre el seu impacte en la iniciació al tabaquisme.

Pel que fa a les polítiques de control, les mesures amb més suport social són l’augment dels espais lliures de fum, les campanyes de sensibilització i les restriccions d’accés per edat. També hi ha un suport considerable a l’augment del preu dels productes de tabac com a estratègia per reduir el consum i prevenir l’inici.

En relació amb la regulació d’espais, més del 75% de la població es mostra contrària a permetre fumar a les terrasses de bars i restaurants, tot i que aquesta opinió varia notablement segons el consum: els fumadors hi són majoritàriament favorables, mentre que els no fumadors s’hi oposen clarament.

Finalment, pel que fa al cessament del consum, la majoria dels fumadors ha intentat deixar-ho en algun moment, però sovint amb recaigudes, especialment durant el primer any. Destaca també el baix ús de tractaments farmacològics finançats i el fet que molts intents es fan sense suport professional, fet que pot limitar l’èxit dels processos de deshabituació.

Per a més informació, visiteu el següent enllaç.

Neix “Parlem de…”, un nou espai de trobada per a les infermeres de familiar i comunitària

Fri, 29 May 2026 10:57:23 GMT

La Vocalia d’Infermeria Familiar i Comunitària del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona posa en marxa “Parlem de…”, un nou espai trimestral de trobada, cohesió i intercanvi professional adreçat a les infermeres familiars i comunitàries.

La iniciativa neix per donar resposta a una necessitat detectada en la jornada celebrada el 2025: les professionals disposen d’expertesa, idees i coneixement arrelat al territori, però sovint treballen en realitats organitzatives diverses i no compten amb un espai estable de connexió continuada dins el COIB.

“Parlem de…” vol ser aquest punt de trobada. Un espai presencial, dinàmic i participatiu per compartir experiències reals, detectar necessitats emergents, generar xarxa entre territoris i impulsar iniciatives que puguin tenir recorregut professional, comunitari o institucional.

El programa preveu quatre trobades anuals, amb periodicitat trimestral, en format presencial i amb una metodologia participativa. Cada sessió reunirà un màxim de 40 assistents, amb l’objectiu de facilitar el debat, l’intercanvi d’experiències i la connexió entre professionals.

Entre els objectius estratègics de la iniciativa hi ha reforçar el sentiment de pertinença, facilitar el contacte entre figures expertes i infermeres amb idees que necessiten orientació, augmentar la participació col·legial i generar propostes traslladables institucionalment, establint aliances quan sigui necessari.

La primera sessió serà “Parlem de recerca i investigació”, que tindrà lloc el dijous 11 de juny de 2026, de 16 a 20 h, al COIB.

Aquesta jornada vol promoure el desenvolupament de competències en recerca en infermeres de l’àmbit familiar i comunitari mitjançant l’intercanvi d’experiències reals i la generació d’un espai de reflexió i connexió professional.

La jornada abordarà itineraris possibles per iniciar-se en la recerca des de l’àmbit assistencial, experiències vinculades a la recerca en atenció primària, barreres i facilitadors per desenvolupar projectes, i la generació de xarxa entre professionals.

Durant el primer any, “Parlem de…” preveu abordar temàtiques vinculades a la pràctica real de les infermeres familiars i comunitàries, com la gestió de la cronicitat i l’atenció domiciliària complexa, els projectes comunitaris amb impacte real, la recerca des de l’atenció primària i l’organització dels equips d’atenció primària i el seu impacte en el dia a dia.

Amb aquesta iniciativa, el COIB vol contribuir a consolidar un espai estable perquè les infermeres familiars i comunitàries puguin trobar-se, compartir coneixement i impulsar projectes des del territori i per al territori.

Inscriu-t'hi ara

El mes de maig és de les Infermeres de Cap a Peus

Wed, 27 May 2026 14:15:10 GMT

Sota el lema “Infermeres, de cap a peus”, la campanya posa el focus en tot allò que les infermeres són i fan cada dia, sovint més enllà del que la societat percep a primera vista. Les infermeres també investiguen, ensenyen, lideren, prenen decisions, innoven, acompanyen i sostenen una part clau del sistema de salut.

La campanya d’enguany ha volgut trencar amb la mirada reduccionista de la professió i reivindicar-ne la seva dimensió científica, acadèmica, assistencial, gestora, docent i comunitària. Per això, el concepte “de cap a peus” juga amb una doble lectura: d’una banda, posa en valor el coneixement, la formació, la recerca, la gestió i la presa de decisions; de l’altra, representa l’acció, la presència constant i l’acompanyament quotidià que defineixen la professió.


Descarrega't la imatge aquí	Descarrega't la imatge aquí

Descarrega't la imatge aquí	Descarrega't la imatge aquí

Reivindiquen el paper de la infermera oncològica per millorar les cures de la pell i l’autoestima de les persones amb càncer

Wed, 27 May 2026 10:34:25 GMT

“Més enllà dels tractaments mèdics, és essencial reconèixer com la percepció personal influeix en la qualitat de vida i en l’adherència terapèutica. Un persona en un procés de malaltia que es veu bé, se sent millor i, per tant, afronta la seva malaltia amb més fortalesa. El càncer no només afecta el cos a nivell físic, sinó també la identitat, l’autoestima i la manera com les persones es relacionen amb el seu entorn. I és precisament aquí on la cura infermera marca la diferència”. Així ho ha destacat Pilar Fernández, directora de l’Instituto Superior de Formación Sanitaria (ISFOS) del Consejo General de Enfermería, en la inauguració de la III jornada “Càncer i autoimatge: cures dermocosmètiques en la persona en un procés oncològic”, una jornada multidisciplinària organitzada amb la col·laboració de La Roche Posay i el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, celebrada a la seva seu.

“La cura de la pell i la gestió de la imatge corporal són molt importants per a les persones que atenem. I és una cosa que sempre s’ha deixat de banda. Sempre ens hem centrat en la part dels símptomes, dels signes del tractament, en la part més clínica, però també hem d’abordar la imatge i la percepció de la persona, perquè és una part molt important del seu procés oncològic. Les infermeres som amb les persones ateses perquè es vegin millor, perquè els acompanyem en tots els processos de la vida i aquest n’és un més, però sempre des de la ciència i des de l’evidència”, ha subratllat Borja Manzanares, president de les infermeres de Barcelona.

La conferència inaugural ha anat a càrrec de M.ª Inés López Ibor, catedràtica de Psiquiatria de la Universidad Complutense de Madrid, per a qui el tractament oncològic té “un impacte importantíssim a nivell psicològic, perquè afecta la nostra pròpia experiència corporal, com ens identifiquem a nosaltres mateixos i com ens sentim”. En la seva ponència detallava que “la nostra imatge corporal és molt subjectiva, però també està molt influenciada per factors externs; d’aquí la importància que han adquirit les xarxes socials, especialment entre els joves, per construir la identitat en funció de la mirada dels altres”.

D’aquí que sigui un aspecte que cal tenir molt en compte: “no només veure’s bé, sinó que et vegin bé”. Així, López Ibor incidia que si la persona atesa té una bona autoimatge “guanyarà més confiança en si mateix. Si guanya confiança en si mateix, tindrà més confiança en els tractaments. Si una persona es percep bé, se sent bé, de manera que l’aspecte i la imatge corporal es converteixen en un factor clau en termes de salut mental”. Una cosa que les infermeres també han de tenir molt en compte i preguntar-li com es veu, com se sent, “perquè avui dia hi ha prou recursos perquè ens veiem millor i ens sentim millor”, incidia la presidenta de la Fundación López Ibor.

La veu de les persones ateses

Per prendre consciència de com afecta les persones ateses un procés tan agressiu com el del càncer, durant la jornada han pogut escoltar el testimoni de Gema Gómez Romero, que ha patit un càncer de mama H2+, un dels més agressius, però també dels més estudiats. Al llarg del seu procés ha passat per quimioteràpia, cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia una altra vegada. Actualment està en revisions periòdiques. “Per sobre de tota la part física, que és molt dura, el viatge emocional és el pitjor, sobretot per la incertesa i la por. Al final acabes sent una altra persona. Vivim en una societat en què és difícil estar trist; amb el dol, la por i el malament que ho estàs passant, no pots mostrar que estàs trist”.

Per a Gema Gómez, “la part física és dura en si mateixa: la caiguda dels cabells, no reconèixer-te, et canvia la pell, el gust, l’olfacte… però com que estàs lluitant per la teva vida et centres en la part física. Però per a mi la tornada a la realitat també està sent molt dura. T’adones que després del que has passat, el món continua igual que com el vas deixar. Tu has canviat, tens un munt de seqüeles que no es veuen, però hi són, no obstant això tot continua igual, la gent s’alegra o s’enfada pel mateix. Sembla que hagis passat per un infern i res no hagi canviat”, ha assenyalat.

“Les infermeres són clau en tot el procés. Els metges t’ajuden en la part física, però la infermera és qui t’ajuda en tot el procés emocional. La infermera em va anticipar coses que em podien ajudar, em va suggerir que em tatués les celles perquè no em veiés tan estranya, em va aconsellar com preparar la pell, és qui ha estat amb mi a la químio, qui em va acompanyar al quiròfan… m’han posat el tractament, però han fet milions de coses que t’ajuden emocionalment”, ha detallat.

Cures de la pell

El 80% de les persones en processos oncològics experimenten efectes del tractament sobre la pell. Per això, cal tenir en compte la importància de la seva cura. “El tractament del càncer ja no és només curatiu; ara la persona en aquest procés de malaltia vol tenir una millor qualitat de vida durant tot el seu procés i aquest nou paradigma fa que hàgim d'elaborar un pla per tenir un pla individualitzat, ajustat a les necessitats de cadascú durant tot el procés, perquè les seves necessitats són canviants. Hem de conèixer la situació actual de la malaltia i l’impacte que té en qui atenem”, ha destacat Gema González Monterrubio, vicepresidenta de la Sociedad Española de Enfermería Oncológica (SEEO).

De fet, Leonor Prieto Cabezas, directora científica de L’Oréal Dermatological Beauty, en representació de La Roche Posay, ha recordat que “les teràpies oncològiques redueixen la tolerància de la pell als productes cosmètics. Així, una cura inadequada pot alterar l’estructura i la funcionalitat de la barrera cutània i agreujar els efectes secundaris de les teràpies oncològiques i la sensibilitat de la pell”. Amb tot això, es fa molt més necessari conèixer les cures de la pell en cada cas i els millors productes per “accelerar el procés de reparació de l’epidermis, limitar les sobreinfeccions, restaurar la barrera cutània i equilibrar el microbioma”, ha detallat.

I és que una persona en un procés oncològic, al llarg del seu procés, passa per tractaments amb seqüeles molt diverses, des de cirurgies que deixen cicatrius, amputacions o ostomies, limfedemes, problemes a la pell provocats per la radioteràpia, fins a alopècia o conseqüències derivades de la quimioteràpia.

Paper de la infermera oncològica

La infermera oncològica “participa durant tot el procés oncològic, des del moment del diagnòstic, durant el tractament i en el procés de llarg supervivent. La infermera ha de conèixer quines són les necessitats que té la persona atesa en cadascuna d’aquestes etapes i saber donar-hi resposta”, ha subratllat la vicepresidenta de la SEEO.

En aquest sentit, González Monterrubio assenyalava que les infermeres han de fer “una cura preventiva, amb un diagnòstic precoç perquè aquest tractament clínic sigui totalment satisfactori i un èxit per a la persona atesa, i que qualsevol lesió de la pell no suposi un recordatori constant de la seva malaltia”. I és que “les cures de la pell, tota la rehabilitació i la preparació de la persona atesa abans que rebi un tractament, sigui sistèmic o quirúrgic, és responsabilitat de la infermera, perquè cura és igual a infermeria”, ha incidit.

Per la seva banda, Montse López Novella, infermera, experta en imatge corporal i directora de Micromédical Barcelona, ha assenyalat que “les infermeres són presents en tots els moments crítics de la malaltia”. Entre els temes que aborden s’inclou “la imatge corporal i els canvis físics i estètics que pateixen, on les infermeres hem de donar-los un coixí emocional per aconseguir sortir d’aquesta malaltia, en què el nostre paper és d’acompanyament, assessorament i suport”.

López Novella assenyalava que aquestes persones en un procés oncològic, sobretot, “necessiten poder expressar les seves emocions, les seves pors, afrontar el quiròfan d’una manera menys traumàtica i sobretot, recuperar la salut”. Tot això sense oblidar la imatge corporal: “moltes vegades pensem que és una cosa més frívola, com si no tingués importància, però sí que és molt important perquè les persones ateses puguin continuar amb el seu dia a dia. Quan es recuperen necessiten integrar-se una altra vegada a la vida quotidiana sense recordar tot aquest procés. Si continuen tenint aquest llast en la imatge, no aconsegueixen recuperar la seva identitat”.
Per això la micropigmentació reparadora és un tractament clau en tot aquest procés.

Reconstruir la imatge

Per la seva banda, Octavio Corral, degà de la Facultat de Ciències de la Salut de la UNIR, encarregat de la conferència de cloenda amb la seva ponència “La pell que habitem, reconstruir la imatge quan el mirall es trenca”, ha incidit en la importància per en les persones en un procés oncològic de “reconnectar amb el seu propi cos”. Després d’un procés oncològic, “la persona, sigui home o dona, no manté la imatge que tenia abans, sinó que s’ha de reconstruir i reconnectar amb una nova identitat, amb el seu propi jo, amb la seva pròpia identitat”.

I aquí poden ajudar tots els professionals sanitaris implicats en el procés oncològic, però sobretot les infermeres: “Les cures infermeres són bàsiques, fonamentals i primordials en totes les esferes de la sanitat, però en oncologia les cures i l’acompanyament esdevenen imprescindibles, perquè allò que millor fa la infermeria són les cures”, concloïa Corral.

Maquillatge terapèutic

La jornada ha conclòs amb un taller de maquillatge terapèutic, impartit per Eva Escolano, maquilladora professional, que ha assenyalat que el maquillatge és una cosa que poden utilitzar tant dones com homes, no només perquè es vegin millor, sinó també per millorar la seva autoestima, ja que l’objectiu del maquillatge corrector és retornar al rostre el seu aspecte natural. “Moltes vegades les persones ateses pensen que no poden utilitzar maquillatge per l’estat de la seva pell, però avui dia hi ha productes que inclouen tractaments hidratants, protector solar... i això, a més de fer que es vegin bé, també ajuda que la pell estigui cuidada”.

#niFUM #niENGANY, la campanya del Consell d’Infermeres que rebat les falses bondats dels nous consums de nicotina

Tue, 26 May 2026 08:00:59 GMT

A través de quatre imatges, la iniciativa rebat, una a una, les falses bondats que sostenen aquest hàbit, amb especial atenció a les persones més joves que se senten atretes pels nous dispositius i noves formes de consum que “la indústria tabaquera vesteix amb estratègies de màrqueting especialment atractives, amb dissenys moderns, presència en xarxes socials i missatges que banalitzen els riscos per a la salut”, expliquen fonts del CCIIC.

Amb eslògans com “La cigarreta: l’encesa que t’apaga”, “La cigarreta electrònica: sembla vapor, però no ho es”, “Escalfar tabac: no fa fum, però fa mal” i “Les bossetes: semblen caramels, però no ho són”; la campanya apel·la a prendre consciència de la capacitat de decisió sobre la pròpia salut i no deixar-se portar per les modes.

Imatges per baixar i difondre

Xarxes Socials. Publicar amb els hashtags #niFUM #niENGANY

Cartells per imprimir i col·locar en els centres de salut, educatius i altres

Les cures poden ajudar a construir masculinitats més saludables

Tue, 26 May 2026 00:00:00 GMT

Les cures han estat històricament associades a les dones, tant en l’àmbit familiar com en el professional. Aquesta assignació no només ha contribuït a invisibilitzar el valor social, econòmic i professional de les cures, sinó que també ha limitat la implicació dels homes en una dimensió essencial de la vida.

En aquesta entrevista, José Tomás Mateos García reflexiona sobre les masculinitats no hegemòniques, la presència dels homes en les professions de cures i el paper que poden tenir les infermeres i els infermers en la promoció de models més corresponsables, saludables i igualitaris.

Què són les masculinitats no hegemòniques, quines característiques presenten i com afecten a les cures?

Les masculinitats no hegemòniques són formes de viure la identitat masculina que s’allunyen del model tradicional basat en el poder, la competitivitat, la duresa emocional o el domini sobre altres persones. Solen caracteritzar-se per més expressió emocional, corresponsabilitat, cura dels altres, actitud crítica amb el masclisme i relacions més igualitàries.

En l’àmbit de les cures, aquestes masculinitats afavoreixen una implicació més activa dels homes en tasques històricament feminitzades, com la criança, l’acompanyament emocional o les cures professionals i familiars.

Què passa quan els homes es dediquen a una professió de cures? Ajuda a normalitzar la responsabilitat de cura en homes o es reprodueixen estigmes socials?

Quan els homes es dediquen a professions de cures, com la infermeria, es produeix una situació ambivalent. D’una banda, contribueixen a visibilitzar que cuidar no és una capacitat “natural” de les dones, sinó una competència humana i professional, i això pot ajudar a normalitzar la participació masculina en les cures. Però, al mateix temps, reben més reconeixement o accedeixen amb més facilitat a càrrecs de lideratge.

En aquest sentit, és important mencionar el concepte d’escalera de cristall (glass escalator), que descriu com els homes que entren en professions feminitzades tendeixen, sovint, a promocionar més ràpidament cap a càrrecs de lideratge, gestió o especialitats més reconegudes. És a dir, mentre algunes dones troben barreres invisibles per ascendir, alguns homes poden rebre incentius socials i institucionals dins d’aquestes professions.

Això fa que la seva presència no impliqui necessàriament una transformació profunda de les desigualtats, sinó que en alguns casos es reorganitzin els privilegis masculins dins del mateix espai de cures. Per tant, la incorporació d’homes a les professions de cures pot contribuir a qüestionar estereotips de gènere, però només serà realment transformadora si també s’acompanya d’una reflexió crítica sobre els privilegis, les jerarquies i la manera com s’exerceix el poder dins les institucions.

Com ha evolucionat el rol dels homes en les cures? Cap a on creus que avança, tenint en compte certs discursos masclistes populars a xarxes socials?

Cada vegada hi ha més homes implicats en la criança, les cures familiars i professions sociosanitàries, i socialment hi ha una acceptació més elevada d’aquests rols. Tot i això, el canvi és desigual i conviu amb resistències importants. Encara persisteixen expectatives tradicionals que associen la masculinitat amb el rol de sustentador econòmic, l’autonomia i el poder.

En aquest sentit, alguns discursos masclistes que han guanyat visibilitat a les xarxes socials poden interpretar-se com una reacció davant la transformació dels rols de gènere i davant la percepció d’una possible pèrdua del que Raewyn Connell anomena “dividend patriarcal”, és a dir, els privilegis socials que històricament han obtingut els homes dins de l’ordre de gènere.

Quan aquests privilegis es qüestionen, poden aparèixer discursos que reivindiquen models tradicionals de masculinitat basats en el control, l’autoritat o la diferenciació rígida entre homes i dones. Per això, probablement ens trobem en un moment de disputa entre models: d’una banda, masculinitats més corresponsables i igualitàries, i de l’altra, reaccions conservadores que intenten mantenir les jerarquies tradicionals.

Aquesta transformació no depèn només dels canvis individuals, sinó també de factors socials, educatius, laborals i polítics que facilitin que els homes puguin implicar-se en les cures sense que això sigui percebut com una pèrdua d’estatus o de masculinitat.

Poden les infermeres i els infermers ser un agent de transformació de les masculinitats?

Les infermeres i els infermers poden ser agents de transformació de les masculinitats. Des de la pràctica clínica i comunitària poden qüestionar estereotips de gènere, fomentar la corresponsabilitat i promoure formes més saludables de viure la masculinitat. També tenen un paper important en educació per a la salut i promoció de relacions més igualitàries.

Poden treballar perquè els homes participin més en la criança, expressin emocions, demanin ajuda quan la necessiten o s’impliquin en processos de salut que tradicionalment s’han considerat femenins. També poden identificar com certes normes de masculinitat afecten negativament la salut dels homes, com la resistència a buscar ajuda professional.

Si haguessis de donar un consell a les infermeres sobre masculinitats quin seria?

El principal consell seria incorporar sempre una mirada crítica de gènere a la pràctica professional. Això implica entendre que les masculinitats influeixen en la manera com els homes viuen la salut, demanen ajuda, expressen el dolor o assumeixen les cures. També és important evitar reforçar estereotips, tant en homes com en dones, i crear espais assistencials on totes les persones se sentin legitimades per cuidar i ser cuidades. Les cures poden ser una eina molt potent per construir masculinitats més saludables, igualitàries i humanes.

Masculinitats no hegemòniques, deconstruïnt el gènere a la professió infermera.

Tue, 26 May 2026 00:00:00 GMT

La professió infermera coneix bé què significa transitar per un sistema social i sanitari travessat profundament pel gènere. Històricament, les tasques reproductives i de cures han estat feminitzades i, en conseqüència, subalternitzades i devaluades en una societat capitalista i heteropatriarcal.

En aquest context, parlar de masculinitats dins de la infermeria no és només una qüestió estadística, sinó una oportunitat política per deconstruir els mandats de gènere que limiten la nostra societat i el nostre sistema de salut.

Tradicionalment, la identitat masculina i la masculinitat hegemònica s'han construït sobre el rebuig a la feminitat i a tot allò que s'hi associa, menyspreant la sensibilitat, la tendresa, la compassió i la cura.

Aquest model es caracteritza per fomentar la competitivitat, l'autosuficiència, el control rígid de les emocions i una ficció d'invulnerabilitat. Sota aquest prisma androcèntric, la raó i l'espai públic s'associen a allò masculí i dominant, mentre que l'emoció i la vulnerabilitat queden relegades a la feminitat i subordinades.

Aquest marc cultural explica perfectament per què la presència d'homes en professions centrades en la cura com la infermeria ha estat històricament minoritària: la implicació dels homes en l'àmbit de les cures trenca amb la divisió genèrica del treball tradicional i qüestiona el seu propi estatus.

No obstant això, la masculinitat no és un ens fix, immutable ni ahistòric. Actualment, observem la necessària emergència de masculinitats no hegemòniques, entre les quals destaquen les anomenades "masculinitats curadores" i igualitàries.

Aquestes noves formes de viure el gènere masculí es plantegen com a alternatives clares als trets de la masculinitat hegemònica, apostant per una gestió de les relacions interpersonals basada en el diàleg, l'empatia, la cooperació i els bons tractes.

Per als infermers, exercir aquesta professió pot ser, en si mateix, un acte de dissidència davant dels mandats clàssics de la virilitat. Tenir cura de les altres persones requereix posar al centre la interdependència i acceptar la fragilitat humana, valors que confronten directament l'estoïcisme emocional i la independència fictícia del model masculí hegemònic. Quan un home assumeix el rol de cuidador, obre espais de possibilitat per a redefinir i sanar la relació històricament conflictiva entre masculinitat i vulnerabilitat. Assumir que som éssers vulnerables i interdependents és una eina pedagògica transformadora fonamental per a tota la societat.

Des de la Comissió de Política i Gènere del COIB, tenim el repte d'impulsar aquest canvi de paradigma. Cal reconèixer els homes com a subjectes de gènere i actors imprescindibles per assolir societats més igualitàries i democràtiques. Fomentar les masculinitats no hegemòniques dins la professió infermera ajuda a democratitzar les cures i a desmuntar el vincle exclusiu entre el gènere femení i l'atenció a la salut. Promoure models d'homes que cuiden, que es permeten ser vulnerables i que renuncien als privilegis del dividend patriarcal ens apropa a un sistema sanitari molt més equitatiu, on la qualitat humana i el bon tracte siguin el centre i l'eix vertebrador de tota relació terapèutica.

El biaix de gènere en l’atenció a la salut

Tue, 26 May 2026 00:00:00 GMT

Què entenem per biaix de gènere en salut?

El terme biaix fa referència a l’existència d’un error sistemàtic (en contraposició a l’error aleatori) que condueix a resultats equivocats. Tot i que aquest terme s’utilitza principalment en l’àmbit de la recerca, també la pràctica clínica pot estar esbiaixada quan s’hi produeixen errors o negligències sistemàtiques que acaben generant conseqüències perjudicials. (Cabanillas, 2022). Així, el biaix de gènere en l’atenció a la salut fa referència a les diferències sistemàtiques, evitables i injustes en la manera com es prevenen, diagnostiquen i tracten les malalties en funció del sexe i del gènere. Aquest biaix es manifesta tant en la pràctica clínica com en la recerca biomèdica i en l’organització dels sistemes sanitaris, sovint arrelat en una visió androcèntrica de la medicina que ha utilitzat el cos masculí com a model de referència.

La invisibilització de les dones en la medicina

Aquesta situació està estretament vinculada amb l’exclusió històrica de les problemàtiques i experiències de les dones de la recerca mèdica. Sovint, la medicina les ha considerat com a apèndixs o variacions de la norma masculina, o bé les ha reduït a una visió femenina marcada per esquemes heteropatriarcals. En conseqüència, el sistema sanitari tendeix a respondre de manera menys adequada a les seves necessitats.

Com es manifesta el biaix de gènere en salut?

Per comprendre millor aquest fenomen, es poden distingir diversos tipus de biaix. En primer lloc, podem citar les malalties que només afecten les dones, especialment en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, i que han estat històricament infrainvestigades, amb conseqüències com l’atribució a la fisiologia femenina i al cicle genital de situacions patològiques, cosa que comporta retards diagnòstics i limitacions terapèutiques.

En segon lloc, sabem que hi ha patologies amb més prevalença en dones, com les malalties autoimmunes o els trastorns mentals (ansietat, depressió), en què sovint es produeix una menor legitimitat clínica dels símptomes, amb la consegüent tendència a la seva psicologització.

En tercer lloc, en moltes malalties que afecten ambdós sexes es produeix una manifestació diferent en homes i dones. La malaltia cardiovascular n’és un exemple paradigmàtic: les dones poden presentar símptomes menys típics, fet que contribueix a retards en el diagnòstic i el tractament, amb pitjors resultats clínics.

Finalment, el biaix també es manifesta en la resposta del sistema sanitari, amb diferències en l’accés, en la intensitat de les intervencions i en la qualitat de l’atenció rebuda, com en el cas de la presència de dolor crònic, en què sovint es produeix una subestimació, minimitzant les vivències de les dones o no considerar el dolor tan greu com elles poden manifestar.

Impacte econòmic del biaix de gènere

Aquest conjunt de desigualtats, a més de ser un problema d’injustícia cap a les dones, té un impacte econòmic considerable. En primer lloc, els retards diagnòstics impliquen més despesa sanitària, ja que les malalties evolucionen cap a estadis més avançats que requereixen intervencions més complexes i costoses. A més, el biaix de gènere genera costos indirectes rellevants: les dificultats d’accés als serveis sanitaris i els costos associats poden afectar més les dones, incrementant les necessitats de salut no cobertes i empitjorant els resultats en salut. Això es tradueix en una càrrega més elevada de malaltia, amb impacte en la productivitat laboral i en la despesa en prestacions socials.

Diversos informes indiquen que el biaix de gènere contribueix a una despesa sanitària més elevada en dones, no necessàriament per una necessitat més gran, sinó per ineficiències del sistema. Als Estats Units, l’any 2023 es va estimar aquest sobrecost en uns 15 bilions de dòlars, i a Catalunya una aproximació feta el 2026, quantifica en 1,726 milions d’euros el cost en salut de no tenir en compte la perspectiva de gènere. (World Economic Forum, 2023, Carreras, 2026).

La importància de la recerca amb perspectiva de gènere

A més, la manca d’una recerca amb perspectiva de gènere genera coneixement incomplet, que es tradueix en pràctiques clíniques menys eficients i, per tant, més costoses a llarg termini. Tal com assenyalen organismes internacionals, les dones viuen més anys, però amb pitjor qualitat de vida, reflectint un sistema que no respon adequadament a les seves necessitats específiques (United Nations, 2026).

Cap a un sistema més just, equitatiu i eficient

En aquest context, incorporar la perspectiva de gènere no només és una exigència ètica, sinó també una estratègia per millorar l’eficiència del sistema sanitari. Reduir el biaix pot contribuir a disminuir errors diagnòstics, optimitzar els tractaments i reduir la despesa innecessària.

En conclusió, el biaix de gènere en salut constitueix un problema estructural amb implicacions clíniques, socials i econòmiques. El seu abordatge és essencial per avançar cap a un sistema sanitari més equitatiu i sostenible, capaç de respondre de manera adequada a la diversitat de necessitats de la població.

Bibliografia

Cabanillas-Montferrer, T., & Giménez-Bonafé, P. (2022). El sesgo de género en la asistencia sanitaria: definición, causas y consecuencias en los pacientes. MUSAS. Revista de Investigación en Mujer, Salud y Sociedad, 7(1). 106-129. https://doi.org/10.1344/musas2022.vol7.num1.6.
Carreres, H. (2026). Des de la recerca fins a l’atenció:repensant la Salut de la Dona. Conferencia Consorci de Salut i Social de Catalunya. https://www.consorci.org/ca/debats-innovacciocsc#edici%C3%B3-2026
Harrilal-Maharaj K. Gender Bias and Diagnostic Delays in Young Women: A Narrative Review. Cureus. (2025), Dec 24;17(12):e100004. doi: 10.7759/cureus.100004. https://www.cureus.com/articles/447720-gender-bias-and-diagnostic-delays-in-young-women-a-narrative-review#!/
Tasa-Vinyals, E., Mora Giral, M., & Raich Escursell, R. M. (2015). Sesgo de género en medicina: concepto y estado de la cuestión. Cuadernos de Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace, (113), 14–25. https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/406247
United Nations. (2026). From misdiagnosis to medical bias: Why women are living longer but not better. United Nations Office at Geneva. https://www.ungeneva.org/en/news-media/news/2026/04/117420/misdiagnosis-medical-bias-why-women-are-living-longer-not-better
Valls Llobet, C. (2020). Mujeres invisibles para la medicina. Desvelando nuestra salud. Madrid, Capitán Swing.

La mirada de gènere guanya transversalitat al COIB amb el primer any de la Comissió de Política i Gènere

Mon, 25 May 2026 00:00:00 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) commemora el primer any de trajectòria de la Comissió de Política i Gènere, un projecte nascut amb la voluntat d’incorporar la perspectiva feminista de manera transversal en les activitats, les polítiques i els processos interns de la institució.

Aquest primer any s’ha posat especialment en valor en el marc de la jornada “Les Comissions de Dones i Equitat en els Col·legis Professionals”, organitzada per la Comissió de Dones i d’Igualtat de La Intercol·legial amb motiu del 8M. En aquest espai, Mercedes Guerrero, vicepresidenta del COIB i responsable de la Comissió de Política i Gènere, va participar en una taula rodona multidisciplinària per compartir el recorregut fet durant aquest primer any i explicar algunes de les accions impulsades des del Col·legi.

La participació del COIB en aquesta jornada va permetre mostrar a les col·legiades i al conjunt dels col·legis professionals la feina feta entorn del Dia Internacional de les Dones i la voluntat de situar la mirada de gènere com una línia de treball estable dins la institució. L’acte també va servir per compartir experiències amb altres col·legis i reforçar la necessitat de continuar creant espais professionals més segurs, equitatius i lliures de discriminacions.

La creació de la CPiG respon a una realitat evident dins la professió infermera. El col·lectiu és àmpliament feminitzat: a gener de 2026, el COIB comptava amb 39.964 persones col·legiades en alta exercents, de les quals prop del 86% són dones. Però aquesta majoria numèrica no sempre s’ha traduït en una presència proporcional en els espais de decisió, representació, reconeixement públic o lideratge professional.

Per això, durant aquest primer any, la Comissió ha treballat per reforçar una idea clau. La perspectiva de gènere no pot quedar limitada a una acció puntual ni a una única comissió, sinó que ha d’impregnar progressivament el conjunt de l’activitat col·legial.

En aquest sentit, una de les principals línies de treball de la CPiG ha estat la transversalitat entre vocalies. Des de la Comissió es promou la col·laboració amb les diferents vocalies del COIB en aquelles activitats, jornades, posicionaments o projectes que incorporen aspectes vinculats al gènere, les desigualtats, la salut de les dones, les cures, la representació professional o la visibilització de les infermeres.

Aquesta tasca també es desplega en els espais interns del Col·legi, amb la voluntat pedagògica de facilitar que la perspectiva de gènere sigui una mirada compartida i present en la manera com es pensen, es dissenyen i es comuniquen les iniciatives del COIB.

L’objectiu és avançar cap a una institució més coherent amb la realitat d’una professió majoritàriament formada per dones i amb els reptes d’equitat que encara persisteixen en l’àmbit de la salut.

Un dels primers espais de visibilització d’aquest compromís va ser la primera jornada sobre perspectives de gènere en la salut, en què el COIB va presentar la Comissió de Política i Gènere i va situar la mirada feminista i interseccional com un element essencial per garantir una atenció més justa i ajustada a la realitat de les persones. La jornada va permetre abordar com els biaixos de gènere poden condicionar l’atenció, el diagnòstic, l’acompanyament i el reconeixement de les necessitats específiques en diferents etapes i contextos vitals.

Al llarg d’aquest primer any, la CPiG també ha impulsat espais de reflexió i debat sobre salut, gènere i maternitat. En aquest marc, destaca la jornada “Cicatrius invisibles. Quan les violències impacten la maternitat”, una proposta que va posar el focus en les violències que poden travessar l’experiència de la maternitat i en la necessitat d’abordar-les des d’una mirada professional, sensible i basada en l’evidència.

En paral·lel, la Comissió ha publicat el seu segon butlletí, que recull reflexions i aportacions sobre qüestions clau com el biaix de gènere en l’atenció a la salut, l’impacte de l’estrès perinatal matern i la necessitat d’impulsar polítiques de salut més justes. El butlletí també incorpora continguts vinculats a la prevalença del maltractament en l’atenció a la maternitat, amb un enfocament integral i multiindicador basat en dades poblacionals. Aquest abordatge permet aprofundir en una realitat que sovint ha quedat invisibilitzada i que requereix una resposta institucional, professional i social compromesa amb la dignitat, la seguretat i el benestar de les dones.

En l’àmbit de la projecció social, la CPiG ha impulsat iniciatives com la participació en la Viquimarató Viquidones, amb l’objectiu d’incrementar la presència d’infermeres en espais de coneixement digital, així com col·laboracions amb projectes educatius per fomentar referents femenins en l’àmbit científic i professional.

Els objectius de la Comissió inclouen la incorporació transversal de la perspectiva de gènere, el suport al desenvolupament professional i al lideratge de les infermeres, la visibilització de les seves aportacions històriques i actuals, la promoció d’activitats formatives i el foment de la recerca amb sensibilitat de gènere.

Aquest primer any de recorregut consolida la Comissió de Política i Gènere com un espai estratègic dins el COIB. Un espai des d’on continuar treballant perquè la professió infermera sigui reconeguda no només pel seu pes majoritari dins el sistema de salut, sinó també per la seva capacitat de lideratge, coneixement, transformació i incidència social.

Amb aquest primer any de trajectòria, la CPiG referma el seu compromís amb una professió més equitativa i amb una institució capaç d’incorporar la mirada de gènere de manera transversal, compartida i sostinguda en el temps.

Final del formulari

Oberta la convocatòria d’ajuts per a la publicació d’articles en revistes científiques, la traducció d’articles i la inscripció a congressos

Thu, 21 May 2026 14:22:19 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), des de la seva Àrea de Recerca, posa a disposició de les col·legiades i col·legiats una nova bossa d’ajuts amb l’objectiu de fomentar i potenciar les cures basades en l’evidència i la promoció professional en qualsevol dels àmbits d’actuació de les infermeres i dels infermers.

Ajuts per a la publicació d’articles en revistes científiques

Objectiu de la convocatòria

Donar suport a la traducció d’articles en revistes científiques a les col·legiades i col·legiats que publicaran recerca infermera durant l’any 2026.

Terminis

Aquest ajut finalitzarà quan s’esgoti el finançament establert de 10.000 € o el dia 31 de desembre del 2026.

Consulta tota la informació sobre la convocatòria

Convocatòria d'ajuts per a la inscripció a congressos

Objectiu de la convocatòria

Dona suport a la inscripció a congressos, amb una dotació econòmica màxima de 300€ per sol·licitud, a les col·legiades i col·legiats que han presentat una comunicació en un congrés nacional o internacional durant l’any 2026.

Terminis

Aquest ajut finalitzarà quan s’esgoti el finançament establert de 25.000 € o el dia 31 de desembre del 2026.

Consulta tota la informació sobre la convocatòria

Ajuts per a la publicació d'articles en revistes científiques d'accés obert

Objectiu de la convocatòria

Promoure la publicació d’articles en accés obert en revistes indexades amb factor d’impacte elevat.

Terminis

Aquest ajut finalitzarà quan s’esgoti el finançament establert de 30.000 € o el dia 31 de desembre del 2026.

Consulta tota la informació sobre la convocatòria

Per a resoldre qualsevol dubte sobre aquestes convocatòries, us podeu posar en contacte amb l’Àrea de recerca mitjançant el correu recerca@coib.cat.

El COIB alerta que gairebé 4 de cada 10 infermeres es plantegen abandonar la professió en els pròxims 10 anys

Thu, 21 May 2026 12:07:41 GMT

Segons l’estudi, el 39,6% de les infermeres enquestades manifesta la intenció d’abandonar la professió en els pròxims deu anys, i un 17% preveu fer-ho en un termini inferior a dos anys. Per al COIB, aquestes xifres no poden interpretar-se com una decisió individual desvinculada del context, sinó com el resultat d’un conjunt de factors organitzatius, laborals i professionals que requereixen una resposta immediata.

Entre els principals factors associats a la intenció d’abandonament, l’estudi identifica la percepció negativa sobre la seguretat de les persones ateses i sobre la qualitat de les cures, la temporalitat contractual i l’omissió de cures per manca de temps, una situació referida pel 60% de les professionals enquestades. També assenyala desigualtats territorials rellevants i diferències segons l’àmbit assistencial.

“Quan quatre de cada deu infermeres es plantegen abandonar la professió, el sistema no pot mirar cap a una altra banda. No estem davant d’un problema de vocació, sinó davant d’un problema de condicions, reconeixement, organització i capacitat real de cuidar amb seguretat”, afirma Borja Manzanares, president del COIB.

Des del COIB es considera especialment rellevant que la intenció d’abandonament s’associï a elements modificables del sistema, com l’estabilitat laboral, la qualitat percebuda de les cures, la seguretat, l’organització dels torns o el reconeixement professional. Per això, el Col·legi reclama que les administracions incorporin aquestes dades en les polítiques de planificació de recursos humans i en les estratègies de retenció del talent infermer.

La recerca també posa de manifest la bretxa existent entre l’elevat nivell formatiu de les infermeres i les condicions reals d’exercici professional. Segons el Ministeri, només el 34,5% de les infermeres especialistes exerceix en la seva àrea d’especialitat, mentre que moltes són contractades en llocs generalistes.

Per al COIB, aquesta dada reforça una reivindicació històrica de la professió: cal desplegar de manera efectiva les especialitats infermeres, reconèixer les competències avançades i garantir itineraris professionals coherents amb la formació, l’experiència i la responsabilitat assumida per les infermeres.

“Formar infermeres especialistes i després no reconèixer-les adequadament dins del sistema és una pèrdua de valor professional i una oportunitat desaprofitada per millorar la qualitat assistencial”, defensa Manzanares.

El Col·legi també remarca que la intenció d’abandonament de les infermeres té un impacte directe sobre la ciutadania. La pèrdua de professionals afecta la continuïtat de les cures, la seguretat, l’accessibilitat, la gestió de la cronicitat i la capacitat del sistema per donar resposta a les necessitats de salut de la població.

Per aquest motiu, el COIB reclama avançar en quatre línies prioritàries: estabilitat laboral, dotacions infermeres segures, reconeixement real de les especialitats i dels rols avançats, i participació de les infermeres en els espais de decisió del sistema de salut.

L’estudi s’emmarca en el Marco Estratégico para los Cuidados de Enfermería 2025-2027 impulsat pel Ministeri de Sanitat i ofereix una base empírica per orientar futures polítiques de recursos humans al Sistema Nacional de Salut.

Des del COIB es considera que aquestes dades han de servir per passar del diagnòstic a l’acció. “La pregunta ja no és si el sistema pot permetre’s millorar les condicions de les infermeres. La pregunta és si pot permetre’s no fer-ho”, conclou el president del COIB.

El COIB dona suport al CODITA davant la supressió de la Direcció d’Infermeria de l’Hospital Comarcal d’Amposta

Thu, 21 May 2026 11:07:44 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) expressa el seu suport al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) davant el posicionament fet públic contra la decisió de suprimir la Direcció Infermera de l’Hospital Comarcal d’Amposta. El comunicat del CODITA, publicat el 20 de maig de 2026, considera aquesta decisió “un greu retrocés en el model de governança” del centre.

Des del COIB compartim la preocupació expressada pel CODITA i reivindiquem que el lideratge infermer no pot ser entès com un element accessori dins les organitzacions sanitàries. La presència de direccions infermeres és imprescindible per garantir que les cures, la qualitat assistencial, la seguretat de les persones ateses i la continuïtat dels processos tinguin una representació pròpia en els espais on es prenen decisions.

Les infermeres lideren processos assistencials complexos i aporten una visió pròpia, indispensable i complementària dins els equips de salut. Aquesta mirada és clau per orientar les decisions organitzatives cap a models més centrats en les persones, més eficients i més coherents amb les necessitats reals del sistema.

La supressió d’una Direcció Infermera té implicacions en la manera com es reconeix la professió infermera, en la capacitat d’incidir en la planificació assistencial i en el pes que tenen les cures dins la governança dels centres. Debilitar aquest lideratge pot comportar una pèrdua de perspectiva professional en àmbits tan rellevants com la gestió dels equips, la qualitat, la seguretat, la continuïtat assistencial i l’organització de les cures.

En aquest sentit, el COIB defensa que les institucions sanitàries han d’avançar cap a models de governança que incorporin de manera plena la veu de les infermeres. No es pot parlar de transformació del sistema de salut sense comptar amb una professió que és present en tots els àmbits de l’atenció i que assumeix una responsabilitat directa en la cura de les persones al llarg de tot el procés assistencial.

El suport al CODITA s’emmarca en una reivindicació compartida pel conjunt de la professió infermera: les decisions que afecten el sistema de salut han d’incorporar la mirada infermera. Aquesta mirada aporta coneixement clínic, capacitat de gestió, experiència directa en l’atenció i una comprensió integral de les necessitats de les persones, les famílies i les comunitats.

Des del COIB reiterem que la Direcció Infermera és una estructura necessària per garantir una governança sanitària equilibrada, rigorosa i orientada a la qualitat de les cures. Preservar aquests espais de lideratge és també preservar la capacitat del sistema per donar resposta als reptes actuals i futurs de la salut.

Per tot això, el COIB se suma al posicionament del CODITA i fa una crida a preservar i reforçar el lideratge infermer en tots els centres i àmbits del sistema de salut. Les cures han de tenir veu pròpia en els espais de decisió.

El COIB obre el debat sobre el futur del pràcticum clínic infermer en una jornada sobre sostenibilitat, qualitat i nous desafiaments

Wed, 20 May 2026 15:16:13 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona organitza la jornada “El futur del pràcticum clínic en infermeria: sostenibilitat, qualitat i nous desafiaments. Presentació dels resultats preliminars de l’estudi SUSQUAL”, que tindrà lloc el dimarts 2 de juny de 2026, de 10 a 13 h, a l’Auditori del COIB. L’activitat és gratuïta i les inscripcions estaran obertes fins a l’1 de juny.

Les pràctiques clíniques són una peça fonamental en la formació de grau, ja que permeten integrar els coneixements teòrics amb l’experiència assistencial i afavorir el desenvolupament de competències professionals i humanes essencials per a la pràctica infermera. En aquest context, la jornada vol generar un espai de reflexió i debat sobre la qualitat i la sostenibilitat del pràcticum clínic en els estudis d’Infermeria.

A partir dels resultats de l’estudi SUSQUAL, la sessió abordarà els principals reptes i necessitats dels diferents agents implicats en el pràcticum clínic, així com experiències i estratègies de coordinació entre universitats i entorns assistencials. L’objectiu és avançar cap a models de pràctiques clíniques més sostenibles, de qualitat i adaptats a les necessitats actuals del sistema de salut.

La jornada començarà amb la benvinguda institucional de Borja Manzanares, president del COIB. Tot seguit, Esther Insa, infermera investigadora i participant del projecte SUSQUAL, presentarà els principals resultats i conclusions preliminars de l’estudi sobre sostenibilitat i qualitat del pràcticum clínic en el Grau d’Infermeria a Espanya.

Després de la ponència inaugural, tindrà lloc una conversa amb Esther Insa per aprofundir en els resultats presentats i en el futur dels entorns de pràctiques clíniques. Aquest espai estarà moderat per Lluís Serrat, infermer i vocal d’Infermeria Medicoquirúrgica del COIB.

La segona part de la jornada inclourà la taula rodona “Reptes i experiències en la gestió i tutorització del pràcticum clínic infermer”, un espai de debat amb la participació de professionals vinculats als centres assistencials, les universitats, la tutorització acadèmica, la recerca i l’estudiantat. Hi intervindran Azucena Justícia, infermera i coordinadora de pràctiques de l’Hospital del Mar; Pilar Fuster, infermera i coordinadora de pràctiques de la Universitat Internacional de Catalunya; Anna Zamora, infermera i tutora acadèmica de pràctiques en un CAP de l’Institut Català de la Salut; Rosa Rifà, infermera investigadora i participant del projecte SUSQUAL, i Carlos Arteaga, infermer membre del grup d’infermeres joves JOIN del COIB.

Amb aquesta jornada, el COIB vol contribuir a obrir una conversa necessària sobre el futur del pràcticum clínic infermer i sobre com garantir entorns d’aprenentatge que siguin sostenibles, de qualitat i coherents amb els reptes actuals de la professió. La formació pràctica no només és un espai d’adquisició de competències, sinó també un moment clau en la construcció de la identitat professional de les futures infermeres.

La cloenda anirà a càrrec de Lluís Serrat, vocal d’Infermeria Medicoquirúrgica del COIB. Les persones interessades ja poden fer la seva inscripció a través del web del COIB.

INSCRIU-T''HI

S’obre el període de cita prèvia per col·legiar-se presencialment al COIB aquest 2026

Wed, 20 May 2026 00:00:00 GMT

Ja està en marxa el període per demanar cita prèvia, per a la col·legiació presencial al COIB del 27 de maig al 10 de juliol. Si tens previst col·legiar-te enguany i vols fer-ho de manera presencial, ja pots reservar la teva cita a través d’aquest portal web.

Com demanar la teva cita?

Accedeix a la pàgina de col·legiació presencial amb cita prèvia per consultar tota la informació detallada, així com la documentació que cal aportar i l’enllaç directe al sistema de reserves.

Quan puc demanar la cita?

El període de cites estarà obert a partir del dia 20 de maig i mentre duri la campanya de col·legiació 2026, et recomanem que agafis la teva cita una vegada sàpigues el dia que tindràs el certificat del títol, pots preguntar a la secretaria acadèmica de la teva universitat. Aquest document és imprescindible per formalitzar la col·legiació. Si optes per a la col·legiació online, l’esmentat document haurà d’estar signat electrònicament o bé disposar de codi de verificació o codi QR.

Les cites prèvies no estaran disponibles per a tot el calendari des del primer dia. El sistema d’habilitació de cites prèvies es farà de manera progressiva; és a dir, inicialment s’habilitaran els primers dies disponibles i, posteriorment, s’anirà ampliant la disponibilitat incorporant nous dies de manera successiva.

Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb el COIB a través dels canals habituals: info@coib.cat o al telèfon 900 705 705.

En primera persona: Beatriz Armenteros López, infermera coordinadora de la Unitat de Tabaquisme en atenció primària

Tue, 19 May 2026 00:00:00 GMT

Beatriz Armenteros López exerceix com a Coordinadora de la Unitat de Tabaquisme a la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat al Vallès Oriental de l'Institut Català de la Salut. La seva trajectòria l'ha desenvolupada principalment en l'àmbit penitenciari al llarg de 25 anys, iniciant-se com a infermera assistencial i col·laborant amb diferents projectes de recerca de grups d'infermeres penitenciaries en l'àmbit nacional per donar visibilitat a aquest àmbit professional.

Al llarg d'aquests anys va adquirir expertesa professional que va ampliar amb màsters: en Gestió de Serveis d’Infermeria i en Tabaquisme PIUFET 3.0. Aquest últim va reforçar la seva visió estratègica per poder liderar la implantació del Programa de cessació tabàquica a les presons catalanes.

Actualment, compagina l'activitat assistencial i de gestió amb la de docència com a col·laboradora en màsters d'infermeria. A més, coordina la Comissió de Tabaquisme del Consell de Col·legis d’Infermeres i d’Infermers de Catalunya.

Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?

Sempre he sentit la infermeria com una vocació innata: cuidar forma part del meu propòsit de vida. Tot i començar amb formació hospitalària, ben aviat vaig descobrir que la meva mirada i manera d'entendre la professió estaven alineades amb l'atenció primària.

Amb els anys, he vist com el rol de la infermera d'atenció primària ha crescut en autonomia, competències i responsabilitats, sempre amb el suport de guies clíniques i evidència.

En l'àmbit penitenciari, on he exercit com a infermera al llarg de 25 anys, la incorporació de la sanitat penitenciària al sistema de salut comunitari ens va oferir un ventall de recursos, formació i eficàcia en l'atenció assistencial. Avui dia, les infermeres que desenvolupen els seus rols dirigits a les persones que viuen dintre d'una presó aborden diferents dimensions amb eficiència i eficàcia validada per un sistema que l'avala.

El meu gran repte és l'abordatge en el consum del tabac per part de les infermeres a cada persona fumadora que sigui atesa independentment del motiu de consulta i en qualsevol àmbit assistencial on aquests exerceixin la seva professió.

Quins són els grans reptes de la teva especialitat i com hi contribueixes des de la teva pràctica?

Com experta en tabaquisme, el meu gran repte és l'abordatge en el consum del tabac per part de les infermeres a cada persona fumadora que sigui atesa, independentment del motiu de consulta i en qualsevol àmbit assistencial on aquests exerceixin la seva professió. És a dir, que aquesta intervenció estigui estesa en els seus contextos assistencials.

Des de la pràctica clínica, la docència, la recerca i la gestió he pogut contribuir a desenvolupar i difondre estratègies, eines i coneixement per millorar l’abordatge del tabaquisme.

La infermera és clau en casos de cessació. Som qui ajudem les persones a deixar de fumar, les motivem i les acompanyem en aquest procés. Un procés que està ple d'evidència científica que s'actualitza contínuament i que requereix informació i formació. I acompanyar una persona fumadora en el procés de deixar de fumar requereix aquesta posada al dia i una mirada integral.

Quins avenços o transformacions destacaries en la teva àrea en els darrers anys?

Un avens fonamental va ser la publicació, el desembre de 2024, del Protocol per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres. Aquest protocol ens permet completar el procés de cessació que ja s’inicia des de la consulta infermera, i indica que podem prescriure el tractament més adequat segons el criteri clínic i l'evolució de la persona. Aquest reconeixement normatiu ens empodera, dona coherència al nostre model assistencial i reforça la nostra capacitat resolutiva.

Quin impacte té la teva feina en el benestar de les persones o comunitats amb qui treballes?

Fumar continua sent el principal factor de risc de mort i de discapacitat. Per això, qualsevol acció preventiva o d'abordatge té un impacte directe i molt significatiu en la salut individual i comunitària. Fer intervenció breu, sensibilitzar tant a professionals com a població fumadora, i promoure la formació continuada genera canvis i millora d'oportunitats reals de cessació. El missatge positiu i basat en evidència, repetit i adaptat, pot empoderar a la persona i augmentar la seva confiança per intentar-ho tantes vegades com calgui.

El meu rol és fer arribar aquest missatge el més lluny possible, a totes les comunitats i institucions on sigui necessari.

Quin espai creus que haurien d'ocupar les infermeres en la presa de decisions?

La infermeria és una professió altament qualificada per ocupar espais de decisió i lideratge. La nostra experiència en gestió, la capacitat resolutiva i la visió holística de la persona ens avalen. Som presents en totes les etapes de la vida i en tots els àmbits de salut. Aquesta proximitat i visió global ens permeten aportar una mirada imprescindible en la planificació, la gestió i l'avaluació dels serveis.

Cada vegada hi ha més infermeres en càrrecs de responsabilitat, i aquest fet confirma que el nostre perfil professional està perfectament preparat per participar activament en la presa de decisions estratègiques.

El COIB posa a disposició recursos del CRII per celebrar el mes de les Infermeres

Tue, 19 May 2026 00:00:00 GMT

La selecció inclou obres relacionades amb la història de la infermeria, les cures especialitzades, la salut comunitària, la recerca, la gestió dels equips i l’evolució de la professió, així com recursos orientats al creixement acadèmic i professional de les infermeres.

Tots aquests materials estan disponibles per a consulta i préstec a través del Centre de Recursos d’Informació Infermera i es poden consultar al catàleg en línia del COIB.

Consulta els recursos aquí

Notícies del Col·legi

Participa en l'estudi multicèntric SCPC-SVA sobre simulació en suport vital avançat

Finalitzen les jornades formatives per a la nova promoció d’IIR de salut mental de Catalunya

Barcelona necessita 6.313 infermeres més per assolir la mitjana europea

Consulta l'informe de l'estudi de ràtios a Espanya

Les infermeres de Barcelona al Pride Village

Una mirada infermera al Mes de l’Orgull

Salut, escolta i comunitat

CUIDEN: una eina clau per a la recerca infermera

12 Mirades infermeres de juny és el de les infermeres medicoquirúrgiques

Administració de medicació sense errors, una prioritat en les cures medicoquirúrgiques

Alegrar-nos d’esperar!

Llegeix l'article!

Jornada. Relats de cura 2a edició. Covid Persistent

Preservem la memòria comparteix la mirada de 6 infermeres en el mes de la infermeria medicoquirúrgica

Llegeix més

El Grup de Treball d’Infermeria Hemodinàmica organitza un taller pràctic d’anatomia patològica cardíaca

Consula el programa

El COIB presenta al·legacions a l’avantprojecte de llei de l’Estatut Marc i reclama un reconeixement efectiu de la professió infermera

El COIB inaugura l’exposició «Entre mans infermeres: la infermeria a través dels seus objectes»

L’itinerari de salut mental de Llavaneres estrena la quarta parada, dedicada a la importància de demanar ajuda

Abordant l’obstinació terapèutica

Formació amb avantatges per a les col·legiades del COIB

MÉS INFORMACIÓ

Dues candidatures concorreran a les eleccions al Ple del Consejo General de Enfermería aquest dissabte 20 de juny

La Vocalia de Llevadores del COIB i el CCIIC denuncien el dèficit de llevadores a Catalunya al Congrés de la ICM de 2026

Administració de medicació sense errors, una prioritat en les cures medicoquirúrgiques

El COIB, punt de refugi climàtic a Barcelona

L’Organització Col·legial d'Infermeria facilita places gratuïtes a les col·legiades del COIB per preparar la formació especialitzada

Preservem la memòria comparteix la mirada de 6 infermeres en el mes de la infermeria medicoquirúrgica

El COIB obre el debat sobre el futur del pràcticum clínic infermer

Posicionament del COIB en defensa d’una escola de qualitat

El COIB tornarà al Pride Barcelona per reivindicar una salut lliure de prejudicis

Vols participar activament en l’estand del COIB al Pride de Barcelona? Escriu-nos a politicaigenere@coib.cat i t’explicarem com sumar-t’hi.

Consulta l'oferta de màsters universitaris, doctorats i estudis de postgrau disponibles a diferents universitats.

El COIB impulsa la gestió infermera de la imatge corporal com a àmbit emergent de la professió

Nou Estatut Marc: Què pot canviar per a les infermeres?

Les col·legiades poden presentar aportacions fins al 26 de juny

El COIB obre la convocatòria dels Premis Flors Sirera 2026

Dotació econòmica

Què ha d'incloure el projecte?

Com s'avaluarà?

“El Front Marítim i la Barceloneta. Pintura ràpida, una eina per a la socialització”, una exposició de l’infermer Jaume Huertas

El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona, el Barça Innovation Hub i la UVic-UCC celebren la clausura de la primera edició del Màster en Infermeria de l’Esport

El CGE reconeix l’excel·lència de les infermeres en hospitals, centres de salut i centres sociosanitaris

El Grup de Treball d’Infermeria Hemodinàmica organitza un taller pràctic d’anatomia patològica cardíaca

"De gran treballaré aquí", un article de la infermera Irene Sánchez Correas

Entrevistem a la infermera de l'esport, Olga Ruiz Julià, per un nou En Primera Persona

Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?

Com creus que hauria de ser la professió del futur?

Quin consell donaries a les noves generacions d’infermeres?

Què et fa sentir orgullosa de treballar en l’àmbit on exerceixes?

Quines aliances o sinergies creus que són clau per impulsar canvis reals en la professió?

Vine a la 3a Jornada COIB–EFPA de Salut Financera

La Càtedra Infermeria UB–COIB convoca els premis al millor TFM i a la millor tesi doctoral en Infermeria

Premi al millor Treball Final de Màster

Premi a la millor tesi doctoral en Infermeria

La Càtedra Infermeria UB-COIB, convoca el premi al millor TFG del Grau en Infermeria

Les noves formes de fumar també generen addicció i riscos per a la salut

L’enquesta de la Setmana Sense Fum confirma l’atracció dels joves pels nous dispositius

Neix “Parlem de…”, un nou espai de trobada per a les infermeres de familiar i comunitària

El mes de maig és de les Infermeres de Cap a Peus

Reivindiquen el paper de la infermera oncològica per millorar les cures de la pell i l’autoestima de les persones amb càncer

La veu de les persones ateses

Cures de la pell

Paper de la infermera oncològica

Reconstruir la imatge

Maquillatge terapèutic

#niFUM #niENGANY, la campanya del Consell d’Infermeres que rebat les falses bondats dels nous consums de nicotina

Imatges per baixar i difondre

Les cures poden ajudar a construir masculinitats més saludables

Què són les masculinitats no hegemòniques, quines característiques presenten i com afecten a les cures?

Què passa quan els homes es dediquen a una professió de cures? Ajuda a normalitzar la responsabilitat de cura en homes o es reprodueixen estigmes socials?

Com ha evolucionat el rol dels homes en les cures? Cap a on creus que avança, tenint en compte certs discursos masclistes populars a xarxes socials?

Poden les infermeres i els infermers ser un agent de transformació de les masculinitats?

Si haguessis de donar un consell a les infermeres sobre masculinitats quin seria?

Masculinitats no hegemòniques, deconstruïnt el gènere a la professió infermera.

El biaix de gènere en l’atenció a la salut

Què entenem per biaix de gènere en salut?

La invisibilització de les dones en la medicina

Vols participar activament en l’estand del COIB al Pride de Barcelona?
Escriu-nos a politicaigenere@coib.cat i t’explicarem com sumar-t’hi.