La consultoria analitzarà els resultats del projecte Futbola Aştiyê (Football for Peace), desenvolupat al Kurdistan iraquià, el nord-est de Síria i Jordània, per elaborar recomanacions orientades a polítiques públiques, cooperació internacional i construcció de pau.

NOVACT obre una convocatòria per seleccionar una consultoria que elabori un informe de recomanacions a partir dels resultats del projecte Futbola Aştiyê (Football for Peace): A League for Hope, impulsat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

El projecte té com a objectiu contribuir a la cohesió social i a la prevenció de conflictes violents en territoris afectats per les conseqüències de l’auge i la caiguda de Daesh, promovent una cultura de pau entre les noves generacions a través de l’esport.

La intervenció posa el focus en adolescents i joves d’entre 11 i 17 anys, amb una atenció especial a les adolescents i dones joves, així com a altres col·lectius tradicionalment exclosos, com persones refugiades, desplaçades internes, població rural o periurbana i minories ètniques o religioses.

Un informe per sistematitzar aprenentatges i orientar polítiques públiques

La consultoria haurà de sistematitzar les evidències, bones pràctiques i aprenentatges generats durant la implementació del projecte a través del seu sistema de monitoratge, avaluació i aprenentatge.

L’objectiu és traduir aquests resultats en recomanacions útils per a administracions públiques, actors de cooperació internacional i professionals de la construcció de pau, especialment en contextos afectats pel conflicte.

El document es basarà, entre d’altres, en l’anàlisi d’indicadors vinculats a la cohesió social, la justícia de gènere i la prevenció de conflictes, i contribuirà a reforçar la transferibilitat, l’escalabilitat i la sostenibilitat del model Football for Peace.

Tasques principals

La consultoria seleccionada treballarà en coordinació amb l’equip tècnic de NOVACT i amb les organitzacions sòcies del projecte: DOZ, Un Ponte Per i IDare.

Entre les tasques previstes hi ha l’anàlisi de dades quantitatives i qualitatives generades pel projecte, la preparació d’aportacions per a una sessió de consulta amb persones expertes i la incorporació de retorns dels equips i comitès locals del Kurdistan iraquià, el nord-est de Síria i Jordània.

El resultat final serà un informe de recomanacions en anglès, d’un màxim de 17 pàgines.

Perfil i condicions

Es busca una consultoria amb experiència demostrable en construcció de pau, anàlisi de conflictes o cooperació internacional, així com en la redacció de documents d’anàlisi orientats a la incidència política.

També es requereix coneixement de metodologies de monitoratge i avaluació, capacitat d’anàlisi i redacció en anglès, i domini de l’àrab. L’experiència prèvia en contextos de l’Orient Mitjà es valorarà positivament.

La consultoria compta amb un pressupost màxim de 1.500 euros, impostos inclosos. Es tindran especialment en compte les propostes en modalitat remota o de candidatures amb base al nord-est de Síria o al Kurdistan iraquià. Les despeses de viatge i allotjament no estaran cobertes.

Com presentar candidatura

Les candidatures han d’incloure una proposta tècnica amb metodologia i pla de treball, una proposta econòmica detallada, el CV de la consultoria, referències i mostres de treballs previs rellevants.

Termini: 30 de juny de 2026.

Contacte: carla.fibla@novact.org

Assumpte del correu: POLICY PAPER HOPELEAGUE_NOM CANDIDATURA

Consulta els termes de referència complets aquí.

Més d’un centenar d’entitats de drets humans i socials i més de cinquanta personalitats de la cultura i la comunicació han impulsat una campanya pública de suport a Roger Español davant del judici que se celebrarà els dies 16, 17 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2026.

Nou anys després dels fets, les entitats impulsores denuncien la violència policial exercida durant la jornada de l’1 d’Octubre, que va provocar 1.066 persones ferides, i reivindiquen la necessitat de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

L’únic cas de la repressió policial de l’1 d’Octubre que arriba a judici

La campanya està impulsada per Irídia, Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, NOVACT, Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana i CIIVO.

Les organitzacions recorden que aquest és l’únic cas derivat de la repressió policial d’aquella jornada que ha arribat a judici. Roger Español va patir la mutilació d’un ull a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma durant l’actuació policial de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona.

Els quatre agents de la Policia Nacional acusats, l’agent que va disparar i tres comandaments, seran jutjats per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i per un delicte de tortura. El Ministeri Fiscal considera, en canvi, que els fets no constitueixen delicte per l’eximent de compliment d’un deure.

Segons la instrucció judicial, l’agent va disparar fins a tres vegades i el tret que va causar la mutilació de l’ull es va efectuar a una distància de 14,12 metres, contrària al reglament. El judici haurà de determinar si els fets constitueixen un delicte de tortura, un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal, un delicte de lesions a títol imprudent o si no existeix responsabilitat penal.

Com donar suport a la campanya

La campanya també convida la ciutadania a implicar-se en les diferents accions de suport a Roger Español. Entre les iniciatives previstes hi ha la signatura del manifest impulsat per les entitats organitzadores, una campanya de donacions per contribuir a les despeses derivades del procediment judicial i un concert de suport que se celebrarà el 2 d’octubre a la sala Paral·lel 62 de Barcelona.

Tota la informació sobre la campanya i les diferents formes de participació es pot consultar al seu web.

L’informe presentat al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides documenta més de 170 vulneracions durant el 2025 i alerta de l’enduriment del bloqueig informatiu i de la consolidació econòmica de l’ocupació.

Aquest 18 de juny, el Grup de Treball sobre Drets Humans als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental ha presentat a Ginebra el seu informe anual “Veus des de la resistència” davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, en un acte organitzat amb el suport de les missions permanents de Sud-àfrica i Namíbia.

L’informe, elaborat a partir de la documentació recollida per activistes i defensores de drets humans sahrauís als territoris ocupats, documenta més de 170 vulneracions de drets humans registrades durant el 2025, un 70% més que l’any anterior i la xifra més alta des que va començar aquest treball de monitoratge.

Més repressió, més bloqueig i més control sobre el territori

L’informe identifica tres tendències principals que marquen l’evolució de la situació als territoris ocupats: l’augment de les represàlies contra activistes, periodistes i defensores de drets humans; la intensificació del bloqueig informatiu; i l’acceleració de l’apropiació de terres i recursos naturals sahrauís.

Entre les dades recollides destaca la preocupació expressada per vuit relatories especials de les Nacions Unides davant els atacs sistemàtics contra 79 activistes, periodistes i defensores sahrauís. El document també recull casos de detencions arbitràries, agressions físiques, desaparicions forçades de curta durada i amenaces contra persones que denuncien l’ocupació.

Pel que fa al bloqueig informatiu, l’informe assenyala que entre 20 i 25 periodistes, activistes, parlamentaris i observadors internacionals van ser expulsats o impedits d’entrar al territori durant el 2025. Des del 2014, el Marroc ha expulsat almenys 329 observadors internacionals.

L’espoli econòmic s’accelera

L’informe alerta també de l’acceleració dels projectes econòmics vinculats als territoris ocupats.

Segons la investigació, el pla marroquí d’hidrogen verd, amb una inversió prevista de més de 35.000 milions de dòlars, està facilitant l’assignació de terres sahrauís a empreses estrangeres. El document assenyala projectes vinculats a empreses com Acciona, ACWA Power, TotalEnergies o Engie, i recull també acords relacionats amb l’explotació de recursos minerals davant de les costes sahrauís.

Aquesta dinàmica s’acompanya de la promoció internacional de Dajla com a destinació turística i d’inversió, una estratègia que, segons l’informe, contribueix a consolidar econòmicament l’ocupació del territori.

Cinquanta anys després, el procés de descolonització continua pendent

Les dades corresponen al 2025, l’any en què es van complir cinquanta anys dels Acords de Madrid i de l’inici de l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental.

Malgrat les resolucions internacionals i els pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha recordat que els acords comercials entre la UE i el Marroc no poden aplicar-se automàticament al Sàhara Occidental, el territori continua pendent de descolonització mentre avancen projectes econòmics vinculats a l’explotació dels seus recursos naturals.

L’informe és fruit de quatre anys de treball de documentació impulsat per defensores i activistes sahrauís de drets humans als territoris ocupats, amb el suport de NOVACT i l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS).

Consulta l’informe complet aquí.

El 8 de juliol, l’Institut NOVACT de Noviolència i la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona organitzen Futur en 3D, una sessió de treball adreçada a persones joves vinculades a entitats, col·lectius, associacions o organitzacions juvenils.

En un context marcat per l’augment dels conflictes armats, l’avenç dels discursos reaccionaris i els reptes globals vinculats al clima, les desigualtats i la democràcia, és més necessari que mai crear espais on les persones joves puguin compartir diagnòstics, debatre propostes i imaginar alternatives de futur.

Amb aquesta idea neix Futur en 3D, una trobada impulsada per l’Institut NOVACT de Noviolència, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i la col·laboració de Movimiento por la Paz (MPDL) en el marc del projecte Sí a la Paz, per generar un espai de reflexió i debat entre joves organitzats sobre tres dimensions clau: clima, gènere i desarmament, pau i refugi.

La sessió està adreçada a persones joves vinculades a entitats, col·lectius, associacions o organitzacions juvenils que vulguin compartir reflexions, experiències i propostes sobre alguns dels grans reptes del present i del futur.

Les aportacions de les persones participants serviran per identificar preocupacions compartides, generar propostes i contribuir a una agenda política de futur construïda des de la mirada dels i les joves.

Un espai de debat entre joves

La sessió es farà a porta tancada i amb inscripció prèvia. Es treballarà amb metodologia World Café, una dinàmica participativa pensada per facilitar el diàleg, l’intercanvi d’experiències i la construcció col·lectiva d’idees.

Hi poden participar persones d’entre 18 i 30 anys que formin part d’un col·lectiu, entitat, associació o organització i que tinguin interès en les temàtiques proposades. Les aportacions es faran a títol individual.

La trobada tindrà lloc el dimecres 8 de juliol, de 17 h a 19.30 h, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, a la plaça Universitat. L’aula concreta es comunicarà únicament a les persones inscrites.

Per participar-hi, cal omplir el formulari d’inscripció disponible.

També es pot consultar el programa informatiu de la jornada aquí.

La convocatòria està oberta fins al 21 de juny de 2026 i té per objectiu seleccionar un equip extern que lideri l’avaluació final d’Alhimaya II, un programa impulsat per NOVACT, SUDS i Irídia per reforçar la protecció de les persones defensores dels drets humans i l’espai cívic a la regió euromediterrània.

NOVACT obre una convocatòria per seleccionar un equip extern que lideri l’avaluació final del programa Alhimaya II: Estratègies per enfortir capacitats socials i protegir defensores com resposta als paradigmes d’espais cívics sense drets a Tunísia, Palestina, Marroc, Sàhara Occidental i Catalunya.

L’avaluació s’emmarca en els requisits de seguiment i justificació de la subvenció atorgada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i es desenvoluparà amb una metodologia mixta i participativa, combinant lideratge extern i participació de les organitzacions implementadores.

Sobre el programa

Alhimaya II és un programa desenvolupat entre l’1 de gener de 2025 i el 30 de juny de 2026 que treballa per afavorir entorns de treball segurs i propicis per a la defensa dels drets humans a la regió euromediterrània.

La intervenció posa el focus en l’enfortiment de les capacitats de persones i organitzacions defensores, la protecció de l’espai cívic, l’anàlisi de l’impacte de les tecnologies de vigilància i control social, la sensibilització ciutadana i la incidència política. El programa se centra especialment en els contextos de Tunísia, Palestina, Marroc, Sàhara Occidental i Catalunya.

Objectius de l’avaluació

L’avaluació haurà d’analitzar els resultats assolits pel programa, la implementació de les activitats i la seva contribució als entorns de les persones i entitats defensores de drets humans.

A més de reforçar la rendició de comptes, el procés haurà de generar aprenentatges i recomanacions que contribueixin a millorar futures intervencions. L’avaluació incorporarà una perspectiva de drets humans, gènere i participació.

Presentació de candidatures

Les propostes es poden presentar fins al 21 de juny de 2026 a les 24.00 h mitjançant correu electrònic a tina@novact.org amb l’assumpte “Alhimaya II: Avaluació final”.

La documentació a presentar inclou una nota metodològica, una oferta financera, el currículum amb experiència prèvia rellevant i almenys tres referències de treballs anteriors. Els productes finals de l’avaluació s’hauran de presentar en català.

Podeu consultar tots els requisits, el calendari i les condicions de la convocatòria als termes de referència.

La carta oberta impulsada per la societat civil arriba mentre la Fiscalia investiga la denúncia presentada contra la direcció de CAF pel seu paper en el Tren Lleuger de Jerusalem. Les entitats reclamen que l’empresa abandoni el projecte i que les administracions públiques deixin d’adjudicar-li contractes mentre mantingui la seva participació.

Més de 160 organitzacions de la societat civil de l’Estat espanyol han signat una carta oberta per exigir a CAF que posi fi a la seva participació en el Tren Lleuger de Jerusalem coincidint amb la Junta General d’Accionistes de l’empresa, prevista per al pròxim 13 de juny.

La iniciativa, impulsada per NOVACT, la Comunitat Palestina de Catalunya, el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab, l’Observatori DESCA, Paz con Dignidad, SUDS i BDZ Euskal Herria, denuncia que l’empresa continua obtenint beneficis econòmics d’una infraestructura vinculada als assentaments israelians il·legals a Jerusalem Est ocupada.

Entre les més de 160 organitzacions signants hi ha entitats de defensa dels drets humans, sindicats, organitzacions ecologistes, col·lectius feministes, xarxes de cooperació internacional i moviments socials. Entre elles destaquen Amnistia Internacional, Ecologistes en Acció, la Coordinadora d’ONGD d’Espanya, CGT – Confederación General del Trabajo, Greenpeace, STEILAS, ESK Sindikatua, La Intersindical, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, LaFede.cat, Top Manta, Gure haurrak ere badira i Global Sumud Euskal Herria.

Amnistia Internacional, Ecologistes en Acció, la Coordinadora d’ONGD d’Espanya, STEILAS, ESK Sindikatua, La Intersindical, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, LaFede.cat, Top Manta. el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Gure haurrak ere badira i Global Sumud Euskal Herria.

Una investigació oberta per la Fiscalia

La carta es fa pública mentre la Fiscalia investiga la denúncia presentada el passat 18 de febrer contra la direcció de CAF per la seva participació en el projecte. La denúncia sosté que les activitats de l’empresa contribueixen a la consolidació de l’annexió il·legal de Jerusalem Est ocupada, al manteniment i expansió dels assentaments israelians il·legals i a pràctiques discriminatòries contra la població palestina.

CAF participa des de 2019, juntament amb l’empresa israeliana Shapir, en l’ampliació, operació i manteniment del Tren Lleuger de Jerusalem. El setembre de 2025, l’empresa va ser inclosa a la base de dades de Nacions Unides d’empreses vinculades a activitats relacionades amb els assentaments il·legals israelians.

Exigències a CAF i a les administracions públiques

La carta arriba en un moment en què CAF anuncia beneficis històrics, amb 40 milions d’euros de benefici net durant l’últim trimestre, i continua optant a contractes públics milionaris.

Les organitzacions signants exigeixen a CAF que abandoni de manera immediata i definitiva el projecte del Tren Lleuger de Jerusalem. També reclamen al Govern espanyol que adopti mesures efectives contra les empreses que es beneficien de l’ocupació del territori palestí, a les administracions públiques que deixin d’adjudicar contractes a CAF mentre mantingui la seva participació en el projecte, a la Fiscalia que continuï impulsant la investigació oberta i al Govern basc que retiri la seva inversió a l’empresa.

Mobilitzacions a Euskal Herria i Catalunya

La publicació de la carta coincideix amb una setmana d’accions impulsades per la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a diferents països per reclamar que CAF abandoni el Tren Lleuger de Jerusalem.

El 13 de juny, coincidint amb la Junta General d’Accionistes de CAF a Beasain, diverses organitzacions han convocat mobilitzacions a Euskal Herria. La plataforma Palestinarekin Elkartasuna ha convocat una manifestació a la mateixa hora que se celebra la junta i Amnistia Internacional ha convocat una concentració que s’hi sumarà.

A Catalunya, la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Comunitat Palestina de Catalunya han convocat una concentració el pròxim 16 de juny davant del Punt TMB Diagonal de Barcelona. Les organitzacions denuncien que TMB continua adjudicant contractes a CAF i reclamen que les administracions públiques deixin de contractar empreses vinculades a l’ocupació israeliana.

Consulta la carta oberta i la llista completa d’organitzacions signants.

El 17 de juny celebrem l’Assemblea General de NOVACT. Tancarem l’exercici del 2025, votarem els documents estatutaris i obrirem un espai de reflexió col·lectiva per contribuir al futur Pla Estratègic de l’organització.

2025 ha estat un any de molta feina. L’assemblea és el moment de mirar-lo plegades, rendir comptes i decidir juntes cap a on anem.

Enguany, a més del balanç i les votacions habituals, dedicarem la part final de la trobada a compartir reflexions i propostes que ajudin a definir les prioritats, les estratègies i les aliances del proper cicle estratègic de NOVACT.

L’actual Pla Estratègic arriba al seu final en un context marcat per l’augment dels autoritarismes, els conflictes armats, la cursa armamentística, les desigualtats, els desplaçaments forçats i l’emergència climàtica. Per això, volem escoltar les aportacions de les persones sòcies i incorporar-les com una de les bases del nou cicle estratègic de l’organització.

Després de presentar les principals conclusions de l’avaluació del Pla Estratègic, obrirem un debat participatiu al voltant de tres preguntes:

• Què hauria de prioritzar NOVACT davant dels reptes actuals?
• Com ho hauria de fer?
• Amb qui hauríem d’aliar-nos per augmentar el nostre impacte?

Quan i on
Dimecres 17 de juny, a partir de les 18h
Seu de NOVACT (Junta de Comerç 20, Barcelona)

Confirma la teva assistència
Si no pots venir, pots delegar el vot al mateix formulari abans del 17 de juny a les 12h.

Ordre del dia

• 17.45h – Primera convocatòria
• 18h – Segona convocatòria i benvinguda
• 18.05h – Informe de gestió: què hem fet aquest darrer curs i cap a on anem
• 18.15h – Comptes de NOVACT: tancament i pressupost 2026
• 18.25h – Votacions: acta anterior, memòria tècnica, memòria econòmica i pressupost 2026
• 18.35h – Avaluació del Pla Estratègic: principals conclusions
• 18.50h – Debat participatiu: com fer front a la policrisi que estem vivint. Quin és el futur del moviment per la pau davant la crisi actual?
• 19.30h – Precs, preguntes i pica pica

Documentació

• Memòria d’activitats 2025
• Resum dels comptes anuals 2025
• Tancament i pressupost 2025
• Acta de la darrera assemblea 

Irídia i NOVACT, conjuntament amb un grup d’entitats, col·lectius i activistes, publiquen des de fa tres anys el Butlletí Frontera, un recurs bimestral amb dades, situació de drets humans i recursos d’interès sobre les fronteres de l’Estat espanyol.

En aquesta edició, corresponent als mesos de març i abril de 2026, destaquen l’entrada en vigor imminent del Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), les 16 morts o desaparicions a la frontera de Ceuta en el que va d’any, el descens pronunciat d’arribades a Canàries i l’inici de la regularització extraordinària.

LLEGEIX EL BUTLLETÍ

Vols rebre el butlletí cada dos mesos directament a la teva bústia? Subscriu-te aquí.

NOVACT, juntament amb Irídia, Algorace i Amnistia Internacional, alerta que el Pacte Europeu de Migració i Asil i el nou reglament de deportació suposaran un retrocés en drets humans: més detencions, més deportacions, possible internament de menors, perfilament racial i ús d’intel·ligència artificial en el control migratori. Les entitats també denuncien la manca de transparència del govern espanyol en els plans d’implementació.

El Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA) és a punt d’entrar en aplicació. Ho fa en un context en què diversos estats membres ja pressionen per endurir encara més les polítiques migratòries, i sense que el govern espanyol hagi explicat públicament com el implementarà ni hagi garantit la participació de la societat civil.

El passat 28 de maig, NOVACT va traslladar aquestes denúncies en una roda de premsa conjunta amb Irídia, Algorace i l’Oficina Europea d’Amnistia Internacional al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Clara Calderó, de NOVACT, va ser contundent: “El pacte té un component clarament simbòlic que reforça una visió securitària de la migració, és a dir, la presenta com una amenaça en l’imaginari social a través del discurs de la il·legalitat i de la criminalització, i suposa una regressió que afecta l’estat de dret i normalitza el racisme institucional.”

Un reglament de deportació coercitiu i punitiu

Paral·lelament al PEMA avança el nou reglament europeu de deportació. Olivia Sundberg, d’Amnistia Internacional, va qualificar-lo de “coercitiu i punitiu” i va alertar que mesures com la creació de centres de retorn en tercers països poden comportar detencions arbitràries i greus vulneracions de drets humans. Entre les mesures més preocupants: l’ampliació de la detenció migratòria fins a dos anys i la possible detenció de menors.

La proposta s’ha tramitat de manera accelerada, sense avaluació d’impacte i en un context d’opacitat, malgrat l’oposició de més de 250 organitzacions de la societat civil i d’experts de Nacions Unides.

Perfilament racial i intel·ligència artificial

Youssef M. Ouled, d’Algorace, va denunciar que la perfilació racial continua sent una pràctica estructural en el sistema policial. La vigilància genera volums de dades que s’utilitzen per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial i algoritmes de predicció del crim, cosa que reforça la hipervigilància sobre determinats barris i consolida dinàmiques de criminalització racial.

Maite Daniela Lo Coco, d’Irídia, va alertar que l’entrada en vigor del PEMA comportarà un augment de les detencions, deportacions i mecanismes de vigilància, especialment per la recopilació sistemàtica de dades biomètriques i imatges facials a frontera.

Més de cent entitats van exigir el rebuig

La pressió de la societat civil no és nova. Mesos abans de l’entrada en aplicació del PEMA, AlgoRace, Irídia i NOVACT van impulsar una carta signada per més de 110 organitzacions antiracistes, entitats socials i de drets humans de tot l’Estat adreçada als membres del Parlament Europeu, alertant de l’impacte del Reglament Europeu de Retorn sobre els drets fonamentals i reclamant que no prosperés. Paral·lelament, les mateixes entitats, juntament amb CEAR i Red Acoge, van remetre una carta a la Presidència del Govern sol·licitant que Espanya es posicionés en contra de la proposta.

Amb seu a Bilbao, la persona seleccionada serà responsable de la coordinació de projectes d’educació per a la transformació social i del funcionament de l’oficina de NOVACT a Euskadi. Les candidatures es poden enviar fins al 14 de juny de 2026 a les 20.00 h.

A NOVACT obrim convocatòria per incorporar una persona com a tècnic/a de projectes i oficina per reforçar el nostre treball a Euskadi.

Una posició per impulsar el treball de NOVACT al territori

La persona seleccionada serà responsable del desenvolupament de l’activitat de NOVACT a Euskadi, combinant la gestió de projectes amb la representació institucional de l’organització al territori.

Entre les seves funcions hi haurà la coordinació i implementació de projectes d’educació per al desenvolupament, el seguiment administratiu i financer dels projectes, la relació amb entitats sòcies i actors estratègics, així com la identificació de noves oportunitats de finançament.

També contribuirà a reforçar la presència institucional de NOVACT a Euskadi i participarà en els espais de coordinació amb la resta de l’equip estatal.

A qui busquem

Busquem una persona amb experiència en educació, cooperació al desenvolupament i/o construcció de pau, amb coneixement del teixit associatiu i del sector de la cooperació a Euskadi.

És imprescindible el compromís amb la noviolència, els drets humans i la justícia global, així com el domini oral i escrit del castellà i l’euskera.

Com presentar candidatura

Les persones interessades han d’enviar el seu currículum a tina@novact.org. La data límit per presentar candidatures és el 14 de juny de 2026 a les 20.00 h.

Els termes de referència complets es poden consultar aquí

Un informe impulsat per l’ODHE, SUDS, NOVACT i Irídia identifica nou vies a través de les quals empreses militars, de vigilància, ciberseguretat i intel·ligència artificial vinculades a l’ocupació, l’apartheid i el genocidi a Palestina accedeixen a finançament, contractes i estructures empresarials dins de la Unió Europea.

Les tecnologies desenvolupades i testades en el context del genocidi a Palestina estan entrant al mercat europeu de la seguretat. Així ho denuncia l’informe Les portes d’entrada de la tecnologia del genocidi a Europa, publicat per l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE), SUDS, l’Institut NOVACT de Noviolència i Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.

La investigació identifica nou vies de penetració del sector israelià de defence tech a Europa. Aquest ecosistema agrupa empreses militars, de ciberseguretat, vigilància, drons i intel·ligència artificial vinculades a l’ocupació, l’apartheid i el genocidi contra la població palestina.

Segons l’informe, des de l’octubre de 2023 aquest sector ha experimentat un fort creixement impulsat per l’augment de la violència d’Israel, que ha convertit el territori palestí en un laboratori i aparador per als productes militars i tecnològics israelians.

Al mateix temps, la guerra també ha accelerat la sortida a l’exterior de moltes empreses israelianes. Les dificultats per accedir a capital, la reducció de la inversió estrangera i les disrupcions derivades de la guerra han empès moltes empreses a buscar noves destinacions des d’on operar. Segons la investigació, una de cada cinc empreses tecnològiques israelianes ha traslladat part de les seves operacions fora d’Israel des de l’inici del genocidi.

Europa com a espai d’expansió empresarial

L’informe assenyala que la Unió Europea s’ha convertit en una destinació estratègica per a aquestes empreses, ja que els permet accedir a finançament, licitacions públiques, contractes de recerca i desenvolupament i operar dins del mercat únic europeu.

La investigació destaca que el 54% dels contractes d’exportació de la indústria militar israeliana signats durant el 2024 van ser amb països europeus, amb un valor aproximat de 8.000 milions de dòlars.

Entre les principals vies d’entrada detectades hi ha la creació de filials i subsidiàries europees, el rebranding o canvi de nom per ocultar vincles amb empreses matriu israelianes, la compra d’empreses europees o la participació en estructures supranacionals com l’OTAN.

L’informe identifica especialment el paper d’Alemanya, Luxemburg i Xipre com a portes d’entrada al mercat europeu. Alemanya concentra contractes, exportacions i estructures d’influència vinculades al lobby militar israelià, mentre que Xipre i Luxemburg ofereixen avantatges fiscals, infraestructures empresarials i mecanismes societaris flexibles que faciliten l’aterratge i expansió d’aquestes empreses dins de la UE.

Empreses de vigilància i tecnologies de doble ús

La investigació identifica una vintena d’empreses israelianes del sector de defensa tecnològica que s’han consolidat al mercat europeu durant els darrers dos anys. Entre aquestes hi ha Israel Aerospace Industries, Elbit Systems, XTEND Defense, NextVision o Cyberbit.

Un dels casos analitzats és el de NSO Group, l’empresa fabricant del programari espia Pegasus, coneguda a Catalunya pel cas CatalanGate. Segons l’informe, l’empresa opera des de Luxemburg a través d’una estructura societària complexa i opaca que facilita moure’s entre jurisdiccions i esquivar regulacions més estrictes.

L’informe també alerta que moltes d’aquestes tecnologies són productes de doble ús, és a dir, tecnologies que poden aplicar-se tant en contextos militars com en polítiques de control fronterer, vigilància massiva, repressió policial o persecució de la protesta social.

Les organitzacions impulsores denuncien que aquesta expansió empresarial es produeix en un context de feble supervisió pública, fragmentació normativa i manca de mecanismes efectius de diligència deguda en drets humans.

Barcelona i la Fira, assenyalades com a espais d’aterratge

L’informe dedica un apartat específic a Barcelona, identificada com un hub emergent de ciberseguretat i com a espai d’aterratge d’empreses israelianes o vinculades al seu ecosistema tecnològic. La celebració de congressos internacionals, l’atracció d’inversió estrangera i l’existència d’infraestructura tecnològica han convertit la ciutat en una plataforma estratègica per a aquestes empreses.

La investigació també assenyala el paper de la Fira de Barcelona, que acull de manera reiterada empreses involucrades en el genocidi contra el poble palestí. Segons l’informe, aquests espais contribueixen a normalitzar i comercialitzar tecnologies militars, de vigilància i de doble ús sota narratives d’innovació i ciberseguretat.

Davant d’aquest escenari, les organitzacions impulsores reclamen revisar les relacions institucionals, comercials i financeres amb el sector militar i de seguretat israelià, excloure de la contractació pública i dels programes de finançament europeus les empreses implicades en vulneracions greus de drets humans i reforçar els controls sobre les tecnologies de doble ús.

La conversa “Ni guerra ni tirans”, amb la participació de Sanam Naraghi-Anderlini i john a. powell, reuneix 150 persones al Hub Social Barcelona i serveix de presentació pública de BCN4Peace, la nova aliança impulsada per l’ICIP, el Centre Delàs i NOVACT per reforçar la cultura de pau, la noviolència i el desarmament des de Barcelona

El Hub Social Barcelona ha acollit aquest dimecres 28 de maig la conversa Ni guerra ni tirans, una trobada sobre resistència democràtica i construcció de noviolència que ha reunit 150 persones i ha servit com a primera presentació pública de BCN4Peace, la nova aliança impulsada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i l’Institut NOVACT de Noviolència.

En un context global marcat per l’auge dels autoritarismes, el debat sobre el rearmament a Europa i la guerra iniciada el passat 28 de febrer de 2026 entre els EUA, Israel i l’Iran, l’acte ha apostat per posar al centre les alternatives construïdes des de la societat civil, els moviments socials i les pràctiques de noviolència.

La conversa ha comptat amb la participació de la politòloga i estratega de pau iraniana Sanam Naraghi-Anderlini i del catedràtic de Berkeley john a. powell, una de les influències intel·lectuals del moviment Black Lives Matter i de la resistència anti-Trump als Estats Units. Des de experiències i contextos diferents, tots dos han reflexionat sobre com els discursos de la por, la deshumanització i les estructures autoritàries guanyen espai arreu del món i sobre el paper de la societat civil per fer-hi front.

“La tirania no sorgeix del no-res”

Durant la conversa, Sanam Naraghi-Anderlini va alertar sobre els mecanismes amb què els règims autoritaris consoliden estructures paral·leles de control i seguretat. En referència als Estats Units, va comparar el paper d’ICE amb les dinàmiques viscudes a l’Iran durant dècades i va advertir que “la tirania no sorgeix del no-res”, sinó que “s’estructura i beneficia els que hi participen”.

Naraghi-Anderlini també va defensar la força de la societat civil iraniana i el paper central de les dones en les estratègies de noviolència, advertint que les sancions i la violència sovint reforcen els sectors més extremistes del poder.

Per la seva banda, john a. powell va reflexionar sobre com figures com Donald Trump construeixen sentiment de pertinença a partir de la por i la deshumanització de l’altre. Segons va explicar, “gran part de l’altredat i de la deshumanització està al servei de la pertinença”, i precisament per això va reivindicar la necessitat de reforçar els vincles comunitaris i el sentit de pertinença com a antídot davant els discursos autoritaris i excloents.

BCN4Peace: una aposta compartida per la noviolència i el desarmament

La trobada ha servit per presentar públicament BCN4Peace, una aliança estratègica impulsada per l’ICIP, el Centre Delàs i NOVACT, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, per reforçar el paper de la ciutat com a referent internacional en cultura de pau, noviolència i desarmament.

BCN4Peace neix amb la voluntat d’articular sota un marc compartit el treball que les tres organitzacions desenvolupen des de fa anys des de Barcelona en defensa de la pau i els drets humans, i d’obrir aquest espai a altres actors socials, institucionals i comunitaris de la ciutat.

Durant la benvinguda institucional, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va situar BCN4Peace en continuïtat amb el Fòrum Català per la Pau impulsat el darrer any i va defensar la necessitat de construir aliances entre actors socials i institucions per avançar cap a polítiques públiques de pau.

La cloenda va anar a càrrec de la segona tinenta d’alcaldia de Barcelona, Maria Eugènia Gay, que va defensar la necessitat que Barcelona continuï “aixecant la veu” i situant els drets humans al centre de qualsevol acció política, econòmica i social.