Hem estat a la Fira de Barcelona per fer una tasca de monitoratge i fiscalització dels compromisos adoptats pel Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de no acollir pavellons israelians al Mobile World Congress (MWC) ni empreses israelianes o internacionals que es lucren amb el genocidi i el sistema d’ocupació, apartheid i colonització contra el poble palestí. Recordem que el MWC se celebra a la Fira de Barcelona, un consorci publicoprivat format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, i organitzat per l’empresa britànica GSMA.

S’han identificat almenys 37 empreses israelianes presents al congrés, moltes de les quals es trobaven al Hall 5 (5E61), en una carpa organitzada pel Ministeri d’Economia i Industria d’Israel i el Israel Export Institute.

El Ministeri d’Economia i d’Indústria d’Israel no només promou la tecnologia civil, sinó que és el principal impulsor de les empreses que desenvolupen tecnologia de doble ús, de la qual l’exèrcit d’Israel s’hi beneficia en les seves operacions a tota Palestina. L’altre organitzador, l’Israel Export Institute, es defineix com “el braç executor del Govern d’Israel”, en paraules d’Avi Balashnikov, el seu president. Balashnikov afirma a més que “estem actius les 24 hores del dia allà on podem enfortir i millorar la indústria israeliana. Aquesta és la nostra missió, i per això es va fundar l’institut fa 80 anys”. Tot i ser una organització sense ànim de lucre, aquest institut opera sota la supervisió i amb el suport financer del Govern d’Israel, utilitzant esdeveniments com el MWC per reforçar la marca “Israel” com a líder tecnològic global.

A les lones expositores d’aquesta carpa es podien veure els logos de 25 empreses tecnològiques israelianes que hi participaven, així com el rol promotor del Ministeri d’Economia i Indústria d’Israel:

Destaca l’alt nivell de seguretat al voltant de la carpa d’Israel. Tot i que desconeixem a quina empresa pertanyia el personal de seguretat, aquestes persones portaven uniformes similars als d’altres pavellons; per tant, inferim que eren treballadors contractats pel MWC. No s’ha detectat aquest nivell de protecció en cap altra carpa de país, excepte la d’algunes grans empreses com Amazon, Microsoft o NVIDIA. Aquesta seguretat encara crida més l’atenció pel poc moviment a la carpa d’Israel en comparació amb altres. Per què el MWC protegeix així les empreses israelianes?

La distribució de les empreses al pavelló d’Israel també ha diferit notablement de la d’altres carpes d’estats. Tot i que moltes empreses eren accessibles des dels passadissos, en el cas d’Israel hi havia una sala interior per a algunes d’aquestes empreses resguardada per un taulell de recepció custodiat per dos persones que formaven part de l’organització dins de la pròpia carpa.

A l’interior de la carpa hem trobat algunes empreses com Tupaia, NewPhotonics, EdgeHawk, Symmetrium, Allot, CGS Tower Networks, Puresight, Galileo Satellite Navigation, FirstPoint o Flycomm. Tot i la gran varietat d’empreses crida l’atenció l’ escassa afluència: només s’han vist treballadores i representants de les pròpies empreses i en alguns casos no hi hem trobat a ningú.

En les fotografies següents es pot apreciar aquesta zona interior de la carpa d’Israel, ocupada principalment per persones treballadores o representants de les empreses, amb poc moviment de visitants.

Identifiquem almenys 9 empreses participants amb llaços amb l’entramat militar israelià

1.Wearable Devices

El producte estrella de Wearable Devices és Mudra, una eina d’alta precisió desenvolupada per la pròpia empresa capaç de captar els senyals elèctrics que el cervell envia als nervis del canell, permetent que l’usuari enviï ordres digitals a dispositius sense haver de realitzar cap moviment físic amb els dits.

Hi ha alts indicis que l’exercit israelià pugui haver utilitzat aquesta tecnología per a ús militar. El 2023, Wearable Devides va signar un acord amb una “leading global defense company” per dissenyar una prova de concepte de Mudra, la seva tecnologia “touchless” gestual, per a ús de defensa. El 2024 l’empresa va afirmar que va lliurar tecnologia “custom” per a una empresa global de defensa, com a part d’aquesta línia de treball.

L’agost de 2025, en ple genocidi, l’empresa va anunciar un projecte d’interfície neural “touchless” per a sistemes tàctics militars, explícitament orientat a permetre que soldats operin sistemes de comunicació/control mitjançant gestos. D’altra banda, la premsa especialitzada en defensa ha emmarcat els seus productes com a prototips per a aplicacions militars i “warfighters” (combatents) i un mitjà israelià de defensa també va presentar el seu projecte com un desenvolupament per a ús militar.

Mudra és una interfície gestual amb SDK i compatibilitat de tipus Bluetooth HID, de manera que podria integrar-se amb sistemes de tercers.

2. HEQA Security

HEQA Security és soci directe de l’empresa estatal IAI (Israel Aerospace Industries). És una de les empreses que conformen la base de l’entramat militar israelià, amb vincles amb el Ministeri de Defensa Israelià. Entre el seu personal directiu i comandaments intermedis es poden trobar perfils profesionals amb llarga trajectòria a l’exèrcit d’Israel.

HEQA Security fa tecnologia de ciberseguretat “quantum-safe”, sobretot criptografia quàntica per distribuir claus d’encriptació mitjançant QKD (Quantum Key Distribution).

3. Gilat Satellite Networks

Gilat Satellite Networks és una de les empreses que ha decidit no visibilitzar la seva presència a la fira mitjançant un estand públic. No obstant, disponia de l’úus de sales per reunions executives totalment tancades. Aquest és un exemple més de com empreses multimilionàries estàn utilitzant el MWC com a pont per enfortir i expandir les relacions comercials de manera privada.

Gilat Satellite Networks (i la seva divisió Gilat Defense) té vincles clars amb l’aparell de defensa israelià, i això inclou contractes directes amb el Ministeri de Defensa d’Israel, orientats a les necessitats operatives de les forces de defensa. El passat juliol va anunciar que el Ministeri de Defensa Israelià li havia otorgat un contracte multimilionari per proveir i integrar els sistemes i serveis de comunicació per satèlit. Gilat també té estretes relacions amb la OTAN, el Departament de Defensa dels Estats Units i grans multinacionals armamentístiques.

4. MTI Wireless Edge

MTI Wireless Edge fabrica antenes militars per a socis israelians i internacionals.

Té vincles clars amb el sector de la defensa israelià, incloent-hi contractes amb el Ministeri de Defensa d’Israel i el subministrament/desenvolupament de solucions d’antenes per a aplicacions militars.

Al juliol de 2025 van anunciar que havien aconseguit nous contractes per valor de 1,6 milions de dòlars amb un client local i dos internacionals . També especificava que els contractes s’executarien durant els següents 20 mesos i que inclouen antenes militars (p. ex. airborne, anti-jamming GPS i beam-forming per a sistemes de gestió de drons).

Aquesta empresa tenia un estand individual però no estava muntat ni hi havia ningú al voltant en el moment de la nostra visita.

5. FirstPoint Mobile Guard

FirstPoint Mobile Guard proporciona solucions de ciberseguretat per a xarxes cel·lulars de ‘grau militar’, un terme que no es refereix a una simple etiqueta comercial, sinó a una infraestructura de comunicacions blindada i independent de les xarxes civils. Aquestes xarxes de grau militar estan dissenyades per operar en “entorns hostils” o zones de guerra on la infraestructura convencional ha estat destruïda o és insegura.

Aquesta tecnologia és la que utilitza el seu soci principal, l’empresa d’armes estatal IAI (Israel Aerospace Industries), per garantir la connectivitat del seu armament. En protegir les comunicacions d’aquesta manera, FirstPoint permet que la IAI desplegui sensors, dispositius connectats i personal de camp en zones de combat amb la certesa que les seves ordres seran invulnerables a la guerra electrònica i la intercepció.

6. DeepKeep

DeepKeep és una startup israeliana que participa en el 4YFN, l’esdeveniment emergent vinculat al MWC. Aquest esdeveniment, concebut com la plataforma de referència per a startups i tecnologies que dominaran el mercat d’aquí a quatre anys, actua en el cas de DeepKeep com una “porta del darrere” per a la introducció de tecnologia de guerra en l’àmbit civil.

Es tracta d’una empresa armamentística seleccionada pel Ministeri de Defensa d’Israel per a la seva promoció internacional, sent presentada com un exponent de l’ecosistema tecnològic que treballa en capacitats de pròxima generació per al “camp de batalla modern”. Segons la seva pròpia publicitat, opera com una plataforma de seguretat per a la intel·ligència artificial (IA) amb l’objectiu de reduir els riscos associats a aquesta tecnologia i generar confiança en el seu ús.

7. Checkpoint

CheckPoint Software Technologies és una de les multinacionals de ciberseguretat més grans del món i un dels pilars de l’ecosistema tecnològic d’Israel. La seva presència al MWC ha estat igual que la de Gilat Satelite Networks ja que no disposen de cap estand públic però sí de diverses sales de reunions executives per poder mantenir reunions i arribar a acords amb altres empreses. La disponibilitat d’aquestes sales es coneix a través de la propia app del MWC on, al buscar aquestes empreses, et porta directament a la zona del pavelló 7 dedicada a les reunions executives.

Radcom, Ironsource, Ceva i MCE systems han seguit el mateix modus operandi, oferint reunions executives a porta tancada i sense publicitar-se de manera oberta al MWC. Es va poder fotografiar la porta d’entrada a la sala executiva de Radcom, apreciant com és una sala totalment privada per d’aquesta manera mantenir la privacitat a l’hora de fer negocis.

8. SpaceCom

Fa molts anys que SpaceCom és un proveïdor de serveis de comunicacions per satèl·lit per al Govern israelià i soci de l’empresa armamentística estatal Israel Aerospace Industries (IAI). El 2025, IAI va presentar una oferta per absorbir Spacecom, el que comportaria que es SpaceCom passes a estar controlada indirectament per l’Estat d’Israel1. Finalment no es va dur a terme però posa en evidència els forts llaços entre l’empresa estatal de defensa i SpaceCom, ja que l’objectiu de IAI era restructurar el deute i salvar d’aquesta manera l’empresa.

9. Symmetrium

Symmetrium és una empresa de ciberseguretat que està especialitzada en la separació de dades en dispositiu mòbils. Tot i ser una empresa de consum majoritàriament civil i quotidià, els seus serveis s’utilitzen per part de les agències de seguretat israelianes per tenir accés a dades confidencials.

Fora del pavelló d’Israel hi havia altres empreses israelianes que disposaven de grans estands propis. Entre elles, d’Allot -empresa de telecomunicacions, que mostrava grans pancartes publicitàries-, Ceragon, DriveNets i FloLive. Aquestes empreses sí que tenien més interaccions amb les persones visitants del MWC, però a l’hora de fer la visita i el monitoratge no vam trobar gaires assistents.

El MWC, una plataforma de legitimació i expansió comercial

La presència d’un pavelló oficial d’Israel en esdeveniments com el MWC, amb més de 37 empreses que formen part d’un ecosistema empresarial que proporciona tecnologia d’ús militar a l’Estat d’Israel, contribueix a normalitzar tecnologies de “grau militar” i de “doble ús” en un context d’apartheid, colonialisme, ocupació i genocidi.

En aquest context, el Mobile World Congress està actuant com una plataforma de legitimació i expansió comercial per a tecnologia que ha estat desenvolupada i testada sobre persones palestines, alhora que invisibilitza aquestes vulneracions dels drets humans del poble palestí.

Permetent que un consorci públicprivat com la Fira de Barcelona serveixi de plataforma comercial per a empreses que subministren tecnologia clau per a aquestes operacions militars, l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya no només incompleixen els seus compromisos amb la societat civil, sinó que també ometen el seu deure de prevenció i faciliten de manera indirecta vulneracions greus de dret internacional humanitari.

Aquest deure de prevenció està descrit en la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi (1948), que obliga els Estats a prevenir-lo i sancionar-lo, i la Cort Internacional de Justícia ha establert que aquest deure s’activa tan bon punt existeix un risc seriós de genocidi conegut o cognoscible per l’Estat. Per tant, s’ha tornat imperatiu arran de les resolucions de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) -cas de Sud-àfrica contra Israel-, en el qual la CIJ ha dictaminat l’existència d’un risc plausible de genocidi a la Franja de Gaza, ordenant mesures provisionals per aturar qualsevol acte de matança o destrucció.

D’altra banda, la normalització forçada de relacions de les nostres institucions amb un Estat investigat per violacions sistèmiques dels drets humans, contrasta amb el malestar de la societat civil davant la presència d’empreses israelianes al MWC.

El 16 de febrer les organitzacions de Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) i La Fira en la Mira van manifestar a través d’una carta oberta, dirigida a l’administració pública la necessitat d’excloure aquestes empreses i qualsevol altra que es lucri del genocidi, el colonialisme, l’apartheid i l’ocupació contra el poble palestí. Un parell de setmanes desprès, el dia 2 de Març persones procedents d’una dotzena d’entitats es van concentrar a l’exterior del Mobile World Congress per reclamar la “prohibició efectiva de pavellons oficials d’Israel a la Fira, així com de qualsevol empresa implicada en violacions greus del dret internacional”. Un centenar d’organitzacions també havia firmat una carta oberta liderada per Setem, Dignité Congo, la Coalició Prou Complicitat amb Israel, la Comunitat Palestina de Catalunya i La Fira en La Mira exigint que es descolonitzi la tecnologia present al MWC.

Des del propi MWC, una part de la plantilla va fer també una crida a no col·laborar en el muntatge de l’estand d’Israel les treballadores van manifestar que “aquesta participació contradiu els compromisos adoptats pel Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de no acollir pavellons israelians ni mantenir relacions oficials amb el seu Govern mentre no respecti el dret internacional humanitari i els drets del poble palestí”. És per això que es van sumar a la sol·licitud d’una “reunió urgent amb el president Salvador Illa, l’alcalde Jaume Collboni, la presidència de Fira de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona”.

Aquest exercici d’auditoria de la societat civil pretén demostrar a les institucions públiques i a la Fira de Barcelona que no poden emparar-se en una suposada neutralitat econòmica per acollir al MWC tecnologies i empreses vinculades a l’ecosistema militar israelià, perquè no són eines ni agents neutres. Tant la societat civil com el dret internacional exigeixen que aquestes institucions adoptin les mesures de diligència deguda necessàries per evitar qualsevol forma de facilitació, tolerància o complicitat amb activitats econòmiques o comercials vinculades a vulneracions greus del dret internacional, en compliment dels seus deures de prevenció, coherència institucional i respecte als drets humans.

Agraïm la recerca de La Fira en la mira.

Professorat, educadors socials, entitats juvenils o monitors de lleure sovint es troben amb una pregunta difícil: com parlar amb joves de racisme, desigualtats, crisi climàtica o drets humans sense caure en discursos abstractes?

Per donar eines concretes a aquests espais educatius, l’Institut NOVACT de Noviolència i el Movimiento por la Paz (MPDL) publiquem cinc manuals amb recursos pedagògics per treballar aquestes qüestions amb joves des d’una perspectiva de drets humans, pensament crític i noviolència.

Recursos educatius per abordar reptes socials amb joves

Els materials ofereixen activitats, dinàmiques de grup i orientacions metodològiques per abordar amb joves alguns dels principals reptes socials actuals: la igualtat de gènere, la justícia ambiental, la lluita contra la pobresa, els drets humans i l’antiracisme.

Cada manual combina una anàlisi del context juvenil amb propostes d’activitats i recomanacions metodològiques pensades per facilitar el treball tant en l’educació formal com en l’educació no formal.

L’objectiu és reforçar la capacitat del jovent per analitzar críticament la realitat, participar en la vida col·lectiva i construir respostes noviolentes davant les desigualtats i les diferents formes de violència.

Consulta els manuals

• Drets humans: manual de recursos per treballar amb joves
• Igualtat de gènere: manual de recursos per treballar amb joves
• Justícia ambiental: manual de recursos per treballar amb joves
• Lluita contra la pobresa: manual de recursos per treballar amb joves
• Interculturalitat i antiracisme: manual de recursos per treballar amb joves

Aquests manuals formen part del projecte “Sí a la Pau: Joves per una pau sostenible i la ciutadania global”, impulsat per l’Institut NOVACT de Noviolència i el Movimiento por la Paz (MPDL), amb el finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

El projecte promou una educació transformadora basada en els drets humans, la justícia social i la participació activa del jovent, i reforça a Catalunya iniciatives com el Programa Vitamina, orientat a impulsar el lideratge personal i comunitari de joves en contextos de vulnerabilitat a través de metodologies d’educació no formal i treball comunitari.

L’assassinat de l’activista feminista i defensora de drets humans Yanar Mohammed, el passat 2 de març a Bagdad, ha provocat una profunda preocupació entre les organitzacions de la societat civil que treballen per la defensa dels drets humans a l’Iraq.

Yanar Mohammed va ser presidenta i cofundadora de l’Organisation of Women’s Freedom in Iraq (OWFI) i una de les veus més reconegudes del moviment feminista iraquià.

Una vida dedicada a la defensa dels drets de les dones

Mohammed va cofundar OWFI l’any 2003 amb l’objectiu de promoure els drets de les dones i combatre la violència de gènere en un context marcat per dècades de guerra i inestabilitat.

Durant més de dues dècades va treballar per protegir dones i nenes que fugien de la violència domèstica, els matrimonis forçats, el tràfic de persones o els anomenats “crims d’honor”. Sota el seu lideratge, l’organització va impulsar una xarxa de refugis segurs en diverses ciutats iraquianes, oferint protecció i suport a centenars de dones en situació de risc.

La seva tasca la va convertir en una figura internacionalment reconeguda en la defensa dels drets de les dones. El 2016 va rebre el Premi Rafto de Drets Humans, que reconeix el compromís de persones i organitzacions que treballen per la defensa dels drets humans en contextos especialment adversos.

Un context de risc per a activistes i defensores

Segons diverses organitzacions de drets humans, aquest assassinat s’inscriu en un patró d’amenaces, intimidacions i atacs contra activistes, periodistes i persones defensores dels drets humans a l’Iraq, en un context marcat per la persistència de la violència i la impunitat.

Aquestes organitzacions alerten que la persistència de la violència i la impunitat continua posant en risc les persones que treballen per la defensa dels drets i les llibertats al país.

La resposta de la societat civil

La Iraqi Civil Society Solidarity Initiative (ICSSI), una xarxa internacional que dona suport a la societat civil iraquiana i de la qual NOVACT és entitat membre, ha condemnat l’assassinat i ha reclamat una investigació independent i transparent que permeti identificar tant els autors materials com qualsevol persona que hagi ordenat, facilitat o encobert el crim.

La xarxa també ha demanat mesures efectives de protecció per a les defensores de drets humans, que continuen desenvolupant la seva feina en un context de risc creixent.

Des de NOVACT expressem la nostra solidaritat amb OWFI, amb les companyes de lluita de Yanar Mohammed i amb la seva família, i ens sumem a les demandes de la societat civil iraquiana perquè aquest crim no quedi impune i perquè es reforcin les garanties de protecció per a les persones que defensen els drets humans.

Podeu llegir el comunicat complet de la xarxa ICSSI aquí

Un total de 110 organitzacions antiracistes, entitats socials i de drets humans de tot l’Estat han signat una carta adreçada als membres del Parlament Europeu en què alerten de l’impacte que el Reglament Europeu de Retorn tindria en els drets fonamentals i reclamen que no prosperi en la votació prevista per al proper mes de març.

Paral·lelament, les entitats impulsores de la iniciativa, AlgoRace Irídia i Novact, juntament amb CEAR i Red Acoge, han remès també una carta a la Presidència del Govern sol·licitant que Espanya es posicioni en contra de la proposta.

Entre les organitzacions signants de la carta adreçada als europarlamentaris hi ha, entre d’altres, SOS Racisme, Espacio Afro, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Metges del Món, Oxfam o el Servei Jesuïta a Migrants. En el text, les entitats alerten que la proposta obre la porta a un model de deportació caracteritzat per la disminució de garanties legals, l’augment de la detenció —afectant també infants— i pràctiques que podrien vulnerar principis bàsics del Dret Internacional, inclòs el principi de no devolució.

Perfilament racial, detencions i ampliació de la vigilància

Així mateix, entre els aspectes més preocupants del Reglament hi ha la introducció de l’obligació als Estats membres de “detectar” persones en situació administrativa irregular. A la pràctica, això significaria l’augment de les identificacions i detencions per perfilament racial com a mesures de detecció.

Concretament, el Reglament que s’està debatent obre la porta a batudes policials en espais públics i privats, incloses oficines i centres d’atenció humanitària gestionats per organitzacions humanitàries. Aquestes batudes intensifiquen la normalització del perfilament racial: controls i verificacions basats en l’aparença, la llengua o l’origen percebut, en lloc de la conducta individual, cosa que condueix a la discriminació cap a comunitats racialitzades. D’altra banda, resulta preocupant el desenvolupament i ús de tecnologia per rastrejar els moviments de les persones i augmentar la vigilància de migrants indocumentats i persones racialitzades.

Les entitats adverteixen que aquestes mesures discriminatòries generen por i trenquen els vincles socials i comunitaris. A més, dificulten l’accés a serveis essencials com la sanitat, l’educació o els serveis socials.

Deportacions a tercers països i centres de retorn externs

A la carta, les organitzacions expressen especial inquietud pel fet que es permeti la deportació a “tercers països segurs” (incloent països amb estàndards dubtosos de protecció dels drets humans, però que han estat inclosos a la llista de “tercers països segurs”, com Egipte, el Marroc o Colòmbia), sense que la persona tingui cap vincle amb el país, així com per la creació de centres de retorn en tercers països.

Un Reglament d’aplicació directa als Estats membres

A més, les entitats adverteixen que, en tractar-se d’un Reglament, el text passaria automàticament a formar part de l’ordenament jurídic dels països de la Unió un cop aprovat.

“Ens preocupa profundament la normalització de mesures que reforcen la criminalització de la migració, el perfilament racial i l’erosió de garanties fonamentals pròpies de l’Estat de dret”, assenyalen les organitzacions signants.

A escala espanyola, les entitats fan una crida als grups polítics del Parlament Europeu i a la Presidència del Govern, als quals s’han adreçat mitjançant una carta, perquè votin en contra del Reglament.

Crida al vot en contra i defensa dels drets humans

En conclusió, en un moment de deriva racista i xenòfoba a les institucions europees i als seus Estats membres, així com de resposta a un fenomen global de criminalització i persecució de les persones migrants, és fonamental mantenir un compromís ferm amb els drets humans de totes les persones, independentment del seu origen i la seva situació administrativa, i amb l’Estat de dret.

Veure carta completa a la Presidència.
Veure carta completa als/les europarlamentaris/àries.

Una jornada al Col·legi de Periodistes de Catalunya analitza com els mitjans informen sobre les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel i reclama més verificació, dades contrastades i fiscalització política.

En ple context de greus vulneracions del dret internacional humanitari contra el poble palestí i de creixent pressió social per un embargament d’armes efectiu, l’11 de desembre el Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir la jornada «Desinformació i embargament d’armes: com informar sobre les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel?», organitzada per l’Institut NOVACT de Noviolència i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en el marc de la campanya Prou comerç d’armes amb Israel.

La sessió, que ara es pot recuperar íntegrament en vídeo, va obrir un espai de reflexió crítica sobre el tractament informatiu del comerç d’armes, posant el focus en les narratives oficials, el paper dels mitjans i la necessitat d’un periodisme que no es limiti a reproduir declaracions institucionals, sinó que contrasti dades, identifiqui omissions i fiscalitzi responsabilitats polítiques.

«La desinformació no és un error: és una mentida planificada»

La taula va estar moderada per Bernat Aragó, investigador en desinformació a NOVACT, que va situar el debat en un context marcat per l’opacitat, el llenguatge tècnic i la pressió política que envolta el sector armamentístic.

Aragó va advertir que «la desinformació no és una confusió ni un malentès, sinó una mentida planificada», i va assenyalar que el diferencial entre el discurs oficial i la realitat del comerç d’armes amb Israel s’ha convertit en un espai central de manipulació informativa.

«Les paraules no paren un genocidi»

Una de les afirmacions més contundents de la jornada la va fer Alys Samson, tècnica a NOVACT i portaveu de la campanya Prou comerç d’armes amb Israel: «Les paraules no paren un genocidi». Samson va subratllar que, malgrat els discursos públics de condemna, les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel no s’han interromput de manera efectiva, i que aquesta contradicció sovint queda diluïda en el relat mediàtic.

Segons va explicar, la campanya Prou comerç d’armes amb Israel, impulsada per la RESCOP (Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina) i formada per més de 600 organitzacions, ha documentat durant anys un patró de mentides, silencis i mitges veritats sobre exportacions, importacions, trànsit de material militar i contractes amb empreses israelianes. Una feina basada en dades públiques i en el treball d’investigació del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Samson també va alertar que el Reial decret llei 10/2025, presentat pel govern espanyol com un embargament d’armes amb Israel, és una mesura parcial i amb nombroses excepcions, que permet mantenir vincles materials amb la indústria militar israeliana.

Xarxes socials, infoxicació i crisi del periodisme

La periodista i investigadora Marta Meneu, de la Universitat de València, va ampliar el focus cap a l’ecosistema digital. Meneu va diferenciar entre informació errònia sense intenció i desinformació deliberada, i va insistir que la clau per analitzar un contingut és preguntar-se quina intenció hi ha al darrere i a qui beneficia.

Va descriure un entorn comunicatiu marcat per la infoxicació, la polarització i els algoritmes, que afavoreixen missatges simplificats i virals, i va advertir que una part de la ciutadania acaba evitant informacions complexes o doloroses, com les relacionades amb Palestina. Davant d’aquest escenari, va defensar la necessitat de reforçar el periodisme de verificació i l’alfabetització mediàtica, així com de dotar les redaccions de més recursos i temps.

Opacitat institucional i fals embargament

En la seva intervenció, Eduardo Melero, professor de dret administratiu i investigador del Centre Delàs, va desmuntar alguns dels principals mites sobre l’embargament d’armes amb Israel. Melero va explicar que existeixen múltiples àmbits de relació armamentística – des de contractes i patents fins a trànsit portuari i projectes de recerca- i que el marc legal actual només en regula una part molt limitada.

També va denunciar la manca de transparència institucional, com ara el caràcter secret de les actes de la Junta Interministerial que autoritza exportacions d’armes, i va alertar que aquesta opacitat dificulta tant la fiscalització ciutadana com el treball periodístic.

Fiscalitzar el relat per defensar els drets humans

La jornada va concloure amb una idea compartida per totes les ponents: en un context de genocidi i greus vulneracions de drets humans a Palestina, el periodisme no pot limitar-se a reproduir relats oficials ni anuncis polítics. Contrastar dades, acudir a fonts independents i posar en qüestió les narratives institucionals és una responsabilitat clau per garantir una informació rigorosa i útil per al debat públic.

Des de NOVACT i el Centre Delàs es va insistir que una cultura informativa exigent és indispensable per fiscalitzar les polítiques armamentístiques i situar la defensa dels drets humans al centre de l’agenda mediàtica.

Aquest diumenge, el diari ARA publica el reportatge “Un combat sense armes”, dedicat a les veus de la resistència civil ucraïnesa amb motiu del quart aniversari de la invasió russa a gran escala. El treball s’ha construït a partir de la xarxa d’organitzacions i testimonis amb què NOVACT col·labora de manera sostinguda sobre el terreny.

Carlos Bodoque, responsable de projectes de NOVACT a Ucraïna, ha acompanyat la periodista durant el viatge i comparteix aquí la seva pròpia crònica. Una mirada directa, sense intermediaris, sobre el que significa viure i resistir en un país en guerra prolongada.

Kyiv: la normalitat sota atac

Quan s’arriba a Ucraïna per sisena vegada en el marc de la invasió a gran escala russa, un ja no rep l’impacte inicial de les sirenes ni dels controls militars. El que colpeja és una altra cosa: la normalitat de viure sota atacs de forma sistemàtica. La gent continua anant a treballar, els itransports públics funcionen, les cafeteries obren…. I, alhora, la guerra ho travessa tot.

Aquest viatge, realitzat gràcies al finançament de l’Ajuntament de Barcelona tenia un objectiu clar: escoltar, aprendre i reforçar aliances amb actors locals que, enmig d’una agressió armada, defensen els drets humans, reforcen la comunitat i vetllen per enfortir la participació democràtica. Però més enllà de l’agenda formal, el que m’emporto és una lliçó sostinguda de dignitat.

A Kyiv, els dies van ser intensos. Els carrers gelats i les baixes temperatures que van arribar a -22 sota zero no ajudaven a fer vida amb “normalitat”. Ens vam reunir amb organitzacions amigues, Sasha Romantsova del Center for Civil Liberties, Igor Semyvolos de l’ Escola Ucraïnesa de Construcció de Pau, Mariya Levonova del Centre of United Actions, Mykola Davydyuk de Factor Bureau… Tots ja convertits en amics i amigues on les converses ja no van només de projectes laborals sino també de qüestions personals i de la duresa amb la que estan afrontant l’hivern sota atacs sistemàtics de les infraestructures energètiques del pais.Tot això mentre les alarmes antiaèries, especialment la dels míssils, interrompien converses i obligaven a baixar a refugis improvisats.

Les tardes, quan el dia enfosquia, era principalment quan senties la guerra de prop a la capital.Era en aquestes hores del dia on s’escoltaven les alarmes antiaèries, els sons dels drons i els dels míssils impactant la ciutat. De fet, des de l’hotel hi va haver algunes nits que vaig veure com els drons eren derribats per l’exèrcit ucraïnés segons abans d’estavellar-se contra un edifci residencial.

Bucha: el territori ferit

A Bucha, el nom ja pesa. És impossible no recordar el que hi va passar durant l’ocupació russa del 2022. Però aquesta vegada hi anàvem a parlar d’una altra dimensió de la guerra: la destrucció ambiental.

Amb activistes de l’organització Green Bucha i personal de l’ Ajuntament vam recórrer zones boscoses afectades per combats, restes de munició, sòls contaminats i infraestructures hídriques malmeses. La guerra no només mata persones; també destrueix ecosistemes, contamina aqüífers i converteix boscos en camps minats. Segons dades del Ministeri de Medi Ambient ucraïnès, milers d’hectàrees han quedat afectades per incendis, explosions i residus tòxics.

El que impressiona és la capacitat d’organització local: mapatge de danys ambientals, esforços comunitaris per recuperar espais naturals… A Bucha vaig entendre que la defensa del territori és també una forma de resistència civil.

Fent comunitat a Kherson. Centre cultural ucraïnès

Kherson: viure sota foc constant

Arribar a Kherson des de Kyiv no és només un desplaçament geogràfic; és un canvi d’atmosfera. El trajecte comença a l’estació ferroviària de Mykolaiv, a poc més d’una hora en cotxe. Baixem del tren i, abans de situar-nos, una alarma antiaèria irromp amb un so metàl·lic, llarg, que ho travessa tot.

El personal de l’estació ens indica el refugi. Baixem unes escales estretes cap a un espai subterrani improvisat. Bancs de fusta, parets gruixudes, cobertura irregular. La gent espera en silenci, amb una naturalitat que desarma.

Quan l’alarma s’atura, la vida reprèn el seu curs amb una rapidesa. Des de Mykolaiv continuem cap a Kherson per carretera. A mesura que ens apropem a la ciutat després de creuar una carretera encerclada per xarxes de pesca per protegir-se dels atacs de drons, els controls per part de l’exèrcit i el servei secret ucraïnés augmenten.

Kherson, alliberada de l’ocupació russa al novembre del 2022, continua sota foc gairebé diari des de l’altra riba del riu Dnièper. La proximitat de les forces russes converteix la ciutat en objectiu constant d’artilleria i drons. El resultat és visible: carrers amplis gairebé deserts, edificis amb finestres tapiades, façanes marcades per impactes i edificis destruits.

El que més sorprèn és que la ciutat sembla suspesa. Al carrer només hi ha persones que fan trajectes curts i necessaris: anar al supermercat, comprar medicaments…. Ningú passeja. Ningú s’atura més del compte. Es redueixen els desplaçaments. Les converses són breus. A Kherson, l’espai públic no és un lloc de trobada; és un espai de trànsit.

Vam parlar amb activistes com en Denys Sukhanov,  que a l’inici de l’ocupació russa organitzava distribució d’ajuda humanitària la gent més necessitada. Vaig tenir el privilegi de formar part d’una sessió del Joc Mafia que en Denys organitza amb gent de la ciutat per seguir connectades. Ens explicaven com planifiquen aquestes sessions del Joc de Rol de forma setmanal en diferents indrets de la ciutat, sabent que poden sonar les sirenes en qualsevol moment. La logística de la vida quotidiana es calcula en funció del risc.

El que m’ha quedat gravat no és un gran esdeveniment, sinó el silenci. Un silenci estrany per a una ciutat d’aquesta mida. Sense trànsit dens, sense terrasses plenes, sense soroll de vida urbana. Només la neu, el gel i el vent, a més d’algun vehicle puntual, i de tant en tant, el record que tot pot canviar en segons.

Sumy: sostenir la vida sota amenaça

La ciutat viu sota l’amenaça recurrent d’atacs amb míssils i drons, i això afecta totes les decisions personals del dia a dia. Recorrent la ciutat amb companys del Dobrobat, voluntaris especialitzats en reparacions d’emergència, i ens van acompanyar a  veure edificis residencials impactats. Façanes perforades, finestres rebentades, balcons esfondrats. Però també finestres tapiades, plàstics protectors, equips treballant per tancar esquerdes abans que arribi el fred més intens.

L’equip de voluntaris de Dobrobat actua ràpid: asseguren estructures, cobreixen obertures, reparen cobertes. No és reconstrucció definitiva; és protecció immediata perquè les famílies puguin continuar vivint-hi. Cada finestra segellada és una barrera contra el fred i cada façana reforçada és un pas per evitar el desplaçament forçat.

Una de les visites més colpidores va ser a un hospital infantil. Les professionals sanitaries continuaven treballen a soterranis habilitats però sense llum natural. Allà hi havia naixements diaris. Garantir el funcionament d’un hospital en aquestes condicions és una afirmació de drets. És dir que, malgrat els atacs, la vida i la salut continuen sent prioritàries.

Enmig d’aquest context, vam visitar també el complex esportiu del club Barsa a Sumy, inspirat pel Barça de Messi. Pot semblar anecdòtic en una crònica de guerra, però no ho és. Veure joves entrenant, corrent darrere d’una pilota, és una imatge potent.

El centre ha adaptat protocols de seguretat, té espais habilitats com a refugi i coordina horaris amb el risc d’alertes. Però continua obert. La vida continua. L’esport, aquí, és molt més que activitat física, és comunitat, és una estona en què el soroll que domina és el d’una pilota i no el d’un míssil.

Edifici residencial destruït a Sumy. Voluntari de Dobrobat i Cristina Mas, periodista del diari Ara.

Resistir també és reconstruir

Ucraïna viu una guerra devastadora, però també és un laboratori de resistència civil. I si alguna cosa he après en aquests dies és que, fins i tot sota les bombes, hi ha qui decideix no renunciar a la vida ni a la dignitat.

I això, en si mateix, ja és una forma de victòria.

La resistència civil ucraïnesa és avui un pilar essencial per sostenir drets i comunitat enmig de la guerra. Donar veu a aquestes iniciatives forma part del compromís de NOVACT amb la noviolència i la seguretat humana.

Aquest diumenge, el reportatge de l’ARA recull també alguns dels testimonis d’aquest viatge.

Amb seu a Erbil (Regió del Kurdistan de l’Iraq) i viatges freqüents a Síria, la persona seleccionada coordinarà els projectes de cooperació, construcció de pau i ajuda humanitària de NOVACT a la regió. Les candidatures es poden enviar fins a l’1 de març de 2026.

A NOVACT obrim convocatòria per incorporar una persona com a Coordinador/a de l’Oficina Regional a l’Iraq i Síria, amb base a Erbil (Regió kurda de l’Iraq – KRI).

La posició té una responsabilitat central: assegurar el bon funcionament del treball que desenvolupem a l’Iraq i Síria, garantint la coordinació dels projectes de construcció de pau, cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària. També assumirà la representació institucional de NOVACT davant donants, entitats sòcies, administracions locals i altres actors amb qui treballem a la regió.

És un rol que combina definició estratègica i gestió quotidiana. Coordinació i seguiment de projectes, supervisió pressupostària, gestió d’equips i oficina, compliment de protocols interns i normatives de donants, presència al terreny i suport a les entitats sòcies locals. Així mateix, participarà en la formulació de nous projectes i en la definició i aplicació de l’estratègia de NOVACT per a la regió.

Busquem una persona amb experiència en cooperació internacional, preferentment en drets humans i construcció de pau, amb coneixement de la regió i domini fluid d’anglès i espanyol. L’alineament amb els principis de noviolència i la sensibilitat envers la perspectiva de gènere són fonamentals.

La posició és a jornada completa (37,5 hores setmanals), amb contracte indefinit com a expatriat/da (6 mesos de prova).

El salari brut anual és d’aproximadament 33.139 euros, més complements de personal expatriat. La incorporació està prevista per al març de 2026.

Data límit per enviar candidatures: 1 de març de 2026 (inclòs).
Cal enviar CV i carta de motivació a: maria.soler@novact.org, indicant a l’assumpte: Posició Coordinador/a d’oficina Regional Iraq i Siria.

Els termes complets de referència es poden consultar aquí.

Amb seu a Amman i viatges periòdics a Palestina, la persona seleccionada assumirà la coordinació dels projectes i la representació institucional de NOVACT a la regió. Les candidatures es poden enviar fins a l’1 de març de 2026.

A NOVACT obrim convocatòria per incorporar una persona com a Coordinador/a de l’Oficina Regional a Jordània i Palestina, amb base a Amman.

La posició té una responsabilitat clara: assegurar el bon funcionament del treball que desenvolupem a la regió, tant en la coordinació dels projectes de cooperació i construcció de noviolència com en la representació davant donants, entitats sòcies i altres actors amb qui treballem a Jordània i Palestina.

Parlem d’una tasca que combina mirada estratègica i gestió quotidiana. Coordinació de projectes, seguiment pressupostari, supervisió d’equips, interlocució institucional, identificació i formulació de noves propostes. I també presència al terreny, viatges periòdics a Palestina i treball estret amb les entitats sòcies locals.

Busquem una persona amb experiència en cooperació internacional, preferentment en drets humans i construcció de pau, amb coneixement de la regió i domini fluid d’anglès i castellà. La sensibilitat envers la perspectiva de gènere i l’alineament amb els principis de noviolència de NOVACT són fonamentals.

La posició és a jornada completa (37,5 hores setmanals), amb contracte indefinit com a expatriat/da (6 mesos de prova).

El salari brut anual és d’aproximadament 33.139 euros, més complements de personal expatriat. La incorporació està prevista per al març de 2026.

Data límit per enviar candidatures: 1 de març de 2026 (inclòs).

Cal enviar CV i carta de motivació a maria.soler@novact.org, indicant a l’assumpte: Posició Coordinador/a d’oficina Regional Jordània i Palestina.

Els termes complets de referència es poden consultar aquí.

Una coalició d’organitzacions liderada per SUDS, NOVACT i el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab —amb el suport de SOMO i Al-Haq— hem presentat avui, 17 de febrer de 2026, una querella als Jutjats d’Instrucció de Madrid contra eDreams. Acusem la multinacional de viatges en línia de promoure i facilitar reserves turístiques als assentaments israelians il·legals situats al Territori Palestí Ocupat (TPO) i al Golan sirià ocupat, i de lucrar-se amb aquesta activitat. L’acció ha estat interposada amb la representació legal de Centre Guernica 37, que actua com a equip jurídic en el cas.

En el seu informe De l’economia d’ocupació a l’economia de genocidi, la relatora especial de les Nacions Unides sobre el territori palestí ocupat, Francesca Albanese, assenyala aquesta activitat comercial i afirma: “les principals plataformes de viatges en línia, que utilitzen milions de persones per reservar allotjaments, es beneficien de l’ocupació, tot venent un tipus de turisme que sosté les colònies, exclou la població palestina, promou el discurs dels colons i legitima l’annexió”.

La querella sosté que, en promoure, facilitar i monetitzar el turisme als assentaments, les plataformes de viatges en línia s’haurien beneficiat presumptament de crims de guerra, incorporant aquests beneficis als seus comptes com si procedissin d’una activitat econòmica lícita. La base jurídica de la querella és l’article 301 del Codi Penal espanyol, que tipifica com a delicte la integració en el sistema financer de beneficis derivats de delictes, inclosos els crims de guerra.

eDreams ODIGEO S.A., una de les empreses de viatges en línia més grans d’Europa, té la seva seu a Espanya i cotitza a la Borsa espanyola. Aquest grup opera marques de viatges molt conegudes com ara eDreams, Opodo, GoVoyages, Travellink i Liligo, que presten servei a milions d’usuaris i usuàries de tot el món amb reserves de vols i hotels i paquets de vacances.

Aquesta querella dona continuïtat a esforços ja iniciats perquè s’investigui el cas. El juliol de 2025, les organitzacions van sol·licitar a la Fiscalia de Madrid que obrís una investigació, però la Fiscalia ho va declinar, al entendre que no existia a Espanya ni a la Unió Europea una prohibició explícita de fer negocis en assentaments il·legals.

Què revela la nostra investigació

La querella es basa en proves recollides per SOMO i el Centre Guernica G37 entre setembre de 2024 i octubre de 2025:

• Setembre de 2024 – juliol de 2025: SOMO i el Centre Guernica G37 van documentar més de 43 anuncis d’allotjaments a hotels.edreams.com, inclosos immobles a Cisjordània, Jerusalem i el Golan sirià ocupat. Diversos anuncis estaven completament disponibles per ser llogats. Vam dur a terme set reserves de prova des d’Espanya entre l’octubre de 2024 i el juliol de 2025, amb pagaments processats i correus electrònics de confirmació enviats per a cadascuna d’aquestes reserves. 
• Setembre de 2025 – octubre de 2025: El 3 de septiembre, eDreams va anunciar públicament que havia deixat d’operar als Territoris Palestins Ocupats i la seva pàgina hotels.edreams.com va quedar fora de servei. SOMO i G37, en una investigació de seguiment, van identificar una altra plataforma: accommodation.edreams.es, que té tota l’aparença de ser un espai d’eDreams ja que està presentat sota la marca eDreams i mostra el logotip de l’empresa. Tot i així, està operada per una empresa diferent,  Travelscape LLC (filial d’Expedia) utilitzant la marca eDreams. El setembre de 2025, 35 anuncis en assentaments romanien actius, i a l’octubre es van completar quatre reserves per a dates futures. La querella sosté que eDreams, tot i que no té la titularitat d’aquesta web, rebia comissions per les reserves utilitzades a través de la mateixa. 

Fer negoci als assentaments no és una zona grisa de la legalitat

Els assentaments israelians són il·legals segons el dret internacional. S’estableixen i es mantenen mitjançant actes que constitueixen crims de guerra, com el trasllat de la població civil de la potència ocupant al territori ocupat, així com l’apropiació i explotació il·legal de terres i recursos naturals. Els anuncis d’allotjaments turístics al Territori Palestí Ocupat no són fets aïllats, sinó un pilar de la dominació racial i d’opressió d’Israel sobre el poble palestí. S’inscriuen en un règim d’apartheid, que fragmenta el territori de forma sistemàtica i despulla el poble palestí.

La Cort Internacional de Justícia, en la seva Opinió Consultiva de juliol de 2024, va reafirmar la il·legalitat dels assentaments israelians i les polítiques d’annexió, i va instar els estats a: “prendre mesures per impedir les relacions comercials o d’inversió que contribueixin al manteniment d’aquesta situació il·legal creada per Israel”. 

El dret penal espanyol, a l’article 611.5 del Codi Penal espanyol, també considera crims de guerra els actes relacionats amb els assentaments, inclosa l’explotació de les terres ocupades. A més, l’article 614 del Codi Penal espanyol castiga tota persona que hagi contribuït a infringir el Dret Internacional Humanitari, inclòs l’article 49 del IV Conveni de Ginebra, que prohibeix la creació d’assentaments en territori ocupat per la potència ocupant.

Amb aquest rerefons jurídic, la querella sosté que els ingressos generats pel turisme als assentaments, incloses les comissions de les plataformes, les taxes de reserva i els ingressos per referits, s’han de tractar com un producte de crims de guerra. 

El model de la plataforma: beneficis sense responsabilitat

El cas se centra en el model de negoci del sector dels viatges en línia, segons el qual eDreams no opera com un proveïdor independent d’allotjament. Segons els seus comptes financers, des del setembre de 2022 el seu negoci hoteler ha depès de l’inventari d’altres plataformes com Booking.com i Expedia, incloent-hi propietats situades en assentaments il·legals. 

A la querella s’explica que, segons aquest model, les responsabilitats i els ingressos es fragmenten entre plataformes i jurisdiccions.

• D’aparença, eDreams controla la marca i la interfície del client, 
• Booking.com o Expedia (Travelscape) s’encarreguen de l’inventari d’allotjaments i processen les transaccions de fons, mentres eDreams obté presubliment els ingressos a través de comissions, comissions per recomanació, publicitat i serveis de posicionament. 

A principis de setembre de 2025, eDreams va anunciar públicament que havia retirat, i que continuaria bloquejant, els anuncis d’allotjaments als assentaments en Territori Palestí Ocupat. Aquest anunci, que va ser fruit de la pressió exercida per la societat civil, va coincidir amb el fet que la web http://hotels.edreams.com deixés d’estar operativa. L’equip d’investigació ha posat de manifest l’enfocament reactiu, més que proactiu, de l’empresa.

Malgrat aquestes accions per part de l’empresa, com s’ha explicat més amunt, l’equip d’investigació va comprovar posteriorment que la marca d’eDreams continuava sent utilitzada en una web que oferia allotjaments en assentaments il·legals. La web és operada per una empresa diferent, Travelscape, però eDreams rebria, suposadament, comissions. Aquest tipus d’acords comercials complexos permet a les empreses continuar generant beneficis al mateix temps que es distancien de responsabilitats. 

Avancem per exigir responsabilitat i rendició de comptes a les plataformes

La retirada dels anuncis no esborra els anys de beneficis, no repara danys ni garanteix que no es tornin a repetir. El cessament de l’activitat presumptament delictiva tampoc exclou la necessitat d’una investigació penal. Sense transparència, supervisió independent i rendició de comptes, la retirada corre el risc de funcionar com una mesura de relacions públiques. Això és el que es pretén aconseguir amb la querella presentada avui a Espanya: rendició de comptes, garanties que no es tornarà a repetir i aplanar el camí per a la reparació de la població palestina i siriana afectada.

Ara demanem als tribunals espanyols que investiguin si les plataformes de viatges en línia s’han beneficiat d’activitats que hagin implicat crims de guerra i actuïn per posar fi a l’activitat i garantir la rendició de comptes, conforme al dret internacional i el dret penal espanyol. 

Aquest cas contra el blanqueig de capitals forma part d’un esforç més ampli per impedir que les agències de viatges en línia puguin facin negoci als assentaments israelians. Aquest esforç inclou accions legals contra Booking.com als Països Baixos (una querella presentada conjuntament amb SOMO) Airbnb a Irlanda i Booking.com i Airbnb a França.

Espanya ha començat a abordar aquest tipus d’activitats a través de declaracions polítiques, com el reconeixement de l’Estat de Palestina, però també amb el desenvolupament de nous marcs jurídics que classifiquen la promoció de béns i serveis dels assentaments com a publicitat il·legal. Recentment, el Ministeri de Consum espanyol va requerir formalment a set plataformes turístiques amb activitats a Espanya que retiressin els anuncis d’allotjaments en assentaments, per ser il·legals sota el nou marc regulador. 

La qüestió crítica ara és si aquests senyals polítics i reguladors aniran seguits de l’obertura d’investigacions a les plataformes turístiques en el marc del dret penal i, en concret, de la lluita contra el blanqueig de capitals.

Respostes de les empreses

SOMO es va posar en contacte amb totes les empreses que s’esmenten en aquest article:

• En un correu electrònic enviat a SOMO el 14 de gener, eDreams va declarar que es prenia “molt seriosament les acusacions [de SOMO]”. L’empresa també va afirmar que la seva “posició corporativa continua sent ferma: eDreams no té la intenció de generar negoci o ingressos d’allotjaments situats als territoris palestins ocupats o al Golan sirià ocupat”, i va afirmar que els anuncis dels assentaments trobats a finals de 2025 “podríen estar vinculats a una integració tècnica externa específica” i eren “discrepàncies tècniques aïllades”, i que l’empresa estava duent a terme una investigació interna per determinar com van aparèixer aquests anuncis al seu inventari.
• El 16 de gener de 2026, Booking.com va escriure a SOMO afirmatn que la seva associació amb eDreams havia acabat el setembre de 2025 i que “ja no té cap tipus de relació comercial o tècnica amb eDreams”.
• Actualment als Països Baixos Booking.com afronta una querella criminal per la seva activitat als assentaments. En comunicacions prèvies mantingudes amb SOMO, Booking.com ha assegurat que les seves activitats no violen les lleis aplicables, inclòs el dret internacional.

Deu retrats i deu testimonis expliquen què passa quan una incursió militar no s’acaba amb el titular, sinó amb una lesió permanent.

La violència no s’acaba quan marxen els soldats. Tampoc quan els mitjans deixen de cobrir els fets. A Cisjordània, moltes de les ferides provocades per incursions militars i atacs de colons es transformen en lesions irreversibles. En amputacions. En mobilitats truncades.

L’exposició “10 Frames Unseen” forma part de la iniciativa Defending Defenders i posa el focus en una conseqüència sovint invisibilitzada: la discapacitat sobrevinguda arran de la violència.

Després de la incursió

Les fotografies, acompanyades de testimonis en primera persona, documenten com una lesió puntual pot convertir-se en una condició permanent en un context marcat per restriccions de moviment i dificultats d’accés a l’atenció sanitària.

“Em pregunto si continuaré viu o si de sobte seré martiritzat. He perdut l’ús de la mà dreta. Em pregunto si rebré tractament i si la meva mà tornarà a funcionar”, diu Amro Abdel Aal, del camp de Balata, 16 anys.

Mirar de front

Cada retrat és fruit d’un treball conjunt entre les persones protagonistes i els fotògrafs i combina imatge i testimoni per garantir que la veu pròpia no quedi diluïda.

Més enllà de la lesió física, la mostra evidencia com la discapacitat en aquest context també està travessada per obstacles estructurals: checkpoints, permisos i dificultats d’accés a tractaments i dispositius d’assistència.

Un projecte amb recorregut

La mostra es va presentar en el marc d’una jornada cultural organitzada per NOVACT i el Palestinian Circus School a Birzeit (Ramallah). Ja ha rebut una proposta per exhibir-se a Jordània, amb la voluntat d’iniciar un recorregut internacional.

Visibilitzar aquestes històries no és un exercici estètic. És una manera de posar el focus en una conseqüència directa i duradora de la violència que continua molt després que la notícia desaparegui.

Una avaluació concebuda com un procés d’aprenentatge, centrada en els processos feministes, la participació i la sostenibilitat en un context de reducció de l’espai cívic.

NOVACT ha obert una convocatòria per a l’avaluació final externa del projecte HARAKA, Avançant pels drets de les dones a Tunísia. L’avaluació no es planteja únicament com un exercici de rendició de comptes, sinó com un procés d’aprenentatge profund, orientat a analitzar pràctiques feministes, dinàmiques col·lectives i la sostenibilitat a llarg termini.

Implementat en partenariat amb les organitzacions feministes tunisianes ATFD i Joussour, HARAKA ha treballat per reforçar el lideratge feminista, l’organització descentralitzada i els mecanismes de protecció de les defensores dels drets humans, en un context de regressió democràtica i d’augment dels atacs contra l’espai cívic.

L’avaluació posarà el focus en:

• Els processos i les metodologies feministes, més enllà de resultats purament quantitatius
• La participació, l’apropiació i la sostenibilitat dels espais col·lectius
• La identificació de lliçons apreses, bones pràctiques i recomanacions operatives
• La cartografia d’aliances feministes regionals com a eina estratègica per a futures intervencions
• Es prestarà una atenció especial al diàleg intergeneracional, a les estratègies de protecció i a la consolidació d’un espai cívic feminista crític, articulat i cohesionat.

NOVACT convida a presentar candidatura a persones o equips avaluadors amb:

• Una sòlida trajectòria en gènere, drets humans i moviments feministes
• Experiència demostrada en avaluacions participatives i orientades a l’aprenentatge
• Coneixement del context tunisià o del nord d’Àfrica

Els Termes de Referència estan disponibles en castellà i francès.
Data límit de presentació de candidatures: 1 de març de 2026 (20.00 h, hora de Tunísia)

• La nova ofensiva al Nord i Est de Síria posa fi a una dècada d’estabilitat relativa, amenaça greument els drets de les minories i desmantella estructures de govern democràtiques, mentre la resposta internacional continua sent insuficient.
• Més de 150.000 persones desplaçades en pocs dies, imposició del control militar i tancament de projectes comunitaris: el Nord i Est de Síria entra en una nova fase d’inestabilitat amb conseqüències greus per a la població civil.
• El tancament temporal de les quatre escoles de futbol de la Hope League, impulsada per Novact, la Fundació Barça i Casa Nostra Casa Vostra, evidencia com l’escalada de violència impacta directament en iniciatives civils de cohesió social i prevenció de la violència impulsades amb suport de la cooperació catalana.

La ràpida escalada de violència al Nord i Est de Síria està posant en risc l’estabilitat assolida durant l’última dècada i els drets fonamentals de les minories del país, especialment de la població kurda.

Segons dades de les Nacions Unides, l’ofensiva de l’exèrcit sirià i de milícies aliades ha provocat el desplaçament de més de 150.000 persones en pocs dies, així com un canvi sobtat del control civil i militar en territoris que fins ara estaven sota l’administració d’autoritats locals i de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF).

Els combats van començar a principis de gener als barris kurds de Sheikh Maksud i Ashrafiyeh, a Alep, i en pocs dies es van estendre cap a zones estratègiques com la presa de Tishreen, Tabqa i Raqqa. L’avanç militar ha anat acompanyat de desercions internes i del suport de lideratges tribals locals a la imposició del control per part del govern central. També d’ingerències com la de Turquia i el canvi estratègic dels Estats Units.

Anuncis polítics sense impacte real

Des de Damasc, el president Ahmed Sharaa va anunciar un alto el foc unilateral i va fer públics diversos decrets, com el reconeixement del kurd com a idioma nacional, la restitució de la ciutadania a persones kurdes apàtrides o la declaració del Newruz com a festa nacional.

Tot i això, aquests anuncis no s’han traduït en una desescalada real del conflicte ni en garanties efectives de participació política per a les minories. Les negociacions entre el govern de transició sirià i les SDF no han aconseguit frenar l’ofensiva ni obrir un espai de diàleg creïble.

Un patró de repressió que es repeteix

La situació al Nord i Est del país s’emmarca en un context més ampli de greus vulneracions de drets humans, com les massacres contra la comunitat drusa al sud de Síria o les matances persistents contra la comunitat alauita a l’oest del país.

Aquest escenari posa en qüestió els acords polítics previs per avançar cap a una sortida negociada al conflicte, acordats sota supervisió internacional, i evidencia una dinàmica en què la imposició per la força substitueix el diàleg polític.

Risc de reactivació de l’Estat Islàmic

La desestabilització actual pot afavorir la reactivació de les cèl·lules de l’Estat Islàmic, així com de la situació d’extrema vulnerabilitat en què queden les presons i camps gestionats fins ara per les SDF, amb milers de combatents i familiars sota custòdia.

Impacte directe sobre projectes civils: el cas de la Hope League

L’escalada de violència i la inestabilitat també ha comportat el tancament temporal de les quatre escoles de futbol comunitari de la Hope League, un projecte impulsat per la Fundació Barça, Escola de Futbol La Caserna, Un Ponte Per, DOZ International, iDare, Casa Nostra Casa Vostra i NOVACT, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, i que es troben emplaçades a les poblacions de Kobane, Raqqa, Tiberspiye i Hassake.

La Hope League treballa a través del futbol comunitari per promoure la convivència, reforçar els vincles col·lectius i prevenir processos de radicalització entre infants i joves, especialment fills i filles de víctimes de l’Estat Islàmic.

Un dels impulsors del projecte, l’exjugador del FC Barcelona i membre de La Caserna, Oleguer Presas, assenyala que “el tancament d’escoles que treballen per desactivar narratives d’odi i violència, oferint alternatives positives d’identitat i pertinença, és una notícia greu i profundament preocupant”.

També remarca que “no es tracta només del tancament d’un projecte comunitari amb ampli suport social a la regió, sinó d’una iniciativa que compta amb el suport i el finançament de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Crida urgent a les institucions europees i governs

En aquest context, el director de NOVACT, Luca Gervasoni, adverteix que l’actual escalada evidencia el fracàs de la via militar i reforça la necessitat d’una desescalada immediata, amb un alto el foc efectiu i la represa de negociacions mediades que garanteixin la participació política de totes les comunitats sirianes.

Per tot això, NOVACT fa una crida urgent a les institucions europees, espanyoles i catalanes perquè:

• Exigeixin el cessament immediat dels combats i un alto el foc que permeti reprendre les negociacions i la protecció de la ciutadania.
• Apostin de manera clara per una sortida pacífica i democràtica, construïda per la pròpia societat siriana, amb participació efectiva de tota societat civil, incloent les minories, i garanties de drets humans.
• Reforcin el multilateralisme, la diplomàcia i la construcció de la noviolència, rebutjant qualsevol doble estàndard en l’aplicació del dret internacional.
• Donin suport a mecanismes internacionals independents d’observació i verificació que contribueixin a la protecció de la població civil, la transparència política i la prevenció d’una nova escalada de violència.
• Donin suport a les iniciatives de la societat civil siriana, especialment les liderades per joves i dones, per tal de treballar la cohesió social, combatre els discursos d’odi i promoure una pau justa i inclusiva.
• Contribueixin al desenvolupament sostenible de la regió incloent oportunitats laborals, educatives, culturals i esportives, entre d’altres, per les comunitats del NES.