Amb base a Tunis i viatges periòdics al Sàhara Occidental, la persona seleccionada coordinarà els projectes de construcció de pau i cooperació al desenvolupament que NOVACT impulsa a la regió. La convocatòria està oberta fins al 9 de juny de 2026.

A NOVACT obrim convocatòria per incorporar una persona com a Coordinador/a de les oficines de Tunísia i el Sàhara Occidental, amb base a Tunis.

La persona seleccionada serà responsable d’assegurar el bon funcionament dels equips i dels projectes que NOVACT desenvolupa a Tunísia i el Sàhara Occidental, vetllant per la coordinació dels projectes de construcció de pau i cooperació al desenvolupament.

La posició combina seguiment estratègic i gestió quotidiana: coordinació de projectes, supervisió d’equips i oficines, seguiment pressupostari i representació institucional davant donants, entitats sòcies i altres actors presents a la regió.

També participarà en la definició i implementació de l’estratègia de NOVACT al Magrib i en la formulació de nous projectes.

Perfil i candidatura

Busquem una persona amb experiència en cooperació internacional, preferentment en drets humans i construcció de pau, amb experiència de treball a la regió i domini fluid del francès i el castellà.

Les persones interessades han d’enviar el seu CV i una carta de motivació personalitzada a lucille@novact.org indicant a l’assumpte: “Posición Coordinador/a de oficinas Túnez y Sáhara Occidental”.

La data límit per enviar candidatures és el 9 de juny de 2026 (inclòs).

Els termes complets de referència es poden consultar aquí.

Quan les empreses transnacionals operen en territoris ocupats o en contextos de conflicte armat, la seva activitat rarament és neutral. Des de NOVACT, juntament amb SUDS i l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (ODHE), hem impulsat una formació gratuïta i online per entendre com operen aquests mecanismes d’impunitat, quins impactes tenen sobre els drets humans i quines eines existeixen per fer-hi front.

En l’arquitectura jurídica internacional actual, les empreses transnacionals sovint operen en contextos on els mecanismes de supervisió i rendició de comptes són febles o inexistents. Quan això passa en territoris ocupats o en contextos de conflicte armat, les conseqüències s’agreugen.

Les inversions i els grans projectes d’infraestructures poden acabar consolidant la presència de potències ocupants, normalitzant situacions il·legals i legitimant violacions flagrants del dret internacional.

Des de NOVACT fa anys que treballem en la intersecció entre activitat empresarial, drets humans i conflicte. Aquesta formació neix de la necessitat de posar eines concretes a disposició de persones i col·lectius que vulguin entendre aquestes dinàmiques i reforçar la seva capacitat d’incidència.

Quatre mòduls, de la diagnosi a l’acció

El programa s’estructura en 20 hores de formació distribuïdes en quatre mòduls:

Mòdul 1 — Drets humans i activitat empresarial en contextos d’ocupació
Amb Alejandra Durán i Beatriz Felipe (CICrA Justícia Ambiental).

Mòdul 2 — Regulació empresarial i mecanismes internacionals
Dels Principis Rectors de l’ONU fins a un possible tractat vinculant internacional, amb Daniel Iglesias Márquez i Estrella del Valle Calzada.

Mòdul 3 — Polítiques públiques, drets laborals i cadenes de valor
A càrrec de Lina M. González, especialista en conflictes armats i compra pública responsable a l’Ajuntament de Barcelona.

Mòdul 4 — Alternatives i bones pràctiques
Perspectives des de l’economia, els béns comuns i els ecofeminismes amb Júlia Martí Comas (Observatori del Deute en la Globalització).

A qui va dirigit

El curs està especialment pensat per a professionals de la cooperació internacional, investigadors i investigadores, periodistes, activistes, defensores de drets humans i persones interessades en l’agenda global d’empresa i drets humans.

Informació pràctica
Durada: 20 hores
Modalitat: 100% online
Cost: gratuït
Plataforma: Digital Organising

En un context marcat per la impunitat corporativa i la manca de mecanismes efectius de rendició de comptes, aquesta formació busca aportar eines útils per entendre aquestes dinàmiques i reforçar la incidència des dels drets humans.

Inscriu-te aquí

Un intel·lectual de la resistència anti-Trump als Estats Units i una estratega de pau iraniana que va incorporar les dones a l’agenda global de seguretat de l’ONU. Dues trajectòries diferents, una mateixa urgència: com fer front als nous autoritarismes sense assumir que més guerra és la resposta.

El 27 de maig, a les 18.30 h, el Hub Social de Barcelona acollirà la conversa Ni guerra, ni tirans: repensar el poder i la pau en temps de conflicte. Dos ponents que no parlen dels autoritarismes des de la distància acadèmica: els han viscut, els han estudiat des de dins i fa dècades que treballen alternatives polítiques i socials davant la violència i l’exclusió.

john a. powell va créixer als Estats Units en plena segregació racial. Des de la Universitat de Berkeley, porta dècades estudiant l’alteritat, el mecanisme pel qual el poder autoritari sobreviu creant un “nosaltres” contra un “ells”, i la pertinença com a resposta: construir societats on tothom hi tingui lloc. Ha estat una de les influències intel·lectuals del moviment Black Lives Matter i de la resistència civil al trumpisme.

Sanam Naraghi-Anderlini és iraniana i fa més de 25 anys que treballa en construcció de pau en contextos de conflicte. L’any 2000 va participar en la redacció de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de l’ONU, la primera que incorporava formalment les dones a l’agenda global de pau i seguretat. Dirigeix ICAN, una xarxa internacional de societat civil activa en més de 40 països. La seva posició és clara: contra el règim dels aiatol·làs, però també contra qualsevol intent d’instrumentalitzar el sofriment iranià per justificar més bombes i més guerra.

L’acte està organitzat per BCN4Peace, un nou espai impulsat per l’ICIP, el Centre Delàs i NOVACT, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

La conversa tindrà lloc el 27 de maig a les 18:30h al Hub Social (carrer Girona, 34, Barcelona). Les places són limitades. Inscripcions obertes aquí.

El pròxim 28 de maig, NOVACT i Irídia organitzen una jornada per analitzar què implica l’entrada en vigor del Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA) i del nou reglament de deportació. Dues normatives que consoliden un model en què la detenció, la criminalització i les deportacions ocupen un lloc central en la gestió de les migracions .

La trobada posarà el focus en com aquest marc es tradueix en pràctiques concretes: des del perfilament racial fins a l’augment de la violència policial o la privació de llibertat en contextos migratoris.

Arriba, a més, en un moment clau. El PEMA entrarà en vigor el 12 de juny, però encara no s’ha explicat de manera clara com s’aplicarà a l’Estat espanyol ni com es garantirà la protecció de les persones afectades . En paral·lel, es preveu una intensificació de pràctiques discriminatòries i racistes, tant a escala europea com en l’àmbit local .

En aquest context, la jornada vol contribuir a entendre què està en joc i generar espais de debat davant un escenari que pot tenir impactes directes en drets humans.

Drets humans, control policial i resistències

El programa s’organitza en dos espais.

El primer abordarà la relació entre racisme, pràctiques policials i política migratòria, amb aportacions de persones com Blanca Garcés (CIDOB), Olivia Sundberg (Amnistia Internacional) o Youssef M. Ouled (Algorace), que situaran el context polític i l’impacte en les pràctiques policials.

El segon posarà el focus en la detenció i la privació de llibertat en les arribades marítimes, amb experiències i anàlisi de Sani Ladan, Silvina Gorsky o Sara Trigo, entre d’altres, per abordar la connexió entre control migratori, sistema penal i estratègies de resistència.

Informació pràctica

La jornada se celebrarà el 28 de maig de 2026, de 16.00 a 19.30 h, a La Lleialtat Santsenca.

Per assistir-hi, cal inscriure’s prèviament a través d’aquest formulari.

El programa complet i el tota la informació de la jornada es poden consultar aquí.

L’Institut Novact de Noviolència expressa la seva solidaritat i suport a la Lliga Tunisiana de Defensa dels Drets Humans (LTDH), després de la decisió de suspendre les seves activitats durant un mes.

La LTDH és una de les organitzacions més rellevants en la defensa dels drets humans al món àrab i africà, i un referent internacional en la protecció de drets. Va ser reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau l’any 2015 com a part del Quartet per al Diàleg Nacional de Tunísia.

Aquesta suspensió s’inscriu en un context de creixent pressió i restricció sobre la societat civil tunisiana, especialment contra les organitzacions que defensen l’espai cívic i les llibertats civils i polítiques.

Des de Novact denunciem aquesta criminalització i els intents de silenciar organitzacions independents. Es tracta d’una situació especialment preocupant, que posa en risc la defensa dels drets i llibertats fonamentals.

Malgrat aquest context, les organitzacions de la societat civil continuen sent actors clau en la protecció dels drets de la ciutadania i en la defensa de les llibertats a Tunísia.

En les properes setmanes, l’Institut Novact de Noviolència convoca un cicle de mobilitzacions per defensar que no volem ni guerres, ni tirans. El 26 d’abril a les 12 h, a la plaça Universitat de Barcelona, convoquem la mobilització “Contra la guerra, tombem el rearmament”, juntament amb organitzacions socials, sindicats, moviments i col·lectius compromesos amb la pau justa. Ens mobilitzarem també el 16 de maig, en el marc del dia de la Nakba, i el 14 de juny a Brussel·les, en una jornada europea per exigir un canvi de prioritats. Fem una crida a participar en aquests espais i a omplir els carrers davant la guerra i l’autoritarisme.

 

En un temps marcat pels genocidis, el rearmament i noves derives autoritàries, els líders autoritaris prometen ordre i seguretat mentre restringeixen drets i espais democràtics.

En moltes parts del món assistim a la mateixa dinàmica: s’alimenta la por i el conflicte, es construeixen enemics i es desmantellen les institucions democràtiques.

Per a nosaltres, la resposta no pot ser la resignació. La democràcia només viu si les persones participen, s’organitzen, construeixen solidaritat i imaginen alternatives.

La seguretat no es construeix amb armes

L’espiral bèl·lica que travessa el món és una de les senyals més evidents de la crisi actual. El retorn de la guerra com a instrument ordinari de la política internacional produeix mort, destrucció i inestabilitat, sense alliberar els pobles ni resoldre els conflictes.

Al mateix temps, creix la pressió per augmentar la despesa militar. La Unió Europea ha posat en marxa plans que preveuen centenars de milers de milions d’euros per al rearmament, mentre es relaxen normatives ambientals i socials per afavorir la indústria armamentística.

Són recursos que es resten als drets, al treball, a la cura dels territoris i a la transició ecològica.

Per això afirmem amb força que la seguretat no es construeix amb armes, sinó amb seguretat compartida, desarmament, justícia social, cooperació entre pobles i respecte pel dret internacional.

Defensar el dissens i els espais socials

El creixement de l’autoritarisme no afecta només els conflictes internacionals. En molts països es redueixen els espais de llibertat i de participació democràtica.

Atacs a la llibertat de premsa, criminalització del dissens, repressió dels moviments socials i de l’activisme: són tendències que veiem cada cop més també a Europa.

En aquest context, els espais socials i culturals independents tenen un paper fonamental. Són espais de participació, de suport mutu, de producció cultural accessible i de construcció de comunitat.

Tot i això, cada cop són més objecte d’atacs, desallotjaments i processos de deslegitimació.

Defensar aquests espais és defensar la democràcia.

Antiracisme i drets de les persones migrants

En els darrers anys, les polítiques migratòries europees han consolidat un sistema cada cop més violent i deshumanitzador.

Sobre les persones migrants i refugiades s’han aplicat polítiques de criminalització, detenció i devolucions. Alhora, s’endureix el règim de control fronterer i l’externalització de fronteres, augmentant la perillositat de les rutes. El Mediterrani s’ha convertit en una de les fronteres més mortals del món.

El moviment antiracista, mentre celebra la regularització extraordinària històrica assolida gràcies a la força de l’acció col·lectiva, continua exigint un canvi radical: la fi de les restriccions discriminatòries a la mobilitat internacional, el tancament dels centres d’internament, la fi dels acords que generen violència i deportació, més apostes polítiques com la regularització i mitjans per fer-les efectives, polítiques d’acollida digna, públiques i universals, la fi de la violència administrativa i la impunitat de la violència institucional racista a les fronteres, i alss nostres pobles i ciutats.

Ni guerres ni tirans: mobilització per la pau i contra el rearmament

Les guerres, la repressió de la dissidència, el racisme i l’autoritarisme avancen junts. Davant d’això, no hi ha neutralitat possible. És moment de sortir al carrer.

Ens sumem al clam global de “No War, No Kings” i el portem aquí: per dir no a la guerra, no al racisme, no al rearmament, no als tirans i no a totes les seves complicitats.

Ens veiem el 26 d’abril a Barcelona, el 16 de maig i el 14 de juny.

Ni guerres, ni tirans.

Obrim una convocatòria per seleccionar una persona o equip consultor que elabori un informe de recomanacions de polítiques públiques a partir d’un procés participatiu amb joves a Espanya, en el marc de la New Agenda for Peace de les Nacions Unides.

Aquesta consultoria s’emmarca en el projecte “Sí a la Paz”, finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i desenvolupat conjuntament amb el Movimiento por la Paz (MPDL). El projecte promou la cultura de pau des d’un enfocament de gènere i de drets humans entre joves de 12 a 25 anys, especialment aquells en situació de risc d’exclusió social.

En aquest context, s’està impulsant un procés participatiu per recollir les percepcions de joves sobre la New Agenda for Peace de les Nacions Unides. A través de tallers deliberatius en diferents comunitats autònomes, es vol analitzar fins a quin punt aquesta agenda respon als seus interessos, necessitats i expectatives.

Un informe per portar les propostes a la pràctica

La persona o equip seleccionat serà l’encarregat d’elaborar un informe de recomanacions de polítiques públiques que tradueixi aquestes aportacions en mesures concretes, tant a nivell estatal com autonòmic.

L’informe posarà el focus en tres àmbits principals: medi ambient i canvi climàtic, gènere i pau.

També incorporarà de manera transversal un enfocament de gènere, interseccional i basat en drets humans, i posarà en valor el paper de la joventut, especialment de les dones joves, com a agents clau en la construcció de pau.

Metodologia i abast

El treball combinarà anàlisi documental, participació en una jornada a Barcelona, entrevistes amb actors institucionals i un procés d’elaboració i validació progressiva de l’informe amb l’equip de NOVACT.

L’informe final tindrà una extensió mínima de 20 pàgines i incorporarà aportacions de joves de diferents comunitats, com Extremadura, Madrid, Cantàbria i València.

Perfil i condicions

Es busca una persona o equip amb experiència en anàlisi de polítiques públiques, elaboració d’informes estratègics i treball en àmbits com la joventut, la construcció de pau i els enfocaments de gènere i drets humans. D’altra banda, la consultoria inclou la participació presencial en una jornada a Barcelona, per la qual cosa és necessari poder-s’hi desplaçar.

El contracte tindrà una durada aproximada de 9 setmanes, entre maig i juliol de 2026, i un pressupost màxim de 3.500 euros.

Com presentar candidatura

Les persones interessades han d’enviar una proposta tècnica i econòmica, el CV i exemples de treballs previs.

Termini: fins al 4 de maig de 2026
Contacte: viola@novact.org

Consulta els termes de referència complets aquí.

El pròxim 27 d’abril, els Lluïsos de Gràcia acolliran una conversa entre el palestí Ahmed Helou i l’israelià Elik Elhanan, membres de Combatants for Peace. Dos recorreguts travessats per la violència i la pèrdua que avui convergeixen en una aposta compartida: treballar plegats per posar fi a l’ocupació i el genocidi.

La trobada, que porta per títol “Palestins i israelians junts per la pau i contra l’ocupació”, posarà en diàleg dues trajectòries marcades pel conflicte, però també per la voluntat de transformar-lo des de la noviolència.

Ahmed Helou ha viscut des de la infància les conseqüències de l’ocupació, incloent-hi el desplaçament, la presó com a detingut polític i la pèrdua de persones properes. Després d’anys vinculat a la lluita, va iniciar un procés de transformació que el porta avui a treballar des de la noviolència.

Per la seva banda, Elik Elhanan, exsoldat de l’exèrcit israelià, es va convertir en objector de consciència i ha participat en iniciatives internacionals contra el bloqueig de Gaza, com la flotilla Estelle. Des d’aleshores, està implicat en diferents espais d’activisme i diàleg. Entre ells, la fundació fa dues dècades de Combatants for Peace, un moviment de base format per excombatents palestins i israelians que han deixat les armes i treballen conjuntament des de la noviolència, el reconeixement mutu i la defensa dels drets.

La sessió estarà conduïda per Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau, i comptarà amb la benvinguda institucional de Sílvia Plana, responsable d’Aliances estratègiques de l’ICIP.

Organitzen l’activitat l’ICIP, FundiPau, NOVACT i els Lluïsos de Gràcia. Hi haurà servei de traducció simultània.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Davant de l’extrema fragilitat de l’actual alto el foc entre l’Iran i els Estats Units, i de la persistència de la impunitat dels Estats Units i Israel a l’hora de dur a terme atacs militars, l’Institut Novact de Noviolència expressa una profunda preocupació per l’accelerada erosió del dret internacional i considera que aquest és un moment decisiu perquè Europa posi fi a la seva complicitat amb els greus crims que s’estan cometent.

El col·lapse de les negociacions no és només un revés diplomàtic; reflecteix una fallada sistèmica més profunda i posa en evidència la volatilitat del moment actual. Dissol qualsevol il·lusió d’estabilitat i fa imprescindible que la Unió Europea posi fi a la seva complicitat amb la guerra —i amb qui la perpetra— abans que es tanqui completament la finestra per a la diplomàcia.

El que estem presenciant no és una crisi aïllada, sinó un canvi més ampli en l’ordre global. Ens trobem en una cruïlla marcada per una “poliguerra”, definida per polítiques de rearmament, derives autoritàries i conflictes interconnectats. En diferents contextos, líders autoritaris prometen ordre i seguretat mentre restringeixen drets, construeixen enemics i debiliten les institucions democràtiques. L’espiral de guerra —des dels atacs militars dels EUA i Israel contra l’Iran i el Líban fins a l’agressió de Rússia a Ucraïna i el genocidi continuat d’Israel a Palestina— assenyala una crisi profunda del sistema internacional. La guerra es torna a normalitzar com a eina política, generant només mort, opressió i inseguretat.

Una crisi humanitària d’una magnitud alarmant

L’agressió militar dels EUA i Israel contra l’Iran, duta a terme en plena negociació nuclear, marca —una vegada més— un precedent perillós. És la segona vegada en menys d’un any que l’Iran és atacat enmig de converses diplomàtiques, minant els fonaments mateixos de la negociació de bona fe i de la resolució pacífica de conflictes recollits a la Carta de les Nacions Unides. Els atacs han provocat la mort de figures polítiques i d’unes 2.000 persones, incloses més de 160 nenes. Lluny d’aconseguir un canvi de règim, aquestes accions han alimentat l’escalada regional, amb atacs iranians a bases nord-americanes, interrupcions a l’estret d’Ormuz i atacs contra infraestructures civils crítiques, incloses plantes dessalinitzadores, amb conseqüències de gran abast per a la seguretat energètica global, la inflació i els sistemes alimentaris.

Aquesta escalada s’ha d’entendre en un context més ampli de violència i repressió sistèmica. La població iraniana ha patit dècades de greus vulneracions dels drets humans a mans del seu propi govern. Tanmateix, com han reiterat experts internacionals en drets humans, la protecció de la població civil i la prohibició de l’ús il·lícit de la força no són principis condicionals. El dret internacional no pot aplicar-se de manera selectiva ni instrumentalitzar-se. Les vulneracions d’un actor no justifiquen les d’un altre. En aquest context, determinades accions dutes a terme per l’Iran —incloent-hi atacs contra objectius civils, vaixells comercials i infraestructures indispensables com les plantes dessalinitzadores— poden constituir greus vulneracions del dret internacional humanitari i, en alguns casos, crims de guerra. Defensar la universalitat del dret internacional és essencial per evitar la normalització d’un cicle d’impunitat que posa en risc creixent la vida de la població civil.

Al Líban, les operacions militars israelianes han obligat més d’un milió de persones a fugir de casa seva. Des del març, més de 1.888 persones han estat assassinades, incloent-hi 130 infants, 102 dones i 57 professionals sanitaris. Només el 8 d’abril, més de 300 persones van morir i més de 1.150 van resultar ferides arran d’intensos bombardejos en zones densament poblades, inclosa Beirut. Alhora, el genocidi d’Israel a la Franja de Gaza i a Cisjordània continua, amb poblacions sotmeses a violència sistemàtica, destrucció d’infraestructures i una vulnerabilitat extrema.

Els equips de NOVACT mantenen un contacte estret amb organitzacions de la societat civil a l’Iraq, Síria, Palestina i el Líban. La informació que ens arriba dels nostres socis i aliats a la regió és profundament alarmant: una situació humanitària que es deteriora ràpidament, marcada per la destrucció generalitzada, el desplaçament i el col·lapse dels serveis essencials. Alhora, els nostres aliats no només demanen més suport humanitari, exigeixen acció política decidida. Ho tenen clar: mitigar el patiment no és suficient. Cal posar fi a la complicitat que permet crims de guerra i vulneracions del dret internacional. Aquest és un moment crític per actuar i trencar definitivament amb aquestes dinàmiques.

Europa: de la complicitat a la responsabilitat

La Unió Europea ja no pot amagar-se darrere d’expressions de “profunda preocupació”. Com a principal soci comercial d’Israel i actor clau en el comerç global d’armes, Europa no és un espectador, sinó un facilitador actiu —a través dels seus vincles econòmics i del seu paper en el subministrament i adquisició d’armes de poders que actualment cometen crims de guerra a l’Orient Mitjà. Tal com adverteix el director de Novact, Luca Gervasoni Vila: “Durant dècades, els responsables de crims de guerra han intentat negar la seva responsabilitat, al·legant ignorància o presentant les vulneracions com errors no intencionats. El que ha canviat avui és molt més preocupant: els governs autoritaris ja no intenten justificar les seves accions dins de marcs legalscada cop més, desestimen, ridiculitzen o desafien obertament les normes dissenyades per protegir la població civil. Europa ha de prendre ara una decisió fonamental: o el dret internacional continua sent un marc vinculant i exigible, o es converteix en una referència buida sotmesa a la política de poder. Permetre que aquesta erosió continuï equival a acceptar el col·lapse de la protecció civil com a principi universal. Ha arribat el moment de posar fi a la complicitat.”

La fragilitat de les negociacions actuals demostra que “esperar i veure” és un risc que no ens podem permetre. Fem una crida a la Unió Europea a:

• Condemnar públicament totes les vulneracions del dret internacional, independentment de qui les cometi, i exigir el cessament immediat de totes les operacions militars en curs, posant fi a qualsevol implicació directa o indirecta en conflictes que vulnerin el dret internacional.
• Suspendre immediatament l’Acord d’Associació UE–Israel. Les relacions comercials no poden continuar mentre es cometen amb impunitat els crims més greus del dret internacional.
• Imposar un embargament d’armes integral a tots els estats responsables de greus vulneracions del dret internacional humanitari, amb prioritat immediata sobre Israel.
• Posar fi al paper d’Europa en l’economia global d’armes que alimenta els conflictes.
• Donar suport actiu a la desescalada regional mitjançant vies polítiques i diplomàtiques.
• Garantir la protecció plena de la població civil i de les infraestructures essencials.
• Donar suport a processos polítics inclusius i basats en drets.
• Reduir la dependència estructural d’Europa de sistemes militaritzats i basats en combustibles fòssils.

La democràcia només pot sobreviure quan la ciutadania participa, s’organitza i construeix alternatives. Defensar el dret internacional i protegir les persones més vulnerables no és una opció política, és una obligació legal i moral.

Europa ha de prendre ara una decisió clara: continuar facilitant la guerra i la impunitat, o defensar els principis que diu representar.

L’era de la complicitat ha d’acabar.

El moment d’actuar és ara.

La denúncia insta la Fiscalia a investigar la possible responsabilitat penal de la direcció de CAF per la seva implicació en una infraestructura vinculada als assentaments en territori ocupat.

Una coalició d’organitzacions de la societat civil ha presentat una denúncia davant la Fiscalia contra el Consell d’Administració de Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF), així com contra directius de sis filials, per la implicació de l’empresa en la construcció, operació i manteniment del Tren Lleuger de Jerusalem (JLR).

La denúncia, registrada el 18 de febrer de 2026, està promoguda per NOVACT, la Comunitat Palestina de Catalunya, el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab, ODESCA, Paz con Dignidad i SUDS, representades pel Centro Guernica 37.

Una implicació estructural en el projecte

Segons el document presentat davant la Fiscalia, CAF, amb seu al País Basc, ha estat involucrada en el desenvolupament del projecte des de 2019 amb un paper que va molt més enllà d’una col·laboració puntual: és responsable d’ampliar la Línia Vermella del JLR, construir la Línia Verda, subministrar i remodelar trens, i desplegar sistemes de senyalització, energia i comunicacions.

A més, opera i manté totes dues línies a través d’una empresa conjunta en la qual posseeix una participació del 50%, sota contractes que duren entre 15 i 25 anys.

CAF, en consorci amb l’empresa israeliana Shapir, ha exercit un paper central en el desenvolupament i operació del Tren Lleuger de Jerusalem (JLR), prestant serveis clau sense els quals el projecte no hauria assolit la seva fase actual. La implicació de CAF és estructural i indispensable per al funcionament i l’expansió del sistema de tren lleuger, no només pel seu abast tècnic. La denúncia afirma que la infraestructura connecta els assentaments israelians a la Jerusalem Est ocupada entre si i amb Jerusalem Oest, reforçant la seva integració i creixement mentre aprofundeix en la fragmentació dels barris palestins.

També argumenta que les activitats de CAF en relació amb el Tren Lleuger de Jerusalem contribueixen presumptament a la consolidació de l’annexió il·legal de Jerusalem Est per part d’Israel; al manteniment i l’expansió dels assentaments il·legals d’Israel en territori palestí ocupat; i al manteniment de pràctiques discriminatòries i inhumanes per part d’Israel contra la població palestina.

Base legal i responsabilitat a l’Estat espanyol

Des d’un punt de vista legal, la denúncia sosté que les accions de CAF podrien recaure sota diverses disposicions del Codi Penal espanyol relatives a delictes contra persones protegides en conflicte armat. Aquestes inclouen conductes vinculades a la participació en el trasllat de la població de la potència ocupant a territori ocupat, el manteniment de pràctiques discriminatòries i infraccions del Quart Conveni de Ginebra.

Les organitzacions denunciants també subratllen que l’Estat espanyol té jurisdicció en aquest cas, ja que CAF és una empresa amb seu a l’Estat espanyol, els seus òrgans de decisió estan subjectes a la legislació espanyola i els directius esmentats en la denúncia són ciutadans espanyols. Al seu parer, això també trasllada la responsabilitat a les autoritats espanyoles d’actuar davant possibles violacions del dret internacional humanitari i d’investigar delictes als quals les empreses espanyoles puguin estar contribuint.

A l’espera de la resposta de la Fiscalia

La denúncia arriba després d’anys d’advertències sobre els riscos legals i reputacionals del projecte. Malgrat això, l’empresa ha mantingut la seva implicació, incloent-hi la inauguració de l’ampliació de la Línia Vermella el 9 de març de 2025. A més, el setembre de 2025, CAF va ser inclosa en la base de dades de les Nacions Unides d’empreses vinculades a activitats en els assentaments il·legals d’Israel.

La Fiscalia ens ha confirmat la recepció de la denúncia i l’obertura d’una investigació sobre aquesta. Les organitzacions denunciants demanem que la Fiscalia acordi, a la vista de les proves aportades i dels resultats de la seva investigació, portar el cas a l’Audiència Nacional i denunciar els fets davant aquest òrgan judicial.

​​Més informació:

• Denúncia presentada contra el Consell d’Administració de CAF pel seu paper en el Tren Lleuger de Jerusalem.
• Nota de premsa en àrab
• Nota de premsa en euskera 

Un grup de joves de Santa Coloma de Gramenet es troba cada setmana durant quatre anys per treballar habilitats que no sempre tenen espai a l’escola: la gestió emocional, la comunicació, la presa de decisions o la manera d’afrontar conflictes.

Aquest és el nucli del Programa Vitamina. I és també el que la Fundació Llegat Roca i Pi ha decidit continuar finançant.

És el segon any consecutiu que la Fundació renova el seu conveni de col·laboració amb NOVACT, consolidant un suport que permet donar continuïtat al grup de Santa Coloma dins d’un programa que compta amb vuit grups actius arreu de Catalunya.

Treballar el que no sempre entra a l’aula

El finançament es destina específicament a aquest grup, amb trobades setmanals i un recorregut de llarga durada. Aquest format permet un acompanyament integral que va més enllà d’intervencions puntuals i busca reforçar les capacitats dels joves per gestionar situacions complexes i mantenir-se vinculats al sistema educatiu.

L’any 2025, nou joves i les seves famílies van completar el segon any dins del programa. Actualment, el grup es troba en una nova fase centrada en el desenvolupament social i emprenedor. Provenen de barris com Fondo, Safarejos, Santa Rosa i Raval.

El treball sostingut té un impacte que supera l’àmbit individual: contribueix a reduir l’abandonament escolar i reforça els vincles amb les famílies i l’entorn, amb efectes en la convivència i la cohesió social.

El paper clau de la Fundació Roca i Pi

La renovació del suport de la Fundació Llegat Roca i Pi és el que permet sostenir aquest procés en el temps. Sense aquest tipus de finançament continuat, programes com aquest difícilment poden mantenir la intensitat i la durada que requereixen.

Aquest suport s’emmarca en el seu programa de convenis amb entitats socials, que aquest any ha inclòs més d’una trentena d’organitzacions.

El proper 14 de juny, NOVACT participarà en la mobilització europea convocada a Brussel·les sota el lema “Welfare, not Warfare”, impulsada per la campanya Stop Rearm Europe conjuntament amb la plataforma belga Stop Militarisation. La convocatòria és una crida a posar les persones al centre davant l’augment de la despesa militar a Europa.

La concentració tindrà lloc a les 14 h a l’estació de Brussel-Noord (Brussels North) i reunirà organitzacions i moviments socials d’arreu d’Europa en un moment marcat per l’escalada de conflictes armats, el debilitament del dret internacional i una aposta creixent per la militarització com a resposta política.

Una setmana de mobilitzacions per canviar prioritats

A més de la mobilització a Brussel·les, del 14 al 21 de juny s’ha convocat una setmana d’acció descentralitzada arreu d’Europa. L’objectiu és traslladar aquesta mobilització als territoris i reforçar una demanda compartida: reduir la despesa militar i apostar per inversions en salut, educació, treball digne, acció climàtica i protecció social.

La campanya també reclama el respecte del dret internacional, el desarmament i una aposta clara per la diplomàcia i la cooperació com a vies per abordar els conflictes.

Des de NOVACT ens hi sumem com a part d’una xarxa d’organitzacions que treballen per la noviolència i la defensa dels drets humans, en un context en què es fa cada cop més urgent reforçar alternatives a la militarització i apostar per la construcció de pau des de la societat civil.