La denúncia insta la Fiscalia a investigar la possible responsabilitat penal de la direcció de CAF per la seva implicació en una infraestructura vinculada als assentaments en territori ocupat.

Una coalició d’organitzacions de la societat civil ha presentat una denúncia davant la Fiscalia contra el Consell d’Administració de Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF), així com contra directius de sis filials, per la implicació de l’empresa en la construcció, operació i manteniment del Tren Lleuger de Jerusalem (JLR).

La denúncia, registrada el 18 de febrer de 2026, està promoguda per NOVACT, la Comunitat Palestina de Catalunya, el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab, ODESCA, Paz con Dignidad i SUDS, representades pel Centro Guernica 37.

Una implicació estructural en el projecte

Segons el document presentat davant la Fiscalia, CAF, amb seu al País Basc, ha estat involucrada en el desenvolupament del projecte des de 2019 amb un paper que va molt més enllà d’una col·laboració puntual: és responsable d’ampliar la Línia Vermella del JLR, construir la Línia Verda, subministrar i remodelar trens, i desplegar sistemes de senyalització, energia i comunicacions.

A més, opera i manté totes dues línies a través d’una empresa conjunta en la qual posseeix una participació del 50%, sota contractes que duren entre 15 i 25 anys.

CAF, en consorci amb l’empresa israeliana Shapir, ha exercit un paper central en el desenvolupament i operació del Tren Lleuger de Jerusalem (JLR), prestant serveis clau sense els quals el projecte no hauria assolit la seva fase actual. La implicació de CAF és estructural i indispensable per al funcionament i l’expansió del sistema de tren lleuger, no només pel seu abast tècnic. La denúncia afirma que la infraestructura connecta els assentaments israelians a la Jerusalem Est ocupada entre si i amb Jerusalem Oest, reforçant la seva integració i creixement mentre aprofundeix en la fragmentació dels barris palestins.

També argumenta que les activitats de CAF en relació amb el Tren Lleuger de Jerusalem contribueixen presumptament a la consolidació de l’annexió il·legal de Jerusalem Est per part d’Israel; al manteniment i l’expansió dels assentaments il·legals d’Israel en territori palestí ocupat; i al manteniment de pràctiques discriminatòries i inhumanes per part d’Israel contra la població palestina.

Base legal i responsabilitat a l’Estat espanyol

Des d’un punt de vista legal, la denúncia sosté que les accions de CAF podrien recaure sota diverses disposicions del Codi Penal espanyol relatives a delictes contra persones protegides en conflicte armat. Aquestes inclouen conductes vinculades a la participació en el trasllat de la població de la potència ocupant a territori ocupat, el manteniment de pràctiques discriminatòries i infraccions del Quart Conveni de Ginebra.

Les organitzacions denunciants també subratllen que l’Estat espanyol té jurisdicció en aquest cas, ja que CAF és una empresa amb seu a l’Estat espanyol, els seus òrgans de decisió estan subjectes a la legislació espanyola i els directius esmentats en la denúncia són ciutadans espanyols. Al seu parer, això també trasllada la responsabilitat a les autoritats espanyoles d’actuar davant possibles violacions del dret internacional humanitari i d’investigar delictes als quals les empreses espanyoles puguin estar contribuint.

A l’espera de la resposta de la Fiscalia

La denúncia arriba després d’anys d’advertències sobre els riscos legals i reputacionals del projecte. Malgrat això, l’empresa ha mantingut la seva implicació, incloent-hi la inauguració de l’ampliació de la Línia Vermella el 9 de març de 2025. A més, el setembre de 2025, CAF va ser inclosa en la base de dades de les Nacions Unides d’empreses vinculades a activitats en els assentaments il·legals d’Israel.

La Fiscalia ens ha confirmat la recepció de la denúncia i l’obertura d’una investigació sobre aquesta. Les organitzacions denunciants demanem que la Fiscalia acordi, a la vista de les proves aportades i dels resultats de la seva investigació, portar el cas a l’Audiència Nacional i denunciar els fets davant aquest òrgan judicial.

​​Més informació:

• Denúncia presentada contra el Consell d’Administració de CAF pel seu paper en el Tren Lleuger de Jerusalem.
• Nota de premsa en àrab
• Nota de premsa en euskera 

Un grup de joves de Santa Coloma de Gramenet es troba cada setmana durant quatre anys per treballar habilitats que no sempre tenen espai a l’escola: la gestió emocional, la comunicació, la presa de decisions o la manera d’afrontar conflictes.

Aquest és el nucli del Programa Vitamina. I és també el que la Fundació Llegat Roca i Pi ha decidit continuar finançant.

És el segon any consecutiu que la Fundació renova el seu conveni de col·laboració amb NOVACT, consolidant un suport que permet donar continuïtat al grup de Santa Coloma dins d’un programa que compta amb vuit grups actius arreu de Catalunya.

Treballar el que no sempre entra a l’aula

El finançament es destina específicament a aquest grup, amb trobades setmanals i un recorregut de llarga durada. Aquest format permet un acompanyament integral que va més enllà d’intervencions puntuals i busca reforçar les capacitats dels joves per gestionar situacions complexes i mantenir-se vinculats al sistema educatiu.

L’any 2025, nou joves i les seves famílies van completar el segon any dins del programa. Actualment, el grup es troba en una nova fase centrada en el desenvolupament social i emprenedor. Provenen de barris com Fondo, Safarejos, Santa Rosa i Raval.

El treball sostingut té un impacte que supera l’àmbit individual: contribueix a reduir l’abandonament escolar i reforça els vincles amb les famílies i l’entorn, amb efectes en la convivència i la cohesió social.

El paper clau de la Fundació Roca i Pi

La renovació del suport de la Fundació Llegat Roca i Pi és el que permet sostenir aquest procés en el temps. Sense aquest tipus de finançament continuat, programes com aquest difícilment poden mantenir la intensitat i la durada que requereixen.

Aquest suport s’emmarca en el seu programa de convenis amb entitats socials, que aquest any ha inclòs més d’una trentena d’organitzacions.

El proper 14 de juny, NOVACT participarà en la mobilització europea convocada a Brussel·les sota el lema “Welfare, not Warfare”, impulsada per la campanya Stop Rearm Europe conjuntament amb la plataforma belga Stop Militarisation. La convocatòria és una crida a posar les persones al centre davant l’augment de la despesa militar a Europa.

La concentració tindrà lloc a les 14 h a l’estació de Brussel-Noord (Brussels North) i reunirà organitzacions i moviments socials d’arreu d’Europa en un moment marcat per l’escalada de conflictes armats, el debilitament del dret internacional i una aposta creixent per la militarització com a resposta política.

Una setmana de mobilitzacions per canviar prioritats

A més de la mobilització a Brussel·les, del 14 al 21 de juny s’ha convocat una setmana d’acció descentralitzada arreu d’Europa. L’objectiu és traslladar aquesta mobilització als territoris i reforçar una demanda compartida: reduir la despesa militar i apostar per inversions en salut, educació, treball digne, acció climàtica i protecció social.

La campanya també reclama el respecte del dret internacional, el desarmament i una aposta clara per la diplomàcia i la cooperació com a vies per abordar els conflictes.

Des de NOVACT ens hi sumem com a part d’una xarxa d’organitzacions que treballen per la noviolència i la defensa dels drets humans, en un context en què es fa cada cop més urgent reforçar alternatives a la militarització i apostar per la construcció de pau des de la societat civil.

Experiències compartides entre activistes de Palestina, Jordània, Tunísia i el Sàhara Occidental apunten a una idea clara: les aliances feministes no passen només per la cooperació, sinó per la construcció d’espais propis, estratègies comunes i veu política.

Les aliances feministes a la regió euromediterrània no es construeixen des d’un únic lloc ni sota una mateixa realitat. Neixen de contextos travessats per l’ocupació, l’autoritarisme o la desigualtat econòmica, però també d’una voluntat compartida de generar respostes pròpies i sostenir lluites col·lectives.

Aquest és el punt de partida dels espais de diàleg que connecten dones activistes de Palestina, Jordània, Tunísia i el Sàhara Occidental. A través d’aquests intercanvis, es posen en comú experiències, tensions i estratègies que permeten llegir els reptes compartits des d’una mirada feminista i política.

Més enllà de la cooperació

Una de les idees que travessa aquestes converses és la necessitat d’anar més enllà dels marcs tradicionals de la cooperació. Tal com apunten les veus participants, l’objectiu no és només rebre suport, sinó reforçar l’autorepresentació política i el paper de les dones com a agents actives de canvi.

En aquest sentit, emergeixen qüestions clau com la relació entre feminisme i altres dimensions polítiques, com la marginalització econòmica o les tensions derivades de la dependència de finançament extern, que poden condicionar les agendes i les formes d’organització.

També es posa en relleu una dimensió sovint invisibilitzada: el treball emocional i de cures que sosté aquestes xarxes. La construcció d’aliances no es limita a l’estratègia, sinó que implica generar espais de confiança, suport mutu i seguretat en contextos marcats per la violència i la repressió.

Aquest tipus d’espais formen part de la feina de NOVACT per promoure aliances i estratègies que reforcin el paper polític dels moviments feministes a la regió.

Documentar per resistir

En paral·lel, es reivindica la importància de documentar aquestes experiències. No només com a registre, sinó com a eina política: documentar és també una forma de resistència i de construcció de relat propi.

En aquest procés, NOVACT actua com a facilitador d’aquests espais, garantint condicions de seguretat i accessibilitat per fer possible el diàleg entre territoris diversos.

Les veus recollides en aquests espais de diàleg apunten a reptes compartits, però també a una direcció clara: la construcció d’aliances feministes basades en l’autonomia, la col·laboració i la capacitat d’incidència política.

En el marc del projecte cultural europeu VIKNO, s’obre una nova convocatòria de residències artístiques a la regió de Ternópil, a l’oest d’Ucraïna, adreçada a artistes d’Espanya, Polònia i Ucraïna.

Les residències tindran lloc en una casa rural situada en un entorn natural, envoltada de bosc, pensada per afavorir la concentració i el treball creatiu. Durant un mes, les persones participants conviuran amb artistes d’altres disciplines, compartint processos i desenvolupant els seus propis projectes en un context de diàleg, intercanvi i col·laboració.

La proposta vol generar un espai on la creació artística neixi de la trobada entre pràctiques, cultures i mirades diverses.

Àmbits de les residències

Cada mes estarà dedicat a un àmbit artístic específic:

Juny de 2026 – arts visuals i art transmedia contemporani
Juliol de 2026 – arts aplicades, inclòs el disseny industrial
Agost de 2026 – pràctiques musicals contemporànies
Setembre de 2026 – creació literària (poesia, prosa, no-ficció i dramatúrgia)

A qui s’adreça

La convocatòria està dirigida a artistes que:

• tinguin ciutadania d’Espanya, Polònia o Ucraïna
• hagin desenvolupat almenys un projecte artístic presentat públicament
• disposin d’un nivell bàsic d’anglès
• puguin desplaçar-se i residir a Ucraïna durant tot el període de la residència

Què ofereix el programa

• Una beca de 750 € per cobrir alimentació i despeses personals
• Allotjament durant tota la residència (habitació individual en un hotel a la comunitat de Hrymailiv, regió de Ternópil)
• Espai de treball per al desenvolupament del projecte
• Suport organitzatiu i logístic durant l’estada
• Participació en activitats públiques i accés al patrimoni cultural i històric de la regió
• Un entorn de convivència amb artistes internacionals i espais de trobada entre disciplines

Dates clau

Data límit de presentació de sol·licituds: 3 de maig de 2026 (23:59)
Comunicació de resultats: 10 de maig de 2026 (per correu electrònic i a través dels canals oficials de l’organització)

Com presentar la sol·licitud

Les persones interessades poden presentar la seva candidatura a través del següent formulari.

Es recomana revisar prèviament les bases completes de la convocatòria.

També es pot consultar informació addicional sobre l’espai on es desenvoluparà la residència.

Per a dubtes sobre la convocatòria, es pot escriure a mfestji@gmail.com amb l’assumpte “Question regarding the ‘Under One Sky’ competition” abans del 15 d’abril de 2026. Les consultes s’han de fer en anglès o ucraïnès.

Addicionalment, des de NOVACT també posem a disposició el correu carlosb@novact.org per resoldre dubtes generals sobre la convocatòria.

Sobre el projecte

“Bajo un mismo cielo: residència artística a Vikno” és una iniciativa internacional que promou la creació artística i el diàleg intercultural, generant espais de col·laboració entre artistes de diferents contextos.

El projecte està impulsat per l’organització ucraïnesa Art Festival “Yi”, amb la col·laboració d’AYA Found (Polònia) i NOVACT (Espanya).

Seguretat

La residència es desenvoluparà en una zona considerada segura per a activitats culturals. L’organització aplicarà protocols de seguretat i farà un seguiment constant de la situació. Les persones participants rebran informació pràctica abans de l’arribada i durant tota l’estada, i es podran introduir canvis en el programa si cal per garantir el benestar i la seguretat.

Finançament

Aquest projecte està cofinançat per la Unió Europea. Els continguts expressats són responsabilitat dels seus autors i no reflecteixen necessàriament la posició de la UE ni de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA).

NOVACT opens a call for an external final evaluation of the project A7MINA! Strengthening the role of Palestinian youth as human rights defenders and in the prevention of gender-based violence in vulnerable communities of the West Bank.

The evaluation will focus on assessing the project’s impact in strengthening youth leadership, promoting human rights and addressing gender-based violence in complex and restrictive contexts. Particular attention will be paid to the role of innovative methodologies —including social arts and digital tools— as well as to the project’s contribution to nonviolent conflict transformation.

The assignment is expected to run for approximately 14 weeks, starting in April 2026, and will cover both field and digital components of the intervention. The total budget available for this evaluation is €9,000 (taxes included).

We are looking for a team with proven experience in evaluating international cooperation projects, strong knowledge of the Palestinian context, and a solid background in gender and human rights-based approaches. Fluency in Arabic and English is required, while Spanish is considered an asset.

The deadline to submit applications is 1 April 2026. Proposals must include a technical and financial offer, as well as the CVs of the evaluation team.

Applications must be submitted following the instructions detailed in the full Terms of Reference.

• • • Download the full Terms of Reference (PDF)

El Diagnòstic del dret a la protesta a l’Estat espanyol 2025, elaborat per la plataforma Defender a quien Defiende, alerta d’un enduriment de la repressió i la criminalització de la protesta, amb especial impacte en les mobilitzacions en solidaritat amb Palestina, habitatge i antifeixisme.

El dret a la protesta a l’Estat espanyol travessa un moment d’intensificació de la repressió. Així ho constata el nou informe anual Diagnòstic del dret a la protesta a l’Estat espanyol 2025, elaborat per la plataforma Defender a quien Defiende, presentat aquest 26 de març a Madrid, que documenta 380 casos el 2025, un 66,7 % més que l’any anterior.

Aquest augment no només respon a una major mobilització social, sinó també a un enduriment de la resposta repressiva, que creix tant en volum com en intensitat.

Palestina, habitatge i antifeixisme: els àmbits més afectats

La repressió es concentra principalment en tres àmbits de mobilització. Per segon any consecutiu, les protestes en solidaritat amb Palestina són les més afectades, amb prop d’una quarta part dels casos registrats.

Les segueixen les mobilitzacions pel dret a l’habitatge i l’okupació, així com el moviment antifeixista, que entra per primera vegada entre els més afectats. En conjunt, aquests tres àmbits concentren prop del 60 % dels casos documentats.

Més intensitat en les intervencions i en l’ús de la força

L’informe també assenyala un canvi en les formes de repressió, amb un augment de les intervencions de major gravetat. Destaquen les detencions i les vulneracions de la integritat física i moral, que concentren una part significativa de les persones afectades.

Aquest canvi apunta a un ús més intensiu de la força i a un deteriorament de les garanties en l’exercici del dret a la protesta, en un context marcat per una dècada d’aplicació de les conegudes com a lleis mordassa.

Un model de repressió més complex i sostingut

La investigació també alerta sobre la consolidació de diferents vies repressives —penal, administrativa i policial—, així com sobre la continuïtat de pràctiques com les infiltracions policials, els macrodispositius i l’ús creixent de tecnologies de vigilància.

Aquests elements apunten a una tendència de control cada vegada més sofisticada sobre l’espai públic i la protesta social.

Veus des de les organitzacions

Durant la presentació de l’informe, les organitzacions participants van assenyalar que “la repressió no només creix, sinó que s’intensifica i es recrudeix”, en un context d’augment de la mobilització social.

També es va alertar de l’impacte psicosocial d’aquestes vulneracions, que generen por, desgast emocional i desmobilització, afectant el conjunt de la societat civil.

Hem estat a la Fira de Barcelona per fer una tasca de monitoratge i fiscalització dels compromisos adoptats pel Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de no acollir pavellons israelians al Mobile World Congress (MWC) ni empreses israelianes o internacionals que es lucren amb el genocidi i el sistema d’ocupació, apartheid i colonització contra el poble palestí. Recordem que el MWC se celebra a la Fira de Barcelona, un consorci publicoprivat format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, i organitzat per l’empresa britànica GSMA.

S’han identificat almenys 37 empreses israelianes presents al congrés, moltes de les quals es trobaven al Hall 5 (5E61), en una carpa organitzada pel Ministeri d’Economia i Industria d’Israel i el Israel Export Institute.

El Ministeri d’Economia i d’Indústria d’Israel no només promou la tecnologia civil, sinó que és el principal impulsor de les empreses que desenvolupen tecnologia de doble ús, de la qual l’exèrcit d’Israel s’hi beneficia en les seves operacions a tota Palestina. L’altre organitzador, l’Israel Export Institute, es defineix com “el braç executor del Govern d’Israel”, en paraules d’Avi Balashnikov, el seu president. Balashnikov afirma a més que “estem actius les 24 hores del dia allà on podem enfortir i millorar la indústria israeliana. Aquesta és la nostra missió, i per això es va fundar l’institut fa 80 anys”. Tot i ser una organització sense ànim de lucre, aquest institut opera sota la supervisió i amb el suport financer del Govern d’Israel, utilitzant esdeveniments com el MWC per reforçar la marca “Israel” com a líder tecnològic global.

A les lones expositores d’aquesta carpa es podien veure els logos de 25 empreses tecnològiques israelianes que hi participaven, així com el rol promotor del Ministeri d’Economia i Indústria d’Israel:

Destaca l’alt nivell de seguretat al voltant de la carpa d’Israel. Tot i que desconeixem a quina empresa pertanyia el personal de seguretat, aquestes persones portaven uniformes similars als d’altres pavellons; per tant, inferim que eren treballadors contractats pel MWC. No s’ha detectat aquest nivell de protecció en cap altra carpa de país, excepte la d’algunes grans empreses com Amazon, Microsoft o NVIDIA. Aquesta seguretat encara crida més l’atenció pel poc moviment a la carpa d’Israel en comparació amb altres. Per què el MWC protegeix així les empreses israelianes?

La distribució de les empreses al pavelló d’Israel també ha diferit notablement de la d’altres carpes d’estats. Tot i que moltes empreses eren accessibles des dels passadissos, en el cas d’Israel hi havia una sala interior per a algunes d’aquestes empreses resguardada per un taulell de recepció custodiat per dos persones que formaven part de l’organització dins de la pròpia carpa.

A l’interior de la carpa hem trobat algunes empreses com Tupaia, NewPhotonics, EdgeHawk, Symmetrium, Allot, CGS Tower Networks, Puresight, Galileo Satellite Navigation, FirstPoint o Flycomm. Tot i la gran varietat d’empreses crida l’atenció l’ escassa afluència: només s’han vist treballadores i representants de les pròpies empreses i en alguns casos no hi hem trobat a ningú.

En les fotografies següents es pot apreciar aquesta zona interior de la carpa d’Israel, ocupada principalment per persones treballadores o representants de les empreses, amb poc moviment de visitants.

Identifiquem almenys 9 empreses participants amb llaços amb l’entramat militar israelià

1.Wearable Devices

El producte estrella de Wearable Devices és Mudra, una eina d’alta precisió desenvolupada per la pròpia empresa capaç de captar els senyals elèctrics que el cervell envia als nervis del canell, permetent que l’usuari enviï ordres digitals a dispositius sense haver de realitzar cap moviment físic amb els dits.

Hi ha alts indicis que l’exercit israelià pugui haver utilitzat aquesta tecnología per a ús militar. El 2023, Wearable Devides va signar un acord amb una “leading global defense company” per dissenyar una prova de concepte de Mudra, la seva tecnologia “touchless” gestual, per a ús de defensa. El 2024 l’empresa va afirmar que va lliurar tecnologia “custom” per a una empresa global de defensa, com a part d’aquesta línia de treball.

L’agost de 2025, en ple genocidi, l’empresa va anunciar un projecte d’interfície neural “touchless” per a sistemes tàctics militars, explícitament orientat a permetre que soldats operin sistemes de comunicació/control mitjançant gestos. D’altra banda, la premsa especialitzada en defensa ha emmarcat els seus productes com a prototips per a aplicacions militars i “warfighters” (combatents) i un mitjà israelià de defensa també va presentar el seu projecte com un desenvolupament per a ús militar.

Mudra és una interfície gestual amb SDK i compatibilitat de tipus Bluetooth HID, de manera que podria integrar-se amb sistemes de tercers.

2. HEQA Security

HEQA Security és soci directe de l’empresa estatal IAI (Israel Aerospace Industries). És una de les empreses que conformen la base de l’entramat militar israelià, amb vincles amb el Ministeri de Defensa Israelià. Entre el seu personal directiu i comandaments intermedis es poden trobar perfils profesionals amb llarga trajectòria a l’exèrcit d’Israel.

HEQA Security fa tecnologia de ciberseguretat “quantum-safe”, sobretot criptografia quàntica per distribuir claus d’encriptació mitjançant QKD (Quantum Key Distribution).

3. Gilat Satellite Networks

Gilat Satellite Networks és una de les empreses que ha decidit no visibilitzar la seva presència a la fira mitjançant un estand públic. No obstant, disponia de l’úus de sales per reunions executives totalment tancades. Aquest és un exemple més de com empreses multimilionàries estàn utilitzant el MWC com a pont per enfortir i expandir les relacions comercials de manera privada.

Gilat Satellite Networks (i la seva divisió Gilat Defense) té vincles clars amb l’aparell de defensa israelià, i això inclou contractes directes amb el Ministeri de Defensa d’Israel, orientats a les necessitats operatives de les forces de defensa. El passat juliol va anunciar que el Ministeri de Defensa Israelià li havia otorgat un contracte multimilionari per proveir i integrar els sistemes i serveis de comunicació per satèlit. Gilat també té estretes relacions amb la OTAN, el Departament de Defensa dels Estats Units i grans multinacionals armamentístiques.

4. MTI Wireless Edge

MTI Wireless Edge fabrica antenes militars per a socis israelians i internacionals.

Té vincles clars amb el sector de la defensa israelià, incloent-hi contractes amb el Ministeri de Defensa d’Israel i el subministrament/desenvolupament de solucions d’antenes per a aplicacions militars.

Al juliol de 2025 van anunciar que havien aconseguit nous contractes per valor de 1,6 milions de dòlars amb un client local i dos internacionals . També especificava que els contractes s’executarien durant els següents 20 mesos i que inclouen antenes militars (p. ex. airborne, anti-jamming GPS i beam-forming per a sistemes de gestió de drons).

Aquesta empresa tenia un estand individual però no estava muntat ni hi havia ningú al voltant en el moment de la nostra visita.

5. FirstPoint Mobile Guard

FirstPoint Mobile Guard proporciona solucions de ciberseguretat per a xarxes cel·lulars de ‘grau militar’, un terme que no es refereix a una simple etiqueta comercial, sinó a una infraestructura de comunicacions blindada i independent de les xarxes civils. Aquestes xarxes de grau militar estan dissenyades per operar en “entorns hostils” o zones de guerra on la infraestructura convencional ha estat destruïda o és insegura.

Aquesta tecnologia és la que utilitza el seu soci principal, l’empresa d’armes estatal IAI (Israel Aerospace Industries), per garantir la connectivitat del seu armament. En protegir les comunicacions d’aquesta manera, FirstPoint permet que la IAI desplegui sensors, dispositius connectats i personal de camp en zones de combat amb la certesa que les seves ordres seran invulnerables a la guerra electrònica i la intercepció.

6. DeepKeep

DeepKeep és una startup israeliana que participa en el 4YFN, l’esdeveniment emergent vinculat al MWC. Aquest esdeveniment, concebut com la plataforma de referència per a startups i tecnologies que dominaran el mercat d’aquí a quatre anys, actua en el cas de DeepKeep com una “porta del darrere” per a la introducció de tecnologia de guerra en l’àmbit civil.

Es tracta d’una empresa armamentística seleccionada pel Ministeri de Defensa d’Israel per a la seva promoció internacional, sent presentada com un exponent de l’ecosistema tecnològic que treballa en capacitats de pròxima generació per al “camp de batalla modern”. Segons la seva pròpia publicitat, opera com una plataforma de seguretat per a la intel·ligència artificial (IA) amb l’objectiu de reduir els riscos associats a aquesta tecnologia i generar confiança en el seu ús.

7. Checkpoint

CheckPoint Software Technologies és una de les multinacionals de ciberseguretat més grans del món i un dels pilars de l’ecosistema tecnològic d’Israel. La seva presència al MWC ha estat igual que la de Gilat Satelite Networks ja que no disposen de cap estand públic però sí de diverses sales de reunions executives per poder mantenir reunions i arribar a acords amb altres empreses. La disponibilitat d’aquestes sales es coneix a través de la propia app del MWC on, al buscar aquestes empreses, et porta directament a la zona del pavelló 7 dedicada a les reunions executives.

Radcom, Ironsource, Ceva i MCE systems han seguit el mateix modus operandi, oferint reunions executives a porta tancada i sense publicitar-se de manera oberta al MWC. Es va poder fotografiar la porta d’entrada a la sala executiva de Radcom, apreciant com és una sala totalment privada per d’aquesta manera mantenir la privacitat a l’hora de fer negocis.

8. SpaceCom

Fa molts anys que SpaceCom és un proveïdor de serveis de comunicacions per satèl·lit per al Govern israelià i soci de l’empresa armamentística estatal Israel Aerospace Industries (IAI). El 2025, IAI va presentar una oferta per absorbir Spacecom, el que comportaria que es SpaceCom passes a estar controlada indirectament per l’Estat d’Israel1. Finalment no es va dur a terme però posa en evidència els forts llaços entre l’empresa estatal de defensa i SpaceCom, ja que l’objectiu de IAI era restructurar el deute i salvar d’aquesta manera l’empresa.

9. Symmetrium

Symmetrium és una empresa de ciberseguretat que està especialitzada en la separació de dades en dispositiu mòbils. Tot i ser una empresa de consum majoritàriament civil i quotidià, els seus serveis s’utilitzen per part de les agències de seguretat israelianes per tenir accés a dades confidencials.

Fora del pavelló d’Israel hi havia altres empreses israelianes que disposaven de grans estands propis. Entre elles, d’Allot -empresa de telecomunicacions, que mostrava grans pancartes publicitàries-, Ceragon, DriveNets i FloLive. Aquestes empreses sí que tenien més interaccions amb les persones visitants del MWC, però a l’hora de fer la visita i el monitoratge no vam trobar gaires assistents.

El MWC, una plataforma de legitimació i expansió comercial

La presència d’un pavelló oficial d’Israel en esdeveniments com el MWC, amb més de 37 empreses que formen part d’un ecosistema empresarial que proporciona tecnologia d’ús militar a l’Estat d’Israel, contribueix a normalitzar tecnologies de “grau militar” i de “doble ús” en un context d’apartheid, colonialisme, ocupació i genocidi.

En aquest context, el Mobile World Congress està actuant com una plataforma de legitimació i expansió comercial per a tecnologia que ha estat desenvolupada i testada sobre persones palestines, alhora que invisibilitza aquestes vulneracions dels drets humans del poble palestí.

Permetent que un consorci públicprivat com la Fira de Barcelona serveixi de plataforma comercial per a empreses que subministren tecnologia clau per a aquestes operacions militars, l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya no només incompleixen els seus compromisos amb la societat civil, sinó que també ometen el seu deure de prevenció i faciliten de manera indirecta vulneracions greus de dret internacional humanitari.

Aquest deure de prevenció està descrit en la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi (1948), que obliga els Estats a prevenir-lo i sancionar-lo, i la Cort Internacional de Justícia ha establert que aquest deure s’activa tan bon punt existeix un risc seriós de genocidi conegut o cognoscible per l’Estat. Per tant, s’ha tornat imperatiu arran de les resolucions de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) -cas de Sud-àfrica contra Israel-, en el qual la CIJ ha dictaminat l’existència d’un risc plausible de genocidi a la Franja de Gaza, ordenant mesures provisionals per aturar qualsevol acte de matança o destrucció.

D’altra banda, la normalització forçada de relacions de les nostres institucions amb un Estat investigat per violacions sistèmiques dels drets humans, contrasta amb el malestar de la societat civil davant la presència d’empreses israelianes al MWC.

El 16 de febrer les organitzacions de Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) i La Fira en la Mira van manifestar a través d’una carta oberta, dirigida a l’administració pública la necessitat d’excloure aquestes empreses i qualsevol altra que es lucri del genocidi, el colonialisme, l’apartheid i l’ocupació contra el poble palestí. Un parell de setmanes desprès, el dia 2 de Març persones procedents d’una dotzena d’entitats es van concentrar a l’exterior del Mobile World Congress per reclamar la “prohibició efectiva de pavellons oficials d’Israel a la Fira, així com de qualsevol empresa implicada en violacions greus del dret internacional”. Un centenar d’organitzacions també havia firmat una carta oberta liderada per Setem, Dignité Congo, la Coalició Prou Complicitat amb Israel, la Comunitat Palestina de Catalunya i La Fira en La Mira exigint que es descolonitzi la tecnologia present al MWC.

Des del propi MWC, una part de la plantilla va fer també una crida a no col·laborar en el muntatge de l’estand d’Israel les treballadores van manifestar que “aquesta participació contradiu els compromisos adoptats pel Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de no acollir pavellons israelians ni mantenir relacions oficials amb el seu Govern mentre no respecti el dret internacional humanitari i els drets del poble palestí”. És per això que es van sumar a la sol·licitud d’una “reunió urgent amb el president Salvador Illa, l’alcalde Jaume Collboni, la presidència de Fira de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona”.

Aquest exercici d’auditoria de la societat civil pretén demostrar a les institucions públiques i a la Fira de Barcelona que no poden emparar-se en una suposada neutralitat econòmica per acollir al MWC tecnologies i empreses vinculades a l’ecosistema militar israelià, perquè no són eines ni agents neutres. Tant la societat civil com el dret internacional exigeixen que aquestes institucions adoptin les mesures de diligència deguda necessàries per evitar qualsevol forma de facilitació, tolerància o complicitat amb activitats econòmiques o comercials vinculades a vulneracions greus del dret internacional, en compliment dels seus deures de prevenció, coherència institucional i respecte als drets humans.

Agraïm la recerca de La Fira en la mira.

Professorat, educadors socials, entitats juvenils o monitors de lleure sovint es troben amb una pregunta difícil: com parlar amb joves de racisme, desigualtats, crisi climàtica o drets humans sense caure en discursos abstractes?

Per donar eines concretes a aquests espais educatius, l’Institut NOVACT de Noviolència i el Movimiento por la Paz (MPDL) publiquem cinc manuals amb recursos pedagògics per treballar aquestes qüestions amb joves des d’una perspectiva de drets humans, pensament crític i noviolència.

Recursos educatius per abordar reptes socials amb joves

Els materials ofereixen activitats, dinàmiques de grup i orientacions metodològiques per abordar amb joves alguns dels principals reptes socials actuals: la igualtat de gènere, la justícia ambiental, la lluita contra la pobresa, els drets humans i l’antiracisme.

Cada manual combina una anàlisi del context juvenil amb propostes d’activitats i recomanacions metodològiques pensades per facilitar el treball tant en l’educació formal com en l’educació no formal.

L’objectiu és reforçar la capacitat del jovent per analitzar críticament la realitat, participar en la vida col·lectiva i construir respostes noviolentes davant les desigualtats i les diferents formes de violència.

Consulta els manuals

• Drets humans: manual de recursos per treballar amb joves
• Igualtat de gènere: manual de recursos per treballar amb joves
• Justícia ambiental: manual de recursos per treballar amb joves
• Lluita contra la pobresa: manual de recursos per treballar amb joves
• Interculturalitat i antiracisme: manual de recursos per treballar amb joves

Aquests manuals formen part del projecte “Sí a la Pau: Joves per una pau sostenible i la ciutadania global”, impulsat per l’Institut NOVACT de Noviolència i el Movimiento por la Paz (MPDL), amb el finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

El projecte promou una educació transformadora basada en els drets humans, la justícia social i la participació activa del jovent, i reforça a Catalunya iniciatives com el Programa Vitamina, orientat a impulsar el lideratge personal i comunitari de joves en contextos de vulnerabilitat a través de metodologies d’educació no formal i treball comunitari.

L’assassinat de l’activista feminista i defensora de drets humans Yanar Mohammed, el passat 2 de març a Bagdad, ha provocat una profunda preocupació entre les organitzacions de la societat civil que treballen per la defensa dels drets humans a l’Iraq.

Yanar Mohammed va ser presidenta i cofundadora de l’Organisation of Women’s Freedom in Iraq (OWFI) i una de les veus més reconegudes del moviment feminista iraquià.

Una vida dedicada a la defensa dels drets de les dones

Mohammed va cofundar OWFI l’any 2003 amb l’objectiu de promoure els drets de les dones i combatre la violència de gènere en un context marcat per dècades de guerra i inestabilitat.

Durant més de dues dècades va treballar per protegir dones i nenes que fugien de la violència domèstica, els matrimonis forçats, el tràfic de persones o els anomenats “crims d’honor”. Sota el seu lideratge, l’organització va impulsar una xarxa de refugis segurs en diverses ciutats iraquianes, oferint protecció i suport a centenars de dones en situació de risc.

La seva tasca la va convertir en una figura internacionalment reconeguda en la defensa dels drets de les dones. El 2016 va rebre el Premi Rafto de Drets Humans, que reconeix el compromís de persones i organitzacions que treballen per la defensa dels drets humans en contextos especialment adversos.

Un context de risc per a activistes i defensores

Segons diverses organitzacions de drets humans, aquest assassinat s’inscriu en un patró d’amenaces, intimidacions i atacs contra activistes, periodistes i persones defensores dels drets humans a l’Iraq, en un context marcat per la persistència de la violència i la impunitat.

Aquestes organitzacions alerten que la persistència de la violència i la impunitat continua posant en risc les persones que treballen per la defensa dels drets i les llibertats al país.

La resposta de la societat civil

La Iraqi Civil Society Solidarity Initiative (ICSSI), una xarxa internacional que dona suport a la societat civil iraquiana i de la qual NOVACT és entitat membre, ha condemnat l’assassinat i ha reclamat una investigació independent i transparent que permeti identificar tant els autors materials com qualsevol persona que hagi ordenat, facilitat o encobert el crim.

La xarxa també ha demanat mesures efectives de protecció per a les defensores de drets humans, que continuen desenvolupant la seva feina en un context de risc creixent.

Des de NOVACT expressem la nostra solidaritat amb OWFI, amb les companyes de lluita de Yanar Mohammed i amb la seva família, i ens sumem a les demandes de la societat civil iraquiana perquè aquest crim no quedi impune i perquè es reforcin les garanties de protecció per a les persones que defensen els drets humans.

Podeu llegir el comunicat complet de la xarxa ICSSI aquí

Un total de 110 organitzacions antiracistes, entitats socials i de drets humans de tot l’Estat han signat una carta adreçada als membres del Parlament Europeu en què alerten de l’impacte que el Reglament Europeu de Retorn tindria en els drets fonamentals i reclamen que no prosperi en la votació prevista per al proper mes de març.

Paral·lelament, les entitats impulsores de la iniciativa, AlgoRace Irídia i Novact, juntament amb CEAR i Red Acoge, han remès també una carta a la Presidència del Govern sol·licitant que Espanya es posicioni en contra de la proposta.

Entre les organitzacions signants de la carta adreçada als europarlamentaris hi ha, entre d’altres, SOS Racisme, Espacio Afro, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Metges del Món, Oxfam o el Servei Jesuïta a Migrants. En el text, les entitats alerten que la proposta obre la porta a un model de deportació caracteritzat per la disminució de garanties legals, l’augment de la detenció —afectant també infants— i pràctiques que podrien vulnerar principis bàsics del Dret Internacional, inclòs el principi de no devolució.

Perfilament racial, detencions i ampliació de la vigilància

Així mateix, entre els aspectes més preocupants del Reglament hi ha la introducció de l’obligació als Estats membres de “detectar” persones en situació administrativa irregular. A la pràctica, això significaria l’augment de les identificacions i detencions per perfilament racial com a mesures de detecció.

Concretament, el Reglament que s’està debatent obre la porta a batudes policials en espais públics i privats, incloses oficines i centres d’atenció humanitària gestionats per organitzacions humanitàries. Aquestes batudes intensifiquen la normalització del perfilament racial: controls i verificacions basats en l’aparença, la llengua o l’origen percebut, en lloc de la conducta individual, cosa que condueix a la discriminació cap a comunitats racialitzades. D’altra banda, resulta preocupant el desenvolupament i ús de tecnologia per rastrejar els moviments de les persones i augmentar la vigilància de migrants indocumentats i persones racialitzades.

Les entitats adverteixen que aquestes mesures discriminatòries generen por i trenquen els vincles socials i comunitaris. A més, dificulten l’accés a serveis essencials com la sanitat, l’educació o els serveis socials.

Deportacions a tercers països i centres de retorn externs

A la carta, les organitzacions expressen especial inquietud pel fet que es permeti la deportació a “tercers països segurs” (incloent països amb estàndards dubtosos de protecció dels drets humans, però que han estat inclosos a la llista de “tercers països segurs”, com Egipte, el Marroc o Colòmbia), sense que la persona tingui cap vincle amb el país, així com per la creació de centres de retorn en tercers països.

Un Reglament d’aplicació directa als Estats membres

A més, les entitats adverteixen que, en tractar-se d’un Reglament, el text passaria automàticament a formar part de l’ordenament jurídic dels països de la Unió un cop aprovat.

“Ens preocupa profundament la normalització de mesures que reforcen la criminalització de la migració, el perfilament racial i l’erosió de garanties fonamentals pròpies de l’Estat de dret”, assenyalen les organitzacions signants.

A escala espanyola, les entitats fan una crida als grups polítics del Parlament Europeu i a la Presidència del Govern, als quals s’han adreçat mitjançant una carta, perquè votin en contra del Reglament.

Crida al vot en contra i defensa dels drets humans

En conclusió, en un moment de deriva racista i xenòfoba a les institucions europees i als seus Estats membres, així com de resposta a un fenomen global de criminalització i persecució de les persones migrants, és fonamental mantenir un compromís ferm amb els drets humans de totes les persones, independentment del seu origen i la seva situació administrativa, i amb l’Estat de dret.

Veure carta completa a la Presidència.
Veure carta completa als/les europarlamentaris/àries.

Una jornada al Col·legi de Periodistes de Catalunya analitza com els mitjans informen sobre les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel i reclama més verificació, dades contrastades i fiscalització política.

En ple context de greus vulneracions del dret internacional humanitari contra el poble palestí i de creixent pressió social per un embargament d’armes efectiu, l’11 de desembre el Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir la jornada «Desinformació i embargament d’armes: com informar sobre les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel?», organitzada per l’Institut NOVACT de Noviolència i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en el marc de la campanya Prou comerç d’armes amb Israel.

La sessió, que ara es pot recuperar íntegrament en vídeo, va obrir un espai de reflexió crítica sobre el tractament informatiu del comerç d’armes, posant el focus en les narratives oficials, el paper dels mitjans i la necessitat d’un periodisme que no es limiti a reproduir declaracions institucionals, sinó que contrasti dades, identifiqui omissions i fiscalitzi responsabilitats polítiques.

«La desinformació no és un error: és una mentida planificada»

La taula va estar moderada per Bernat Aragó, investigador en desinformació a NOVACT, que va situar el debat en un context marcat per l’opacitat, el llenguatge tècnic i la pressió política que envolta el sector armamentístic.

Aragó va advertir que «la desinformació no és una confusió ni un malentès, sinó una mentida planificada», i va assenyalar que el diferencial entre el discurs oficial i la realitat del comerç d’armes amb Israel s’ha convertit en un espai central de manipulació informativa.

«Les paraules no paren un genocidi»

Una de les afirmacions més contundents de la jornada la va fer Alys Samson, tècnica a NOVACT i portaveu de la campanya Prou comerç d’armes amb Israel: «Les paraules no paren un genocidi». Samson va subratllar que, malgrat els discursos públics de condemna, les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel no s’han interromput de manera efectiva, i que aquesta contradicció sovint queda diluïda en el relat mediàtic.

Segons va explicar, la campanya Prou comerç d’armes amb Israel, impulsada per la RESCOP (Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina) i formada per més de 600 organitzacions, ha documentat durant anys un patró de mentides, silencis i mitges veritats sobre exportacions, importacions, trànsit de material militar i contractes amb empreses israelianes. Una feina basada en dades públiques i en el treball d’investigació del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Samson també va alertar que el Reial decret llei 10/2025, presentat pel govern espanyol com un embargament d’armes amb Israel, és una mesura parcial i amb nombroses excepcions, que permet mantenir vincles materials amb la indústria militar israeliana.

Xarxes socials, infoxicació i crisi del periodisme

La periodista i investigadora Marta Meneu, de la Universitat de València, va ampliar el focus cap a l’ecosistema digital. Meneu va diferenciar entre informació errònia sense intenció i desinformació deliberada, i va insistir que la clau per analitzar un contingut és preguntar-se quina intenció hi ha al darrere i a qui beneficia.

Va descriure un entorn comunicatiu marcat per la infoxicació, la polarització i els algoritmes, que afavoreixen missatges simplificats i virals, i va advertir que una part de la ciutadania acaba evitant informacions complexes o doloroses, com les relacionades amb Palestina. Davant d’aquest escenari, va defensar la necessitat de reforçar el periodisme de verificació i l’alfabetització mediàtica, així com de dotar les redaccions de més recursos i temps.

Opacitat institucional i fals embargament

En la seva intervenció, Eduardo Melero, professor de dret administratiu i investigador del Centre Delàs, va desmuntar alguns dels principals mites sobre l’embargament d’armes amb Israel. Melero va explicar que existeixen múltiples àmbits de relació armamentística – des de contractes i patents fins a trànsit portuari i projectes de recerca- i que el marc legal actual només en regula una part molt limitada.

També va denunciar la manca de transparència institucional, com ara el caràcter secret de les actes de la Junta Interministerial que autoritza exportacions d’armes, i va alertar que aquesta opacitat dificulta tant la fiscalització ciutadana com el treball periodístic.

Fiscalitzar el relat per defensar els drets humans

La jornada va concloure amb una idea compartida per totes les ponents: en un context de genocidi i greus vulneracions de drets humans a Palestina, el periodisme no pot limitar-se a reproduir relats oficials ni anuncis polítics. Contrastar dades, acudir a fonts independents i posar en qüestió les narratives institucionals és una responsabilitat clau per garantir una informació rigorosa i útil per al debat públic.

Des de NOVACT i el Centre Delàs es va insistir que una cultura informativa exigent és indispensable per fiscalitzar les polítiques armamentístiques i situar la defensa dels drets humans al centre de l’agenda mediàtica.