El divendres 13 de novembre, l’European Civic Forum, en col·laboració amb NOVACT, organitza al Prat de Llobregat una jornada oberta sobre el desmantellament dels drets i de l’espai cívic i sobre com resistir-hi des de la societat civil. La jornada serà íntegrament en anglès.

Els drets humans, el dret internacional, les proteccions laborals i ambientals o el control democràtic del poder van costar dècades de lluita. Avui reculen a tot el món, i el que n’ocupa el lloc s’assembla cada cop més a la llei del més fort. Aquest és el punt de partida de l’European Civic Academy 2026, que porta per títol The end of common rules? Defending rights for all in a brutalising world.

L’ECA és la trobada anual de l’European Civic Forum (ECF), la xarxa europea d’organitzacions per l’espai cívic de la qual NOVACT és membre a l’Estat espanyol. Vol connectar l’agenda de la societat civil amb la de l’acadèmia. Aquest any es fa en col·laboració amb NOVACT i dins del projecte europeu PARATA, dedicat a protegir activistes que pateixen amenaces i atacs.

La jornada parteix d’una diagnosi: aquest embrutiment del món avança empès per dos fronts diferents que es retroalimenten. D’una banda, un corrent neoliberal que retalla proteccions socials, ambientals i de drets en nom de la competitivitat. A la UE ho fa amb paraules aparentment neutres com “simplificació” o “reduir burocràcia”. De l’altra, un corrent autoritari i d’extrema dreta que converteix el poder concentrat en l’única font de legitimitat. Mentrestant, es restringeix el dret de protesta, s’endureixen les polítiques migratòries i es vigilen les veus crítiques.

Programa

Al matí hi haurà una sessió plenària de diagnosi moderada per Natacha Kazatchkine, secretària general de l’ECF, amb:

• Olivier Hoedeman, Corporate Europe Observatory i coalició de la societat civil davant l’agenda de desregulació de la UE
• Lorenzo Zamponi, professor de sociologia a la Scuola Normale Superiore de Florència
• Isabeau Le Bourhis, Ligue des droits de l’homme
• Diana Čechová, Civil Society Forum (Alemanya)

A la tarda, una sessió participativa facilitada per Kerttu Willamo (ECF) posarà en comú com s’està organitzant la resistència i què vol dir, a la pràctica, defensar i reconstruir les proteccions col·lectives.

Informació pràctica

Divendres 13 de novembre, de 10 a 17 h
Fundesplai, carrer Riu Anoia, 42-54, el Prat de Llobregat
En anglès, sense traducció
Inscripció obligatòria aquí

Activitat cofinançada per la Unió Europea en el marc del projecte PARATA.

NOVACT i Movimiento por la Paz (MPDL) publiquen l’informe Hacia políticas públicas con voz joven: clima, género y paz, que recull les preocupacions i propostes de joves de diferents territoris de l’Estat i planteja 8 recomanacions per a les institucions.

Per a les persones joves, viure en pau no vol dir només viure sense guerra. Vol dir tenir accés a un habitatge i a una feina digna, viure sense violències ni discriminacions, tenir seguretat i benestar i poder influir de veritat en les decisions que afecten les seves vides. Aquesta és la idea de partida de l’informe, elaborat en el marc del projecte Sí a la Paz: Jóvenes por la paz sostenible y la ciudadanía global i presentat el passat 30 de setembre en una trobada amb entitats i representants institucionals.

L’informe neix de les reflexions, experiències i propostes de les joves que van participar en el procés Futur en 3D, celebrat a Barcelona, Madrid, Santander, Cáceres i València. També incorpora els continguts que joves de diversos territoris han creat durant el projecte: podcasts de ràdio social i campanyes de sensibilització.

Cinc preocupacions connectades

L’informe identifica cinc grans àmbits de preocupació:

• les condicions per construir un futur digne;
• les violències, discriminacions i desigualtats que dificulten una igualtat efectiva;
• la crisi climàtica, els seus impactes territorials i la possibilitat d’un futur habitable;
• la guerra, la militarització i les diferents maneres d’entendre la seguretat;
• la participació juvenil, especialment la distància entre ser escoltades i tenir capacitat real d’incidència.

Aquestes preocupacions no van per separat. L’informe assenyala, per exemple, la relació entre habitatge, ocupació, salut mental i emancipació, o entre crisi climàtica, desigualtats i expectatives de futur.

Escoltar no és el mateix que decidir

Una de les conclusions centrals és que no n’hi ha prou amb obrir espais de consulta: cal que la participació juvenil tingui una capacitat real d’incidència. Ho resumia una jove participant de València: «Quién está haciendo las políticas públicas las está haciendo sin tener en cuenta la voz de las personas afectadas».

Vuit recomanacions

A partir d’aquestes conclusions, l’informe planteja 8 recomanacions per avançar cap a una agenda pública de construcció de pau amb participació juvenil significativa:

1. Seguretat humana, prevenció, desarmament i cooperació.
2. Futur digne i condicions de vida.
3. Participació juvenil amb incidència i rendició de comptes.
4. Condicions equitatives per participar.
5. Entorns informatius i digitals democràtics.
6. Igualtat de gènere, cures i prevenció de violències.
7. Antiracisme, igualtat de tracte i pertinença.
8. Transició climàtica justa i participada.

L’objectiu és que aquestes propostes arribin als espais de presa de decisions i es tinguin en compte en el disseny, la implementació i el seguiment de les polítiques públiques.

Les joves, també productores de coneixement

L’informe reclama reconèixer les persones joves no només com a destinatàries de les polítiques públiques, sinó també com a productores de coneixement i agents de construcció de pau. Els podcasts de ràdio social i les campanyes que han creat durant el projecte en són un exemple:

Podcast de ràdio social: joves del Besòs i el Maresme 
Podcast de radio social: jóvenes de Extremadura 
Campanya juvenil per la construcció de pau: Santa Coloma de Gramenet 
Campanya juvenil per la construcció de pau: Tarragona 

Sí a la Paz és un projecte impulsat per NOVACT i Movimiento por la Paz (MPDL), amb el suport de l’AECID.

Consulta l’informe complet aquí

Un informe de l’Institut NOVACT de Noviolència analitza 200 iniciatives comunitàries nascudes amb la invasió russa i alerta que el voluntariat que les sosté està esgotat i no té prou protecció.

Més de quatre anys després de la invasió russa a gran escala, tres de cada quatre iniciatives ciutadanes que van sorgir per respondre a la guerra a Ucraïna continuen actives. Ho recull l’informe Resiliència democràtica a Ucraïna: de l’emergència a la transformació, de l’investigador Felip Daza, que l’Institut NOVACT de Noviolència presenta avui al Parlament de Catalunya amb Sasha Romantsova, directora del Center for Civil Liberties, organització guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2022. L’estudi ha seguit 200 iniciatives entre febrer de 2022 i juny de 2026 i recull 105 entrevistes a representants de la societat civil, institucions i organitzacions locals.

Una xarxa que no va sorgir del no-res

La mobilització ciutadana del 2022 es va recolzar en un teixit cívic construït durant dècades, fet de solidaritat, confiança i capacitat d’autoorganització. Quatre anys després, el 77,5% de les iniciatives continuen actives o s’han transformat en noves organitzacions. La formalització ha estat clau: el 88,4% de les que van néixer amb una estructura formal han continuat, mentre que el 42,3% de les informals han tancat. Tot i així, l’informe recorda que les xarxes informals van ser imprescindibles els primers mesos, i que la majoria de tancaments es deuen al fet que la necessitat va desaparèixer o que les institucions públiques en van assumir les funcions.

Més persistència on la guerra colpeja més fort

Contra el que es podria esperar, les iniciatives de les regions que han patit ocupació o combats terrestres han persistit més que les del centre i l’oest del país (80,8% davant de 70,1%). Mentre la rereguarda s’ha especialitzat en l’acollida de persones desplaçades, a les zones de combat la societat civil s’ha fet càrrec d’evacuacions, coordinació d’emergències i reparacions d’urgència, sovint en cooperació amb els governs locals.

Voluntariat a Ucraïna: molta confiança, poca protecció

Segons l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv, el 81% de la població ucraïnesa confia en el voluntariat, només per darrere de les Forces Armades. Aquesta legitimitat contrasta amb les condicions en què treballa. L’esgotament és un dels reptes que més surten a les entrevistes, i es concentra en la feina de cures no remunerada, feta majoritàriament per dones. L’informe reclama mecanismes de compensació per risc, protecció social i assegurances per a qui treballa a primera línia.

Mitjans locals, el punt feble davant la propaganda russa

Només l’11% dels 1.434 mitjans locals analitzats per la Media Development Foundation compleix criteris d’independència editorial. La retirada dels fons d’USAID a principis de 2025, que arribaven a prop del 80% dels mitjans ucraïnesos, ha agreujat la crisi. L’informe alerta que moltes poblacions de les zones de front s’han quedat sense informació local fiable, cosa que obre la porta a la propaganda russa.

Què proposa l’informe

La resiliència democràtica no s’improvisa quan esclata una crisi. L’informe proposa finançar infraestructura cívica permanent, formar conjuntament institucions i societat civil, protegir el voluntariat en zones de risc i incorporar els nous lideratges comunitaris als espais de decisió. També alerta que l’autoorganització no es tradueix automàticament en influència política: les lleis ucraïneses de participació del 2024 obliguen a consultar, però no especifiquen a qui.

L’informe i la base de dades de les 200 iniciatives es poden consultar en obert a l’Observatori de Resiliència i Resistència Democràtica (ODR2) www.odr2.org, la plataforma que NOVACT i l’entitat ucraïnesa Factor Bureau impulsen a Catalunya i Ucraïna.

L’ Observatori recull més de 450 accions documentades, classificades en dues categories: resistència civil noviolenta (CRS) i resiliència social (SRL).

NOVACT ha donat suport al Consell Municipal de Kíiv en una consulta pública en què 96 persones i organitzacions han presentat propostes per al futur programa de desenvolupament de la societat civil de la ciutat, amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona. 

A Kíiv, parlar del futur vol dir, abans de res, parlar de com afrontar l’hivern. El 18 de setembre, prop d’un centenar de persones es van reunir al Saló de les Columnes de l’Administració Estatal de la Ciutat de Kíiv per presentar propostes al programa de desenvolupament de la societat civil de la ciutat per al període 2028-2030. Els debats van abordar el risc de talls prolongats del subministrament elèctric durant els pròxims mesos, la xarxa de refugis de la ciutat, com garantir la continuïtat educativa de l’alumnat i l’estat de les infraestructures en una ciutat que continua patint atacs russos. 

La consulta s’ha dut a terme en un moment excepcional per a la democràcia ucraïnesa. Des de l’inici de la invasió russa a gran escala, el país es troba sota la llei marcial, que impedeix legalment la celebració d’eleccions, incloses les municipals. En aquest context, mentre la guerra empeny en la direcció contrària —cap a una presa de decisions més ràpida, concentrada en menys mans i justificada per motius de seguretat—, mantenir i reforçar altres formes de participació permet que la ciutadania continuï intervenint en la definició de les polítiques de la seva ciutat. 

Entre les persones participants hi havia també alguns dels col·lectius més afectats per les conseqüències de la guerra: persones desplaçades internes, persones amb discapacitat, veterans i veteranes, joves, voluntariat i organitzacions de la societat civil, al costat de representants municipals i d’organitzacions internacionals. La consulta, celebrada en el marc de la 6a Setmana de la Societat Civil d’Ucraïna, va ser organitzada pel Departament de Comunicació Pública del Consell Municipal de Kíiv, amb el suport de NOVACT i el finançament de l’Ajuntament de Barcelona. 

Participar mentre encara hi ha marge per incidir en les decisions 

Mitjançant la metodologia World Café, les persones participants van anar passant per diferents taules, compartint experiències i punts de vista, i finalment van votar les propostes per establir-ne les prioritats. Els debats van tractar la relació entre el govern municipal i les organitzacions de la societat civil, les eines de participació ciutadana que necessita Kíiv i el paper de les persones joves en la vida pública. 

La consulta es va celebrar en una fase inicial del programa, quan les prioritats encara s’estan definint, i no pas al final del procés. Les recomanacions es recolliran en un informe d’anàlisi que l’administració municipal tindrà en compte a l’hora de tancar el programa. 

“El desenvolupament de la societat civil és impossible sense un diàleg constant entre la comunitat i el govern municipal”, afirma Olesya Zubrytska, directora del Departament de Comunicació Pública. “Per això, per a nosaltres és important no només informar la ciutadania de Kíiv sobre les decisions de la ciutat, sinó també crear oportunitats perquè participi directament en la definició de les polítiques municipals”. 

Per què hi participem 

“Ucraïna no només està defensant el seu territori i la seva sobirania, sinó que també ens està mostrant el que la resiliència democràtica pot significar enmig de la guerra. A tot el país, municipis, organitzacions de la societat civil, voluntaris i comunitats han desenvolupat formes extraordinàries d’organització per protegir les persones, mantenir la cohesió social i mantenir la vida democràtica funcionant sota la immensa pressió creada per la invasió a gran escala de Rússia.

En aquest sentit, Ucraïna s’està convertint en una referència important per a aquells de nosaltres que treballem en la pau i l’acció no violenta. La democràcia mateixa —i particularment la democràcia local— pot esdevenir una forma de resistència. Quan els ciutadans s’organitzen, participen en les decisions públiques i treballen conjuntament amb les institucions locals, enforteixen un teixit democràtic que l’ocupació i l’autoritarisme busquen afeblir. La democràcia local esdevé, en aquest sentit, un dels murs contra l’imperialisme rus: no un mur construït amb armes, sinó amb la participació, l’organització social i la capacitat de les comunitats per determinar el seu propi futur.

Aquesta és també la raó per la qual la reconstrucció importa políticament. Ucraïna no pot reconstruir-se només a través de decisions preses pels governs i donants internacionals. Els mateixos ucraïnesos han de ser protagonistes en la definició del país i de les ciutats que emergeixen d’aquesta guerra. Per NOVACT, donar suport a espais com aquest a Kíev forma part d’un compromís més ampli amb la pau: enfortir la societat civil, protegir els espais democràtics i assegurar que l’extraordinària resiliència que els ucraïnesos han demostrat durant la guerra es converteixi en una de les bases d’un futur democràtic i pacífic.”

— Luca Gervasoni, director de NOVACT 

Aquesta consulta culmina dos anys de col·laboració estreta, assistència tècnica i intercanvi de coneixements entre Barcelona i Kíiv. Durant aquest període, l’Ajuntament de Barcelona i NOVACT han treballat conjuntament amb l’equip municipal de Kíiv, oferint orientació metodològica, formació i suport en la facilitació de processos participatius per reforçar l’enfocament de la ciutat en matèria de participació ciutadana. 

Més enllà d’aquesta consulta concreta, la col·laboració persegueix un objectiu estratègic més ampli: passar d’iniciatives participatives puntuals a mecanismes estables i institucionalitzats que permetin a la ciutadania incidir activament en les decisions públiques i contribuir a la reconstrucció democràtica de la seva ciutat. 

El procés de reconstrucció d’Ucraïna estarà condicionat, en gran mesura, per les decisions dels governs i dels donants internacionals. Garantir que les prioritats també es defineixin des de baix, a partir de les persones que conviuen cada dia amb les conseqüències de la guerra, contribueix a fer que la reconstrucció respongui a les necessitats reals de la població. 

Per a NOVACT, aquí rau també el sentit de l’acció noviolenta en contextos de conflicte: enfortir una societat civil organitzada, capaç de resistir sense reproduir la lògica autoritària de qui l’ataca, i alhora amb la capacitat d’influir en les decisions i de tenir un paper actiu en la reconstrucció del país. 

NOVACT obre una convocatòria per seleccionar cinc participants de l’Estat espanyol per formar part d’ASPIRE (Addressing Social Polarization and Ideological Radicalization in Europe), un projecte internacional que vol reforçar les capacitats dels professionals del treball juvenil davant els reptes de la polarització social i la radicalització ideològica.

Els discursos d’odi, la desinformació, les narratives excloents i les divisions socials plantegen nous desafiaments per als professionals que treballen amb persones joves. En aquest context, ASPIRE aposta per reforçar les eines dels educadors i educadores, treballadors juvenils i professionals comunitaris per comprendre i abordar aquestes dinàmiques des d’una perspectiva preventiva i socioeducativa.

La formació presencial tindrà lloc del 16 al 21 de novembre de 2026 a Brandenburg, Alemanya. El programa combinarà continguts teòrics, exercicis pràctics, estudis de cas, simulacions i intercanvis d’experiències entre participants.

Entre els principals àmbits de treball hi ha la comprensió dels processos de polarització i radicalització, la identificació primerenca de possibles senyals d’alerta, la facilitació del diàleg en contextos complexos, l’alfabetització mediàtica i l’acompanyament socioeducatiu de joves en situació de vulnerabilitat.

Participació gratuïta amb despeses cobertes

La participació en ASPIRE és gratuïta. El programa cobreix l’allotjament, la manutenció i les activitats formatives, així com el transport d’anada i tornada des d’Espanya dins dels límits de reemborsament establerts per Erasmus+.

El termini de presentació de candidatures és el 20 d’octubre de 2026 a les 23.59 h (CET).

Les candidatures s’han d’enviar a Carlos Bodoque, de NOVACT, a través del correu electrònic carlosb@novact.org.

[CONSULTA AQUÍ LA CONVOCATÒRIA COMPLETA]

ASPIRE és una iniciativa coordinada per Corridors – Dialogue through Cooperation, amb la participació de NOVACT, RKI – Peace Education Institute de Finlàndia i The Tree Party dels Països Baixos, i està finançada per la Unió Europea a través del programa Erasmus+ (KA153-YOU – Mobility of Youth Workers).

El 12 de novembre, de 10 a 13 h, la conferència internacional Sports X Hope reunirà a les oficines del FC Barcelona clubs, entitats socials i institucions per fer-se una pregunta incòmoda: contribueix de debò l’esport a la pau? L’entrada és gratuïta, amb inscripció prèvia.

El punt de partida serà la Hope League, un projecte de futbol comunitari present a Síria, l’Iraq i Jordània. Només a les seves sis acadèmies de Síria i del Kurdistan iraquià hi participen 1.708 nens i nenes de comunitats diferents, amb una metodologia basada en el futbol no competitiu desenvolupada per la Fundació Barça i l’Escola de Futbol La Caserna.

Però el futbol no construeix pau per si sol: pot ser una eina de convivència o reproduir les exclusions que hi ha fora del camp. La jornada vol entendre què marca la diferència, a partir d’experiències de Síria, Barcelona, Madrid i Roma.

Si entrenes un equip, treballes en una entitat o fas polítiques públiques, aquesta conversa també va amb tu.

Programa

10:00 Benvinguda institucional
Luca Gervasoni Vila (NOVACT) i Marta Segú Estruch (Fundació FC Barcelona). Presenta: Anaïs Martí (La Vanguardia).

10:15 La pau s’entrena: esport i construcció de pau en comunitats marcades per la guerra
Abdulaziz Ramadan (DOZ International), Giulia Torrini (Un Ponte Per), Àlex Canals (Fundació Barça) i César Tovar (Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya). Modera: Oriol Andrés (Contrast).

11:15 Pausa cafè

11:45 El barri juga en equip: futbol popular, antiracisme i vincles comunitaris
Oleguer Presas (Escola de Futbol La Caserna), Giovanni Castagno (Esquilino Football Club, Roma) i Dolores Galindo (Dragones de Lavapiés, Madrid) i Andrés Barrientos (Escola de Cultura de Pau). Modera: Clara Basiana, periodista i medallista olímpica.

12:45 Cloenda institucional
César Tovar (Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya) i Mar Benseny (Consell Català de Foment de la Pau).

Informació pràctica

• Sala París, recinte del Camp Nou (FC Barcelona) Accés 9, av. de Joan XXIII, Barcelona
• Entrada gratuïta, amb inscripció prèvia
• Interpretació simultània català-anglès a través del mòbil. Si la necessites, porta el telèfon carregat i uns auriculars.

Inscriu-te aquí

Organitzen NOVACT, la Fundació Barça, l’Escola de Futbol La Caserna, Un Ponte Per, IDare i DOZ International, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

El 12 de novembre, de 10 a 13 h, la conferència internacional Sports X Hope reunirà a les oficines del FC Barcelona clubs, entitats socials i institucions per fer-se una pregunta incòmoda: contribueix de debò l’esport a la pau? L’entrada és gratuïta, amb inscripció prèvia.

El punt de partida serà la Hope League, un projecte de futbol comunitari present a Síria, l’Iraq i Jordània. Només a les seves sis acadèmies de Síria i del Kurdistan iraquià hi participen 1.708 nens i nenes de comunitats diferents, amb una metodologia basada en el futbol no competitiu desenvolupada per la Fundació Barça i l’Escola de Futbol La Caserna.

Però el futbol no construeix pau per si sol: pot ser una eina de convivència o reproduir les exclusions que hi ha fora del camp. La jornada vol entendre què marca la diferència, a partir d’experiències de Síria, Barcelona, Madrid i Roma.

Si entrenes un equip, treballes en una entitat o fas polítiques públiques, aquesta conversa també va amb tu.

Programa

10:00 Benvinguda institucional
Luca Gervasoni Vila (NOVACT) i Marta Segú Estruch (Fundació FC Barcelona). Presenta: Anaïs Martí (La Vanguardia).

10:15 La pau s’entrena: esport i construcció de pau en comunitats marcades per la guerra
Abdulaziz Ramadan (DOZ International), Giulia Torrini (Un Ponte Per), Àlex Canals (Fundació Barça) i Andrés Barrientos (Escola de Cultura de Pau). Modera: Oriol Andrés (Contrast).

11:15 Pausa cafè

11:45 El barri juga en equip: futbol popular, antiracisme i vincles comunitaris
Oleguer Presas (Escola de Futbol La Caserna), Giovanni Castagno (Esquilino Football Club, Roma) i Dolores Galindo (Dragones de Lavapiés, Madrid). Modera: Clara Basiana, periodista i medallista olímpica.

12:45 Cloenda institucional
César Tovar (Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya) i Mar Benseny (Consell Català de Foment de la Pau).

Informació pràctica

• Sala París, recinte del Camp Nou (FC Barcelona) Accés 9, av. de Joan XXIII, Barcelona
• Entrada gratuïta, amb inscripció prèvia
• Interpretació simultània català-anglès a través del mòbil. Si la necessites, porta el telèfon carregat i uns auriculars.

Inscriu-te aquí

Organitzen NOVACT, la Fundació Barça, l’Escola de Futbol La Caserna, Un Ponte Per, IDare i DOZ International, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

L’Escola d’Activisme obre les inscripcions de la sisena edició del seu curs en línia, que enguany planteja com organitzar-nos davant la crisi climàtica i altres injustícies sense esgotar-nos pel camí.

Del 2 al 26 de novembre, el curs combina materials per avançar al teu ritme amb una sessió en directe cada dimecres amb activistes vinculades a les lluites per l’habitatge, els drets socials i el clima. Les inscripcions estan obertes fins al 22 d’octubre.

Massa lluites acaben amb les persones que les sostenen esgotades. Els ecofeminismes proposen una altra manera de fer activisme, que tingui cura tant de qui lluita com del territori que defensa. El curs ofereix un marc per entendre aquesta mirada i eines pràctiques per portar-la al teu col·lectiu, al teu barri o al teu poble.

Com funciona

Cada setmana s’obre un mòdul amb lectures i vídeos que pots seguir al teu ritme, amb una dedicació d’entre dues i tres hores. Els dimecres a les 18 h hi ha una sessió en directe dividida en dues parts:

• De 18 a 19 h, diàleg obert. Una conversa entre persones implicades en diferents lluites socials i ambientals. S’emet en streaming i és oberta a tothom, encara que no estiguis inscrita al curs.
• De 19 a 20.30 h, sessió pràctica. Un espai tancat per a les persones participants, on treballar en grup els continguts apresos.

El programa

• Setmana 1 Activismes ecofeministes (4 de nov.)
• Setmana 2 Reinventa el sistema (11 de nov.)
• Setmana 3 Cures integrals (18 de nov.)
• Setmana 4 · Justícia restaurativa (25 de nov.)

A qui s’adreça?

A activistes i a qualsevol persona amb ganes de mobilitzar-se davant la crisi climàtica i altres injustícies.

Inscripcions

El curs és sense cost i t’hi pots inscriure fins al 22 d’octubre en aquest enllaç.

Qui ho fa possible

El curs forma part de l’Escola d’Activisme i compta amb la col·laboració de Greenpeace.

L’activitat s’emmarca en el projecte Juventud Participactiva, impulsat per ActionAid, NOVACT i FUHEM amb el finançament de la Cooperació Espanyola (AECID).

El 30 de setembre presentem en línia l’informe Cap a unes polítiques públiques amb veu jove: clima, gènere i pau, que recull les preocupacions i propostes expressades per joves de diferents territoris i, a partir d’aquestes aportacions, formula recomanacions concretes per avançar cap a unes polítiques públiques més justes, participatives i compromeses amb la pau.

Com podem aconseguir que les preocupacions de les persones joves no només siguin escoltades, sinó que tinguin incidència en les polítiques públiques? Com s’incorpora la seva mirada a l’hora d’abordar reptes com la crisi climàtica, les desigualtats de gènere o la construcció de pau?

El pròxim dimecres 30 de setembre, d’11 h a 12.30 h, presentem en línia l’informe Cap a unes polítiques públiques amb veu jove: clima, gènere i pau, que parteix de les aportacions de joves de diferents territoris per plantejar recomanacions concretes dirigides a les polítiques públiques.

L’informe aborda tres àmbits estretament relacionats, clima, gènere i pau, a partir de les preocupacions, reflexions i primeres propostes expressades per les persones joves en diferents espais de participació i debat.

Entre aquests espais hi ha les trobades Futur en 3D, que aquest estiu van reunir joves per compartir diagnòstics i imaginar respostes davant alguns dels principals reptes globals. Els debats van posar sobre la taula qüestions com l’impacte desigual de l’emergència climàtica, l’avenç dels discursos reaccionaris, les desigualtats de gènere, els conflictes armats o la necessitat de reforçar la participació i l’acció col·lectiva.

De les aportacions dels joves a recomanacions concretes

L’informe fa un pas més enllà d’aquest procés d’escolta. A partir de les preocupacions i propostes recollides, formula recomanacions orientades a incorporar la perspectiva de les persones joves en les polítiques públiques vinculades al clima, el gènere i la construcció de pau.

La sessió del 30 de setembre servirà per presentar les principals conclusions i recomanacions de l’informe i obrir un espai de diàleg sobre com traslladar-les a l’acció pública.

La presentació està adreçada tant a persones joves com a entitats i organitzacions socials, personal tècnic de les administracions públiques i professionals que treballen en àmbits relacionats amb la joventut, el clima, el gènere i la pau.

La inscripció és oberta fins al 29 de setembre. Inscriu-te a la presentació aquí.

L’activitat forma part del projecte «Sí a la Paz: Jóvenes por la paz sostenible y la ciudadanía global», impulsat conjuntament per NOVACT i Movimiento por la Paz (MPDL) i finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

A Khàrkiv, una de les ciutats ucraïneses més afectades per la guerra, milers d’infants continuen assistint cada dia a classes presencials en escoles instal·lades sota terra. La iniciativa, impulsada per les autoritats locals, s’ha convertit en un dels exemples més destacats de resiliència comunitària en un context marcat pels bombardejos constants.

Sota la Plaça de la Llibertat, al centre de Khàrkiv, milers d’infants continuen fent una cosa tan quotidiana com anar a escola.

Allà on durant els primers mesos de la invasió a gran escala les famílies buscaven refugi dels bombardejos, avui hi ha aules plenes de vida. A les profunditats de la xarxa de metro, infants de fins a 10 anys assisteixen cada dia a classes presencials gratuïtes, segueixen el currículum educatiu oficial, comparteixen temps amb els seus companys i reben alimentació durant la jornada escolar.

Una resposta a una situació extraordinària

Davant la destrucció o el risc que afectava nombrosos centres educatius de la ciutat, Khàrkiv va decidir no renunciar a l’educació presencial.

La resposta va ser transformar alguns dels espais més segurs de la ciutat en centres educatius adaptats a les necessitats dels més petits. El projecte permet garantir la continuïtat educativa en una ciutat que continua convivint amb alarmes i amenaces constants derivades de la proximitat al front i dels atacs sistemàtics russos.

Durant la visita de NOVACT a Khàrkiv, les autoritats municipals van presentar aquesta iniciativa com una de les experiències més innovadores desenvolupades durant la guerra. El model ja està inspirant altres ciutats de primera línia de front que busquen garantir el dret a l’educació en contextos de conflicte.

Més que una escola

Més enllà de la funció educativa, aquests espais contribueixen a mantenir rutines i entorns de socialització especialment importants en contextos marcats per la incertesa.

Educar també és resistir

L’escola subterrània de Khàrkiv és molt més que una resposta d’emergència. És una mostra de la capacitat d’adaptació de les comunitats davant situacions extremes i un exemple de com els serveis públics poden continuar funcionant fins i tot en contextos molt adversos.

Per a NOVACT, iniciatives com aquesta permeten entendre millor com les comunitats s’organitzen per protegir drets fonamentals i sostenir la vida col·lectiva enmig de la guerra.

Perquè, a Khàrkiv, educar també és una forma de resistència.

Fa un any, la Hope League preveia arribar a més de 600 infants en sis localitats de Síria i el Kurdistan iraquià. Avui en són 1.708. Però els equips educadors destaquen una altra dada, més difícil de comptar: infants que es relacionen més, cooperen i accepten millor compartir equip entre gèneres i comunitats.

Van planificar escoles de futbol. Un any després, els equips educadors expliquen sobretot una altra cosa.

A Tirbespiyê, al nord-est de Síria, Salma Ali recorda que al principi els infants no es relacionaven com ho fan ara. Hi havia dificultats per acceptar i interactuar amb els altres, tant entre nens i nenes com entre diferents grups de la comunitat. Dotze mesos després, observa que “s’accepten molt més els uns als altres” i que ha millorat la seva capacitat per cooperar, treballar en equip i construir relacions positives.

A Raqqa, Louay Al-Ghadhban parla de noves amistats i relacions socials entre els participants. Els infants, explica, han après els fonaments del futbol, però també allò que el projecte volia posar darrere de cada entrenament: “un propòsit més ampli i significatiu: la cohesió social”.

La Hope League va començar el juny de 2025 amb la idea d’utilitzar el futbol per contribuir a reconstruir vincles comunitaris en societats afectades per anys de conflicte. Un any després, la dimensió que ha assolit el projecte ja supera àmpliament les previsions inicials.

A Raqqa, Kobane, Tirbespiyê i Al-Hasakah hi participen 1.325 infants. A Sulaymaniyah, al Kurdistan iraquià, en són 300 més i, a Erbil, 83. En total: 1.708 nens i nenes en sis acadèmies i almenys 178 mares, pares i persones cuidadores implicades.

Però la xifra que més explica què està passant potser no és aquesta.

Aprendre a jugar amb els altres

La Hope League no planteja el futbol només com una activitat esportiva. La metodologia posa al centre la cooperació, la igualtat, el treball col·lectiu i la resolució de conflictes. El partit és també un espai on relacionar-se amb altres persones, prendre decisions conjuntament i aprendre a gestionar les diferències.

Al camp de refugiats d’Arbat, a Sulaymaniyah, Ainda Suleiman ha observat durant aquest primer any una evolució semblant a la que descriuen els equips sirians. Els nois, explica, es relacionen millor entre ells; les noies han guanyat habilitats i coneixement del joc. I nens i nenes accepten cada vegada més compartir equip.

“Juguen junts i s’entenen”, resumeix.

Són observacions fetes pels mateixos equips que treballen diàriament amb els infants, no una avaluació d’impacte a llarg termini. Però que professionals de diferents acadèmies identifiquin canvis similars permet començar a veure què pot passar quan la cooperació, i no només la competició, entra al camp de futbol.

594 nenes han entrat al terreny de joc

Un any de projecte també deixa dades que expliquen els reptes que continuen oberts. Dels 1.708 participants, 594 són nenes i 1.114 són nens: aproximadament una de cada tres participants és una noia.

La fotografia, però, canvia molt segons el lloc. A Sulaymaniyah hi juguen 151 nenes i 149 nens, pràcticament en paritat. A Erbil són 19 nenes i 64 nens. A les quatre acadèmies de Síria hi participen 424 nenes i 901 nens.

Alhora, tant Salma Ali com Ainda Suleiman assenyalen com un dels canvis d’aquest primer any una major acceptació del joc compartit entre nens i nenes.

La dada i els testimonis expliquen dues coses alhora: incorporar les noies al futbol continua sent un repte, però el mateix camp pot convertir-se en un lloc on començar a qüestionar algunes de les barreres que dificulten que nens i nenes juguin plegats.

Quan el repte és poder continuar jugant

Aquest estiu, hi ha un obstacle molt menys abstracte. La calor extrema.

A Tirbespiyê, les sessions es fan en camps a l’aire lliure i les altes temperatures dificulten que els infants completin els entrenaments amb comoditat. També compliquen la feina dels equips educadors i del voluntariat. Ainda Suleiman descriu dificultats semblants durant les sessions d’estiu a Sulaymaniyah.

Malgrat això, les activitats continuen.

La Hope League encara té recorregut fins al desembre de 2026. El projecte es va concebre com un pilot per desenvolupar un model d’intervenció a través de l’esport aplicable en contextos afectats per conflictes armats. NOVACT hi lidera la incorporació dels enfocaments de drets humans, noviolència i gènere.

El projecte s’impulsa juntament amb la Fundació Barça, l’Escola de Futbol La Caserna, Un Ponte Per, DOZ International, IDare i Casa Nostra Casa Vostra, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’avaluació final permetrà analitzar fins on han arribat els canvis. De moment, un any després, hi ha dues fotografies. Una és fàcil de comptar: 1.708 infants, gairebé tres vegades la previsió inicial. L’altra ho és menys: equips educadors de diferents ciutats que expliquen que els infants cooperen més, construeixen noves relacions i accepten millor jugar junts.

En un projecte que va néixer per explorar com es poden reconstruir vincles després de la guerra, probablement és aquí on comença la part més interessant.

*Foto de portada: Patricia Simón.

LDH (França), ARCI (Itàlia) i NOVACT (Espanya) publiquen aquest comunicat conjunt arran dels esdeveniments de Ceuta per defensar els drets de les persones migrants, denunciar la manipulació dels fets amb finalitats polítiques i alertar sobre els riscos que això representa per al debat democràtic i l’estat de dret.

 

Demà, els ministres de l’Interior dels estats membres de la Unió Europea es reuniran en una reunió extraordinària per abordar les qüestions migratòries. Aquesta reunió se celebra arran dels esdeveniments ocorreguts la setmana passada a Ceuta, on desenes de milers de persones van entrar a l’enclavament espanyol situat al nord del Marroc. En les hores següents, la immensa majoria va abandonar l’enclavament i va tornar al Marroc. Més de 100 persones han perdut la vida en intentar travessar la frontera.

És d’esperar que, una vegada més, els ministres proposin mesures destinades a restringir encara més els drets de les persones migrants, amb la voluntat constant de desprendre’s dels principis del dret internacional i de l’ordre constitucional.

Des de la nostra experiència com a organitzacions defensores dels drets de les persones migrants, esperem haver de reaccionar davant les propostes que sorgeixin d’aquesta reunió. Es tractarà, una vegada més, de mesures que continuaran menyscabant els seus drets, dictades per l’agenda política de l’extrema dreta i aplicades ja, sense cap mena de pudor, per una àmplia majoria dels governs de la Unió Europea.

Si la situació dels drets de les persones migrants constitueix un indicador fonamental per avaluar la qualitat de l’accés efectiu als drets als estats membres de la Unió Europea, un altre aspecte igualment crucial ha emergit en la manera com els governs de la UE han orientat el debat públic al voltant dels esdeveniments de Ceuta. S’han allunyat, sense cap mena de pudor, dels valors i les pràctiques que regeixen els drets, el debat democràtic i l’estat de dret, tal com es recullen al Tractat de la Unió Europea. Així de senzill.

L’elaboració democràtica de les polítiques públiques només és possible quan es fonamenta en els fets. El mandat de les institucions democràtiques, inclosos els governs, és actuar en resposta als fets.

Els fets són clars. En el transcurs de poques hores, més de 50.000 persones, majoritàriament marroquines, però també procedents de l’Àfrica subsahariana, van entrar de manera irregular a Ceuta, un enclavament espanyol situat en territori marroquí. En trobar-s’hi atrapades, en les hores següents, pràcticament totes van tornar al Marroc. Els governs en van ser informats en temps real, abans que ningú.

Com és possible que, en un espai democràtic regit per l’estat de dret, en nom d’una resposta al que estava passant a Ceuta (nord d’Àfrica), hàgim assistit a:

• la decisió del Govern francès de centredreta de reforçar els controls a la frontera francoespanyola, al llarg de tota la serralada dels Pirineus;
• la petició del Govern d’extrema dreta de Meloni, juntament amb els governs de Finlàndia i Dinamarca, a la Unió Europea perquè suspengués la pertinença d’Espanya a l’espai Schengen (cosa que ni els Tractats europeus ni el marc jurídic permeten), quan cap persona estrangera en situació irregular pot accedir a l’espai Schengen des de Ceuta;
• una nova intervenció xenòfoba i racista per part de l’oposició política espanyola, que afirma alertar sobre una suposada «crisi migratòria» i un suposat «efecte crida» mitjançant discursos d’odi que banalitzen les vulneracions dels drets humans a les fronteres.

L’opinió pública s’ha vist inundada de mentides descarades i de propostes absurdes, mentre tots els partits al govern, des dels socialdemòcrates i liberals fins a la dreta i l’extrema dreta, adoptaven decisions polítiques que no tenien res a veure amb la qüestió de fons. Durant els darrers dies, les nostres societats han estat objecte d’un atac frontal contra allò que constitueix l’essència mateixa del debat democràtic: una relació rigorosa amb els fets i unes anàlisis fiables.

Al llarg dels darrers anys, la desinformació i la manipulació de l’opinió pública s’han presentat, especialment per part de la Comissió Europea, com a fenòmens vinculats a atacs procedents de fora de la Unió Europea. Tanmateix, en realitat responen tant, o fins i tot més, a campanyes i interessos impulsats per forces polítiques internes de la mateixa Unió Europea. El que està passant al voltant dels esdeveniments de Ceuta fa urgent que les institucions europees ho reconeguin i hi responguin sense demora.

En una democràcia, no és acceptable que els governs contribueixin a manipular l’opinió pública mitjançant un ús abusiu de les emocions. ¿Aquestes emocions se susciten legítimament amb l’objectiu de reforçar els valors europeus? En aquest cas passa exactament el contrari. Un nombre important de responsables polítics alimenta la por i l’odi, actua com els populistes més primaris i ho fa sense cap respecte per la ciutadania, pels principis consagrats als Tractats de la Unió Europea, per la veritat ni per l’elaboració de polítiques eficaces i eficients.

La manera com s’està presentant davant l’opinió pública la reunió dels ministres de l’Interior justifica plenament la nostra preocupació. Es tracta d’una autèntica farsa. Molts pensaran que exagerem, que d’aquí a uns dies tot tornarà a la normalitat. Per què no mantenir l’esperança? Malauradament, la tendència que observem des de fa anys apunta precisament en la direcció contrària.

Si els governs no es consideren obligats a retre comptes per haver distorsionat els fets per manipular l’opinió pública, avui amb els drets de les persones migrants; demà amb qüestions com la guerra i la pau, les desigualtats o la precarietat social, estaran obrint el camí a forces autoritàries, feixistes i il·liberals.

Durant les darreres setmanes, a Europa no només els boscos han estat devastats pels incendis vinculats a la catàstrofe climàtica. També la democràcia podria quedar reduïda a cendres per responsables governamentals que atien el foc.

Signants: LDH (Lliga dels Drets Humans) (França), ARCI (Associació Recreativa i Cultural Italiana) (Itàlia) i NOVACT (Institut Internacional per l’Acció Noviolenta) (Espanya).

Descarrega el comunicat.

NOVACT obre un procés de selecció per incorporar una persona a l’àrea de comunicació, especialitzada en xarxes socials, continguts audiovisuals i comunicació digital. Les candidatures es poden presentar fins al 20 d’agost de 2026.

NOVACT ha obert un procés de selecció per incorporar una tècnica de comunicació digital i creació de continguts a la seva seu de Barcelona.

La persona seleccionada s’encarregarà de la creació de continguts per a xarxes socials, la producció i edició de vídeo, el disseny de peces gràfiques, l’actualització del web i el suport a la cobertura comunicativa d’actes i campanyes. Treballarà en coordinació amb els equips de NOVACT als diferents territoris on l’organització és present per reforçar la difusió de la seva feina i donar resposta a les seves necessitats comunicatives.

Busquem un perfil creatiu i nadiu digital, amb experiència en creació de continguts, edició de vídeo i gestió de xarxes socials. Es valorarà especialment l’experiència en comunicació d’incidència o del tercer sector, així com coneixements de fotografia, WordPress, SEO i analítica digital.

El lloc ofereix contracte indefinit, jornada completa i incorporació prevista l’1 de setembre de 2026. Totes les condicions laborals i els requisits es poden consultar als Termes de Referència.

Les persones interessades poden enviar el seu CV, un portafoli o enllaç a projectes digitals i dues referències professionals fins al 20 d’agost de 2026 a media@novact.org, indicant a l’assumpte REF: TECCOM-2026.