La nova oficina a Kíiv reforça el treball de NOVACT amb organitzacions socials, iniciatives juvenils i actors de la societat civil que sostenen la vida democràtica a Ucraïna en plena invasió russa a gran escala.

A principis de 2026, NOVACT va establir una oficina a Kíiv amb l’objectiu de consolidar i ampliar la seva tasca amb organitzacions de la societat civil, iniciatives juvenils i actors compromesos amb els drets humans, la participació ciutadana i la resistència civil noviolenta.

L’oficina ha reforçat la capacitat de l’organització per donar suport als projectes en curs, establir noves aliances i identificar oportunitats de col·laboració en un context que continua evolucionant ràpidament i planteja importants reptes socials i democràtics.

L’Oficina d’Ucraïna està dirigida per Anna Bondarenko, fundadora de Ukrainian Volunteer Service, una de les principals xarxes de voluntariat del país. L’organització connecta més de 100.000 persones voluntàries arreu d’Ucraïna i promou el voluntariat, el suport mutu i la participació ciutadana.

Reconstruir és molt més que reconstruir infraestructures

La guerra continua marcant el dia a dia d’Ucraïna. Més enllà de la destrucció d’infraestructures i de les conseqüències directes del conflicte, també ha afectat les relacions comunitàries, la participació ciutadana i la capacitat de les organitzacions socials per mantenir processos col·lectius a llarg termini.

Des de l’inici de la invasió a gran escala, milers de persones han assumit tasques de suport mutu, voluntariat, informació comunitària i resposta davant les emergències. Aquestes iniciatives impulsades per la ciutadania s’han convertit en un dels pilars de la resiliència del país.

Per això, moltes organitzacions ucraïneses insisteixen que la recuperació no es pot limitar a reconstruir infraestructures. També requereix enfortir les comunitats, la participació ciutadana, els mitjans de comunicació independents i els espais democràtics que permeten sostenir la vida col·lectiva en un context d’incertesa.

Al costat de qui sosté la vida democràtica

Durant els darrers anys, NOVACT ha impulsat iniciatives per reforçar la participació ciutadana, la cohesió social i el lideratge juvenil, treballant amb organitzacions com Center for Civil Liberties, AMES / Ukrainian Peacebuilding School, Centre of United Actions, Youth Up i Factor Bureau.

L’organització continua treballant amb els seus socis locals per reforçar la capacitat de les comunitats per participar en la vida pública, defensar els seus drets i contribuir als processos de recuperació i transformació social.

Reforçar aliances i identificar prioritats compartides

En aquesta nova etapa de consolidació, una delegació de NOVACT ha visitat recentment Ucraïna per reunir-se amb institucions, organitzacions de la societat civil, iniciatives comunitàries i mitjans de comunicació independents.

A Khàrkiv, una ciutat situada a 40 quilòmetres del front, la delegació va conèixer iniciatives impulsades per les autoritats locals per garantir l’accés als serveis essencials malgrat els atacs continus. Entre aquestes destaca el model d’escoles subterrànies desenvolupat a la xarxa de metro, que permet que milers d’infants puguin continuar assistint a classe en condicions de seguretat.

L’equip també es va reunir amb representants de Suspilne, la radiotelevisió pública d’Ucraïna, així com amb altres actors de l’ecosistema mediàtic local, per conèixer com periodistes i mitjans continuen garantint l’accés a informació fiable en un context marcat per la guerra i la desinformació.

La visita ha servit per reforçar aliances existents, identificar noves vies de col·laboració i continuar construint una agenda compartida amb actors locals compromesos amb una Ucraïna més resilient, democràtica i participativa.

Per a NOVACT, entendre com les comunitats ucraïneses s’organitzen, s’informen i sostenen la vida col·lectiva enmig de la guerra també és una manera de reflexionar sobre els reptes democràtics que afronta Europa.

NOVACT obre una convocatòria de serveis tècnics per contractar una persona o equip que coordini, dissenyi i desenvolupi cinc cursos en línia adaptats al context ucraïnès. Les propostes es poden presentar fins al 29 de juliol de 2026.

La consultoria serà l’encarregada de coordinar el desenvolupament pedagògic dels cursos, definir una metodologia comuna, coordinar el treball amb persones expertes i elaborar els continguts perquè es puguin publicar a la NOVACT Academy. El projecte es desenvoluparà en el marc del treball de NOVACT a Ucraïna i comptarà amb la participació de socis ucraïnesos com Youth Up i el Center for Civil Liberties (CCL).

Els cinc cursos abordaran els àmbits de la construcció de pau i la cohesió social, la seguretat digital per a activistes i defensores dels drets humans, la incidència digital i la mobilització noviolenta, la desinformació i l’alfabetització mediàtica, i l’agenda de dones, pau i seguretat aplicada a la construcció de pau digital.

La convocatòria s’adreça a professionals o equips amb experiència en el desenvolupament de programes formatius digitals, la coordinació de processos educatius i el treball amb organitzacions de la societat civil en àmbits com la construcció de pau, els drets humans o la participació cívica. Es valorarà especialment l’experiència en contextos afectats per conflictes i el coneixement del context ucraïnès.

Com presentar la proposta

Les propostes s’han d’enviar abans del 29 de juliol de 2026 a les 23.59 h (hora de Barcelona) a carlosb@novact.org, amb la referència “NOVACT: Digital Organizing Courses”.

Per conèixer tots els requisits, la documentació que cal presentar i les condicions de la contractació, podeu consultar els Termes de Referència de la convocatòria.

Un grup de joves ha completat aquest estiu el seu recorregut de quatre anys al Programa Vitamina després d’haver viscut totes les edicions del VitaCampus celebrades a Batet de la Serra. És una de les històries que deixa aquesta nova edició, marcada també pel reforç de les aliances amb iniciatives locals de la Garrotxa. Des de les primeres edicions, més de 250 adolescents i joves han passat pel VitaCampus.

Quan el grup del Besòs i el Maresme va arribar aquest estiu a la Mas Comademont, a Batet de la Serra, no era la primera vegada que trepitjava aquells prats volcànics. Hi arribava per quarta vegada. Quatre anys enrere havia estrenat aquell mateix espai; ara hi tornava per tancar el seu recorregut al Programa Vitamina. És el primer grup que ha viscut de principi a fi totes les edicions del VitaCampus celebrades en aquest indret.

Del 30 de juny al 2 de juliol, una trentena d’adolescents i joves dels grups Vitamina de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i el barri del Besòs i el Maresme (Barcelona) van compartir tres dies de convivència, aprenentatge i vida comunitària en una nova edició del VitaCampus, la trobada que cada estiu posa el punt final al curs del Programa Vitamina i que enguany ha tornat a rebre el suport de la Diputació de Girona.

La Batecada i el territori com a fil conductor

Cada any, el VitaCampus proposa un fil conductor diferent. Aquest 2026 ha estat La Batecada, un relat inspirat en la història i el paisatge volcànic de la Garrotxa que ha servit per treballar la cooperació, la presa de decisions col·lectiva i la cura de les persones i de l’entorn.

La principal novetat d’aquesta edició ha estat el reforç de les aliances amb iniciatives locals. Un dels moments més destacats va ser el taller de construcció de caixes niu conduït per Roureda Mas Tarut, un projecte impulsat per joves d’Olot dedicat a la restauració ecològica dels prats i les rouredes de la Garrotxa.

Construint les caixes, els participants també van descobrir com petites accions poden contribuir a la biodiversitat i a la conservació de l’entorn. Una col·laboració que obre la porta a noves sinergies entre el Programa Vitamina i iniciatives del territori.

Els vincles que perduren

Una de les singularitats del VitaCampus és que alguns dels joves que hi van participar anys enrere hi tornen com a AlumniVita, acompanyant les noves generacions durant l’estada. La seva proximitat crea vincles de confiança difícils d’aconseguir d’una altra manera i és, probablement, una de les millors proves que el programa deixa petjada.

Una de les quatre joves que han participat a la cita d’enguany, vinculada a Vitamina des de fa gairebé una dècada, explicava que tornar al VitaCampus li havia permès “veure’s reflectida en altres participants”, adonar-se de tot el que havia canviat i sentir-se “molt orgullosa” del camí recorregut.

L’experiència també deixa empremta en els participants que hi assisteixen per primera vegada. Quan se’ls pregunta què s’enduen del VitaCampus, les respostes s’assemblen poc a una llista d’activitats: parlen de “poder expressar-me amb llibertat i sense por”, de “conèixer gent nova”, de fer coses que no havien fet mai i d’aprendre el valor de la comunicació i el respecte.

Potser aquesta és la millor manera d’entendre què és el VitaCampus. Un lloc on alguns joves hi arriben per primer cop, d’altres hi tanquen una etapa després de quatre anys i alguns decideixen tornar-hi temps després per acompanyar les noves generacions. Un espai on créixer, construir comunitat i descobrir que la cooperació també s’aprèn vivint-la.

El projecte europeu Under One Sky: Artist Residencies in Vikno obre una convocatòria extraordinària perquè artistes d’Espanya dedicats a l’artesania, les arts aplicades i el disseny industrial desenvolupin el seu projecte durant un mes a Ucraïna. Les candidatures es poden presentar fins al 2 d’agost.

Els artistes d’Espanya dedicats a l’artesania, les arts aplicades i el disseny industrial tenen una nova oportunitat per desenvolupar el seu projecte creatiu a Ucraïna. El projecte europeu Under One Sky: Artist Residencies in Vikno ha obert una convocatòria extraordinària per participar en una residència artística que tindrà lloc de l’1 al 30 de setembre de 2026 a la comunitat de Hrymailiv, a la regió de Ternópil.

La convocatòria està adreçada a artistes i professionals de l’àmbit cultural que treballin en disciplines com la ceràmica, la fusta, el tèxtil, el cuir, el vímet, la llana, les perles o altres tècniques artesanals tradicionals i contemporànies.

Què ofereix la residència

Les persones seleccionades disposaran d’allotjament durant tota la residència, transport fins al lloc on es desenvolupa el programa i desplaçaments locals, una ajuda mensual de 750 euros per cobrir l’alimentació i les despeses personals, així com un espai de treball, eines, materials i suport organitzatiu per desenvolupar el seu projecte. Durant l’estada també participaran en activitats d’intercanvi cultural, i la llengua de treball serà l’anglès.

Per optar-hi cal ser ciutadà o ciutadana d’Espanya o Polònia, tenir entre 18 i 65 anys, haver desenvolupat almenys un projecte artístic presentat públicament, disposar d’un nivell bàsic d’anglès i poder residir a Ucraïna durant tot el període de la residència. Les candidatures procedents de l’Estat espanyol es poden presentar en català o castellà.

Les sol·licituds es poden presentar fins a les 23.59 h del 2 d’agost a través del formulari d’inscripció. Abans d’enviar la candidatura, es recomana consultar les bases completes de la convocatòria i la informació detallada sobre la residència. Per resoldre dubtes, l’organització posa a disposició el correu mfestji@gmail.com.

Sobre el projecte

Under One Sky: Artist Residencies in Vikno és un projecte internacional de suport a les pràctiques artístiques individuals que promou la creació de noves obres, el diàleg intercultural i la cooperació professional. La residència està organitzada per l’ONG ucraïnesa Festival d’Art “Yi”, amb la col·laboració d’AYA Foundation (Polònia) i NOVACT (Espanya).

La residència es desenvoluparà en una zona considerada segura per a activitats culturals. L’organització aplicarà protocols de seguretat, farà un seguiment constant de la situació i, si fos necessari, podrà adaptar el programa per garantir la seguretat de les persones participants.

Aquest projecte està finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats són responsabilitat exclusiva dels seus autors i no reflecteixen necessàriament la posició de la Unió Europea ni de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni l’entitat finançadora es fan responsables del seu contingut.

El nou número del Butlletí Frontera analitza alguns dels principals canvis en les polítiques migratòries dels darrers dos mesos. Entre ells, la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix les devolucions en calent de persones que arriben nedant, però que deixa oberta la possibilitat que aquesta pràctica torni a ser legal si s’instal·len elements de contenció al mar. També recull els primers efectes de l’aplicació del Pacte Europeu de Migració i Asil, els obstacles detectats durant la regularització extraordinària i el testimoni de Mahamat, supervivent de la massacre del 24J a Melilla.

Irídia i NOVACT publiquen, juntament amb un grup d’entitats, col·lectius i activistes, una nova edició del Butlletí Frontera, el recurs bimestral que fa seguiment de la situació dels drets humans a les fronteres de l’Estat espanyol.

Aquesta edició, corresponent als mesos de maig i juny de 2026, posa el focus en els canvis legislatius i polítics que poden marcar els pròxims mesos, però també en les conseqüències que aquests tenen sobre les persones que migren.

El butlletí analitza els primers efectes de la implementació del Pacte Europeu de Migració i Asil, el nou reglament europeu de retorn, la sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions en calent, les dificultats detectades durant el procés de regularització extraordinària i el quart aniversari de la massacre del 24J a Melilla, amb el testimoni de Mahamat, un dels seus supervivents. També recull les principals dades i tendències observades aquests darrers dos mesos a Ceuta, Melilla, Canàries, Balears i la península.

LLEGEIX EL BUTLLETÍ

Vols rebre el butlletí cada dos mesos? Subscriu-te aquí.

La trobada Futur en 3D, impulsada per NOVACT, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i Movimiento por la Paz, va reunir persones joves per compartir diagnòstics i propostes sobre tres grans reptes globals. Tot i partir de temes diferents, els debats van convergir en una mateixa idea: les crisis estan connectades i les respostes també han de ser-ho.

Què tenen en comú la crisi climàtica, les desigualtats de gènere o els conflictes armats? Aquesta pregunta va emergir com a conclusió compartida de Futur en 3D, una jornada participativa impulsada per NOVACT, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i Movimiento por la Paz per generar un espai de reflexió entre persones joves sobre alguns dels principals reptes globals.

La sessió es va estructurar en tres espais de debat dedicats al clima, el gènere i el desarmament, la pau i el refugi. Tot i partir de realitats diferents, les converses van acabar dibuixant una idea compartida: els grans desafiaments del present no es poden entendre de manera aïllada i les respostes també han de ser col·lectives.

Mirades diverses per afrontar reptes compartits

En l’espai dedicat al clima, les persones participants van reflexionar sobre l’impacte desigual de l’emergència climàtica segons la classe social, el gènere o l’edat, i van alertar de l’augment dels discursos negacionistes i de la penetració dels discursos d’extrema dreta entre les persones joves. També van defensar la necessitat d’impulsar models locals de producció i consum i de reforçar la sensibilització connectant la crisi climàtica amb les experiències quotidianes.

Pel que fa al desarmament, la pau i el refugi, el debat va girar al voltant dels conflictes actuals, l’erosió del multilateralisme i del sistema internacional basat en regles, el retorn de la llei del més fort i la securitització com a resposta dominant. Davant d’aquest escenari, es va reivindicar el paper de l’acció comunitària i del teixit social com a eines per prevenir conflictes i construir pau.

La taula sobre gènere va posar l’accent en el paper que tenen les desigualtats en els conflictes i en els processos de construcció de pau. Les persones participants van assenyalar la necessitat de qüestionar els models de masculinitat que legitimen la violència i van defensar l’apoderament de les dones i la incorporació de perspectives diverses en la presa de decisions com a elements imprescindibles per avançar cap a societats més justes i pacífiques. En aquest sentit, es va subratllar que la paritat no és un fi en si mateixa, sinó una eina per integrar mirades diverses en la presa de decisions.

Del diagnòstic a l’acció col·lectiva

Malgrat la diversitat de temes abordats, les tres taules van arribar a una conclusió compartida: les crisis actuals estan profundament interconnectades i afecten de manera desigual les persones amb menys recursos, les dones i les persones migrants. Per això, les persones participants van coincidir en la necessitat de reforçar l’organització col·lectiva, el compromís social i la participació activa per passar de ser espectadores dels canvis a esdevenir agents de transformació.

Les reflexions i propostes sorgides durant la jornada no quedaran només en l’espai de debat. NOVACT està elaborant un informe de política pública que recollirà les aportacions de les persones participants per contribuir a una agenda política de futur construïda des de la mirada del jovent. Aquest document servirà de base per a una futura tasca d’incidència amb responsables polítics.

Quan arriba l’agost, moltes persones marxen de vacances. L’horta de Collserola, però, continua produint fruites i verdures de temporada al mateix ritme. Aquesta diferència entre el calendari agrícola i el calendari de la ciutat fa que una part de la producció pugui acabar malbaratant-se si no troba qui la consumeixi.

Per evitar-ho, LaRural ha posat en marxa una campanya que vol arribar a 150 famílies i col·lectius durant el mes d’agost, facilitant que aquestes cistelles agroecològiques arribin directament a llars, entitats i grups de consum de Barcelona.

Del camp a la ciutat

La campanya forma part del projecte Alimentació que cuida el territori, impulsat per NOVACT amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. La iniciativa treballa per reforçar els circuits curts de comercialització connectant productores agroecològiques, distribuïdores, comerços i punts de recollida perquè els aliments recorreguin menys quilòmetres i arribin directament a qui els consumeix.

A més de donar suport a la pagesia de Collserola, consumir aquestes cistelles contribueix a reduir intermediaris, disminuir les emissions associades al transport dels aliments i mantenir viu un model agrícola arrelat al territori.

Com participar

La campanya s’adreça tant a persones a títol individual com a entitats, cooperatives, comunitats veïnals o grups que vulguin organitzar una compra conjunta o convertir-se en punt de recollida.

Les entitats interessades poden escriure a dani@novact.org. Les persones que vulguin rebre les cistelles també poden sumar-se a la iniciativa a través de LaRural.

El Parlament de Catalunya ha aprovat la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, una iniciativa impulsada durant més de deu anys per les entitats de LaFede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. NOVACT ha format part d’aquest procés col·lectiu des dels seus inicis a través del Grup d’Empresa i Drets Humans de LaFede.cat.

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la llei que crea el Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un organisme públic que tindrà la missió de prevenir, investigar, avaluar i supervisar possibles vulneracions de drets humans i ambientals vinculades a l’activitat empresarial.

L’aprovació culmina més de deu anys de treball d’incidència impulsat per les entitats de LaFede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. A través del Grup d’Empresa i Drets Humans de LaFede.cat, NOVACT ha contribuït a impulsar aquesta iniciativa juntament amb una vintena d’organitzacions de la societat civil que han treballat per dotar Catalunya d’un mecanisme públic de rendició de comptes davant els abusos empresarials.

Un nou mecanisme públic de rendició de comptes

El Centre Català d’Empresa i Drets Humans podrà rebre denúncies de persones i comunitats afectades, investigar possibles vulneracions, elaborar informes i formular recomanacions per reforçar la protecció dels drets humans i del medi ambient en l’activitat empresarial.

La seva creació representa un pas endavant en la construcció d’eines públiques per prevenir la impunitat empresarial i donar suport a les comunitats afectades per impactes sobre els seus drets i els seus territoris.

Comença una nova etapa

Amb l’aprovació de la llei, s’obre ara una nova etapa per desplegar el Centre i posar-lo en funcionament. Els pròxims mesos seran clau per constituir l’organisme i dotar-lo dels recursos necessaris perquè pugui desenvolupar plenament les funcions que li atribueix la normativa.

NOVACT és una de les entitats signants del manifest que reclama una actuació urgent davant el deteriorament de l’estat de salut de Naâma Asfari, defensor sahrauí dels drets humans i pres polític del grup de Gdeim Izik, en vaga de fam indefinida des del 8 de juny. La campanya reclama mesures urgents per protegir la seva vida, garantir els seus drets i exigir el compliment de les decisions dels mecanismes de drets humans de les Nacions Unides.

La situació de Naâma Asfari, defensor sahrauí dels drets humans, empresonat al Marroc des del 2010 i membre del grup de Gdeim Izik, s’ha agreujat després de més de tres setmanes de vaga de fam indefinida. Segons les informacions traslladades per la seva família i per organitzacions de defensa dels drets humans, el seu estat de salut s’ha deteriorat de manera preocupant. En els darrers dies, l’organització internacional Front Line Defenders també ha expressat públicament la seva preocupació per la seva situació.

Davant d’aquest escenari, NOVACT impulsa, juntament amb la resta d’entitats signants, aquesta campanya per reclamar una actuació urgent que protegeixi la vida de Naâma Asfari i garanteixi el respecte dels seus drets fonamentals.

Exigim una resposta urgent

El manifest recorda que el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides va concloure que Naâma Asfari havia estat víctima de tortura i que el Marroc havia vulnerat les seves obligacions internacionals. També assenyala que el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària va qualificar d’arbitrària la seva detenció i va reclamar l’alliberament dels presos del grup de Gdeim Izik.

Malgrat aquestes decisions, Naâma Asfari continua empresonat. Per això, les entitats signants exigim:

• una intervenció urgent per protegir la seva vida i la seva integritat física;
• atenció mèdica immediata, independent i adequada;
• la fi de qualsevol represàlia contra ell, la seva família i la resta de presos polítics sahrauís;
• l’aplicació efectiva de les decisions dels mecanismes de drets humans de les Nacions Unides;
• l’alliberament immediat i incondicional de Naâma Asfari i de la resta de presos polítics sahrauís.

La situació de Naâma Asfari no és un cas aïllat. Forma part d’un patró de repressió contra activistes i presos polítics sahrauís, tal com també recull l’informe Veus des de la resistència, presentat recentment davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

Llegeix el manifest complet i signa la campanya per exigir una actuació urgent.

A NOVACT entenem que construir societats més justes, resilients i democràtiques implica enfortir les comunitats perquè puguin decidir sobre el seu futur. Per això impulsem projectes que reforcen les economies locals, la sobirania alimentària i la cooperació com a eines per construir alternatives pel bé comú.

Quan es parla de NOVACT, sovint es pensa en la defensa dels drets humans, la transformació de conflictes o la construcció de pau. Aquesta continua sent la nostra raó de ser. Però una part del nostre treball també consisteix a impulsar iniciatives que donin resposta a alguns dels grans reptes socials, econòmics i ambientals del present.

Però la crisi climàtica, l’augment del cost de la vida o la fragilitat dels sistemes alimentaris tenen un impacte directe sobre les comunitats i la seva capacitat per sostenir formes de vida dignes. Davant d’aquesta realitat, una de les línies estratègiques de NOVACT és la construcció d’alternatives pel bé comú, promovent projectes que reforcen les economies locals, la cooperació i la transició ecosocial.

Construint alternatives des dels territoris

En el darrer any, aquesta línia de treball s’ha concretat en vuit projectes de transició ecosocial desenvolupats a Catalunya, Madrid i Extremadura.

Entre aquestes iniciatives hi ha els projectes ResilientESS, que promouen sistemes alimentaris locals sostenibles facilitant l’accés de petits productors a mercats locals; la participació en la creació de UnaUn, una marca col·lectiva per impulsar la distribució i comercialització de productes de ramaderia extensiva a Catalunya.

Aquesta línia també inclou l’avaluació participativa de noves infraestructures per a la revitalització de les zones rurals impulsades per ARCA; els projectes AgroCistellesBCN i Alimentació que cuida el territori, que promouen els circuits curts de comercialització a Barcelona; la dinamització de la Comunalitat de Nou Barris i la gestió de la moneda local LaRosa a Sant Feliu de Llobregat.

Tot i respondre a necessitats molt diverses, tots aquests projectes comparteixen una mateixa mirada: reforçar les economies locals, afavorir la cooperació entre els diferents actors del territori i promoure alternatives davant de models econòmics i alimentaris insostenibles.

Més enllà de la incidència

A NOVACT treballem perquè les comunitats puguin tenir un paper actiu en les decisions que afecten el seu futur. Això també implica facilitar noves formes de cooperació entre productores, distribuïdores, comerços, administracions, entitats i ciutadania, generant xarxes que facin possibles models més sostenibles i arrelats al territori.

Aquesta feina forma part de la manera com entenem la transformació social: no només com a denúncia de les injustícies, sinó també com a construcció d’alternatives concretes, arrelades al territori i capaces d’enfortir la vida comunitària.

Més de 200 persones de la comunitat científica, acadèmica i professional han signat el manifest Prou complicitat amb ICL, que reclama a les administracions posar fi als vincles institucionals amb la multinacional pels seus impactes ambientals al Bages i pel seu paper en l’economia de l’ocupació israeliana.

L’Institut NOVACT de Noviolència, l’Observatori del Deute en la Globalització, l’Observatori DESCA i SUDS impulsen el manifest ‘Prou complicitat amb ICL. Per la defensa dels drets humans, el territori i la fi de la impunitat empresarial’, signat per més de 200 persones dels àmbits científic, acadèmic i professional.

El document reclama que les institucions actuïn davant l’activitat de la multinacional Israel Chemical Limited (ICL), tant per les conseqüències ambientals derivades de la mineria de potassa al Bages com per les seves operacions vinculades als territoris palestins ocupats.

El manifest recull preocupacions sobre la contaminació dels aqüífers i dels rius causada pels runams salins, l’incompliment de diferents resolucions judicials relacionades amb la restauració ambiental i els impactes socials que aquesta activitat genera al territori. També denuncia les activitats d’ICL en territori palestí ocupat, la seva vinculació amb l’economia de l’ocupació israeliana i el suport a estructures militars en un context marcat per les investigacions internacionals sobre possibles crims de genocidi a Gaza.

Crida a les administracions

Entre les demandes recollides al manifest hi ha la revocació de la concessió minera a ICL, la revisió de les autoritzacions ambientals, l’execució de les garanties econòmiques derivades dels incompliments en matèria de restauració ambiental, la ruptura dels vincles econòmics d’infraestructures públiques com FGC i el Port de Barcelona amb l’empresa, i l’aprovació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans.

La publicació del manifest arriba després de diverses mobilitzacions socials que els darrers mesos han tornat a situar al centre del debat públic els impactes ambientals de l’activitat minera d’ICL al Bages i la responsabilitat de les empreses en contextos de vulneració dels drets humans.

Descarrega el manifest complet aquí.

Una investigació de quatre anys sobre vigilància digital, Pegasus i tecnologia israeliana arriba a Instagram gràcies a la col·laboració amb quatre creadores de contingut. 

Quatre anys investigant com les tecnologies de vigilància i control s’utilitzen per reprimir persones defensores de drets humans a la regió euromediterrània. Quatre anys documentant el rol de Pegasus i de l’empresa israeliana NSO, l’entrada de tecnologia militar israeliana als mercats europeus, i la criminalització de la societat civil palestina.

El resultat és l’informe Les portes d’entrada de la tecnologia del genocidi a Europa, coordinat per l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) amb Novact, SUDS i Irídia. Però un informe arriba fins on arriba.

Per això, en el marc del projecte Al-Himaya i de Reframe the Future, hem col·laborat amb el col·lectiu Pantube i quatre creadores de contingut per traduir aquestes conclusions a un format que arribi a tothom: directe, accessible i sense renunciar a la complexitat.

Quatre mirades per entendre el mateix sistema

1. Pegasus i vigilància digital amb Maria Serra (@petitamer)
Qui és NSO, com funciona Pegasus i per què hauries de preguntar-te si el CNI podria tenir accés al teu mòbil. Una introducció clara a una tecnologia que no és ciència-ficció.

2. Diners públics europeus i indústria militar amb Oriol Erausquin (@infusion_ideologica)
Com els pressupostos europeus acaben finançant la indústria que proveeix tecnologia de control i vigilància provada en contextos de conflicte. Una qüestió de transparència i control democràtic.

3. Barcelona, porta d’entrada de les startups israelianes amb Andrew Gartzea (@andrewgartzea)
Per què Barcelona importa en aquest mapa. Empreses que han desenvolupat i provat la seva tecnologia a Gaza s’estan establint a la ciutat. Quan ho saps, és difícil no fer-se preguntes.

4. La criminalització de les organitzacions palestines amb Anaïs Borras (@anaisborras)
El 2021, Israel va designar sis organitzacions palestines de drets humans com a “organitzacions terroristes”. Què significa això en la pràctica per a les persones que hi treballen, i per què ens hauria d’importar a Europa.

El projecte Al-Himaya ha estat finançat per l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament. Si vols aprofundir més enllà dels vídeos, l’informe complet de l’ODHE és el punt de partida.