Fa un any, la Hope League preveia arribar a més de 600 infants en sis localitats de Síria i el Kurdistan iraquià. Avui en són 1.708. Però els equips educadors destaquen una altra dada, més difícil de comptar: infants que es relacionen més, cooperen i accepten millor compartir equip entre gèneres i comunitats.

Van planificar escoles de futbol. Un any després, els equips educadors expliquen sobretot una altra cosa.

A Tirbespiyê, al nord-est de Síria, Salma Ali recorda que al principi els infants no es relacionaven com ho fan ara. Hi havia dificultats per acceptar i interactuar amb els altres, tant entre nens i nenes com entre diferents grups de la comunitat. Dotze mesos després, observa que “s’accepten molt més els uns als altres” i que ha millorat la seva capacitat per cooperar, treballar en equip i construir relacions positives.

A Raqqa, Louay Al-Ghadhban parla de noves amistats i relacions socials entre els participants. Els infants, explica, han après els fonaments del futbol, però també allò que el projecte volia posar darrere de cada entrenament: “un propòsit més ampli i significatiu: la cohesió social”.

La Hope League va començar el juny de 2025 amb la idea d’utilitzar el futbol per contribuir a reconstruir vincles comunitaris en societats afectades per anys de conflicte. Un any després, la dimensió que ha assolit el projecte ja supera àmpliament les previsions inicials.

A Raqqa, Kobane, Tirbespiyê i Al-Hasakah hi participen 1.325 infants. A Sulaymaniyah, al Kurdistan iraquià, en són 300 més i, a Erbil, 83. En total: 1.708 nens i nenes en sis acadèmies i almenys 178 mares, pares i persones cuidadores implicades.

Però la xifra que més explica què està passant potser no és aquesta.

Aprendre a jugar amb els altres

La Hope League no planteja el futbol només com una activitat esportiva. La metodologia posa al centre la cooperació, la igualtat, el treball col·lectiu i la resolució de conflictes. El partit és també un espai on relacionar-se amb altres persones, prendre decisions conjuntament i aprendre a gestionar les diferències.

Al camp de refugiats d’Arbat, a Sulaymaniyah, Ainda Suleiman ha observat durant aquest primer any una evolució semblant a la que descriuen els equips sirians. Els nois, explica, es relacionen millor entre ells; les noies han guanyat habilitats i coneixement del joc. I nens i nenes accepten cada vegada més compartir equip.

“Juguen junts i s’entenen”, resumeix.

Són observacions fetes pels mateixos equips que treballen diàriament amb els infants, no una avaluació d’impacte a llarg termini. Però que professionals de diferents acadèmies identifiquin canvis similars permet començar a veure què pot passar quan la cooperació, i no només la competició, entra al camp de futbol.

594 nenes han entrat al terreny de joc

Un any de projecte també deixa dades que expliquen els reptes que continuen oberts. Dels 1.708 participants, 594 són nenes i 1.114 són nens: aproximadament una de cada tres participants és una noia.

La fotografia, però, canvia molt segons el lloc. A Sulaymaniyah hi juguen 151 nenes i 149 nens, pràcticament en paritat. A Erbil són 19 nenes i 64 nens. A les quatre acadèmies de Síria hi participen 424 nenes i 901 nens.

Alhora, tant Salma Ali com Ainda Suleiman assenyalen com un dels canvis d’aquest primer any una major acceptació del joc compartit entre nens i nenes.

La dada i els testimonis expliquen dues coses alhora: incorporar les noies al futbol continua sent un repte, però el mateix camp pot convertir-se en un lloc on començar a qüestionar algunes de les barreres que dificulten que nens i nenes juguin plegats.

Quan el repte és poder continuar jugant

Aquest estiu, hi ha un obstacle molt menys abstracte. La calor extrema.

A Tirbespiyê, les sessions es fan en camps a l’aire lliure i les altes temperatures dificulten que els infants completin els entrenaments amb comoditat. També compliquen la feina dels equips educadors i del voluntariat. Ainda Suleiman descriu dificultats semblants durant les sessions d’estiu a Sulaymaniyah.

Malgrat això, les activitats continuen.

La Hope League encara té recorregut fins al desembre de 2026. El projecte es va concebre com un pilot per desenvolupar un model d’intervenció a través de l’esport aplicable en contextos afectats per conflictes armats. NOVACT hi lidera la incorporació dels enfocaments de drets humans, noviolència i gènere.

El projecte s’impulsa juntament amb la Fundació Barça, l’Escola de Futbol La Caserna, Un Ponte Per, DOZ International, IDare i Casa Nostra Casa Vostra, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’avaluació final permetrà analitzar fins on han arribat els canvis. De moment, un any després, hi ha dues fotografies. Una és fàcil de comptar: 1.708 infants, gairebé tres vegades la previsió inicial. L’altra ho és menys: equips educadors de diferents ciutats que expliquen que els infants cooperen més, construeixen noves relacions i accepten millor jugar junts.

En un projecte que va néixer per explorar com es poden reconstruir vincles després de la guerra, probablement és aquí on comença la part més interessant.

*Foto de portada: Patricia Simón.

LDH (França), ARCI (Itàlia) i NOVACT (Espanya) publiquen aquest comunicat conjunt arran dels esdeveniments de Ceuta per defensar els drets de les persones migrants, denunciar la manipulació dels fets amb finalitats polítiques i alertar sobre els riscos que això representa per al debat democràtic i l’estat de dret.

 

Demà, els ministres de l’Interior dels estats membres de la Unió Europea es reuniran en una reunió extraordinària per abordar les qüestions migratòries. Aquesta reunió se celebra arran dels esdeveniments ocorreguts la setmana passada a Ceuta, on desenes de milers de persones van entrar a l’enclavament espanyol situat al nord del Marroc. En les hores següents, la immensa majoria va abandonar l’enclavament i va tornar al Marroc. Més de 100 persones han perdut la vida en intentar travessar la frontera.

És d’esperar que, una vegada més, els ministres proposin mesures destinades a restringir encara més els drets de les persones migrants, amb la voluntat constant de desprendre’s dels principis del dret internacional i de l’ordre constitucional.

Des de la nostra experiència com a organitzacions defensores dels drets de les persones migrants, esperem haver de reaccionar davant les propostes que sorgeixin d’aquesta reunió. Es tractarà, una vegada més, de mesures que continuaran menyscabant els seus drets, dictades per l’agenda política de l’extrema dreta i aplicades ja, sense cap mena de pudor, per una àmplia majoria dels governs de la Unió Europea.

Si la situació dels drets de les persones migrants constitueix un indicador fonamental per avaluar la qualitat de l’accés efectiu als drets als estats membres de la Unió Europea, un altre aspecte igualment crucial ha emergit en la manera com els governs de la UE han orientat el debat públic al voltant dels esdeveniments de Ceuta. S’han allunyat, sense cap mena de pudor, dels valors i les pràctiques que regeixen els drets, el debat democràtic i l’estat de dret, tal com es recullen al Tractat de la Unió Europea. Així de senzill.

L’elaboració democràtica de les polítiques públiques només és possible quan es fonamenta en els fets. El mandat de les institucions democràtiques, inclosos els governs, és actuar en resposta als fets.

Els fets són clars. En el transcurs de poques hores, més de 50.000 persones, majoritàriament marroquines, però també procedents de l’Àfrica subsahariana, van entrar de manera irregular a Ceuta, un enclavament espanyol situat en territori marroquí. En trobar-s’hi atrapades, en les hores següents, pràcticament totes van tornar al Marroc. Els governs en van ser informats en temps real, abans que ningú.

Com és possible que, en un espai democràtic regit per l’estat de dret, en nom d’una resposta al que estava passant a Ceuta (nord d’Àfrica), hàgim assistit a:

• la decisió del Govern francès de centredreta de reforçar els controls a la frontera francoespanyola, al llarg de tota la serralada dels Pirineus;
• la petició del Govern d’extrema dreta de Meloni, juntament amb els governs de Finlàndia i Dinamarca, a la Unió Europea perquè suspengués la pertinença d’Espanya a l’espai Schengen (cosa que ni els Tractats europeus ni el marc jurídic permeten), quan cap persona estrangera en situació irregular pot accedir a l’espai Schengen des de Ceuta;
• una nova intervenció xenòfoba i racista per part de l’oposició política espanyola, que afirma alertar sobre una suposada «crisi migratòria» i un suposat «efecte crida» mitjançant discursos d’odi que banalitzen les vulneracions dels drets humans a les fronteres.

L’opinió pública s’ha vist inundada de mentides descarades i de propostes absurdes, mentre tots els partits al govern, des dels socialdemòcrates i liberals fins a la dreta i l’extrema dreta, adoptaven decisions polítiques que no tenien res a veure amb la qüestió de fons. Durant els darrers dies, les nostres societats han estat objecte d’un atac frontal contra allò que constitueix l’essència mateixa del debat democràtic: una relació rigorosa amb els fets i unes anàlisis fiables.

Al llarg dels darrers anys, la desinformació i la manipulació de l’opinió pública s’han presentat, especialment per part de la Comissió Europea, com a fenòmens vinculats a atacs procedents de fora de la Unió Europea. Tanmateix, en realitat responen tant, o fins i tot més, a campanyes i interessos impulsats per forces polítiques internes de la mateixa Unió Europea. El que està passant al voltant dels esdeveniments de Ceuta fa urgent que les institucions europees ho reconeguin i hi responguin sense demora.

En una democràcia, no és acceptable que els governs contribueixin a manipular l’opinió pública mitjançant un ús abusiu de les emocions. ¿Aquestes emocions se susciten legítimament amb l’objectiu de reforçar els valors europeus? En aquest cas passa exactament el contrari. Un nombre important de responsables polítics alimenta la por i l’odi, actua com els populistes més primaris i ho fa sense cap respecte per la ciutadania, pels principis consagrats als Tractats de la Unió Europea, per la veritat ni per l’elaboració de polítiques eficaces i eficients.

La manera com s’està presentant davant l’opinió pública la reunió dels ministres de l’Interior justifica plenament la nostra preocupació. Es tracta d’una autèntica farsa. Molts pensaran que exagerem, que d’aquí a uns dies tot tornarà a la normalitat. Per què no mantenir l’esperança? Malauradament, la tendència que observem des de fa anys apunta precisament en la direcció contrària.

Si els governs no es consideren obligats a retre comptes per haver distorsionat els fets per manipular l’opinió pública, avui amb els drets de les persones migrants; demà amb qüestions com la guerra i la pau, les desigualtats o la precarietat social, estaran obrint el camí a forces autoritàries, feixistes i il·liberals.

Durant les darreres setmanes, a Europa no només els boscos han estat devastats pels incendis vinculats a la catàstrofe climàtica. També la democràcia podria quedar reduïda a cendres per responsables governamentals que atien el foc.

Signants: LDH (Lliga dels Drets Humans) (França), ARCI (Associació Recreativa i Cultural Italiana) (Itàlia) i NOVACT (Institut Internacional per l’Acció Noviolenta) (Espanya).

Descarrega el comunicat.

NOVACT obre un procés de selecció per incorporar una persona a l’àrea de comunicació, especialitzada en xarxes socials, continguts audiovisuals i comunicació digital. Les candidatures es poden presentar fins al 20 d’agost de 2026.

NOVACT ha obert un procés de selecció per incorporar una tècnica de comunicació digital i creació de continguts a la seva seu de Barcelona.

La persona seleccionada s’encarregarà de la creació de continguts per a xarxes socials, la producció i edició de vídeo, el disseny de peces gràfiques, l’actualització del web i el suport a la cobertura comunicativa d’actes i campanyes. Treballarà en coordinació amb els equips de NOVACT als diferents territoris on l’organització és present per reforçar la difusió de la seva feina i donar resposta a les seves necessitats comunicatives.

Busquem un perfil creatiu i nadiu digital, amb experiència en creació de continguts, edició de vídeo i gestió de xarxes socials. Es valorarà especialment l’experiència en comunicació d’incidència o del tercer sector, així com coneixements de fotografia, WordPress, SEO i analítica digital.

El lloc ofereix contracte indefinit, jornada completa i incorporació prevista l’1 de setembre de 2026. Totes les condicions laborals i els requisits es poden consultar als Termes de Referència.

Les persones interessades poden enviar el seu CV, un portafoli o enllaç a projectes digitals i dues referències professionals fins al 20 d’agost de 2026 a media@novact.org, indicant a l’assumpte REF: TECCOM-2026.

La nova oficina a Kíiv reforça el treball de NOVACT amb organitzacions socials, iniciatives juvenils i actors de la societat civil que sostenen la vida democràtica a Ucraïna en plena invasió russa a gran escala.

A principis de 2026, NOVACT va establir una oficina a Kíiv amb l’objectiu de consolidar i ampliar la seva tasca amb organitzacions de la societat civil, iniciatives juvenils i actors compromesos amb els drets humans, la participació ciutadana i la resistència civil noviolenta.

L’oficina ha reforçat la capacitat de l’organització per donar suport als projectes en curs, establir noves aliances i identificar oportunitats de col·laboració en un context que continua evolucionant ràpidament i planteja importants reptes socials i democràtics.

L’Oficina d’Ucraïna està dirigida per Anna Bondarenko, fundadora de Ukrainian Volunteer Service, una de les principals xarxes de voluntariat del país. L’organització connecta més de 100.000 persones voluntàries arreu d’Ucraïna i promou el voluntariat, el suport mutu i la participació ciutadana.

Reconstruir és molt més que reconstruir infraestructures

La guerra continua marcant el dia a dia d’Ucraïna. Més enllà de la destrucció d’infraestructures i de les conseqüències directes del conflicte, també ha afectat les relacions comunitàries, la participació ciutadana i la capacitat de les organitzacions socials per mantenir processos col·lectius a llarg termini.

Des de l’inici de la invasió a gran escala, milers de persones han assumit tasques de suport mutu, voluntariat, informació comunitària i resposta davant les emergències. Aquestes iniciatives impulsades per la ciutadania s’han convertit en un dels pilars de la resiliència del país.

Per això, moltes organitzacions ucraïneses insisteixen que la recuperació no es pot limitar a reconstruir infraestructures. També requereix enfortir les comunitats, la participació ciutadana, els mitjans de comunicació independents i els espais democràtics que permeten sostenir la vida col·lectiva en un context d’incertesa.

Al costat de qui sosté la vida democràtica

Durant els darrers anys, NOVACT ha impulsat iniciatives per reforçar la participació ciutadana, la cohesió social i el lideratge juvenil, treballant amb organitzacions com Center for Civil Liberties, AMES / Ukrainian Peacebuilding School, Centre of United Actions, Youth Up i Factor Bureau.

L’organització continua treballant amb els seus socis locals per reforçar la capacitat de les comunitats per participar en la vida pública, defensar els seus drets i contribuir als processos de recuperació i transformació social.

Reforçar aliances i identificar prioritats compartides

En aquesta nova etapa de consolidació, una delegació de NOVACT ha visitat recentment Ucraïna per reunir-se amb institucions, organitzacions de la societat civil, iniciatives comunitàries i mitjans de comunicació independents.

A Khàrkiv, una ciutat situada a 40 quilòmetres del front, la delegació va conèixer iniciatives impulsades per les autoritats locals per garantir l’accés als serveis essencials malgrat els atacs continus. Entre aquestes destaca el model d’escoles subterrànies desenvolupat a la xarxa de metro, que permet que milers d’infants puguin continuar assistint a classe en condicions de seguretat.

L’equip també es va reunir amb representants de Suspilne, la radiotelevisió pública d’Ucraïna, així com amb altres actors de l’ecosistema mediàtic local, per conèixer com periodistes i mitjans continuen garantint l’accés a informació fiable en un context marcat per la guerra i la desinformació.

La visita ha servit per reforçar aliances existents, identificar noves vies de col·laboració i continuar construint una agenda compartida amb actors locals compromesos amb una Ucraïna més resilient, democràtica i participativa.

Per a NOVACT, entendre com les comunitats ucraïneses s’organitzen, s’informen i sostenen la vida col·lectiva enmig de la guerra també és una manera de reflexionar sobre els reptes democràtics que afronta Europa.

NOVACT obre una convocatòria de serveis tècnics per contractar una persona o equip que coordini, dissenyi i desenvolupi cinc cursos en línia adaptats al context ucraïnès. Les propostes es poden presentar fins al 29 de juliol de 2026.

La consultoria serà l’encarregada de coordinar el desenvolupament pedagògic dels cursos, definir una metodologia comuna, coordinar el treball amb persones expertes i elaborar els continguts perquè es puguin publicar a la NOVACT Academy. El projecte es desenvoluparà en el marc del treball de NOVACT a Ucraïna i comptarà amb la participació de socis ucraïnesos com Youth Up i el Center for Civil Liberties (CCL).

Els cinc cursos abordaran els àmbits de la construcció de pau i la cohesió social, la seguretat digital per a activistes i defensores dels drets humans, la incidència digital i la mobilització noviolenta, la desinformació i l’alfabetització mediàtica, i l’agenda de dones, pau i seguretat aplicada a la construcció de pau digital.

La convocatòria s’adreça a professionals o equips amb experiència en el desenvolupament de programes formatius digitals, la coordinació de processos educatius i el treball amb organitzacions de la societat civil en àmbits com la construcció de pau, els drets humans o la participació cívica. Es valorarà especialment l’experiència en contextos afectats per conflictes i el coneixement del context ucraïnès.

Com presentar la proposta

Les propostes s’han d’enviar abans del 29 de juliol de 2026 a les 23.59 h (hora de Barcelona) a carlosb@novact.org, amb la referència “NOVACT: Digital Organizing Courses”.

Per conèixer tots els requisits, la documentació que cal presentar i les condicions de la contractació, podeu consultar els Termes de Referència de la convocatòria.

Un grup de joves ha completat aquest estiu el seu recorregut de quatre anys al Programa Vitamina després d’haver viscut totes les edicions del VitaCampus celebrades a Batet de la Serra. És una de les històries que deixa aquesta nova edició, marcada també pel reforç de les aliances amb iniciatives locals de la Garrotxa. Des de les primeres edicions, més de 250 adolescents i joves han passat pel VitaCampus.

Quan el grup del Besòs i el Maresme va arribar aquest estiu a la Mas Comademont, a Batet de la Serra, no era la primera vegada que trepitjava aquells prats volcànics. Hi arribava per quarta vegada. Quatre anys enrere havia estrenat aquell mateix espai; ara hi tornava per tancar el seu recorregut al Programa Vitamina. És el primer grup que ha viscut de principi a fi totes les edicions del VitaCampus celebrades en aquest indret.

Del 30 de juny al 2 de juliol, una trentena d’adolescents i joves dels grups Vitamina de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i el barri del Besòs i el Maresme (Barcelona) van compartir tres dies de convivència, aprenentatge i vida comunitària en una nova edició del VitaCampus, la trobada que cada estiu posa el punt final al curs del Programa Vitamina i que enguany ha tornat a rebre el suport de la Diputació de Girona.

La Batecada i el territori com a fil conductor

Cada any, el VitaCampus proposa un fil conductor diferent. Aquest 2026 ha estat La Batecada, un relat inspirat en la història i el paisatge volcànic de la Garrotxa que ha servit per treballar la cooperació, la presa de decisions col·lectiva i la cura de les persones i de l’entorn.

La principal novetat d’aquesta edició ha estat el reforç de les aliances amb iniciatives locals. Un dels moments més destacats va ser el taller de construcció de caixes niu conduït per Roureda Mas Tarut, un projecte impulsat per joves d’Olot dedicat a la restauració ecològica dels prats i les rouredes de la Garrotxa.

Construint les caixes, els participants també van descobrir com petites accions poden contribuir a la biodiversitat i a la conservació de l’entorn. Una col·laboració que obre la porta a noves sinergies entre el Programa Vitamina i iniciatives del territori.

Els vincles que perduren

Una de les singularitats del VitaCampus és que alguns dels joves que hi van participar anys enrere hi tornen com a AlumniVita, acompanyant les noves generacions durant l’estada. La seva proximitat crea vincles de confiança difícils d’aconseguir d’una altra manera i és, probablement, una de les millors proves que el programa deixa petjada.

Una de les quatre joves que han participat a la cita d’enguany, vinculada a Vitamina des de fa gairebé una dècada, explicava que tornar al VitaCampus li havia permès “veure’s reflectida en altres participants”, adonar-se de tot el que havia canviat i sentir-se “molt orgullosa” del camí recorregut.

L’experiència també deixa empremta en els participants que hi assisteixen per primera vegada. Quan se’ls pregunta què s’enduen del VitaCampus, les respostes s’assemblen poc a una llista d’activitats: parlen de “poder expressar-me amb llibertat i sense por”, de “conèixer gent nova”, de fer coses que no havien fet mai i d’aprendre el valor de la comunicació i el respecte.

Potser aquesta és la millor manera d’entendre què és el VitaCampus. Un lloc on alguns joves hi arriben per primer cop, d’altres hi tanquen una etapa després de quatre anys i alguns decideixen tornar-hi temps després per acompanyar les noves generacions. Un espai on créixer, construir comunitat i descobrir que la cooperació també s’aprèn vivint-la.

El projecte europeu Under One Sky: Artist Residencies in Vikno obre una convocatòria extraordinària perquè artistes d’Espanya dedicats a l’artesania, les arts aplicades i el disseny industrial desenvolupin el seu projecte durant un mes a Ucraïna. Les candidatures es poden presentar fins al 2 d’agost.

Els artistes d’Espanya dedicats a l’artesania, les arts aplicades i el disseny industrial tenen una nova oportunitat per desenvolupar el seu projecte creatiu a Ucraïna. El projecte europeu Under One Sky: Artist Residencies in Vikno ha obert una convocatòria extraordinària per participar en una residència artística que tindrà lloc de l’1 al 30 de setembre de 2026 a la comunitat de Hrymailiv, a la regió de Ternópil.

La convocatòria està adreçada a artistes i professionals de l’àmbit cultural que treballin en disciplines com la ceràmica, la fusta, el tèxtil, el cuir, el vímet, la llana, les perles o altres tècniques artesanals tradicionals i contemporànies.

Què ofereix la residència

Les persones seleccionades disposaran d’allotjament durant tota la residència, transport fins al lloc on es desenvolupa el programa i desplaçaments locals, una ajuda mensual de 750 euros per cobrir l’alimentació i les despeses personals, així com un espai de treball, eines, materials i suport organitzatiu per desenvolupar el seu projecte. Durant l’estada també participaran en activitats d’intercanvi cultural, i la llengua de treball serà l’anglès.

Per optar-hi cal ser ciutadà o ciutadana d’Espanya o Polònia, tenir entre 18 i 65 anys, haver desenvolupat almenys un projecte artístic presentat públicament, disposar d’un nivell bàsic d’anglès i poder residir a Ucraïna durant tot el període de la residència. Les candidatures procedents de l’Estat espanyol es poden presentar en català o castellà.

Les sol·licituds es poden presentar fins a les 23.59 h del 2 d’agost a través del formulari d’inscripció. Abans d’enviar la candidatura, es recomana consultar les bases completes de la convocatòria i la informació detallada sobre la residència. Per resoldre dubtes, l’organització posa a disposició el correu mfestji@gmail.com.

Sobre el projecte

Under One Sky: Artist Residencies in Vikno és un projecte internacional de suport a les pràctiques artístiques individuals que promou la creació de noves obres, el diàleg intercultural i la cooperació professional. La residència està organitzada per l’ONG ucraïnesa Festival d’Art “Yi”, amb la col·laboració d’AYA Foundation (Polònia) i NOVACT (Espanya).

La residència es desenvoluparà en una zona considerada segura per a activitats culturals. L’organització aplicarà protocols de seguretat, farà un seguiment constant de la situació i, si fos necessari, podrà adaptar el programa per garantir la seguretat de les persones participants.

 

Aquest projecte està finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats són responsabilitat exclusiva dels seus autors i no reflecteixen necessàriament la posició de la Unió Europea ni de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni l’entitat finançadora es fan responsables del seu contingut.

El nou número del Butlletí Frontera analitza alguns dels principals canvis en les polítiques migratòries dels darrers dos mesos. Entre ells, la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix les devolucions en calent de persones que arriben nedant, però que deixa oberta la possibilitat que aquesta pràctica torni a ser legal si s’instal·len elements de contenció al mar. També recull els primers efectes de l’aplicació del Pacte Europeu de Migració i Asil, els obstacles detectats durant la regularització extraordinària i el testimoni de Mahamat, supervivent de la massacre del 24J a Melilla.

Irídia i NOVACT publiquen, juntament amb un grup d’entitats, col·lectius i activistes, una nova edició del Butlletí Frontera, el recurs bimestral que fa seguiment de la situació dels drets humans a les fronteres de l’Estat espanyol.

Aquesta edició, corresponent als mesos de maig i juny de 2026, posa el focus en els canvis legislatius i polítics que poden marcar els pròxims mesos, però també en les conseqüències que aquests tenen sobre les persones que migren.

El butlletí analitza els primers efectes de la implementació del Pacte Europeu de Migració i Asil, el nou reglament europeu de retorn, la sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions en calent, les dificultats detectades durant el procés de regularització extraordinària i el quart aniversari de la massacre del 24J a Melilla, amb el testimoni de Mahamat, un dels seus supervivents. També recull les principals dades i tendències observades aquests darrers dos mesos a Ceuta, Melilla, Canàries, Balears i la península.

LLEGEIX EL BUTLLETÍ

Vols rebre el butlletí cada dos mesos? Subscriu-te aquí.

NOVACT obre una convocatòria per seleccionar un equip encarregat del disseny i la construcció d’una instal·lació artística immersiva i itinerant vinculada a la campanya anual de l’organització. La proposta haurà de concebre una experiència expositiva pensada per itinerar per diferents espais culturals i esdeveniments.

Descarrega els termes de referència.

La trobada Futur en 3D, impulsada per NOVACT, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i Movimiento por la Paz, va reunir persones joves per compartir diagnòstics i propostes sobre tres grans reptes globals. Tot i partir de temes diferents, els debats van convergir en una mateixa idea: les crisis estan connectades i les respostes també han de ser-ho.

Què tenen en comú la crisi climàtica, les desigualtats de gènere o els conflictes armats? Aquesta pregunta va emergir com a conclusió compartida de Futur en 3D, una jornada participativa impulsada per NOVACT, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i Movimiento por la Paz per generar un espai de reflexió entre persones joves sobre alguns dels principals reptes globals.

La sessió es va estructurar en tres espais de debat dedicats al clima, el gènere i el desarmament, la pau i el refugi. Tot i partir de realitats diferents, les converses van acabar dibuixant una idea compartida: els grans desafiaments del present no es poden entendre de manera aïllada i les respostes també han de ser col·lectives.

Mirades diverses per afrontar reptes compartits

En l’espai dedicat al clima, les persones participants van reflexionar sobre l’impacte desigual de l’emergència climàtica segons la classe social, el gènere o l’edat, i van alertar de l’augment dels discursos negacionistes i de la penetració dels discursos d’extrema dreta entre les persones joves. També van defensar la necessitat d’impulsar models locals de producció i consum i de reforçar la sensibilització connectant la crisi climàtica amb les experiències quotidianes.

Pel que fa al desarmament, la pau i el refugi, el debat va girar al voltant dels conflictes actuals, l’erosió del multilateralisme i del sistema internacional basat en regles, el retorn de la llei del més fort i la securitització com a resposta dominant. Davant d’aquest escenari, es va reivindicar el paper de l’acció comunitària i del teixit social com a eines per prevenir conflictes i construir pau.

La taula sobre gènere va posar l’accent en el paper que tenen les desigualtats en els conflictes i en els processos de construcció de pau. Les persones participants van assenyalar la necessitat de qüestionar els models de masculinitat que legitimen la violència i van defensar l’apoderament de les dones i la incorporació de perspectives diverses en la presa de decisions com a elements imprescindibles per avançar cap a societats més justes i pacífiques. En aquest sentit, es va subratllar que la paritat no és un fi en si mateixa, sinó una eina per integrar mirades diverses en la presa de decisions.

Del diagnòstic a l’acció col·lectiva

Malgrat la diversitat de temes abordats, les tres taules van arribar a una conclusió compartida: les crisis actuals estan profundament interconnectades i afecten de manera desigual les persones amb menys recursos, les dones i les persones migrants. Per això, les persones participants van coincidir en la necessitat de reforçar l’organització col·lectiva, el compromís social i la participació activa per passar de ser espectadores dels canvis a esdevenir agents de transformació.

Les reflexions i propostes sorgides durant la jornada no quedaran només en l’espai de debat. NOVACT està elaborant un informe de política pública que recollirà les aportacions de les persones participants per contribuir a una agenda política de futur construïda des de la mirada del jovent. Aquest document servirà de base per a una futura tasca d’incidència amb responsables polítics.

Quan arriba l’agost, moltes persones marxen de vacances. L’horta de Collserola, però, continua produint fruites i verdures de temporada al mateix ritme. Aquesta diferència entre el calendari agrícola i el calendari de la ciutat fa que una part de la producció pugui acabar malbaratant-se si no troba qui la consumeixi.

Per evitar-ho, LaRural ha posat en marxa una campanya que vol arribar a 150 famílies i col·lectius durant el mes d’agost, facilitant que aquestes cistelles agroecològiques arribin directament a llars, entitats i grups de consum de Barcelona.

Del camp a la ciutat

La campanya forma part del projecte Alimentació que cuida el territori, impulsat per NOVACT amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. La iniciativa treballa per reforçar els circuits curts de comercialització connectant productores agroecològiques, distribuïdores, comerços i punts de recollida perquè els aliments recorreguin menys quilòmetres i arribin directament a qui els consumeix.

A més de donar suport a la pagesia de Collserola, consumir aquestes cistelles contribueix a reduir intermediaris, disminuir les emissions associades al transport dels aliments i mantenir viu un model agrícola arrelat al territori.

Com participar

La campanya s’adreça tant a persones a títol individual com a entitats, cooperatives, comunitats veïnals o grups que vulguin organitzar una compra conjunta o convertir-se en punt de recollida.

Les entitats interessades poden escriure a dani@novact.org. Les persones que vulguin rebre les cistelles també poden sumar-se a la iniciativa a través de LaRural.

 

El Parlament de Catalunya ha aprovat la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, una iniciativa impulsada durant més de deu anys per les entitats de LaFede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. NOVACT ha format part d’aquest procés col·lectiu des dels seus inicis a través del Grup d’Empresa i Drets Humans de LaFede.cat.

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la llei que crea el Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un organisme públic que tindrà la missió de prevenir, investigar, avaluar i supervisar possibles vulneracions de drets humans i ambientals vinculades a l’activitat empresarial.

L’aprovació culmina més de deu anys de treball d’incidència impulsat per les entitats de LaFede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. A través del Grup d’Empresa i Drets Humans de LaFede.cat, NOVACT ha contribuït a impulsar aquesta iniciativa juntament amb una vintena d’organitzacions de la societat civil que han treballat per dotar Catalunya d’un mecanisme públic de rendició de comptes davant els abusos empresarials.

Un nou mecanisme públic de rendició de comptes

El Centre Català d’Empresa i Drets Humans podrà rebre denúncies de persones i comunitats afectades, investigar possibles vulneracions, elaborar informes i formular recomanacions per reforçar la protecció dels drets humans i del medi ambient en l’activitat empresarial.

La seva creació representa un pas endavant en la construcció d’eines públiques per prevenir la impunitat empresarial i donar suport a les comunitats afectades per impactes sobre els seus drets i els seus territoris.

Comença una nova etapa

Amb l’aprovació de la llei, s’obre ara una nova etapa per desplegar el Centre i posar-lo en funcionament. Els pròxims mesos seran clau per constituir l’organisme i dotar-lo dels recursos necessaris perquè pugui desenvolupar plenament les funcions que li atribueix la normativa.