opcit-ibid

Quines són les millors hores per publicar a Facebook?

noreply@blogger.com (Opcit) — Fri, 18 Nov 2016 17:30:00 +0000

Quan fem una publicació en una pàgina de Facebook, la primera dada que comencem a monitoritzar és l’abast. Ens interessa que la nostra publicació arribi al màxim de persones possible.

Les persones que primer veuran les publicacions de la nostra pàgina seran alguns dels fans, perquè rebran l’actualització en el seu canal de notícies.

Els usuaris de Facebook, quan estan connectats, tenen l’oportunitat de veure les publicacions que s’estan fent perquè van reben les actualitzacions més o menys a temps real. En primer lloc reben les actualitzacions de les seues amistats i, en segon lloc, les actualitzacions d’algunes de les pàgines que segueixen.

Les actualitzacions de les pàgines les rebran més o menys ràpidament en funció dels capricis de l’algoritme de Facebook. Si els usuaris comparteixen les nostres publicacions, augmentarà la probabilitat que més gent les rebi.

En principi, hem de creure que els moments amb més usuaris connectats són els millors per fer publicacions. D’una banda, perquè hi haurà més usuaris que ho rebran al canal de notícies i ho compartiran. De l’altra, perquè també hi haurà més usuaris que ho podran veure perquè altres ho han compartit.

Per tant, sembla lògic que per escollir quines són les hores més propícies per publicar cal observar en quines hores hi ha més fans connectats.

A quines hores estan connectats els fans?

Observem la secció “when your fans are online” d’una pàgina de la qual estem fent seguiment.

La gràfica ens mostra la mitjana de fans que han estat connectats cada hora durant els darrers 7 dies.

Veiem que hi ha tres punts en els quals es produeixen màxims al llarg del dia.

Aquests tres punts corresponen a les 10:00, les 15:00 i les 22:00, per tant, poc abans d’aquestes hores seria el moment idoni per programar l’emissió de les nostres publicacions.

Si ens descarreguem l’informe Page Data que Facebook ens ofereix i reproduïm la gràfica fent la mitjana dels darrers set dies abans de fer la captura de pantalla (10/11/2016), veurem que obtenim el mateix resultat:

Quants fans es connecten cada dia?

La secció “when your fans are online” sembla que ens ofereixi la possibilitat d’observar què ha passat durant els set dies anteriors. Però res és el que sembla. Sobre la gràfica ens mostra unes columnes amb els dies de la setmana a la part inferior i un número a la superior.

Entenem el número com la quantitat total de fans connectats en un dia. La captura de pantalla es va fer el dilluns 14/11/2016. La lògica ens portaria a entendre el 921 de la primera columna com la quantitat de fans connectada el dilluns abans, per tant el dilluns 07/11/2016. Però quan es comproven els números amb les dades de l’informe Post Data veiem que els dies no es corresponen, és a dir que el número que apareix associat per exemple al dimecres, es correspon al dilluns de la setmana passada.

En la imatge anterior veiem captures de pantalla fetes en dies consecutius. Puntejant els números de sobre les columnes amb la informació de l’informe Page Data, podem arribar a conèixer de quin dia és cada número. El 921 es correspon al nombre de fans connectats el dissabte 05/11/2016.

Els punts de colors situats sobre les columnes de les captures de pantalla es corresponen amb els colors amb els quals s’han marcat les dades de l’informe Page Data.

Quants fans hi ha hagut connectats a cada hora de cada dia?

Si passem el ratolí per sobre de les columnes, veurem que la gràfica de sota canvia i a sobre de l’àrea blava ens hi apareix una línia en un blau més fort. En aquest cas vam fer una captura de pantalla el 10/11/2016, posant el ratolí sobre de la columna de divendres.

El dia següent (11/11/2016), es va fer una altra captura de pantalla. Però les gràfiques s’havien desplaçat al dia anterior. Per trobar la mateixa línia calia posar el ratolí sobre la columna del dijous i no sobre la del divendres.

Veiem com en les captures de pantalla del segon dia (11/11/2016), totes les gràfiques s’han desplaçat al dia anterior (de diumenge a dissabte, etc). La gràfica que el primer dia apareixia el dilluns, desapareix el segon dia. La gràfica que el segon dia apareix el diumenge és nova i correspon al resum de fans connectats el primer dia (10/11/2016).

Per comprovar a quin dia correspon cada gràfica cal descarregar l’informe Page Data de Facebook.

Si comparem les diferents captures de pantalla amb la gràfica que podem generar amb les dades de l’informe de Facebook, veurem clarament a quin dia corresponen. Per exemple, la gràfica que veiem quan posem el ratolí sobre la columna de diumenge correspon al dia 10/11/2016, que era dijous i no diumenge. El dia 10/11/2016 és el dia anterior a la captura de pantalla que es va fer el dia 11/11/2016.

Però tot i que les gràfiques de les captures de pantalla representen el mateix perfil que dibuixen les gràfiques fetes amb les dades de l’informe, veiem que hi ha un decalatge en les dades que es mostren entre les 08:00 i les 09:00.

Prenem com a exemple la gràfica del 07/11/2016.

Marcat amb un cercle vermell veiem que en la captura de pantalla de la gràfica que ens mostra Facebook, les dades corresponents a les 08:00 i les 09:00 ens dibuixen una línia horitzontal C–B com si a les 08:00 i a les 09:00 hi hagués hagut el mateix nombre de fans connectats.

Un altre cercle vermell ens mostra les dades de les 08:00 i les 09:00 marcades en la gràfica elaborada amb les dades de l’informe Page Data. En aquest cas, la línia A–B es correspon amb la línia A–C de la captura de pantalla.

Per tant, la gràfica que ens mostra la secció “When Your Fans Are Online” està duplicant el valor de les 09:00 i és per aquest motiu que les dades anteriors a aquesta hora apareixen desplaçades.

Conclusions

La informació que ens ofereix la gràfica de la secció “when your fans are online” és prou vàlida per fer-nos una idea dels moments del dia en què més fans hi ha connectats. Fer coincidir les nostres publicacions amb aquests moments ens pot afavorir un en un major abast de les nostres publicacions.

La informació sobre quants fans hi ha connectats cada dia i les gràfiques diàries, si bé ens donen dades reals, cal tenir present que no apareixen en el dia de la setmana que els correspon.

75 anys del final de la Guerra Civil #Pallars

noreply@blogger.com (Opcit) — Tue, 01 Apr 2014 07:03:00 +0000

Aquest 2014 és l’any en què es commemora el 75è aniversari de l’ocupació de moltes poblacions catalanes per part de l’exèrcit franquista, del final de la Guerra Civil i de la Retirada. El Pallars va viure l’ocupació i l’exili un any abans. El 1938 fou l’any en què el front de guerra va arribar a la comarca. Això no obstant, l’any 1939 també es va viure l’ocupació franquista de les poblacions que havien quedat sota control republicà: Vall de Cardós, Vall Ferrera i Coma de Burg.

El gener de 1939, el Batalló Pirinenc va rebre l’ordre de preparar la retirada cap a França de totes les unitats republicanes presents a la vall Ferrera i també de la població civil que volgués marxar. Des del refugi de la vall Ferrera es va adequar el camí fins el port de Boet, fent una mena d’escales amb la neu per tal de facilitar l’ascens.

El 12 de febrer de 1939 les darreres unitats del Batalló Pirinenc van passar cap a França pel Port de Colatx.

El 16 de febrer de 1939, casa Bringué de Ginestarre era registrada per les tropes franquistes arribades a la població.

Esta casa ha sido registrada por la Policia Militar de vanguarda quedando incautados y bajo expediente dos baules que quido (sic) abandonadas en su huida el que fue presidente del comité rojo del pueblo de Rivera de Cardós. Ginestarre 16 febrero 1939. Tercer año triunfal. El jefe de SJPM Lucas Torres Sepulveda

AHCPS, Fons Casa Bringué

Més informació

Anàlisi de la població reclusa de la presó del Partit Judicial de Tremp (1938-1939)

noreply@blogger.com (Opcit) — Mon, 18 Nov 2013 13:16:00 +0000

Presentació dels resultats de la 2a Beca de Recerca Jesús Castells i Serra, 2012

Les poblacions dels Pallars van viure els dos primers anys de la Guerra Civil, allunyades del front. A partir de l’abril de 1938, però, la situació va canviar. El 7 d’abril de 1938 les tropes rebels ocuparen Tremp i el front de guerra es va estabilitzar al llarg dels dos Pallars on hi va romandre sense gaires canvis fins el febrer de 1939.

Durant els nou mesos que el front de guerra quedà establert als Pallars, es visqueren els combats de ben a prop i la població civil patí directament les conseqüències de la repressió de l’exèrcit rebel.

Un dels efectes de la repressió sobre la població civil foren els empresonaments. L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà conserva la documentació de la presó del Partit Judicial relativa a les altes i baixes dels presos durant els anys 1938-1939, des del moment en el qual el front s’establí a les comarques del Pallars Jussà i Sobirà i fins al final de la guerra. L’estudi d’aquesta documentació ha permès elaborar una base de dades en la qual hi figuren 1340 noms (89 dones i 1251 homes dels quals 277 eren militars). que van passar per la presó de Tremp entre el 25 d’abril de 1938 i l’11 de novembre de 1941.

L’estudi d’aquesta documentació ens ha permès veure com entre finals d’abril i mitjans de juny de 1938 la presó de Tremp registrà una forta activitat penitenciària. El maig fou amb diferència el mes que més entrades es registraren, 201 en total. Durant aquests primers mesos es veu ingressar a la presó nombrosos grups de persones originàries o veïnes d’una població o d’una àrea determinada al mateix temps. Es documenta l’entrada de persones provinents de Tremp i d’algunes poblacions properes com Talarn, Palau, Guàdia, Salàs, Sant Joan de Vinyafrescal, Sant Serni o Serradell. També ingressen grups de gent procedents de poblacions de la Terreta i la Conca Dellà. El juny de 1938 es comencen a registrar ingressos de persones procedents de poblacions de l’Alta Ribagorça: Malpàs, el Pont de Suert, Durro o Viu de Llevata són alguns dels indrets de procedència. L’ingrés de població civil va continuar durant els mesos de 1938 i 1939 si bé els grups ja no foren tant nombrosos com en aquest primer moment.

A partir del mes de juny de 1938 veiem ingressar grups de població militar, tant combatents de l’exèrcit rebel com soldats dels batallons de treballadors. Les causes més freqüents que motivaren aquestes detencions foren els intents d’evasió i deserció.

De mitjans de novembre a mitjans de desembre de 1938 hi torna a haver un creixement del nombre d’ingressos. El novembre veiem ingressar un bon nombre de civils originaris de poblacions de l’Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà i, sobretot, del Jussà. El desembre veiem ingressar diversos grups que es troben de pas bé cap a la Val d’Aran, Sort o Lleida. Durant aquests dos mesos tenim documentat l’ingrés de diverses persones acusades d’espionatge.

A partir del gener de 1939 s’observa l’inici d’una tendència a la baixa pel que fa als ingressos. Si bé durant tot l’any continuarà ingressant població civil originària del Pallars Jussà, també del Sobirà i l’Alta Ribagorça, no s’observen grans grups, excepte al gener que ingressà un grup d’homes originaris de poblacions de la Noguera.

Els mesos d’agost i setembre de 1939, les sortides registrades a la presó foren molt superiors a les entrades. De ben segur la població penitenciària va experimentar una notable davallada, de totes maneres tenim constància que entre els mesos d’octubre i desembre de 1939 a la presó de Tremp hi va haver entre 80 i 70 presos diaris.

Entre els mesos d’abril i octubre de 1939, el nombre d’entrades es mantingué més o menys constant i registrant-se una forta davallada durant els dos darrers mesos de l’any.

A mode de balanç podem aportar les següents dades. Entre l’abril de 1938 i el desembre de 1939 per la presó de Tremp van passar, com a mínim, 440 persones originàries i/o veïnes de poblacions del Pallars Jussà, 63 del Pallars Sobirà, 76 de l’Alta Ribagorça, 13 de la Val d’Aran i 3 de l’Alt Urgell.

Noemí Riudor i Garcia

Vist des de fora

noreply@blogger.com (Opcit) — Sun, 29 Sep 2013 10:53:00 +0000

Post publicat el 10 de setembre de 2013 al bloc del Grup d'Arxivers de Lleida.

Noemí Riudor

Llicenciada en Història. Investigadora

@nriudor

http://opcit-ibid.blogspot.com.es/

Ja comença a fer de mal dir quants anys fa que sóc usuària dels arxius. Tinc clar que va ser força abans d’acabar la carrera d’història però per comptar-los ja no en tinc prou amb els dits de les mans. En tot cas aquesta no és una dada massa rellevant, el que sí que és rellevant és haver pogut observar des de les diferents sales d’investigadors, els canvis que s’han produït des de mitjans dels anys 90.

Durant els meus primers contactes amb aquest món dels arxius vaig topar amb l’actitud possessiva d’alguns “arxivers” que havien custodiat la documentació durant dècades, com si es tractés de l’escriptura del patrimoni immoble familiar. En aquests casos hi havia una conversa que s’anava repetint:

-Què busques?

-Voldria l’inventari

-Però què busques?

-Faig una recerca sobre [poseu-hi qualsevol tema]

-Ui! D’això aquí no hi ha res

-D’acord gràcies, però em deixeu l’inventari?

Dient això, que quedi clar que no pretenc faltar al respecte de ningú, únicament descriure una situació amb la qual al llarg dels anys m’he anat trobant, això sí com més va amb menys freqüència (tot i que em consta que encara es produeix). I si m’hi he trobat cada cop menys ha estat perquè les arxiveres i arxivers s’han anat professionalitzant cada cop més. Un exemple d’aquesta professionalització és aquest bloc conduït per cinc persones amb moltes inquietuds que van més enllà del seu horari laboral. Els canvis en el món dels arxius s’han produït (com no podia ser d’una altra manera) gràcies a les persones dinàmiques que han entès que el món de la gestió de la informació estava canviant a un ritme ben accelerat. La feina d’arxiver no només consisteix en conservar la documentació sinó que cal difondre-la, facilitar-ne l’accés, rebre el feed-back de l’usuari... i això ens aboca a parlar de cultura 2.0, quin concepte oi? Val a dir que d’aquí a quatre dies l’etiqueta 2.0 l’haurem hagut de substituir perquè ja passarem pel 5.3 o pel 15.8, en tot cas potser ens podríem quedar només amb el substantiu cultura que és (i ha estat sempre) transmissió, interacció, col·laboració i difusió (segur que em deixo coses), tot i que en algun moment s’hagi oblidat i que ara ho redescobrim en el mode on-line.

Llàstima que una flor no fa estiu, vull dir que el dinamisme del GALL no és la norma i per veure-ho només cal donar un cop d’ull al Facebook, al Twitter, al Pinterest o al Delicious per veure que hi ha molts pocs perfils d’arxius fent tasques de difusió o de curació de continguts. També entenc que el dia té 24 hores i que no en tots els arxius hi ha prou personal com per atendre tasques de difusió sense desatendre la feina més imprescindible.

I sobre els usuaris, què us diré? Dissortadament sembla que cada any hi ha menys companys investigadors a les sales de consulta, una situació que contrasta amb la que es pot viure als arxius francesos, si més no als departamentals. Allí s’hi pot trobar un fenomen que, vist des d’aquí, resulta curiós: em refereixo als genealogistes no professionals. Aquests investigadors acostumen a ser gent jubilada que finalment disposa de temps i diners per poder dedicar a la recerca de les pròpies arrels. Aquests chercheurs omplen diàriament les sales de consulta (i quan dic omplir vull dir fins a arribar pràcticament al màxim de la capacitat de la sala) on hi conviuen amb d’altres investigadors (francesos o estrangers, freelance o no) i també amb genealogistes professionals. I aquí a Catalunya, qui són els usuaris? A tomb d’aquesta pregunta podríem llegir aquest article que el GALL va publicar el març d’enguany, en el qual s’hi fan algunes reflexions interessants. Però jo voldria continuar aprofundint en aquest tema i em pregunto si es fa recerca en aquest país? Personalment crec que de recerca se’n fa molt poca i la poca que és fa hi és per militància, en una situació d’absoluta precarietat.

Sabeu què seria extremadament interessant? Que cada arxiu pogués disposar d’un “investigador resident” per poder impulsar recerques des del propi arxiu, per donar assistència a les recerques externes, per poder retornar al territori on aquest arxiu estigui emplaçat tota la feina que ja s’hi fa i que s’hi podria fer de més. I ara em direu allò de “però és que ara amb la crisi...” i jo us diré que abans de la crisi la situació de la recerca era exactament igual de precària que ara, amb situacions laborals lamentables. En tot cas, crec que seria interessant poder trobar espais de col·laboració entre arxivers i investigadors, potser el bloc del GALL podria exercir d’espai d’encontre, encara que virtual, on es poguessin plantejar projectes en comú.

No vull acabar sense esmentar el fet que el bloc del GALL, a més de fer una molt bona tasca de difusió del món dels arxius, serveix també d’altaveu per expressar opinions i per denunciar situacions que afecten a la qualitat dels serveis que els arxius poden oferir als seus usuaris. A principis d’any, el bloc es feia ressò del tancament de la sala de consulta i de la biblioteca de l’Arxiu de la Diputació de Lleida, certament una pèssima notícia. En aquesta direcció, un altre post publicat a l’abril recollia la indignació que produeix el fet de tenir unes polítiques culturals d’aparador que aboquen a situacions com la de l’Arxiu de la Diputació o la de l’Arxiu Municipal de Lleida. Precisament, la situació del Municipal era descrita en aquell escrit com d’encaixonament a les“dependències del palau de la Paeria, als baixos de l’edifici Pal·las i a les antigues casernes de Gardeny” mentre queda encara pendent la construcció d’una seu definitiva. Això de la nova seu del Municipal és una cançó que fa més de 14 anys que dura (ho sé del cert) però que mai no s’ha acabat de resoldre. Suposo que això és així perquè el gènere humà tendeix a pensar que si una situació es manté durant un any d’una determinada manera, pot aguantar un any més i un altre i un altre i així fins a l’infinit. Però és clar, no hi ha res que duri per sempre. El passat 14 de juliol a Lleida va ploure i la documentació que estava al Pal·las es va mullar. La notícia va sortir al diari Segre, la podeu consultar en aquest enllaç. La tinent d'alcalde i regidora d cultura diu, segons la notícia, que "malgrat aquest contratemps, l'arxiu municipal continua operatiu". Operatiu? No crec que pugui estar massa operatiu amb tot el personal fent mans i mànigues per salvar la documentació si més no aquesta és la sensació que tinc jo com a usuària, vist des de fora.

Votació d’OPCIT-IBID als premis blocs 2013

noreply@blogger.com (Opcit) — Sat, 03 Aug 2013 07:53:00 +0000

Aquesta és la tria que hem. Molta sort a tots els participants. Ah! I si encara no heu votat, podeu votar OPCIT-IBID a la categoria “història, tradicions i patrimoni”.

categoria:

associacions, entitats i organitzacions sense afany de lucre

Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Cervera i la Segarra

http://cami-sant-jaume-cervera.blogspot.com

categoria:

comunicació i nous mitjans

LaNotícia.Cat

http://www.lanoticia.cat

categoria:

cuina, gastronomia i enologia

Graella de sucre

http://www.graelladesucre.blogspot.com.es/

categoria:

cultura i tendències

Mosaics de cultura

http://mosaicsdecultura.wordpress.com

categoria:

literatura

LLIBRERIA LA GRALLA

http://lagralla.blogspot.com.es/

categoria:

educació

AMPA Pinediques de Taradell

http://www.pinediques.com

categoria:

esports

Excursions per Sant Llorenç

http://excursionisme.wordpress.com

categoria:

història, tradicions i patrimoni

Cafès de Patrimoni

http://cafesdepatrimoni.wordpress.com

categoria:

política, economia i societat

Despolitricant

http://despolitricant.wordpress.com

categoria:

miscel·lània / personals

MeteoPallars

http://meteopallars.blogspot.com.es

categoria:

sostenibilitat i medi ambient

MónNatura Pirineus

http://monnaturapirineus.net

categoria:

tic

Betes i Clicks - desenredant la xarxa

http://www.betesiclicks.com

categoria:

turisme i viatges

Viatge per Catalunya

http://viatgepercatalunya.blogspot.com

categoria:

universitats, recerca i ciència

Postexcavatòrix

http://postexcavatorix.wordpress.com

categoria:

corporatiu

El bloc del Museu de Ciències Naturals

http://www.blogmuseuciencies.org

Encara sembla que Llúcia ens vulgui dir alguna cosa

noreply@blogger.com (Opcit) — Fri, 02 Aug 2013 15:31:00 +0000

El monestir de Sant Pere del Burgal està ben a prop d’Escaló, tot just a uns 20 minuts. La primera menció que se’n té és del segle IX quan n’era abat algú anomenat Deligat i quan encara no s’havia construït el complex que més o menys resta avui.

Les ruïnes del Burgal impressionen, ningú no s’espera trobar res de semblant en un lloc on s’hi ha d’arribar a peu. El complex monàstic està format per una església de tres naus i diverses dependències annexes. Per les seues dimensions i pel seu emplaçament podem pensar que devia ser un lloc important. Si més no ho va ser per al monestir de Gerri i per al de Lagrasse que entre els segles X i XI es disputaren l’indret. En aquell moment, al monestir de Sant Pere del Burgal hi havia una comunitat de monges de la qual en coneixem el nom de la primera abadessa: Ermengarda.

Malgrat les disputes entre Gerri i Lagrasse, el Burgal formava part del patrimoni comtal i potser aquest fet ens pot ajudar a entendre perquè en les seues pintures murals ens hi apareix Llúcia de la Marca. La comtessa, fou una de les dones més influents del panorama polític del segle XI. Es va casar amb Artau I, comte del Pallars Sobirà, el 1058 de qui es devia divorciar set anys més tard per tornar-se a casar amb Ermengol IV d’Urgell. La seua influència al comtat del Pallars Sobirà es evident malgrat el divorci. Artau I havia estat excomunicat i fou Llúcia qui aconseguí que s’aixequés l’excomunió del comte després de la seua mort el 1081.

Llúcia continuà prenent decisions al Sobirà al costat del seu fill Artau II. Va morir el 1090, potser en el moment en que les pintures de Sant Pere del Burgal s’estaven fent.

Actualment al Burgal es pot veure una reproducció (les originals són exposades al MNAC) de les pintures de l’absis central on hi ha representada la figura d’una dona que ha estat identificada amb la comtessa Llúcia. La figura sembla feta a escala natural com si es volgués fer evident que la comtessa havia de romandre al Burgal per tota l’eternitat. De fet, mirant-la davant per davant encara sembla que Llúcia ens vulgui dir alguna cosa.

Podeu visitar el monestir tots els dijous i els dissabtes d’11’00 a 14’00 h, de l’1 al 31 d’agost de 2013. Si voleu fer la visita guiada és cada dimarts i divendres a partir de les 10’00 h. Consulteu tots els horaris aquí.

La Botiga dels “colporteurs” obre les portes a Soueix

noreply@blogger.com (Opcit) — Sun, 14 Jul 2013 16:54:00 +0000

El passat 1 de juliol de 2013 va obrir al públic la Boutique des Colporteurs, un espai situat a l’antiga casa Souquet de la població de Soueix (Couserans, França).

Han estat set els anys que s’han dedicat a l’estudi i l’inventari de la documentació i el material que es conservava en aquesta antiga botiga de finals del segle XIX. Tota aquesta feina ha fet possible que avui pugui ser visitada amb el seu mobiliari original i molts dels articles que s’hi van vendre fins a finals de la dècada de 1950.

La botiga de casa Souquet havia subministrat mercaderies als venedors ambulants que arribaven als pobles portant tota mena d’objectes. Quincalla, bijuteria,rellotges, objectes de merceria, d’òptica o religiosos, eren alguns dels productes dels quals els colporteurs es proveïen a Casa Souquet per després vendre’ls a les poblacions que visitaven. L’arribada dels venedors ambulants als pobles acostumava a ser molt esperada i era un veritable esdeveniment social perquè no només arribaven carregats d’objectes per poder comprar sinó també de notícies de la resta de pobles que havien visitat abans.

Aquests venedors ambulants occitans també visitaven les poblacions pallareses per tal de vendre-hi els productes que portaven, ja fos al detall o en les botigues locals com Casa Sanet d’Alós d’Isil o Casa Gallimó d’Esterri d’Àneu.

Fa deu anys, els hereus de Casa Souquet van vendre l’immoble al poble de Soueix. La musealització ha permès recuperar la botiga i les habitacions contigües situades a la planta baixa on s’hi ha creat un espai dedicat a la història d’aquests venedors ambulants.

I aprofitem l’avinentesa per dir-vos que a partir del 16 de juliol l’exposició El Port de Salau. Història d’un camí transfronterer als Pirineus centrals ja es podrà visitar a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

Exposició del Centre Excursionista de Catalunya a Esterri d’Àneu

noreply@blogger.com (Opcit) — Fri, 14 Jun 2013 16:24:00 +0000

Del 3 de juny al 14 de juliol del 2013, a la Quadra de Carma de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, es pot veure l’exposició ‘El CEC. De la Segona República al franquisme. Esplendor, lluita i supervivència’.

La mostra es centra en el període comprès entre el 1931 i el 1955, durant el qual el Centre Excursionista de Catalunya visqué moments de tota mena, com a conseqüència de les diferents situacions socials, polítiques i bèl·liques esdevingudes durant aquells anys.

De 1931 a 1936*

Els primers anys de la dècada dels 30 del segle XX foren d’esplendor per a l’excursionisme, l’alpinisme, l’esquí de muntanya i també per al CEC que es consolidà com a entitat no només a Catalunya, sinó també a nivell internacional. Dins de l’àmbit català, val a dir que molts dels seus socis s’esmerçaren en l’elaboració de monografies comarcals. Aquest interès per la geografia i també per la història es fonamentava, d’una banda, en els objectius fundacionals del Centre, creat el 1876, de “recórrer el país” “amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra”. De l’altra, l’interès fou promogut per Pau Vila i Dinarès, que fou president de l’entitat i l’autor de la divisió comarcal de Catalunya.

Amb l’inici de la Guerra Civil, les activitats del CEC es veuen alentides tot i que l’entitat continua funcionant amb certa normalitat. El Butlletí es continuarà editant fins al juny de 1938.

El Batalló de Muntanya Pirinenc**

A finals de 1936, alguns socis del CEC entraren a formar part del Regiment Pirinenc número 1, l’única unitat militar creada per la Generalitat. Aquesta unitat es va anar reestructurant fins a formar el Batalló de Muntanya Pirinenc.

L’abril de 1938, el Batalló Pirinenc va ser present en l’evacuació de la població civil de la Bossa de Bielsa, netejant el camí cap al port. En alguns indrets adequaren el camí fent escalons que permetessin el pas dels civils i van col·locar cordes, a mode de baranes, en els punts més dificultosos.

A finals de maig d’aquell any, el Batalló arribava a les Pedres d’Auló d’on en fou rellevat a mitjans de juny de 1938, sense haver entrat en combat, i enviat a la Vallferrera. Primer van situar-se a Ainet de Besan i a finals d’agost van rebre l’odre de traslladar-se a Àreu, on van fer tasques de condicionament del camí que, passant pel coll de Tudela, anava fins a Tavascan. Per tal de disposar de provisions per a l’hivern, els soldats del Batalló, anaven a Alins des d’on transportaven, fins a Àreu, aliments i armament que altres unitats militars havien portat amb animals des de la Seu d’Urgell.

El gener de 1939, el Batalló va rebre l’ordre de preparar la retirada cap a França de totes les unitats republicanes presents a la Vall Ferrera, així com dels civils que decidissin marxar. Prenent com a base el refugi de la Vallferrera, van preparar el camí fins el port de Boet, fent escales amb la neu que, un cop gelades, es convertiren en una estructura sòlida que facilitava l’ascens. La unitat encarregada de dur a terme aquesta tasca fou dissolta un cop van acabar la feina.

El 12 de febrer de 1939 les darreres unitats del Batalló acantonades a Campirme, la vall de Cardós i la vall Ferrera, emprengueren la retirada. Marxant des d’Àreu arribaren a Tavascan i passaren a França pel Port de Colatx.

El CEC després de la Guerra Civil*

Tot i que l’activitat excursionista del Centre es reprengué el 1939, el control que les autoritats franquistes exerciren sobre l’ampli territori que anomenaren zona fronterera, dificultà els desplaçaments a la muntanya. L’obligatorietat de transitar per aquesta zona amb un salconduit no va desaparèixer fins l’any 1955.

També hi va haver moments en els quals fou més difícil fer desplaçaments a la muntanya. El tancament de la frontera entre Espanya i França entre els anys 1946 i 1948 i l’Operación Reconquista l’octubre de 1944 en són dos exemples.

L’activitat cultural del CEC es va anar recuperant més lentament. L’any 1941 tornà a funcionar el Grup Coral de la Secció de Muntanya i el 1946 els concursos literaris tant en català com en castellà. El 1957 es feu el primer curs de llengua catalana, que fou impartit per Max Cahner.

* Informació extreta de l’exposició El CEC. De la Segona República al franquisme. Esplendor, lluita i supervivència

** Informació extreta del fulletó del projecte Alins, terra de frontera (Memorial Democràtic. Documentació i textos: Noemí Riudor, Coordinació: mOntanyanes)

Son (Pallars Sobirà): una torre, una església i un retaule

noreply@blogger.com (Opcit) — Tue, 21 May 2013 06:49:00 +0000

La primera vista que es té de Son tot pujant des de València d’Àneu és la del conjunt monumental de San Just i Sant Pastor enlairat per sobre de la població. El recinte format per la Torre del Rellotge, el campanar, l’església i el cementiri és un d’aquells indrets que crida l’atenció per la seua singularitat.

La Torre del Rellotge és el que primer crida l’atenció en acostar-nos al recinte. Potser es tracta de l’element més antic del conjunt. Sembla que podria haver estat una torre de guaita a redós de la qual s’hi haguessin anat afegint edificacions: el campanar, l’església, la presó i, fins i tot, l’arc gòtic que dóna accés al recinte. Actualment, la fesomia de la torre ens revela molts dels canvis soferts al llarg dels anys.

El campanar i l’absis de l’església tenen trets ben característics de la decoració del romànic llombard que es donà a la zona al segle XII. Un cop a l’interior els ulls se’t giren ràpidament cap al retaule, una veritable joia de l’art gòtic català del segle XV.

Del retaule sorprèn que se’n sàpiga el nom de l’autor, no és que això sigui un fet únic però sí que és poc habitual. La sort de conèixer-lo rau en el fet que el pintor, Pere Espallargues, va signar un altre retaule que havia pintat a Enviny el 1490. I del retaule també sorprèn el periple que les seues taules han seguit al llarg del segle XX... i XXI.

Durant els anys de la Guerra Civil, el retaule va ser tret de Son i traslladat a Lleida. La Generalitat va impulsar una comissió de salvaguarda del patrimoni amb l’objectiu de vetllar per la protecció de molts objectes històrics i artístics, així com documentació. Aquests objectes que es trobaven, entre altres indrets, a les esglésies del país eren conduïts als espais habilitats en ciutats com Lleida. Quan després de la guerra des de Son es van fer les gestions per tal de retornar el retaule a la població, les taules la predel·la havien desaparegut. Sembla ser que les havia adquirit un antiquari que durant els anys 10 del segle XX ja havia fet alguna temptativa de compra.

Anys més tard, dues de les taules desaparegudes van fer cap al Museu Maricel de Sitges, fruit del donatiu d’un col·leccionista. Pel que fa a la resta de taules, dues (una de les quals és possible que originalment no estigués situada a la predel·la) més es conserven al Museu Diocesà d’Urgell, una altra en una col·lecció particular i una darrera... i aquí encetem una altra història ben curiosa.

En aquesta taula a la qual ens referim hi hauria representada l’escena del Calvari. A principis del segle XX havia estat descrita per un estudiós que va visitar Son. La taula, però, mai no va arribar a Lleida quan el retaule hi fou traslladat. El 2009 va sortir a subhasta una taula que encaixava amb la descripció de l’estudiós, així com amb les mides de la resta de taules de la predel·la de Son. El Ministeri de Cultura la va adquirir però els assessors van dictaminar que no formava part del retaule de Son sinó d’un altre conservat a Barbastre.

Si voleu saber-ne més:

Massó Carballido, Jaume. Patrimoni en Perill. Notes sobre la salvaguarda dels béns culturals durant la Guerra Civil i la Postguerra (1936-1948), Edicions del Centre de Lectura, Reus, 2004
Velasco Gonzàlez, Alberto. Devocions pintades. Retaules de les valls d’Àneu (segles XV i XVI), Pagès editors, 2011.
Trepat, Roser. Conjunt Monumental de Son. Quaderns de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, 2. Consell Cultural de les valls d’Àneu, 1993.
http://www.museudelleida.net/images/stories/noticies/carta_espallargues.pdf#page=1&zoom=auto,0,842
http://cultura.elpais.com/cultura/2011/06/02/actualidad/1306965601_850215.html
http://www.lavanguardia.com/20070517/54061295710/el-bon-nom-de-bardolet-jordi-bardolet-i-peiris-barcelona.html

Pinterest en l’àmbit cultural. Museus i col·leccions

noreply@blogger.com (Opcit) — Fri, 10 May 2013 08:11:00 +0000

Són presents a Pinterest els museus catalans? Tot i que Pinterest sembla una xarxa social feta a mida per aquest tipus d’institucions, la veritat és que són poques les que s’han llençat a utilitzar-la. I diem feta a mida perquè tenint en compte que un museu té entre els seus objectius la conservació, la documentació, l’estudi i l’exhibició dels béns (mobles i/o immobles) que custodia, Pinterest esdevé una plataforma perfecta per poder difondre aquests béns. Si algun adjectiu es pot donar a Pinterest és que és visual... molt visual, la qual cosa facilita la creació de discursos mitjançant imatges.

Tot i que no hem d’entendre Pinterest com un repositori d’imatges (perquè no ho és), sí que ens permet mostrar-les ens taulers temàtics. En aquest sentit, l’exhibició d’exposicions, peces o col·leccions és una de les primeres utilitats que li podem trobar. A més, cada imatge cal que vagi acompanyada per una descripció la qual cosa facilita la construcció d’un discurs.

Dels 528 museus i col·leccions catalans (aquí teniu l’enllaç del cercador de museus i col·leccions de Patrimoni Gencat), només n’hi ha 18 que tenen perfil propi a Pinterest. Val a dir que n’hi ha alguns que hi són presents amb un tauler exclusiu creat per l’empresa a la qual pertanyen (Exposició de l'Antiga Fàbrica Estrella Damm), des d’un perfil personal (Museu de la Tècnica de l'Empordà), o bé des del perfil d’una xarxa. Aquest darrer cas és el del Castell de Montesquiu i també el dels 25 centres patrimonials que formen part del sistema territorial del MNACTEC. Val a dir que l’opció del MNACTEC de mostrar, a través de Pinterest, els seus centres adscrits és molt encertada, d’aquesta manera es sumen els esforços de la xarxa per donar servei a tots els nodes.

Creació de marca

Pel que fa als 18 que sí que hi tenen perfil, resulta interessant observar quines són les temàtiques a les quals dediquen els seus taulers. Si bé d’entrada peces i exposicions sembla que haurien de ser les temàtiques principals (i ja advertim que només és una percepció subjectiva), resulta curiós constatar que només un 12% i un 11% del total de taulers estan dedicats a aquests temes respectivament. Vegeu, per exemple, els taulers del Centre de Documentació i Museu del Tèxtil, dedicats a peces pròpies, i el tauler del Centre d’Art la Panera dedicat a una exposició del 2012

Tres apunts més. Només hi ha un tauler dedicat a la identitat corporativa, és de l’Arts Santa Mònica. Els tauler dedicats a l’edifici representen un 8% i els dedicats a la història de la entitat (institució, edifici, personatge al qual està dedicada la institució) representen un 3%.

Interacció i bidireccionalitat

Destaca un altre 11% dedicat a les accions fetes a les xarxes socials i a la interacció amb els visitants, en aquest sentit s’insinua una voluntat de generar feedback, marcada per la tendència a la bidireccionalitat pròpia de les xarxes socials. Un exemple el tenim en el tauler de la Casa Batlló, construït amb les fotografies que els visitants van compartir a través d’Instagram durant la Setmana Santa del 2013. Tanmateix només un terç dels museus presents a Pinterest (6 de 18) participen en el tauler col·laboratiu Museu Ideal de Catalunya de Patrimoni Gencat, que representa un 4% dels taulers. Si ens fixem en la participació de les entitats en taulers col·laboratius veurem que aporten pins a 17 taulers d’aquest tipus (aquí hi ha comptat el tauler del Museu Ideal de Catalunya 6 vegades, una per cada institució que hi participa), per tant representa un 11% del total dels taulers.

Curació de continguts

Les propostes temàtiques vinculades a les diferents entitats, poden també tenir el seu espai a Pinterest, de fet és l’essència d’aquesta xarxa social que es defineix com una xarxa d’interessos. Els taulers dedicats a temes relacionats amb l’entitat o els seus temes d’estudi representen un 8%. Com a exemples podem veure el tauler del Museu de la Vida Rural dedicat a fotografies històriques d’àrees rurals i el tauler del Museu Morera, dedicat a artistes lleidatans, que esperem que es vagi nodrint amb més pins perquè és un tema ben interessant.

Els dedicats a publicacions ja siguin pròpies o no, recomanacions de llibres i altres propostes de lectura són un 5%. Vegeu el tauler del MIBA dedicat a aquest tema.

Continuïtat offline i online

Ja hem dit en altres ocasions en aquest bloc que cal vetllar perquè l’activitat online reflecteixi la realitat de l’activitat offline. En aquest sentit hi ha alguns taulers les temàtiques dels quals hi poden ajudar. En primer lloc direm que un 16% dels taulers s’ocupen dels radials tot i que tots són del MNACTEC. Els taulers dedicats a les activitats que es realitzen són un 8%, igual que els dedicats als serveis educatius. En aquest sentit destaquen els taulers del Museu Marítim de Barcelona que té un usuari de Pinterest exclusiu per als seus serveis educatius.

La botiga és un espai important dels museus, no pas per menystenir-lo perquè acostuma a ser l’última imatge que el visitant s’emporta del museu. Tanmateix només hi ha dos taulers dedicats a aquest espai, un del MIBA i un altre de la Casa Batlló. I relacionat amb les vendes podem esmentar els descomptes i promocions, un tema que només ha aparegut en un tauler de la Fundació Josep Pla.

Pinterest és una xarxa social en la qual hi ha molt camp per córrer encara. Els diferents temes que es veuen en aquest post són només el reflex del que està passant ara. Quina és la millor manera de ser-hi? Resulta difícil respondre però primer potser caldria pensar en termes de continuïtat offline i online, així com en termes de difusió, per així buscar un equilibri entre les diferents temàtiques que poden ser interessants als museus però sobretot als seus visitants.

Si voleu consultar tots els taulers de Pinterest que s’han analitzat en aquest post, ho podeu fer descarregant-vos aquest document.

De blocaire a blocaire: Versatile Blogger

noreply@blogger.com (Opcit) — Mon, 06 May 2013 10:22:00 +0000

Avui hem començat la setmana amb una alegria. En Jordi, l’autor del bloc Viatge per Catalunya ha concedit a Opcit-Ibid el guardó Versatile Blogger. Moltes gràcies per pensar en nosaltres!

El Versatile Blogger més que un premi, en el seu sentit literal, és un reconeixement que un blocaire atorga a un altre. Segons les normes del guardó, la guardonada cal que:

1. Doni les gràcies al blocaire que li ha atorgat

Fet a través del correu electrònic, Twitter, deixant un comentari al seu bloc i en aquesta entrada.

2. Inclogui l’enllaç de qui ha concedit el guardó al bloc guardonat

També està fet però ho torno a fer http://viatgepercatalunya.blogspot.com/

3. Presenti en un post un llistat de 15 blocs mereixedors del mateix reconeixement

Sembla fàcil però no ho és perquè en el Feedly hi tinc prop de 400 fonts. En tot cas no totes són blocs, però tot i així és difícil perquè n’hi ha molts de molt bons. Bé, tria feta! Aquí teniu per ordre alfabètic una selecció de blocs de temàtiques relacionades amb el patrimoni, els museus, la cultura, la història, la dinamització i el desenvolupament locals, la memòria històrica i les TIC (perquè un punt geek també el tenim). Felicitats a tots per ser com sou!

	BLOCS GUARDONATS	A DESTACAR
1	Altres Històries de Lleida	Tasca de divulgació de la història de la ciutat de Lleida, amb rigor i amb l’ús de les noves tecnologies
2	Cafès de Patrimoni	Espai de debat i d’intercanvi d’idees, de reflexions, etc, dels professionals de la gestió i difusió del patrimoni cultural
3	Cambuleta	Voluntat de promoure la parla pallaresa com a element d’idiosincràsia local
4	Fent camí	Passejades i excursions que ajuden a descobrir el patrimoni paisatgístic, històric i cultural de Catalunya
5	Foc d’encenalls	Molt més que llibres i biblioteques. Lectura, recomanacions, activitats, xarxes socials... tot un veritable univers lector
6	Grup d’Arxivers de Lleida	No és només un bloc corporatiu sinó que fa una gran tasca de difusió del patrimoni arxivístic de les terres de ponent
7	HistoTube.cat	El portal de referència pel que fa als vídeos d’història en català
8	Imágenes de la Memoria	Inventari fotogràfic dels monuments als morts de la Guerra Civil, que hi ha en els cementiris espanyols
9	Les TIC-TAC a l’educació	A l’educació i més enllà perquè les TIC són aplicables a tots els àmbits. Un molt bon recull d’eines 2.0
10	Mosaics de Cultura	Una ullada al patrimoni, als museus, a les exposicions des d’un punt de vista 2.0
11	Museo, go green	Museus: sostenibilitat i creativitat, dos ítems imprescindibles, però aquest bloc és molt més que això, també és una visió crítica a les males pràctiques laborals al món de la cultura
12	Obrador Xisqueta	Un projecte de dinamització local del sector primari i l’artesania, centrat en la revalorització de la llana
13	Pedra i paper. Històries del Maresme	Història local, divulgació històrica i recerca. Un bon bloc per conèixer la història més recent de la comarca del Maresme
14	Quina la fem?	S’hi publiquen moltes imatges antigues de la ciutat de Lleida
15	Territori Obert	Plantejaments de desenvolupament local, entesos en clau de patrimoni i paisatge i observats des d’una òptica global

4. Contacti els editors dels blocs seleccionats per informar-los que han rebut el premi

Contactats estan!

5. Digui 7 coses sobre ella mateixa

En alguns llocs hi diu 11 però en altres hi diu 7. Amb 7 ja n’hi ha prou, vés que no n’hi hagi massa. Aquesta és la part més difícil, però som-hi:

1. Si una cosa funciona la toco per veure si aconsegueixo entendre com va.

2. Als nens (no em refereixo a nenes i nens sinó només als nens) no els pots educar d’entrada, primer els has de domesticar.

3. Si m’equivoco aprenc.

4. No faig res que em manin si em sembla incorrecte. Així em va!

5. Quan miro un indret sempre penso com devia haver estat cent anys enrere (o més).

6. Mai deixo de fer una cosa perquè no tinc temps, la deixo de fer perquè no m’agrada. Aquí s’exclouen les obligacions familiars, laborals, etc.

7. M’agraden les galetes, però molt!

I ja està, bona setmana a tothom!

Quines són les #hashtags de la cultura? Les etiquetes que els arxius, les biblioteques i les museus catalans utilitzen a Twitter

noreply@blogger.com (Opcit) — Wed, 03 Apr 2013 07:44:00 +0000

Descarregueu-vos l'estudi complet

Twitter ve a ser un indret on qualsevol usuari pot dir-hi la seua i veure què diuen els altres. Està clar doncs que hi circula un ingent volum d’informació útil i, de vegades, no tant útil que resulta difícil de gestionar. És per aquest motiu que a les piulades hi acostumem a incorporar hashtags, les etiquetes amb coixinet que ens permeten fer un primer intent de classificació de la informació que emetem.

Però de hashtags també se n’utilitzen moltes i resulta difícil estar al cas de totes les que ens poden cridar l’atenció. Si ens interessa el món dels museus, dels arxius, de les biblioteques o de la cultura en general, potser d’entrada intentarem seguir les etiquetes #museus, #arxius, #biblioteques i #cultura però en algun dels casos potser no són les millors per trobar la informació que busquem perquè algunes estan força saturades. A més, aquestes no són les úniques etiquetes que aquest tipus d’institucions fan servir.

Arribat aquest punt vam decidir investigar quines eren les hashtags més utilitzades pels arxius, les biblioteques i els museus catalans.

Elecció de la mostra

Es va decidir escollir una mostra d’usuaris en base a dos criteris: territorial i sectorial. Es va buscar que hi hagués el màxim d’equilibri possible entre les quatre províncies catalanes i entre els tres sectors. També es va intentar que hi fossin presents usuaris de grans institucions però també de petites així com usuaris que representessin xarxes i col·lectius i usuaris de departaments del govern. El resultat fou aquesta selecció de 27 usuaris:

USUARI TWITTER	SECTOR	COMARCA	PROVÍNCIA
@ArxiudeTerrassa	Arxius	Vallès Occidental	Barcelona
@ARXIUPORT_TGNA	Arxius	Tarragonès	Tarragona
@AHGirona	Arxius	Gironès	Girona
@arxiuhistoric	Arxius	Tarragonès	Tarragona
@arxiu_gi	Arxius	Gironès	Girona
@AAC_GD	Arxius	Barcelonès	Barcelona
@BiblioTremp	Biblioteques	Pallars Jussà	Lleida
@BusGuilleries	Biblioteques	Osona	Barcelona
@BiblioBlanes	Biblioteques	La Selva	Girona
@BiblioLloret	Biblioteques	La Selva	Girona
@BibUlldecona	Biblioteques	Montsià	Tarragona
@BiblioGuissona	Biblioteques	Segarra	Lleida
@BiblioCatalunya	Biblioteques	Barcelonès	Barcelona
@cultura_cat	Govern
@patrimonigencat	Govern
@BATALLAEBRE	Museus	Terra Alta	Tarragona
@FJosepPla	Museus	Baix Empordà	Girona
@arxiverslleida	Arxius	Segrià	Lleida
@MuseuDeGuissona	Museus	Segarra	Lleida
@mNACTEC	Museus	Vallès Occidental	Barcelona
@MNAC_museu	Museus	Barcelonès	Barcelona
@museuterresebre	Museus	Montsià	Tarragona
@liniapirineus	Museus	Cerdanya	Lleida
@SAFmbc	Arxius	Bages	Barcelona
@bibliotequescat	Govern
@biblioteques_gi	Biblioteques	Gironès	Girona
@MuseusPirineu	Museus	Pallars Sobirà	Lleida

Recollida de dades

La recollida de dades es va fer el 09/03/2013 utilitzant Twitonomy. De cada usuari es van anotar les 10 hashtags més utilitzades. El resultat fou un total de 180 hashtags recollides, un número força elevat.

Tipus de hashtags

Després d’observar com aquetes etiquetes eren utilitzades i de definir-les es va elaborar una classificació en la qual ens hi apareixien 21 tipus de hashtags diferents.

Acció de dinamització: Dinamització a Twitter

Agenda: Agenda d'activitats culturals, turístiques, etc que es realitzen en un territori concret

Commemoracions: Diades internacionals i commemoracions de naixement o mort de personatges, commemoracions d'esdeveniments, etc

Conferències: Seguiment de conferències, jornades, rodes de premsa

Difusió d'activitats i iniciatives: Activitats i iniciatives pròpies o vinculades directament amb el món dels museus, els arxius o les biblioteques. S’exclouen les exposicions

Efemèrides: Relació d’esdeveniments ocorreguts en diferents moments històrics en una data concreta

Esdeveniments: No organitzats pels usuaris i no relatius als museus, als arxius o a les biblioteques

Etiqueta homònima d'usuari: Acostumen a ser utilitzades per aportar informacions relatives a un usuari concret sense haver de fer mencions

Etiquetes comuns: Etiquetes d'ús comú a Twitter

Exposicions: Exposicions de producció pròpia o acollides

Festes i celebracions: Festes locals o d'àmbit català

Geogràfica: Relatives a poblacions, comarques, subcomarques, barris i altres topònims

Indrets sense usuari a Twitter: Utilitzades sovint pels usuaris que representen xarxes o col·lectius

No classificable: Els pocs tweets recuperats dificulten la classificació o bé en aquest context tan específic de museus, arxius i biblioteques resulten difícils de classificar

Personatges: Personatges rellevants

Programa televisiu: Etiquetes relacionades amb programes televisius

Publicacions: Llibres o revistes periòdiques

Recomanacions: Recomanacions de viatges, vacances, caps de setmana

Recull informatiu: d'un tema d'actualitat

Sectorial: Sector professional

Temàtica: Recuperen informació sobre un tema ampli per exemple ciència, història, música, etc

El percentatge d’ús de cada tipus queda reflectit en aquest gràfic:

Precisió de la informació que es recupera amb les hashtags

A més de la classificació, també es van valorar les diferents hashtags en funció de si la informació que amb elles es recuperava era precisa. S’han establert tres nivells de precisió (molt, mitjanament i poc) relacionats estretament amb l’ús que els usuaris analitzats han donat a les hashtags.

Han estat considerades molt precises aquelles etiquetes que recuperen informació que s’escau ben bé a la seua definició. Mitjanament precises les que recuperen, a més de la definida, informació d’altres contextos. Poc precises les que recuperen informacions molt barrejades.

Els percentatges dels nivells de precisió es poden veure en aquest gràfic.

Conclusions

Després de la descripció i anàlisi de 180 hashtags utilitzades per una mostra de 27 arxius, biblioteques i museus catalans, les etiquetes han pogut ser classificades en 21 tipologies. Les tipologies més utilitzades per la mostra d’usuaris de Twitter són:

· Conferències

· Geogràfiques

· Temàtiques

· Difusió d’activitats

Aquestes quatre categories representen el 51% del total d’etiquetes valorades.

Un dels usos principals que es donen a les hashtags és el de la retransmissió de conferències, una pràctica que afavoreix la difusió de continguts a la xarxa.

Les etiquetes geogràfiques dirigeixen els continguts que es piulen cap a un territori concret, que acostuma a coincidir amb el lloc on es troba l’usuari.

L’ús d’etiquetes temàtiques evidencia un intent de classificació de la informació que s’envia a Twitter. L’eficàcia de la classificació dependrà de si aquestes etiquetes recuperen informació molt o poc precisa.

S’evidencia un ús majoritari de Twitter com un mitjà per fer difusió de les pròpies activitats. Malgrat això, també hi ha lloc per a la interacció amb d’altres usuaris amb l’ús d’etiquetes del tipus commemoracions, accions de dinamització o sectorials.

Malauradament no s’observa una dinàmica de curació de continguts en els tipus de hashtags utilitzats.

Pel que fa a la precisió de la informació que es recupera amb les hashtags, val a dir que el 50% de les etiquetes utilitzades han estat considerades com molt precises. Les etiquetes més precises acostumen a ser frases curtes, sintagmes nominals o paraules l’èxit de les quals rau en la seva singularitat que fa difícil que la mateixa combinació s’utilitzi en altres contextos.

La utilització d’acrònims com a hashtag és habitual però molt sovint podem trobar un mateix acrònim per diverses iniciatives que poc tenen a veure. Això fa que la hashtag recuperi informació molt barrejada. Una cosa semblant passa amb les etiquetes fetes amb paraules que engloben temàtiques molt àmplies i que a més coincideixen amb els noms d’assignatures, en aquests casos la informació que es pot recuperar amb aquestes hashtags pot resultar massa dispersa.

PassaPorts (I): Parc dels Búnquers, Museu Diocesà d’Urgell i Espai Ermengol

noreply@blogger.com (Opcit) — Mon, 25 Mar 2013 07:28:00 +0000

Aquest cap de setmana, amb el PassaPorts a la mà hem viatjat cap a la Cerdanya i l’Alt Urgell.

La nostra primera parada ha estat el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, és dissabte i són les 10’30h. L’entrada ha estat un 25% més barata amb el PassaPorts. Al Centre de Visitants hem vist un audiovisual que ens ha permès fer-nos una idea del context històric en el qual es construïren els búnquers. Tot seguit ens han deixat un casc i una lot i hem anat a fer el recorregut exterior amb l’Anna, la guia.

Sorprèn saber que els búnquers es van començar a construir en un moment en el qual la Segona Guerra Mundial ja havia demostrat que un projecte defensiu d’aquest tipus era obsolet. Per sort, alleuja saber que mai no es van utilitzar.

El primer búnquer que hem visitat, el del Cabiscol, és un laberint de galeries excavades a la roca que donen accés als diferents punts on s’haurien situat les armes i els soldats en cas de combat. A través de les espitlleres horitzontals veiem el paisatge del Baridà. A dins, crida l’atenció trobar-hi un grafit molt elaborat del grup de sapadors que van treballar en la construcció.

Després de finalitzar l’itinerari guiat, l’Anna ens ha deixat una clau per poder accedir als altres búnquers que formen part del recorregut lliure. El passeig ens ha portar fins al darrer búnquer, el de la Roca de la Mel. El fet que aquest quedés a mig fer (aquest búnquer no es va arribar a acabar), ens ha reforçat l’evidència que la construcció d’aquests búnquers mai no tingué sentit.

Sortim del Parc a les 14’00h i anem cap a la Seu d’Urgell a dinar. A les 16’00h tocades ja som al Museu Diocesà d’Urgell per segellar el PassaPorts. Entrem al museu passant pel claustre. Un cop a dins, ens crida especialment l’atenció el romànic del Pallars Sobirà. Les talles romàniques de la Mare de Déu de Ginestarre, de Baiasca i de Caregue són algunes de les peces que hi trobem. També hi ha un fragment pintura mural de Sant Pere de Sorpe, fragments de Sant Llorenç d’Isavarre i de Santa Eulàlia d’Estaon.

Quan acabem de visitar el museu, entrem a la catedral sense adornar-nos que pràcticament és l’hora de tancar. La noia que ens ha venut les entrades ens deixa acabar de mirar però ja ha tancat la porta per on hem entrat, haurem de sortir per una altra banda. Després de tancar els llums, ens acompanya a fora passant per la rectoria i la sala capitular.

Darrera parada del dia: l’Espai Ermengol. En comprar l’entrada ens recomanen que primer anem a l’última planta per poder veure la vista de la Seu: són les 18’00h i encara hi ha llum de dia, val la pena aprofitar-ho i poder observar la catedral i el Cadí des d’allí dalt. No tenim massa temps però recorrem totes les plantes. Ara, l’exposició temporal que hi ha és sobre el bisbe Ermengol i mostra el personatge com a impulsor de la construcció de camins. El bisbe morí en caure i colpejar-se contra les pedres del riu quan visitava les obres de construcció del pont de Bar. La llegenda diu que el riu arrossega el seu cos fins a la Seu i les campanes de la catedral sonaren sense que ningú no les toqués. Amb l’exposició es pot veure un petit curtmetratge molt ben realitzat i interpretat per actors de la Seu.

El nostre PassaPorts ja té tres segells. Esperem poder-ne posar algun més ben aviat.

Google Reader tanca, i ara què?

noreply@blogger.com (Opcit) — Thu, 14 Mar 2013 21:49:00 +0000

Aquest matí en obrir l’agregador de Google ens hem trobat amb un missatge sorpresa. Google tanca el Reader i tenim temps fins a l’1 de juliol per trobar una alternativa que ens sigui satisfactòria.

Així doncs, ja hem començat a fer la carta als reis per trobar alguna solució que ens pugui fer servei. En el nostre cas busquem un agregador amb aquestes característiques:

Que sigui gratuït
Que estigui disponible al núvol
Que tingui app per a Android

I de moment hem trobat tres solucions que ens caldrà anar provant durant els propers dies:

Feedly

És gratuït
Funciona com una extensió dels navegadors Firefox i Chrome
Permet llegir els RSS importats des de Google Reader
Tot el que tenim a Google Reader es pot llegir automàticament a Feedly
Hi ha una app mòbil
Permet organitzar les subscripcions en carpetes
La visualització és molt més agradable al Google Reader

News Blur

És gratuït però tenen un excés de demanda de comptes gratuïts i d'entrada intenten que els nous usuaris es donin d'alta d'un compte de pagament (Due to overwhelming demand, free accounts are temporarily suspended. By going premium you get full access to NewsBlur)
Funciona on-line
Hi ha una app mòbil
Amb la versió gratuïta només es poden importar 12 subscipcions emmagatzemades a Google Reader. Importa les carpetes
Permet organitzar les subscripcions en carpetes o etiquetes

Pulse

És gratuït
Funciona on-line
Hi ha una app mòbil
No hi ha manera d'importar els feeds que tenim emmagatzemats a Google Reader (si algú troba la manera, que ho digui)
Organitza els elements rebuts d’una forma molt visual

Ara la feina és provar-los i veure si responen a les expectatives i, és clar, continuar buscant altres possibilitats per poder escollir la millor.

Per cert, s’accepten propostes.

Si voleu més informació aquí teniu un recull de posts.

Les bordes del Pallars Sobirà

noreply@blogger.com (Opcit) — Sun, 24 Feb 2013 22:17:00 +0000

“Les bordes són uns edificis molt rudimentaris que es troben ça i enllà escampats pels prats i els conreus de la comarca” Violant i Simorra, Ramon, La vida pastoral al Pallars

Quan l’economia pirinenca estava fonamentada en l’activitat agrícola i ramadera, les bordes tenien una gran importància a l’hora de poder gestionar el territori i els seus recursos. Aquestes construccions estaven especialment pensades per poder mantenir aquesta economia. D’una banda s’hi emmagatzemava l’herba que es dallava durant l’estiu i de l’altra s’utilitzaven per guardar-hi el bestiar durant l’hivern. Aquesta doble funció, de paller i de quadra, feia que les construccions tinguessin dos espais ben diferenciats i situats en dos nivells. A la planta baixa s’hi disposava la quadra on s’hi estabulaven els animals els quals eren alimentats amb l’herba que s’havia emmagatzemat al paller, que es trobava a la planta superior. Els pallers tenien uns forats a terra que quedaven sobre les menjadores (grípies) que hi havia instal·lades al pis de sota, és a dir a la quadra. Fent caure l’herba pels forats es podien omplir les menjadores i alimentar el bestiar. Cadascun dels dos àmbits (quadra i paller) tenia un accés diferenciat. A la quadra s’hi entrava per una porta situada arran de terra. Al paller per una altra, situada més amunt, a la qual s’hi accedia normalment per un pujador construït a l’exterior de la borda, encara que de vegades s’aprofitava un desnivell del terreny per fer-hi l’accés.

Les bordes es poden trobar situades a prop de les poblacions així com en indrets a mig camí dels pobles i de les zones de pastura. El clima tingué un paper molt important a l’hora de decidir l’emplaçament d’aquestes edificacions. La variació climàtica segons l’altitud ha comportat l’explotació agrícola i ramadera de terres i prats situats tant al fons de les valls com en alta muntanya. Tot i que a l’alta muntanya els hiverns són molt freds, la primavera i el final de l’estiu presenten menys risc de gelada que en cotes inferiors on es donen episodis de gelades a partir de mitjans d’octubre i fins a mitjans d’abril.

Aquest condicionant climàtic és un factor que ens explica el perquè de l’existència de nuclis bordes en indrets allunyats de les poblacions i ens explica també perquè famílies senceres es traslladaven a viure en aquestes bordes durant els mesos de març a desembre. Moltes famílies de Tavascan feien vida a les bordes durant la major part de l’any. Les bordes de Sellente, Graus, Quanca o Noarre i els prats i camps del seu voltant vivien una intensa activitat ramadera durant prop de nou mesos. Un cop per setmana s’acostumava a baixar a Tavascan. Era el diumenge i és el ball que setmanalment s’organitzava al poble el record més enyorat per part d’aquells que van viure els últims anys d’aquesta transtermitància essent molt joves. Finalitzat el temps d’estada a les bordes, les famílies i el bestiar tornaven a instal·lar-se al poble per passar els mesos més freds de l’hivern, un breu període de temps durant el qual els infants podien assistir a l’escola.

La primavera de 1938, amb el front de guerra estabilitzat al llarg de la Noguera Pallaresa, la vida a les bordes es va veure afectada. Les famílies que s’estaven a les bordes de Noarre van ser evacuades pels soldats republicans i van haver de marxar amb el bestiar a la muntanya de Lleret. La gent que s’estava a les bordes de Sellente també les van abandonar ja que els soldats republicans s’hi van instal·lar. Altres bordes van acollir durant un cert temps la gent que s’evacuava de poblacions que havien quedat molt a prop de la línia de front i que es trobaven en perill de ser bombardejades. Molts pobles de la Coma de Burg van veure’s afectats per aquesta situació. La gent de Farrera va ser evacuada del poble després que un intens bombardeig de les tropes rebels afectés la població; de resultes d’aquest aquest atac va morir una dona i l’escola, que havia estat construïda a principis del segle XX, va quedar destruïda. La gent de Farrera va haver-se de refugiar a les bordes de Conflent i la gent de Mallolís també. El poble de Glorieta també va ser evacuat, els seus veïns es refugiaren a les bordes de Civís. Les bordes de Burg serviren d’aixopluc a algunes famílies de Montesclado que passaren la resta de la guerra refugiades en poblacions de l’Alt Urgell. L’exèrcit republicà va utilitzar també alguns conjunts de bordes per tal d’instal·lar-hi centres de comandament, aquest fou el cas de l’oficina del 4t batalló de la 133 Brigada Mixta que estava situada a les Bordes de Cabrils.

A l’altra banda del front, controlada per l’exèrcit rebel, el maig d’aquell any les bordes de la ribera d’Alós van servir per donar protecció a la gent que va haver-se d’exiliar. La borda Tariou, la borda Socampo o les bordes d’Isil foren utilitzades per gent d’Isil, d’Alós i d’altres poblacions per passar-hi una nit o dues abans de passar el port de Salau. A l’altra banda de la frontera, gràcies a la coneixença del territori veí, la borda de Pouilh també es va poder utilitzar com a refugi durant alguna nit. Anys després, amb la Segona Guerra Mundial, les bordes de la ribera van tornar a ser escenari d’altres situacions. A la borda Petit, un navarrès que es trobava refugiat a la població de Couflens, al Coserans, va poder-se reunir durant unes hores amb la seua germana vinguda des de Navarra. Aquest home va formar part d’una xarxa d’espionatge aliada que va utilitzar la borda de Perosa per introduir informació molt important i fer-la arribar als Estats Units.

El text ha estat realitzat amb informacions extretes de recerca pròpia i bibliogràfica.

Font i Romagosa, Joan, Soldat de dos exèrcits, Editorial Selecta, Barcelona, 1980
Mestre Montserrat, Maria (et alii), Anàlisi socio-ambiental dels usos tradicionals, actuals i futurs de les bordes: Prova pilot a la zona del Bosc de Virós, Pallars Sobirà
Rieu-Mias, Annie, "La xarxa WI-WI (OSS: una organització militar d’informació francoamericana i la seva línia transfronterera Coserans-Pallars (1943-1944)” dins La Batalla del Pirineu. Xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars, l’Alt Urgell i Andorra, durant la Segona Guerra Mundial, Garsineu Edicions, Tremp, 2012
Violant i Simorra, Ramon, La vida pastoral al Pallars, Garsineu Edicions, Tremp, 2001

Museus i Twitter. Quin ús fan de Twitter els museus, les col·leccions i altres institucions culturals?

noreply@blogger.com (Opcit) — Sun, 03 Feb 2013 16:58:00 +0000

Descarregueu-vos el document

L’entitat que millor resultat obté en l’ús de Twitter és el Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn). La més activa és el Centre d'Art Terres de l'Ebre (@eufonic_fest). La més influent és el Museu d'Idees i Invents de Barcelona (@mibamuseum). La més ben considerada com a font d’informació és el Museu Picasso (@museupicasso). La que més interactua és el Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal (@museudelleida).

Com utilitzen Twitter les institucions culturals? En fan un ús que s’adiu amb els principis d’interacció i bidireccionalitat en els quals es fonamenta la cultura 2.0? o contràriament només s’utilitza com un plafó de suro on s’hi poden penjar els cartells de les pròpies activitats?

Certament respondre bé a aquestes preguntes resulta difícil perquè implicaria una anàlisi ben acurada de quins són els continguts que cada tweet conté. De totes maneres, ens podem aproximar a l’ús que se’n fa utilitzant diverses mètriques.

Per poder fer aquesta aproximació a l’ús de Twitter que ara presentem es van prendre com a mostra els 85 museus i col·leccions que hi tenen usuari. Podeu seguir-les a través d’aquesta llista de Twitter. Per poder disposar de dades numèriques de cadascuna d’aquestes entitats es va utilitzar l’apliació Twitonomy. Entre els dies 6 i 7 de desembre de 2012 es van obtenir dades que informaven de la data d’ingrès a Twitter, el nombre de tweets emesos, nombre de followers i following de cada usuari, entre altres.

De totes aquestes dades obtingudes s’ha parat especial atenció a 11 paràmetres que proporcionen informació sobre quatre àmbits:

· L’activitat de l’usuari

1. Mitjana de tweets per dia

· La influència de l’usuari

2. Ràtio followers/following

3. Llistes x cada 1000 seguidors

4. Llistes

· L’usuari com a font d’informació

5. Links per tweet

6. Tweets retweetejats

7. Retweets dels tweets

8. Hashtags

· La capacitat d’interacció de l’usuari

9. Mencions d'usuari per tweet

10. Retweets fets per l'usuari

11. Respostes

Totes les institucions han estat valorades en tots els paràmetres. Per cadascun d’aquests paràmetres s’ha obtingut una classificació. En cadascuna de les 11 classificacions, cada institució ha obtingut una posició, entre 1 i 85, en funció del seu resultat en aquell paràmetre. Per obtenir els resultats finals s’ha efectuat una mitjana de les posicions obtingudes en cada àmbit. El resultat total és una mitjana de les onze posicions. Els resultats per cada àmbit són una mitjana de les posicions obtingudes en els paràmetres de cada àmbit.

Segmentació del conjunt

Si ens fixem el la data d’alta i en el temps transcorregut entre aquesta alta i el dia que es va fer el primer tweet, no es veu una relació evident amb l’activitat d’usuari (mitjana de tweets per dia). Per tant, el comportament de les 85 entitats estudiades és massa divers com per només observar-les conjuntament. Així doncs, s’ha plantejat una segmentació, perquè cadascuna d’elles pugui ser observada entre altres que siguin semblants. El conjunt d’entitats en funció del nombre de tweets emesos d’aquesta manera les diferents entitats es troben agrupades amb d’altres que han generat un volum d’emissions semblant.

SEGMENTS *mínim-màxim de tweets* emesos**
1500<
1000-1499
500-999
200-499
100-199
50-99
<50

Resultats

Les cinc entitats que millors resultats obtenen de mitjana en les diferents mètriques analitzades són les següents:
1. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn)
2. Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) (@MNAC_museu)
3. Museu Picasso (@museupicasso)
4. Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) (@MACBA_Barcelona)
5. Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) (@museuciencies)

Per segments:

Segment 1500<

1. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn)

Segment 1000-1499
6. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) (@mNACTEC)

Segment 500-999
7. Museu Marítim de Barcelona (@MuseuMaritim)

Segment 200-499
12. Museu del Ferrocarril de Catalunya (@mferrocarrilcat)

Segment 100-199
21. Museu del Suro de Palafrugell (@elMuseudelSuro)

Segment 50-99
37. Museu de la Pesca (@MuseudelaPesca)

Segment <50
44. Museu de Tortosa (@MuseudeTortosa)

Les cinc entitats més actives són:
1. Centre d'Art Terres de l'Ebre (@eufonic_fest)
2 .Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) (@MACBA_Barcelona)
3. Museu de la Música (@lauditori)
4. CosmoCaixa Barcelona. Museu de la Ciència de la Fundació "La Caixa" (@FundaciolaCaixa)
5. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn)

Les cinc institucions més influents són:
1. Museu d'Idees i Invents de Barcelona (@mibamuseum)
2. Museu Etnològic de Barcelona (@museuetnologic)
3. Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) (@museuciencies)
4. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn)
5. Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) (@MNAC_museu)

Les cinc entitats que millor font d’informació són per als altres usuaris són:
1. Museu Picasso (@museupicasso)
2. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn)
3. Museu de la Pesca (@MuseudelaPesca)
4. Museu del Ferrocarril de Catalunya (@mferrocarrilcat)
5. Museu del Suro de Palafrugell (@elMuseudelSuro)

Les cinc entitats que més interactuen són:
1. Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal (@museudelleida)
2. Centre d'Art de Tarragona (@CA_Tarragona)
3. Museu Europeu d'Art Modern (@MuseuMEAM)
4. Fundació Joan Miró (@fundaciomiro)
5. Fundació Gòdia (@ffgodia)

Una exposició sobre la història del Port de Salau

noreply@blogger.com (Opcit) — Fri, 18 Jan 2013 15:30:00 +0000

El Château de Seix (Ariège) acull, des del 28 de desembre de 2012 i fins el 12 de maig de 2013, una exposició que explica la història del Port de Salau, un indret geogràfic clau per entendre els contactes transfronterers entre el Pallars i el Coserans, entre Catalunya i Occitània. S’hi descriuen les relacions ramaderes, comercials, humanes, l’organització del territori orientada a la gestió d’aquestes relacions, en definitiva la història compartida de dos vessants als quals no els separa la muntanya sinó que els uneix. El trànsit de gent i mercaderies pel Port de Salau, així com també per d’altres ports com el de Marterat o el d’Aulà, va fer que a les confluències de camins s’hi posessin peatges, es construïssin fortificacions, es fundessin hospitals i hi creixessin poblacions. L’exposició pretén donar a conèixer la història de totes aquestes relacions així com el patrimoni que va construir-se a redós dels lligams transfronterers.

Des de l’època romana, l’organització territorial de la zona del Coserans evidenciava una voluntat de control sobre els passos pirinencs. Aquest fou el motiu pel qual es van fundar les poblacions de Sent Gironç i de Sent Lliser la qual conserva unes importants restes de la seua muralla romana construïda a principis del segle V.
A les darreries del segle XII, els monjos hospitalers es van establir a Salau, al peu del port, on atengueren peregrins i viatgers.
Una carta de 1292 ordenava la presència d’un frare hospitaler a la petita església de Sant Joan. L’edifici havia desaparegut però la toponímia en mantenia la seua traça en l’indret anomenat el planell dera Gleiseto, per sota de la cabana d’Empoll, al vessant occità. Unes excavacions arqueològiques portades a terme dins el marc de la recerca d’aquesta exposició han permès localitzar-la.

Els intercanvis comercials que es portaren a terme al llarg del segle XIX, permeten documentar el pas, pel Port de Salau, de milers de persones i centenars de tones de mercaderies per any. Aquests intercanvis (tant els legals com els il·legals) entre les dues bandes feien que a les fires i mercats de Sèish s’hi poguessin trobar productes provinents de Catalunya com la sal, l’oli d’oliva i la llana. Al seu torn, els catalans hi adquirien animals per al treball agrícola, bestiar per a la ramaderia, cereals o vi del Llenguadoc. A banda dels intercanvis comercials al segle XIX també hi hagué uns fluxos laborals molt importants entre ambdós vessants pirinencs. La pressió demogràfica a la zona de l’Alt Salat va fer que molts dels seus habitants es desplacessin per tal de treballar com a temporers agrícoles al Pallars en el moment que calia mà d’obra per poder dallar els prats. Pels volts de 1850 foren uns 10.000 els dallaires occitans que passaren el Port de Salau per anar a fer de temporers al Pallars. La migració temporal va diversificar-se i va propiciar l’aparició de nous oficis com els colporteurs (venedors ambulants) i els orsalhers (ensinistradors d’óssos).

El trànsit de mercaderies entre el Coserans i el Pallars van fer necessària l’existència de control duaner. A Salau hi havia duana, però també n’hi havia a Alós d’Isil. La duana de Salau va registrar el pas de 160 tones de mercaderies el 1859 i el 1880 el pas de prop de 30.000 persones.

I entre els viatges amunt i avall de tanta gent, a principis del segle XX ens trobem amb l’anècdota del pas d’Albert de Mònaco que consta que va estar a Salau el 6 d’agost de 1916, abans de passar cap al Pallars. Aquí va allotjar-se a casa Ignàsia d’Isil i durant la seua estada a la zona va visitar l’estany d’Airoto.

La indústria paperera que durant dos segles havia funcionat a la vall del riu Salat, al segle XIX es va trobar amb una manca de matèria primera, segurament provocada per la sobreexplotació de la forest local. El 1874 l’empresa Caujolle de Cadarcet assaja una solució que li hauria permès portar fusta del bosc de Bonabé. Per aquest motiu s’obre una pista que havia de permetre la connexió entre els dos vessants pirinencs però les obres s’aturaren a Empoll. El 1903 fou l’empresa Matussière-Forest la que va iniciar les obres que permetrien finalment posar en funcionament la iniciativa d’explotar el bosc de Bonabé i traslladar la fusta a través del port de Salau. En aquest cas es construïren unes grans infraestructures que permeteren, no sense força entrebancs, portar la fusta per cable fins al vessant occità. La iniciativa va finalitzar el 1921.

La Guerra Civil Espanyola va comportar l’any 1938 un èxode cap a França de més de 2.000 refugiats que travessaren els ports pallaresos (Salau, Bouet, Marterat). Només entre el 2 i el 15 d’abril passaren més de 700 persones, prop de 500 ho feren pel Port de Salau. Molta d’aquesta gent va ser acollida als departaments francesos de l’Aveyron i el Puy-de-Dôme, principalment a les seues capitals, Rodez i Clermont-Ferrand.

Amb la Segona Guerra Mundial, milers de persones fugiren de la guerra europea passant els Pirineus en direcció a Espanya. Molts pogueren arribar fins aquí gràcies a la feina de les xarxes d’informació i evasió aliades. A la zona del Pallars Sobirà i el Coserans s’hi van bastir dues xarxes d’informació en les quals el component local fou fonamental a l’hora de poder-se implantar sobre el territori i obrir camí a les comunicacions entre l’Europa ocupada pel nazisme i Londres i els Estats Units. D’una banda la xarxa Wi-Wi, organitzada per l’OSS americà i de l’altra la xarxa belga de Jean. En aquest cas, el coneixement del territori dels membres de les dues xarxes va permetre evitar un port de Salau extremadament vigilat pels alemanys. Tant la Wi-wi com la de Jean utilitzaren el pas dels Vinyals (situat entre el port d’Aulà i el de Salau), per tal de poder realitzar el seu trànsit transfronterer.

L’exposició ha estat possible gràcies a les recerques fetes per diversos professionals d’ambdues bandes (Coserans i Pallars) i gràcies a l’impuls de la xarxa PATRIM de la qual en formen part el Château de Seix i l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, entre altres equipaments.

Recull de premsa

Una estratègia de gestió cultural on-line

noreply@blogger.com (Opcit) — Thu, 03 Jan 2013 07:47:00 +0000

Descarregueu-vos la guia

Sembla ben evident que avui en dia ningú no pot dubtar de la importància que té Internet per a la comunicació entre les persones. Les TIC i les xarxes socials han permès desenvolupar una nova manera de relacionar-nos i d’informar-nos, tot i així les continuïtats entre el món off-line i el món on-line són evidents... o si més no ho haurien de ser.

Més enllà de la dimensió individual, les empreses, les associacions, les institucions, les escoles... i/o les entitats culturals també són presents a la xarxa, de vegades però, més per un impuls gregari que no pas per haver-se convençut de la necessitat després d’una bona reflexió que respongui per què i com cal ser-hi.

La presència a la xarxa cal que sigui planificada o si més no pensada i raonada. El fet que s’hagi creat una nova manera de comunicació no vol dir que el món on-line sigui quelcom a banda del món off-line. La comunicació a través d’Internet i les xarxes socials és nova perquè l’accés a la informació és ràpid i immediat però sobretot perquè tothom pot convertir-se en emissor alhora que és receptor de la informació. Bidireccionalitat i feedback són les claus de volta del canvi. Però el canvi no implica una fractura entre el món off-line i el món on-line, la presència a la xarxa de les entitats culturals ha de reflectir com són a la “vida real”.

És important analitzar com és la nostra entitat cultural per poder pensar en l’estratègia que cal seguir a la xarxa. Hi ha moltes xarxes i eines que ens poden fer servei però potser no cal que les utilitzem totes. Fer una bona tria ens pot ser més útil que tenir presència a tot arreu i la tria cal fer-la en funció de les necessitats i del capital humà. Un exemple: conèixer d’entrada quines són les necessitats reals i quines persones poden gestionar allò que serà la nostra comunitat on-line pot ajudar-nos a triar entre fer front a una estratègia en solitari a la xarxa o bé desenvolupar-ne una de col•lectiva.

A continuació us presentem una guia que pot servir d’ajuda a l’hora de planificar l’estratègia i la presència a la xarxa. En ella es presenten més d’una vintena de xarxes socials i eines 2.0, no pas per utilitzar-les totes sinó per poder fer una tria en funció de les necessitats.

Aquestes xarxes i eines es troben agrupades en diversos àmbits que han de permetre cobrir un gran ventall de possibilitats que Internet posa al nostre abast:

Ens organitzem
Ens informem
Ens mostrem
Ens geolocalitzem
Ens difonem
Ens relacionem
Ens monitoritzem
Ens analitzem

Per a cadascuna de les xarxes i eines es dóna una breu explicació de què és i per a què serveix, si cal incorporar imatge corporativa (avatar) al perfil, quins continguts s’hi poden mostrar, com hi cal actuar, com s’hi pot interactuar i com es pot valorar la reputació on-line de l’entitat i les estadístiques de visitants (monitorització i anàlisi), entre altres qüestions. La guia es va elaborar fa uns mesos per tant hi ha hagut canvis a la xarxa, per exemple Google Docs ara és Google Drive, però aquest canvis no afecten la seua funcionalitat.

Us podeu descarregar la guia seguint aquest enllaç.

Esperem que us faci servei.

El pessebre popular dels anys 1930. El pessebre de Ramon Violant i Simorra

noreply@blogger.com (Opcit) — Tue, 25 Dec 2012 18:12:00 +0000

Exposició: "El pessebre popular dels anys 1930. El pessebre de Ramon Violant i Simorra"
Ecomuseu de les valls d'Àneu
Del 23 de desembre 2012 al 27 de gener de 2013

Orígens del pessebrisme
L’origen dels pessebres està molt relacionat amb les representacions dramatitzades de la litúrgia de la nit de Nadal que s’iniciaren el segle X a Occitània. Les primeres recreacions amb figures del misteri de Nadal es pararen a l’interior de les esglésies italianes del segle XII. Els franciscans, els dominics i els jesuïtes tingueren un paper molt important en la popularització i difusió d’aquestes representacions figurades. Al segle XV i a Nàpols, comencem a trobar pessebres també fora de les esglésies, en cases de famílies nobles i adinerades. Nàpols esdevingué un centre pessebrista molt important que irradià aquesta tradició a la península Ibèrica pels volts de l’any 1700, gràcies a les relacions comercials mantingudes per Felip V. La cort reial a Madrid comença a adoptar la moda napolitana de parar pessebres privats,més enllà dels murs de les esglésies. Aquesta influència arribà posteriorment a Barcelona i s’introduí a les cases de les famílies més notables de la ciutat.

Els artistes locals
I amb la nova moda s’inicià també la producció local de figures de pessebre de la mà d’artistes i escultors catalans fortament influenciats per la tradició napolitana. Un dels escultors més reconeguts fou Ramon Amadeu (1745-1821) les obres del qual són encara molt apreciades entre els col•leccionistes i és evident la seua influència en l’art pessebrístic al llarg dels anys. Amadeu també es troba en l’origen de la tradició dels sants d’Olot. Al segle XIX, el pessebrisme és encara un costum de famílies benestants. En aquest moment ja hi ha col•leccionisme de figures elaborades pels artistes més reconeguts. Tant el pessebrisme com el seu col•leccionisme continua vigent avui en dia. Les figures més valorades entre els col•leccionistes són aquelles que han estat elaborades per artistes als quals se’ls reconeix el seu prestigi. Un exemple són les figures realitzades pel taller de la família Castells.

Els pessebres populars
A les darreries del segle XIX i a principis del XX, el pessebre s’introdueix en les cases més humils. Fires com la de Santa Llúcia afavoreixen aquest fet ja que era en aquests espais on es podien adquirir figures d’autors populars, sovint desconeguts. Aquest fenomen amplià la temàtica de les figures que començaren a reflectir la societat i els seus oficis.

El pessebre popular de Ramon Violant i Simorra
L’exposició recull les figures del pessebre que l’etnògraf Ramon Violant i Simorra parava a casa seua a Barcelona. Les figures van ser comprades per Violant entre els anys 1931 i 1939 a les successives fires de Santa Llúcia i són una mostra d’aquest pessebrisme popular que reflecteix la societat, la seua vida quotidiana, les formes de vida tradicional, els oficis, la indumentària, els paisatges, etc. Les figures més representatives d’aquesta nova tradició popular són els pastors, els músics, els capellans o els caganers. Una de les característiques d’aquestes figures dels anys 30, és el fet que moltes d’elles porten barretines, una característica que desaparegué després de la guerra civil, amb la prohibició de figures amb barretines vermelles a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. Totes aquestes figures foren conservades durant més de 60 anys per la filla gran de l’etnògraf, Caterina Violant i Ribera. Amb la mort de Caterina, la seua germana Ramona les recuperà i permeté a l’Ecomuseu que les exposés després de ser restaurades. L’exposició es complementa amb un seguit de figures artístiques, no populars, pertanyents a la col•lecció de Cinto Gabriel de Ribera de Cardós. Algunes d’aquestes peces són del taller de la família Castells.

Descoberta d’unes pintures romàniques desconegudes a l’església de Sant Pere de Sorpe

noreply@blogger.com (Opcit) — Wed, 12 Dec 2012 21:40:00 +0000

Durant l’estiu de 2012, s’ha portat a terme un seguit d’obres de condicionament i restauració a l’església de Sant Pere de Sorpe. Aquestes obres han propiciat la troballa de dos conjunts de pintures romàniques desconegudes fins ara i que han estat restaurades per a la seua conservació in situ. Un dels conjunts restava amagat en un espai sota llosat, l’altre es trobava ocult darrera d’un altar situat al mur sud de la base del campanar. En aquest darrer s’hi pot veure un personatge amb aurèola de sant, portant un bastó o bàcul, enfront del qual hi ha un animal; totes dues figures es troben situades en un primer terme i darrera seu hi ha uns elements arquitectònics que s’intueixen com d’un gran edifici o potser d’una ciutat.

La intervenció també ha permès documentar l’existència d’un seguit de fornícules a l’interior de l’església, situades al mur sud i vinculades al moment de construcció de l’edifici.

El canvi d’ubicació de les piques d’oli i la pila baptismal que es conserven a l’interior ha posat al descobert la totalitat de l’estela que sostenia una de les piques d’oli. En aquesta estela hi ha gravada una figura humana en actitud orant que fins ara només es podia veure dibuixada fins als genolls. Ara es pot veure que el gravat també conserva les cames i els peus.

L’actuació s’ha emmarcat dins del programa Romànic Obert, impulsat per l’Obra Social "la Caixa", que té com a objectiu realitzar diverses intervencions de restauració i conservació en 74 monuments i elements patrimonials romànics de Catalunya. Al Pallars Sobirà s’ha realitzat intervencions a Sant Pere de Sorpe, la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu, la Col·legiata de Santa Maria de Gerri de la Sal, Santa Maria d’Àneu, Sant Bartomeu de Dorve i Sant Pere del Burgal.

Si voleu saber-ne sobre la intervenció portada a terme a Sant Pere de Sorpe, podeu consultar:

* PAGÈS, Montserrat, “Les noves pintures romàniques descobertes a Sorpe” dins Nabius, núm. 10, Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu, 2012, p. 5-6.

* CASAL, Neus-ROVIRA, Pere, “Sant Pere de Sorpe: paradigma d’intervenció mural” dins Nabius, núm. 10, Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu, 2012, p. 7-9.

Un recorregut per les restes de la Matussière-et-Forest a Bonabé

noreply@blogger.com (Opcit) — Mon, 26 Nov 2012 09:31:00 +0000

Bonabé (Pallars Sobirà) on Prezi

El 1903, l’empresa Matussière-Forest comença les obres per portar a terme una gran iniciativa que pretenia explotar la fusta del bosc de Bonabé (Pallars Sobirà) i traslladar-la mitjançant un cable fins a la població de Salau situada al vessant francès dels Pirineus. Les dificultats tècniques van fer que el 1908 el cable encara no funcionés, malgrat l’explotació forestal a Bonabé anés acumulant fusta que s’anava malmetent.

Tot i que les dificultats per endegar un projecte de tanta magnitud foren moltes, finalment es va aconseguir realitzar la connexió entre Bonabé i Salau. Per poder-ho portar a terme es realitzà tot un seguit d’infraestructures a Bonabé, al cap del Port de Salau i també a Salau.

· Bonabé:

o Estació de sortida del cable

o Una serradora hidràulica

o Una forja

o Un molí

o Allotjaments per als treballadors i les famílies

o Una capella (1917)

· Cap del Port:

o Estació receptora i l’embarcament de la fusta

o Edifici amb:

§ Taverna

§ Allotjaments per als treballadors

§ Duana

· Pèzerouze:

o Estació intermitja

· Couladous:

o Duana

· Salau:

o Estació receptora del cable

o Magatzem de la fusta

o Obrador per estellar la fusta per fer el paper

o Canal pel salt d’aigua generador de l’electricitat per moure el cable i la resta d’instal·lacions

La posada en funcionament d’aquesta indústria va suposar un gran impacte econòmic a la petita població de Salau on s’instal·là una oficina auxiliar de Correus, es posà en marxa el servei de telègraf, es creà una cooperativa de pastisseria i es va haver d’ampliar el cementiri. Però a Bonabé l’impacte encara fou més gran ja que hi aparegué un petit poble en el qual s’hi portava a terme un mercat setmanal, amb cases per a les famílies dels treballadors, un hotel, una petita capella i assistència sanitària per als malalts gràcies a què el doctor Dégeilh de Seix hi anava periòdicament.

El 1921 l’empresa Matussière-Forest va deixar de funcionar i amb ella l’explotació de Bonabé. Les causes foren diverses: la mobilització dels treballadors francesos per l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), l’esgotament del bosc de Bonabé i el desgast de la infraestructura del cable.

El 1925 un incendi va destruir les construccions de Bonabé de les quals avui en dia encara en podem seguir la traça gràcies a la gran quantitat de material fotogràfic que es va editar. Un passeig per Bonabé ens permet poder localitzar els vestigis de l’antiga indústria forestal. Si el passeig el fem amb un mapa i les antigues postals d’època, el resultat és un recorregut pels antics edificis, cases, serradores, pilones del cable... un recorregut que podeu gaudir des d’aquesta presentació.

Per saber-ne més podeu consultar:

Presència de les entitats culturals a Internet, ús de les xarxes socials i de les eines 2.0. Anàlisi quantitativa

noreply@blogger.com (Opcit) — Thu, 08 Nov 2012 13:54:00 +0000

Descarregueu-vos l'estudi (català)
Descárgate el estudio (castellano)

La majoria de les institucions culturals s’han abocat a l’ús d’Internet i de les xarxes socials essent conscients que calia ser-hi però, massa sovint, sense haver pensat ni analitzat mai la manera com hi calia ser present. Val a dir però, que aquest és un món extremadament nou i extremadament canviant, per tant resulta difícil saber cap a on anar. Molt sovint el resultat de la manca d’una estratègia comporta un ús de la xarxa per sota de les possibilitats que aquesta té. Arribat aquest punt (hi som però ens convé millorar) caldria, abans d’aplicar o de desenvolupar cap estratègia, mirar de quina manera s’hi és. Aquest ha estat el primer punt de partida de l'estudi.

L’anàlisi de la presència de les institucions culturals a Internet caldria fer-la des d’un punt de vista quantitatiu però també qualitatiu. Un primer pas per portar a terme l’anàlisi havia de ser una recollida de dades quantitatives i això és precisament el que s’ha fet. S’ha assajat també una primera aproximació qualitativa però essent conscients que es tracta només d’això, un assaig. Cal dir que per poder portar a terme una recollida de dades en la direcció de fer una anàlisi qualitativa hauria d’implicar un treball col·laboratiu, també en la definició dels ítems que caldria valorar.

Els àmbits analitzats han estat fonamentalment tres (amb els seus corresponents subàmbits). D’aquí s’han extret 30 ítems que s’han valorat mitjançant una pregunta de resposta sí o no (l’entitat té compte o presència a...?). Cada resposta igual a SÍ s’ha valorat amb 1 i cada resposta NO s’ha valorat amb un 0. S’ha tingut en tot moment molt en compte el fet que es valorava la presència a Internet d’una entitat concreta, no l'ens que la gestiona. Per exemple: l'entitat és el Museu Municipal, l'ens que el gestiona és l'Ajuntament.

Contacte i localització en línia (al núvol). Aquest ha de ser el primer pas per poder valorar la presència a Internet de qualsevol entitat. Disposar d’adreça electrònica i d’una web de referència.

Lloc o pàgina web. Quines característiques mínimes hauria de tenir la web? No s’ha entrat a valorar-les en termes de disseny ni tampoc als seus aspectes tècnics, això formaria part d’una anàlisi qualitativa. S’han observat les webs preguntant per qui en té la capacitat de gestió o qui n’és el responsable, si la web ha estat creada específicament o no per difondre l’entitat, si hi ha un domini propi. En quantes llengües s’expressa aquesta web? S’ha valorat el fet que s’expressi en més d’una llengua perquè està clar que com a mínim cal que s’expressi en una llengua. Aquí s’introdueix un ítem que valora la llengua pròpia de l’indret on es troba l’entitat, aquest és un ítem que potser es podria considerar més qualitatiu que quantitatiu com també ho podria ser l’ítem que valora la possibilitat de sindicació. En tot cas, aquí no s’ha valorat l’ús de la llengua sinó si hi és o no. Per aprofundir en termes qualitatius caldria analitzar també els continguts, si són continguts propis i no aliens, així com en termes de correcció ortogràfica i gramatical.

Xarxes socials, eines 2.0 i geolocalització. En aquest punt la pregunta és: cal ser a totes les xarxes socials existents? Quantes més xarxes gestionem més temps i més mitjans (sobretot humans) necessitarem per tenir-les actualitzades. La realització d’una bona anàlisi qualitativa ens donaria una millor aproximació al fet quantitatiu. Cal fer incidència en el fet que les entitats culturals han de ser generadores de continguts i que són aquests els continguts que majoritàriament han de distribuir a través de les xarxes, al seu torn els usuaris retornaran el seu feedback, la manera com es gestionarà aquest retorn també podria ser analitzat des del punt de vista qualitatiu. Pel que fa a l’anàlisi quantitativa, s’han escollit 16 ítems que després són els que s’han utilitzat per establir el percentatge d’integració de l’univers 2.0 a la web.

"Presència de les entitats culturals a Internet, ús de les xarxes socials i de les eines 2.0. Anàlisi quantitativa" està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Institucions culturals: presència a Internet i ús de les xarxes socials i eines 2.0

noreply@blogger.com (Opcit) — Sun, 28 Oct 2012 20:05:00 +0000

Descarregueu-vos l'estudi (català)
Descárgate el estudio (castellano)

Més de 500 museus, col·leccions i equipaments culturals han estat analitzats pel que fa a la seua presència a la xarxa.

El llistat d’entitats estudiades ha estat elaborat mitjançant els cercadors de museus i col·leccions que són accessibles des de la pàgina de PatrimoniGencat. També hi han estat inclosos els equipaments patrimonials que, sense ser museus ni col·leccions, pertanyen a la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, així com altres equipaments que apareixen a les Bases del Nou Pla de Museus de Catalunya.

L’estudi vol ser una primera aproximació al “comportament digital” de les entitats culturals i com aquest comportament es percep des del punt de vista de l’usuari digital.

Les dades recollides aporten un primer valor quantitatiu (amb un màxim possible de 30 punts) en el qual es sumen ítems diversos com són la possibilitat de contacte electrònic amb l’entitat i la valoració de la seua pàgina web en funció de l’autoria/propietat, la informació disponible, l’existència de domini propi, els idiomes, la possibilitat de sindicació o la llicència Creative Commons. En aquest valor quantitatiu també s’hi afegeix la disponibilitat (o no) de 15 d’elements 2.0: bloc, Facebook, Twitter, Google+, Flikr, Picasa, Pinterest, Instagram, Vimeo, Youtube, Delicious, Issuu, Foursquare, Google Places i les apps per a dispositius mòbils.

S’ha elaborat també un índex qualitatiu (amb un màxim possible de 3 punts) que analitza el comportament de les entitats a les dues xarxes socials més utilitzades: Facebook i Twitter. Aquest índex reflecteix la periodicitat de la publicació en aquests dos mitjans i valora la tendència segons sigui esporàdica, mensual o setmanal.

Finalment, es valora també el percentatge d’integració de l’univers 2.0 a la web. Aquest valor s’obté comparant el recompte d’elements 2.0 (d’entre els 15 analitzats, a més de la sindicació de la web) on l’entitat és present, amb el total d’aquests elements accessibles des de la web.

Rànquing quantitatiu

El primer lloc del rànquing l’ocupa la Fundació Josep Pla de Palafrugell (Baix Empordà, Girona) que obté un 22 en l’índex quantitatiu, un 3 de periodicitat en la publicació i un 75% pel que fa a la integració de l’univers 2.0 a la web.

Pel que fa a les entitats de les terres de Lleida, la millor valorada en l’índex quantitatiu és el Centre d’Art la Panera de Lleida (Segrià) que obté un 18. La segueixen el Museu de la Moto Mario Soler de Bassella (Alt Urgell) i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida (Segrià), aquest darrer amb un 89% d’integració de l’univers 2.0 a la web.

Percentatge d’integració de l’univers 2.0 a la web

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és una de les 13 entitats que obté un 100% d’integració, en aquest dels seus 5 elements 2.0. Cal destacar el 89% d’integració obtingut pel Museu d’Art Jaume Morera, amb un total de 9 elements 2.0 valorats. La Fundació Josep Pla obté un 75% d’integració dels seus 12 elements, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) un 73% d’11 i el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà, Tarragona) obté un 70% de 10.

Inauguració del Centre d'Interpretació de la Vila Closa d'Escaló (Pallars Sobirà)

noreply@blogger.com (Opcit) — Sat, 18 Aug 2012 13:52:00 +0000

El dissabte 18 d'agost de 2012, a les 13'00h, s'ha inaugurat el Centre d'Interpretació de la Vila Closa d'Escaló.
El Centre, que es troba situat al bell mig d'Escaló, funciona com a agrobotiga i bar en la seua planta baixa (Lo Rebost d'Escaló). La planta superior del petit edifici està equipada amb un punt interactiu que permet fer una visita virtual a la vila closa d'Escaló, a la seua torre romànica i al monestir de Sant Pere del Burgal. A més, es pot visionar el documental Centre d'Interpretació de les Viles Closes. Viatge Guiat al Conjunt Medieval. El punt interactiu i l'audiovisual han estat desenvolupats per l'empresa Pyrenea que ja ha participat en altres projectes de difusió del patrimoni romànic de la zona.
L'acte, al qual han assistit un bon nombre de veïnes i veïns d'Escaló i de tota la vall d'Àneu, ha comptat amb la presència de l'alcalde del municipi de la Guingueta d'Àneu, el senyor Josep Antoni Cervós, el director de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, el senyor Jordi Abella i els senyors Toni Añó i Lluís Fíguls de l'empresa Pyrenea.

Dia internacional dels arxius 2012

noreply@blogger.com (Opcit) — Sat, 09 Jun 2012 08:51:00 +0000

Source: gencat.cat via Noemí on Pinterest

Avui dia 9 de juny se celebra el dia internacional dels arxius. Durant tota la setmana, els arxius han estat fent activitats per celebrar aquesta diada: conferències, exposicions, jornades de portes obertes...
Com a investigadora i usuària dels arxius m'afegeixo a la celebració amb algunes imatges que han anat apareixent durant la setmana (també n'hi ha de la celebració de l'any anterior). Si algú vol afegir-hi la seua només cal que deixi un comentari al bloc.

http://pinterest.com/abecedari/arxius-archivos-archives/