ORANGE FEELINGS

Al Liceu

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 30 Jul 2011 19:41:00 +0000

Much better!! #sonar

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 18 Jun 2011 13:53:00 +0000

Edredón en directe de Carabanchel oh yeah :)

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 18 Jun 2011 11:19:00 +0000

Encara no hi ha molt ambient al Sonar

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 18 Jun 2011 10:18:00 +0000

Celebrant a la plaça de la font!

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 28 May 2011 22:51:00 +0000

Tot a punt!!

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 28 May 2011 18:30:00 +0000

hey there.. ^_^

noreply@blogger.com (ign74) — Wed, 11 May 2011 20:53:00 +0000

Looking at the sky II

noreply@blogger.com (ign74) — Mon, 02 May 2011 18:09:00 +0000

A Blanes

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 02 Apr 2011 12:16:00 +0000

Petegrinatge al mazinger!!

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 05 Mar 2011 17:41:00 +0000

Perduts pel Berguedà

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 19 Feb 2011 13:14:00 +0000

Ja hi som..! buff

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 05 Feb 2011 11:48:00 +0000

A Cabrera a punt de pujar al castell de Burriac

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 05 Feb 2011 10:23:00 +0000

Tenim un Hal 9000 a la ofi..

noreply@blogger.com (ign74) — Tue, 25 Jan 2011 14:30:00 +0000

Sick of my job

noreply@blogger.com (ign74) — Fri, 14 Jan 2011 11:30:00 +0000

Zero floor

noreply@blogger.com (ign74) — Mon, 13 Dec 2010 17:39:00 +0000

dolls

noreply@blogger.com (ign74) — Mon, 06 Dec 2010 19:30:00 +0000

Coffee break al prbb

noreply@blogger.com (ign74) — Wed, 24 Nov 2010 10:29:00 +0000

Sent from my iPhone

Arcade Fire!! Yeah!!!

noreply@blogger.com (ign74) — Sun, 21 Nov 2010 22:15:00 +0000

Cervesa tarragonina al raval :)

noreply@blogger.com (ign74) — Sat, 20 Nov 2010 19:55:00 +0000

Looking at the sky ^_^

noreply@blogger.com (ign74) — Sun, 24 Oct 2010 16:40:00 +0000

NO SE VAYAN TODAVÍA.. AÚN HAY MÁS!! (ens traslladem a ign74.tumblr.com!!!!)

noreply@blogger.com (ign74) — Mon, 09 Aug 2010 12:03:00 +0000

Eiiii..
doncs res nengs.. que després de meditar-ho molt i tal... de moment en fase experimental.. trasllado TOTA la paradeta a tumblr!!!!!

Veureu.. resulta que abans em feia gràcia tota aquesta merda del 2.0 i tot això.. i res.. que qualsevol cosa nova que sortia.. doncs ala.. a obrir un compte i a provar-ho.. i mola i tal.. però amb el temps te n'adones que en el fons acabes fent servir dues o tres coses de les dues mil que has obert... i el que és pitjor.. que acabes sense actualitzar-ne cap.. tens coses disperses per mil llocs.. i en el fons tot és una mica pèrdua total de temps.. no tinc TANT de contingut per omplir mil serveis.. que si fotos.. que si entrada al blog.. que si twitts.. que si tumblelogs.. puajjj...

Tot això ho remates el dia que et comença a fer una mandra immensa tot plegat.. abandones el blog perquè twitter és més ràpid i fàcil i fins i tot abandones el twitter perquè apretant un botó al foursquare ja està pràcticament tot dit.. el colmo de la peresa total..

Conclusió: fotem-ho fàcil ok? ok.. per comptes de publicar a mil llocs.. ho foto tot a tumblr.. que té la interfície que m'agrada més.. el dashboard és una meravella.. a més a més tinc app al iphone per publicar on-the-go.. es publica automàticament al feisbuc (amb la qual cosa no hi he ni d'entrar.. gràcies déu meu!) .. i res.. l'únic que he de solventar és que el tamany de les fotos no se'm publica bé.. queden minúscules i segur que hi ha una manera que no es redimensionin.. i'll look into it... (Editat: ja està resolt.. fuck yeah!)

La mandra doncs al puto poder!!.. nota mental: no he canviat ni el theme per defecte del tumblr ni res.. PASSO!.. total.. si em voleu seguir mínimament us podeu subscriure al feed i punt.. i si no.. doncs res.. aquest ja em mola.. (Editat: Doncs sí que he canviat el theme.. però senzillet.. )

NO SE VAYAN TODAVÍA... AÚN HAY MÁS!!
Resultat final: Ens veiem a:

http://ign74.tumblr.com

lo típic.. parides.. alguna foto que em moli.. despotricades.. videos de gent que es fot de cap.. música.. i un no parar d'entreteniment i diversió..

Orange feelings.. so long my old friend.. be well..
i vosaltres també... namaste!

En travaux....

noreply@blogger.com (ign74) — Tue, 20 Jul 2010 12:00:00 +0000

ei...!! doncs res.. que estic probant de refer el disseny i tonteries d'aquestes.. una pesadilla perque ho odio.. mandraaaa... en vistes de reobrir el xiringuito.. de moment tot està horrible i potes enlaire.. fent proves i tal.. a veure si aconsegueixo que quedi alguna cosa arregladeta.. apa.. a bientôt!!

SORRY NO POST TODAY

noreply@blogger.com (ign74) — Mon, 16 Feb 2009 16:29:00 +0000

eis.. doncs res.. que fa com a dos mesos que no poso res per aquí.. i la veritat és que porto com a deu drafts als google docs escrits.. i res.. que no els acabo de penjar ni res.. i perquè? doncs probablement per mandra.. per apatia.. pse.. qualsevol cosa.. potser la més important sigui que la brometa de guirilàndia i tota la pesca ja no tingui ni puta gràcia.. que això ja sigui més una broma de mal gust que altra cosa i que venir a treballar s'hagi anat convertint en un malson total darrerament... suposo que a moltes empreses estiguin fotuts i tal amb la merda de temps que corren.. però dubto que la xunguesa general sigui capaç d'atraure tanta porqueria com a segons quina gent de per aquí.. en fi.. NEXT.. que passo de posar-me més de mala llet.. total.. que un dels efectes col.laterals indesitjables ha estat que se m'han passat les ganes d'escriure parides entre altres coses.. així que res.. només deixar constància que som vius.. i que un dia d'aquests ja penjaré alguna cosa espero que amb cara i ulls.. o no.. ves a saber.. cuideu-vos!

foto a flickr

noreply@blogger.com (ign74) — Thu, 11 Dec 2008 14:34:00 +0000

avui twittejava això.. i encara que sembli obvi.. (no deixa de ser una informació redundant.. twittejo ergo existeixo.. o alguna cosa així..) en el context en què es troba, i en les circumstàncies específiques de l'esmentada asseveració, en té de sentit.. presenta una realitat a un nivell si voleu simbòlic, metareal.. però que no és en cap cas sobrer del tot.. o si més no així m'ho sembla a mi.. i no deixa de ser-ne aquest post una mena de glosa expandida.. una frase que tots ara mateix la podem dir.. a no ser que realment la nostra concepció de l'existència estigui tan esviaixada de la realitat que ara mateix tot un estol d'ànimes.. per emprar un terme ja creat, malgrat segurament caldria crear-ne de nous a l'albor d'aquesta nova hipotètica i fictícia concepció de la realitat, car els conceptes ja existents no ens valdrien per aquest nou marc descriptiu.. un estol de criatures no vives.. d'ens que són però que no formen part d'aquest món visible en què ens trobem estés ara mateix participant de la lectura d'aquest post i per tant es veurien exclosos d'aquest agosarat estament.. d'aquesta mena de fet axiomàtic que presento en funció de tot un corpus conceptual pel que fa a la vida.. la mort.. l'existència i l'activitat.. el raonament.. la percepció.. la física.. que s'escapa més enllà del meu propi enteniment mitjançant conceptes globals, generalitzants que no arriben a copsar-ne l'essència més que en una superficialitat pràctica que és la que ens ajuda a desenvolupar la nostra activitat diària i a interrelacionar-nos els uns amb els altres i amb el nostre entorn sense ser conscients de l'autèntic gruix del que tenim davant, en una bidimensionalitat aparent que ens deixa a mercè de tot un seguit de desinformacions inexplicables i imperceptibles que ens fan vulnerables i en darrera instància mortals sense elecció.. altrament seria que poguéssim ser mortals per voluntat pròpia, la qual cosa fos fruit d'un raonament i un sopesament conscient dels pros i contres del fet últim de restar en aquest món per un temps perllongat més enllà del que en aquests moments s'aproxima a una esperança de vida estàndard.. és el desconeixement el que ens fa mortals, per tant cal deduir que és el coneixement el que ens acosta a l'eternitat.. imaginem per uns instants que fossim capaços de comprendre tot el que succeeix a l'univers.. des del més petit detall a les grans lleis universals que el regeixen.. imaginem per un moment que no existís el caos ni la foscor, que no hi hagués res absolutament que s'escapés al nostre coneixement conscient.. que tinguéssim totes les habilitats possibles i fossim capaços d'emprar-les per benefici propi en qualsevol moment a qualsevol lloc.. esdevenir éssers omniscients ens convertiria en éssers omnipotents.. així és ni més ni menys.. és per tant cert que la nostra voluntat de saber està directament lligada a la nostra voluntat d'existir.. volem conèixer per tal de poder controlar l'entorn i la nostra pròpia física.. fer servir el medi per suplir les nostres mancances, per aprofitar les propietats de tot allò que ens envolta per tal de beneficiar-nos, de fer-nos més forts i poderosos i menys vulnerables.. volem controlar el que passa dins i fora nostre per evitar el sofriment i el dolor, per vencer el que ens fa patir com a éssers conscients.. i és curiós perquè allò que ens fa infeliços és el que ens ha de salvar.. la inconsciència ens faria restar aliens a tot el que passa i per tant ens permetria viure en la placidesa absoluta del qui desconeix el seu destí mortal, del qui desconeix l'abast i la prognosis del nostre dolor, la causa del nostre desesper desapareixeria en la inconsciència plàcida del qui no sap què li succeeix.. en canvi sabem.. sabem que morirem, sabem que estem exposats a malalties, sabem que podem patir accidents.. i en canvi no sabem la manera de fugir-ne.. ens hi acostem.. flirtegem amb la idea de ser capaços d'avançar vers el control total de tot el que ens aterra i a l'hora ens en sabem llunyans encara i sabem la lentitud extrema que ens hi va acostant.. i amb encara més pesar sabem que la velocitat que ens aproxima a la nostra mort imminent és molt superior a la velocitat amb què avancem vers a la nostra salvació.. el coneixement ens condemna i ens ha de salvar a la vegada.. prenem el nostre enemic com al nostre principal aliat.. font de la nostra angoixa i la nostra principal esperança.. misèria i riquesa i allò que ens fa únics i alhora allò que ens fa sentir-nos sols emmig de la foscor, el fred i el silenci d'un univers que encara és massa gran per poder entendre'l mínimament i per poder arribar a coneixer-ne encara que sigui una ímfima part en dimensions i a escala de la nostra pròpia ímfima realitat.. com va dir nietzsche... humà, massa humà..