Ovelles Elèctriques

"LOS INOCENTES" ONLINE

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Mon, 07 Apr 2014 18:24:00 +0000

Molt temps sense actualitzar aquesta casa... i la culpable és aquesta peliculeta que hem fet amb tant d'amor. La raó, i no és per menys, és que ja podeu gaudir-la a casa a través de Filmin en aquest enllaç:

https://www.filmin.es/pelicula/los-inocentes

També podeu escoltar la brutal BSO original a càrrec de Marc Vaillo a Spotify!

Bé, i això no és tot... ben aviat noticies fresques del "V Premi Ovelles Elèctriques" de relats! ;)
Fins aviat!

E.

"LOS INOCENTES" A SITGES 2013!

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Thu, 03 Oct 2013 11:30:00 +0000

Bé, primer de tot una disculpa; per la llarga absència d'activitat al bloc i pel parón del concurs de relats... Però bé... tot això té una raó justificada. I no és altre que la meva implicació en un projecte cinematogràfic amb el qual porto (portem) quasi dos anys treballant i, ara, finalment, veurá la llum.

El projecte en qüestió és "Los Inocentes", un llargmetratge realitzat per tots els alumnes de 4art de la XV promoció l'ESCAC, i dirigit per 12 dels alumnes de direcció de la mateixa promoció. I no, no es tracta d'un film amb 12 segments o episodis: és un film complet d'inici a final. I estem molt orgullosos de la feina.
I molt nerviosos... ja que hem tingut la gran sort de ser seleccionats pel Festival de Sitges d'aquest any!

Amb les entrades completament exhaurides, l'estrenem el proper 12 d'octubre a les 19:15 al gegantí Auditori Melià de Sitges; hi haurà, també, un altre passi (d'aquest encara hi ha entrades disponibles) el dilluns 14 d'octubre a les 14:00 al cinema Retiro de Sitges.

El film, és un slasher molt gamberro i vuitanter, amb el dia dels Inocents (28 de desembre) com a rerefons. No us explico més... mireu el tràiler i jutjeu vosaltres mateixos! ;)

SITGES 2013

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Thu, 11 Apr 2013 12:25:00 +0000

Sitges 2013 rebrà Takashi Miike en una edició marcada pel “naixement del mal”

El Festival presenta el seu cartell, que evoca ‘La semilla del diablo’

Comença el compte enrere! Avui falten tot just sis mesos per a que Sitges 2013 obri un teló en el que ja està anunciada una de les estrelles actuals del cinema internacional: el japonès Takashi Miike, que ha confirmat la seva presència al Festival amb nova cinta entre les mans: Lesson of the Evil. Sitges 2013 serà inquietant, tant que el cartell d’enguany evoca al naixement del mal i una de les icones del fantàstic, com és La semilla del diablo (Rosemary’s baby, Roman Polanski, 1968).

El so inquietant d’una cançó de bressol procedent de l’infern invairà els carrers de Sitges durant la 46a edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebrarà de l’11 al 20 d’octubre del 2013. El pòster del Festival –un cop més, dissenyat per l’agència China– recorda el naixement del mal, en una imatge inspirada en el clàssic de Roman Polanski La semilla del diablo (Rosemary’s baby), estrenat el mateix any del naixement del Festival, i advertint que aquest any tocarà a tots els qui vulguin apropar-se a les belles terres sitgetanes protegir-se contra el senyor de les tenebres. La fascinació per l’àngel caigut ha estat fonamental en el cinema fantàstic universal, amb títols decisius com La noche del demonio (Curse of the Demon, Jacques Tour neaur, 1957), la citada obra mestra de Polanski, la famosa El exorcista (The Exorcist, William Friedkin, 1973) i un dels èxits del Festival de l’any passat: The Lords of Salem, de Rob Zombie.

Homenatge a Takashi Miike
I a aquest Sitges inquietant arribarà un dels mestres de la cinematografia actual i un referent per a les generacions actuals de realitzadors: Takashi Miike. 10 anys després de la seva primera presència a Sitges, Miike tornarà a un Festival que l’adora i que el té com un dels referents de la cinematografia actual.

Sitges homenatjarà el prolífic Takashi Miike i projectarà a la Secció Oficial Fantàstic a Competició Lesson of the Evil, que narra els traumes d’un mestre psicòpata. Amb motiu de la seva presència a Sitges, el Festival programarà una retrospectiva-homenatge a Miike i publicarà un llibre sobre la seva figura.

El 2003 –un any després de compatir ex-aequo el premi Orient Express per Araburu Taashi-Tachi (Agitator)–, Takashi Miike va aterrar a Sitges per a rebre la Màquina del Temps. Aquell mateix any, va guanyar la Maria als millor efectes especials per Gozu, premi que va repetir l’any següent per Izo. A Sitges 2008, va obtenir una Menció Especial del Premi Noves Visions per God's Puzzle. El 2011, Sitges va projectar Hara Kiri: Death Of A Samurai i l’any passat, va programar a la secció Noves Visions For Love's Sake.

Noves tendències del fantàstic, talent català, diversitat de pantalles
Sitges 2013 tindrà com a objectiu prioritari d’aquesta edició la selecció dels títols que creïn tendència en les diferents branques del cinema fantàstic, i serà especialment sensible a la generació de nou talent i, sobretot, a la consolidació del gènere en la cinematografia catalana. El Festival, a més, es compromet a investigar les noves formes de creació i producció cinematogràfiques, la diversitat de pantalles, l’impacte de la televisió en el gènere, així com les aplicacions transmèdia i similars.

Sitges celebrarà també les més de dues dècades de vida de dues de les seves seccions més representatives, com són Anima’t i Seven Chances. Respecte la primera, ha esdevingut, des de 1992, en un gran fòrum de presentació de la millor animació en format llarg i curt mundial, aspirant a ser, alhora, una aglutindora fonamental en l’expansiva indústria de l’animació catalana. Per la seva part, Seven Chances, coordinada amb l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics, s’ha convertit en un referent d’aquest cinema invisible que es resisteix a arribar a les cartelleres i que ha combinat a la perfeció, durant tota la seva trajectòria, els conceptes genèrics i d’autor.

El cartell
L’evocació a La semilla del diablo i la iconografia que envolta aquest clàssic del cinema de gènere protagonitza el cartell de Sitges 2013, realitzat un cop més per l’agència China, autors del cartell des del 2010 i responsables creatius de l’spot des del 2002. Miguel Ángel Duo, director creatiu, i Rafa Antón, director creatiu executiu, amb la suma del fotògraf Biel Capllonch, són els autors del treball. La imatge redimensionada de la clàssica postal de Sitges (coneguda com “la Punta”) i l’element referencial del cartell de La semilla del diablo s’han casat en aquesta edició per a projectar la imatge del certamen.

Miguel Ángel Duo i Rafa Anton han resumit d’aquesta manera el procés creatiu d’elaboració de la imatge de Sitges 2013: “Quan ens vam plantejar la imatge d’enguany, no podíem evitar referenciar-nos, un cop rere l’altre, amb el gran pòster de La semilla del diablo. La imatge del cotxet retallat contra el cel, amb la cara de Rosemary sobreimpressionada, és d’una força brutal, molt inquietant únicament pel que suggereix, sense necessitat de ser explícit. Aquest és un dels grans mèrits del cartell i, per descomptat, de la pel·lícula de Polanski”.

Duo i Anton han afegit que “De forma natural, vam decidir que el cotxet seria el protagonista del nostre cartell. Polanski suggereix a la pel·lícula que el bebe pugui estar engendrat pel propi diable. I en aquest context, un objecte que pot simbolitzar allò més ingenu és també una metàfora de l’arribada del satanisme i el terror a Sitges. Una cosa tan simple com un cotxet en flames en un racó de Sitges ens va semblar que podia tenir la força evocadora que exigeix una pel·lícula que és única”.

El suport institucional i dels patrocinadors
El Festival agraeix, ara més que mai, el compromís i el suport dels patrocinadors que, un any més, ja han confirmat la seva participació: Gas Natural Fenosa (Patrocinador Principal), Meliá Sitges i El Periódico de Catalunya (Patrocinadors), Deluxe (Col·laborador), TV3 (Televisió Oficial), Telentrada de CatalunyaCaixa (Venda d'Entrades), Autolica - Mercedes Benz (Vehicle Oficial) i Moritz (Cervesa Oficial).

Sitges 2013 serà possible també gràcies al suport de l’Ajuntament de Sitges, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales. L’organització de la 46ª edició del Festival ja treballa en la planificació del certamen, que, un cop més, tornarà a tenir el Jurat Carnet Jove, gràcies a l’acord amb l’Agència Catalana de Joventut, organisme que gestiona el Carnet Jove.

OPINIÓN: "ENTRE EXTRAÑOS", DE JO WALTON

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Fri, 21 Dec 2012 17:59:00 +0000

"Entre Extraños", de la escritora Jo Walton (aquí podéis leer una entrevista con la autora), el número 4 de la nueva colección de literatura fantástica de RBA, resulta una lectura fascinante, absorbente, que se lee de principio a fin con gran facilidad pese a su nada evidente complejidad. La trama, a simple vista, puede parecer trivial atendiendo a la sinopsis de la contraportada: "Criada por una madre medio loca interesada en la magia, Morwenna Phelps crece en Gales entre los espíritus que han convertido su ciudad en una ruina industrial y solo consigue liberarse de su cruda realidad a través de las novelas de ciencia ficción. Sin embargo, cuando su madre intenta invocar a los espíritus oscuros Morwenna se ve forzada a enfrentarse a ella en una batalla mágica que la deja lisiada de una pierna y provoca la muerte de su hermana gemela. Tras irse a vivir con su padre, al que apenas conoce, acaba en un internado, donde se siente sola y aislada. Sometida a las burlas de sus compañeras y al desprecio de los maestros, sólo encuentra refugio en los libros y en un intento desesperado por conseguir amigos a través de la magia, experiencia que la pondrá en contacto con su madre y con espíritus que era mejor no invocar."

Pero "Entre Extraños" parece una novela poco compleja solo a simple vista. Y no lo es. Es por eso que, al finalizar la lectura, puede provocar al lector una sensación de frustración, de incompletitud, al existir partes de la trama solo sugeridas, medio ocultas entre la narración en forma de diario personal que plasma los pensamientos y las aventuras de Morweena a lo largo del libro. Es la grandeza y el principal peligro de la novela; los poco entusiastas del libro podrán atacarlo por ese a priori punto flaco que hace desembocar la narración en un abrupto clímax final donde, aparentemente, se resuelve todo.

Pero si uno se detiene a reflexionar quizá pueda pensar que la autora no pone las cosas fáciles al lector. Que prefiere insinuar, a través de los pensamientos de Morweena, antes que ser explícita; una táctica perfectamente coherente con todo lo que nos cuenta la protagonista sobre su pasado y su presente. ¿Tenemos que creerla? ¿En realidad puede hablar con las hadas? ¿Es realmente su madre una bruja malvada que mató a su hermana gemela? ¿Puede Morweena canviar el rumbo de los acontecimientos mediante la mágia? ¿O es fruto todo de la fecunda imaginación de la niña? Que cada uno saque sus conclusiones y se deje llevar por la narración.

Y es que la novela de Jo Walton emana pasión por la literatura, sobretodo por la de género; Morweena lee y cita a Le Guin, a Zelazny, a Heinlein, a Tolkien... El día a día de Morweena es fascinante, básicamente porque asistimos a la cruda realidad filtrada a través de sus sentidos, de sus miedos e ilusiones.

En definitiva, "Entre Extraños", novela ganadora de los premios Hugo, Nebula y el World Fantasy Award, posee no pocas razones para ser disfrutada por cualquier amante del género fantástico, ya que destila pasión por la lectura en cada una de sus páginas. Personalmente, tanto el estilo como la ambientación me recordaron a "Bosque Mitago" de Robert Holdstock, novela con la comparte ciertas similitudes y un mismo espíritu en el tratamiento de los mitos y el folclore anglosajón.

Deseo agradecer a la editorial RBA por el envío de varios ejemplares de esta nueva colección, la cual cuenta ya con títulos muy atractivos en su recién estrenado catálogo, y promete ofrecer grandes joyas próximamente.

Título del libro: "Entre Extraños"
Autor: Jo Walton
Formato: 14,0 x 21,3 cm
Tapa: Rústica
Nº páginas: 361

GUANYADORS - GANADORES "IV PREMI OVELLES ELÈCTRIQUES"

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Sat, 15 Dec 2012 16:40:00 +0000

I arribem al final del camí d'aquesta llarga travessia que ha estat aquesta IV edició del "Premi Ovelles Electriques": el moment de la veritat!!

Y llegamos al final del camino de esta larga travesía que ha sido esta IV edición del "Premi Ovelles Electriques": el momento de la verdad!!

El Jurat format per Ramon Batalla, Júlia Creus, Jordi Guàrdia, Rubén Montero i Maties Serracant, reunits el divendres 14 de desembre de 2012, han decidit otorgar els seguents premis:

-Millor relat en català a:

"En la mesura dels possibles" de Xavier Domínguez Roig, per la gran originalitat del relat així com per l'encertada paràbola social que conté.
Premi: Lot de llibres valorat en 435 euros

-Accèssit relat en català a:

"Retorn als carrers de Sinera" de Jordi Llavoré, ja que l'autor ha aconseguit forjar un relat arriscat, amb un lèxic poc convencional, i molt evocador.
Premi: Lot de llibres valorat en 250 euros

-Millor relat en castellà compartit ex aequo a:

"Diagnóstico Equivocado" de Ricardo Montesinos, per aconseguir un deliciós i encertat to còmic poc habitual de trobar en el gènere fantàstic, i més concretament dins del sobreexplotat subgènere zombi.

"Lirio de Reactor" d'Álvaro Bruno Aparicio Siano, per oferir-nos un relat de tints clàssics, molt complet i amb una narració excel·lent.

Premi a compartir: Lot de llibres valorat en 435 euros

-Accèssit relat en castellà a:

"Lux Mundi" de Ferran Varela Navarro, per la seva evocadora i melancòlica narració perfectament teixida.
Premi: Lot de llibres valorat en 250 euros

-El Jurat també vol fer una menció especial a:

"La Ley" de Miguel Escamilla Tena per sorprendre amb un relat eficaç i per l'originalitat de la seva història.

-Millor relat presentat per un autor menor de 16 anys a:

"Eternidad de ceniza" de David Iruela Toro, per la maduresa narrativa que presenta el relat, així com per l'estil personal que presenta l'autor.
Premi: Lot de llibres valorat en 220 euros

Felicitats als guanyadors! I moltes gràcies a tots els participants, als membres del Jurat, a les editorials col·laboradores i a tots aquells que, any rere any, feu possible aquest Premi que va cap al camí de complir un lustre de història. Fins a la propera edició!

El Jurado formado por Ramón Batalla, Júlia Creus, Jordi Guàrdia, Rubén Montero y Maties Serracant, reunidos el viernes 14 de diciembre de 2012, han decidido otorgar los siguientes premios:

-Mejor relato en catalán a:

"En la mesura dels possibles" de Xavier Domínguez Roig, por la gran originalidad del relato así como por la acertada parábola social que contiene.
Premio: Lote de libros valorado en 435 euros

-Accésit relato en catalán a:

"Retorn als carrers de Sinera" de Jordi Llavoré, ya que el autor ha conseguido forjar un relato arriesgado, con un léxico poco convencional, y muy evocador.
Premio: Lote de libros valorado en 250 euros

-Mejor relato en castellano compartido ex aequo a:

"Diagnóstico equivocado" de Ricardo Montesinos, por conseguir un delicioso y acertado tono cómico poco habitual de encontrar en el género fantástico, y más concretamente dentro del sobreexplotado subgénero zombi.

"Lirio de Reactor" de Álvaro Bruno Aparicio Siano, por ofrecernos un relato de tintes clásicos, muy completo y con una narración excelente.
Premio a compartir: Lote de libros valorado en 435 euros

-Accésit relato en castellano a:

"Lux Mundi" de Ferran Varela Navarro, por su evocadora y melancólica narración perfectamente tejida.
Premio: Lote de libros valorado en 250 euros

-El Jurado también quiere hacer una mención especial a:

"La Ley" de Miguel Escamilla Tena por sorprender con un relato eficaz y por la originalidad de su historia.

-Mejor relato presentado por un autor menor de 16 años a:
"Eternidad de ceniza" de David Iruela Toro, por la madurez narrativa que presenta el relato, así como por el cuidado estilo personal del autor.
Premio: Lote de libros valorado en 220 euros

Felicidades a los ganadores! Y muchas gracias a todos los participantes, a los miembros del Jurado, a las editoriales colaboradoras y a todos aquellos que, año tras año, hacen posible este Premio que va camino ya de cumplir un lustro de historia. Hasta la próxima edición!!

FINALIST@S IV PREMI "OVELLES ELÈCTRIQUES"

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Sat, 01 Dec 2012 19:51:00 +0000

FINALIST@S IV PREMI "OVELLES ELÈCTRIQUES"

Finalistes millor relat en català:

-"En la mesura dels possibles", d'Axl Roig

-"Llum que agonitza", de Morphus

-"Reset", de Tadeoki

-"Retorn als carrers de Sinera", de Salom de Sinera

-"L'última demència", de Morphus

Finalistas mejor relato en castellano:

-"Archivos de Memoria", de Karen Novotny

-"Balsa de Sangre", de Korvec

-"Collar Nuevo", de Guy MadMartigan

-"Diagnóstico Equivocado", de Mark Sandman

-"El Bucle", de Soil

-"Ella y Yo", de Soil

-"La Ley", de R. Neville

-"La Súplica de Alcmena", de Kafka Tamura

-"Lirio de Reactor", de Fabricio Sívori

-"Lux Mundi", de Flux

Finalistas mejor relato autor menor de 16 años:

-"Eternidad de Ceniza", de Diego Holgado del Pozo

-"Juego de Sombras", de Aleshué

_ __ _______________ __ _

El veredicte final amb la relació de relats guanyadors seleccionats pels membres del Jurat format per Ramon Batalla, Júlia Creus, Jordi Guàrdia, Rubén Montero i Maties Serracant es publicarà el proper dissabte 15 de desembre.

El veredicto final con la relación de relatos ganadores seleccionados por los miembros de Jurado formado por Ramon Batalla, Júlia Creus, Jordi Guàrdia, Rubén Montero y Maties Serracant se publicará el próximo sábado 15 de diciembre.

Moltes gràcies a tots els participants per l'esforç i la paciència. L'enhorabona als finalistes. I molta sort!

Muchas gracias a todos los participantes por el esfuerzo y la paciencia Enhorabuena a los finalistas. ¡Y mucha suerte!

I EN AQUEST IV PREMI OVELLES ELÈCTRIQUES...

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Mon, 15 Oct 2012 18:23:00 +0000

I com és habitual cada any un cop finalitzat el termini de recepció de relats, passem a fer una mica de resum de com ha anat la cosa, amb algunes estadístiques. Abans però, voldría anunciar que el calendari s'haurà de reajustar una mica per motius de temps. Haureu de tenir una mica més de paciència per saber els finalistes i els guanyadors.

La cosa, doncs, queda així:

>PUBLICACIÓ DELS RELATS FINALISTES: 30 de NOVEMBRE de 2012

>VEREDICTE: 9 de DESEMBRE de 2012

Passem, ara sí, al resum:

-El 10 de juliol de 2012 a les 16:421 va arribar el primer relat.

-El 30 de setembre de 2012 a les 23:59 es va rebre l'últim.

-Relats rebuts en castellà: 177

-Relats rebuts en català: 19

-Relats rebuts autors menors 16 anys: 3

-Relats participants: 199

S'ha superat, doncs, una vegada més el nombre de relats que participen (123 a la 1ª edició, 159 a la 2ª i 194 a la 3ª), cosa que es motiu per estar orgullós. A pesar d'això, però, baixen en participació els relats presentats en la categoria a millor relat en català (només 19 davant dels 28 de l'edició passada) i també en la categoria de millor relat presentat per autors menors de 16 anys (tant sols 3 enfront dels 7 de l'any passat). Això, sens dubte, em fa replantejar coses de cara a la propera edició... ara, però, només toca felicitar a tots aquells que us heu presentat al Premi.

De moment, només em resta felicitar i desitjar moltíssima sort a tots els participants i us emplaço, doncs, a estar atents al proper 11 de novembre, data en què donarem a conèixer els relats finalistes.

Molta sort a tots!

Y EN ESTE IV PREMIO OVELLES ELÈCTRIQUES...

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Mon, 15 Oct 2012 18:19:00 +0000

Y como ya viene siendo habitual cada año una vez finalizado el plazo de recepción de relatos, pasamos a hacer un poco de resumen de cómo ha ido la cosa, con algunas estadísticas. Antes, quisiera anunciar que el calendario deberá reajustarse un poco por motivos de tiempo. Deberéis tener solo un poco más de paciencia para saber los finalistas y los ganadores.

La cosa, pues, queda así:

> PUBLICACIÓN DE LOS RELATOS FINALISTAS: 30 de NOVIEMBRE de 2012

> VEREDICTO: 9 de DICIEMBRE de 2012

Pasamos, ahora sí, el resumen:

-El 10 de julio de 2012 a las 16:421 llegó el primer relato.
-El 30 de septiembre de 2012 a las 23:59 se recibió el último.

-Relatos recibidos en castellano: 177
-Relatos recibidos en catalán: 19
-Relatos recibidos autores menores 16 años: 3

-Relatos participantes: 199

Se ha superado, pues, una vez más el número de relatos que participan (123 en la 1 ª edición, 159 en la 2 ª y 194 en la 3 ª), lo que es motivo para estar orgulloso. A pesar de ello, sin embargo, bajan en participación los relatos presentados en la categoría a mejor relato en catalán (sólo 19 frente a los 28 de la pasada edición) y también en la categoría de mejor relato presentado por autores menores de 16 años (tanto sólo 3 frente a los 7 del año pasado). Esto, sin duda, me hace replantear cosas de cara a la próxima edición ... ahora, sin embargo, sólo toca felicitar a todos aquellos que os habéis presentado al Premio.

De momento, sólo me resta felicitar y desear muchísima suerte a todos los participantes y os emplazo, pues, a estar atentos al próximo 11 de noviembre, fecha en que daremos a conocer los relatos finalistes.

Mucha suerte a todos!

BASES IV PREMI "OVELLES ELÈCTRIQUES" DE RELATS

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Mon, 09 Jul 2012 16:10:00 +0000

IV PREMI "OVELLES ELÈCTRIQUES" DE RELATS

DE CIÈNCIA-FICCIÓ, FANTASIA I TERROR

BASES:
1.-S’estableixen tres categories: millor relat en català, millor relat en castellà i millor relat presentat per un autor menor de 16 anys.

2.-Els relats hauran de ser originals i inèdits* amb una extensió mínima de 1.000 paraules i màxima de 3.500.

3.-La temàtica dels relats haurà de ser la ciència-ficció, la fantasia i el terror.

4.-S’acceptarà un màxim de dos relats per autor.

5.-S’hauran d’enviar dos arxius de text en format .doc al correu ovelleselectriques@gmail.com com a arxius adjunts amb el següent assumpte: IV Premi Ovelles Elèctriques. El primer arxiu adjunt contindrà només el relat, el títol del relat i el pseudònim escollit. El segon arxiu adjunt contindrà la plica, on s’haurà d’incloure forçosament: títol, pseudònim, nom complet i data de naixement de l’autor, DNI, adreça completa i telèfon de contacte. Es confirmarà la recepció de tots els relats.

6.-El jurat estarà format per autors i/o experts en el gènere fantàstic en qualsevol de les seves temàtiques (ciència-ficció, fantasia o terror) i àrees (literatura, cinema, còmic... ).

7.-Els autors dels relats guanyadors i finalistes donen el seu consentiment a publicar via web o en paper els seus relats en versió original o traduïda, sense que això impedeixi que l’autor els pugui difondre en altres mitjans.

8.-Els drets de les obres seguiran essent en tot moment propietat dels seus autors.

9.-L’àmbit del concurs es limita al territori espanyol peninsular.

10.-L'enviament dels relats suposa l’acceptació de les bases. L’organització del premi dirimirà qualsevol eventualitat que no hi estigui prevista.

>TERMINI DE PRESENTACIÓ DELS RELATS: 30 de SETEMBRE de 2012

>PUBLICACIÓ DELS RELATS FINALISTES: 30 de NOVEMBRE de 2012

>VEREDICTE: 9 de DESEMBRE de 2012

>DOTACIÓ:

Millor relat en catlà: Lot de llibres valorat en 435 euros

Millor relat en castellà: Lot de llibres valorat en 435 euros

Accèssit relat en català: Lot de llibres valorat en 250 euros

Accèssit relat en castellà: Lot de llibres valorat en 250 euros

Millor relat autor menor de 16 anys: Lot de llibres valorat en 220 euros

*Nota: s’entén per inèdit que no s’ha publicat ni en format paper (llibres, revistes...) ni en format electrònic (blocs, webs...) ni que es trobi pendent de resolució en cap altre concurs.

_ __ ______________________ __ _

IV PREMIO "OVELLES ELÈCTRIQUES" DE RELATOS

DE CIENCIA FICCIÓN, FANTASÍA Y TERROR

BASES:

1.-Se establecen tres categorías: mejor relato en catalán, mejor relato en castellano y mejor relato presentado por un autor menor de 16 años.

2.-Los relatos tienen que ser originales e inéditos* con una extensión mínima de 1.000 palabras y máxima de 3.500.

3.-La temática de los relatos será la ciencia ficción, la fantasía y el terror.

4.-Se aceptará un máximo de dos relatos por autor.

5.-Se enviarán dos archivos de texto en formato .doc al correo ovelleselectriques@gmail.com como archivos adjuntos con el siguiente asunto: IV Premio Ovelles Elèctriques. El primer archivo adjunto contendrá solo el relato, el título del relato y el seudónimo escogido. El segundo archivo adjunto contendrá la plica, donde se incluirá: título, seudónimo, nombre completo, fecha de nacimiento del autor, DNI, dirección completa y teléfono de contacto. Se confirmará la recepción de los relatos.

6.-El jurado estará formado por autores y/o expertos en el género fantástico en cualquiera de sus temáticas (ciencia ficción, fantasía o terror) y áreas (literatura, cine, cómic... ).

7.-Los autores de los relatos ganadores y finalistas dan su consentimiento para publicar vía web o en papel sus relatos en versión original o traducida, sin que esto impida que el autor los pueda difundir en otros medios.

8.-Los derechos de las obras seguirán siendo en todo momento propiedad de sus autores.

9.-El ámbito del concurso se limita al territorio español peninsular.

10.-El envío de los relatos supone la aceptación de las bases. La organización del premio dirimirá cualquier eventualidad no prevista en ellas.

>FIN DEL PLAZO DE PRESENTACIÓN DE LOS RELATOS: 30 de SETIEMBRE de 2012

>PUBLICACIÓN DE LOS RELATOS FINALISTAS: 30 de NOVIEMBRE de 2012

>VEREDICTO: 9 de DICIEMBRE de 2012

>DOTACIÓN:

Mejor relato en catalán: Lote de libros valorado en 435 euros

Mejor relato en castellano: Lote de libros valorado en 435 euros

Accésit relato en catalán: Lote de libros valorado en 250 euros

Accésit relato en castellano: Lote de libros valorado en 250 euros

Mejor relato autor menor de 16 años: Lote de libros valorado en 220 euros

*Nota: se entiende como inédito al hecho que no se haya publicado ni en formato papel (libros, revistas...) ni en formato electrónico (blogs, webs...) ni que se encuentre pendiente de resolución en cualquier otro concurso.

Concepte i disseny del cartell: Mirhna Williams

YA ESTÁ AQUÍ LA ANTOLOGÍA "III PREMIO OVELLES ELÈCTRIQUES" DE RELATOS

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Thu, 07 Jun 2012 16:31:00 +0000

Ha tardado... pero ya está aquí la antología que recoge a los ganadores, finalistas y otros relatos correspondientes al "III Premio Ovelles Elèctriques" de relatos de Ciencia Ficción, Terror y Fantasía.

Podéis descargarlo gratuitamente en exclusiva en la tienda online dedicada al fantástico Cyberdark.net en ESTE ENLACE en formato PDF para poder leerlo en vuestros ebooks.

La antología incluye los relatos ganadores del certamen: “El Escritor del Fin del Mundo” de Pablo Rodríguez Sánchez, “Singularitats” de Serafín Gimeno y "El Guardián del Fin" de Almudena López Cano; así como los accésits "Bellas Imperfecciones" de Diego Antonio López García y "Gran Sol" de Carmen del Pino.

El volumen se completa con todos los relatos finalistas y una selección de los relatos que por su calidad merecen ser incluidos dentro de la antología del III Premio “Ovelles elèctriques” de relatos de ciencia ficción, fantasía y terror.

Incluye relatos de los siguientes autores: Pablo Rodríguez Sánchez, Serafín Gimeno, Diego Antonio López García, Carmen del Pino, Almudena López Cano, Miguel Martín Cruz, Antoni Sarabia Crespo, Jesús Fornis Vaquero, Aleix Ortuño Velilla, Elena Montagud López, Diana Muñiz Pérez, Marta Bordons Martínez, Juan Antonio Lucas Gorosabel, Ruy D'Aleixo, Manuel Mije, Daniel Caballero Burgueño, Clemente Gª Novella, Pere Grament, José Ignacio Becerril Polo, Sara Sacristán Horcajada, Carolina Pastor Jordá, Pablo Solares Villar y Vicente Díaz Blázquez.

Ah... y en breve... arranca la IV edición!! ;)

OPINIÓN: "EL MAPA DEL CIELO", DE FÉLIX J. PALMA

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Sun, 27 May 2012 17:03:00 +0000

No lo tenía nada fácil Félix J. Palma. Con "El Mapa del Tiempo", el primer volumen de la llamada Trilogía Victoriana, el escritor dejó el listón muy alto; y es que esta primera entrega entusiasmó a todo el mundo, cosechando alabanzas y premios, y siendo traducida en gran parte del mundo.

Y, entonces, llego la segunda: "El Mapa del Cielo". Con el mismo estilo recargado (pero, paradoja, extremadamente fácil de leer) Palma nos guía a través de su particular universo alternativo donde el escritor H. G. Wells sufre en sus propias carnes una invasión alienígena casi igual que la describió en su famosa novela "La Guerra de los Mundos" introduciendo numerosos referentes a lo largo de toda la narración: desde Poe, pasando por Lovecraft o "La Cosa", así como muchos otros guiños cinematográficos y, incluso, adoptando parte de la mitología creada ya en "El Mapa del Tiempo".

Palma, o mejor dicho, el narrador omnisciente que actúa de demiurgo en la novela, nos conduce durante toda la historia por senderos que, finalmente, son desandados y nos hacen replantear lo leído. Y la treta funciona. ¡Vaya si lo hace! Incluso, a mi parecer, creando una novela mucho más redonda si cabe que "El Mapa del Tiempo". Si bien el primer volumen de Trilogía Victoriana funcionaba como un mecanismo de relojería a pesar de contar con partes (aparentemente) independientes entre sí, en este segundo, Palma consigue dotar de mayor cohesión el conjunto y ofrecernos un final que lo ata todo bien atado.

Y si "El Mapa del Tiempo" era una oda a la ciencia ficción, "El Mapa del Cielo" conjuga el homenaje a la ciencia ficción con grandes dosis del terror más clásico.

Una lectura más que recomendable.

Ahora, a esperar pacientemente a la publicación del tercer volumen de la Trilogía Victoriana: "El Mapa del... "? Se hacen apuestas! ;)

Finalmente, solo me queda agradecer a Plaza & Janés su amabilidad por hacerme llegar el ejemplar de "El Mapa del Cielo"

"LOS INOCENTES". LA PELÍCULA

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Wed, 02 May 2012 11:39:00 +0000

"Es motivo de orgullo y honda satisfacción... :

Supongo que habéis notado que últimamente el blog anda un poco desatendido (hemos tenido que aplazar un tiempo el concurso de relatos... pero no os preocupéis que llegará!)... El motivo no ha sido otro que el estar liado con un proyecto que ha requerido toda mi atención. Se trata nada más ni nada menos que la preparación de un largometraje de ficción en el cual participo co-dirigiéndolo junto a otros 11 directores más. El film es un slasher titulado "Los Inocentes" en el cual participa toda la gente de mi promoción de cuarto de la ESCAC. Un proyecto realizado con pocos medios, pero con muchas ganas e ilusión.

¡Y hoy empezamos a gravar!

Os dejo con la sinopsis y el teaser tráiler de la película. Podéis seguir los avances del rodaje tanto en Twitter como en Facebook, así como en la web oficial de "Los Inocentes".

"Nueve jóvenes deciden pasar el día de los inocentes esquiando. Después de perderse, optan por no desaprovechar el viaje e irse de fiesta al viejo albergue abandonado "12 colinas". Los rumores dicen que el albergue posee una vieja maldición que tiene lugar cada 28 de diciembre. Pese a las advertencias de los lugareños, los jóvenes decidirán proseguir con el plan. Todo será fiesta, sexo y alcohol hasta que comienzan a ser víctimas de macabras bromas asesinas."

"LOS INOCENTES"¿Creías que era una broma?

NOTICIAS SOBRE EL IV PREMIO OVELLES ELÈCTRIQUES DE RELATOS

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Fri, 09 Mar 2012 16:36:00 +0000

*Actualización 21 abril 2012: Sintiéndolo mucho tanto la edición de la antología de la pasada edición como el lanzamiento de la nueva se va a demorar al menos hasta finales de mayo. Obligaciones ineludibles me imposibilitan en este momento poder acarrear el volumen de trabajo que conlleva preparar y tirar adelante el proyecto. Iré informando de cualquier novedad! Gracias por la paciencia!! ;)

Pues sí: la cosa se pone en marcha! Primero de todo, mis disculpas por haber demorado tanto esta nueva edición, pero la verdad es que este año ha sido muy arduo, de mucho trabajo y dedicación; he intentado mantener como he podido el blog, pero el concurso ha tenido que sufrir diferentes estadios de retraso. Hay mucho curro detrás de la organización de este tinglado, y las horas del día son limitadas... espero vuestra comprensión ;)

Antes de nada, comentar que en breve (un par de semanas) colgaremos la antología de la edición pasada. Esta vez sera exclusivamente en formato digital pero, como siempre, completamente gratuita para que podáis disfrutar de todos los fantásticos relatos que incluye: los ganadores, los finalistas... Podéis ver la portada a continuación:

En cuanto al concurso propiamente dicho, simplemente deciros que las bases serán básicamente iguales que la de la edición anterior, con tres categorías: mejor relato en catalán, mejor relato en castellano y mejor relato presentado por un autor menor de 16 años.

A pesar de la crisis, los premios no sufrirán drásticos recortes, al contrario, se mantendrán o incluso aumentarán; de momento, aún no he contabilizado todas las aportaciones en libros, pero os puedo asegurar que este año hay gran calidad y variedad, flamantes novedades y clásicos de cabecera.

Haciendo hincapié en este último apartado, podemos anunciar ya todas las editoriales que colaborarán en el premio aportando su (enorme) granito de arena al Premio Ovelles Elèctriques. Y son: La Factoría de Ideas, Random House Mondadori, Grupo Ajec, Minotauro y Timun Mas, Grupo Anaya y Maeva. Desde aquí damos las gracias a todas ellas; tal como está el mundo hoy en día, su atención, colaboración y entrega es digna de admirar. Muchas gracias!

Y a vosotros, autores, aplacad vuestra impaciencia empezando a gestar ideas y a afilar vuestras plumas para la que será ya la cuarta edición del Premio Ovelles Elèctriques de relatos de Ciencia Ficción, Terror y Fantasía!

CRÍTICA: "TARGETS", DE PETER BOGDANOVICH

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Wed, 29 Feb 2012 15:41:00 +0000

*(Aquesta és la tercera d'una sèrie de critiques que aniré penjant i que han estat realitzades al llarg d'aquest meu últim curs a l'ESCAC, dins de l'assignatura de Crítica Cinematogràfica impartida per la Nuria Vidal.)

Sembla increïble, quasi un miracle, que sota les imposicions quasi draconianes del productor Roger Corman –un pressupost molt ajustat, la inclusió obligada tant de Boris Karloff com de metratge de l’anterior film de Corman “The terror”– Peter Bogdanovich aconseguís un film que, tot i mostrar-nos dues històries molt diferents que acaben juxtaposant-se al final del metratge, fos extremadament coherent a pesar de comptar aquest amb una contraposició d’imatges molt fredes amb altres d’emotives (la relació de Bobby Thompson amb la seva familia en front de la de Byron Orlok, Karloff, amb Sammy Michaels, el propi Bogdanovich). Precisament, aquesta coherència que desprèn el film és sens dubte fruit de què les dues parts –la d’un actor clàssic de terror que se sent fora de lloc i passat de moda, un anacronisme en el món modern i la d’un normal jove de classe mitjana que, sense motius aparents, acaba resultant un franctirador que acaba amb la vida de moltes persones innocents–, funcionen com a dues formes d’entendre l’horror.

Per una banda, tenim el horror clàssic, gòtic, el de les velles glòries i farcida de monstres: la criatura de Frankenstein, Dràcula, la Mòmia, la Criatura de la Llacuna Negra... Per l’altra banda, ens topem amb l’horror actual, el dels telenotícies i els diaris; el dels veïns posant en evidència l’aparent normalitat del seu veí el qual acaba d’assassinar a la seva dona i a les seves tres filles completament a sang freda.

El film, per tant, a part d’un voluntariós exercici d’estil i d’una esplèndida carta de presentació del director, és també un enginyós treball de metacine on, en el seu tram final, les dues parts conflueixen i es topen, lluiten i només una en surt victoriosa: la llarga seqüència on es mostra l’èxode de vehicles entrant al drive-in i la posada en marxa del projector deixen força clar l’amor que sent Bogdanovich pel cinema. Tant és així –tota una declaració d’intencions– que només li fa falta a Byron Orlok/Boris Karloff un parell de bufetades per reduir al franctirador. Sembla doncs que el director es posiciona clarament a favor d’un cine que mira més al passat; un cinema que, segurament, està en vies d’extinció però que seguia unes regles pautades i conegudes per tothom. Bogdanovich sembla criticar el món (el cinema) modern equiparant-lo al franctirador, un subjecte sense rumb, sense regles que abat aquell o aquell altre sense miraments.

En la part tècnica cal destacar un muntatge excel·lent del mateix Bogdanovich, però que va rebre el suport de Verna Fields qui, anys més tard, realitzaria un majestuós treball a “Jaws” de Spielberg. Com a exemple, els espectaculars muntatges executats tant en l’escena del tiroteig a l’autopista així com en la mencionada anteriorment que es desenvolupa en el cine a l’aire lliure (drive-in).

CRÍTICA: "EL EXTRAÑO VIAJE", DE FERNANDO FERNÁN GÓMEZ

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Tue, 14 Feb 2012 10:58:00 +0000

*(Aquesta és la segona d'una sèrie de critiques que aniré penjant i que han estat realitzades al llarg d'aquest meu últim curs a l'ESCAC, dins de l'assignatura de Crítica Cinematogràfica impartida per la Nuria Vidal.)

Estic segur que Tim Burton és un gran fan d’aquesta pel·lícula; o ho seria en el cas que l’hagués vista. Estic convençut, també, que d’haver viscut en els nostres dies, Edgar Allan Poe hagués tingut “El extraño viaje” com a film de capçalera; i és que el film de Fernando Fernán Gómez conté molts dels trets característics tant de l’autor de “La màscara de la mort roja” o “La caiguda de la casa Usher” com del director de “Eduardo Manostijeras”. A més a més, passant per Poe, i com de rebot, el film ens remet també a tota l’obra de Corman relacionada amb el geni de Baltimore. Al film podem apreciar tocs gòtics de relat de terror barrejat amb l’humor més negre.

La pel·lícula ens mostra una societat tradicional en pugna amb el progrés; una comunitat que es troba situada en un context històric molt concret: la repressió del franquisme plana sobre seu com un gros i lleig ocellot negre, però en què també hi cohabita l’espurna d’un futur de progrés i de “destape”. Això queda plasmat perfectament ja a l’inici del film amb els crèdits mostrant-nos aquesta realitat híbrida –passat, present i futur– plasmada en les revistes. La “chica yeyé”, les veïnes xafarderes, els vells verds, els músics de la ciutat... tots ells conformen el mosaic que reflecteix perfectament l’esperit dels anys seixanta. Un entorn encotillat però que lluita per sortir de les ombres, que pugna per deixar enrere el fosc túnel en què semblen avançar.

I entre l’excèntrica barreja de personatges que forma aquest veïnat tan Berlanguenià –no envà, la idea original del film és seva, a propòsit d’un fet real ocorregut poc abans–, a més, també hi trobem un petit corpuscle de persones, la família Vidal, format pels germans Venancio (Jesús Franco), Paquita (Rafaela Aparicio) i Ignacia (Tota Alba). Aquí, Fernán Gómez carrega les tintes i aprofundeix encara més en el retrat que fa de la societat de l’època. Mentre que Venancio i Paquita representen la part més innocent de la societat; una societat que és tractada com a nens: la d’un poble que s’ha de controlar amb actituds dictatorials. Per la seva banda, Ignacia és sens dubte la personificació de la repressió i de tot el què comporta aquesta: tot allò que queda soterrat sota una màscara de vida recta i aparentment venerable i tradicional.

Sense haver de recórrer a parlar de la trama –perquè, de fet, segurament és el menys important del film–, el retrat coral d’aquest poble ens mostrarà el que sí és important: un reguitzell de misèries humanes com ara l’avarícia, la gelosia, la desconfiança... tot barrejat entre una rara atmosfera gòtica, aires de sainet i una resolució final digne d’un gran film noir maridat, això sí, amb un bon vi adobat amb pernil... i altres ingredients.

REBUT: ÚLTIMES NOVETATS DE GRUPO AJEC

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Sun, 12 Feb 2012 17:43:00 +0000

Hem rebut una de les últimes novetats de Grupo AJEC: es tracta de "El libro del Hombre Oso" de Daniel Pérez Navarro, que ja va sorprendre i rebre molt bona acollida amb el seu anterior treball "Mobymelville".

Aquí teniu la sinopsi:

"El libro del Hombre Oso"

Daniel Pérez Navarro

Los niños de una clase de preescolar desaparecen durante una excursión al Macizo de los Montes. Tristán, profesor de secundaria y padre de uno de ellos, iniciará una investigación que le conducirá hasta los hombres oso.

El punto de partida serán dos libros: el tratado francés Transformation des hommes en ours (París, 1536), en el que se debate la existencia de hombres oso, se describen las costumbres que se le atribuyen y la mitología que rodea esta variante de la zoantropía, y el tomo de la Enciclopedia de las Transformaciones Humanas dedicado al Hombre Oso, escrito por Quirísofo (102-41 a. C.) y conocido como De transformatione hominum o Quirisopedia. Pero la verdadera naturaleza del Hombro Oso y la de sus perseguidores no viene en los libros. Y se revelará de una manera atroz.

Podeu llegir un avançament de la novel·la, aquí.

Diseny de Portada: Thyzzar

Preu: 12 €

Mides: 23x16

Pàgines: 232

ISBN: 978-84-15156-38-3

CRÍTICA: "LADY IN THE WATER", DE M. NIGHT SHYAMALAN

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Sun, 29 Jan 2012 09:44:00 +0000

*(Aquesta és la primera d'una sèrie de critiques que aniré penjant i que han estat realitzades al llarg d'aquest meu últim curs a l'ESCAC, dins de l'assignatura de Crítica Cinematogràfica impartida per la Nuria Vidal.)

Pot ser que “La joven del agua” arribés un pèl d’hora o, potser, una mica tard; el film de Shyamalan va patir en el moment de la seva estrena un evident rebuig tant per part de la crítica com del públic. Ara, cinc anys després s’entén el perquè: el film desafiava totes les convencions d’aquell moment i, com totes les obres mestres de la història del cinema, semblava aleshores fora de lloc; segurament, tant crítica com públic, esperaven un film amb gir final com els que, fins aquell moment, el director hindú havia ofert al món. Shyamalan, al meu entendre, realitza un –aquí sí– gir personal i decideix dirigir un film clàssic però alhora extremadament modern.

Potser si aquest film s‘hagués realitzat o bé als vuitanta o bé a l’actual any 2011 hagués tingut la rebuda que es mereixia; “La joven del agua” entronca i encaixa perfectament amb els films dels vuitanta on la màgia i la suspensió de la incredulitat dels espectadors era assimilada des del primer minut del metratge. Films com “Los Goonies”, “La historia interminable” o “Willow” funcionaven perquè la immersió era total, remetent-nos directament a la imatgeria de la tradició oral d’explicar contes, rondalles i llegendes; sense coartades intel·lectuals, històries que entroncaven amb la nostra memòria de quan erem petits i ens les explicaven a la vora del foc o abans d’anar a dormir i que demanaven a qui l’escoltava un exercici d’abstracció i imaginació molt proper al que proposa Shyamalan en el film.

Actualment, amb l’evident revifament d’aquestes peces avui ja mítiques el film hagués viscut una rebuda ben diferent; segurament, s’hagués identificat tal com el que és realment: un conte que apel·la directament, no a la raó, si no al cor, a les emocions. No podem racionalitzar allò que es desprèn directament de l’ànima; no es pot catalogar i detallar una obra artística com si d’una llista de la compra es tractés. No envà, el crític cinematogràfic interpretat per Bob Balaban és qui intenta, instants abans de morir, com si d’una equació matemàtica es tractés, endevinar el seu futur més proper a base d’intentar detectar els trucs i manipular els mecanismes que els mateixos crítics usen per desmuntar l’aparent maquinària que forma qualsevol creació artística.

Com en tots els clàssics que es preïn, avui es pot dir que “La joven del agua” en aquests cinc anys de vida que té ha madurat, igual que el bon vi; ha passat de ser una obra incompresa al seu moment, a ressorgir, com de les seves pròpies cendres, com a film atemporal que ens parla del paper que ha d’exercir cadascú en el món i de la por que ens suscita no arribar mai a conèixer-lo.

El film combina amb gran encert diferents gèneres o temes, passant pel fantàstic al cine social, amb gotes perfectament dosificades de terror i comèdia. Paul Giamatti realitza una brillant composició d’un home introvertit i relegat a una posició i a una feina que li fa oblidar el terrible pes que duu damunt de les espatlles; igual que Bryce Dallas Howard, que en el seu paper de nimfa aquàtica aconsegueix un delicat i contingut treball.

Un dels aspectes importants al film, de fet, com en quasi tots els treballs de Shyamalan, és l’ús que aquest fa dels colors, introduint-los molt hàbilment i col·locant-los en el lloc que els pertoca en la maquinària del film. Aquí és cabdal el treball en la fotografia a càrrec de Christopher Doyle, que aconsegueix transmetre una aureola màgica al llarg del film.

Finalment, destacar un dels puntals del film que, a banda de l’excel·lent direcció de Shyamalan o de l’ús que es fa del so, sobresurt entre la resta d’elements del film: la seva banda sonora. Firmada, com és habitual en la filmografia de Shyamalan, per James Newton Howard aquest aconsegueix elevar cadascuna de les escenes del film fins al màgic lloc on, en un punt situat en algun punt remot dels nostres somnis, neixen els contes de fades, les llegendes i tota la resta de rondalles que han fet evadir de la rutina a la humanitat al llarg de tota la seva existència. I que, espero, ho continuï fent durant molt de temps més. I així no deixar mai, ni que sigui una mica i per poca estona, de sentir-nos un cop més com nens.

BON NADAL I FELIÇ 2012!

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Sat, 24 Dec 2011 18:16:00 +0000

L'Ovelles Elèctriques us desitja

un bon nadal i un feliç any 2012!

Imatge de http://greatshowdowns.com/

"MANUAL DE VODÚ": FINALISTA AL CINQUÈ CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR I GORE 2011 DE MOLINS DE REI

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Mon, 07 Nov 2011 10:48:00 +0000

Aquí teniu el meu microrelat que ha quedat finalista en la Cinquena edició del Concurs de Microrelats de Terror i Gore 2011 convocat pel Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Molins de Rei i la Biblioteca Pau Vila. Els noms dels guanyadors i dels altres finalistes els podeu trobar en aquest enllaç.

Espero que us agradi.

MANUAL DE VODÚ

Un cop escollida la víctima, procedirem:

La primera agulla a la templa dreta, entre el naixement dels cabells i la cella. Això paralitzarà la mandíbula i la víctima no podrà cridar.

La segona i la tercera, als músculs lumbricals de la mà esquerra: en poc més de vint–i–tres segons es produirà un vessament d’àcid gàstric que li perforarà l’estómac.

Si es vol continuar —en el cas que es posseeixi gran pols i un nul sentit de l’olfacte—, poden introduir-se les següents sis agulles recorrent el nervi circumflex, deixant set mil·límetres de separació entre elles, tot formant una filera.

Això, és clar, li provocarà la mort.

Usar un ninot és un mètode opcional i, per descomptat, no tan fiable.

REBUT: ÚLTIMES NOVETATS DE GRUPO AJEC

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Mon, 24 Oct 2011 14:24:00 +0000

Ens arriben dues noves propostes de Grupo AJEC; es tracta de les últimes novetats d'aquesta editorial que continua apostant per autors d'aquí i ens descobreix talents com Enric Herce, Guillem López o Miguel Puente Molins, així com ens permet recuperar autors ja consolidats com Sergio Mars, Rafael Marín o David Mateo.

"Antigua Vamurta", de Igor Kutuzov

El devastador asedio a Vamurta, la capital de los hombres grises, lo cambiará todo para siempre. La caída de la ciudad se narrará como un suceso épico y descarnado. Vamurta agoniza esquilmada por la barbarie, y sus habitantes emprenden una huida por mar, que los llevará a los lejanos puertos de las colonias. Para muchos de ellos, comienza una epopeya hacia tierras inhóspitas, hacia parajes extraños aún por descubrir.

Serlan de Enroc, el más poderoso de los hombres grises, se convierte en un fugitivo. Pronto deberá enfrentarse a un viaje impredecible. A una vida dura, cincelada por las manos de los dioses y el azar. A una epopeya que mostrará su verdadero rostro, sus dudas, su coraje.

Tres mujeres trazarán el destino de Serlan, y en ellas hallará el amor, los anhelos y las fuerzas perdidas para encontrar su lugar en el mundo. Un mundo donde las luchas por el dominio territorial se recrudecen en una guerra intermitente entre civilizaciones, marcada por la fragilidad de las alianzas.

La leyenda vuelve a ser escrita a golpe de acero y fuego.

Podeu llegir un avançament de la novel·la, aquí.

"Jitanjáfora: Desencanto", de Sergio Parra

Es hora de madurar: la magia no existe, y se acabó lo de jugar a hechiceros.

El Mal tampoco existe. Y si existe, es indudablemente menos terrorífico que el Bien. Porque todo es siempre más complicado de lo que parece. Incluso el Bien. Todo está lleno de sombras. Sombras de las que surgen arcángeles redentores, duendes adoradores del arte, brujas ninfómanas y monstruos de pesadilla, como los que habitan en una urbanización norteamericana presuntamente idílica. Y, por supuesto, sombras que esconden lo que ocurre de verdad en un gran supermercado: una batalla épica cuyo desenlace podría cambiar el mundo.

Finalizadas las clases en la Escuela de Magia, Conrado, Figueredo y Umami son enviados a su primera misión de campo al lugar más peligroso de la Tierra: Estados Unidos. Objetivo: investigar un proyecto de control memético que podría volver amable y sonriente a todo el mundo. Sin embargo, las cosas no siempre son lo que parecen, y para salir con vida, Conrado deberá alcanzar una temperación totalmente nueva, quizás esa clase de temperación que se parece sospechosamente a la falta de temperación.

La segunda parte de Jitanjáfora (finalista de los premio Ignotus y los Xatafi-Cyberdark 2007) continúa dinamitando las convenciones del género fantástico, huyendo de la ortodoxia formal, moral y subnormal. Demostrándonos que la magia potagia es sólo un pueril juego de manos. Y que, en definitiva, ésta no es una narración apta para todos los públicos, aunque debería serlo.

Jitanjáfora: desencanto constituye un sarcástico tour de force para volver atrás, un gran viaje des-iniciático. Porque así son todos los grandes viajes: te cambian hasta el punto de que nada cambia. Y entonces llega la hora de colgar la túnica, romper la varita y ver la comedia pasar. Exorcismo completado.

Podeu llegir un avançament de la novel·la, aquí.

CRÒNICA SITGES 2011: EL PALMARÈS

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Sat, 15 Oct 2011 13:51:00 +0000

Acabat de sortir del forn: el jurat format per J. A. Bayona, Quim Casas, Lisa Marie, Ryoo Seung-Wan i Richard Stanley acaba d'anunciar el palmarès d'aquesta excel·lent edició del 44 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

OFICIAL FANTÀSTIC COMPETICIÓ – SITGES 44
J. A. Bayona, Quim Casas, Lisa Marie, Ryoo Seung-Wan, Richard Stanley

Millor Curtmetratge / Mejor Cortometraje / Best Short Film
Ex aequo a Dirty Silverwear, de Steve Daniels, i The Unliving, d’Hugo Lilja

Millor Disseny de Producció / Mejor Diseño de Producción / Best Production Design
Marc Thiébault per Livide (Alexandre Bustillo & Julian Maury)

Millors Efectes de Maquillatge / Mejores Efectos de Maquillaje / Best Make Up FX
Steven Kostanski per The Divide (Xavier Gens)

Millors Efectes Especials / Mejores Efectos Especiales / Best Special Effects
Lluís Castells i Javier García per Eva (Kike Maíllo)

Millor Banda Sonora Original / Mejor Banda Sonora Original / Best Original Soundtrack
Steven Price per Attack the Block (Joe Cornish)

Millor Fotografia / Mejor Fotografía / Best Cinematography
Markus Förderer i Tim Fehlbaum, per Hell (Tim Fehlbaum)

Millor Guió / Mejor Guión / Best Script
Lucky Mckee i Jack Ketchum, per The Woman (Lucky Mckee)

Millor Actriu / Mejor Actriz / Best Actress
Brit Marling per Another Earth (Mike Cahill)

Millor Actor / Mejor Actor / Best Actor
Michael Parks per Red State (Kevin Smith)

Millor Director / Mejor Director / Best Director
Na Hong-jin per The Yellow Sea

Premi Especial del Jurat / Premio Especial del Jurado / Special Jury Award
Attack the Block, de Joe Cornish

Millor Pel·lícula / Mejor Película / Best Motion Picture
Red State, de Kevin Smith

OFICIAL FANTÀSTIC COMPETICIÓ ÒRBITA
Àlex Aguilera, Paco Cabezas, Manlio Gomarasca

Premi Especial del Jurat / Premio Especial del Jurado / Special Jury Award
Colour Bleed, de Peter Szewczyk (curtmetratge/cortometraje/shortfilm)

Millor Pel·lícula / Mejor Película / Best Motion Picture
Guilty of Romance, de Sion Sono

JURAT CARNET JOVE / JURADO CARNET JOVE / CARNET JOVE JURY
Eric Antonell, Gerard Fossas, Alberto Martin, Sergi Marí, David Vilaplana

Millor Pel·lícula / Mejor Película / Best Motion Picture OFICIAL FANTÀSTIC A COMPETICIÓ – SITGES 44
Bellflower, d’Evan Glodell

Millor Pel·lícula / Mejor Película / Best Motion Picture MIDNIGHT X-TREME
Detention, de Joseph Kahn

NOVES VISIONS
Anaïs Emery, Javi Giner, Loris Omedes

Millor Pel·lícula / Mejor Película / Best Motion Picture
Night Fishing, de PARKing CHANce (Park Chan-wook i Park Chan-kyong)

Diploma Pel·lícula No Ficció / Diploma Película No Ficción / Non-Fiction Motion Picture Diploma
Knuckle, d’Ian Palmer

Diploma Pel·lícula Discovery / Diploma Película Discovery / Discovery Motion Picture Diploma
Invasion of Alien Bikini, d’Oh Young-doo

Diploma Pel·lícula Dark Ficció / Diploma Película Dark Ficción / Dark Fiction Motion Picture Diploma
Kill me please, d’Olias Barco

Diploma Millor Curtmetratge / Diploma Millor Cortometraje / Best Shortfilm Diploma
Coup de grace, de Clara van Gool

Menció Especial / Mención Especial / Special Mention
Underwater Love, de Shinji Imaoka

CASA ÀSIA
Jordi Ojeda, Carles Santamaria, Pil Sung-Yim

Millor Pel·lícula / Mejor Película / Best Motion Picture
The Unjust, de Ryoo Seung-wan

Gran Premi del Públic / Gran Premio del Público / Audience Award - El Periódico de Catalunya

Millor Pel·lícula / Mejor Película / Best Motion Picture
Attack the Block, de Joe Cornish

NOVA AUTORIA INSTITUT BUÑUEL de la FUNDACIÓ AUTOR
Arnau Bataller, Sílvia Munt, Maria Ripoll

Millor Direcció / Mejor Dirección / Best Director
La gota, de Daniel Piera i Beatriz Escolar (Universitat Ramon Llull-Blanquerna).

Millor Guió / Mejor Guión / Best Screenplay
Ex aequo a Camille, de Carme Puche (Universitat Oberta de Catalunya – UOC), i aExercici, de Raúl Pérez (Bande à Part).

Millor Música Original / Mejor Música Original / Best Original Score
Chroma, de Juan Andrés González (Universitat Pompeu Fabra).

Menció Especial per l’interès del treball documental a Me llamo Peng, de Jahel Guerra i Victoria Molina de Carranza (Universitat Autònoma de Barcelona – UAB).

Menció Especial per l’interès del treball d’animació a Desde el averno, de Raúl García, Núria Argemí, Mariona Consuegra, Saúl Darú, Maria Moreira, Clara Vallvé i Bernat Vilaseca (Escola d’Animació de Catalunya, 9 Zeros).

ANIMA'T – Premi Gertie / Premio Gertie / Gertie Award
Jordi Ojeda, Carles Santamaria, Pil Sung-Yim

Millor Llargmetratge d’Animació / Mejor Largometraje de Animación / Best Animated Film
Tatsumi, d’Eric Khoo

Millor Curtmetratge d’Animació / Mejor Cortometraje de Animación / Best Animated Short film
Dripped, de Léo Verrier

Diploma al Millor Llargmetratge Sitges Family / Diploma al Mejor Largometraje Sitges Family / Best Sitges Family Film Diploma
Leafie, d’Oh Sung-yoon

MÉLIÈS D’ARGENT / MÉLIÈS DE PLATA / SILVER MÉLIÈS
Àlex Aguilera, Paco Cabezas, Manlio Gomarasca

Méliès d’Argent a la Millor Pel·lícula Europea / Méliès d’Argent a la Mejor Película Europea / Silver Méliès for Best European Motion Picture
Kill List, de Ben Wheatley

Menció Especial / Mención Especial / Special Mention
Hell, de Tim Fehlbaum

Menció Especial / Mención Especial / Special Mention
Krokodyle, de Stefano Bessoni

Méliès d’Argent al Millor Curtmetratge Europeu / Méliès de Plata al Mejor Cortometraje Europeo / Silver Méliès Award for Best Europea Short Film
The Unliving, d’Hugo Lilja

Menció Especial / Mención Especial / Special Mention
Magic Piano 3D, de Martin Clapp

MÉLIÈS D’OR / MÉLIÈS DE ORO / GOLDEN MÉLIÈS

Méliès d’Or a la Millor Pel·lícula Europea / Méliès de Oro a la Mejor Película Europea / Golden Méliès for Best European Motion Picture
Balada Triste de Trompeta, d’Álex de la Iglesia

Méliès d’Or al Millor Curtmetratge / Méliès de Oro al Mejor Cortometraje / Golden Méliès for Best European Short Film
Suiker (Sugar), de Jeroen Annokkee

PREMI DE LA CRÍTICA / PREMIOS DE LA CRÍTICA / CRITIC AWARDS
Desirée De Fez, Carlos Losilla, José Luis Losa

Premi de la Crítica Jose Luis Guarner / Premio de la Crítica Jose Luis Guarner / Jose Luis Guarner Critic Award
Attack the Block, de Joe Cornish

Premi Citizen Kane al director/a revelació / Premio Citizen Kane al director/a revelación / Citizen Kane Award to an up-and-coming director
Ex aequo a El páramo, de Jaime Osorio, i Trabalhar cansa, de Juliana Rojas i Marco Dutra

BRIGADOON Paul Naschy
Adrián Cardona, Rafa Dengrà, Leticia Dolera

Millor curtmetratge / Mejor cortometraje / Best short film
8, de Raúl Cerezo

CRÒNICA SITGES 2011: DIUMENGE 9

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Mon, 10 Oct 2011 16:52:00 +0000

Quart dia de Festival a Sitges. Un altre dia completet.

Després de "EVA" i "Mientras Duermes", "Verbo" d'Eduardo Chapero-Jackson era una de les produccions nacionals més esperades al Festival; i és que els curtmetratges d'aquest director feien presagiar una brillant òpera prima. (Podeu visionar-los aquí, que valen molt la pena tots dos: "Alumbramiento" i "Contracuerpo"). El resultat, però, és decepcionant tot i l'ambició i la valentia de la proposta; o potser precisament per això. Al film, una jove adolescent interpretada per la debutant Alba García (i que resulta ser el millor de la pel·lícula) es troba perduda i desorientada en un món que no comprèn. Tot sembla indicar, però, que existeix un món més enllà d'allò que ens mostren els sentits, un lloc amagat a l'altre banda dels miralls i de les parets... una sèrie de pistes la conduiran a descobrir-lo.

El film, però, es revela com una barreja de "Matrix" i "Alicia al país de les maravelles", però que planteja problemes de l'adolescència com la soledat, la incomprensió envers al món dels adults o el temor a créixer. Una combinació que, personalment, no em va acabar d'encaixar.

El principal problema, però, és que l'arc argumental se sustenta damunt d'una sèrie de proves que ha de superar la protagonista: excepte la segona, la resta de proves acaben sent totalment absurdes o, fins i tot, brillen per la seva absència; a més, algunes situacions estan resoltes d'una forma que resulta bastant ridícules (la seqüència realitzada en dibuixos animats és, per dir-ho suaument, de vergonya aliena; la decisió que, a l'interior del món imaginari es parli en vers, és si més no desconcertant).

Estarem pendents, això sí, de Chapero-Jackson ja que després d'aquesta relliscada encara pot oferir moltes coses interessants. N'estic segur.

Entremig, vam poder assistir en premiere al passi d'una seqüència del film "XP3D (Paranormal Xperience 3D)" que s'estrenarà el proper 28 de desembre. Es tracta d'un slasher rodat nativament en 3D, el primer d'aquest tipus en el mercat nacional, i està produïda pels creadors de "El Orfanato" i "Los ojos de Júlia". El que vam poder veure, i ho dic sense exagerar, és un dels milors 3D que he vist des de "Avatar". Sembla que el 3D no hi és de més a més, si no que té un fort caràcter narratiu dins del film. Estarem pendents d'aquesta curiosa però interessant proposta.

El segon film del dia va ser "Gantz". Basat en el manga homònim el film té un punt de partida molt original: Kei i Masaro són atropellats per un tren. La següent cosa que veuen és que estan en una habitació amb més gent i que una bola gegant que presideix l’espai els convida a participar en un joc macabre. No havíem vist mai un purgatori semblant: amb vestits i armes especials, els personatges s’hauran d’enfrontar a tota mena d’amenaces. El guanyador obtindrà un premi molt preuat: tornar a la vida. El problema del film arriba quan les amenaces acaben sent bastant repetitives: l'interès decau. Tot i així, resulta visulament impactant i amb prou elements interessant com per visionar-la. Això sí, avisar que aquest primer film (134 minuts) es tracta només la primera part: el desenllaç es conclou amb "Gantz:Perfect Answer" (143 minuts), ja que, segons els seus creadors, els més de trenta volums del manga d’Hiroya Oku no podien ser encabits en una única pel·lícula.

La tercera del dia: "The Sorcerer and the White Snake", és un film èpic sobre un amor impossible basat en una llegenda xinesa en la que el jove Xu Xian, tot viatjant per les muntanyes, cau accidentalment en un llac. Per sort (o per desgràcia), encarnada en una dona molt bella, la Serp Blanca (interpretada per la guapíssima actriu Shengyi Huang) el salva. Aquesta queda captivada per Xu Xian i s’infiltra en el món dels humans i es casa amb el jove. El problema arribarà quan un mag (interpretat per Jet Li) farà tot el possible per desfer l'encanteri. La pel·lícula, molt naïf, compta amb uns efectes CGI de segona fila però un sentit de l'espectacularitat i de l'emotivitat molt gran, cosa que fa equilibrar la balança cap al cantó positiu. Arts marcials, llegendes, dimonis i encanteris fan d'aquest film una simpàtica proposta. Recomanable.

Destacar, finalment, que abans de la projecció es va entregar el premi Màquina del Temps al seu director i coreògraf, Tony Ching Siu-tung, responsable de títols tan importants com per exemple "Una historia china de fantasmas".

Continuarà...

CRÒNICA SITGES 2011: DISSABTE 8

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Sun, 09 Oct 2011 09:00:00 +0000

Sitges. Dia tres. Un dia completet.

Anem a pams i recapitulem: tres pelis i dues rodes de premsa: no està malament.

Les pelis: "Hell", "Attack de Block" i "Mientras Duermes"; la primera, dirigida pel debutant director Tim Fehlbaum, ens transporta a un futur esfereïdorament proper en què la temperatura global ha pujat fins al punt que mantenir-se sota el Sol uns minuts pot tenir conseqüències nefastes. El film arrenca maravellosament, amb una presentació de l'escenari i dels personatges molt aconseguida; el problema és que la segona meitat del film deriva cap a un survival molt més convencial i menys original. De totes formes, es tracta d'una proposta bastant recomanable.

La segona, una de les més esperades del festival: "Attack de Block"; els creadors de "Shaun of the dead" i "Hot Fuzz" ens porten una proposta que no decepciona, tot al contrari: és gamberra, àgil, divertida; amb moment terrorífics i d'altres de molt divertits... uns personatges amb ganxo, políticament incorrecte i una trama que, encara que simple, resulta extremadament original a l'agafar clàssics de sèrie B dels vuitanta com "Critters" i barrejar-lo amb encert amb l'esperit del jovent d'avui en dia. No us la perdeu.

Tercera: "Mientras Duermes" de Jaume Balagueró. Aquest continua obsessionat amb la maldat com a concepte i com a finalitat d'assolir la felicitat tal com ja succeïa a "Los sin nombre"; aquí Balagueró s'allunya del fantàstic per oferir-nos una versió d'aquesta maldat purament realista. L'escena de l'atac a Alberto San Juan, tot i ser filmada amb distància i fredor, és d'una cruesa esfereïdora. Hi ha alguns peròs; algunes situacions portades una mica a l'extrem que resulten poc convincents i s'han d'agafar amb pinces. De fet, la situació de partida és perillosa: pot ser que hi hagi qui no se l'empassi, cosa que faci desmuntar tota la resta. Hi ha idees brillants i inquietants: i si realment algú canvia les coses de lloc quan no som a casa? Aquell objecte que juraríem haver deixat en cert calaix i ara, misteriosament, és damunt el prestatge del bany i que, finalment, atribuïm a la nostra mala memòria? Aneu-la a veure i en parlem.

A continuació, unes quantes fotografies de les rodes de premsa de "Mientras Duermes" i de "The divide", de Xavier Gens, i que compta amb la participació de Michael Biehn, el mític Kyle Reese de "Terminator" i amb el que em vaig fer una foto. Quan tingui un momentet també pujaré un muntatge de vídeo amb diferents clips d'aquestes dues rodes de premsa.

Demà, la crítica d'avui diumenge...

CRÒNICA SITGES 2011: DIVENDRES 7

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Fri, 07 Oct 2011 21:15:00 +0000

Segon dia. Sitges no descansa. La màgia no s'atura.

"Intruders", de Juan Carlos Fresnadillo, em decep lleugerament, tot i que té coses molt bones, com ara una cuidada direcció de producció -encara que la terrorífica figura sense rostre que apareix al llarg del film recorda massa a la parca que apareixia a "The Frighteners" de Peter Jackson-, així com una direcció conduïda amb mà ferma, però també amb altres, al meu entendre, de molt dolentes: un guió dividit en dues linies argumentals que tarda massa en lligar-se i quan ho fa (molt després d'haver-se ensumat el truc), la revelació no sorprèn. I per si no fóra suficent, al final se'ns mostra una informació escatimada a l'inici que lliga les dues històries. Trampa. Això no es fa... de totes formes, però, conté prou idees i imatges atractives com per ser visionada. S'estrena avui en les sales comercials.

A continuació Fresnadillo i el guionista del film, Nicolás Casariego, han compartit impressions amb els que s'han volgut quedar després de la projecció. Bravo pel festival per acostar ja no només els films al públic si no també als seus creadors.

Demà més, molt més...

CRÒNICA SITGES 2011: DIJOUS 6

noreply@blogger.com (Eugeni Guillem) — Thu, 06 Oct 2011 20:14:00 +0000

Primer dia al Festival de Sitges. Tornar a Sitges cada any és gratificant: la mar, en calma, i els primers incondicionals dirigint-se al Retiro, o al Prado o a l'Auditori. Primer, recollida d'acreditació. La cosa, de moment, està tranquil·la. Ja anirà animant-se. Un documental per anar obrint boca: "Countdown to Zero"; terror en estat pur, però del de veritat, del que sorgeix de la realitat, del perill que correm sense ser-ne gaire conscients. Algú prem un botó per equivocació o un chip dóna una ordre en comptes d'una altra i ens ens en anem tots a la merda.

Roda de premsa de "EVA": el film no l'he pogut veure, però en general, els periodistes es mostren un pèl distants; tinc esperances, però, en el film. Ja vaig explicar els motius aquí. Els desitjo tota la sort del món a Sitges, i després, en el seu periple a les sales comercials. S'ho mereixen. En tot cas, a pesar de la tebior, en Kike Maíllo, es mostra convincent i segur davant les poques i poc interessants preguntes dels periodistes, exceptuant potser la que li recorda les tres lleis de la robòtica d'Asimov. El millor, la nena protagonista del film, Claudia Vega, a l'afirmar: "de gran, vull ser actriu"; aplaudiments i alguns comentaris dient que ja ho és.

Demà més. Això només acaba de començar...