Una mirada fotogràfica a la geodiversitat paisatgística

Sèrie badlands. Badlands del Pallars Jussà (I)

2026-10-11T20:30:00.000+02:00

Obagot de la Mora, Barranc de Fonguera

Està situat al sud del poble d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà, dins la part occidental del Barranc de Fonguera.

És un badland amb força pendent i amb unes coloracions que van del color violeta fins al color taronja, depenent de la llum ambient i també de l'estació climàtica, sent la primavera i l'estiu les més favorables. També amb força contrast amb la vegetació que l'envolta.

Situat en terrenys del Cretaci Superior i compost per lutites vermelles, gresos i paleosols. Formació Tremp. Fàcies Garumnià.(*)

El seu accés no és fàcil, però es pot observar perfectament des de la carretera d'accés a Abella de la Conca des d'Isona.

Interessant des del punt de vista geològic, per els seus sediments dipositats, i paisatgístic.

Els badlands, la seva traducció de l'anglès, seria "terres dolentes", son uns terrenys erms i amb molt poca o gens de vegetació. Pateixen una forta erosió per la seva composició sedimentària i argilosa, per l'acció de l'aigua i per la seva manca de vegetació.

Geològicament son importants per ser uns grans dipòsits o jaciments de fòssils que permeten conèixer les diferents etapes de l'evolució a la Terra. També l'estudi de les seves diferents capes de sediments amb les seves mineralitzacions, permet estudiar l'evolució i la història de la climatologia del nostre planeta.

* Atles geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Publicat per Jordi Lluís Pi

Nova galeria al web

2026-08-04T15:41:02.250+02:00

Fotografia en B/N

Obro aquesta nova galeria per poder experimentar amb la fotografia B/N, a partir d'arxius digitals. La fotografia digital en B/N té unes implicacions diferents al revelat analògic, i per tant comporta una observació i un tracte diferent a l'hora del seu revelat

Les roques i l'ermita de de Sant Feliuet de Savassona. Pla i Bosc de Savassona

2025-12-20T10:20:00.208+01:00

El Pla i Bosc de Savassona està situat a la comarca d'Osona, entre la ciutat de Vic i l' embassament de Sau. Forma part de l'Espai Natural Guilleries-Savassona, depenent de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

L'espai que ens ocupa es troba en el Pla i Bosc de Savassona, sota l'ermita de Sant Feliuet i prop del castell de Savassona. L'accés no té cap dificultat des de l'aparcament condicionat a pocs metres del lloc.

Dins del bosc en trobem amb un seguit de roques de gres, de grans dimensions, algunes amb gravats i amb l'evidència de rites i sacrificis humans, lligats a costums de cultures ancestrals. Tot això donà peu a mites i llegendes.

La pedra dels Sacrificis

El Dau

La Pedra de l'Home

Per damunt del pla i del bosc i dalt d'un penya-segat se situa l'ermita de Sant Feliuet de Savassona.

L'accés a l'ermita no té gaire dificultat i ens podem atanssar per un camí mig empedrat que ens portarà a dalt del penya-segat on està situada l'ermita de Sant Feliuet.

Petit i curt pas per sobre la roca en el camí a l'ermita

L'ermita de Sant Feliuet de Savassona

Sant Feliuet de Savassona ès una construcció romànica del segle X i reconstruïda el segle XI, època en què els comptes d'Ausona aixecaren el Monestir de Casserres, Sant Pere de Savassona i Sant Esteve de Tavèrnoles.

Des del penya-segat i al costat de l'absis de l'ermita, podem gaudir d'una esplèndida panoràmica del riu Ter i de Collsacabra

Publicat per Jordi Lluís Pi

La Punta del Fangar, Delta de l'Ebre

2025-04-13T22:08:00.026+02:00

La Punta del Fangar i les seves platges, són un espai natural del Delta de l'Ebre, al nord de la seva desembocadura. Forma una llengua de terra d'uns 7 km de llargada per 3 km d'amplada aprox.

És un espai desèrtic d'alt valor natural pel seu sistema de dunes fixes i mòbils. Les dunes fixades per la vegetació donen refugi a petits rèptils i micromamífers, mentre les mòbils reculen o s'amunteguen segons la voluntat dels vents dominants en cada moment

Aquest sistema dunar és el més gran, extens i ben conservat de tot el litoral català. I com tot desert que és, també no es estrany veure a les hores de més insolació, miratges produïts pel sol i l'aigua. També degut a l'acció del vent i el mar és possible veure troncs i altres detritus amuntegats i deixats sobre la sorra.

D'abril a setembre l'accés a la Punta és limitat a causa de les àrees de nidificació. L'accés al far es pot fer en un tram accessible per la línia de costa que voreja el mar.

Amb tot, és una visita obligada per observar aquest sistema dunar i aquesta magnífica extensió desèrtica d'una importància capital dins els nostres ecosistemes i la nostra geodiversitat.

És molt important ser molt respectuosos amb el medi que visitem i que trepitgem, perquè és un medi fràgil a la interacció humana i hem de preservar la seva total integritat.

Publicat per Jordi Lluís Pi

2a Exposició "Paisatges Geològics, una mirada fotogràfica a la geodiversitat de Catalunya" a la seu del Centre de Suport Territorial dels Pirineus de l' ICGC a Tremp

2025-03-29T14:48:00.003+01:00

El dilluns dia 10 de març de 2025, vaig tenir el plaer i el privilegi d'inaugurar a la seu del Centre de Suport Territorial dels Pirineus, de l'ICGC a Tremp, la 2a exposició "Paisatges geològics, una mirada fotogràfica a la geodiversitat catalana"

Un recorregut per diferents paisatges d'interès geològic de 23 comarques a través de 50 noves fotografies, que reflecteixen les seves diferents estructures, formes, textures i colors.

Agrair a la direcció de l'ICGC, la disposició de la sala d'exposicions i a totes les facilitades donades per la realització d'aquesta exposició

L'exposició es pot visitar fins el dia 5 de juny de 2025, a la seu del Centre de Suport Territorial dels Pirineus, de l'ICGC a Tremp

Passeig de Pompeu Fabra, 21, 25620 Tremp

Horari: de dilluns a divendres de 9:00h a 15:00h

Publicat per Jordi Lluís Pi

Recull de les fotografies de les dues exposicions "Paisatges geològics de Catalunya", anys 2018 i 2024/25, al visualitzador Geoindex de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

2025-01-30T18:56:00.015+01:00

Tot el recull de les fotografies de les dues exposicions "Paisatges geològics de Catalunya", anys 2018 i 2024/25, amb els seus textos explicatius a l'enllaç: https://www.icgc.cat/ca/Eines-i-visors/Visors/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Paisatges-geologics

Publicat per Jordi Lluís Pi

2a Exposició "Paisatges Geològics, una mirada fotogràfica a la geodiversitat de Catalunya" a la seu central de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. / Del 8 de Novembre de 2024 al 31 de Gener de 2025

2024-11-09T13:18:00.035+01:00

El dijous dia 7 de novembre de 2024, vaig tenir el plaer i el privilegi d'inaugurar a la seu central de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la 2a exposició "Paisatges geològics, una mirada fotogràfica a la geodiversitat catalana"

Un recorregut per diferents paisatges d'interès geològic de 23 comarques a través de 50 noves fotografies, que reflecteixen les seves diferents estructures, formes, textures i colors.

Aqui teniu un extracte de la meva presentació:

Avui tinc el privilegi i el plaer de presentar aqui, a l'ICGC, una segona col.lecció de 50 fotografies sobre els Paisatges geològics de Catalunya.

Aquesta mostra, igual que l'anterior, és un intent de magnificar en el sentit més ampli de la paraula, tots aquests paisatges i indrets dels quals encara tenim la sort de poder gaudir i admirar. També de donar la importància que mereixen, tant per quant, són un patrimoni natural i concretament un patrimoni geològic del nostre país. Tenim una geodiversitat excepcional, que ens permet poder admirar-la en totes les seves manifestacions, sigui a la costa, al pla o la muntanya. La diversitat paisatgística del nostre país, és molt àmplia. El Cap de Creus, la zona volcànica de la Garrotxa i els Pirineus són tres exemples prou eloqüents de la nostra geodiversitat.

També és un intent de poder preservar aquests espais i de mantenir-los en un estat el més verge possible, per poder contemplar-los en el seu estat més natural. Això, crec que és d'una importància cabdal, ja que una mala gestió urbanística, pot alterar el medi on es troben i conseqüentment pot ser perjudicial. Per tant, aquesta sèrie de fotografies són també una crida a què totes les administracions tinguin cura de tots aquests espais i de tots aquests paisatges, ja, que cada vegada tenen més enemics: l'expansió demogràfica en forma d'urbanitzacions, la creació d'infraestructures viàries, la creació i construcció de pistes d'esquí, de parcs temàtics a la natura, la massificació del turisme, etc., etc. i per si no n'hi hagués prou, ara s'afegeix a la llista, el canvi climàtic. El paisatge i en aquest cas el geològic, conforma el territori, i té una incidència cabdal sobre els seus habitants, tant per les comunicacions, per la seva economia, i pels seus riscos. En resum, en el seu desenvolupament.

Quan vaig començar aquest projecte l'any 2010, no pensava que tingués tanta feina i que hagués de donar tantes voltes per Catalunya. Durant aquests catorze anys que he documentat fotogràficament i fent una base de dades de tots aquests indrets, m'he pogut adonar de la gran quantitat de punts d'interès geològic i paisatgístic que tenim i dels quals podem gaudir. Actualment, hi han cedides a la Cartoteca Digital de l'Institut, unes 2.100 o 2.200 fotografies d'aquests espais. I he constatat que encara en queda molt de terreny per recórrer Cal remarcar que jo no soc geòleg, però la geologia és una ciència que sempre m'ha captivat.

La geologia del nostre país està molt ben estudiada i molt ben coneguda gràcies a l'exploració, al treball i a la gestió dels nostres geòlegs, però crec que fins ara, amb una base de dades poc documentada fotogràficament i que estigui a l'abast de tothom que s'interessi pel tema. Aquestes exposicions i la cessió dels arxius a la Cartoteca crec que són un primer pas per a poder-ho aconseguir. Cal conèixer tot el que tenim, i el que tenim és molt.

També aquestes exposicions són un intent d'apropar aquests espais d'una manera més atractiva mostrant la seva cara més amable i estètica, i fent una aproximació del perquè d'aquests paisatges. Conèixer i comprendre la seva morfologia, fa que ens acostem i que la nostra mirada sigui més personal i si es pot dir, més intima.

La geologia és una ciència, però una ciència agradable visualment en molts aspectes. A banda de la seva espectacularitat paisatgística, el fet de donar a conèixer les diferents estructures, formes, textures i colors que conformen els nostres diversos paisatges, són un motiu més que suficient par a mi, per continuar endavant en aquest projecte.
Moltes gràcies.

Agrair a la direcció de l'ICGC, la disposició de la sala d'exposicions i a totes les facilitades donades per la realització d'aquesta exposició

L'exposició es pot visitar fins el dia 31 de Gener de 2025, a la seu central de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Parc de Montjuic s/n, 08038 Barcelona

Horari: de dilluns a divendres de 9:00h a 18:00h

Si voleu podeu fer un tast interactiu amb alguns paisatges geològics que apareixen a l'exposició :

https://www.icgc.cat/ca/Eines-i-visors/Eines/Una-mirada-fotografica-la-geodiversitat-de-Catalunya

Publicat per Jordi Lluís Pi

La Roca del Bolet

2024-05-29T15:02:00.006+02:00

La Roca del Bolet

El passat mes de març de 2024, va col·lapsar la Roca del Bolet, un pilar coronat, referent geològic de Figuerola d'Orcau i del Pallars Jussà, a causa de l'erosió constant a què ha estat sotmesa.

L'erosió i el seu treball continuat i sense treva i mil·límetre a mil·límetre al llarg del temps, va esculpint i donant forma al paisatge.

Esperem que en un futur i també degut al treball de l'erosió, i a altres factors naturals, neixin més Roques del Bolet.

Hem de ser conscients que preservar i conservar el nostre patrimoni geològic, és una obligació que tenim, de cara a les nostres generacions futures.

Fotografies fetes el 15/06/2023

Per a més informació: https://cdm21055.contentdm.oclc.org/digital/collection/fonspi/id/1516

Publicat per Jordi Lluís Pi

El Cañon Rojo

2023-10-19T10:23:00.132+02:00

El Cañon Rojo

El Cañon Rojo o Rambla de Barrachina, és un paratge de condicions i aspecte desèrtic, al costat de la ciutat de Terol, on la geologia té un protagonisme fonamental

Els seus colors terrossos, taronges i acarabassats, i saltejat amb els petits tocs del color verd de la poca vegetació, juntament amb les seves formacions geològiques, penya-segats i la seva gran erosió, ofereixen un paisatge espectacular i fortament extremat

Paisatge de gran similitud amb els paisatges de la zona oest nord-americana, és interessant per les seves formacions geològiques, els seus colors i les seves llums

Publicat per Jordi Lluís Pi

Les Cingleres de Ciurana de Prades: Paisatges Geològics de Catalunya

2023-04-09T14:53:00.049+02:00

"Les Cingleres de Siurana de Prades"

Els imponents penya-segats sedimentaris de gresos, calcàries i argiles, de les Cingleres de Siurana de Prades.

Les coloracions dels materials que componen els Cingles, amb la combinació de la coberta vegetal de pinedes i rouredes, i moltes vegades amb col·laboració dels agents atmosfèrics, conformen un conjunt d'una bellesa salvatge, que no passa desapercebut als ulls dels visitants

Triàsic inferior i mitjà

En les imatges: El Cingle del Tití

Publicat per Jordi Lluís Pi

Paisatges geològics de Catalunya

2022-05-26T12:12:00.006+02:00

Sèrie Badlands II

Els Puials Rois

Els Puials Rois són uns badlands de color rogenc situats als Pallars Jussà, prop del Pont d'Orrit, en terreny del Plistocè.

Són d'un relatiu fàcil accés. És poden observar des de la carretera que es dirigeix al Pont de Suert, des del Pont de Montanyana.

Badlands d'una extensió considerable, el seu recorregut interior, és un xic complicat a causa de l'orografia del terreny, però es poden recórrer pel la seva vessant nord resseguint el Barranc d'Orrit i el de l'Esplugafreda

Badlands d'una extremada bellesa, contrasten les petites illes verdes de vegetació sobre el color rogenc intens de les lutites vermelles, gresos i guixos

És molt important que durant la seva visita i en el seu recorregut, s'observi un respecte total al paisatge que s'admira. Són terrenys d'una fragilitat enorme i hem de procurar la seva total integritat.

Publicat per Jordi Lluís Pi

Paisatges geològics de Catalunya

2022-04-30T22:22:00.008+02:00

Sèrie Badlands I

Badlands de l'Obac de Gurp.

Badlands rogencs en terreny del Plistocè / Cretaci Superior. Es troben situats al Pallars Jussà, entre el Barranc dels Lleons i el Barranc de Seròs. De difícil accés, es poden observar perfectament des del poble de Santa Engràcia, situat sobre un penya-segat, entre Talarn i Gurp, en el vessant oriental del Barranc de Seròs. Des d'aquest punt d'observació, es poden veure les diferents capes d'estratificació, sobre un terreny vermellós i fortament erosionat. Aquests badlands estan compostos per lutites vermelles, paleosols, gresos i guixos. Part final de la formació Tremp. Fàcies Garumnià1

1: Atles Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Publicat per Jordi Lluís Pi

Represa d'activitats: LXXIV Sessió de Natura i Fotografia

2021-06-23T15:38:00.004+02:00

Nature in Slow Motion

Natura a Càmera Lenta

Inauguració de la 4ª Mostra de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura

A càrrec d'Albert Masó, Marta Bretó i Tato Rosés

Dimecres 30 de Juny de 2021, a les 18:30 h.

Institut d'Estudis Catalans

Carrer del Carme, 47 Barcelona

IMPORTANT: Cal inscripció prèvia mitjançant el formulari del següent enllaç: https://bit.ly/3zkvUgz

Nova web

2021-06-04T20:49:00.003+02:00

Espaigea.cat

Nova web de divulgació i activitats en l'entorn de la geologia

Espaigea és una plataforma oberta que neix amb la voluntat de connectar totes les institucions, associacions, entitats, museus, centres d’interpretació o divulgadors, entre d’altres, que realitzen activitats relacionades amb la divulgació de la geologia i de les ciències afins. L’objectiu primordial d’ESPAIGEA és posar-les en valor i donar-les a conèixer.

Nova galeria al web

2021-03-08T12:52:00.012+01:00

Ja podeu consultar la nova galeria penjada al web:

Le Rougier de Camarès, Aveyron, France

Nova galeria al web

2021-02-01T15:08:00.004+01:00

Ja podeu consultar la nova galeria penjada al web:

Tardor al Pirineu Català

Paisatges geològics de Catalunya a la Cartoteca Digital de Catalunya

2021-01-29T20:16:00.001+01:00

Ja podeu consultar la col-lecció de fotografies de Paisatges Geològics de Catalunya a la Cartoteca Digital de Catalunya, de l'Institut Cartogràgic i Geològic de Catalunya

Actualització web

2021-01-15T09:59:00.001+01:00

Actualitzada la galeria de Els Pirineus, amb vuit fotografies noves

http://jordilluispi.cat

Nova web de fotografia

2021-01-07T10:58:00.025+01:00

Nova web de fotografia

En complau convidar-vos a donar un tomb per la meva nova web de fotografia

http://jordilluispi.cat

Properament noves galeries temàtiques i actualització de les actuals

Desitjo que us agradi

Moltes gràcies!

Molt Bon Any 2021

2020-12-29T10:45:00.009+01:00

Us desitjo de tot cor, que el proper 2021 sigui un any Molt Millor per a tothom, i que puguem tornar a la normalitat perduda durant l'any passat!!

El Collet Roig

2020-11-19T15:37:00.007+01:00

El Collet Roig-Parada de La Ció, és una àmplia àrea en el límit Nord-est del Parc Natural de la Serra de Montsant, en el terme municipal d'Albarca.

És una zona quasi desèrtica, a causa de la intensa erosió dels materials que la componen. En els sectors més elevats predominen els conglomerats, gresos i lutites grogues, i en la seva part més baixa, les calcàries micrítiques, margues i lignits. Eocè mitjà i superior.

Des del coll que enllaça el Collet Roig amb el pla de la Parada de Ció, es pot albirar una àmplia panoràmica amb la Serra de la Llena al fons i el poble d'Ulldemolins al seu peu.

Des de la Parada de la Ció, es pot iniciar l'ascensió a la Roca Corbatera, màxima alçada de la Serra de Montsant, passant primer per l'ermita de Santa Maria de Montsant.

Força interessant la visita a tota aquesta zona, per contemplar l'erosió dels conglomerats estratificats, els seus canvis de color, i per els seus valors paisatgístics i geològics

Podeu visualitzar el vídeo que vaig realitzar en aquesta zona en la meva última visita.

Vídeo dels estrats i de la zona Collet Roig-Parada de la Ció

Un recorregut per els Dolomites del Vèneto i Trentino-AltoAdige

2020-10-25T11:35:00.025+01:00

Audiovisual del recorregut per els Dolomites de Belluno, D'Ampezzo i Trentino-AltoAdige

Recorregut realitzat l'estiu del 2017, per els Dolomites de Belluno, D'Ampezzo i del Trentino-Alto Adige

Penjo aquestes imatges en homenatge a totes les persones que viuen en aquesta extraordinària zona de muntanya, única a Europa, i que van patir aquell gran desastre natural del 2018, que va arrasar boscos i poblacions, i que les seves masses forestals trigaran com a mínim 100 anys en recuperar l'aspecte que tenien en aquell moment.

Octubre del 2020

Exposició "Paisatges geològics de Catalunya, una mirada fotogràfica a la geologia catalana", a la seu del Parc Natural de la Serra de Montsant

2020-09-18T09:51:00.003+02:00

Del 18 de Setembre a 25 d'Octubre de 2020

Seu del Parc Natural de la Serra de Montsant,

La Morera de Montsant

Les Fonts del Riu Llobregat, Castellar de n'Hug

2020-08-16T11:15:00.027+02:00

La surgència de l'aigua subterrània que dona nom al riu son veritablement uns salts d'aigua espectaculars i que la seva visita no deixa indiferent, sobre tot en èpoques d'aigua abundosa

Les Fonts neixen, quan l'aigua del corrent subterrani es troba amb el contacte del terreny calcari del Devonià i les argiles del Permià, cosa que permet que l'aigua que circula per les escletxes dels materials carbonatats, Devonià, es trobi amb les roques molt més impermeables del Permià, en aquest cas materials argilosos, i permet la possibilitat que el corrent subterrani tingui una surgència a l'exterior, produint aquests salts d'aigua tan espectaculars.(1) Tot un espectacle geològic.

Lloc molt visitat per la seva grandiositat, a vegades massificat, sobre tot en èpoques d'estiu, cal tenir cura del lloc i permetre sempre la visita a tothom, no monopolitzar els llocs més espectaculars, circulant al llarg del itinerari, i tenir cura de la Natura i de l'entorn.

Extret i per saber més: (1) Ferran Climent Costa / Josep M. Mata-Perelló (23 de marzo de 2018). «Les fonts del Llobregat». El Pou de la Gallina.

Vallée de Gaube

2020-07-21T02:19:00.000+02:00

Audiovisual sobre el recorregut des del Llac de Gaube, fins al cercle d'Oulettes du Vignemale

La Vallée de Gaube està situada en els Hautes Pyrénées, al cor dels Pirineus francesos. És la continuació de la vall de Cauterets, a partir del Pont d'Espagne, un petit pont de pedra que salva la unió del riu Gave de Mercadau amb el riu de el Gave de Gaube, al costat d'un impressionant salt d'aigua, com d'altres que és deixant lliscar per aquesta magnífica vall.

Des del Pont d'Espagne, la vall va remuntant sinuosament travessant un magnífic bosc de pi negre, fins a l'espectacular llac de Gaube, un llac d'origen glacial, situat a 1.725 m. d'altitud i amb una superfície de 19 ha. La seva profunditat mitjana és d'uns 40 m.

A partir del llac, comença l'itinerari descrit en l'audiovisual, que ens portarà a remuntar la vall, superant el salt d'aigua de Esplumouse, i resseguint el riu del Gave des Oulettes, ens conduirà al cercle d'Olettes du Vignemale, on podem contemplar la impressionant i alpina Cara Nord del massís del Vignemale, 3.298 m. d'altitud.i el seu peu, la Glacera des Oulettes

També podem contemplar el Petit Vignemale amb la seva gelera penjant i el Couloir de Gaube.