Frank Gomez - PASSAT INDUSTRIAL - fotografía de arquitectura

Passat Industrial al 2019 Industrial Urbex Calendar

2018-11-27T10:10:00.002+01:00

Ara podeu aconseguir 13 fotografies del projecte fotogràfic Passat Industrial realitzades per Frank Gómez adquirint el 2019 Industrial Urbex Calendar.

Les fotografies seleccionades formen part de l'exposició actual Passat Industrial, Espais de l'Oblit que es por visitar fins cap d'any al mNACTEC. Un recorregut a través de diversos edificis industrials, com antigues fàbriques tèxtils, papereres i fusteries entre d'altres.

El calendari, una edició limitada amb impressió d'alta qualitat, està format per 13 fulls en format Din-A3, impresos a una cara i enquadernats amb espiral metàl·lica.

Podeu aconseguir el vostre exemplar per 15€ enviant un correu a passatindustrial@gmail.com.

La Farga de Bebié (8-2011)

2018-06-28T19:34:00.000+02:00

La Farga de Bebié, ubicada a banda i banda del Ter, entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollès, i entre les províncies de Barcelona i Girona, es una colònia tèxtil fundada el 1895 pel suís Edmond Bebié.
Està composta per dues fàbriques, les dependències de l'empresa, diversos blocs d'habitatges, dues torres dels amos, una església, una pista esportiva i un baixador de tren. El nucli de la colònia és una gran fàbrica de naus, la fàbrica vella. Les instal·lacions fabrils es van ampliar el 1917 amb la segona fàbrica de planta baixa i un pis, situada al marge esquerre del Ter. La fàbrica nova té una façana d'estil monumental. Les portes i el finestral de la planta baixa són coronats per un fris que sosté grans finestrals d'arc de mig punt del pis superiors. El cos central destaca per la inscripció de l'empresa "Edmond Bebié S.A." i pel coronament a tall de frontó semicircular.

Abans de convertir-se en colònia tèxtil existí l'antic molí de Rocafiguera, conegut també com el molí de la Farga Vella, on s'hi havia fabricat ferro fins al segle XVIII. A principis del segle XIX la farga es va reconvertir en molí fariner. Era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora, els orígens de la qual remunten al segle XII. Al segle XVIII els Rocafiguera van adquirir rang de noblesa i des del segle XIX residien a Vic, i arrendaven el molí a diferents moliners de la zona, fins que va ser adquirit per Edmond Bebié

Edmond Bebié Wild era un enginyer suís, director i propietari d'una fàbrica de filats de llana moguda amb energia hidràulica, al riu Aar (afluent del Rin) al cantó suís d'Aargau, prop de Zuric. L'interès pel riu Ter li va arribar a través del seu fill Ernest, que tenia com a company d'estudis un estudiant de Vic, el qual li va parlar de les possibilitats de la zona, on ja s'havien començat a instal·lar industrials catalans. Llavors Edmond Bebié va recórrer el Ter cercant un bon emplaçament, i devia ser entre 1895 o 1896 que va comprar 400 hectàrees de terreny a banda banda de Ter a la família Rocafiguera, un lloc estratègic aprofitant el meandre que aquí dibuixa el riu, on s'incloïa el molí.

La construcció de la fàbrica i la colònia incloïa una important obra hidràulica per aprofitar la concessió de 6.000 l/s. El canal de la Cúbia, de 450 m de llarg, gairebé tots soterrats, permet aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell que proporcionaven al principi una força de 600 CV. Aquest rendiment s'amplià posteriorment fins als 1000 CV

La fàbrica va començar a funcionar el 1899, amb una producció considerable, que s'havia ampliat el 1910. El període de la Primera Guerra Mundial va ser un moment de gran expansió. Això va fer créixer la Farga de Bebié en producció i en habitatges. En acabar la guerra tenia 600 treballadors i s'havia convertit en una de les filatures més grans de Catalunya. Una mostra de la prosperitat de l'empresa és que disposava d'un taller de manyaneria i un de fusteria, i subvencionava una part de l'energia elèctrica que consumien els habitants de la colònia. A més, des de 1920, disposava d'estació de tren pròpia per a càrrega descàrrega. La importància que anava adquirint la Farga va fer que una colla de veïns plantegés seriosament la segregació del terme municipal de les Llosses i la formació d'un municipi propi, l'any 1927. La proposta va arribar al mateix governador civil de Girona, el qual no va atendre les peticions dels veïns.

La colònia va quedar molt afectada per l'aiguat del 1940, especialment el marge esquerre. Va desaparèixer l'edifici de la Fonda, part dels habitatges i l'escola. Els ponts de l'entrada i el de tren a l'exterior es van haver de refer.[5] No obstant això, els anys 40 va ser una època de creixement espectacular. Les reformes a què va obligar els aiguats i la renovació de la maquinària va donar pas a l'ampliació de la colònia. Es va inaugurar el cinema, el cafè, el forn de pa i la perruqueria, que s'afegien als serveis ja existents de la botiga de queviures i la cooperativa de consum que funcionaven des de 1920

Pel que fa als elements arquitectònics, la fabrica s'amplià el 1917 amb una nova nau de planta baixa i pis, al costat esquerre del riu. Aquesta ampliació es va fer quan la Farga va comprar el Carbur de Dalt, que no donava un rendiment suficient. Els habitatges més antics són els Tibidabo. Als anys vint es van construir els habitatges dels Sunyers i Conangle, mentre que l'església és dels anys cinquanta.

En la seva història més recent ha viscut l'acomiadament dels treballadors existents i la fi de l'activitat productiva al març del 2008.
Fotografies realitzades a l'agost de 2011.

Font: Viquipèdia

La fàbrica Vella de Sallent (12-2011)

2018-06-20T11:49:00.000+02:00

La coneguda com a Fàbrica Vella de Sallent es una de les fàbriques tèxtils cotoneres del riu Llobregat més antiga, construïda al primer terç del segle XIX.

Es va posar en funcionament el 1842 impulsada pel fabricant de cotó Josep Claret i Xambó. Va canviar diverses vegades de propietari, i va viure anys d'esplendor econòmica. El 1885 hi havia 1300 treballadors, i al 1897 va arribar a tenir 1062 telers mecànics. El 1940, “Manufacturas de Fibras Textiles, S.A.” es va fer càrrec del funcionament de la indústria. Va ser a partir dels anys 60 quan es comencen a detectar símptomes de crisi, el 1970 “Manufacturas de Fibras Textiles, S.A.” va tancar i els propis treballadors intenten reanimar la fàbrica constituint una societat Cooperativa, que va persistir fins el 1988.

Després de dècades d'inactivitat i amb un estat de deteriorament important, al 2015 van ser enderrocats la major part dels seus edificis, conservant-se la façana que dona al riu i les xemeneies.

Les fotografies, realitzades en desembre de 2011, mostren l'estat de deteriorament de la fàbrica anys abans de l'enderroc.

Vapor Freixa (04-2013)

2018-06-19T18:35:00.000+02:00

L'expansió de Terrassa cap al sud, en ple boom immobiliari, després de la rehabilitació del Vapor Gran i de la reordenació urbanística del anomenat complex segle XXI, va fer que aquesta fàbrica situada al ben mig d'aquests dos sectors, fou comprada per un important grup immobiliari amb idea de rehabilitar-la i construir-hi habitatges.
Les fotografies, realitzades en abril de 2013, corresponen a la part posterior de l'edifici, oferint la sensació d'estar davant d'un edifici inacabat. L'esclat de la bombolla immobiliària va truncar l'esperança d'esborrar aquesta visió inacabada. A hores d'ara les obres de rehabilitació no han començat i ha sigut eliminada qualsevol referència al projecte de la seva rehabilitació.

Estació de telecomunicacions (04-2013)

2018-05-16T13:12:00.000+02:00

A l'any 1992, una important companyia de telecomunicacions va construir un centre de comunicacions per satèl·lit pensat principalment per a la retransmissió televisiva a tot el món dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Les instal·lacions eren pioneres en aquell moment, així com la seva peculiar estructura arquitectònica, en forma d'i grega al voltant d'un pati central circular avui en dia ple de vidres i runa. La tecnologia de l'equipament va quedar progressivament obsoleta fins que va cessar l'activitat al 2010, i poc temps després va ser totalment abandonat a la seva sort. Durant tot aquest temps les instal·lacions abandonades han sigut desmantellades per grups organitzats de ferrallers clandestins que no han deixat cap rastre de metall en el centre. Cables, antenes, la torre de comunicacions, alumini de les finestres i fins i tot les tanques exteriors ja van desaparèixer fa molts anys.
Tot apunta que recentment una empresa biotecnològica ha comprat l'edifici per instal·lar un dels seus centres de recerca.
Fotografies d'abril de 2013.

Depuradora abandonada

2018-05-09T17:34:00.001+02:00

La depuradora objecte del present article pertanyia a una gran fàbrica tèxtil ubicada en el centre de Catalunya. La empresa en qüestió va ser acusada en diverses ocasions de delicte ecològic per abocar les aigües residuals del procés industrial al riu sense depurar convenientment.
La depuradora es molt més gran que la de molts municipis, i amb tot i això resultava insuficient pel volum de residus generats per la enorme fàbrica que ocupa 200.000 metres quadrats, pràcticament tota la superfície urbana del municipi on es troba.
L'empresa fa anys que va tancar i va ser dividida per acollir diferents industries més petites. La depuradora roman tancada i abandonada des de llavors.
Gràcies a Rubèn, Nuria, Kilian i Carlos que em van acompanyar en aquesta exploració i a Jordi per aconseguir els permisos necessaris per accedir i fotografiar aquest indret.

Celler i molí d’oli del Sindicat de Vinyaters d’Igualada

2018-04-26T09:48:00.000+02:00

Recentment, en el marc del festival fotogràfic FineArt 2018, després d’un procés de rehabilitació que dugué a terme l’arquitecte Pep Riba, s’ha obert al públic el celler i molí d’oli del Sindicat de Vinyaters d’Igualada, on s’ha instal·lat la exposició fotogràfica "Mirades" de Núria Faig.
Aquest celler fou construït entre els anys 1921 i 1922 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunell, per encàrrec del Sindicat de Vinyaters, en uns terrenys cedits per la Cooperativa Agrícola d’Igualada.
L'edifici està format per dues naus consecutives de planta rectangular, ubicades en cotes diferents, erigides amb un llenguatge arquitectònic que es pot considerar de transició entre el Modernisme i el Noucentisme: construccions de forma austera i racional, amb una composició senzilla i ornamentació relativament pobre comparada amb la d’altres cellers, tot i la importància expressiva que hi adquireix el maó com a element que ressalta les estructures.
Martinell va ser l'arquitecte responsable de la construcció de les anomenades catedrals dels vi, i d'altres edificis emblemàtics com la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, o la fàbrica Calisay d'Arenys de Mar.
Més informació

La Igualadina Cotonera

2018-04-18T11:14:00.000+02:00

Al barri del Rec d'Igualada trobem aquesta joia de la revolució industrial: La Igualadina Cotonera, també coneguda com a Vapor Vell o Cal Godó. Aquesta fàbrica, destinada a la fabricació de fil i teixits de cotó va ser construïda entre 1841 i 1842 seguint l'estil de les fàbriques de Manchester, i de fet es la més antiga que es conserva d'aquest estil a Catalunya. Fou un dels principals centres manufacturers de fil i teixits de cotó durant la Revolució Industrial de Catalunya i va funcionar fins al 1967.
Va ser la primera fàbrica a Igualada en fer servir com a força motriu la màquina de vapor, i també la primera en fer servir enllumenat l'elèctric al 1885.

L'edifici va ser declarat bé d’interès local l'any 1997, i Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2006. L'any 2003 fou adquirit per l'Ajuntament d’Igualada. Actualment està en procés de rehabilitació i restauració per acollir el futur Museu de la Premsa de Catalunya.

Més informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Igualadina_Cotonera

Adoberia J. Bella

2018-04-13T12:56:00.000+02:00

Al ben mig del barri del Rec, el barri de les antigues industries adoberes d'Igualada, i a tocar amb el Museu de la Pell, trobem l'adoberia J. Bella, una fàbrica del 1913 recenment rehabilitada que acull avui la J.Bella Cluster Club, seu del clúster de la Pell d’Igualada.

El conjunt el formen dos edificis bessons, les adoberies J. Bella i Bernades, amb una façana davantera al carrer del Rec i una façana posterior al pati del Museu de la Pell d’Igualada. Es tracta de dues estructures de propietat municipal, adquirits respectivament els anys 2013 i 2007, de tres plantes i amb una superfície total de 1.060 metres quadrats. El primer edifici es va començar a aixecar a finals del segle XIX i, amb successives ampliacions es va constituir, a començament del segle XX, el conjunt que avui es pot apreciar. Obeeixen a una tipologia típica d’adoberia pròpia del barri del Rec, amb arquitectura modesta i responent més als criteris funcionals que exigia aleshores la seva activitat industrial, que no pas a criteris estètics.

Fotografies de març de 2015:

Fotografia de març de 2016:

Fotografies de març de 2018:

La bòbila

2018-04-11T11:39:00.001+02:00

La fabricació d'elements i matèries primeres per la construcció es un sector industrial summament important.
En Aquest reportatge ens endinsem en una antiga fàbrica de totxos.
Encara que molt malmesa per l'acció vandàlica, aquesta bòbila encara manté recons interessants i fotogènics.

FineArt Igualada 2018: Somiatruites

2018-03-22T10:09:00.000+01:00

Seguim amb el recorregut industrial aprofitant la visita al FineArt.
A tocar de Cal Sabater i molt aprop del Museu de la Pell trobem el restaurant Somiatruites, ubicat en una antiga adoberia a l’emblemàtic barri del Rec d’Igualada, reformada per l’arquitecte Xavier Andrés. La proposta gastronòmica és obra del xef David Andrés. Els germans Andrés van ser els fundadors d’aquest restaurant que va obrir les portes el 15 de juliol del 2013.

La antiga adoberia reformada per situar-hi el restaurant té un interior amb estètica industrial, amb les parets de pedra i totxo vist, mobles de disseny i retalls de cuir penjats al sostre, fent referència a l’historia de l’edifici.

FineArt Igualada 2018: Cal Sabater

2018-03-21T12:34:00.000+01:00

Continuant amb el recorregut industrial iniciat el passat diumenge, amb motiu de la visita al festival de fotografia FineArt d'Igualada, us deixo amb unes fotografies de l'antiga adoberia de Cal Sabater, obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros.
L'edifici, d'estil modernista, es va construir en diferents fases. La primera a l'any 1912, amb posteriors ampliacions al 1913 i 1919.
Consta de dos cossos, el més elevat situat al xamfrà i l’altra més baix al carrer del Sol. El conjunt presenta una forma acastellada que recorda a la barcelonina fàbrica Casaramona de Puig i Cadafalch. Tots els elements tant estructurals com ornamentals estan realitzats amb toxos, remarcant les obertures, finestres i pilastres. Per les formes utilitzades i el sentit ascendent de la construcció, la sumptuositat i la monumentalitat buscada i forçada, aquesta construcció va tenir molt ressò en l’àmbit popular que li va posar el renom de “ la catedral del blanquers”.

FineArt Igualada 2018: Museu de la Pell

2018-03-20T12:54:00.000+01:00

El passat diumenge, amb motiu de la visita al festival de fotografia FineArt d'Igualada, vaig aprofitar per recórrer alguns dels barris industrials més inautèntics del nostre territori: el barri del Rec, un entorn ple d'antigues adoberies i fàbriques tèxtils, avui en desús o rehabilitades.

Una d'aquestes fàbriques tèxtils rehabilitades es l'actual Museu de la Pell, antiga fàbrica de Cal Boyer, una fàbrica tèxtil cotonera que data de l’any 1897 que va tancar a la dècada dels 60 del segle passat.

Fou un encàrrec d’Ignasi Boyer, un empresari igualadí, que decidí construir una fàbrica cotonera a la ciutat. Aviat la fàbrica va ser coneguda amb el nom de Vapor Nou, en contraposició amb el Vapor Vell, nom que rebia la Igualadina Cotonera, propietat de la família Godó, establerta a la ciutat des de 1842.

Fotografies de la visita comentada del passat 4 de març

2018-03-15T19:24:00.000+01:00

El passat 4 de març vaig tenir el plaer d'oferir una visita comentada de l'exposició Passat Industrial, Espais de l'Oblit, que encara es pot visitar fins el mes de maig al mNACTEC.
Va ser un temps per a compartir amb unes 40 persones tot allò que s'amaga darrera de les fotografies: l'origen del projecte, la història de les fàbriques, les diferents tècniques fotogràfiques emprades, l'estètica i la composició de les imatges, cavall entre entre la foto d'arquitectura i la representació artística dels espais industrials.
Us deixo amb algunes fotografies realitzades per amics assistents a l'acte.

Fotografies d'Anna Missé:

Fotografies de Francesc Iñiguez:

Fotografies de José Garrido:

Fotografies de María Jesús:

Fotografies de Patricia Fontanet:

4 de març: visita guiada a l'exposició PASSAT INDUSTRIAL, ESPAIS DE L'OBLIT

2018-02-12T12:57:00.000+01:00

Visita comentada de l’exposició fotogràfica PASSAT INDUSTRIAL, ESPAIS DE L'OBLIT.

Diumenge 4 de març de 2018 a les 12.30 al mNACTEC, Rambla d'Egara, 270, Terrassa.
Confirma la teva assistència a:
http://mnactec.cat/ca/activitat-detall/visita-comentada-a-lexposicio-passat-industrial-espais-de-loblit

L'exposició recull una selecció de 70 fotografies realitzades per Frank Gómez des de 1985 que formen part del projecte fotogràfic Passat Industrial. Aquest projecte vol ajudar a difondre la riquesa del nostre patrimoni industrial i despertar la consciència de la importància històrica d'aquest període, tant en els seus àmbits arquitectònics, tècnics i socials, i de la necessitat de la rehabilitació i la documentació gràfica per a preservar aquest llegat.

Visita comentada: Diumenge 4 de març de 2018 a les 12.30 hores
Dates de l'exposició: del 3 d'octubre de 2017 al 25 de març de 2018
Horaris: en els d'obertura del museu
Lloc: mNACTEC, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Rambla d'Egara, 270 Terrassa
www.mnactec.cat

Presentació de l'exposició "Passat industrial, espais de l’oblit"

2017-11-16T12:44:00.002+01:00

El fotògraf Frank Gómez oferirà una visita guiada a la seva exposició, formada per 70 fotografies que documenten l'evolució del paisatge industrial a Catalunya

El proper dimarts 21 de novembre, a les 19 hores, tindrà lloc la presentació de l'exposició "Passat industrial, espais de l’oblit" del fotògraf Frank Gómez, a l'ESPAId'ARTS del mNACTEC. L'acte consistirà en una visita guiada a l'exposició a càrrec del mateix Frank Gómez. En acabar l'acte, se servirà una copa de cava als assistents.
L'exposició presenta una selecció de 70 fotografies realitzades per Frank Gómez des de 1985 que formen part del projecte fotogràfic Passat Industrial. Les imatges de la mostra documenten l’evolució urbanística i arquitectònica d’un paisatge modulat durant l’esplendor de la Revolució Industrial i els anys posteriors, i el canvi cap a un entorn postindustrial en què les fàbriques inactives donen pas a nous espais urbans d’usos significativament diferents dels originals.

Tipus d'activitat: Presentació
Categoria: Divulgació
Duració: 1 hora
Preu: Gratuït. Accés lliure
Dates: dimarts, 21 de novembre de 2017 - 19.00

www.mnactec.cat

Exposició temporal PASSAT INDUSTRIAL, ESPAIS DE L’OBLIT Fotografies de Frank Gómez, Dossier de premsa

2017-10-06T10:45:00.000+02:00

PRESENTACIÓ

Passat industrial, espais de l’oblit
L’ESPAId’ARTS del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) acull fins al 14 de gener del 2018 l’exposició “Passat Industrial, espais de l’oblit”, del fotògraf Frank Gómez. Una mostra fotogràfica d’espais de patrimoni industrial en estat d’abandonament que vol posar en relleu la importància de preservar el patrimoni industrial de Catalunya.
La història contemporània de Catalunya està íntimament lligada a la indústria, des de l’aparició d’una burgesia emprenedora, d’una classe obrera disposada a defensar els seus drets, fins a ser focus d’atracció de migracions. La mateixa transformació i estructura de les ciutats és conseqüència directa, en molts casos, del desenvolupament, transformació i, recentment, desaparició de la indústria.
Avui, l’atmosfera dels espais abandonats i la maquinària inservible genera una poesia visual que Frank Gómez aconsegueix plasmar en aquesta exposició. A través de 70 fotografies documenta l’evolució urbanística i arquitectònica d’un paisatge modulat durant l’esplendor de la Revolució Industrial i els anys posteriors, i el canvi cap a un entorn postindustrial en què les fàbriques inactives donen pas a nous espais urbans d’usos significativament diferents dels originals.
Aquesta mostra s’emmarca en el projecte “Passat industrial”, que pretén posar en coneixement la riquesa del nostre patrimoni industrial, no tan sols des d’un punt de vista arquitectònic o tècnic, sinó també social. I que alhora vol ajudar a crear consciència de la importància històrica d’aquest període i de la necessitat de la rehabilitació i de la documentació gràfica per preservar aquest llegat.

L'EXPOSICIÓ

Passat industrial, espais de l’oblit
“Passat industrial, espais de l’oblit” presenta una selecció de 70 fotografies realitzades per Frank Gómez des de 1985 que formen part del projecte fotogràfic “Passat industrial”. El projecte vol posar en relleu la riquesa del patrimoni industrial de Catalunya i conscienciar sobre la importància de la documentació gràfica per preservar aquest llegat.
L’exposició se centra en l’estat d’oblit de molts dels espais industrials d’arreu del nostre territori, que estan en estat d’abandonament o que avui ja han desaparegut. I molts dels quals havien estat importants motors de desenvolupament de sectors tan diversos com l’enginyeria, l’arquitectura o l’economia.
L’atmosfera dels espais abandonats i la maquinària inservible genera una poesia visual on el color i la geometria de les imatges transporten a l’espectador a un viatge oníric i històric a l’època d’esplendor de les indústries.
En el recorregut de l’exposició podem trobar fàbriques dedicades a diferents activitats industrials, majoritàriament al tèxtil, de Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Manresa, Berga, Taradell, Les Masies de Voltregà, Capellades i Barcelona entre d’altres, realitzades entre 1985 i 2017.

EL PROJECTE PASSAT INDUSTRIAL

L’exposició “Passat industrial, espais de l’oblit” forma part d’un projecte més extens anomenat "Passat industrial, patrimoni industrial a Catalunya", un projecte fotogràfic que pretén posar en coneixement la riquesa del nostre patrimoni industrial, no tan sols des d’un punt de vista arquitectònic o tècnic, sinó també social, ja que aquests edificis formen part de la nostra memòria col·lectiva i el nostre tarannà.
El projecte vol ajudar a crear consciència de la importància històrica d’aquest període i de la necessitat de la rehabilitació i de la documentació gràfica per preservar aquest llegat.
Es pot accedir al projecte a través del blog:
http://passatindustrial.blogspot.com.es/
o de la pàgina de Facebook
https://www.facebook.com/passatindustrial/

FRANK GÓMEZ

Frank Gómez Castrillo (Terrassa, 1968) es dedica professionalment a la fotografia des de 1996. S’ha especialitzat en fotografia d’arquitectura i interiorisme, retrat i fotografia d’espectacles. L’any 1985, de manera casual, va començar a immortalitzar alguns dels edificis industrials de la seva ciutat, Terrassa.
El pas del temps i l’evolució urbanística li han fet sentir la necessitat de deixar una constància rigorosa de les velles fàbriques que encara es conserven. D’aquí va néixer el projecte fotogràfic “Passat industrial”, que documenta gràficament l’estat de diferents espais industrials. És en aquest projecte en què s’emmarca l’exposició actual de l’ESPAId’ARTS del mNACTEC.

EL mNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya.
La missió del mNACTEC és la de difondre i promocionar el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, molt especialment, la seva implicació i incidència social.
La seu del mNACTEC està ubicada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català i un dels més bells d’Europa: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.
SISTEMA TERRITORIAL mNACTEC
El mNACTEC lidera una xarxa de 28 centres museístics i patrimonials independents i singulars que expliquen els processos productius industrials al territori català.

CONTACTE

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)
Rambla d’Ègara, 270, TERRASSA
Tel. 93 736 89 66
www.mnactec.cat
Més informació:
Àrea de Comunicació i Difusió del mNACTEC
Tel. 93 763 89 63
difusio.mnactec@gencat.cat

Frank Gómez
Tel. 669 311 310
passatindustrial@gmail.com

Exposició al mNACTEC: Passat Industrial, Espais de l'Oblit

2017-09-20T09:54:00.000+02:00

A partir del 3 d'octubre i fins al 14 de gener de 2018 podeu visitar al mNACTEC la meva darrera exposició: Passat Industrial, espais de l'oblit.

La gènesi d’aquest projecte es remunta a 1985, any en què de forma casual vaig començar a fotografiar alguns dels diferents edificis industrials de la ciutat de Terrassa. Amb el temps, després d’analitzar les fotografies realitzades i l’evolució urbanística de la ciutat, vaig sentir la necessitat de sistematitzar el procés fotogràfic i deixar una constància més rigorosa de les velles fàbriques que encara quedaven en peus.

El projecte fotogràfic Passat Industrial documenta gràficament l’estat d’aquelles antigues fàbriques en el seu estat d’abandonament, d’intervenció o després d’un pla de restauració o rehabilitació. L’exposició actual, Passat Industrial, espais de l’oblit, es centra en aquells edificis industrials ja desapareguts o oblidats, mostrant una selecció de 70 fotografies realitzades entre els anys 1985 i 2017 arreu de Catalunya.

L’atmosfera dels espais abandonats i la maquinària inservible genera una poesia visual on el color i la geometria de les imatges ens transporten a un viatge oníric i històric cap a l’època d’esplendor de les indústries.

El projecte pretén fer visible la riquesa del nostre patrimoni industrial, en molts casos abandonat i oblidat, no tan sols pel seu valor arquitectònic o tècnic, sinó també social, ja que aquests edificis formen part de la nostra memòria col·lectiva i tarannà. Vol ajudar a crear consciència de la importància històrica d’aquest període i de la necessitat de la rehabilitació i de la documentació gràfica per preservar aquest llegat.

La inauguració tindrà lloc el dimarts 3 d'octubre de 2017 a les 19 hores a la sala Espai d'Arts del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Rambla d'Egara, 270, Terrassa.

Visita al Museu del Coure de La Farga Lacambra amb el #busxatic

2016-11-10T11:29:00.001+01:00

El passat 5 de novembre, amb motiu de la setmana del turisme industrial, vaig assistir a la tuta de l'energia organitzada per la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

La ruta era sorpresa. Els llocs a visitar eren un misteri.

Un cop acabat el recorregut pel matí a la tèrmica de la fàbrica Roca Umbert de Granollers, el bus de la Xatic va continuar el seu recorregut cap a terres osonenques. Després de dinar al restaurant la Rectoria d'Oris un menú especialment elaborat amb ingredients d'alt contingut en l'oligoelement coure, ens vam dirigir cap a Les Masies de Voltregà on es troba la Farga Lacambra i el Museu del Coure.
El Museu del Coure es troba en les instal·lacions de la Farga, en un antic edifici modernista de principis del segle XX, antiga residència dels comtes Lacambra. Va ser inaugurat l'any 2008 amb motiu de la celebració del bicentenari del naixement de la Farga Lacambra.

Us deixo amb unes fotografies realitzades durant la visita.

Fonts:
http://www.lafarga.es/ca/el-grup/museu-del-coure/presentacio

http://www.xatic.cat/ca/activitats/visites-guiades/bus-de-descoberta-ruta-de-lenergia/80/0/716

Visita a la tèrmica de la fàbrica Roca Umbert amb el #busxatic

2016-11-08T17:03:00.001+01:00

El passat 5 de novembre, amb motiu de la setmana del turisme industrial, vaig assistir a la tuta de l'energia organitzada per la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

La ruta era sorpresa. Els llocs a visitar eren un misteri.

De Barcelona va partir l'autocar cap a Granollers, on la primera visita seria a la central tèrmica de la fàbrica Roca Umbert.

La Tèrmica de Roca Umbert, perfectament conservada en el seu estat original, produïa energia elèctrica mitjançant la combustió de carbó i fuel.

Es va construir el 1951 i era la instal·lació encarregada de transformar i distribuir l'energia de l'antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert, tancada definitivament l'any 1991 i rehabilitada com a fàbrica de les arts.

L’edifici que l’acull va ser construït en un moment en què l’augment de la producció tèxtil i les habituals restriccions elèctriques van fer necessari aquest equipament perquè proporcionés, de manera autònoma, l’energia que la fàbrica necessitava. La instal·lació s'ha conservat íntegra, amb les peces originals: calderes, generadors i motors. Es tracta d’un patrimoni singular perquè és representatiu d’un tipus de producció energètica que va existir al nostre país durant un temps marcat per la dictadura i l’autarquia econòmica, i perquè actualment n’hi ha molt poques que conservin tot el conjunt.

La rehabilitació de l'espai va concloure al novembre de 2011, després d'un complex procès de desamiantat i de restauració de la teulada, i al novembre de 2014 es va estrenar la nova museografia, que inclou 3 audiovisuals que fan la visita entretinguda i entenedora. La instal.lació ens mostra totes les peces originals amb que es va construir: calderes, generadors, motors,...

La visita va continuar per la resta d'espais de la fàbrica Roca Umbert.

Fonts:

http://www.xatic.cat/ca/llocs-per-visitar/antigues-fabriques/la-termica-de-roca-umbert-fabrica-de-les-arts/62/0/25

http://www.xatic.cat/ca/activitats/visites-guiades/bus-de-descoberta-ruta-de-lenergia/80/0/716

La fábrica del ruido (5-8-2016)

2016-08-11T11:54:00.000+02:00

A orillas de un importante rio catalan, como en el caso de otras muchas colonias textiles, encontramos este conjunto industrial al que llamaré la fábrica del ruido por el incesante rumor de unas turbinas cercanas que acompañaron como una industrial banda sonora la visita.
La fábrica lleva cerrada desde principios de siglo, y en esos pocos años ha sucumbido a los estragos del tiempo, pero sobre todo al saqueo de los que buscan todo tipo de metales.

Exposición colectiva en el Museu Cerdà

2016-04-07T17:02:00.001+02:00

Del 7 al 25 de abril puede visitarse en el Museu Cerdà de Puigcerdà una exposición colectiva multidisciplinar en la que participo con 3 fotografías pertenecientes a mi proyecto "Passat Industrial".

La exposición, organizada por Roxana Garea, cuenta además con obras de los artistas Diego Arenas, Ivonne Campos Ipinza, Andres Figueroa Flores, Cédric Friggeri, Vicky Mendiz, Saffi Rigberg, Aurore Valade, Wang Chengyu y Tao Xinglin.

Del 7 al 25 de abril

Museu Cerdà

C/ Higini de Rivera, 4

Puigcerdà

Exposició de fàbriques rehabilitades a la seu del COAC Vallès

2016-03-31T12:41:00.000+02:00

Fins el 29 d'abril es pot visitar a la delegació per al Vallès del Col·legi d'arquitectes de Catalunya una exposició fotogràfica que recull una sèrie d'edificis industrials rehabilitats de la ciutat de Terrassa. La mostra es complementa amb algunes fotografies que formen part del projecte Passat Industrial.
Us deixo amb unes imatges del procés de muntatge de l'exposició.

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - COAC Vallès
Edifici del Vapor Universitari
Carrer Colom, 114, primer pis, Terrassa
Dilluns, dimecres i divendres, de 8.30 a 14.30h
Fins el 29 d'abril

La vella fusteria (13-2-2016)

2016-03-30T17:17:00.001+02:00

Us deixo amb unes fotografies d'una de les més antigues fusteries que encarà queden dempeus a la ciutat de Terrassa. El seu origen es remunta a finals del segle XIX o principis del XX.
La fusteria, que va tancar fa pocs anys, es en mans de nous propietaris, els quals ens van deixar fotografiar el conjunt format per una sèrie de tallers, oficines i magatzems.

Fotografies de l'exposició al Museu de la Pell d'Igualada

2016-02-29T11:16:00.000+01:00

Des del 15 de gener fins al 14 de febrer de 2016 va poder visitar-se una nova exposició del projecte fotogràfic Passat Industrial al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.

L'exposició va comptar amb una selecció de 88 fotografies realitzades entre 1985 i 2015.

Us deixo amb algunes fotografies de la sala.