Paterna en valencià

Curs en línia: «La dièresi en valencià»

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Fri, 25 Nov 2011 12:19:00 +0000

Seguim amb una nova lliçó del nostre curs en línia, que esta vegada tracta sobre l'ús de la dièresi. Normalment, sempre vos recordem les lliçons anteriors del curs per si hi esteu interessats, però, en este cas, seria que especialment recomanable que refrescàreu la separació sil·làbica en valencià, que vam veure en la lliçó 1. En qualsevol cas, ací teniu la llista completa de les lliçons del curs:

1. La síl·laba en valencià
2. L'accentuació gràfica
3. L'accentuació diacrítica
4. La dièresi
5. L'apostrofació i la contracció

Notícies de la setmana: presidència de l'AVL, Twitter, videojocs i Enric Valor

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Fri, 18 Nov 2011 16:36:00 +0000

Hui mateix, ha tingut lloc el ple en què s'ha elegit Ramon Ferrer com a nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb 12 vots a favor dels 20 possibles. Tal com arreplega la nota de premsa de la institució, les principals línies d'actuació del nou president seran augmentar la promoció del valencià (que falta ens fa), una col·laboració més estreta amb la Generalitat, augmentar la relació amb altres entitats lingüístiques i normatives, i culminar els projectes en marxa de la institució. En l'acte també s'ha elegit Josep Palomero com a vicepresident, Verònica Cantó com a secretària i, com a vocals, Emili Casanova i Josep Lluís Doménech. També podeu llegir la notícia al Levante-EMV.

Esta setmana, nombrosos mitjans s'han fet ressò de la imatge del món que mostra l'ús que es fa de Twitter segons els idiomes. Com podreu comprovar, a la Comunitat Valenciana hi ha un predomini aclaparador del castellà (color magenta) i només es distingeixen uns illots minúsculs d'ús del valencià (en verd) disseminats pel territori. Si haguérem de destacar alguna zona, possiblement seria la zona dels Ports i el que sembla ser el sud de la província de València i el nord de la d'Alacant. A les Balears la situació millora una miqueta (hi ha més densitat de puntets verds) i a Catalunya predomina el verd, tret de la zona de Barcelona, on està més igualat. Sort que la llengua no depén de Twitter!

Ens centrem ara en coses més positives. A través de Termcat ens arribava la notícia que l'empresa Ubisoft comercialitzarà el primer videojoc en la nostra llengua. Es tracta de Les aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn que apareixerà per a la plataforma Nintendo 3DS i que es basa en la pel·lícula de Steven Spielberg, Peter Jackson i Kathleen Kennedy, estrenada recentment en els cines. Per a l'elaboració d'esta versió, Ubisoft Barcelona i Ubisoft Montpeller han comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. No cal dir que és un pas avant ben notable que la llengua comence a introduir-se en un sector d'activitat que arriba a tanta gent i on tenia fins ara una presència nul·la. Vos deixem un tast en forma de vídeo perquè aneu fent boca:

I si vos agrada el tema, potser també vos agradarà la Terminologia dels videojocs que ha elaborat el Termcat, on podeu trobar tant terminologia tècnica del procés de creació de videojocs (sabeu que és una malla de polígons? i un sobremostreig?) o termes més habituals entre els usuaris (aventura gràfica, enemic final, PNJ, etcètera).

I acabem amb bon gust de boca. El 2011 és un any molt significatiu perquè es commemora el centenari del naixe-ment de dos autors capdavanters de la nostra cultura: Manuel Sanchis Guarner —que ja hem comentat en este blog— i Enric Valor, que va ser l'«Escriptor de l'any» 2010 de l'AVL. Per a commemorar l'efemèride, s'ha creat un espai dedicat a Enric Valor dins de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, fruit de la col·laboració entre l'AVL, l'IEC i la Universitat d'Alacant. En esta pàgina podeu trobar informació molt completa sobre la seua vida i la seua obra, i també un recull bibliogràfic sobre estudis relacionats amb l'autor, una selecció del seu epistolari, propostes didàctiques, imatges i enllaços. Entre tot este material, voldríem destacar tres documents que no es poden descarregar en la web de l'AVL, però als quals podeu accedir a través de la Biblioteca Virtual Cervantes. Es tracta de l'extens monogràfic Enric Valor: el valor de les paraules, on trobareu nombrosos estudis elabo-rats per figures capdavanteres de la cultura valenciana, i de dos materials didàctics molt interessants: la vida d'Enric Valor en còmic, i el llibre didàctic adreçat a professors de l'ESO i batxillerat. Esperem que vos faça profit.

I ja sabeu que si trobeu a faltar alguna notícia, podeu deixar l'enllaç en els comentaris d'esta entrada. Salut!

Curs en línia: «L'apostrofació i la contracció»

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Fri, 11 Nov 2011 18:36:00 +0000

Hui vos oferim una altra lliçó del nostre curs en línia; més conretament, és el torn de l'apostrofació i la contracció. Estes dos qüestions ortogràfiques no presenten una dificultat especial, encara que, si no anem amb compte, ens poden suposar més d'una errada, la qual cosa pot ser important si estem fent un examen oficial (no està la cosa per a anar perdent punts amb coses fàcils!). Per això, si teniu previst presentar-vos als exàmens del mitjà i el superior de les pròximes setmanes, no oblideu fer una lectura atenta als vostres escrits abans de lliurar-los als examinadors: fixeu-vos en els accents (no oblideu els diacrítics), les dièresis... i en els apòstrofs, clar.

Aprofitem per a recordar-vos que també teniu disponibles les tres primeres lliçons del curs:

No oblideu que podeu consultar-nos els vostres dubtes deixant un comentari en l'entrada corresponent.

Estructura i continguts de la Gramàtica zero

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Sat, 29 Oct 2011 11:31:00 +0000

Fa unes setmanes, en la secció Notícies de la setmana, ens feien ressò de la publicació de la Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima gramàtica, una iniciativa del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, en col·laboració amb les altres universitats valencianes. L'obra, que ja es pot consultar i descarregar en PDF, pretén ensenyar la llengua de la manera més planera possible, reduint al màxim la terminologia i les explicacions tècniques, i augmentant els exemples il·lustratius que ajuden els aprenents a comprendre i retindre la informació.

Portada

Esta declaració d'intencions es reflecteix també en el contingut, ja que no estem davant d'una gramàtica a l'ús per diversos motius. En primer lloc, este manual se centra en la sintaxi i deixa de banda els altres aspectes gramaticals com l'ortografia o el lèxic ja que, segons declaren els autors, són qüestions que es poden resoldre satisfactòriament recorrent a verificadors ortogràfics i diccionaris, mentre que la sintaxi, a través de la qual articulem el nostre pensament, presenta problemes més difícils de solucionar. En segon lloc, la novetat més destacable és l'enfocament que adopta a l'hora d'explicar els continguts pròpiament gramaticals: s'allunya dels tecnicismes lingüístics habituals, que dificulten la comprensió als usuaris no experts, i incorpora un to més planer en les explicacions amb nombrosos exemples com a reforç a l'exposició teòrica.

El manual es basa en 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs i que es completen amb un document annex:

Fonamental: arreplega els errors de sintaxi més bàsics i, per tant, més freqüents, com poden ser l'ús del lo neutre o l'ús de la preposició a davant d'objecte directe. (15 fitxes)
Errades típiques de castellanoparlants: com diu el títol, aborda els errors que solen estar provocats per les interferències lingüístiques del castellà, com la confusió entre gens i res o entre els pronoms ho i lo. (14 fitxes)
General: incideix en aspectes que no són tan habituals com els dos primers blocs, però que també solen provocar confusió; és el cas de la distinció entre baix - davall -sota o si no i sinó. (És el bloc més extens amb 44 fitxes)
Termes gramaticals: s'hi fa una explicació de la terminologia lingüística que, inevitablement, ha calgut utilitzar en les explicacions, com pronom relatiu, gerundi de posterioritat, adverbi, etcètera. (18 termes)
Annex: inclou expressions que són incorrectes i que no necessiten una justificació especial (*a mida que, *front a...), ja que només demanen conéixer i usar les formes correctes (a mesura que, enfront de...).

La Gramàtica zero està pensada per a respondre a les necessitats d'usuaris amb interessos diversos, per la qual cosa inclou diferents maneres d'accedir a la informació. La taula de continguts (pàgines 19 a 27) presenta els fenòmens gramaticals com una sèrie de preguntes per a despertar la curiositat per saber-ne la resposta. Just després de cada grup de preguntes hi ha la formulació teòrica del fenomen —que és també el títol de la fitxa—, per tal de caracteritzar-lo inequívocament. L'organització en els quatre blocs de fitxes que hem esmentat més amunt està pensada per a l'estudiant que vol anar consolidant els seus coneixements segons els diversos graus d'importància i de dificultat. Finalment, l'obra inclou un índex analític (pàgines 260 a 274) perquè aquell que vol trobar la solució a un problema concret puga trobar ràpidament les referències que s'hi han fet al llarg de l'obra.

Quant a les fitxes que expliquen els fenòmens lingüístics, cal dir que segueixen una estructura recurrent, encara que varien en funció del fet que s'està explicant. En primer lloc, hi ha un quadre sinòptic en què es resumeix d'una manera molt visual els usos correctes i els incorrectes del cas que s'està explicant, amb una quantitat significativa d'exemples. A continuació, hi ha el cos de la fitxa que avança gradualment dels aspectes teòrics més generals i més importants als més específics i menys freqüents, amb els títols corresponents, que ajuden a seguir el fil i ubicar millor la informació. En els casos que ho demanen, en funció de la complexitat del fenomen, al començament del cos de la fitxa hi ha un resum dels aspectes principals. Finalment, hi ha fitxes que inclouen un extensió sota el títol «Especialitzat» que va adreçada a aquells usuaris que vullguen, o necessiten, aprofundir un poc més en la qüestió.

Exemple de pàgina

Gramàtica zero és, per tant, una iniciativa original que pretén fer més fàcil l'aprenentatge dels fenòmens lingüístics relacionats amb la sintaxi. No busca l'aprenentatge del elements que justifiquen la normativa, sinó donar als usuaris les eines que els permeten usar correctament la llengua escrita per mitjà d'exemples representatius dels fenòmens que permeten identificar-los fàcilment i adoptar la solució adequada. Este enfocament pot resultar molt pràctic, tant per a aquells que prepareu els exàmens de la JQCV —per a tindre una visió diferent dels continguts que vos provoquen més dificultats— com per a aquells que escriviu habitualment en valencià —o voleu començar a fer-ho— i que soleu plantejar-vos dubtes que no sempre sabeu resoldre

Vos sembla un projecte interessant? Què penseu de la facilitat/dificultat de les explicacions dels fenòmens que s'hi inclouen?

Recull de notícies de la setmana: Escriptors valencians TV, AVL, queixes per l'ús valencià i llenguatge administratiu

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Fri, 21 Oct 2011 19:51:00 +0000

Fragment de la pàgina d'inici

Esta setmana, el blog Saps què vull dir-te? ens informava que l'Associació d'Editors del País Valencià ha posat en marxa el projecte Escriptors valencians TV. Es tracta d'un lloc web on podem trobar multitud de vídeos relacionats amb la literatura i el món editorial valencià, estruc-turats en tres apartats principals. La secció Llibres ens mostra comentaris i reflexions sobre obres en la veu dels que més en saben: els mateixos autors. En l'apartat següent, els autors ja no parlen d'una obra concreta, sinó que es presenten a ells mateixos i les característiques més destacades de la seua literatura. Finalment, a Editorials podem trobar entrevistes a editors i vídeos promocionals de les empreses d'edició. Vos animem a fer-hi una visita i conéixer un poc millor l'activitat dels autors i editors que es guanyen la vida fomentant la nostra llengua. Possiblement, hi trobareu més d'un motiu per a comprar un llibre en valencià.

Pérez Saldanya

L'AVL publicava en la seua web que Ascensió Figueres ha dimitit del càrrec de presidenta, que exercia des de la creació de la institució ara fa deu anys, per a presentar-se a les eleccions generals per la circumscripció de Castelló. El vicepresident, Manuel Pérez Saldanya, ocuparà la Presidència en funcions fins que tinga lloc el ple extraordinari en què s'elegirà tant el nou president com la Junta de Govern de la institució i que està previst per al 18 de novembre. Alguns mitjans, com el El Punt - Avui, manifestaven que una possible candidatura de consens podria estar encapçalda per Ramon Ferrer. A banda d'això, l'AVL també ha decidit per unanimitat que Vicent Andrés Estellés i Joan Roís de Corella seran els Escriptors de l'Any del 2012 i 2013, respectivament.

Esta setmana hem llegit al blog de la Coordinadora de Dinamització Lingüística (CDLPV) que el Síndic de Greuges va tramitar un total de 2.045 queixes en relació amb l'ús del valencià durant l'any 2010. Esta xifra sorprén encara més quan considerem que, en els tres anys anteriors, les queixes rondaven la centena. El síndic atribueix este augment tan considerable (que, si no ens enganyem, ronda el 2.000%) a la presentació de nombroses queixes col·lectives i argumenta que este fet no implica que estiguem davant d'un conflicte lingüístic, ja que moltes queixes feien referència a l'incompliment dels drets dels valencianoparlants en pàgines web públiques. Si voleu llegir una valoració més extensa sobre la qüestió, vos remetem a l'enllaç de la CDLPV.

Portada del manual
de les universitats

I acabem el nostre repàs amb una notícia referent al castellà però que també pot tindre algunes repercussions en el valencià. Fundéu ha difós una sèrie de documents elaborats per una comissió creada pel Ministeri de Justícia amb l'objectiu d'establir una sèrie de recomanacions lingüístiques per a fer accessible el llenguatge jurídic i, per extensió, administratiu. Moltes d'estes recomanacions ja fa temps que apareixen en els manuals de llenguatge administratiu valencians (podem citar, a tall d'exemple, el Manual de documents i llenguatge administratiu de les universitats valencianes i el Manual de documentació administrativa de l'AVL). Encara que arriba amb uns quants anys de retard, cal aplaudir la iniciativa del Ministeri i esperem que tinga el ressò que mereix entre els professionals: primer, perquè és un dret dels ciutadans que els documents que regulen la seua activitat, les seues obligacions i els seus drets no es compliquen amb recargolaments lingüístics innecessaris; i, segon, perquè ens estalviaran molt de temps als que dediquem part de la nostra activitat professional a traduir i corregir estos textos. Al cap i a la fi, estes recomanacions no tenen res d'extraordinari: només demanen aplicar el sentit comú.

Curs en línia: «L’accentuació diacrítica»

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Thu, 20 Oct 2011 07:15:00 +0000

Seguim amb les lliçons del nostre «Curs en línia». En la lliçó 3 abordem l'accentuació diacrítica, que explica per què algunes paraules porten accent encara que no n'haurien de dur segons les normes generals d'accentuació. La presentació conté un enllaç a un document en PDF que inclou llistes amb totes les paraules que porten este tipus d'accent.

Aprofitem l'ocasió per a recordar-vos que teniu disponibles les dos primeres lliçons en este blog: «La síl·laba en valencià» i «L'accentuació gràfica». També volem animar-vos a traure profit de les possibilitats que ofereix el format de blog i que ens plantegeu qualsevol dubte que vos puga sorgir sobre els continguts que tractem en les lliçons (o sobre qualsevol altra qüestió relacionada amb el valencià, encara que no apareguen en les lliçons). Igualment, agrairem qualsevol proposta que ens feu per a millorar els nostres continguts.

Lliçó 1: La síl·laba en valencià

Lliçó 2: L'accentuació gràfica

Lliçó 3: L'accentuació diacrítica

Sobren 5.800 lengües?

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Tue, 18 Oct 2011 06:16:00 +0000

Així titula Magí Camps un article a La Vanguardia, que ens arriba a través d’InfoMigjorn, en què comenta el llibre del catedràtic i lingüista valencià Jesús Tusón, professor jubilat de la Universitat de Barcelona, Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) (Ara Llibres).

Segons el professor Jesús Tuson hi ha una forta tendència a voler anorrear les llengües minoritàries, amb l’argument que les majoritàries són llengües de cultura i parlades per centenars de milions de persones i per això es pregunta si cada estat vol una sola llengua, ja que en eixe cas sobren 5.800 llengües de les 6.000 que es calcula que hi ha en el planeta.

Açò ens mou a reflexionar: una llengua significa una forma de veure en primer lloc l’entorn de la comunitat que la parla, i una manera de veure i viure el món i de configurar-se com a persones des de la llengua pròpia. Ja deia Sanchis Guarner –nascut fa tot just 100 anys– que el qui renega de sa llengua és com el qui renega de sa mare, i és que les llengües són un patrimoni cultural per a tots.

La Constitució espanyola diu que són un patrimoni cultural que cal protegir i defensar. Destruir la cultura, com destruir el medi ambient és, en definitiva, destruir una part important de la humanitat.

És evident que no es poden establir categories en les llengües i menys pel nombre de persones que les usen, tan important és una llengua indígena americana o africana, com una llengua europea. No és més important el xinés o el japonés que ho puga ser el suec.

I pel que fa a eliminar llengües, quan una llengua desapareix es perd per a sempre un patrimoni que pertany a tota la humanitat. És com si destruïm estàtues, pintures, arbres, espècies animals. Destruiríem quadres d’un pintor per haver pintat pocs quadres? Anorrearem una espècie animal per tindre pocs individus? Destruirem una llengua per tindre una xifra de parlants inferior a altres? De veritat podem pensar que sobren 5.800 llengües?

Albert Pérez i Marco

Optimot, la millor alternativa a diccionarisvalencia.es

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Sat, 15 Oct 2011 08:54:00 +0000

Fa uns mesos, ens féiem ressò del fet que diccionarisvalencia.es ja no es pot consultar en línia. Tot i esta pèrdua significativa, sobretot per als usuaris valencians, la xarxa proporciona altres recursos, alguns dels quals ofereixen un servei encara més complet que el diccionari desaparegut. Hui ens proposem presentar l'Optimot a aquells que no el conegueu encara. No en farem una descripció detallada, ja que això ens obligaria a estendre'ns més del compte, sinó que ens limitarem a explicar-ne les característiques principals.

1. Gran varietat de recursos

Optimot és un metacercador que permet fer cerques en nou recursos diferents de manera simultània, entre els quals esmentarem ara els quatre més bàsics: el Diccionari de la llengua catalana (en avant DIEC2), el Diccionari castellà-català i català-castellà d'Enciclopèdia Catalana i els verbs conjugats. Com es pot comprovar, només estos recursos ja ofereixen les mateixes prestacions que el desaparegut diccionari valencià.

2. Dos possibilitats de buscar informació

Optimot permet fer dos tipus de cerques: la bàsica, que dóna accés a tots els resultats possibles de la base de dades, i l'avançada, que permet seleccionar els recursos que ens interessen i restringir les característiques del terme de cerca.

Detall del camp de cerca bàsica que permet triar: cerca bàsica, frase

exacta, criteris lingüístics, castellà-català i verbs conjugats

3. Presentació clara dels resultats

Una vegada que hem introduït el terme en el cercador, Optimot presenta els resultats en dos grans apartats que ens permeten restringir la informació inicial, normalment molt abundant. La columna de l'esquerra presenta totes les entrades amb les primeres frases de la definició o descripció perquè puguem valorar quina és la que més ens pot interessar. Si volem veure el contingut complet d'una de les entrades, només cal que punxem damunt de l'enllaç i apareixerà en la columna de la dreta. Per la seua banda, la columna de la dreta fa una funció doble. D'entrada ens mostra els recursos (DIEC2, diccionari bilingüe, verbs conjugats, etcètera) que ofereixen resultats a la nostra cerca; si només ens interessen, per exemple, els resultats del DIEC2, només cal que punxem damunt de l'enllaç corresponent. L'altra funció, com ja hem comentat, és mostrar l'entrada completa que hem seleccionat a la columna de l'esquerra. Segurament, tot resultarà més clar si feu una prova pràctica i mireu, per exemple, els resultats de la paraula porta.

Mostra de la presentació dels resultats en dos columnes

4. Cerca per lemes i pel corpus textual

Els lemes són les paraules que ens donen accés a les definicions dels diccionaris, de la mateixa manera que es fa en els diccionaris en paper. El corpus textual d'un diccionari és el conjunt de paraules que el conformen, és a dir, els lemes però també les paraules que s'utilitzen en les definicions, els exemples, la fraseologia, etcètera. Quan busquem una paraula en Optimot, els primers resultats solen ser la coincidència de la nostra cerca amb els lemes, però també mostra les aparicions de la paraula en el corpus textual. Això és molt interessant per buscar fraseologia, exemples d'ús de les paraules o, fins i tot, buscar una paraula a partir de la definició («qualitat de verd» ens remetrà a verdor). Per exemple, si volem saber el significat d'ull de poll tenim dos possibilitats: una, anar a l'entrada d'ull i buscar on es troba el nostre objectiu dins de l'extensa entrada, o bé podem buscar directament ull de poll (podem posar-ho entre cometes per a fer una cerca exacta o seleccionar l'opció corresponent en el camp de cerca) i ens mostrarà directament el fragment de l'entrada en què apareix.

5. Lèxic valencià

La principal diferència entre Optimot i el diccionari valencià és la presentació dels anomenats geosinònims (paraules sinònimes que s'expressen de maneres diferents en alguns dels dialectes d'una llengua, com ara espill i mirall). Així, el diccionari valencià donava prioritat a les formes valencianes, mentre que Optimot la dóna a les formes del català central per davant de les dels altres dialectes. Esta prioritat es mostra en els diccionaris a través de la remissió: quan una paraula no està definida i ens remet a una altra, hem d'entendre-la com a secundària; i la paraula a la qual ens remet, que inclou la definició completa, és la principal. Per exemple, en el diccionari valencià, mirall ens remetia a espill (que, per tant, era la forma principal en valencià) mentre que en l'Optimot és just al contrari. Si voleu saber quina és la forma principal en valencià podeu recórrer al Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (encara que no és gens sistemàtic en esta qüestió) o bé al diccionari que s'inclou dins del programa Salt de la Generalitat (que és el mateix que el que ha desaparegut d'Internet).

Si encara no teniu clar algun dels aspectes que hem explicat en esta entrada, hem trobat este vídeo que il·lustra d'una manera molt clara com funciona este metacercador. Esperem que vos resulte útil.

Coneixíeu l'Optimot? Creieu que és un recurs útil per a aquells que usem el valencià? Optimot encara inclou altres recursos que no hem comentat en esta entrada; vos aninem a fer una ullada i comprovar totes les utilitats que té per als usuaris de la llengua.

Curs en línia: «L’accentuació gràfica»

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Mon, 10 Oct 2011 08:28:00 +0000

A continuació, vos oferim la segona lliçó del nostre curs en línia, que esta vegada se centra en les regles generals d'accentuació gràfica en valencià. Vos recordem que el curs està enfocat a aprenents de nivell mitjà (és a dir, un C1 dins del sistema de classificació europeu) encara que hem procurat fer explicacions planeres perquè tothom en puga seguir el fil. Si teniu cap dubte o cap comentari, vos animem a fer-nos-els arribar per mitjà dels comentaris de l'entrada: amb la vostra ajuda podrem adaptar-nos millor als vostres interessos i a les vostres necessitats.

Només ens queda recordar-vos que podeu seguir el conjunt de les lliçons que anem publicant a l'etiqueta «Curs en línia». Si no ho heu fet ja, vos recomanem que feu una ullada a la primera lliçó, «La síl·laba en valencià», ja que vos ajudarà a seguir millor algunes qüestions de l'accentuació.

Lliçó 1: La síl·laba en valencià

Recull de notícies de la setmana: documentals, presentacions, Sanchis Guarner i més

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Fri, 07 Oct 2011 10:24:00 +0000

Continuen els homenatges a la figura de Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement. A més de l'entrada que li vam dedicar en este blog fa unes setmanes, l'Ajuntament de Paterna ha decidit atorgar-li, a títol pòstum, la Distinció al Mèrit Lingüístic que es concedeix amb motiu de la celebració del 9 d'Octubre. Normalment, la distinció es lliura a persones que han destacat en la defensa, la promoció i l'ús del valencià i que estan vinculades a Paterna. Tot i això, enguany l'ajuntament ha volgut fer una excepció amb la figura del gran filòleg valencià, atés que les seues aportacions van posar els fonaments imprescindibles perquè la lingüística valenciana evolucionara dins dels criteris científics en què es mou en l'actualitat. El Ple extraordinari del 9 d'Octubre tindrà lloc dissabte a les 20 h.

També per la proximitat de la diada dels valencians, Televisió de Catalunya presenta el documental Una llengua que camina. L'obra pretén fer una radiografia de l'estat de salut del valencià a través de les reflexions i el seguiment de la vida quotidiana de cinc persones d'àmbits diferents que viuen distribuïts per tota la geografia valenciana. Este documental és una producció del portal de notícies Vilaweb, en col·laboració amb Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l'Institut Català de les Indústries Culturals. Si hi esteu interessats, el podreu veure en diverses emissions al llarg del cap de setmana: divendres 7 d'octubre a les 23.45 h per TV3 Inter-nacional, la matinada de divendres a dissabte a les 00.06 h per Canal 33 i a les 5.30 h per TV3 Internacional, i, finalment, el dilluns 10 a les 11.55 h per Canal 33. I si la vostra plataforma de televisió digital no vos permet veure estos canals, no patiu: el podreu trobar ben prompte en la secció de vídeos del programa El documental.

El dijous 6 d'octubre, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va presentar el Llibre d'estil per als mitjans audiovisuals en valencià, que és el resultat de les demandes que el sector féu a l'AVL durant les jornades que la institució va organitzar els anys 2007 i 2008. L'obra s'estructura en quatre grans apartats (marc lingüístic, elocució i pronunciació, morfosintaxi i lèxic) més una sèrie de documents annexos. Amb esta publicació, la institució pretén orientar els professionals del sector en l'ús d'uns criteris lingüístics més homogenis. De moment, el Llibre d'estil no es pot consultar en línia, però esperem que siga possible en poc de temps, de la mateixa manera que es va fer amb el Manual de documentació admnistrativa, primer títol la col·lecció «Manuals» de la institució normativa.

Ferran Isabel, a través de la llista de distribució Infozèfir, ens informa que el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València –en col·laboració amb la resta d'universitats valencianes– acaba de publicar la Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima gramàtica. Com es pot deduir pel títol, es tracta d'un manual que vol ensenyar la llengua de la manera més planera possible, reduint al màxim la terminologia i les explicacions excessivament tècniques perquè resulte més accessible al públic no especialitzat. En este sentit, han donat molta importància als exemples i a la presentació visual dels problemes lingüístics. La Gramàtica zero s'adreça sobretot al personal universitari i als estudiants, i ha tingut un èxit tan notable que ja se n'ha fet una segona impressió, atés que la primera es va exhaurir en pocs dies.

I acabem el nostre repàs a l'actualitat amb una notícia que va sorgir la setmana passada i que ha generat molta polèmica. El Grupo Planeta, en nom propi i de la Real Academia Española (RAE), va enviar un correu a Ricardo Soca –autor del portal web elcastellano.org– en què l'acusava d'estar violant lleis espanyoles per enllaçar continguts de l'avançament de la 23a edició del diccionari de la RAE i li exigia que els retirara. El mateix Ricardo Soca donava la notícia i l'allau de reaccions i comentaris no tardà gens a arribar. Si hi esteu interessats, vos recomanem que visiteu esta extensa entrada del blog Addenda & Corrigenda on trobareu una gran quantitat d'enllaços relacionats amb la notícia organitzats temàticament. A Paterna en valencià lamentem profundament esta situació alhora que ens felicitem per l'actitud constructiva i oberta que mantenen –esperem que per sempre– les nostres institucions normatives: no seria concebible que en el context de globalització que amenaça les llengües minoritzades es donara prioritat als interessos econòmics de determinats grups per damunt de les necessitats dels usuaris, com està passant amb la RAE i el castellà.

Heu trobat a faltar alguna notícia? Vos animem a completar els nostre recull a través de comentaris a l'entrada, i si hi poseu els enllaços a les fonts, millor.

Curs en línia: «La síl·laba en valencià»

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Tue, 04 Oct 2011 11:52:00 +0000

A Paterna en valencià acabem d'encetar un projecte que consisteix en la creació d'un curs de valencià en línia de nivell mitjà. La idea és crear lliçons sobre aspectes lingüístics concrets sota el format de presentacions (és a dir, powerpoints). A mesura que el projecte avance, organitzarem totes les lliçons en una pàgina web –encara no està disponible– i hi inclourem exercicis que permeten posar en pràctica els coneixements teòrics i assimilar millor els continguts.

Els destinataris del curs són totes aquelles persones interessades a presentar-se als exàmens oficials de la Junta Qualificadora, però també qualsevol persona que vulga aprendre valencià a nivell formal, independentment d'exàmens i de titulacions.

De moment no tenim cap calendari per a la creació i la publicació dels continguts ni de la pàgina del curs, ja que és un projecte que anem fent en el poc de temps que ens deixen la resta d'obligacions; per això anirem penjant les novetats i les lliçons que anem creant en este blog. Si hi esteu interessats, organitzarem totes les entrades relacionades amb el projecte sota l'etiqueta «Curs en línia», que podreu trobar a partir d'ara en la llista d'etiquetes, al final de la columna dreta. Igualment, si algú té una certa urgència per consultar recursos d'autoaprenentatge en línia, vos recomanem que visiteu els enllaços de «Aprén valencià en línia» (també en la columna de la dreta) o el nostre compte de Diigo, on trobareu una llista de recursos més exhaustiva.

Això és tot, de moment. Vos deixem la primera presentació sobre la separació sil·làbica en valencià, un dels continguts més bàsics però que té una influència molt notable en aspectes com l'accentuació, l'ús de la dièresi i la partició de paraules a final de línia. Esperem que vos resulte útil.

Trau la llengua, el programa de Canal 9 sobre el valencià

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Sat, 24 Sep 2011 08:36:00 +0000

Des del mes de maig d'enguany, la televisió pública valenciana ofereix en la graella un programa interessantíssim. Parlem de Trau la llengua (diumenges, 21.45 h, i a qualsevol hora en la pàgina web), que és la versió valenciana de El caçador de paraules, que va emetre TV3 fa uns anys. El presentador, el suecà Eugeni Alemany, visita cada setmana diversos pobles valencians a la recerca d'expressions populars relacionades amb un tema concret. En els 11 programes que s'han emés, s'hi han tractat qüestions com l'oratge, els jocs populars, les begudes, la música, l'amor, el foc o les llegendes, entre d'altres.

Engeni Alemany presenta 'Trau la llengua'

El programa presenta una sèrie de seccions fixes. La part principal es basa en entrevistes o xarrades disteses amb persones relacionades amb el tema que es tracta, les quals presenten una sèrie de paraules i d'expressions singulars pròpies d'eixe àmbit. A banda d'això, també hi podem trobar altres apartats: «Què vol dir?» ens presenta l'etimologia i l'evolució d'algunes paraules; «UVItuari» ens mostra paraules genuïnes en desús o ja desaparegudes; «Paraula fantasma» ens explica paraules que no apareixen als diccionaris però que són vives; el «Travallengua» de Pep Botifarra posa a prova la nostra agilitat verbal; «D'on són?» ens proposa endevinar de quin poble són les persones que apareixen parlant entre tres opcions que hi ha per triar. A més d'això, el fet que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua col·labore en el projecte és una garantia de qualitat i de veracitat de les explicacions.

Finalment, vos recomanem que feu una visita al compte de Facebook de Trau la llengua, que ja té vora 2.000 seguidors, i en el qual els espectadors podem aportar els nostres coneixements lingüístics sobre el tema que es proposa. Al final del programa, Eugeni Alemany comenta les aportacions més interessants de l'audiència de cada setmana.

Però molt millor que explicar-ho, és veure-ho. Vos deixem el vídeo del primer Trau la llengua i este enllaç a Caçador de paraules: València i les falles. Aprofitem per a convidar-vos a visitar les seccions de «A la carta» de Canal 9 i TV3, que podeu trobar en els enllaços de la columna de la dreta d'este blog, en la secció «Mitjans de comunicació». Esperem que vos agrade!

Trau la llengua - 1 from V d Cab on Vimeo.

Recull de notícies de la setmana: Sanchis Guarner, concurs d'idees, Softcatalà i Termcat

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Fri, 16 Sep 2011 17:07:00 +0000

La setmana passada acabava amb la notícia de l’homenatge a Sanchis Guarner per part de la Universitat de València, del qual es van fer ressò El Punt i L’Informatiu, entre d’altres. A Paterna en valencià també li vam retre el nostre particular homenatge per mitjà d’una entrada en el blog. Lamentablement, alguns van voler dir la seua en forma d’acte vandàlic contra la placa commemorativa de l’efemèride en la Facultat de Filologia, el qual ja ha rebut la condemna de diverses institucions com el Consell Valencià de Cultura o la mateixa Universitat de València.

Fora d'això, el company Miquel Boronat ens informava a través del blog de la CDLPV sobre la convocatòria del I Concurs d’idees per a fomentar l’ús del valencià, convocat per la associació valenciana Tirant lo Blanc, que celebra enguany el seu vinté aniversari. El premi està dotat amb 3.000 euros i podeu presentar els vostres projectes fins al 8 d’octubre d’enguany. Podeu consultar les bases en este enllaç.

Per la seua banda, Softcatalà va anunciar que està disponible l'aplicació del seu traductor automàtic per a telèfons mòbils, més concretament, disposen de versions per a iPhone, Nokia N900 i dispositius amb Android. Este traductor es basa en la tecnologia d'Apertium (dissenyat pel Grup Traduscens de la Universitat d'Alacant) i ofereix la possibilitat de traduir entre una gran quantitat de llengües: català, castellà, anglés, francés i portugués. A més, tant la versió web com la versió per a mòbils permeten traduir a les formes valencianes quan la llengua d'origen és el castellà.

Acabem el nostre repàs amb una novetat interessant. Des de fa uns dies, Termcat ofereix el servei «PDF a la carta» dins de l'apartat de Terminologia Oberta, gràcies al qual es poden crear llistes personalitzades de fitxes terminològiques: l'usuari pot seleccionar les fitxes dels camps temàtics que li interessen i, en acabant, triar la informació que vol que s'incloga en el PDF (equivalents en altres llengües, definicions, categories gramaticals, etcètera). Ara bé, este servei només està disponible per a usuaris registrats; si no ho sou, podeu fer-ho en este enllaç.

S'obri el segon període de matriculació per als exàmens de la JQCV

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Thu, 15 Sep 2011 10:30:00 +0000

Comença el segon període de matriculació per als exàmens de la JQCV, del 15 al 30 de setembre. Podeu passar per l'Oficina del Valencià de l'Ajuntament de Paterna, a l'edifici del Palau (plaça de l'Enginyer Castells, núm. 1, al soterrani) a demanar informació i arreplegar les instàncies pertinents. Com sempre, podeu optar pels nivells següents: coneixements orals (A2), elemental (B1), mitjà (C1) i superior (C2), a més dels llenguatges específics de mitjans de comunicació, llenguatge administratiu (estos dos, si ja teniu el grau mitjà) i correcció de textos (si teniu el superior).

Enguany, el decret de convocatòria de les proves presenta algunes novetats que vos comentem tot seguit.

Dos fases d'exàmens per al grau mitjà i el superior. En la primera fase, els aspirants s'examinen de les àrees 1 i 2, que inclouen tota la part de tipus de test: deu preguntes de comprensió escrita sobre el text proposat i la resta –60 per al mitjà i 80 per al superior– de la part d'estructures lingüístiques que inclou ortografia, lèxic i morfosintaxi. Els aspirants que hagen aprovat la primera fase, passen a la segona, que consisteix en la prova d'expressió escrita (una redacció de 200 paraules per al mitjà i de 300 per al superior, i un dictat) i la prova d'expressió oral.
Manteniment de les notes de la primera convocatòria. Els aspirants que van aprovar la primera fase en la primera convocatòria però que van suspendre la segona, només s'han d'examinar de la segona fase en la convocatòria de novembre. Això sí, si esta vegada tampoc ho aconsegueixen, hauran de tornar a examinar-se de tot les fases l'any que ve.
Descompte per la tramitació telemàtica. El preu de les taxes és de 12 euros per al grau de coneixements orals i l'elemental, i de 15 euros per a la resta de graus (mitjà, superior, mitjans de comunicació, llenguatge administratiu i correcció de textos). Tot i això, si completeu el procés d'inscripció de manera totalment telemàtica (incloent-hi el pagament de les taxes) tindreu una bonificació del 10%, és a dir, 10,80 euros en el primer cas, i 13,50 en el segon.

Si voleu ampliar la informació, vos recomanem que visiteu la pàgina web de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià; també podeu ampliar la imatge següent, on trobareu les dates d'examen, els horaris, el preu de les taxes i els centres on vos podeu examinar.

Punxeu sobre la imatge per a ampliar-la

Homenatge a Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Sun, 11 Sep 2011 18:26:00 +0000

El divendres 9 de setembre es van complir cent anys del naixement de Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981), una de les figures capdavanteres del valencianisme cultural del segle XX i que té, entre altres mèrits, el de poder ser considerat com el primer filòleg valencià. Crida l'atenció el fet que només la Universitat de València haja volgut destacar l'efemèride amb un homenatge en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, que es completarà amb unes jornades que tindran lloc a les universitats de València el 20 d'octubre, d'Alacant el 24, i Jaume I de Castelló el 26. L'acte, a més de la intervenció de personatges rellevants com Antoni Ferrando (UV i AVL) o el seu fill, Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, va començar amb la projecció d'aquest emotiu vídeo elaborat per la Universitat i que vos deixe tot seguit:

Guarner va dur una vida compromesa amb el seu poble i amb la seua llengua. Entre els seus nombrosos mèrits està el de ser un dels signants de les Normes de Castelló –quan només tenia vint-i-dos anys–, i el de ser el primer catedràtic de valencià de la UV i fundador de l'Institut Interuniversatari de Filologia Valenciana. Però, per damunt de tot, allò que més destaca en la seua trajectòria és el fet d'haver introduït la lingüística valenciana –que fins aleshores es nodria del voluntarisme de determinats sectors socials sense una formació lingüística sòlida– dins del terreny de la filologia i, per tant, de la ciència. Justament, devia ser la solidesa dels seus arguments i de les seues teories que va portar els seus contraopinants a recórrer a l'insult i la irracionalitat per a intentar silenciar la seua veu, situació que va arribar al punt culminant amb l'atemptat frustrat contra ell el 1978, durant l'anomenada Batalla de València.

No abordarem ací la seua extensa producció que abasta tant la lingüística com la història, l'etnografia o la història de la literatura. Només destacarem dos obres especialment rellevants, al nostre parer, encara que per motius distints. Poc després de signar les Normes de Castelló, Guarner va escriure la primera versió de La llengua dels valencians, obra que va patir diverses reedicions sota diversos formats fins que s'edità la versió definitiva als anys 70. El llibre està constituït per una part més apologètica en què defén la necessitat de difondre el model de llengua culte, tant a través de l'ensenyament d'unes bases gramaticals solvents com de la creació literària. L'altre aspecte més destacat és el resum sobre història de la llengua, que va des de les restes del sediment ibèric en la llengua fins a les problemàtiques del segle XX, i en el qual adopta teories ben fonamentades, moltes dels quals no han perdut vigència fins als nostres dies.

Quant a la Gramàtica valenciana, es pot dir que és una conseqüència de la seua percepció de les necessitats de la societat valenciana durant la postguerra respecte de la seua llengua. Les Normes de Castelló, limitades al nivell ortogràfic, no eren la meta, sinó el punt de partida a partir del qual començar a elaborar materials lingüístics nous que ompliren la gran quantitat de buits que hi havia en l'àmbit estrictament valencià. L'obra incorpora una àmplia introducció on tracta qüestions més generals com els conceptes de llengua i dialecte, la literatura culta i la literatura popular i, una altra vegada, un resum d'història de la llengua, cosa que demostra el seu interés per mostrar als valencians el seu passat i els seus orígens, en un sentit ampli. Quant als continguts gramaticals, destaca especialment el tractament de la fonètica –que suposa la primera descripció sistemàtica i científica del sistema fonètic del valencià– tot i que no són gens menyspreables les seues aportacions sobre morfologia i sintaxi, que ocupen la major part del manual.

Acabem el nostre humil homenatge amb una cita del mestre extreta de les conclusions de la primera versió de La llengua dels valencians (1933):

En el penós camí de recobrament nacional, una advertència vullc fer-vos als que l'haveu emprés: no oblideu la imprescindible necessitat d'una voluntària disciplina, d'eixa sotmissió cultural que fa respectar als intel·lectuals que dediquen llur activitat al conreu d'una ciència.

Manuel Sanchis Guarner

Unes nocions bàsiques sobre traducció automàtica

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Wed, 13 Jul 2011 07:52:00 +0000

Un poc d’història

La traducció automàtica és una disciplina de la lingüística computacional que va començar a desenvolupar-se a mitjan dels anys 50 als Estats Units amb l'objectiu de reduir els costos de traducció de les empreses, dels organismes internacionals i dels serveis d'intel·ligència militar. En els inicis, hi havia el convenciment que es podria arribar a traduir quasi qualsevol cosa amb alt grau de qualitat amb este sistema. Tanmateix, els especialistes en la matèria no van tardar a adonar-se de les enormes dificultats que suposava que una màquina poguera sistematitzar satisfactòriament els processos mentals que intervenen en l'ús del llenguatge: un coneixement lingüístic complet de les dos llengües implicades, coneixement enciclopèdic, estratègies comunicatives, mecanismes d'interpretació semàntica... i sentit comú.

Percepció actual de la traducció automàtica

En la societat actual conviuen dos percepcions enfrontades –encara que no són les úniques– sobre la utilitat de les eines de traducció automàtica. En primer lloc, hi ha persones que en tenen una visió mitificada que es manifesta en una confiança quasi cega en estos recursos i creuen que hi podem traduir qualsevol cosa sense haver de preocupar-se pel resultat final. Per altra banda, també trobem el posicionament contrari: hi ha qui creu que estes ferramentes cometen errors ridículs que no faria un humà (per exemple, traduir un nom propi pot tindre efectes desastrossos: Domingo Cabeza Herrerro podria esdevindre Diumenge Cap Ferrer) i que poden llevar tota la credibilitat al text traduït.

Sobre això, cal dir que els dos enfocaments tenen una part de raó. Les eines de traducció automàtica suposen nombrosos avantatges però, lluny de ser infal·libles, cal revisar-ne el contingut per tal d'evitar determinats errors que semblen ridículs als nostres ulls però que una màquina difícilment podrà detectar. Per tant, el més important és conéixer les característiques dels sistemes de traducció automàtica en general i les particularitats del sistema que emprem habitualment.

Avantatges i inconvenients dels sistemes de TA

A continuació, presentem les característiques generals dels sistemes de TA, amb el benentés que, segons l'eina concreta que fem servir, estos trets podrien variar.

Avantatges:

Permet traduir una gran quantitat de text en un temps molt inferior a la traducció humana.
Abareteix els costos de traducció. Normalment, les empreses que recorren a la TA elaboren normes d'estil molt estudiades per a minimitzar els errors de traducció.
Permet traduir textos de moltíssimes llengües: fins i tot en el cas que no tinguem cap noció de la llengua d'origen, podem arribar a fer-nos una idea general del text. En estos casos, hem de pressuposar que el text contindrà errors i inexactituds, encara que no els detectem.
Permet traduir pàgines web de forma quasi instantània.
Hi ha sistemes de TA que ofereixen recursos per a corregir algunes deficiències (per exemple, crear diccionaris personals, o marcar paraules i frases perquè no es traduïsquen).

Inconvenients:

Tria estadística de les formes lèxiques: quan una paraula té dos traduccions o més, el sistema la traduirà per la forma més probable, però no disposa d'elements (o estos són molt limitats) per a discriminar les diverses possibilitats.
Traducció paraula per paraula, la qual cosa implica errors sintàctics i, molt sovint, solucions poc genuïnes en la llengua d'arribada. Estes limitacions afecten la intel·ligibilitat, la fidelitat a l'original, l'estil i la precisió.
No tenen en compte l'efecte que provoca la traducció en el receptor (connotacions, traducció de referents culturals, etcètera).
Els resultats de la traducció automàtica són pitjors com més diferents són les llengües implicades.

Conclusió
Els traductors automàtics són uns recursos molt útils per a traduir textos per a ús personal de llengües que no coneixem i també per a traduir grans volums de text. Tanmateix, les seues limitacions demanen que l'usuari haja de revisar-ne els resultats, especialment si eixe text s'ha de difondre per algun mitjà.

Esperem que esta introducció vos haja resultat útil. En entrades posteriors anirem donant més informació sobre com traure el màxim profit als diversos sistemes de TA i com minimitzar-ne els errors. Vos esperem.

Quina és la vostra opinió sobre els sistemes de TA? Quins traductors automàtics soleu usar?

Com usar el Diccionari multilingüe d’Enciclopèdia Catalana: un recurs senzill i pràctic

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Wed, 06 Jul 2011 18:19:00 +0000

Per a aquells que no conegueu el Diccionari multilingüe del Grup Enciclopèdia Catalana (GREC), ara teniu l'oportunitat de saber-ne un poc més. Es tracta d'un recurs adreçat als escolars (i els pares) i sobretot a qualsevol persona que en un moment determinat haja d'enfrontar-se a un mot o una expressió desconeguts en una de les cinc llengües que arreplega el diccionari, bàsicament el castellà, l'anglés, el francés i l'alemany, a més del català, que funciona com a llengua principal.

A nivell lexicogràfic, presenta algunes «limitacions» que, de fet, no ho són tant si pensem que no és un diccionari adreçat a especialistes, sinó al públic general. Són les següents:

només dóna definicions en català (en les altres llengües simplement dóna la traducció);
no arreplega tots els significats de cada paraula, només els bàsics;
no dóna exemples d'ús en cap de les llengües que arreplega;
la fraseologia també és bàsica.

Com a aspectes positius, cal destacar-ne un que val per molts: la gran quantitat de llengües que arreplega i que relaciona. A això podem afegir que és fàcil d'usar i bastant clar.

Pàgina principal del ‘Diccionari multilingüe’.

Com usem el ‘Diccionari multilingüe’?

Com qualsevol diccionari en línia, primer hem d'introduir la paraula que ens interessa en el camp de cerca. A partir d'ací tenim diverses opcions, que podem agrupar en dos:

Fragment d'una entrada

en català

Si hem introduït un mot en català, simplement polsem intro o cliquem damunt de «català», i accedirem a l'entrada corresponent que inclou: les definicions del terme (amb la informació morfològica corresponent), locucions i fraseologia bàsica, i les equivalències al castellà, l'anglés, el francés i l'alemany (cada llengua correspon a un color perquè siga més fàcil distingir-ne el contingut).

Si el mot que hem introduït correspon a qualsevol de les altres quatre llengües, cal que cliquem damunt de la llengua en qüestió i accedirem a la traducció de cada accepció (descrites en unes poques paraules) que, a més, estan enllaçades a l'entrada en català per si l'usuari vol ampliar la informació. D'esta manera, el diccionari permet trobar els equivalents entre totes les llengües, sempre que es passe per la pàgina principal en català.

Detall del camp de cerca

Dos informacions útils per a acabar. Primera: quan introduïm una paraula que no es troba en la base de dades, apareix una llista de les paraules més properes alfabèticament en el diccionari, de manera que sovint podem trobar el que volem encara que hàgem comés alguna errada introduint el terme. I segona: si no sabeu el significat d'alguna abreviatura, hi ha un enllaç just davall del camp de cerca que vos porta a una pàgina on estan totes explicades. Sovint la informació que aporten les abreviatures és important per a traure tot el suc a un diccionari.

Com que la millor manera d'aprendre és llançar-s'hi, vos animem a visitar el Diccionari multilingüe. Aneu, per exemple, a l'entrada de ull i, a continuació, a oeil (francés) o eye (anglés), i vegeu-ne els resultats.

Coneixíeu el ‘Diccionari multilingüe’? Creieu que vos resultarà útil?

El Col·lectiu Ovidi Montllor lliura els Premis Ovidi 2011 a la música en valencià

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Fri, 01 Jul 2011 16:12:00 +0000

Ahir a la nit va tindre lloc el lliurament dels Premis Ovidi a la música en valencià al Teatre el Micalet. En l'acte també es va presentar tràiler del documental València necessita una cançó (també podeu visitar el seu blog). Els guardonats d'enguany han sigut els següents:

Millor disc de folk: Apa, Cants i cants.
Millor disc de cançó: Raimon, Rellotges d'emocions.
Millor disc de rock: Obrint Pas, Coratge (myspace).
Millor disc de pop: Òscar Briz, L'estiu (myspace).
Millor disc d'electrònica i hip-hop: Orxata Sound System, 2.0.

Millors arranjaments i producció musical: Artaica, Nits cosides.
Millor cançó: Òscar Briz, «Carolina dins d'un pou».

Millor lletra: Obrint Pas, «El país de l'olivera».

Grup revelació: Arrap.
Millor disseny de disc: Carles Pastor, Els ulls de Bob.
Millor videoclip: Autòmats, «Pacte amb Peter Pan».

L'enhorabona a tots els nominats i, sobretot, als guardonats, i moltes gràcies per aportar un poc de normalitat a la nostra llengua.
Vegeu també la notícia a L'Informatiu.

Hi ha algun guardonat que vos haja sorprés positivament? Hi trobeu a faltar algun grup en particular?

Com usar el Diccionari ortogràfic (DOPV) de l’AVL

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Thu, 30 Jun 2011 19:33:00 +0000

Encetem una sèrie d'entrades sobre com cal usar i quina utilitat podem traure dels diversos diccionaris en línia en la nostra llengua. I comencem pel Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (en avant, DOPV), el primer document normatiu elaborat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'any 2006, i que ha rebut crítiques per la seua escassa utilitat.

Tal com diu el títol de l'obra, es tracta d'un diccionari que es limita a donar l'ortografia correcta de les paraules que arreplega i, en principi, també la pronunciació. Quan introduïm una paraula en el camp de cerca, i esta es troba en la base de dades, accedim a l'ortografia de les formes flexionades de la paraula que hem buscat quan es tracta un substantiu o un adjectiu (vegeu l'exemple de la imatge 1) i, en la resta de casos, la forma principal o única (verbs, preposicions, interjeccions, adverbis, etc.). A més d'això, també dóna informació morfològica per mitjà d'abreviatures, si bé no ofereix cap recurs perquè l'usuari que no sàpia què signifiquen puga aprendre-ho. Finalment, en alguns casos, dóna preferència a les formes lèxiques valencianes per davant de les dels altres dialectes (vegeu la imatge 2).

1. Entrada de ‘botiguer’

2. ‘Feina’ remet a ‘faena’, forma prioritària

Quant a la pronunciació de les paraules, l'obra es limita a indicar si les e i les o tòniques són obertes o tancades. I això, sempre que l'usuari s'haja pres la molèstia d'instal·lar-se les fonts fonètiques que vénen en la pàgina d'inici del diccionari, perquè, si no, veurà les tancades com a [é] i [ó], i les obertes com a [É] i [Ó] (vegeu la imatge 3). Per exemple, si algú vol saber si cal fer la h de saharià aspirada o muda, o si cal pronunciar la s de resignar sorda o sonora, no ho podrà aclarir amb este diccionari.

3. O oberta falsa

4. Fonts fonètiques

Resumint: amb el DOPV podem saber únicament com s'escriu una paraula i, en el cas que tinga una e o una o tònica, si cal fer-la oberta o tancada. El diccionari pot resultar útil per a saber com s'escriuen les formes flexionades dels substantius i els adjectius, ja que és l'únic cas en què amplia la informació que la majoria de diccionaris solen donar. Així, per exemple, podem consultar-lo per a saber si el plural de imprés és impresos (vegeu la imatge 5), com hauria de ser tenint en compte que ve del participi de imprimir, o impressos, com altres substantius semblants com accés o ingrés. Tret d'això, hi ha molts altres recursos que ens resultaran més profitosos.

5. Entrada de ‘imprés’

Vos sembla que el ‘Diccionari ortogràfic’ és un recurs útil? L'heu consultat alguna vegada per a resoldre algun dubte?

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua renova la pàgina web

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Tue, 28 Jun 2011 18:38:00 +0000

La pàgina web de l'AVL s'ha llavat la cara i, de pas, s'ha llevat alguna que altra lleganya. Aquells que hagen visitat recentment la web s'hauran adonat de la novetat. A primera vista, crida l'atenció les imatges destacades en la part central que van canviant i mostren les darreres novetats de la institució; ara mateix, s'hi poden trobar els vocabularis de pilota valenciana i economia (el primer es pot descarregar en PDF, no així el segon) i el facsímil de El llibre dels feits de rei en Jaume. També s'agraeix que apareguen destacats en la part dreta de la pàgina principal els documents més importants de la institució: el Diccionari ortogràfic (DOPV), la Gramàtica normativa valenciana (GNV), els vocabularis, el Corpus toponímic valencià (CTV) –que ja es pot consultar en línia!– i el transcriptor fonètic Saó. A la columna de l'esquerra, hi ha els apartats de la web –bàsicament, els mateixos que hi havia en la versió anterior– i més novetats agradables: les seccions «Consultes lingüístiques» i «Valencianitza el teu nom», a més de l'accés al catàleg de la biblioteca i un enllaç per a descarregar el programa Salt.

Pàgina principal de la nova web de l'AVL.

Tot i que en termes generals es pot dir que el canvi de la web és positiu, hi ha alguns aspectes que no acaben d'encaixar o que sembla que, almenys, es podrien millorar. Primer, els materials consultables en línia (el DOPV i el CTV) i els formularis «Consultes lingüístiques» i «Valencianitza el teu nom» no disposen d'un espai propi en la web, sinó que s'obrin en una pàgina que se superposa a la principal sense canviar l'adreça url (si no m'he explicat bé, feu la prova vosaltres mateixos i vos quedarà més clar). Això té com a conseqüència que no és possible enllaçar directament a estos documents i l'única via per accedir-hi és haver de passar per la pàgina principal. Bé, matisem: segur que hi ha maneres d'enllaçar-ho, però no de la manera convencional a què estem acostumats els usuaris que no som experts en programació ni en informàtica en general. Este és el motiu pel qual no posem els enllaços directes a cap dels quatre recursos mencionats. No cal dir que ho farem quan descobrim una manera de fer-ho.

Un altre aspecte que no sembla ben concebut és el de l'apartat de «Vocabularis», que realment porta a l'apartat de publicacions en general, dins del qual s'ha d'anar a buscar els vocabularis, que estan cuidadosament amagats entre les pestanyes del formulari de cerca (amb una presentació poc intuïtiva, a més). Una vegada que l'usuari ha pogut trobar els vocabularis, pot punxar damunt del que li interessa i anirà a una pàgina diferent que li permetrà descarregar-lo en PDF. I algú podria pensar: no haguera sigut més fàcil que l'apartat «Vocabularis» et remetera directament a la llista dels vocabularis, com fa pressuposar equivocadament el nom? O, millor encara, a una base de dades que permetera consultar-ne el contingut sense haver de descarregar PDF pesants i incòmodes de consultar?

Com diuen, de mica en mica s'ompli la pica. Alegrem-nos de poder consultar els nostres dubtes lingüístics, de disposar del Corpus toponímic valencià en línia i que, els usuaris que no ho hagen fet, tinguen un formulari ben visible i clar per a sol·licitar un informe per a valencianitzar-se el nom i els cognoms. Quant als aspectes negatius, potser hi ha raons de pes que justifiquen determinades solucions, però sembla raonable defendre que la institució hauria de facilitar l'accés i la difusió de la informació que elabora, en lloc de posar pedretes, encara que siga sense voler.

Què vos ha semblat la nova pàgina web de l'AVL? Quins recursos creieu que són més interessants?

Diccionarisvalencia.com ja no es pot consultar en línia

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Mon, 27 Jun 2011 10:36:00 +0000

[Nota. Des de fa unes setmanes, es pot tornar a consultar el Diccionari valencià en línia (punxeu damunt de l'enllaç per a visitar-lo). No hem donat la notícia fins ara perquè al principi donava molts problemes per a carregar les pàgines i poc després es tornà a tallar l'accés durant unes setmanes. Finalment, sembla que els problemes s'han resolt i no hi ha res que faça pensar que això pot canviar, almenys a curt termini. Mantenim l'entrada, amb esta nota, perquè expliquem alguns recursos que poden ser igualment útils a qui estiga interessat en el valencià. Si no els coneixeu vos animem a fer-li una ullada. (20/10/11)]

Els usuaris de diccionarisvalencia.es que hagen volgut entrar últimament en la pàgina s'hauran trobat amb una sorpresa desagradable. Des de fa unes setmanes, en lloc del diccionari habitual, apareix un missatge –escrit només en castellà– que avisa als usuaris que Infortelecom Hosting, SL ha tallat l'accés a Trobat (una sèrie de pàgines de la Generalitat que inclouen altres serveis, a més del diccionari) i que els fets s'han denunciat als tribunals de justícia de València. Continua el missatge amb una llista de pàgines que ofereixen un contingut alternatiu a les que s'han perdut.

Tornant al diccionari, cal dir que el fet de no disposar d'un dels pocs recursos estrictament valencians a la Xarxa és una pèrdua ben significativa, i ho és per diversos motius. En primer lloc, perquè era el principal diccionari consultable en línia que donava prioritat a les formes lèxiques valencianes per davant de les dels altres dialectes. A més d'això, incorporava un diccionari bilingüe valencià-castellà i castellà-valencià molt útil i una flexió verbal en castellà i valencià (també amb prioritat de les formes valencianes) molt completa.

Els recursos alternatius que proposa el missatge són els següents:

El programa de traducció automàtica de la Generalitat Salt, que inclou dos dels recursos del diccionari en línia –el diccionari monolingüe i la flexió verbal en valencià i castellà–, però no el diccionari bilingüe valencià-castellà i castellà-valencià. A més, no es pot consultar en línia, sinó que només es pot fer a través del programa, que cal instal·lar en l'ordinador.
El DOPV (Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià) de l'AVL que, com indica el nom, només dóna l'ortografia i la pronunciació de les paraules, però no aporta definicions, ni informació morfològica, ni exemples, ni fraseologia, etc.
El Diccionari català-valencià-balear, que no és un diccionari prescriptiu sinó descriptiu, és a dir, descriu els usos i les formes documentades en els diversos dialectes, amb independència de si són considerades correctes per les institucions normatives.
El traductor automàtic Internostrum, de la Universitat d'Alacant.

En esta llista trobem a faltar l'Optimot que és, probablement, el recurs més complet en la nostra llengua ja que incorpora: el Diccionari de la llengua catalana, el Diccionari castellà-català i català castellà del Grup Enciclopèdia Catalana, els diccionaris del Termcat (sobre terminologia), les fitxes de l'Optimot (sobre dubtes lingüístics habituals), entre d'altres. Una bona manera d'obtindre unes prestacions equiparables a les de diccionarisvalencia.com seria usar regularment l'Optimot i recórrer al diccionari del programa Salt quan tinguem algun dubte sobre quina hauria de ser la forma prioritària en valencià.

Per altra banda, caldria preguntar-se per quin motiu Infortelecom Hosting, SL ha tallat l'accés als diversos dominis de Trobat i si l'Administració autonòmica trobarà una solució al problema sense haver d'esperar a una resolució judicial. En qualsevol cas, desitgem que tot se solucione com més prompte millor.

Sobre el topònim Paterna

noreply@blogger.com (Ramon Gimeno) — Sat, 25 Jun 2011 10:07:00 +0000

Hui encetem este blog i hem cregut que la millor manera de fer-ho era amb una breu ressenya sobre el topònim que dóna nom a la nostra ciutat.

El nom de Paterna es documenta per primera vegada, amb esta mateixa forma, en el Llibre del repartiment, en la donació que el rei Jaume I féu a Artal de Luna, l'1 d'agost del 1237. La Crònica del mateix rei també l'arreplega.

Sobre l'etimologia del topònim, Joan Coromines apunta que ve del llatí paternus -a (‘relatiu al pare’), que ha mantingut la t intervocàlica d'acord amb la fonètica mossàrab, en lloc de sonoritzar en d. Sanchis Guarner és de la mateixa opinió i en l'obra El mozárabe peninsular inclou Paterna entre els topònims mossàrabs. La t podria ser també una reminiscència àrab, atés que l'arabista Carme Barceló cita bat arna i qaríya bat arna (‘alqueria de Paterna’) al referir-se al nostre topònim. Coromines arreplega els noms Alpatarní i Albatarní, on apareix la t intervocàlica, en noms arabitzats a partir del topònim de la nostra vila.

Quant a la fonètica, Paterna, d'acord amb les normes de la nostra llengua, presenta la e oberta pròpia de la terminació (eterna, moderna, etc.)

El gentilici ‘paterner’

El gentilici corresponent al nostre topònim és paterner-paternera, forma popular usada al municipi, i és la forma que recullen la Gramàtica Valenciana de Manuel Sanchis Guarner (1950), el Diccionari català-valencià-balear, la Gran enciclopedia de la Región Valenciana (1977), el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor (1985), el Diccionari valencià de la Generalitat Valenciana (1995) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.