Poesies - Guillem A. Tell Lafont

Escolta les poesies

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Mon, 16 Jul 2007 08:54:08 PDT

L'ALBADA DELS GATS

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 30 Nov 2008 04:54:22 PST

(Pàgina 31)(Premi en les festes celebrades per en Pere Romeu als IV gats l'any 1899)L'indolent animal se suffit comme un monde. A.RuffinA l'hora que el Sol post, a l'acabar la feina,l'obrer surt al portal, arreconant son eina,quan tornen al redai feixugues les remadesi sonen d'oració les lentes campanades,els gats s'han despertat. Mig somniosos miren,deixen la llar de foc

Portada

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 01:17:01 PST

AvisosAvisos6 de març del 2005Ara es poden escoltar moltes de les poesies, en format MP3, gràcies a la col·laboració de Loquendo Vocal Technology and Services. Només cal clicar a sobre del títol de la poesia.També es possible suscriure's al llibre, com a podcast, i baixar tots els arxius MP3 en un arxiu comprimit (29,1Mb).febrer 2005Ja es poden pujar els textos directament per correu a la pàgina

LA MORT DE LA NINA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Mon, 21 Nov 2005 15:23:33 PST

(Aquesta poesia encara no té versió àudio, mp3) Passer mortuus est meae puellae I AQUEIX matí s?ha mort la rossa nina. Son cos és mig trencat, son cap a miques. El metge, un criat vell, qui la visita, veient-la en tal estat la desahucia. La cola no hi val res per afegir-la. La sang, que és de segó, per terra llisca. El gat amb ulls

EL PER QUÈ D'AQUESTA SEGONA EDICIÓ

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Mon, 16 Jul 2007 08:59:45 PDT

(Pàgina 7) El nostre amic Oswald Cardona distingit conreador de les lletres catalanes, a qui l'impressor Altés havia confiat la revisió de les quatre ratlles preparades per nosaltres compilant alguns dels judicis que han merescut les poesies del nostre pare, que ara tornem a editar, ha tingut la gentilesa de redactar uns comentaris sobre l'obra poètica que conté aquest llibre, amb un devot

A LA MEVA MULLER I FILLS

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:05:34 PST

(Pàgina 17)PRÒLEG ENDRESSA (*) Molts anys fa que em demaneu que faci imprimir un volum amb les meves poesíes. Jo m'hi he resistit sempre. Mes els anys, si no han afeblit el vostre desig i la vostra insisténcia, ho han fet amb la resistència meva.Ara us he dit que sí. I és que, en realitat, després del molt temps que no he escrit res, en què els meus versos han quedat sense variacions ni

LA SALVE A MONTSERRAT

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:06:43 PST

(Pàgina 19)(Premi de la Viola d'or i argent dels Jocs Florals de Barcelona de 1895)SpesLa sombra puja i vé dels plans. L'onadade fosca, de l'obaga fondalada,va pujant fins als pics de la carena.Ja abriga la planura.Ja els ramells d'olivers són una obscurataca dels camps. Sobre el serrat s'aturaun raig de sol, color de foc, llumenaun moment la muntanya, i vola, vola,com una au, que va a jóc,

PASSA BEATRIU

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:10:06 PST

(Pàg 23)(Flor Natural en el centenari de Dant de 6 de març de 1921)Ogne lingua deven tremando mutaE li occhi no l'ardiscon di guardareDante: "La vita nuova" - XXVIBaixa la testa, que humilitat inclina,potsé' ignorant sa magestat real,passa Beatriu, la bella florentina,vora el riu, que son pas farà immortal.El sol ardent de la suau Toscanapetona l'or de sos sedosos rulls, i davant sa hermosura

L'HIVERN A NÚRIA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:08:50 PST

(Pàgina 26)(Englantina d'or dels Jocs Florals de Barcelona de 1899)O Vierge élue, á fin que tu souriesles bienheureux on fait vibrer les harpes d'orA.Ferdinand HeroldIDel bell estiu l'esplèndida rialla,que als cims de Núria és un somrís apenes,ha finat baix la boira, que davallades dels talls espadats de les carenes.Com tos de tísic que la boira ofega,branda l'Angelus últim la campana;i la fosca

Més...

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 30 Nov 2008 05:12:31 PST

L'Índex continúa aquí a l'esquerra, per què no aconsegueixo que surti tot a la primera pàgina.(Si saps com fer-ho deixa'm un comentari!)

PAÍS DE VANO

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 30 Nov 2008 05:10:36 PST

(Pàgina 34)No te'n recordes ja, Maria?Era en un prat i era a l'estiu.En nostres fronts reia el migdiaa nostres peus lliscava el riu.Deixant suspesa la partidaamb, nostres masses de croquetdespentinàvem l'herba humidadel prat ombriu de trèbol ple.I vora l'aigua, que mai callaamb nostres cors plens d'ilusions,jo t'explicava una rondallatota de flors i papallons.Com d'una rosa les despullesla més

FAULA NOVA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 28 Jan 2007 01:37:49 PST

(Pàgina 36)(Premi d'una escultura d'En Blay l'any 1912 en un certamen d'Olot)LA FORMIGA I LA CIGALAEn els temps que les besties enraonavenuna tarda d'estiu, trista i boirosa,tal volta la darrera,al costat de la blanca carretera,que les fulles, caient, ja encatifaventroba tota plorosala cigala d'estiu, sa vella amiga,l'heroina de les faules: la formiga.Quin plorar, quins sospirs! Ja diu la

DESPAREGUT

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:14:11 PST

(Pàgina 43)(Premi d'una Rosa d'or a Sitges l'any 1897)S'HAN batut com a braus: de la darreracanonada, suspesa, la fumeras'arrossega pels pins com un plomall;i entremig d'una pluja de granadespassen corrent les mules fuetejades emportant-se'n el Krupp màrgens avall.«A defendre el canó» la tropa crida,i al rependre furiosa l'embestidala collada coronen cent fusells;mes l'enemic com tempestat

EN LLOC SAGRAT

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:15:12 PST

(Pàgina 47)(Accèssit en els Jocs Florals de Barcelona de 1897)PenedimentHA mort son germà!» cridala turba perseguint a l'homicidaqui corre pels carrers de la ciutat.Pedres i darts li volen al darrera. Ell segueix sa carrera;ni una pedra, ni un dart, l'han aturat.Ell corre més que tots. Vella, ennegrida,la catedral s'aixeca, ses portes són obertesal trist, encar que sia dolent o malfactor.

NIT

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:16:40 PST

(Pàgina 51)Quan la llum arribi, la visió es fondrà.LA SOMBRASOBRE del meu braç posa el teu ma bella.Brillen els estels en la fosca nit;Que és bonic somniar tanta maravellasota del dosser del fullatge humit!L'herba estén als peus sa tupida alfombra.En l'arbreda fosca, que és hermós d'entrar!Déu an els cors tristos va donar la sombrasens color'ni llum, per poder somniar.Així, aimada meva, l'hora és

ESTELS ERRANTS

noreply@blogger.com (Teresa) — Sun, 06 Mar 2005 00:18:00 PST

(Pàg 53 i 54)La llum fosforescent travessa en un momentl'ampla volta callada. Brillant el blanc estel llampega, creua el celi es fon en la quietud de l'estelada. Es d'alegria el crit, el somrís de la nit,la nit dels cels, que eternament somnia. Es l'etern moviment, la flor del firmament,La nota discordant d'una armonia. Cor meu

LA MORT DE LES FLORS

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:19:35 PST

(Pàg 57)El maig se despedeix. Les ginesteresque dauren les vessants de les muntanyes,els clavells estrellats de les praderes,les campanes penjant de les cabanyes,les flors del camp se van morint colltortes;que el ven de juny, que arriba, les ha mortes.I es van morint... morint amb l'alegriad'aquell dia d'estiu, que els plans arbora,amb l'atmòsfera d'or ensopidora,quan en planes i artiguescanten

EGLOGA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:20:47 PST

(Pàgina 62) Rus et civitas.La fresca font entre l'herbei s'amaga,i fent un got de l'ample mà peluda,el déu banyut l'ardenta set apaga.Les aures diuen sa conversa mudadalt del trespol que verdissam i freixesguarneixen en l'estadadel vell Pan amagadade florida ridorta amb les madeixes.I allà sota la volta de fullatgeel Sàtir s'ensopeix i ja somniaquan desperta'l el pas sobre l'herbatge del déu

OGIVAL

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Mon, 07 Mar 2005 05:31:35 PST

OGIVAL(Pàgina 68)FidesDEL mig d'un mar de cases, sortint com entre onades,antiga, emmorenida dels besos del Mestral,s'aixeca fins els núvols i esquinça les boiradesamb torres i pinacles, l'altiva catedral.A fora el sol destrena, de foc, sa cabellerabatent sos murs de pedra amb llampegueigs de llum;mes sota ses arcades, placenta i riallera,sa força dura, indòmita, s'escampa com el fum.Perquè no

Segueix...

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 30 Nov 2008 05:19:46 PST

L'Índex continúa aquí a l'esquerra, per què no aconsegueixo que surti tot a la primera pàgina.(Si saps com fer-ho deixa'm un comentari!)

VIDA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Wed, 25 May 2005 02:07:54 PDT

(Pàgina 72)Alma MaterILes flors han mort. Les porta el vent.Cantem la mort de llur frescura.Les flors són mortes al torrent:l'aroma dura.El sol és mort rere el serrat.Cantem sa mort rere l'altura.Si el sol és mort i s'ha apagat,la claror dura.Han mort els llavis adorats.Cantem la mort de llur dolçura.Si els llavis jeuen soterrats,el petó dura.Han mort els cors que es van voler.Cantem sa mort i sa

ALBADA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:25:40 PST

(Pàgina 96)La muntanya s'aixeca entrenyinada,com un rostre adormit. De la boirada,que a la nit l'ha coberta,alça el front ple de bromes i es desperta.La boira peresosas'arrossega pels faigs a mitja alturacon lo vel blanc, que allà en la volta obscurade l'església, penjava a la quaresmai en l'obaga verdosa,el torrent allisant la roca blava,canta aquella cançó, que ahir cantava.De sobte, un

ENFILALL

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:27:59 PST

(Amb aquesta colecció, Guillem A. Tell i Lafont (1861-1929), Mestre en Gai Saber, obtingué la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona de 1900.)(Pàgina 113)V SonetsIC L À S S I CDe tanta rosa, que en ton front s'inclina,cauen lliscant les fulles per ta carai neden mortes en la copa clara,on riu del vi la flama purpurina.Un altre bes, un altre bes, Corina,que el temps d'aimar-nos no ha finit

BOIRA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:31:25 PST

(Pàg 136)La boira de les serres descendida,fumeja sobre els pins i els plans amaga.En una densa i blanquinosa obagase va fonent una ciutat dormida.L'oblit amb un abraç adorm la vida,que amb un bes de narcòtic afalaga,i baix la sombra misteriosa i vagael pobre cor de sos pesars s'oblida.Demà, quan lo sol alci la boirada,trobarà molt més verda l'enramadasota eixa boira que en la plana corra,i

ENTERRO

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 06 Mar 2005 00:32:51 PST

(Pàg 144)Es mor la tarda silenciosa i claraen mig dels flams de la rogenca posta,dalt del fossar de l'enasprada costa,una tomba d'un nin oberta encara.El plor amarguíssim nostres ulls amara,que el trist adéu, per sempre més s'acostaal llir caigut de la florida brosta,que té la terra eternament avara.El devassall de flames de l'alturaenrogeix la muntanya i la planura,i abans d'endur-se'n els