Poesies

Escolta les poesies

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Fri, 18 Mar 2005 17:45:00 +0100

A la pàgina de cada poesia, podeu clicar al títol per escoltar-la, si voleu reproduïr-los tots, podeu clicar aquí. Podeu començar amb alguna d'aquestes: El per què d'aquesta segona edició A la seva muller i fills La salve a Montserrat Mes ... Àudios a archive.org: Biblioteques i llibreries on es pot trobar el llibre Síntesi de veu utilitzada Versió del llibre en pdf

Índex

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Thu, 17 Mar 2005 23:29:00 +0100

El per què d'aquesta segona edició 7 A la seva muller i fills 17 Salve a Montserrat 19 Passa Beatriu 23 L'hivern a Núria 26 L'Albada dels gats 31 País de vano 34 Faula nova 36 Desparegut 43 En lloc sagrat 47 Nit 51 Estels errants 53 La mort de les flors 57 Egloga 62 Ogival 64 Vida 72 La mort de la nina 76 Aus emigrants 81 Cançó 84 Camps de fajol 86 La germana del fill pròdig 88 Dijous Sant 92 En

El per què d'aquesta segona edició

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Wed, 16 Mar 2005 15:19:00 +0100

El nostre amic Osvald Cardona distingit conreador de les lletres catalanes, a qui l'impressor Altés havia confiat la revisió de les quatre ratlles preparades per nosaltres compilant alguns dels judicis que han merescut les poesies del nostre pare, que ara tornem a editar, ha tingut la gentilesa de redactar uns comentaris sobre l'obra poètica que conté aquest llibre, amb un devot sentiment

A la seva muller i fills

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 13 Mar 2005 00:20:00 +0100

PRÒLEG ENDRESSA (*) Molts anys fa que em demaneu que faci imprimir un volum amb les meves poesies. Jo m'hi he resistit sempre. Mes els anys, si no han afeblit el vostre desig i la vostra insistència, ho han fet amb la resistència meva. Ara us he dit que sí. I és que, en realitat, després del molt temps que no he escrit res, en què els meus versos han quedat sense variacions ni augments, en

LA SALVE A MONTSERRAT

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Fri, 11 Mar 2005 00:20:00 +0100

Premi de la Viola d'or i argent dels Jocs Florals de Barcelona de 1895 Spes La sombra puja i vé dels plans. L'onada de fosca, de l'obaga fondalada, va pujant fins als pics de la carena. Ja abriga la planura. Ja els ramells d'olivers són una obscura taca dels camps. Sobre el serrat s'atura un raig de sol, color de foc, llumena un moment la muntanya, i vola, vola, com una au, que va a jóc,

PASSA BEATRIU

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Tue, 8 Mar 2005 12:01:00 +0100

Flor Natural en el centenari de Dant de 6 de març de 1921 Ogne lingua deven tremando mutaE li occhi no l'ardiscon di guardareDante: "La vita nuova" - XXVI Baixa la testa, que humilitat inclina, potsé' ignorant sa magestat real, passa Beatriu, la bella florentina, vora el riu, que son pas farà immortal. El sol ardent de la suau Toscana petona l'or de sos sedosos rulls, i davant sa hermosura

L'HIVERN A NÚRIA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 6 Mar 2005 11:05:00 +0100

Englantina d'or dels Jocs Florals de Barcelona de 1899 O Vierge élue, á fin que tu souriesles bienheureux on fait vibrer les harpes d'orA.Ferdinand Herold I Del bell estiu l'esplèndida rialla, que als cims de Núria és un somrís apenes, ha finat baix la boira, que davalla des dels talls espadats de les carenes. Com tos de tísic que la boira ofega, branda l'Angelus últim la campana; i

L'ALBADA DELS GATS

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sat, 5 Mar 2005 08:00:00 +0100

Premi en les festes celebrades per en Pere Romeu als IV gats l'any 1899 L'indolent animal se suffit comme un monde. A.Ruffin A l'hora que el Sol post, a l'acabar la feina, l'obrer surt al portal, arreconant son eina, quan tornen al redai feixugues les remades i sonen d'oració les lentes campanades, els gats s'han despertat. Mig somniosos miren, deixen la llar de foc,

PAÍS DE VANO

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Thu, 3 Mar 2005 07:00:00 +0100

No te'n recordes ja, Maria? Era en un prat i era a l'estiu. En nostres fronts reia el migdia a nostres peus lliscava el riu. Deixant suspesa la partida amb, nostres masses de croquet despentinàvem l'herba humida del prat ombriu de trèbol ple. I vora l'aigua, que mai calla amb nostres cors plens d'ilusions, jo t'explicava una rondalla tota de flors i papallons. Com d'una rosa les despulles la

FAULA NOVA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Mon, 28 Feb 2005 14:48:00 +0100

Premi d'una escultura d'En Blay l'any 1912 en un certamen d'Olot LA FORMIGA I LA CIGALA En els temps que les besties enraonaven una tarda d'estiu, trista i boirosa, tal volta la darrera, al costat de la blanca carretera, que les fulles, caient, ja encatifaven troba tota plorosa la cigala d'estiu, sa vella amiga, l'heroïna de les faules: la formiga. Quin plorar, quins sospirs! Ja diu la

DESPAREGUT

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 27 Feb 2005 08:00:00 +0100

Premi d'una Rosa d'or a Sitges l'any 1897 S'HAN batut com a braus: de la darrera canonada, suspesa, la fumera s'arrossega pels pins com un plomall; i entremig d'una pluja de granades passen corrent les mules fuetejades emportant-se'n el Krupp màrgens avall. «A defendre el canó» la tropa crida, i al rependre furiosa l'embestida la collada coronen cent fusells; mes l'enemic com tempestat

EN LLOC SAGRAT

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Fri, 25 Feb 2005 07:00:00 +0100

Accèssit en els Jocs Florals de Barcelona de 1897 Penediment HA mort son germà!» crida la turba perseguint a l'homicida qui corre pels carrers de la ciutat. Pedres i darts li volen al darrera. Ell segueix sa carrera; ni una pedra, ni un dart, l'han aturat. Ell corre més que tots. Vella, ennegrida, la catedral s'aixeca, ses portes

NIT

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Wed, 23 Feb 2005 06:30:00 +0100

Quan la llum arribi, la visió es fondrà. LA SOMBRA SOBRE del meu braç posa el teu ma bella. Brillen els estels en la fosca nit. Que és bonic somniar tanta maravella sota del dosser del fullatge humit! L'herba estén als peus sa tupida alfombra. En l'arbreda fosca, que és hermós d'entrar! Déu an els cors tristos va donar la sombra sens color'ni llum, per poder somniar. Així, aimada meva,

LA MORT DE LES FLORS

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Mon, 21 Feb 2005 06:00:00 +0100

Nul souvenir des iles blondes ne persiste en l'eau morose qui fui la ville et les toits. André Fontainas El maig se despedeix. Les ginesteres que dauren les vessants de les muntanyes, els clavells estrellats de les praderes, les campanes penjant de les cabanyes, les flors del camp se van morint colltortes; que el ven de juny, que arriba, les ha mortes. I es van morint... morint amb l'alegria

EGLOGA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sat, 19 Feb 2005 05:00:00 +0100

Rus et civitas. La fresca font entre l'herbei s'amaga, i fent un got de l'ample mà peluda, el déu banyut l'ardenta set apaga. Les aures diuen sa conversa muda dalt del trespol que verdissam i freixes guarneixen en l'estada del vell Pan amagada de florida ridorta amb les madeixes. I allà sota la volta de fullatge el Sàtir s'ensopeix i ja somnia quan desperta'l el pas sobre l'herbatge del déu

Agraïments

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Fri, 18 Feb 2005 20:19:00 +0100

Avisos 6 de març del 2005 Ara es poden escoltar moltes de les poesies, en format MP3, gràcies a la col·laboració de Loquendo Vocal Technology and Services. Només cal clicar a sobre del títol de la poesia. També es possible suscriure's al llibre, com a podcast, i baixar tots els arxius MP3 en un arxiu comprimit (29,1Mb). febrer 2005 Ja es poden pujar els textos directament per correu a la

OGIVAL

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Thu, 17 Feb 2005 04:52:00 +0100

Fides DEL mig d'un mar de cases, sortint com entre onades, antiga, emmorenida dels besos del Mestral, s'aixeca fins els núvols i esquinça les boirades amb torres i pinacles, l'altiva catedral. A fora el sol destrena, de foc, sa cabellera batent sos murs de pedra amb llampegueigs de llum; mes sota ses arcades, placenta i riallera, sa força dura, indòmita, s'escampa com el fum. Perquè no torbi

VIDA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Tue, 15 Feb 2005 04:54:00 +0100

Alma Mater I Les flors han mort. Les porta el vent. Cantem la mort de llur frescura. Les flors són mortes al torrent: l'aroma dura. El sol és mort rere el serrat. Cantem sa mort rere l'altura. Si el sol és mort i s'ha apagat, la claror dura. Han mort els llavis adorats. Cantem la mort de llur dolçura. Si els llavis jeuen soterrats, el petó dura. Han mort els cors que es van voler. Cantem

LA MORT DE LA NINA

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Sun, 13 Feb 2005 00:34:00 +0100

(Aquesta poesia encara no té versió àudio, mp3) Passer mortuus est meae puellae I AQUEIX matí s'ha mort la rossa nina. Son cos és mig trencat, son cap a miques. El metge, un criat vell, qui la visita, veient-la en tal estat la desahucia. La cola no hi val res per afegir-la. La sang, que és de segó, per terra llisca. El gat amb ulls estranys Avui la

AUS EMIGRANTS

noreply@blogger.com (Paco Rivière) — Thu, 10 Feb 2005 17:45:00 +0100