Pollistrol Bikers

Port de la Selva - Perafita - Port de la Selva

noreply@blogger.com (pepshicola) — Wed, 07 Jan 2015 18:47:00 +0000

Port de la Selva - Inici

Avui dissabte dia 27, en Marià m’ha proposat de fer una sortida per com diu ell “Cremar els torrons” d’aquest dies. En Joan Carles, està enfeinat a casa i en José Luís lesionat, per la qual cosa només sortim en Marià i jo.

Com que la última vegada (pujada al Puig d’Esquers), jo vaig decidir la ruta, avui ell ha triat, i ha sigut sorpresa fins arribar a Port de la Selva, on m’ha explicat una mica el recorregut

Es tracta de fer una volta relativament curta i no massa exigent. Vol ensenyar-me una ruta per la zona de Port de la Selva pujant fins al Perafita i tornant, amb visita a l'Ermita de sant Baldiri, per el costat del Parc Natural del Cap de Creus.


Roses al fons


De baixada cap a Port de la Selva

Sortim des de el aparcament de la platja de El Port de la Selva, i anem cap a Selva de Mar, just abans d’entrar-hi tranquem cap a l’esquerra dirigint-nos cap al Coll de la Torre, i cap al Puig d’en Grau, tot això per una pista en bon estat i una pendent molt sua, com sap en Marià com m’agraden aquestes sortides!!!), per anar començant a baixar i trobar la carretera de Roses a Cadaqués, concretament a la cruïlla de pujar a El Pení, que agafem per pedalar per un corriol que passa per el Mas Romanyac i cap el Mas Llobatera, un corriol poc tècnic, i apte per a tothom, creuem el Rec de la Llobatera per arribar al Mas i Coll de Perafita, i creuem el trencant de Roses, Port de la Selva i Cadaqués, i pujem per la pista que hi ha a la dreta tot just sortir de la rodona, fins el Mas dels Bufadors, comencem a baixar per pista cap a Port de la Selva, fins arribar a la cruïlla de l’Ermita de Sant Baldiri, on fem alguna foto, i tornem a enfilar el camí fet, per ara sí baixar fins Port de la Selva.

Ermita de Sant Baldiri

En tota la sortida hi ha unes vistes impressionants tant de Port de la Selva, com de Roses, la llàstima és el mal dia que fa i el fred, tot i que això últim no ho és tant, si ens abriguem. És per això que en Marià ens tornarà a portar-hi amb bon temps i quan tots els integrants del grup podem anar-hi.

Us recomano que la feu, us portarà un màxim de tres hores. No és física ni tècnicament massa exigent, pareu-vos a fer fotos, que val la pena. I eviteu dies amb tramuntana, ho passareu molt malament.
Aquest és l'enllaç del recorregut.
Total 27,4 km. i 740 m. de desnivell positiu.

Un altre cop a Puig d’Esquers.

noreply@blogger.com (pepshicola) — Sat, 27 Dec 2014 18:46:00 +0000

Com que aquesta sortida m’agrada molt, intento enganyar als “Pollistrols”, per fer-la de tant en tant, i així d’aquesta manera seguir una tradició que ja quasi passa per se una clàssica: un cop abans d’estiu i un altre abans que ens agafi el fred.

Aquest cop, només hi hem pogut pujar en Marià, que no gosa dir mai que no, i jo, l’instigador de la sortida.

Sortim de Figueres en cotxe, arriben a Vilamaniscle, descarreguem les bicis i comencem a pujar cap a la sortida del poble, la primera pujada que com sempre no hi ha maneres de pujar amb una mica de dignitat, anem molt freds i la primera pujada sempre és molt dura.

Un cop sortim del poble ens dirigim cap al Coll de Closa, seguim per Coll de Quirc, enfilem cap a Coll de la Serra, a partir d’aquí anar baixant cap al Mas de Baix i Mas Guanter, i un altre cop pujar per començar a enfilar el tram més dur la, pujada pròpiament dita al Puig d’Esquer, dura, molt dura, sempre és molt dura, però jo tossut.

Ens costa molt arribar al Coll de Sant Miquel, però la recompensa és que un cop aquí dalt, ja tot s’ha acabat. “Collons”, ja no recordava, que fins a dalt de tot encara tinc que serrar les dents una estona més, però un cop a dalt de tot del Puig, les vistes que hi ha son sort que espectaculars, com que fa una mica de fred, com no podia ser d’una altra manera bufa un vent molest, mengem una mica, fem les fotos de rigor, ens abriguem i anem cap a Vilamaniscle.

Aquest cop baixem per darrera, cap al Coll de tres Camins , passem per sobre del Mas Patiràs, (quina raó que té per pujar a veure’l s’ha de patir), anem baixant cap al Mas Guater , per tornar el mes aviat possible, ja que com havíem quedat en Marià i jo, era una sortida curta i cap a casa d’hora,

El track, és el de sempre, per la qual cosa no el penjaré.

Fins la propera sortida.

Besalú, Beuda, Lliurona

noreply@blogger.com (POLL) — Wed, 19 Mar 2014 18:49:00 +0000

Besalú, Beuda, Lliurona.

El diumenge 2 vam sortir a dos quarts de 8 amb les bicis carregades direcció Besalú. En aquest cop vam ser una barreja de colles; Pollistrols; Transtornats; i Amics del Final Feliç.

A les 8 i 5 minuts i amb una temperatura de 2º, iniciem la ruta en direcció nord cap a Lligordà, per carretera amb una pendent de mitjana del 4% fins arribar al cap de 5 quilometres a Beuda, A partir d’aquí uns petits puja i baixa per camí fins travessar el torrent d’Espinau, per iniciar la pujada de 5 quilometres amb rampes puntuals del 15%, que ens feien treure les primeres gotes de suor; però que el mateix temps ens feien gaudir d’aquells paratges. Un cop al cim de la collada d’Espinau i amb temperatura molt més agradable de 8º, ens vàrem fer la foto plegats, Jose luis, Esteve, Joel, Jordi i en Marià.

Mentre menjàvem alguna cosa parlàvem arribar-se fins a Lliurona, i així va ser desprès d’uns puja i baixa de 4’5 qm i pesant per el costat de la majestuosa alzina del Lladre, arribem al coll de la Creu i posteriorment a l’escola de Lliurona. Ràpidament vàrem tornar a la collada d’Espinau, i agafar un corriol de 2.8 qm una mica pedregós i tècnic que ens obligava a posar el peu el terra més d’un cop, fins arribar al mas de La Coma del Roure i Sant Miquel. A partir d’aquí un llarg descens de 8 qm amb fondejades i vistes dignes de veure , que recreava les vista.
Un cop a baix faltava 7 qm, passant per el mig de boscos i per corriols, tenim l’absort de trobar-te penjat al mig del bosc un esquelet.
Tot continuant amb les petites rampes que ens trobàvem les cames ja començaven a flaquejar , peó al final amb 38 qm i 1090 de desnivell. Arribem a Besalú a fer un merescut refrigeri i comentar la maca ruta assolida.

:=:=:=:=:=:Track:=:=:=:=:=

Figueres - Llançà (Rabo de Toro)

noreply@blogger.com (pepshicola) — Sun, 09 Mar 2014 22:29:00 +0000

Avui per fi i després de dies sense sortir junts , ens trobem a les 8 per fer Figueres- Llançà , amb final feliç , (esmorzar al Bar de l'Estació , una cua de bou )El dia presenta molt bé , sol i a mesura que pedalem puja la temperatura .Sortida direció al Parc de Bombers per arribar a Vilabertran , d'aquí a Peralada , creuant la Muga , amb una mica d'aigua , i a l'arribada ens reben les cigonyes , crec que hi ha mes aquí que a els Aiguamolls de l'Empordà ,Seguim en direcció a Delfià , creuem la carretera asfaltada i per pista arribem a Vilamaniscle , fem una parada a la Font de l'Ou , i direcció a Coll de la Serra , baixem fins a Mas Guanter i accedim per la pista per pujar fins gairebé al peu de Puig d' Esquer, seguim per pista baixant fins a Llançà , directes a l'Estació per agafar el tren de tornada a Figueres .Aprofitem per esmorzar mentre esperem l'arribada del tren .Una bona sortida, sense cap contratemps, i amb els amic , que més es pot demanar?

:=:=:=:=TRACK:=:=:=:=:=:

FIGUERES LLANÇA

noreply@blogger.com (POLL) — Fri, 17 Jan 2014 18:28:00 +0000

Un any més per endavant per afronta nous reptes; 3 membres de pollistrols, Josep , Joan Carles i jo (marià). vàrem començar aquest any nou fen una sortida desde Figueres.

A les 8.15 concentració a una cafeteria per agafar força amb un cafè, tallat, napolità, ensaïmada, etc, etc; i fer la xerrada. A la sortida temps ennuvolat però amb temperatura agradable per ser el segon diumenge de l’any, agafem el camí de St Jaume fins a Vilabertran per empalmar amb el camí de la Muga i desviant-se per agafa el tram de Pirinexus que ens porta tot planejant a Peralada. Allà vàrem veure les cigonyes que s’han establert tot l’any als jardins del Castell.

Passant per el camí de darrera el Golf, arribem a la crta C252 per al cap de 1.5 Qm agafar el camí que ens porta al Mas Hortús i seguidament a St Romà de Delfià i el poble de Delfià. Travessant la crta i en direcció el bosc de la Garriga amb les primeres pujades ens plantem a Vilamaniscle, on ens vàrem treure una mica de roba per afrontar les pujades per fins arribar al Puig Esquer.

Un cop passat el desviament de Llança comencem les pujades fins el agafar el desvio de pujar al Puig, i la temptativa de abandonar i agafar el camí que passa per sota que et porta al Mas Patiràs. Però sempre hi ha que volen aconseguir la fita proposada quan es fa el cafè i la xerrada.

Ens enfilem per les rampes fortes posant el peu a terra varis cops i recuperant les pulsacions fins arribar a dalt. No vam poder gaudir de la vista ja que la boira no deixava veure l’horitzó i ràpidament ens vàrem abrigar per començar el descens cap el coll de Sant Antoni. La baixada còmoda sense preses per la pista principal, deixant els desviaments de l’ermita de Sant Miquel de Colera i Molinàs. A 4 Qm arribem al coll de St Antoni i a la crta N260 que ens porta a Garbet i fen l’últim esforç a Llança amb un plugim molt fluix. Desprès de 39 qm i 725 de desnivell, calia un bon esmorzar, on en van recomanar un lloc per menjar pota i tripa i ronyons al jerez, tot i que la propera menjarem Cua de bou.

Una passejadeta pels aiguamolls

noreply@blogger.com (pepshicola) — Tue, 10 Dec 2013 23:03:00 +0000

Es divendres festiu i sortim a fer una mica de cames per diumenge. En Marià i jo, ja que la resta del grup no pot venir. Sortim aviat -tot i que fa fred, el matí és clar i net de núbols- a 2/4 de 9 de la benzinera de la carretera de Llançâ, així aprofitem el matí i arribem d'hora a casa.
Sortim de Figueres cap a la Depuradora, el Camp Municipal de Vilatenim i Vila-Sacra, d'aquí i per el voral de servei fins a Castello Nou, on agafem el "Pirinexus" en direcció cap a Sant Pere Pescador, pedalem ràpid, ja que el fred és intens, passem per la Yeguada d'en Senillosa, on descobreixo uns paisatges impressionants, i entre pomers encara gelats, i passeres de fusta anem enfilant cap a Sant Pere Pescador. Cap a la desembocadura del Fluvià, per contemplar els canals i la tranquilitat de la platja a la tardor, tan sols alguns pescadors, i pocs. Tornem cap a Sant Pere Pescador i prenem direcció cap a la platja tot seguint el Fluvià i observant les aus que trobem dins del curs del riu, passem per davant del Mas Martinet, que si no recordo malament ès una masia del segle XII, i un cop a la platja anem pedalant fins al Sant Martí d'Empuries, fem unes barretes per arribar fins a Sant Pere una altra vegada i esmorzar. De Sant Martí direcció a Cinc Claus, on ja comença a bufar una mica de Tramuntana, freda peró suau, i que mica en mica ens fa patir més per arribar a casa.
A Sant Pere Pescador esmorzem i tornem per el mateix camí cap a casa.
Peró la tramuntana cada vegada és mes i mes forta i arribar a casa sens fa molt complicat. Peró arribem cansats i contents.
Fins diumenge que pujarem al Puig Neulòs per Roc Colom, la que ens espera!!!!

:=:=:=:=:Track:=:=:=:=

Pujada al Puigmal.

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 26 Oct 2013 15:03:00 +0000

Fa molt de temps que no es fa cap entrada al blog, aixó no vol dir que no fem sortides en bici,
Avui tinc 5 minuts i penjo l'última que vaig fer amb la colla adoptiva, els "Bicitranstornats"
Ens decidim pujar al Puigmal, cim mític de la geografia Gironina de 2910 mts d'alçada.

Sortim de Figueres a les 6:30 del matí en diferents cotxes, i despres d'esmorzar una mica a Ribes de Freser deixem un cotxe al poble per poder, al arribar a Ribes de tornada, pujar a Dorria, el poble d'on comença la ruta.

Uns 20 quilometres de pujada fins el cim ens esperen. Paisatges de boscos i ja cap als 2000 mts els paratges "pelats" de l'alta muntanya. L'alçada i les fortes rampes comencen a fer que la mitja vagi caient.

Al veure per fí el pic en la llunyania, l'alarma del gps que marca pendents superiors al 15% no para de sonar. De cop la pista acaba i dona pas a un corriol fet per els excursionistes que ens miren estranyats al veure 7 personatges en bici entre les roques.

L'última rampa es fa a peu si o si, 500 mts de senda entre roques i 300 de desnivell fins al cim, que son els mes durs de tota la jornada.

Un bon dinar a base de bocates, bombes( de Can LLobet) i moscatell per celebrar l'èxit, i tornada cap a baix direcció a Fontalba. Dos quilometres de baixada extrem, molt tècnica, i amb trams on toca grimpar a peu per una tartera.

Arribem al pàrquing on comença el descens per pista fins Queralbs i d'aquí per carretera fins a Ribes.
Cansats però molts contents de poder aconseguir aquesta fita.

:=:=:=:TRACK;=;=;==;

No estem tan malament!!!

noreply@blogger.com (pepshicola) — Thu, 08 Aug 2013 21:26:00 +0000

En Marià i en Joan Carles

Diumenge passat, en Joan Carles, en Marià i jo Josep ens vam proposar posar a prova les nostres forces, (en José Luis tenia compromís familiar i no va poder acompanyar-nos, però com que ja està en forma, millor, d'haver vingut, ens hagués destrossat a tots).
Quedem d'hora a Albanyà per començar a pedalar a les 2/4 de 8, així aprofitaríem la fresqueta del matí. Sortim del poble en direcció al Càmping el passem i ens desviem cap al Coll de Pincaró. Farem la pujada en sentit contrari al rellotge, ja que l'ascensió és més ràpida, tot i que el pendent és més pronunciat.
Just abans del Coll de Pincaró, continuem per l'esquerra cap al Pla de la Teuleria, aquí podem recuperar-nos una mica, seguim pujant cap al Collet del Ras i pujant, pujant arribem al Coll de Bassegoda.
Gairebé dues hores i mitja d'ascensió per agafar la baixada per la pista cimentada fins a una altra vegada arribar a Albanyà. Esmorzem consistentment al poble, ja que a Can Nou no vam poder fer-ho i cap caseta, que falta gent, l'haver començat aviat fa que abans de les dotze ja estiguem entaulats.

En Marià i jo

La sortida ha servit per veure que Joan Carles ja ha passat el calvari de l'al · lèrgia primaveral, i està una altra vegada fort, En Marià com sempre, va pujant, sense dir res, va empenyent cap amunt, i ara amb el pinyó gran, va de passeig. Jo he tingut feina per seguir-però també he arribat. Tot en ordre i a punt pera la propera sortida. Que tremoli en José Luís. Je, je, je, je ...

Aquest és l'enllaç de la sortida.

"Sortidestrossa" Cantallops - Puig Neulós - Cantallops

noreply@blogger.com (pepshicola) — Sun, 23 Jun 2013 17:50:00 +0000

Bé la intenció era la sortida, però al final s'ha convertit en destrossa, m'explico:

Teniem ganes de sortir en bicicleta i amb José Luís, haviem programat pujar a Puig Neulós, des de Cantallops, sortín de Figueres aviat per començar a pedalar entre les 8 i 2/4 de 9 com a màxim.

Tot perfecte, arribem aviat a Cantallops, descarreguem les bicis, connectem els TwoNav, els pulsómeteos, i a pujar s'ha dit. Comencem a rodar, i just abans de sortir del poble a mà dreta, enllacem amb una pista, que puja suaument fins al dipòsit d'aigua dalt del poble, ens estalviem amb això la primera pujada, que és curta i dura, a partir d'aquí fins els castell de Recasens, no hi ha més que seguir la pista, cada cop se sembla més a una autopista, tota arreglada y sense clots, ara només falta que posin peatge i llestos ...

Un cop hem arribat al Castell, fem unes poques fotos i a seguir pujant, agafem la pista que hi ha just a l'esquerra quan deixem enrere el Castell i anem fins al Coll del Castell, per agafar el camí que puja fins a Puig Neulós pel Roc de Colom, passem el collet del Vent, i just quan estem a punt d'arribar al Coll del Faig, una branca traïdora s'ha creuat en el meu camí i s'ha enrredat en el canvi de darrere i ... Destrossa, la punta que subjecta el canvi amb el bastidor es trenca, acabant aquí la nostra sortida,
Sort de comptar amb un manetes com José Luís, que ràpidament ha tret el tronxacadenes, i baules d'unió i en un moment ha escurçat la cadena, amb la qual cosa hem baixat fins al cotxe, amb una MMR Koans, doble suspensió i Single.

Un cop a baix a Cantallops hem anat al Cafè de la Concòrdia a esmorzar i així fer una mica menys angoixant l'avaria.

En fi, queda pendent per quan la MMR, estigui recuperada i puguem pujar tots junts.

:=:=:Track:=:=: (El que voliem fer)

1ª Etapa Transpirenaica, Llançà - Albanyà

noreply@blogger.com (Unknown) — Fri, 19 Apr 2013 21:16:00 +0000

Comença el bon temps i ens preparem per la temporada betetera.
Per començar a obrir boca els Pollistrols al complert hem fet la primera etapa de la Transpirenaica.
Al principi teniem que fer les dos primeres, però vam decidir pasar el segon dia a Albanyà amb la família i amics, ja que tot era un muntatge per celebrar l'aniversari de Marià, el sènior de la colla.
Despres d'un bon esmorçar a casa de Marià, esperem l'hora per agafar el tren que es porta a Llança amb les nostres bicis.

Agafem un bon dia amb Sol i sense vent, i a la primera pujada ja ens sobra tot!!!
Veure tot l'Empordà en primavera es un espectacle, i despres les pluges d'aquestes setmanes encara mes, ja que els verds i flors emplenen la foscor dels paisatges cremats de la nostra terra.
Parem a esmorzar a Espolla i continuem ruta fins a Agullana, on tornem a fer temps prenent un refrigeri.

Cap a les 6 de la tarda hem quedat per arribar a Can Mas d'Albanya, on ens esperen els familiars i amics per donar-li la sorpresa al nostre company, i com anem molt be de temps ens busquem mil i unes excuses per trigar tot el possible.
Arribem triomfalment despres de fer l'ultima parada a Sant Llorenç de la Muga.
Sopar de gala amb productes de la terra i a dormir, que al dia següent teniem jornada de trekking per la zona i festa que va durar fins ben passada la tarda on vam comprovar que tenim mes traça anant en bici que cantar al Karaoke.
Dos jornades memorables, on el temps, la companyia i l'entorn van ser in-millorables.
No deixeu de visitar la zona i si podeu passar la nit a Can Mas no us en penedireu, ja que ens van tractar com Reis.

:=:=:=:=Track:=:=:=:=:

Pujada a Sant Pere de Rodes

noreply@blogger.com (pepshicola) — Sun, 10 Mar 2013 22:41:00 +0000

Peugeot Anjou

Specialized + Peugeot

Després de molts dies d'inactivitat, Joan Carles i jo, aprofitant que he rescatatla meva Peugeot Anjou (bicicleta especialment preparada per fer cicloturisme, una pràctica molt comuna abans del boom de la Muntanya, aquesta en concret porta uns desenvolupaments específics, parafangs, suports per bosses, llum, doble maneta de fre, etc, etc,) de l'oblit, ens hem enganyat l'un a l'altre i hem quedat per pujar a Sant Pere de Rodes, des de Vilajuïga,
Quedem a les 8 del matí a Vilajuïga, per poder pujar sense presses i poder arribar aviat a casa, jo a les 12 tinc partit de futbol, bé jo no, el meu fill petit.
Total que entre una cosa i l'altra i el cafè, sortim a les 08:30. Comencem rodant còmodament, de fet els 8 kilómeteos fins al cim es fan seguint la carretera asfaltada, i fora d'algun tram puntual no és excessivament dura.
Amb tot ens plantem en una hora al Monestir de Sant Pere, i amb molt bon dia, precioses vistes, una mica de calor, en fi un dia excel · lent. Aprofitem per fer unes fotos i contemplar la bellesa de les nostres muntures (una Specialized, i la ja esmentada Peugeot.
La baixada, pel mateix lloc es fa un sospir, en menys de 15 minuts estem al poble de Vilajuïga fent el cafè, i comentant la "gesta" entre nosaltres, i un veí del poble que tenia moltes ganes de parlar.
En resum, per a mi que fa molt de temps de no pujo a una bicicleta de carretera, tota una experiència diferent de la BTT, m'ha agradat molt i el que està clar és que repetiré.

Vistes des de SAnt PEre de Rodes

Sant Pere de Rodes


Altura

Si cliqueu aquí veureu el track

Pujada al Turó de l'Home

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 02 Feb 2013 15:54:00 +0000

Ja fa un parell de setmanes que vam fer la sortida, però veient que la resta de companys no tenen moltes ganes de escriure, jo tampoc ehh..., vaig a fer la crònica sui generis de com va ser la sortida.

Sortim d'Arbúcies després d'un bon esmorçar al poble.
Els 22 km de pujada fins el Turó ens esperen, però la ascensió es fàcil i suau, i els paisatges de fagedes i pinedes ens fan la ruta molt amena. Els últims 5 km son els pitjors per l'inclinació i la quantitat de pedra solta que hi ha, a part de les fulles i branques que s'han depositat al camí.

Arribem al cim, on el vent gèlid ens fa fer la foto de rigor i ràpidament començar el descens.
Els primers 6 km son per l'altra vesant de per on hem pujat i per asfalt. Tornem a circular per pista i corriols mes estrets que els de pujada i de vegades bastat tècnics Molt divertits però amb cura de no fer-nos mal, ja que la quantitat de fulles al terra no ens deixen veure el forats pedres i branques amagades a sota.
Cansats i morts de gana arribem a Arbúcies, on dinem gaudint d'unes birres del Montseny i fent petar la xerrada del transcurs de la jornada i pensant a la propera.

:=:=:=:=:=:=:=:TRACK:=:=:=:=:=:

La Dama de la Garrotxa.

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 14 Oct 2012 16:56:00 +0000

La Dama de la Garrotxa.

Un diumenge més, sembla que les bicicletes tornen a sortir. Aquest cop hem quedat en Jose Luis i jo (Marià). Amb una mica de retard sobre el previst de la sortida les 7.10.. he passat a buscar en Jose i ens hem dirigit cap a Les Planes de Hostoles, per canviar una mica dels paratges de l’Empordà.

A les 8.15 comencem a pedalar amb una temperatura molt agradable de 16º. En general el promig del desnivell de la pujada no es alt, però hi ha trams que les pendents son fortes i castigant a les cames.

Començar ha estat el més fàcil, 5 quilometres per carretera no transitada amb pujades suaus, visitant el poble de Les Encies, al cap de poc ja hem agafat el camí, amb les típics trossos de Llosses de pedra de la zona, desprès d’una curta baixada per el mig de boscos d’alzines, avellanes i boixos, hem arribat a Sant Aniol de Finestres.

Continuem amb una mica de relaxació planejant i gaudint de les masies de la zona, per començar unes fortes pujades “emporlanades”. Al cap de dos quilometres d’esforç, ens plantegem fer una parada a St Miquel; jo hem notava tocat i tan sols portàvem 14 qm i 500 m acumulats; vam menjar una poma per continuar pujant i visitant l’ermita de Sta Maria i seguir sense tanta pendent fins arribar a la Dama de la Garrotxa i poblat Ibèric.

Mentre visitàvem i fotografiàvem, vaig tindré que menjar una “barreta energètica” les meves cames no responien a lo que es habitual. Seguint fen camí passant per el costat del castell de Finestres, i continuar per un corriol molt maco al mig d’una gran fageda, amb arbres de 30 m (+ ó -) d’alçada, on les fulles començaven a caure que marcava el començament de l’hivern.

Vàrem arribar a la collada d’en Grau i teníem que fer un petit descens per encara l’ultima pujada de cinc quilometres, per veure St Joan i altres coses, però jo estava “petat” per el que vaig convenceré en Jose d’agafar un camí que ens portava directament al cotxe, cosa que va ser encertada, per completar aquesta volta amb el resta de companys.

No va ser el meu dia físicament, però d’en Jose tampoc, dons va perdrà l’estoig d’eines, la qual cosa vol dir que hi hem de tornar i millorar l’excursió.

Total 38 qm amb 950 metres de desnivell amb un promig de temperatura de 22º.
La temporada d’hivern comença i encara queden rutes, voltes i excursions per fer.

Salut i fins aviat.

:=:=:=: Track :=:=:=:=

Lliurona

noreply@blogger.com (POLL) — Wed, 26 Sep 2012 19:11:00 +0000

Afegim al nostre blog una nova volta, que serà molt tradicional en els dies de pluja, quan els camins estiguin enfangats i no vulguem embruti les bicicletes; de 46 quilometres i 830 m de desnivell. Després de sortí de Terrades passant per St Llorens de la Muga i arribar a Albanyà tot asfaltat i amb les cames escalfades, comencem la tradicional pujada cap a Bassagoda i Lliurona.

Amb la comoditat d’esta tot el camí “emporlanat”, al cap de 21 quilometres passem per l’encreuament de Can Nou. Allà la cosa ja suavitza i cap d’uns quilometres arribem al pla d’Aguiles per fer una paradeta, per menjar una fruita i contemplar paratge . Un cop a Lliurona fem unes fotos i visitem El Carig.

Comencem el descens per el costat del Tossal del Bou. Baixan trobem Els Planells per continuar uns 8 quilometres fins trobar la carretera que puja a la Mare de Deu del Mont, i que ens portar al final de la volta a Cabanelles.

Volta circular Espolla - Requesens - Cantallops - Espolla

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 18 Sep 2012 08:51:00 +0000

Sortim passats els 2/4 de 8 d'Espolla, comencem de seguida la pujada sortejant en les pedres e intentant no caure amb la sorra acumulada als camins. En poca estona ja veiem el Castell de Requesens per la part Est.

Ens apropem i continuant el track fixat pugem fins el replà del castell pes fer una parada tècnica i refer-nos de l'esforç i una petita caiguda d'en Joan Carles. Continuem per un corriol que puja i torna a baixar per sortir a la pista principal cam a la Cantina, tenim que travessar un rierol i una petita resclosa, per sort no hi molta aigua.

Pujada sense parar fins l'avió estavellat i continuem una mica mes per enllaçar el camí de baixada cap a Cantallops. La primera part del camí ha sigut oberta, i ja no tenim que fer un camp a traves fins trobar la pista de baixada, la resta de pista amb molta inclinació i revirada, que no deixa agafar velocitat i a part tindre que saltar o esquivar la pedra solta.
Refrigeri a Cantallops i continuem per un tram d'asfalt fins agafar un altra pista que es porta a Vilartolí i per corriols i pistes i en un moment ens plantem a Espolla.
Força calor però suportable, a part una sortida agradable amb retrobament de camins que feia molt que no hi passava i altres que em descobert avui per primera vegada.

:=:=: Track :=:=:=

Pedals dels Ports de Tortosa - Beseit

noreply@blogger.com (Unknown) — Wed, 22 Aug 2012 18:17:00 +0000

Dia 1, Beceite – Vallibona. 56km i 1550mts+

Després de una nit de descans i d’un esmorzar encara millor, fem les fotos de rigor i a 10 minuts per les 9 del matí d’un diumenge... Això segur que ha de ser pecat. Comencem la feina, feixuga però molt gratificant, i que ens portarà fins dimecres al vespre.

Sortim de Beceite en direcció a l’Embassament de Pena, tot rodant còmodament, el camí està en perfecte estat, fins a l’embassament, el desnivell quasi no existeix (el paisatge difereix completament del que ens té acostumats el Pirineu i Pre-Pirineu), tot ple d’ametllers, i alguna olivera. A pocs metres d’arribar a l’embassament, les vistes ens impressionen, se’ns fa estrany que en mig de tanta sequera pugi haver-hi tanta aigua. Fem unes fotos i continuem, cap al Santuari de la Verge de la Font, aquí, aprofitem per fer una queixalada i visitar tot el conjunt, realment val la pena, ens endinsem per la capella, dins del claustre, a la font, en fi realment molt maco i també molt tranquil. Sortim del Santuari en direcció cap a Pena-Roja de Tastavins, per arribar al centre del poble al Bar La Sociedad; per cert no busqueu gens la simpatia, aquesta gent son molt seriosos, ja estàvem avisats però; on hem de segellar Llibre de Ruta, per primer cop, (quina alegria, tot i que arribar fins aquí des de el Santuari m’ha costat un munt, i no per el desnivell, no hi és, senzillament per el sol que apreta de valent, i no hi ha cap ombra en tot el camí, ja deia jo que això de pedalejar en diumenge era dolent).

Desprès de segellar enfilem cap amunt, si, si, cap amunt de valent, buscant la sortida del poble molt àrid tot plegat, i direcció cap a les Roques del Masmut, fins arribar al Coll de Borla, a partir d’aquí i com indica el llibre de ruta, baixem per una trialera molt tècnica, però com que a l’esquerra tenim unes vistes impressionats de les Roques, val a dir que la cosa s’ho val, anem baixant i pujant i baixant, i en alguns trams hem de baixar de la bicicleta. Anem controlant el rellotge, ja que s’acosta l’hora de dinar, i volem mirar d’arribar a El Coratxar, per dinar assentats a taula com senyors, tot i que amb el que hem suat, les taules del costat no tenen aquesta impressió de nosaltres.

Dinar i a tornar a la feina. Entrem al Parc Natural de la Pobla de Benifassà, molt maco, gens complicat per el que fa a desnivell, al contrari, comencem a baixar una mica sobre tot els quatre o cinc quilòmetres abans d’arribar a Vallibona, però a partir de la Masia del Grao, si que baixem en picat, fins arribar al poble de Vallibona, on farem nit al Hostal la Carbonera, un notable, tant per el tracte com per la cuina i tornarem a segellar el llibre de ruta.

Aquest primer dia m’ha agradat molt, tret del cop de calor abans d’arribar a Peñarroya de Tastavins, tant el recorregut, com el paisatge, com el desnivell, ja que aquest últim no és especialment dur en cap moment, el que si aconsellem és que s’ha de portar sempre aigua en abundància, tant per la distancia com per la calor, sobre tot avui ha fet un sol de justícia i molta calor. Per la resta, gaudir de tot plegat que val la pena, aprofiteu per fer moltes fotos i aturar-vos per mirar-ho tot.

Dia 2, Vallibona – Fredes . 38km i 1290mts+

17 de juny de 2012, segon dia de ruta, hem dormit com suros en un llits minuscles en unes habitacions encara mes petites on hem de passar pel cim del llit per entrar al lavabo i entrar a la dutxa per obrir la porta però l’esmorzar es tot una altra cosa, nutritiu i abundant.

Un cop amb la panxa plena i les bicis a punt sortim de Vallibona enfilant la carretera direcció sud amb el Camel i les marranxes fins dalt. Avui serà un dia de molta calor, poques ombres i encara menys fonts.

Al cap d’uns quilometres tranquem a l’esquera seguint una pista que s’enfila amb fort pendent girant en direcció oposada fins enfilar-se al coll pel que varem arribar el dia anterior. Tot avui serà un puja i baixa per terrenys pedregosos i secs, el sol apreta de valent amb temperatures molt elevades que ens fa baixar el ritme a mida que passa el temps i esgotem l’aigua.

Abans de la una hem arribat a la Pobla de Benifassà i no trobem cap bar obert de fet no trobem gairebé ningú pel carrer. Fem baixar la temperatura en una font i quan ja enfilem el camí de sortida cap a el Ballestar trobem un restaurant obert del que ningú ens ha parlat, es una mica massa d’hora però ens entaulem i gaudim d’un bon dinar i tant líquid com el nostre cos pot encabir. No ens torbem massa i sortim amb bon humor i la panxa plena. Abans d’arribar al Ballestar ja tornem estar eixuts i cremats, la calor es infernal i costa fins i tot respirar.

Quan finalment albirem el poble el track ens fa girar a la dreta i baixar a uns horts, on per un corriol que hem de transitar a peu arribem a un penya-segat amb un paisatge prou impressionant per seguir en pujada i arribar gairebé allà on havíem trencat. Aquesta volta innecessària sota la solana ens deixa de mal humor. Sort de la mini visita al poble i al bar, on segellem i una molt amable cambrera ens aporta mes suc de civada i algun cafè.

Deixem el poble baixant cap a la carretera i retallem per un camí sota bosc fins retrobar-la. Els següents quilometres seran per asfalt, en pujada, sota el sol i sense descansos en el desnivell. A mida que guanyem alçada ens acompanya la visió del “super convent” de Benifassà i finalment arribant al coll, també ho fem a la Colònia Europa, on passarem nit en uns apartaments força antics però confortables . Un cop dutxats i refets, amb la bugada neta i estesa refem camí per carretera fins el coll en busca de cobertura telefònica per parlar amb les nostres famílies. El sopar al “Restaurant Europa” es familiar, nutritiu i deliciós, ens regalem també amb un toc abans d’anar a posar-nos en posició horitzontal. Aquesta nit la disposició de les habitacions son els Diaz’s brothers i Marià amb Josep.

Dia 3, Fredes – Caro. 48km i 1378mts+

Desprès d’una nit de pluja acompanyada de llamps i trons, ens vam llevar per anar esmorzar a les 8 del matí, l’ambient no era agradable i tant si fa fred o calor, pluja o vent calia fer la ruta.

Amb la preparació de les bicis i quatre estiraments, el tercer dia vam començar amb una temperatura agradable , sense sol i ennuvolat, amb baixada fins a Fredés de 2 quilometres per activar les cames.

Allà comencem el primer port dels quatre del dia; tranquil·lament i marcant el ritme els germans Díaz, al cap de 45 minuts ens trobem al Tossal dels Tres Reis, visita obligada a 300 m fora del track, el punt més alt de la jornada de 1352 metres. Lloc ha on conflueixen les tres comunitats, Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana.

Amb el cel tapat i sense treure’ns les jaquetes, vam iniciar el descens fins a St. Miquel d’Espinalvà, situada al cim d’un penya-segat amb una panoràmica majestuosa, llàstima del estat ruïnós de l’ermita, però maco de visitar.

Amb la vista mirant el cel i sentin algun tro, reiniciem la marxa i passem per un corriol envoltats de Pi Roig i boixos, sentin les cantarelles dels ocells i algun corrent d’aigua, ja portàvem el 25 % de la ruta quant va comença a ploure, cosa que ens fa canviar la jaqueta per l’impermeable; les cantarelles del ocells son canviades per trons i cares llargues, esperant una diada passada per aigua, però al final va ser 5 minuts de pluja. Sortint del bosc vam arribar el Mas del Ric de Fredes, a on ens vam parar a menjar-nos una poma i treure'ns l’impermeable,

Iniciem el segon port de la diada, suau però amb moltes pedres soltes que dificulten el pedalar, i tot baixant per un altre corriol on hi trobem fonts i abeuradors per animals, ja ens trobem al 50 % de la ruta.

Els núvols van marxar i el sol va sortir i amb una temperatura alta i molta xafogor, iniciarem el tercer port del dia, gaudint d’aquells immensos boscos.

Al cap d’uns quilometres vàrem arribar a l’idíl·lic indret de la Font del Retaule, situada a sota d’un grandiós teix , un lloc idoni per dinar (l’entrepà) i beure l’aigua fresca de la font.

Desprès de dinar i agafar forces, passem per l’espectacular fageda del mateix nom, ubicada a l’ombra de les cingleres on predominen el verd del pins, boixos, teixos, faigs i avellaners; per arribar al Faig Pare de 250 anys i 25 metres d’alçada amb un perímetre de 4 metres.

Contemplant aquestes meravelles de la natura, seguim fins arribar al cim del últim port; però quedava un descens no ciclable, que vam carrossa la bicicleta una bona estona, renegant d’aquells moments desagradables i fer oblidar-se d’aquelles meravelles vistes.
Finalment vam arribar a la part ciclable, portàvem 42 quilometres, el cansament i baix humor de la caminada, feia que aquelles petites pujades fossin eternes.

Finalment arribem a Caro, al Hostal Lo Port amb 48,870 quilometres i 1378 metres acumulats. Que amb un bon refresc o cervesa i saborejant un bon pastisset, et fa valorar la diada molt positivament.

Dia 4, Caro - Beceite. 57 km i 950 mts+

Les forces ja no son les mateixes que el primer dia, després d'ahir que va ser una mica dur, almenys per mi.

Però les ganes d'arribar i el canvi de paisatge amb millors camins i pistes ens ajuden a pedalar.

Avui que es el dia mes llarg de ruta, i el que mes tard sortim, ja que ens donen d’esmorzar una mica tard, foto de rigor a la sortida i ens posem en marxa.

Parem a posar el penúltim segell a no mes de 1km i continuem per una pista de pujada que ens portarà fins al Mas Xocolato a dalt de tot de la Mola de Catí. La pujada es fa agradable amb la vista posada al massís del Caro que deixem enrere.

El temps acompanya amb sol i sense massa calor, i gaudim una vegada pugem fins els 1323mts. Rodem en semi pla per pistes i corriols, entre pinedes i braus (ull que no son cercats), el Gps ens ajuda ja que hi ha trams sense marques visibles.

Travessem una pineda dintre de la Reserva Nacional de Tortosa–Beceite, una de baixada per un corriol molt maco que es torna impracticable i em de baixar de les nostres muntures i acabar de fer-lo a peu per la dificultat e inclinació. Portem el 25% del dia d’avui, i la calor ja no es tant agradable. Una vegada sortim del corriol, ens trobem una pista ampla de baixada on gaudim de la bici, el paisatge i la fauna que trobem, com una cabra Hispànica que ens passa per davant en un salt, que ens fa frenar de cop.

Una vegada a baix ens trobem amb el Riu dels Estrets, que seguim per un caminet que acompanya paral·lelament entre moles de pedra impressionants que ens fan recordar les emboscades del indis a les pelis de vaquers amb els voltors planejant els nostres caps. La calor i la gana ja ens ha atrapat de ple, però això no ens fa perdre una bona estona a una de les basses que ha format el riu per el seu camí entre les roques. El bany ens calma la calor però la gana no, i pedalem amb força ja que la propera parada per menjar i segellar es a prop.

Sortim dels Estrets i arribem a Arnes, parada a fer el segell i dinar. Com que es una mica tard no ens poden donar un àpat i marxem fora de ruta uns 2 kilòmetres fins al càmping a les afores d’Arnes. Agafem força i amb energies noves tornem a trobar el track, que ens portarà entre camps d’ametllers i barrancs per una pista fins Beceite, on contents d’arribar i a la vegada tristos per acabar l’excursió, travessem els carres buits del poble que fa uns dies vam visitar a peu.

Foto de rigor amb els nostres nous maillots després de segellar per ultima vegada.

La jornada acaba amb un bon sopar al mateix Hotel La Fabrica de Solfa, a on ens donen instruccions per fer una mica de turisme l’endemà de tornada a casa.

I preparant la propera sortida per l’any que ve...

Crónica :

1 dia Josep

2 dia Joan Carles

3 dia Marià

4 dia Jose Luis

Tracks:

Ruta dels Cremats

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 19 Aug 2012 13:50:00 +0000

Avui he fet el salt i he anat amb els "Bicitranstornats" a voltar per l'Empordà.
L'intenció era anar al Castell de Mont Roig, però els plans s'han trastocat i hem pujat fins a La Mare de Déu del Roure, travessant els boscos cremats per l'últim incendi em arribat a Biure i em fet la mitja volta fins arribar al camí de la Muga cap a casa.
Ruta dels cremats... Doncs per que ja uns ho han fet física o moralment al principi de la ruta ja que em tingut que fer de porteadors de les nostres montures per poder enllaçar uns camins amb altres per culpa de les obres del AVE. Altres per problemes mecànics, dos punxades, un canvi i una cadena. I tots pel paisatge desolador i l'aroma a cremat de força del recorregut.
La sortida amb fresca i l'arribada amb la calor sufocant de l'onada de calor. Sort que un bon suc de civada cura tots els mals.
Fins la propera.

El Menda

By Jose Luis.

:=:=:=:=:Track:=:=:=:

IX Marxa BTT Mas Pau

noreply@blogger.com (pepshicola) — Wed, 04 Jul 2012 20:46:00 +0000

Un any més, Mas Pau és protagonista amb un nou lliurament de la Marxa BTT, aquest any, però, personalment he trobat que havia millorat molt en senyalització (ja que en cap moment he tingut el dubte de si el camí era o no el correcte ), i també en nivell (el recorregut, el quilometratge i el desnivell són aptes per a ciclistes amb un mínim de condició física).
A titol personal també us diré que en aquestes sortides, encara que són populars, aptes per a tots els nivells i sense cap ànim de competició, sempre hi ha el que vol arribar primer, i això no té perquè ser un problema si aquests "tipus" respecten als altres que anem a passar-nos ho bé ia gaudir.
Un cop feta aquesta petita i personal introducció, anem a repassar el que ha estat aquesta nova ruta:
Sortida a les 08 (no del tot puntuals) del matí de la Zona Esportiva de Mas Pau. Un cop feta la inscripció amb una aportació de 5 €, que he trobat molt correcte, ja que inclouen el aprovisionament durant el recorregut, (aprox. a uns 15 km. De la sortida ia uns 5 de l'arribada.), L'assegurança, la botifarra a l'arribada i un sorteig d'una bicicleta amb el número del dorsal.
Sortim tots cap el diposit d'aigüa, per anar cap a Ordis pujant per el camí de les Aigües Mortes, creuem Ordís i anem a buscar el camí vell d'Espinavessa per anar a l'hermita de Sant Nicolau., d'aquí agafem un cami dins del bosc que es va convertint en pista forestal, en cami d'asflat.,etc per anar cap a Can Renyina, Reclosa d'Orfes, i cap a Vilert, d'aquí a Espinavessa i comencem a pujar per arribar a Navata, donem la volta al Torremirona, arribem a Taravaus, i anem a buscar un camí al costat del Manol que ens portará fins a Mas Paus, passant per sota del poble d'Avinyonet. Entrem a la urbanització i anem cap a la Zona esportiva per a entrgar el dorsal i esmorzar, ll'astima que comença a ploure.
Aquest cop he arribat cuasi dels últims, però na valgut la pena, m'ha acompanyat el meu fill petit Bernat i la fita era començar i acabar tot el recorregut al cim de la bicicleta, sense que el temps per arribar fos cap qüestió important, nosaltres hem tardat prop de tres hores, però ja dic sense amoinar-me, ja faig fer l'any passat la Marxa a tot drap, i cada cosa al seu temps,
Segurament la Marxa per en José Luís difereig molt de la nostra, però aquesta any que en Bernat m'ha volgut acompanyar, he volgut que d'aquesta sortida en tingui un bon record i això l'ajudi a agafar afició a aquest esport tant maco que és la BTT.

aquí hi ha l'enllaç del track

La meva bici de carretera.

noreply@blogger.com (pepshicola) — Wed, 04 Jul 2012 20:44:00 +0000

Nois, deixo la MMR, la montanya, i...
A partir d'ara ja faig estalvis per comprar una bicicleta de carretera, fa temps que ho tinc en ment i ha arribat l'hora, com tot.
Seguiu aquest enllaç per veure el "maquinorro" que m'acompanyarà a partir d'aquí a poc temps.
"JA, JA, JA, JA, riete tu de todo lo visto hasta ahora".

pepshicola 2012

Ja hem arribat

noreply@blogger.com (pepshicola) — Fri, 15 Jun 2012 11:04:00 +0000

Tal i com us vaig prometre ja teniu la crónica penjada. A disfrutar-la

Fins aviat.

pepshicola.

Una altra de curta

noreply@blogger.com (pepshicola) — Sun, 03 Jun 2012 22:45:00 +0000


Com sempre, problemes...

I l'andemà una altre de curta, en Marià ahir em va apretar per tal de sortir amb bicicleta avui diumenge, peró com que ahir en José Luís el va "matxacar", avui farem una sortida molt curta:
L'hora de sortir era a les 8 del matí de Crepià, peró com sempre sortim una mica més tard, com sempre tinc problemes per iniciar el CompeGps.


Sant Bartomeu

Sortim de Crespià i per el mig del poble anem a buscar una pista a les afores que puja una mica, per anar a buscar una mica mes endavant la carretera per arribar a Esponellà, agafem la carretera que porta al camping i seguim el curs del riu Fluvià, i anem a buscar la carretera de Besalú a Banyoles, son els únics quilòmetres desagradables (uns 3 aprox.), cap a Can Garriga, Pla del Bisbe, Dosquers, a la Resclosa de Serinyà on trobem una altre vegada el Riu Fluvià, comencem a pujar un altre cop i ens parem a visitar Sant Bartomeu, en ruines i Sant Miquel de la Roca, una hermita dins la Roca amb unes vistes a riu Fluvià que fan esgarrifar,

Pujant a Sant Miquel de la Roca

Tornem a agafar el camí i arribem ràpidament a Crespià, guardem les bicicletes i anem a esmorzar a la fleca d'Esponellà.
Sortida suau i curta, una hora 31 minuts en moviment.

Fotògraf Marià


En Marià i el Fluvià

Vistes sobre el Fluvià

Font desl 4 caps

Aquest és l'enllaç del track.

pepshicola 2012

Pinkbike

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 31 May 2012 21:35:00 +0000

WUAUUUUU...

Petita sortida amb "Sorpresa"

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 29 May 2012 17:34:00 +0000

Dissabte tenia ganes de anar en bici, i no volia arribar molt tard a casa i fer una sortida nova. Com ho podia fer?. Marià segur que te la solució.
Sortida de 12km amb força pujada per visitar el Coll de Panissars, el Castell de Bellaguarda i tornar a la Jonquera d'on havíem sortit.
El Sol ja pica a Figueres a les 7.45h i al arribar a la Jonquera el temps ha canviat amb núvols i vent. que no duren gaire i s'esvaeixen al pujar el Sol.

Al arribar al Coll de Panissars visitem les ruines romanes i l'inici del camí de Sant Jaume a Catalunya. Fotos de rigor i travessem la frontera per pujar al Fort de Bellaguarda. Visita per l'exterior, fotos i baixem fins a la Jonquera. He de dir que m'ha sorprès el Fort de Bellaguarda, les vistes i la seva construcció que fa pensar en un Castell de Sant Ferran en petit.

Ara be la sorpresa, ja que Marià hem proposa pujar a Sant Julià del Torts una vegada ja som a prop de la Jonquera, i com es aviat doncs decidim anar-hi. Uns tres kilometres de pujada amb algun tram força inclinat, i al final arribem amb la llengua fora. Vistes molt bones de la Jonquera fins a la plana, barrita i a gaudir de la baixada fins, ara si, la Jonquera.

Al final 20 km i 750 mts de desnivell.

Hi ha llocs a prop de casa que estem farts de veure al anar en cotxe i que ens sorprenen al visitar-los. Recomano la pujada al Coll de Panissars i el Fort de Bellaguarda a peu o en bici, i amb la família per gaudir un matí. També es pot arribar per carretera per la part francesa.

_By JL_

:=:=:=:=:TRACK:=:=:=:

Can Pica

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 28 May 2012 21:14:00 +0000

6:39 del matí i encara no he pujat al tren que surt en 5 minuts.

Una vegada tots 5 som a dintre el relax i les primeres llums del dia ens envaeixen.
Ens queda un llarg trajecte fins a Sant Celoni amb transbord per arribar a Cardedeu i fer un bon esmorçar "colesteroic" per agafar forces per els 43 km i 1600mts de desnivell positiu, que ens queden fins el final de la primera etapa., Can Pica.

Sortim amb sol i calor i les primeres pujades ja ens fan suar, sort de les parades tècniques per fer fotos i turisme vora el track.

Arriba migdia i la gana, i les ganes de seure amb una superfície mes gran d'un pam, ens fan aturar a Vallgorguina. Especialistes a trobar llocs amb encant, ens decidim per un a tocar el carrer principal, que a part de fer bocates i menus ens deixen entrar les bicis. Mengem be.

Amb la panxa plena, sortim amb ganes, que acaben al veure les primeres rampes.
A mitja tarda veiem la casa de Turisme rural de Can Pica. Ja no ho porten els mateixos de les últimes vegades, llàstima per que l'extensa carta de whiskys de Malta ja no la tenen, però sort per que la cuina ha guanyat amb qualitat.

Una bon refrigeri al jardí al arribar i la neteja personal tot seguit, ens dona un altra vegada la sensació de ser persones. Sortim a passejar per desentumir les cames i fer temps fins l'hora de sopar. Casualitats de la vida ens trobem amb uns amics de Figueres que fan un tram del GR-92 i nit al mateix lloc.
Un bon sopar i a fora plou, esperem que demà no ens mullem.

Surt el Sol, no plou i l'esmorçar es a taula, agafem forces ja que la jornada d'avui es de 102 km fins a Figueres.
Bona part del mati fins a Tordera es de baixada i avui ens toca gaudir i fer servir els frens. Es agradable veure com ens trobem molts ciclistes tant avui com ahir.
El dia comença a vindre fosc i ja pensem a rescatar l'impermeable del fons de la bossa, i just quan arribem a Girona i ens entaulem al König comença a ploure.

Seguim la ruta fins a Sarrià de Ter, no abans de ventar retratus amb la Catedral de fons i la Lleona amb el cul mes pelat del Mon.

Una mica xops ens apropem cada vegada mes a casa i ja els camins, corriols i paratjges ens son coneguts.
Fins al coll de fang decidim sortir a la carretera de Bàscara fins Figueres i acabar el dia per asfalt.
Una bon suc de civada despres de dutxar les bicis i la satisfacció del 145 km fets.

:=:=:=: Track:=:=:=:

_By JL_

Visita dels Angels.

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 14 May 2012 09:05:00 +0000

ELS ANGELS

Santuari, es un temple o lloc, en el que pelegrinen nombrosos fidels de una determinada religió. En el segle XXI, els fidels a la bicicleta.

Desprès de assolir altres cims de Santuaris, restava el Santuari de Els Àngels, un repte que va començar l’últim diumenge d’Abril, a les 7.45 en el bar L’Estació de Camallera, amb un cafè, per treure la son.

Després de descarregar les bicicletes i altres estris, en Josep Lluis, Joan Carles, i jo (Marià) comencem pelegrinatge per camins en direcció a Flaçà, aquí el trajecte es agraït, pujades suaus, voltats de camps i vorejant el Ter per sota dels pollancres fins arribar a Flaçà i continuar per la carretera fins a Bordils ha on hem agafat l’encreuament per anar a Sant Martí Vell.

Allà hem enfilat una primera pujada que ens ha fet treure la primera gota de suor i roba, fins arribar a Sant Martí Vell , A partir d’aquí la ruta s’ha posat més seria, amb pujades curtes però intenses, al cap de 3 quilometres les meves forces flaquejaven, en Josep Lluis i en Joan Carles seguien a un ritme fort que a poc a poc m’anaven deixant.

Restaven 2 quilometres, i jo estava “petat”, seguin la pista només quedava tirar de ronyons i orgull perquè de pinyons, plats i demés estris de la bicicleta se havien acabat feia estona.

Finalment arribem al santuari, ha on hi avia mes bicicletes que fidels, i com ja va sent habitual, hem fet les rigoroses fotos amb esmorzat i en poc temps hem hagut de començar a baixar.

El descens ha estat formidable, ja que tota la baixada a sigut per carretera fins a Madremanya per continuar cap a Pedrinyà, sense deixar de visitar l’ermita de Sant Andreu de segle XI,

Tot combinant trams amb asfalt i camins arriben a Púbol, passant per davant del Castell de Gala-Dali, per continuar visitant aquest pobles del Empordà com Foixà i travessar el Ter per arribar a Colomers.

La calor apretava i sols restava 4 quilometres per arribar a Camallera i fer últim refresc, desprès de 49,8 Qm i 760 acumulats.

:=:=:=TRACK:=:=:=: