@JPuigdengolas

Tenim un problema

2012-02-05T20:12:00.009+01:00

El passat dilluns dia 30 el Grup Municipal d'ICV-EUiA a Sant Boi va fer una interpel·lació al regidor de PxC preguntant-li sobre la confirmació d'assistència a la inauguració d'un centre social anomenat “Centre Social Militia”, amb unes característiques una mica especials, com us explicaré ara. El Grup Parlamentari d'ICV-EUiA, mitjançant el diputat Jaume Bosch, també va presentar dies abans vuit preguntes adreçades al Departament d'Interior sobre aquest mateix assumpte.

El regidor de PxC es va limitar a dir que érem uns mentiders, entre altres coses d'escassa importància. Abans PxC havia presentat una moció per negar la Renda Mínima d'Inserció per raó d'origen, moció que va ser contestada amb una dura i contundent intervenció de Luis Pérez d'ICV-EUiA, i l'ambient ja estava un pèl encès.

Bé, en el meu escrit d'avui no faré servir cap tipus de qualificació, senzillament faig l'exercici de recopilar informació que s'ha anat donant al llarg de les últimes setmanes, i cadascú que jutgi per sí mateix.

La inauguració d'aquest centre social comptava amb la presència de tres personatges: Enrique Ravello, Gabriele Adinolfi i Gianlucca Iannone.

Enrique Ravello és el secretari de relacions internacionals de PxC, especialista en Itàlia, pel que veig.

Gabriele Adinolfi és el fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini” i del Centre d'Estudis Polaris, un think tank neo-feixista. El podem veure en aquesta imatge.

L'altre convidat estrella era Gianlucca Iannone, líder del grup italià paramilitar i violent Blocco Studantesco, autor de frases com “el feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”. Tot just quan aquest senyor es disposava a venir a Espanya de “bolos” va ser detingut en el curs d'una investigació d'un tiroteig. El podem veure a la següent imatge.

El Blocco Studantesco és un grupet de gent molt maca, com podreu veure en el seu vídeo promocional que ells mateixos ofereixen a tothom a Youtube.

Aixecant el braç, simbologia feixista (creus cèltiques), portant pancartes antiantifeixistes i mostrant obertament el seu caràcter violent. No oblidem que l’home que va matar dos senegalesos a Florència el passat 13 desembre, amb una clara motivació racista, era simpatitzant del moviment feixista Casa Pound.

Com us deia abans, no faré cap tipus de qualificació al respecte, senzillament faig un resum de la informació que s'ha anat publicant a diferents mitjans de comunicació. Alguna és bastant curiosa com aquesta publicada a l'ACN en què Anglada diu que va prohibir al responsable internacional de PxC participar a l'acte amb feixistes italians a Barcelona I dic curiosa perquè a l'acte havien confirmat assistència un bon grapat de membres de PxC: Mònica Lora, cap de llista de PxC a Mataró; Alex Costa Duran, nº7 de PxC a L’Hospitalet; David Parada nº1 de PxC a Sant Boi i Secretari General de PxC; Isabel Etxebarria, nº2 de PxC a Esplugues; Jaime Padilla, nº1 de PxC a Esplugues; Jordi Fuertes Las Heras, nº6 per Barcelona a les passades legislatives; Carlos Oliva, portaveu de les juventuts identitàries de PxC; i l’impulsor del centre, Alberto Sánchez, regidor a L’Hospitalet de Llobregat per PxC.

Més exemples? Carlota Sales, membre de PxC a Granollers, assistia a la manifestació de Tortosa, convocada per PxC contra la delinqüència. Tortosa, dies abans, també havia estat testimoni de la mala baba d'aquesta gent quan PxC de Tortosa denunciava la "invasió immigrant" a la cavalcada dels Reis. Sense comentaris.

En qualsevol cas, cal que reflexionem sobre l'avenç de moviments xenòfobs, excloents, feixistes, que vulneren els drets més essencials de les persones. A diferents indrets de la nostra ciutat, al llarg de les últimes setmanes s'han anat multiplicant les pintades feixistes. Us facilito algunes que he pogut fotografiar jo mateix a la llera del riu. Jo continuo rebent paraules poc amables a través de les xarxes socials.

En definitiva... tenim un problema.

Més sobre PxC:

Interpel·lació d'ICV-EUiA a David Parada (PxC)

Combatent el feixisme, també al Parlament

(Mireu) Primer els de casa

Dimonis disfressats d'àngels

Política x Crispar (PxC)

Parets que recorden veritats

Plataforma per Catalunya (PxC) es presenta a Sant Boi

Interpel·lació d'ICV-EUiA a David Parada (PxC)

2012-02-05T18:52:00.000+01:00

Interpel·lació del Grup Municipal d'ICV-EUiA Sant Boi a David Parada, regidor de PxC. Ple del 30/01/2012

Fa algunes setmanes, vam poder veure a diferents mitjans, com PxC, a través de diferents membres del partit, tenia intenció de participar a la inauguració d'un local d'orientació feixista anomenat Militia inspirat en la italiana Casa Pound. Fins i tot vam poder veure com un dels regidors del grup municipal de PxC al nostre Ajuntament, David Parada, va arribar a confirmar la seva assistència a l’acte d’inauguració via facebook.

Tal i com va fer el grup d'ICV-EuiA al parlament (que va remetre 8 preguntes al Departament d’Interior), nosaltres avui volem preguntar al regidor Parada per alguns detalls relacionats amb aquest fet.

- Suposant que vostè tenia coneixement, quan va acceptar la invitació, que aquest centre social anomenat “Militia” té una marcada orientació feixista i que està presumptament vinculat a grups feixistes italians com “Casa Pound” i “Blocco Studanesco”.

- Suposant també que a l’hora d’acceptar la invitació i confirmar assistència, vostè tenia coneixement de que un dels convidats a l’acte d’inauguració era Gianlucca Iannone, líder del grup italià paramilitar i violent Blocco Studanesco, i que segons sembla és autor de frases com “el feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”.

- Suposant que tenia coneixement que Gabriele Adinolfi, fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, també tenia previst viatjar a Barcelona per participar a la inauguració d’aquest espai.

Li volem plantejar la següent qüestió, senyor Parada. Estarà d’acord amb mi que un quan confirma assistència per anar a un acte d’inauguració o qualsevol altre tipus d’esdeveniment coneix bé qui organitza aquest acte i qui són els convidats. Llavors com explica la seva vinculació i el seu interès en participar en la inauguració de l’anomenat Centre Social Militia i compartir espai amb aquests personatges vinculats a grups obertament feixistes. Com defensa la seva intenció de participar en la inauguració d’un centre que, fins i tot, dubtem que compleixi la legislació vigent per les presumptes vinculacions a grups violents italians?

Combatent el feixisme, també al Parlament

2012-01-19T22:07:00.001+01:00

Els últims dies hem pogut veure als mitjans de comunicació com PxC participava de la inauguració d'un local d'orientació feixista anomenat Militia inspirat en la italiana Casa Pound.

El Grup Parlamentari d'ICV-EUiA ha presentat vuit preguntes adreçades al Departament d'Interior. Les preguntes són les següents:

Té coneixement el Govern de la possible obertura a Catalunya, en concret a la ciutat de Barcelona, d’un Centre social d’orientació feixista anomenat “Militia”, presumptament vinculat a grups feixistes italians com “Casa Pound” i “Blocco Studanesco”?

Té o tenia coneixement el Govern d’una possible visita a Catalunya prevista per inaugurar el Centre Militia, de Gianlucca Iannone, líder del grup italià paramilitar i violent Blocco Studanesco, i que segons sembla és autor de frases com “el feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”?

Té o tenia coneixement el Govern d’una possible visita a Catalunya, prevista per inaugurar el Centre Militia, de Gabriele Andolfini, fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini”?

Té coneixement el Govern de les possibles relacions de col·laboració entre els grups feixistes italians Blocco Studanesco i Guardia d’Honor de Mussolini amb el partit Plataforma per Catalunya?

Considera el Govern que la creació del centre social d’orientació feixista Militia, amb presumptes vinculacions a grups violents italians, compliria la legislació vigent?

Quines mesures ha adoptat el Departament d’Interior per vigilar si la creació del centre social Militia compleix la legislació vigent?

Quines mesures preveu adoptar el Departament d’Interior en cas que amb motiu de la inauguració del centre social Militia visitin Catalunya dirigents de grups violents i feixistes?

Té coneixement el Govern de si la inauguració del Centre Militia ha estat anul·lada definitivament o simplement ajornada?

SOS Racisme també va fer una petició a fiscalia perquè vigilés si les activitats de Militia podien ser delictives.

A ICV ho tenim clar. Ni un pas enrere.

Sucumbíos, Tierra sin Mal

2012-01-15T19:32:00.002+01:00

“Sucumbíos, Tierra sin Mal”, és el títol del documental que, gràcies a la projecció organitzada pel Casal El Baluard, vaig tenir l'ocasió de veure a Cal Ninyo aquest divendres. El documental, que aconseguí el Premi honorífic Survival International al millor documental de temàtica indígena al Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, mostra el patiment del poble indígena equatorià dels cofanes i les injustícies que pateixen aquests i altres pobles indígenes davant l'explotació dels recursos naturals per part d'empreses multinacionals al seu territori.

El febrer de 2011 30.000 persones de diferents ètnies indígenes de l'orient equatorià, juntament amb l'equip del Frente de Defensa de la Amazonía, van guanyar el litigi que tenien amb la companyia Texaco, ara Chevron, per malmetre les seves terres i matar els seus animals amb l'abocament de material tòxic, a més de propiciar un increment dels casos de càncer a la regió. Chevron haurà de pagar més de 9 bilions de dòlars.

Després de la projecció vam tenir l'oportunitat d'intercanviar opinions amb el director d'aquest documental de 29 minuts, Arturo Hortas. Junts vam compartir el sentiment de ràbia davant les greus injustícies que pateixen els pobles indígenes arreu del món, indefensos davant el poder i els interessos de les empreses multinacionals que actuen sense escrúpols a un territori que no els pertany.

Tal i com diuen els cofanes al documental “sense el bosc no hi ha vida, i sense el bosc el món no pot viure”. Això és el primer que hauríem d'aprendre.

Us enllaço el documental perquè el podeu veure tranquil·lament. Val la pena.

L'Auron ha estat adoptat!!

2012-01-09T13:42:00.005+01:00

El passat 8 de desembre, en el marc de la Fira de la Purísima, en la 4ª Festa de l’Animal de Companyia, “Homenatge a Carles Urios”, vaig tenir el plaer d’acompanyar l’Auron a la desfilada solidària d’animals de companyia del Refugi.

L’Auron és un gos magnífic, és jove, àgil, educat i, sobretot, valent, ja que no ha de ser gens fàcil caminar amb aquesta tranquil·litat i seguretat davant tanta i tanta gent que hi havia observant-lo al Parc de la Muntanyeta.

Instants després d’haver conegut l’Auron vaig pensar que no tardaria gaire en ser adoptat, però no va ser així. Abans van adoptar el Jowy, un gos de difícil adopció per la seva edat avançada, i el petit Bolo, que també van participar a la desfilada. Dues molt bones notícies, però al veure que anaven passant els dies i l’Auron no era adoptat vaig demanar que m’informessin quan tingués una nova família, i ahir, finalment, va arribar la bona notícia. S’havien interessat en ell.

L’Auron ja ha abandonat el Refugi. Ara però, cal continuar treballant perquè situacions com les que van portar a l’Auron al Refugi no es tornin a produir, i continuar treballant perquè l’adopció sigui la primera opció d’aquells que hagin decidit tenir un animal de companyia. I en això estem. Feina no ens falta, però ganes tampoc.

Bona sort company!

Si esteu interessats/des en adoptar, podeu adreçar-vos a la web de l’RMAC o visitar directament el Refugi Municipal d'Animals de Companyia (Riera del Fonollar, 2).

El Ple en 9 tweets (19-12-2011)

2012-01-02T12:59:00.000+01:00

A punt de començar el #plesantboi Avui debat monopolitzat pels pressupostos. #santboi

L'@albaMVelez llegeix al #plesantboi recordatori de la commemoració del dia internacional dels drets humans. #santboi

El PP demana rebaixar tots els impostos sense explicar quins són els serveis dels quals s'hauria de prescindir #plesantboi #santboi

Antonia Barragán presenta uns pressupostos que neixen amb la voluntat de no afectar la qualitat dels serveis municipals #plesantboi #santboi

PSC i ICV defensen uns pressupostos progressistes amb un increment més que justificat en serveis socials i foment de l'ocupació #plesantboi

#PxC ve a dir que els pressupostos de #santboi són fruit de l'@LuisPG i d'@icvsantboi Riures... #plesantboi #santboi

#PxC pràcticament sempre havia fet servir el català al #plesantboi Avui els hi ha donat pel castellà. Ells sabran... #santboi

@LuisPG d'@icvsantboi defensa uns pressupostos on s'aposta en plena crisi per l'ocupació, educació i serveis socials #plesantboi #santboi

Jaume Bosch defensa la bona gestió de l'Ajuntament de #santboi amb una situació econòmica sanejada #plesantboi

L'Ateneu Santboià, un espai actiu de referència.

2011-12-13T14:36:00.000+01:00

El passat 6 de desembre, en el marc de la Fira de la Puríssima, vaig tenir l’oportunitat d’apropar-me als Jardins de l’Ateneu Santboià on es duia a terme la presentació de la Plataforma per a un Ateneu Santboià autogestionat i independent.

Inicialment Ricard Ros i Sergio Fernández, membres del Col·lectiu de l’Ateneu Santboià; el Nico, en nom de la Federació Els Garrofers; i Lourdes Escardívol, com a presidenta de l’Ateneu Santboià; van fer un breu parlament.

El Ricard va llegir el contingut del manifest i va llistar els objectius de la Plataforma per tal d’assolir que l’Ateneu Santboià esdevingui un centre cultural independent i autogestionat. Es va parlar de fer de l’Ateneu un espai obert a la participació; un espai de creació cultural i no només de consum; de rebuig a l’interès o control privat, institucional o polític; fer de l’Ateneu un element dinamitzador de la vida ciutadana; transparent; sense barreres físiques o d’horari; i sostenible gràcies a la potenciació i priorització del voluntariat. També es va llegir un comunicat de l’Esplai Gresca manifestant els seus motius per afegir-se a la Plataforma.

El Sergio va explicar algunes experiències d’intercanvi que havien comptat amb la participació del Col·lectiu com la presència a l’acte fundacional de la Red Trans-Ibérica de Espacios Culturales Independientes o com a la conferència New Times New Models, organitzada per Pekarna a Maribor, Eslovènia; centre cultural independent membre de la xarxa Trans Europe Halls.

Trans Europe Halls és una xarxa de centres culturals d’Europa fundada al 1983, que actualment compta amb 52 membres i 17 organitzacions amigues (com l’Ateneu Santboià) de 28 països. Tal i com va comentar el Sergio, el cas de l’Ateneu Santboià és relativament diferent a la majoria de centres de la xarxa, ja que l’Ateneu no té un passat industrial, però sí ha provocat especial interès per la seva relació passat-present. Haig de dir que el fet d’obrir-se a experiències exitoses a altres països em sembla un pas extraordinàriament positiu per part del Col·lectiu.

El Nico va explicar quines havien estat les motivacions de la Federació Garrofers per tal d’adherir-se a la Plataforma, i finalment, la Lourdes Escardívol va fer un complet repàs històric que ajudava a entendre una mica més la situació actual de l’Ateneu.

Finalment vam iniciar una dinàmica de treball on els presents, en petits grups, vam escriure en un paper com vèiem l’Ateneu ara, en 5 anys i com ens l’imaginàvem en 10. Va ser un exercici interessant, i com era obvi, va haver un alt nivell de coincidència. Com sempre les complicacions i dificultats venen amb el com més que en el què.

La part de la jornada a la que vaig tenir el plaer d’assistir va ser prou interessant, i crec que és el camí correcte per tal d’aconseguir un objectiu que és comú: fer de l’Ateneu un espai actiu de referència.

Per aconseguir-ho hi ha un objectiu previ i prioritari que comparteixo plenament tant jo com el meu partit, ICV: treballar per fer de la Plataforma un espai ampli i unitari capaç de gestionar l’Ateneu Santboià. Ara cal treballar per fer més forts els vincles entre el moviment associatiu de la ciutat i l’Ateneu Santboià. Des del Col·lectiu ja s’han fet esforços per obrir l’Ateneu a altres barris i entitats. És una tasca complicada, però aquest procés d’obertura comença a guanyar complicitats i s’anirà estenent fàcilment pel territori. Segur que sí.

Quant al paper de les diferents administracions en tot plegat sí que tinc una visió lleugerament diferent a la del contingut del manifest. L’Ajuntament ha de fer una tasca d’acompanyament tant del procés com de la seva gestió per tal de garantir l’interès públic. Interès públic que no té perquè ser diferent al de la Plataforma. Sense actituds paternalistes. De fet, el que seria interessant és que tant la Plataforma d’entitats com l’Ajuntament fossin capaços d’establir criteris i objectius comuns.

També haig de dir que trobo impossible que l’Ateneu visqui al marge del control polític i institucional tenint en compte la propietat de l’espai. Poso un exemple dramàtic, perquè s’entengui. Si d’aquí uns anys l’Ajuntament caigués en mans de partits com PP, CiU, o PxC, probablement el destí de l’espai seria un altre. Dependria, com és evident, de la voluntat política d’aquell moment.

En definitiva, considero que el què cal és establir complicitats i confiança entre tots plegats, confiança que s’ha anat perdent i deteriorant. I moltes vegades amb tota la raó del món...

I no crearem res de nou, ja hi ha experiències que estan funcionant, i estan funcionant bé. Serem capaços? No sé, però jo m’hi poso.

Trobareu més entrades sobre l’Ateneu Santboià si cliqueu aquí.

El Ple en 7 tweets (21-11-2011)

2011-12-12T12:40:00.000+01:00

Comença el #plesantboi Avui amb un cert regust electoral, evidentment ;) #santboi

L'@albaMVelez llegeix el recordatori de la commemoració del dia internacional per a la tolerància. #plesantboi #santboi

L'@albaMVelez d'@icvsantboi presenta moció d'adhesió de #santboi al Dia Int. de Ciutats per la Vida i contra la pena de mort. #plesantboi

L'@albaMVelez d'@icvsantboi presenta moció de suport de Rafah Nached, psicòloga i psiquiatra siriana detinguda arbitràriament #plesantboi

El PP directament no s'ha adonat de com funciona el procés d'elaboració del Pla de Govern #plesantboi #santboi

CiU comenta el procés participatiu del Pla de Govern. El dia de la jornada participativa ells estaven al mercat repartint globus #plesantboi

S'aprova amb el vot d'@icvsantboi l'adhesió al manifest amb motiu del Dia Int contra la violència vers les dones. #plesantboi #santboi

(Mireu) Primer els de casa

2011-11-10T17:13:00.003+01:00

A vegades m’he plantejat estar un cert temps sense pensar en aquesta colla. Reconec però, que se’m fa difícil, i més després d’haver d’escoltar i llegir involuntàriament segons quines coses. Al final m’ho prendré com un afegit a la meva pràctica esportiva diària.

L’última setmana he tingut el plaer de llegir el llibre de Xavier Rius Xenofòbia a Catalunya, un llibre amb moltíssima informació sobre els promotors d’aquesta branca ideològica que tant mal està fent a pobles i ciutats del nostre país, entre elles la meva ciutat, Sant Boi.

La seva pobresa moral em molesta i m’indigna, i molt, però si a sobre li afegim la seva estupidesa, mentida i demagògia habitual llavors se’m fa impossible no posar-me a escriure. Diguéssim que comença a ser com una manera més de desfogament i automedicació.

PxC últimament posa accent en la seva activitat combativa contra la “casta política”. Bé, parlem-ne. Parlem primer de Josep Anglada, antic venedor de pisos i cosmètics, i un senyor que ja de molt jove era conegut per ser protagonista de moltes baralles als bars de Vic, i que per algunes de les persones que l’han conegut ha estat descrit com un senyor ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, fabulador i que fàcilment arriba al deliri. Aquest comportament ha fet que molts dels seus militants hagin anat abandonant el partit, i moltes vegades, curiosament, per vicis que ells sovint atribueixen a la famosa “casta política”.

Jaume Farrerons, un senyor que abandonà PxC per desavinences amb Anglada pel seu caràcter ultradretà i autoritari va descriure Josep Anglada com un senyor que ho controla tot. És el dirigent del partit, però també el propietari de la marca. Tot i ser secretari general, mai no vaig poder veure els comptes, ni cap extracte del banc.

Rafael Rabassa, primer secretari general del partit també va plegar el juny del 2003 perquè PxC era un recipient sense contingut dirigint tot a la manera d’un cabdill, un “caudillet”, com diem a Sant Boi. I no m’estranyaria, després d’escoltar Helena Arribas, exalcaldessa d’El Vendrell, quan afirma que als actes de campanya Anglada i Armengol es presentaven amb cotxes descapotables acompanyats d’exuberants dones de l’est.

Alguns exmilitants de PxC denuncien que Josep Anglada va afirmar que de cara a les municipals cada candidat es pagaria la seva campanya: La política és un negoci: tants diners inverteixes, tants diners que et retornen amb la mensualitat del regidor, i, a partir d’aquí, tot beneficis. Myriam Muñoz denuncià que Anglada viu a costa dels seus afiliats i que s’està quedant l’assignació municipal de l’administració municipal de l’administratiu del grup de PxC al Vendrell.

Josep Anglada, a més, acusa la casta política de corrupta, però ell va ser condemnat per no pagar la seguretat social de 3 dels seus treballadors.

Però Anglada no està sol. I exemples del que ells anomenen casta política n’hi ha molts:

Xavier Arcas, militant de PxC es presenta a les eleccions a Manresa sense ser resident al Bages i s’excusa dient que la seva dona és manresana. Mesos després deixa d’anar al Ple i és substituït per Aaron Palacios, que nega reiteradament ser militant de la Falange tot i sortir el seu nom a vàries webs del partit. Finalment dimiteix i és substituït per Albert Pericas, conegut per la seva militància punk i skin i per les batusses que havia tingut amb alguns independentistes. Això últim és pura anècdota tenint en compte el personal de PxC però sí sorprèn presentar un candidat que ni tan sols resideix allà on es presenta.

Altres antics militants de PxC com Mateu Figuerola, Joan Terré i Josep Maria Gili també van decidir abandonar Plataforma per Catalunya i crear Partit per Catalunya per desavinences amb les males maneres de Josep Anglada.

Més exemples de casta política? El germà d’August Armengol, pes pesant del partit, és Carles Armengol, propietari de Finques Armengol, principal immobiliària del Vendrell. Quan CiU governà a El Vendrell amb el suport de PxC prengué decisions que, segons el PSC, van beneficiar Finques Armengol.

Més? A Santa Coloma de Gramenet el tercer tinent d'alcalde de Participació, Qualitat Democràtica, Drets Civils i Ciutadania, Siscu Sánchez d’ICV-EUiA va proposar fer públic el patrimoni dels 27 regidors de l’Ajuntament. Només 6 regidors s’hi van negar, entre ells 3 del PP i dos de PxC.

Casta política? (Mireu) Primer els de casa.

Abans d’acabar m’agradaria felicitar Miquel Erra i Joan Serra pel seu llibre "Tota la veritat sobre la Plataforma per Catalunya" i a Xavier Rius per “Xenofòbia a Catalunya”. Aquest últim presentarà el seu llibre a la nova seu d’ICV a la Rambla de Sant Boi el proper 6 de desembre.

Aïda Gascón. Tot un exemple.

2011-11-09T00:51:00.001+01:00

Fa uns tres anys vaig decidir fer-me soci de l'associació animalista AnimaNaturalis. Havia pogut comprovar que era una organització molt dinàmica, amb uns principis molt potents i amb una manera d'actuar molt moderna.

AnimaNaturalis duia a terme campanyes d'informació molt interessants sobre temes relacionats amb el respecte als drets dels animals, però n'hi havia una en especial que encaixava molt amb una de les meves principals preocupacions al respecte: els circs amb animals salvatges. I m'inquietava perquè m'havia estat informant sobre la gran crueltat en el tractament als animals de circ. Tot plegat sota un paraigües de comprensió social tant sorprenent com indignant.

Conscient que a Sant Boi estava a punt d'instal·lar-se una vegada més el Circo Americano, em vaig posar en contacte amb Aïda Gascón i vam començar a liar-la. Vam convocar una concentració davant del circ, vam crear un correu electrònic dirigit a l'alcalde que es va reenviar centenars de vegades, i vam proposar presentar una moció al Ple demanant la seva prohibició. Dies després, asseguts al Ple, véiem prosperar en directe la moció presentada pel Grup Municipal d'ICV-EUiA. Mesos després la prohibició es fixava a les ordenances municipals. Mai més podrien instal·lar-se circs amb animals salvatges a Sant Boi. El mateix procés es va repetir a altres ciutats.

A aquella concentració vaig conèixer a la que ja considero una amiga, l'Aïda, una noia incansable, que sempre va amunt i avall per liar-la en benefici dels animals. Bé te la pots trobar a Terres de l'Ebre protestant contra els correbous, a Pamplona contra les corrides de toros, a Tordesillas (Valladolid) contra el Toro de la Vega, a Barcelona contra els abrics de pell o promovent una dieta vegana, a Sant Boi contra els circs amb animals, a l'AnimalADDA a un xiringuito, a un acte electoral com a candidata del PACMA... No para mai.

Ella em va ensenyar els “garitos” vegans com el CAT Bar o el GOPAL, amb unes hamburgueses increïbles. I també va deixar la militància d'ICV perplexa amb l'hummus que ens va portar un dia a una festa al local. Encara ho recordem.

L'Aïda és una persona que ha sabut canalitzar la seva indignació mitjançant el compromís, l'organització i l'acció. Ha guanyat moltes batalles i ha aconseguit molts objectius, sent un exemple del plaer de lluitar, sacrificar-se i veure com es van donant petites passes endavant, sempre en defensa dels més febles, els animals.

A l'Aïda sempre li faig broma, i li dic que a vegades, donada la repercussió mediàtica que ha anat adquirint els últims anys, és més fàcil veure-la a la televisió i escoltar-la a la ràdio que veure-la en persona. Li dic en broma, perquè quan li demano veure'ns sempre em troba un raconet per seure a xerrar, comentar les nostres coses i explicar-nos com la liarem els propers mesos.

AÏDA, COM HO TENS?

Article relacionat: La protesta d'avui

TANJA. Una holandesa a les FARC?

2011-11-03T01:03:00.004+01:00

Els últims dies d'agost, ja al final de la meva estada a Colòmbia, vaig fer honor a la meva més preuada tradició de viatge fent una compra massiva a una llibreria del centre de Bogotà. Un dels llibres que vaig adquirir és TANJA. Una holandesa en la guerrilla colombiana, de León Valencia i Liduine Zumpolle. Alguna coseta havia escoltat sobre l'existència d'aquesta jove que havia abandonat la seva còmode vida a Holanda per endinsar-se en un món tan desconegut i complexe com és la vida combativa a la selva colombiana.

Tanja Nijmeijer s'havia mogut des de molt jove en cercles de l'esquerra anticapitalista, i amb una visió pessimista d'una societat que no li permetia desenvolupar la seva mentalitat revolucionària. Finalment, després de visitar el país i establir un seguit de contactes decideix donar el pas definitiu i formar part de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia.

L'impacte a les files de la guerrilla fou important. Una noia jove, maca, de parla estrangera, volia afegir-se a la vida duríssima dels combatents del Bloc Oriental de les FARC. Complexe, però Tanja es va adaptar perfectament.

Tanja partia d'una visió romàntica i molt idealitzada de la lluita guerrillera, visió que es va anar deteriorant a mesura que passaven els dies, mesos i anys de convivència a la selva. Tanja però, va cometre un error molt greu al deixar constància per escrit d'aquest sentiment de desencís al seu diari personal.

En un cop de l'exèrcit el campament, aquest va ser completament desmantellat, i el seu diari va anar a parar directament a mans de la intel·ligència militar colombiana. La polèmica estava servida. Tots els mitjans de comunicació van publicar el seu contingut. Tanja al seu diari criticava els comandaments, l'actitud d'algunes de les seves companyes, el masclisme, l'egoisme i l'actitud poc revolucionària de la guerrilla, entre moltes altres coses. La seva vida ara perillava. La seva vida va passar a ser una incògnita.

Tres anys després però, Tanja torna a dir la seva:

"Si el Ejército y el Gobierno de Colombia todavía piensan y tratan de divulgar que estoy aquí secuestrada, les digo que vengan aquí, que vengan a rescatarme. Y nosotros les recibimos con AK47, bazocas, minas, morteros, con todo (...) Soy una guerrillera de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia y seguiré siendo guerrillera hasta vencer o hasta morir. En eso no hay vuelta atrás. Estoy orgullosa de ser guerrillera"

No cal dir que les FARC ja fa anys que van deixar de ser el què eren dècades abans, una guerrilla revolucionària amb voluntat d'alliberar el seu poble d'un règim opressor i tant terrorista com ho són ells ara. Tanja ha estat víctima de l'estupidesa i poca cosa més. Això sí, la seva història no deixa de ser atractiva, curiosa i sorprenent.

Dimonis disfressats d'àngels

2011-10-20T13:37:00.003+02:00

Dimonis disfressats d’àngels. Partits xenòfobs disfressats de democràtics. Aquesta és la principal característica d’un partit com Plataforma per Catalunya (PxC). L’intent de fer ús de l’estètica, de la forma, per dissimular el seu contingut, el seu interior podrit. Ja ho vam poder comprovar a la convocatòria del congrés fundacional de les Joventuts Identitàries per Catalunya del passat 8 d’octubre a Cal Ninyo, Sant Boi, quan uns 150 jóvenes sanos y demócratas catalanes assistien després de la recomanació de vestir correctament. Un cop més l’ús de l’estètica per dissimular.

El 8 d’octubre, a l’acte a Cal Ninyo, va assistir Sergio Serralvo, cap de llista de PxC a Cornellà, senyor famós per assistir al concert nazi del passat dia 12 d’octubre i per haver protagonitzat un Entre línies de TV3 declarant-se admirador de Hitler i negant l'Holocaust. Ho podeu comprobar vosaltres mateixos a aquest vídeo.

Avui, si no m’equivoco, l’han expulsat del partit. Però no poden enganyar ningú. El dia 14 d’octubre Sergio Serralvo després de ser expedientat per anar al concert nazi deia al seu facebook: “Mi delito es luchar por mis ideas sin importarme el riesgo y haciendo frente a la traición” El comentari li va agradar a 29 persones, molts d’ells militants de PxC. Sergio Serralvo, per cert, amic al facebook de David Parada, regidor i també cap de llista de PxC a Sant Boi. Ambdós han compartit converses amistoses al seu perfil, sobre la globalització, la modificació de l’Estatut i la Constitució... jugant a ideòlegs com fan sempre, amb un nul coneixement de tot plegat.

Per cert, i també com a curiositat, el tal Sergio Serralvo és animalista, un confés enamorat dels animals. No he pogut evitar recordar l’article que vaig escriure en el seu moment sobre Heinrich Himmler, un nazi que va considerar cruel una corrida de toros. Quines coses no?

Però dissimular és difícil i la situació se’ls hi està anant de les mans. És difícil amagar l’expulsió d’un dels seus militants per declarar-se obertament nazi quan, per exemple, el 4 de setembre, molt abans del concert, Sergio Serralvo es solidaritzava al seu mur del facebook amb Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa demanant la seva llibertat.

Aquesta colla d’impresentables es dediquen a fer política, i ara, també a posar denúncies. Com la que van posar contra el Pau, la Laura i el Jordi, amics i companys de les CUP, per un cartell ofensiu relacionat amb l’acte de les JIxC. Suposo que el què no els hi va agradar va ser la comparació entre personatges, perquè el “sudacas” que sortia de la boca del regidor David Parada forma part del vocabulari habitual d’aquesta colla. I poso un exemple. El trobem a l’article de Francesc Gesa Montmany, militant de PxC de la Roca del Vallès, sobre “L’análisis xenófobo de los Verdes” on a part de vomitar sobre partits com el meu: ICV, parla obertament de “inmigrantes sudacas.” És a dir, res d’estrany.

Mentrestant vaig rebent cada dia un bon grapat de correus electrònics, twitters, de militants i simpatitzants de PxC. Me’ls vaig guardant. Aquí us poso alguns exemples:

@tonihospitalet: @JPuigdengolas desde el colegio inculcando ideas politicas ..no esta mal ..me imagino que añoras un colegio con el retrato de stalin -> en referencia al meu elogi a escoles verdes i solidàries com el Benviure.

@ tonihospitalet: @mamerino @JPuigdengolas acojonante su tradicion antifascista de la que hace gala icv ,,como sea como en el 36 lo llevais claro ...

En fi, com veieu la situació és complicada. Cal continuar treballant.

Més articles relacionats:

Política x Crispar (PxC)
Parets que recorden veritats
Plataforma per Catalunya (PxC) es presenta a Sant Boi

El Ple en 18 tweets (17-10-2011)

2011-10-18T13:08:00.001+02:00

El #plesantboi comença amb el recordatori de la commemoració del 17O dia internacional per a l'eradicació de la pobresa. #santboi

El PP presenta moció de prohibició del burka. Comença la competició amb #PxC per veure qui és més excloent. #plesantboi #santboi

David Parada de #PxC carrega sobre Aznar i el PP per no controlar fronteres en el seu moment. PP vs PxC. Divertit. #plesantboi #santboi

#PxC votarà a favor de la moció del PP però creuen que es queda curta. #plesantboi #santboi

El públic avui és molt maleducat interrompent la intervenció de @LuisPG d'@icvsantboi al #plesantboi Quina gent... #santboi

A @icvsantboi no ens agrada el burca però creiem que hi ha millors maneres de combatre-ho que amb la prohibició. #plesantboi #santboi

El grupet de maleducats aplaudeixen la intervenció de #PxC Quina colla d'impresentables. #santboi

@LuisPG d'@icvsantboi recorda que sota un burca hi ha una dona oprimida. Aquesta moció no resol el problema. #plesantboi #santboi

PSC i ICV-EUiA tomben la moció del PP que compta amb el suport de #PxC #plesantboi #santboi

@LuisPG d'@icvsantboi recrimina la falta de dones al grup municipal de #PxC. 0 de 3. #plesantboi #santboi

@LuisPG d'@icvsantboi defensa la moció de rebuig a les retallades aplicades al Departament d'Educació #plesantboi #santboi

Jordi Garcia de @CiU reconeix que en matèria econòmica l'Ajuntament de #santboi ho fa bé. Moltes gràcies. #plesantboi #santboi

@LuisPG en resposta a @CiU: "Retallar en segons què és una qüestió ideològica" #plesantboi #santboi

@CiU posa com a exemple de bona gestió de la crisi països amb més pressió fiscal que el nostre. Moltes gràcies. #plesantboi #santboi

Cañedo del PP parla de números. Normalment la gent s'adorm i no entén res. És difícil d'entendre en contingut i forma. #plesantboi #santboi

David Parada de #PxC diu que l'anterior Ple va ser el de pressupostos. Me'l vaig perdre? #plesantboi #santboi

Criticar l'ús del twitter al ple mostra una visió molt antiga de l'ús de les noves tecnologies. #plesantboi #santboi

Un ajuntament sanejat és aquell que pot fer front als seus deutes, no qui no en té. És bàsic, però el PP no ho entén. #plesantboi #santboi

Política x Crispar (PxC)

2011-10-06T18:43:00.002+02:00

Prevenir i resoldre problemes, millorar el benestar de la gent, construir un món millor. Aquesta és i ha de ser la motivació per fer política, entenc. Però també hi ha qui fa política per aconseguir tot el contrari. Hi ha qui fa política per intercanviar destrucció i caos per poder.

Plataforma x Catalunya és un partit xenòfob i racista, encara que ells ho neguen una vegada rera l’altra. A l’últim ple, a la intervenció d’ICV-EUiA, els hi vam llegir unes declaracions de Josep Anglada fetes davant les seves joventuts i recollides a una nota de premsa. Deien el següent:

“A més no hi veig res de dolent a enterrar un cochinillo en un polígon, el problema amb els porcs el tenen els moros i no pas nosaltres, ells tenen problemes amb els porcs i nosaltres amb ells, el mateix que el gos amb el gat i el gat amb el ratolí, és només una qüestió de compatibilitat d'espècies”

Van dir que avalaven les paraules del seu líder i van callar. Si això no és racisme i xenofòbia que baixi Alà i ho vegi.

PxC s’activa a partir de dues circumstàncies depenent del municipi on ens trobem: a causa de la crisi o a causa de problemes de convivència. A Sant Boi es tracta del primer cas. La nostra ciutat té un percentatge baix de població nouvinguda i no s’han donat problemes de convivència greus. Partim d’una certa avantatge. Si som capaços de garantir la convivència aquests 4 anys ells acabaran desapareixent. Viuen del conflicte. Us explico un cas pràctic.

Ahir uns quants sortíem d’una reunió de partit i fèiem una cerveseta a un dels bars de la Rambla quan vam presenciar en directe un lamentable espectacle. Uns nois beguts van entrar a robar cervesa a un dels establiments i es produí una baralla. Vam trucar a la policia, que va arribar juntament amb una ambulància uns 5 minuts més tard. Curiosament hi havia un regidor que s’afegia a la festa. Parlava per telèfon, i comentava la jugada amb els policies, comerciants i propietaris d’alguns dels bars de la Rambla. Estava encantadíssim. Era una ocasió única, d’aquelles que busquen i troben després de molt remenar. Mitja hora més tard publicava al seu twitter:

Baralla entre sud-americans i marroquins a la rambla de #santboi amb intervenció policial i detencions. Qui té raó? #pxc #santboi

Evidentment, ell, de raó, no en té mai, però llest ho és molt. Ell forma part d’una partit farcit de xenòfobs i delinqüents. Té algun company de partit detingut per agressions sexuals, coaccions, amenaces de mort, robatoris amb violència i racisme; algun pendent de judici per apunyalament, pallisses i per convocar manifestacions a favor de Hitler; algun company condemnat a 2 anys per delicte de falsedat en tramitar contractes de treball a immigrants irregulars; algun company detingut per robatori de xecs restaurant per valor de 70.000 euros; algun company condemnat a 8 anys per les bombes a la clínica Dexeus; i així una llarga llista que s’ha anat elaborant i recollint a la web de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme). Aquest senyor, animat pels seus, és capaç d’assenyalar amb el dit actituds violentes de tercers.

Com deia, a Sant Boi no hi ha greus problemes de convivència més enllà del què és normal en un context de crisi com l’actual. Per tant, ells fan el procés a la inversa. Creen i provoquen el conflicte, i a la vegada, es presenten com a salvadors d’una causa que ells creuen noble, i jo, miserable. Ja ho diuen al Viure Sant Boi: PxC continuará ejerciendo de poder ejecutivo. Arriben al punt fins i tot d’anar a encendre els consells de barri amb les seves proclames xenòfobes. Consells de barri, que segons alguns veïns, mai havien viscut trobades tan tenses.

Ells van fent, saben quines són les debilitats de la gent, i quines són les debilitats d’alguns partits d’esquerres. Imagineu-vos fins a quin punt de perversitat arriben per acusar, per exemple, al nostre partit de ser defensor del burca. Nosaltres, el partit més feminista i paritari d’aquells amb representació institucional. No ens agrada el burca, però entenem que la prohibició no és la millor solució perquè deixi d’existir. Una explicació que requereix una argumentació complexa, que ells entenen però saben que la població a la que ells es dirigeixen no. Per això es disfressen amb un burca fet de pancartes d’ICV. Són dolents i males persones, però són llestos. No més que nosaltres, però. Tindran el plaer de comprovar-ho.

La guerra serà llarga companys i companyes, però venim d’un partit de tradició antifeixista i ja no ens ve d’aquí. Els collarem i els marcarem de prop. No els deixarem passar ni una. Molta força.

El llarg camí cap a l'abolició

2011-09-25T20:13:00.001+02:00

Era l'any 2008 quan es creava la plataforma PROU amb la finalitat d'abolir les corrides de toros. La intenció era tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular. Una ILP és una eina legal que consisteix en recollir 50,000 signatures en 120 dies només a una comunitat autònoma, i un cop finalitzat aquest termini, presentar-les al Parlament per a la seva validació (en aquest cas, el Parlament de Catalunya). L'objectiu era modificar la Llei de protecció animal, concretament el seu article 6.

Recordo el dia que, en solitari, anava a la Sala Auditori del Parlament per fer-me constar com a fedatari, i per tant ser autoritzat a recollir signatures. Era el moment d'organitzar-se. Vaig demanar ajuda a tots els meus coneguts amb certa sensibilitat per tal de fer xarxa. Em vaig posar en contacte amb la Gina, el Miki, el Toni, el Black Coffee, el Tot Natural, el Namasté, els companys d'Incasòl, ma mare, el meu pare, la gent d'ICV, el Carlitos, la Laura, l'Eriong... Anava als bars on hi havia gent jove, a les llars d'avis, a les tendes,.. i els hi demanava una signatura que sempre arribava. Amb l'ajuda de tothom en vaig aconseguir un miler, que vaig entregar amb molta satisfacció a la seu de SOS Racisme. Aquella era la meva aportació i la de la meva ciutat per intentar acabar amb aquest espectacle espantós.

I va arribar el debat d'admissió a tràmit, i el vam superar. Molts nervis, molta pressió, molta feina a l'esquena. El lobby taurí feia la seva feina i pressionava per aconseguir que la ILP no tirés endavant. No ho van aconseguir i vam guanyar la votació. Aquell dia, laborable, estava amb el cul a l'oficina, però el meu cap i el meu cor estaven al Parlament, i es respiraven nervis, molts nervis. Finalment vam guanyar la votació i el nostre país donava un pas més en el llarg camí cap a la fi del patiment d'animals innocents.

Érem feliços. Ho havíem aconseguit.

Avui, 25 de setembre de 2011, la Monumental ha estat una vegada més tortura i patiment. Però ha estat l'últim. I ara, després d'anys d'indignació, compromís i organització, toca celebrar-ho. I tant que ho celebrarem!

El Ple en 18 tweets (19-09-2011)

2011-09-20T00:28:00.003+02:00

L'@albaMVelez d'@icvsantboi presenta recordatori de la commemoració del 21S, Dia Internacional de la Pau. #plesantboi #santboi

#PxC vota a favor però rondina sobre la moció que presenta @icvsantboi de condemna als atemptats de Noruega #plesantboi #santboi

#PxC diu que es demagògia extrapolar l'acció d'un boig. @icvsantboi es reitera condemnant les idees que hi ha darrera #plesantboi #santboi

#PxC presenta moció contra el vot dels immigrants marroquins i li cau un 'rapapolvo' d'@icvsantboi de mans de @LuisPG #plesantboi #santboi

#PxC diu que es van presentar a les eleccions de #santboi sense recursos. D'on van sortir tantes publicacions i cartells? #plesantboi

@LuisPG d'@icvsantboi recorda a #PxC comentaris xenòfobs escandalosos del seu líder @josepanglada #plesantboi #santboi

El PP dóna suport a la moció de #PxC contra el vot dels immigrants marroquins. Cap sorpresa. #plesantboi #santboi

@LuisPG convida a #PxC a usar les seves paraules davant la justícia. A @icvsantboi parlem de racisme i xenofòbia. Cap problema! #plesantboi

#PxC presenta moció contra les retallades en sanitat. Tots a favor menys @CiU que argumenta la seva abstenció #plesantboi #santboi

@icvsantboi defensa la moció de rebuig a l'ultimàtum del TSJC contra la immersió lingüística a les escoles catalanes. #plesantboi #somescola

@LuisPG d'@icvsantboi recorda al PP el vot favorable d'un regidor del PP de Palamós a una moció semblant. El PP calla. #plesantboi #santboi

#PxC aprofita una moció sobre el PIRMI per criticar les ajudes a immigrants i a l'imam de Lleida. Ja hi tornen. Somriures. #plesantboi

Rafael Cañedo del PP parla de Renta Mínima de Inversión :) Més somriures. Si és que sempre pensen en números...! #plesantboi #santboi

David Parada de #PxC repeteix continuament "la gent de casa". Podria ser "l'agent de caça" perquè ho pronuncia igual... #plesantboi #santboi

Doncs sí! RT @Silviahc77 quina vergonya aquests paios. #plesantboi

Seria un plaer. T'esperem! RT @evamurgui ja ja ja, però donen joc, no ho veus! jo també vull anar a un #plesantboi

#PxC diu que "a #santboi només s'asfalten els carrers on viuen vostès". Humor del bo! El #plesantboi continua. Portem 3 hores.

Després de 4 hores acaba el #plesantboi Molta gent a la sala i per primera vegada s'ha pogut seguir via twitter. Us farem arribar un resum.

Recordeu que podeu seguir via twitter als 4 regidors i regidores d'@icvsantboi: @LuisPG, @albaMVelez, @JPuigdengolas i @mamerino.

Gràcies per seguir-nos!

Qui és Camila Vallejo?

2011-09-15T18:13:00.003+02:00

Al llarg dels últims mesos Xile ha viscut dures protestes protagonitzades per estudiants universitaris. Les protestes, que van començar pel malestar a l’àmbit universitari, ha acabat eixamplant-se i recollint el malestar general del jovent xilè davant l’atac a l’estat del benestar promogut pel govern conservador del president Sebastián Piñera.

A diferència del què ha passat a altres països on també s’ha donat aquest malestar derivat de l’aplicació de mesures neoliberals per part dels seus governs, com és el cas de l’Estat espanyol, a Xile el moviment sí ha tingut una cara visible: Camila Vallejo. Amb ella neix una jove líder política. Però qui és Camila Vallejo?

Camila Vallejo és militant de les Joventuts Comunistes del seu país i actual presidenta de la Federació d’Estudiants de la Universitat de Xile. Filla de pares comunistes, Camila neix en un entorn on la política és la principal protagonista. S’organitza a la universitat, on és capaç de coordinar diferents moviments universitaris d’esquerres.

Al llarg de les protestes del mes de maig Camila es transforma en la cara més visible del moviment convertint-se en un dels símbols de la protesta. Actualment, Camila Vallejo és una de les principals protagonistes del diàleg entre el govern xilè i el moviment estudiantil. Compta amb el recolzament de més del 70% dels estudiants universitaris, segons algunes enquestes.

Camila, amb només 23 anys, és un clar exemple d’indignació, compromís i organització; i un referent per a tots aquells i aquelles que ens organitzem per canviar una realitat i un present que no ens agrada.

Article relacionat:

- Indignació, compromís, organització.

Trenquem una llança. NO al Toro de la Vega.

2011-09-13T18:25:00.002+02:00

Avui és dimarts 13. Segons diuen els supersticiosos que és un dia de mala sort. A mi, de moment, a part d’oblidar-me el gorro de natació al vestuari, no m’ha passat res desagradable. Però per Afligido, el toro escollit per ser el desgraciat protagonista de les festes tradicionals del Toro de la Vega a Tordesillas, ha estat el seu últim dia.

En què consisteixen aquestes festes? El Toro de la Vega és un torneig entre homes (a peu o a cavall) i toro. Evidentment, com sol passar en aquests tipus esdeveniments, el guanyador sempre és l’home. Segons expliquen, aquesta tradició es remunta al segle XIV, i pel què sembla, els ciutadans d’aquest forat fosc de la província de Valladolid, continuen presos d’aquell segle. Totes les administracions, ja siguin del PSOE o del PP, han recolzat unes festes que l’any 1980 es van convertir en Festa d’interès turístic d’Espanya. Cert.

Tot i així, més enllà d’aquest indret d’Espanya sí hi ha hagut evolució, i any rere any arriben centenars de persones amb la sana voluntat de protestar contra aquest sagnant espectacle. Cada any són més. I cada any hi ha més pressió mediàtica i de ciutadans de tots els racons de l’estat que demanen prohibir el Toro de la Vega. Les campanyes a la xarxa es multipliquen. Avui, per exemple, hashtags com #TorodelaVega o #Noaltorodelavega són trendic topics, i altres com #rompeunalanza també han tingut ressò.

El treball constant de les organitzacions animalistes, juntament amb el suport de la ciutadania, serà probablement qui ens faci arribar a aconseguir aquest objectiu. No oblidem mai que el grau de desenvolupament d’una societat està directament relacionat amb el seu grau de respecte envers els animals. Ens posem a prova, de nou.

Si ens hi posem, ho aconseguirem. No oblideu que a Sant Boi vam aconseguir prohibir els circs amb animals salvatges, que a Catalunya hem prohibit les corrides de toros, i ara, acabarem amb el Toro de la Vega. Ja veureu.

Articles relacionats:

Iniciativa Legislativa Popular per tal d'abolir les corrides de toros. Campanya que vaig dur a terme a Sant Boi.

Corrides toros i correbous. Reflexió tranquil·la.

Va per ells, que pateixen.

La protesta d’avui (fotografies de les protestes davant el Circo Americano a Sant Boi).

Més enllaços sobre Drets dels Animals

Parets que recorden veritats

2011-09-06T14:44:00.002+02:00

En un dels passats comicis electorals, en plena campanya, es van fer varies pintades racistes signades amb les sigles de PxC (Plataforma per Catalunya) al llarg de tot el camí a l’ermita de Sant Ramon, aprofitant la gran afluència de persones que cada dia gaudeixen d’aquest meravellós indret de la nostra ciutat.

Curiosament aquest cap de setmana era l’Aplec de Sant Ramon i centenars de persones feien camí cap a l’ermita, entre ells els regidors de PSC, ICV i PxC (no va pujar ni un sol representant de CiU ni PP). En un dels trams encara es podia veure una d’aquestes pintades amb un missatge clarament racista i xenòfob signat amb les sigles del partit: MOROS NO.

PxC nega reiteradament ser un partit racista i xenòfob, i així ho demostren els constants esforços de la seva política comunicativa per tal d’evitar les conseqüències jurídiques de la difusió de plantejaments polítics que són clarament il·legals.

Tot i així, tot plegat és difícil de controlar, sobretot tenint en compte la naturalesa de molts dels seus líders polítics amb un passat difícilment dissimulable, i amb un electorat i militància motivats per missatges agressius envers la població nouvinguda (i no nouvinguda).

Un exemple d’aquest esmerçat esforç és la ràpida reacció del partit després dels lamentables fets d’Utoya, a Noruega, denunciant i desmarcant-se ràpidament de l’acció de Anders Behring Breivik, un jove amb uns plantejaments ideològics molt semblants als defensats per PxC.

“Jo no sóc racista, però...”

Articles relacionats:

Utoya, mai més.

Plataforma per Catalunya (PxC) es presenta a Sant Boi

Colòmbia en 80 tweets

2011-09-05T17:21:00.008+02:00

Ja ens trobem a un petit hostal en el cèntric barri de la Candelaria de Bogotá. Barri estudiantil molt animat. Fa molt fred!!

Bogotá està a 2600m, els pulmons són els primers en notar-ho. I fa un fred que espanta. En breu farem la primera incursió

Ahir vam creuar el barri de Santa Fe. Molt degradat, calcat a barris germans d'altres ciutats del continent. Desigualtat :(

A Bogotà els diumenges tallen 122 kms de carrers perquè la gent gaudeixi de la bici i del passeig. Interessant.

Avui ja hem agafat el transport públic per moure'ns per Bogotà. Nova prova superada. I té molt de mèrit, us ho asseguro ;)

Hem tingut el plaer de compartir passeig i àpat amb la famosa periodista colombiana @polacarrillo Història política a dojo.

A Bogotà està tot preparat pel mundial de futbol sub-20 i això fa que hi hagi més seguretat als seus carrers. I s'agraeix...

Formatge, patates, iuca, plàtan, arepas, alvocat... el viatge a Colòmbia passarà factura... en quilos.

A #Colombia el límit de velocitat és de 80 km/h a tot el país. Tot un malson per Felip Puig ;)

A Bucaramanga el trànsit està restringit de 6 AM a 9PM (si, si...) per determinades matrícules. Quin drama!

A #Colombia el govern s'esforça en la celebració del Mundial sub-20. Prova de foc per credibilitat internacional

Abandono. Deixo de rapinyar wi-fi obert d'una tal Familia Gutiérrez ;) La innocència també pot ser solidària.

A la província de Santander és comú menjar 'hormigas culonas' complementant àpats. Encara no he tingut el plaer...

El boom immobiliari que ha acabat amb l'economia espanyola és plenament vigent a Colòmbia, economia en plena expansió.

1 € = ± 2500 COP (pesos colombianos) Després d'haver fet el canvi sóc milionari per primera vegada en ma vida. I'm rich!

#Colombia és un dels països amb + tradició taurina d'Amèrica. Hi ha cartells de manifestacions antitaurines al carrer. Mola!

#Nicaragua i #Colombia es disputen la paradisíaca illa de San Andrés. Hi ha certa enemistat. Ja me la quedo jo i llestos :P

Avui hem conegut #Girón, una altra ciutat colonial de la mà de @polacarrillo, tant bona guia com periodista. Preciosa ciutat!

Arribant de veure el 4-1 del #Colombia-França. Molta diversió futbolera als bars de #Bucaramanga. A #santboi mola més, però ;)

Hem anat al centre comercial + important de #Bucaramanga a veure 'Midnight in Paris' de Woody Allen en VOS. A veure si aprenem.

Portes obertes, cotxes pitant, música a tot volum, conductor parlant pel mòbil... és una manera diferent de viure el transport.

Els escriptors de la Lonely Planet són un pèl conservadors. Excessius elogis a Uribe i a la seva gestió. Discrepo bastant.

Aquests dies són notícia els processaments a ex-dirigents polítics pro-uribistes. Corrupció i altres barbaritats a dojo.

A les 6 del matí i de la tarda l'himne de #Colòmbia sona a totes les emisores de ràdio. Nacionalisme en estat pur.

El ciclisme és un dels esports nacionals a #Colòmbia. Doble mèrit: les altes muntanyes i l'extrema perillositat del trànsit!

13 hores en bus, 3 de 4x4, i 3 en barca per arribar a Punta Gallina, el punt més al nord de sudamèrica. Val la pena, aviso!

Hem estat amb els wayüüs, indígenes no gaire receptius amb els turistes, que dominen el "percal" a la Guajira. Ells manen.

Els wayüüs controlen la frontera amb Venezuela, i en fan negoci: benzina, materials d'obra, menjar, beguda i seguraM drogues...

Les benzineres a la Guajira consisteixen en garrafes de benzina venezolana que importen del país veí els wayüüs al seu aire.

Els colombians divideixen el país en zones verdes, grogues i vermelles en funció del nivell de control de l'estat a cada zona.

Avui hem vist una vegada més el partit de la selecció colombiana, ara a Cartagena. Classificada per vuitens. Eufòria.

Només al centre de Cartagena hi ha 2000 policies. N'hi ha a cada cantonada. Em fa sentir insegur i em dóna mal rotllo.

Aquests dies he estat tastant la cervesa Polarcita de Venezuela a la Guajira colombiana. Una va dedicada al meu amic @Gabba82

La central eòlica de la Guajira dóna electricitat a Medellín. Els indígenes wayöös de la zona amb generadors. Molt injust.

A Colòmbia hi ha + prostitució i + tolerància amb ella que a Cuba, per exemple. Getsemaní de Cartagena és un exemple. Tòpics.

Al casc antic de Cartagena hi ha locals i restaurants d'un luxe desorbitat. Preciós exterior, prohibitiu interior. Es passen.

A Cartagena la policia té dues funcions: prevenir robatoris i violència, i mirar el cul a les turistes. Així passen l'estona.

Un vici sa i caribeny: els sucs i batuts de fruita. Autèntiques obres d'art a uns preus d'escàndol. Drogues en estat pur ;)

Sortir de Cartagena va ser satisfactori. Ciutat preciosa,però mal feelin' als seus carrers. Intuïció de viatger. Millor fugir.

Hem creuat una zona sensible, molt castigada pel conflicte, per arribar a Capurganà,poblet caribeny de platges de sorra blanc.

Capurganà està a pocs kms de Panamà. Només s'hi arriba per mar, no hi ha cotxes. Paradís. Menjar, beure, descansar.

Ens han explicat històries de drogues, narcos, guerrilla... de la zona. Millor no fer cas i gaudir de l'entorn.

Mai havia vist tants policies i militars. Ens han fet baixar varies vegades del bus per registrar-nos. Són omnipresents.

A la nostra cabanya teníem una mostra de la fauna colombiana: aranyes, mosquits, papallones, crancs...

Un noi ens va recomanar no agafar un bus. L'empresa no paga l'impost revolucionari i els hi disparen des de la selva.

Els nens tapen els forats de la carretera amb pedres i sorra. Després demanen monedes als cotxes que hi passen. Trist.

Des de les carreteres colombianes es pot comprovar com es van talant parcel•les immenses de bosc destinades a conreu i pastura.

'Cualquier día te llega la suerte': un narco arriba a casa teva i et demana que li amaguis 'la mercancía'. Recompensa --> $$$

Colòmbia és un dels primers països en ruta de cubans que emigren als Estats Units. Un cop arriben a Mèxic està practicaM fet.

A l'octubre hi ha eleccions municipals a Colòmbia. Queden mesos però els candidats ja fan campanya empaperant els carrers.

Una de les imatges que impressionen de Medellín són els barris humils a les parts altes de les muntanyes. Barris difícils.

Medellín és l'única ciutat de Colòmbia on hi ha metro. És en superfície però diu molt de la modernitat de la ciutat.

Avui he estat 10 hores seguides a un bus escoltant cançons d'amor en format reaggeton, salsa, cumbia, bachata... Ho superes?

He dormit a l'habitació més sorollosa en ma vida. Paret 1 amb dormitori compartit, 2 amb lavabo, 3 amb bugaderia, 4 amb bar.

Avui el Wilder, amic de l'@eriongLee, ens ha fet un tour per Medellín. Acompanyats tb per @polacarrillo. Ciutat per aprendre!

Hem agafat el telefèric que passa per sobre d'un dels barris més humils de Medellín. Em fa posar trist. És inhumà.

El nivell de violència sempre es correspon amb els índexs de desigualtat. Són pràcticament lineals. La solució és evident.

Hem conegut el centre de Medellín. Podria ser el centre de qualsevol ciutat europea. Amb metro i amb pedra molt fosca ;)

Vam sopar a la zona rosa de Medellín, gent amb molts calers i gringos. Dsps d'haver vist tanta pobresa vaig sentir fàstic.

A tots els meus viatges per llatinoamèrica xerrar amb taxistes i amb els companys de viatge de bus és el que més em nodreix.

Veure tanta pobresa em reafirma en la meva ideologia i em posa el cap on ha d'estar. M'ajuda. Tornaré amb ganes de lluita.

No vull imaginar com eren alguns dels barris que vaig veure ahir a Medellín durant els anys 80...

Abandonem Medellín i ens enfilem a Manizales i la 'zona cafetalera' tocant el PN de los Nevados amb muntanyes de més de 5000m.

Sí, però Colòmbia és molt més que això. País amable i potencial turístic extraordinari.

He superat la barrera dels 4000 i quasi la dels 5000m. Vam visitar el volcà El Nevado del Ruiz (5325m), fins als 4805!

El Nevado del Ruiz va fer erupció el 1985 i va acabar amb la vida de 20000 persones. Ara dorm, però es visita amb precaució.

Abans d'ahir vaig veure un documental sobre la vida de Pablo Escobar. Una història molt sagnant la d'aquest país.

El consum de cocaïna és vist amb mals ulls a Colòmbia. Es veu com un recolzament al conflicte.

El consum de cocaïna no només és un desastre per a la seguretat i convivència del país, també representa catàstrofe ecològica.

Avui m'he gastat un 'pastón' en llibres sobre Colòmbia. Serà una bona manera de complementar el que he après a aquest viatge.

Llegint els tweets de molts colombians sobre les FARC puc percebre que hi haurà conflicte per molts anys... (desgraciadaM)

Enrique Peñalosa, candidat a alcalde de Bogotà, diu que 'con cámaras de seguridad en toda la ciudad viviremos sin miedo'. T'equivoques fill.

Colòmbia progressa però alguna cosa no s'està fent bé. Exemple: Medellín. Homicidis: 871 al 2008. 1432 al 2009. 2019 al 2010.

1. Camperol ferit al trepitjar una mina de les FARC. 2. Volen jutjar ex-senadora @piedadcordoba per nexes amb les FARC 3. Sí: estic a Colòmbia.

Resum de la setmana a #Cuba: sí, garantia de drets socials millor que arreu de Llatinoamèrica. Ara,però, cal continuar obrint-se. Reformes!

A #Colòmbia denunciar abusos governamentals pot provocar serioses amenaces de mort. Un exemple? @IvanCepedaCast del @PoloDem

L'esquerra llatinoamericana (en totes les seves versions) ha aconseguit arribar al poder pràcticaM arreu. Alguna cosa hauríem d'aprendre.

Jo ho tinc clar: la comunicació. PrecisaM la batalla que ve perdent l'esquerra europea des de fa anys. Torno amb idees clares.

Ens acomiadem de Bogotá i d'aquest interessantíssim país: Colòmbia. Espero que hagi resultat interessant seguir el meu viatge!

Recordeu: el meu twitter és @jpuigdengolas

Salut i descans. Bones vacances!

2011-07-25T10:57:00.001+02:00

Finalment arriben les vacances, després d’una temporada molt dura i complicada. Ha estat un any intens marcat per dos comicis electorals duríssims on partíem d’una situació complicada que hem salvat amb molta dignitat.

Ha estat l’any dels primers acomiadaments a Incasòl, empresa pública de la qual era, fins fa uns dies, secretari del comitè d’empresa. Una situació difícil de gestionar.

Però sobretot ha estat un any de canvis. Canvi de domicili, per exemple. Però també de companys i companyes de feina. He deixat el David, els Carlos, l’Isra, la Sandra, la Mària, la Mercè...i ara viatjo amb la Vanessa, la Rosa, el Josep, la Sílvia, la Nati.... Canvis laborals amb tasques molt diferents, però amb l’entusiasme de fer bona feina.

L’any passat va ser el primer any de la meva vida sense viatjar, i ho he notat força. Aquells que em coneixeu ja sabeu la meva relació obsessiva amb la motxilla i el passaport. Aquest any hem escollit Colòmbia i Cuba, que visito per segona vegada. Es tracta d’un viatge turístic, però també impregnat de certa càrrega política. No podia ser d’una altra manera. Si tot va bé tindrem l’oportunitat de trobar-nos amb alguns membres del PCC (Partit Comunista Colombià), i també de visitar algun projecte sobre drets humans al sud del país. Per aquells que tingueu ganes de tafanejar podeu seguir el viatge al meu facebook o, sobretot, al meu twitter, seguint el hashtag #ticacolombia

En fi, que tingueu tots unes bones vacances. Fins al setembre!

Utoya. Mai més.

2011-07-24T22:40:00.004+02:00

Avui és un diumenge de juliol, l'últim abans de començar les vacances. No pensava tornar a escriure fins al setembre, però feia temps que no tenia tantes ganes de seure davant de l'ordinador per escriure.

Anders Behring Breivik, és un jove de 32 anys d'extrema dreta, que sent odi per la gent d'esquerres, els musulmans, i la multiculturalitat, segons ell una ideologia dirigida contra la cultura i la identitat europea. Breivik té les idees molt clares. Considera, per exemple, que les associacions de drets humans defensores de les minories són “violentes organitzacions marxistes” que cal combatre amb tots els mitjans possibles. Fins i tot amb la mort, com hem pogut comprovar.

Breivik no és un boig, ha assassinat per motius polítics. Fou militant de les joventuts del Partit del Progrés, formació de dreta ultra-nacionalista, xenòfoba i actual segona força política a Noruega després de tenir el suport del 23% dels vots a les passades eleccions del 2009. Una peça més a l'entramat de partits d'aquest tipus que s'estenen per tot Europa com un taca d'oli. Sant Boi no és una excepció.

El què ha passat m'afecta, i molt. En primer lloc pels fets en sí, i aprofito l'ocasió per solidaritzar-me amb les joventuts laboristes noruegues. Però també perquè aquesta vegada ha estat Noruega però podria haver passat a qualsevol racó d'Europa, inclús a casa nostra. El feixisme està escampant l'odi arreu, i casa nostra, com deia, no és cap excepció. Avui, per exemple, el número 7 de les llistes de Plataforma per Catalunya (PxC) a l'Hospitalet feia públic al Facebook la seva admiració per Breivik.

Aquells que creiem en la política com a mitjà per millorar la nostra societat, que en fem d'ella la nostra vocació, i que així ho expressem públicament, podem ser objectes de la intolerància feixista que s'estén als nostres pobles i ciutats.

Ara més que mai cal radicalitat democràtica per aturar aquells moviments que ens volen imposar el seu odi, que volen trencar la convivència que tant ens ha costat construir. Ara més que mai és l'hora de la tolerància, de la convivència, l'hora d'imposar els valors socials i democràtics que tots nosaltres ens mereixem. Aturem el feixisme. Casa nostra no pot ser Utoya.

A Senegal ens van segrestar

2011-06-01T00:47:00.001+02:00

El Carlos, el Txarli, i jo ja fèiem vida africana amb normalitat. Ens havíem mogut per Mali i Burkina, habituant-nos a costums tan arrelades com haver de pagar injustament a un funcionari senegalès per tal d'agilitzar uns tràmits administratius a una ambaixada. Ja ens havíem mogut per la ciutat, Dakar, ens havíem barallat amb transportistes, havíem passat gana i ja sabíem rebutjar venedors insistents amb certa gràcia.

Ara bé, el saber del viatger mai té límits i sempre resta alguna nova experiència per viure. Un exemple? Un segrest.

Que ningú s'espanti. Va ser un segrest d'aquells de broma, insignificant, un pèl light. Però com anècdota fa gràcia i més si la vius acompanyat d'un hipocondríac espantadís com el Txarli; un bon amic que veu un porc senglar des d'un cotxe i puja la finestra. No fos cas...

La qüestió és que necessitàvem arribar a l'ambaixada de Mali a Dakar per tal de tramitar un visat, tot amb certa pressa perquè unes hores després havíem d'agafar un vaixell camí de Ziguinchor, ciutat principal de Le Casamance, al sud del Senegal. Algun problema vam tenir de comunicació quan ens disposàvem a baixar del taxi i el conductor senegalès, amb cara de pomes agres, va rebutjar els nostres bitllets. En volia més. I és clar, ell era un senegalès a Dakar, però jo era un santboià a Dakar. És a dir, estàvem al mateix nivell.

Aquest senyor, vestit amb una túnica blanca espectacular, va decidir que fins que no paguéssim el que ell volia no ens deixaria baixar del seu cotxe. Així que vam iniciar una ruta turística improvisada i involuntària, que es veia interrompuda pel meu lamentable francés amenaçant amb trucar a la policia. Però ell continuava gastant benzina, i teníem temps de marge. El Txarli però, començava a pressionar amb un “Nica, ja ho pago jo, baixem!”

Després de donar unes voltes gratuïtes per Dakar, vam pagar els maleïts bitllets. Però el valor de viure un segrest no té preu, i l'anècdota restarà a la memòria per sempre més. Oi Txarli? Eh Carlos?

Indignació, Compromís, Organització.

2011-05-31T00:35:00.005+02:00

Al llarg de les últimes setmanes s'està produint un fenomen excepcional, que està sacsejant l'actualitat de manera insistent, que recull una gran quantitat de sensibilitats molt diverses, però que coincideixen en determinats aspectes: el cansament reiterat cap a la dèbil democràcia en la que vivim, la difícil situació econòmica que travessem, i el que és pitjor: la ràbia davant la cruenta sortida de la crisi que ofereixen alguns polítics poc valents i emmanillats pels mercats. Quan els mercats estan per sobre de la política... la política mor, i la democràcia se'n ressent. Milers de ciutadans surten al carrer demanant una democràcia real, canvis en el sistema electoral, una sortida justa de la crisi, una societat més igualitària... Demanen canvis.

Stéphane Hessel, autor de Indigneu-vos, diu però: “Enfadar-se i prou no té cap sentit. La ira no porta enlloc, ha d'anar acompanyada de compromís”. I ho comparteixo. Els canvis que demanem ara no són el resultat de la crisi, sinó que són els causants i agreujants d'aquesta. Molts ciutadans han esclatat de ràbia en el moment en que la situació s'ha fet insostenible, però la lluita per assolir aquests canvis no és nova, i infinitat d'organitzacions polítiques, sindicals, i moviments associatius porten anys reivindicant-los.

Al llarg de la història l'assoliment de canvis ambiciosos han requerit d'un mínim d'infraestructura, d'una mínima organització, d'un mínim de representativitat. I és normal. Això sí, cal aprofundir en la democratització del funcionament intern de qualsevol organització, per tal de fer-les més obertes, més participatives, més atractives, més democràtiques. La lluita política, sindical, i ciutadana és més necessària que mai, és imprescindible i cal reivindicar-la amb contundència.

A nivell personal haig de dir que des de sempre he estat vinculat a tot tipus d'organitzacions, polítiques, sindicals, associatives, no governamentals... i les he vist de tots colors. Però ha valgut la pena, de veritat. I del que mai he dubtat és que les coses es canvien des de baix, i des de dins. Considero que, aquí i ara, no hi ha una altra possibilitat. Aquesta manera d'actuar comporta una feina i un desgast impressionant, que alguns dels que em llegiu no imaginaríeu mai. Però funciona. I els canvis es fan palpables, omplen, i et conviden a continuar lluitant.

Jo sé que molts dels que llegiu això no hi estareu d'acord, i no em sorprèn. Però us convido a un petit gran repte: oi que tots volem canviar la realitat? Cadascú a la seva manera, cadascú en el seu àmbit, però ara ha arribat el moment de comprometre's i organitzar-se.

NO DELEGUIS MÉS. POSA-T'HI.

Carta de l'Aleix i el Diego Blasco a santboians indecisos

2011-05-15T17:47:00.003+02:00

¿TODAVÍA NO SABÉIS QUÉ HACER CON VUESTRO VOTO?

La verdad, cuando uno mira el panorama de Sant Boi dan ganas de no votar.

El PSC se ha convertido en una especie de “régimen” que controla los resortes del poder y utiliza CORESSA como una máquina de hacer votos y devolver favores; los de Esquerra siguen con su mitología nacional; los de CIU deben de estar preparando los recortes que ya están haciendo en la Generalitat y sobre el PP, en nuestra humilde opinión, sobran los comentarios.

Es cierto que en estos años se han hecho bastantes cosas en SB pero también es cierto que ahora todos los partidos intentan colgarse las medallas. Cualquiera que haya asistido a los plenos del Ayuntamiento o que esté mínimamente informado sabrá de la contribución de ICV-EUiA en cosas como la recuperación del río o el nuevo hospital.

ICV-EUiA ha juntado este año una candidatura formada por gente llena de ilusión, jóvenes cargados de energía y veteranos curtidos por la experiencia. Nuestros candidatos han hecho público su patrimonio (ver web) y pretenden, cuando sean concejales, poner el listón de la honradez y el trabajo más alto que nunca.

Ya es hora de darle un tirón de orejas al PSC y a la derecha para que espabilen y se den cuenta de que los jóvenes no están dormidos. ICV-EUiA está por delante y a la izquierda de los que se llaman progresistas, habiendo sido el único grupo, por ejemplo, que ha defendido los derechos de los animales en SB y que ha puesto banderas tricolores por el pueblo en el aniversario de la república. Entrad en http://iniciativa.cat/santboi y veréis qué gente.

Y para terminar un pequeño detalle: mientras que en Viladecans, Cornellá o Garraf tienen escuela oficial de idiomas; en Sant Boi lo que tenemos es… una academia de idiomas propiedad de una concejala. ¿casualidad?

No desperdicies la ocasión, el único voto útil es el de Iniciativa per Catalunya Verds. Vota a la única izquierda feminista y ecologista de verdad, es lo que nosotros vamos a hacer.

Salud.

Aleix y Diego Blasco