La patata ha estat un aliment bàsic durant generacions i períodes més aviat miseriosos de la històriaDe tots és sabut que la patata ha estat un aliment bàsic durant generacions i períodes més aviat miseriosos de la història. Considerant la possibilitat que tornin aquests temps d’humiltat i estalvi, hem cregut oportú parlar d’aquest gran producte que és la patata.

A Catalunya destaquen cinc tipus de patates que són molt populars i poden trobar-se fàcilment en supermercats i verdureries:

Es poden trobar patates vermelles. Són les que tenen la pell d’un color morat i la carn gairebé blanca. Entre aquestes varietats es troba la Desirée, que és una patata petita, de pell vermella, d’aparença delicada, adequada per cuinar o per fregir, o també la Red Pontiac. Versàtil. És sensible als cops, és una de les millors per coure, ja que no es desfan i es mantenen senceres; és bona per congelar, ja que perd menys textura que la resta.

Entre les patates blanques trobem la Monalisa, molt cultivada al País Basc. Generalment de forma ovalada (com els bascos), de polpa no farinosa, són ideals per a rostir, bullir o cuinar. La patata Bufet és una patata blanca molt cultivada a la zona del Prepirineu i Osona, és una varietat que sembla que va arribar a Catalunya des de la Bretanya i de la qual se celebra un mercat des de fa més de quinze anys al poble d’Orís (Osona).

Però realment la patata que ens ocupa és la Kennebec, la típica patata de pell marró, gran i de forma irregular. Aquesta patata és sensible a la llum (sempre es recomana conservar-la en llocs foscos i frescs). És la varietat més popular en la cuina europea per la seva textura i el seu sabor. És la més versàtil.

Per molt que sigui una simple Kennebec, el fet que es cultivi a les Muntanyes de Prades a la gent del camp els dóna una satisfacció especial. La gran patata de prades és una patata que es cultiva en una zona molt determinada de les nostres muntanyes i concretament en els municipis de la Febró, Capafonts, Vilanova de Prades, Arbolí i Prades. El reconeixement d’aquesta patata li ve donat pel microclima de les Muntanyes de Prades, on destaquen les condicions d’altitud, de tipus de sòls i climàtiques.

Les patates de Prades es comercialitzen sota la cobertura de la indicació geogràfica protegida (IGP) Patata de Prades i les podem trobar al mercat a doll o en sacs de paper de 2 i 5 quilos. Finalment també la podem trobar fregida en bosses de 40 o 150 grams. Un altre gran producte dins el nostre àmbit geogràfic.

Font: DelCamp.cat

L’Oli del Mas de Pitoia és un oli exclusiu i de tirada reduïda produït a la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix.
Tant el procés de producció de l’oliva, com el posterior d’elaboració de l’oli, s’han realitzat mitjançant mètodes tradicionals, totalment sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

Les olives utilitzades per a l’elaboració d’aquest oli procedeixen només de dues finques, la finca del Mas de Pitoia i la finca Vilar Riu de Baix (finca associada al projecte). Per tant, aquest oli verge extra de màxima qualitat està elaborat amb el sistema artesanal més antic, és a dir, la trituració de les olives amb pedres de granit, la primera premsada en fred, i la separació de l’oli i l’aigua vegetal de forma natural mitjançant piles de decantació.

El naixement d’aquest oli és fruit d’una iniciativa que el Grup de Natura Freixe va impulsar l’any 2008 en col·laboració amb La Fundación Biodiversidad, l’Obra Social de CatalunyaCaixa i el molí d’oli Oliflix. L’abandonament de moltes finques, la venda d’olivers centenaris, el canvi de varietats i de cultius i dels mètodes d’explotació han significat un notable i progressiu empobriment del territori, amb la degradació del seu paisatge característic i la pèrdua
d’hàbitats i biodiversitat, tant als camps de cultiu com a les zones de transició amb els aiguamolls protegits de la Reserva.

Per intentar revertir aquesta dinàmica es va engegar el projecte de l’Oli de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, i així impulsar els usos agrícoles i ramaders tradicionals a partir d’una finca model, la finca del Mas de Pitoia (propietat de CatalunyaCaixa), creant una xarxa de bones “pràctiques ambientals” en l’entorn de la zona protegida mitjançant acords de custòdia del territori amb els pagesos de la zona. La custòdia del territori és un concepte que
al nostre país encara és una mica desconegut, i que es podria definir com un conjunt d’instruments que utilitzen organitzacions socials i ciutadanes per conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs concrets, i que requereix la col·laboració dels propietaris d’aquests indrets.

En definitiva, amb la creació de la marca de qualitat d’aquest oli es pretén potenciar l’agricultura ecològica i unes bones pràctiques agràries al territori, incentivant els pagesos de la zona perquè s’uneixin a la iniciativa, proporcionant-los noves perspectives per als seus cultius d’olivers. Per tant, amb l’adquisició d’aquest oli, a banda del plaer tant saludable que ens brinda el seu consum al paladar, també estem contribuint a la conservació del territori que ens proporciona les olives que s’utilitzen per a la seva elaboració.

Més informació:  www.reservanaturalsebes.org

La Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l’Ebre (Fepromodel) ha fet el pas definitiu per poder produir musclo ecològic a partir de l’any vinent. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha publicat aquesta setmana al Diari Oficial la resolució per la qual es reconeix a la Federació com a Agrupació de Defensa Sanitària  (ADS), un requeriment indispensable per poder tirar endavant el projecte, al qual s’han adherit ja uns 25 de la quarantena de productors de mol·luscos de les dues badies del Delta de l’Ebre.

L’ADS comptarà amb un tècnic veterinari contractat per Fepromodel, el qual s’encarregarà  de fer el seguiment i l’ execució de les mesures sanitàries per a la prevenció, control, lluita o eradicació de les malalties dels  mol·luscos, en col·laboració amb els tècnics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (l’IRTA).

Segons explica el gerent de Fepromodel, Gerardo Bonet, un dels primers treballs serà l’elaboració d’un pla de bioseguretat conjunt per a tots els aqüicultors decidits a produir sota el segell del Consell Català de la Producció Agrària  Ecològica (CCPAE). «Ha estat un llarg procés però finalment veiem que podem tirar endavant i que el nostre projecte podrà ser una realitat a partir de la pròxima campanya», comentà Bonet al Diari.

Pioners

Des de la Generalitat s’ha destacat que Fepromodel és una de les primeres associacions de defensa sanitària que es reconeixen a tot l’Estat espanyol dins de l’àmbit de la producció de mol·luscos. «Aquest reconeixement és un pas més cap a la consecució de la certificació com a musclo ecològic de la seva producció aqüícola», reafirmen des del Govern.

L’objectiu és que fins al 60 per cent de la producció de musclo del Delta (en total arriba a uns 3,5 milions de quilos anuals) es pugui comercialitzar sota l’etiqueta de producte ecològic. «I per més endavant, també treballarem per aconseguir-ho per a l’ostra», destaca Bonet. Perquè un musclo es pugui comercialitzar com a ecològic el productor ha de complir una sèrie de requisits. S’ha de dur a terme una producció amb cria autòctona, que sigui sostenible,amb només una corda per cada metre quadrat de viver, i la qualitat de les aigües ha d’estar garantida tant a la badia del Fangar com dels Alfacs. En aquest sentit,des de fa anys es du a terme un acurat control de les aigües,que obliga a prohibir l’extracció quan es produeix alguna anomalia.

Font: Diari de Tarragona

La biodiversitat i els cultius europeus estan amenaçats pels transgènics, fins i tot en països on se’n prohibeix el cultiu, com demostren diversos i recents estudis científics. Davant aquest perill real, les autoritats de l’Estat espanyol “han de promoure’n el seguiment i revocar les autoritzacions, tant de cultius comercials com d’assajos susceptibles de contaminar els camps”. Així ho exigeix ​​una crida signada per un important grup d’organitzacions: Xarxa Llavors, ASAC, COAG, SEAE, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Plataforma Rural, Greenpeace, PALT.

Dos articles publicats recentment demostren fins a quin punt està amenaçada la biodiversitat europea per la proliferació sense control de males herbes provinents d’organismes genèticament modificats. Això hauria d’alertar les autoritats espanyoles per promoure un seguiment de la contaminació i evitar que el problema arribi a una magnitud la reparació del qual requereixi costoses inversions.

Els articles demostren que l’establiment de nuclis de poblacions incontrolades de colza assilvestrada transgènica no només és un fenomen comú en els països on la colza transgènica es conrea de forma legal, com Canadà o els EUA, sinó que també ocorre de forma freqüent en països on aquest cultiu està estrictament prohibit, com Japó¹ i Suïssa² . En aquest últim país s’hi han detectat poblacions assilvestrades de colza resistents a herbicida a les rodalies de 58 de les 79 estacions de tren mostrejades. També s’ha demostrat analíticament que pel cap baix en 4 d’aquestes poblacions existien individus silvestres fora de control que portaven en el seu genoma ADN transgènic. Aquests estudis demostren la manca de credibilitat de les especulacions que afirmen que no és necessari fer un seguiment perquè el risc de contaminació per pol·len transgènic és mínim.³

El perill de la contaminació genètica a l’Estat espanyol

Tot i que no està autoritzat el seu cultiu a Europa, excepte per a cultius experimentals,⁴ el vessament accidental de grans de colza transgènica durant el seu transport és especialment perillós a causa de la gran capacitat que tenen les espècies del gènereBrassica per creuar i donar descendents fèrtils (la colza pertany a l’espècie Brassica napus). A l’Estat espanyol la flora silvestre és rica en crucíferes dels gèneres Brassica i els seus parents pròxims. Especialment, a Galícia és comú el conreu de varietats tradicionals de napicol, que és la mateixa espècie que la colza.

Una altra espècie genèticament modificada per a la qual es realitzen assajos a l’Estat espanyol és la remolatxa sucrera. En aquest cas el perill de contaminació augmenta pel fet que és una planta el pol·len de la qual viatja per l’aire i aconsegueix grans distàncies. Encara que no és autòctona, hi ha poblacions assilvestrades de remolatxa a moltes zones peninsulars. L’últim cas d’aquest perill el tenim en les recents sol·licituds per part de Sesvanderhave NV i KWS saat AG per a l’avaluació en camp d’híbrids de remolatxa sucrera ( Beta vulgaris ) derivats de la transformació de l’esdeveniment H7-1 tolerant a l’herbicida glifosat. Els municipis per als quals s’han sol·licitat els assaigs són Magaz de Pisuerga (Palència); Toro (Zamora), Cigales, Tordesillas, Valladolid i Ventosa de la Cuesta (Valladolid); Villalazán (Zamora); Laguna de Negrillos (Lleó) i Pampliega i Palazuelos de Muno (Burgos). Les sol·licituds es troben en període de fer-hi comentaris i al·legacions al MAGRAMA.⁵

Més 115 mil ha de blat de moro transgènic plantat a Catalunya i a l’Aragó

El blat de moro també pateix un risc alt de contaminació, ja que posseeix una important biodiversitat local i també es conrea en sistemes de producció ecològics. Malgrat això, l’Estat espanyol és l’únic estat europeu que continua autoritzant la sembra comercial de blat de moro transgènic tot i els nombrosos i evidents casos de contaminació constatats a Catalunya i a l’Aragó.⁶ A principis d’octubre el MAGRAMA publicava les dades estimades de la superfície de blat de moro MON810 de 2012 i es comprova que han estat  116.306,00 hectàrees, el que suposa un increment de 18.980,88 hectàrees respecte a l’any anterior, per bé que segons el que ha denunciat per la Plataforma d’Andalusia Lliure de Transgènics (PALT)⁷ i Greenpeace⁸ les dades aportades difereixen bastant en relació amb les que publiquen les comunitats autònomes.

Un cas especialment preocupant és el que afecta Agrostis stolonifera , una gespa utilitzada en els camps de golf que s’ha convertit en un problema fora de control als EUA per la facilitat de dispersió del seu pol·len i per la seva alta capacitat d’encreuament amb espècies silvestres emparentades.⁹ A l’Estat espanyol la dispersió d’individus transgènics incontrolats d’aquesta planta podria causar estralls ja que A. stolonifera viu a gairebé a tot el territori peninsular i el seu pol·len pot contaminar les espècies naturals de la península Ibèrica com A. castellana , A. alpina , A. rupestris i A. nevadensis , endemisme que es localitza a l’Espai Natural de Sierra Nevada (Granada i Almeria, Andalusia), que a més de ser Parc Natural i Parc Nacional, està reconegut internacionalment com a Reserva de la Biosfera.

Altres conreus en què es coneixen alliberaments experimentals a l’Estat espanyol i susceptibles de contaminar les varietats locals o la biodiversitat silvestre són el tomàquet, l’alfals i els àlbers.

Malgrat els riscos anteriorment descrits, fins on se sap, a l’Estat espanyol no s’han fet públics resultats del seguiment del flux genètic de transgens, ni s’ha inclòs aquest important aspecte en els plans de seguiment preceptius de les varietats autoritzades per a la sembra. Per tot això, i per la gravetat i irreversibilitat d’aquesta amenaça per a la biodiversitat i per als cultius, les organitzacions esmentades sol·liciten al Govern espanyol la revocació cautelar de les autoritzacions, tant de cultius comercials com d’assajos amb varietats modificades genèticament, susceptibles de contaminar genèticament els camps de conreu.

Més informació: ECOdiari

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica de Catalunya (CCPAE) ha presentat la nova Guia d’Operadors de la producció agrària ecològica de Catalunya.

Des del passat divendres, 17 de febrer, s’ha començat a fer efectiu un pagament complementari de l’ajut als plans de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya de la campanya 2011 a un total de 191 viticultors, per un import de 851.052,36 euros i una superfície de 198 hectàrees.

Amb aquest nou pagament, els fons destinats i pagats fins al moment per als plans de reestructuració i reconversió de la vinya durant la campanya 2011 ascendeixen a un import total de 9.471.382,86 euros, que reverteixen en 913 viticultors i un total de 1.200 hectàrees de vinyes reestructurades.

El percentatge de finançament de l’ajut per a aquesta campanya 2011 arriba així al màxim de subvenció possible per als beneficiaris inclosos en cada grup de prioritats:
■ Viticultors professionals (joves agricultors, ATP, EAP) que van demanar bestreta presentant el corresponent aval bancari: 50% de finançament.
■ Viticultors professionals que no van demanar bestreta: 40% de finançament.
■ Viticultors no professionals que van demanar bestreta presentant el corresponent aval bancari: 40% de finançament.

Per tant, només manca per pagar el grup de no professionals que no han demanat bestreta.
Des del passat divendres, també es fa efectiu un pagament complementari de la campanya 2009/10 per un import de 20.509,48 euros a un total de 13 viticultors.

El règim de reestructuració i reconversió de vinya té com a objectiu, pel que fa al raïm de vinificació, l’adaptació de la producció a la demanda del mercat.

El règim inclou una o més de les accions següents:
■ La reconversió varietal, incloent-hi la que es faci mitjançant reempelts.
■ La reimplantació de vinyes.
■ Les millores de les tècniques de gestió de vinyes relacionades amb l’objectiu del règim.
No s’hi inclou la renovació normal de vinyes que hagin arribat al final de la seva vida natural. L’ajut es concedeix per a les dues finalitats següents:
■ Compensar els productors que s’acullin a un pla de reestructuració i reconversió de vinya per les pèrdues d’ingressos derivades de l’aplicació del pla
■ Participar en les despeses de reestructuració i reconversió.

Font: www.elvallenc.com

La demarcació de Tarragona, que inclou les marques turístiques Costa Daurada i Terres de l’Ebre, es caracteritza per una notable especialització agrària en el sector enològic. Vuit de les 10 comarques que la conformen estan incloses en les diferents denominacions d’origen de vi. Els paisatges de vinya estan omnipresents al territori i d’aquí que hagin aparegut iniciatives com la de denominar les comarques de Tarragona amb el nom de País del Vique es configura com l’integrador de tots els territoris de les Denominacions d’Origen (DO) de la demarcació.
El nombre de DO és força elevat per a un territori relativament petit com el que ens ocupa: Terra Alta, Priorat, Montsant, Tarragona, Conca de Barberà i part dePenedès. A aquestes caldria afegir, a més la DO Catalunya i la DO Cava. Aquesta singularitat és el resultat d’aspectes històrics, paisatgístics, climàtics i edàfics. Tanmateix, el resultat són DO amb territoris la dimensió dels quals condiciona la seva capacitat de notorietat internacional a diferència de les grans destinacions enoturístiques europees (Borgonya, Burdeus, Rioja). En aquest context, la generació d’un espai integrat d’enoturisme a la demarcació sembla una aposta raonable.

Cadascuna de les DO compta amb diversos elements diferencials i de singularització, però hi ha actius comuns que aporten valor al conjunt del territori, entre els que es destaquen els valors històrics, concretats en els cellers monumentals, les anomenades Catedrals del Vi, construccions modernistes de principis del segle passat, mostra del potencial que històricament ha tingut la producció del vi al territori. Des de la visió del potencial turístic, aquestes catedrals aporten diferenciació, de la mateixa manera que ho fan els nous cellers d’arquitectura singular.

La diferenciació del territori no l’aporta tan sols la monumentalitat de les construccions, sinó també la diversitat i qualitat dels seus vins i dels paisatges que els generen. Així, l’experiència enoturística no s’ha de recloure a l’interior del celler, sinó que ha d’integrar els paisatges de vinyes i els enclavaments rurals entre els seus actius. El fet que les xarxes de camins rurals estiguin integrats en l’oferta enoturística i que operadors especialitzats se n’hagin fet ressó mostra el seu valor.
Els vins, singulars, són resultat de la combinació de sòls, microclimes i varietats de vinya, algunes de les quals són exclusives d’aquest territori. Aquests vins han obtingut les últimes dècades un reconeixement internacional que ha posicionat algunes de les DO del territori, sobretot la DOQ Priorat entre les de major prestigi a escala mundial.
A banda de l’atractiu enoturístic del territori cal posar èmfasi en la vocació turística, consolidada sota les marques Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Una llarga tradició d’acollida que ha consolidat una important especialització, sobretot al litoral i a tocar de les diferents DO de la demarcació.

Les comarques de Tarragona, compten, doncs, amb un enorme potencial d’atractivitat enoturística i un bagatge i desenvolupament de l’activitat del turisme.
La combinació d’aquests dos eixos està estructurant una de les ofertes de major recorregut enoturístic de l’Estat espanyol i del continent. Els eixos sobre els que s’ha treballat i s’està treballant són:

• Condicionament de l’oferta i desenvolupament de serveis per al visitants en l’espai enològic.

• Desenvolupament dels actius humans adequats per gestionar l’experiència enoturística, tant dins dels espais enològics com en l’oferta turística.

• Desenvolupament d’ofertes turístiques relacionades amb la cultura del vi. En aquest sentit destaquen els tractaments de salut que utilitzen el vi, comuns ja als spa i centres de salut del territori, així com l’assumpció del valor per part d’alguns dels restaurants del territori que són carta de presentació del producte enològic.

• Accions de comercialització i comunicació, tant a nivell de DO com a nivell de marques turístiques, que han consolidat la integració de l’oferta enoturística en els circuits d’operadors especialitzats.

L’enoturisme és una activitat que creix amb força a nivell internacional. Les zones de producció d’Europa, Amèrica, Oceania i Àfrica han esdevingut destinacions turístiques de referència per un mercat de proximitat en un principi i com a destinacions internacionals finalment. Moltes destinacions se situen en una posició competitiva avantatjosa i esdevenen referència per a operadors turístics i mercats potencials. És el resultat d’anys de desenvolupar projectes turístics vinculats a la qualitat del producte enològic. Les destinacions de la demarcació de Tarragona es troben en situació diversa pel que fa al seu nivell de posicionament en relació als mercats domèstic i internacional, de forma que mentre algunes DO se situen com a destinacions destacades, altres encara estan en una fase incipient d’aquest reconeixement dels mercats. Amb tot, l’èxit de les diferents destinacions enoturístiques rau en saber adaptar la seva singularitat i capacitat d’acollida a un projecte turístic. No és possible que les destinacions enoturístiques mimetitzin el seu model de desenvolupament. Cada destinació ha de definir el seu model i l’efecte volgut de l’activitat turística. Les diferents DO de la demarcació es troben amb la necessitat de definir aquest model de desenvolupament conjunt i és, en aquesta línia, que han aparegut iniciatives com la del País del Vi.

La diversitat i el nombre elevat de destinacions enoturístiques existents a escala mundial ha afavorit la generació d’una política d’estructura- ció de l’oferta en base a generar productes turístics fàcilment identificables per a la demanda, com ara les rutes de vi on s’agrupen destinacions amb voluntat d’esdevenir els eixos destacats de l’activitat . Aquestes agrupacions són, ara per ara, els punts calents del desenvolupament enoturístic.
Una iniciativa local recent ha estat l’organització, per part de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA, dels Premis a l’Excel·lència Enoturística.

Un servei d’àpats basat en la cuina mediterrània amb productes autòctons i de qualitat, adreçat a escoles i altres col·lectius amb necessitats específiques, s’ha endut el premi “Emprèn en femení”, convocat per la Diputació de Tarragona. Així mateix, s’han atorgat accèssits a una botiga de productes ecològics infantils, a una botiga virtual agroecològica i a un servei d’elaboració de productes de cosmètica natural amb distribució on line. Aquest certamen, creat el 2006, pretén fomentar els projectes empresarials liderats per dones del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es tracta del premi més ben dotat econòmicament dins de la seva tipologia, i està dirigit a les dones per afavorir la seva presència al mercat de laboral des de l’autoocupació individual i col·lectiva i la creació de nous llocs de treball al territori.

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha presidit la sisena edició del lliurament dels premis, que ha tingut lloc al centre obrer de la Sénia, aquest dimarts 13 de desembre, al vespre. També han estat presents a l’acte el diputat delegat de Recursos Humans i Polítiques Actives d’Ocupació de la Diputació de Tarragona, Joan Josep Malràs, l’alcaldessa de la Sénia, Maria Pilar Ballester Ferreres; el coordinador de l’Àrea de Recursos Humans i Polítiques Actives d’Ocupació, Àlex Grau; el director de l’Organisme Autònom Desenvolupament Local, Josep Maria Elorduy; els diputats M. José Beltran, Immaculada Costa i Álvaro Gisbert, i la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé, qui ha exercit de Padrina de l’acte.

La convocatòria d’enguany ha reunit un total de 61 projectes, 28 del Camp de Tarragona i 33 de les Terres de l’Ebre. Hi ha hagut 20 propostes més que l’any passat, i en total han pres part en la iniciativa un total de 89 persones. Els projectes que han optat al premi destaquen per la seva qualitat i diversitat. Van des del disseny i la fabricació especialitzada de roba esportiva fins a l’elaboració de llaminadures personalitzades, passant per la cosmètica natural artesanal o els contes per encàrrec, entre molts altres.

El perfil de les participants també ha estat molt divers i ha inclòs tant a dones emprenedores que volen posar en marxa el seu negoci en solitari, com formant equips més o menys amplis.

Les premiades
El primer premi, de 9.000 €, ha estat per 14 dones de Sant Carles de la Ràpita representades per Ràpita Miralles amb el projecte “Minna som cuina” , un servei d’àpats basat en la cuina mediterrània amb productes autòctons i de qualitat adreçat a escoles i altres col·lectius amb necessitats específiques.

A continuació s’han lliurat el tres accèssits de 2.300€ cada un. Un d’aquests guardons, que distingeix als projectes liderats per dones menors de trenta anys ha estat, per M. Victòria Latorre del Villar i Núria Gavaldà, de Reus, per “La Caseta de l’arbre”, una botiga de productes ecològics infantils. El seu objectiu és dinamitzar la cultura de l’intercanvi, el reciclatge i la reutilització d’aquests elements. S’ha premiat, també, a Silvia Escudero de Bonastre per la botiga virtual agroecològica “Campdelasort.cat” amb l’accèssit de projectes desenvolupats en àmbits rurals. L’accèssit per a projectes que destaquen per la creativitat i la innovació se l’ha endut “Carícies d’oli”, un servei d’elaboració de productes de cosmètica natural amb distribució on-line. Una proposta presentada per tres dones de Pinell de Brai; Griselda Martínez, Montserrat Subirats i Àfrica Trillas.

Abans d’iniciar l’acte, les participants del concurs s’han trobat en un espai de relació, per poder intercanviar experiències i conèixer les diferents propostes empresarials. Amb aquesta activitat es pretén generar sinergies entre projectes que es poden complementar. Així mateix, hi han col·laborat diferents associacions empresarials per donar-se a conèixer entre les futures empresàries i oferir-los el seu assessorament i suport.

A banda de les premiades, totes les participants han rebut un diploma acreditatiu i un obsequi commemoratiu d’aquesta edició. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de l’Agrupació Musical Senienca.

El president de la Diputació s’ha referit als aquests premis com “un impuls enriquidor” a la creació d’iniciatives empresarials: “Són uns premis que tenen nervi empresarial i social, i vocació d’anar cap a una societat més activa i creativa, amb l’objectiu de dinamitzar l’economia del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre”. Josep Poblet ha felicitat les guanyadores i la resta de participants. De la seva part, el diputat delegat de Recursos Humans i Polítiques Actives d’Ocupació de la Diputació de Tarragona, Joan Josep Malràs, ha ressaltat que el certamen “Emprèn en femení” vol afavorir l’autoocupació individual o col·lectiva i incentivar la creació de nous llocs de treball en el territori, “posant de manifest el potencial que representen les dones per al desenvolupament”.

En el seu torn de paraula, l’alcaldessa de la Sénia ha posat de manifest les desigualtats que encara existeixen avui dia entre homes i dones a l’hora de trobar feina. En el mateix sentit s’ha expressat la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercader, qui ha apadrinat l’acte i ha donat una conferència sobre experiències personals. Consultora en orientació professional i formació, i assessora en plans estratègics de creació d’empreses, fa vint anys que es dedica al món empresarial. Va ser la creadora dels Primers Programes de Microcrèdits per a dones emprenedores a Catalunya (1999) i amb posterioritat a la resta de l’Estat Espanyol (2000-2006). Mercader ha indicat que totes les dones volen treballar si poden conciliar la vida familiar i laboral.

L’esperit d’aquest certamen, és fomentar l’autoocupació de les dones i la creació d’empreses. Els premis contribueixen al màxim desenvolupament de les seves capacitats professionals i són també un reconeixement al seu paper en el món empresarial i a la consideració del lideratge femení com un element de progrés social i econòmic.

Fuente: Revista l’Espígol