La Setmana de Promoció de Vins i Caves de l’Alt Camp amb DO celebrarà aquest any la seva tretzena edició del 26 de juliol al 8 d’agost amb una ampliació important dels actes amb l’objectiu d’arribar a diferents públics. El 26 de juliol l’Hotel Class Valls acollirà una Tarda de Maridatge adreçada a restauradors i professionals dels vins i caves. Els cellers de la comarca presentaran els seus productes, es farà el maridatge amb onze plats elaborats pel xef Àngel Solé, del restaurant El Tast de l’Àngel, i amb explicacions de la tècnica de la DO Tarragona, l’enòloga Elisa Ribé.

Els aficionats i aficionades al món del vi disposaran de dos actes diferents durant la Firagost. La Tarda dels cellers de l’Alt Camp es desenvoluparà el dimarts 3 d’agost, a les 17:45 hores, al Teatre Principal de Valls, i es podran degustar els productes dels cellers de la comarca amb explicacions dels elaboradors. El dimecres 4 d’agost, de les 17.30 a les 22.00 hores, a la Plaça de l’Oli, s’instal·larà l’Espai de Vins, on es podran degustar amb els propis elaboradors, els diferents vins exposats a la Firagost. El tiquet valdrà deu euros i donarà dret a l’adquisició d’una copa riedel i cinc degustacions. La previsió és que hi participaran una trentena de cellers de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Tarragonès i el Penedès.

A més, com cada any, es podran consumir els vins i caves de la comarca als restaurants adherits a la setmana de les diferents poblacions de l’Alt Camp. Dos nous cellers s’han adherit a la iniciativa: la Cooperativa de Rodonyà i el Celler Mas Bella. El president del Patronat Comarcal de Turisme de l’Alt Camp, Martí Barberà, va afirmar que el món del vi i el cava és una manera de potenciar el turisme a la comarca i va destacar la implicació del sector privat en les activitats de la Setmana de Promoció de Vins i Caves de l’Alt Camp amb DO.

Font: Consell Comarcal de l’Alt Camp

La investigació, recerca de noves varietats i mercats i l’establiment de marques associades a un territori i un nivell de qualitat són alguns dels aspectes que es marquen com a prioritaris al sector de la fruita dolça davant l’inici d’una nova temporada amb perspectives de millorar l’anterior.

“Des de fa 7 o 8 anys ha començat a prevaler la qualitat a nivell productiu, per exemple fent treballs d’investigació amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i trobar noves varietats, però també des del punt de vista qualitatiu, tant pel que fa a la mida i aspecte de la fruita com del seu gust”, explica Ramon Sarroca, cap de branca de fruita i horta de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Les cooperatives són les empreses que concentren la major part de producció d’aquest sector i també les més avançades quant a tecnologia. “Hem fet els deures de preparar-nos tecnològicament per millorar la producció però ara vivim un moment d’incertesa a causa de la crisi i també de la pressió de les grans superfícies per comprar més barat”, afirma Sarroca.

La creació d’una marca de cada fruita i la comercialització unitària són també prioritaris en aquest moment per al sector a Catalunya, tal com s’ha fet amb la DOP pera de Lleida que aplega set cooperatives i tres empreses comercials privades. “El llançament d’un producte amb una marca que en determini l’origen i les característiques és fonamental”, reconeix Sarroca. “El sector ha començat els últims temps a treballar en la promoció, el màrqueting i per millorar la comercialització dels seus productes”, afegeix. Una tasca que també tindria la finalitat de fer arribar la fruita al mercat català, on es consumeix molt producte de fora, i que s’hauria, segons Sarroca, de conjugar amb l’establiment de relacions comercials amb les grans superfícies per oferir-los “una oferta més compacta per part dels productors i una fruita com la nostra que no té res a envejar a tota la que s’importa sobretot de països sud-americans”.

Pel que fa a la nova temporada, que tot just acaba de començar, s’encara amb les perspectives d’aconseguir un millor preu de la fruita dolça que l’any passat sobretot tenint en compte que hi ha altres zones on la producció ha baixat com Andalusia entre un 15 i un 20% i Múrcia. També és positiu que el gènere en càmeres s’ha venut tot. La temporada anterior, la baixada de preus es va notar sobretot en les fruites d’os, com la cirera, l’albercoc i la nespra i no tant en les de llavor, com la pera. Quant a la producció, pel que fa a les cooperatives, s’espera que es mogui entorn les 150.000 tones de l’any passat d’un total de 250.000 tones de tot el sector de la qual la més abundant és la pera (30-35%) seguida per la nectarina, el préssec, l’albercoc, la pruna i la cirera (45%) i finalment de poma (20-25%).

D’altra banda, recentment s’ha produït una fusió entre les dues grans organitzacions catalanes de professionals de la fruita, Catalonia Qualitat i l’Associació de Professionals de Fruites i Hortalisses (Asofruit), en una entitat que representarà el 90% de la fruita que es produeix i comercialitza a Catalunya i que concentra més d’1,5 milions de tones. Entre les dues associacions, reuneixen més de 130 empreses, que representen milers de productors de fruita, i 62 firmes importadores i comercialitzadores, amb capacitat exportadora. Joan Panadès, d’Asofruit, que en serà el seu primer president, comenta que “hem fet una associació d’associacions, en expressió emprada pel conseller i que recullo perquè és encertada. Es tracta d’un compromís per treballar junts i que amb el temps es podrà ampliar també a més empreses”.

Font: Gastroteca

Els vins i caves amb DO Conca de Barberà compten amb un espai singular per a la seva venda i promoció. Es tracta d’una botiga situada a un lloc tan emblemàtic de la comarca com el Monestir de Poblet. Un establiment que s’acaba d’inaugurar per iniciativa del Consell Comarcal, el Consell Regulador, Concactiva i l’Associació d’Embotelladors de Vins i Caves.

L’establiment, que porta per nom Vinum Conca, neix amb l’objectiu de convertir-se en un punt de venda estratègic dels vins i caves amb DO Conca de Barberà però també amb l’ambició de donar suport a l’activitat econòmica de la comarca i al desenvolupament rural del territori.

El president del Consell Regulador de la DO Conca de Barberà, Carles Andreu, assegura que “a banda dels vins i caves també hi ha la intenció d’impulsar i col·laborar amb la promoció i comercialització d’altres productes locals, com les olives, l’oli i els carquinyolis molt aviat”. Andreu afirma que de vins i caves n’hi ha molts i cada vegada més, però “tenim el problema de la promoció i el gran desconeixement de la gent, per tant, aquest establiment contribuirà a donar-nos a conèixer aprofitant el volum d’entre 150.000 i 200.000 visitants que rebem cada any”. A la botiga, també es repartiran uns tríptics informatius dels diferents cellers que formen part de l’Associació d’Embotelladors de Vins i Caves de la Conca de Barberà per tal que qui vulgui pugui visitar-los.

Per posar en marxa la botiga, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha realitzat els tràmits necessaris per llogar un local a l’entrada del Monestir de Poblet. La situació estratègica de l’espai ha estat clau a l’hora de valorar la viabilitat de la iniciativa. “Per a nosaltres que l’establiment estigui situat al Monestir de Poblet és fonamental ja que és patrimoni de la humanitat, el paisatge és fantàstic i representa un dels principals atractius del nostre territori”, explica Andreu. L’acte de inauguració de Vinum Conca va tenir lloc ahir a la tarda amb la presència de l’expresident Jordi Pujol.

Publicat a delCamp.cat.

Cal Camadall és l’altra cara de Querol. Al cor del bosc, al costat del riu Gaià, hi ha aquesta finca de prop de 80 hectàrees –2 de cultiu i 76 de massa forestal–, on sis joves que no superen els 35 anys desenvolupen un projecte ecològic coincident amb el que tenia pensat desplegar el Departament de Medi Ambient, titular d’aquesta superfície arbrada. Els sis aspirants de seguida van ser considerats els candidats ideals a ocupar la casa. Durant el primer any tots els esforços van estar dedicats a reformar l’entorn sense poder conrear res. Ara hi ha plantes medicinals, un hort ecològic, un galliner que potencia la recuperació de races i l’alimentació natural de les aus, i s’hi elabora pa que es distribueix a famílies d’Igualada, Mediona i Sant Sadurní d’Anoia.

La vida comença a trenc d’alba i s’acaba quan es pon el sol. Les mesures d’estalvi i austeritat són el denominador comú a tota la finca: pantalla solar per a l’energia elèctrica, llenya per escalfar-se a l’hivern, i aigua d’una mina de muntanya per beure i cuinar.

No hi ha televisor i la nevera només funciona a l’estiu. En canvi, sí que hi ha telefonia mòbil i internet, dues de les noves tecnologies imprescindibles perquè aquest grup constituït en associació pugui desplegar els programes que els han de servir per potenciar el desenvolupament agrícola sostenible.

L’equip humà de Cal Camadall té perfectament distribuïdes les seves funcions. Eduard Balcells haurà de completar tot el procés que s’ha de realitzar a la finca. Ho farà amb el seu projecte de pastura –encara en fase inicial i amb un llarg tràmit burocràtic–, indispensable per garantir el manteniment del sotabosc, les franges de baixa combustibilitat, fer el control de la biomassa i el control d’incendis. «El Departament de Medi Ambient té previst que en aquesta zona hi hagi un pastor, així és que fa tres anys vaig començar a aprendre aquest ofici amb en Pasqual Molina, un pastor que és el referent a tot Catalunya», explica Eduard Balcells, que ha iniciat els tràmits per obtenir els permisos adients a l’Ajuntament de Querol. «He de construir el corral on s’allotjaran les cent cinquanta cabres d’aptitud càrnia, però el projecte marxa a un ritme molt lent. El consell comarcal em posa molts entrebancs, suposo que per desconeixement del que vull fer i perquè hi ha pocs referents», diu Balcells, que, juntament amb altres joves de Valls, de Sant Esteve Sesrovires i de Cervelló, ha constituït La Gaiata, una associació de joves pastors que pretén promoure el pasturatge per prevenir els incendis i revalorar l’ofici.

L’hort ecològic de Cal Camadall dóna prou rendiment per a l’autoconsum i per al procés d’intercanvi que realitzen la Glòria, l’Eva i la Melissa dins l’Associació de Productors Agroramaders Locals i Ecològics (APALE), que inclou set finques de la Conca de Barberà, l’Anoia, l’Alt Penedès i l’Alt Camp. «Els subministrem cebes, porros i enciams i nosaltres ens quedem amb altres productes que no produïm», comenten les responsables de l’hort, que també ho són de l’elaboració de pa que distribueixen setmanalment a una setantena de famílies de les rodalies. És el galliner, amb els ous que ponen les gallines i que coven les periques, una de les principals fonts d’ingressos que té l’associació per poder subsistir. Però a Cal Camadall també s’hi cultiven plantes medicinals. L’Asun i l’Ivan formen part de Dolça Revolució, una entitat sense ànim de lucre que amb l’ús de l’Stevia rebaudiana ha causat un veritable rebombori per les àmplies propietats medicinals que té.

A Cal Camadall s’hi pot arribar a través de la pàgina www.wwoof.org. És una manera d’entrar-hi com a voluntari ja que els amfitrions ofereixen menjar, allotjament i oportunitats per aprendre sobre els estils de vida orgànica. Els sis joves d’aquesta finca es defineixen com «un moviment ciutadà a favor d’un territori que mantingui el desenvolupament agrícola sostenible». De la zona que ara protegeixen i que l’Eduard i la Glòria van descobrir per casualitat quan encara eren adolescents, consideren que encara en queda un bon tros per explorar: «És una terra que es mereix molt de respecte i s’ha de descobrir de manera ordenada», alerta Eduard Balcells.

Article publicat a El Punt.

No fa molts anys, la collita representava la supervivència o no d’una família de la pagesia. D’aquí que, un cop acabades les feines del camp a l’estiu, s’acostumava a celebrar de manera comunitària. I, amb els anys, les feines de collir, sigui el que sigui, són considerades com una festa, com la Festa del Segar i del Batre de Cabra del Camp.

El proper 4 de juliol, a Cabra del Camp a més de la demostració de sega tradicional a mà i amb cavall, tal com es feia al segle XIX, també té lloc la Mostra d’Oficis: filadora, matalasser, boter, ferrador, ceramista, artesanes del cabàs, esmolet, puntaires … a més de venda de productes artesanals.

Més informació: www.festacatalunya.cat

La fira ens ofereix un tradicional mercat d’herbolaris i artesans i demostracions d’oficis antics, a més d’un programa d’activitats paral·leles: una ruta botànica, conferències, el Ball de Gegants, un taller de remeis casolans i concerts, concurs de truites casolanes, concurs de rams de flors boscanes, entre d’altres propostes.

La fira “confirma la consolidació d’un projecte de recuperació de l’activitat comercial en torn a les plantes medicinals i les seves aplicacions en la salut, la cosmètica, la gastronomia o la jardineria; consolidació per què en els últims anys estem assistint a un canvi en les tendències i els gustos, i per què no dir la moda, de consumir plantes aromàtiques i medicinals pel simple fet de gaudir d’una agradable sensació, i no únicament per tractar aquest o aquell problema, tot i que és en aquest camp on actualment s’estan fent més descobriments i on s’estan trobant més aplicacions (fitoteràpia, aomateràpia, desenvolupament de fàrmacs, tractament de malalties coimplexes…). Ara podem trobar “disseny” en el desenvolupament de tisanes i infusions que es poden prendre a qualsevol hora del dia, i que combinen plantes de procedències diverses, amb tocs d’exoticitat i sofisticació (infusions de fruites de bosc, de xocolata i espècies, d’aloe vera…), però també podem gaudir de les plantes de sempre, actualitzades i millorades (camamilles, tes, rooibos…)”, tal i com afirma l’herbolari de Sau.

Més informació: www.festacatalunya.cat

Com cada any, el primer diumenge de juny se celebra l’Aplec de Primavera al santuari del Loreto de Bràfim. Enguany, la trobada arriba a la 46a edició, convertint-la així en l’aplec més antic de les comarques meridionals. L’acte començarà a les 11 hores amb ofrenes i missa en honor a la Mare de Déu i seguirà amb una ballada de sardanes, dinar de germanor i sortejos.

D’altra banda, coincidint amb la jornada, l’Ajuntament de Bràfim també ha organitzat la primera Fira de la Cirera i productes del camp, del municipi. A partir de les 12 hores es muntaran els estands d’exposició i venda dels productes. Hi participen diferents productors locals de cireres, a més de la Cooperativa Agrícola de Bràfim i Vins Padró. Tots dos, guanyadors del primer premi al XVI Concurs de Vins de la DO Tarragona.

Informació publicada a delCamp.cat.

Balaguer tornarà a vestir-se de festa amb la celebració de la ja coneguda manifestació gastronòmica “La Festa de la coca”. La plaça del Mercadal acollirà la presentació de la coca amb samfaina més llarga feta per diferents forners de la ciutat de Balaguer, una coca d’uns 60 metres de llargada per 80 cm. d’amplada que representen uns 300 kg, i la presentaran al bell mig de la plaça, per tal de repartir-la entre tots els assistents.

Paral·lelament a la festa tindrà lloc el Concurs de coques de recapte i samfaina “Ciutat de Balaguer” per a no professionals, per tal d’incentivar l’elaboració de la mateixa dins les llars com un àpat més.

La coca feta pels forners de Balaguer es repartirà entre tots els assistents, previ la compra d’un tiquet de 2 euros, i serà acompanyada per un còctel de fruita anomenat del Mercadal, sense alcohol perquè tothom pugui consumir-ho.

Els participants al concurs hauran de portar la seva coca a la plaça fins a les 19 h, en un espai reservat per aquesta finalitat.

Més informació: www.festacatalunya.cat

En l’actualitat, l’Aplec és una gran festa coneguda arreu de l’Estat i d’Europa, agermanada amb altres festes i oberta a tot aquell que tingui ganes de passar-ho bé, conèixer la nostra gastronomia, la nostra ciutat i, com no, els lleidatans.

L’Aplec del Caragol de Lleida és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a la fi de maig.

Declarada té els seus orígens al 1980, en una primera caragolada celebrada per un grup d’amics a la vora el riu Segre.

Els àpats de l’Aplec tenen com a principal ingredient el caragol, és per això que el seu consum es dispara de forma espectacular durant el mes de maig. De la resta de la península, del nord d’Àfrica, de Sudamérica… de tot arreu arriben caragols a Lleida per a satisfer collistes i visitants.

Dins del recinte de la festa hi ha una zona de degustació oberta al públic en general que, a preus populars, ofereix diversos tipus de caragols.

Si hi ha una cosa que crida l’atenció d’aquesta gran festa gastronòmica són les seves xifres: 12 tones de caragols. Aquesta és la quantitat de gasteròpodes que es consumeixen en els tres dies que dura la festa. Un autèntic banquet.

12 tones de caragols
El caragol és un símbol ancestral de la cuina tradicional de Lleida. Envoltats d’horta i fruiters, els lleidatans han convertit al caragol en protagonista absolut de la taula. Per això, lluny d’estar una mica en desús o reservat als turistes, és un plat habitual de les cartes dels restaurants de la ciutat i està entrant amb força com a element indispensable en la cuina d’autor i en les noves tendències gastronòmiques.

El caragol es cuina de múltiples formes: a la gormanda, en cassola… però la més popular, sens dubte, és a la “llauna”, una planxa metàl·lica plana amb nanses. Els caragols dejunats es col·loquen sobre la llauna d’un en un i de cap per amunt i la llauna sobre les brases.

12.000 collistes
Més de 12.000 collistes i 250.000 visitants participen activament a l’Aplec. Principalment lleidatans, en els últims anys s’ha incrementat el nombre de collistes vinguts d’altres ciutats i fins i tot d’altres països que, convidats per amics o atrets per la projecció de la festa, vesteixen ja de forma habitual l’uniforme de la seva colla.

La Federació de Colles de l’Aplec del Caragol (entitat organitzadora de la festa) es compon de més d’un centenar de colles. De totes les edats, classes socials… les colles són el nucli social i l’ànima de la festa.

La vitalitat de les colles és palesa diumenge al matí, durant la cercavila que recorre la ciutat. Un esclat de color i música en el qual es poden admirar els vistosos vestits i la desfilada de penons amb la Seu Vella al fons.

Constituïdes per grups d’amics, famílies o companys de treball; i sota noms d’allò més curiosos, les penyes reuneixen gent de totes les edats. Distribuïdes en parcel·les al llarg dels Camps Elisis, recinte en el qual se celebra l’Aplec, gaudeixen de tres dies de festa, gastronomia i activitats, en un ambient que sedueix per la seva amabilitat i hospitalitat.

3 dies de festa
L’Aplec comença el divendres a la tarda i es perllonga durant el dissabte i el diumenge. Revetlles, concerts, música, castellers, concursos… una infinitat d’activitats per a tots els gustos.

Una vegada cuinats, els caragols s’extreuen de la clasca amb un punxó de fusta, una mica més llarg que els habituals escuradents, i se suquen a l’allioli –una salsa feta a mà amb el morter amb oli i all– juntament amb la vinagreta, són les salses més populars.

Al voltant de la gastronomia, l’Aplec gaudeix d’un extens programa d’activitats: els espectacles, la música de les xarangues, les revetlles, les exhibicions de dansa i castellers, divertits concursos… tot de caràcter gratuït i obert al públic en general.

En diversos escenaris i de forma simultània, l’Aplec és, durant tot el cap de setmana, una festa trepidant i molt divertida.

Més informació: www.aplec.org