Des del passat divendres, 17 de febrer, s’ha començat a fer efectiu un pagament complementari de l’ajut als plans de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya de la campanya 2011 a un total de 191 viticultors, per un import de 851.052,36 euros i una superfície de 198 hectàrees.

Amb aquest nou pagament, els fons destinats i pagats fins al moment per als plans de reestructuració i reconversió de la vinya durant la campanya 2011 ascendeixen a un import total de 9.471.382,86 euros, que reverteixen en 913 viticultors i un total de 1.200 hectàrees de vinyes reestructurades.

El percentatge de finançament de l’ajut per a aquesta campanya 2011 arriba així al màxim de subvenció possible per als beneficiaris inclosos en cada grup de prioritats:
■ Viticultors professionals (joves agricultors, ATP, EAP) que van demanar bestreta presentant el corresponent aval bancari: 50% de finançament.
■ Viticultors professionals que no van demanar bestreta: 40% de finançament.
■ Viticultors no professionals que van demanar bestreta presentant el corresponent aval bancari: 40% de finançament.

Per tant, només manca per pagar el grup de no professionals que no han demanat bestreta.
Des del passat divendres, també es fa efectiu un pagament complementari de la campanya 2009/10 per un import de 20.509,48 euros a un total de 13 viticultors.

El règim de reestructuració i reconversió de vinya té com a objectiu, pel que fa al raïm de vinificació, l’adaptació de la producció a la demanda del mercat.

El règim inclou una o més de les accions següents:
■ La reconversió varietal, incloent-hi la que es faci mitjançant reempelts.
■ La reimplantació de vinyes.
■ Les millores de les tècniques de gestió de vinyes relacionades amb l’objectiu del règim.
No s’hi inclou la renovació normal de vinyes que hagin arribat al final de la seva vida natural. L’ajut es concedeix per a les dues finalitats següents:
■ Compensar els productors que s’acullin a un pla de reestructuració i reconversió de vinya per les pèrdues d’ingressos derivades de l’aplicació del pla
■ Participar en les despeses de reestructuració i reconversió.

Font: www.elvallenc.com

La demarcació de Tarragona, que inclou les marques turístiques Costa Daurada i Terres de l’Ebre, es caracteritza per una notable especialització agrària en el sector enològic. Vuit de les 10 comarques que la conformen estan incloses en les diferents denominacions d’origen de vi. Els paisatges de vinya estan omnipresents al territori i d’aquí que hagin aparegut iniciatives com la de denominar les comarques de Tarragona amb el nom de País del Vique es configura com l’integrador de tots els territoris de les Denominacions d’Origen (DO) de la demarcació.
El nombre de DO és força elevat per a un territori relativament petit com el que ens ocupa: Terra Alta, Priorat, Montsant, Tarragona, Conca de Barberà i part dePenedès. A aquestes caldria afegir, a més la DO Catalunya i la DO Cava. Aquesta singularitat és el resultat d’aspectes històrics, paisatgístics, climàtics i edàfics. Tanmateix, el resultat són DO amb territoris la dimensió dels quals condiciona la seva capacitat de notorietat internacional a diferència de les grans destinacions enoturístiques europees (Borgonya, Burdeus, Rioja). En aquest context, la generació d’un espai integrat d’enoturisme a la demarcació sembla una aposta raonable.

Cadascuna de les DO compta amb diversos elements diferencials i de singularització, però hi ha actius comuns que aporten valor al conjunt del territori, entre els que es destaquen els valors històrics, concretats en els cellers monumentals, les anomenades Catedrals del Vi, construccions modernistes de principis del segle passat, mostra del potencial que històricament ha tingut la producció del vi al territori. Des de la visió del potencial turístic, aquestes catedrals aporten diferenciació, de la mateixa manera que ho fan els nous cellers d’arquitectura singular.

La diferenciació del territori no l’aporta tan sols la monumentalitat de les construccions, sinó també la diversitat i qualitat dels seus vins i dels paisatges que els generen. Així, l’experiència enoturística no s’ha de recloure a l’interior del celler, sinó que ha d’integrar els paisatges de vinyes i els enclavaments rurals entre els seus actius. El fet que les xarxes de camins rurals estiguin integrats en l’oferta enoturística i que operadors especialitzats se n’hagin fet ressó mostra el seu valor.
Els vins, singulars, són resultat de la combinació de sòls, microclimes i varietats de vinya, algunes de les quals són exclusives d’aquest territori. Aquests vins han obtingut les últimes dècades un reconeixement internacional que ha posicionat algunes de les DO del territori, sobretot la DOQ Priorat entre les de major prestigi a escala mundial.
A banda de l’atractiu enoturístic del territori cal posar èmfasi en la vocació turística, consolidada sota les marques Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Una llarga tradició d’acollida que ha consolidat una important especialització, sobretot al litoral i a tocar de les diferents DO de la demarcació.

Les comarques de Tarragona, compten, doncs, amb un enorme potencial d’atractivitat enoturística i un bagatge i desenvolupament de l’activitat del turisme.
La combinació d’aquests dos eixos està estructurant una de les ofertes de major recorregut enoturístic de l’Estat espanyol i del continent. Els eixos sobre els que s’ha treballat i s’està treballant són:

• Condicionament de l’oferta i desenvolupament de serveis per al visitants en l’espai enològic.

• Desenvolupament dels actius humans adequats per gestionar l’experiència enoturística, tant dins dels espais enològics com en l’oferta turística.

• Desenvolupament d’ofertes turístiques relacionades amb la cultura del vi. En aquest sentit destaquen els tractaments de salut que utilitzen el vi, comuns ja als spa i centres de salut del territori, així com l’assumpció del valor per part d’alguns dels restaurants del territori que són carta de presentació del producte enològic.

• Accions de comercialització i comunicació, tant a nivell de DO com a nivell de marques turístiques, que han consolidat la integració de l’oferta enoturística en els circuits d’operadors especialitzats.

L’enoturisme és una activitat que creix amb força a nivell internacional. Les zones de producció d’Europa, Amèrica, Oceania i Àfrica han esdevingut destinacions turístiques de referència per un mercat de proximitat en un principi i com a destinacions internacionals finalment. Moltes destinacions se situen en una posició competitiva avantatjosa i esdevenen referència per a operadors turístics i mercats potencials. És el resultat d’anys de desenvolupar projectes turístics vinculats a la qualitat del producte enològic. Les destinacions de la demarcació de Tarragona es troben en situació diversa pel que fa al seu nivell de posicionament en relació als mercats domèstic i internacional, de forma que mentre algunes DO se situen com a destinacions destacades, altres encara estan en una fase incipient d’aquest reconeixement dels mercats. Amb tot, l’èxit de les diferents destinacions enoturístiques rau en saber adaptar la seva singularitat i capacitat d’acollida a un projecte turístic. No és possible que les destinacions enoturístiques mimetitzin el seu model de desenvolupament. Cada destinació ha de definir el seu model i l’efecte volgut de l’activitat turística. Les diferents DO de la demarcació es troben amb la necessitat de definir aquest model de desenvolupament conjunt i és, en aquesta línia, que han aparegut iniciatives com la del País del Vi.

La diversitat i el nombre elevat de destinacions enoturístiques existents a escala mundial ha afavorit la generació d’una política d’estructura- ció de l’oferta en base a generar productes turístics fàcilment identificables per a la demanda, com ara les rutes de vi on s’agrupen destinacions amb voluntat d’esdevenir els eixos destacats de l’activitat . Aquestes agrupacions són, ara per ara, els punts calents del desenvolupament enoturístic.
Una iniciativa local recent ha estat l’organització, per part de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA, dels Premis a l’Excel·lència Enoturística.

Un servei d’àpats basat en la cuina mediterrània amb productes autòctons i de qualitat, adreçat a escoles i altres col·lectius amb necessitats específiques, s’ha endut el premi “Emprèn en femení”, convocat per la Diputació de Tarragona. Així mateix, s’han atorgat accèssits a una botiga de productes ecològics infantils, a una botiga virtual agroecològica i a un servei d’elaboració de productes de cosmètica natural amb distribució on line. Aquest certamen, creat el 2006, pretén fomentar els projectes empresarials liderats per dones del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es tracta del premi més ben dotat econòmicament dins de la seva tipologia, i està dirigit a les dones per afavorir la seva presència al mercat de laboral des de l’autoocupació individual i col·lectiva i la creació de nous llocs de treball al territori.

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha presidit la sisena edició del lliurament dels premis, que ha tingut lloc al centre obrer de la Sénia, aquest dimarts 13 de desembre, al vespre. També han estat presents a l’acte el diputat delegat de Recursos Humans i Polítiques Actives d’Ocupació de la Diputació de Tarragona, Joan Josep Malràs, l’alcaldessa de la Sénia, Maria Pilar Ballester Ferreres; el coordinador de l’Àrea de Recursos Humans i Polítiques Actives d’Ocupació, Àlex Grau; el director de l’Organisme Autònom Desenvolupament Local, Josep Maria Elorduy; els diputats M. José Beltran, Immaculada Costa i Álvaro Gisbert, i la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé, qui ha exercit de Padrina de l’acte.

La convocatòria d’enguany ha reunit un total de 61 projectes, 28 del Camp de Tarragona i 33 de les Terres de l’Ebre. Hi ha hagut 20 propostes més que l’any passat, i en total han pres part en la iniciativa un total de 89 persones. Els projectes que han optat al premi destaquen per la seva qualitat i diversitat. Van des del disseny i la fabricació especialitzada de roba esportiva fins a l’elaboració de llaminadures personalitzades, passant per la cosmètica natural artesanal o els contes per encàrrec, entre molts altres.

El perfil de les participants també ha estat molt divers i ha inclòs tant a dones emprenedores que volen posar en marxa el seu negoci en solitari, com formant equips més o menys amplis.

Les premiades
El primer premi, de 9.000 €, ha estat per 14 dones de Sant Carles de la Ràpita representades per Ràpita Miralles amb el projecte “Minna som cuina” , un servei d’àpats basat en la cuina mediterrània amb productes autòctons i de qualitat adreçat a escoles i altres col·lectius amb necessitats específiques.

A continuació s’han lliurat el tres accèssits de 2.300€ cada un. Un d’aquests guardons, que distingeix als projectes liderats per dones menors de trenta anys ha estat, per M. Victòria Latorre del Villar i Núria Gavaldà, de Reus, per “La Caseta de l’arbre”, una botiga de productes ecològics infantils. El seu objectiu és dinamitzar la cultura de l’intercanvi, el reciclatge i la reutilització d’aquests elements. S’ha premiat, també, a Silvia Escudero de Bonastre per la botiga virtual agroecològica “Campdelasort.cat” amb l’accèssit de projectes desenvolupats en àmbits rurals. L’accèssit per a projectes que destaquen per la creativitat i la innovació se l’ha endut “Carícies d’oli”, un servei d’elaboració de productes de cosmètica natural amb distribució on-line. Una proposta presentada per tres dones de Pinell de Brai; Griselda Martínez, Montserrat Subirats i Àfrica Trillas.

Abans d’iniciar l’acte, les participants del concurs s’han trobat en un espai de relació, per poder intercanviar experiències i conèixer les diferents propostes empresarials. Amb aquesta activitat es pretén generar sinergies entre projectes que es poden complementar. Així mateix, hi han col·laborat diferents associacions empresarials per donar-se a conèixer entre les futures empresàries i oferir-los el seu assessorament i suport.

A banda de les premiades, totes les participants han rebut un diploma acreditatiu i un obsequi commemoratiu d’aquesta edició. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de l’Agrupació Musical Senienca.

El president de la Diputació s’ha referit als aquests premis com “un impuls enriquidor” a la creació d’iniciatives empresarials: “Són uns premis que tenen nervi empresarial i social, i vocació d’anar cap a una societat més activa i creativa, amb l’objectiu de dinamitzar l’economia del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre”. Josep Poblet ha felicitat les guanyadores i la resta de participants. De la seva part, el diputat delegat de Recursos Humans i Polítiques Actives d’Ocupació de la Diputació de Tarragona, Joan Josep Malràs, ha ressaltat que el certamen “Emprèn en femení” vol afavorir l’autoocupació individual o col·lectiva i incentivar la creació de nous llocs de treball en el territori, “posant de manifest el potencial que representen les dones per al desenvolupament”.

En el seu torn de paraula, l’alcaldessa de la Sénia ha posat de manifest les desigualtats que encara existeixen avui dia entre homes i dones a l’hora de trobar feina. En el mateix sentit s’ha expressat la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercader, qui ha apadrinat l’acte i ha donat una conferència sobre experiències personals. Consultora en orientació professional i formació, i assessora en plans estratègics de creació d’empreses, fa vint anys que es dedica al món empresarial. Va ser la creadora dels Primers Programes de Microcrèdits per a dones emprenedores a Catalunya (1999) i amb posterioritat a la resta de l’Estat Espanyol (2000-2006). Mercader ha indicat que totes les dones volen treballar si poden conciliar la vida familiar i laboral.

L’esperit d’aquest certamen, és fomentar l’autoocupació de les dones i la creació d’empreses. Els premis contribueixen al màxim desenvolupament de les seves capacitats professionals i són també un reconeixement al seu paper en el món empresarial i a la consideració del lideratge femení com un element de progrés social i econòmic.

Fuente: Revista l’Espígol

Segons el president de la DO, Jaume Domènech, “aquestes varietats són l’essència dels nostres vins, no només per la qualitat que aporten sinó també per la singularitat que transmeten”
La Denominació d’Origen Montsant crearà un segell de qualitat per als vins monovarietals 100% de garnatxa (de varietats negres) i de carinyena. El segell, que distingirà els productes elaborats íntegrament amb alguna de les varietats autòctones, serà aval també que aquests vins han obtingut les màximes puntuacions atorgades pel panell de tast de la DO.

Amb aquesta iniciativa, Montsant referma el seu compromís amb les varietats autòctones, que segons el president de la DO, Jaume Domènech, “són l’essència dels nostres vins, no només per la qualitat que aporten sinó també per la singularitat que transmeten”.
La voluntat de la DO Montsant de crear aquest segell distintiu de qualitat ve de lluny, tot i que ha fructificat finalment durant aquest any. Segons el president, Jaume Domènech, “era un pas lògic i una aposta que calia fer tenint en compte que garnatxa i carinyena suposen els 65% de les varietats negres de la DO i que hi ha una tendència en alguns dels nostres cellers a elaborar monovarietals 100%”.

Com bé afirma Domènech, a la DO Montsant els vins monovarietals no són cap novetat. De fet, alguns dels grans vins de la DO responen a aquesta característica, són vins que han seduït i convençut experts estrangers, espanyols i catalans de la talla de Parker, Peñín o la Guia de Vins.

Garnatxa i carinyena, omnipresents i diferents

Ambdues varietats es troben presents a tot el territori que avarca la DO Montsant, però cal tenir en compte que presenten característiques i singularitats pròpies en funció de cada zona. De fet, la garnatxa i la carinyena, per la seva representativitat a la DO, són les varietats en les que se sustenta l’estudi de zonificació endegat l’any 2008 i que hores d’ara es troba en la fase final.
En una primera diagnosi es va segmentar el territori de la DO Montsant en 9 zones homogènies, i per mitjà de la caracterització agronòmica i enològica s’està validant que aquesta divisió és correcta.

L’objectiu final de l’estudi, en el que col·laboren DO Montsant i INCAVI, és poder establir un vincle entre el vi –especialment de les varietats de garnatxa i carinyena- i el territori. Això implicaria refermar la identitat que sempre ha defensat la DO i poder explotar millor el potencial vitícola de cada varietat en funció de la zona.

Font: delCamp.cat

El Calendari dels Pagesos és un almanac editat a Catalunya des del 1861. És la publicació actual en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament, i inclou informació de llunacions, eclipses, visibilitat de planetes, santoral, celebracions de fires, mercats i festes majors a Catalunya i consells agrícoles i ramaders.

Amb motiu dels 150 anys d’història del Calendari, l’edició especial per al 2011, editada per Estanislau Tomàs i els seu fills, inclou 22 pàgines addicionals sobre la seva història (estudi a càrrec d’Amadeu Carbó i Norbert Tomàs). A més de les tradicionals informacions sobre pràctiques agrícoles, es recuperen textos i gravats antics i es s’ha organitzat una exposició produïda pel Museu Etnològic de Barcelona i que anirà itinerant a d’altres municipis d’arreu de Catalunya.

Font: Viquipèdia
Web: www.calendaridelspagesos.cat

El preu de l’avellana per als productors de Turquia és un 37% superior que el que cobren els productors catalans. Ho ha denunciat aquest divendres Unió de Pagesos difonent dades de la Llotja de Reus que posen de manifest la disparitat entre el preu de l’avellana i el preu en origen del producte turc. Unió de Pagesos avisa que la situació és “insostenible” per als productors catalans i que aquesta diferència comporta “una reducció d’ingressos molt important”. El sindicat remarca que els productors d’avellana turcs reben ajuts directes del seu govern que inclouen imports tres vegades superiors als que reben els pagesos de la Unió Europea.

Segons Unió de Pagesos, els productors de la UE “estan sotmesos a uns controls estrictes de qualitat i seguretat alimentàries, que impliquen un encariment dels costos de producció que no són exigits a països tercers”. El sindicat exigeix al departament d’Agricultura que exerceixi les seves funcions respecte a la Llotja de Reus per evitar que es mantingui “aquesta situació de greuge per als productors catalans”.

UP critica que la cotització mitjana de l’avellana a Turquia ha estat aquesta setmana de 6,95 lliures turques el quilo/closca, el que equival aproximadament a 2,23 euros/lliura, mentre la cotització de l’avellana negreta a la Llotja de Reus aquesta setmana s’ha mantingut en 1,63 euros/lliura. La diferència, de 0,60 euros/lliura, equival a un 37% del preu total, assenyala, i recorda que durant les setmanes del 12 i del 19 de setembre d’aquest any la diferència del preu percebut en origen entre els productors catalans i els de Turquia va arribar fins al 41 i al 46%, respectivament.

Font: delCamp.cat

Video de la Vegan Society que ens explica que no cal triar entre una vida sana, un estil de vida divertit, modern, just, sostenible i compassiu. Amb una dieta vegana ho podem tenir tot. Mira aquest documental i decideix per tu mateix.

“Making the connection” (Fent la connexió) from TVAnimalista on Vimeo.

Font: www.tvanimalista.com

El suc de tomàquet de cultiu orgànic té més components fenòlics que el del tomàquet de cultiu tradicional, segons apunta un nou estudi científic que s’ha publicat a la revista Food Chemistry i que ha dirigit Rosa M. Lamuela, professora del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB i investigadora de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA), també de la UB, i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn). També participen en l’estudi els experts Anna Vallverdú-Queralt i Alexander Medina-Remón, de l’INSA i el CIBERobn, i Isidre Casals Ribes i Olga Jáuregui, dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB).

Polifenols: efectes beneficiosos per a la salut

La recerca, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, aporta noves dades al debat científic sobre els components dels productes de cultiu ecològic en relació amb els de cultiu tradicional, a partir de l’estudi dels polifenols en el suc de tomàquet, que és l’hortalissa que es consumeix més a Espanya, tant fresca com processada. Segons explica la professora Rosa M. Lamuela, cap del Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals de la UB, «aquest és un estudi científic innovador fet al país per determinar els components fenòlics en sucs de tomàquet, ecològic i no ecològic, i el seu possible benefici en la salut humana. Curiosament, encara que el tomàquet es consumeix molt a tot el món, fins ara només se n’havien estudiat altres components d’interès nutricional, com ara els carotens (licopè), però s’havia fet poca recerca sobre els polifenols».

Els polifenols són uns compostos d’origen vegetal de gran interès nutricional i que poden protegir l’organisme contra malalties cardiovasculars, degeneratives i càncer, entre d’altres. Actuen com a captadors de radicals lliures i són capaços de regular l’activitat enzimàtica amb efectes beneficiosos per la salut. En el treball, els autors fan l’anàlisi del contingut total de polifenols, flavonols, flavanones i àcids hidroxicinàmics de sucs comercials disponibles al mercat. Les conclusions revelen diferències significatives, que no havien estat descrites fins ara, en el nivell de components bioactius dels tomàquets d’origen ecològic en comparació amb els de cultiu tradicional.

Agricultura ecològica envers agricultura tradicional

Segons explica la investigadora Anna Vallverdú-Queralt, primera signant de l’estudi, «els resultats es podrien explicar pels mecanismes de defensa de les plantes segons el tipus d’adob emprat en el cultiu orgànic o en el convencional. En tots els cultius, el factor més important per al creixement de la planta és el nitrogen. Ara bé, en el cas de l’agricultura convencional, aquest nitrogen es pot afegir a la planta com a nitrogen soluble, com a fertilitzant, etc., mentre que en els cultius orgànics la planta no rep nutrients artificials, i davant d’això reacciona activant mecanismes de defensa que augmenten els nivells de polifenols. En conseqüència, les plantes d’agricultura tradicional es poden tornar menys resistents a malalties i presentar un contingut més baix en nutrients, minerals i metabòlits secundaris».

Des de fa anys, la bibliografia científica reflecteix la controvèrsia al voltant dels aliments d’origen ecològic i de cultiu convencional. Sovint, els resultats d’estudis publicats en revistes científiques són, fins i tot, contradictoris. «Cal remarcar que el treball publicat a Food Chemistry només analitza els components fenòlics del suc de tomàquet —assenyala la professora Lamuela— i forma part d’un projecte molt més ampli per analitzar quins factors poden augmentar els components bioactius en tomàquets i productes derivats».

El Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals de la UB, que lidera la professora Rosa M. Lamuela, forma part de la Xarxa de Referència en Tecnologia d’Aliments de la Generalitat de Catalunya (XaRTA) i de l’INSA. Aquest grup té una destacada trajectòria en projectes d’abast internacional relacionats amb la investigació de polifenols en els aliments, la seva biodisponibilitat i els efectes en la salut humana. En l’actualitat, l’equip investigador impulsa diverses línies de treball sobre estudis clínics i epidemiològics, sobre el resveratrol, el raïm, els vins i els residus arqueològics, així com sobre les fruites cítriques, el cacau, la xocolata, la cervesa i oli d’oliva, entre altres aliments habituals en la dieta humana.

Font: ECODiari

Passejant per la zona del Vilar, un dels diversos llocs de l’expansió urbanística de Valls, em vingué al pensament que estava trepitjant uns terrenys on s’ubicaven, fa menys de 25 anys, els barracons del Vilar. I deixant volar la imaginació, vaig poder veure, per un moment, aquelles modestes construccions, degudament arrenglerades amb la façana protegida del sol per un rafal ombrívol, amb uns emparrats que, a més de proporcionar ombra, donaven els primerencs raïms de Sant Jaume. Cada barracó presidia, generalment, la parcel·la enjardinada on els seus propietaris o arrendataris, amb la il·lusió i l’esforç de les hores lliures, cultivaven les verdures més saboroses i les flors més perfumades. Vaig recordar aquella il·lusió, compartida per moltes famílies vallenques, d’anar tots els diumenges, principalment els d’estiu, al seu estimat barracó, proveïts de bosses i cistells amb les viandes i begudes per passar-hi un dia d’esbarjo… Aquests terrenys del Vilar, vaig pensar, han estat testimonis privilegiats d’aquesta antiga tradició vallenca.

En alçar la vista, vaig tornar a la crua realitat per comprovar com tot aquell món havia desaparegut i que aquell bucòlic paisatge havia estat engolit per l’avenç inexorable de la febre de la construcció. Grans baluernes de pisos s’alçaven davant meu i el balanceig de diferents grues anunciava una progressiva invasió dels terrenys del Vilar. Només unes excavacions d’uns cent metres quadrats, protegides per una barana, donaven fe de l’existència d’un antic poblat romà descobert recentment i que potser se salvarà de l’escomesa de la construcció.

I arribat aquí se’m va ocórrer que, de la mateixa manera que els barracons havien anat desapareixent, tant els del Vilar com els d’altres indrets, també anava esvaint-se del llenguatge quotidià la paraula barracon. De ben segur que molta gent de les noves generacions no l’han usada mai i, fins i tot, no sabrien de què se’ls parla. L’augment del poder adquisitiu ha permès de transformar moltes d’aquelles construccions en esplèndides masies per tot el terme. Gairebé podríem afirmar que la paraula masia ha anat esborrant del lèxic vallenc l’ús de l’expressió barracon, aquest castellanisme, tan adient, il·lustratiu i, fins i tot, graciós que adoptaren, en exclusiva (i jo diria que sense caràcter pejoratiu) els vallencs d’antigues generacions, demostrant un envejable sentit de l’humor.

Vaig deixar les meves elucubracions tot pensant que potser no estaria malament que, algun dia, aprofitant les zones verdes que suposo que quedaran al Vilar, es dissenyés un petit parc temàtic, destinant uns quants metres quadrats a la reproducció d’un barracon com els que existien en aquell indret, el qual, a part de ser un testimoni per a les noves generacions, serviria d’enllaç entre l’antigor de les restes del poblat romà i la modernitat invasora dels gegantins blocs d’habitatges.

Assaltat per la malenconia, em vaig anar allunyant del Vilar …

Quaderns de Vilaniu
Any: 2006 Núm.: 50
Enric Reverté Lluís