Presentació inicial

Exercicis diaris

Treballem amb la nostra ment racional

Treballem amb EMDR (per als traumes, però també per descobrir els nostres potencials)

Hipnosi Clínica – per ajudar al nostre inconscient

EFT per a les emocions

Comentaris finals

Més informació a plluveras@gmail.com

Més informació a la web.

Un cop revisat el contingut el tornarem a penjar. Gràcies

Estat del mapa d’abans de l’estiu

Terapiaonline

Qui som

Fotografia by Tima Miroshnichenko from Pexels

Els problemes personals que ens provoquen un gran patiment i complexitat no tenen perquè exigir d’una solució complicada ni dolorosa.

Patir problemes o molèsties durant un llarg període de temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igual de llarg.

                                                                              G. Nardone P. Watzlawick

Tal com expliquen, Giorgio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” la solució està en el canvi.

Per explicar aquest terme de “canvi” quan se segueix una teràpia, en el llibre expliquen el següent exemple/exercici:

Intenta unir els nou punts que es veuen en la figura. S’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper”

La solució és la següent:

Per arribar a trobar la solució s’ha de poder trencar l’esquema lògic de la persona: Molts que ho intenten per primera vegada parteixen del supòsit que els punts constitueixen un quadrat i que la solució s’ha de trobar dintre d’aquest quadrat. Però, aquest quadrat només forma part d’aquest esquema lògic i rígid que tenim les persones dins la nostra ment.

Que vol dir això?

Que la solució està en el canvi, consisteix a abandonar el camp en el qual es busca la solució. Així doncs, per poder resoldre aquest problema dels punts, la persona ha de sortir del mateix sistema lògic que l’empresona el quadrat autoimposat (en el moment que ajuntes els punts sense haver d’estar dintre d’un quadrat es veu que la solució és senzilla).

En la nostra vida, tots ens hem sentit acorralats en alguna ocasió, i sense poder trobar una solució al problema. El canvi s’aconsegueix sortint de la rigidesa de la perspectiva i anant cap a altres possibles perspectives.

Bibliografia: “El arte del cambio” – Giorgio Nardone, Paul Watzlawick

Si a una botiga està sonant música catalana, el client sense adonar-se’n comprarà més productes catalans (l’estudi es va fer amb productes francesos i alemanys).

Vols millorar el rendiment del teu negoci? Vols entendre una mica com funciona la nostra ment? Adjuntem el vídeo de LearningPsychology:

Si demanes que et diguin un número que comenci entre 1000 i 9999 majoritàriament et diran números que comencin per 1. Però si demanes que et diguin un número de 4 xifres que comenci per 1, el percentatge en aquest cas augmenta amb els números que comencen per 4.

Si dues persones estan mirant imatges de llocs per fer un viatge i al mateix moment parlen d’un amic. Si després cada un per separat mira les imatges que van estar mirant junts, molt segur que els hi vindrà el pensament de l’amic.

Tot això s’explica per empremtes o imatges mentals que ens queden fixades i que es recuperen en el moment de donar la nostra resposta.

La Caixa dels Records es una eina que s’utilitza amb les persones que pateixen l’Alzheimer o algun problema cognitiu. El familiar o cuidador ajuda a que la persona guardi a la caixa, tot allò que li pugui fer recordar alguna cosa del passat (més informació en el blog Parlem sobre l’Alzheimer, de la Fundació Pascual Maragall).

Així a través d’aquell objecte del passat, la persona pot connectar amb el record i amb les seves sensacions i emocions que li provoquen.

Per què no ens la comencem a omplir abans? Per què no podem parar de tant en tant i connectar amb aquella pilota, aquella nina, aquell tren, aquella màquina de fotografiar, aquell mocador etc. per sentir i experimentar aquelles sensacions tant entranyables del nostre passat? A vegades ens posem tant en tots els estímuls del present que ens oblidem de sentir i gaudir com fèiem de petits.

Nota: a la caixa dels records posem-nos-hi les coses que ens avoquin només records positius. Tot el que sigui negatiu si voleu treballeu-ho amb companyia de la vostra psicòloga.

Fotografia de fotografierende de Pexels

Estudi de I. Pavlov – Condicionament clàssic

Fet per I.Pavlov (1849-1936) sobre els reflexos condicionats. Relació entre Estimul i Resposta: El que va observar va ser que els gossos no només segregaven sucs gàstrics durant la ingesta d’aliments sinó també quan veien el menjar (E – R)

Text complert a Condicionament clàsic: estudi de I. Pavlov

L’experiment d’en Thorndike

El psicòleg Thorndike (1874-1949) va posar un gat dins d’una gàbia i menjar a fora la gàbia. A l’interior de la gàbia hi penjava una petita anella que si es pressionava s’obria la porta de sortida. El gat anava fent proves i va veure que si tocava l’anella i aconseguia obrir la porta podia aconseguir menjar. Així es va veure que cada cop el gat tardava menys temps a tocar l’anella.

Experiment complert a Llei de l’efecte de Thorndike

L’experiment d’Skinner

Experiment fet per Skinner, (1904-1990) pare del Condicionament operant afirma que si una conducta és seguida d’un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir. En l’experiment fan passar gana a l’animal. Mentre està buscant menjar si pressiona la palanca rebrà el reforç del menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa.

Experiment complert a L’Experiment d’Skinner

Diferències entre Condicionament clàssic i Condicionament operant

Mentre que en el condicionament clàssic l’esquema temporal és E- R (estímul-resposta), i l’individu es passiu, en el nou model del Condicionament operant és al revés: Primer s’espera de l’animal un comportament o una conducta determinada i, quan es produeix, es presenta l’estímul, anomenat també reforç.

El reforç augmenta la possibilitat que es repeteixi la conducta. Thorndike va concloure que els animals i les persones actuaven per mitjà de l’assaig i l’error com a forma d’aprenentatge. Skinner va ampliar aquesta visió parlant de diferents tipus de reforços, els primaris com per exemple el menjar i els secundaris que son aquells estímuls reforçadors que ho son perquè s’associen a un estímul primari, com per exemple els diners). Defineix 4 tipus de condicionament: el reforçament positiu, el càstig, l’omissió, i el reforçament negatiu.

La presó d’Standford – Experiment

L’experiment es va fer el 1971 pel Dr. Zimbardo i va consistir en observar la influència de l’entorn sobre les persones. Es va iniciar com si fos una situació real, en una presó. Es van fer dos grups, un grup feia de policies de la presó i un altre eren persones sense cap antecedent delictiu, que se les va tractar com a presoneres. Tots havien d’adquirir el rol que els tocava i cap d’ells sabia que els altres no eren reals. L’impacte va ser tant fort que van haver de suspendre l’experiment abans del termini previst per qüestions ètiques.

Llegiu-lo complert a Experiment de la presó d’Standford

Experiment de Milgram

L’experiment del 1961 de l’Stanley Milgram es va fer per estudiar l’obediència o resistència a l’autoritat davant de situacions extremes. Fins a quin punt la gent obeeix a les autoritats quan se’ls hi demana que provoquin dolor als altres? L’experiment consistia a que la persona havia de castigar a una altre persona si no feia be una prova de memòria aplicant-li descàrregues elèctriques (no eren reals però qui les aplicava no ho sabia).

Els resultats van demostrar que en molts casos la persona aplicava descàrregues elèctriques que haguessin provocat la mort de la persona.

Llegiu-lo tot complert a Experiment d’en Milgram- estàs segur que tu no ho faries?

Mem: És la unitat mínima de transmissió en l’herència cultural, Així, segons Dawkins, aquestes idees generals van saltant de ment en ment i van passant de generació en generació. Segons ell tots els fets culturals es van transmetent com passa en l’evolució biològica (hi ha mems que prosperen i d’altres que no). llegir més a Hàbits que s’hereten. Per què els fem?

Si de manera individual ens adonem que algun d’aquests mems ens limita i no ens deixa sentir bé, busquem l’ajut d’un professional.

lluveraspsicologia.com