RADIOEBLOG

100 invents que han canviat el món

2012-05-05T00:24:00.002-07:00

ENTREVISTA

2012-03-30T03:55:00.002-07:00

Miquel Serra: "Feia 18 anys que no es feia ràdio en alguerès"

Programa "És tot en alguerès, per donar a conèixer la cultura" Audiència "Ens escolta gent de certa edat, però també joves amb curiositat" Televisió "El canal de l'Alguer emet el senyal de satèl·lit de TV3"

ALBERT CASTELLVÍ ROCA

| Actualitzada el 30/03/2012 00:00

El periodista alguerès Miquel Serra presenta el programa Onda algueresa. MIQUEL SERRA

L'emissora de ràdio Onda Stereo, que emet a la zona de l'Alguer, a l'illa italiana de Sardenya, va incorporar el 26 de febrer un programa nou a la graella. Es tracta d' Onda algueresa , un espai que té la particularitat d'emetre's íntegrament en alguerès. El seu presentador, Miquel Serra (l'Alguer, 1951), ha estat aquesta setmana a Catalunya per presentar la reedició en CD d'un disc de cançons populars alguereses enregistrat fa 50 anys i titulat Lo país meu .
Per què va néixer Onda algueresa ?
L'emissora, Onda Stereo, és un mitjà de comunicació de l'Alguer, però no tenia cap programa en la nostra llengua. Gràcies al representant de la Generalitat a l'Alguer, Joan-Elies Adell, hem trobat la manera de crear aquesta transmissió, parlada exclusivament en alguerès, per donar a conèixer la cultura algueresa. La nostra cultura té una poesia, té una història, que comença al segle XIV, i des de llavors hem conservat la llengua parlada, influïda pel sard i l'italià però amb bona salut.
Quina presència té ara l'alguerès a les ones?
De moment tenim només una hora, els diumenges de 10.00 a 11.00, però estem pensant que es pugui repetir el programa una o dues vegades durant la setmana. A més, amb altres companys de la ràdio, fem un programa sobre música internacional de dilluns a divendres, en què el meu col·lega presenta les cançons en italià i jo parlo en alguerès.
Anteriorment havien existit programes de ràdio en alguerès?
Jo n'havia fet algun, amb un amic: fèiem transmissions parlades totalment en alguerès, posàvem cançons populars en alguerès i fèiem participar la població per telèfon per entendre les seves problemàtiques i explicar històries de la situació algueresa. Però feia 18 anys que ja no existia cap programa en alguerès. A l'Alguer hi ha dues ràdios, però cap de les dues en tenia.
Quina audiència tenen els programes en alguerès?
Ens escolta gent d'una certa edat, però també joves amb curiositat per entendre i aprendre l'alguerès.
Quanta gent el parla, més o menys?
A l'Alguer hi ha uns 42.000 habitants. Que parlem l'alguerès som encara uns 7.000 o 8.000. Però són poques les persones que el parlen al carrer: només es fa si tots dos interlocutors es coneixen, són de família algueresa i tant l'un com l'altre el parlen. També hi ha gent d'altres pobles de Sardenya que no parlen alguerès però el poden entendre, i a vegades tenen la curiositat d'aprendre'l, perquè els agrada. I els catalans que vénen també ens esperonen a conservar la llengua.
És fàcil aprendre alguerès?
Jo vaig néixer parlant alguerès, però no he rebut instrucció didàctica per escriure'l. N'he hagut d'aprendre de gran. Hi ha associacions que es dediquen a ensenyar la llengua algueresa. És una variant estàndard del català, amb una gramàtica i un diccionari propis, però no ha estat mai reconegut ni introduït a les escoles. Hi ha gent que vol aprendre no només a parlar-lo, sinó també a llegir-lo i escriure'l. I això ho pot fer qui té la passió per fer-ho, com aquestes associacions que volen divulgar-lo.
A part de la ràdio, hi ha algun altre mitjà que utilitzi l'alguerès?
Havia existit Catalan TV, que emetia en italià però tenia part de la programació en alguerès. I des de fa alguns anys hi ha TVA (Televisió de l'Alguer), que gràcies a un acord agafa el senyal de TV3 per satèl·lit i l'emet. Quan TV3 deixi d'emetre per satèl·lit [està previst que ho faci l'1 de maig] mirarem si és possible agafar el senyal d'internet i emetre'l també a través de la TDT.

Premis Enderroc de música

2012-02-28T05:28:00.003-08:00

MÚSICA

Obrint Pas, Els Catarres, Joan Colomo i Txarango actuaran als Premis Enderrock 2012

Els premiats per la crítica i per votació popular tocaran a l'11a edició de la festa de la música catalana, que se celebrarà el dilluns 12 de març a l'Apolo

ARA

BARCELONA | Actualitzada el 28/02/2012 12:41

Txarango

Aquest dimarts s'han fet públics els guardons populars del Premi Enderrock, votats per 22.000 persones a través de la xarxa. Els guardons s'afegeixen als que havia donat la crítica, que ja va premiar Manel (millor disc de pop), Antònia Font (artista de l'any), La Iaia (grup revelació), Joan Colomo (millor disc de cançó d'autor), Carles Dénia (millor disc de folk) i Èric Fuentes & El Mal (millor disc català en altres llengües).

A les votacions populars, en la categoria de pop-rock, Obrint Pas han estat considerats millor artista i també millor portada de disc per 'Coratge'. Els Catarres han estat guardonats per la lletra de 'Jenifer'. La Pegatina ha sortit vencedora del millor directe. En la mateixa categoria, Manel guanya el millor disc per '10 milles per veure una bona armadura', i la millor cançó per 'Benvolgut'.

En la categoria de cançó d'autor, Anna Roig i l'Ombre de ton Chien guanyen el millor disc per 'Bigoti vermell' i el millor directe. El millor artista és Cesk Freixas i la millor cançó, 'El carrer dels Jocs Florals', de Joan Masdéu. En la categoria de folk, Quico el Célio i Pep 'Botifarra' s'enduen tres premis Enderrock (millor disc, millor cançó i millor artista) i el premi de votació per al millor directe se l'ha endut el jove grup de rumba catalana Terratombats. El premi al grup revelació és per a Amelie, que també tenen la millor web. El guardó a millor artista català en altres llengües, per votació popular, és per a Estopa.

La festa de la música que organitza la revista 'Enderrock' se celebrarà el 12 de març a l'Apolo. S'hi podran sentir algunes de les propostes musicals premiades en aquesta edició, com Obrint Pas, Els Catarres i Joan Colomo, i Txarango presentarà els temes del seu disc de debut, 'Benvinguts al llarg viatge'. Les entrades anticipades ja són a la venda i valen 7 euros (10 euros a taquilla).

Qualsevol nit pot sortir el sol

2012-02-24T09:01:00.002-08:00

1. Escolta esta cançó i digues quins personatges eren a la FESTA de MARILYN que hem treballat a classe a l'apartat de CONTACTE de la unitat 6 del llibre de text. En aquest enllaç trobaràs la lletra.
Qualsevol nit pot sortir el sol

2. Segur que hi ha molts altres personatges que no coneixes. Quins? Indaga a la xarxa qui eren/són i fes-ne un breu informe.

3. Ara prova de substituir els personatges de la cançó per uns altres que tu conegues o/i per companys/es, professors/es de l'institut. També pots fer servir els noms de polítics, esportistes famosos i tot tipus de "celebrities". Dus la teua composició escrita al final de l'nforme. Serem capaços de cantar-la a classe?

La ràdio en alguerès

2012-02-24T08:34:00.001-08:00

Una emissora de l'Alguer emetrà un programa setmanal cultural en llengua catalana que s'afegeix a l'oferta de la televisió local

24/02/12 02:00 - BARCELONA - L. ARTIGAS / G. BUSQUETS

Una vista del port de l'Alguer, a Sardenya. Foto: ARXIU.

Enllaços relacionats

Alguer TV emet des de fa quatre anys 13 hores de graella en català gràcies a un acord amb TVC

Un pas més per la normalització i difusió del català a l'Alguer. Després del naixement, fa quatre anys, d'Alguer TV, que apostava per continguts en català, ara és el torn de la ràdio. L'emissora de ràdio algueresa Radio Onda Stereo, que pertany al mateix grup que Alguer TV, estrenarà aquest diumenge un programa setmanal de temàtica cultural en llengua catalana, segons explica la televisió de l'Alguer al seu web. En el programa de ràdio, que respon al títol d'Onda algueresa, s'utilitzarà l'alguerès, i en cada edició, d'una hora de durada, s'abordaran aspectes de cultura general amb diversos convidats a l'estudi.

Aquest nou espai s'emetrà els diumenges a les deu del matí i es podrà seguir per internet al webwww.ondastereo.com. Per a aquesta emissora és la primera experiència en llengua catalana. De fet, s'anuncia l'estrena amb el títol “Torna la ràdio en alguerès”.

L'ideòleg del programa ha estat l'alguerès Miquel Serra, que en el passat ja havia col·laborat amb la primera televisió local de l'Alguer i amb algunes ràdios històriques locals. Miquel Serra serà el presentador i l'espai el dirigirà Giuseppe Niolu. Segons explica la televisió algueresa, en el programa es tractaran temàtiques diverses, de la literatura a la cançó, del teatre a l'esport, implicant personatges locals que excel·leixen en els diversos àmbits.

Onda algueresa es realitza amb el suport de l'Espai Llull, l'oficina de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer, i de la Regió Autònoma de Sardenya. El contingut del primer programa serà una entrevista a un grup de joves de l'Associació Amba que realitzen vídeos publicitaris satírics en alguerès.

Acord el 2008 amb TVC

Televisió de Catalunya i la televisió de l'Alguer van firmar un acord l'abril de l'any 2008 segons el qual la programació de TV3 es difondria a la ciutat de l'illa de Sardenya. L'acord permetia a aquest canal emetre franges de programació agafant el senyal de TVC Internacional; concretament des de la mitjanit fins a la una del migdia, en total 13 hores de graella en català. L'oferta es completa amb quatre hores d'informació local i la resta amb música. Arran de l'acord, la televisió de l'Alguer, amb una programació en català i italià, tenia així accés a documentals i altres programes de TVC.

El 2004 TVC ja va arribar a un acord similar amb Catalan TV, la primera televisió que apostava pel català a l'Alguer, ja desapareguda.

Darrera actualització ( Divendres, 24 de febrer del 2012 02:00 )

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

2012-02-20T03:40:00.000-08:00

Demà se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna: a Catalunya se'n parlen més de tres centenars

300 maneres de dir 'mare'

BELÉN GINART

| Actualitzada el 20/02/2012 00:00 ARA.cat

El 21 de febrer del 1952 un grup d'estudiants de la Universitat de Dacca (la capital del que avui és Bangla Desh) van desafiar la prohibició del govern de manifestar-se per demanar el reconeixement del bengalí com una de les dues llengües oficials del Pakistan. Durant la càrrega, dos dels estudiants van morir. Des de l'any 2000, la Unesco els recorda amb la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra cada 21 de febrer per promoure la diversitat lingüística i cultural. A Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents. Segons els experts, cal fomentar-ne el coneixement i la perpetuació i, sobretot, assumir que totes tenen el mateix valor i mereixen el mateix respecte i que són una font de riquesa per a tota la societat. I, de retruc, és una manera de sumar esperances a la supervivència del català.
"Actualment, 12 de cada 100 catalans no tenen ni el castellà com a primera llengua materna". Ho explica la doctora Carme Junyent, professora de lingüística general a la Universitat de Barcelona i presidenta del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Al capdavant d'aquesta entitat, creada l'any 1992, Junyent dirigeix un inventari de les llengües que es parlen a Catalunya. De moment n'han identificat més de 270, la més recent el crioll de Casamance (Senegal). "És un inventari que no es pot tancar mai, sempre van sortint noves llengües", explica. El que sí que pot aventurar és que, si se'n pogués tenir la fotografia, avui la xifra superaria els tres centenars. "Encara no hem explorat la població que ve de Nigèria ni de l'Índia, i segur que en sortiran moltes més. Només a l'Índia es parlen més de 500 llengües diferents", explica.
El GELA va néixer quan el fenomen de la immigració encara no s'havia generalitzat però ja era un fet en algunes comarques. La majoria dels integrants del grup eren estudiants interessats en llengües que aleshores aquí eren desconegudes. De seguida els van sol·licitar de molts llocs per fer xerrades, sobretot als mestres, que es trobaven amb realitats noves. I així van començar a generar recursos didàctics.
Junyent creu que el coneixement de la diversitat de parles és fonamental si es vol donar als nouvinguts el mateix tracte que els catalans desitjarien fora. "Des del grup vam entendre que era un error suposar que tots els immigrants parlaven la llengua oficial del seu país d'origen", recorda. El cert és que aquesta generalització encara perdura. Però les xifres permeten entendre de seguida el seu reduccionisme simplista: al món es parlen 5.000 llengües, i hi ha poc més de 200 estats. Seria ingenu pensar que tots els immigrants tenen com a llengua materna l'oficial de l'estat on van néixer.
Maria Mercè Solé, tutora del postgrau en gestió de la diversitat lingüística de la UOC i responsable del programa de gestió del multilingüisme de Linguamón fins a la dissolució del consorci, exposa: "Si arribes a Austràlia i el teu coneixement de l'anglès és limitat, agrairàs molt que se't faci una acollida en català -exemplifica-. Això et genera una empatia cap al país que t'acull i propicia un diàleg més positiu". Junyent ho diu així: "Si reconeixes la llengua d'algú, si li dónes valor, és més fàcil que decideixi aprendre el català". És a dir, si se sent acceptat, voldrà enfortir els vincles i la comunicació amb els seus receptors.
Totes les llengües són iguals
Carme Junyent recorda la importància que tenen totes les estratègies per frenar el bilingüisme castellà/català, que, això sí, suposa una condemna inexorable. "No conec cap situació de bilingüisme que hagi acabat en normalització, al final sempre és substitució".
Les dues lingüistes coincideixen en un altre punt: "El que s'hauria de tenir clar, i no s'hi té gaire, és que totes les llengües són iguals". Per il·lustrar-ho, posen d'exemple la recent controvèrsia arran de la comparació entre el mandinga i el català de Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. La resposta irada del diputat d'ERC Joan Tardà queixant-se de la comparació no se salva de les crítiques de Junyent i Solé. "La falta de respecte cap a les llengües és una manera de matar-les, perquè avergonyir una persona per la seva parla és letal per a la diversitat lingüística", diu Junyent. "El mandinga és la llengua materna de 10 milions de persones -recorda Solé-, i hem de tenir clar que totes les llengües són igual de bones".
El mandinga és una de les llengües recollides en l'inventari capitanejat per Junyent. "A Catalunya no crec que baixi dels 2.000 parlants. Però potser són 10.000 i no ho sabem, perquè el nombre de parlants de cada llengua s'escapa dels objectius i les possibilitats del nostre recull", diu.
Catalans que parlen mandarí
Per als que són més fàcils de convèncer des del cantó del pragmatisme, Maria Mercè Solé ofereix un altre argument de pes per afavorir el multilingüisme i que ha de tenir el suport de l'acció, com el programa d'ensenyament acadèmic de la llengua materna als seus escolars perquè la puguin perpetuar i fixar més enllà de l'àmbit familiar. Segons Solé, si es creen les condicions favorables perquè els catalans d'orígens diversos aprenguin i parlin el català en l'espai públic -"la qual cosa és irrenunciable"-, però al mateix temps mantinguin la llengua de la seva família, s'afavoreix un immens planter de catalans competents en llengües tan diverses com el xinès mandarí, el georgià, el persa o el romanès, per posar només algun dels 300 exemples possibles. Perquè hi ha una altra cosa que les lingüistes també tenen clar: els infants, els més permeables a l'aprenentatge de les llengües, són capaços d'aprendre'n tantes com n'hi hagi al seu voltant, sempre que hi estiguin en contacte. El mandinga de casa, el català de l'escola i els amics, el castellà de la televisió...
"A l'Àfrica és molt normal que un nen aprengui 5 o 6 llengües perquè hi conviu. No a l'escola, sinó en la seva vida quotidiana. La competència no és la mateixa en totes, però les coneix", diu Carme Junyent. Segurament és utòpic que un nen català aprengui 300 maneres de dir mare . El que és cabdal, segons emana dels raonaments d'aquestes expertes, és que sàpiga reconèixer que totes tenen el mateix valor.

Surrealisme

2012-01-19T23:44:00.000-08:00

Per acompanyar la teoria sobre aquest interessant moviment d’avantguarda, et recomanem que veges la pel·lícula Un chien andalou (Un gos andalús), de l’any 1929, dirigida per l’aragonès Lluís Buñuel i amb la col·laboració del català Salvador Dalí. La pel·lícula (amb una durada força breu, 17 minuts). Tot seguit, llig i completa el text d'anàlisi amb les paraules que trobaràs al capdavall. Finalment fes una relació de les escenes surrealistes de la pel·lícula.

Clica aquíhttp://www.youtube.com/watch?v=DREePfBA_ik

'Un chien andalou’

Un chien andalou’, de Luis Buñuel, es gesta en una intensa setmana de treball amb Salvador Dalí al desembre del 1928 aCadaqués. El film iniciarà l’obra de Buñuel i serà clau per al __________ al cinema. L’obra de Buñuel ha manifestat _________ una notable resistència i musculatura visuals i ha influït en el cine independent i el videoclip.

La seqüència inicial d’Un chien andalou’, en la qual el mateix Buñuel _________una navalla d’afaitar i talla l’ull d’una dona, un ull que la pantalla mostra tot seguit en primer pla, és una de les ______de la modernitat que han reprès cineastes, músics, artistes plàstics i narradors literaris i televisius.

Buñuel i Dalí van escriure el guió al llarg de sis dies a Cadaqués. Dues imatges somiades van ser el motor del film, segons el relat de Buñuel a les memòries ‘Mon dernier soupir’ (1983): les formigues en una mà i l’ull tallat. Els dos artistes van elaborar un guió ______per dues línies: el guió com a expressió _________de la imaginació i de les potències _________de la càmera i del muntatge, i el guió com a pla de treball tancat que el rodatge només ha de traduir en les imatges previstes. Buñuel es va traslladar després a París, on va rodar i muntar el film als estudis de Billancourt.

El tema central del film és una ______confessió sense traves i un relat mental del desig i els ______ sexuals d’un jove modern, que se sent tan amenaçat per l’educació rebuda com per la dona nova i _________, sacrificada pel guió sense contemplacions i no sense conseqüències per a l’amor convencional. D’aquesta doble amenaça, d’aquest doble vincle, el film n’extreu puresa expressiva i humor. La partitura musical recull les tensions que se’n deriven, a través d’un muntatge sonor que alterna la música culta i la música popular, encarnades per la peça ‘Liebestod’ (‘La mort de l’amor’) de l’òpera ‘Tristany i Isolda’ de Wagner i per un tango de títol ‘Olé guapa’. Mentre el film era mut, la música sonava en _______. El film no va ser sonoritzat fins al 1960, sota la supervisió de Buñuel.

‘Un chien andalou’és, doncs, una vivaç declaració de principis cinematogràfics sobre la mirada moderna, que al cine trobarà la poètica: xoc visual, indiferència per la psicologia, devoció pel misteri, sinceritat imaginativa, humor _______, burla de la racionalitat i paròdia de les convencions estètiques i morals.

Buñuel tornarà a Cadaqués com a territori cinematogràfic el 1929, ara com a escenari del seu segon film, ‘L’âge d’or’ (1930), en el qual Dalí té un paper molt menor. El pròleg del film es roda al cap de Creus. L’estrena a París (1930) causarà encara més _______que ‘Un chien andalou’ i serà prohibit. La prohibició s’estendrà fins al 1980 als Estats Units i el 1981 a França.

Si a Cadaqués s’havia iniciat el ______ cinematogràfic format per Buñuel i Dalí, també serà el lloc on es ______, el 1930. Un film familiar ________la col·laboració, ‘Menjant garotes’, filmat en un dinar amb el pare i la germana de Dalí, un muntatge que remet tant a ‘Un chien andalou’ com a ‘L’âge d’or’.

1. Completa el text amb aquestes paraules: des d’aleshores icones tibat libèrrima subversives gramòfon corrosiu escàndol tàndem clourà segella: esmola Surrealisme ardent tabús andrògina

2. Fes una relació ordenada cronològicament de les escenes de la pel·lícula

WEBQUEST DEL TIRANT

2012-01-16T09:53:00.000-08:00

webquest tirant lo blanch

En aquesta pàgina trobareu un webquest sobre el Tirant lo Blanch:

http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/tirant/index.htm

CÒMICS

2011-12-23T08:59:00.001-08:00

CÒMICS

Es publica per primera vegada un còmic ambientat a l'Empúries grecoromana

El còmic 'El mercader i l'objecte del desig' és obra del dibuixant Carles Roman i va adreçat al públic juvenil

ARA

Barcelona | Actualitzada el 22/12/2011 10:20

Còmic Empúries

El mercader i l'objecte del desig té com a protagonista la ciutat grecoromana d'Empúries i els seus habitants, Fabi, Fedó Titus, Màximus, Clàudia Cornell i un mercader. El singular comerciant fenici seduirà, amb un singular objecte, els habitants d'aquesta població. Tothom voldrà posseir-lo. Però quin objecte pot crear tal atracció? Què pretén en realitat aquest mercader?

El còmic, publicat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), vol ajudar a apropar l'arqueologia al públic juvenil. És la primera vegada que el museu edita un còmic destinat a aquesta franja d'edat, i si té acceptació, podria ser l'inici d'una futura col·lecció.

GUARDIOLA RECITARÀ A MIQUEL MARTÍ I POL

2011-12-08T04:03:00.000-08:00

HOMENATGE AL SEU AMIC MARTÍ I POL

GUARDIOLA RECITARÀ A MIQUEL MARTÍ I POL EN UN VIDEOCLIP

L'entrenador del FC Barcelona participa en una cançó del nou llibre-disc 'Tribut de sorra i Fulles', editat en homenatge a Marti i Pol

vots (0)

Comentaris

Pep Guardiola | Foto: EFE

Un nou llibre-disc d'homenatge al poeta Miquel Martí i Pol està a punt de sortir a la llum, el proper 20 de desembre serà presentat a la Sala Monasterio de Barcelona. però abans, el 14 de desembre podrem veure un avançament en forma de videoclip del poema que han interpretat Mokodude i Pep Guardiola per a l'ocasió. A Guardiola li escoltarem la veu en la interpretació d'aquests versos.

L'entrenador del FC Barcelona ha participat en aquest disc d'homenatge a Martí i Pol, amic de Pep Guardiola i en el qual també han pres part altres artistes com: Avel · lina, L ¿Hi, Strombers, Santi Careta i Rosa Cadafalch, Dept ., Projecte Bu, Toni Xuclà i Àlex Carmona, Jordi Montañez, Francesc Ribera 'Titot' ...

La muixeranga d'Algemesí, patrimoni de la humanitat

2011-11-29T05:56:00.000-08:00

La declaració de la Unesco arriba un any després de la distinció als castells, vinculats amb la festa valenciana

La festa en honor a la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí va ser declarada en la matinada d'ahir patrimoni cultural immaterial de la humanitat en una conferència de la Unesco celebrada a Bali. La celebració, institucionalitzada des de 1712, inclou el ball de la muixeranga, que acaba amb la construcció de torres humanes, similars als castells catalans. De fet, la muixeranga d'Algemesí és l'antecedent dels castells, coneguts antigament com a ball de valencians.

La declaració arriba tot just després d'un any que els castells aconseguissin la mateixa distinció de la Unesco, en la conferència de Nairobi.

La festa valenciana combina música, teatre, danses i una rica indumentària tradicional en dos dies intensos: el 7 i el 8 de setembre. La celebració s'estructura en tres processons que van precedides de diversos balls. Un d'aquests és la mateixa muixeranga, però també hi ha els bastonets, la carxofa, els arquets, les pastoretes, les llauradores i els tornejants, en la majoria de casos executats amb el so de la dolçaina i el tabal.

En declaracions a l'agència ACN, l'alcalde d'Algemesí, Vicent Ramon García, va agrair als castellers la tasca de fa un any a la Unesco. “Ells ja van passar a formar part del patrimoni de la humanitat i van considerar que també era un reconeixement al poble valencià, admetent-ne l'origen. Això ha ajudat a aquesta declaració”, va afirmar García. La festa es representarà de manera extraordinària el 8 de desembre.

LA FRASE

Els castellers formen part del patrimoni
de la humanitat
i ara han ajudat
a la declaració

Enric Valor aprèn deu idiomes

2011-11-29T04:49:00.000-08:00

Onze "rondalles" són traduïdes per primera vegada a anglès, francès, alemany, polonès, grec o rus

Squashingmountains és el títol en anglès de Esclafamuntanyes. En alemany sona una mica més difícil, Der Berzertrampler. En espanyol s'entén millor: Aplastamontañas. Són alguns exemples del que els ha passat a onze rondalles d'Enric Valor, que acaben de ser traduïdes a deu idiomes. Fins ara, només existia versió en castellà de la narrativa popular de l'autor de Castalla, així que el projecte és una novetat en el panorama europeu, amb el qual es vol fer justícia a un escriptor que, pel caràcter popular de bona part del seu obra, es tendeix a ubicar en un lloc menor en la literatura contemporània en llengua pròpia.
                Valor políglota és el nom amb que l'Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA) de la Universitat d'Alacant va batejar la iniciativa, sorgida el 2008, quan encara no es pensava en l'Any Valor (2010) ni en res que se li semblés, explica el responsable del projecte, el professor Vicent Martines. Després, va ser acollit per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que el va incloure en el conveni que manté amb l'entitat, i està ja en fase final.
Les traduccions estan sent ara revisades, donada la complexitat del text base, amb vista a la publicació abans de l'estiu de 2012. Dues editorials de l'àmbit germànic i distribució europea s'han interessat pel material, assegura Martines.
                El resultat final serà un volum per cada idioma, encara que també es podrà adquirir el conjunt amb totes les traduccions. En concret: anglès, francès, italià, alemany, polonès, romanès, portuguès, grec, castellà i rus.
                Per ajudar a la localització, cada rondalla s'acompanyarà d'un mapa que situï al C. Valenciana on es desenvolupa i un altre toponímic de la zona en concret.
Que tot el territori valencià quedés representat en les onze rondalles ha estat un dels criteris per a la selecció d'entre el total de 36 escrites per valor. Un altre factor important, apunta Martines, ha estat que tinguessin coincidències amb altres històries populars europees. Ajuda a veure aquestes línies comuns la introducció redactada pel professor de la Universitat de València Rafael Beltrán.

Versió de text i àudio
El projecte no es queda, però, en el text i s'han incorporat gravacions d'àudio realitzades pels mateixos experts que s'han encarregat de les traduccions.
Encara que existeixen versions reduïdes de les rondalles, s'han escollit les íntegres, editades en els anys vuitanta.
Onze anys després de mort (2000) ia cent del seu naixement (1911), Enric Valor comença a traspassar fronteres.

MODERNISME

2011-11-29T04:30:00.000-08:00

El modernisme és un moviment cultural d'arrels europees que sorgeix a Catalunya a finals del segle XIX, inicis del XX i que es manifesta no sols en literatura sinó també en arquitectura, pintura, escultura i música.
Vos proposem que aprofundiu en aquest iteressant moviment realitzant la webquest que ha preparat la professora Dèlia
https://sites.google.com/site/webquestaprenents/4t-d-eso/modernisme

OBRINT PAS: CORATGE

2011-11-21T10:16:00.000-08:00

Escolta aquesta cançó que dóna nom a l'últim disc dels Obrint Pas i tracta de completar la lletra. Dus-la completa a classe i treballarem el text.

http://www.youtube.com/watch?v=Hrd5AzAUrx8

TINTíN, CÒMIC I CINEMA TAMBÉ EN VALENCIÀ

2011-11-05T10:50:00.001-07:00

CINEMA

"Tintín salta de la vinyeta a la pantalla"

Des del seu naixement fins ara, el personatge d'Hergé n'ha vist de tots colors. Però arribar a convertir-se en un fenomen de la gran pantalla era una assignatura que feia més de 80 anys que tenia pendent. El cineasta Steven Spielberg, li ha donat una bona empenta perquè també conquiste el cinema.

CÒMICS

Tintín en català, a la xarxa

El "tintinòlegs" estem de sort. A la xarxa hi ha un complet lloc dedicat en exclusiva a Tintín. És un web on es pot trobar informació sobre els còmics, els personatges, l'autor, curiositats, notícies, enllaços i tot de fets relacionats amb el personatge de còmic. També es poden descarregar imatges del personatge. El seu creador creu que "Tintín és un exemple a seguir per la joventut, ja que fomenta valors com l'amistat o la solidaritat". És un lloc d'Internet sense ànim comercial amb l'únic propòsit d'oferir un lloc amb informació sobre el jove heroi en la nostra llengua on la gent pugui descobrir coses noves respecte als còmics i a l'obra d'Hergé.

http://www.tintin.cat/

QUIN TINTINÒLEG ETS?Per entrar al club dels Tíntinòlegs has de contestar, tot navegant per aqueix web, les preguntes següents:

1. Nom real de l’autor de Tintín.

2. Busca una aparició de l’autor en un dels seus còmics.

3. Nom del traductor de Tintín al català.

4. En quina aventura apareix per primera vegada el capità Haddock.

5. En quin continent se suposa que hauríem de situar els països de Silvàdia i Bordúria, que apareixen en El ceptre d’Ottopkar?

6. Frase típica que solen pronunciar dels detectius Dupont i Dupond.

7. Editorial en què als anys seixanta es van publicar els còmics de Tintín en català.

8. Per què no li agrada al capità Haddock la Bianca Castafiore?

9. Digues dos títols de còmics en què s’ha basat Steven Spielberg per fer el guió de la pel·lícula actual.

10. Com es diu l’últim i inacabat còmic d’Hergé? Per què no s’ha acabat mai?

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

2011-10-21T10:30:00.000-07:00

1. Què és això? Busqueu a Internet informació sobre aquest esdeveniment politico-cultural i feu-ne un breu informe (10 a 20 línies.)

2. Escolteu i busqueu a l'Enciclòpedia Catalana els topònims que apareixen en la lletra d'aquesta cançó mítica del grup Al TALL. Tot seguit, situeu-los sobre un mapa mut del País Valencià. Podeu calcar-lo o dibuixar-lo a partir del model que trobareu ací davall.

AUSIÀS MARCH, UN CAVALLER

2011-10-13T09:08:00.000-07:00

La poesia aspra i profunda d’Ausiàs va produir un fort impacte en la mentalitat del seu temps i la seua influència es va estendre a través del Renaixement i fins i tot es va ramificar cap a altres cultures, sobretot la castellana. Ausiàs March va ser el primer poeta que va aconseguir de donar-nos una imatge d’home angoixat per la mort i pel dubte metafísic; que va crear una imatge personal, feta d’elements extrets de la vida quotidiana; i que, per primera vegada en la poesia, va utilitzar un valencià totalment despullat de provençalismes. Pessimista i rebel, amorós i turmentat, lúcid i desolat, planteja, en la seva poesia, els grans debats del seu temps, des de la mateixa arrel de la seva condició d’home.

La poesia d'Ausiàs March ens transmet una gran força interior. Comproveu-ho en Veles e vents, un dels millors poemes de March, amb la versió musicada i sobrescrita que va fer Raimon. Tot seguit de l’enllaç trobareu l'adaptació al valencià actual. L'haureu de llegir i escoltar i fer les activitats que us hem passat en la fotocòpia.

VELES E VENTS

http://www.youtube.com/watch?v=kTrXHvrvo2I

Veles e vents (en valencià actual)

Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
siga favorable i que tots cinc dugen a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’ature un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meues fermes
voluntats i que sempre us tindré present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler puga ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblide: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que puga succeir.

[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seua extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.

Jo desitje allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.

CONCERT DE RAIMON AL PARANIMF de LA UA

2011-10-12T02:10:00.001-07:00

El 19 d’octubre, a las 20.00 h, s’oferirà al Paranimf de la UA el concert institucional de Raimon, en què el cantautor interpretarà un repertori de poemes musicats d’Ausiàs March, Roís de Corella, Jaume Roig i altres autors dels segles XV i XVI, i també poemes de Salvador Espriu. Ramón Pelegero Sanchis (Raimon) va ser investit doctor honoris causa per la UA el passat 28 de gener de 2011.

“Rellotge d’emocions”, el nou disc de Raimon

Raimon presentarà el seu últim disc Rellotge d’emocions. Feia deu anys que Raimon no publicava un disc nou, des de la Nova Integral edició 2000. En el nou disc hi han intervingut més de quinze músics, amb arranjaments i direcció de Manel Camp i Jordi Badia.

A Rellotge d’emocions Raimon ens parla de Xàtiva, de la seua mare, de la guerra d’Irak de 1991, fa un record de la Barcelona de 1971, evoca la ciutat de València. Raimon s’ha inspirat fent un recull d’emocions, sentiments i records que ha viscut al llarg de la seva vida, sobretot relacionats amb moments de la seva infància i adolescència.

El diari taronja de la Carlota

2011-10-09T23:04:00.001-07:00

LITERATURA JUVENIL

'El diari taronja de la Carlota', de Gemma Lienas, reflexiona sobre la immigració a les aules

La cinquena novel·la de la sèrie de diaris de l'adolescent Carlota recupera temes dels llibres anteriors, com ara la desigualtat entre homes i dones

ARA

Barcelona | Actualitzada el 07/10/2011 11:35

L'escriptora Gemma Lienas MARGALIDA AMENGUAL / ACN

Gemma Lienas volia fer un llibre sobre feminisme dirigit a la gent jove i al 2001 va publicar El diari lila de la Carlota. Poc es pensava, però, que l'èxit d'aquell volum la portaria a completar tota una sèrie de dietaris adolescents que s'amplia amb la publicació, deu anys després, d'El diari taronja de la Carlota(Empúries). Aquest nou lliurament va néixer mentre l'autora escrivia un altre llibre sobre la memòria històrica, que té intenció d'acabar, i aborda el tema de la immigració. Juntament a aquest tema, però, Lienas també en recupera alguns que ja havia tractat, com la desigualtat entre homes i dones en la nostra societat.

FESTA AL CASAL POPULAR TIO CUC D'ALACANT

2011-10-09T22:42:00.000-07:00

Inaugurat el Casal Popular Tio Cuc

Dissabte 8 d’Octubre, vespra de la Diada del País Valencià, més de dues centes persones van participar en les diferents activitats que el Casal Popular Tio Cuc va preparar en motiu de la seua inauguració.

A les 18:30h, un centenar d’alacantins es van concentrar a la Plaça dels Cavalls, on es va retre homenatge a Miquel Grau, assassinat per un feixista en aquella plaça el 1977 quan enganxava cartells convocant per al 9 d’Octubre. A la lectura de dos poemes que Vicent Andrés Estellés dedicà al jove comunista alacantí, li seguí un emotiu parlament en el qual el Casal Popular Tio Cuc reivindicava la figura de Miquel Grau i la necessitat de la memòria en tant que mostra de dignitat popular, respecte i compromís passat, present i futur.

De la Plaça dels Cavalls els participants, que ja superaven el centenar llarg, van marxar en cercavila pels carrers cèntrics d’Alacant acompanyats d’una gran quantitat de dolçainers i tabaleters, fins a aplegar al carrer Sant Leandre, on està situat el nou Casal.

A les portes del local, i mentres continuaven arribant més participants, un membre impulsor de la iniciativa explicà els principis bàsics pels quals l’ample grup promotor es posà a treballar ja fa un any: construir un espai que servisca per a aglutinar, organitzar i impulsar les inciatives en defensa de la llengua i la cultura pròpies d’Alacant. Aquest esperit ample, horizontal, divers i unitari serà l’eix fonamental de totes les inciatives que el Casal organitze des de ja mateix.

Finalment, a la presentació del Casal li seguí el concert homenatge a Ovidi Montllor que, amb un carrer ja ple, resultà emotiu i encoratjador en el que va ser el fi de festa d’una jornada d’il·lusió, optimisme i esperança.

Tirant lo Blanc i les Fogueres de Sant Joan

2011-10-09T02:09:00.000-07:00

La foguera Plaça d'Arger va organitzar ahir la primera edició de Lectura Pública de la novel.la "Tirant lo Blanc". L'acte, que es va celebrar a la Plaça d'Alger, es va iniciar a les 10 hores i va comptar amb la participació de veïns i veus conegudes, com la dels regidors socialistes Moreno i Parodi.

El Romanticisme

2011-10-08T09:27:00.000-07:00

El Romanticisme és una de les tendències culturals que han exercit més influència en la societat. El Romanticisme és un moviment que engloba molts aspectes i resulta complex d'estudiar. Tanmateix té una estètica i un ideari realment atractiu. Alguns grups actuals com els gòtics han fet seus alguns aspectes d'aquest ric i variat moviment.

Si en voleu saber més practiqueu amb la webquest que ha preparat la vostra profe Dèlia: https://sites.google.com/site/webquestaprenents/romanticisme-i-renaixenca

Criteris de Qualificació i llibres de lectura

2011-10-08T03:30:00.003-07:00

4t d'ESO

CONCEPTES	65%	Proves escrites: • exàmens, i opcionalment • controls periòdics En cada avaluació es realitzaran les proves escrites que el professorat considere necessàries i se'n calcularà la mitjana aritmètica.
PROCEDIMENTS	25%	Observació de la realització de: • les tasques de classe i casa, • del treball corregit i al dia, • de les lectures obligatòries i • de l’expressió oral i escrita.
ACTITUD	10%	• Interès i participació a classe, • comportament i convivència, • respecte al professorat, als companys i al material, • puntualitat a l’hora de presentar les tasques encomanades, • presentació acurada dels treballs encomanats, • interès per dur el material necessari, • ordre i neteja personal i del material.

L’avaluació serà positiva si s’obté un 50% amb la suma de la qualificació dels tres tipus de continguts, sempre i quan s’haja superat el control de la lectura obligada. Tot i això, es podrà pujar nota amb lectures, activitats d’ampliació o treballs voluntaris que s'especificaran al llarg del curs. Per a la qualificació final de la matèria, com que és avaluació contínua, es tindran en compte els progressos de l'alumnat des del començament de curs i les notes de cadascun dels trimestres, segons les competències bàsiques adquirides i els objectius mínims establerts que es poden consultar al web del departament de Valencià.

Al llarg del curs es llegirà una de les dues lectures proposades a cada trimestre:

1r trimestre:

SIERRA I FABRA, Jordi, En un lloc anomenat guerra, editorial Tàndem

MATEO, David, Criatures d'ultratomba, editorial Tàndem

2n trimestre:

PEDROLO, Manuel, Mecanoscrit del segon origen, Edicions 62

TORRENT, Ferran, L'illa de l'holandés, editorial Columna

3r trimestre:

RIERA, Carme, Te deix, amor, la mar com a penyora, editorial Columna

FO, Dario, Ací no paga ni Déu, editorial Bromera

En cas que la valoració fóra negativa en totes les avaluacions, es proposarà realitzar una prova final pel juny i extraòrdinària pel setembre; a més de recuperar lectures o treballs individuals, segons els casos.

L'alumnat que ha promocionat de curs tenint la matèria pendent del curs anterior, segons l’acord del Departament de Llengües, podrà recuperar-la o bé al llarg del present curs, per avaluacions (si supera els continguts mínims del curs actual en la primera i segona avaluacions, es podrà considerar que han recuperat el curs anterior), o bé presentant-se a una única prova de continguts mínims al mes d’abril, que és quan estan programades les proves de pendents.

Criteris de Qualificació i llibres de lectura

2011-10-08T03:30:00.001-07:00

3r d'ESO

CONCEPTES	65%	Proves escrites: • exàmens, i opcionalment • controls periòdics En cada avaluació es realitzaran les proves escrites que el professorat considere necessàries i se'n calcularà la mitjana aritmètica.
PROCEDIMENTS	25%	Observació de la realització de: • les tasques de classe i casa, • del treball corregit i al dia, • de les lectures obligatòries i • de l’expressió oral i escrita.
ACTITUD	10%	• Interès i participació a classe, • comportament i convivència, • respecte al professorat, als companys i al material, • puntualitat a l’hora de presentar les tasques encomanades, • presentació acurada dels treballs encomanats, • interès per dur el material necessari, • ordre i neteja personal i del material.

Al llarg del curs es llegirà una de les dues lectures proposades a cada trimestre:

1r trimestre:

LLOBET, Glòria, Pensar en tu, editorial Bromera

POE, Edgar Allan, Relats de terror, editorial Bromera

2n trimestre:

VILAPLANA, Silvestre, La mirada d'Al-Azraq, editorial Marfil

FERNANDEZ PAZ, Agustín, Xiques, editorial Tàndem

3r trimestre:

LIENAS, Gemma, El diari lila de la Carlota, editorial Empúries

MARTIN, Andreu, La nit que Wendy va aprendre a volar, editorial Bromera

Criteris de Qualificació i llibres de lectura

2011-10-08T03:29:00.001-07:00

2n d'ESO

CONCEPTES	55%	Proves escrites: • exàmens, i opcionalment • controls periòdics En cada avaluació es realitzaran les proves escrites que el professorat considere necessàries i se'n calcularà la mitjana aritmètica.
PROCEDIMENTS	30%	Observació de la realització de: • les tasques de classe i casa, • del treball corregit i al dia, • de les lectures obligatòries i • de l’expressió oral i escrita.
ACTITUD	15%	• Interès i participació a classe, • comportament i convivència, • respecte al professorat, als companys i al material, • puntualitat a l’hora de presentar les tasques encomanades, • presentació acurada dels treballs encomanats, • interès per dur el material necessari, • ordre i neteja personal i del material.

Al llarg del curs es llegirà una de les dues lectures proposades a cada trimestre:

1r trimestre:

CATURLA, Joaquim G., Tot l'estiu per davant, editorial Bromera.

LLORTE, Toni, Història d'un almogàver, editorial Bullent.

2n trimestre:

SIMÓ, Isabel-Clara, Raquel, editorial Bromera.

MARÇÀ, Vicent, Han segrestat l'entrenador, editorial Bullent.

3r trimestre:

PASQUAL, Gemma, Marina, Alfaguara/Voramar.

MIRALLES, Josep-Joan, Un somni vora el mar, editorial Bullent.

Llibreta:

1. Llibreta o fulls solts de la mateixa grandària organitzats en fundes per unitats.

2. La llibreta s’haurà de portar sempre a classe.

3. Al primer full constarà el nom de l’assignatura i la identificació de l’alumne/a (nom, cognoms, curs i grup).

4. La llibreta haurà d’estar ordenada i organitzada de la manera següent:

Data (al començament de les unitats i del treball diari).

Títol de la UNITAT (amb majúscules perquè quede ben clar).

Activitats amb l’enunciat.

Cada unitat començarà en una nova pàgina, amb el títol corresponent, la data i els fulls numerats.

5. La llibreta es presentarà sempre que el professor/a la demane.

6. Caldrà escriure amb bolígraf blau i negre, i s’haurà de deixar el roig per a les correccions.

7. El professor/a indicarà quines activitats s’hauran de realitzar necessàriament al quadern i quines no.

8. Hauran d’estar tots els apunts copiats a la llibreta i les activitats ben corregides.