RADIOEXBLOG

EL MODERNISME EN El POWER DE CLASSE

2016-12-14T09:36:00.002-08:00

Per descarregar-te el PGF, clicaACÍ

2on BATX. NOCIONS BÀSIQUES SOCIOLINGÜÍSTICA

2016-11-25T05:28:00.000-08:00

Ací podeu accedir al power point vist a classe

CLIC ACÍ

4t ESO: REALISME I NATURALISME

2016-11-24T01:39:00.001-08:00

cliqueu ací per obtenir el power point vist a classe:CLIC

CRÒNICA DE JAUME I

2016-11-20T01:13:00.000-08:00

Interesant recorregut biogràfic per la figura del rei Jaume I

http://www.rtvv.es/documentacio/ver_video.asp?id=f_vd0000000059.wmv&prg=Cr%F2niques%20del%20rei%20Jaume

LECTURES AVALUABLES CURS 2016-17

2016-10-11T02:30:00.002-07:00

1ER ESO

1r trimestre:

ALAPONT, Pasqual, Estàs com una moto, editorial Bromera.

BROSETA Tere, L'estiu dels pirates, editorial Bromera

2n trimestre:

CALSALDERREY, Fina. Dues llàgrimes per Màquina, editorial Bromera.

SOMMER BODENGURG, Àngela, Històries de por, editorial Bromera.

3r trimestre:

LÓPEZ NARVAEZ, Concha, La teixidora de la mort, editorial Bruño

CORTÉS, Jesús, La mansió del terror, editorial Bromera.

2on ESO

1r trimestre:

CATURLA, Joaquim G., Tot l'estiu per davant, editorial Bromera.

HALERO, J I LAHOZ, U, Tornaran a buscar-me. Ed, La Galera.

2n trimestre:

SIMÓ, Isabel-Clara, El meu germà Pol, editorial Bromera.

SIMÓ, Isabel-Clara, Raquel, editorial Bromera.

3r trimestre:

PASQUAL, Gemma, Marina, Alfaguara/Voramar.

STEVENSON, L’illa del tresor, editorial Bromera

3er ESO

1r trimestre:

LLOBET, Glòria, Pensaré en tu, editorial Bromera

MORA, Victor, El parc del terror, editorial Columna

2n trimestre:

VILAPLANA, Silvestre, La mirada d'Al-Azraq, editorial Marfil

MARTORELL, Joan, Tirant lo Blanc, (adaptació teatral) ed, Bromera

3r trimestre:

LIENNAS, Gemma, La venjança dels panteres negres. Ed. Bromera

DARIO FO, Ací no paga ni Déu. Ed. Bromera

4t ESO

1r trimestre:

PASQUAL, Gemma. L´ultim vaixell. Alfaguara

SHELLEY, Mary, Frankenstein, Ed, Bromera

2n trimestre:

PEDROLO, Manuel, Mecanoscrit del segon origen, Edicions 62

TORRENT, Ferran, Gràcies per la propina. Ed, Bromera

3r trimestre:

ALBEROLA. C. Que tinguem sort. Ed. Bromera

CIRICI, David, L’esquelet de la balena. Ed, Empúries

1er BATX

1r trimestre:

MARTORELL, Joanot, Tirant lo Blanc. Ed. Bromera

PIERA, Josep, Jo so aquest que es diu Ausiàs March. Ed. 62

VILAPLANA, Silvestre, Les cendres del Cavaller, ed, Bromera

2n trimestre:

SÀNCHEZ PINYOL, La sang freda, Ed, la campana

ESPINÓS, Ximo, El cervell de la serp, ed. 3 i 4

3r trimestre:

COMPANYIA T, Criatures, ed. 62

GALCERAN, Jordi, Paraules encadenades, ed. 62

2on BATX

1r trimestre:

BENET I JORNET, E.R. ed. 62

BELBEl, Sergi, Morir (Un moment abans de morir). Ed, 3 i 4

SIRERA, Rodolf, El verí del teatre. Ed. 62 *

2n trimestre:

RODOREDA, MERCÈ, La plaça del diamant, ed. 62

MONZÓ, Quim, El perquè de tot plegat. ED, 62 *

3r trimestre:

FUSTER, Joan, Ser Joan Fuster, Ed, Bromera

BORJA, Joan, Café del temps. Ed. Bromera

TUSON Jesús. Mal de llengües. Ed Empúries

2016-10-01T03:17:00.003-07:00

La UA conmemora el VII centenario de la muerte de Ramon Llull

Conferencias, conciertos de música y ciclos de cine se celebrarán entre los meses de octubre y noviembre

redacción 01.10.2016 | 01:59 La Universidad de Alicante ha organizado diversas actividades para celebrar el VII centenario de la muerte de Ramon Llull, filósofo, poeta, místico, teólogo y misionero mallorquín, considerado como uno de los precursores del uso el catalán.

El programa de actos comienza el próximo lunes con la conferencia inaugural a cargo de Lola Badia, profesora de la Universidad de Barcelona, titulada Ramon Llull y la expresión literaria, a las 11.30 horas, en el Salón de Grados de la Facultad de Derecho y, seguidamente, a las 12.30 horas, el Paraninfo de la UA acogerá el concierto Ramon Llull: el viaje musical del grupo de música antigua Capella de Ministrers. En él, Carles Magraner y su formación proponen un recorrido sonoro por el Mediterráneo medieval de la mano de los viajes de Ramon Llull.

Durante los meses de octubre y noviembre se impartirá un conjunto de conferencias que abarcarán diversas temáticas relacionadas con obra y vida del autor y, que contarán con la presencia de los mejores especialistas en la obra del mallorquín, aunque las fechas se encuentran aún por confirmar.

Cine

Por otra parte, entre el 10 de octubre y hasta el 14 de noviembre se llevará a cabo el ciclo de cine Ramon Llull y su época, con el objetivo de contextualizar el periodo histórico comprendido entre el siglo XIII y las primeras décadas del siglo XIV. Cada película será presentada por un especialista en cine, y al terminar cada proyección, se celebrará un debate.

Estas celebraciones coinciden con las de los centenarios de Miguel de Cervantes y William Shakespeare que vienen desarrollándose a lo largo del 2016.

Ovidi Montllor en deu cançons indispensables

2015-02-17T09:31:00.005-08:00

Ovidi Montllor en deu cançons indispensables

L’obra del cantant persisteix amb tota la força com un dels cims de la cançó d’expressió lírica i de la figura de l’artista compromés

Carles Gámez València 11 FEB 2015 - 20:54 CET

Fotografia de Pilar Aymerich per al disc 'Un entre tants'.

Al cap de vint anys de la seua desaparició, un aniversari recordat amb tributs musicals, exposicions i altres celebracions, la figura d’Ovidi Montllor dins de la Cançó i del, per extensió, gran territori de la cançó lírica, no ha deixat de créixer i sumar; un reconeixement celebrat per les noves generacions d’intèrprets i músics. De l’escena teatral a l’entaulat musical, Ovidi Montllor reuneix amb èxit i singularitat les qualitats del cantant intèrpret en la línia dels grans noms de la Chanson: Léo Ferré, Yves Montand, Jacques Brel o Serge Regianni. La conjunció feliç de la paraula, el gest i la música.
A la seua figura de creador musical s’uneix la de divulgador líric, posant veu majúscula als versos d’Estellés, Salvat-Papasseit, Josep Maria de Segarra o Blai Bonet. La trajectòria d’Ovidi Montllor va acabar visualitzant les llums i, sobretot, les ombres del paisatge cultural emergent en el nou marc de l’Estat de les autonomies; les penúries i la miopia d’una indústria discogràfica incapaç de protegir els seus artistes i l’abandó de l’Administració d’una part d’allò que havia estat un dels seus grans patrimonis populars: la Cançó.

La fera ferotge (Ovidi Montllor, 1968)

Debut discogràfic del cantant. La Nova Cançó viu els seus divorcis interns i Els Setze Jutges han plegat com a col·lectiu i organisme formatiu. Ovidi Montllor desembarca en el món musical amb el seu bagatge com a actor escènic, que assenyalarà la seua trajectòria artística. La cançó satírica en català eixampla els seus dominis, i intèrprets i Montllor es col·loquen com un dels seus franctiradors més afinats. “Una fera ferotge” que aterrava amb la benedicció de Georges Brassens (“Le gorille") i d’esperit llibertari.

Sol d’estiu (Ovidi Montllor, 1971)

Com a resposta a la famosa “Cançó d’estiu” que cada any envaïa les llistes d’èxits, Ovidi Montllor feia la seua versió de cançó estiuenca en un divertit joc rítmic, entre la paròdia hawaiana i el frenesí de la comèdia slapstick. Montllor s’afermava en el conreu de la cançó satírica i d’accent més corrosiu seguint els passos del seu company i mestre, Pi de la Serra.

Coberta del disc 'Un entre tants'.

Homenatge a Teresa (Ovidi Montllor, 1974)

El cantant feia el seu Amarcord particular a partir del retrat d’aqueix personatge, “la boja del poble”, ací la Tereseta que el va instruir en el seu primer aprenentatge sentimental. La cançó estava inclosa en l’àlbum A Alcoi, que assenyala l’inici del període de maduresa com a cantant i creador. La col·laboració amb el guitarrista Toti Soler revesteix les seues cançons, a partir d’ara, d’una sonoritat distintiva i popular, una col·laboració que es prolongarà fins a la mort del cantant. Quaranta anys després “Homenatge a Teresa” ha esdevingut un dels clàssics del cançoner de la Cançó. Fins i tot Joaquín Sabina n’ha fet una versió.

Els amants (Vicent Andrés Estelles, 1974)

Primer gran anunci del cantant com a intèrpret líric i nova incursió en la literatura del poeta de Burjassot (Llibre de meravelles, 1971). La poesia d’Estellés, amb el desig i la passió com a matèria primera, i la veu de Montllor, la vibració del mot, signaven un pacte de fraternitat eterna. Una comunió creativa que tindrà el seu corol·lari en el disc, fet a contracorrent, Coral romput. Altres poetes com Joan Salvat-Papasseit o Josep Maria de Segarra acabaran incorporant-se al seu equipatge, a l’arxiu del plaer de la paraula, com a mestres de capçalera.

Perquè vull (Ovidi Montllor/Y. Belmonte, 1972)

Una de les cançons que exemplifiquen millor l’ideari vital del cantant i que li servirà durant molt de temps com a carta de presentació —o de tancament— en els recitals. Montllor hi reafirmava la seua voluntat de viure sense lligams a partir de la presència escènica capaç de transformar cada cançó en una comèdia o peça dramàtica de tres minuts.

'A Ovidi Montllor', obra d'Antoni Miró.

Les meves vacances (Ovidi Montllor/Ovidi Montllor i Toti Soler, 1974)

Montllor, seguint les petjades del Brassens de la “ Supplie pour être enterré à la plage” de Sète —igual que el Serrat de “Mediterráneo”— avançava el seu testament amb humor i manual d’instruccions, com deia la cançó, “tot ben senzill i ben alegre / em creureu mort, jo no haureu mort / faré vacances”. Tot l’Ovidi i al cent per cent: irònic, tendre, sarcàstic, combatiu.

M’aclame a tu (Vicent Andrés Estellés/Ovidi Montllor, 1980)

Segurament una de les col·laboracions musicals més reeixides del seu treball amb l’obra de V. Andrés Estellés dins de la seua darrera etapa de complicitats líriques. El músic aconseguia atrapar amb èxit la poesia torrencial de l’escriptor en aquest traspàs o transferència, sempre fràgil, que hi ha entre poesia i cançó, entre vers i música.

El meu poble Alcoi (Ovidi Montllor)

Coberta del disc 'A Alcoi' realitzada per Antoni Miró.

En l’àlbum A Alcoi —amb la innovadora coberta feta per Antoni Miró— ja havia deixat mostres ben significatives de les seues arrels; ara, el cantant pren prestats a Jacques Brel la música i el seu tribut emocionat al paisatge flamenc, “Le plat pays”, per reconstruir, en forma de passeig per la seua memòria, els lligams amb els seus orígens, amb el seu poble a la vora del barranc del Cinc.

Si mai de tu (Ovidi Montllor)

Com altres cantants que l’havien precedit en la seua oda urbana, Ovidi Montllor fa la seua particular balada d’amor a la ciutat de Barcelona, invocada des del record de l’amant i la pèrdua a partir d’una escriptura bastida de petites i delicades pinzellades.

Què et sembla, Toti? (Ovidi Montllor)

Cant a l’amistat i a l’ofici de cantar, de compartir músiques i emocions, nits de concerts i bars de mitjanit que esperen l’arribada dels músics clandestins. Toti Soler s’erigia com la cara B del cantant, l’etern còmplice i traductor de les seues fantasies.

JOANOT MARTORELL, CAVALLER I ESCRIPTOR

2013-10-25T09:09:00.000-07:00

1. Visioneu el vídeo que ací us enllacem i contesteu el qüestionari que hem vist a classe.

2. D'acord amb la informació del vídeo, la biografia de Joanot Martorell (pàg. 70 del llibre de text) i el resum de l'argument (pàg. 71 del llibre de text), redacta un informe (150 paraules) que responga a l'epígraf: "Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc, una vida de novel·la".

http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv//video/videoteca/viurescriure/5mmartorell.rm

ENCONTRE 2ons BATX I L'ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

2013-10-24T03:03:00.000-07:00

Els passats dies 17 i 22 d'octubre vam anar a Muro d'Alcoi per tal de visitar els Cellers de la Muntanya i assabentar-nos del Projecte de Microvinyes i per participar en el 1er Encontre de 2ons de Batx amb L'Economia del Bé Comú. Com que alguns heu mostrat força interés en saber-ne més d'aquests projectes,
ací us enllacem alguns vídeos amb què aprofundir-hi.

En aquest documental s'expliquen diversos aspectes del projecte i els trets generals de l'Economia del Bé Comú.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-utopias-cercanas/1574755/

PACO ALVAREZ va ser un dels conferenciants. Ací li ho explica a Jordi Évole

I ací teniu una entrevista amb Cristian Felber compilador i difusor de la teoria de l'Economia del Bé Comú.

TOTS TRES VÍDEOS PAGUEN LA PENA I NO SÓN MASSA LLARGS. AVANT!

http://www.youtube.com/watch?v=pfdVH9JwDQY

2. Explica Les característiques més Importants de l’Obra Literària d’Enric Valor.

2013-10-11T08:59:00.000-07:00

Mireu el video El valor de les paraules i contrasteu-lo amb la informació del llibre de text per confegir la vostra redacció seguint l'esquema que hem vist a classe

http://www.youtube.com/watch?v=4cdcfGyfRps

TEMA 1. LITERATURA PAUEXPLICA EN QUINA MESURA EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70 CONDICIONA LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈPOCA

2013-10-01T09:11:00.000-07:00

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

a) Redacta un text expositiu que responga a l'enunciat anterior que seguisca l'esquema següent, i que incorpore la informació del llibre de text (Paraules i lletres, ed. Marfil, pp,117-119) i la informació de l'enllaç següent del Blog del professor Enric Iborra.

https://sites.google.com/a/laserpblanca.com/la-serp-blanca/1-tema-literatura-catalana-pau

Esquema tema 1, literatura PAU

La guerra civil conseqüències socials i culturals.

Etapes que de la vida sociocultural del període franquista.

2. La narrativa de postguerra: de l’exili interior i l’exili exterior a la eclosió dels anys setanta. La reaparició de la novel·la.

2.2 Tendències:

- Novel·la psicològica. Autors i obres

- Obres realistes. Autors i obres

- Imaginativa. Autors i obres

- Experimental. Autors i obres.

b) Consulta el power point vist a classe. CLIQUEU ACÍ CLIC

Café del temps, un homenatge a la terra, lectura de 2on BATX per al primer trimestre

2013-09-18T22:54:00.002-07:00

Instants de plenitud

Joan Borja ens conta la seua vida amb senzillesa

'Café del temps' és un homenatge a la seua terra

MARTÍ DOMÍNGUEZ 18 SEP 2013 - 19:56 CET El Pais

Recomendar en Facebook0

Twittear 1

Enviar a LinkedIn0

Enviar a Tuenti Enviar a Menéame Enviar a Eskup

Enviar Imprimir Guardar

Joan Borja viu a Altea i acostuma a prendre’s un café en un bar a la vora de la mar, quan cau la vesprada. Durant aquests moments, amb la mirada perduda en l’horitzó, Joan Borja repassa els esdeveniments del dia, les coses que omplin la seua existència, de pare i de professor, de ciutadà i d’intel·lectual valencià. En un quadern se les apunta, mentre beu, amb glops petits, aquell excitant natural, i es produeix la interacció entre la ingesta de cafeïna i l’acció balsàmica de la mar. Fruit d’aquests instants de plenitud, d’aquest saber estar a soles (allò tan difícil als nostres dies: tindre una mica de temps per a un mateix, per a deixar volar la imaginació, per a facilitar la germinació de les sinapsis), és el seu darrer llibre Café del temps (Ed. Bromera).

De seguida, la seua veu tranquil·la i entenimentada ens sedueix, amb la seua prosa segura, natural, absolutament planiana. No és casualitat que Joan Borja inicie el seu llibre amb una llarga citació de Josep Pla parlant sobre la mar, del seu inesgotable El quadern gris. Aquest és un llibre intrínsecament planià, de coses vistes i viscudes, i amb Montaigne de fons, un homenatge a la raó i a l’exposició racional. No hi ha al darrere cap desig d’impressionar el lector, no hi ha xerrameca, ni una exhibició fàcil d’erudició; Joan Borja ens conta la seua vida amb senzillesa, ens parla dels fills, dels veïns del poble (memorables les pàgines sobre Rosala Boua), del seu hort (molt bella la imatge en què cull la taronja i li cau al damunt una pluja de pètals de flor de taronger), dels seus amics (l’estimada Patrícia Alberola), del seu univers literari i de la seua petita pàtria. Tot el llibre és un homenatge a la seua terra, al seu país tan devastat per les urbanitzacions i les barbàries, a la seua llengua, tan maltractada i tan a punt d’esvair-se (cada vegada que mor algú com Rosa la Boua es perd un patrimoni lingüístic). I, sobretot, el llibre destil·la una intel·ligència preclara sobre la vida i sobre com viure, un escepticisme molt francés (en això també és deutor de Pla).

Aquest és un llibre intrínsecament planià, de coses vistes i viscudes

Ens hi dispensa consells, de vegades en forma d’aforismes, d’altres amb un incís, un apunt breu, com ara en l’entrada “Convivència”: “Quan algú —per incomprensió, per enveja o per coherència— ens planteja un pols, ens desacredita, ens desafia o ens vacil·la, l’actitud millor és la indiferència. […] Qui pot fer —crear, somniar, construir— no hauria de perdre energies en confrontaments destructius”. O bé quan hi reflexiona sobre l’art d’escriure: “En la creació literària […] és mala cosa aspirar a la perfecció. Cal molta humilitat i continència en l’artesania de les paraules. L’escriptor que s’ho juga tot en cada frase, en cada sintagma i en cada adjectiu acaba destruït per l’excés de risc. En paga la factura. Pateix. I acaba no escrivint”. I què ha de fer l’escriptor? “Potser la creació sense complexos, natural, fluïda, lliure de pors ni de patiments; la paraula lliure i distesa amenitzant un café —del temps— a la vora del mar”. I això, comptat i debatut, és el seu llibre: una llarga i sàvia conversa a la vora de la mar.

2013-04-04T01:11:00.001-07:00

Manel presenta el videoclip de 'Teresa Rampell'

El nou disc del grup sortirà el 16 d'abril

El grup Manel (Facebook i Twitter) ha presentat el videoclip de 'Teresa Rampell', el primer senzill del nou disc, 'Atletes, baixin de l'escenari', que es publicarà el 16 d'abril. El clip és obra de Sergi Pérez. El grup presenta el vídeo com 'la història d'un instant d'alienació transitòria causada per una força estranya i no identificada'.

La cançó, que ja van avançar fa uns quants dies, parla d'una nit de Teresa Rampell a la seva ciutat, Barcelona. En aquest senzill, el grup de Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé, hi prescindeix de l'ukelele que el caracteritzava i de l'acústica, i això fa preveure un disc més elèctric que no pas els anteriors.

Manel també ha anunciat les primeres dates de la ronda de concerts, que començarà al festival Primavera Sound el 23 de maig. Després passaran per Porto (1 de juny), Lloseta (8 de juny), el festival Di-Y de Reus (15 de juny), el Foramuralla de Vic (22 de juny), el festival Pròxims de Barcelona (18 de juliol), el Vida Festival de Vilanova i la Geltrú (20 de juliol) i l'Arenal Sound de Borriana (2 d'agost).

Lletra de Teresa Rampell:

'El gos devia bordar quan has sortit, Teresa Rampell.
No ho admetràs, però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa.
Uns amics fan sonar el clàxon des de l'altra banda del carrer.
Mmmm, so d'un motor accelerant sobre el pont de Vallcarca.
Que soni un rock'n'roll, que abaixin les persianes tots els comerciants,
que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara.
El barri dorm tranquil aliè, a que hagi arribat el dia gran.
Mmmm, la cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara.
Uns macarres us saluden al semàfor i somrius
i, mentre arrenquen, el més xulo, abans que se'l mengi la nit,
et mira als ulls i juraries que diu que ve l'Amor, que ve l'Amor,
que ve l'Amor ressonant com un exèrcit de timbals!
L'Amor ja es va propagant com un incendi forestal!
Teresa Rampell, avui l'Amor, per fi, retorna a la ciutat!

Camina decidida entre billars, Teresa Rampell,
detecta els forasters mentre t'apropes a la vostra taula.
Desplaça tot el teu talent, conscient de cadascun dels moviments.
Mmmm, és el ball del teus malucs, el balanceig de les arracades.
I ja no importen tant i semblen lluny tots els desastres que hagis fet
i passa un enemic i feu les paus amb un brindis de cubates
i, mentre et cantem, milers d'homes al món amb gavardina, de passeig,
mmmm, somien a trobar una dona amb la teva cara.
A les teles interrompen uns minuts els videoclips
i ara hi surt un periodista estressat pels teletips
i no hi ha volum, però juraries que diu que ve l'Amor, que ve l'Amor,
que ve l'Amor ressonant com un incendi de timbals!
L'Amor ja es va propagant com un virus tropical!
Teresa Rampell, avui l'Amor, per fi, retorna a la ciutat!

L'Amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar,
és a les mans de la gent, és als joves quan ballen.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs
i furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga.
L'Amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada,
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada,
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada.'

40 anys de la primera trucada des d'un telèfon mòbil

2013-04-04T01:06:00.000-07:00

El 3 d'abril de 1973 Martin Cooper, un directiu de Motorola, va trucar al seu rival Joe Engel de Bell Labs d'AT&T

ARA

Barcelona | Actualitzada el 03/04/2013 14:29

Martin Cooper amb el prototip amb el qual va realitzar la primer trucada i amb un mòbil més modern

Martin Cooper, un directiu de Motorola, va realitzar la primera trucada mòbil de la història aquest dimecres fa 40 anys, el 3 d'abril de 1973, des de la Cinquena Avinguda de Nova York, i va preguntar-li al seu rival Joe Engel, de Bell Labs: "A que no saps des d'on et truco?". El model que va utilitzar era un Motorola DynaTac 8000X, pesava més d'un quilo, tardava deu hores a carregar-se i només tenia mitja hora d'autonomia; avui dia, el seu preu equivaldria a uns 7.200 euros. Encara va haver de passar un altra dècada, fins que el terminal es va posar a la venda.

Quasi tres dècades abans, però, el 1946, es va fer la primera trucada des d'un dispositiu autònom dins un cotxe. Aquesta vegada, eren el enginyers de Bell Labs els que van aconseguir la fita. Tot i això, el sistema era semblant a un walkie-talkie, pesava 36 quilos i necessitava estar endollat al maleter, amb un sistema complex de cablejat.

L’Alcover-Moll: mig segle de paraules

2012-10-10T10:59:00.002-07:00

El 'Diccionari català-valencià-balear' continua sent, 50 anys després, l’obra magna de la nostra llengua

ESPERANÇA COSTA Valencia 3 OCT 2012 - 22:25 CET1

Archivado en:

Un dels voilums del 'Diccionari català, valencià, balear'. / JESÚS CÍSCAR

Recomendar en Facebook418

Twittear 66

Enviar a LinkedIn0

Enviar a Tuenti Enviar a Menéame Enviar a Eskup

Enviar Imprimir

Quan a les illes Balears algú fa un jutipiri (gest còmic), provoca rialles. A les comarques centrals valencianes, una persona està desvanida quan està molt orgullosa d’algú o d’algun fet. Però, ni jutipuri ni desvanirfiguren el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), obra de referència que marca el lèxic normatiu de l’idioma.

Tampoc no hi ha paraules com ara cotó en pèl, encalar, blamor ofotracada, ni moltes altres de ben comunes i que, curiosament, comparteixen valencians, balears i catalans de zones perifèriques com les comarques de l’Ebre. Aquests mots, però, sí que figuren en elDiccionari català-valencià-balear (DCVB), altrament dit Diccionari Alcover-Moll. Enguany es compleixen 50 anys des que s’imprimira, el 1962, el desé i últim volum d’aquest recull lexicogràfic, el treball més gran dut a terme mai en una llengua romànica i iniciat, al començament del segle XX, pel mallorquí Antoni Maria Alcover i continuat per Francesc de Borja Moll.

Per a commemorar l’efemèride, demà divendres se celebra a València una jornada organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de València amb l’objectiu de “reivindicar el diccionari i la unitat de la llengua”, segons Emili Casanova, acadèmic i coordinador de l’acte. “El català-valencià-balear és un gran diccionari i, a més, el gran diccionari dialectal i de la llengua literària, en què figuren entrades d’autors des del segle XIII fins a Enric Valor”. “És, sobretot”, afirma, “el gran diccionari dels valencians”. “La importància que té l’han destacada molts experts, com Joan Coromines, que va afegir al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana moltes paraules procedents del DCVB”, apunta Casanova.

“És com la columna vertebral de la llengua”, comenta l’escriptora i periodista menorquina Esperança Camps. “El faig servir molt”, diu. Per al valencià de Bellreguard Francesc Calafat, el DCVB és “un bagul amb moltes meravelles, també amb limitacions, on consulte vocabulari, dites o frases fetes, o l’extensió geogràfica d’una paraula”, afig.

El mallorqui Antoni Maria Alcover.

L’Editorial Moll, propietària de l’obra, ja ha fet deu edicions del diccionari, que es ven a un preu de 700 euros. Però el gran salt es va produir l’any 2001, quan l’Institut d’Estudis Catalans i l’Editorial Moll acordaren crear-ne unaedició electrònica per a penjar-la enInternet. Destaquen les xifres del seu ús: segons l’IEC, només des del gener de 2011 fins a l’agost d’enguany s’han consultat en línia més d’onze milions i mig de paraules.

Mig segle després, “des del punt de vista científic, el DCVB continua tenint la consideració d’obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes i del conjunt de les llengües romàniques”, explica Susana Moll, directora de producció de l’Editorial Moll. El diccionari no tan sols explica el significat actual i històric de les paraules, sinó també la distribució geogràfica, sinònims, etimologia, els usos literaris i populars, variants dialectals, i les diverses pronúncies i la transcripció fonètica corresponent, entre altres dades.

Alcover va iniciar l’obra comptant amb nombrosos corresponsals-enquestadors d’arreu de l’àrea catalanoparlant. “Lluís Fullana”, esmenta per exemple Casanova, “va aportar 12.000 fitxes només de la comarca de la Vall d’Albaida”. També hi treballaven molts col·laboradors voluntaris que anotaven tot el lèxic de clàssics de la literatura, com araTirant lo Blanc, de Joanot Martorell, o l’Espill, de Jaume Roig, per esmentar-ne només dos. Mort Alcover el 1932, el seu deixeble Francesc de Borja Moll va assumir la direcció del projecte amb l’ajuda de la seua filla, Aïna Moll, i del valencià Manuel Sanchis Guarner.

“Em sembla una obra monumental”, afirma Esperança Camps. “Vist amb el temps, sembla impossible que es poguera fer amb els mitjans de què es disposava”. A més d’escriptors, periodistes i persones interessades per la riquesa de l’idioma, també consulten sovint el DCVB els correctors i traductors. “El fem servir especialment per a articles d’opinió, relats i aquells escrits en què hi ha més localismes”, diu Sònia Camarasa, de l’empresa valenciana de serveis lingüístics i editorials Alfatara. “Però els de referència continuen sent el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC, el de la Gran Enciclopèdia Catalana i el Diccionari valencià de Bromera-Generalitat Valenciana”. Evidentment, com passa a tot arreu, l’ortodòxia mana quan es pretén escriure en la llengua estàndard.

Amb tot, l’ortodòxia ha anat relaxant-se com més gent fa ús de l’idioma i més estudis lingüístics es duen a terme. De fet, el mateix IEC, que el 1995 va editar per primera vegada el diccionari normatiu, ha anat incorporant mots i expressions de l’Alcover-Moll que no estaven reconeguts. Paraules com fumaguera (fumassa), llibrell (gibrell),desficaci (disbarat) o sambori (xarranca) en són un exemple. Segons Casanova, “s’hi han inclòs 542 dels més de 2.000 mots comuns valencians presents en el DCVB i que no admetia el Diccionari General de Fabra del 1932, base de l’actual recull de l’IEC”.

Edició electrònica del 'Diccionari català, valencià, balear'. / JESÚS CÍSCAR

El diccionari ja ha complit 50 anys. Caldria revisar-lo? Per a Susanna Moll, “l’actualització del DCVB sempre ens ha semblat un ideal difícil d’acomplir”. “Per part nostra”, explica, “estaríem encantats de formar un petit equip de coordinació que fos capaç de mobilitzar de nou tots els aimadors [amants] de la llengua catalana, com en els bons temps de mossén Alcover”. “Però sense ajuda de les institucions, tant científiques com econòmiques, no ho hem vist possible, ara com ara”, conclou Moll. Per la seua part, Casanova és més optimista. “El DCVB hauria de ser la base d’un gran diccionari modern, i s’hauria d’actualitzar entre l’IEC, el Consell Valencià de Cultura i la Universitat de les Illes Balears, per exemple”.

Si el lector es pregunta el perquè del nom Diccionari català-valencià-balear tot i que tothom reconeix la unitat de la llengua, la resposta és complexa. “Alcover era molt conservador i contrari a les tesis de Pompeu Fabra per a modernitzar i normativitzar la llengua superant els localismes”, diu Casanova. Aquestes discrepàncies van provocar el trencament d’Alcover amb l’Institut d’Estudis Catalans, de la secció filològica del qual havia estat president. Encara és famós l’episodi del 1918, quan Alcover, tot irritat, va abandonar Barcelona i es va endur cap a Mallorca sa calaixera, on arxivava vora 900.000 cèdules o anotacions lexicogràfiques.

Francesc de Borja Moll ho va explicar molt bé en la introducció del diccionari el 1962: “Per guanyar-se [Alcover] les simpaties de les regions valenciana i balear davant l’aversió dels catalans, va canviar el nom deDiccionari de la llengua catalana substituint-lo pel de Diccionari català-valencià-balear”. Però, va escriure Moll, “mai no s’haurà pogut dir amb més raó que el nom no fa a la cosa: aquest diccionari, amb un nom tan expressiu d’una idea de fragmentació, ha esdevingut l’obra més eficaç per a posar de relleu la unitat essencial de la llengua catalana dins tot aquest domini lingüístic, políticament tan incoherent”.

Cinquanta anys després, el DCVB continua sent una obra insubstituïble. I també continua la incoherència política de què parlava Moll: l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no mantenen relacions. Explicar-ne el perquè requeriria, com també les malsofertes relacions entre mallorquins i catalans en l’època d’Alcover, un altre reportatge, o millor encara un gran diccionari històric de desficacis.

L’IEC obri el Portal Alcover

Amb motiu del 150 aniversari del naixement d’Antoni Maria Alcover, que també se celebra enguany, l’Institut d’Estudis Catalans ha afegit a la seua web l’anomenat Portal Alcover. A més d’informació general sobre el lingüista mallorquí, destaca la digitalització de part de la seua obra, com els 18 exemplars del Butlletí del diccionari de la llengua catalana (1902-1936), i de les cobertes dels fascicles del Diccionari català-valencià-balear (1926-1962). A més, hi ha un interessant motor informàtic de recerca per a usuaris experts que localitza paraules i flexions verbals registrades en els nombrosos treballs d’Alcover.

AUSIÀS, EL CAVALLER POETA

2012-10-05T08:46:00.001-07:00

La poesia aspra i profunda d’Ausiàs va produir un fort impacte en la mentalitat del seu temps i la seua influència es va estendre a través del Renaixement i fins i tot es va ramificar cap a altres cultures, sobretot la castellana. Ausiàs March va ser el primer poeta que va aconseguir de donar-nos una imatge d’home angoixat per la mort i pel dubte metafísic; que va crear una imatge personal, feta d’elements extrets de la vida quotidiana; i que, per primera vegada en la poesia, va utilitzar un valencià totalment despullat de provençalismes. Pessimista i rebel, amorós i turmentat, lúcid i desolat, planteja, en la seva poesia, els grans debats del seu temps, des de la mateixa arrel de la seva condició d’home.

La poesia d'Ausiàs March ens transmet una gran força interior. Comproveu-ho en Veles e vents, un dels millors poemes de March, amb la versió musicada i sobrescrita que va fer Raimon. Tot seguit de l’enllaç trobareu l'adaptació al valencià actual. L'haureu de llegir i escoltar i fer les activitats que us hem passat en la fotocòpia.

VELES E VENTS

http://www.youtube.com/watch?v=kTrXHvrvo2I

Veles e vents (en valencià actual)

Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
siga favorable i que tots cinc dugen a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’ature un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meues fermes
voluntats i que sempre us tindré present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler puga ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblide: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que puga succeir.

[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seua extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.

Jo desitje allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.

100 invents que han canviat el món

2012-05-05T00:24:00.002-07:00

ENTREVISTA

2012-03-30T03:55:00.002-07:00

Miquel Serra: "Feia 18 anys que no es feia ràdio en alguerès"

Programa "És tot en alguerès, per donar a conèixer la cultura" Audiència "Ens escolta gent de certa edat, però també joves amb curiositat" Televisió "El canal de l'Alguer emet el senyal de satèl·lit de TV3"

ALBERT CASTELLVÍ ROCA

| Actualitzada el 30/03/2012 00:00

El periodista alguerès Miquel Serra presenta el programa Onda algueresa. MIQUEL SERRA

L'emissora de ràdio Onda Stereo, que emet a la zona de l'Alguer, a l'illa italiana de Sardenya, va incorporar el 26 de febrer un programa nou a la graella. Es tracta d' Onda algueresa , un espai que té la particularitat d'emetre's íntegrament en alguerès. El seu presentador, Miquel Serra (l'Alguer, 1951), ha estat aquesta setmana a Catalunya per presentar la reedició en CD d'un disc de cançons populars alguereses enregistrat fa 50 anys i titulat Lo país meu .
Per què va néixer Onda algueresa ?
L'emissora, Onda Stereo, és un mitjà de comunicació de l'Alguer, però no tenia cap programa en la nostra llengua. Gràcies al representant de la Generalitat a l'Alguer, Joan-Elies Adell, hem trobat la manera de crear aquesta transmissió, parlada exclusivament en alguerès, per donar a conèixer la cultura algueresa. La nostra cultura té una poesia, té una història, que comença al segle XIV, i des de llavors hem conservat la llengua parlada, influïda pel sard i l'italià però amb bona salut.
Quina presència té ara l'alguerès a les ones?
De moment tenim només una hora, els diumenges de 10.00 a 11.00, però estem pensant que es pugui repetir el programa una o dues vegades durant la setmana. A més, amb altres companys de la ràdio, fem un programa sobre música internacional de dilluns a divendres, en què el meu col·lega presenta les cançons en italià i jo parlo en alguerès.
Anteriorment havien existit programes de ràdio en alguerès?
Jo n'havia fet algun, amb un amic: fèiem transmissions parlades totalment en alguerès, posàvem cançons populars en alguerès i fèiem participar la població per telèfon per entendre les seves problemàtiques i explicar històries de la situació algueresa. Però feia 18 anys que ja no existia cap programa en alguerès. A l'Alguer hi ha dues ràdios, però cap de les dues en tenia.
Quina audiència tenen els programes en alguerès?
Ens escolta gent d'una certa edat, però també joves amb curiositat per entendre i aprendre l'alguerès.
Quanta gent el parla, més o menys?
A l'Alguer hi ha uns 42.000 habitants. Que parlem l'alguerès som encara uns 7.000 o 8.000. Però són poques les persones que el parlen al carrer: només es fa si tots dos interlocutors es coneixen, són de família algueresa i tant l'un com l'altre el parlen. També hi ha gent d'altres pobles de Sardenya que no parlen alguerès però el poden entendre, i a vegades tenen la curiositat d'aprendre'l, perquè els agrada. I els catalans que vénen també ens esperonen a conservar la llengua.
És fàcil aprendre alguerès?
Jo vaig néixer parlant alguerès, però no he rebut instrucció didàctica per escriure'l. N'he hagut d'aprendre de gran. Hi ha associacions que es dediquen a ensenyar la llengua algueresa. És una variant estàndard del català, amb una gramàtica i un diccionari propis, però no ha estat mai reconegut ni introduït a les escoles. Hi ha gent que vol aprendre no només a parlar-lo, sinó també a llegir-lo i escriure'l. I això ho pot fer qui té la passió per fer-ho, com aquestes associacions que volen divulgar-lo.
A part de la ràdio, hi ha algun altre mitjà que utilitzi l'alguerès?
Havia existit Catalan TV, que emetia en italià però tenia part de la programació en alguerès. I des de fa alguns anys hi ha TVA (Televisió de l'Alguer), que gràcies a un acord agafa el senyal de TV3 per satèl·lit i l'emet. Quan TV3 deixi d'emetre per satèl·lit [està previst que ho faci l'1 de maig] mirarem si és possible agafar el senyal d'internet i emetre'l també a través de la TDT.

Premis Enderroc de música

2012-02-28T05:28:00.003-08:00

MÚSICA

Obrint Pas, Els Catarres, Joan Colomo i Txarango actuaran als Premis Enderrock 2012

Els premiats per la crítica i per votació popular tocaran a l'11a edició de la festa de la música catalana, que se celebrarà el dilluns 12 de març a l'Apolo

ARA

BARCELONA | Actualitzada el 28/02/2012 12:41

Txarango

Aquest dimarts s'han fet públics els guardons populars del Premi Enderrock, votats per 22.000 persones a través de la xarxa. Els guardons s'afegeixen als que havia donat la crítica, que ja va premiar Manel (millor disc de pop), Antònia Font (artista de l'any), La Iaia (grup revelació), Joan Colomo (millor disc de cançó d'autor), Carles Dénia (millor disc de folk) i Èric Fuentes & El Mal (millor disc català en altres llengües).

A les votacions populars, en la categoria de pop-rock, Obrint Pas han estat considerats millor artista i també millor portada de disc per 'Coratge'. Els Catarres han estat guardonats per la lletra de 'Jenifer'. La Pegatina ha sortit vencedora del millor directe. En la mateixa categoria, Manel guanya el millor disc per '10 milles per veure una bona armadura', i la millor cançó per 'Benvolgut'.

En la categoria de cançó d'autor, Anna Roig i l'Ombre de ton Chien guanyen el millor disc per 'Bigoti vermell' i el millor directe. El millor artista és Cesk Freixas i la millor cançó, 'El carrer dels Jocs Florals', de Joan Masdéu. En la categoria de folk, Quico el Célio i Pep 'Botifarra' s'enduen tres premis Enderrock (millor disc, millor cançó i millor artista) i el premi de votació per al millor directe se l'ha endut el jove grup de rumba catalana Terratombats. El premi al grup revelació és per a Amelie, que també tenen la millor web. El guardó a millor artista català en altres llengües, per votació popular, és per a Estopa.

La festa de la música que organitza la revista 'Enderrock' se celebrarà el 12 de març a l'Apolo. S'hi podran sentir algunes de les propostes musicals premiades en aquesta edició, com Obrint Pas, Els Catarres i Joan Colomo, i Txarango presentarà els temes del seu disc de debut, 'Benvinguts al llarg viatge'. Les entrades anticipades ja són a la venda i valen 7 euros (10 euros a taquilla).

Qualsevol nit pot sortir el sol

2012-02-24T09:01:00.002-08:00

1. Escolta esta cançó i digues quins personatges eren a la FESTA de MARILYN que hem treballat a classe a l'apartat de CONTACTE de la unitat 6 del llibre de text. En aquest enllaç trobaràs la lletra.
Qualsevol nit pot sortir el sol

2. Segur que hi ha molts altres personatges que no coneixes. Quins? Indaga a la xarxa qui eren/són i fes-ne un breu informe.

3. Ara prova de substituir els personatges de la cançó per uns altres que tu conegues o/i per companys/es, professors/es de l'institut. També pots fer servir els noms de polítics, esportistes famosos i tot tipus de "celebrities". Dus la teua composició escrita al final de l'nforme. Serem capaços de cantar-la a classe?

La ràdio en alguerès

2012-02-24T08:34:00.001-08:00

Una emissora de l'Alguer emetrà un programa setmanal cultural en llengua catalana que s'afegeix a l'oferta de la televisió local

24/02/12 02:00 - BARCELONA - L. ARTIGAS / G. BUSQUETS

Una vista del port de l'Alguer, a Sardenya. Foto: ARXIU.

Enllaços relacionats

Alguer TV emet des de fa quatre anys 13 hores de graella en català gràcies a un acord amb TVC

Un pas més per la normalització i difusió del català a l'Alguer. Després del naixement, fa quatre anys, d'Alguer TV, que apostava per continguts en català, ara és el torn de la ràdio. L'emissora de ràdio algueresa Radio Onda Stereo, que pertany al mateix grup que Alguer TV, estrenarà aquest diumenge un programa setmanal de temàtica cultural en llengua catalana, segons explica la televisió de l'Alguer al seu web. En el programa de ràdio, que respon al títol d'Onda algueresa, s'utilitzarà l'alguerès, i en cada edició, d'una hora de durada, s'abordaran aspectes de cultura general amb diversos convidats a l'estudi.

Aquest nou espai s'emetrà els diumenges a les deu del matí i es podrà seguir per internet al webwww.ondastereo.com. Per a aquesta emissora és la primera experiència en llengua catalana. De fet, s'anuncia l'estrena amb el títol “Torna la ràdio en alguerès”.

L'ideòleg del programa ha estat l'alguerès Miquel Serra, que en el passat ja havia col·laborat amb la primera televisió local de l'Alguer i amb algunes ràdios històriques locals. Miquel Serra serà el presentador i l'espai el dirigirà Giuseppe Niolu. Segons explica la televisió algueresa, en el programa es tractaran temàtiques diverses, de la literatura a la cançó, del teatre a l'esport, implicant personatges locals que excel·leixen en els diversos àmbits.

Onda algueresa es realitza amb el suport de l'Espai Llull, l'oficina de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer, i de la Regió Autònoma de Sardenya. El contingut del primer programa serà una entrevista a un grup de joves de l'Associació Amba que realitzen vídeos publicitaris satírics en alguerès.

Acord el 2008 amb TVC

Televisió de Catalunya i la televisió de l'Alguer van firmar un acord l'abril de l'any 2008 segons el qual la programació de TV3 es difondria a la ciutat de l'illa de Sardenya. L'acord permetia a aquest canal emetre franges de programació agafant el senyal de TVC Internacional; concretament des de la mitjanit fins a la una del migdia, en total 13 hores de graella en català. L'oferta es completa amb quatre hores d'informació local i la resta amb música. Arran de l'acord, la televisió de l'Alguer, amb una programació en català i italià, tenia així accés a documentals i altres programes de TVC.

El 2004 TVC ja va arribar a un acord similar amb Catalan TV, la primera televisió que apostava pel català a l'Alguer, ja desapareguda.

Darrera actualització ( Divendres, 24 de febrer del 2012 02:00 )

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

2012-02-20T03:40:00.000-08:00

Demà se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna: a Catalunya se'n parlen més de tres centenars

300 maneres de dir 'mare'

BELÉN GINART

| Actualitzada el 20/02/2012 00:00 ARA.cat

El 21 de febrer del 1952 un grup d'estudiants de la Universitat de Dacca (la capital del que avui és Bangla Desh) van desafiar la prohibició del govern de manifestar-se per demanar el reconeixement del bengalí com una de les dues llengües oficials del Pakistan. Durant la càrrega, dos dels estudiants van morir. Des de l'any 2000, la Unesco els recorda amb la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra cada 21 de febrer per promoure la diversitat lingüística i cultural. A Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents. Segons els experts, cal fomentar-ne el coneixement i la perpetuació i, sobretot, assumir que totes tenen el mateix valor i mereixen el mateix respecte i que són una font de riquesa per a tota la societat. I, de retruc, és una manera de sumar esperances a la supervivència del català.
"Actualment, 12 de cada 100 catalans no tenen ni el castellà com a primera llengua materna". Ho explica la doctora Carme Junyent, professora de lingüística general a la Universitat de Barcelona i presidenta del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Al capdavant d'aquesta entitat, creada l'any 1992, Junyent dirigeix un inventari de les llengües que es parlen a Catalunya. De moment n'han identificat més de 270, la més recent el crioll de Casamance (Senegal). "És un inventari que no es pot tancar mai, sempre van sortint noves llengües", explica. El que sí que pot aventurar és que, si se'n pogués tenir la fotografia, avui la xifra superaria els tres centenars. "Encara no hem explorat la població que ve de Nigèria ni de l'Índia, i segur que en sortiran moltes més. Només a l'Índia es parlen més de 500 llengües diferents", explica.
El GELA va néixer quan el fenomen de la immigració encara no s'havia generalitzat però ja era un fet en algunes comarques. La majoria dels integrants del grup eren estudiants interessats en llengües que aleshores aquí eren desconegudes. De seguida els van sol·licitar de molts llocs per fer xerrades, sobretot als mestres, que es trobaven amb realitats noves. I així van començar a generar recursos didàctics.
Junyent creu que el coneixement de la diversitat de parles és fonamental si es vol donar als nouvinguts el mateix tracte que els catalans desitjarien fora. "Des del grup vam entendre que era un error suposar que tots els immigrants parlaven la llengua oficial del seu país d'origen", recorda. El cert és que aquesta generalització encara perdura. Però les xifres permeten entendre de seguida el seu reduccionisme simplista: al món es parlen 5.000 llengües, i hi ha poc més de 200 estats. Seria ingenu pensar que tots els immigrants tenen com a llengua materna l'oficial de l'estat on van néixer.
Maria Mercè Solé, tutora del postgrau en gestió de la diversitat lingüística de la UOC i responsable del programa de gestió del multilingüisme de Linguamón fins a la dissolució del consorci, exposa: "Si arribes a Austràlia i el teu coneixement de l'anglès és limitat, agrairàs molt que se't faci una acollida en català -exemplifica-. Això et genera una empatia cap al país que t'acull i propicia un diàleg més positiu". Junyent ho diu així: "Si reconeixes la llengua d'algú, si li dónes valor, és més fàcil que decideixi aprendre el català". És a dir, si se sent acceptat, voldrà enfortir els vincles i la comunicació amb els seus receptors.
Totes les llengües són iguals
Carme Junyent recorda la importància que tenen totes les estratègies per frenar el bilingüisme castellà/català, que, això sí, suposa una condemna inexorable. "No conec cap situació de bilingüisme que hagi acabat en normalització, al final sempre és substitució".
Les dues lingüistes coincideixen en un altre punt: "El que s'hauria de tenir clar, i no s'hi té gaire, és que totes les llengües són iguals". Per il·lustrar-ho, posen d'exemple la recent controvèrsia arran de la comparació entre el mandinga i el català de Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. La resposta irada del diputat d'ERC Joan Tardà queixant-se de la comparació no se salva de les crítiques de Junyent i Solé. "La falta de respecte cap a les llengües és una manera de matar-les, perquè avergonyir una persona per la seva parla és letal per a la diversitat lingüística", diu Junyent. "El mandinga és la llengua materna de 10 milions de persones -recorda Solé-, i hem de tenir clar que totes les llengües són igual de bones".
El mandinga és una de les llengües recollides en l'inventari capitanejat per Junyent. "A Catalunya no crec que baixi dels 2.000 parlants. Però potser són 10.000 i no ho sabem, perquè el nombre de parlants de cada llengua s'escapa dels objectius i les possibilitats del nostre recull", diu.
Catalans que parlen mandarí
Per als que són més fàcils de convèncer des del cantó del pragmatisme, Maria Mercè Solé ofereix un altre argument de pes per afavorir el multilingüisme i que ha de tenir el suport de l'acció, com el programa d'ensenyament acadèmic de la llengua materna als seus escolars perquè la puguin perpetuar i fixar més enllà de l'àmbit familiar. Segons Solé, si es creen les condicions favorables perquè els catalans d'orígens diversos aprenguin i parlin el català en l'espai públic -"la qual cosa és irrenunciable"-, però al mateix temps mantinguin la llengua de la seva família, s'afavoreix un immens planter de catalans competents en llengües tan diverses com el xinès mandarí, el georgià, el persa o el romanès, per posar només algun dels 300 exemples possibles. Perquè hi ha una altra cosa que les lingüistes també tenen clar: els infants, els més permeables a l'aprenentatge de les llengües, són capaços d'aprendre'n tantes com n'hi hagi al seu voltant, sempre que hi estiguin en contacte. El mandinga de casa, el català de l'escola i els amics, el castellà de la televisió...
"A l'Àfrica és molt normal que un nen aprengui 5 o 6 llengües perquè hi conviu. No a l'escola, sinó en la seva vida quotidiana. La competència no és la mateixa en totes, però les coneix", diu Carme Junyent. Segurament és utòpic que un nen català aprengui 300 maneres de dir mare . El que és cabdal, segons emana dels raonaments d'aquestes expertes, és que sàpiga reconèixer que totes tenen el mateix valor.

Surrealisme

2012-01-19T23:44:00.000-08:00

Per acompanyar la teoria sobre aquest interessant moviment d’avantguarda, et recomanem que veges la pel·lícula Un chien andalou (Un gos andalús), de l’any 1929, dirigida per l’aragonès Lluís Buñuel i amb la col·laboració del català Salvador Dalí. La pel·lícula (amb una durada força breu, 17 minuts). Tot seguit, llig i completa el text d'anàlisi amb les paraules que trobaràs al capdavall. Finalment fes una relació de les escenes surrealistes de la pel·lícula.

Clica aquíhttp://www.youtube.com/watch?v=DREePfBA_ik

'Un chien andalou’

Un chien andalou’, de Luis Buñuel, es gesta en una intensa setmana de treball amb Salvador Dalí al desembre del 1928 a Cadaqués. El film iniciarà l’obra de Buñuel i serà clau per al __________ al cinema. L’obra de Buñuel ha manifestat _________ una notable resistència i musculatura visuals i ha influït en el cine independent i el videoclip.

La seqüència inicial d’Un chien andalou’, en la qual el mateix Buñuel _________una navalla d’afaitar i talla l’ull d’una dona, un ull que la pantalla mostra tot seguit en primer pla, és una de les ______de la modernitat que han reprès cineastes, músics, artistes plàstics i narradors literaris i televisius.

Buñuel i Dalí van escriure el guió al llarg de sis dies a Cadaqués. Dues imatges somiades van ser el motor del film, segons el relat de Buñuel a les memòries ‘Mon dernier soupir’ (1983): les formigues en una mà i l’ull tallat. Els dos artistes van elaborar un guió ______per dues línies: el guió com a expressió _________de la imaginació i de les potències _________de la càmera i del muntatge, i el guió com a pla de treball tancat que el rodatge només ha de traduir en les imatges previstes. Buñuel es va traslladar després a París, on va rodar i muntar el film als estudis de Billancourt.

El tema central del film és una ______confessió sense traves i un relat mental del desig i els ______ sexuals d’un jove modern, que se sent tan amenaçat per l’educació rebuda com per la dona nova i _________, sacrificada pel guió sense contemplacions i no sense conseqüències per a l’amor convencional. D’aquesta doble amenaça, d’aquest doble vincle, el film n’extreu puresa expressiva i humor. La partitura musical recull les tensions que se’n deriven, a través d’un muntatge sonor que alterna la música culta i la música popular, encarnades per la peça ‘Liebestod’ (‘La mort de l’amor’) de l’òpera ‘Tristany i Isolda’ de Wagner i per un tango de títol ‘Olé guapa’. Mentre el film era mut, la música sonava en _______. El film no va ser sonoritzat fins al 1960, sota la supervisió de Buñuel.

‘Un chien andalou’ és, doncs, una vivaç declaració de principis cinematogràfics sobre la mirada moderna, que al cine trobarà la poètica: xoc visual, indiferència per la psicologia, devoció pel misteri, sinceritat imaginativa, humor _______, burla de la racionalitat i paròdia de les convencions estètiques i morals.

Buñuel tornarà a Cadaqués com a territori cinematogràfic el 1929, ara com a escenari del seu segon film, ‘L’âge d’or’ (1930), en el qual Dalí té un paper molt menor. El pròleg del film es roda al cap de Creus. L’estrena a París (1930) causarà encara més _______que ‘Un chien andalou’ i serà prohibit. La prohibició s’estendrà fins al 1980 als Estats Units i el 1981 a França.

Si a Cadaqués s’havia iniciat el ______ cinematogràfic format per Buñuel i Dalí, també serà el lloc on es ______, el 1930. Un film familiar ________la col·laboració, ‘Menjant garotes’, filmat en un dinar amb el pare i la germana de Dalí, un muntatge que remet tant a ‘Un chien andalou’ com a ‘L’âge d’or’.

1. Completa el text amb aquestes paraules: des d’aleshores icones tibat libèrrima subversives gramòfon corrosiu escàndol tàndem clourà segella: esmola Surrealisme ardent tabús andrògina

2. Fes una relació ordenada cronològicament de les escenes de la pel·lícula

WEBQUEST DEL TIRANT

2012-01-16T09:53:00.000-08:00

webquest tirant lo blanch

En aquesta pàgina trobareu un webquest sobre el Tirant lo Blanch:

http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/tirant/index.htm

CÒMICS

2011-12-23T08:59:00.001-08:00

CÒMICS

Es publica per primera vegada un còmic ambientat a l'Empúries grecoromana

El còmic 'El mercader i l'objecte del desig' és obra del dibuixant Carles Roman i va adreçat al públic juvenil

ARA

Barcelona | Actualitzada el 22/12/2011 10:20

Còmic Empúries

El mercader i l'objecte del desig té com a protagonista la ciutat grecoromana d'Empúries i els seus habitants, Fabi, Fedó Titus, Màximus, Clàudia Cornell i un mercader. El singular comerciant fenici seduirà, amb un singular objecte, els habitants d'aquesta població. Tothom voldrà posseir-lo. Però quin objecte pot crear tal atracció? Què pretén en realitat aquest mercader?

El còmic, publicat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), vol ajudar a apropar l'arqueologia al públic juvenil. És la primera vegada que el museu edita un còmic destinat a aquesta franja d'edat, i si té acceptació, podria ser l'inici d'una futura col·lecció.