Rai Escalé ///Artist Blog

Freaks @ AIGUA

2025-10-20T10:39:00.003+02:00

RAI ESCALÉ – FREAKS

Galeria Associació AIGUA
Inauguració Diumenge 26 d’Octubre – 12h

Rai Escalé revisita Freaks, la pel·lícula de Todd Browning, amb una sèrie de dibuixos en blanc i negre que oscil·len entre la contundència i la delicadesa. Allunyant-se del relat d’exclusió i venjança del film, Escalé hi troba un espai de fraternitat i dignitat. Els personatges, descontextualitzats, esdevenen presències autònomes que conviden a mirar sense prejudicis i a reconèixer-hi la nostra pròpia fragilitat.

La sèrie dialoga amb el realisme social d’entreguerres, la cultura visual del cinema clàssic i les possibilitats contemporànies del dibuix. S’hi desarma l’escarni per revelar-hi humanitat: allà on esperàvem la diferència remarcada i l’espectacle del grotesc, hi emergeix bellesa i autoacceptació.

Una reflexió sobre la representació de l’alteritat i els límits entre art i espectacle, que manté intacta la força crítica i la sensibilitat de l’obra d’Escalé.

MGA @ Manlleu

2025-10-19T11:04:00.002+02:00

Manlleu Galeria d'Art

ART CONTEMPORANI ALS APARADORS DE MANLLEU
del 25 d’octubre al 6 de gener

La MGA us convida a explorar un món d’art contemporani al cor de la ciutat. La mostra, que transforma cada any els aparadors en autèntiques galeries, ofereix una experiència que connecta l’art i l’arquitectura amb la vida quotidiana de la ciutat.

rai escalé

Barcelona, 1964

@rai_escale

raiescale.info

Sobre l'artista

Pintor i artista visual català. La seva obra explora la percepció visual, la condició humana i la reinterpretació crítica del llegat artístic occidental, mitjançant la distorsió i l’humor provocador.
Ha desenvolupat una trajectòria amb més de cinquanta exposicions individuals i col·lectives a Europa i als Estats Units. Des de 2007 col·labora amb l’eslovac Miloš Kopták en el projecte Miroir Noir, un experiment pictòric compartit que ha estat presentat a galeries i museus d’Europa Central.

Sobre l'obra

Hipomenes and Atalanta as a dwarf transcentaur després de Guido Reni

137 cm x 100 cm – Oli sobre impressió digital.

Interpretació lliure i lúcida d’un clàssic de Guido Reni. Aquesta obra fusiona Hipòmenes i Atalanta en un sol ésser mutant: una centàuride bracicurta que encarna la confusió de gènere i la unió impossible. Amb humor i irreverència, la pintura intervé l’original ocultant, modificant i recomposant les figures, fins a convertir la llegenda en una criatura nova, pictòrica i inquietant, a mig camí entre la paròdia i la metamorfosi contemporània.

(2024) BLANC I NEGRE @Sala Carles Sindreu, l'Ametlla del V.

2024-09-12T15:30:00.008+02:00

L'11 d'octubre inauguro exposició a l'Ametlla del Vallès. Em fa una gràcia especial perquè és el poble on vaig estiuejar tota la infància... i tornar-hi ara es fa estrany, però agradable.

Hi posaré tota una col·lecció de dibuixos al carbó, més de 20 peces grans (50x70cm), i d'aquí el nom de la exposició.

Ho promou el grup Artametlla, artistes de l'Ametlla que tembé hi penjaran coses en b/n.

Obertura @ Galga

2024-08-22T15:08:00.000+02:00

Tot molt fantàstic a Galga. Reunió d'amics artistes en una gran exposició.

A.I.G.U.A. 2024-2025

2024-07-21T15:24:00.004+02:00

Que seguim fent exposicions i més amb l'Associació AIGUA.

N'estic fent la gràfica aquest any, i m'agrada fer de dissainer.

Miroir Noir @ AIGUA

2024-03-10T16:10:00.001+01:00

Le Printemps en Avant-Retard @ Paris

2024-02-29T11:01:00.002+01:00

Aparador Santa Eulàlia Barcelona

2024-01-28T10:40:00.022+01:00

Fa uns dies es va instal·lar a la botiga @santaeulalia1843 del Passeig de Gràcia de Barcelona l'aparador de primavera que hem estat preparant amb les estupendes de @lefreak.biz , que sempre són un luxe meticulós i amatent.
.
Suposo que ja l'@americascup treu el nas, la idea era convertir els quatre aparadors en cobertes de vaixell navegant davant Barcelona com si fossin Golondines de luxe.
.
Així que s'havia de fer un perfil de Barcelona, #barcelona_skyline , amb totes les icones espaiades i distribuïdes. És el que em va costar més, aconseguir la continuïtat espacial de costa, ciutat i muntanyes.
Després, procurar que la gràfica fos expressiva, gargots, casi apunts en gran, on tot fos reconeixible però sense gaires detalls, feta amb línia blanca sobre uns cels i mars de dia radiant.
Tan radiant ha quedat que es veuen des de la banda de @lapedrera_barcelona 🤓
.
Fet amb materials de @barnaart_ els fons a l'oli, i @montanagallerybarcelona els retoladors Grog Cutter, que els cito perquè gràcies, però que no són espònsors eh.

. .

Sis Pops Nus @ Corpus

2023-08-18T00:47:00.009+02:00

I encara, al @corpusberga una altra expo, miniexpo, per completar l'estiu-escalé-bergadenc, amb uns quants retrates extranys, perquè no se'n pugui escapar ningú.

Els tentacles infinits de @konventzero.

Com l'amor infinit que els hi tinc. Per sempre.

Un pop nu @ Konvent

2023-07-20T12:12:00.010+02:00

Dissabte 8 de juliol vam inaugurar a @konventzero.

Les instal·lacions (les meves a l'hospital i a la sala de columnes, i la de Cornelius Coffin a la Capella) van quedar espectaculars, com sempre que s'aconsegueix fondre l'energia i els espais tan particulars de Konvent amb obra que s'hi sotmeti i s'hi adigui.

Que sempre és més difícil i laboriós del que sembla a primer cop d'ull perquè els espais a Konvent parlen, però s'ha de saber escoltar-los sense posar-se nerviós. I escoltar el Pep, esclar, que sap fer de traductor.
Brutals les radiografies d'ésseres mitològiques a la capella, i el puntàs d'il·luminar-ho tot de vermell!!
.
Hi va haver visita guiada improvisada i molt satisfactòria, i després festa loca a Cal Rosal, que estava de festa major, amb dijeia de luxe @elsa.gue.rra, - com vam ballar!
.
Molt emocionant tot.
.
Les exposicions es podran visitar durant tot l'estiu, fins el 30 de setembre. Val molt la pena planejar-hi una visita.
.
Ens vam sentir molt acompanyats pels germans @lolasandoval_art, @silverwoman3 i @niconubiola, i per tot l'equip de Konvent, @soclarinxols @efinestres @jardinsiflors i vam xalar com bojos repetint dinars apoteòsics a @corpusberga durant els dies a #Berga

The Odeon @ La Violeta

2023-02-27T15:34:00.004+01:00

El dissabte 25 de febrer, acompanyant els concerts de grups de Tgn al festival 'Straperlo', al hall de La Violeta d'Altafulla (c/Hostal 11), es va fer la expo-pop-up XTRA PERLES, organitzada per l'Associació A_I_G_U_A, amb tres altres perles que també valdrà la pena veure (Cornelius Coffin i els seus éssers mitològics en versió XXL, Riot Über Alles i els seus collages apocalíptics, i la Nekane Mantxola i els seus universos de mandales vegetals).

Hi estreno la sèrie de dibuixos 'The Odeon', carbonets de 70x50cm fets l'any passat. Maximum The Shining spirit.

Cecilisme @ Les Bernardes, Salt, Girona

2022-09-14T14:19:00.000+02:00

En tinc moltes ganes d'aquesta exposició. Després de la gran parada, que han estat dos anys d'exposicions cancel·lades o aplaçades, aquest any està sent intens intens, i per fi una individual amb tota la darrera producció del cicle Cecilisme. Hi porto algunes de les peces que es van veure a l'Abril a Bratislava, d'altres que es van estrenar al juny a Mallorca, i unes quantes que he pintat expressament per @Les Bernardes. Inauguració divendres 16 de setembre. Aquí algunes fotos de la instal·lació.

I algunes de la inauguració, que va ser tota rara i llarguíssima, en un decorat tipus de teatre a l'estil Moulin Rouge

I els locus de Verges

'Cecilisme' Solo show catalogue

2022-09-13T14:00:00.005+02:00

Prints for Sale

2022-09-12T13:52:00.000+02:00

(eng below)

Escolteu, un moment! Que les estimades companyes de @lefreak.biz estan fent unes edicions de luxe d'obres fantàstiques d'artistes estimats... i boníssims i s'hauria de fer córrer la veu. 📢 Em fa molta il·lusió que em reeditin vuit 'supervendes' com mai abans me'ls havien editat. Unes impressions que no pots parar de mirar-te-les, ni creure't els colors profunds i els negres tan vellutats, tant que posen els ulls i la pell de gallina. No havia vist res imprès amb tanta qualitat fa temps, (chapeau @graficartprints, impressió 'fine art giclée' ) En plan prenadalenc no sé si encara no heu pensat que, per malament que vagi el món, s'hauran de fer regals, que d'aquí quatre dies seran tot corredisses, i que quin millor regal que un que voldries que et fessin a tu. Si us plau, si us estimeu, feu el favor de fer un cop d'ull a aquestes meravelles que ha editat @lefreak.biz (gràcies!), no sigui que us vingui un capritxo estètic molt fort, o un sobtat convenciment que brillants iniciatives artístiques i col·laboratives com aquesta estan al vostre abast i mereixen -definitivament- el nostre suport.

ENG

Listen! Dearest colleagues at @lefreak.biz are re-editing some of the more luxurious editions of fantastic works by beloved artists. Word should be spread.

I'm very excited to have eight old 'bestsellers' reissued like never before. Prints that you can't stop looking at, or believe the deep colors and the velvety blacks. So much so that they give your eyes and skin goosebumps. I haven't seen anything printed with such quality for a long time. (chapeau @graficartprints, for those fine art giclée's prints)

In the pre-Christmas fuss, I don't know if you didn't already know that, no matter how bad the world is, gifts will have to be given, and what better gift than one that you would like to be given.

If you love yourself, take a look at these wonders lest you suffer from a very strong aesthetic whim, or a sudden conviction that brilliant artistic and collaborative initiatives like this are within your reach and deserve full support. https://www.lefreak.biz/product-category/art/art-prints

262.500 cm de pintura @ Artenllà, Barcelona

2022-09-10T13:36:00.006+02:00

Dos-cents seixanta-dos mil cinc-cents centímetres de piuntura és el llarguíssim títol de la mega col·lectiva amb més de 70 artistes que s'obre dimarts, al barri de Gràcia, a la galeria Art Enllà

Obres de l'amic Marcos Palazzi, de Mariscal, Perico Pastor, i fins a 72 altres figures de l'art català. Jolines.

Com sempre, he triat una peça per desentonar a fondu. Començant perquè és un dibuix en una expo de pintura, hiihi.

Inauguració multitudinària, com no.

Pantone Cartoixà, group show @ La Nou de Gaià

2022-08-27T13:36:00.030+02:00

No ho he dit oficialment, i ja s'anirà veient, però passats els temps de canvi i reubicació, i ara ja instal·lats del tot a Tarragona (Alt Camp mon amour), ens hem associat uns quants artistes i altres individus de massa rumiar i molt fer, i hem constituït l'Associació A-I-G-U-A.

Tenim la seu i estem acabant d'arreglar una petita galeria a Bràfim, però hem començat a programar al Centre Cultural del Castell de La Nou de Gaià, i ja hi hem organitzat dues expos increïbles.

LaNou és un poble envejable, preciós, i totalment compromès amb l'art i la cultura, on ens estan posant molt fàcil presentar i executar propostes fantàstiques, d'un nivell mundial ;) Mal ens està dir-ho.

Estem recuperant la trempera de les èpoques d'Eat Meat, i som uns quants que venim d'aquella llavor.

Visca la cultura lliure, popular i transformadora

Jo hi he presentat 'Cartoixette segons Witkin', perquè no sigui dit que afluixo.

La Extraña Fiesta @ Galeria Ester Montoriol, Barcelona

2022-05-24T20:19:00.011+02:00

I encara una altra tota seguida, una exposició de l'enyorat Jabi Machado, e.p.d., una mostra de la seva última producció, i on ens hem reunit, de la mà de la Fàtima Tocornal, Fran (!) i l'Esther Montoriol uns quants dels seus amics per acompanyar-lo.

M'he atrevit a proposar un oli que sempre em va semblar molt Jabi, ja em perdonareu l'atreviment... i que sembla que ha quedat en dipòsit indefinit a la galeria... pregunta'm si vols abaixar el pes.

Distortions Group Show @ Studio Weil, Port d'Andratx, Mallorca

2022-05-24T20:10:00.007+02:00

Aquest maig boig també estarem, i també amb la Katy Vives Phipps, en aquesta exposició superba, i molt ben acompanyats per Nico Nubiola i Aina Lorente.

Studio Weil ha fet un mini catàleg preciós.

'Cap i Pota' @ La Nou de Gaià, Tarragona

2022-05-24T19:38:00.007+02:00

M'alegra molt aquesta exposició duo.

Hem xalat preparant-la i ha sigut fantàstic per fi fer una exposició tu a tu amb la gran collagista Katy Vives Phipps.

També content perquè ha sigut la primera que organitzem des de l'Associació AIGUA, que ja en sentireu parlar.

Bratislava 2022

2022-04-12T18:02:00.006+02:00

Torno aquests dies d'estar tres setmanes a Bratislava. Feia dos anys que no treballàvem junts amb Miroir Noir, i tot i que abans del viatge havíem preparat altres temes per pintar, no vam ser capaços de cenyir-nos als plans previs. Aquests dies de març i abril de 2022, allà el sentiment de perill i d'injustícia se sentia molt més a prop.

I acaba sent cert que les guerres més properes es senten com pròpies i que la distància física les va convertint en menys importants i al final les difumina fins fer-les transparents, quan ja ni el nom del lloc ens diu res. Però aquesta estava al pati de casa.

De manera que per entrar en calor cadascú va agafar el seu carbonet i vam estar dibuixant unes sèries de refugiats, just amb les fotos que anàvem trobant al mòbil. Aquestes són les que vaig fer jo, que les fèiem per separat.

Un cop asserenats, o entrats en calor, vam estar pintant uns Putins, per treure'ns el mal cos i fer una mica de vudú. Clique al Putin i us redirigirà cap a una galeria on hi ha tots els retrats (aquest mateix link).

Cecilizmus @ CinCin Galeria, Bratislava.

2022-03-24T17:49:00.001+01:00

Adéu 2021 i encara collint vidrets

2021-12-10T17:43:00.004+01:00

Rellegeixo el post '2020 i tots els miralls trencats' del juny passat i constato, que el 2021 que ara acaba ha sigut també horrible. D'una altra manera, perquè de no saber ni què estava passant, confinats a casa, hem passat a poder enfrontar més moments difícils amb algunes lliçons apreses de l'any passat i a recuperar una certa mobilitat, que hem administrat i assaborit com or.

Però tot i l'alleugeriment que ha estat el vaccí a nivell pràctic, amb ell ens hem hagut d'empassar un gran gripau, molts dubtes i contradiccions, i punxar-nos-el, és clar, i aprendre a tolerar els qui han resistit més en aquesta guerra perduda de l'objecció. Al final, és el capitalisme, espeternegant i buscant una darrera glopada d'aire, qui crea el problema i mira de resoldre'l. I si és convertint-se en autoritari, s'hi convertirà (més) sense vergonya ni escrúpols. Tot pel bé comú.

Tan orwellià tot que fa por, però com que els milions de morts i hospitalitzats en fan molta també, doncs patates. Ara, les pors, les lluites aplaçades, l'estratificació radical per capacitat econòmica i la simplificació dels debats i raonaments de tots plegats ens abocaran (aviat) a viure futurs funestos de confrontació i extremisme. I menats per ninots manats per ens despietats sense cara ni adreça. Cada cop més Blade Runner o Robo Cop, però filmats per Almodóvar.

Un altre dia parlarem de la cultura i la vida dels artistes en temps de negror.

While rereading my last June's post '2020 and all the broken mirrors' I ascertain that 2021, finally has also been horrible. In a milder way, as from not even knowing what was going on, confined, we have been able to face new difficult times with some lessons learned last year. We have also regained some mobility, which we have managed and savored like gold.

However, despite the relief that the vaccine has been on a practical level, with the puncture we've had to swallow a big toad, many doubts and contradictions, and learn to tolerate those who have resisted more in this lost war of objection. It is capitalism, cracking down and looking for one last breath of air that creates the problem and tries to solve it. However. And if it is becoming authoritarian, it will do, shamelessly and unscrupulously. All for the common good.

It's all so Orwellian and scary, but as millions of dead and hospitalized are too, so potatoes. Now the fears, the postponed struggles, the radical stratification by economic capacity and the simplification of debates and thoughts will lead us (soon) to future disasters brought by confrontation and extremism. And led by dolls managed by ruthless entities with no face or direction. More and more like in Blade Runner or Robo-Cop, but filmed by Almodóvar.

Another day we will discuss the culture and the life of artists in times of blackness.

L'Après Retard opening @ Paris 2

2021-12-09T17:57:00.064+01:00

Els flyers personalitzats, i algunes fotos de la inauguració. Pluja i fred, no semblava que fos el millor dia per obrir res. Tot i així encara van anar passant un bon grapat de voluntariosos, i fins i tot es van vendre algunes coses. Les fotos les va fer la Cornelius, que em va acompanyar uns quants dies a París. Que per cert ja és la ciutat més cara del món, i també manté aquell glamour, encara que avui ja una mica diluït per la puta globalització.

Aquests eren alguns dels 'Ping-Pongs' que vem fer amb el Milos a Bratislava a primers d'any passat, uns pocs mesos abans de la primera data prevista, per inaugurar l'abril del 2020. El Bertyl d'Avant-Retard ens va enviar desenes d'imatges absurdes i les vem intervenir a lo loco. Ni les recordava quan les vaig veure emmarcadetes i enfiladetes.

L'Après-Retard group show @ Paris

2021-11-29T13:37:00.006+01:00

Una expo col·lectiva que havíem de fer l'Abril de 2020 i va ser aplaçada. Finalment es farà, amb alguns artistes menys dels previstos, i hi tindrem peces els Miroir Noir, el Milos i jo, que fem un 30% del catàleg. Som els nous a Avant-Retard, l'associació cronòpia que ens convida i que fa la curatoria. Hi tindré algunes peces que m'agraden molt,com per exemple. // A gig in Paris is always exciting, and more if you are attending! Very excited to go!

Santa Eulalia Magazine interview

2021-10-30T14:07:00.024+02:00

- SANTA EULÀLIA -

MAGAZINE

Entrevista a Rai Escalé, autor de los escaparates Otoño / Invierno’21

Cuéntenos un poco acerca de su trayectoria, ¿cómo se inicia en el mundo del arte?

Después de una infancia garabateando mucho sin mucho sentido, a mediados de los ochenta estudié Pintura y luego Grabado en la Facultad de Bellas Artes de Barcelona. No le encontré mucho sentido, pero desde entonces me dediqué a dibujar y pintar buscando y desarrollando un estilo. A finales de los noventa empecé a publicar ilustraciones en prensa, y a primeros de los dosmil empecé a exponer pintura en los circuítos de galerías y museos de manera regular.

Han pasado más de quince años de dedicación profesional y más de cincuenta exposiciones en Europa y Estados Unidos.

¿Qué tipo de obra es la que caracteriza su trabajo?

En mi carrera como artista visual he utilizado sobre todo la pintura, pero también mucho el collage. De hecho quizás el tipo de obra que caracteriza mi trabajo es una mezcla peculiar de pintura y collage: pintar sobre soportes impresos o ya pintados para modificarles la forma y el contenido.

He intervenido tanto anuncios contemporáneos en revistas, carteles o billboards, como reproducciones de pinturas antiguas, impresas o pintadas. La intervención de material publicitario contemporáneo siempre más radical y crítica, y las intervenciones sobre obras antiguas más poéticas o cómicas, aunque igual de irrespetuosas.

A modificar imágenes de otros, que ya es para mí una parte constante en mi obra, le he llamado Cecilismo, por Cecilia Giménez, la del Ecce Homo en Borja. Lo hemos hecho sistemáticamente también con el pintor Milos Koptak por separado cada uno y en series de nuestro grupo pictórico Miroir Noir.

¿Tiene algún tema o figura recurrente en la cual se inspire para crear?

Estuve obsesionado con el retrato y la representación de la figura humana, buscando maneras alternativas de mostrarlos, de una manera expresiva y a la vez sombría. En los últimos años, abriendome a otras temáticas, he pintado ramos de flores y naturalezas muertas, paisajes vistos e imaginados, animales reales y mitológicos.

A casi todos los he hecho aparecer sobre los restos de otras imágenes previas, sean cuadros repintados, míos o de otros, o reproducciones, encontradas en libros o impresas expresamente.

¿Qué otros artistas considera que han influido en su obra? ¿Algún referente?

Mientras no existía internet, cuando los referentes se adquirían viendo exposiciones o mirando ilustraciones en libros, lo difícil era tener acceso a suficientes imágenes como para hacerse un criterio. El acceso a la información gráfica era lento y escaso, y se adquiría sobretodo en librerías y bibliotecas. Desesperante. Según iba teniendo acceso, me sentí influído por los pintores del renacimiento tardío y del barroco, especialmente por Velázquez y El Greco, mis favoritos. Casi a la vez me obsesioné con Goya. Luego enseguida, y como evolución natural, me interesé por la escuela de Londres: Freud, Kitaj y Bacon sobretodo.

Y ya, en plan bola de nieve, por el expresionismo y neoexpresionismo alemán; la escuela polaca de cartelería, y la de ilustración y cine animado checoslovaca en los 60s y 70s; el grabado japonés del s.XIX, el pop art inglés y el americano…

Una vez con acceso a internet y cda vez a más cataratas de imágenes incuantificables, y más allá del libro de arte o de la experiencia presencial en museos o galerías que todavía cultivo, cada día descubro online nuevos pintores, y me detengo a observar y estudiar decenas de imágenes emocionantes.

Ya es casi demasiado y uno pierde la capacidad de distinguir las influencias.

Creo que hoy estamos todos ago desbordados intentando asimilar y procesar tantas imágenes.

Sobre el proyecto de los escaparates para Santa Eulalia ¿de dónde surge el concepto?¿Cómo ha sido el proceso?

La propuesta del Estudio lefreak para presentar un proyecto para los escaparates de otoño de Santa Eulàlia fue una agradable sorpresa que prometía romper mi rutina creativa, y al final ha sido un reto que ha resultado mayor de lo que me pareció al principio, cuando acepté encantado sin pensar demasiado la que me venía encima.

Este es un relato exhaustivo de como ha sido el proceso:

Cuando nos sentamos a enfocar el proyecto, salió la idea de presentar un ‘Cuento de Otoño’ pintado, desarrollado en cuatro escenas, los cuatro escaparates, algo así como ambientes oníricos, un paraíso perdido, con paisajes y animales diferentes, con predominancia de colores otoñales y una sensación de espacios mágicos y misteriosos.

Pensamos que esta sensación de cuento misterioso otoñal se reforzaría con el uso de fondos de pinturas clásicas del Museo del Prado de los que extraer partes y detalles de estas escenas surrealistas, que añadirían una capa extra de lectura al motivo escogido, y a la vez aligerarían algo los tiempos de ejecución de cada escaparate.

Presenté unas pequeñas maquetas que fueron aceptadas.

Hubo que rehacer los fondos de las maquetas iniciales con la primera idea de cada escena a proporción de cada escaparate, rellenando a veces con partes del propio cuadro, otras mezclando obras diferentes, y al final todavía ajustar las proporciones y recolocar digitalmente los elementos y personajes a las secuencias de panelado de cada escaparate para que las figuras se viesen enteras.

Después la parte técnica, que ha sido encontrar esas imágenes en internet y conseguir ampliarlas a paneles de casi tres metros de alto sin que pixelizasen. Para ello hemos necesitado pasarlas por un programa informático de remuestreo cuántico (o algo así, lo hizo un técnico informático), hasta conseguir archivos de varios gigas para la imprenta. Una locura, mi ordenador casi muere en el intento.

Luego yo por mi parte construí en mi estudio un caballete de dos metros y medio de alto y de ancho, para pintar cada escaparate con los paneles seguidos en plano, como si fuesen cuadros gigantes. De hecho los cuadros más grandes que jamás pinté. El escaparate de Home Gran, por ejemplo, mide 485x278cm. Son proporciones de museo.

LINK