ramonades

noreply@blogger.com (Anonymous) — Thu, 20 Dec 2012 09:46:00 -0800

poemes urbans

Per obrir-ho, clica primer, sobre "Click to Play" i clica després, a baix a la dreta del comandament, sobre "Toggle fullscreen" Ho veuràs en Pantalla Completa

Agrairé la teva critica. Gracies !

(1) Darreries d’una llarga primavera

(2) el cavall burell o rossí, derrotat definitivament

(3) i una atrotinada tartana..,

(4) xino-xano, talment com abans, els nostres avis feien.

(5) La xiscladissa dels ocells, merles, pit-roigs, estornells...

(6) i el remoreig dels torrents, s'ho fan tot seu

(7) No ens esperen a l’embosca, per molt que la fantasia faci seva l’aventura

(8) Senzillament, anem de passeig en un dia ben plaent

(9) na Joana i en Ramon..

(10) l’Arlette i en Xavier..

(11) camí avall entre molses i fulles seques,

(12) petjant una flonja catifa d'ocres i marrons arrossinats, roures, castanyers...

(13) i aquesta minyona eixerida, és la Tam

(14) falgueres, eures, qualcun galzarà escadusser...

(15) ves ara, què ens vol explicar, aquest saberut...

(16) xino-xano als endins de la boscúria

(17) tan lluny, tan enllà.., que ja diviso.., ja em sembla veure els ulls mesquers d'una fada, furtius, estranys

(18) o és la calitja o la reverberació de la llum, en mig del tofut fullam, caient, obrint-se pas

(19) és una esquerpa sargantana o ja definitivament, la goja, un desig inversemblant..

(20) La felicitat és així i aquesta és la grandesa de les petites coses

(21) una nostàlgia, la fidelitat, un record, el retrobament...

(22) Una bella història i un dia festívol a Olot, a la fageda d’en Jordà..,que més voleu ?

(23) Una història d’amistat enllà distàncies i silencis

(24) Adéu !

NOTA: A més d'interactuar amb els comandaments de sota i els de dreta i esquerra, si poses el cursor sobre l'imatge aturaràs la successió de les diapositives i si hi cliques a sobre, obriràs una nova pestanya i la podràs veure gran i amb més detall

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 19 Dec 2012 11:33:00 -0800

dedicat a la mava filla: Ginesta Martinez i Oliva

LA GINESTA: J. Maragall

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 2 May 2012 01:03:00 -0700

amagat, com qualsevol pecat, és clar!

Mostrar / Ocultar ▼▲

-VÍDEO-clica a sobre

Mostrar / Ocultar ▼▲

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 4 Jun 2011 10:48:00 -0700

JAMBOREE (1963)

La muchacha era negra y cantaba

una experiencia agridulce, metálica

de micrófono, metálico el hielo usado

en la penumbra del vaso opaco

gin

y manos espontáneas abofeteándose

en la bromúrica África europea del sábado

Baudelaire estaba detrás del frenesí de las caderas

cadenciosas de muchachas emancipadas

abiertas al sol nocturno del saxo

y nadie

intentaba decir a los de la Navy: yankee go home,

porque los yanquis
–tal vez exiliados de algún Harlem blanco–

escalaban el estrado en un salto de tragamillas

o de puntero de rugby en el partido cumbre

para recuperar el jazz y amable

en el piano de aquel pianista poeta

sabio como un soltero sin compromisos lícitos

y batíamos palmas
si la muchacha negra nos cantaba Remember When,
ya tarde,

hacia las tres de la mañana,
cuando en la plaza del exterior, con estatua,

vomitaba algún padre de familia

abajo

–en Jamboree– la triste risa negra de Gloria

nocturna como su piel
y su voz de Ella Fitzgerald tímida,
nos hacía inteligentes de libros y cubalibres,
comprobando que

tampoco había sido aquél el octavo,

el tan esperado octavo día de la semana.

M. Vázquez Montalbán (Una Educación Sentimental. Praga" 1967)

escrits entranyables i...altres

JAMBOREE (1961)

TEXT LLARG: Per obrir-ho, clica primer sobre "ClicK to Play" i clica després, a baix a la dreta del comandament, sobre "Toggle Fullscreen. Ho veuràs en Pantalla Completa

agrairé la teva crítica. Gràcies!

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 3 Jan 2011 15:43:00 -0800

poemes urbans

Versió en àudio. (Pots llegir i escoltar simultàniament)

Eulàlia, formosa donzella

i el desert de Sarria.
La rosa ensangonada de Sant Jordi
i la abrandada llança
ferint el drac bròfec
L’esfilagarsada capa flamejant
de l’etern errant, Compte l’Arnau
El cavall burell del Serrallonga valent
guerriller de l'ideal i pagès de la terra.

Una matinada fresca,
jo me'n vaig anar a caçar.

Vola, VOLA, vola, la perruca del Virrei Amat
Sota, SOTA, sota, un frontis d’angelets barrocs

Sí n’eren tres tambors
que en venen de la guerra....

En la lluent cambra de l’amor,
hi cantaré una cançó,
valent arrencaré la flor,
per l'aimadora que em doni conhort

Quan jo n’era petitet
festejava i presumia....

Ara tornen, ara hi van
per camins i serralades
a les viles selvatanes
i a la Rambla de les Flors
A la revolta, fora tot el postís !
i amb nova falç, citem Pau Claris

Rossinyol que vas a França,
rossinyol, encomanem a la mare....

En aquests braços ardents
m'hi deixaré l’adéu
quan fugi per nous camins
fins el naufragi.

A la vora de la mar
n’hi ha una donzella....

Les minyones de les fabriques tèxtils
i els estudiants de Llotja,
tots empunyen estelades,
ja somniem en demà.

Un pobre pagès tenia una filla
Tenia quinze anys i encara no fila...

Companys, Rosa de foc
i una idea al cor.
Primavera cor endins,
tots fent un país, AMUNT!

Ramon (1964)

Dedicat al cançoner del poble, fresc com un matí matinet de Juny i al poeta Salvat i al meu oncle Sadurní, que és aquí, a propet, però no el reconeixeré, ja què darrera li vaig i mai no l’enxamparé.

agrairé la teva crítica. Gràcies !
!

des de Tossa....

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 3 Jul 2010 01:28:00 -0700

escrits entranyables i....altres

De que us estranyeu?, és l'engrunisalla del temps sobre uns camins de tornada

Versió en àudio. (Pots llegir i escoltar simultàniament)

18,45 En ruta de Tossa - Sant Andreu de Palomar: Ultimes hores d'un cap de setmana ca "els avis"
El pas del temps esborra la mirada del record i el vent esdevé el veritable escultor. La fugissera i apassionada abraçada del mar a la roca és eternal urpada al penya-segat de la costa, xiscla una gavina, lluny, ni rastre ja d'aquell blanquí i efímer calat primer, tan breu, dibuix dels jocs d'amor de l'escuma, quan hi petava una onada, i un altre, i un altre.... en un seguit continu de dos amants petonejant-se interminablement, l'aigua i la terra.
- I quan reia, a les galtufes fines i nacrades, se li feia un estel i després tres estels, i llavors set estels.... fins que la seva cara semblava un cel estrellat i els ulls dues llunes de color de mel. Recordes ? - li deia jo a la Joana i ella, amb la saviesa instintiva de qualsevol mare, em responia. - Cada edat té una rialla diferent - La Ginesta dorm confiada al seient de darrera, cansada de tants jocs i jo, ja sé que inevitablement es farà gran i ja mai més no la tindrem tan nostre com en aquest instant.
El temps és la salabror, els naufragis de dintre la cargola, la furtiva troballa d'una Sabateta de la Mare de Deu extraviada a la sorra de la platja en el mai més que no torna. Però el temps és també quelcom menys subjectiu, mesurable per voluntat de l'home. A l'antigor la Gran Mare congriava les basardes i àdhuc vivíem més en harmonia amb l'ordre natural de la vida i un exemple n'és l'antic calendari celta, amb mesos realment lluners i pagesos. Hom els contava d'una lluna plena a la següent i cada mes era representat per un arbre que llavors floria o tenia els fruits en saó. Tretze cicles alternatius de vint-i-vuit i vint-i-nou dies, equivalents aproximadament als períodes astronòmics de la lluna. Pels druides (sacerdots pagans d’aquella religió de la natura) el temps comprès entre el 24 de Desembre i el 20 de Gener era el mes del BEDOLL. El del 21 de Gener al 17 de Febrer el del SERVER. El del 18 de Febrer al 17 de Març, el del FREIXE. El del 18 de Març al 14 d'Abril el del VERN. El del 15 d'Abril al 12 de Maig, el del SALZE. El del 13 de Maig al 9 de Juny, el de l’ARÇ. El del 10 de Juny al 7 de Juliol, el del ROURE. El del 8 de Juliol al 4 d'Agost, el del GREVOL. El del 5 d'Agost al 1 de Setembre, el de l’AVELLANER. El del 2 de Setembre al 29 de Setembre, el del CEP. El del 30 setembre al 27 d'Octubre, el de l’HEURA. El del 28 d'Octubre al 24 Novembre, el del CANYÍS i finalment, el del 25 de Novembre al 2 de Desembre, el del SAÜC. Els dies posteriors, compresos entre el 3 de Desembre i el 23 d'aquest darrer mes del nostre calendari, restaven a les darreries de l'any, despenjats i autònoms, ballant entre la vida i la mort.
Llisco sobre el traç asfàltic i encaro la corba, un llum, dos llums, i ara ves, per que m'endinsaré jo en aquestes vastituts....? premo l'accelerador, ja veus si n'és d’erràtic el pensament i la de coses que es barregen, i redreço el volant en ruta de tornada a casa. Vaig deixant les pensades al darrera igual que l'esfullament d'una pansida rosa sacsejada pels vents. Nacional 2, carretera enllà, vers Sant Andreu, vers l'últim tombant del segle i no hi ha temps.

Ramon

Agrairé la teva crítica. Gràcies !

Lleixes de llibres per a llegir. Clica damunt del que t'interessi i el passaràs a Pantalla Completa

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 3 Jul 2010 01:22:00 -0700

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 14 Apr 2010 04:31:00 -0700

cercles concèntrics sobre l'aigua

COM SI FOS UN COBRIMENT

Per obrir-ho, clica primer, sobre Click to Play i clica després, sobre Fullscreen a baix, a la dreta del comandament. Ho veuràs en Pantalla Completa

Agrairé la teva crica. Gracies !

Si l'altre nit jo cavalcava al ras (J. V. Foix)

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 20 Jan 2010 11:02:00 -0800

Si l’altra nit jo cavalcava al ras

Com qui torna i se’n va i esquiva el mas,

Pertot i enlloc sentia corn i esquella;

Sona que tunc tan tunc que sonaràs,

Vénen de lluny, sense brida ni sella,

Com qui torna i se’n va i esquiva el mas.

De tres pastors pataus seguia el pas,

I de llur folc em feia l’escarràs

Per heure foc i llum amb poca estella;

Canta que tunc tan tunc que cantaràs,

Passen, llampants, pel bosc i la planella,

I de llur folc em feia l’escarràs.

Dels cims nevats i els clots, vegeu quin cas,

Vénen, alats, el Persa, de domàs,

L’Hindú i l’Anglès enllà de la querella;

Balla que tunc tan tunc que ballaràs,

I el Rus i els seus amb la gorra i l’estrella.

Vénen, alats, el Persa, de domàs.

De dalt el cel, tan alt, com ho diràs,

Quan fulla el son entre aigües i joncars,

I entrullo l’oli i la molina vella,

Salta que tunc tan tunc que saltaràs,

Vé tanta llum que em sembla meravella,

Quan fulla el son entre aigües i joncars.

En gran estol els àngels baixen, clars,

Amb fressa d’ombres i de fruits mollars,

I tan contents amb lletra i cantarella;

Toca que tunc tan tunc que tocaràs,

Catalans i Toscans, la caramella,

Amb fressa d’ombres i de fruits mollars.

Josep Vicenç Foix i Mas

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 15 Aug 2009 13:20:00 -0700

formulario de contacto