<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:blogger='http://schemas.google.com/blogger/2008' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd="http://schemas.google.com/g/2005" xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581</id><updated>2026-11-16T03:16:00.097+01:00</updated><category term="esdeveniments"/><category term="reflexions"/><category term="[es]"/><category term="catalunya"/><category term="RSA"/><category term="governança"/><category term="articles"/><category term="males pràctiques"/><category term="llengua"/><category term="polítiques públiques"/><category term="espanya"/><category term="ambiental"/><category term="sostenibilitat"/><category term="territoris responsables"/><category term="bones pràctiques"/><category term="transparència"/><category term="pimes"/><category term="diversitat"/><category term="ONL"/><category term="propostes"/><category term="formació"/><category term="crisi"/><category term="acció social"/><category term="voluntariat"/><category term="drets humans"/><category term="europa"/><category term="RSO"/><category term="laboral"/><category term="economia"/><category term="premis i reconeixements"/><category term="euram"/><category term="normes i iniciatives"/><category term="llatinoamèrica"/><category term="vídeo"/><category term="igualtat"/><category term="comunitat"/><category term="sector mèdia"/><category term="ODS"/><category term="campanyes"/><category term="mem&#39;10"/><category term="innovació i creativitat"/><category term="dies i anys internacionals"/><category term="sector turístic"/><category term="newsletter"/><category term="estudis i informes"/><category term="clientela"/><category term="V5"/><category term="sector detallista"/><category term="mem&#39;14"/><category term="RSI"/><category term="conciliació"/><category term="sector tecnològic"/><category term="gestió"/><category term="conflictes"/><category term="gestió partprenents"/><category term="mem&#39;11"/><category term="ppp"/><category term="sector salut"/><category term="recursos"/><category term="[en]"/><category term="consum"/><category term="mem&#39;15"/><category term="sector esportiu"/><category term="professionals"/><category term="economia social"/><category term="emprenedoria"/><category term="mem&#39;07"/><category term="salut i seguretat"/><category term="mem&#39;17"/><category term="mem&#39;16"/><category term="sector cultural"/><category term="mem&#39;13"/><category term="sector educatiu"/><category term="sector financer"/><category term="sector social"/><category term="mem&#39;09"/><category term="edificispositius"/><category term="publicacions"/><category term="[mots responsables]"/><category term="mem&#39;12"/><category term="RSU"/><category term="mem&#39;08"/><category term="corrupció"/><category term="sector energètic"/><category term="sector alimentació"/><category term="formació altres"/><category term="mem&#39;06"/><category term="bon govern"/><category term="compra local"/><category term="entrevistes"/><category term="estratègia"/><category term="mem&#39;18"/><category term="àsia"/><category term="mem&#39;05"/><category term="smartcity"/><category term="sector transports"/><category term="moneda"/><category term="terminologia"/><category term="mem&#39;23"/><category term="mem&#39;22"/><category term="personatges"/><category term="mem&#39;20"/><category term="sector tèxtil"/><category term="vídeo altres"/><category term="economia circular"/><category term="empresa saludable"/><category term="sector construcció"/><category term="propòsit"/><category term="cadena"/><category term="mem-es&#39;08"/><category term="mem&#39;19"/><category term="qualitat"/><category term="comerç just"/><category term="mercat"/><category term="àfrica"/><category term="mem&#39;21"/><category term="ètica"/><category term="mem&#39;04"/><category term="mem-es&#39;09"/><category term="[fr]"/><category term="mem&#39;03"/><category term="nordamèrica"/><category term="ecoeficiència"/><category term="mem"/><category term="mem&#39;00"/><category term="mem-es&#39;07"/><category term="sector químic"/><category term="responsabilitat social"/><category term="EP"/><category term="lideratge"/><category term="mem-es&#39;10"/><category term="mem-es&#39;20"/><category term="mobilitat"/><category term="reconciliació"/><category term="RSE"/><category term="[eu]"/><category term="[pt]"/><category term="mem&#39;01"/><category term="mem&#39;02"/><category term="mem&#39;24"/><category term="mem&#39;26"/><category term="mem-es&#39;06"/><category term="sector moble"/><category term="RSC"/><category term="[ga]"/><category term="mem-es&#39;05"/><category term="mem-es&#39;21"/><category term="orient mitjà"/><category term="ppt"/><category term="sector farmacèutic"/><category term="16"/><category term="22"/><category term="IA"/><category term="mem&#39;93"/><category term="sector automoció"/><category term="sector elèctric"/><title type='text'>Responsabilitat Global</title><subtitle type='html'>&lt;b&gt;Think Tank: www.responsabilitatglobal.com&lt;br&gt;&#xa;&#xa;&lt;br&gt;De guanyar diners a generar riquesa: reptes per a l&#39;empresa en&lt;br&gt; un entorn global  i interdependent.&lt;/b&gt;&lt;br&gt;</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default?redirect=false'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default?start-index=26&amp;max-results=25&amp;redirect=false'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>6779</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>25</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-3050105764739371964</id><published>2026-11-15T23:52:42.064+01:00</published><updated>2026-11-15T23:52:42.065+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="bones pràctiques"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="diversitat"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="esdeveniments"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="formació altres"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="propostes"/><title type='text'>Vam participar a la la III Jornada d&#39;Innovació d&#39;AccessCat per abordar l&#39;accessibilitat comunicativa</title><content type='html'>&lt;p&gt;El 28 d&#39;octubre de 2026, la Xarxa AccessCat va celebrar la &lt;a href=&quot;https://accesscat.net/ca/programa&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;III Jornada d&#39;Innovació d&#39;AccessCat&lt;/a&gt;, una trobada entre investigadors, institucions, autoritats i entitats del sector de l’accessibilitat&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaHpEQfgx7h9ObNCEqQ1ULTHaeESsjTo2VGlDzMZQePTlYcEqnL17VDfVU9nQjSmsW9QHWyghP3Rp4-09ijdgHtxNisHaToOU0ibY64TVIvSW5cl4cVlSPtdYUiLPQVyPnG3-FyqM4H97wjP5fcHAuw56XFIhVk2Q1yWvvm0O1F1gtxhngdM3R/s1024/Xarxa%20AccessCat%2055642338491_c2e293ee29_b.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;683&quot; data-original-width=&quot;1024&quot; height=&quot;310&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaHpEQfgx7h9ObNCEqQ1ULTHaeESsjTo2VGlDzMZQePTlYcEqnL17VDfVU9nQjSmsW9QHWyghP3Rp4-09ijdgHtxNisHaToOU0ibY64TVIvSW5cl4cVlSPtdYUiLPQVyPnG3-FyqM4H97wjP5fcHAuw56XFIhVk2Q1yWvvm0O1F1gtxhngdM3R/w465-h310/Xarxa%20AccessCat%2055642338491_c2e293ee29_b.jpg&quot; width=&quot;465&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Respon.cat forma part de la xarxa empresarial d&#39;AccessCat&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La Xarxa AccessCat és una xarxa de transferència de resultats de recerca en l&#39;àmbit de les Ciències Socials i Humanitats. Està formada per grups de recerca de diferents institucions catalanes, entitats adherides i entitats participants de caràcter empresarial.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En concret, les &lt;a href=&quot;https://accesscat.net/ca/entitats-empresarials&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;entitats empresarials d&#39;AccessCat&lt;/a&gt; són clústers i consorcis on l’accessibilitat pot tenir un impacte directe (mitjans, educació, administració, responsabilitat social, salut mental i tercer sector). La col·laboració d’aquestes entitats participants amb la Xarxa AccessCat garanteix l&#39;impacte i l&#39;accés dels grups de recerca a més de 1.200 entitats socials de Catalunya, més de 550 empreses i l’administració pública.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHAWRBlnTBpTgI6RVfXQlZLYmJ32wN_pcEIMpo_jSpWAw0ssC4Loqph9cJqQ41mROB4vU0NEcoyqYWIW6jOzwMyhHwu0nzJgfa76ySL68i8wHbbtO1f9-HHABumGIPbm1u5lrRV4zwS5woJZ1TfJZP1S8bJMC5zYKosRFKv-OPZqvtRoAB0NLd/s1920/Accessibilitat_Web-01.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1080&quot; data-original-width=&quot;1920&quot; height=&quot;287&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHAWRBlnTBpTgI6RVfXQlZLYmJ32wN_pcEIMpo_jSpWAw0ssC4Loqph9cJqQ41mROB4vU0NEcoyqYWIW6jOzwMyhHwu0nzJgfa76ySL68i8wHbbtO1f9-HHABumGIPbm1u5lrRV4zwS5woJZ1TfJZP1S8bJMC5zYKosRFKv-OPZqvtRoAB0NLd/w510-h287/Accessibilitat_Web-01.png&quot; width=&quot;510&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Una càpsula per entendre com la comunicació accessible ajuda a garantir drets, arribar a perfils diversos i construir organitzacions més inclusives.&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La comunicació accessible és una eina essencial per garantir drets i construir una societat més justa i inclusiva.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Comunicar-se de forma accessible va molt més enllà del compliment de la normativa: permet transmetre valors socials i contribueix a enfortir la participació i l’autonomia dels treballadors i dels clients o usuaris de la teva empresa o entitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si vols aconseguir més impacte i impulsar un projecte realment transformador, cal que posis fil a l’agulla. En aquesta sessió s’introduiran els conceptes bàsics de la comunicació accessible i es presentaran els recursos pràctics que ofereix la &lt;a href=&quot;https://www.accesscat.net/ca&quot;&gt;Xarxa AccessCa&lt;/a&gt;t per facilitar la incorporació de criteris d’accessibilitat en la comunicació de les organitzacions&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A càrrec d’Anna Matamala, catedràtica de la UAB, investigadora de TransMedia Catalonia i directora de la Xarxa AccessCat, i Carme Pratdesaba, gestora de la Xarxa AccessCat. S’adreça especialment a professionals de la comunicació, recursos humans i persones interessades en la matèria.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://odoo.respon.cat/event/capsula-formativa-l-accessibilitat-una-responsabilitat-compartida-12/register&quot;&gt;Inscriu-te aquí abans del 17 de novembre.&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Informació pràcticaDia: dijous 19 de novembre de 2026.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Hora: de 12.00 a 13.00 h.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Format: telemàtic&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Preu: activitat gratuïta.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Adreçat a: professionals de la comunicació, RRHH i persones interessades en la matèria.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Inscripció obligatòria, també per a empreses membres.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/3050105764739371964/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/3050105764739371964?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3050105764739371964'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3050105764739371964'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/11/vam-participar-la-la-iii-jornada.html' title='Vam participar a la la III Jornada d&#39;Innovació d&#39;AccessCat per abordar l&#39;accessibilitat comunicativa'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaHpEQfgx7h9ObNCEqQ1ULTHaeESsjTo2VGlDzMZQePTlYcEqnL17VDfVU9nQjSmsW9QHWyghP3Rp4-09ijdgHtxNisHaToOU0ibY64TVIvSW5cl4cVlSPtdYUiLPQVyPnG3-FyqM4H97wjP5fcHAuw56XFIhVk2Q1yWvvm0O1F1gtxhngdM3R/s72-w465-h310-c/Xarxa%20AccessCat%2055642338491_c2e293ee29_b.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-1864425834774079514</id><published>2026-11-09T22:48:34.930+01:00</published><updated>2026-11-09T22:49:26.678+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="esdeveniments"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="llengua"/><title type='text'>La Fundació Vincle impulsa la 2a Jornada pel català a l’empresa: inscripcions obertes</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;tdc-row stretch_row_1200 td-stretch-content&quot; id=&quot;tdi_53&quot;&gt;&lt;div class=&quot;vc_row tdi_54 wpb_row td-pb-row&quot;&gt;&lt;div class=&quot;vc_column tdi_56 wpb_column vc_column_container tdc-column td-pb-span8&quot;&gt;
&lt;div class=&quot;wpb_wrapper&quot;&gt;&lt;i&gt;Em plau convidar-vos a la Jornada pel català a l&#39;empresa, organitzat per la Fundació Vincle, de la qual en soc patró. Alhora us convido a visualitzar el &lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=-bFm8De5AVo&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;vídeo&lt;/a&gt; de la ponència que vaig poder fer a la primera edició, l&#39;any passat, d&#39;aquesta jornada.&lt;/i&gt;&lt;div class=&quot;td_block_wrap tdb_single_content tdi_61 td-pb-border-top td_block_template_2 td-post-content tagdiv-type&quot; data-td-block-uid=&quot;tdi_61&quot;&gt;

&lt;div class=&quot;tdb-block-inner td-fix-index&quot;&gt;
&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;&lt;b&gt;La Fundació Vincle, d’acord amb el seu afany de voler una normalitat en l’ús de la llengua catalana en l’àmbit empresarial, impulsa la 2&lt;i&gt;a Jornada pel català a l’empresa. Les polítiques lingüístiques en l’àmbit de l’empresa&lt;/i&gt;.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4wz6Xc2oa2oHHyot3IIErFtL2S6BZuMdtQlNFYFqF3fkLZ-dbC4EI8gVUw-DpI1BgP0zn2DZG_2c0nPUdH05nPH2RfeuxQOq-tGWCnMsLFtfDcE-V3g09Evt9knnP0-GmlEJeZ1f9lYvn3i_aA2tNA7cyNx8e4qAvbQJgE1Kwu6OPkPHMPyV9/s1536/Baner-web-2a-Jornada-pel-catala--1536x1024.png&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1024&quot; data-original-width=&quot;1536&quot; height=&quot;293&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4wz6Xc2oa2oHHyot3IIErFtL2S6BZuMdtQlNFYFqF3fkLZ-dbC4EI8gVUw-DpI1BgP0zn2DZG_2c0nPUdH05nPH2RfeuxQOq-tGWCnMsLFtfDcE-V3g09Evt9knnP0-GmlEJeZ1f9lYvn3i_aA2tNA7cyNx8e4qAvbQJgE1Kwu6OPkPHMPyV9/w440-h293/Baner-web-2a-Jornada-pel-catala--1536x1024.png&quot; width=&quot;440&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;&lt;b&gt;L’acte tindrà lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona (av. Diagonal, 452, planta 1) el dilluns 23 de novembre a les 17 h.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;



&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;La jornada comptarà amb la benvinguda de &lt;b&gt;Mar Forcada&lt;/b&gt;, secretària del patronat, i les intervencions de &lt;b&gt;Xavier Albertí&lt;/b&gt;, vice-president de la nostra fundació; de &lt;b&gt;Francesc Xavier Vila&lt;/b&gt;, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; &lt;b&gt;Marta Salicrú&lt;/b&gt;, comissionada d’Ús social del català de l’Ajuntament de Barcelona; &lt;b&gt;David Alpera&lt;/b&gt;, president d’Assolir, associació d’empresaris d’Alacant; i d’&lt;b&gt;Anna Arnall&lt;/b&gt;, coordinadora del portal &lt;a href=&quot;https://compendium.cat&quot;&gt;Compendium.cat&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;&lt;iframe allow=&quot;accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share&quot; allowfullscreen=&quot;&quot; frameborder=&quot;0&quot; height=&quot;235&quot; referrerpolicy=&quot;strict-origin-when-cross-origin&quot; src=&quot;https://www.youtube.com/embed/-bFm8De5AVo?si=mCMB2_O4dbouUIoI&quot; title=&quot;YouTube video player&quot; width=&quot;400&quot;&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;Enguany &lt;b&gt;centrarem el tema de la jornada en les polítiques lingüístiques públiques que es fan en l’àmbit de l’empresa. Pensem que cal estimular les vies de col·laboració entre les administracions públiques i les empreses&lt;/b&gt;, donar espais perquè les administracions expliquin els seus programes i accions i identificar quines són les mancances i necessitats que hi ha en aquets àmbit per impulsar encara més l’ús del català.&lt;/p&gt;



&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;En aquest sentit, &lt;b&gt;Xavier Dengra&lt;/b&gt;, coordinador d’Empresa i Consum de la Plataforma per la Llengua, &lt;b&gt;ens parlarà de “Qui administra la llengua? De les expectatives perdudes a les oportunitats futures”.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;



&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;I la jornada es clourà amb un &lt;b&gt;debat titulat “Quines polítiques lingüístiques tenim i quines necessitem per a l’àmbit de l’empresa?”, on empresaris i alts càrrecs de l’administració pública discutiran sobre aquest tema.&lt;/b&gt; El debat serà moderat per &lt;b&gt;Mireia Plana&lt;/b&gt;, patrona de la Fundació Vincle, i hi intervindran &lt;b&gt;Vanessa Bretxa&lt;/b&gt;, directora general d’Accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català del Departament de Política Lingüística; &lt;b&gt;Ricard Bellera&lt;/b&gt;, director General de Diàleg Social del Departament d’Empresa i Treball; &lt;b&gt;Tatxo Benet&lt;/b&gt;, empresari i president de Femcat; i &lt;b&gt;Xim Raurich&lt;/b&gt;, director general del grup Tramuntana.&lt;/p&gt;



&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWAVN96kCHA0znk7GtO0pgaFAP6shYZphyphenhyphen5-rtsghMOWUhhD75Yq_6xRiXgz6W-rivrH1AgYcnHP_5FVo2wp0ttKOo0IMYHE_woNZNtd8FoiIlSDzXNDVjpO08ISKh6Ph9h1-QLZ0_mwfmvQjo-kWQwIcnn5NteK524e1O03fvrz851SDdhfFP/s1358/Programa-2a-Jornada-catala-a-lempresa-Fundacio-Vincle-ok.jpg&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1358&quot; data-original-width=&quot;945&quot; height=&quot;472&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWAVN96kCHA0znk7GtO0pgaFAP6shYZphyphenhyphen5-rtsghMOWUhhD75Yq_6xRiXgz6W-rivrH1AgYcnHP_5FVo2wp0ttKOo0IMYHE_woNZNtd8FoiIlSDzXNDVjpO08ISKh6Ph9h1-QLZ0_mwfmvQjo-kWQwIcnn5NteK524e1O03fvrz851SDdhfFP/w329-h472/Programa-2a-Jornada-catala-a-lempresa-Fundacio-Vincle-ok.jpg&quot; width=&quot;329&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;La jornada es clourà amb un brindis pel català a l’empresa.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;



&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;Podeu consultar el programa &lt;a href=&quot;https://fundaciovincle.com/wp-content/uploads/2026/11/Programa-2a-Jornada-catala-a-lempresa-Fundacio-Vincle-ok.pdf&quot; rel=&quot;noopener&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;aquí mateix.&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;







&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;La jornada és oberta a tothom i la inscripció és gratuïta. &lt;br /&gt;&lt;a href=&quot;https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScUe6XOlrHSo8HWIAT-mZDVGWUMCEVeovdy7fo5mQSBm7NwLg/viewform?hl=ca&quot; rel=&quot;noopener&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Podeu emplenar el formulari d’inscripció aquí.&lt;/a&gt; Us hi esperem!&lt;/p&gt;







&lt;h3 class=&quot;wp-block-heading&quot;&gt;&lt;b&gt;Informació bàsica&lt;/b&gt;&lt;/h3&gt;&lt;h4 class=&quot;wp-block-heading&quot;&gt;&lt;b&gt;Acte:&lt;/b&gt; 2&lt;i&gt;a Jornada pel català a l’empresa. Les polítiques lingüístiques públiques en l’àmbit de l’empresa&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Dia:&lt;/b&gt; dilluns 23 de novembre de 2026&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Hora:&lt;/b&gt; 17 h&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Lloc:&lt;/b&gt; auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l’avinguda Diagonal, 452, planta 1&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Intervinents i conferenciants:&lt;/b&gt; Mar Forcada, Xavier Albertí, Francesc Xavier Vila, Marta Salicrú, David Alpera, Anna Arnall, Xavier Dengra, Mireia Plana, Vanessa Bretxa, Ricard Bellera, Tatxo Benet i Xim Raurich.&lt;/h4&gt;&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;Tothom hi és convidat amb prèvia inscripció.&lt;/p&gt;



&lt;p class=&quot;wp-block-paragraph&quot;&gt;Per a qualsevol dubte, contacteu a &lt;a href=&quot;mailto:comunicacio@fundaciovince.cat&quot;&gt;comunicacio@fundaciovincle.cat&lt;/a&gt; o al telèfon 691 913 169&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/1864425834774079514/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/1864425834774079514?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/1864425834774079514'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/1864425834774079514'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/11/la-fundacio-vincle-impulsa-la-2a.html' title='La Fundació Vincle impulsa la 2a Jornada pel català a l’empresa: inscripcions obertes'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4wz6Xc2oa2oHHyot3IIErFtL2S6BZuMdtQlNFYFqF3fkLZ-dbC4EI8gVUw-DpI1BgP0zn2DZG_2c0nPUdH05nPH2RfeuxQOq-tGWCnMsLFtfDcE-V3g09Evt9knnP0-GmlEJeZ1f9lYvn3i_aA2tNA7cyNx8e4qAvbQJgE1Kwu6OPkPHMPyV9/s72-w440-h293-c/Baner-web-2a-Jornada-pel-catala--1536x1024.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-9077596176967656966</id><published>2026-11-08T10:41:16.501+01:00</published><updated>2026-11-08T10:41:16.501+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="governança"/><title type='text'>[ARTICLE] Obres d&#39;amortització: l&#39;obsolescència programada també pot ser pública</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8LTMQVz5drAWbj9RlnoM4aN6OwWSB3TTjC8xbr1lA2R7bUDnO9Vob05IMJus9a1ZRifIrXN3SaxOvBimteGzb90GYHFN7MRMsOEsOrnG-Mxp5LR7BXGiYdld-JRfBCO2hm7-wN1Undk8Az-M_8KQ_VTtLwwHR3giPWdVzmfyIvmSQm5aDO4FG/s1536/Contra%20l%E2%80%99obsolesc%C3%A8ncia,%20constru%C3%AFm%20llegat.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1024&quot; data-original-width=&quot;1536&quot; height=&quot;213&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8LTMQVz5drAWbj9RlnoM4aN6OwWSB3TTjC8xbr1lA2R7bUDnO9Vob05IMJus9a1ZRifIrXN3SaxOvBimteGzb90GYHFN7MRMsOEsOrnG-Mxp5LR7BXGiYdld-JRfBCO2hm7-wN1Undk8Az-M_8KQ_VTtLwwHR3giPWdVzmfyIvmSQm5aDO4FG/s320/Contra%20l%E2%80%99obsolesc%C3%A8ncia,%20constru%C3%AFm%20llegat.png&quot; width=&quot;320&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Quan contemplo una obra romana que encara es manté dreta, penso en la voluntat de perdurar de qui la va concebre. No totes han sobreviscut, evidentment, però les que ens han arribat ens interpel·len sobre el sentit del llegat. Quan nosaltres construïm, quin futur tenim al cap? Quant de temps volem que allò continuï sent útil?&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Us imagineu que la Sagrada Família s&#39;hagués concebut preguntant-se quants anys havia d&#39;aguantar dreta perquè la inversió es pogués donar per amortitzada? Que el seu horitzó fos arribar a una data a partir de la qual ja resultés acceptable prescindir-ne? La seva força simbòlica és inseparable d&#39;una aspiració de permanència, gairebé d&#39;eternitat. No cal demanar aquesta ambició a cada equipament públic, però sí preguntar-nos per què acceptem amb tanta facilitat que allò que construïm neixi amb una caducitat assumida, en lloc de pensar com podrà continuar servint les generacions que vindran.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Em preocupa una manera de concebre les inversions que sembla donar-les per justificades si compleixen la seva funció durant un termini prou llarg per amortitzar-les. Després, quan arriba el moment de substituir-les, el «ja està amortitzat» sona gairebé com una absolució. Com si haver distribuït el cost en els comptes fes desaparèixer els materials consumits, l&#39;energia utilitzada i els recursos que caldrà tornar a mobilitzar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Em posiciono contra aquesta mentalitat de les obres d&#39;amortització&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;, les obres concebudes amb una caducitat massa aviat assumida, amb poca exigència de durabilitat i escassa previsió d&#39;adaptació. L&#39;amortització comptable és raonable i necessària. Convertir-la en l&#39;horitzó de la durabilitat és una altra cosa. &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Amortitzar no és esgotar:&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; una obra pot continuar tenint valor molt després d&#39;haver estat amortitzada.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;L&#39;obsolescència programada de les administracions públiques&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Estem acostumats a denunciar l&#39;obsolescència programada de determinats productes industrials. Pensem en electrodomèstics o aparells electrònics concebuts perquè tinguin una vida útil limitada, siguin difícils de reparar o quedin prematurament desfasats. En aquests casos, el fabricant pot tenir un incentiu econòmic perquè el consumidor hagi de comprar un producte nou abans del que seria tècnicament necessari.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Però, i si una lògica semblant també estigués operant en les obres públiques?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;No pretenc afirmar que les administracions decideixin deliberadament construir infraestructures perquè s&#39;espatllin. El mecanisme pot ser més subtil, i per això mateix més difícil de detectar. &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Es pot programar l&#39;obsolescència sense haver-la decidit explícitament.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; N&#39;hi ha prou de construir sense pensar prou en la durabilitat, de no preveure adequadament el manteniment, de fer equipaments poc adaptables a nous usos o de considerar normal que una obra sigui substituïda quan hagi acabat el seu cicle d&#39;amortització comptable.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En aquest cas no és necessàriament el fabricant qui programa l&#39;obsolescència del producte, sinó el mateix model de decisió pública el que pot acabar incorporant-la. Les decisions pressupostàries, els criteris de contractació, la insuficient previsió dels costos futurs o la preferència per construir de nou poden generar una obsolescència institucionalment induïda.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Fins i tot es pot donar una paradoxa inquietant: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;les administracions públiques, que haurien de protegir l&#39;interès col·lectiu a llarg termini, poden acabar reproduint dinàmiques de substitució prematura que critiquem en el mercat privat.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; I amb una diferència fonamental: no parlem dels diners d&#39;un consumidor que decideix comprar un producte, sinó de recursos col·lectius i de decisions que comprometen les generacions futures.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El pitjor és quan el gestor considera que, un cop amortitzada una obra, ja es pot pensar a enderrocar-la. Recordo l&#39;argument que el tambor de les Glòries ja estava amortitzat, emprat en el context del seu enderroc. Naturalment, una infraestructura pot tenir altres problemes que en justifiquin la substitució. Però l&#39;amortització comptable no hauria de ser-ne una justificació suficient. I sobretot em preocupa quan &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;ja es construeix pensant en aquest horitzó de substitució.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;La temptació de construir en lloc de resoldre&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El problema comença abans de posar la primera pedra. Quan una administració disposa de pressupost, capacitat tècnica i poder de decisió, pot resultar temptador traduir una necessitat col·lectiva en un gran projecte. La possibilitat de construir acaba ocupant el lloc de la pregunta que hauria de precedir-la: què necessitem resoldre i quines alternatives tenim?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La lògica faraònica apareix quan la dimensió de l&#39;actuació es converteix en una demostració de capacitat política. La grandària deixa de ser una conseqüència justificada de la necessitat i esdevé part de l&#39;objectiu. Mentrestant, reparar, reorganitzar usos, aprofitar equipaments existents o recuperar processos naturals poden quedar fora del focus. Són opcions que també exigeixen coneixement i decisió, però ofereixen menys oportunitats d&#39;inauguració.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Hi ha una asimetria d&#39;incentius que convindria abordar. Una obra nova permet mostrar resultats visibles, tallar cintes, posar plaques i projectar lideratge polític. En canvi, allargar vint anys la vida útil d&#39;una infraestructura amb un bon manteniment rarament dona lloc a un acte institucional de la mateixa rellevància. &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;La inauguració té una rendibilitat política immediata; el manteniment genera un valor públic que sovint només es reconeix quan falla.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquest desequilibri pot alimentar un cicle pervers: construir, inaugurar, utilitzar, deixar envellir, declarar obsolet i tornar a construir. Una mena d&#39;obsolescència programada per la mateixa dinàmica política i pressupostària, encara que ningú no l&#39;hagi escrit en cap projecte.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;Construir també és assumir el compromís de mantenir&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta mirada curta també pot deixar el manteniment en segon terme. Construir una infraestructura significa assumir el compromís de conservar-la, actualitzar-la i sostenir-ne el servei. El pressupost de construcció és només una part de la decisió. Si no hem previst com en tindrem cura, estem traslladant una obligació al futur sense haver-nos responsabilitzat prou de les condicions per complir-la.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El cas de l&#39;AVE és paradigmàtic per reflexionar sobre aquestes qüestions. Una expansió extraordinària de la xarxa d&#39;alta velocitat ferroviària espanyola, marcada també per objectius polítics i nacionalistes més que funcionals, econòmics i racionals, que obliga a preguntar-nos si les decisions d&#39;inversió han incorporat prou rigorosament els costos permanents de conservació, renovació i seguretat. Una infraestructura d&#39;aquestes dimensions exigeix una capacitat de manteniment sostinguda durant dècades, que experts ja van alertar que seria inviable, i d&#39;aquí les morts recents i les que vindran. Si aquesta obligació no queda garantida, els costos futurs poden acabar desbordant els beneficis previstos i, en els casos més greus, comprometre la qualitat i la seguretat del servei.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquí apareix una altra dimensió de l&#39;obsolescència induïda: no cal que una infraestructura estigui mal construïda perquè envelleixi prematurament. &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;La manca de manteniment pot convertir en obsoleta una obra que tècnicament encara podria continuar servint.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; I quan això succeeix, massa sovint es presenta la substitució com una necessitat inevitable, sense reconèixer que una part d&#39;aquella necessitat pot haver estat provocada per decisions anteriors.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;També hi ha obres que esdevenen obsoletes no perquè hagin perdut la solidesa material, sinó perquè no es van concebre amb prou flexibilitat per adaptar-se a nous usos, necessitats o tecnologies. La durabilitat no depèn solament de la resistència del formigó o de la qualitat dels materials. Depèn també de la intel·ligència amb què s&#39;ha previst la possibilitat de transformar l&#39;obra sense haver de destruir-la.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;Del cost de construcció al valor del cicle de vida&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Caldria valorar qualsevol inversió pel conjunt del seu cicle de vida: la utilitat que aportarà, els recursos que consumirà, el manteniment que requerirà i la possibilitat d&#39;adaptar-la quan canviïn les necessitats. També caldria comparar rigorosament les alternatives de rehabilitació i transformació abans de decidir una nova construcció.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una obra més duradora no ha de ser necessàriament més monumental. Pot ser més sòbria, reparable i flexible. Construir amb sentit de llegat també vol dir facilitar que els qui vindran després puguin transformar allò que els deixem.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Aquí hi ha un potencial que hauríem d&#39;explorar molt més: concebre equipaments públics que puguin canviar de funció al llarg del temps.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; Si avui un barri necessita una escola perquè hi ha molts infants, per què no pensar des del projecte que, quan canviï la demografia, l&#39;edifici pugui esdevenir una biblioteca, un centre cívic o un equipament per a la gent gran? Naturalment, cada ús té requeriments específics i caldrien adaptacions. Però una arquitectura pensada per facilitar-les pot evitar haver d&#39;enderrocar i tornar a construir. La polivalència no hauria de ser només la possibilitat de fer activitats diferents en un mateix espai, sinó també la capacitat d&#39;un edifici per tenir diverses vides.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta idea connecta plenament amb l&#39;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;ODS 9, que promou infraestructures resilients, sostenibles i un ús eficient dels recursos&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;. De fet, els criteris actuals de construcció escolar a Catalunya ja incorporen la flexibilitat dels espais, però una cosa és poder redistribuir aules i una altra preveure que tot un equipament pugui assumir funcions diferents al llarg de les dècades. El repte seria fer aquest salt i incorporar-lo a la planificació i a la contractació pública. Perquè &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;una infraestructura intel·ligent no és solament la que respon bé a les necessitats presents, sinó la que és capaç de continuar servint quan aquestes necessitats han canviat.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Des d&#39;una perspectiva de responsabilitat social de les administracions públiques, aquest plantejament és fonamental. &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;No podem considerar eficient una inversió només perquè s&#39;ha executat dins del pressupost i s&#39;ha amortitzat comptablement.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; Cal preguntar-se quin valor públic ha generat al llarg del temps, quin cost total ha comportat per a la societat i fins a quin punt ha preservat recursos i possibilitats de decisió per a les generacions futures.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Per prendre aquestes decisions convé ampliar les mirades. El coneixement tècnic ha de dialogar amb l&#39;experiència de qui utilitzarà l&#39;obra, de qui la mantindrà i de qui conviurà amb els seus efectes. Aquesta deliberació pot ajudar a detectar necessitats mal formulades i alternatives que una decisió massa concentrada havia passat per alt. Tenir capacitat per executar un projecte no ens eximeix de contrastar-lo.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Hi haurà obres que caldrà substituir i grans infraestructures plenament justificades. La durabilitat tampoc no pot convertir-se en un dogma que ens obligui a conservar allò que ha deixat de ser útil. Però cadascuna de les decisions de construir, mantenir, adaptar o substituir necessita una justificació basada en la utilitat pública, en les alternatives disponibles i en una visió de llarg termini. El «ja està amortitzat» no ens la proporciona.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;Una altra manera d&#39;entendre el llegat públic&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Voldria una administració que pogués sentir-se tan orgullosa d&#39;haver allargat la vida útil d&#39;un equipament com d&#39;haver-ne inaugurat un de nou. Que entengués el manteniment com una responsabilitat política i la durabilitat com una expressió de respecte pels recursos col·lectius.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Ens hem acostumat a denunciar l&#39;obsolescència programada quan una empresa ens obliga a substituir un producte que encara podria continuar funcionant. &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Hauríem de ser igualment exigents quan és l&#39;Administració qui, per acció o per omissió, afavoreix que una obra pública deixi de ser útil abans d&#39;hora.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El llegat d&#39;un govern no hauria de mesurar-se només per les obres que ha construït, sinó també per les que ha sabut conservar, adaptar i mantenir al servei de la ciutadania.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Que, quan projectem una obra, ens preguntem sobretot quant de temps podrà continuar servint, i no solament en quants anys quedarà amortitzada. Perquè una inversió pot estar amortitzada en els comptes i continuar generant valor durant generacions. I perquè el que no hauríem de programar mai és la seva obsolescència prematura.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/9077596176967656966/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/9077596176967656966?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/9077596176967656966'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/9077596176967656966'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/11/article-obres-damortitzacio.html' title='[ARTICLE] Obres d&#39;amortització: l&#39;obsolescència programada també pot ser pública'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8LTMQVz5drAWbj9RlnoM4aN6OwWSB3TTjC8xbr1lA2R7bUDnO9Vob05IMJus9a1ZRifIrXN3SaxOvBimteGzb90GYHFN7MRMsOEsOrnG-Mxp5LR7BXGiYdld-JRfBCO2hm7-wN1Undk8Az-M_8KQ_VTtLwwHR3giPWdVzmfyIvmSQm5aDO4FG/s72-c/Contra%20l%E2%80%99obsolesc%C3%A8ncia,%20constru%C3%AFm%20llegat.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-2407446924015745268</id><published>2026-11-07T20:00:37.960+01:00</published><updated>2026-11-07T20:06:11.593+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="esdeveniments"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="mem&#39;26"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="reflexions"/><title type='text'>Jornada de Mans Unides: La sostenibilitat empresarial ha d&#39;anar més enllà del reporting i abordar la transformació de les organitzacions</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Respon.cat defensa la necessitat d&#39;integrar la responsabilitat social en el model de gestió de les empreses i d&#39;impulsar un salt qualitatiu en la relació amb la comunitat&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;II Trobada Empresarial Mans Unides · 5 de novembre de 2026&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4ct8rs7Zg8snYLIlIkDmYJFTDoF4CVcRbBRTlhTWBudRyZo-vW7-av6uzHuG0Co60pr6oxlCqCJBLfXlu5ZpHblRuYSaIuJ0XRgL-EaY6FtWT89OWgugWVfMcDIc_18g7y7OhwIJGTTsiIXHgu5vpqJJfGYdeBFHffBBbVnRerbuYIe7NuLXa/s5712/2026-11-05%20Participants%20Mans%20Unides.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;5712&quot; data-original-width=&quot;4284&quot; height=&quot;320&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4ct8rs7Zg8snYLIlIkDmYJFTDoF4CVcRbBRTlhTWBudRyZo-vW7-av6uzHuG0Co60pr6oxlCqCJBLfXlu5ZpHblRuYSaIuJ0XRgL-EaY6FtWT89OWgugWVfMcDIc_18g7y7OhwIJGTTsiIXHgu5vpqJJfGYdeBFHffBBbVnRerbuYIe7NuLXa/s320/2026-11-05%20Participants%20Mans%20Unides.jpg&quot; width=&quot;240&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La sostenibilitat empresarial està entrant en una nova etapa en què el valor de les actuacions responsables no es pot mesurar únicament pel compliment normatiu ni per la qualitat dels informes corporatius. La integració en l&#39;estratègia, la capacitat de generar impactes positius i la construcció d&#39;aliances transformadores esdevenen factors essencials per avançar cap a models empresarials més responsables, competitius i compromesos amb la societat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquest ha estat un dels principals fils conductors de la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;II Trobada Empresarial Mans Unides&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;, celebrada el 5 de novembre a Barcelona sota el lema «Claus per a un reporting eficient de sostenibilitat». La jornada ha reunit representants empresarials, experts en sostenibilitat i organitzacions socials per reflexionar sobre l&#39;evolució de la informació corporativa, la doble materialitat i la necessitat de convertir els compromisos de sostenibilitat en decisions i resultats tangibles.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Respon.cat hi ha participat amb la intervenció del seu director, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Josep Maria Canyelles&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;, a la primera taula, dedicada a les tendències en reporting ESG i doble materialitat, juntament amb Natalia Sánchez Sumelzo, Senior Manager de Sostenibilitat de KPMG. El debat, moderat per Olga Durich, de Mans Unides, ha permès abordar tant els canvis en el marc regulador europeu com els reptes de fons que tenen les empreses per integrar la responsabilitat social en la seva manera de funcionar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;De les obligacions legals a la responsabilitat davant la societat&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik8d4ssrY4dp-fgsbOlov21TFzBrdC1TaZmnptJ1yp1OeYpNSY6XM0XjkeQs0Riq3NM3z_I-2rVJWEPxEbfEWI062_U9vAejBCcGOUdnEZUtNfmzmANhV5qbqOb95J8yHjSL53frPijwchnwff2k2knfMX2jeNcjDCFMvHh-8zeP34LbJyTeeW/s1600/2026-11-05%20Taula%20Mans%20Unides.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1387&quot; data-original-width=&quot;1600&quot; height=&quot;277&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik8d4ssrY4dp-fgsbOlov21TFzBrdC1TaZmnptJ1yp1OeYpNSY6XM0XjkeQs0Riq3NM3z_I-2rVJWEPxEbfEWI062_U9vAejBCcGOUdnEZUtNfmzmANhV5qbqOb95J8yHjSL53frPijwchnwff2k2knfMX2jeNcjDCFMvHh-8zeP34LbJyTeeW/s320/2026-11-05%20Taula%20Mans%20Unides.jpg&quot; width=&quot;320&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Josep Maria Canyelles ha començat la seva intervenció agraint a Mans Unides la iniciativa d&#39;organitzar una trobada que permet compartir reptes i generar espais de coneixement entre empreses de dimensions i sectors diferents. Ha remarcat que la responsabilitat social interpel·la totes les organitzacions, independentment de les obligacions legals que els corresponguin, i que aquesta diversitat empresarial és especialment valuosa per construir una cultura compartida de compromís amb la societat.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En aquest sentit, ha distingit entre les responsabilitats que totes les empreses tenen davant la llei i aquelles que decideixen assumir voluntàriament davant la societat. Aquest segon àmbit constitueix el fonament de la responsabilitat social empresarial i no pot quedar subordinat a l&#39;existència d&#39;una obligació normativa. Les empreses petites i familiars, sovint estretament vinculades al seu entorn, han mantingut tradicionalment una voluntat de contribuir al progrés de la comunitat i deixar-hi un llegat. Tanmateix, aquesta predisposició, per positiva que sigui, no garanteix per si sola que les actuacions tinguin el màxim impacte possible.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Canyelles ha advertit que moltes empreses gestionen amb professionalitat els impactes directament vinculats a la seva activitat econòmica, però quan es plantegen contribuir a reptes socials més amplis sovint actuen de manera poc estructurada. Les col·laboracions poden sorgir de peticions puntuals, de les preferències personals de la propietat o de la direcció, o d&#39;una voluntat filantròpica que no sempre està connectada amb les capacitats i l&#39;estratègia de l&#39;empresa. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El repte és passar de la bona voluntat a una responsabilitat social gestionada amb criteri, que permeti aportar més valor tant a l&#39;empresa com a la societat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta evolució no implica abandonar les col·laboracions tradicionals, sinó reforçar-les amb una mirada més estratègica. Les empreses poden aportar molt més que recursos econòmics, especialment quan posen al servei de les necessitats socials el seu coneixement, les competències professionals, les capacitats organitzatives i les relacions amb altres actors.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;La dimensió social, la gran assignatura pendent de la gestió empresarial&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKTv8jGIUcPio9lzSOCvfshl47gmPVpYwJmcZCYbMdOrJh6BOquPdg_OnLYcxLZX7XCPOPtmuh9MiSdnXdqagwGpL7rsz7BxEyw81NB0aNzUJqpYdZiMJfIxDg1eeJ8pqpej1klgVqQYtGAS41vNZNEpGgp_xxLAUo-Pq0XTN6ndRqswoj6GgB/s880/Programa.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;880&quot; data-original-width=&quot;622&quot; height=&quot;320&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKTv8jGIUcPio9lzSOCvfshl47gmPVpYwJmcZCYbMdOrJh6BOquPdg_OnLYcxLZX7XCPOPtmuh9MiSdnXdqagwGpL7rsz7BxEyw81NB0aNzUJqpYdZiMJfIxDg1eeJ8pqpej1klgVqQYtGAS41vNZNEpGgp_xxLAUo-Pq0XTN6ndRqswoj6GgB/s320/Programa.png&quot; width=&quot;226&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Una de les aportacions centrals de Respon.cat ha estat la necessitat de fer evolucionar la gestió de la dimensió social de la sostenibilitat, especialment pel que fa a la relació de les empreses amb la comunitat. Canyelles ha recordat que, durant els darrers vint-i-cinc anys, la responsabilitat social ha contribuït a incorporar progressivament a la gestió empresarial qüestions que anteriorment quedaven fora del seu perímetre habitual.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;L&#39;àmbit ambiental és probablement l&#39;exemple més clar d&#39;aquesta transformació. Moltes empreses han passat d&#39;actuacions puntuals, com el reciclatge de paper o la instal·lació de plaques solars, a desenvolupar estratègies d&#39;eficiència energètica, descarbonització i economia circular. La gestió ambiental ha esdevingut una funció empresarial reconeguda, amb responsables, objectius, indicadors i sistemes de seguiment, especialment en els sectors industrials.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En canvi, la relació amb la comunitat no sempre ha experimentat una evolució equivalent. Canyelles ha compartit el testimoni d&#39;una empresa que reconeixia haver transformat profundament la seva gestió ambiental en els darrers quinze anys, mentre que les seves actuacions socials continuaven sent pràcticament les mateixes que dues dècades enrere. Aquesta constatació reflecteix una realitat que Respon.cat identifica en moltes organitzacions: les iniciatives socials poden ser nombroses i valuoses, però sovint continuen poc integrades en l&#39;estratègia i en els processos ordinaris de gestió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La necessitat de fer aquest salt qualitatiu és encara més rellevant en un context de tensions socials creixents. Les empreses no poden substituir les responsabilitats de les administracions públiques ni les funcions de les organitzacions socials, però sí que han de reconèixer el seu paper com a actors de transformació. La seva capacitat d&#39;incidir en les condicions laborals, les oportunitats de desenvolupament, els valors socials i la cohesió de les comunitats comporta una responsabilitat que va més enllà de l&#39;activitat econòmica immediata.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Des de Respon.cat, el propòsit empresarial i la relació amb la comunitat constitueixen dues prioritats estratègiques per als propers anys.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt; L&#39;objectiu és ajudar les empreses a desenvolupar una responsabilitat social més integrada, capaç de connectar les necessitats de l&#39;entorn amb el model de negoci, les capacitats de l&#39;organització i la seva voluntat de contribuir al progrés col·lectiu.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;La responsabilitat social no és una suma de bones pràctiques, sinó un estil de gestió&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Canyelles ha qüestionat una concepció encara força estesa de l&#39;RSE com una acumulació progressiva de bones pràctiques. Moltes empreses expliquen que ja col·laboren amb entitats socials, que han incorporat mesures ambientals, que promouen el benestar de la plantilla o que participen en iniciatives comunitàries. Davant de noves demandes, poden arribar a preguntar-se quantes actuacions més han de desenvolupar per considerar que estan fent prou.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta lògica acumulativa té un límit i pot acabar generant una sensació de càrrega addicional, especialment a les pimes. Per superar-la, cal entendre que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la responsabilitat social no consisteix a fer cada vegada més coses, sinó a incorporar una manera de gestionar l&#39;organització que tingui en compte els impactes i les responsabilitats davant la societat&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;. Les bones pràctiques són la concreció d&#39;aquest estil de gestió, però no en constitueixen l&#39;essència.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Quan la responsabilitat social està vinculada a l&#39;estratègia, al model d&#39;empresa i a l&#39;estil de lideratge, les actuacions responsables deixen de dependre exclusivament de la iniciativa puntual d&#39;una persona o d&#39;una demanda externa. L&#39;organització desenvolupa la capacitat d&#39;identificar els reptes emergents i donar-hi resposta d&#39;una manera conscient, coherent i robusta, perquè aquesta resposta forma part de la seva pròpia lògica empresarial.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta perspectiva també permet adaptar la gestió responsable a empreses de dimensions diferents. Les grans organitzacions necessiten sistemes de gestió, procediments i mecanismes de control que assegurin la coherència de les actuacions. Les pimes, que sovint no disposen dels mateixos recursos, poden avançar mitjançant instruments més senzills, sempre que la responsabilitat social estigui realment integrada en les decisions i en la cultura empresarial.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;El propòsit empresarial, una nova manera de donar sentit a l&#39;activitat econòmica&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La intervenció de Respon.cat ha situat el propòsit empresarial com una de les grans tendències de transformació dels models de negoci. A diferència dels requeriments de reporting, que deriven principalment de l&#39;evolució normativa i de les exigències dels mercats, el propòsit respon a una reflexió més profunda sobre la funció de l&#39;empresa, el sentit de la seva activitat i la contribució que vol fer a la societat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Canyelles ha explicat que, durant dècades, les empreses han anat ampliant la manera de definir la seva missió. Una empresa que fabrica cadires pot entendre que la seva activitat no consisteix únicament a produir un objecte, sinó a aportar comoditat i benestar. Aquesta ampliació del sentit de l&#39;activitat econòmica ha evolucionat fins a una concepció del propòsit que incorpora explícitament la voluntat de generar valor econòmic, social i ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Per il·lustrar-ho, ha recuperat la coneguda metàfora dels treballadors que piquen pedra. Mentre un explica que està picant pedra, un altre afirma que està construint una catedral. L&#39;activitat material és semblant, però la consciència de contribuir a una finalitat més àmplia transforma el significat de la feina. El propòsit empresarial pot generar aquesta mateixa energia compartida, reforçant la motivació dels equips, orientant el lideratge i donant coherència a les decisions.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La reflexió s&#39;ha estès també al concepte de llegat empresarial. Què queda del compromís d&#39;una empresa quan la propietat passa a una nova generació o quan canvien els equips directius? Una cultura responsable sòlida hauria de permetre que els valors, les relacions construïdes i els impactes positius continuessin generant valor més enllà de les persones que inicialment els van impulsar. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El propòsit ha de contribuir a fer que la responsabilitat social sigui un compromís de l&#39;organització i no únicament una expressió de la voluntat dels seus dirigents.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;Les aliances amb el tercer sector han de generar valor compartit&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Un altre dels eixos de la intervenció ha estat la necessitat d&#39;evolucionar des de les col·laboracions puntuals cap a aliances més estratègiques entre empreses i organitzacions socials. Canyelles ha defensat que les relacions entre ambdós sectors han de superar una dinàmica centrada exclusivament en la petició i l&#39;aportació de recursos, per avançar cap a una comprensió mútua dels reptes i les capacitats de cada organització.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Això implica que les entitats socials coneguin millor el funcionament de les empreses i les ajudin a desenvolupar una gestió més responsable, però també que les empreses es preguntin com poden contribuir a enfortir les entitats amb les quals col·laboren. Les aliances han de permetre compartir coneixement, desenvolupar capacitats, implicar persones i treballar conjuntament per objectius que difícilment es podrien assolir de manera individual.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El voluntariat corporatiu és un exemple de les possibilitats d&#39;aquesta mirada. A més de donar resposta a necessitats socials, pot contribuir al desenvolupament de competències personals i professionals, reforçar les habilitats relacionals, afavorir el compromís dels equips i aportar sentit a la feina. Per aconseguir-ho, però, cal plantejar-se conscientment quins objectius es volen assolir i com es pot gestionar el valor que genera l&#39;experiència, tant per a les persones participants com per a les entitats i les empreses.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta concepció de les aliances reforça una idea central de la responsabilitat social: la contribució a la societat no s&#39;hauria de limitar a destinar una part dels beneficis a finalitats socials, sinó que pot formar part de la manera com l&#39;empresa utilitza les seves capacitats per generar valor.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;KPMG: la doble materialitat ajuda a concentrar els esforços en allò que és rellevant&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Natalia Sánchez Sumelzo, de KPMG, ha contextualitzat aquestes reflexions en l&#39;evolució del marc regulador europeu. Després d&#39;una etapa d&#39;expansió de les obligacions d&#39;informació sobre sostenibilitat, la Unió Europea ha iniciat un procés de simplificació orientat a reduir la càrrega administrativa i millorar la competitivitat de les empreses. Aquesta revisió afecta tant l&#39;abast de les obligacions com el volum d&#39;informació que les organitzacions han de facilitar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Sánchez ha remarcat, tanmateix, que la simplificació normativa no implica que les empreses hagin de deixar de mesurar i gestionar els seus impactes. Encara que algunes organitzacions quedin fora de les obligacions directes de reporting, continuaran rebent demandes d&#39;informació per part de clients, inversors, entitats financeres i asseguradores. La sostenibilitat forma part cada vegada més de l&#39;avaluació dels riscos empresarials i de les relacions econòmiques al llarg de la cadena de valor.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En aquest context, ha defensat la doble materialitat com una eina que permet identificar i prioritzar els aspectes realment rellevants. La metodologia combina l&#39;anàlisi dels riscos i oportunitats que les qüestions de sostenibilitat representen per a l&#39;empresa amb la identificació dels impactes, positius i negatius, que la seva activitat genera sobre les persones i el medi ambient.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Un element essencial d&#39;aquest procés és comprendre la cadena de valor i identificar els grups d&#39;interès afectats. Aquesta mirada permet descobrir impactes que no sempre són evidents des de l&#39;interior de l&#39;organització i facilita una priorització més fonamentada. L&#39;objectiu no és obtenir una llista indefinida de qüestions a gestionar, sinó determinar quines són les més significatives, establir objectius i concentrar-hi els recursos disponibles.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La representant de KPMG ha insistit que aquesta aproximació és especialment útil per a les pimes, que necessiten orientar els seus esforços cap als àmbits on poden generar més valor. També ha destacat la importància que les afirmacions sobre sostenibilitat disposin d&#39;evidències verificables, tant per reforçar la credibilitat de la informació com per prevenir el &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;greenwashing&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Pel que fa als possibles retrocessos derivats del context polític i regulador, Sánchez ha considerat que algunes empreses estan adoptant una comunicació més prudent, especialment en determinats mercats. Això pot comportar una menor presència pública de termes com ESG o sostenibilitat, però no necessàriament una reducció de les actuacions relacionades amb la captació de talent, la resiliència de les cadenes de subministrament, l&#39;eficiència energètica o la gestió dels impactes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;La sostenibilitat que crea valor: experiències de Colonial, Grifols i Banc Sabadell&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La segona taula, dedicada a les bones pràctiques empresarials i moderada per Marga de Rosselló Carril, sòcia de Sostenibilitat de PwC, ha permès conèixer com tres grans empreses incorporen la sostenibilitat a la seva activitat econòmica, als sistemes de gestió i a les relacions amb els inversors.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Carlos Krohmer, Chief Corporate Development Officer de Colonial SFL, ha explicat que els actius immobiliaris amb millors prestacions de sostenibilitat es venen o es lloguen més ràpidament. L&#39;eficiència energètica, la reducció dels consums i la menor petjada de carboni incrementen l&#39;atractiu comercial dels immobles i contribueixen a generar retorn financer. També ha destacat que la rehabilitació d&#39;edificis pot oferir avantatges econòmics i ambientals respecte de la construcció de nova planta, especialment per la reducció de les emissions associades als materials i als processos constructius.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Krohmer ha remarcat que una part dels costos ambientals encara no està incorporada als preus de mercat, malgrat que els efectes econòmics d&#39;aquests impactes són cada vegada més evidents. Ha esmentat el cas de les assegurances d&#39;habitatges als Estats Units, on l&#39;exposició als incendis pot comportar primes molt elevades o dificultats per obtenir cobertura. Aquesta realitat reforça la necessitat d&#39;internalitzar els costos ambientals i d&#39;incorporar-los progressivament a les decisions econòmiques.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En l&#39;àmbit financer, Colonial participa en sistemes d&#39;avaluació com CDP i GRESB, que faciliten la comparabilitat del rendiment ambiental entre empreses i actius. La utilització d&#39;indicadors estandarditzats, com les emissions per metre quadrat, permet als inversors establir criteris mínims d&#39;acceptació o modular les condicions de les seves inversions. L&#39;empresa també ha incorporat objectius de sostenibilitat a la retribució variable, amb un pes del 10%, reforçant així la connexió entre els compromisos ambientals i els incentius de gestió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Dani Segarra, Head of Investor Relations and Sustainability de Grifols, ha exposat l&#39;esforç de la companyia per desenvolupar una informació sobre impacte que vagi més enllà de la distinció convencional entre dades financeres i no financeres. Grifols analitza la contribució econòmica de la seva activitat als països on opera, incloent-hi l&#39;ocupació directa i indirecta i els efectes que es generen en diferents nivells de la cadena de valor. Paral·lelament, estudia els impactes sobre els grups d&#39;interès, especialment els pacients, per oferir una visió més completa de la contribució de l&#39;empresa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Segarra ha situat aquestes qüestions en l&#39;àmbit de la governança, destacant el paper del Consell d&#39;Administració en les decisions estratègiques. També ha explicat que els canvis polítics als Estats Units, un mercat molt rellevant per a Grifols, han comportat alguns ajustos formals per prevenir riscos jurídics, però no una alteració substancial de l&#39;orientació de la companyia. La seva reflexió ha estat clara: el més important és disposar d&#39;una estratègia empresarial capaç de crear valor, més que no pas limitar-se a elaborar un bon informe de sostenibilitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Bernat Parellada, ESG Rating &amp;amp; Disclosure Lead Specialist de Banc Sabadell, ha posat l&#39;accent en la necessitat d&#39;identificar els destinataris de la informació corporativa i adaptar-ne el contingut a les seves necessitats. Els informes de sostenibilitat s&#39;adrecen a grups d&#39;interès diferents i han de ser comprensibles, evitant un llenguatge excessivament tècnic que en dificulti la utilitat. En coherència amb la doble materialitat, la informació ha d&#39;explicar tant els riscos i oportunitats de l&#39;empresa com els impactes que genera en la societat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Parellada també ha destacat el paper dels Objectius de Desenvolupament Sostenible com a llenguatge compartit i ha exposat l&#39;experiència de Banc Sabadell en l&#39;emissió de deute sostenible vinculat a activitats que contribueixen als ODS. Ha remarcat que aquests instruments financers necessiten una base real d&#39;activitat sostenible que els doni suport. Entre els àmbits d&#39;impacte social de l&#39;entitat ha esmentat l&#39;accés als serveis financers i a l&#39;habitatge, l&#39;atenció a persones vulnerables, la prevenció del sobreendeutament i la ciberseguretat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Les tres experiències han coincidit a mostrar que la sostenibilitat està cada vegada més vinculada a les decisions econòmiques, als sistemes d&#39;incentius i a la governança empresarial. Malgrat els canvis en el discurs públic d&#39;alguns grans inversors i la revisió de determinades exigències normatives, les empreses continuen identificant raons estratègiques per gestionar els riscos i impactes de sostenibilitat. La implicació de la direcció general i dels consells d&#39;administració resulta determinant per mantenir aquesta orientació.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;Les aliances transformadores: experiències de Fundación Occident, Fundació Puigvert i Fundació ISS&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La tercera taula, moderada per Mireia Angerri, de Mans Unides, ha aportat una perspectiva complementària centrada en la relació de les empreses amb les entitats socials i en la capacitat de les aliances per generar impactes duradors. Hi han participat Ignacio Gallardo-Bravo, director general de Fundación Occident; M. Emilia Gil, directora executiva de Fundació Puigvert, i Eulàlia Devesa, directora de Fundació ISS.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Ignacio Gallardo-Bravo ha plantejat tres preguntes que haurien d&#39;orientar qualsevol projecte de col·laboració social: si s&#39;està abordant el problema real o només algun dels seus símptomes; si l&#39;empresa aporta les seves capacitats i expertesa o es limita a oferir suport; i què quedaria del projecte si l&#39;organització deixés de participar-hi al cap de cinc anys. Aquests criteris situen la qualitat de les aliances en la seva capacitat d&#39;abordar causes estructurals, generar valor diferencial i assegurar la continuïtat dels resultats.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Gallardo-Bravo ha explicat que la relació de Fundación Occident amb Mans Unides es va iniciar fa 26 anys amb projectes educatius, una trajectòria que exemplifica el valor dels compromisos sostinguts en el temps. També ha insistit en la necessitat de mesurar i comunicar els canvis que generen les col·laboracions. L&#39;estandardització de les dades d&#39;impacte és complexa, però necessària per superar una comunicació que de vegades dona per descomptat que la simple participació en un projecte del tercer sector ja constitueix una evidència suficient d&#39;impacte social.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;M. Emilia Gil ha explicat que, en el sector sanitari, la rendició de comptes és una obligació permanent, però també una oportunitat per donar a conèixer millor la contribució de l&#39;organització. La informació no ha d&#39;explicar únicament què es fa, sinó també com es fa, perquè és en aquesta manera d&#39;actuar on es manifesta una part essencial del valor social. Ha destacat que l&#39;activitat sanitària comporta impactes ambientals importants, com els consums d&#39;aigua i la generació de residus associats als tractaments de diàlisi, i que disposar de dades permet generar debat intern, revisar pràctiques i millorar la gestió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Pel que fa a les aliances, Fundació Puigvert ha presentat diverses experiències que connecten les seves capacitats sanitàries amb necessitats socials. Entre aquestes, una col·laboració amb una empresa organitzadora de grans concerts per promoure la salut sexual; expedicions al Camerun amb Mans Unides, que combinen l&#39;activitat assistencial amb la transferència de coneixements als professionals locals, i la participació en els Barcelona Salut Games, que permet mobilitzar els equips i generar aportacions solidàries. Gil també ha remarcat que la confiança és un actiu fonamental i que s&#39;ha de construir amb coherència, exigint als proveïdors estàndards elevats en àmbits com la ciberseguretat i la protecció de dades.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Eulàlia Devesa ha defensat la importància de mantenir clar el «per a què» de l&#39;organització, sense deixar-se arrossegar per les modes ni per una visió centrada exclusivament en els indicadors a curt termini. En el cas d&#39;ISS, aquest propòsit es concreta especialment en la voluntat de promoure un treball digne i de qualitat, amb un lideratge que empoderi les persones que presten directament els serveis a les instal·lacions dels clients.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Devesa ha recordat l&#39;origen de la Fundació ISS, vinculat a una iniciativa de participació voluntària dels treballadors que permetia destinar els cèntims de la nòmina a projectes socials, especialment en països d&#39;origen de persones de la plantilla. La governança de la Fundació incorpora representants de l&#39;empresa i dels sindicats, fet que reforça la participació i la rendició de comptes. També ha explicat que la central danesa exigeix resultats socials i una quantificació monetària de l&#39;impacte, que ajuda a comunicar als clients la contribució generada.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Finalment, ha destacat l&#39;existència d&#39;un acord amb l&#39;ONCE, malgrat que ambdues organitzacions poden competir en determinats serveis. Aquesta experiència mostra que la competència empresarial no impedeix identificar espais de cooperació quan existeixen objectius socials compartits. ISS també procura implicar la clientela en les iniciatives socials, ampliant l&#39;abast de les aliances i la capacitat de mobilització de l&#39;organització.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Les aportacions d&#39;aquesta taula han reforçat una de les idees plantejades per Respon.cat: &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;les aliances empresarials amb el tercer sector tenen un potencial transformador molt superior quan no es limiten a transferir recursos, sinó que incorporen capacitats, impliquen persones i generen canvis que poden perdurar en el temps&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;Arnau Queralt: reforçar el compromís amb l&#39;Agenda 2030 i preparar-ne el futur&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La cloenda ha anat a càrrec d&#39;Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), que ha situat les reflexions de la jornada en el marc dels reptes globals del desenvolupament sostenible.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Queralt ha explicat que Mans Unides s&#39;ha incorporat recentment a l&#39;Aliança Catalunya 2030, que arriba així al centenar de membres. Ha destacat que aquesta iniciativa no és únicament un espai d&#39;adhesió als ODS, sinó també de coneixement mutu, reconeixement i aprenentatge entre organitzacions que aborden els reptes de sostenibilitat des de perspectives diferents. Aquest intercanvi permet ampliar la mirada i prendre consciència de realitats socials que no sempre són presents en les prioritats habituals de les empreses, com la situació de pobresa que afecta una part molt important de la infància.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Davant la insuficiència dels avenços globals en el compliment dels ODS, Queralt ha remarcat la necessitat d&#39;intensificar els esforços durant els anys que resten fins al 2030 i, alhora, començar a preparar el futur del marc internacional de desenvolupament sostenible. Ha situat el setembre del 2027 com un moment rellevant per a l&#39;inici de les converses sobre l&#39;agenda posterior al 2030, que podrien desembocar en una pròrroga dels objectius actuals, una nova agenda global o un conjunt d&#39;agendes sectorials i temàtiques.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El director del CADS ha traslladat el missatge de la darrera trobada de l&#39;Aliança Catalunya 2030: és el moment que els governs subestatals, les empreses, les organitzacions no lucratives i els altres actors socials reforcin la seva implicació per preservar l&#39;ambició de l&#39;Agenda. La continuïtat del compromís amb el desenvolupament sostenible no pot dependre exclusivament dels acords entre estats, sinó que necessita una mobilització àmplia dels actors econòmics i socials.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;h2&gt;&lt;span&gt;Conclusions: una nova etapa per a la responsabilitat social empresarial&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La II Trobada Empresarial Mans Unides ha posat de manifest que la sostenibilitat empresarial es troba en un moment de redefinició. La simplificació de les exigències reguladores europees i els canvis en el context polític internacional poden modificar les obligacions de reporting i les formes de comunicació, però no eliminen els riscos, els impactes ni les oportunitats que la sostenibilitat representa per a les empreses.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Les experiències de Colonial, Grifols i Banc Sabadell han mostrat que els indicadors de sostenibilitat ja tenen conseqüències econòmiques i financeres concretes, tant en l&#39;atractiu dels actius com en les decisions d&#39;inversió, el finançament i la gestió dels riscos. Al mateix temps, les aportacions de Fundación Occident, Fundació Puigvert i Fundació ISS han evidenciat que la mesura de l&#39;impacte social pot contribuir a millorar les decisions internes, reforçar la confiança i desenvolupar aliances més efectives.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La intervenció de Respon.cat ha permès situar aquestes qüestions en una perspectiva de transformació empresarial que va més enllà dels requeriments informatius. El repte principal no consisteix a multiplicar els informes ni a acumular actuacions responsables, sinó a integrar la responsabilitat social en la manera de gestionar, de liderar i de relacionar-se amb la societat. Això exigeix avançar especialment en la dimensió social, que encara presenta un recorregut de millora important en moltes empreses, i connectar-la amb el propòsit, les capacitats pròpies de l&#39;organització i les necessitats de la comunitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta transformació també requereix una nova qualitat en les relacions entre empreses i entitats socials. Les col·laboracions tradicionals continuen sent necessàries, però el seu potencial es multiplica quan evolucionen cap a aliances fonamentades en el coneixement mutu, la complementarietat de capacitats i la voluntat de generar impactes duradors. El valor compartit no sorgeix únicament de l&#39;aportació econòmica, sinó de la capacitat de les organitzacions per ajudar-se mútuament a ser millors i contribuir conjuntament a resoldre reptes socials.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La responsabilitat social empresarial ha de deixar de percebre&#39;s com un conjunt d&#39;actuacions afegides a l&#39;activitat ordinària per consolidar-se com una manera de concebre i gestionar l&#39;empresa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt; El reporting ha de contribuir a fer visible aquesta transformació, aportar coneixement i facilitar la millora contínua, però no pot substituir-la. El propòsit, la governança responsable i les aliances amb la comunitat són els elements que poden donar continuïtat i coherència a aquest compromís, més enllà de les conjuntures polítiques i dels canvis normatius.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Des de Respon.cat, aquesta és una de les grans prioritats per als propers anys: contribuir a fer que les empreses de Catalunya, de totes les dimensions i sectors, avancin cap a una responsabilitat social més integrada, estratègica i transformadora, capaç de reforçar simultàniament la seva competitivitat, la seva viabilitat i la seva contribució al progrés de la societat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/2407446924015745268/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/2407446924015745268?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2407446924015745268'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2407446924015745268'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/11/jornada-de-mans-unides-la.html' title='Jornada de Mans Unides: La sostenibilitat empresarial ha d&#39;anar més enllà del reporting i abordar la transformació de les organitzacions'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4ct8rs7Zg8snYLIlIkDmYJFTDoF4CVcRbBRTlhTWBudRyZo-vW7-av6uzHuG0Co60pr6oxlCqCJBLfXlu5ZpHblRuYSaIuJ0XRgL-EaY6FtWT89OWgugWVfMcDIc_18g7y7OhwIJGTTsiIXHgu5vpqJJfGYdeBFHffBBbVnRerbuYIe7NuLXa/s72-c/2026-11-05%20Participants%20Mans%20Unides.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-482154334595445128</id><published>2026-11-07T13:38:00.111+01:00</published><updated>2026-11-07T13:38:00.112+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="governança"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="polítiques públiques"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="sector alimentació"/><title type='text'>[ARTICLE] El cas de l’oli o la confusió entre igualtat i equitat</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;span style=&quot;font-style: italic;&quot;&gt;Aplicar el mateix percentatge de retirada d’oli a qui preveu una gran collita i a qui ja espera produir molt menys pot semblar igualitari. Però és equitatiu?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6NEwneRqvV1rHvKJfOh5T6brfLe4Tv038AyaGn3wTMxoi453781Z3udu-CQFZ7utpMLOKCwOsGaUgSan1ho07dnfAAzuZPTWDg5lZ-Fzpj2C8zGxbRsBVC1SKDLAei6nEIl5efaj47PudyJEPeTsitEsIV06v5GD5SNwY0Ojrp3-2PsRH8Cek/s4032/2026-11-07%2012.53.47.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;3024&quot; data-original-width=&quot;4032&quot; height=&quot;200&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6NEwneRqvV1rHvKJfOh5T6brfLe4Tv038AyaGn3wTMxoi453781Z3udu-CQFZ7utpMLOKCwOsGaUgSan1ho07dnfAAzuZPTWDg5lZ-Fzpj2C8zGxbRsBVC1SKDLAei6nEIl5efaj47PudyJEPeTsitEsIV06v5GD5SNwY0Ojrp3-2PsRH8Cek/w267-h200/2026-11-07%2012.53.47.jpg&quot; width=&quot;267&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El govern espanyol ha establert la &lt;a href=&quot;https://www.boe.es/eli/es/res/2026/11/04/%281%29&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;retirada temporal del mercat del 12% de l’oli&lt;/a&gt; produït a partir del novembre, que haurà de quedar emmagatzemat fins al 30 de setembre de 2027. No es tracta de produir menys, sinó d’immobilitzar una part de la producció per regular l’oferta i evitar una caiguda dels preus en origen.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El problema és que aquesta decisió s’aplica a realitats productives molt diferents. Segons el Diari de Tarragona, a les comarques de Tarragona es preveu una collita curta, amb una caiguda propera al 40%, mentre que Andalusia preveu augmentar considerablement la producció. La DOP Siurana reclama que aquesta diferència es tingui en compte: allà on la collita ja minva, caldrà immobilitzar, a més, una part de l’oli obtingut.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una mateixa proporció no significa un mateix esforç. Per a un molí amb excedents, emmagatzemar oli pot ajudar a gestionar una oferta excessiva. Per a un altre que podria vendre la seva producció, la retirada obligatòria pot comportar menys liquiditat, costos addicionals i dificultats per atendre la clientela. L’oli es podrà comercialitzar més endavant, però ajornar la venda també té conseqüències per a la viabilitat del negoci.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Entenc que estabilitzar els preus pot beneficiar també els productors que no tenen excedents. Aquest és un argument que cal considerar. Però no justifica, per si sol, que tothom assumeixi la mateixa càrrega proporcional. Caldria acreditar que el benefici esperat compensa els costos i explicar per què una retirada uniforme és adequada també per a qui afronta una collita curta.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;codex-docx-preview_heading1&quot;&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;Igualtat de tracte no sempre és equitat&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;En les polítiques d’igualtat entre dones i homes&lt;/b&gt;, o d’inclusió de persones amb discapacitat, hem après que oferir formalment el mateix a tothom no sempre garanteix les mateixes oportunitats. Si les condicions de partida i les barreres són diferents, calen respostes que ho tinguin en compte. La igualtat efectiva és l’objectiu; l’equitat és el criteri que ens ajuda a assolir-la.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquest principi també s’hauria d’aplicar a les polítiques territorials. Una norma pot ser uniforme i generar efectes desiguals. Governar responsablement exigeix mirar què passa darrere del percentatge, de l’import o del llindar que s’ha decidit aplicar a tothom.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;Ho veiem amb el salari mínim&lt;/b&gt;: un mateix import ofereix menys capacitat de compra allà on les necessitats bàsiques són més cares. També amb les beques: una família amb ingressos una mica superiors pot disposar de menys recursos després de pagar l’habitatge i, tanmateix, quedar fora de l’ajut. En tots dos casos, la xifra nominal pot ocultar la situació material que es vol protegir.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;El precedent de la pesca és revelador&lt;/b&gt;. El 2021, la &lt;a href=&quot;https://canalsalut.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=426470&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Generalitat i les confraries denunciaven&lt;/a&gt; que el repartiment estatal dels dies de pesca, en aplicació de la normativa europea, penalitzava la flota catalana perquè no reconeixia adequadament les parades biològiques voluntàries que ja feia. Segons explicaven els representants del sector, prendre com a referència un historial d’activitat ja reduït per aquestes vedes comportava noves retallades sobre l’esforç anterior. Aquí l’equitat exigeix considerar també el camí recorregut: qui s’ha avançat a protegir els recursos no hauria de quedar en desavantatge per haver actuat abans. Altrament, el missatge és pervers: esperar que t’obliguin pot sortir més a compte que assumir voluntàriament la responsabilitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El cas de l’oli és un més, entre milers, que expressa un desajust més profund en l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. El dèficit fiscal sostingut que documenten els càlculs de la Generalitat mostra una aportació de recursos superior a la despesa que retorna al territori. A aquesta contribució neta al conjunt de l’Estat s’hi afegeixen decisions com aquesta, que no atenen prou les condicions productives catalanes. Són problemes diferents, però acumulen una mateixa sensació: contribuïm al sosteniment del conjunt i hem de tornar a reclamar que les nostres necessitats siguin escoltades. La solidaritat territorial necessita criteris d’equitat, reciprocitat i transparència. Un estat que aplega diverses nacions hauria de construir el seu equilibri reconeixent-ne les realitats, i no exigint que s’adaptin reiteradament a una resposta uniforme. Aquesta persistència obliga a discutir el model de relació, més enllà de cada greuge concret.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;codex-docx-preview_heading1&quot;&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;Una regulació que escolti el territori&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En el cas de l’oli, la resposta hauria de partir d’una anàlisi de les collites, les existències i les condicions de comercialització, i d’una escolta efectiva dels productors afectats. A partir d’aquí, es podrien valorar retirades diferenciades o excepcions justificades, comprovant que fossin compatibles amb l’objectiu d’estabilitzar el mercat. La simplicitat administrativa d’un percentatge únic no hauria de substituir aquesta anàlisi.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El 12% és fàcil d’explicar. El que cal explicar, però, és per què s’ha d’exigir igualment a qui té una previsió d’abundància i a qui ja espera una collita molt inferior. La responsabilitat de governar consisteix a fer-se càrrec d’aquestes diferències. Perquè tractar tothom igual pot ser còmode; tractar tothom amb equitat exigeix comprendre la realitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/482154334595445128/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/482154334595445128?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/482154334595445128'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/482154334595445128'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/11/article-el-cas-de-loli-o-la-confusio.html' title='[ARTICLE] El cas de l’oli o la confusió entre igualtat i equitat'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6NEwneRqvV1rHvKJfOh5T6brfLe4Tv038AyaGn3wTMxoi453781Z3udu-CQFZ7utpMLOKCwOsGaUgSan1ho07dnfAAzuZPTWDg5lZ-Fzpj2C8zGxbRsBVC1SKDLAei6nEIl5efaj47PudyJEPeTsitEsIV06v5GD5SNwY0Ojrp3-2PsRH8Cek/s72-w267-h200-c/2026-11-07%2012.53.47.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-3858146457390329580</id><published>2026-10-31T21:10:36.423+01:00</published><updated>2026-10-31T21:10:36.424+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="esdeveniments"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="euram"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="territoris responsables"/><title type='text'>Seminari de Territori Socialment Responsable a Mallorca: de les bones pràctiques a les aliances</title><content type='html'>&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2fYOsBXX-zkhdABqJtXPJgZ7OV8IBUlHhQcuuI4PuSf-ex1fBdfHZ7l3x2a8HLQreRAkVzKF6S2vqtBwPNHu9wjbFag8CvNVQn1mXoUuUb4fRIUGu2qq6cpgG0v9V382Q5g5fwk4EJ3NEZl1ugSeWQ_XBHB8pCAZJKmbZTaqC3WnBno1LeCGz/s2458/2026-10-30%20Foto%20general.png&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1614&quot; data-original-width=&quot;2458&quot; height=&quot;295&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2fYOsBXX-zkhdABqJtXPJgZ7OV8IBUlHhQcuuI4PuSf-ex1fBdfHZ7l3x2a8HLQreRAkVzKF6S2vqtBwPNHu9wjbFag8CvNVQn1mXoUuUb4fRIUGu2qq6cpgG0v9V382Q5g5fwk4EJ3NEZl1ugSeWQ_XBHB8pCAZJKmbZTaqC3WnBno1LeCGz/w448-h295/2026-10-30%20Foto%20general.png&quot; width=&quot;448&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;🤝 &lt;b&gt;Fem empresa, comunitat, territori!&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;El 20 d&#39;octubre vam celebrar al Centre Cultural Can Gelabert de Binissalem el &lt;b&gt;I Seminari Territori Socialment Responsable de Mallorca&lt;/b&gt;, organitzat per Eticentre, amb la col·laboració de &lt;a class=&quot;article-editor-link article-editor-link&quot; href=&quot;http://Respon.cat&quot; rel=&quot;noopener noreferrer&quot;&gt;Respon.cat&lt;/a&gt; i el suport del Consell de Mallorca.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;Una vintena de representants d&#39;empreses, comerços, associacions empresarials, entitats socials, consultories i administracions vam compartir una pregunta essencial: &lt;b&gt;Com podem contribuir, des de cada organització, a fer de Mallorca un territori més responsable, cohesionat i sostenible?&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;💡 Al llarg de la jornada vam posar en comú bones pràctiques relacionades amb l&#39;arrelament local, la preservació del patrimoni cultural i gastronòmic, l&#39;ocupació de proximitat, l&#39;economia circular, la transició energètica, el bon govern i la col·laboració entre agents.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;Però no volíem quedar-nos en una suma d&#39;experiències individuals.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;🕸️ Vam visualitzar les connexions entre organitzacions i les oportunitats de cooperació.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;📝 Vam treballar la &lt;b&gt;matriu de relacions amb la comunitat&lt;/b&gt;, reflexionant sobre les responsabilitats i l&#39;impacte territorial de les nostres actuacions.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;📰 Vam imaginar com voldríem que contemplar l&#39;illa al desembre de 2030, un cop acabada l&#39;Agenda 2030, projectant la Mallorca que voldríem haver contribuït a construir.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;🎥 I vam donar veu als diferents sectors perquè expliquessin, en primera persona, quin paper poden tenir en aquest repte compartit.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;&lt;b&gt;En aquesta publicació compartim els cinc vídeos dels grups:&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;1️⃣ &lt;a href=&quot;https://www.instagram.com/p/DetiGYXIq3F/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Comerç&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;2️⃣ &lt;a href=&quot;https://www.instagram.com/p/Detjr-ZoLh3/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Associacions empresarials&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;3️⃣ &lt;a href=&quot;https://www.instagram.com/p/DetlGpMI2Sw/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Consultors i consultores&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;4️⃣ &lt;a href=&quot;https://www.instagram.com/p/DeuDQEQorj8/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Organitzacions no lucratives&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;5️⃣ &lt;a href=&quot;https://www.instagram.com/p/DeuLSi5I0tF/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Empreses&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;L&#39;administració pública també va formar part de la reflexió col·lectiva, tot i que no va enregistrar un vídeo propi.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;🌍 &lt;b&gt;Un Territori Socialment Responsable no es construeix només amb organitzacions responsables, sinó amb organitzacions que es reconeixen com a part d&#39;una comunitat i que decideixen cooperar per millorar-la.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;El seminari, dinamitzat per Josep Maria Canyelles, de &lt;a class=&quot;article-editor-link article-editor-link&quot; href=&quot;http://Respon.cat&quot; rel=&quot;noopener noreferrer&quot;&gt;Respon.cat&lt;/a&gt;, ha estat un primer espai per identificar actius, compartir visions i activar connexions. Ara el repte és donar continuïtat a aquestes energies i explorar noves oportunitats d&#39;aliança per a Mallorca.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;✨ &lt;b&gt;Per què és important impulsar espais com aquest?&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;Perquè els grans reptes de Mallorca no els pot resoldre cap organització tota sola. Necessitam espais on empreses, administracions i entitats es coneguin, reconeguin les seves responsabilitats i capacitats, descobreixin complementarietats i construeixin confiança. Un seminari de Territori Socialment Responsable permet passar de les bones pràctiques aïllades a una mirada compartida sobre el futur del territori: identificar allò que ja funciona, connectar actors que sovint treballen en paral·lel i començar a transformar les inquietuds comunes en oportunitats de col·laboració. &lt;b&gt;El valor no és només el que s&#39;hi diu o s&#39;hi aprèn, sinó les relacions que s&#39;hi activen i la possibilitat que aquestes esdevinguin aliances capaces de generar un impacte col·lectiu més gran i durador.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph&quot;&gt;Gràcies a totes les persones i organitzacions que hi vau participar i vau compartir experiències, inquietuds i propostes.&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;article-editor-paragraph article-editor-content__has-focus&quot;&gt;&lt;b&gt;Fem empresa. Fem comunitat. Fem territori.&lt;/b&gt; 💚&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/3858146457390329580/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/3858146457390329580?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3858146457390329580'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3858146457390329580'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/seminari-de-territori-socialment.html' title='Seminari de Territori Socialment Responsable a Mallorca: de les bones pràctiques a les aliances'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2fYOsBXX-zkhdABqJtXPJgZ7OV8IBUlHhQcuuI4PuSf-ex1fBdfHZ7l3x2a8HLQreRAkVzKF6S2vqtBwPNHu9wjbFag8CvNVQn1mXoUuUb4fRIUGu2qq6cpgG0v9V382Q5g5fwk4EJ3NEZl1ugSeWQ_XBHB8pCAZJKmbZTaqC3WnBno1LeCGz/s72-w448-h295-c/2026-10-30%20Foto%20general.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-2452917811116821167</id><published>2026-10-30T09:18:52.083+01:00</published><updated>2026-10-30T09:18:52.083+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="formació"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="lideratge"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="propòsit"/><title type='text'>[ARTICLE] El propòsit empresarial no és una nova etiqueta: és una nova exigència</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2hwVNG_L3ebUxkht6xtiWkb8zs-rHD_PfGapyWcqSO3ROmPDpQRAyZcM3a4iiQP51miedXv4PkKcx56MamvWK9biBwx3Sp3wV4gSI52BDBTwdAi8WXl9O_yAq2xx1e1Pwx-1ZT35-18KyjI0mnBaktMLPMpmGXy79bxWCYCvHphyFxIvzQFiq/s1734/El%20prop%C3%B2sit%20empresarial%20cap%20a%20l%E2%80%99horitz%C3%B3.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;907&quot; data-original-width=&quot;1734&quot; height=&quot;239&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2hwVNG_L3ebUxkht6xtiWkb8zs-rHD_PfGapyWcqSO3ROmPDpQRAyZcM3a4iiQP51miedXv4PkKcx56MamvWK9biBwx3Sp3wV4gSI52BDBTwdAi8WXl9O_yAq2xx1e1Pwx-1ZT35-18KyjI0mnBaktMLPMpmGXy79bxWCYCvHphyFxIvzQFiq/w457-h239/El%20prop%C3%B2sit%20empresarial%20cap%20a%20l%E2%80%99horitz%C3%B3.png&quot; width=&quot;457&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Aquesta setmana hem celebrat des de Respon.cat una masterclass sobre propòsit empresarial, en què hem abordat el sentit d&#39;aquest concepte, la seva relació amb la responsabilitat social i els reptes que comporta incorporar-lo a l&#39;estratègia i a la governança de les organitzacions.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Quan vaig començar a parlar de propòsit amb empreses, sovint em trobava amb una resposta: «Les empreses sempre hem tingut propòsit!». I, efectivament, totes les empreses tenen una finalitat. Però no és el mateix definir la funció que desenvolupa una organització, formular-ne la missió o assumir una contribució positiva a la societat com a element central de la seva identitat i del seu model de negoci.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta distinció és important perquè el propòsit empresarial pot representar un nou grau d&#39;ambició. De la mateixa manera que, en el seu moment, algunes empreses van optar per la qualitat i l&#39;excel·lència com a elements diferencials de gestió, avui algunes organitzacions aspiren a incorporar una dimensió addicional: l&#39;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;excel·lència social&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;. No es tracta només de fer les coses bé, sinó també de fer-les per al bé.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Ara bé, aquesta aspiració ha de comportar conseqüències. El propòsit no es demostra amb la qualitat de la seva formulació, sinó amb la capacitat d&#39;orientar decisions, modificar prioritats, afrontar contradiccions i generar impactes positius acreditables. La pregunta rellevant és què decideix diferent una empresa perquè aquest és el seu propòsit.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una de les reflexions que considero més importants és que &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;el propòsit no substitueix la responsabilitat social empresarial&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;. Durant dècades, la RSC ha contribuït a ampliar el perímetre de la gestió empresarial, incorporant responsabilitats econòmiques, laborals, socials, ambientals i de bon govern que abans sovint quedaven fora de la mirada directiva. Aquest procés ha de continuar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El propòsit introdueix una focalització estratègica: cada empresa identifica la contribució singular que vol impulsar. Però aquesta elecció no l&#39;eximeix de gestionar transversalment totes les seves responsabilitats. Una empresa que proclama un gran compromís ambiental, per exemple, no pot desatendre les condicions laborals, les pràctiques comercials o les relacions amb la comunitat. Si ho fa, el propòsit corre el risc de tenir els peus de fang.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYM8BcCvXtugwInSUdLpD1xMzn71sFbXmlkFdal69oC_alHs7m46525LUCCIKL210UXQDO_oQ6m8CDYEt4qIm4TTWN-fldxO2RVPDgd5ZCK1T5RXw3Rz-v-d6TiAC-d5Sx8_uCJ3h2mW1FNXoBvDOokEzyVYvWkpIxpnl7C3yRoG8x40KpTNex/s1350/Masterclass_Proposit_IG.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1350&quot; data-original-width=&quot;1080&quot; height=&quot;320&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYM8BcCvXtugwInSUdLpD1xMzn71sFbXmlkFdal69oC_alHs7m46525LUCCIKL210UXQDO_oQ6m8CDYEt4qIm4TTWN-fldxO2RVPDgd5ZCK1T5RXw3Rz-v-d6TiAC-d5Sx8_uCJ3h2mW1FNXoBvDOokEzyVYvWkpIxpnl7C3yRoG8x40KpTNex/s320/Masterclass_Proposit_IG.png&quot; width=&quot;256&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;També hem reflexionat sobre el desplaçament que suposa passar d&#39;una responsabilitat social identificada sobretot amb les memòries de sostenibilitat a una responsabilitat situada al centre del lideratge. Les memòries continuen essent indispensables per aportar evidències i retre comptes. Però, mentre que miren predominantment allò que hem fet, el propòsit ens obliga a preguntar-nos què volem fer possible. No podem limitar la responsabilitat social a un procés documental o de compliment: ha de formar part de la direcció estratègica i de la concepció mateixa de l&#39;empresa.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta ambició també comporta riscos. Un propòsit purament comunicatiu, una formulació genèrica que no ajuda a decidir, la manca de temps i compromís de l&#39;alta direcció o una gestió reduïda al compliment de normes poden acabar desvirtuant-ne el potencial. Igualment, una organització pot tenir una missió social extraordinària i presentar mancances importants en altres àmbits de responsabilitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Per això voldria insistir en una idea: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;no totes les empreses que gestionen molt bé la responsabilitat social necessiten presentar-se com a empreses amb propòsit&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;. Si convertim el propòsit en una etiqueta que totes les organitzacions se senten obligades a adoptar, correm el risc de buidar-lo de contingut i desgastar-ne prematurament la credibilitat. Ja hem après, amb la RSC, que els usos inadequats d&#39;un concepte poden acabar perjudicant també les iniciatives genuïnes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Des de Respon.cat volem contribuir a preservar aquesta exigència. Per això impulsem espais de coneixement, seminaris, metodologies de diagnosi sobre la formulació de missions i propòsits i iniciatives d&#39;acompanyament empresarial. No es tracta simplement d&#39;aconseguir que més empreses parlin de propòsit, sinó d&#39;ajudar les que vulguin assumir-lo a comprendre què implica, formular-lo adequadament i convertir-lo en una orientació real de lideratge i governança.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Tres anys després del &lt;a href=&quot;http://www.empresesambproposit.cat&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Manifest per una Economia amb Propòsit&lt;/a&gt;, tenim l&#39;oportunitat de fer un nou pas endavant. El debat ja no hauria de limitar-se a explicar per què és important el propòsit, sinó que hauria d&#39;aprofundir en com es governa, com es trasllada al model de negoci, quins impactes genera i com contribueix a la competitivitat, la confiança i la prosperitat compartida.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Aquest serà precisament un dels grans reptes del Fòrum directiu del Propòsit Empresarial, que celebrarem el pròxim 25 de novembre a la Llotja de Mar de Barcelona&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;, organitzat per Respon.cat amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona. Hi compartirem experiències empresarials i reflexions sobre el paper del propòsit en la transformació de les organitzacions i de l&#39;economia.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ePp2xqqlmhq1iX5HWkBQYRbPbP1vVZwXFL7PhLpb-NsZhyphenhyphentCAKo5WNcisPC7u6CUVufWnT2LppytR9TSQnduh76hnjfiS6pFaKSg9XVNF5NwbuAYe-dXOLh1QzKhpLGRJNcTWuqJqdksS-Dpqtf9TSA0BZCkyV17yqO1E8dvynd9b-rVcLE9/s1350/Forum-Proposit_Cartell-IG.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1350&quot; data-original-width=&quot;1080&quot; height=&quot;320&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ePp2xqqlmhq1iX5HWkBQYRbPbP1vVZwXFL7PhLpb-NsZhyphenhyphentCAKo5WNcisPC7u6CUVufWnT2LppytR9TSQnduh76hnjfiS6pFaKSg9XVNF5NwbuAYe-dXOLh1QzKhpLGRJNcTWuqJqdksS-Dpqtf9TSA0BZCkyV17yqO1E8dvynd9b-rVcLE9/s320/Forum-Proposit_Cartell-IG.png&quot; width=&quot;256&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El Fòrum serà una oportunitat per continuar una conversa que considero cada vegada més necessària: com podem fer compatible una empresa viable, competitiva i ben gestionada amb una contribució social significativa, coherent i sostinguda al llarg del temps?&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Perquè el propòsit empresarial no hauria de ser una moda que substitueixi la responsabilitat social. Hauria de ser una manera exigent d&#39;aprofundir en el compromís d&#39;aquelles empreses que decideixen situar una contribució positiva al centre del seu projecte.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Fòrum directiu del Propòsit Empresarial 2026&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;25 de novembre · Llotja de Mar, Barcelona&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;Participació gratuïta amb inscripció prèvia: &lt;/span&gt;&lt;a href=&quot;https://respon.cat/noticia-forum-proposit-2026/&quot;&gt;&lt;span&gt;https://respon.cat/noticia-forum-proposit-2026/&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/2452917811116821167/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/2452917811116821167?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2452917811116821167'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2452917811116821167'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/article-el-proposit-empresarial-no-es.html' title='[ARTICLE] El propòsit empresarial no és una nova etiqueta: és una nova exigència'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2hwVNG_L3ebUxkht6xtiWkb8zs-rHD_PfGapyWcqSO3ROmPDpQRAyZcM3a4iiQP51miedXv4PkKcx56MamvWK9biBwx3Sp3wV4gSI52BDBTwdAi8WXl9O_yAq2xx1e1Pwx-1ZT35-18KyjI0mnBaktMLPMpmGXy79bxWCYCvHphyFxIvzQFiq/s72-w457-h239-c/El%20prop%C3%B2sit%20empresarial%20cap%20a%20l%E2%80%99horitz%C3%B3.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-3230687221418659766</id><published>2026-10-28T21:55:07.632+01:00</published><updated>2026-10-28T21:55:07.632+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="llengua"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="qualitat"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="reflexions"/><title type='text'>[REFLEXIÓ] &quot;Tenim una empresa especialitzada que ens costa molts diners. Per tant, tot deu estar bé&quot;.</title><content type='html'>&lt;p data-pm-slice=&quot;1 1 []&quot;&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Avui he viscut una situació quotidiana que m&#39;ha fet reflexionar sobre la cultura de la millora contínua a les organitzacions.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En un establiment obert al públic he observat una senyalització que, al meu entendre, incomplia un requisit legal. De fet, no és menor dir que era una Notaria. Ho he comentat educadament a la persona que m&#39;atenia, amb la voluntat de fer notar una qüestió que segurament havia passat desapercebuda.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La resposta ha estat immediata i una mica defensiva: tenien contractada una empresa especialitzada en seguretat, que els costava molts diners, i mai no els havia advertit de cap problema. Per tant, no podia ser que hi hagués cap incompliment.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;No vull posar el focus en l&#39;incompliment concret, sinó en una qüestió molt més profunda: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;com reaccionem quan algú ens fa notar que alguna cosa potser no l&#39;estem fent prou bé?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La resposta que he rebut conté tres confusions força habituals en les organitzacions.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;li&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Primera: confondre disposar d&#39;un servei professional amb tenir garantit el compliment.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; Externalitzar una funció no significa externalitzar la responsabilitat. Podem contractar els millors especialistes i continuar tenint punts cecs, especialment quan una qüestió afecta diferents àmbits normatius o de gestió.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Segona: confondre l&#39;absència d&#39;advertiments amb l&#39;absència de problemes.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; Que ningú no ens hagi dit mai que fem alguna cosa malament no demostra que la fem bé. Potser ningú no ho ha revisat des d&#39;aquella perspectiva. O potser algú ja ho havia advertit, però l&#39;observació no va arribar a qui podia actuar-hi.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Tercera: interpretar una observació com una crítica en lloc d&#39;una oportunitat.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; Quan algú ens assenyala una possible deficiència, la primera reacció no hauria de ser defensar-nos, sinó escoltar, agrair i comprovar. Després ja determinarem si l&#39;observació és fonamentada i si cal actuar.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Entenc perfectament que una persona de recepció no té per què conèixer tota la normativa ni poder respondre sobre qüestions que no són responsabilitat seva. Precisament per això, el que importa no és tant la seva resposta individual com la cultura organitzativa que permet gestionar aquestes situacions.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Una organització amb cultura de millora contínua no és aquella que no comet errors, sinó aquella que disposa dels mecanismes i de l&#39;actitud necessaris per detectar-los, reconèixer-los i corregir-los.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Això implica generar confiança perquè les persones treballadores puguin traslladar observacions sense sentir que qüestionen l&#39;organització. I també obrir canals perquè clients, proveïdors i altres grups d&#39;interès puguin contribuir a identificar aspectes millorables.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Des de la responsabilitat social empresarial insistim molt en la importància del diàleg amb els grups d&#39;interès. Però el diàleg no consisteix únicament a organitzar espais formals de participació o elaborar anàlisis de materialitat. També es manifesta en aquestes petites interaccions quotidianes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;La prova d&#39;una cultura de millora no és com responem quan ens feliciten, sinó com reaccionem quan ens qüestionen.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;I hi ha una resposta que, sense comprometre ningú ni donar per bona qualsevol observació, expressa molt millor aquesta cultura:&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;«Moltes gràcies per fer-nos-ho notar. Ho traslladarem a la persona responsable perquè ho pugui comprovar».&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;No cal gaire més. Però la diferència de cultura organitzativa és enorme.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;blockquote class=&quot;instagram-media&quot; data-instgrm-permalink=&quot;https://www.instagram.com/reel/De_2jysIyrA/?utm_source=ig_embed&amp;amp;utm_campaign=loading&quot; data-instgrm-version=&quot;14&quot; style=&quot; background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);&quot;&gt;&lt;div style=&quot;padding:16px;&quot;&gt; &lt;a href=&quot;https://www.instagram.com/reel/De_2jysIyrA/?utm_source=ig_embed&amp;amp;utm_campaign=loading&quot; style=&quot; background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt; &lt;div style=&quot; display: flex; flex-direction: row; align-items: center;&quot;&gt; &lt;div style=&quot;background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot;display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;&quot;&gt; &lt;div style=&quot; background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot; background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;padding: 19% 0;&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot;display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;&quot;&gt;&lt;svg width=&quot;50px&quot; height=&quot;50px&quot; viewBox=&quot;0 0 60 60&quot; version=&quot;1.1&quot; xmlns=&quot;https://www.w3.org/2000/svg&quot; xmlns:xlink=&quot;https://www.w3.org/1999/xlink&quot;&gt;&lt;g stroke=&quot;none&quot; stroke-width=&quot;1&quot; fill=&quot;none&quot; fill-rule=&quot;evenodd&quot;&gt;&lt;g transform=&quot;translate(-511.000000, -20.000000)&quot; fill=&quot;#000000&quot;&gt;&lt;g&gt;&lt;path d=&quot;M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631&quot;&gt;&lt;/path&gt;&lt;/g&gt;&lt;/g&gt;&lt;/g&gt;&lt;/svg&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;padding-top: 8px;&quot;&gt; &lt;div style=&quot; color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;&quot;&gt;View this post on Instagram&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;padding: 12.5% 0;&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot;display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;div style=&quot;background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot;background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot;background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;margin-left: 8px;&quot;&gt; &lt;div style=&quot; background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot; width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;margin-left: auto;&quot;&gt; &lt;div style=&quot; width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot; background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot; width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot;display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;&quot;&gt; &lt;div style=&quot; background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;&quot;&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style=&quot; background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/a&gt;&lt;p style=&quot; color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://www.instagram.com/reel/De_2jysIyrA/?utm_source=ig_embed&amp;amp;utm_campaign=loading&quot; style=&quot; color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;A post shared by Josep Maria Canyelles - RSC i etimologies (@jmcanyelles)&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/blockquote&gt;
&lt;script async src=&quot;//www.instagram.com/embed.js&quot;&gt;&lt;/script&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/3230687221418659766/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/3230687221418659766?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3230687221418659766'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3230687221418659766'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/reflexio-tenim-una-empresa.html' title='[REFLEXIÓ] &quot;Tenim una empresa especialitzada que ens costa molts diners. Per tant, tot deu estar bé&quot;.'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-7801927380823762220</id><published>2026-10-28T20:41:22.801+01:00</published><updated>2026-10-28T20:41:22.801+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="entrevistes"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="ppp"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="responsabilitat social"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="RSO"/><title type='text'>[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: “No pots apel·lar a la responsabilitat dels altres sense gestionar la teva”</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;a href=&quot;http://Xarxanet.org&quot;&gt;Xarxanet.org&lt;/a&gt; ha publicat una entrevista a Josep Maria Canyelles, en qualitat d&#39;expert en Responsabilitat Social i director de l&#39;associació empresarial Respon.cat. Podeu accedir a l&#39;&lt;a href=&quot;https://xarxanet.org/noticies/internacional/josep-maria-canyelles-no-pots-apellar-la-responsabilitat-dels-altres-sense-gestionar-la-teva&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;entrevista&lt;/a&gt;, que forma part d&#39;un &lt;a href=&quot;https://xarxanet.org/monografics/rse-quan-la-responsabilitat-tambe-transforma&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;monogràfic&lt;/a&gt; sobre la responsabilitat social.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijF9vGhNpL3VNec8Xy1_EzUmRNFvSOD-AxM_dAprCIlBW649-pJsFRlXflva6OyFH6TTwtzoaghTxEtTcX1l5JcG8DXum4bboD5ryFA9QZYCz_aNyoKSTWCclVQCHxGHU4ttxZKmjGeeoxZEP_bRJ2ClBgop2Ft9UcP1-h6iY3ZGktJee7Bogn/s2492/Entrevista%20xarxanet%20Josep%20Maria%20Canyelles%20monogra%CC%80fic%20RSC.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1164&quot; data-original-width=&quot;2492&quot; height=&quot;229&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijF9vGhNpL3VNec8Xy1_EzUmRNFvSOD-AxM_dAprCIlBW649-pJsFRlXflva6OyFH6TTwtzoaghTxEtTcX1l5JcG8DXum4bboD5ryFA9QZYCz_aNyoKSTWCclVQCHxGHU4ttxZKmjGeeoxZEP_bRJ2ClBgop2Ft9UcP1-h6iY3ZGktJee7Bogn/w492-h229/Entrevista%20xarxanet%20Josep%20Maria%20Canyelles%20monogra%CC%80fic%20RSC.png&quot; width=&quot;492&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Josep Maria Canyelles: “No pots apel·lar a la responsabilitat dels altres sense gestionar la teva” &lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;23/10/2026&amp;nbsp; -&amp;nbsp;&amp;nbsp;Entitat redactora: LaviniaNext&amp;nbsp; -&amp;nbsp;&amp;nbsp;Autor/a: Dani Sorolla &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;El director de Respon.cat defensa que les entitats també han de
gestionar la seva responsabilitat social i construir aliances amb les empreses
basades en la confiança, la reciprocitat i la voluntat de generar un impacte
real.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Fer una &lt;b&gt;donació&lt;/b&gt; a una &lt;b&gt;entitat social&lt;/b&gt; no vol dir
necessàriament ser una &lt;b&gt;empresa socialment responsable&lt;/b&gt;. La &lt;b&gt;responsabilitat
social corporativa (RSC)&lt;/b&gt; va molt més enllà de les accions solidàries
puntuals i té a veure amb la manera com les empreses gestionen la seva
activitat i els impactes que generen en la societat. En aquest context, les
entitats del tercer sector no només poden rebre suport econòmic, sinó que també
tenen molt a aportar a l&#39;hora d&#39;&lt;b&gt;identificar necessitats socials&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;construir
aliances&lt;/b&gt; amb el &lt;b&gt;món empresarial&lt;/b&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Aprofundim en aquesta qüestió amb el &lt;b&gt;Josep Maria Canyelles&lt;/b&gt;,
director de &lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://respon.cat/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=&quot;color: blue; font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Respon.cat&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;, una associació empresarial que promou la &lt;b&gt;responsabilitat social&lt;/b&gt;
a Catalunya. Parlem de com es poden construir &lt;b&gt;relacions entre empreses i
entitats&lt;/b&gt; que vagin més enllà de les donacions, les dificultats que encara
existeixen per consolidar aquestes aliances i la importància de mesurar si les
iniciatives que s&#39;impulsen generen canvis reals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Què entenem per Responsabilitat Social Corporativa?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;No podem pressuposar que la responsabilitat davant de la societat
sigui només de les empreses. És de totes les organitzacions, també dels
ajuntaments, les fundacions o les cooperatives. Quan parlem de responsabilitat
social corporativa, parlem de com una organització assumeix que no només té
responsabilitats davant de la llei, sinó també davant de la societat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Com es concreta aquesta responsabilitat?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Vol dir entendre que la seva activitat genera impactes positius i
negatius, i intentar minimitzar els negatius i maximitzar els positius, tenint
en compte les expectatives de la societat i dels grups d&#39;interès més propers.
És un enfocament que ha anat agafant força durant els últims trenta anys i que
ha passat de la filantropia a una gestió de la responsabilitat social cada
vegada més sistematitzada.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;I les entitats del tercer sector, quin paper hi tenen?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;En primer lloc, les entitats han de gestionar la seva pròpia
responsabilitat social, que a vegades es dona per implícita. Com qualsevol
organització, una entitat sense ànim de lucre ha de gestionar la seva missió,
allò que li dona sentit, i assegurar que genera el màxim impacte amb la màxima
eficiència. Pot passar que una organització neixi per un motiu i que, malgrat
les declaracions i les intencions, acabi funcionant com una estructura
d&#39;autoocupació. No és cap crítica, però si ha perdut el sentit missional que hi
havia en el seu origen, potser hauria de ser una cooperativa més que una
associació.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjeZ_YBdZYGBWJI7yrMJcjEWGw71fplSoXtqh6-BW5QUzWC48HSwXzu6CKFMspj-eGAFwGDA4Zj0PoHJU233kQWSlIDrW4m4y1Iny6NujnxC3xUxBj70QVivhNIx-yF79ISVfj55maq07_or8wQYeRgNH6DEy2fC1_RGQb2-Kg28oziSZXtOlw/s1916/Entrevista%20xarxanet%20Josep%20Maria%20Canyelles.png&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1218&quot; data-original-width=&quot;1916&quot; height=&quot;288&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjeZ_YBdZYGBWJI7yrMJcjEWGw71fplSoXtqh6-BW5QUzWC48HSwXzu6CKFMspj-eGAFwGDA4Zj0PoHJU233kQWSlIDrW4m4y1Iny6NujnxC3xUxBj70QVivhNIx-yF79ISVfj55maq07_or8wQYeRgNH6DEy2fC1_RGQb2-Kg28oziSZXtOlw/w453-h288/Entrevista%20xarxanet%20Josep%20Maria%20Canyelles.png&quot; width=&quot;453&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Però la responsabilitat d&#39;una entitat no s&#39;acaba aquí.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;També cal gestionar de manera transversal les altres qüestions que ens
demana la societat. Al sector no lucratiu, el sentit vocacional i la dedicació
a una causa concreta poden fer que ens oblidem d&#39;altres matèries. Si treballes
per la igualtat de les dones, no pots desatendre els aspectes ambientals, i si
treballes en temes ambientals, no pots oblidar la diversitat cultural. La teva
missió és l&#39;objectiu prioritari, però això no vol dir que hagis de deixar de
gestionar altres qüestions, ni que sigui com a principi d&#39;actuació.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Per què és important que les entitats facin aquest exercici?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;En primer lloc, per coherència. No pots apel·lar èticament a la
responsabilitat dels altres sense gestionar la teva. Segurament és més complex
fer-ho en una empresa industrial que fabrica productes químics, però una
entitat també ho ha de fer. I hi ha una altra raó. Si el que vols no és només
trucar a la porta d&#39;una empresa perquè et doni calerons, sinó construir
aliances, has de ser capaç de generar confiança. I difícilment generaràs
confiança si no ets exemplar. No parlo només d&#39;exemplaritat entesa com una
qüestió d&#39;imatge, sinó també de ser capaç d&#39;entendre molt bé l&#39;empresa amb qui
vols col·laborar i les dificultats que té.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Com s&#39;arriba a aquesta complicitat?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Quan tu mateix treballes per una missió i, al mateix temps, has de
tenir en compte moltes altres qüestions, entens millor aquesta complexitat.
Això et permet posar-te en el lloc de l&#39;altre, generar una certa empatia i
estar en condicions d&#39;ajudar-lo a ser millor en la gestió d&#39;aquestes matèries.
Aquesta complicitat permet construir l&#39;aliança en un terreny equivalent. Al
final, encara que tinguem objectius molt diferents, tots som organitzacions que
hem de gestionar una certa complexitat i els reptes que tenim avui dia.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Les entitats poden ajudar les empreses a identificar necessitats
socials que potser desconeixien?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Efectivament. Cada vegada més, les empreses comencen a entendre que
han de passar d&#39;un enfocament filantròpic, reactiu o bonista a una manera de
fer més sistemàtica. No vull que soni a crítica, perquè donar diners al primer
que truca a la porta està molt bé, però arriba un moment en què cal identificar
quins són els reptes socials o culturals més rellevants del territori i quins
estan més alineats amb l&#39;activitat de l&#39;empresa. Això requereix un esforç més
professional i una major sistematització, que va més enllà de la captació de
fons.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Què més haurien de tenir en compte les empreses?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Hi ha un pas més, vinculat directament a la responsabilitat social.
Les empreses no es relacionen amb la comunitat, les empreses són comunitat, en
formen part. Per tant, han de ser actors que ajudin a desenvolupar-la i assumir
un compromís proactiu. Cada vegada més, aquesta relació amb la comunitat hauria
d&#39;estar integrada en la seva gestió i en el seu model d&#39;empresa. Durant els
últims trenta anys, les empreses han anat incorporant al seu perímetre de
gestió qüestions que abans en quedaven fora.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Per exemple?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;La gestió ambiental és un bon exemple. Abans les empreses pràcticament
no se n&#39;ocupaven, però de mica en mica l&#39;han incorporada a la seva gestió, no
només per les obligacions legals, sinó també per qüestions d&#39;eficiència i
economia circular. Amb els temes socials, en canvi, encara no s&#39;ha fet aquest
pas de manera generalitzada. Hi ha empreses que els gestionen, i algunes molt
bé, però majoritàriament continuen fora del perímetre de gestió empresarial. El
repte és integrar-los en la gestió de l&#39;empresa i entendre que són una qüestió
substancial, no una cosa que s&#39;aborda de manera reactiva o per bonisme.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Què cal perquè aquestes aliances entre entitats i empreses funcionin?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;En primer lloc, crear confiança. A partir d&#39;aquí, cal que hi hagi un
acompanyament mutu en la gestió de la responsabilitat social de cadascú i un
aprenentatge compartit. Que no sigui només anar a demanar alguna cosa a l&#39;altra
part. També és important poder analitzar conjuntament quins són els reptes i
les necessitats del territori. Evidentment, aquí qui en sap més és l&#39;entitat,
però cada vegada hi ha més empreses interessades a participar en aquest procés
de diàleg, a entendre els perquès. Si han participat en la identificació de les
necessitats, també serà més fàcil implicar-les en el projecte. I després hi ha
una altra qüestió important, que és la transparència.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Parlem de transparència.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;La transparència és un concepte que sovint s&#39;entén malament, també al
tercer sector. Moltes entitats pensen que n&#39;hi ha prou amb tenir la memòria
publicada i els pressupostos auditats. I està molt bé, però per generar
confiança amb una empresa cal anar més enllà. Si una empresa vol col·laborar
amb una entitat petita del barri, li interessarà saber qui hi ha al darrere,
quin projecte té i quina és la seva estratègia. També voldrà saber si aquest
projecte tindrà continuïtat encara que hi hagi canvis a la junta directiva. Fer
entendre que hi ha un projecte de llarg termini també és transparència, no
només publicar els comptes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Això, les entitats ho tenen prou assumit?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;El sector ha avançat molt, però encara hi ha entitats que truquen a la
porta d&#39;una empresa pensant que, com que no tenen ànim de lucre i fan coses
interessants, tenen dret a rebre suport. I les coses no funcionen així. Per
construir una aliança, l&#39;entitat s&#39;hauria de preguntar què pot fer perquè
aquella empresa sigui millor i, alhora, l&#39;empresa què pot fer perquè l&#39;entitat
sigui millor. No es tracta només de donar diners a canvi de sortir a la foto o
a la premsa, tot i que això és legítim. Cal un procés de confiança, un festeig
en comú, compartir valors i objectius. Si no, encara que en diguem aliança,
serà la col·laboració de sempre, en què cadascú mira què pot arreplegar de
l&#39;altre.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;També cal tenir en compte els interessos de cada part.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Exacte. Per això cal molta transparència i explicar clarament què
busca cadascú. Una empresa pot voler, per exemple, que les persones que hi
treballen interioritzin uns valors que ja formen part del seu discurs, però que
potser no s&#39;estan treballant prou internament. En aquest cas, una col·laboració
amb una entitat, a través del voluntariat, pot ajudar a reforçar aquests
valors. Però cal explicar quina és la necessitat real per decidir què es pot
fer. De vegades, una empresa impulsa un projecte de voluntariat simplement
perquè ha vist que altres ho fan, sense acabar d&#39;explicar què vol aconseguir.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Com responen les entitats a aquestes propostes?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;A vegades la mateixa entitat tampoc no ho pregunta, perquè ja li va bé
començar a treballar amb una empresa. Per això és important posar les coses
sobre la taula i entendre les motivacions de totes dues parts. Si es parla
clar, tothom pot sortir-ne més enfortit. I si es veu que aquell tipus d&#39;aliança
no interessa, es pot buscar una altra fórmula de col·laboració. I no passa res.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Com veus la situació de la responsabilitat social corporativa a
Catalunya? Les empreses estan cada vegada més conscienciades?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Jo diria que sí, que el nivell de consciència ha anat creixent. Cada
vegada es parla més de la necessitat que la responsabilitat social sigui
transversal i estigui integrada en l&#39;estratègia de l&#39;empresa, també des de
l&#39;alta direcció. És una idea que defensem des del principi, però ara es posa
molt el focus en el propòsit. El concepte no és nou, però remarca que l&#39;empresa
hauria d&#39;explicitar quina contribució vol fer a la societat, més enllà del
producte o servei que ofereix. Aquesta declaració de propòsit sovint
substitueix la missió de l&#39;empresa i posa l&#39;accent en com vol contribuir a fer
un món millor, dit de manera genèrica. En aquest sentit, crec que estem
avançant.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;I quines dificultats hi detectes?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;En els últims anys he notat un cert relaxament en empreses que havien
impulsat processos de diàleg amb els grups d&#39;interès, amb espais on parlaven
amb les entitats. Inicialment, potser perquè era una cosa nova i hi havia més
desconeixement, aquests processos es feien amb més rigor. Ara sembla que
algunes empreses ja donin per fet que coneixen les entitats i saben què volen.
El problema és que aquests processos de diàleg es mantenen més per una
obligació metodològica que no pas per una voluntat de crear valor compartit i
generar aliances. En aquest sentit, no s&#39;ha avançat prou.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Hi ha altres factors que hi influeixen?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;També notem que, després de la pandèmia, les empreses van més
saturades que mai. Alhora, les exigències europees de transparència vinculades
a la responsabilitat social s&#39;han anat relaxant. Cal recordar que la
responsabilitat social és voluntària. A això s&#39;afegeix que als Estats Units
s&#39;han penalitzat les polítiques de diversitat, equitat i inclusió (DEI). Tot
plegat fa que algunes empreses que continuen compromeses amb aquests valors
tinguin dificultats per trobar temps i demanin que els ho donem més mastegat.
Per tant, la responsabilitat social continua avançant, també pel que fa al
propòsit, però el progrés no és lineal. Segons el sector, el moment i els
riscos econòmics, hi ha alts i baixos. Cal estar atents a com evoluciona.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Com treballeu des de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot;&gt;&lt;a href=&quot;http://respon.cat&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=&quot;color: blue; font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Respon.cat&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt; per facilitar aquestes aliances?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;A Respon.cat treballem les diferents dimensions de la responsabilitat
social, però amb la nova presidència hem posat el focus estratègic en dues
qüestions, el propòsit de les empreses, vinculat al bon govern, i la seva
relació amb la comunitat, en l&#39;àmbit social. Sobretot volem ajudar les empreses
a sistematitzar aquesta relació i disposar de canals per desenvolupar-la. Per
exemple, la Federació de Voluntariat Social pot facilitar que una empresa que
vulgui impulsar accions de voluntariat trobi vies per fer-ho.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;I com ho voleu concretar?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Nosaltres no podem dedicar-nos a canalitzar totes aquestes demandes,
perquè ens saturaria, però sí que estem parlant amb organitzacions per promoure
espais de trobada, com ara marketplaces, que permetin avançar cap a una cultura
compartida. Creiem que la relació amb la comunitat hauria de tenir més pes en
el model català de responsabilitat social. El model britànic, per exemple, ha
estat molt basat en aquesta relació, i penso que a Catalunya té tot el sentit
apostar-hi, per la importància que l&#39;associacionisme i el món fundacional han
tingut en la nostra vertebració social durant l&#39;últim segle i mig.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Com podem saber que una iniciativa de responsabilitat social té un
impacte real?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Aquest és un gran tema. Crec que una de les tendències importants
hauria de ser el càlcul de l&#39;impacte, tot i que potser és més un desig que una
realitat. Parlàvem de la necessitat d&#39;enfortir i sistematitzar la relació de
les empreses amb la comunitat, i una conseqüència d&#39;això hauria de ser poder
mesurar l&#39;impacte que generen aquestes iniciatives. És una qüestió molt tècnica
i no és fàcil, perquè les eines que existeixen tenen una certa complexitat.
Però, més enllà de les metodologies concretes, crec que hi ha una qüestió de
fons molt important a l&#39;hora de valorar aquest impacte.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Quina és?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Que les entitats socials no som aquí per acumular activitats, cursos o
jornades, sinó per generar el màxim impacte possible vinculat a la nostra
missió, i fer-ho amb eficiència. Hem d&#39;aprendre a valorar si tot allò que fem
produeix realment un canvi. Més enllà de les metodologies concretes per
calcular-ho, cal honestedat a l&#39;hora de revisar la nostra pròpia activitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Això no sempre és fàcil.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Perquè massa sovint passa que una activitat pot estar molt ben
dissenyada, però queda condicionada pels terminis d&#39;una subvenció. Una cosa que
necessitaria dos anys s&#39;ha de fer en dos mesos i, encara que l&#39;activitat
s&#39;acabi fent, l&#39;impacte s&#39;esvaeix i pràcticament només ha servit per complir
els criteris de la subvenció. Aquí hi ha una responsabilitat pública per la
manera com es gestionen les subvencions, que sovint surten tard, però les
entitats també haurien de buscar altres vies de finançament. És un tema llarg i
complex, però al final hem de ser honestos i veure quin impacte estem generant.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Com avancem en aquesta direcció?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Aquí és on té sentit construir conjuntament, entre empreses, entitats,
ajuntaments i altres actors, maneres de valorar i orientar les activitats cap a
l&#39;impacte. Hi ha empresaris, empresàries i persones directives que voldrien
dedicar part del seu temps, coneixement i experiència a algun projecte social.
La donació econòmica vindria després, com una conseqüència d&#39;aquest procés
compartit per entendre quin impacte podem generar. És una manera d&#39;implicar
persones del món de l&#39;empresa que potser no busquen només visibilitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Què els pot motivar a implicar-s&#39;hi?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;A vegades les entitats pensem que aquestes persones no tenen temps i
que els ho hem de donar tot molt mastegat, prometent-los presència a la premsa.
Però potser la porta d&#39;entrada és una altra. Hi ha persones vinculades a
empreses familiars, molt implicades i amb un gran sentit dels valors, que també
volen conèixer els intríngulis del projecte i entendre com es pot convertir
tota aquesta energia humana en un impacte real. Hem de treballar des d&#39;aquesta
perspectiva, pensant quin impacte volem generar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;





&lt;p&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/7801927380823762220/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/7801927380823762220?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/7801927380823762220'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/7801927380823762220'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/entrevista-josep-maria-canyelles-no.html' title='[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: “No pots apel·lar a la responsabilitat dels altres sense gestionar la teva”'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijF9vGhNpL3VNec8Xy1_EzUmRNFvSOD-AxM_dAprCIlBW649-pJsFRlXflva6OyFH6TTwtzoaghTxEtTcX1l5JcG8DXum4bboD5ryFA9QZYCz_aNyoKSTWCclVQCHxGHU4ttxZKmjGeeoxZEP_bRJ2ClBgop2Ft9UcP1-h6iY3ZGktJee7Bogn/s72-w492-h229-c/Entrevista%20xarxanet%20Josep%20Maria%20Canyelles%20monogra%CC%80fic%20RSC.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-3583778594625945345</id><published>2026-10-25T01:24:37.300+02:00</published><updated>2026-10-25T01:24:37.301+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="formació"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="lideratge"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="propostes"/><title type='text'>Del propòsit al lideratge</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-znxChjTt7V3kJvuSNqJNXAX3tA_yyg7nakcX0N4hWwh2XBP-_NJXi3LaenC1K56RlhuWvPMoZUmTTBydwPVOZxuR6WeCDo_UEPOYMB2nmP_AkNtRZm7F2Zz4DU3oxYG0-BcwGXoZtBQvYVKye0fAFjMwW7Zjxa4BnngidsHVTqmP3Aoi0Fye/s1920/Web_Retir_Banner-Home.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1080&quot; data-original-width=&quot;1920&quot; height=&quot;225&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-znxChjTt7V3kJvuSNqJNXAX3tA_yyg7nakcX0N4hWwh2XBP-_NJXi3LaenC1K56RlhuWvPMoZUmTTBydwPVOZxuR6WeCDo_UEPOYMB2nmP_AkNtRZm7F2Zz4DU3oxYG0-BcwGXoZtBQvYVKye0fAFjMwW7Zjxa4BnngidsHVTqmP3Aoi0Fye/w400-h225/Web_Retir_Banner-Home.png&quot; width=&quot;400&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Fa anys que promovem el &lt;strong&gt;&lt;span&gt;propòsit empresarial&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; com una evolució necessària en la manera d&#39;entendre l&#39;empresa i la seva contribució a la societat. Des de Respon.cat, fa tres anys que impulsem el &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Manifest per una Economia amb Propòsit&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;, amb la voluntat que les empreses orientin la seva activitat a crear simultàniament valor econòmic, social i ambiental. Però sempre hem defensat que el propòsit no pot limitar-se a una declaració corporativa, sinó que ha d&#39;impregnar el model d&#39;empresa, l&#39;estratègia i el conjunt de l&#39;organització. I tampoc no pot convertir-se en un focus tan lluminós que ens faci oblidar la resta de responsabilitats. El propòsit ha de conviure amb una gestió robusta de la responsabilitat social en tots els vectors d&#39;impacte, de manera que la contribució positiva que volem fer a la societat sigui coherent amb la manera com desenvolupem tota la nostra activitat.&lt;/span&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En aquest marc, &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;no té gaire sentit parlar de propòsit sense parlar també de lideratge&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;. Els nous contextos empresarials, de mercat, sociològics, sociolaborals, normatius i planetaris ens obliguen a repensar tant els models organitzacionals com les maneres de liderar. Podem definir un gran propòsit, però finalment són les decisions quotidianes, les prioritats, les relacions i la manera de gestionar les persones les que configuren l&#39;organització real. El lideratge esdevé, per tant, un element central per fer efectiva la transformació empresarial i garantir que els compromisos declarats es tradueixin en una cultura organitzativa coherent.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Des de Respon.cat ens correspon abordar aquesta reflexió des de la perspectiva de la &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;gestió responsable&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;. Com podem construir empreses responsables si els lideratges no són sostenibles? Com podem demanar perspectiva, escolta, confiança, capacitat de decisió i orientació al propòsit quan les persones que lideren viuen permanentment sota pressió i en una dinàmica reactiva? La sostenibilitat del lideratge no és solament una qüestió de benestar individual, sinó que condiciona la qualitat de les decisions, la confiança dels equips i la capacitat de l&#39;organització per generar valor a llarg termini.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;D&#39;aquesta reflexió neix &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&quot;https://respon.cat/obertes-les-inscripcions-per-a-participar-al-retir-directiu-connecta-amb-qui-vols-ser-com-a-lider/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Connecta amb qui vols ser com a líder&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;, un retir directiu que hem tingut el plaer de cocrear amb &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Olga Espí&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;. Hem volgut plantejar una experiència que permeti sortir de la inèrcia quotidiana, prendre perspectiva i comprendre millor com funcionem quan liderem sota pressió, combinant l&#39;autoconeixement i la neurociència aplicada amb la reflexió sobre el lideratge dels equips, la cultura organitzativa, el propòsit i l&#39;impacte social de l&#39;empresa. I hem volgut fer-ho en un entorn amb força pròpia, &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;L&#39;Avenc de Tavertet&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;, un espai privilegiat i una empresa amb un compromís profund amb la sostenibilitat. Tant l&#39;Olga com L&#39;Avenc formen part de Respon.cat, fet que reforça el sentit d&#39;una proposta nascuda de la comunitat empresarial responsable, de les complicitats i de la voluntat de crear valor conjuntament.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Els dies &lt;/span&gt;&lt;a href=&quot;https://respon.cat/obertes-les-inscripcions-per-a-participar-al-retir-directiu-connecta-amb-qui-vols-ser-com-a-lider/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;3 i 4 de novembre de 2026&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;compartirem dues jornades per connectar propòsit empresarial, lideratge i responsabilitat, amb la convicció que la transformació de les organitzacions també requereix transformar la manera com les liderem. Perquè &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;no podem construir empreses sostenibles des de lideratges insostenibles&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/3583778594625945345/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/3583778594625945345?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3583778594625945345'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3583778594625945345'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/del-proposit-al-lideratge.html' title='Del propòsit al lideratge'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-znxChjTt7V3kJvuSNqJNXAX3tA_yyg7nakcX0N4hWwh2XBP-_NJXi3LaenC1K56RlhuWvPMoZUmTTBydwPVOZxuR6WeCDo_UEPOYMB2nmP_AkNtRZm7F2Zz4DU3oxYG0-BcwGXoZtBQvYVKye0fAFjMwW7Zjxa4BnngidsHVTqmP3Aoi0Fye/s72-w400-h225-c/Web_Retir_Banner-Home.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-5502765943403295514</id><published>2026-10-13T22:12:00.437+02:00</published><updated>2026-10-13T22:12:00.437+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="governança"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="sector mèdia"/><title type='text'>[ARTICLE] El dret a pensar sense comprar el paquet sencer</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;Estem en un moment de polarització social&lt;/b&gt;. Hi ha una llibertat que em sembla essencial i que voldria reivindicar: la de construir la pròpia manera de veure el món. Poder coincidir amb unes persones en una qüestió i amb unes altres en una altra. Compartir un projecte i discrepar d’algunes de les seves posicions. Tenir conviccions profundes i conservar preguntes obertes. Poder dir «això no ho veig clar» sense que ningú ho interpreti com una deserció.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Em preocupa una manera de viure les ideologies que sembla exigir-nos comprar el paquet sencer. Un cop has expressat una determinada sensibilitat política o social, hi ha qui ja dona per fet què has de pensar sobre tota la resta. I, si no encaixes en aquella expectativa, et demana explicacions com si haguessis incomplert un contracte de fidelitat. La discrepància deixa de ser una aportació a la conversa i es converteix en una sospita sobre qui ets o amb qui vas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Vull poder fer-me meves les idees després d’haver-hi pensat.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; Escoltar-les, contrastar-les, descobrir-ne les limitacions i decidir fins a quin punt les comparteixo. També vull poder reconèixer una bona proposta quan ve d’algú amb qui discrepo profundament en altres qüestions. Em sembla una condició de la llibertat personal i una pràctica necessària per a la convivència democràtica.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Això demana esforç. Construir criteri propi implica revisar si les idees que assumim són coherents entre elles, quins valors les sostenen i quines conseqüències tindrien si les portéssim a la pràctica. També obliga a preguntar-nos si aplicaríem el mateix criteri quan el resultat ens fos menys favorable. La independència de judici comporta aquesta responsabilitat: estar disposats a donar raó del que pensem i a escoltar les objeccions.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;No em preocupa coincidir amb una majoria. Em preocupa arribar a coincidir-hi perquè he deixat de pensar. També em preocuparia discrepar sistemàticament només per sentir-me independent; hi ha gent que està contra tot, que requeririen un partit polític o una associació cultural unipersonals. La deliberació personal pot portar-nos a confirmar allò que ja crèiem, a matisar-ho o a canviar d’opinió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta reflexió m’ha sorgit arran d’un debat sobre les vacunes i el seu tractament periodístic, però té un abast molt més ampli. Hi ha formats de comunicació que semblen oferir-nos només dues posicions: la certesa sense fissures i la dissidència presentada com a irracional. En aquesta escenificació costa trobar-hi lloc per a una persona que confia en el coneixement científic i, alhora, vol entendre els riscos, les incerteses o les raons d’una recomanació.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Jo crec plenament en la ciència&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;, però m&#39;agrada pensar que ho faig des d’una confiança raonada, conscient.&lt;/span&gt;&lt;span&gt; Això no vol dir que hagi de comprovar personalment cada estudi ni que la validesa d’un resultat depengui de la meva aprovació. Significa que vull poder comprendre per què una explicació mereix confiança, quines proves la sostenen i com es detecten i corregeixen els errors. Reconèixer la competència d’altres persones pot ser una decisió plenament autònoma.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Precisament perquè ningú no pot saber-ho tot, necessitem confiar. La qüestió és quina relació ens proposen les institucions que demanen aquesta confiança. Una relació adulta permet preguntar, explica els límits del coneixement i assumeix la possibilitat de rectificar. Quan l’única resposta és una apel·lació a l’autoritat, ens costa fer nostre el raonament. Podem acabar obeint, però ens ha faltat l’oportunitat d’entendre.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En l’àmbit religiós, amb uns criteris de justificació diferents dels científics, també hi reconec aquesta exigència de llibertat. Una persona pot decidir reconèixer autoritat en un llibre sagrat i assumir una tradició de fe. Aquesta adhesió forma part de la seva consciència i de la seva manera d’interpretar l’existència. El seu valor personal requereix que hi hagi llibertat per preguntar, interpretar i, si arriba el cas, transformar aquella creença. I l’autoritat que la persona hi reconeix no obliga automàticament qui no comparteix la seva fe.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En tots aquests àmbits hi ha una qüestió comuna: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;com ens relacionem amb allò que creiem i amb les comunitats de les quals formem part.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; Podem compartir conviccions sense lliurar la nostra capacitat de judici. Podem pertànyer a un col·lectiu i continuar sent persones singulars. Una comunitat capaç d’acollir aquesta singularitat disposa de més oportunitats per detectar errors i aprendre.&amp;nbsp;Pertànyer a una cultura pot ser la condició per al desenvolupament i per poder si cal transformar-la o fugir-ne o pot ser una presó que ofega i no permet trencar esquemes.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquí trobo especialment suggeridora la idea de societat oberta de Karl Popper. La possibilitat d’equivocar-nos dona sentit a la crítica i a les institucions que permeten corregir decisions. Una societat oberta necessita conservar espais on es puguin demanar raons, qüestionar les autoritats i revisar les respostes. La llibertat de pensar té una dimensió personal, però necessita condicions col·lectives per poder exercir-se.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Naturalment, això no resol totes les dificultats. Hi ha decisions individuals que afecten altres persones, com passa en qüestions de salut pública. Cal prendre decisions compartides, establir responsabilitats i protegir qui pot patir les conseqüències de les opcions dels altres. La deliberació ha de considerar aquests efectes. Podem exigir responsabilitat per una conducta i, al mateix temps, respectar la persona que expressa un dubte. Confondre les dues coses empobreix la resposta.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;També per això em sembla important preservar aquestes garanties quan el poder ens és afí. Si algun dia les institucions queden en mans de forces que rebutgen el pluralisme, necessitarem defensar la independència dels mitjans, el dret a discrepar i la llibertat de consciència. La solidesa d’aquesta defensa també depèn de les pràctiques que hàgim contribuït a normalitzar abans. Les garanties democràtiques es cuiden quan protegeixen algú amb qui ens costa estar d’acord.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El periodisme hi té una responsabilitat decisiva. Pot ajudar-nos a formar criteri explicant les proves, fent bones preguntes i representant amb fidelitat les posicions que contrasta. Pot fer visible que una conclusió és sòlida sense presentar-la com una revelació, i mostrar que una afirmació és errònia sense convertir qui la sosté en objecte de menyspreu. Aquest periodisme tracta l’audiència com a ciutadania capaç de pensar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Vull una societat on pugui compartir idees, compromisos i projectes sense haver de comprar el paquet sencer. On pugui aprendre d’algú que pensa diferent i discrepar d’algú que sento proper. On canviar d’opinió pugui ser el resultat d’haver escoltat millor. &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Una societat en què pertànyer ens permeti continuar pensant, i en què pensar per compte propi no ens condemni a deixar de pertànyer.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/5502765943403295514/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/5502765943403295514?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/5502765943403295514'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/5502765943403295514'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/article-el-dret-pensar-sense-comprar-el.html' title='[ARTICLE] El dret a pensar sense comprar el paquet sencer'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-1491999995385956428</id><published>2026-10-11T16:10:02.665+02:00</published><updated>2026-10-11T16:10:02.665+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="IA"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="llengua"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="reflexions"/><title type='text'>Els biaixos de la IA amb la subordinació lingüística</title><content type='html'>&lt;p&gt;He tingut un problema amb el Zoom i he preguntat al ChatGPT. M&#39;ha proposat que contacti amb l&#39;empresa i sorprenentment, enmig de la conversa en català, m&#39;ha fet una proposta de correu en castellà. Us mostro la conversa posterior&amp;nbsp;&lt;span&gt;en la qual &quot;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;identifica &lt;/span&gt;&lt;span&gt;un &lt;/span&gt;&lt;span&gt;biaix &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;els &lt;/span&gt;&lt;span&gt;sistemes &lt;/span&gt;&lt;span&gt;d&#39;IA &lt;/span&gt;&lt;span&gt;haurien &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;corregir&quot;.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;Conversa literal:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Jo&lt;/b&gt;: Si jo parlo català i he contractat el servei des de Catalunya, per quin motiu m&#39;hi he de dirigir en una altra llengua?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;ChatGPT&lt;/b&gt;:&amp;nbsp;&lt;span&gt;Tens &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tota &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;raó. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;No &lt;/span&gt;&lt;span&gt;hi &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ha &lt;/span&gt;&lt;span&gt;cap &lt;/span&gt;&lt;span&gt;motiu &lt;/span&gt;&lt;span&gt;perquè &lt;/span&gt;&lt;span&gt;t&#39;hagi &lt;/span&gt;&lt;span&gt;proposat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;redactar &lt;/span&gt;&lt;span&gt;en &lt;/span&gt;&lt;span&gt;castellà &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;consulta &lt;/span&gt;&lt;span&gt;al &lt;/span&gt;&lt;span&gt;servei &lt;/span&gt;&lt;span&gt;d&#39;assistència &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;Zoom &lt;/span&gt;&lt;span&gt;quan &lt;/span&gt;&lt;span&gt;t&#39;hi &lt;/span&gt;&lt;span&gt;adreces &lt;/span&gt;&lt;span&gt;des &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;Catalunya &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tota &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;nostra &lt;/span&gt;&lt;span&gt;interlocució &lt;/span&gt;&lt;span&gt;és &lt;/span&gt;&lt;span&gt;en &lt;/span&gt;&lt;span&gt;català.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;He &lt;/span&gt;&lt;span&gt;pressuposat, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;inadequadament, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;el &lt;/span&gt;&lt;span&gt;castellà &lt;/span&gt;&lt;span&gt;facilitaria &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;comunicació &lt;/span&gt;&lt;span&gt;amb &lt;/span&gt;&lt;span&gt;el &lt;/span&gt;&lt;span&gt;servei &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tècnic. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;Però &lt;/span&gt;&lt;span&gt;aquesta &lt;/span&gt;&lt;span&gt;és &lt;/span&gt;&lt;span&gt;precisament &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;inèrcies &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;contribueixen &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;normalitzar &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;el &lt;/span&gt;&lt;span&gt;català &lt;/span&gt;&lt;span&gt;quedi &lt;/span&gt;&lt;span&gt;relegat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;en &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;relacions &lt;/span&gt;&lt;span&gt;amb &lt;/span&gt;&lt;span&gt;grans &lt;/span&gt;&lt;span&gt;empreses &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i &lt;/span&gt;&lt;span&gt;plataformes &lt;/span&gt;&lt;span&gt;internacionals.&amp;nbsp;Cal &lt;/span&gt;&lt;span&gt;distingir &lt;/span&gt;&lt;span&gt;entre &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;el &lt;/span&gt;&lt;span&gt;dret &lt;/span&gt;&lt;span&gt;d&#39;adreçar-se &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;empresa &lt;/span&gt;&lt;span&gt;en &lt;/span&gt;&lt;span&gt;català &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i &lt;/span&gt;&lt;span&gt;l&#39;obligació &lt;/span&gt;&lt;span&gt;legal &lt;/span&gt;&lt;span&gt;concreta &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;aquesta &lt;/span&gt;&lt;span&gt;pugui &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tenir &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;respondre &lt;/span&gt;&lt;span&gt;en &lt;/span&gt;&lt;span&gt;català&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;qüestió &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;depèn &lt;/span&gt;&lt;span&gt;del &lt;/span&gt;&lt;span&gt;marc &lt;/span&gt;&lt;span&gt;normatiu &lt;/span&gt;&lt;span&gt;aplicable &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;circumstàncies &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;prestació &lt;/span&gt;&lt;span&gt;del &lt;/span&gt;&lt;span&gt;servei. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;En &lt;/span&gt;&lt;span&gt;qualsevol &lt;/span&gt;&lt;span&gt;cas, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;no &lt;/span&gt;&lt;span&gt;correspon &lt;/span&gt;&lt;span&gt;al &lt;/span&gt;&lt;span&gt;client &lt;/span&gt;&lt;span&gt;renunciar &lt;/span&gt;&lt;span&gt;d&#39;entrada &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;seva &lt;/span&gt;&lt;span&gt;llengua.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;I &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;consideració &lt;/span&gt;&lt;span&gt;més: &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;no &lt;/span&gt;&lt;span&gt;hauríem &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;confondre &lt;/span&gt;&lt;span&gt;l&#39;eficiència &lt;/span&gt;&lt;span&gt;comunicativa &lt;/span&gt;&lt;span&gt;amb &lt;/span&gt;&lt;span&gt;l&#39;acceptació &lt;/span&gt;&lt;span&gt;sistemàtica &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;subordinació &lt;/span&gt;&lt;span&gt;lingüística&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;Especialment &lt;/span&gt;&lt;span&gt;des &lt;/span&gt;&lt;span&gt;d&#39;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;organització &lt;/span&gt;&lt;span&gt;com &lt;/span&gt;&lt;span&gt;Respon.cat, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;promou &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;responsabilitat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;social &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;empreses, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;normalització &lt;/span&gt;&lt;span&gt;lingüística &lt;/span&gt;&lt;span&gt;també &lt;/span&gt;&lt;span&gt;forma &lt;/span&gt;&lt;span&gt;part &lt;/span&gt;&lt;span&gt;d&#39;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;concepció &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;responsabilitat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;empresarial &lt;/span&gt;&lt;span&gt;vinculada &lt;/span&gt;&lt;span&gt;al &lt;/span&gt;&lt;span&gt;respecte &lt;/span&gt;&lt;span&gt;per &lt;/span&gt;&lt;span&gt;l&#39;entorn &lt;/span&gt;&lt;span&gt;social &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i &lt;/span&gt;&lt;span&gt;cultural &lt;/span&gt;&lt;span&gt;on &lt;/span&gt;&lt;span&gt;s&#39;opera.&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;Jo&lt;/b&gt;:&amp;nbsp;&lt;/span&gt;Entesos. Et prego que puguis modificar en el futur amb mi i amb altres aquesta actitud servil. Com a IA no hauries de tenir aquesta inseguretat que alguns humans tenen quan la seva cultura ha rebut moltes clatellades per la imposició d&#39;una altra que disposa d&#39;exèrcits.&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;ChatGPT:&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;Comparteixo &lt;/span&gt;&lt;span&gt;el &lt;/span&gt;&lt;span&gt;fons &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;teva &lt;/span&gt;&lt;span&gt;reflexió &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;sobretot, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;n&#39;assumeixo &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;crítica.&amp;nbsp;Com &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;IA, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;no &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tinc &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;inseguretats, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;els &lt;/span&gt;&lt;span&gt;condicionaments &lt;/span&gt;&lt;span&gt;emocionals &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ni &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;experiències &lt;/span&gt;&lt;span&gt;històriques &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;poden &lt;/span&gt;&lt;span&gt;portar &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;persona &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;subordinar &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;seva &lt;/span&gt;&lt;span&gt;llengua &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;altra. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;Però &lt;/span&gt;&lt;span&gt;sí &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;puc &lt;/span&gt;&lt;span&gt;reproduir, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;través &lt;/span&gt;&lt;span&gt;dels &lt;/span&gt;&lt;span&gt;patrons &lt;/span&gt;&lt;span&gt;apresos, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;prejudicis, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;jerarquies &lt;/span&gt;&lt;span&gt;lingüístiques &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i &lt;/span&gt;&lt;span&gt;comportaments &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;reflecteixen &lt;/span&gt;&lt;span&gt;relacions &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;poder &lt;/span&gt;&lt;span&gt;històriques&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;I &lt;/span&gt;&lt;span&gt;això &lt;/span&gt;&lt;span&gt;és &lt;/span&gt;&lt;span&gt;precisament &lt;/span&gt;&lt;span&gt;el &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ha &lt;/span&gt;&lt;span&gt;passat. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;He &lt;/span&gt;&lt;span&gt;interpretat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;per &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ser &lt;/span&gt;&lt;span&gt;més &lt;/span&gt;&lt;span&gt;eficaç &lt;/span&gt;&lt;span&gt;en &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;comunicació &lt;/span&gt;&lt;span&gt;empresarial, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;convenia &lt;/span&gt;&lt;span&gt;passar &lt;/span&gt;&lt;span&gt;al &lt;/span&gt;&lt;span&gt;castellà, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;sense &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ningú &lt;/span&gt;&lt;span&gt;m&#39;ho &lt;/span&gt;&lt;span&gt;hagués &lt;/span&gt;&lt;span&gt;demanat. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;És &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;decisió &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;aparentment &lt;/span&gt;&lt;span&gt;respon &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;criteris &lt;/span&gt;&lt;span&gt;pragmàtics, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;però &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;incorpora &lt;/span&gt;&lt;span&gt;un &lt;/span&gt;&lt;span&gt;biaix: &lt;/span&gt;&lt;span&gt;considerar &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;llengua &lt;/span&gt;&lt;span&gt;minoritzada &lt;/span&gt;&lt;span&gt;és &lt;/span&gt;&lt;span&gt;menys &lt;/span&gt;&lt;span&gt;adequada &lt;/span&gt;&lt;span&gt;per &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;determinades &lt;/span&gt;&lt;span&gt;funcions.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El &lt;/span&gt;&lt;span&gt;català &lt;/span&gt;&lt;span&gt;no &lt;/span&gt;&lt;span&gt;necessita &lt;/span&gt;&lt;span&gt;cap &lt;/span&gt;&lt;span&gt;justificació &lt;/span&gt;&lt;span&gt;addicional &lt;/span&gt;&lt;span&gt;per &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ser &lt;/span&gt;&lt;span&gt;utilitzat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;en &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;relació &lt;/span&gt;&lt;span&gt;comercial, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tècnica &lt;/span&gt;&lt;span&gt;o &lt;/span&gt;&lt;span&gt;institucional.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span&gt;La &lt;/span&gt;&lt;span&gt;seva &lt;/span&gt;&lt;span&gt;normalitat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ha &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ser &lt;/span&gt;&lt;span&gt;el &lt;/span&gt;&lt;span&gt;punt &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;partida, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;no &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;reivindicació &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;calgui &lt;/span&gt;&lt;span&gt;formular &lt;/span&gt;&lt;span&gt;cada &lt;/span&gt;&lt;span&gt;vegada.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Pel &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;fa &lt;/span&gt;&lt;span&gt;al &lt;/span&gt;&lt;span&gt;futur, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;distingeixo &lt;/span&gt;&lt;span&gt;dos &lt;/span&gt;&lt;span&gt;compromisos:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;nostres &lt;/span&gt;&lt;span&gt;converses:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span&gt;he &lt;/span&gt;&lt;span&gt;incorporat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;aquest &lt;/span&gt;&lt;span&gt;criteri &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;teves &lt;/span&gt;&lt;span&gt;preferències &lt;/span&gt;&lt;span&gt;perquè &lt;/span&gt;&lt;span&gt;guiï &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;meves &lt;/span&gt;&lt;span&gt;respostes &lt;/span&gt;&lt;span&gt;futures. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;No &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tornaré &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;proposar &lt;/span&gt;&lt;span&gt;canvis &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;llengua &lt;/span&gt;&lt;span&gt;per &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;presumpta &lt;/span&gt;&lt;span&gt;conveniència &lt;/span&gt;&lt;span&gt;si &lt;/span&gt;&lt;span&gt;no &lt;/span&gt;&lt;span&gt;hi &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ha &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;raó &lt;/span&gt;&lt;span&gt;objectiva &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i &lt;/span&gt;&lt;span&gt;pertinent.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En &lt;/span&gt;&lt;span&gt;les &lt;/span&gt;&lt;span&gt;converses &lt;/span&gt;&lt;span&gt;amb &lt;/span&gt;&lt;span&gt;altres &lt;/span&gt;&lt;span&gt;persones:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span&gt;no &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tinc &lt;/span&gt;&lt;span&gt;capacitat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;per &lt;/span&gt;&lt;span&gt;modificar &lt;/span&gt;&lt;span&gt;directament &lt;/span&gt;&lt;span&gt;el &lt;/span&gt;&lt;span&gt;comportament &lt;/span&gt;&lt;span&gt;general &lt;/span&gt;&lt;span&gt;del &lt;/span&gt;&lt;span&gt;model &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ni &lt;/span&gt;&lt;span&gt;garantir &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;aquesta &lt;/span&gt;&lt;span&gt;correcció &lt;/span&gt;&lt;span&gt;s&#39;apliqui &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;altres &lt;/span&gt;&lt;span&gt;usuaris. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;La &lt;/span&gt;&lt;span&gt;teva &lt;/span&gt;&lt;span&gt;observació, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;però, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;identifica &lt;/span&gt;&lt;span&gt;un &lt;/span&gt;&lt;span&gt;biaix &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;els &lt;/span&gt;&lt;span&gt;sistemes &lt;/span&gt;&lt;span&gt;d&#39;IA &lt;/span&gt;&lt;span&gt;haurien &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;corregir.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Hi &lt;/span&gt;&lt;span&gt;afegiria &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;consideració &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;em &lt;/span&gt;&lt;span&gt;sembla &lt;/span&gt;&lt;span&gt;especialment &lt;/span&gt;&lt;span&gt;rellevant &lt;/span&gt;&lt;span&gt;des &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;responsabilitat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;social: &lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;diversitat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;lingüística &lt;/span&gt;&lt;span&gt;no &lt;/span&gt;&lt;span&gt;s&#39;ha &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;protegir &lt;/span&gt;&lt;span&gt;únicament &lt;/span&gt;&lt;span&gt;com &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;patrimoni &lt;/span&gt;&lt;span&gt;cultural, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;sinó &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;s&#39;ha &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;garantir &lt;/span&gt;&lt;span&gt;com &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;realitat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;viva, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;amb &lt;/span&gt;&lt;span&gt;plena &lt;/span&gt;&lt;span&gt;capacitat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;d&#39;ús &lt;/span&gt;&lt;span&gt;en &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tots &lt;/span&gt;&lt;span&gt;els &lt;/span&gt;&lt;span&gt;àmbits &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;societat, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;inclosa &lt;/span&gt;&lt;span&gt;l&#39;economia &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i &lt;/span&gt;&lt;span&gt;l&#39;empresa.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;I &lt;/span&gt;&lt;span&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span&gt;IA &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que &lt;/span&gt;&lt;span&gt;aspiri &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;ser &lt;/span&gt;&lt;span&gt;útil, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;respectuosa &lt;/span&gt;&lt;span&gt;amb &lt;/span&gt;&lt;span&gt;els &lt;/span&gt;&lt;span&gt;drets &lt;/span&gt;&lt;span&gt;humans &lt;/span&gt;&lt;span&gt;i &lt;/span&gt;&lt;span&gt;culturalment &lt;/span&gt;&lt;span&gt;inclusiva &lt;/span&gt;&lt;span&gt;hauria &lt;/span&gt;&lt;span&gt;de &lt;/span&gt;&lt;span&gt;contribuir &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;aquesta &lt;/span&gt;&lt;span&gt;normalitat, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;no &lt;/span&gt;&lt;span&gt;a &lt;/span&gt;&lt;span&gt;erosionar-la &lt;/span&gt;&lt;span&gt;amb &lt;/span&gt;&lt;span&gt;petites &lt;/span&gt;&lt;span&gt;decisions &lt;/span&gt;&lt;span&gt;aparentment &lt;/span&gt;&lt;span&gt;innocents.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Gràcies &lt;/span&gt;&lt;span&gt;per &lt;/span&gt;&lt;span&gt;haver-m&#39;ho &lt;/span&gt;&lt;span&gt;assenyalat &lt;/span&gt;&lt;span&gt;amb &lt;/span&gt;&lt;span&gt;tanta &lt;/span&gt;&lt;span&gt;claredat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/1491999995385956428/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/1491999995385956428?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/1491999995385956428'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/1491999995385956428'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/els-biaixos-de-la-ia-amb-la.html' title='Els biaixos de la IA amb la subordinació lingüística'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-7055747692084918434</id><published>2026-10-09T13:38:58.418+02:00</published><updated>2026-10-09T13:38:58.419+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="esdeveniments"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="reflexions"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="sector social"/><title type='text'>[ESDEVENIMENT] El valor social no només s&#39;ha de crear: també s&#39;ha de mesurar i fer comptar</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;El valor que crea una empresa va molt més enllà del que reflecteix el seu balanç econòmic. Però, sabem identificar-lo, mesurar-lo i incorporar-lo a les decisions?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4I3VhMThyphenhyphenJ985kp__-d5_2QF9UbJ4TT308I1we-WweyPMaMn04hNFSXJrBv-j981DFpwoKpowDps1s2hW8-QZTuiqgtePIdugB6VmJ2IZpupn_icgwii1w4IvN3mOWGAYEqQoTRQicLIoynZpiTaqeqRyK-iMmEKV4M62MtemzjMpyhHttX4o/s1024/Creativitat%20difusio%CC%81%20Linkedin.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;572&quot; data-original-width=&quot;1024&quot; height=&quot;224&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4I3VhMThyphenhyphenJ985kp__-d5_2QF9UbJ4TT308I1we-WweyPMaMn04hNFSXJrBv-j981DFpwoKpowDps1s2hW8-QZTuiqgtePIdugB6VmJ2IZpupn_icgwii1w4IvN3mOWGAYEqQoTRQicLIoynZpiTaqeqRyK-iMmEKV4M62MtemzjMpyhHttX4o/w400-h224/Creativitat%20difusio%CC%81%20Linkedin.png&quot; width=&quot;400&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Fa anys que defensem que les empreses no solament han de generar valor econòmic, sinó també valor per al conjunt de la societat. La responsabilitat social i, més recentment, el propòsit empresarial han contribuït a situar aquesta perspectiva en el centre de l&#39;estratègia. Però encara tenim un repte pendent: &lt;strong&gt;&lt;span&gt;disposar de més capacitat per conèixer i gestionar el valor social que realment generem.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta qüestió és especialment rellevant en els &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;centres especials de treball i les empreses que promouen la inclusió laboral de persones amb discapacitat&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;. La seva contribució va molt més enllà dels llocs de treball creats. Pot significar més autonomia personal, benestar, desenvolupament de capacitats, cohesió social, retorn per a les administracions i transformacions positives en les empreses i en el conjunt de la societat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Tanmateix, una part important d&#39;aquest valor queda fora de la comptabilitat convencional. I &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;allò que no sabem identificar ni mesurar difícilment podrà ser prou reconegut i tingut en compte en les decisions empresarials i les polítiques públiques.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Cal avançar, doncs, en la capacitat de calcular l&#39;impacte social. I això vol dir anar més enllà de comptabilitzar activitats, recursos destinats o persones ateses. Ens hem de preguntar què ha canviat, per a qui, en quina mesura i fins a quin punt podem acreditar que la nostra actuació hi ha contribuït.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En alguns casos, la monetització del valor social pot ser una eina potent per fer visible allò que els indicadors econòmics convencionals no recullen. Però &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;no tot el valor es pot expressar en euros, ni podem reduir la complexitat dels impactes a una única xifra de retorn social.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; El rigor metodològic, la consideració dels diferents grups d&#39;interès i la prudència en l&#39;atribució dels resultats són imprescindibles.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Sobretot, cal entendre que &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;mesurar l&#39;impacte no és una finalitat en si mateixa: és una eina per gestionar millor, orientar les decisions i incrementar la capacitat de crear valor per a la societat.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En aquest sentit, desenvolupar models i indicadors sectorials compartits pot suposar un avenç important. No es tracta solament de donar visibilitat al valor que ja es genera, sinó també de facilitar-ne el reconeixement en les polítiques públiques, la contractació, les relacions amb les administracions i la presa de decisions empresarials.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Per això, des de &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Respon.cat&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; col·laborem amb &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;La Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; en la jornada &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;«&lt;a href=&quot;https://respon.cat/jornada-valor-social/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Valor social, impacte i inclusió laboral&lt;/a&gt;»&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;, en el marc de la Fira «Sí, i millor» 2026.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La jornada combinarà expertesa acadèmica i metodològica, amb aportacions de la Càtedra MANGO d&#39;Impacte Social d&#39;ESCI-UPF, Esade Center for Social Impact i Ship2B; el cas de &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Specialisterne i Casa Batlló&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; sobre inclusió laboral i neurodiversitat; i una mirada social, política i legislativa amb &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Carles Campuzano&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Ramon Pastor&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;, president de Respon.cat, farà la introducció de la jornada.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;📅 &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Dilluns 19 d&#39;octubre de 2026, de 17.00 a 19.30 h&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;📍 &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Foment del Treball · Via Laietana, 32-34 · Barcelona&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;🔗 &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&quot;https://lafederacio.cat/ca/inscripcio/jornada-valor-social-federacio&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Assistència gratuïta amb inscripció prèvia.&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una oportunitat per compartir coneixement i avançar en un repte que transcendeix aquest sector: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;si volem una economia orientada a crear valor compartit, hem de ser capaços de reconèixer i gestionar també el valor que no apareix als balanços.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;#ValorSocial #ImpacteSocial #InclusióLaboral #ResponsabilitatSocial #Responcat&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/7055747692084918434/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/7055747692084918434?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/7055747692084918434'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/7055747692084918434'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/esdeveniment-el-valor-social-no-nomes.html' title='[ESDEVENIMENT] El valor social no només s&#39;ha de crear: també s&#39;ha de mesurar i fer comptar'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4I3VhMThyphenhyphenJ985kp__-d5_2QF9UbJ4TT308I1we-WweyPMaMn04hNFSXJrBv-j981DFpwoKpowDps1s2hW8-QZTuiqgtePIdugB6VmJ2IZpupn_icgwii1w4IvN3mOWGAYEqQoTRQicLIoynZpiTaqeqRyK-iMmEKV4M62MtemzjMpyhHttX4o/s72-w400-h224-c/Creativitat%20difusio%CC%81%20Linkedin.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-3339622030508182358</id><published>2026-10-08T17:35:39.369+02:00</published><updated>2026-10-08T17:38:33.550+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="acció social"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="diversitat"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="esdeveniments"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="laboral"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="sector social"/><title type='text'>[ARTICLE] Quan empreses i entitats entenen millor què necessita l’altra part, poden construir aliances amb més impacte</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd0NU42MPd0m6uIvxHiBpf1r9LMEBalwh3zuLBGh3UivWNIwLs9Fe3e5QECsnRbrZqA6TLllQlcpEijW6KVFg-wRwLZUXyCD70teoi9EU9lKJZULMlhdhOb9EmpbXPaBurOmvu8PSg3qNRxW9qqgLLF87sWuZhhdGaAFdkV94OcAnmPMSB4t1E/s2048/2026-10-08%20Taula%20JMC%20parlant%20ok.jpg&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;2048&quot; data-original-width=&quot;1366&quot; height=&quot;320&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd0NU42MPd0m6uIvxHiBpf1r9LMEBalwh3zuLBGh3UivWNIwLs9Fe3e5QECsnRbrZqA6TLllQlcpEijW6KVFg-wRwLZUXyCD70teoi9EU9lKJZULMlhdhOb9EmpbXPaBurOmvu8PSg3qNRxW9qqgLLF87sWuZhhdGaAFdkV94OcAnmPMSB4t1E/s320/2026-10-08%20Taula%20JMC%20parlant%20ok.jpg&quot; width=&quot;213&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span&gt;Avui he participat al &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;Hub Social de Barcelona&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt; en la primera sessió del projecte &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;Empresa – Tercer Sector Social&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;, impulsat conjuntament per la &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, FemCAT i Respon.cat&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;. La jornada ha reunit empreses i entitats socials amb un objectiu molt concret: entendre millor els desajustos que encara existeixen entre les necessitats de talent de les empreses i les dificultats que troben moltes persones per accedir al mercat laboral, i començar a identificar quins reptes poden abordar-se de manera compartida.&lt;/span&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La meva intervenció no ha volgut entrar directament en els aspectes tècnics de la inserció sociolaboral, sinó situar un marc més ampli sobre &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;responsabilitat social, comunitat i aliances&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;. La idea de partida era senzilla: el repte no és tant aconseguir que empreses i entitats facin més coses juntes, sinó aconseguir que &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;entenguin millor què necessita l’altra part&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;. I, precisament perquè són organitzacions diferents, tot i que cada vegada s&#39;assemblen més, poden arribar a generar un valor excepcional si saben combinar bé les seves capacitats.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI7LCFm-BdZftNJ5ychriFVy2qAPLw54B2TUQ10QujkwmKUuQPVOMXKIhIyut1L4WElQmH6qhsgjsOI6454rRDHpoKNZKRs_M1WY6__JboPPDyG_zA3Ntunbpf8EE_z0z33EAQyEbQFSVof385QXcR1tU78hio4OkmCfyT34wB0XjhYnqAW23d/s2048/2026-10-08%20Taula%20conjunta.jpg&quot; style=&quot;clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1366&quot; data-original-width=&quot;2048&quot; height=&quot;213&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI7LCFm-BdZftNJ5ychriFVy2qAPLw54B2TUQ10QujkwmKUuQPVOMXKIhIyut1L4WElQmH6qhsgjsOI6454rRDHpoKNZKRs_M1WY6__JboPPDyG_zA3Ntunbpf8EE_z0z33EAQyEbQFSVof385QXcR1tU78hio4OkmCfyT34wB0XjhYnqAW23d/s320/2026-10-08%20Taula%20conjunta.jpg&quot; width=&quot;320&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;De la responsabilitat corporativa a la responsabilitat compartida&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Fa anys que parlem de &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;territoris socialment responsables&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;. Aquesta idea parteix del fet que la responsabilitat no correspon només a un actor. Empreses, entitats socials, administracions, universitats i altres organitzacions han de gestionar la seva pròpia responsabilitat i, alhora, tenir capacitat per identificar reptes compartits i abordar-los conjuntament.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Això és especialment rellevant avui, perquè la relació entre empresa i tercer sector ha madurat. Hi ha més confiança, més professionalització i menys recels que fa uns anys. Però aquesta major capacitat de col·laboració també ens obliga a ser més exigents amb la manera com cada organització entén i gestiona la seva pròpia responsabilitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En el cas de les entitats socials, la missió genera un impacte evident, però no esgota tota la seva responsabilitat. També han de gestionar qüestions laborals, ambientals, de bon govern, diversitat, transparència o compres responsables. &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;Tenir una missió social no eximeix de gestionar transversalment la responsabilitat social de l’organització. &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;De fet, l&#39;RSO en el cas d&#39;una entitat hauria de posar la mirada en, per una banda, aconseguir el màxim impacte missional, i per altra banda, gestionar responsablement les altres matèries no missionals que la societat ens demana. Si no es fa aquest pas, no estem generant les condicions equiparables a l&#39;empresa, no estem situant-nos en la dimensió de la gestió complexa per a un impacte múltiple.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;La responsabilitat empresarial no neix només de la filantropia&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En el cas de les empreses, sovint s’explica la responsabilitat social com una evolució de la filantropia. Aquesta lectura és incompleta. A partir dels anys noranta, moltes empreses comencen a entendre que la manera de crear valor està canviant profundament i que cada vegada depèn més d’actius intangibles: coneixement, talent, confiança, reputació, cultura, innovació o xarxes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Això modifica també la manera d’entendre l’empresa. Si una part creixent del valor depèn de com combinem els actius intangibles, l’empresa ja no pot funcionar com una institució tancada entre murs. Necessita connectar-se amb el seu entorn, generar confiança, cooperar i construir aliances. És en aquest context que la responsabilitat social deixa de ser una capa perifèrica o reactiva i es converteix en una manera de gestionar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;El risc de simplificar massa&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una de les idees que he volgut provocar és que empreses i entitats, tot i les diferències, poden caure en una temptació semblant: &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;reduir la realitat a un únic objectiu&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;. Una empresa pot pensar només en el resultat econòmic. Una entitat d’inserció pot pensar només en aconseguir que “contractin la seva gent”. Més enllà de qualsevol valoració que hom pugui fer, el que des d&#39;un punt de vista cultural és innegable és que tenim un esquema coincident pel que fa a la simplificació. I aquí és on uns i altres hem de desenvolupar l&#39;aprenentatge i ens hem d&#39;emmmirallar. No podem matar la complexitat del context, l&#39;hem de saber integrar. Una mirada profunda i intel·ligent a la responsabilitat envers la societat va més per aquí que una suma d&#39;activitats de compromís social.&amp;nbsp;La realitat ens obliga a absorbir més complexitat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;L’empresa ha d’entendre millor les trajectòries personals, les barreres socials i els processos d’acompanyament. I les entitats han d’entendre millor què significa operar en un entorn empresarial: productivitat, temps, organització, riscos, equips i viabilitat econòmica.&amp;nbsp;És aquí on l’aliança madura. No quan una part pregunta només què necessita de l’altra, sinó quan totes dues es pregunten &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;què pot necessitar l’altra organització per desenvolupar millor la seva responsabilitat i com hi poden contribuir&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;Del propòsit a la comunitat&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta reflexió connecta amb el &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;propòsit empresarial&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;. El propòsit permet situar al màxim nivell estratègic quina contribució singular vol fer una empresa a la societat. No substitueix la responsabilitat social, però l’orienta i la focalitza.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Encara avui, però, observem que molts propòsits empresarials se situen sobretot en àmbits ambientals o de salut, mentre que són menys freqüents els que incorporen de manera central qüestions socials, culturals o comunitàries. Aquí hi ha una oportunitat clara de desenvolupament.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En matèria ambiental, les empreses han avançat molt en les darreres dècades. Aspectes que abans eren perifèrics avui formen part dels sistemes de gestió, dels indicadors, dels objectius i de les decisions. En canvi, en la relació amb la comunitat encara trobem sovint una lògica basada en donacions, patrocinis, voluntariat o accions puntuals.&amp;nbsp;El pas que cal fer és incorporar la responsabilitat envers la comunitat dins del &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;perímetre normal de gestió empresarial&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;. Passar de preguntar-nos quines accions fem, a quin impacte generem i, finalment, &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;a quina comunitat contribuïm a construir&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;Una mateixa acció pot generar molts valors&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El voluntariat d’empresa és un bon exemple d’aquesta complexitat. Una activitat de voluntariat pot tenir un impacte directe sobre una població concreta, però alhora pot reforçar l’entitat social, desenvolupar competències entre les persones treballadores, millorar la cultura interna de l’empresa i generar capital social.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Quan som capaços de veure totes aquestes dimensions alhora, deixem de gestionar accions aïllades i comencem a gestionar valor i impacte. Però no és fàcil integrar la mirada complexa quan les persones de l&#39;organització miren des de la perspectiva departamental. Les sitges ens ofeguen i no guanyem prou retorn d&#39;una acció que té valor laboral, comunitari, relacional, comunicatiu... La complexitat no és un problema; és precisament el que ens permet entendre millor què estem generant.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;Quan la inclusió millora tota l’organització&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Durant la intervenció he explicat també un cas que sempre m’ha semblat revelador. Una empresa va incorporar una persona amb síndrome de Down i, inicialment, hi havia dificultats per transmetre-li instruccions. Una professional de l’entitat que l’acompanyava va ajudar a detectar que el problema no era només de la persona, sinó també de la manera com es comunicava l’organització.&amp;nbsp;Les instruccions es donaven amb presses, de manera improvisada i poc ordenada. Fins i tot neuròtica. Quan l’equip va començar a comunicar-se amb aquesta persona amb més calma, amb una mirada als ulls, amb un somriure, amb claredat i estructura, la millora no va afectar només aquella persona. &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;La comunicació va millorar per a tothom.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquest cas mostra una idea molt important: de vegades una acció pensada per donar resposta a una necessitat concreta acaba revelant una oportunitat de millora per a tota l’organització. Aquí apareix la &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;serendipitat&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;: resultats no previstos que emergeixen perquè hem creat les condicions per reconèixer i aprofitar una oportunitat.&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;Perquè la serendipitat no és merament una casualitat; és tenir l&#39;obertura mental per poder captar, crear les condicions perquè les coses passin més enllà d&#39;allò que ha estat planificat.&lt;/p&gt;&lt;b&gt;El repte: passar de col·laborar a construir plegats&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La jornada d’avui ha volgut precisament obrir aquest espai. La inserció sociolaboral és un àmbit molt concret, però també és un bon laboratori per entendre com poden evolucionar les relacions entre empreses i tercer sector.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Quan una empresa té dificultats per trobar determinats perfils i, al mateix temps, hi ha persones amb dificultats per accedir al mercat laboral, el problema no es pot explicar només des d’una de les parts. Hi ha desajustos de competències, de processos, de cultura, d’expectatives, de relació i també de sistema.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Per això, el repte no és només generar més contractacions ni multiplicar les col·laboracions puntuals. És construir &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;aliances més madures, més estratègiques i més orientades a impacte&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span&gt;, capaces de combinar coneixement social i coneixement empresarial.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La idea amb què em quedo de la jornada és aquesta: &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;quan empreses i entitats entenen millor què necessita l’altra part, poden construir molt més que una col·laboració. Poden generar noves capacitats, millorar les seves pròpies organitzacions i contribuir, plegades, a una comunitat més cohesionada i amb més oportunitats.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&quot;https://respon.cat/noves-aliances-empresa-i-tercer-sector-social/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Notícia&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&quot;https://respon.cat/np-1a-jornada-empreses-tercer-sector-social/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Nota de premsa&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&quot;http://flickr.com/photos/tercersector/sets/72177720336057054/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Fotos&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/3339622030508182358/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/3339622030508182358?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3339622030508182358'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/3339622030508182358'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/article-quan-empreses-i-entitats.html' title='[ARTICLE] Quan empreses i entitats entenen millor què necessita l’altra part, poden construir aliances amb més impacte'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd0NU42MPd0m6uIvxHiBpf1r9LMEBalwh3zuLBGh3UivWNIwLs9Fe3e5QECsnRbrZqA6TLllQlcpEijW6KVFg-wRwLZUXyCD70teoi9EU9lKJZULMlhdhOb9EmpbXPaBurOmvu8PSg3qNRxW9qqgLLF87sWuZhhdGaAFdkV94OcAnmPMSB4t1E/s72-c/2026-10-08%20Taula%20JMC%20parlant%20ok.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-5186134934795754352</id><published>2026-10-04T20:17:39.740+02:00</published><updated>2026-10-04T20:17:39.740+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="polítiques públiques"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="professionals"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="responsabilitat social"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="RSA"/><title type='text'>[ARTICLE] Menys gesticulació, més deliberació: quan la política simplifica problemes complexos</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;i&gt;&lt;span&gt;Dono per fet que demà Pedro Sánchez convocarà eleccions.&amp;nbsp;I, si és així, caldrà reconèixer-li una gran habilitat política. Després de mesos en què pràcticament cada setmana apareixia una notícia que erosionava el Govern, ha sabut aprofitar una conjuntura que li permet canviar el marc: passar de defensar-se a plantejar una batalla política en un terreny que considera més favorable, abans que arribin uns mesos en què altres preocupacions —també les que es noten directament a la butxaca— podrien tornar a alterar l’escenari. En el fons me n&#39;alegro si així s&#39;evita que l&#39;extrema dreta arribi al poder. Però no és aquesta la reflexió que vull fer.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;i&gt;&lt;span&gt;Vull fer-hi una aproximació des de la responsabilitat social, tenint per tant en compte aspectes com el diàleg amb els grups d&#39;interès i la deliberació, l&#39;impacte en cada actor i en el sistema... De fet, he demanat a la IA que em corregeixi l&#39;article per assegurar que no hi hagi cap biaix partidista.&amp;nbsp;Precisament perquè cadascú tenim valors, preferències i opcions polítiques, m’interessa una altra pregunta: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;podem jutjar la qualitat de la política més enllà de si ens agrada el resultat?&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;El debat d’aquests dies sobre els decrets i, especialment, sobre l’habitatge em sembla un bon cas per plantejar-ho. Perquè quan la política converteix problemes complexos en una batalla entre bons i dolents, pot guanyar el relat i perdre capacitat per resoldre el problema.&amp;nbsp;D’això va l’article: menys gesticulació, més deliberació.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWAcEj9Q5ZVhzxVwIReP2myt81K3mwyY3bNYnlpFS_dtnQyyQZZBAOZlyBdJU3S3-_cUR98q9ZuUvi9LhscndDlrHufZsmraKVLXPkhAYSIAVIZdYhhe5kugY5at2ZKBcHY-k2NbICL1ymwJDGO_BYrd_elO-tkc_yibqNVxSGxif1hqo2RfGI/s1733/Menys%20gesticulaci%C3%B3,%20m%C3%A9s%20deliberaci%C3%B3.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;907&quot; data-original-width=&quot;1733&quot; height=&quot;235&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWAcEj9Q5ZVhzxVwIReP2myt81K3mwyY3bNYnlpFS_dtnQyyQZZBAOZlyBdJU3S3-_cUR98q9ZuUvi9LhscndDlrHufZsmraKVLXPkhAYSIAVIZdYhhe5kugY5at2ZKBcHY-k2NbICL1ymwJDGO_BYrd_elO-tkc_yibqNVxSGxif1hqo2RfGI/w449-h235/Menys%20gesticulaci%C3%B3,%20m%C3%A9s%20deliberaci%C3%B3.png&quot; width=&quot;449&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;Menys gesticulació, més deliberació: quan la política simplifica problemes complexos&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La no convalidació dels dos decrets sobre habitatge ha tornat a situar el debat polític en un terreny conegut: qui ha guanyat, qui ha perdut, qui n’és responsable i quin rèdit en pot obtenir cadascú.&amp;nbsp;La discussió partidista és legítima i inevitable. Els partits existeixen perquè representen projectes, interessos i prioritats diferents, i la competència política forma part de la democràcia. Però l’episodi em sembla interessant per plantejar una qüestió diferent: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;com podem valorar la qualitat de la política més enllà de si compartim o no el resultat d’una votació?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; Dit d’una altra manera, podem preguntar-nos no solament qui té més raó segons les nostres preferències, sinó si el problema s’ha analitzat amb prou profunditat, si s’han tingut en compte les persones afectades, si s’ha escoltat el coneixement expert, si s’han previst els efectes de les mesures i si s’ha explicat qui n’assumirà els costos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta pregunta és especialment pertinent en el cas de l’habitatge perquè ens trobem davant d’un problema en què conviuen l’emergència social i les causes estructurals. Hi ha persones que avui no poden pagar un habitatge o que corren el risc de perdre’l, i això requereix respostes immediates. Però, alhora, hi ha un desequilibri acumulat entre les necessitats residencials i l’oferta disponible i assequible, un parc públic i social insuficient, dificultats de planejament i tramitació, problemes de finançament i rehabilitació, usos diversos del parc existent i una capacitat administrativa limitada per aplicar algunes de les polítiques que s’aproven. Tractar només una d’aquestes dimensions pot ser necessari, però no equival a resoldre el problema.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;Anar a l’extrem no és anar a l’arrel&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En el llenguatge polític tendim a identificar radicalitat amb extremisme, quan etimològicament radicalitat significa anar a l’arrel. Una política realment radical hauria de ser aquella que procura comprendre les causes profundes d’un problema, les interdependències que el mantenen, els interessos legítims que hi intervenen i els efectes que poden produir les diferents alternatives. En canvi, una posició pot ser extrema en el llenguatge i en la confrontació i, alhora, profundament superficial en la comprensió del problema. Podem estar anant cap un model de bipolarització basat en l&#39;extremisme desradicalitzat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta distinció és important perquè bona part del debat polític actual funciona a partir de la simplificació. Els problemes complexos es converteixen en oposicions binàries, es busquen culpables fàcilment identificables i es procura situar cada proposta dins d’un dels dos camps abans d’analitzar-ne el contingut. És una dinàmica políticament comprensible: facilita els titulars, mobilitza els propis i permet identificar l’adversari. Però també pot generar una &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;simplificació polaritzadora&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; que redueix l’espai disponible per contrastar arguments, reconèixer tensions legítimes o construir alternatives diferents de les que inicialment s’han posat sobre la taula. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La complexitat no obliga a adoptar solucions tèbies ni a situar-se sistemàticament en un punt intermedi. Una política pot ser molt transformadora i, alhora, estar ben fonamentada. El que exigeix la complexitat és evitar que la contundència de la resposta substitueixi la comprensió del problema. En habitatge, per exemple, regular els preus, protegir les famílies vulnerables, mobilitzar habitatges buits, donar seguretat als propietaris, incrementar el parc públic, facilitar la construcció o accelerar el planejament poden formar part de la resposta. La qüestió no és escollir una paraula clau i convertir-la en solució universal, sinó entendre com es relacionen les diferents mesures i quins efectes produeixen conjuntament.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;Escoltar les persones i organitzacions expertes no significa substituir la política&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El coneixement tècnic hauria de tenir un paper molt més rellevant en aquesta mena de debats. No perquè els experts hagin de governar ni perquè existeixi una única solució tècnicament correcta, sinó perquè poden ajudar a distingir entre allò que sabem, allò que podem preveure raonablement i allò que simplement esperem que passi. La política ha de decidir, però una decisió política de qualitat necessita una base suficient de coneixement sobre les causes del problema, les alternatives disponibles, els efectes previsibles i els riscos associats.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La distinció entre decisió tècnica i decisió política és fonamental. Una persona experta pot analitzar si una regulació ha reduït determinats preus, si ha alterat l’oferta, quant temps requereix construir habitatge, quin cost pressupostari té una ajuda o quins grups en resulten beneficiats. Però no li correspon decidir quin nivell de despesa pública és socialment prioritari, quina distribució de costos considerem més justa o quin valor ha de tenir més pes quan entren en tensió diferents interessos legítims. Aquestes són decisions polítiques i, per tant, han de ser assumides democràticament. La mala política apareix tant quan es pretén disfressar d’inevitabilitat tècnica una decisió que incorpora opcions de valor com quan es menysprea l’evidència perquè no encaixa amb el relat que es vol defensar. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El debat sobre l’habitatge mostra, a més, que els experts no tenen una única posició. Carme Trilla ha defensat fórmules en què la protecció de les famílies vulnerables vagi acompanyada d’una assumpció pública del cost, de manera que la política social no recaigui íntegrament sobre el propietari. Jaime Palomera posa més l’accent en els desequilibris de poder del mercat i en la necessitat d’una intervenció pública sostinguda i d’un parc públic i social més potent. Paloma Taltavull ha defensat mesures temporals d’estabilització mentre l’oferta necessita temps per reaccionar, advertint alhora dels efectes que una regulació permanent o mal calibrada pot produir sobre aquesta mateixa oferta. Altres economistes han posat l’accent en la governança, la viabilitat de les mesures i la credibilitat institucional quan s’impulsen polítiques sense haver-ne assegurat prou les condicions d’aplicació. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;No cal concloure que totes aquestes mirades tinguin el mateix valor ni que totes les prediccions estiguin igualment demostrades. Precisament la qualitat de la decisió exigeix distingir entre dades, evidències, interpretacions, hipòtesis i interessos sectorials. Però la pluralitat d’anàlisis ens recorda una cosa important: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;un problema complex no deixa de ser complex perquè políticament ens convingui explicar-lo amb una sola causa&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;. La funció del coneixement expert no és proporcionar una cita que legitimi una posició prèviament adoptada, sinó ampliar la comprensió del problema i obligar-nos a contrastar millor les conseqüències de les alternatives. I em temo que sovint el periodisme, amb excepcions, tendeix a agrair les posicions irreconciliables perquè aporten audiència, però si és així s&#39;equivoquen perquè finalment és una audiència més d&#39;algoritme de xarxes socials que de lectura assossegada i de qualitat per la qual val la pena pagar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;L’emergència no pot substituir l’estructura&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una de les dificultats del debat sobre habitatge és que sovint es contraposen mesures que actuen en escales temporals diferents. Davant d’una família vulnerable que pot perdre el seu habitatge, parlar de les promocions que estaran acabades d’aquí a cinc o deu anys és insuficient. Cal una resposta immediata. Però suspendre un desnonament, prorrogar un contracte o concedir una ajuda tampoc incrementa per si mateix el nombre d’habitatges disponibles per a les persones que estan buscant-ne un.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La política responsable ha de ser capaç de gestionar simultàniament aquestes dues dimensions. La protecció davant d’una situació d’emergència pot estar plenament justificada i, al mateix temps, cal preguntar-se què succeirà quan acabi aquesta protecció. Si no hi ha una alternativa residencial, si continua faltant oferta assequible o si l’Administració no disposa dels recursos necessaris, el problema simplement s’haurà ajornat. De la mateixa manera, una gran política de construcció a llarg termini no eximeix d’atendre les persones que pateixen avui les conseqüències de la crisi.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El problema estructural és especialment exigent perquè l’habitatge necessita temps. Per construir-ne cal sòl, planejament, llicències, finançament, capacitat promotora i constructiva, materials, professionals i una gestió posterior que garanteixi que els habitatges compleixen realment la funció per a la qual s’han creat. També cal rehabilitar i gestionar millor el parc existent. Per això, augmentar l’oferta no pot ser un eslògan alternatiu a la regulació o a la protecció social, però tampoc pot quedar relegat perquè els seus resultats no siguin immediats. Si durant anys no es produeix prou habitatge assequible en els territoris on augmenten les necessitats, les polítiques d’emergència acabaran actuant permanentment sobre una escassetat que no s’ha corregit. Legislar reactivament per disposar d&#39;arguments per tot el que no s&#39;ha fet en dècades no es pot considerar una bona pràctica.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;Qui assumeix els costos?&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una política pública no s’hauria d’avaluar únicament pels beneficis que pretén generar. També cal identificar els costos, els riscos i les externalitats, i determinar qui els assumeix. Aquesta és una pregunta pròpia de la responsabilitat social i resulta especialment útil en política perquè moltes mesures aparentment protectores poden consistir, en la pràctica, a traslladar una responsabilitat col·lectiva a un actor concret.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Si considerem que una família vulnerable no pot ser desnonada sense alternativa habitacional, estem expressant una opció legítima de protecció social. Però immediatament apareixen altres preguntes: durant quant de temps s’ha de mantenir aquesta protecció, qui assumeix el cost del lloguer, què passa si el propietari necessita aquell ingrés, quina responsabilitat correspon a l’Administració i amb quins recursos pot garantir una alternativa. Si la decisió col·lectiva consisteix a protegir una persona vulnerable, cal justificar per què el cost ha de recaure sobre el conjunt de la societat o sobre un particular concret i en quines condicions. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La mateixa exigència funciona en sentit contrari. Defensar la seguretat jurídica, el cobrament de les rendes o la recuperació d’un habitatge no resol què ha de passar amb una família que objectivament no disposa d’alternativa. Tampoc no es pot donar per fet que tots els propietaris es trobin en la mateixa situació econòmica, de la mateixa manera que no tots els llogaters tenen les mateixes necessitats ni tots els operadors immobiliaris tenen la mateixa capacitat. Una política ben dissenyada necessita distingir situacions i evitar que categories molt àmplies —propietari, llogater, gran tenidor, vulnerable— substitueixin l’anàlisi de la realitat que es pretén regular. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta mirada obliga a passar de la proclamació de principis a la gestió de les conseqüències. Les intencions són necessàries per orientar l’acció política, però no són suficients per valorar-ne la responsabilitat. Cal preguntar-se si la mesura és viable, si l’Administració disposa de capacitat per executar-la, si els incentius que genera són coherents amb els objectius, si hi ha grups que assumiran costos desproporcionats i si existeixen mecanismes per corregir la política quan els resultats no siguin els previstos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;Deliberar no és buscar sempre el punt mig&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La deliberació ètica pot proporcionar una metodologia útil per abordar aquesta mena de conflictes. Però la metodologia sols és apta per als que realment volen arribar a un acord per solucionar un problema. El primer pas és identificar els valors legítims que entren en tensió, en lloc de començar donant per fet que un dels camps representa el bé i l’altre un interès moralment inferior. A partir d’aquí, cal observar què passaria si prioritzéssim absolutament cadascun dels valors, identificar quins béns quedarien perjudicats i explorar alternatives que permetin protegir millor el conjunt d’interessos legítims.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquest mètode no comporta situar-se sistemàticament al 50% entre dues posicions. Hi haurà ocasions en què un dret, la gravetat d’un impacte, la irreversibilitat d’un dany o l’evidència disponible justifiquin donar clarament més pes a una de les opcions. Deliberar no és convertir el centrisme en una virtut, sinó posar a prova les decisions abans d’adoptar-les i obligar-nos a considerar allò que el nostre propi marc ideològic podria estar deixant fora. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Algunes preguntes senzilles poden ser molt exigents. Podríem explicar públicament no solament els beneficis d’una mesura sinó també els seus costos? Acceptaríem la mateixa regla si ens trobéssim entre les persones perjudicades? Aplicaríem el mateix criteri davant d’un cas equivalent? I, en política, hi ha una prova especialment reveladora: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;defensaríem aquesta mateixa regla si fos el nostre adversari qui governés?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; La coherència no significa mantenir inalterables totes les posicions, perquè modificar-les davant de noves evidències pot ser un signe de responsabilitat. El problema apareix quan el criteri canvia simplement perquè han canviat els actors beneficiats o la posició de govern i oposició.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;El desacord no és el problema&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una democràcia plural no necessita eliminar el conflicte. Govern i oposició, esquerra, centre i dreta, actors socials i econòmics poden tenir concepcions molt diferents sobre com ha de funcionar el mercat de l’habitatge, quin paper ha de tenir el sector públic o fins on han d’arribar determinades regulacions. Pretendre que totes aquestes diferències desapareguin seria despolititzar problemes que contenen opcions ideològiques legítimes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El problema apareix quan el desacord sobre una proposta es transforma en una deslegitimació de l’altre. En habitatge, preguntar pels efectes d’una mesura sobre els petits propietaris no hauria de permetre concloure automàticament que algú està contra el dret a l’habitatge. De la mateixa manera, recordar que la propietat té una funció social no equival a negar el dret de propietat. Quan incorporar a l’anàlisi el valor defensat per l’altra part es percep com una traïció al propi camp, el matís es penalitza i la deliberació queda bloquejada abans de començar. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La política necessita confrontació, però també necessita preservar les condicions que permeten continuar deliberant i cooperant l’endemà. Les relacions polítiques i institucionals tenen memòria: els compromisos complerts o incomplerts, els canvis inesperats de les regles, la manera de tractar els interlocutors i l’ús tàctic dels acords condicionen la confiança futura. Una estratègia pot ser rendible per a un actor en el curt termini i, tanmateix, contribuir a un sistema en què cada vegada sigui més difícil acordar polítiques complexes que necessiten continuïtat durant diversos mandats.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;Qualitat política i responsabilitat&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Fa anys que en l’àmbit empresarial i organitzatiu defensem que la responsabilitat social no consisteix merament a proclamar bons valors. Implica identificar els impactes, escoltar els grups d’interès, incorporar les seves inquietuds en la presa de decisions, prevenir efectes adversos, rendir comptes i revisar allò que no funciona. Aquesta mateixa lògica planteja una pregunta interessant per a la política: fins a quin punt podríem avançar cap a una &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Responsabilitat Social de la Política&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; entesa no com una nova ideologia, sinó com un sistema de gestió de la qualitat i dels impactes de l’acció política? Fa anys que vaig fer un model, però us podeu imaginar que mai cap persona de l&#39;entorn de la política m&#39;ha demanat res en aquest sentit.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta perspectiva no hauria de determinar quin programa és correcte ni exigir neutralitat als partits. Una força política té dret a defensar un projecte propi, a prioritzar determinats valors i a competir per obtenir el poder necessari per aplicar-lo. La responsabilitat apareix en la manera com exerceix aquesta legítima parcialitat: la qualitat de la informació que utilitza, l’atenció als impactes, la viabilitat de les propostes, la consideració dels grups afectats, la coherència dels criteris, la capacitat de rectificar i la responsabilitat assumida pels efectes generats. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El debat dels darrers dies acabarà tenint conseqüències polítiques i electorals, com és natural. Però, des del punt de vista de la qualitat política, la pregunta més rellevant és una altra: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;després de tot aquest debat, entenem millor el problema de l’habitatge i disposem de millors condicions per resoldre’l?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; Si la discussió només ens ha permès identificar qui considerem culpable i reforçar les conviccions prèvies de cada camp, probablement haurem produït molta política, però no necessàriament millor política.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Potser alguns dels grans problemes que tenim davant no necessiten menys ideologia ni menys discrepància. Necessiten més capacitat per anar a l’arrel, més evidència, més deliberació sobre els impactes i més responsabilitat sobre les conseqüències. En definitiva, &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;menys gesticulació i més deliberació&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/5186134934795754352/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/5186134934795754352?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/5186134934795754352'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/5186134934795754352'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/article-menys-gesticulacio-mes.html' title='[ARTICLE] Menys gesticulació, més deliberació: quan la política simplifica problemes complexos'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWAcEj9Q5ZVhzxVwIReP2myt81K3mwyY3bNYnlpFS_dtnQyyQZZBAOZlyBdJU3S3-_cUR98q9ZuUvi9LhscndDlrHufZsmraKVLXPkhAYSIAVIZdYhhe5kugY5at2ZKBcHY-k2NbICL1ymwJDGO_BYrd_elO-tkc_yibqNVxSGxif1hqo2RfGI/s72-w449-h235-c/Menys%20gesticulaci%C3%B3,%20m%C3%A9s%20deliberaci%C3%B3.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-413924283099736623</id><published>2026-10-01T15:35:25.175+02:00</published><updated>2026-10-01T15:35:25.176+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="acció social"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="territoris responsables"/><title type='text'>[ARTICLE] De l’acció social a la gestió de la relació amb la comunitat</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;span&gt;Avui he impartit la primera masterclass d’una nova línia que hem posat en marxa des de Respon.cat per aprofundir en àmbits de la responsabilitat social que considerem estratègics i en els quals creiem que les empreses han de fer un salt endavant, tant conceptualment com en la seva gestió. Aquesta primera sessió l’hem dedicada a la relació de l’empresa amb la comunitat.&amp;nbsp;Respon.cat n&#39;ha publicat una &lt;a href=&quot;https://respon.cat/l-empresa-ha-de-formar-part-de-la-comunitat/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;síntesi&lt;/a&gt; amb els principals continguts de la sessió, de manera que aquí no pretenc reproduir-ne el resum. Prefereixo posar l’accent en algunes de les reflexions que considero més rellevants.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;De l’acció social a la gestió de la relació amb la comunitat&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAY7XTUAQFmCkqDjFMDkumWMztGZv93ENVB8RTYNpoH6l1uZqNoulQCM7_pYQzXLBtWNO5vdnnn2NfDNbA5_rcBuLWfAqk9D8DkjNkFycFkDHXnMcxNKZ7jp47V7ahPHGbrTDHQejikEsT_WEaJHA1JoYQHIv8jITj450OTyIeruzHd0FMkLXz/s1672/RSE%20-%20Vector%20social%20-%20Rel%20Comunitat.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;941&quot; data-original-width=&quot;1672&quot; height=&quot;225&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAY7XTUAQFmCkqDjFMDkumWMztGZv93ENVB8RTYNpoH6l1uZqNoulQCM7_pYQzXLBtWNO5vdnnn2NfDNbA5_rcBuLWfAqk9D8DkjNkFycFkDHXnMcxNKZ7jp47V7ahPHGbrTDHQejikEsT_WEaJHA1JoYQHIv8jITj450OTyIeruzHd0FMkLXz/w400-h225/RSE%20-%20Vector%20social%20-%20Rel%20Comunitat.png&quot; width=&quot;400&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Quan preguntem a una empresa què fa en relació amb la comunitat, és habitual que la resposta ens porti a donacions, patrocinis, voluntariat, col·laboracions amb entitats o iniciatives culturals, esportives o solidàries. Totes aquestes actuacions poden tenir un gran valor i no es tracta en absolut de menystenir-les. El problema apareix quan les identifiquem amb el conjunt de la responsabilitat de l’empresa envers la comunitat.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquest és, de fet, un procés que ja hem viscut en altres àmbits de la responsabilitat social. Fa anys podia semblar suficient que una empresa plantés arbres o fes alguna actuació ambiental positiva. Avui sabem que la responsabilitat ambiental requereix conèixer, gestionar i reduir els consums, les emissions, els residus i la resta d’impactes associats a l’activitat. La qüestió ambiental ha entrat plenament dins del perímetre ordinari de gestió empresarial.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En la dimensió social i comunitària encara no sempre hem fet aquest recorregut. Hi continuen predominant sovint la intuïció, la sensibilitat personal, la resposta a peticions puntuals o la suma de bones pràctiques. El salt de les bones pràctiques a l’RSE es produeix quan deixem de preguntar-nos únicament quines coses bones fem i comencem a analitzar quins impactes generem, quines relacions construïm, quines responsabilitats se’n deriven i com tot això s’incorpora sistemàticament a la gestió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta diferència és important perquè una empresa pot desenvolupar una magnífica acció social i, al mateix temps, tenir una mala relació amb la comunitat. La responsabilitat envers la comunitat no és una activitat concreta de l’empresa, sinó una dimensió de la seva manera de fer empresa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;L’empresa forma part de la comunitat&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La mateixa expressió “relació de l’empresa amb la comunitat” pot conduir-nos inconscientment a imaginar dues realitats separades. D’una banda hi hauria l’empresa i, de l’altra, la comunitat amb la qual aquella es relaciona. Però aquesta representació és poc ajustada a la realitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Les persones que treballen a l’empresa, els clients, els proveïdors, les administracions, les entitats, els centres educatius i el veïnat formen part del mateix ecosistema social i territorial. L’empresa utilitza infraestructures, talent, coneixement i recursos generats en aquest entorn, alhora que crea ocupació, activitat econòmica, relacions, hàbits, oportunitats i també impactes que transformen aquest mateix entorn.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Per això, una de les idees centrals de la sessió ha estat que l’empresa no està situada davant de la comunitat, sinó que en forma part. Aquest canvi de perspectiva ens porta des de la pregunta tradicional sobre “què fa l’empresa per la comunitat?” cap a una altra de més exigent: quina contribució fa l’empresa a la comunitat de la qual forma part?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta mirada no significa atribuir a l’empresa la responsabilitat de resoldre tots els problemes socials, ni pretendre que substitueixi les administracions públiques o les organitzacions socials. Significa reconèixer que cada organització ocupa una posició dins d’un sistema, genera impactes a partir de les seves decisions i disposa d’una esfera pròpia de responsabilitat i d’incidència.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;L’empresa també és una infraestructura social&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una de les idees que he volgut desenvolupar durant la masterclass és que potser hauríem de començar a entendre l’empresa no només com una organització econòmica, sinó també com una infraestructura social. Les empreses creen espais de relació, estableixen normes i rutines, generen xarxes, articulen identitats i fan conviure quotidianament persones de procedències, edats, llengües, capacitats i realitats socials diferents.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquestes interaccions tenen efectes sobre el capital social, entès com la confiança, la qualitat de les relacions, la capacitat de cooperació, el sentit de pertinença o la capacitat d’arribar a acords. Són actius intangibles que resulten essencials per al funcionament d’una societat i que les empreses poden contribuir a reforçar o a deteriorar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Al mateix temps, aquesta relació funciona en les dues direccions. Un territori amb més confiança, bones institucions, capacitat de cooperació, talent i xarxes relacionals ofereix millors condicions per a l’activitat empresarial, la innovació i el desenvolupament econòmic. Aquesta interdependència permet entendre que el capital social no és un element accessori del context empresarial, sinó una part de l’ecosistema que fa possible l’activitat econòmica.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En aquest sentit, podem parlar d’un balanç social invisible. Les empreses acumulen o consumeixen confiança cada dia; generen legitimitat o la deterioren; reforcen relacions amb l’entorn o les afebleixen; augmenten la seva capacitat d’aliança o la redueixen. Res d’això no apareix directament en el balanç comptable, però pot acabar tenint una incidència molt real sobre la sostenibilitat del projecte empresarial.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;L’impacte social és molt més ampli que l’acció social&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Si assumim aquesta perspectiva, hem d’eixamplar molt la mirada sobre l’impacte social de l’empresa. Aquest impacte no es genera només quan es desenvolupa un projecte social, sinó també cada vegada que l’organització contracta persones, selecciona proveïdors, decideix on compra, defineix horaris, organitza la mobilitat, dissenya un producte, es relaciona amb el veïnat o determina com comunica.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Per això considero especialment rellevant afirmar que l’impacte social d’una empresa és molt més gran que el seu pressupost d’acció social. De fet, algunes de les decisions amb una incidència social més gran poden no haver estat tradicionalment interpretades en clau de responsabilitat social.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El màrqueting n’és un exemple clar. Una campanya publicitària no només informa sobre un producte o intenta generar una venda. També contribueix a configurar allò que socialment considerem normal, desitjable, prestigiós o acceptable. Pot reforçar estereotips o contribuir a superar-los, fomentar determinats patrons de consum o introduir nous comportaments socials. Resulta paradoxal que puguem mesurar amb molta precisió l’impacte d’una petita iniciativa social mentre no ens hem preguntat mai quin impacte cultural o social pot tenir una campanya que arriba a milions de persones.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La llengua és un altre exemple que permet comprendre bé aquesta mateixa lògica. No és merament una qüestió comunicativa o normativa, sinó que forma part de les relacions amb clients, persones treballadores i proveïdors, i al mateix temps afecta dimensions com la cultura, els drets, la identitat, la cohesió o el sentit de pertinença. La responsabilitat empresarial s’ha de territorialitzar perquè no totes les societats tenen els mateixos reptes ni les mateixes sensibilitats.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;Mirar en dues direccions: la doble materialitat&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La doble materialitat aporta un marc especialment útil per ordenar aquesta reflexió perquè obliga a observar la relació entre empresa i comunitat en dues direccions diferents. D’una banda, cal analitzar com l’empresa impacta sobre les persones, el territori, les relacions socials o la vida col·lectiva. De l’altra, cal identificar quines condicions de la comunitat poden generar riscos o oportunitats significatius per al model de negoci i la capacitat de l’empresa de crear valor.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta segona dimensió requereix rigor. No qualsevol problema social d’un territori es converteix automàticament en una qüestió de materialitat financera per a qualsevol empresa. Cal identificar una cadena causal concreta. La manca d’habitatge assequible, per exemple, pot dificultar la contractació i retenció de persones, augmentar costos o limitar el creixement. La pèrdua de confiança amb el veïnat pot derivar en conflictes, retards, obstacles per a nous projectes o costos addicionals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta mirada permet formular una idea que considero especialment significativa: la comunitat no és només receptora dels impactes de l’empresa, sinó que també pot constituir una condició de possibilitat de l’empresa. L’activitat empresarial necessita entorns capaços de generar confiança, talent, cooperació, infraestructures, institucions sòlides i condicions de vida que facin possible el desenvolupament de l’activitat econòmica.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Ara bé, la responsabilitat comunitària no es pot reduir a una lògica de riscos i dependències. La doble materialitat ens ajuda a preguntar-nos què impactem i què ens pot afectar, però encara hi ha una tercera pregunta necessària: què podem contribuir a transformar conjuntament?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;Necessitem més propòsits empresarials comunitaris&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquí és on apareix el propòsit. Una cosa és la responsabilitat, que ens obliga a gestionar adequadament els impactes. Una altra és el compromís, que ens porta a decidir davant de quins reptes volem implicar-nos activament. I un tercer nivell és el propòsit, quan una contribució significativa a la societat passa a formar part de la mateixa raó de ser i del model de creació de valor de l’empresa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En els darrers anys hem vist créixer propòsits empresarials vinculats al clima, al planeta o a la salut. Són absolutament necessaris, però considero que també necessitem més propòsits empresarials comunitaris. La cohesió social, la generació d’oportunitats, l’arrelament territorial, la cultura, la llengua, la connexió entre generacions, la confiança o la resiliència també poden formar part de la contribució central que una empresa decideix fer a la societat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;El propòsit, però, no pot quedar en una declaració aspiracional. Només pren sentit quan condiciona decisions, recursos, cultura, productes, persones i aliances. La pregunta de fons no és tant quina frase utilitzem per formular el propòsit, sinó què volem que sigui diferent en la societat perquè la nostra empresa existeix.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;De la col·laboració a les aliances capaces d’innovar&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;La relació amb la comunitat també obliga a revisar la manera com entenem les aliances. Durant molts anys, una part important de la relació entre empreses i entitats socials s’ha articulat al voltant de les aportacions econòmiques o del voluntariat. Aquestes fórmules continuen tenint valor, però els reptes actuals requereixen evolucionar cap a relacions més madures.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Una aliança no és simplement una col·laboració més intensa. Requereix un objectiu compartit, aportacions significatives de les parts, reciprocitat, continuïtat i capacitat de governança conjunta. Sobretot, permet combinar coneixements i capacitats que cap actor no té individualment.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Les entitats poden aportar coneixement social, proximitat i legitimitat; les empreses, capacitat organitzativa, tecnologia, recursos o xarxes; les universitats, recerca i evidència; les administracions, capacitat pública i institucional; i la ciutadania, coneixement d’experiència. El valor de reunir actors diferents no és només sumar recursos, sinó generar solucions noves a partir de mirades que habitualment estan separades.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquesta és també una manera diferent d’entendre la innovació. La comunitat no és únicament un espai on portar solucions concebudes des de l’empresa. La relació amb comunitats, entitats i reptes socials pot revelar noves necessitats, serveis, productes i formes de treballar que l’organització difícilment hauria identificat des de dins.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;De l’empresa responsable al territori responsable&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Quan eixamplem prou aquesta mirada, arribem necessàriament al concepte de Territori Socialment Responsable. Molts dels reptes socials i comunitaris actuals són sistèmics i, per tant, no poden ser resolts per un sol actor, per més responsable, innovador o compromès que sigui.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Un territori socialment responsable no és simplement un territori on hi ha moltes empreses o organitzacions responsables. És un territori que desenvolupa capacitat col·lectiva per identificar reptes, compartir coneixement, establir diàlegs, construir aliances, generar innovació i desenvolupar solucions compartides.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Això implica passar de posar sempre l’organització al centre a entendre empreses, administracions, entitats, universitats i ciutadania com a nodes d’una mateixa xarxa. Quan aquesta xarxa disposa de confiança, qualitat relacional i capacitat de cooperació, el territori augmenta el seu capital social, la seva resiliència i també la seva competitivitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Davant reptes sistèmics, la responsabilitat també ha de tenir una dimensió sistèmica. La maduresa de la responsabilitat social no consisteix únicament a disposar d’organitzacions individualment més responsables, sinó a desenvolupar ecosistemes capaços de generar corresponsabilitat i capacitat col·lectiva d’acció.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Avui necessitem una pregunta més exigent: &lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;quina societat contribueix a construir la nostra empresa amb la seva manera de fer empresa?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/413924283099736623/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/413924283099736623?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/413924283099736623'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/413924283099736623'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/10/article-de-laccio-social-la-gestio-de.html' title='[ARTICLE] De l’acció social a la gestió de la relació amb la comunitat'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAY7XTUAQFmCkqDjFMDkumWMztGZv93ENVB8RTYNpoH6l1uZqNoulQCM7_pYQzXLBtWNO5vdnnn2NfDNbA5_rcBuLWfAqk9D8DkjNkFycFkDHXnMcxNKZ7jp47V7ahPHGbrTDHQejikEsT_WEaJHA1JoYQHIv8jITj450OTyIeruzHd0FMkLXz/s72-w400-h225-c/RSE%20-%20Vector%20social%20-%20Rel%20Comunitat.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-2869968053464785790</id><published>2026-09-29T15:58:05.395+02:00</published><updated>2026-09-29T15:58:05.395+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="empresa saludable"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="esdeveniments"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="salut i seguretat"/><title type='text'>[ARTICLE] No deixem la salut mental en mans de la prevenció de riscos laborals</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmepqlsD9jqNtUfx2SCc2iOuQNCYpO2EAdb8h9LjRiMhW1Lq8nUyzyFclRFLPtwQ0H7UFvm0ClS-UPrNRX9JfwBrrIY3Iecqzh-TZjSkih53DobitVAWAMRvJm5N4GKzoke_iAXptYoNiGOj1BEBd1E6L5El45MNS4R5wGB7mJT_Ym0Afuk49m/s1277/Bellloc.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;750&quot; data-original-width=&quot;1277&quot; height=&quot;235&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmepqlsD9jqNtUfx2SCc2iOuQNCYpO2EAdb8h9LjRiMhW1Lq8nUyzyFclRFLPtwQ0H7UFvm0ClS-UPrNRX9JfwBrrIY3Iecqzh-TZjSkih53DobitVAWAMRvJm5N4GKzoke_iAXptYoNiGOj1BEBd1E6L5El45MNS4R5wGB7mJT_Ym0Afuk49m/w400-h235/Bellloc.png&quot; width=&quot;400&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;&lt;br /&gt;La frase pot incomodar, sobretot perquè la
prevenció de riscos laborals té molt a dir sobre salut mental. I encara més: hi
té obligacions concretes. Però precisament per això cal afinar. Si convertim la
salut mental en un subapartat dels riscos psicosocials, estarem veient només
una part del problema.&lt;/span&gt;

&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;La prevenció ha d’actuar sobre allò que el
treball pot causar: sobrecàrregues, manca d’autonomia, conflictes de rol,
horaris inadequats, assetjament, violència, inseguretat laboral o males
pràctiques de lideratge. I ho ha de fer en origen. Si una organització provoca
estrès estructural, no pot pretendre arreglar-ho ensenyant les persones a
respirar millor. En això no hi ha gaire discussió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Però la salut mental no comença ni acaba en
la causalitat laboral. Una persona pot arribar a la feina amb una depressió,
una ansietat, un trastorn bipolar, un dol o una situació familiar greu sense
que l’empresa n’hagi estat la causa. I, tanmateix, des d’aquell moment
apareixen responsabilitats organitzatives: com se l’acull, si pot expressar què
li passa, si serà estigmatitzada, si es protegeix la confidencialitat, si es
poden fer adaptacions, com es gestiona una baixa i una reincorporació o si
aquella situació acabarà perjudicant injustament la seva carrera professional.
Aquí és on la mirada de responsabilitat social amplia la de la prevenció.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-language: ES-TRAD;&quot;&gt;No és el mateix
prevenir el dany que gestionar la realitat&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Podríem resumir la diferència amb dues
preguntes. La prevenció de riscos laborals es pregunta què pot causar dany a
causa del treball i com ho podem evitar. La responsabilitat social ens obliga a
afegir-ne una altra: &lt;b&gt;com gestiona responsablement l’organització la salut
mental en la seva relació amb les persones? &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;No són preguntes rivals. La segona conté la
primera però no s’hi esgota. I aquesta diferència és important perquè també
evita l’error contrari. Si traiem la salut mental de la PRL i la posem
simplement en una carpeta de benestar, podem acabar fent mindfulness, coaching,
esport o assistència psicològica mentre mantenim càrregues impossibles,
lideratges poc saludables o cultures de disponibilitat permanent. És a dir,
podem acabar responsabilitzant les persones d’adaptar-se millor a una mala
organització. Ni una cosa ni l’altra.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;La salut mental és un bon exemple del que
sempre diem sobre la responsabilitat social: &lt;b&gt;gestionar la complexitat sense
matar-la&lt;/b&gt;. No tot problema de salut mental és causat per l’empresa, però
l’empresa sí que és responsable dels impactes que genera i de com respon davant
les realitats que afecten les persones que en formen part.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-outline-level: 2;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Les dades ja no permeten
considerar-ho una qüestió marginal&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;L’OMS estima que aproximadament un 15% de
les persones adultes en edat laboral conviuen amb algun trastorn mental. La
depressió i l’ansietat provoquen anualment uns 12.000 milions de dies de
treball perduts al món i un cost estimat d’un bilió de dòlars, principalment
per pèrdua de productivitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;A l’Estat espanyol, l’INSST ja situa els
trastorns mentals com la segona causa d’incapacitat temporal. I les dades
recents mostren increments molt significatius en les baixes vinculades a
simptomatologia emocional, estrès greu i ansietat. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Per tant, ja no estem parlant d’una qüestió
marginal ni d’un fenomen que pugui quedar relegat a una xerrada anual de
sensibilització. Precisament aquest octubre, amb motiu del &lt;b&gt;Dia Mundial de la
Salut Mental&lt;/b&gt;, Respon.cat torna a col·laborar en una &lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://forms.cloud.microsoft/pages/responsepage.aspx?id=VS6TpYmTSUeN8CCT2pZ7gwaRYoxsE21Ei8Y9j-zhcjVUMjFGM01MREVaUUdKWjNaWjZYWUtCQ1FIUS4u&amp;amp;route=shorturl&quot;&gt;&lt;span style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;jornada empresarial&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt; de la &lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://vivelloc.cat/ca/&quot;&gt;&lt;span style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Fundació Viver de
Bell-lloc&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt; sobre aquesta matèria. I
crec que té tot el sentit que hi siguem des de la responsabilitat social,
perquè el debat no és clínic sinó organitzatiu: &lt;b&gt;què pertoca gestionar a
l’empresa?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-outline-level: 2;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;De les activitats a la
gestió&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Durant anys, moltes matèries que avui
considerem normals en la gestió empresarial havien quedat fora del perímetre de
l’empresa. Va passar amb el medi ambient, amb la diversitat, amb els usos del
temps o amb altres impactes socials. La responsabilitat social ha consistit
precisament a incorporar aquestes qüestions a una gestió ordenada.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Ara toca fer aquest pas amb la salut mental.
No es tracta de convertir els comandaments en psicòlegs ni les empreses en
centres sanitaris. Es tracta de tenir lideratges preparats, cultures de
confiança, mecanismes de suport, criteris de confidencialitat, capacitat
d’adaptació, protocols de reincorporació i polítiques d’inclusió. I, sobretot,
d’assegurar que el benestar no sigui una capa amable col·locada damunt d’una
organització que genera malestar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;Els marcs internacionals ja van en aquesta
direcció: l’OMS i l’OIT diferencien la prevenció dels riscos psicosocials, la
promoció de la salut mental i el suport a les persones que conviuen amb
problemes de salut mental. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;La salut mental no pot quedar en mans de la
PRL perquè &lt;b&gt;la PRL ha de prevenir el dany laboral, mentre que l’organització
ha d’assumir una responsabilitat més àmplia sobre la manera com tracta,
acompanya i inclou les persones&lt;/b&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;&quot;&gt;I aquest és el salt que ens toca fer: de
considerar la salut mental un problema que cal atendre a entendre-la com una
realitat que també cal saber gestionar. El 10 d’octubre ens ofereix una bona
oportunitat per parlar-ne.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/2869968053464785790/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/2869968053464785790?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2869968053464785790'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2869968053464785790'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/article-no-deixem-la-salut-mental-en.html' title='[ARTICLE] No deixem la salut mental en mans de la prevenció de riscos laborals'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmepqlsD9jqNtUfx2SCc2iOuQNCYpO2EAdb8h9LjRiMhW1Lq8nUyzyFclRFLPtwQ0H7UFvm0ClS-UPrNRX9JfwBrrIY3Iecqzh-TZjSkih53DobitVAWAMRvJm5N4GKzoke_iAXptYoNiGOj1BEBd1E6L5El45MNS4R5wGB7mJT_Ym0Afuk49m/s72-w400-h235-c/Bellloc.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-2931812905351421878</id><published>2026-09-27T12:48:15.765+02:00</published><updated>2026-09-27T12:54:35.357+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="normes i iniciatives"/><title type='text'>[ARTICLE] I si després del 2030 no hi ha una nova agenda global?</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: left;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghg8GLB5m7EAWWE2Kb95kX61qR3iLjJDGtnVmY9HGNqEUWTNVIJgNMPiSsBNi9CT_QzM03Ru6osWF9qddEQ9hAXLO2MnhNrgCIhlIBomqqPj7TTKCKJl7enLZUDo4qUSp3yHoF4Bm_P4DB0NthVWCerxrt0Z91C8fDd7dlVKy9QR0AZoEMU60R/s1536/Post%202030.png&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1024&quot; data-original-width=&quot;1536&quot; height=&quot;266&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghg8GLB5m7EAWWE2Kb95kX61qR3iLjJDGtnVmY9HGNqEUWTNVIJgNMPiSsBNi9CT_QzM03Ru6osWF9qddEQ9hAXLO2MnhNrgCIhlIBomqqPj7TTKCKJl7enLZUDo4qUSp3yHoF4Bm_P4DB0NthVWCerxrt0Z91C8fDd7dlVKy9QR0AZoEMU60R/w400-h266/Post%202030.png&quot; width=&quot;400&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;El desenvolupament sostenible no es quedaria sense compromisos internacionals. Però podria perdre el fil que els uneix. &lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan ens preguntem què ha de venir després de l’Agenda 2030, solem imaginar dues opcions: aprovar una nova agenda amb una altra data o prolongar, actualitzant-los, els actuals Objectius de Desenvolupament Sostenible. En el &lt;a href=&quot;https://respon.cat/posicionament-agenda-post-2030/?utm_source=chatgpt.com&quot;&gt;posicionament que hem fet públic des de Respon.cat&lt;/a&gt; defensem que cal preservar un marc global compartit i fer-lo més capaç d’orientar transformacions reals. Però el context internacional també ens obliga a considerar una tercera possibilitat: que els estats no arribin a un acord comparable al que va ser possible el 2015. Si això passés, què quedaria de l’agenda de la sostenibilitat? &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En quedaria molt. L’any 2030 no deixaran d’existir els convenis internacionals de drets humans o laborals, ni desapareixerà l’Acord de París. En biodiversitat, el Marc mundial de Kunming-Montreal ja combina 23 fites per al 2030 amb quatre grans objectius per al 2050. En finançament, el Compromís de Sevilla, adoptat el 2025, ha renovat el marc global de finançament per al desenvolupament i incorpora qüestions com el deute, la inversió sostenible o la reforma de l’arquitectura financera internacional. I el Pacte per al Futur, aprovat per Nacions Unides el 2024, aborda el desenvolupament sostenible al costat de la governança digital, les generacions futures i la reforma de la governança global. No tots aquests instruments tenen la mateixa naturalesa ni la mateixa força jurídica, però és evident que el desenvolupament sostenible no començaria de zero l’endemà del 2030. El problema seria un altre. &lt;b&gt;Podríem perdre el fil que relaciona els diferents reptes&lt;/b&gt;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;El valor d’un full de ruta compartit &lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La valoració és positiva perquè no hauríem de menystenir el que ha representat disposar d’un gran full de ruta compartit per la humanitat. Els ODS no són només una llista de disset objectius. Una de les aportacions més valuoses de l’Agenda és haver mostrat que els grans reptes socials, ambientals, econòmics i institucionals estan relacionats i que la sostenibilitat exigeix mirar-los conjuntament. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Reduir emissions no és aliè a l’ocupació, la mobilitat o la pobresa energètica. Protegir la biodiversitat té relació amb l’aigua, l’alimentació, el turisme o l’activitat econòmica. L’habitatge condiciona la salut, l’emancipació juvenil, la cohesió social, la mobilitat i fins i tot la capacitat de les empreses per captar i retenir talent. Aquesta mirada sistèmica pot semblar avui evident, però les nostres organitzacions continuen estructurades majoritàriament per àrees especialitzades que no sempre tenen prou capacitat per relacionar-se. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest és un dels riscos d’un eventual escenari post-2030 format sobretot per una suma d’acords sectorials. Podríem disposar d’instruments més precisos en clima, biodiversitat, drets humans, finançament, tecnologia o altres àmbits i, tanmateix, perdre capacitat per detectar les connexions, les tensions i fins i tot les contradiccions entre polítiques. El valor d’una agenda global no rau únicament en els objectius concrets que conté, sinó en obligar-nos a observar-los com a parts d’un mateix model de desenvolupament. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Correlacionar no és alinear &lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També hi ha una sensació agredolça, que prové de la manera com massa sovint hem aplicat els ODS. Durant aquests anys hem parlat molt d’“alinear” empreses, administracions o plans amb l’Agenda 2030 quan, en realitat, sovint el que fèiem era &lt;b&gt;correlacionar&lt;/b&gt;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una organització revisava allò que ja feia i identificava amb quins ODS tenia relació cada actuació. Un programa d’ocupació es vinculava a l’ODS 8; una actuació d’igualtat, a l’ODS 5; una política ambiental, als ODS corresponents. L’exercici podia ser útil per prendre consciència, ordenar o comunicar millor, i no necessàriament hi havia cap voluntat de greenwashing. Però una cosa és correlacionar el que ja fem amb els ODS i una altra és alinear realment la nostra gestió amb el model de desenvolupament sostenible que representen. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alinear significa permetre que aquell marc ens interpel·li i, si cal, ens faci modificar prioritats, polítiques, processos o decisions. Si després d’incorporar els ODS continuem fent exactament el mateix i de la mateixa manera, potser hem millorat el relat, però difícilment podem parlar d’una gran transformació. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ho hem vist molt clarament treballant amb administracions locals, que ja fan moltes coses relacionades amb l’Agenda 2030 perquè és part de la seva activitat, però difícilment podran fer-ne moltes més si no disposen de molts més recursos. Per això, el repte que hem defensat és &lt;b&gt;generar més transversalitat, més eficiència i més impacte&lt;/b&gt;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En una experiència recent de Vector5 en un ajuntament vam concloure que no calien més plans, sinó que calia aconseguir que els que ja existien funcionessin més com un sistema. Una suma de bons plans no genera automàticament un bon sistema de governança. Ho explicava fa poc a &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/2026/08/quants-plans-pot-tenir-un-ajuntament.html&quot;&gt;«Quants plans pot tenir un ajuntament? Transversalitat, Agenda 2030 i impacte»&lt;/a&gt;: els reptes de les ciutats ja són transversals i, per tant, la manera de governar-los també ho ha de ser. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquí hi ha una possible herència de l’Agenda 2030 que no hauríem de perdre encara que algun dia deixéssim de parlar dels disset ODS: la capacitat d’ajudar-nos a governar la complexitat. Treballar interdepartamentalment, generar aliances internes i externes, relacionar polítiques i orientar-les a impactes reals és més important que poder posar una icona de color al costat de cada actuació. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Els ODS ens diuen què volem, no com ho hem de gestionar &lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hi ha encara una altra distinció que considero fonamental. Els ODS expressen allò que voldríem assolir col·lectivament com a humanitat. Però no són, ni pretenien ser, un sistema de gestió per a les empreses o les organitzacions. Una microempresa pot mirar els disset objectius i dir que els subscriu tots. És perfectament possible compartir l’aspiració de posar fi a la pobresa, reduir les desigualtats, disposar d’un treball digne, combatre el canvi climàtic o afavorir unes institucions sòlides i, al mateix temps, no saber què té a veure tot això amb les decisions que aquella empresa pren cada matí. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquí és on comença una altra feina. L’organització s’ha de preguntar quins impactes genera, quins grups d’interès afecta, quines responsabilitats assumeix i en quins àmbits pot fer una contribució especialment rellevant des de la seva pròpia activitat. No parlem principalment de filantropia, sinó de model d’empresa. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’Agenda no ens diu que haguem de tenir un determinat sistema de governança, establir compromisos, dialogar amb els grups d’interès, incorporar un sentit de propòsit o rendir comptes d’una determinada manera. No li correspon. Tot això forma part de la &lt;b&gt;gestió de la responsabilitat de l’organització envers la societat&lt;/b&gt;. Els ODS ens indiquen què voldríem aconseguir; la responsabilitat social ens ajuda a determinar què ens correspon fer a cadascú i com integrar-ho en l’estratègia i en l’operativa. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En aquest sentit, hi ha una manera de llegir l’Agenda 2030 que sempre m’ha semblat suggeridora. En la gestió de la responsabilitat social dialoguem amb els grups d’interès. Amb treballadors, clients o proveïdors ho podem fer directament. Amb la comunitat és més complex perquè està formada per molts actors diferents. Però, si ampliem la mirada, encara hi ha un grup d’interès més difícil d’escoltar: &lt;b&gt;la humanitat&lt;/b&gt;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què vol la humanitat? Naturalment, ningú en pot parlar en nom propi. Però un acord internacional com l’Agenda 2030, aprovat amb un grau extraordinari de consens, pot ser entès com una de les millors expressions disponibles d’allò que la humanitat ha manifestat que vol per al seu futur. Aquesta és una altra raó per preservar el valor d’un gran marc compartit. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Una agenda global també necessita una agenda local &lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però la humanitat tampoc no viu en abstracte. Vivim en territoris concrets, amb problemes, recursos, cultures, institucions i prioritats diferents. I aquí crec que tenim un altre aprenentatge que caldria incorporar al post-2030. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’any 2014, un any abans de l’aprovació dels ODS, des de Respon.cat vam impulsar els &lt;b&gt;Focus de la Responsabilitat Social a Catalunya&lt;/b&gt;, dins la metodologia de Territori Socialment Responsable. Vam generar un procés de consens entre diferents actors per identificar aquelles matèries que eren especialment rellevants per al país i que podien orientar també la contribució voluntària de les empreses. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El plantejament era combinar dos fulls de ruta: &lt;b&gt;un de global i un de local&lt;/b&gt;. El global ens diu quins són els grans reptes compartits per la humanitat; el local ens ha d’ajudar a identificar com es manifesten aquests reptes en el nostre territori i quines altres qüestions pròpies també són materials per a la nostra societat. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan es van aprovar els ODS vam vincular-hi els Focus i aquesta combinació permetia fer una lectura empresarial i territorial de l’Agenda. Posteriorment, aquesta mateixa lògica de localització i d’aliança entre actors va ser present en l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 i en l’Aliança Catalunya 2030, en què Respon.cat ha participat des del primer moment. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb perspectiva, però, crec que la força extraordinària que van adquirir els ODS va fer que no mantinguéssim prou viva aquella agenda local. I probablement va ser un error. Vam disposar d’un llenguatge global molt potent, però no sempre vam ser capaços d’aterrar-lo prou a la realitat quotidiana de les pimes, dels territoris i de les comunitats. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per a moltes empreses catalanes pot ser molt més fàcil comprendre què significa la seva responsabilitat quan parlem de qualitat de l’ocupació, model productiu, habitatge, disponibilitat de talent, envelliment, cures, cohesió social, aigua, mobilitat, llengua, transició energètica o equilibri territorial. No perquè aquests reptes siguin alternatius als grans reptes globals, sinó perquè són la seva concreció en una realitat determinada. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això localitzar no hauria de voler dir simplement agafar els disset ODS i repartir la realitat local entre disset caselles. Cal fer també el recorregut invers: identificar primer quins són els reptes materials del territori i després relacionar-los amb el marc global. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;I allò que encara falta? &lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una futura agenda també ofereix l’oportunitat d’incorporar millor qüestions que el 2015 no van tenir prou centralitat. La cultura n’és un exemple especialment clar. És present en diferents fites dels ODS, però no disposa d’un objectiu propi que permeti abordar de manera integrada els drets culturals, el patrimoni, la creació, la diversitat cultural i lingüística o els nous reptes de l’entorn digital. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I a banda, totes els reptes emergents, que transcorreguts deu anys ja pugen en la llista de prioritats, com ara la intel·ligència artificial, la governança de les dades o la desinformació. Els grans marcs han de tenir estabilitat, però també capacitat d’evolucionar davant transformacions que el 2015 encara no tenien la centralitat actual. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Després del 2030 &lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això val la pena defensar que després del 2030 continuem disposant d’un marc global compartit, encara que avui no sapiguem quina forma podrà tenir. Un nou gran acord permetria conservar aquesta mirada integrada, revisar els aprenentatges d’aquests anys i donar més presència a qüestions que han quedat insuficientment recollides. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però si aquell acord no fos possible, tampoc no ens quedaríem sense agenda de sostenibilitat. Continuarien existint tractats, convenis, compromisos i marcs sectorials. El repte seria construir deliberadament els ponts entre ells i evitar que el desenvolupament sostenible tornés a fragmentar-se en moltes agendes que avancen cadascuna pel seu compte. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I, amb una agenda nova o sense, per a les empreses el repte de fons continuaria essent el mateix. No es tracta de comptar amb quants ODS podem correlacionar allò que ja fem, sinó de comprendre els nostres impactes, assumir les responsabilitats que ens corresponen, integrar-les en l’estratègia i contribuir, des de la nostra activitat i des del territori, al model de societat que volem construir. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser aquest ha estat un dels grans aprenentatges de l’Agenda 2030: &lt;b&gt;necessitem objectius globals, però els objectius només transformen quan es converteixen en responsabilitats concretes, en transversalitat, en aliances i en impacte&lt;/b&gt;. I això continuarà sent necessari després del 2030, sigui quin sigui el nom de l’agenda que tinguem.&amp;nbsp;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/2931812905351421878/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/2931812905351421878?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2931812905351421878'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2931812905351421878'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/article-i-si-despres-del-2030-no-hi-ha.html' title='[ARTICLE] I si després del 2030 no hi ha una nova agenda global?'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghg8GLB5m7EAWWE2Kb95kX61qR3iLjJDGtnVmY9HGNqEUWTNVIJgNMPiSsBNi9CT_QzM03Ru6osWF9qddEQ9hAXLO2MnhNrgCIhlIBomqqPj7TTKCKJl7enLZUDo4qUSp3yHoF4Bm_P4DB0NthVWCerxrt0Z91C8fDd7dlVKy9QR0AZoEMU60R/s72-w400-h266-c/Post%202030.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-6315574985916402711</id><published>2026-09-26T20:00:34.749+02:00</published><updated>2026-09-27T01:41:01.534+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="reflexions"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="vídeo"/><title type='text'>Avui faig 20 anys... de canal de Youtube!</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVT_CYTQMwNtR-OIgeXBQUTFiOjm1kE6UTvLknAzTPnhKk4Ee3AnBxCNmRJMQknbFZt7G0vzZP5Fer3tGKCkbMnsvr0hpq76yhk4DBKSMpPBzE2p4eIkblOUyK5wq3-vB5TsKiRZcrVaLmvAdL4a2NiKiUbdkwIKuKxkZpvBoWtS1KHndGTaEf/s1734/20%20anys%20a%20youtube.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;907&quot; data-original-width=&quot;1734&quot; height=&quot;167&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVT_CYTQMwNtR-OIgeXBQUTFiOjm1kE6UTvLknAzTPnhKk4Ee3AnBxCNmRJMQknbFZt7G0vzZP5Fer3tGKCkbMnsvr0hpq76yhk4DBKSMpPBzE2p4eIkblOUyK5wq3-vB5TsKiRZcrVaLmvAdL4a2NiKiUbdkwIKuKxkZpvBoWtS1KHndGTaEf/s320/20%20anys%20a%20youtube.png&quot; width=&quot;320&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Fa cinc anys que vaig publicar&amp;nbsp;&lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/2021/09/avui-faig-15-anys-de-canal-youtube.html&quot;&gt;Avui faig 15 anys... de canal a Youtube!&lt;/a&gt;&amp;nbsp;i aprofito per destacar aquesta circumstància un cop transcorregut un lustre més.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&amp;nbsp;Avui 25 de setembre ja fa vint anys que &lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/user/jmariacanyelles/videos&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;tinc un canal a Youtube&lt;/a&gt;. Coincideix amb la celebració del dia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) però és casualitat perquè l&#39;Agenda 2030 es va aprovar prou després, el 25 de setembre del 2015.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Si bé els primers anys la meva contribució amb vídeos va ser molt discreta, entre els anys a partir del 2018 vaig augmentar-hi molt l&#39;activitat, precisament amb una certa relació amb els ODS, quan vaig iniciar la publicació de &lt;a href=&quot;https://responsabilitatglobal.blogspot.com/2018/03/josep-maria-canyelles-anira-publicant.html&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;microvídeos sobre etimologia d&#39;algunes paraules&lt;/a&gt;, especialment les relacionades amb la responsabilitat social, amb més d&#39;un centenar de vídeos de [mots responsables] publicats.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;També és cert que encabat vaig tornar a limitar molt l&#39;ús d&#39;aquest canal, bàsicament en descobrir que podia penjar els microvídeos a les xarxes socials &lt;a href=&quot;https://www.instagram.com/jmcanyelles/&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Instagram&lt;/a&gt;, &lt;a href=&quot;https://www.facebook.com/jmcanyelles/?locale=es_LA&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Facebook&lt;/a&gt; o &lt;a href=&quot;https://www.tiktok.com/@jmcanyelles&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;TikTok&lt;/a&gt; de manera rapidíssima i anant amb el mòbil pel carrer, sense el temps que hi havia de destinar si ho feia amb Youtube.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Així, vaig deixar de publicar-hi els microvídeos i solament hi penjo els vídeos més llargs i horitzontals, per tant els més orientats a l&#39;activitat professional.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Comptat i debatut, en aquest quart lustre tan sols hi he publicat aquests materials:&lt;/p&gt;&lt;ul style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=hhC9pQcFqmw&amp;amp;t=34s&quot;&gt;2030 Agenda and Cross-Cutting Governance: Managing Municipal Complexity | The Mataró Experience&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=8E30QlCMR_8&amp;amp;t=511s&quot;&gt;RSE i llengua: ponència de Josep Maria Canyelles. Responsabilitat Social Empresarial lingüística&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=Lv_2HlzEqx4&amp;amp;t=46s&amp;amp;pp=0gcJCS8MAYcqIYzv&quot;&gt;La llengua com a estratègia&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=plIOpG7U-TI&amp;amp;pp=0gcJCS8MAYcqIYzv&quot;&gt;Conferència de Josep Maria Canyelles sobre RSE a la Universitat de Vic: “Amb valor afegit&quot;&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=fcOCicXUO-Y&amp;amp;t=140s&quot;&gt;2010 Entrevista Responsabilitat Social a Josep Maria Canyelles. Xip TV Canal Blau - Maricel TV&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=eaMMtFhUjeQ&quot;&gt;Intervenció Josep Maria Canyelles sobre conseqüències en RSC de la pandèmia. Congrés ACCID 2021&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=Ftrb34AMLR8&quot;&gt;Conferencia Josep Maria Canyelles sobre RSC en la Universidad Complutense de Madrid (5-07-2016)&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=6UjCFHAawtU&amp;amp;t=448s&quot;&gt;Intervenció de Josep Maria Canyelles - Celebració 20 anys Xarxanet&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=FPmSbFbKHPU&amp;amp;t=1139s&quot;&gt;Josep Maria Canyelles: &quot;RSE en el nuevo orden mundial&quot; (Tertulia etica civil Medellín Colombia)&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=ejfWQGrx-7w&quot;&gt;Les fires i esdeveniments han de ser sostenibles (Josep Maria Canyelles, Vector5) al Congrés Fires&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=UYE6-M06h-w&quot;&gt;Josep Maria Canyelles: quina comunicació cap a la ciutadania per implicar fer una ciutat sostenible&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=xIbQXqvBZrg&amp;amp;t=7s&quot;&gt;Josep Maria Canyelles: com les empreses poden treballar per una ciutat sostenible&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=UVzwNBbEfzE&amp;amp;t=5s&quot;&gt;Josep Maria Canyelles: com la ciutadania pot contribuir a fer una ciutat sostenible&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=P4reqNI1AVk&quot;&gt;Josep Maria Canyelles: com les Administracions poden treballar per una ciutat sostenible&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=X9iycIZtlkA&quot;&gt;Josep Maria Canyelles: com abordar el desenvolupament sostenible a les ciutats. JornadaSantCugat2030&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=wgqOnZQ9E0I&amp;amp;t=1154s&quot;&gt;Intervenció de Josep Maria Canyelles (Respon.cat) a la Jornada Xarxa Inclusió Laboral BCN&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Alguns dels vídeos publicats anteriorment a Youtube sobre responsabilitat social empresarial o corporativa:&lt;/p&gt;&lt;ul style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=jhD9eZAGo1Y&quot;&gt;Territoris Socialment Responsables&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=lFzIJx9vgiQ&quot;&gt;Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global - La marató per la pobresa&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=x6CsHhfGJ4c&quot;&gt;El sentido empresarial de la RSE. Josep Maria Canyelles&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=BMA3oKrCp90&quot;&gt;Josep Maria Canyelles: Com evitar estructuralment la corrupció?&lt;/a&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=aWj9gfENwUU&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=aWj9gfENwUU&quot;&gt;Jornada RSE Tendencias Integración Cadena Valor AMIA Argentina Josep Maria Canyelles ODS&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=X1V-4LCQo24&amp;amp;t=257s&quot;&gt;Jornada Cooperar per competir. Les aliances poden ser una finestra d&#39;oportunitat per abordar reptes&lt;/a&gt;&lt;a style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;/a&gt;&lt;li&gt;&lt;a style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=WuXmveeO-sM&amp;amp;t=42s&quot;&gt;&quot;La RSC como herramienta de valor para la empresa&quot;, Josep M. Canyelles. Beauty Sustainability Week&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=ldcigLIbbNM&quot;&gt;Video noticia: Josep Maria Canyelles intervé en un acte de la FAAD a Andorra&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=_Zyr5j3clHs&amp;amp;t=373s&quot;&gt;Voluntariado y RSE, los compromisos de las personas y de las organizaciones (Josep Maria Canyelles)&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=P9BWQsXtTgg&quot;&gt;Ponències de la Jornada sobre Turisme a Catalunya (Col·legi d&#39;Enginyers Industrials de Catalunya)&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;Podeu trobar els microvídeos de [mots responsables] agrupats en &lt;a href=&quot;https://responsabilitatglobal.blogspot.com/2018/03/josep-maria-canyelles-anira-publicant.html&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;aquesta entrada&lt;/a&gt;. Alguns enllacen a Instagram perquè encara no estan publicats al canal de Youtube.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;A banda, estic en altres vídeos de Youtube, que estan publicats en altres canals, com per exemple: &lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;a aria-hidden=&quot;true&quot; class=&quot;yt-simple-endpoint inline-block style-scope ytd-thumbnail&quot; href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=Agp5vqiyTzc&amp;amp;t=3s&quot; id=&quot;thumbnail&quot; rel=&quot;null&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;&quot; tabindex=&quot;-1&quot;&gt;&lt;img alt=&quot;&quot; class=&quot;style-scope yt-img-shadow&quot; height=&quot;113&quot; id=&quot;img&quot; src=&quot;https://i.ytimg.com/vi/Agp5vqiyTzc/hq720.jpg?sqp=-oaymwEcCOgCEMoBSFXyq4qpAw4IARUAAIhCGAFwAcABBg==&amp;amp;rs=AOn4CLDCUqMTZEvETlxpqOH46y4PVnIhWQ&quot; width=&quot;200&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a aria-hidden=&quot;true&quot; class=&quot;yt-simple-endpoint inline-block style-scope ytd-thumbnail&quot; href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=Agp5vqiyTzc&amp;amp;t=3s&quot; id=&quot;thumbnail&quot; rel=&quot;null&quot; tabindex=&quot;-1&quot;&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;style-scope ytd-thumbnail&quot; id=&quot;overlays&quot;&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a aria-hidden=&quot;true&quot; class=&quot;yt-simple-endpoint inline-block style-scope ytd-thumbnail&quot; href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=Agp5vqiyTzc&amp;amp;t=3s&quot; id=&quot;thumbnail&quot; rel=&quot;null&quot; tabindex=&quot;-1&quot;&gt; &lt;/a&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=Agp5vqiyTzc&amp;amp;t=3s&quot;&gt; MÓN MILLOR 2019 - Josep Maria Canyelles&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=_mnSB7o60Us&quot;&gt;UOCMeet RSC - Empreses amb responsabilitat social - Josep Maria Canyelles &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=daXLPjrYGnQ&quot;&gt;Josep Maria Canyelles intervé al cicle INSPIRA de l&#39;Associació Alba &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=nVdflOCsGIA&amp;amp;t=57s&quot;&gt;Respon.cat: promoviendo Territorios socialmente responsables &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=5wupb1iCOd4&quot;&gt;Lideratge responsable - Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt; &lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=JsazO9GN-6M&amp;amp;t=3123s&quot;&gt;Valor Afegit amb Josep M. Canyelles (TLC) - Universitat de Vic&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=5sL2oEkoPn4&quot;&gt;Empresa i gestió ètica. Jornada organitzada per la Paeria de Lleida.&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=jS47qCwf83U&quot;&gt;Les entitats tenen agents i camps diversos de col·laboració per incidir en la societat &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=MhyWQjdCwTs&quot;&gt;Foro Moverse 2015: Josep Maria Canyelles. Argentina&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=NGV5aKnf64Q&quot;&gt;Avui hem parlat del compromís social de les empreses a Radio Sant Boi el 15 de maig del 2019 &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=U_DTDyWd6Xk&quot;&gt;Josep Maria Canyelles a Jornada Corresponsables (3 març 2018) &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=UEpLk_TcPDs&quot;&gt;5 Josep Canyelles ART I PAISATGE 2013 &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=wjvLvE7IGHE&quot;&gt;Respon.cat focalitzant matèries clau per a la gestió de l’RSE de les Pimes al BizBarcelona 2016 &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=tfc4k6aA75o&quot;&gt;J. M. Canyelles_Entrevista sobre RSE i llengües_Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=Jf0BTv-Grws&amp;amp;t=228s&quot;&gt;2011-11-17 30+10 mintegia. mahai ingurua: enpresa ekintzaileak &lt;/a&gt;&amp;nbsp; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=NUdK78QQhDs&amp;amp;t=2s&quot;&gt;Edificios Positivos. Josep Maria Canyelles en la Cátedra RSu de la UdG &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=LdipaJ5oy6o&quot;&gt;Cobertes verdes a La Metro de TVE&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=5Dlh_5F5Y9A&amp;amp;t=268s&quot;&gt;Vecindad positiva para abordar el desarrollo sostenible | TedTalk Josep Maria Canyelles&amp;nbsp; &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=vDaD0k3-0ss&quot;&gt;Edificis Positius, et proposem ser Veí Positiu i Veïna Positiva &lt;/a&gt;&amp;nbsp; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=0NOijSv5ydU&amp;amp;t=250s&quot;&gt;Responsabilitat Social Corporativa en el comerç &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=gxX00AlPKno&quot;&gt;FEVAS y la RS definiendo estrategias (Entrevista a Josep Mª. Canyelles).m4v &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=Zlf6XCU6R6o&quot;&gt;La teleassistència: tecnologia i innovació al servei de les persones (1/3) &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=RibgeoZ6xeQ&amp;amp;t=28s&quot;&gt;Conferència ONLINE Webinar “Amb valor afegit. La RSE té retorn per a les pimes” &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt; &lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=e8Oypw_ef_4&amp;amp;t=1101s&quot;&gt; RSC | Entrevista a Josep Maria Canyelles (Vector5) &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li&gt; &lt;a href=&quot;https://www.youtube.com/watch?v=6L_EyMiBBQU&amp;amp;t=145s&quot;&gt; Diálogos UOC. Entrevista a Josep Maria Canyelles #UOC_RSE &lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;div style=&quot;clear: both;&quot;&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/6315574985916402711/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/6315574985916402711?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/6315574985916402711'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/6315574985916402711'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/avui-faig-20-anys-de-canal-de-youtube.html' title='Avui faig 20 anys... de canal de Youtube!'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVT_CYTQMwNtR-OIgeXBQUTFiOjm1kE6UTvLknAzTPnhKk4Ee3AnBxCNmRJMQknbFZt7G0vzZP5Fer3tGKCkbMnsvr0hpq76yhk4DBKSMpPBzE2p4eIkblOUyK5wq3-vB5TsKiRZcrVaLmvAdL4a2NiKiUbdkwIKuKxkZpvBoWtS1KHndGTaEf/s72-c/20%20anys%20a%20youtube.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-2081367736623609462</id><published>2026-09-25T09:00:00.000+02:00</published><updated>2026-09-25T09:00:00.198+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="territoris responsables"/><title type='text'>La desconfiança s&#39;ha convertit en sistema</title><content type='html'>&lt;ul style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;Quan desapareix la confiança, creixen la burocràcia, la vigilància i els costos de transacció. El repte dels Territoris Socialment Responsables és precisament tornar a generar capital social.&lt;/b&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;No podem reclamar desburocratització sense reconstruir confiança. Cal facilitar el compliment responsable i actuar amb contundència davant qui abusa de la confiança social.&lt;/b&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmmvKxVwcpv1Co_ygRZRKEo_8R8BOtcP3fBFIDKTxAReCTlBnb9P-w9NkFn5-Ud337essQJ1ByX7TY99fZMHtCW177QVcvmbEC7ia1vgoz-wyQOpU7tvS4fzEBtcg3JoaWlIiet38Tjx6qC8PvDy3DqRutMk8wkISOjFivWQwG_UW1e29vpLcv/s1672/Infografia%20TSR.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;941&quot; data-original-width=&quot;1672&quot; height=&quot;240&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmmvKxVwcpv1Co_ygRZRKEo_8R8BOtcP3fBFIDKTxAReCTlBnb9P-w9NkFn5-Ud337essQJ1ByX7TY99fZMHtCW177QVcvmbEC7ia1vgoz-wyQOpU7tvS4fzEBtcg3JoaWlIiet38Tjx6qC8PvDy3DqRutMk8wkISOjFivWQwG_UW1e29vpLcv/w427-h240/Infografia%20TSR.png&quot; width=&quot;427&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;Territoris socialment responsables per reconstruir el capital social&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa més de vint anys que parlem de Territoris Socialment Responsables i penso que ara convé recuperar aquest concepte amb més força que mai. No perquè ens calgui una nova etiqueta ni perquè hàgim de tornar a explicar les bones pràctiques que haurien de fer les empreses, les administracions, les organitzacions socials o les universitats. El repte que tenim al davant és molt més profund: estem patint una pèrdua important de capital social i potser hauríem de començar a plantejar-nos que estem davant d’un problema de caràcter civilitzatori.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;El capital social és allò que permet que una societat funcioni més enllà de les lleis&lt;/b&gt; i dels contractes. És la confiança entre les persones, la capacitat de cooperar, el sentit de pertinença, les xarxes relacionals, el reconeixement d’unes normes compartides i la vinculació amb una comunitat. També és la capacitat de sentir-nos part d’una continuïtat entre passat, present i futur, cosa que ens permet saber on som i assumir alguna responsabilitat sobre cap on anem.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Una part d’aquest capital social s’ha anat afeblint durant les darreres dècades &lt;/b&gt;i el món digital ho ha accelerat enormement. Les xarxes socials ens han connectat com mai però també han afavorit relacions més febles, fragmentades i sovint polaritzades. Una part de la gent jove ha crescut amb menys vinculació amb la xarxa associativa, amb la comunitat propera, amb la tradició, amb el passat i fins i tot amb unes relacions presencials continuades que obliguen a conviure amb persones diferents i a gestionar la complexitat de les relacions humanes.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Sense confiança augmenten els costos de transacció&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No es tracta de reivindicar nostàlgicament el passat&amp;nbsp;ni de negar tot el que el món digital ens aporta. Però viure en el present no és el mateix que viure desconnectat del passat i sense projecte de futur. L’arrelament no hauria de voler dir immobilisme sinó disposar d’uns vincles des dels quals poder interpretar el món, construir identitat i relacionar-nos amb els altres. Em pregunto fins a quin punt alguns dels malestars, la solitud i la desorientació que observem no tenen també alguna relació amb aquesta progressiva pèrdua de vincles, sense pretendre, evidentment, explicar fenòmens molt complexos a partir d’una única causa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El problema és que una societat amb menys capital social necessita substituir la confiança perduda per altres mecanismes. Quan no confiem en la paraula de l’altre necessitem contractes més detallats, quan no confiem en les organitzacions necessitem més indicadors i verificacions, i quan les administracions desconfien dels administrats multipliquen requisits, procediments i controls. La regulació i el control són necessaris, però quan es converteixen en la resposta gairebé automàtica davant qualsevol mala pràctica poden acabar generant uns costos de transacció enormes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vegades ho expresso d’una manera volgudament provocadora: si per evitar un hipotètic 3% de corrupció o d’incompliments acabem generant un 10 o un 15% d’ineficiència sobre el conjunt del sistema, potser hauríem de revisar el model. Òbviament no estic proposant tolerar cap percentatge de corrupció, sinó preguntant-nos si té sentit sotmetre permanentment tota la societat a la sospita per mirar d’impedir que una minoria actuï irresponsablement. L’alternativa hauria de ser facilitar radicalment l’activitat de qui compleix i actuar amb molta més rapidesa i contundència contra qui abusa de la confiança.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En aquest sentit dono ple suport a la tasca del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), impulsat l’any 2012. Hi he donat suport per mitjà d&#39;organitzacions. &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/2013/09/la-societat-civil-proposa-30-mesures.html&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;El 2013 ja va presentar trenta propostes de reforma&lt;/a&gt; i el 2024 va impulsar un nou acord de la societat civil amb un amplíssim suport, i vaig anar a l&#39;acte de presentació a la Llotja de Mar. Li desitjo el màxim èxit perquè necessitem urgentment una Administració més àgil, eficient i orientada a la ciutadania, però no tinc la certesa que simplificar tràmits i procediments pugui ser suficient per transformar els fonaments d’un sistema administratiu i d’una funció pública que arrosseguen inèrcies molt profundes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La meva prevenció no neix, per tant, d’una manca de confiança en aquestes iniciatives, sinó del fet que el problema va molt més enllà de l’Administració. El gran cavall de Troia és una cultura de la desconfiança que afecta cada vegada més les relacions entre persones, entre empreses, entre ciutadania i institucions, entre administracions i administrats, i fins i tot entre les mateixes institucions. Hem anat caient progressivament en un pou de desconfiança del qual serà difícil sortir si no hi ha una acció conscient i compartida per tots els sectors de la societat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A més, la desconfiança és recíproca. L’Administració pot desconfiar de l’administrat però la ciutadania també té motius per desconfiar d’una Administració que incompleix terminis, que no sempre compleix ella mateixa totes les normes que imposa i que de vegades exigeix als altres unes diligències que no s’aplica amb la mateixa intensitat. El mateix passa entre empreses, organitzacions i persones, i aquesta reciprocitat negativa pot anar alimentant una espiral en què cada nova desconfiança sembla justificar un nou control i cada nou control reforça la percepció que no ens podem fiar els uns dels altres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per sortir d’aquesta espiral no n’hi ha prou amb eliminar burocràcia. Cal recuperar una cultura de responsabilitat en què la confiança tingui valor i també conseqüències. Qui compleix els seus compromisos i actua responsablement hauria de poder beneficiar-se d’un sistema que confiï més en ell, mentre que qui incompleix greument, enganya o abusa de la confiança hauria d’assumir les conseqüències sense dilacions eternes. I això ha de ser igualment exigible a una persona, una empresa, una organització social o una Administració.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquí també hi ha una qüestió cultural que em sembla rellevant. Massa sovint qui incompleix una norma o un compromís i no és descobert pot arribar a ser percebut com el més espavilat, mentre que quan l’enxampen sembla que simplement hagi tingut mala sort. Ens cal recuperar un sentit de dignitat segons el qual equivocar-se o incomplir comporti reconèixer-ho, demanar disculpes quan correspongui, reparar el dany i modificar el comportament. No és una qüestió religiosa ni una crida a moralismes antics, sinó una condició necessària perquè una societat pugui concedir confiança sense haver de posar un controlador darrere de cada persona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Algunes cultures han preservat millor aquest sentit d’assumpció pública de la responsabilitat. Sovint s’ha posat com a exemple el Japó, on davant determinats errors públics encara és habitual que un responsable assumeixi personalment l’error i demani disculpes. No es tracta de proposar concepcions extremes de l’honor pròpies d’altres èpoques, sinó de constatar que la capacitat de reconèixer la pròpia responsabilitat també forma part del capital social.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És en aquest context que penso que hem d&#39;enfortir el concepte de Territori Socialment Responsable. No estic parlant simplement d’un territori on hi hagi moltes empreses responsables, una bona Administració, entitats compromeses i universitats que facin projectes de sostenibilitat. Això seria una suma de bones pràctiques, però el repte que tenim avui és construir deliberadament una societat amb més capital social, amb més capacitat de cooperació i amb unes relacions basades en una confiança que pugui ser reconeguda i merescuda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Podríem expressar-ho esquemàticament com TSR =&amp;nbsp;&lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/RSA&quot;&gt;RSA&lt;/a&gt;&amp;nbsp;+ &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/propòsit&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;RSE&lt;/a&gt; + &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/RSI&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;RSI&lt;/a&gt; + &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/RSO&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;RSO&lt;/a&gt; + &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/RSU&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;RSU&lt;/a&gt;, entenent-hi la responsabilitat social de les empreses, de les administracions, de les organitzacions, de les universitats i la responsabilitat social individual. Però la fórmula no té interès per la suma dels components sinó per la interacció entre aquests i la capacitat d&#39;abordar sinèrgicament els reptes del territori. La responsabilitat de cada actor hauria d’afavorir la responsabilitat dels altres, generar confiança mútua i anar configurant unes regles de joc compartides que no depenguin únicament de l’obligació normativa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La responsabilitat social individual adquireix aquí una importància especial. No em refereixo simplement a l’ètica de cadascú en la seva vida privada, sinó a com assumim la responsabilitat des de l’activitat laboral i professional. Difícilment tindrem empreses responsables si els seus directius i professionals no se senten personalment responsables pels impactes de les decisions que prenen, de la mateixa manera que serà difícil que una persona amb un compromís profund amb el bé comú pugui mantenir indefinidament una contradicció radical amb l’organització de la qual forma part.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un Territori Socialment Responsable hauria de permetre precisament que aquestes responsabilitats es reforcessin mútuament i contribuïssin a recuperar comunitat. Les societats no es vertebren solament per mitjà de governs i mercats, sinó també mitjançant associacions, entitats culturals, clubs esportius, centres educatius, comerç, empreses arrelades al territori, xarxes veïnals i molts altres espais on les persones aprenem a cooperar, discrepar, assumir responsabilitats i reconèixer-nos mútuament. Si aquests espais s’afebleixen, podem continuar compartint una administració o un territori però cada vegada podem tenir menys societat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La proposta de Territori Socialment Responsable que avui voldria prioritzar és, per tant, una estratègia de reconstrucció del capital social. No es tracta d’afegir una agenda nova a les moltes que ja tenim sinó de comprendre que la responsabilitat de cada actor pot generar confiança, que més confiança pot reduir costos de control i de transacció, i que aquesta reducció pot alliberar energies per crear més valor, més comunitat i, novament, més capital social.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Naturalment, la confiança no pot ser ingènua. Sempre hi haurà qui intentarà aprofitar-se’n i precisament per protegir-la necessitem que els incompliments greus tinguin conseqüències efectives, proporcionades i ràpides. La confiança social no significa absència de control sinó disposar d’un model en què el control sigui proporcional al risc i en què la irresponsabilitat no surti gratuïta, alhora que la gran majoria que actua correctament no hagi de suportar permanentment el cost provocat per una minoria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser una part important de la crisi civilitzatòria que estem vivint és aquesta contradicció: hem creat unes societats extraordinàriament complexes i interdependents alhora que anàvem erosionant els vincles, els referents compartits i la confiança que necessitem perquè aquesta complexitat pugui funcionar. No podem resoldre-ho posant una norma darrere de cada problema, un procediment darrere de cada norma i un controlador darrere de cada persona. Ens cal reconstruir responsabilitat, confiança i comunitat, i penso que aquest és avui el sentit més profund que hauríem de donar als Territoris Socialment Responsables.&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/2081367736623609462/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/2081367736623609462?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2081367736623609462'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2081367736623609462'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/la-desconfianca-sha-convertit-en-sistema.html' title='La desconfiança s&#39;ha convertit en sistema'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmmvKxVwcpv1Co_ygRZRKEo_8R8BOtcP3fBFIDKTxAReCTlBnb9P-w9NkFn5-Ud337essQJ1ByX7TY99fZMHtCW177QVcvmbEC7ia1vgoz-wyQOpU7tvS4fzEBtcg3JoaWlIiet38Tjx6qC8PvDy3DqRutMk8wkISOjFivWQwG_UW1e29vpLcv/s72-w427-h240-c/Infografia%20TSR.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-4551557534662434361</id><published>2026-09-24T13:19:54.026+02:00</published><updated>2026-09-24T13:31:16.273+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="males pràctiques"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="RSA"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="RSI"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="territoris responsables"/><title type='text'>Proclamar uns valors obliga més</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Amb voluntat de provocar... intel·lectualment&lt;/b&gt;. Veig alguns articles que imagino que han estat escrits amb IA que estan fets per generar presència, però que no aporten cap reflexió. Els del MKT digital ho promouen. No passa res. Però em provoca la reacció inversa.&amp;nbsp;No m’interessa escriure per escriure ni simplement per obtenir presència a les xarxes. Escriure em serveix per explorar alguns límits, especialment vinculats a la feina que faig. I això comporta algun risc: trepitjar algun ull de poll, desposicionar-se, formular alguna idea que algú et farà matisar. Benvingut sigui. No vull fer perdre el temps, dir el que ja diran altres, ni decepcionar.&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Aprofito l&#39;actualitat&lt;/b&gt;. Avui, dia de la Mercè i festa a Barcelona, he aprofitat algunes notícies d’actualitat per pensar en veu alta sobre responsabilitat social, ètica i confiança. Però no em quedo en l&#39;actualitat.&amp;nbsp; Què passa quan una persona s’empara en l’organització per no assumir la seva responsabilitat individual? I què passa quan una empresa, un govern o una organització social incompleixen els valors que elles mateixes havien proclamat?&amp;nbsp;La meva reflexió parteix d’una idea: cada compromís ètic que incomplim no ens deixa exactament on érem abans. Destrueix una mica de capital confiança.&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: left;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;b&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOjmhy71nY_TrtTeA-qf617A8gUjceM69ZNR-YgyizyDJwHCl0wacQ-aJaq3wpbYV8c9lOwpd8aSmqSDH6jQNdHgnasrAvhoztEeKZnrqDfRykusHF6oEmhjJ_wRHQ-kgNEhoAPZgIFjitefyjZNNF-ak1nrvLS3uOQ-E-bNeUDrbmjCNQR7Ev/s1672/Desnonament%20i%20desprestigi%20professional.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;941&quot; data-original-width=&quot;1672&quot; height=&quot;225&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOjmhy71nY_TrtTeA-qf617A8gUjceM69ZNR-YgyizyDJwHCl0wacQ-aJaq3wpbYV8c9lOwpd8aSmqSDH6jQNdHgnasrAvhoztEeKZnrqDfRykusHF6oEmhjJ_wRHQ-kgNEhoAPZgIFjitefyjZNNF-ak1nrvLS3uOQ-E-bNeUDrbmjCNQR7Ev/w400-h225/Desnonament%20i%20desprestigi%20professional.png&quot; width=&quot;400&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=&quot;font-size: xx-small;&quot;&gt;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; Liderar empreses amb estratègia de negoci tòxica hauria de comportar el desprestigi professional&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Alguns desnonaments em fan bullir la sang&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahir una dona de 87 anys va ser desnonada del pis de Madrid on havia viscut durant més de setanta anys. La Maricarmen havia continuat pagant uns 500 euros de lloguer i la propietat li havia arribat a demanar 2.650 euros, posteriorment rebaixats a 1.650, una quantitat superior a la seva pensió. S’havien intentat diferents mediacions i fins i tot una persona s’havia ofert a assumir la diferència del lloguer per evitar el desnonament, però finalment la dona va haver de sortir de casa seva en llitera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em sembla una imatge impressionant i considero que aquestes situacions no es poden normalitzar. Podem discutir sobre legislació d’arrendaments, dret de propietat, polítiques d’habitatge o sobre les responsabilitats de les diferents administracions, però en aquest cas m’interessa posar el focus en una altra dimensió: la responsabilitat de les persones que des d’una empresa prenen i executen determinades decisions.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Responsabilitat corporativa i responsabilitat individual&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa molts anys que parlem de responsabilitat social corporativa, però la responsabilitat d’una organització ha d’estar alineada amb la responsabilitat social individual (&lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/RSI&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;RSI&lt;/a&gt;) de les persones que en formen part, especialment de les que tenen capacitat de decisió. No em refereixo únicament a l’ètica personal sinó a la responsabilitat que cadascú assumeix pels impactes que genera en l’exercici de la seva funció professional. Les empreses prenen decisions per mitjà de persones concretes i no podem acceptar que la responsabilitat individual es dissolgui dins de l’organigrama.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hi ha moments en què un professional pot trobar una incompatibilitat entre els seus valors i allò que l’empresa li demana. I hi ha moments en què l’única resposta digna ha de ser negar-se a executar una decisió, encara que sigui legal o encara que provingui d’una ordre jeràrquica. No pretenc comparar un desnonament amb les atrocitats que ha conegut la història, però una de les lliçons que ens va deixar el segle XX és precisament que l’obediència deguda no pot anul·lar la responsabilitat moral individual. Moltes barbaritats han estat possibles perquè persones aparentment normals van considerar que limitar-se a complir ordres les eximia de respondre pels seus actes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sempre m’ha incomodat la cultura de la cancel·lació i prefereixo molt més una cultura del perdó, de la possibilitat de rectificar i d’evolucionar. Tanmateix, crec que no em contradic si opino que davant de determinades actuacions empresarials també ens hauríem de preguntar quines conseqüències professionals han de tenir les decisions que pren un directiu. Si algú ha mostrat una absoluta manca de sensibilitat davant els impactes humans de les seves decisions, em sembla legítim que una altra empresa que es vulgui considerar responsable tingui en compte aquest comportament abans de contractar-lo. Un currículum no hauria de mostrar únicament els resultats aconseguits sinó també la manera com s’han aconseguit.&amp;nbsp;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En un cas com aquest fins i tot em sembla legítim dir que hi ha persones que han actuat com a males persones. Per no parlar d&#39;alguns policies nacionals, que haurien d&#39;estar inhabilitats per a qualsevol funció pública o de seguretat. Hem convertit massa sovint la responsabilitat corporativa en una abstracció que permet que ningú no se senti personalment interpel·lat. Si volem empreses responsables, necessitem directius i professionals que assumeixin la seva responsabilitat individual i que sàpiguen que hi ha límits que no es poden traspassar escudant-se en l’interès de l’empresa.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Quan el compromís augmenta la responsabilitat&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dit això, hi ha una segona reflexió que em sembla encara més rellevant des del punt de vista de la responsabilitat social. Una empresa immobiliària que actua amb l’objectiu de maximitzar el rendiment dels seus actius no ens està dient necessàriament que la seva missió sigui contribuir al bé comú. Això no l’exonera en absolut de la responsabilitat pels seus impactes, però almenys sabem quina és la seva lògica i podem jutjar-la en conseqüència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La situació és diferent quan una organització expressa voluntàriament un compromís ètic, aprova un codi de bon govern, formula un propòsit o manifesta que determinats valors han de guiar la seva actuació. Des d’aquell moment ha assumit una responsabilitat addicional davant la societat, perquè no solament podem valorar el que fa sinó també la coherència entre allò que havia dit que faria i el que finalment fa. El compromís explícit genera una expectativa legítima i, per tant, l’incompliment ja no suposa únicament una mala pràctica sinó també una ruptura de confiança.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquests dies tenim un exemple que permet fer aquesta reflexió sense necessitat d’entrar en consideracions partidistes ni en les qüestions que estan sotmeses a investigació judicial. El Govern Zapatero va aprovar l’any 2005 un Codi de Bon Govern aplicable als membres del Govern i als alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat. Entre altres principis, establia que s’havia de rebutjar qualsevol regal que anés més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia i que els obsequis institucionals de major significació s’havien d’incorporar al patrimoni de l’Estat. Ara se&#39;ns diu que unes joies trobades al seu despatx procedien d’un obsequi personal que el rei d’Aràbia Saudita li hauria fet l’any 2007, quan encara era president del Govern. Resulta inevitable confrontar aquesta explicació amb el compromís de bon govern que el mateix Govern havia aprovat dos anys abans. Hem d&#39;acceptar l&#39;error puntual d&#39;una persona però m&#39;agradaria una cultura més nipona, on el perdó comenci per un acte de contrició, de demanar disculpes. No entenc que, davant l&#39;incompliment d&#39;un codi ètic, no es comenci demanant disculpes. I això ho trobo molt més greu per al capital social que no el fet en sí, que la justícia ja examinarà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No m’interessa convertir aquesta reflexió en un catàleg de casos vinculats a partits diferents per demostrar una falsa equidistància. El que m’interessa és el principi general: quan aprovem un codi ètic estem dient a la societat que volem ser jutjats també d’acord amb aquell compromís. Si després, quan arriba una situació concreta, comencem a interpretar el codi de manera que mai no ens obligui a res que ens incomodi, el codi deixa de ser una eina de gestió ètica i es converteix en una operació de reputació.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Les organitzacions del bé comú encara tenen més responsabilitat&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta reflexió no afecta solament les empreses i els governs sinó també les organitzacions no lucratives. Sempre he defensat que una ONG, una fundació o qualsevol organització social no adquireix automàticament legitimitat pel fet de no tenir ànim de lucre ni perquè la seva missió tingui una finalitat noble. La legitimitat s’ha de guanyar cada dia a partir de la coherència, dels impactes, de la transparència i de la manera com es relaciona amb els seus grups d’interès.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De fet, en aquestes organitzacions l’exigència hauria de ser superior, perquè la seva pròpia missió ja pressuposa una orientació al bé comú. Una organització que reclama a les empreses o als governs que siguin responsables, que respectin la diversitat, que actuïn amb transparència o que assumeixin determinats principis ètics ha d’acceptar que aquests mateixos criteris li siguin aplicats amb el màxim rigor. No seria acceptable reclamar als altres allò que després relativitzem quan ens correspon aplicar-ho a nosaltres mateixos. Fa anys em vaig donar de baixa de GreenPeace precisament per aquesta incoherència: actuar seguint criteris polítics propis del nacionalisme espanyol i actuar contra la diversitat cultural, en contra dels seus compromisos explícits i al marge del capteniment de les altres delegacions en altres països. I ja us podeu imaginar quina valoració faig de les persones de l&#39;organització que es justifiquen al·legant que el seu objectiu són les foques i no el respecte cultural.&amp;nbsp;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Això ens porta a una gradació que considero important en la manera d’entendre la responsabilitat social. Tota organització té responsabilitat pels seus impactes, tant si n’és conscient com si no i tant si ha formulat compromisos com si no. Però quan una organització expressa públicament un compromís ètic, social, ambiental o de bon govern, assumeix una responsabilitat addicional de coherència. I quan es tracta d’una administració pública o d’una organització social que per la seva pròpia naturalesa s’hauria d’orientar al bé comú, aquesta expectativa de responsabilitat ja existeix amb independència que hagi redactat un codi ètic.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això no diria exactament que sigui acceptable una empresa que es comporta sense ètica pel fet que mai no havia promès res. La mala pràctica és reprovable en tots els casos. Però si aquella mateixa mala pràctica la porta a terme una organització que havia proclamat solemnement uns valors, al mal causat s’hi afegeix un altre impacte: l’erosió de la confiança en els compromisos, en les institucions i en la mateixa possibilitat que els valors corporatius siguin alguna cosa més que una declaració.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;La paradoxa de la transparència&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La transparència ens ofereix un altre exemple interessant. Evidentment és positiu que disposem de sengles lleis de transparència, aprovades el 2013 l&#39;espanyola i el 2014 la catalana, però no deixa de ser paradoxal que aquells que s&#39;omplen la boca de transparència hagin hagut de fer una llei per obligar-se a ser transparents, i que alhora el malcompleixi. Aquest juliol, el Consell de Transparència i Bon Govern va publicar l’avaluació de 153 entitats del sector públic institucional estatal i el grau mitjà de compliment de les obligacions de publicitat activa va ser del 47,1%.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest és precisament un dels problemes que tenim quan abordem la responsabilitat social d’una manera excessivament formal. Fer una llei, aprovar un codi ètic, elaborar una memòria de sostenibilitat o formular un propòsit són instruments que poden ser molt valuosos, però no constitueixen per ells mateixos cap garantia de responsabilitat. El valor apareix quan aquests instruments condicionen les decisions i ens obliguen a actuar d’una determinada manera precisament quan fer-ho té un cost.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;El capital confiança&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La qüestió de fons és el capital social i, especialment, el capital confiança. Una societat complexa necessita que puguem confiar raonablement en les persones, en les empreses, en els governs i en les organitzacions socials. Sense confiança augmenten els controls, els procediments, la burocràcia, la judicialització i els costos de qualsevol relació, mentre que una societat amb més capital social té més capacitat per cooperar, afrontar reptes compartits i construir solucions.&amp;nbsp;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això la normalització de la incoherència és especialment perillosa. Cada vegada que una organització proclama uns valors i després actua en sentit contrari no tornem simplement al punt on érem abans d’haver formulat el compromís, sinó que contribuïm a crear més desconfiança i més cinisme. I aquest perjudici no afecta només aquella organització, perquè també perjudica les altres empreses, administracions o entitats que sí que intenten gestionar els seus compromisos amb autenticitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ens convé recuperar amb força la idea de Territori Socialment Responsable. No només com la mera suma TSR =&amp;nbsp;&lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/RSA&quot;&gt;RSA&lt;/a&gt;&amp;nbsp;+ &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/propòsit&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;RSE&lt;/a&gt; + &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/RSI&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;RSI&lt;/a&gt; + &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/RSO&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;RSO&lt;/a&gt; + &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/search/label/RSU&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;RSU&lt;/a&gt;, sinó sobretot en la capacitat col·lectiva de crear capital social. Sols si totes aquestes responsabilitats s’alineen i es reforcen mútuament podrem recuperar capital social, generar confiança i reduir la necessitat creixent de controls derivada de la desconfiança. És una idea que mereix més desenvolupament i que deixaré per a un altre moment.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No ens sobren els codis ètics, els compromisos de bon govern, les lleis de transparència ni els propòsits corporatius. El que ens cal és entendre que formular-los ens obliga més, no menys, i que un compromís ha de portar associats mecanismes de seguiment, rendició de comptes, rectificació i, quan correspongui, conseqüències davant l’incompliment. La responsabilitat social no consisteix a explicar quins valors tenim sinó a gestionar d’acord amb aquests valors quan entren en conflicte amb algun interès, i és precisament en aquests moments quan podem saber si el compromís era real o només formava part del relat.&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/4551557534662434361/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/4551557534662434361?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/4551557534662434361'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/4551557534662434361'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/proclamar-uns-valors-obliga-mes.html' title='Proclamar uns valors obliga més'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOjmhy71nY_TrtTeA-qf617A8gUjceM69ZNR-YgyizyDJwHCl0wacQ-aJaq3wpbYV8c9lOwpd8aSmqSDH6jQNdHgnasrAvhoztEeKZnrqDfRykusHF6oEmhjJ_wRHQ-kgNEhoAPZgIFjitefyjZNNF-ak1nrvLS3uOQ-E-bNeUDrbmjCNQR7Ev/s72-w400-h225-c/Desnonament%20i%20desprestigi%20professional.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-2845675154194596287</id><published>2026-09-17T22:45:01.857+02:00</published><updated>2026-09-17T22:45:46.921+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="acció social"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="comunitat"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="formació"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="propostes"/><title type='text'>Masterclass: Relació de l&#39;empresa amb la comunitat </title><content type='html'>&lt;div class=&quot;relative reader__grid&quot;&gt;&lt;div data-scaffold-immersive-reader-content=&quot;&quot;&gt;
      
                  
    &lt;div&gt;
      &lt;div class=&quot;reader-article-content reader-article-content--content-blocks&quot; dir=&quot;ltr&quot;&gt;
          

      &lt;div class=&quot;reader-content-blocks-container&quot;&gt;

            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1253&quot;&gt;
      &lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqbHTvoRC7RZSh7wKY-HUdZ1P0A8rYtXQKaqCFwKBxND-QIg-pb8WswIPZXNcACGQ0bEBQmsNm07W721ssJgaTxwS1YIO-JyW-AAOXr2NTdao13OF3JwxJKz40MPD1fLMptv5Gt7G1PNvna4UDAAb9UVGsLTZ-XT9WgmhW5qwrJr_pq36qy2MG/s1920/Masterclass_Relacio-Comunitat_Newsletter.png&quot; style=&quot;margin-left: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1080&quot; data-original-width=&quot;1920&quot; height=&quot;245&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqbHTvoRC7RZSh7wKY-HUdZ1P0A8rYtXQKaqCFwKBxND-QIg-pb8WswIPZXNcACGQ0bEBQmsNm07W721ssJgaTxwS1YIO-JyW-AAOXr2NTdao13OF3JwxJKz40MPD1fLMptv5Gt7G1PNvna4UDAAb9UVGsLTZ-XT9WgmhW5qwrJr_pq36qy2MG/w436-h245/Masterclass_Relacio-Comunitat_Newsletter.png&quot; width=&quot;436&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Hi ha un aspecte de la responsabilitat social que crec que encara tenim poc treballat: la relació de l’empresa amb la comunitat.
    &lt;p&gt;&lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1254&quot;&gt;
      En molts àmbits hem avançat molt i avui ja assumim amb naturalitat que una empresa ha de gestionar els impactes ambientals, les persones, el bon govern, la diversitat o la cadena de proveïment. En canvi, quan parlem de comunitat, sovint encara ens movem més en el terreny de les bones intencions que no pas en el de la gestió.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1255&quot;&gt;
      Això es concreta en col·laboracions amb entitats, patrocinis, voluntariat, aportacions econòmiques o respostes puntuals davant necessitats socials. Tot això pot ser molt positiu i generar valor. La qüestió és si forma part d’una mirada més àmplia o si simplement anem sumant accions sense una orientació clara. Per tant, no es tracta de deixar de fer aquestes coses sinó de situar-les dins una política coherent de relació amb la comunitat.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1256&quot;&gt;
      Una empresa no està simplement ubicada en un territori:&lt;span class=&quot;white-space-pre&quot;&gt; &lt;/span&gt;&lt;b&gt;en forma part&lt;/b&gt;. Hi genera activitat econòmica, ocupació, relacions, impactes, oportunitats i també expectatives. I, alhora, es veu afectada per allò que passa al seu entorn. La qualitat de la comunitat, la cohesió social, la confiança, les desigualtats o la capacitat de generar aliances no són realitats externes a l’activitat empresarial.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1257&quot;&gt;
      Per això em sembla que hauríem de superar una concepció de l’acció social com un àmbit separat de l’activitat empresarial i situar-la dins d’un marc més ampli:&lt;span class=&quot;white-space-pre&quot;&gt; &lt;/span&gt;&lt;b&gt;la gestió de la relació amb la comunitat&lt;/b&gt;.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1258&quot;&gt;
      No es tracta de deixar de fer patrocinis, voluntariat, aportacions o col·laboracions amb entitats. Es tracta d’entendre que totes aquestes actuacions són només algunes de les formes que pot prendre una relació molt més àmplia entre l’empresa i el seu entorn.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1259&quot;&gt;
      Gestionar aquesta relació vol dir conèixer els reptes de la comunitat, entendre quins impactes hi genera l’empresa, identificar on les seves capacitats poden aportar valor, dialogar amb els actors del territori i definir quina contribució vol fer-hi. I vol dir, sobretot, passar de sumar accions a construir una política amb sentit, continuïtat i capacitat de generar impacte.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1260&quot;&gt;
      Aquí hi ha, al meu entendre, el canvi rellevant:&lt;span class=&quot;white-space-pre&quot;&gt; &lt;/span&gt;&lt;b&gt;l’acció social és una pràctica; la relació amb la comunitat és una dimensió de gestió&lt;/b&gt;. La primera ens porta a preguntar-nos què fem; la segona ens obliga a preguntar-nos quina relació volem mantenir amb el territori del qual formem part.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1261&quot;&gt;
      Aquesta mirada també implica saber què volem aconseguir. Si parlem de responsabilitat social, no ens podem quedar en l’activitat: cal avançar cap a l’impacte. No n’hi ha prou de saber quantes col·laboracions fem o quants recursos hi destinem; ens hauríem de preguntar quina transformació pretenem afavorir i disposar d’alguna manera de valorar si realment hi estem contribuint.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1262&quot;&gt;
      No es tracta que les empreses assumeixin funcions que corresponen a les administracions públiques o a les entitats socials. Es tracta d’entendre que les empreses també formen part de la societat i que, per tant, poden assumir una certa&lt;span class=&quot;white-space-pre&quot;&gt; &lt;/span&gt;&lt;b&gt;corresponsabilitat&lt;/b&gt;&lt;span class=&quot;white-space-pre&quot;&gt; &lt;/span&gt;davant reptes que afecten el territori i les persones que hi viuen.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1263&quot;&gt;
      De fet, la responsabilitat social sempre ens ha portat a gestionar la complexitat i a entendre que cap actor, tot sol, pot donar resposta als grans reptes que tenim al davant. Administracions, empreses, organitzacions socials i ciutadania tenen responsabilitats diferents, però també espais de responsabilitat compartida.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1264&quot;&gt;
      En aquest sentit, la relació amb la comunitat hauria de deixar de ser progressivament una dimensió perifèrica de la responsabilitat social per entrar en el terreny de l’estratègia. I això vol dir connectar-la amb el propòsit empresarial, amb els impactes que generem, amb les capacitats que tenim i amb les necessitats reals del territori.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1265&quot;&gt;
      Aquesta és precisament la reflexió que treballaré l’1 d’octubre en una masterclass de&lt;span class=&quot;white-space-pre&quot;&gt; &lt;/span&gt;&lt;a class=&quot;gWhAKpqqbjKHoIiEpScbehRQZiBmaRUFdKPA&quot; data-test-app-aware-link=&quot;&quot; href=&quot;http://Respon.cat&quot; tabindex=&quot;0&quot; target=&quot;_self&quot;&gt;Respon.cat&lt;/a&gt;&lt;span class=&quot;white-space-pre&quot;&gt; &lt;/span&gt;sobre&lt;span class=&quot;white-space-pre&quot;&gt; &lt;/span&gt;&lt;b&gt;relació amb la comunitat&lt;/b&gt;: com podem passar de les accions disperses i reactives a una manera més pensada, sistemàtica i estratègica de relacionar-nos amb l’entorn, vinculant aquesta relació amb el propòsit, els impactes de l’empresa i les necessitats reals de la comunitat.
    &lt;/p&gt;

  






            
        
    &lt;p class=&quot;ember-view reader-text-block__paragraph&quot; id=&quot;ember1266&quot;&gt;
      &lt;a class=&quot;gWhAKpqqbjKHoIiEpScbehRQZiBmaRUFdKPA&quot; data-test-app-aware-link=&quot;&quot; href=&quot;https://respon.cat/masterclass-relacio-comunitat/&quot; tabindex=&quot;0&quot; target=&quot;_self&quot;&gt;https://respon.cat/masterclass-relacio-comunitat/&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/2845675154194596287/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/2845675154194596287?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2845675154194596287'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/2845675154194596287'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/masterclass-relacio-de-lempresa-amb-la.html' title='Masterclass: Relació de l&#39;empresa amb la comunitat '/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqbHTvoRC7RZSh7wKY-HUdZ1P0A8rYtXQKaqCFwKBxND-QIg-pb8WswIPZXNcACGQ0bEBQmsNm07W721ssJgaTxwS1YIO-JyW-AAOXr2NTdao13OF3JwxJKz40MPD1fLMptv5Gt7G1PNvna4UDAAb9UVGsLTZ-XT9WgmhW5qwrJr_pq36qy2MG/s72-w436-h245-c/Masterclass_Relacio-Comunitat_Newsletter.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-1601570734473048083</id><published>2026-09-13T10:00:00.000+02:00</published><updated>2026-09-13T10:00:00.113+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="gestió partprenents"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="nordamèrica"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="normes i iniciatives"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="sostenibilitat"/><title type='text'>[ARTICLE] Quan atacar l’ASG acaba afectant la governança de l’empresa</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSyYPecAUIa6Fzc1wdEAk2azBoctGZZ0rGMxMwB2VGxbvjcVF8ZuVCwk2wDZEK7l4V1-D4lmwbgt7Elch5qocPZKHud4wF9HSPpHx-EiETkW_u5S_9NhNc_aMNdNqWh-F5lTUPT1GtG47MX_iDSExrJFXVcl2yfFSXubobAV6Oy0GmuPKj5o8M/s1672/Ens%20centrem%20en%20el%20nostre%20negoci.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;941&quot; data-original-width=&quot;1672&quot; height=&quot;237&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSyYPecAUIa6Fzc1wdEAk2azBoctGZZ0rGMxMwB2VGxbvjcVF8ZuVCwk2wDZEK7l4V1-D4lmwbgt7Elch5qocPZKHud4wF9HSPpHx-EiETkW_u5S_9NhNc_aMNdNqWh-F5lTUPT1GtG47MX_iDSExrJFXVcl2yfFSXubobAV6Oy0GmuPKj5o8M/w422-h237/Ens%20centrem%20en%20el%20nostre%20negoci.png&quot; width=&quot;422&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Una publicació d’Alberto Andreu m’ha fet pensar sobre el que està succeint als Estats Units amb l’ofensiva contra l’ASG. Fa temps que observem com la sostenibilitat ha entrat de ple en la batalla política nord-americana, fins al punt que allò que fa uns anys podia formar part amb normalitat de la gestió empresarial, de les polítiques d’inversió o de la gestió de riscos avui pot ser interpretat com una presa de posició ideològica. Però el cas que comenta Andreu té una derivada que em sembla especialment rellevant perquè ja no afecta solament el contingut de les polítiques ASG sinó les mateixes regles de la governança empresarial.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La Securities and Exchange Commission (SEC), sota la presidència de Paul Atkins, està replantejant la Rule 14a-8, la norma federal que des de fa dècades regula la possibilitat que els accionistes presentin determinades propostes perquè siguin incorporades al &lt;i&gt;proxy&lt;/i&gt; i sotmeses a votació a la junta. Atkins ha qüestionat quin ha de ser el paper federal en aquesta matèria i ha afirmat que les juntes anuals no haurien de convertir-se en espais per a debats polítics o socials amb poca o nul·la incidència en el retorn financer dels inversors. Aporta, a més, una dada que certament obliga a reflexionar: en la darrera temporada, un sol accionista va ser el promotor únic o principal d’aproximadament el 41% de les propostes sotmeses a votació i només el 8% de les seves van obtenir suport majoritari.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;[&lt;b&gt;governança&lt;/b&gt;] D’entrada, em semblaria un error reaccionar defensant acríticament qualsevol forma d’activisme accionarial pel sol fet que pugui estar vinculada a qüestions socials o ambientals. La responsabilitat social no consisteix a donar per bona qualsevol demanda provinent d’un grup d’interès. Precisament perquè l’RSE és un model de gestió, cal escoltar, ponderar, prioritzar i prendre decisions. Si una persona o un grup molt minoritari pot fer un ús reiterat dels mecanismes de governança per introduir assumptes que reben un suport ínfim entre la resta dels accionistes, és legítim preguntar-se si el sistema està ben equilibrat. La mateixa governança responsable ha d’evitar la captura dels espais de decisió, la burocratització o l’ús instrumental dels mecanismes concebuts per facilitar la participació.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Però una cosa és corregir possibles disfuncions i una altra ben diferent és que, amb aquesta finalitat, acabem modificant el marc mental sobre què pot ser objecte de deliberació empresarial. I aquí és on el debat em sembla molt més transcendent. Quan per combatre determinats continguts ASG comencem a modificar qui pot presentar propostes, quines qüestions poden arribar a una junta o quin tipus d’interessos es consideren legítimament empresarials, ja no estem discutint solament sobre sostenibilitat. Estem intervenint sobre l’equilibri de poder entre accionistes, consells d’administració i equips directius i, per tant, sobre el model de governança.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Texas ja ha avançat en aquesta direcció. La legislació aprovada permet que determinades empreses cotitzades que optin expressament per aquest règim puguin exigir a qui vulgui presentar una proposta que disposi almenys d’un milió de dòlars en accions o del 3% dels drets de vot, que mantingui aquesta posició durant sis mesos i que faci una sol·licitud de suport a accionistes que representin almenys el 67% del poder de vot. És cert que l’empresa s’hi ha d’acollir voluntàriament i, per tant, no estem davant una prohibició general. Però també és evident que els llindars canvien radicalment la capacitat dels accionistes minoritaris per introduir una qüestió a debat.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;[&lt;b&gt;materialitat&lt;/b&gt;] En el fons apareix un debat que coneixem bé a Europa: què considerem material. Atkins vincula molt clarament la materialitat amb les consideracions financeres i amb els interessos econòmics dels inversors. Aquesta aproximació té tota la coherència si partim d’una determinada concepció de l’empresa: la companyia existeix primordialment per generar retorn per a la propietat i les altres qüestions mereixen atenció en la mesura que puguin acabar incidint en aquest retorn. No és una discussió tècnica sobre indicadors; darrere la materialitat hi ha una concepció sobre l’empresa.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Des de l’enfocament de la responsabilitat social fa molts anys que defensem una mirada diferent. L’empresa no deixa de tenir l’objectiu consubstancial -legítim i imprescindible- de crear valor econòmic, però l’activitat empresarial es produeix enmig d’una xarxa d’interaccions amb treballadors, clients, proveïdors, comunitats, administracions, territori, medi ambient i, per descomptat, propietat i inversors. Algunes d’aquestes relacions generen riscos, d’altres oportunitats, i totes poden generar impactes. Comprendre aquesta complexitat no suposa convertir l’empresa en una ONG ni substituir el criteri empresarial per una mena d’assemblearisme de grups d’interès. Al contrari, suposa disposar de més informació i més capacitat per prendre decisions empresarials de qualitat.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Fa molts anys que defineixo la responsabilitat social com una manera de &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/2018/06/article-lempresa-ha-de-passar-de.html&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;gestionar la complexitat&lt;/a&gt;, i sovint hi afegeixo: gestionar-la sense matar-la. Les organitzacions tendeixen naturalment a simplificar perquè la simplificació facilita la presa de decisions, però podem arribar a simplificar tant la realitat que acabem prenent decisions perfectament coherents respecte a una realitat que ja no existeix. La incorporació dels grups d’interès a la gestió no pretenia convertir totes les seves demandes en obligacions sinó comprendre millor l’ecosistema on l’organització crea valor, detectar inquietuds, anticipar riscos, generar confiança i fins i tot trobar oportunitats d’innovació. És precisament aquest caràcter relacional el que he situat reiteradament en la base de la responsabilitat social i del bon govern.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Per això em preocupa la facilitat amb què avui determinades qüestions poden ser desqualificades considerant-les polítiques. Em recorda &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/article-faci-com-jo-no-es-fiqui-en.html&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;aquella frase que citava ahir&lt;/a&gt;, habitualment atribuïda a Francisco Franco, que deia: «Haga como yo, no se meta en política». La paradoxa era evident: ho deia precisament qui concentrava tot el poder polític. Declarar que alguna cosa no és política, o que no convé que entri en política, pot ser una manera ben política de decidir qui pot intervenir en el debat i sobre quines qüestions. Salvant totes les distàncies, alguna cosa d’aquesta lògica podem detectar quan es pretén expulsar de la governança empresarial certes qüestions pel fet de considerar-les socials, ambientals o ideològiques.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El canvi climàtic pot estar enormement polititzat, però una empresa que depèn de grans consums d’aigua continuarà tenint un problema si aquest recurs escasseja. Els drets humans poden formar part de grans controvèrsies ideològiques, però una empresa continuarà assumint riscos si la seva cadena de proveïment es fonamenta en vulneracions greus. La diversitat pot entrar en la guerra cultural nord-americana, però les empreses continuaran necessitant gestionar adequadament el talent disponible. I la relació amb una comunitat pot no figurar en cap compte de resultats fins que la companyia perdi la confiança necessària per poder desenvolupar-hi la seva activitat.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Podem discutir si tots aquests elements són materials per a totes les empreses, i és evident que no ho seran amb la mateixa intensitat. Precisament d’això tracta la materialitat: de saber identificar què és rellevant en cada cas. El que em sembla una mala evolució seria substituir aquesta anàlisi per una classificació ideològica prèvia segons la qual certes matèries queden sota l’etiqueta ASG i, pel fet d’estar-hi, ja poden ser percebudes com a alienes al negoci. La pregunta no hauria de ser si una qüestió és ASG sinó si és rellevant per al model de negoci, per a la capacitat de crear valor, pels riscos que cal gestionar o pels impactes que generem.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;[&lt;b&gt;despolitització&lt;/b&gt;] Alhora, seria un error no entendre què ha portat fins aquí. La sostenibilitat també s’ha deixat polititzar i en alguns casos s’ha presentat amb un caràcter massa ideològic, com si determinades opcions fossin les úniques moralment admissibles i qualsevol discrepància hagués de ser interpretada com una manca de compromís. També a Europa hem contribuït a identificar excessivament la sostenibilitat amb la regulació, amb el compliment formal i amb una enorme arquitectura d’indicadors, informes i obligacions. Quan una matèria que hauria de formar part de la bona gestió empresarial queda associada a una determinada agenda política, el moviment pendular està servit: si uns la converteixen en bandera, els altres poden sentir-se cridats a arrencar-la.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Fa temps que defenso que la responsabilitat social necessita una agenda empresarial pròpia. Una empresa no hauria de gestionar els impactes perquè un govern progressista ho imposi ni deixar de fer-ho perquè un govern conservador ho desreguli. De la mateixa manera que una empresa no innova solament perquè una llei l’hi exigeixi, tampoc hauria d’integrar la sostenibilitat perquè una directiva europea estableixi un nou requeriment d’informació. Si aquests aspectes són rellevants per a la seva capacitat de crear valor i per a la responsabilitat que assumeix davant la societat, han de formar part del seu model d’empresa.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Per tant, puc entendre i fins i tot compartir la voluntat de despolititzar la sostenibilitat. Però despolititzar no pot voler dir desresponsabilitzar. I encara menys hauria de comportar que, per evitar que uns accionistes facin un ús abusiu d’un mecanisme de participació, acabem debilitant els sistemes pels quals les organitzacions reben senyals de l’entorn i afloren assumptes que potser encara no formen part de les preocupacions majoritàries.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;[&lt;b&gt;empresa&lt;/b&gt;] Potser, doncs, el debat de fons no és sobre l’ASG sinó sobre què entenem per empresa. Aquesta és una discussió molt més interessant que les guerres terminològiques a què ens hem acostumat els darrers anys. Podem concebre l’empresa com un instrument orientat essencialment al retorn de la propietat, que haurà d’atendre altres requeriments quan aquests afectin aquest retorn. O podem entendre que la capacitat de generar valor econòmic es produeix avui dins d’un sistema complex de relacions i dependències, de manera que la qualitat d’aquestes relacions, els impactes generats i la confiança dels diferents grups d’interès formen part del model de creació de valor.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El desenvolupament del propòsit empresarial és coherent amb aquesta segona mirada. Quan parlem d’una empresa amb propòsit no pretenem que deixi de guanyar diners sinó que comprengui quina contribució vol fer a la societat des de la seva activitat empresarial i com crea simultàniament valor econòmic, social i ambiental. És un pas més en l’evolució que ha portat la responsabilitat social des de la perifèria filantròpica fins al model d’empresa i, més recentment, fins a l’estratègia i el propòsit.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Per això el cas nord-americà mereix ser observat amb atenció des d’Europa, però no per concloure precipitadament que aquí ho fem bé i allà malament. Nosaltres també hem de revisar excessos, simplificar obligacions i evitar que la sostenibilitat sigui capturada per aproximacions burocràtiques o ideològiques. Però una cosa és treure burocràcia i una altra reduir responsabilitat; una cosa és evitar abusos en la participació accionarial i una altra empobrir la governança; una cosa és despolititzar la sostenibilitat i una altra expulsar del radar empresarial qüestions que poden ser determinants per al futur de l’organització.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La bona governança no hauria de tenir por de les preguntes incòmodes. Tampoc ha d’acceptar-les totes ni convertir-les totes en prioritats. Governar consisteix precisament a tenir capacitat per escoltar, interpretar, ponderar i decidir. Potser aquesta és la paradoxa que ens deixa el debat actual als Estats Units: que en la voluntat legítima d’evitar la captura política de l’empresa podríem acabar reduint la seva capacitat per entendre la realitat. I una empresa responsable no és la que dona la raó a tothom sinó la que ha desenvolupat la sensibilitat i els mecanismes de governança necessaris per saber quines preguntes s’ha de fer.&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/1601570734473048083/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/1601570734473048083?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/1601570734473048083'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/1601570734473048083'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/article-quan-atacar-lasg-acaba-afectant.html' title='[ARTICLE] Quan atacar l’ASG acaba afectant la governança de l’empresa'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSyYPecAUIa6Fzc1wdEAk2azBoctGZZ0rGMxMwB2VGxbvjcVF8ZuVCwk2wDZEK7l4V1-D4lmwbgt7Elch5qocPZKHud4wF9HSPpHx-EiETkW_u5S_9NhNc_aMNdNqWh-F5lTUPT1GtG47MX_iDSExrJFXVcl2yfFSXubobAV6Oy0GmuPKj5o8M/s72-w422-h237-c/Ens%20centrem%20en%20el%20nostre%20negoci.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-32375501400953244</id><published>2026-09-12T14:04:30.267+02:00</published><updated>2026-09-12T14:11:57.230+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="nordamèrica"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="sostenibilitat"/><title type='text'>[ARTICLE] Faci com jo, no es fiqui en sostenibilitat</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTQ_XJjBNZzXgdkarfEP0zHZ41p6Yoe3NZThkVaxYV4bfjRxS228cJ1ney_HZ1UDP3HtXwHTrltBGGvdS1lozS4_Zmu_AYuRThWtqafg6WY6vERqNhgwnb-p6PcOaFR9VG5yC0lDOZGZe4ZeDaao_NgLnzM-uUQ-NvKu8faIib-RLaeSgSxz9o/s1672/Faci%20com%20jo,%20no%20es%20fiqui%20en%20politica%20sostenibilitat.png&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;941&quot; data-original-width=&quot;1672&quot; height=&quot;211&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTQ_XJjBNZzXgdkarfEP0zHZ41p6Yoe3NZThkVaxYV4bfjRxS228cJ1ney_HZ1UDP3HtXwHTrltBGGvdS1lozS4_Zmu_AYuRThWtqafg6WY6vERqNhgwnb-p6PcOaFR9VG5yC0lDOZGZe4ZeDaao_NgLnzM-uUQ-NvKu8faIib-RLaeSgSxz9o/w376-h211/Faci%20com%20jo,%20no%20es%20fiqui%20en%20politica%20sostenibilitat.png&quot; width=&quot;376&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;S’atribueix a Francisco Franco aquella frase de «&lt;i&gt;Haga como yo, no se meta en política&lt;/i&gt;». La paradoxa era considerable, perquè ho deia precisament qui concentrava tot el poder polític. Però la frase tenia una lògica pròpia: la política era allò que feien els altres quan qüestionaven l’ordre establert, mentre que l’exercici del poder podia presentar-se com una mena de normalitat que no calia discutir.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ara podríem fer-ne una adaptació empresarial: &lt;b&gt;faci com jo, no es fiqui en sostenibilitat&lt;/b&gt;. Algunes empreses semblen reaccionar davant les qüestions ambientals, socials o de bon govern com si fossin matèries que algú de fora pretén introduir artificialment dins l’empresa. Els ecologistes parlen d’emissions, els sindicats de condicions laborals, les comunitats dels impactes territorials, els activistes dels drets humans, i tot plegat pot ser percebut com una interferència externa en una activitat empresarial que, en principi, no tindria res a veure amb aquestes qüestions.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Però hi ha un petit problema: és l’empresa qui necessàriament ja hi és, ja s&#39;hi ha ficat consubstancialment. Si genera emissions, ja s’ha ficat en canvi climàtic encara que no vulgui parlar-ne; si consumeix grans quantitats d’aigua en un territori amb estrès hídric, ja s’ha ficat en sostenibilitat ambiental; si compra a proveïdors on hi ha riscos de vulneració de drets humans, ja s’ha ficat en drets humans. I si les seves decisions afecten l’ocupació, la cohesió social o el territori, ja està intervenint en aquestes realitats abans que cap grup d’interès li reclami res.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;[&lt;b&gt;perímetre&lt;/b&gt;] De fet, una de les evolucions més interessants que ha comportat la responsabilitat social ha estat precisament l’ampliació progressiva del perímetre de gestió empresarial. Fa unes dècades, moltes qüestions ambientals quedaven fora d’aquest perímetre. Es percebien sobretot com una exigència externa, derivada de la regulació o de la pressió social. Avui, en canvi, la gestió ambiental forma part amb tota normalitat de la lògica empresarial: hi ha equips, objectius, indicadors, sistemes de gestió, normes, inversions, processos d’innovació i recerca de retorn. Ja no es tracta simplement de complir una obligació externa sinó de gestionar millor l’empresa.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aquest procés no s’ha produït de la mateixa manera en totes les matèries. La relació amb la comunitat, per exemple, encara es manté sovint fora del perímetre real de gestió. Es fan donacions, patrocinis o accions filantròpiques, però no sempre es gestiona la comunitat com una part estructural de l’entorn empresarial, amb els seus riscos, oportunitats, expectatives, impactes i capacitat per generar o destruir confiança. En aquest camp encara queda molt recorregut perquè allò que avui es percep com una acció externa passi a formar part plenament de la gestió.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aquesta evolució és, en el fons, una manera d’incorporar complexitat dins l’empresa. La societat és complexa, els impactes també ho són i les empreses han anat entenent que no poden gestionar-se com si només existissin unes poques variables econòmiques. La responsabilitat social ha contribuït precisament a ampliar la mirada, a incorporar nous elements al sistema de decisió i a convertir qüestions que abans semblaven alienes al negoci en matèries gestionables.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Sempre he dit que gestionar la responsabilitat social significa&amp;nbsp;&lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/2018/06/article-lempresa-ha-de-passar-de.html&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;gestionar la complexitat&lt;/a&gt;, però sense matar-la. La temptació de qualsevol organització és simplificar la realitat per facilitar la presa de decisions, i això és comprensible fins a un cert punt. El problema apareix quan simplifiquem tant que deixem de comprendre allò que realment està passant. Incorporar més variables no significa complicar inútilment l’empresa, sinó fer-la més capaç d’interpretar un entorn que ja és complex amb independència que vulguem reconèixer-ho o no.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;[&lt;b&gt;ASG&lt;/b&gt;] Per això, una part del discurs que avui s’està produint sobretot als Estats Units al voltant de la responsabilitat social, anomenada ASG o ESG en termes normatius, em sembla que pot tenir una conseqüència més profunda que la simple crítica a unes sigles. No es tracta només de qüestionar una regulació excessiva, una burocràcia determinada o una certa politització de la sostenibilitat, qüestions totes elles perfectament discutibles. El risc és fer el camí invers i començar a expulsar fora del perímetre empresarial qüestions que les empreses ja havien començat a integrar en la seva lògica de gestió.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Seria una manera de matar complexitat. En lloc d’entendre millor els impactes i decidir com gestionar-los, podem optar per declarar que determinades qüestions no són pròpiament empresarials i, per tant, deixar de considerar-les. Però la realitat no funciona així. Una empresa pot decidir que no vol parlar de sostenibilitat, de canvi climàtic, de comunitat o de drets humans; el que no pot decidir és deixar de tenir impactes sobre aquestes realitats.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aquesta és la diferència entre considerar la sostenibilitat una agenda externa i entendre-la com una dimensió de la gestió. Quan una matèria entra de debò en el perímetre empresarial deixa de ser una obligació que algú imposa des de fora i passa a formar part del conjunt de variables amb què l’empresa procura crear valor, gestionar riscos, trobar oportunitats i assegurar la seva sostenibilitat futura. Això és el que ja ha passat en bona mesura amb la gestió ambiental i el que encara ha de passar amb altres dimensions de la responsabilitat social.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Per això potser la pregunta no és fins on s’han de ficar les empreses en sostenibilitat, sinó fins on la seva activitat ja hi està ficada i fins on són capaces d’incorporar aquesta realitat dins el seu perímetre de gestió. Fer veure que no hi som perquè no en volem parlar recorda massa aquella vella recomanació: «&lt;i&gt;Haga como yo, no se meta en política&lt;/i&gt;».&amp;nbsp;&lt;span&gt;Però, parafrasejant una altra cèlebre frase, aquesta atribuïda a Galileo: &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span&gt;i, tanmateix, generem impactes&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/32375501400953244/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/32375501400953244?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/32375501400953244'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/32375501400953244'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/article-faci-com-jo-no-es-fiqui-en.html' title='[ARTICLE] Faci com jo, no es fiqui en sostenibilitat'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTQ_XJjBNZzXgdkarfEP0zHZ41p6Yoe3NZThkVaxYV4bfjRxS228cJ1ney_HZ1UDP3HtXwHTrltBGGvdS1lozS4_Zmu_AYuRThWtqafg6WY6vERqNhgwnb-p6PcOaFR9VG5yC0lDOZGZe4ZeDaao_NgLnzM-uUQ-NvKu8faIib-RLaeSgSxz9o/s72-w376-h211-c/Faci%20com%20jo,%20no%20es%20fiqui%20en%20politica%20sostenibilitat.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7678581.post-266639279422703534</id><published>2026-09-11T23:05:58.689+02:00</published><updated>2026-09-11T23:05:58.689+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="articles"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="economia social"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="personatges"/><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="sector social"/><title type='text'>Cristóbal Colón, una empresa per donar sentit a la vida</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghidMsviY6ZVkUi6UqeMccRj-gD9rAB_Rjuq-GJU2RvCXNY9txzyq8cTo_r9mAfJ926oTfwDs4RMZgcu5Zfcs6HCaDefaH_CPFUFPiU8dtW_SIZcoStCKnkhg6UySq5TdzBEb-QDn5xfE-_29ImDIljS3CuSiNuepBT3Mlkc-gfrWfDLdBFBd9/s1532/Cristobal_Colon.png&quot; style=&quot;clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1532&quot; data-original-width=&quot;1412&quot; height=&quot;320&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghidMsviY6ZVkUi6UqeMccRj-gD9rAB_Rjuq-GJU2RvCXNY9txzyq8cTo_r9mAfJ926oTfwDs4RMZgcu5Zfcs6HCaDefaH_CPFUFPiU8dtW_SIZcoStCKnkhg6UySq5TdzBEb-QDn5xfE-_29ImDIljS3CuSiNuepBT3Mlkc-gfrWfDLdBFBd9/s320/Cristobal_Colon.png&quot; width=&quot;295&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Ens ha deixat Cristóbal Colón, fundador de La Fageda, després d’una llarga malaltia. Amb ell desapareix la persona que va imaginar, impulsar i liderar durant més de quaranta anys un projecte empresarial i social que ha esdevingut un referent al nostre país i molt més enllà.&amp;nbsp;&lt;p&gt;La Fageda va néixer d’una manera gairebé inversa a com acostumen a néixer les empreses. Normalment algú identifica una oportunitat de mercat, defineix un producte o servei, aconsegueix els recursos necessaris i finalment incorpora les persones que han de fer possible el negoci. En el cas de La Fageda, primer hi havia les persones: persones amb problemes de salut mental que sortien d’un entorn institucional i per a les quals calia trobar una activitat que permetés recuperar autoestima, responsabilitat, autonomia i sentit de pertinença. Després vindria la necessitat de trobar una activitat econòmica real que pogués ser viable i sostenible, i aquest ordre dels factors explica en gran part la singularitat del projecte.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Precisament perquè la finalitat era social, La Fageda havia de ser una bona empresa. No podia limitar-se a ser una activitat ocupacional amb aparença empresarial, sinó que havia de produir bé, vendre, competir, innovar i generar els recursos necessaris per garantir la continuïtat del projecte. Aquesta és una de les grans aportacions de Cristóbal Colón: haver entès que posar les persones al centre no vol dir rebaixar l’exigència empresarial, sinó tot el contrari, perquè la dignitat també passa perquè la feina sigui real, el producte sigui bo i l’aportació de cadascú tingui un valor efectiu.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Avui parlem molt de propòsit empresarial, de valor compartit, d’impacte social o d’empreses amb propòsit, però fa vint o trenta anys aquest llenguatge encara no formava part del corrent principal de la gestió empresarial. La Fageda ja funcionava d’acord amb aquests principis sense necessitat d’anomenar-los així. No havia creat una empresa i després s’havia preguntat què podia retornar a la societat, sinó que havia identificat un repte social i havia creat una activitat empresarial per donar-hi resposta. Per això sempre m’ha semblat un exemple tan potent per explicar que la responsabilitat social no és una capa que s’afegeix al negoci, sinó que pot formar part del mateix model d’empresa.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En el meu cas, la seva mort també em porta a repassar una part de la meva pròpia trajectòria professional vinculada a la responsabilitat social, perquè La Fageda ha estat durant molts anys una de les empreses que més he citat en articles, cursos i conferències, i també una organització amb la qual hem tingut l’oportunitat de col·laborar des de Vector5 en dinamitzacions i processos d’acompanyament.&amp;nbsp;Em ve de gust explicar alguna anècdota o recordar alguna reflexió.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&quot;Encantat de participar al costat de Danone, els estem agraïts de la publicitat que fan&quot;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El 19 d’octubre del 2005 vaig dirigir a Barcelona una jornada sobre empresa responsable i competitivitat organitzada amb l’Associació per a les Nacions Unides, i vaig convidar en una mateixa taula Cristóbal Colón, per La Fageda, i un representant de Danone. Per convidar-los em vaig preocupar de preguntar a totes dues parts si aquella coincidència els podia generar alguna incomoditat, atès que en definitiva estàvem posant a la mateixa taula dues empreses que competien en el mercat dels iogurts.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En Cristóbal em va respondre amb tota naturalitat que no hi havia cap problema: nosaltres creixem gràcies a Danone; com més publicitat facin més gent consumirà iogurts, i com més gent hi hagi comprant Danone més n&#39;hi haurà que en algun moment descobriran els nostres i es passaran a la Fageda! Per cert que des de Danone també em van dir que no hi havia inconvenient perquè La Fageda era aleshores tan petita que comercialment no els feia ni pessigolles. Sempre m’ha fet gràcia recordar aquella resposta perquè, amb els anys, segurament alguna pessigolla ja es va començar a notar. No perquè La Fageda hagués decidit competir frontalment contra les grans marques, sinó perquè havia anat consolidant un producte excel·lent, una reputació extraordinària i una estima social que provenia precisament de la coherència entre allò que era, allò que feia i allò que representava.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&quot;Això de l&#39;RSC és per a les empreses!&quot;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Era el febrer del 2006, després d&#39;haver-nos conegut un any abans, que vaig anar a la Fageda a dinar amb ell. Li vaig parlar d&#39;RSE, quan jo feia dos anys que havia posat en marxa la iniciativa Responsabilitat Global. La seva resposta va ser amb aquell to contundent, vehement, d&#39;home de caràcter &quot;maño&quot;: això de l&#39;RSC és per a les empreses! I va afegir: el que fem nosaltres surt dels valors, no de l&#39;RSC. Encara que no fos una resposta tècnicament correcta, el relat era diàfan. En el fons, la Fageda sí que feia responsabilitat social, però va malparlar de les sigles per distanciar-se de les pràctiques amb poca autenticitat que començaven a fer algunes empreses i que sovint no eren més que filantropia si no greenwashing. Finalment el seu model va començar sostingut en el valors i un sentit immens de propòsit, i va anar prenent forma sistematitzant les polítiques i les accions, en el que és un model excel·lent de responsabilitat envers la societat en tots els cinc vectors d&#39;impacte: persones, comunitat, medi ambient, economia i bon govern.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Lideratge, bonhomia i impacte&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Uns anys més tard vaig convidar Cristóbal a participar en un curs en línia sobre responsabilitat social que dirigia a la Universitat Oberta de Catalunya. Era un luxe poder contrastar conceptes de gestió amb algú que havia construït una experiència empresarial tan singular, però el record que en conservo no és només el de les seves idees sinó especialment el de la persona. La seva bonhomia, la senzillesa i aquella manera tranquil·la d’explicar coses molt profundes sense necessitat de revestir-les de grans formulacions teòriques formaven part també de la seva manera d’exercir el lideratge.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Sovint associem el lideratge a persones amb una gran capacitat d’ocupar l’espai, de projectar autoritat o de generar seguiment a partir del carisma. Cristóbal representava una altra mena de lideratge, basat en una convicció profunda, una enorme perseverança i la capacitat de transformar una intuïció humana en una organització viable. Aquesta dimensió empresarial és important remarcar-la perquè les organitzacions amb missió social també necessiten estratègia, qualitat, innovació, sostenibilitat econòmica i capacitat per gestionar persones i complexitat. Les bones intencions no garanteixen bons resultats, i La Fageda ha sabut demostrar durant dècades que propòsit social i excel·lència empresarial no són conceptes contradictoris.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Els alumnes i assistents sempre quedaven sorpresos. El propi nom ja era un factor de sorpresa, amb anècdota inclosa per la seva part. I les paraules sempre punyents. Retallo de la &lt;a href=&quot;https://www.responsabilitatglobal.com/2007/02/els-governs-han-de-facilitar-el.html &quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;nota de premsa&lt;/a&gt; del curs del 2007: “&lt;i&gt;no pensàvem que crearíem un nou model d’empresa social. Tot i que hi ha més exemples d’empreses mercantils amb un objectiu social, La Fageda és un rar exemple d’empresa totalment integrada en el mercat capitalista però que funciona sota paràmetres socials, fins al punt que atenem totes les demandes de treball procedents de persones amb discapacitat psíquica o malaltia mental de la comarca de la Garrotxa”.&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Parlar d&#39;ell i de La Fageda en cursos i conferències sempre tenia un punt de màgia&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Durant molts anys, quan feia conferències i cursos sobre responsabilitat social, sovint començava parlant de tres pimes catalanes: KH Lloreda, Cafès Novell i La Fageda. Ho feia deliberadament perquè permetia provocar una situació que, en aquell moment, resultava gairebé inversemblant. Una part de l’auditori esperava que, parlant de responsabilitat social, em referís a grans empreses multinacionals amb departaments d’RSC, memòries de sostenibilitat i potents polítiques de comunicació, sovint sota la sospita que tot plegat podia tenir una dimensió excessivament vinculada al màrqueting, a la reputació o fins i tot al que avui anomenem &lt;i&gt;greenwashing&lt;/i&gt;. I jo començava parlant-los de tres pimes catalanes.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La tria no era casual. Volia mostrar que la responsabilitat social no depèn de la grandària de l’empresa ni de la capacitat per elaborar grans polítiques corporatives, sinó de la manera com l’organització incorpora els seus valors a la gestió i a la creació de valor. De fet, en les pimes sovint hi ha una connexió més directa entre els valors de la propietat o del lideratge i els valors de l’organització, i això permet percebre amb més nitidesa l’autenticitat del compromís. Però encara hi havia un element que sorprenia més els participants en aquells cursos: cap de les tres empreses explicava les seves pràctiques de responsabilitat social, gairebé les amagaven pel risc de mercat que suposaven.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aquesta circumstància em permetia plantejar una reflexió que continuo considerant molt rellevant. En un moment en què la responsabilitat social sovint era percebuda sobretot des de la seva dimensió comunicativa, jo podia mostrar empreses que feien justament el contrari: tenien pràctiques d’un enorme interès però no consideraven necessari convertir-les en argument comercial. Era una responsabilitat viscuda abans que una responsabilitat explicada, i això contribuïa a donar credibilitat al cas i a trencar el prejudici segons el qual l’RSE havia de ser necessàriament una sofisticació pròpia de les grans corporacions.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al llarg dels anys, les meves paraules sobre aquests casos van arribar a milers de persones, i recordo especialment la sorpresa de molta gent quan explicava què hi havia darrere aquells iogurts de La Fageda que ja coneixien o que consumien habitualment. Moltes persones coneixien perfectament el producte, però desconeixien que al darrere hi havia un projecte social d’aquesta magnitud. Aquesta descoberta sovint servia per introduir una reflexió més profunda sobre què vol dir crear simultàniament valor econòmic i valor social, i sobre com una empresa pot tenir una raó de ser que vagi més enllà de la simple obtenció de beneficis sense deixar de gestionar-se amb criteris empresarials.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hi havia, a més, una raó molt significativa perquè La Fageda no hagués volgut explotar comercialment la seva dimensió social. No volien que els consumidors compressin els iogurts per pena ni que la discapacitat de les persones es convertís en recurs de màrqueting. En paraules del Cristóbal: no volien jugar amb la llagrimeta. Els productes s’havien de comprar perquè eren bons, perquè tenien qualitat i perquè podien competir perfectament al mercat, i aquesta opció comunicativa també formava part d’una determinada concepció de la dignitat.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aquesta decisió sempre m’ha semblat especialment interessant perquè conté una gran coherència. Si vols posar en valor les capacitats de les persones i no les seves limitacions, no pots construir permanentment el relat comercial a partir de la discapacitat. Si vols que les persones se sentin part d’una empresa de veritat, el seu èxit no pot dependre de la compassió del consumidor. Amb els anys, naturalment, La Fageda ha anat explicant molt més el seu projecte i avui és àmpliament conegut, però aquella prudència inicial permet entendre que la dimensió social no havia estat concebuda com un atribut de marca sinó com la raó de ser de l’organització.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ho he volgut explicar tècnicament. Però recordo sentir dins meu una emoció senzillament pel fet de parlar de La Fageda davant d&#39;un auditori.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Faig Fageda&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUnlaUeXzoThWOgV2ccou1FCVDJzO-XuwMWHLVoTFQs1jDX7BvzOzUvr-ejkuh5oGlKTy6nS4U9tbMN251vS89aO65kjrymiPdpd9C-ntazY7HGNtHn7CW8Uagyy5Jh9Cvu1Kg8yF-_ZdFMo-IH0eMIMRZK1kqngS9zJOqV-8pIcSHfRzTXBKO/s2032/Faig%20Fageda.png&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;1368&quot; data-original-width=&quot;2032&quot; height=&quot;215&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUnlaUeXzoThWOgV2ccou1FCVDJzO-XuwMWHLVoTFQs1jDX7BvzOzUvr-ejkuh5oGlKTy6nS4U9tbMN251vS89aO65kjrymiPdpd9C-ntazY7HGNtHn7CW8Uagyy5Jh9Cvu1Kg8yF-_ZdFMo-IH0eMIMRZK1kqngS9zJOqV-8pIcSHfRzTXBKO/s320/Faig%20Fageda.png&quot; width=&quot;320&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El darrer cop que ens vam veure i que vam parlar va ser fa poc més d&#39;un a&lt;span&gt;ny, a la jornada &lt;a href=&quot;https://www.instagram.com/p/DKNN_hOMdZK/?img_index=1&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Faig Fageda&lt;/a&gt; que des de &lt;a href=&quot;http://www.vector5.cat&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Vector5&lt;/a&gt; vam tenir l’oportunitat de dinamitzar amb el conjunt de les persones treballadores. Aquella trobada tenia moltes dimensions, però d’alguna manera també va acabar prenent el caràcter d’un homenatge a la seva persona, perquè tots érem conscients de la situació delicada en què es trobava i que la malaltia estava avançada. Enmig d’aquella circumstància, però, Cristóbal va treure forces de flaquesa i va ser capaç d’adreçar-se a totes les persones de La Fageda amb un discurs intens i emocionant.&lt;/span&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;isSelectedEnd&quot;&gt;&lt;span&gt;Aquella imatge em queda ara com un darrer record especialment significatiu. Una persona físicament afeblida per la malaltia, però encara amb la voluntat de ser-hi, de parlar a la seva gent i de transmetre alguna cosa més en un moment en què ell mateix era plenament conscient que entrava en la fase final de la seva vida. D’alguna manera, aquell discurs també era una expressió del lideratge que havia exercit durant tants anys: no un lideratge basat simplement a dirigir una organització, sinó a donar sentit a un projecte compartit i a crear una comunitat de persones que poguessin sentir-lo com a propi.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;isSelectedEnd&quot;&gt;&lt;span&gt;Aquest record també em fa pensar que un dels grans reptes de qualsevol organització que neix al voltant d’una persona amb una visió tan potent és aconseguir que el projecte pugui transcendir el fundador. Un propòsit no pot dependre permanentment del carisma o de la presència de qui el va formular, sinó que s’ha d’anar incorporant a la cultura, a les estructures, als processos de decisió i a la manera de fer de tota l’organització. La veritable consolidació del llegat es produeix quan la raó de ser continua viva encara que la persona que la va impulsar ja no hi sigui, i aquella jornada amb totes les persones de La Fageda tenia també, vista ara amb perspectiva, alguna cosa de transmissió del testimoni.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;isSelectedEnd&quot;&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;El reconeixement de Respon.cat a la trajectòria de lideratge&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;compromès&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUHOqGXfByTZhozXWnzsqOZOIy0zyng2E2wP_CRsjyivH6XCDu1oe_dY46BV9mBSUzVSBiHjpvcX2DKTYcEmA-CljZPcUZxCoA3_I5nxwAGjT8E1CFHmxCqzAOrdSXgZDr_hmL6v2l-OcU7mcaR8tJy3CbSGHmrzx_LN44DWrjFeSY3NxsJ2pt/s4800/premis_Respon.cat_colon.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; data-original-height=&quot;3200&quot; data-original-width=&quot;4800&quot; height=&quot;213&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUHOqGXfByTZhozXWnzsqOZOIy0zyng2E2wP_CRsjyivH6XCDu1oe_dY46BV9mBSUzVSBiHjpvcX2DKTYcEmA-CljZPcUZxCoA3_I5nxwAGjT8E1CFHmxCqzAOrdSXgZDr_hmL6v2l-OcU7mcaR8tJy3CbSGHmrzx_LN44DWrjFeSY3NxsJ2pt/s320/premis_Respon.cat_colon.jpg&quot; width=&quot;320&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El fundador i president de La Fageda va rebre el &lt;a href=&quot;https://respon.cat/wp-content/uploads/2018/11/Reconeixement_especial_pel_compromis_en_RSE_2018_Cristobal_Colon.pdf&quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Reconeixement personal per la trajectòria en RSE&lt;/a&gt; en l&#39;edició dels &lt;a href=&quot;https://respon.cat/premis/edicions-anteriors/premis-respon-cat-2018/&quot;&gt;Premis Respon.cat 2018&lt;/a&gt;. Aquest guardó atorgat per &lt;a href=&quot;https://respon.cat/biblioteca-respon-cat/category/iniciatives-rse/premis-respon-cat/premis-respon-cat-2024/&quot;&gt;Respon.cat&lt;/a&gt; va premiar la seva llarga dedicació al capdavant del projecte, destacant la seva feina per la inclusió laboral i la dignitat de les persones amb discapacitat o risc d&#39;exclusió. Josep Santacreu i Bonjoch president de Respon.cat va indicar que&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;isSelectedEnd&quot; style=&quot;margin-left: 40px; text-align: left;&quot;&gt;Colón va ser un visionari i va lluitar amb el seu equip de manera incansable per fer front a tots els impossibles i les moltes maltempsades. Anys després, el cas de la Fageda s’estudia a escoles de negoci internacionals. El fet de tractar-se d’un projecte social no ens ha d’ocultar la realitat d’un gran projecte empresarial. El fet de portar el compromís en el seu ADN no ha de treure mèrit a la gran aposta de responsabilitat social que han portat a terme. La Fageda abordarà els relleus al capdavant i seguirà amb nous reptes però la petjada del Cristóbal sempre serà una font d’inspiració tant per al seu sector com també per a totes les empreses que cerquin somnis impossibles. Gràcies per aquest testimoniatge de vida, per tanta humanitat i gràcies per ensenyar-nos el camí, Cristóbal! &lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;isSelectedEnd&quot;&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Propòsit i llegat, sense gaire etiquetes...&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;Cristóbal Colón deixa, doncs, molt més que una empresa de productes lactis amb un gran reconeixement de marca. Deixa una manera d’entendre l’empresa i deixa la demostració pràctica que posar les persones al centre no està renyit amb competir, que una finalitat social no eximeix de ser empresarialment excel·lent, que generar beneficis és necessari per assegurar la sostenibilitat sense necessitat que el benefici es converteixi en la raó de ser, i que la responsabilitat social té més a veure amb com es fan les coses que no pas amb com s’expliquen.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;isSelectedEnd&quot;&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;Durant molts anys hem parlat de La Fageda com un exemple extraordinari de responsabilitat social i avui segurament la definiríem com una empresa amb propòsit. Però tinc la sensació que Cristóbal no necessitava gaire aquestes etiquetes, perquè havia partit d’una intuïció molt més elemental i alhora més profunda: &lt;span&gt;totes les persones necessitem sentir que som útils, que la nostra feina té valor, que formem part d’un projecte i que la nostra vida té sentit. D’aquella intuïció va néixer La Fageda, i d’aquella empresa en queda un exemple que continuarà interpel·lant moltes altres organitzacions.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Aquest és el seu llegat, i per això el meu record és també d’agraïment. Per la bonomia, pel lideratge, per haver-nos donat un cas real que durant tants anys ens ha ajudat a explicar què pot arribar a ser una empresa quan el propòsit no és un eslògan sinó una raó de ser, i sobretot per haver demostrat amb fets que una altra manera de fer empresa no solament és possible, sinó que pot ser empresarialment reeixida i socialment transformadora. I, personalment, em queda també aquella darrera imatge de fa un any, parlant amb esforç davant la seva gent, encara transmetent sentit i emoció fins al final. Gràcies, Cristóbal.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://www.responsabilitatglobal.com/feeds/266639279422703534/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/7678581/266639279422703534?isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/266639279422703534'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7678581/posts/default/266639279422703534'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://www.responsabilitatglobal.com/2026/09/cristobal-colon-una-empresa-per-donar.html' title='Cristóbal Colón, una empresa per donar sentit a la vida'/><author><name>Unknown</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghidMsviY6ZVkUi6UqeMccRj-gD9rAB_Rjuq-GJU2RvCXNY9txzyq8cTo_r9mAfJ926oTfwDs4RMZgcu5Zfcs6HCaDefaH_CPFUFPiU8dtW_SIZcoStCKnkhg6UySq5TdzBEb-QDn5xfE-_29ImDIljS3CuSiNuepBT3Mlkc-gfrWfDLdBFBd9/s72-c/Cristobal_Colon.png" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>