Avui es votarà la resolució. Avui el debat si que és toros sí, toros no. Aquell dia, el debat era només si el procediment entrava a debat o quedava interromput. Segons el meu punt de vista, és molt important aclarir aquest aspecte. Tenim una cultura democràtica feble i manipulada. Els ciutadans necessitem claredat alhora d’entendre els processos polítics; i moltes vegades, els mateixos protagonistes, i els propis mitjans de comunicació es cuiden de confondre i, per tant, augmentar la desconfiança en la “política”.

Un altre element interessant avui és la llibertat de vot que donen els partits majoritaris als seus diputats. Aquest cop sembla que la llibertat de vot serà visible, pública. Per mi un encert. En canvi segons, el líder popular Mariano Rajoy un motiu de denúncia que cada diputat voti segons les seves conviccions i la percepció de la voluntat dels seus propis votants. Quina ironia. En aquest punt, es veu la no voluntat de canviar un sistema basat en el poder de pensament únic, dirigit i basat en la única ‘veu’ del partit. Tots els diputats del Partit Popular representen a una massa homogènia? Ho dubto, com la resta de partits. La massa de votants d’un mateix partit és complexe i heterogènia. Si cada diputat hagués d’escoltar qui li dóna la seva posició al Parlament, en aquest cas; i que aquesta possibilitat fos escollida pels ciutadans del propi territori els processos polítics guanyarien en transparència, credibilitat i proximitat al ciutadà.

És una anècdota però com és un bloc personal és admesa, la meva opinió no podia ser més compartida en l’enllaç a aquesta reflexió d’Ismael Peña.

La investigació neix d’una percepció particular: tot i la forta implantació de l’e-TRAM en les administarcions dels municipis anoiencs la seva utilització encara és minoritària.

Què és l’e-TRAM?

Com defineix el Consorci AOC en el seu web l’e-TRAM és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataforma del Consorci AOC. L’accés a l’e-TRAM es fa des del web de l’ajuntament.

L’e-TRAM fa possible que els ciutadans des de qualsevol lloc i en qualsevol moment puguin interactuar amb l’administració per tal de gestionar els tràmits disponibles.

Per fer aquesta pràctica es va obrir un Google Docs de consulta pública amb la resposta dels Ajuntaments.

Conclusions de l’anàlisi de la utilització a l’Anoia

Cal valorar molt positivament les opcions que dóna l’e-TRAM. La flexibilitat temporal i d’espai per interactuar amb l’administració són elements fonamentals per valorar positivament l’oferta del servei. De totes maneres, caldrà seguir fent accions per tal de millorar la utilització dels tràmits on-line, ja que la majoria de responsables municipals destaquen la infrautilització del servei. Alhora que en destaquen les seves virtuts per tal d’agilitzar i organitzar els procediments que arriben a través de la ciutadania.

L’anàlisi d’aquesta infrautilització seria estudi d’una segona fase, però sembla que hi ha dos elements fonamentals i interrelacionats alhora de fer el diagnosi:
Per una banda la poca capacitat de l’administració local per donar a conèixer el servei als seus ciutadans i, d’altra la manca de costum per part dels ciutadans de serveis on-line estan dificultant una veritable implantació real del servei.

És per tant un repte per part de les administracions locals i el propi consorci AOC donar una empenta a la utilització de l’e-TRAM com a eina de veritable interacció entre ciutadans i administració.

Adjunto també el document complert de la pràctica, amb les referències acadèmiques per tal de poder avaluar-ne amb més detall les dades i disposar de tots els enllaços que es van utilitzar.

e-TRAM ANOIA GEN-MAIG 2010

CatRadio: El Secret del dia

ComRadio: El dia a la COM

Conclusions:

· És un plaer que els mitjans de comunicació visualitzin la proposta de Copons com a innovadora i peculiar. Però també resulta trist que encara siguem exemple d’una actitud de govern que hauria de ser molt més habitual. Serveixi aquesta afirmació un impuls perquè altres administracions s’animin a seguir models participatius com el de Copons.

· La participació ha d’aproximar-se a la realitat quotidiana. En aquesta afirmació rau la importància del terme política i, la necessitat que tots els ciutadans siguin actius políticament.
La proposta de Copons té un anàlisi acadèmic important i això interessa molt a hom perquè es capaç de fer un anàlisi crític de la pròpia proposta. En la fase que ja ha començat del projecte Copons 2.0, on s’estudiaran les dades de participació i es treballarà per incrementar-la, serà on realment podrem incrementar el valor del concepte participació.

· Un cop més és un plaer representar a Copons en la definició d’un model més obert d’administració i govern. Si us agrada la proposta de Copons en aquest bloc en podreu trobar més informació. I si us agrada el seu contingut podeu votar-lo als Premis Blocs Catalunya 2010 (categoria política). Us ho agraeixo d’avançat!

La Jornada tenia dos objectius fonamentals: revisar com va anar la Penedesfera 2010 i començar a rumiar temes, taules i novetats per la Penedesfera 2011, que es celebrarà a Igualada.

La valoració de l’edició va ser de positiva, ja que significa la consolidació d’unes jornades fetes amb molta il·lusió i de forma altruista per un bon grup de voluntaris. D’altra banda, com aspectes a millorar es va indicar la baixa assistència de públic, la poca implicació local, amb un espai molt gran i poc ocupat. De totes maneres, es va destacar que l’etiqueta #penedesfera va ser molt participada per tant l’atenció a la xarxa era evident.

Pensant en l’edició de l’any vinent es van començar a apuntar algunes idees, tot vinculant a la gent del territori (Anoia) a la dinàmica de la Penedesfera, per ajudar a l’organització de l’esdeveniment. Es va comentar la possibilitat de recolzar l’organització amb el suport d’empreses privades com un primer objectiu. També es va llistar una sèrie de temàtiques per començar a treballar:

Oportunitats de la xarxa per emprendre, teletreball.
Seguretat, privacitat, anonimat a la xarxa.
E-Health.
Xarxa i política. Iniciatives.
Campanyes electorals: política, esportives….
Activisme social amb l’ajuda de la xarxa.
Turisme industrial.
Algunes iniciatives que han fracassat a la xarxa, Fracàs 2.0.

A partir d’aquí es va començar a pensar noms per formar part d’algunes de les taules, però el més important definir responsables per conduir i organitzar les taules. En aquest punt, la col·laboració és d’agrair, per tant hom que vulgui pot començar a incorporar-se a pensar nous temes o a recolzar els temes proposats.

Es farà un espai de treball (Google Grups) per tal de comunicar-se entre els organitzadors.  El Pol Gomà també parla en el seu bloc del Vins&Blogs a Copons.

- Importància de construir el propi Entorn d’Aprenentatge Personal (PLE, acrònim anglès). En realitat cadascú de nosaltres ja construeix la seva metodologia i entorn amb fonts d’aprenentatge. Les eines faciliten cada cop més l’automatització i la sectorització de la informació segons els interessos. La possibilitat de descobrir fonts d’aprenentatge més enllà del cercle més proper és una conseqüència del fàcil accés al coneixement a través d’internet, així com el baix o nul cost de les eines i l’accés a aquest.

- La nova concepció dels entorns d’aprenentatge transformen els rols de les institucions (escoles, universitats, etc.) que intervenen en l’educació i els “espais” més informals augmenten el seu protagonisme. Sense cap mena de dubte les institucions formals tenen un repte important per dialogar i interactuar amb els espais més exteriors i participar també en aquests.

En aquest camp podem trobar diferents visions, diferents formes d’entendre la integració d’aquests espais d’aprenentatge en els entorns més institucionals. El PLE_BCN va ser un exemple de les diferents opcions que es tenen en compte, especialment visualitzat a la proposta de Jordi Adell i Ismael Peña, alhora de connectar organització tradicionals i nous espais d’aprenentatge gràcies als PLE. Des de les visions més radicals on s’aposta per un veritable aprenentatge lluny de les universitats i escoles, fins a les visions més tradicionals que pensen en el PLE integrat a les formes de coneixement tradicional.

- Les relacions d’alumne-docent adquireixen nous formats amb possibilitats de construir coneixement de forma conjunta. Per tant, cal anar revisant metodologies i generar espais més transversals entre alumne-docent i amb possibilitat de “contagi” amb l’entorn, fins i tot, allunyat dels àmbits formals de l’educació.

Al PLE_BCN vam presentar el Talkingabout com una eina per emprar en aquests entorns d’aprenentatge. Amb l’ajuda dels assistents a la nostra presentació (i gràcies al carisma i a la dinamització d’en @cataspanglish), tothom va coincidir en què pot ser una excel·lent eina per recopilar informació entorn a determinats espais de coneixement. De fet, hem descobert que #talkingabout forma part del nostre PLE d’una forma inconscient. Quan descobrim perfils o espais interessants fem una conversa i la compartim. El nou format de talkingabout permet a persones que volen compartir i enriquir aquest entorn d’aprenentatge.

#PLE_BCN – Ismael Peña- Lopez i Jordi Adell from redall on Vimeo.

Graham Attwell from redall on Vimeo.

Xavier Mas from redall on Vimeo.

Jesus Martinez from redall on Vimeo.

Santiago Niño-Becerra from redall on Vimeo.

Santiago Niño-Becerra
Catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull

Context i previsions “oficials”:
La pujada del PIB des dels anys 50 ha estat molt forta. Aquest creixement es produeix després d’una època de crisi molt forta. A partir de l’any 1973 comença a decaure el creixement de l’economia:
1950-1973: 5%, i a partir del 1973: 3%. A partir del 2010 el creixement es reduïra al 1,1-1,3%
L’etapa del 2007-2010 és un període de precrisis: ja que la caiguda del PIB ha provocat la generació de plans d’estímul.
Aquests plans d’estímul en realitat han provocat més endeutament. Acompanyada d’un augment de la desocupació.
El dibuix que es preveia era una crisi en forma de V, amb una sortida a partir del 2009. Com és surt d’aquest punt baix? Amb endeutament públic: el problema es que aquest deute no té continuïtat. Un cop acabat el finançament les mesures correctives deixen de ser viables.

La previsió de S. Niño-Becerra:
Caiguda forta de l’any fins l’any 2012, estabilització en quotes baixes fins el 2015, lleu pujada fins el 2020, que és quan es comença a sortir de la crisi. Amb una quota d’atur en augment i preus estancats, i fins i tot, a la baixa. En realitat es reprodueix la crisi de la gran depressió dels anys 30.

Estratègies de sortida:
Primer de tot cal entendre que no es pot retornar a models passats: injectar diner públic. Cal canviar d’estratègia, és una crisis sistèmica.
Fins ara el model era augmentar de valor, com? Augmentant la capacitat d’endeutament. Quin és el nou model? Cal sostenibilitat dels recursos.
L’individualisme s’ha de transformar en un model més grupal. L’individualisme que provoca molta pèrdua de recursos, cal treballar formes col·laboratives. Això vol dir que hi ha un excés de capacitat productiva: cal reduir la capacitat productiva, per tant, més atur.

Idees:
Valorar allò necessari / econòmic / imprescindible
Logística i reparació
Energies alternatives
Oci econòmic i massiu
Reformar la fiscalitat: despenalitzar la marihuana. I que penalitzi la despesa i no la inversió.
Els intermediaris han de desaparèixer.
Col·laboracions horitzontals.

Espanya:
Espanya té un retràs en productivitat vers la resta d’Europa. La productivitat d’Espanya al 2005 era el mateix que a Àustria i Suècia el 1975. El principal problema d’endeutament no és de l’administració pública sinó de la banca i l’empresa. Amb un índex d’atur molt important.
En realitat doncs la sortida té una realitat: baixar el nivell de vida. Amb un augment de productivitat, però amb més efectivitat.

Ja varem anunciar fa uns dies, que avui presentem #talkingabout al PLE (Personal Learning Environments) que se celebra aquests dies a Cornellà (7-9 de juliol). L’esdeveniment analitza si i com és possible crear entorns d’aprenentatges personals més enllà dels marcs actuals utilitzant les eines tecnològiques com a instrument de transmissió de coneixement.

Nosaltres pensem que #talkingabout és una bona eina per replantejar el valor de la conversa en els entorns d’aprenentatge, i sobretot per investigar en com crear noves metodologies alhora de fer propostes pedagògiques: tallers, congressos, aules,…però també entorns més informals. La conversa, el diàleg superen les fronteres d’espai i temps tradicionals per establir-se com a noves formes de coneixement i opinió en els entorns d’aprenentatge personals.

Document complert de presentació de #talkingabout al PLE_BCN (castellà – anglès).

El cloud computing s’ha de contextualitzar en multiplicitat de dispositius que es poden connectar a la xarxa, més enllà de l’ordinador.

Visió generalista del cloud computing

Avantatges del cloud computing: no cal software en local, no és necessiten còpies de seguretat, permet expandir els límits del tamany de forma senzilla, capacitat de ubiqüitat per poder treballar d’arreu (sempre que hi hagi accés a Internet).

Desaventages del cloud computing: aplicacions tancades i difícils de modificar. Depenem de moltes empreses per accedir a la nostra documentació (des de l’empresa que ens permet la connexió a la xarxa, fins l’empresa que subministra el servei,…).

Però on són les nostres dades/informació? On és la nostra privacitat?
El cloud computing tradicional depèn de tres gegants: Google, Microsoft i Amazon. Moltes vegades ens trobem amb problemes de l’estil: Amazon no es fan responsables de la pèrdua de informació per ser usuari de la companya.

En Pau destaca que la premsa generalista no informa de les condicions d’acceptació dels termes del servei: dades vers la privacitat, la informació, etc. I davant d’això el Pau reflexiona que la gent no hauria d’acceptar els termes del servei, perquè les companyes es veurien obligades a canviar els termes del servei.

Es pot crear cloud computing tenint seguretat amb les dades?
Sí, en aquest sentit es crea l’Open Cloud Computing. Les dades dipositades en el Cloud Computing tradicional no permet tenir control de qui té accés a les teves dades, en canvi l’Open Cloud Computing assegura que l’accés a les dades només és possible per l’empresa/organització.

Preguntes&Respostes:

P: Què fa eyeOS?
R: És un sistema que ens permet accedir des de qualsevol aparell a un escriptori virtual (batejat posteriorment com a Cloud Computing). Allà podré organitzar, consultar, ampliar,… tota la informació que tenim. La personalització de les eines permet a l’empresa eyeOS tenir un model de negoci, ja que el sistema és lliure i obert.

P: Quins són els competidors de eyeOS?
R: Drupal, Moodle…no és Google. El mercat és diferent.

P: Avantages per l’usuari final d’utilitzar eyeOS?
R: L’avantatge per l’usuari es tenir informació en un servidor propi, poder generar usuaris per accedir directament a la informació sense haver de registrar-se ells (com passa amb Google) i poder accedir des de qualsevol dispositiu.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.

–

Aquest post és una iniciativa conjunta de Ricard Espelt, Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell. Si vols adherir-te només cal que creïs un post en el teu blog amb aquest text, també pots adherir-t’hi fent un comentari a aquest blog o qualsevol altre blog que ho hagi publicat.

Autor: Ernest Benach i Pascual
Angle Editorial, Edicions Bromera i Cossetània Edicions .

Versió digital: Edi.cat

El proper dilluns dia 5 de juliol es presenta a Igualada el llibre #Política 2.0 (20h – Llibreria Aqualata). En aquesta entrada el bloc us faig un petit tastet per animar-vos a venir a la presentació, i sobretot a llegir-lo.

El pròleg de Saül Gordillo descriu molt bé quin és el propòsit del llibre; un cop acabada la lectura es confirma: marcar la fita del punt de partida.

El llibre és concebut com la pròpia xarxa: un espai de múltiples connexions que configuren el coneixement i la informació. Aquesta metodologia dóna un valor afegit a la proposta d’Ernest Benach. El lector podrà ampliar coneixement i, fins i tot, proposar-ne millores.

El llibre esta plantejat en quatre espais principals: el context actual de la societat de la informació i el coneixement, les bases de la política 2.0, el naixement del Parlament 2.0 i les conclusions. El llibre té un caràcter molt pedagògic i manté un fil de musical: amb la recomanació de cançons en els diferents capítols.

Abans de destacar els elements que m’han semblat més interessants del llibre, voldria destacar-ne una cosa: la transparència en què explica les idees i les formes d’aprenentatge, així com la sinceritat. Aquesta sinceritat es concreta amb dues idees destacables: “l’afebliment de les conviccions que crèiem fermes, sòlides i indissolubles” (trencament d’estructures tradicionals) i l’oportunitat que té la societat civil per augmentar encara més el seu protagonisme.

Hi ha un element molt important, des del meu punt de vista, que apareix al llibre i és un fil que l’autor aprofita amb encert: la responsabilitat que tenen les administracions públiques per assegurar una bona alfabetització digital de la ciutadania, com a instrument per una millor capacitació i la possibilitat de ser un element per la cohesió territorial. Això lliga amb l’augment del protagonisme de la societat civil.

Les eines que ofereix Internet i la capacitat de generar nous models d’aprenentatge col·laboratius, i comunicació global són el punt de partida del llibre que recorre els espais de l’educació, l’empresa, la política,… que possibiliten enfortir determinades actituds amb més col·laboració i amb el reforç d’alguns valors com la transparència i l’autocrítica. En realitat és dóna lloc a revalorar la meritocràcia.

Si us agrada aquesta entrada i en general aquest bloc el podeu votar als Premis Bloc Catalunya, categoria política.