Fa alguns mesos quan feia la ressenya del llibre d’Antoni Gutiérrez Rubí Micropolítica, i ho corroborava amb una conversa molt interessant, ja vaig destacar la visió de l’autor sobre la dificultat de l’esquerra per adoptar la sensibilitat i les emocions en el llenguatge corporal dels seus líders. La òptica que m’oferia l’autor em va sorprendre i em va fer pensar.

L’escenari polític hauria de ser apassionant: unes eleccions autonòmiques properes, unes municipals a la propera cantonada, una situació global de canvi i crisi, la possibilitat d’oferir novetats en els processos polítics (elecció de candidats, formes de fer campanya, construcció del programa electoral,…política 2.0),… i?

Miro a l’esquerra però no veig grans moviments, miro a la dreta… tampoc es mou gran cosa. Torno a mirar l’esquerra, i m’entristeixo. La sensibilitat, les emocions, l’estima, la pertinença a un projecte comú es recuperen amb canvis. CANVIS en majúscules i en minúscules, canvis. I no són fàcils, perquè sovint qüestionen allò fet fins aleshores i representen renúncia. Tornar a recuperar l’estima, la confiança, el desig, és complexe després dels desencisos. Cal una mirada crítica, realment crítica, i construir un nou plantejament.

La política té una sort que l’amor no ve condicionat a una sola proposta. De moment, la creativitat de la proposta que es dibuixa no permet als entusiastes progressistes, almenys als del meu entorn pròxim, apoderar el següent cercle de proximitat. M’encurioseix si la sorpresa arribarà d’una forma inesperada. Esperem-ho.

M’esgarrifo en pensar que el ‘Look left’ només pugui ser respost en ‘vigila que en ve un per la dreta’.

* Font de la imatge.

Els darrers anys comencen amb un aire d’acomiadament que no s’acaba produint. A vegades, m’indigna la meva poca capacitat per sorprendre’m. Cercarem el millor enfocament a la situació.

La proposta digital ha entrat de ple en l’ensenyament i això és un espai d’oportunitats. Quan parlem de proposta digital i ensenyament ho podem visualitzar de forma global en tots els àmbits: escola, empresa, administració, economia,… això desestabilitza mites caducs i permet noves propostes. Perdre el control. Cercar la part més creativa de la proposta educativa i experimentar és una fita difícilment descriptible en un objectiu de qualitat, però sí que ens uneix i ens motiva.

‘We’re the people we’ve waiting for‘ ha servit per reflexionar sobre la complexitat de la situació de l’ensenyament actual i la possibilitat de plantejar-se nous horitzons. Més que mai hem d’entendre la formació com un element permanent que ens acompanya durant la nostra vida. Els dies al PLE (Personal Learning Environment) m’han ajudat a entendre la importància dels entorns d’aprenentatge al llarg de la vida de la persona, i com estimular als meus alumnes a trobar el seu.

Hi ha estats d’ànim difícils de descriure. Recordo fa uns anys -quan feia més muntanya que ara- que mentre m’apropava al cim m’agradava distanciar-me dels companys per uns instants. Sempre he pensat en la muntanya com un espai de socialització, però era com un gest instintiu. M’agradava percebre totes les vivències que l’esforç i l’entorn m’oferien.

Després arribaven noves fites. Nous cims.

Woody Allen* diu que la vocació del polític de carrera es fer de cada solució un problema.

Ara, el terme política 2.0 comença a ser familiar. L’aproximació de la política catalana al que seria una veritable actitud 2.0 sembla força feble però. La maquinària organitzativa és massa complexe, molts (mals) hàbits i poca capacitat de plantejar-se veritables canvis.

La política 2.0 és un espai d’oportunitats. La principal possibilitat de la política 2.0 es aproximar la política a la ciutadania. Fer un llaç directe entre representant i representat és una possibilitat per explotar. Twitter permet dialogar, informar, escoltar,… saltar-se els intermediaris (mitjans de comunicació i aparells organitzatius), però això és la mínima formalització d’un concepte plegat de possibilitats. Twitter, facebook, blocs,… eines i eines, que estan desdibuixant una oportunitat.

El votant, decebut i apàtic no deixa ser part d’un percentatge. El seu vot serà còmplice d’una estratègia estudiada (i disputada). Construir una il·lusió en un projecte per-fabricat resulta una missió difícil. Les organitzacions polítiques prefereixen assegurar el control més enllà d’aproximar-se a la sensibilitat de la societat amb noves propostes. Sorpresa, innovació, renúncia,… semblen conceptes que queden lluny d’aquesta propera campanya electoral. Diuen que tot necessita el seu procés d’implantació i que cal més temps.

Seguirem esperant doncs, el polític dels nostres somnis.

* Woody Allen estrena la seva darrera pel·lícula a Catalunya. El títol original: You Will Meet a Tall Dark Stranger, ha patit una metamorfosis del tot significativa: Coneixeràs l’home dels teus somnis.

Mai m’han agradat els acomiadaments. Pujo per Elm Grove amb el 22. Tinc clar que és el darrer dia que agafo l’autobús per anar a casa la Jacqui. Intento observar les cares, algunes expressions esbossen petits somriures. Segresto les últimes converses a l’autobús i penso en possibles fils argumentals. Una parella de músics baixen en un dels pubs del principi del carrer. La música és un element essencial de la ciutat. A la mateixa parada pugen una colla de joves equipats amb els seus monopatins. L’objectiu és clar pujar fins a Elm Grove i baixar d’estampida. Un parell de parades abans d’arribar a casa la Jacqui, al cap de munt del carrer, veig que baixen de l’autobús. De sobte decideixo baixar amb ells. Assegut en un banc observo com es preparen pel llarg descens d’Elm Grove. Abans de baixar un d’ells s’acomiada amb un somriure i un ‘bye’ que m’arriba al cor. Els perdo de vista mentre baixen a gran velocitat pel carrer. Enfilo els darrers metres fins a casa la Jacqui i m’adono que aquestes setmanes m’han connectat amb la ciutat.

Ha sigut una gran experiència. Molt recomanable i que he pogut fer gràcies a les beques que convoca el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per als professors catalans. Recomano als professors que puguin llegir aquesta entrada i que tinguin inquietud per aprendre millor l’anglès, que s’animin a fer-ho. La sort d’estar en una bona escola com Regent School m’ha permès gaudir de grans professors.

Abans d’entrar a casa la Jacqui observo com el sol desapareix darrera Devil’s Dyke, un lloc fantàstic on Constable va dir que és la millor panoràmica que ell mai havia vist. M’eixugo una llàgrima que baixa per la galta. La Jacqui em saluda quan entro a casa però, ràpidament, pujo les escales per fer la maleta. Demà serà un gran dia, arribo a casa.

De fons escolto una cançó…

…dum di di da da dum …

I like the flowers,
I like the daffodils,
I like the mountains,
I like the rolling hills,
I like the fireplace
when the light is low.

dum di di da da dum …

Després de caminar per Western Road, arribo a Churchill Square. Plou. No intensament, però la pluja fina i intensa va mullant la roba. La gran majoria de la gent no els preocupa la pluja, protegits per paraigües i caputxes, o simplement es deixen mullar. Vaig mig protegit per la caputxa de la meva jaqueta comprada abans d’ahir, per 16₤, al PrimeMarket. Caminar i observar per un espai relativament nou em produeix un plaer suficient com per abstraurem de qualsevol altra cosa. Jugo a escoltar petites converses i penso amb les històries que hi ha darrera. Fils que enllacen. Rialles, veus angoixades, tons seriosos, flueixen en el meu cervell. Intento fer petites hipòtesis que no porten en lloc però em diverteixen.

Una taula lliure en un petita terrassa d’un pub a Regency Road em convida a seure. Tot degustant mitja pinta de Foster’s trec un paper i em dedico a dibuixar gests mentre escolto de fons les converses. Intento esbossar moviments i segrestar converses que m’exigeixen un cert esforç. Al cap d’una estona, un home panxut amb un diari s’asseu al meu costat, noto que em observa, i de seguit comencem a xerrar. Té un anglès de notícies de BBC, li agreixo. Em sembla que li ha agradat el meu joc i em pregunta d’on sóc. Saltem de tema en tema, del futbol a la política, del transport a l’educació,…cap d’ells sense massa profunditat. La meva cervesa s’ha acabat i veig que s’acosta l’hora del sopar, m’acomiado d’ell amb una encaixada de mans. Començo a caminar per North Street fins a la parada de l’autobús.

Ja no plou. Sota la parada una parella s’abraça, mentre una dona carregada de bosses organitza les seves pertinences. Arriba el vint-i-dos, la gent que volem pujar a l’autobús esperem a que baixi tothom. Mentre recorrem els dotze minuts del trajecte fins a casa la Jacqui reviso les meves anotacions i dibuixos. Passem per davant de l’església de St. James, està preciosa. Repasso mentalment les coses noves que he après avui. Aquesta sensació d’aprenentatge permanent em fa sentir viu. L’autobús arriba al final de Elm Grove, mentre baixo li dic al conductor:

“Thank you, sir”
“Cheers”, em respon.

Sembla que l’empresa (en genèric) va recorrent aquesta carretera amb una voluntat important d’experimentar les seves possibilitats en un mercat canviant. El canvi representa renúncia, adaptació i possibilitats. Ítems tradicionals desapareixeran, altres es transformaran i en sortiran de nous. Verds, joves, amb energia. Perquè aquest canvi sigui una realitat s’ha de tenir actitud de canvi. L’actitud es força per la necessitat i, més quan, en depèn la supervivència.

Alhora sembla difícil observar aquest canvi en organitzacions inflexibles, amb una quota de mercat en decadència i amb clients descontents. Potser cal pensar en l’oportunitat de crear noves formes d’apoderament, d’organització, d’aproximació,… descobrir ara el poder de la gent per amplificar fàcilment un missatge en la societat de la informació i el coneixement comença a semblar una evidència.

Ens cal acció? Possiblement perquè la necessitat transformarà les actituds. Els xais no poden seguir sent víctimes dels lleons (Lions for Lambs).

Avui es votarà la resolució. Avui el debat si que és toros sí, toros no. Aquell dia, el debat era només si el procediment entrava a debat o quedava interromput. Segons el meu punt de vista, és molt important aclarir aquest aspecte. Tenim una cultura democràtica feble i manipulada. Els ciutadans necessitem claredat alhora d’entendre els processos polítics; i moltes vegades, els mateixos protagonistes, i els propis mitjans de comunicació es cuiden de confondre i, per tant, augmentar la desconfiança en la “política”.

Un altre element interessant avui és la llibertat de vot que donen els partits majoritaris als seus diputats. Aquest cop sembla que la llibertat de vot serà visible, pública. Per mi un encert. En canvi segons, el líder popular Mariano Rajoy un motiu de denúncia que cada diputat voti segons les seves conviccions i la percepció de la voluntat dels seus propis votants. Quina ironia. En aquest punt, es veu la no voluntat de canviar un sistema basat en el poder de pensament únic, dirigit i basat en la única ‘veu’ del partit. Tots els diputats del Partit Popular representen a una massa homogènia? Ho dubto, com la resta de partits. La massa de votants d’un mateix partit és complexe i heterogènia. Si cada diputat hagués d’escoltar qui li dóna la seva posició al Parlament, en aquest cas; i que aquesta possibilitat fos escollida pels ciutadans del propi territori els processos polítics guanyarien en transparència, credibilitat i proximitat al ciutadà.

És una anècdota però com és un bloc personal és admesa, la meva opinió no podia ser més compartida en l’enllaç a aquesta reflexió d’Ismael Peña.

La investigació neix d’una percepció particular: tot i la forta implantació de l’e-TRAM en les administarcions dels municipis anoiencs la seva utilització encara és minoritària.

Què és l’e-TRAM?

Com defineix el Consorci AOC en el seu web l’e-TRAM és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataforma del Consorci AOC. L’accés a l’e-TRAM es fa des del web de l’ajuntament.

L’e-TRAM fa possible que els ciutadans des de qualsevol lloc i en qualsevol moment puguin interactuar amb l’administració per tal de gestionar els tràmits disponibles.

Per fer aquesta pràctica es va obrir un Google Docs de consulta pública amb la resposta dels Ajuntaments.

Conclusions de l’anàlisi de la utilització a l’Anoia

Cal valorar molt positivament les opcions que dóna l’e-TRAM. La flexibilitat temporal i d’espai per interactuar amb l’administració són elements fonamentals per valorar positivament l’oferta del servei. De totes maneres, caldrà seguir fent accions per tal de millorar la utilització dels tràmits on-line, ja que la majoria de responsables municipals destaquen la infrautilització del servei. Alhora que en destaquen les seves virtuts per tal d’agilitzar i organitzar els procediments que arriben a través de la ciutadania.

L’anàlisi d’aquesta infrautilització seria estudi d’una segona fase, però sembla que hi ha dos elements fonamentals i interrelacionats alhora de fer el diagnosi:
Per una banda la poca capacitat de l’administració local per donar a conèixer el servei als seus ciutadans i, d’altra la manca de costum per part dels ciutadans de serveis on-line estan dificultant una veritable implantació real del servei.

És per tant un repte per part de les administracions locals i el propi consorci AOC donar una empenta a la utilització de l’e-TRAM com a eina de veritable interacció entre ciutadans i administració.

Adjunto també el document complert de la pràctica, amb les referències acadèmiques per tal de poder avaluar-ne amb més detall les dades i disposar de tots els enllaços que es van utilitzar.

e-TRAM ANOIA GEN-MAIG 2010

CatRadio: El Secret del dia

ComRadio: El dia a la COM

Conclusions:

· És un plaer que els mitjans de comunicació visualitzin la proposta de Copons com a innovadora i peculiar. Però també resulta trist que encara siguem exemple d’una actitud de govern que hauria de ser molt més habitual. Serveixi aquesta afirmació un impuls perquè altres administracions s’animin a seguir models participatius com el de Copons.

· La participació ha d’aproximar-se a la realitat quotidiana. En aquesta afirmació rau la importància del terme política i, la necessitat que tots els ciutadans siguin actius políticament.
La proposta de Copons té un anàlisi acadèmic important i això interessa molt a hom perquè es capaç de fer un anàlisi crític de la pròpia proposta. En la fase que ja ha començat del projecte Copons 2.0, on s’estudiaran les dades de participació i es treballarà per incrementar-la, serà on realment podrem incrementar el valor del concepte participació.

· Un cop més és un plaer representar a Copons en la definició d’un model més obert d’administració i govern. Si us agrada la proposta de Copons en aquest bloc en podreu trobar més informació. I si us agrada el seu contingut podeu votar-lo als Premis Blocs Catalunya 2010 (categoria política). Us ho agraeixo d’avançat!

La Jornada tenia dos objectius fonamentals: revisar com va anar la Penedesfera 2010 i començar a rumiar temes, taules i novetats per la Penedesfera 2011, que es celebrarà a Igualada.

La valoració de l’edició va ser de positiva, ja que significa la consolidació d’unes jornades fetes amb molta il·lusió i de forma altruista per un bon grup de voluntaris. D’altra banda, com aspectes a millorar es va indicar la baixa assistència de públic, la poca implicació local, amb un espai molt gran i poc ocupat. De totes maneres, es va destacar que l’etiqueta #penedesfera va ser molt participada per tant l’atenció a la xarxa era evident.

Pensant en l’edició de l’any vinent es van començar a apuntar algunes idees, tot vinculant a la gent del territori (Anoia) a la dinàmica de la Penedesfera, per ajudar a l’organització de l’esdeveniment. Es va comentar la possibilitat de recolzar l’organització amb el suport d’empreses privades com un primer objectiu. També es va llistar una sèrie de temàtiques per començar a treballar:

Oportunitats de la xarxa per emprendre, teletreball.
Seguretat, privacitat, anonimat a la xarxa.
E-Health.
Xarxa i política. Iniciatives.
Campanyes electorals: política, esportives….
Activisme social amb l’ajuda de la xarxa.
Turisme industrial.
Algunes iniciatives que han fracassat a la xarxa, Fracàs 2.0.

A partir d’aquí es va començar a pensar noms per formar part d’algunes de les taules, però el més important definir responsables per conduir i organitzar les taules. En aquest punt, la col·laboració és d’agrair, per tant hom que vulgui pot començar a incorporar-se a pensar nous temes o a recolzar els temes proposats.

Es farà un espai de treball (Google Grups) per tal de comunicar-se entre els organitzadors.  El Pol Gomà també parla en el seu bloc del Vins&Blogs a Copons.