Treballem per a empreses i institucions líders de múltiples sectors en la definició de la seva estratègia a la xarxa, la identificació i monitorització del seu entorn digital, el foment de les lògiques col·laboratives, la definició dels seus protocols d’actuació a la xarxa, el desenvolupament d’habilitats digitals, i un etcètera que sempre posa l’accent abans en les persones que en la tecnologia.

Busquem professionals que es vulguin incorporar al nostre equip, preferentment amb experiència en consultoria, gestió de projectes i relació amb client. Persones habituades a les lògiques digitals, coneixedores d’Internet i el seu poder de transformació en les organitzacions.

Actualment a RocaSalvatella necessitem fer crèixer el nostre equip, i busquem cobrir aquestes 3 posicions:

MANAGER D’ESTRATÈGIA DIGITAL 

Un/a professional que desenvolupi negoci a les diferents àrees de RS, centrant-se de manera especial en:

• Identificar oportunitats de negoci, entenent les necessitats dels potencials clients (àmbit d’estratègia digital, marketing digital, organització i cultura digital)
• Anàlisi de requeriments de client, identificació de punts clau, desenvolupament i presentació de propostes.
• Capacitat de dirigir i coordinar tant equips com projectes.
• Fer el seguiment de la implementació dels projectes i assegurar la qualitat i la satisfacció del client.
• Desenvoluparà la seva activitat a les nostres oficines a Madrid, però ha d’estar disposat a un període inicial a les nostres oficines de Barcelona.

Experiència

• Experiència (3-5 anys) en consultoria estratègica i/o marketing digital.
• Experiència en projectes de desenvolupament de negoci en entorns digitals, amb visió de negoci, capacitat analítica, de planificació i gestió.

Formació. La formació de base no és un element definitori de la posició, es valorarà:

• Llicenciatura, master o postgrau en comunicació, marketing o similar.
• Llicenciatura en Administració i Direcció d’empreses i/o econòmiques.
• Executive MBA.

Competències

• Ha de tenir coneixements, comprensió, xarxa i capacitació en el món de l’estratègia digital i el marketing digital.
• Coneixement de les necessitats del mercat en aquests temes.
• Coneixement del funcionament de les organitzacions.
• Emprenedor/a, ment emprenedora, es valorarà el fet d’haver creat o participat en la creació d’un projecte d’empresa propi o compartit.
• Flexible, positiu/va, auto-motivat/da i amb iniciativa.
• Orientat/da a resultados.
• Capacitat de treballar de manera autònoma, però en equip. Ha de ser capaç d’auto-organitzar-se i a l’hora treballar de manera propera amb l’equip de RS
• Capacitat per a interactuar amb clients d’alt nivell (direcció de marketing, conseller delegat…) i al mateix temps de treballar amb els equips de projecte.
• Presa de decisions
• Impacte i influència
• Facilitat per a establir relacions
• Passió per les tecnologies de la web social
• Excel·lent comunicació i connexió en xarxa
• Identitat digital / marca
• Bon nivell d’anglès

Si consideres que compleixes aquests requeriments, fes-nos arribar les teves dades mitjançant aquest formulari.

CONSULTOR D’ESTRATÈGIA DIGITAL 

Un/a professional que s’integri a l’equip de consultoria de RS per a participar en la formulació de solucions específiques per a l’estratègia digital i de negoci dels nostres clients. Busquem algú que:

• Faci tasques d’anàlisi de requeriments, identificació de punts clau, disseny de solucions innovadores, planificació i valoració de recursos en els projectes.
• Faci el seguiment de la implementació dels projectes i n’asseguri la qualitat i la satisfacció del client.
• Que aporti bones pràctiques del mercat i que pugui preparar i presentar resultats davant el client.

Experiència

• Experiència (mínim 2 anys) en consultoria estratègica i/o marketing digital.
• Experiència en projectes de desenvolupament de negoci en entorns digitals, amb visió de negoci, capacitat analítica, de planificació i gestió.

Formació. La formació de base no és un element definitori de la posició, es valorarà:

• Llicenciatura, master o postgrau en comunicació, marketing o similar.
• Executive MBA.
• Formació de Master o postgrau complementari en comunicació i/o marketing

Competències

• Ha de tenir coneixements, comprensió, xarxa i capacitació en el món de l’estratègia digital i del marketing digital
• Coneixement de les necessitats del mercat en aquests temes
• Coneixement del funcionament de les organitzacions
• Emprenedor/a, ment emprenedora, es valorarà haver creat o participat en la creació d’un projecte d’empresa propi o compartit
• Flexible, positiu/va, auto-motivat/da i amb iniciativa.
• Orientat/da a resultats.
• Capacitat de treballar de manera autònoma, però en equip. Ha de ser capaç d’auto-organitzar-se i a l’hora treballar de manera propera a l’equip de RS.
• Capacitat per a interactuar amb clients d’alt nivell (direcció de marketing, conseller delegat…) i al mateix temps de treballar amb els equips de projecte.
• Presa de decisions
• Impacte i influència
• Facilitat per a establir relacions
• Passió per les tecnologies de la web social
• Excel·lent comunicació i connexió en xarxa
• Identitat digital / marca
• Bon nivell d’anglès

Si consideres que compleixes aquests requeriments, fes-nos arribar les teves dades mitjançant aquest formulari.

PROJECT MANAGER PER A PROJECTES DE MARKETING DIGITAL 

Un/a professional responsable de conceptualitzar i dirigir la posada en marxa de projectes operatius, que concreten les diferents estratègies de marketing digital en projectes de desenvolupament, campanyes de captació de clients, conversió a vendes i assoliment de resultats. Les seves responsabilitats seran:

• Selecció d’equips / partners per a diferents projectes
• Execució del projecte en qualitat i terminis previstos (planificació, coordinació d’equips multidisciplinaris, interlocució amb àrees tècniques, execució i lliurament del projecte).
• Interlocució amb els clients en el dia a dia del projecte.

Experiència

• Experiència en la direcció de projectos web i/o mobile (desenvolupament web i/o optimizació web o app).
• Experiència en web de venda on-line o e-commerce.
• Experiència en empresa final gestionant un departament web de venda.
• Experiència i bones pràctiques del mercat.

Formació. La formació de base no és un elemento definitori de la posició, es valorarà:

• Formació específica de Master o postgrau en comunicació digital i/o marketing

Competències

• Ha de tenir coneixements, comprensió, xarxa i capacitació en el món de l’estratègia digital i del marketing digital
• Coneixement del mercat, proveidors i principals agents en aquests temes.
• Coneixement en campanyes de marketing online – SEM (PPC, Display) i SEO
• Coneixements d’analítica web
• Nocions de gestors de continguts / desenvolupament web
• Capacitat de planificació i gestió, ordenat/da
• Flexible, positiu/va, auto-motivat/da i amb iniciativa.
• Orientat/da a resultats.
• Capacitat de treballar de manera autònoma, però en equip. Ha de ser capaç d’auto-organitzar-se i a la vegada treballar de manera propera amb l’equip de RS.
• Capacitat per a interactuar amb clients i a la vegada treballar amb els equips de projecte.
• Presa de decisions
• Impacte i influència
• Facilitat per a establir relacions.
• Passió per les tecnologies de web social
• Excel·lent comunicació i connexió en xarxa.
• Bon nivell d’anglès.

Si consideres que compleixes aquests requeriments, fes-nos arribar les teves dades mitjançant aquest formulari.

El debat, en el qual van participar Carina Szpilka (CEO d’ING Direct España), Miguel Montes (director general de Banco Santander) i Nicolás Moya (director d’Innovació de Bankinter), va ser introduït per Emilio Ontiveros (fundador i president d’Afi). L’economista va subratllar que el sector dels serveis financers “és el paradigma de la transformació més intensa que ha imposat el nou segle”. Una transformació accentuada per l’actual crisi econòmica però, sobretot, pel context global, afectat per tres tendències; la primera: la demografia, és a dir, més envelliment de la població, la segona: l’alteració en el pes dels diferents països com a subministradors d’estalvi a una escala global, i la tercera: la irrupció de la tecnologia que canvia processos, operacions i la interacció amb els clients.

Per a Carina Szpilka, el sector bancari espanyol té un nivell de digitalització alt però poc diferencial entre els diferents competidors. Segons ella, el veritable canvi produït per la digitalització té a veure amb el reequilibri de poder entre els bancs i els clients. En aquest sentit, Szpilka sosté que “la clau estarà en la capacitat de les empreses per centrar i prioritzar tota la seva activitat en el client. Però perquè una empresa de veritat sigui “customer centric” ha de tenir una “gestió customer centric”, i aquí és on per a mi està el principal repte de la banca en aquests moments, que siguem capaços de gestionar les nostres entitats, les nostres organitzacions, dins la cultura digital”.

Pel que fa a les noves bases del màrqueting digital, Carina va explicar que a ING Direct es parla de les quatre pes: personal – proper – participatiu – amb propòsit. I apunta que “aquí no hi entra per a res la tecnologia”.

El director general de Banc Sabadell va reafirmar que la digitalització ha suposat un canvi en la comunicació de l’entitat, ja que el format digital permet estar present en les converses dels clients. “Estem entestats a aconseguir que la nostra gent aprofiti aquesta capacitat, aquesta ruptura dels límits temporals i geogràfics i a donar-los tots els mecanismes perquè puguin interactuar amb els clients”, i puntualitza: “però també estem entestadíssims a fer que el multicanal no sigui el banc sinó el banquer”.

Preguntat pels nous competidors de la banca provinents del món digital, Miguel Montes té clar quina ha de ser la funció clau i el factor diferencial d’un banc tradicional: “Els bancs fem una cosa, des de fa molt de temps, i potser algú haurà de comprar un banc per ser realment rellevant en el procés, perquè cal comprar una capacitat, que és transformar preus al voltant dels riscos, i terminis, i això no és tan fàcil com muntar una bona interfície i una bona característica d’un portal de serveis”.

Nicolás Moya, màxim responsable d’innovació a Bankinter, va subratllar dos conceptes per descriure l’enfocament que dóna l’entitat al seu servei al client en l’era digital: conveniència i contextualitat. Això vol dir que la tecnologia serveix per digitalitzar processos, productes i serveis, alhora que ha de ser capaç d’entendre la situació en què es troba un client en cada moment, i en aquest sentit precisa que “un client està en una situació diferent quan està de viatge –respecte de la seva entitat financera– que quan està a casa seva o a l’oficina, i l’entitat hauria de ser capaç d’adaptar el tipus de producte o de servei.”

Preguntat pel futur rol de la xarxa d’oficines, va respondre que “Internet no suposarà el final de les oficines. La digitalització aporta molt de valor a les oficines, i a les sucursals de Bankinter hi ha quioscos electrònics, que permeten al client connectar amb un especialista que no estigui disponible a l’oficina, i la possibilitat de fer una videotrucada des de l’oficina mateix”.

Aquesta realitat econòmica convida els responsables de les empreses a integrar el món digital a les seves tasques diàries, a explorar noves oportunitats de negoci que passen per la multiplataforma, la mobilitat i la gestió estratègica de les dades, la nova febre d’or digital.

Convé, doncs, entendre com funciona aquesta economia digital, quins factors influeixen en el seu desenvolupament i com es relacionen. En aquest sentit, podem prendre’ns la llicència de considerar una fórmula senzilla que ens ajudi a sortir-nos-en millor en aquest territori en exploració: la fórmula de l’economia digital:

El desenvolupament de l’economia digital és el resultat de la combinació de quatre factors clau: la tecnologia, la capa de serveis associats (entre ells, de producció de continguts i de xarxes de relació), el desenvolupament de negoci (ja sigui per generació o estalvi d’unitats monetàries) i la cultura digital.

La tecnologia i la capa de serveis associats són la base per a l’existència de l’economia digital. Fa falta una adequada i creixent extensió i qualitat de la infraestructura tecnològica a tots els nivells perquè l’economia digital d’un país comenci a desenvolupar-se.

La capacitat de generar negoci dels agents econòmics partint d’aquesta infraestructura tecnològica fa d’efecte multiplicador, de tal manera que com més negoci més inversió en tecnologia i servei, que al seu torn generen noves oportunitats i expectatives de negoci. La cultura digital i les competències digitals dels agents econòmics són l’accelerador de l’economia digital, i tenen un efecte exponencial sobre la resta de factors.

El repte principal de les empreses és, per tant, combinar l’explotació del seu model de negoci convencional amb l’exploració de nous models digitals. Dues realitats econòmiques que funcionen amb estils, regles, lògiques de gestió i valors diferents. Ni tot el que funciona en l’economia convencional té perquè funcionar en el nou paradigma digital, ni totes les empreses aconsegueixen combinar amb efectivitat ambdues realitats per aconseguir créixer.

Les empreses que estan obtenint millors resultats combinen un ús intensiu de tecnologia amb la constant exploració de noves possibilitats d’estalvi de costos i de generació d’ingressos, el desenvolupament de la seva pròpia cultura digital i la velocitat amb què els seus equips adquireixen noves competències digitals. Es tracta, doncs, d’empreses que estan en ple procés de transformació digital.

Resultats i coneixement específic

En aquests processos de transformació digital es combinen estratègies clàssiques que van de dalt a baix amb estratègies molt més obertes i flexibles que impliquen tots els equips i centren la seva atenció en aquells que s’orienten als resultats i a la generació de coneixement específic d’alt valor.

En aquests últims anys s’ha produït el fenomen que la infraestructura tecnològica de les empreses no està a l’altura de la infraestructura tecnològica dels particulars. Ja s’estan produint situacions en què el treballador prefereix poder treballar amb el seu equip que acceptar el que li proposa l’empresa, que veu obsolet o inadequat. Això passa especialment amb portàtils, tauletes tàctils i mòbils.

També, s’observen profusió de normes i regles que limiten l’accés de forma lliure i responsable a la xarxa, i que constantment són sobrepassades per multitud d’excepcions que sol·liciten els diversos equips i departaments que necessiten accedir i interaccionar amb l’entorn de forma ràpida i eficaç. Per no parlar de l’ús excessiu del correu electrònic i de l’obsolescència de la majoria d’“intranets” corporatives.

Certament massa empreses a Espanya no estan al nivell tecnològic adequat i són superades per consumidors i usuaris. Les empreses necessiten trobar l’equilibri entre les seves necessitats de seguretat i continuïtat i la velocitat amb què apareixen i s’adopten tecnologies i solucions per tal de donar molt més marge de confiança i maniobra als seus professionals.

També queda molt de camí per recórrer en l’exploració de noves vies d’ingressos i marges en el territori digital; l’economia espanyola està lluny de les economies més avançades en el desenvolupament del comerç electrònic. Les empreses espanyoles són conscients que necessiten trobar noves vies de desenvolupament de negoci i noves formes per actuar en un entron globalitzat, i aquí internet, el món digital, és un element clau.

Més enllà d’accions concretes de comerç electrònic o d’actuacions específiques en determinades xarxes socials, les empreses han de definir estratègies digitals específiques que siguin ambicioses i absolutament orientades a la consecució de resultats.

Finalment, la digitalització de les empreses passa per una gestió excel·lent del talent, per la capacitat de les empreses de ser atractives professionalment, per la construcció col·lectiva dels valors associats a la marca.

Les empreses amb visió digital prioritzen les actituds per davant dels sistemes, i afavoreixen el desenvolupament de noves capacitats que generin una transformació cultural i organitzativa que superi els paradigmes actuals i que permeti l’adopció de nous valors. D’aquí a uns anys, i parafrasejant Craig Barrett, conseller delegat d’Intel, “totes les empreses seran digitals… o no existiran”.

Però pocs sectors estan protagonitzant una mutació digital tan completa i intensa com la banca, i malgrat això no és un sector que s’acostumi a posar com a exemple ni cas d’estudi en la ja abundant literatura sobre el tema.

Totes les seves operacions s’han vist redefinides per l’aparició de la informàtica: els diners s’han tornat digitals, els mitjans de pagament electrònics substitueixen l’efectiu a un ritme imparable i les llibretes i cartilles en paper s’han substituït per la banca electrònica. La relació dels bancs amb el client també s’ha vist profundament redissenyada, no només ja operem més des dels caixers o des d’internet que per finestreta, sinó que a més les entitats financeres s’han vist empeses a redefinir els seus serveis d’atenció al client per tornar-se ubics i síncrons, i s’han adaptat a les xarxes socials i la mobilitat.

Per no parlar de les necessitats associades al desenvolupament i protecció de la marca: gestió de crisi i reputació a la xarxa, monitorització de la presència de la marca, gestió dels comentaris, obertura d’espais relacionals a les xarxes. O el vertiginós ritme d’adaptació tecnològica, que els obliga a estar constantment actualitzats pel que fa a nous dispositius (mòbils, tauletes tàctils), usabilitat web i les garanties més exigents de seguretat i privadesa de la informació. I per a tot això, també s’ha de comptar amb la formació contínua i posada al dia de tots i cadascun dels treballadors en la comprensió i gestió d’aquestes noves possibilitats.

La banca s’avança

Sens dubte, la transformació digital de la banca és un dels exemples més densos i holístics de com les empreses han d’abordar una profunda reenginyeria de processos, sense la qual amb tota certesa quedarien fora del negoci. I també sens dubte, la banca espanyola és un dels referents a nivell mundial: la Caixa va ser pionera en la implantació de caixers automàtics i ara ho és en el desenvolupament de plataformes mòbils com per exemple els pagaments per NFC, Banc Sabadell és pioner a donar cobertura i atenció al client des de les xarxes socials, BBVA té un Centre d’innovació que ensenya a la resta del sector les oportunitats que hi ha al voltant del Big data… per no parlar dels processos complexos de fusió que, arran de la crisi, estan emprenent amb un nivell d’incidències més que baix pel que fa a integració de sistemes, o el fet que la majoria de les entitats ja desenvolupa els seus plans de formació amb un ús intensiu de l’aprenentatge a distància. Realment, la banca espanyola està redissenyant tots els seus processos i tots els seus sistemes. Un espai en què altres sectors podrien investigar per aprendre.

(Aquest post es basa en l’article publicat el 18 de març de 2013 a Directivo Digital, la columna setmanal que RocaSalvatella manté a El Confidencial. Imatge: Observatori Sectorial de la Banca en Internet; elaborat per RocaSalvatella.)

La digitalització ha transformat el consumidor, que s’ha tornat més imprevisible i ha incorporat nous hàbits de consum i nous espais d’interacció amb les marques. Al mateix temps, l’aparició de les xarxes socials ha desorientat moltes marques que han perdut de vista els seus objectius de negoci. “Davant d’aquest tsunami que representa tot el que és digital, les marques han de centrar les seves activitats i orientar-les a la generació de resultats”, va afirmar Cortés, que a continuació va enumerar els principals reptes per als departaments de màrqueting i comunicació en la incipient era digital:

1. segmentació
2. protecció de la marca
3. generació de demanda
4. transformació de productes en serveis
5. participació del consumidor
6. redisseny dels punts de contacte
7. prescripció i escolta activa

En aquest sentit, el soci de RocaSalvatella va recordar que “internet facilita, per exemple, la identificació d’un públic objectiu, ja que el consumidor s’ha autosegmentat a partir d’una afinitat a la qual la marca pot acostar-se per oferir-li una resposta”. En els espais digitals, els consumidors innoven, aporten idees i, a més, ho fan de manera que les marques se’n poden assabentar per prendre decisions. “És tan fàcil com posar-hi l’orella i escoltar allò que està publicat”, va resumir.

Vídeo de Marc Cortés durant Empresa 2020 (durada 26 min).

Marketing y comunicación en la era digital. El valor de enfocarse – Empresa 2020 from Roca Salvatella

Per simplificar, i a falta d’un nom més encertat, la mobilitat s’ha convertit en una categoria en si mateixa, que engloba l’ecosistema de plataformes i dispositius portables amb capacitat de connexió a internet. Per entendre’ns, quan ens referim als mòbils cada cop fem menys referència a cel·lulars destinats a la transmissió de veu. Feu-ne la prova i oferiu al vostre fill o filla adolescent un mòbil sense connexió de dades, a veure què us diu.

Quan encara estem analitzant l’impacte d’internet en les nostres vides, la mobilitat ja està accelerant i transformant, al seu torn, la revolució digital, incidint en la relació de les companyies amb els usuaris, amb els empleats i amb la resta de stakeholders. L’any 2016, segons Forrester, 350 milions d’empleats faran servir habitualment telèfons intel·ligents per dur a terme les seves funcions, 200 milions dels quals aportaran el seu propi dispositiu. Tot un símptoma.

Davant d’aquest escenari les empreses no es poden quedar aturades, la mobilitat representa per a molts negocis un canvi de model. Si internet va suposar un canvi de model la mobilitat és, en molts casos, una nova transformació de la cadena de valor i, per tant, dels negocis i de les organitzacions.

Salut i banca

La salut o la banca semblen sectors cridats a liderar aquest procés de canvi. Dades corresponents a l’any 2012 indiquen que, al Regne Unit, més del 20% de la població va realitzar alguna operació bancària a través de terminals mòbils. Als Estats Units, el 43% de les cerques d’informació mèdica es van realitzar per mitjà d’un telèfon mòbil, enfront del 27% que es van fer a través d’un ordinador. No és estrany que es parli ja de “mbanking” i “mhealth” de manera habitual.

A tot això cal afegir-hi l’impacte que la mobilitat té sobre els mitjans de comunicació socials i la capacitat que li confereix a l’usuari per interactuar amb les empreses i les marques. Ara el poder dels usuaris és a la seva butxaca.

Tal com va passar amb l’arribada d’internet o la irrupció de les xarxes socials, per a les organitzacions disposar d’una estratègia en mobilitat no resideix únicament a tenir presència en les diferents plataformes. Està estesa la idea que tenir una estratègia en mobilitat consisteix a tenir un parell d’apps, una per a Android i una altra per a iOS. Com a la famosa escena dels Germans Marx a Una nit a l’òpera, moltes de les reunions per definir l’estratègia digital finalitzen inevitablement amb “i també dos ous durs”.

Per això es comença a parlar de la necessitat d’establir dins les organitzacions equips orientats a crear una estratègia en mobilitat per a tota la companyia, més enllà de la creació d’apps. D’aquesta manera, en algunes empreses comença a emergir la figura del Chief Mobility Officer (CMO), un nou rol directiu amb capacitat tècnica i de negoci, orientat a liderar i coordinar l’estratègia global en mobilitat en tota l’organització i que, de ben segur, no acabarà la reunió amb: “i també dues apps”.

Aquest post es basa en l’article publicat el 13 de març de 2013 a Directivo Digital, la columna setmanal que RocaSalvatella manté a El Confidencial.

El debat entre Pilar Marqués (directora d’Intangibles de Repsol), Juana Manso (directora de Màrqueting de Campofrío), Luis Herault (director general corporatiu i Chief Marketing Officer a Grupo Iberostar) i Óscar Candiles  (director de Màrqueting Movistar- Telefónica Espanya) va ser introduït per Marc Cortés. El soci i director general de RocaSalvatella va subratllar en la seva presentació que “la digitalització no és un punt de destí per a les empreses i les marques, sinó un procés de profunda transformació que requereix enfocament i estratègia per no perdre de vista els objectius de negoci”.

“Per a Repsol tot en la comunicació avui és digital”, va emfatitzar Pilar Marqués i va insistir en les competències digitals com a requisit imprescindible per als equips de màrqueting i comunicació. La directora d’Intangibles va recordar que Repsol ja va apostar als anys noranta pels continguts digitals i per la segmentació per targets, països i idiomes; una estratègia que s’ha convertit en un gran avantatge en l’era de les xarxes socials on els consumidors busquen continguts adaptats a les seves necessitats. Té clara la importància del mesurament: “És una cosa que a nosaltres ens interessa molt perquè el que no es pot mesurar no es pot millorar!”

El Chief Marketing Officer d’Iberostar, grup hoteler mallorquí amb el 95% del seu mercat a l’estranger, va confirmar que Internet és una força disruptiva que en menys de 7 anys ha modificat completament el negoci del grup i del sector; actualment les vendes en línia ja representen el 15% de la seva facturació.  Però Internet no només ha canviat l’àrea de vendes sinó també els àrees d’operacions i màrqueting. Els webs, les xarxes socials o les plataformes com TripAdviser permeten arribar al client i generen informació molt rellevant, com les opinions sobre la qualitat del servei de cada hotel del grup. En relació amb les mètriques de valor, el CMO va dir que no ens hem de confondre: l’aspiració a la xarxa no és tenir “fans”, sinó aconseguir i fidelitzar clients.

Per a Juana Manso, no hi ha cap dubte que la digitalització ha canviat el màrqueting per sempre i que les marques s’han d’adaptar a aquests canvis, tant en la relació amb el consumidor com en la forma d’organitzar-se internament. Va dir que “les accions de comunicació digital són fonamentals per fer arribar el missatge de marca al màxim nombre de persones –tot i la dificultat de quantificar el pes d’Internet i les xarxes socials quan algú va a comprar un xoriço en una botiga”.

Óscar Candiles va recordar que la irrupció dels anomenats smartphones “ha canviat radicalment la manera de relacionar-se amb els clients. El fet que el 65 per cent dels espanyols porti un PC a la butxaca permet dissenyar accions molt més personalitzades gràcies a la geolocalització que permet una contextualització dels missatges de marca. A part del canal mòbil, Movistar posa el focus en la construcció de marca i la generació d’experiències digitals sobre la base de continguts multimèdia.

A la recerca de la novetat

Hi ha qui va a Ikea cada vegada que hi ha un canvi de temporada, a la recerca de les novetats del nou catàleg. I aquesta és l’actitud de la gran majoria de visitants, sobretot premsa, del MWC: a la caça de l’última novetat. A més del carrusel de nous models de telèfons i tauletes, uns de més grans i altres de més petits, els visitants atents a les novetats i les tendències han pogut observat l’auge dels fabricants xinesos (els estands de Huawei i ZTE eren força més grans i espectaculars que els de Samsung, Sony o Nokia) i gaudir amb el protagonisme dels sistemes operatius que s’ofereixen com a alternatives als omnipresents iOS (Apple) i Android (Google): arriba Firefox als mòbils, Ubuntu a les tauletes, Microsoft segueix amb el seu Windows Phone…

A la recerca de la solució

Hi ha qui va a Ikea cercant una solució per a un problema concret: aquest racó de casa on cap una tauleta però d’unes mesures determinades, aquesta solució per desar les sabates, aquest detall per a la cuina… Amb aquest perfil hi ha poca gent al MWC. La majoria dels 70.000 visitants al saló treballen directament per a empreses relacionades amb la telefonia mòbil, i si estan en altres sectors es tracta de persones amb funcions relacionades amb les TIC o la R+D. Però hi ha una dolorosa absència de directius amb responsabilitats en altres àmbits. És com si a Ikea només hi anessin decoradors i interioristes, quan és obvi que la clau del seu èxit és que és una proposta apta per a tots els públics, fins i tot els nens. Això no succeeix al MWC: els directors de màrqueting o de recursos humans no consideren que aquest sigui el seu saló, per més que tothom anuncia que la revolució mòbil ho transformarà tot.

En aquesta aproximació més cap a les solucions que cap als gadgets és rellevant la proposta del Health Pavilion, l’espai del MWC on es van concentrar les solucions pensades per al sector Salut. Però el més espectacular va ser l’atenció prestada als sistemes NFC (Near Field Communication). Un consorci format per Telefónica, Sony, la Caixa, GSMA i Gemalto ha obsequiat 3.500 assistents amb un telèfon Sony Xperia amb el sistema NFC actiu i amb un wallet de la Caixa precarregat amb un saldo de 10 euros. Hi havia 1.000 taxis a la ciutat que acceptaven el pagament via NFC, es podia pagar amb aquest sistema a les botigues Desigual i es podia accedir via NFC a la Sagrada Família i altres llocs d’interès de la ciutat. L’Hotel Porta Fira, davant mateix del pavelló on se celebrava el MWC, havia adaptat un nombre important d’habitacions amb sistemes NFC, de manera que el mòbil era la clau de l’habitació i el mètode per accedir als serveis de l’hotel, entrada i sortida incloses.

A la recerca del desenvolupament econòmic

Quan s’instal·la un Ikea a una ciutat es generen llocs de treball, però es pot intentar anar més enllà i procurar captar part dels subministraments que necessitarà, o fins i tot intentar convèncer-los que incorporin productes o dissenyadors locals. Al voltant del MWC també hi ha administracions i organitzacions intentant aprofitar l’oportunitat per a l’impuls econòmic del país, i més que n’hi hauria d’haver.

Per aconseguir aquest desenvolupament de l’oportunitat ja no hem de parlar del Mobile Word Congress, sinó de la Mobile World Capital, que vol desenvolupar un ecosistema per dur a terme activitats i projectes al voltant de cinc eixos (Wallet, Smart, Health, Content i Travel) i que en aquesta edició del Congrés ja ha presentat el seu Centre de Competitivitat en Salut. Aquesta activitat de desenvolupament industrial s’acompanya d’una altra iniciativa, el Mobile World Centre, un espai per a la ciutadania en ple centre neuràlgic de la ciutat amb l’objectiu de convertir-se en un punt de debat i coneixement, un showroom on es pugui veure el funcionament d’aquestes tecnologies i entendre com alteren el nostre dia a dia.

Per més que els mitjans insisteixin a parlar-nos de nous gadgets i models, la nostra atenció ha d’orientar-se a garantir que les empreses del país aprofitin la capitalitat del mòbil per redissenyar els seus processos i liderar els nous models de negoci i de servei que es generaran.

Aquest post es basa en l’article publicat el 4 de març de 2013 a Directivo Digital, la columna setmanal que RocaSalvatella manté a El Confidencial.

1. Fomentar el desplegament de xarxes i serveis per tal de garantir la connectivitat digital.

2. Desenvolupar l’economia digital per al creixement, la competitivitat i la internacionalització de l’empresa espanyola.

3. Millorar l’Administració electrònica i adoptar solucions digitals per a una prestació eficient dels serveis públics.

4. Reforçar la confiança en l’àmbit digital.

5. Impulsar el sistema de R+D+I en TIC.

6. Promoure la inclusió i l’alfabetització digital i la formació de nous professionals TIC.

Cadascun d’aquests eixos d’actuació s’acompanya d’uns objectius concrets, que uns consideren ambigus i altres valoren com a massa ambiciosos o poc realistes. En tot cas, aquesta Agenda Digital es desenvolupa en un context en què hi ha iniciatives rellevants, com la Llei general de telecomunicacions que està preparant el Govern, o el debat que hi ha al si de la Unió Europea sobre l’ús de cookies en els llocs web. Tot això configura un moment clau en els marcs normatius i les decisions governamentals per al desenvolupament de la societat de la informació, un desenvolupament indispensable segons les dades: ja en l’actualitat un 25% dels nous llocs de treball a França es deu al sector en línia, xifra que puja al 40% quan parlem dels Estats Units.

L’Agenda Digital es planteja garantir que tota la ciutadania disposi d’un accés de 30 Mb a la xarxa, i que la meitat de la població tingui accés a xarxes de 100 Mb. És el que denomina “xarxes ultraràpides”, i això ens preocupa, ja que el llenguatge és important: el terme ultraràpid deixa entendre que estem oferint el millor, el superior, quan en realitat aquests 100 Mb són el mínim que qualsevol hauria de tenir per poder accedir correctament a la nova capa de serveis que s’espera rebre com a ciutadà d’un país modern. Cal creure que no seran xarxes “ultraràpides”, sinó xarxes “normals”.

Massa carretons en línia

Un altre repte que es defineix en aquesta Agenda és que el 50% de la població pugui fer les compres en línia, i que el 33% de les pimes ofereixi la venda en línia. Està bé, però associar el desenvolupament de l’economia digital a l’impuls del comerç electrònic no deixa de ser un concepte una mica anacrònic. En comptes de més pimes amb carretó de la compra més ens valdria atacar ja decididament la digitalització de l’educació, la sanitat, la justícia, i tants altres vectors clau de la societat que segueixen necessitant un impuls decidit. Per no parlar d’oportunitats estructurals com el Mobile World Capital de Barcelona, que continua fent la sensació de ser més important del que creiem. Un país que lidera la reflexió mòbil hauria de reflectir amb més contundència aquest àmbit en la seva Agenda.

L’Agenda Digital també es proposa millorar la confiança en l’àmbit digital, però aquest objectiu hauria d’anar acompanyat d’un clar posicionament del Govern a favor de la neutralitat de la xarxa en la pròxima Llei general de telecomunicacions. Continua sent difícil d’entendre que hi hagi tanta reticència a fixar per llei que els operadors garanteixin que tots els serveis seran accessibles sense diferències.

I en aquest àmbit serà rellevant també com es resolgui l’actual debat a Brussel·les sobre l’ús de les cookies: consentiment tàcit o exprés?, un debat que no és menor i al qual per exemple IAB Spain està dedicant temps i esforç, i encara més des de la recent incorporació de Paula Ortiz com a directora jurídica. Empreses i ciutadans faran bé a personar-se com a lobby en aquests debats, seguint l’exemple d’IAB.

I continuant amb els tòpics, l’Agenda també planteja accions per promoure la inclusió, una cosa que potser encara s’enfoca des dels vells tòpics de la bretxa digital amb els desafavorits, quan el verdader problema estructural el tenim en la bretxa existent en els quadres dirigents que no han sabut entendre la realitat digital, i malgrat això prenen decisions cada dia. El mateix succeeix amb les accions orientades a l’alfabetització digital, quan ja hauríem d’estar parlant amb més contundència de competències digitals en tots i cadascun dels llocs de treball.

En resum, el Govern emprèn la seva Agenda Digital per al període 2013-2015 coincidint amb una nova Llei general de telecomunicacions i continus debats d’àmbit europeu que configuraran el nostre futur digital. Caldrà estar atents, ja que de tot això depèn bona part de la nostra competitivitat.

(Aquest post es basa en l’article publicat el 18 de febrer de 2013 a Directivo Digital, la columna setmanal que RocaSalvatella manté a El Confidencial.)

Amb aquest nomenament es reforça aquest procés de creixement i es vol aprofundir en les oportunitats de negoci que per a les empreses suposen àmbits com el Big Data o el Mobile, desenvolupar activitat per a sectors específics com el Turisme, i iniciar el procés d’internacionalització de la firma, amb la propera obertura d’oficines a Bogotà (Colòmbia).

RocaSalvatella celebra enguany el seu cinquè aniversari explorant els avantatges i les oportunitats que es deriven del canvi digital. Molt orientada a resultats en l’estratègia, l’organització i la cultura de les empreses, aquesta firma dissenya i executa els projectes necessaris perquè les organitzacions integrin els avantatges i oportunitats de la societat xarxa.

Especialista en màrqueting digital i desenvolupament de negoci

Marc Cortés es va incorporar a RocaSalvatella el 2009 com a soci director, i anteriorment havia desenvolupat la seva trajectòria professional a laCaixa i Accenture. Llicenciat en Dret, MBA per ESADE i especialista en màrqueting digital i desenvolupament de negoci, Cortés és un reconegut ponent i fa més de 10 anys que compagina la seva activitat professional amb la docència al departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE.

El nou director general de RocaSalvatella és autor de ‘Iníciate en el Marketing 2.0’ (Netbiblo, 2009), una monografia sobre les possibilitats que ofereixen els nous mitjans i el seu enfocament a la fidelització de clients; i ‘Nanobloging’ (UOC, 2009), el primer llibre en castellà dedicat als usos d’aquests noves plataformes comunicatives. També és coautor del llibre ‘Del 1.0 al 2.0: claves para entender el nuevo marketing’ (Bubok Publishing, 2009).