Roger in Finland!

Costelles de porc estil BBQ, al forn

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 11 Dec 2011 14:49:00 +0000

Ahir vespre se'm va acudir fer costelles per sopar en un estil que ja les he fet unes quantes vegades. El primer cop (experimental i un dels millors) va ser per una festa que vem fer-li a un amic. En vista de l'èxit he fet servir la mateixa recepta unes quantes vegades, i cada vegada... no sé on tinc la recepta!

La cosa es posa pitjor quan fent les felicitacions nadalenques em falten les mateixes adreces cada vegada. Quin desastre! I això que pensava que ho havia escrit en algun mail, o en algun blog, o alguna cosa (parlo de la recepta) però no... així que ara si que ho publico, encara que sigui sense fotos.

Ingredients:
Carn: costellams de porc (rack of ribs), tants com facin falta dels que són més aviat primets i desgreixats.
Espècies: sucre moreno, sal, coriandre, pebre negre, pebre vermell i chili en pols.
Per la salsa: salsa barbacoa (d'aquestes que porten hickory, mel o coses dolcetes) i cervesa.

El primer que s'ha de fer és netejar les costelles de greix extra i sobretot treure la membrana que tenen darrera, això és la clau de l'èxit. La manera més fàcil de fer-ho és fent un tallet a la membrana just sobre l'os i ajudar-se de paper de cuina per tibar-la fins que surti tota.

Després hem de preparar el que en diuen "spice rub" o sigui "les espècies amb que farem un massatge a la carn". Aquí poso les proporcions (en cullerades), però les quantitats dependran de quantes costelles feu.
- 5 cullerades soperes de sucre moreno
- 1 cullerada sopera de sal (si és gruixuda millor)
- 1 cullerada sopera de coriandre
- 1 cullerada sopera de pebre negre (que no sigui en pols!)
- 1 cullerada sopera de pebre vermell
- 1 cullerada petita de chili en pols (o menys, depen de si us agraden coses picantetes o no).

Això ho remenem bé i ho refreguem a les costelles, fent una mica de massatge. No és bou de kobe, però es mereixen una mica d'atenció les pobres, no? Quan estigui ben refregat poseu cada cosetellam embolicat en paper d'alumini (recomano fer-hi una doble capa) i cap a la nevera mitja hora ben bona. Suaran una mica i agafen el gustet de les espècies.

Cap al final de la mitja hora barregem salsa barbacoa i cervesa més o menys a parts iguals. Obrim amb compte els embolcalls amb paper de plata i hi posem la salsa + cervesa que quedi tot cobert, però no cal que sigui gaire moll! I cap al forn: 150 graus i 1h40m.

Si no hi ha prou salsa, o si el forn està massa calent pot ser que les costelles s'enganxin per la part de l'os al paper d'alumini i aleshores és un merder... Millor donar-hi un cop d'ull de tan en tan (cada 25-30 minuts) i si s'enganxen una mica doncs afegir-hi una mica més de salsa. Per saber si la carn està prou feta, només cal mirar-se-la: si la carn comença a arremangar-se sobre l'os és que està al punt i ben tendra! Només falta enrossirla una mica.

Un cop passada l'hora i 40 minuts, obriu el paper de plata deixant les costelles a la vista, les "pinteu" amb salsa (no cal que estigui barrejada amb cervesa ara) i cap al forn de nou uns 15 o 20 minuts. Si voleu que es torrin una mica podeu posar el grill, o apujar la temperatura, però vigileu-les ben a prop!! Altra vegada, hi ha risc de que s'enganxin i això no ho voleu.

I res, a embrutar-se els dits i a disfrutar!!!

Bon profit!
R

PS: he provat un parell de vegades de fer aquestes "costelles a la barbacoa" a la barbacoa, i al forn m'han sortit molt millor, molt més tendres i gustoses i a la barbacoa no hi ha hagut manera... ho tornarem a provar!

PSS: ja sé que sense fotos això no val res, però m'haureu de fer cas. Intentaré fer i posar fotos en les següents receptes

XKCD from Scribfire :)

noreply@blogger.com (Roger) — Sat, 27 Aug 2011 19:21:00 +0000

Tot just m'acaben de convidar al Google+ i el primer que m'ha vingut al cap és...

http://xkcd.com/918/

Pinchos morunos amb dos pebrots!

noreply@blogger.com (Roger) — Mon, 27 Jun 2011 13:15:00 +0000

Hola!

Ahir vem tornar del kesämökki (que una traducció cutre seria 'xalet d'estiu' però de xalet res... que no hi ha ni aigua corrent!) i hem passat un Sant Joan super culinari. Així que directe al meotlle de l'assumpte: recepta al canto.

Hauria fet fotos... però estava enfeinat muntant els pintxos, i amb la barbacoa, intentant que no es cremés tot plegat i que quedessin bons... i un cop fets ens els vem menjar en un plis. Així que... no hi ha fotos.

Ingredients per a 4 persones amb gana. Dit d'una altra manera, ingredients per 12 pintxos i tu reparteix-los com puguis!:

Carn:

1kg de filet de porc

Pel marinat de la carn (cs = cullerada sopera; cc = culleradeta de cafè):

2 cs de sal
2 cc de pebre vermell
2 cc de curry, en pols eh!! (jo recomanaria el groc)
2 cc de timó
2 cc d'orenga
2 cc de llavors de comí
2 cc de llavors de coriandre
3 dents d'all (qui diu dents diu grills, qui diu grills diu gralls...)
3/4 cc de suc de llimona
3/4 cs d'oli d'oliva (com més bo millor tu...)

Verdures:

12 xampinyons grossots (3 o 4 cm de diàmetre); sino 24 de petit-normals ja faran el fet
2 pebrots!! (un de vermell i un de verd, o groc... que siguin de diferent color)
3 cebes vermelles o dolces (pot ser que quedi massa fort el gust de la ceba...)

Preparació:

Primer preparem la barreja d'espècies. Les llavors de coriandre, de comí i també l'orenga i el timó s'haurien de fer ben petitones (pols) en un morter. Em sembla que també les venen directament en pols, però jo recomanaria fer l'esforç. Quan això ho tenim menudet barregem les 7 espècies (contem-hi la sal, no?) ben barrejades.

Ara tallem el porc. Depen d'on el compreu ja vindran netets i polits, però el més normal és que us hi hagueu de barallar una mica. Sense manies eh! Treieu les membranes i els greixos tan com pugueu. Un cop net, feu-ne 36 daus (3 per cada pintxo). Daus, esferes, protoplasmes... no sigueu geometres que estem cuinant!

Quan el tenim tallat, el posem en una bossa de plàstic d'aquestes hermètiques. Hi afegim les espècies, el suc de llimona, l'oli i l'all tallat ben petit. Tanquem la bossa, ho massagem una mica i ho deixem reposar a la nevera. Hi ha diferents receptes que diuen entre 2 i 24 hores. Jo l'hi vaig deixar durant unes 12 hores.

Tallem les verdures per fer els pintxos: si els xampinyons són grossos per la meitat, si són petits no talleu res! Talleu els dos pebrots en 12 trossos cada un. Les cebes les quartejeu (que us quedin 12 trossos també).

I ara a muntar els pintxos! Si ho feu a una barbacoa recomano pintxos metàlic. S'escalfen més de pressa que els de fusta, però també es refreden més depressa i no prenen si hi ha una mica de flama... Si ho feu a casa al forn suposo que és igual. Doncs vinga, per cada pintxo: xampinyó, carn, pebrot vermell, carn, ceba, pebrot verd (o groc, o el color que fos), carn i xampinyó.

Si els feu dins de casa, jo recomanaria fer servir el forn (no ho he provat encara). Si ho feu a la planxa, assegureu-vos de tenir una bona campana que xucli tot el fum.

I a coure'ls! Barbacoa a foc mitjà (d'aquestes de gas) o senzillament a la brasa. I aneu girant i quan facin pinta d'estar fets... doncs és que estan fets!

BON PROFIT!!

- R

Canviant tota la electrònica d'una guitarra!!

noreply@blogger.com (Roger) — Sat, 02 Apr 2011 12:56:00 +0000

Hola!

Com va alguna vegada un savi el número ideal de guitarres que es poden tenir és sempre una més de les que tens. Però l'espai i l'economia no sempre estan per anar comprant guitarres pels puestos. I ara m'he proposat que si en compro una serà alguna cosa seria. Aquí casa ja tinc una acústica i tres elèctriques de games mitjanetes tirant a baixetes.

Però total, on anava, que el que compta al final és tenir coses noves i una bona manera és renovant el que ja es té! I tenint una Epiphone Les Paul... doncs és molt maca, fins i tot li vaig fer arreglar el màstil quan se'm va partir, però les pastilles que porta fan una mica de riure (o de cagar). Així que en vaig comprar unes de noves per internet!

Són unes GFS Crunchy PAT (que vindrien a ser una copia de Seymour Duncan JB o potser no...), que m'han costat 23 dolars cada una. També vaig comprar tota la electrònica nova per aquesta, i també per una Squier que tinc elsewhere i que algun dia també arreglaré. Tot plegat una mica més de 100 euros posat a casa, aduanes i impost local inclosos.

I ara lo divertit, muntar-ho tot. Fa potser 7 anys que no feia anar el soldador... així que ho he fet amb molta calma i anant amb compte.

El tema cables era més complicat perquè volia canviar-los tots però només tenia rodets de cable prim per fer coses curtes i necessitava algo amb 4 cables... Vaig comprar primer un tros de fil de telèfon (4 cables prims dins d'un tub de PVC) però no em va convèncer.

Uns companys de feina em van recomanar www.yeint.fi que em cau prop de casa i vaig poder comprar cable de senyal més bo i gruixut, amb malla que apantalla i tres vius al mig; i un altre amb apantallat i dos vius.

El primer va ser fer una plantilla amb cartró amb una guia d'on puc treure els cables i muntar i soldar-ho casi tot amb la mateixa disposició que estaràn dins.

Els tres rodets de cable hi són per fer de contrapes allà...

I un cop tot més o menys soldat, el jack ben collat doncs a presentar-ho i a acabar de soldar les coses i cosetes qe no podia fer sobre el cartró.

Per treure els cables que molesten del mig el millor per mi és enganxar-los amb cinta de pintor on sigui, però que no facin nosa.

I per acabar de soldar els potenciòmetres entre ells i a terra em feia faltar fer una soldadura entre cables més, i altre cop perquè no em caigui estany enlloc, doncs catronet amb guia.

I així és com ha quedat tot plegat! Prou netet i ordenadet la veritat. Hi ha un dels quatre potenciòmetres que té molt més estany que els altres, però és perquè he intentat de posar tots els terres al mateix lloc. I al final una "abrazadera" o com es digui perquè quedi més elegantet i a correr!

I aquesta és la pinta de l'engendro al final!! És una mica raro perquè els marcs han vingut negres i no de color crema, i no he volgut reutilitzar els anteriors perquè són una mica xungos i no acaben d'encaixar... així que l'aspecte es una mica heterodox, però sona molt millor que és el que compta!!

I de problemes només un eh! Al tenir-ho tot muntat la pastilla del pont no sonava gens ni mica, però només era un mal contacte amb un condensador.

Salut gent!!

El de l'àtic.

Provant rss ...

noreply@blogger.com (Roger) — Tue, 04 Jan 2011 19:43:00 +0000

Doncs això!

Bon Nadal, o Hyvää Joulua!

noreply@blogger.com (Roger) — Sat, 25 Dec 2010 11:03:00 +0000

Hola a tothom i molt Bon Nadal!

Avui és el dia de Nadal i l'estic passant per primera vegada a Finlàndia. Trobo a faltar a la família i l'àpat del dia 25, però aquí dalt em ciuden molt i molt bé també. I sense posar-nos nostàlgics i llagrimosos, aniré directe a les curiositats!

Tradicions són ben diferents a tot arreu. Aquí res de reis, i són el país original del Pare Noel, que no és pare i de "Noel" poquet. En diuen Joulupukki, que vindria a ser "el boc de Nadal". La tradició diu que d'afable ben poc i res de vermell. I res a veure amb Sant Nicolau (o Santa Claus), això és -una vegada més- una invenció cristiano-catòlica de barrejar les festes i tradicions d'arreu amb algun sant que passava per allà (o passava per ben lluny!). Si teniu curiositat sobre el Joulupukki, en clau d'humor finès, mireu la pelicula Rare Exports!

I una de les tradicions és de tenir un pukki (boc) de vímet:

L'arbre si que el tenen i el guarneixen. Per anar bé un de debò, però molts de nosaltres optem pels arbres artificials plegables, que són la mar de pràctics! Però on hem passat el Nadal, l'arbre és de debò i fa uns dos metres i mig ben bons!!

I ara anem de cara la teca! Aquí sí que les coses són ben diferents que a la Catalonia! L'àpat tradicional es divideix en entrants, plat principal i postres. Les postres són una mica més lliures, però els entrants i el plat principal són més fixes (amb algunes llicències).

Sienisalaatti: amanida de bolets. Els bolets són -crec- gírgoles, remullades durant hores i tallades super menudes, barrejat amb ceba tallada ben petita i després amb 'crème fraiche' (haureu de buscar vosaltres mateixos què és) i sal pebrat.

Rossoli: amanida amb pepinillos, patata, pastanaga i remolatxa. Els pepinillos, les patates i pastanagues (cuites) i les remolatxes es tallen a dauets i tot es barreja. I s'hi fa una salsa amb 'crème fraiche' i suquet de la remolatxa. Tot queda ben vermell, i amb estovalles vermelles encara més!

Variats: patés, salmó i siika (lavareto en castellà), formatges... Aquí hi ha més llibertat, però els peixos són obligats! No ens els hem menjar fumats sinó salats. O sigui, es diu graavilohi, que no es fumat sinó que se sala i condimenta... fa pensar amb salmó fumat, però més cruet, i la siika igual. Bo, però cruet.

I després el plat principal, joulukinkku, o el pernil de Nadal. És un perni sencer (entre 4 i 8 kilos em sembla), el nostre era de 5 kg, i es cou al forn moooolt poquet a poquet. Normalment es cou durant unes 6 o 8 hores la nit anterior. Aquí amb el matex greix que deixa anar s'hi fa una salsa, i també es tradicional menjar-lo amb mostassa.

I això s'acompanya amb diferents laatikko. Laatikko vol dir cassola (o capsa) i fan perunalaatikko (cassola de patata), porkkanalaatikko (de pastanaga) i lanttulaatikko (nap suec... és la traducció!, és com un nap però més groc, o era més blanc?). Aquestes cassoles són una mica com mouse o puré, però no ben bé. La de patata era com una mousse, i les altres dues eren ben dolcetes... queden genial a costat de les lonxes de pernil!

I per postres, que eren més lliures vem fer crema catalana (toma! fent país!) i un pastís d'avellanes. També teniem una espècie de pannetone italià, però a aquestes alçades... tips fins les orelles, que és la tradició! I la tradició també mana que el 25 i el 26 el menú és el mateix, fins a acabar-s'ho tot!
Així que bon nadal i bon profit!!

El de l'àtic

PS: i tots nevats fins les orelles!

Fred a la Nit de Nadal!

noreply@blogger.com (Roger) — Tue, 21 Dec 2010 20:00:00 +0000

Sembla que farà fred a la nit de Nadal!
Sort que no tenim pessebre vivent, perquè en sé d'un al qui se li gelaria el cul!
A hores d'ara probablement hem batut el record de neu a Desembre (que era del 1915, abans que Finlandia fos fins i tot un país per si sol!) i sembla que per Sant Esteve "pujaran" les temperatures i nevarà de valent.
Blanc Nadal! :)

El de l'àtic

La neu... el cotxe... els veins...

noreply@blogger.com (Roger) — Mon, 20 Dec 2010 19:28:00 +0000

Hola a tothom desde la fresca Finlandia!

I dic fresca perquè les previsions parlen de -25 per la nit de Nadal. Tornem-ho a repetir: menys vint-i-cinc graus de temperatura per la nit de Nadal. Això traduït vindria a ser un fred de tres parells de co**ons! I els més espavilats suposo que us heu imaginat que tenim una mica de neu a aquestes alçades de Desembre; doncs teniu raó.

De tots els finesos a qui he preguntat, no n'he trobat cap encara que hagi vist un Novembre amb tanta neu com aquest any. I pel que diuen, aquí al sud, voltants de Helsinki estem a punt de batre el rècord d'alçada de neu. No em pregunteu quants centimetres són... però uns quants! Per aquí prop de casa veig veure una taula on hi havien 70 o 80 cm ben bons!

I fa alguns dies al tornar a casa, amb una nevada interessant vaig tenir una aventura amb el cotxe. A l'entrada del parquing algú (encara no estic segur si va ser algun vei o la maquina llevaneus) hi havia dues muntanyetes de neu i semblava que el cotxe passava pel mig tranquilament. Nevava un munt, molta neu tova... i vinga, cap dins l'aparcament poquet a poquet... i xuf: encatllat del tot!

I res, a provar endavant i endarrere i de cap de les maneres el cotxe es movia, problablement encara enfonsant el cotxe encara una miqueta més. Una mica desesperat decideixo baixar i netejar una mica amb una pala davant i darrera de les rodes. Total que obro la porta... ups, no puc obrir la porta! La muntanya de neu la bloqueja. Doncs a sortir pel cantó del copilot... ups! La porta tampoc obre! Au doncs, a sortir per la finestra... ups! No passo! Entre el volant, les botes, la jaqueta d'hivern no hi va haver manera. Au doncs, tercera opció: saltar al seient de darrera i sortir per la porta de darrera. Això ho vaig aconseguir!

I vinga, pala, neu amunt i avall durant 15 minuts ben bons, i cap dins el cotxe de nou! Evidentment muntant l'espectacle... entrant per la porta de darrera i saltant (peus pel davant) cap al seient del conductor. Tot això mentre una super nevada anava caient! I vinga engeguem el cotxe i... no es mou, ni un trist centímetro. Aquí el mal humor i la deseperació comença a ser pesada!

Però vaig veure dos veins que venien cap al cotxe, em van preguntar si necessitava ajuda, obviament em feia falta! Així que em van empènyer cap al carrer i olé!! Però clar jo volia tan si com no aparcar! Així que vaig passar mitja hora de rellotge, mentre nevava amb la pala netejant l'entrada i el parquing. I cap dins, cotxe aparcat i endollat. Cinquanta minuts de rellotge per aparcar el cotxe!

Això és neu i fred i la resta són històries!!

El de l'àtic

MacBookAir 11,6"

noreply@blogger.com (Roger) — Wed, 15 Dec 2010 19:06:00 +0000

Ara deu fer vora dos anys que van llençar al mercat (en plan bèstia) l'Acer One. Els eee PC ja feia temps que voltaven per aquí com a "l'ordinador per a tothom"; fins i tot estava pensat per portar ordinadors al tercer mon.

Però al final... que "necessita" (o sigui vol) un ordinador, sigui petit o gran són els frikis del primer món (nosaltres). Va, que em perdo... deia l'Acer One era petitet (10") i portava una mena de mini Linux. Més tard s'hi van anar apuntant altres marques i clar, si vols vendre-ho a gent normal hi has de posar Windows. Uiii...

Algún espavilat hi va posar Vista, que necessita una pedazo de màquina només per obrir-lo... i clar, fiasco total. I vinga a posar-hi XP que només té vuit anys, que en anys informàtics és com tres milenis!

Per sort el senyor Gates i els seus sequases es van inventar el 7 (o sigui el Windows 7) resulta que funciona! O sigui que tots aquests ordinadorets ara corrent amb Windows 7, perquè el Linux es per frikis (i tots tenim un limit).

Però a tot això... què fa el Jobs? Passant de tot no? Inventant iPhones i iPads... i ell passant dels ordinadors petits. I jo... que tinc pantalla de 24" a casa, i a la feina, dues pantalles de 24" doncs volia un ordinador petit, però petit de debò. I no ens enganyem tots els Acers Ones o Timelines, els Asus eee, els Samsungs... tots són gruixuts comparats amb els portàtils normals (MacBookPro 13") d'Apple.

Però 13" és un portàtil "de debò" i el límit mental per "mini portatil" són les 11,6". I al final el senyors Jobs i els de la pometa s'han despertat!!! MacBookAir, segona generació.

Al de 13" ni pu*o cas, perquè pel mateix preu tens el "normal" i ja són prou prims... però el petitet, el de 11,6" aquest sí que mola!

Ara oblideu-vos del preu... perquè no us discutiré que val entre unes dues vegades més que els "altres gordos windows-eros", però és més de dues vegades més prim. Mireu aquest video allà al minut 1'30" que hi ha una comparativa de gruix bona!

També és unes mil vegades més maco. I per sobre de tot, Mac OS X enlloc de Windows.

Què més? Ah si, no té disc dur: només SSD i això vol dir que és prim, silenciós i ràpid com una mala cosa!! Despertar-lo del "sleep" és més ràpid que fer log-in en un ordinador amb Win7, 8Gb de RAM, i processador i3. Rààààààààààààààpid!!

Total, que estic com un nen amb sabates noves! És maco, pràctic i sembla que em farà venir ganes d'escriure altra vegada!!

El de l'àtic!

PS: l'iPad mola de co**ons també eh!!!

Provant el Flock

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 12 Dec 2010 17:51:00 +0000

Ja sé que he promès alguna entrada interessant sobre la neu... però ara mateix només estic provant Flock, un navegador editor que té bona pinta.

Ja fa temps que busco un editor pels blogs, perquè l'edició directa a les pàgines web em posa una mica malalt... i ara que tindré un ordinador per tenir-lo a tot arreu, espero activar-me una mica més.

Total, que això és una prova amb el Flock!!

El de l'àtic!

El Desembre congelat... les bruixes es pentinen

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 12 Dec 2010 16:10:00 +0000

Hola a tothom!

Que a Finlàndia fa fred o fresca ja ho sabem tots oi? Però aquest any està sent una mica més espectacular que de costum. Al novembre vem arribar a -19 (al sud!) i el que va nevar sembla que s'ha quedat.

El dissabte 11 de Desembre va caure una altra nevada interessant... total que tenim mig metro de neu, ben bo, i algunes aventures! Aviat les explicaré... prometo un post ben aviat, que entre l'últim i aquest ha plogut ja! (O nevat de fet...).

I aquí algunes fotos del que veiem des de les finestres de casa:

Aquí quedeu-vos amb el detall... això que es veu és un estendor, just davant hi ha una bicicleta. Doncs mirant la bici podeu veure el gruix real (uns 50cm) però si mireu la pila de neu que hi ha al cantó esquerre de l'estenedor... dos metros ben bons eh!

Fins aviat!!

- R

Per Sant Joan: rosvopaisiti, loimulohi i coca de recapte

noreply@blogger.com (Roger) — Sat, 03 Jul 2010 08:12:00 +0000

Hola!!

Doncs ha arribat l'estiu eh! Ja fa uns dies que ha arribat, però sempre sembla que el Sant Joan (o Juhannus, com en diem aquí dalt) sigui el tret de sortida oficial.

Doncs com ja hem fet algun altre any, hem passat el cap de setmana del Juhannus amb la familia, en el seu kesämökki (que en anglès seria summer-cottage i en català... caseta d'estiu). Això sí, no us deixeu enganyar per la traducció, perquè això és més tradicional que "una segona residencia" o el "xalet a la platja" que la gent té per aquí!

Ara estem parlant d'edificis de fusta, construits majoritariament pels propietaris, sense aigua corrent, que s'escalfen si s'escalfa la sauna, a costat d'un llac, i si necessites aigua, doncs la treus del pou!!

I aquest any ha estat especialment especial pel tema culinari... s'han fet tres coses, dues de les quals són espectaculars, i la tercera més coneguda pels catalans, però més novetat pels d'aquí dalt!

Rosvopaisti: la traducció ve a ser "l'estofat del lladre" i diguem que té una certa explicació. La idea principal és coure la carn colgada amb cendres dins d'un forat a terra. El nom ve del lladre que roba un bè, i el que fa és fer el forat (i la resta de procés que ara explicaré) i el bè queda enterrat tota la nit, de manera que es cou i el lladre no ha de vigilar-ho ni hi ha fum o foc que el delati.

Si tornem al segle XXI... La preparació porta una mica de temps... fet i fet unes 10 hores. Primer es fa un forat a terra, prou gran com per colgar-hi el que s'hagi de coure unes 3 o 4 vegades. Després es fa un llit amb pedres. Nosaltres ens vem ajudar de maons refractaris (?) dels que faries servir per fer una barbacoa al jardí.

Les vistes des d'aquí a costat del forat són espectaculars...

Un cop tenim el forat fet, les pedres posades s'hi posa sorra per entre els forats de les pedres de manera que sigui més uniforme i l'escalfor no s'escapi "pels puestus".

I finalment s'encén el foc, que haurà de cremar durant 4 hores fins a reduïr-se a cendres i trossets de carbó. No sé exactament quina fusta s'ha de fer servir, però com a mínim nosaltres hi teniem pi i badoll.

Però clar... portem dues hores fent forats, pedres i focs... i ara això ha de cremar durant 4 hores, i després s'haurà de coure la carn... doncs potser que aprofitem el foc per fer alguna altra cosa!!

Loimulohi: "loimu" que no sé què vol dir, i "lohi" que és salmó. La idea es ben simple: si tens una foguera, doncs posa el salmó en una planxa de fusta i acosta'l a la foguera... a un metre o així que no es sucarrimi i ja està... i quan estigui fet, ja estarà fet.

Aquí el "trucu de l'almendrucu" és tenir aigua amb sal a mà i anar "pintant" o mullant una mica el salmó perquè no es ressequi massa. I sobretot, que ningú es faci el llest dient que aquesta és la manera tradicional de fer salmó fumat, perquè nanai eh!!! Així el salmó es cou, i punto. Per fer-lo fumat s'ha de posar dins d'una caixota de ferro colat amb fulles i herbes i això sobre un foc. L'escalfor fa que les herbes de dins la caixa deixin anar fums i això és salmó fumat!

I potser una altra foto de la foguera, del salmó i del llac:

I ara fem veure que ja hem dinat, i que la foguera s'ha reduït a cendres... doncs anem a preparar el tros de carn! El que vem fer nosaltres és una cuixa de bè. Ben condimentat (aquesta ja venia una mica marinada) amb romaní, all i sal i pebre i també ho vem embolicar amb tires primetes de cansalada (és que no m'agrada dir beicon...).

I ara és quan els que patien per les cendres quedaran més tranquils... S'embolica ben embolicat (tres o quatre capes) amb paper de plata, i després s'embolica amb un parell o tres de capes de papers de diari mullats.

Quan el foc s'apaga has d'enretirar les cendres i guardar-les en algun lloc. Avís: oju que crema! Així que fer-ho amb compte.

I quan les tens enretirades, doncs hi poses l'embolcall al mig. Aquí es pot veure que una galleda metàlica serveix per guardar les cendres i l'embolcall també estava embolicat amb una reixa metàlica que fa de bon agafar.

I quan l'embolcall està ben situat (o amb català in-correcte "quan el bitxo està a puestu"), doncs es tapa ben tapat amb totes les cendres, i també amb sorra de manera que aguanti l'escalfor.

I es deixa coure... unes quatre hores!!!!

Però un cop han passat, doncs ja es pot treure! Anant amb compte al excavar.

I aquí es pot veure el resultat!!! I us puc prometre... que era boníssim !!!!

I per acabar aquest Sant Joan - Juhannus culinari doncs alguna cosa una mica més catalaneta...

Coca de recapte: vaig fer escalivada a casa (al forn... però bona eh!): pebrots vermells, esbergínia (que vindria com en deiem a casa abans d'aprendre que pepinu és cogombre) i cebes.

Ara aquí algú dirà que sóc un cutre... però és que de fer pa, i masses de coca i aquestes coses no en sé, i punto... així que vaig fer servir masses de pizza; i anxoves, olives negres.

Però sabeu què? Va quedar la mar de bo!!

Doncs bon profit, espero que tothom hagi passat un bon Sant Joan, i fins aviat!!!!

Pels que hagin llegit "Els veïns de dalt" de l'Albert Om... suposo que podria despedir-me amb...

"El de l'àtic" :)

Ha arribat l'estiu !

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 16 May 2010 15:25:00 +0000

Hola gent!

Finlandia... pais del fred, de la neu, del gel, de les rodes d'hivern... i dels estius genials !!

Ja fa dos dies que el bon temps ens ha arribat, i és fantàstic. Tenim uns 25 graus de mitja, que es porten molt bé, solet de por, fa caloreta però sense arribar a torrar... una delícia. Això sí, la falta de costum fa que ahir a la nit fes calor per dormir. Calor... que vindrien a ser 24 graus i encara tenim el mateix nordic que a l'hivern!

I ara que hi estic posat, una recomanació. Un guitarrero sevillà que amb una Stratocaster enxufada a un AXE és capaç de fer això: http://www.youtube.com/watch?v=PBJg0hKbtVU.

I de moment res més. I tal com escric cada vegada que escric... tornaré! I això ho faré revifar! Però en general hi ha molta mandra... :)

Fins aviat!

Una mica de neu a Finlandia

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 24 Jan 2010 11:45:00 +0000

Doncs ara si que ha nevat una mica...

I després vés i intentar aparcar...

A veure el pobre de l'esquerra com surt...

I al passar les màquines ens han deixat sense uns quants llocs per aparcar !!

La majoria de cotxes estan sobre una plataforma d'uns 10-15cm... baixar és possible, pujar-hi no tant!

Dos escarbats que a l'estiu no es mouen gaire, i ara suposo que menys!

El nostre lleonet aparcadet :)

I més neu...

Els degotalls són xulos eh!

Però ben colgat al intentar fer-los-hi la foto :)

La neu es posa i es queda sobre qualsevol cosa!

Com les bústies.

O més bústies.

O bicicletes!

I això és una pista de gel per patinar-hi.

Que a l'estiu és un camp de futbol!

Un arbret

Un altre :)

Però almenys ahir feia solet !!

Peus de porc, i ceba caramelitzada!

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 24 Jan 2010 11:30:00 +0000

Aquest cap de setmana tenim convidats i tinc previst fer uns pinxos de llom de porc al forn amb ceba caramelitzada. El tems és que... potser que provi de fer-la! I per provar-ho he decidit fer-ne per acompanyar els peus de porc que m'he fet, així que aqui va una mica de recepta.

Peus de porc, fàcils de co**ons!

Ingredients:

- Peus de porc cuits

- Oli, sal

- Un forn

Partim del fet que teniu peus de porc cuits. Els venen bullits i moltes vegades envasats al buit. A més es poden congelar i són transportables! I per fer-los més fàcil impossible. Poseu-los en una plata al forn, la pell tocant a la plata, una mica d'oli, sal i pebre i cap al forn que tindreu calent a uns 180 o 200 graus centígrads. Deixeu-los fer mitja hora i aleshores gireu-los, salpebrar (si és que aquesta paraula existeix) i uns 20-25 minuts més. Queden rossets i bons!!

Ceba caramelitzada

Talleu ceba (una, dues o dotze depen del que necessiteu), però no petita perquè ja s'encongirà, per axò no patiu. Una mica d'oli d'oliva en una cassola, foc baix i hi poseu la ceba. Aneu remenant que no s'us enganxi. Al cap de 2 o 3 minuts hi poseu una mica de xarop d'auró (o sigui maple syrup, o sirope de arce, que segur que va molt bé amb "la taaarta de arááándanos de tía Molly!"). Aquí les mides van al gust, però jo hi posaria una cullerada sopera per cada ceba. També afegiu una mica de sal, i una mica d'aigua. I sobretot aneu remenant que no se us enganxi!! Estarà al punt al cap d'uns 20 minuts, des que heu començat a coure-la.

El que és pràctic de fer la ceba d'aquesta manera és que la pots deixar feta, fins i tot a la nevera força estona i just abans de fer-la servir l'escalfeu una mica en una cassola a foc baixet i remenant una miqueta, sobretot que no s'enganxi!

I aquí teniu uns peus de porc amb ceba caramelitzada per llepar-se els dits!!

Salut,

el de l'àtic

Peus de porc, i ceba caramelitzada!

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 24 Jan 2010 11:30:00 +0000

Peus de porc, fàcils de co**ons!

Ingredients:

- Peus de porc cuits

- Oli, sal

- Un forn

Ceba caramelitzada

I aquí teniu uns peus de porc amb ceba caramelitzada per llepar-se els dits!!

Salut,

el de l'àtic

noreply@blogger.com (Roger) — Sat, 07 Feb 2009 16:17:00 +0000

Epsales!!

Doncs només ha passat una estoneta des de l'últim post... però aquí van unes quantes fotos més d'aquesta preciositat!

Un parell damunt el suport...

Sense el flash directament es veu que és més fosqueta,

Amb el flash directe es veuen els dibuixos de la fusta (són de debò eh!! auró!)

Oh! El binding (això de color més clar) no és pintat o de plàstic: és la tapa no pintada! El dibuix de la fusta hi continua!

Porta dues pastilles Humbuckers Schaller Golden 50th, que amb el botonet del volum, que és push-pull (el tibes i puja) les pastilles passen a singles!

De darrera és tota negra i no porta marcadors al diapassó! Ni punts ni res de res; per sor hi ha mini marcadors al costat de dalt, així que cap problema.

Maca eh!!!

Salut i soroll!

Fame Forum III

noreply@blogger.com (Roger) — Sat, 07 Feb 2009 11:11:00 +0000

Hola hola!

(Anteeksi suomalaiset: mun blog oli englanti kieli mutta nyt on katalaani kieli; kysy minusta!).

(In general, my blog used to be in English, but now will return to Catalan).

A alguns us he promès enviar fotos de la nova guitarra i... perdó. Comencem pel principi. Tinc guitarra nova!!

D'acord... una mica més enrere... sóc una mica (alguns diran molt...) friki de les guitarres. Toco malament, però m'agraden. I en tinc algunes... i ara ha arribat la última.

És una copia de PRS, made in Europe (feta a Polonia) i vindria a ser una copia d'una PRS CE 24. Enlloc de la combinació de caoba, porta fustes més tipus strato. És preciosa. L'he demanat a una botiga on-line Alemanya perquè és la única que distribueix aquesta marca: FAME.

I sense més preambuls, unes fotos del paquet i desempaquetament. (Posaré les fotos en diversos posts perquè "l'internet em va lent".

Pedazo de paquet de MusicStore:

I a dins, bombolles protegint-ho tot:

I això la capsa individual:

I encara una mica més de protecció...

I aquí la teniu!!

En propers posts, més fotos de la "susodicha"

Una abraçada a tothom!

PD: com sona, comoditat, etc, en properes entregues, jejeje.

I shall return!

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 03 Aug 2008 16:23:00 +0000

Hi people! Or... hola gent!

I still have to decide how am I going to continue my writings here. One option (is gaining power lately) is to keep two blogs! Wow! I haven't posted anything in year and a half and now two blogs!?

We'll see... But at the moment, what can I say? Just briefly:

I do work and live in Finland (finally!) which is great and I enjoy a lot (both), and at the moment that's it, but don't worry fellas that you'll read from me!

Cheers everybody!!

Changes

noreply@blogger.com (Roger) — Sat, 31 Mar 2007 14:27:00 +0000

I am not really sure what I’ve told to you already, because I’m writing this without Reading what I wrote… anyway, there’s some to tell so, let’s go!

I’m changing job. Already? I’ve been there just a month and a half! I don’t even have time to complain properly about that, isn’t it? I agree with this, but a (it seems to be) better chance crossed in front of me, and I took it.

As you (maybe) know, I was working for a consulting company. Everybody knows that this kind of employers require lots of effort in time (even though I haven’t suffered because of it at all). Besides this, even being a technical consulting company, the required technical knowledge is poor. I have to admit that I have learnt lots of stuff in this little time that I’ve been there, but the goal, the finality of what I was doing is really lame. I can’t tell it to you, or write about it because of a confidentiality clause in my contract, but believe me that it is not challenging. The technical side has been new and interesting, but the technical stuff has to be applied to something, and “that” something was really uninteresting.

I admit too, that this was my first job ever and it came to me after the Erasmus experience in Belgium, the longest and most amazing summer ever and five months of job-hunting and doing-nothing. This means that I jumped from an easy life: wake up, be lazy, play guitar, internet, send applications and go to interviews, to a real life: wake up early, work all day long, be tired… I know that “this is life” but I wasn’t used to it at all and it happened to be even harder to me than I was expecting. I’m just acknowledging that I’ve been extra negative about this job and I shouldn’t be…

During the first days there the new company called me (I applied there earlier). It hasn’t been a problem for them that I’m already working, and they told me what they do. The job it’s going to be based on programming (to) with a much more motivating goal, which is related to my studies. It’s almost hard to admit that I kind of liked some of the stuff that I’ve studied! I might be, also, that I feel that those seven years at the university are worth of doing something related to them now! I have a friend who is working in that company since December and he’s really glad to be there. I’m going to save one hour every day in the trip to work and back. The wage is better. The timings are better (including one month of intensive work time in summer).

Everything seems to be better than in the other job, plus I’ve been feeling that the first job was not at all my place to be. Of course that I don’t expect the new one to be “the job”, and I know that I’m going to have an adaptation week (at least) again, but I know a bit what to expect. And I am looking very forward to start there. Oh, I haven’t told that yet: I’m starting next Monday! And I quit the other job last Monday. I haven’t said that, but both jobs are here, in Spain. I’m going to have to wait a bit before a Finnish company decides to hire me!

I have lots of expectations on next week. Starting a new job is exciting, and at the end of the week… eastern holidays and trip to Finland! It will be a short trip there, but I am already waiting for it.

Take it easy, be happy and live the life!

Best regards!

A short update!

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 04 Mar 2007 10:15:00 +0000

Hi people!

I've been away from the blog for a while... I didn't know that the fact that I'm working means that I have so little time to do other things. So... yes, exactly, I'm working.

I have already been working three weeks, as a consultant. This means that I wear a suit and a tie every day, looking so serious and expert and I am learning so many new things. That's good because is nice to learn, but it's bad because it means that I don't know anything (have I been studying seven years without learning?... no, I'm sure I learnt something).

There's a privacy policy in my contract and I better not break it so I won't give more details about what I am doing... I am just gonna tell you that I've been suprised, screwed, mad, almost happy, just reading, typing code, listening a lot and summarizing: everything is so new!

Next week will be really interesting. First of all, Emma is coming to visit me! I really hope that we'll manage fine with my work and her free time, but I am so sure that it's worth it. She is arriving on Tuesday night and leaving the following Monday morning, which means that we have five days and six nights to be together. That is just great. That is the main point, the nicer one, and the most important one of next week.

The second point... I am a bit afraid about talking about it so, I'm just giving a couple of clues. By the way, these clues are not going to give you almost any idea about anything... sorry. I am waiting for some news from somebody who knows a friend of mine who was studying with me at the University and now is working in Barcelona. Depending on those news I'll tell you soon a story or another. Don't worry, if anything changes it is going to change towards good (this expression works in Catalan, and if it doesn't work in English, take the good intentions).

If you are working, make good use of your free time! If you are studying, enjoy it (even though it sucks a bit...). If you are neither studying nor working... what are you doing? Enjoy your time too while jobhunting! Believe me!

I hope it'll take more little time to write again. Salut!

I felt warm at -20º

noreply@blogger.com (Roger) — Thu, 08 Feb 2007 18:04:00 +0000

I flew to

Finland

last Saturday, 3rd of February. When I left Barcelona it was quite sunny and around 10º. I was sitting next to a Catalan woman, who apparently had been working in the election campaign of the current FC Barcelona president. She also told me that they (they were to couples) to visit their offspring in

China

. Well... I was entertained during the flight at least.

When we were flying over Finland already everything seemed so white to me! But not everything... oh, the trees. It was really sunny, over the clouds, so with the feet on the ground was really cloudy, but around 0º, so it wasn’t really cold. And then the feeling, the thing that I feel in my stomach, the special sensations I have when I meet her again.

Espoo snowy-looking

Another shocking thing for me is how warm the Finns keep their places. My sister, who has been in Denmark, was telling me the same about Danish people. The question is... is it a Scandinavian thing? Is it a latino thing? Anyway, during winter is much colder inside a Spanish home than a Finnish home. I think I already told about the non-wearing shoes inside a Finnish home too. It is nice to be surprised for cultural differences.

Parking lot and sea view from Otaniemi

On Sunday was a sort of the same weather than Saturday; Monday was cooler and then...

On Tuesday was really sunny. The snow (it is white, as you probably know) reflects the light of the sun and it is really cool! And then let’s check the temperature... around MINUS TWENTY degrees! The Finns could be used to it, but they still recognize that is freaking cold. Good people. But that’s not all.

We went to Otaniemi and Emma showed me the sea, the Baltic Sea. The sea is frozen! It is not a bit icy, or kind of maybe frozen a bit: it is frozen. People do activities there, like skiing and a mix of skating with a sort-of-parachute.

The frozen Baltic Sea from Helsinki's Westend

I spent five amazing days in Finland and I hope I’ll go there soon; actually I just want to meet Emma soon. And after those five days...

I am going to start working on Monday. I have got a job as a consultant at Everis. Is a Spanish consultant company and... I hope that I am going to have time to tell you guys more about it soon.

Take care, and enjoy the good moments. They are worth to wait for.

I have a job!

noreply@blogger.com (Roger) — Fri, 02 Feb 2007 14:23:00 +0000

Hello everybody!

Well, I am really glad to inform you that I do have a job! A Spanish consultant company hired me. After some tests and two interviews with a manager and someone in a higher rank than a manager, they sent me the offer. And today I said yes. So, I'll work as a consultant in Barcelona.

Of course that I would rather work in Finland (the reasons are well known), but it was becoming too difficult. Now I am having a job here in Spain, I can get some experience, I can save some money, I can learn a lot and I am going to be busy. I’m starting with it in the 12^th of February.

Before that, I’m flying to Finland to see my girlfriend Emma, who I’m missing so much. It is going to be so cool to meet here just before start working, my energies will be ready to rock! I’ll stay in Suomi for five days, and then I have four days to get ready to begin working.

And if you want to hear something nice about my university... The company which hired me are asking me to bring them some documents (id, taxes, ...) and a copy of my degree (or a paper saying that I’m done). But, oh my god, I’m not done. How come? Well, as you know I did my thesis in Belgium and I defended it on the 22^nd of June. I have the Belgian mark of it, but they have to check it again in Spain (or something like that). In Spain, they have my thesis since October, and they don’t have my marks yet... I already paid the credits of the thesis (around 500 euros) but I don’t have the papers. Since mid-December they keep on telling me something like: “next week it is going to be done”. Fortunately I can give some other documents to the company until I don’t have the proper ones. Does the Belgian administration sucks? The Spanish does!

Hey, I’m going to start packing, because in 23 hours the plane is landing at the Helsinki-Vantaa airport!

Take care and... patience, everything need patience!

Guitar repair

noreply@blogger.com (Roger) — Wed, 31 Jan 2007 13:35:00 +0000

Hello again people!

First of all: I’ve got a job! I’ll tell you details and everything else soon. Now let me show you the repair of my guitar. The luthier has done what he told me, and it will hopefully work properly. Right now it stays tuned, it sounds fine and it feels a bit weird because the neck has been polished. Here are some pictures.

And you know what... I’m flying to Finland in three days!!!!

Guitar accidents: they happen

noreply@blogger.com (Roger) — Sun, 21 Jan 2007 14:58:00 +0000

Anything that you can solve with money is never a big deal. But you might feel so stupid about it. And here is my little experience with it... lots of pictures and only little text. Sorry.

I was playing the guitar at home, sitting down. I stood up to adjust one of the knobs of my amplifier. When I was touching it, the strap went loose and the guitar stomped to the floor. It crashed by the tuners and the neck just broke. The images are talking for me, aren’t they?

Bad thing of this kind of guitar, against bolt-on neck guitars: it is fucking expensive and difficult to replace the neck. If it would be bolt-on instead of set, you just take out the screws, replace the neck for a new one (you can choose the quality of it) and it’s done. But it had to happen to the set neck guitar.

I brought it to a luthier in Barcelona, and after opening the case...

Fuck, shit... wow, what a hit!, it looks horrible. Let me see... oh, no... look at the fibres of the wood... oh no... and the soul (metallic piece which keeps the shape of the neck)...

Well, he told me that there is a good solution, definitive and I won’t notice anything afterwards. They’ve done it with another guitar already (same type than mine but much better quality) and he showed me the pictures. Ok, it looks cool but... the price of the repair is more than double price of the guitar itself. The other possible solution doesn’t give any guarantee that it will work properly but it is quite “cheap” to try...

So now my Andorran guitar is in Barcelona, and let’s hope that the luthiers glue is gonna do magic!

If you have a guitar, buy security strap-locks, they cost les than 15 euros and are going to save the life of your guitars!