SDA.cat / Solidaritat, Decreixement i Acció

L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “HORTS URBANS” ARRIBA GAVÀ

Miquel — Sun, 07 Feb 2010 13:16:13 +0000

Ja és una realitat, però molts encara no ho saben o no ho volen veure, l’horticultura és una via possible i necessària en un entorn urbà com el nostre.

A Barcelona, a alguns barris, ja és l’Ajuntament qui ha començat a fomentar iniciatives en aquest sentit, tot i que els primers projectes es van desenvolupar molt abans gràcies a projectes de desenvolupament comunitari autogestionats o al moviment okupa.

Stefanie Fock, la fotògrafa que ha realitzat aquest reportatge, ha recorregut la majoria d’aquests espais verds i productius (pel que fa a alimentació i sostenibilitat -ja que no són espais verds amb una finalitat merament ornamental, com la tendència mantinguda fins ara-), i ens mostra que aquesta via és possible, necessària i reproduïble.

Cartell de l'exposició "HORTS URBANS" a Gavà

Des de Solidaritat, Decreixement i Acció creiem que aquesta exposició pot ser un espai de trobada entre la gent interessada en l’horticultura urbana/comunitària i aquelles persones que ja han començat a donar passes en aquest sentit molt a prop nostre. Per aquest motiu hem convidat també a la inauguració (dijous dia 18 de febrer) als masovers i masoveres de la masia local de Ca n’Amat, per compartir la seva experiència i contrastar-la amb altres projectes que hagi visitat la fotògrafa. Pensem que aquest diàleg pot ser molt enriquidor i us convidem a assistir-hi des d’aquestes línies.

A més a més, a l’exposició deixarem informació sobre horticultura urbana, un llibre de visites (per tal de donar la vostra opinió sobre les fotografies) i un full de signatures per demanar formalment a l’Ajuntament de Gavà que consideri l’horticultura urbana i comunitària dins dels deus projectes per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, ja que és un recurs molt efectiu on, tal i com mostren les fotografies de l’Stefanie Fock, existeix una interacció entre diferents generacions (jubilats, famílies, joves, desocupats…) molt positiva i sinèrgica, necessària a Gavà i a arreu.

NO ENS HO PODEM EMPASSAR: “DICTADURA DEMOCRÀTICA”?

jose — Mon, 30 Nov 2009 11:05:26 +0000

Hi ha un petit país al bell mig del Golf de Guinea, al cor de l’Àfrica negra, on es parla una llengua per a nosaltres familiar, l’espanyol, o si li voleu dir castellà, sigui com sigui per a identificar una realitat: que aquest país viu la trista situació d’ésser una ex-colònia espanyola. El senyor Teodoro Obiang i la seva família viuen una vida d’excessos, enriquits pel petroli que hi ha a les costes de Guinea Equatorial, mentre el poble viu amb menys d’un euro al día. Podeu llegir més informació i dades actuals sobre Guinea Equatorial entrant [aquí] o [aquí].

Ahir es van celebrar eleccions a Guinea Equatorial, unes eleccions que són una comèdia, o millor diríem un drama, en qualsevol cas una obra de teatre, una farsa. I hem de llegir a la prensa “Obiang revalida “con mayoría aplastante” su tercer mandato de siete años” (La Vanguàrdia, 30/11/2009).

Quin sentit tenen unes eleccions on un partit guanya amb un 96,7% dels vots, on els interventors dels partits de la oposició van rebre amenaces de mort, on no es va donar visat a cap mitjà de comunicació estranger? Com en podem dir d’això? No ens enganyem, és una dictadura, i no són unes eleccions lliures ni democràtiques.

Señor Teodoro Obiang: quizá un día, en su mansión, buscando alimentar su ego, ya obeso, navegue por internet para leer lo que se dice sobre usted en internet. Ojalá ese día lea este mensaje, en el que le decimos que es usted un dictador y no un presidente, que su pueblo no le ha elegido, si pudiesen se librarían de usted. Lo sabemos porque lo dicen las casas del pueblo de Guinea Ecuatorial, lo dicen las escuelas, y lo dicen también las mansiones que usted y su familia poseen en Londrés o París, o los automóviles Bentley, que no se merecen ustedes, ni son fruto de un trabajo responsable. Ojalá su estómago se retuerza aunque sea un poco tras leer estas líneas, se las dedicamos.

CORRUPCIÓ URBANÍSTICA A SANTA COLOMA… NOMÉS?

Miquel — Tue, 27 Oct 2009 19:41:21 +0000

Amb aquesta notícia hem començat el dia d’avui. Un cas de corrupció urbanística proper: a Santa Coloma de Gramenet, no a Marbella com ja estem acostumats. Esquitxa de ple a partits que governen majoritàriament els Ajuntaments catalans: PSC i a CIU. Ja era hora que el jutge Garzón es preocupés per la corrupció urbanística catalana! Esperem que aquesta investigació sigui la primera peça del dominó que faci caure, poc a poc i sense cap impunitat, la resta.

En aquest altre vídeo podem copsar les impressions ciutadanes sobre el cas. Ara tothom crida “¡ladrones, ladrones!” i diuen “se veía venir”, però resulta que l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, el socialista Bartomeu Muñoz i Calvet, porta al càrrec des de 2002! Si “se veía venir”, per què el votaven? Per què el PSC governa aquest municipi des de 1991? Siguem una mica coherents i autocrítics, per favor! Necessitem veure els cotxes de la Guàrdia Civil a la porta dels ajuntaments per començar a reaccionar…

Ja ha aparegut! L’alcalde Bartomeu Muñoz ha sortit del seu forat! Però ens preguntem: qui vindrà després? Estudiant els actors d’aquesta trama urbanística trobem Josep Singla, president de l’empresa constructora Proinosa, amb imputacions per delictes de tràfic d’influències, blanqueig de capitals i suborn. D’altra banda, Proinosa és l’empresa que a Gavà està restaurant el Mercat Municipal del centre (obra finançada mitjançant el Plan-E) i també és una de les empreses promotores del controvertit Pla de Ponent per urbanitzar el bosc del Calamot. Tot i que això no vol dir res, estem disposats a veure fins on arriba el que avui s’ha destapat a casa nostra… que no sabem si és una bombeta o la gran capsa dels trons.

CARTA A LES ALTRES ASSOCIACIONS DE GAVÀ

Miquel — Tue, 20 Oct 2009 15:10:42 +0000

Una altra edició del GavàMón populista i pseudo-participativa...

Hola!

Només volia comunicar que des de principis de setembre, quan encara no estava quadrat el programa del GavàMón, com a president de l’entitat gavanenca que represento (Solidaritat, Decreixement i Acció). Vaig anar a parlar personalment amb la Rosa Agustí (tècnica de Mediació, Drets Civils i Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Gavà i promotora del Festival GavàMón de Cinema i Drets Humans) per oferir-li la possibilitat de participar-hi amb un curtmetratge d’animació d’un amic nord-americà (Chuck Gamble) que va ser guardonat amb un premi especial d’Amnistia Internacional pels seus valors envers la defensa dels Drets Humans.

Chuck Gamble ha cedit expressament els drets de reproducció d’aquest curtmetratge, de poc més de 10 minuts de durada, a la nostra associació.

El 18 de setembre vaig insistir novament (ara via e-correu) enviant la Rosa Agustí un enllaç on podia visualitzar íntegrament el curtmetratge i valorar si el missatge era adient o no pel festival. L’enllaç és el següent: http://blip.tv/file/1603192/ (us recomano molt invertir 11 minuts del vostre temps en veure’l!).

A dia d’avui encara espero resposta de la tècnica. Em sap molt greu que finalment el curt, pel contingut en matèria de sensibilització que pot aportar, no es pugui visionar al festival del nostre poble (amb altres municipis ja hem tancat passis d’aquest audiovisual pel Dia Internacional de la No-violència i la Pau en escoles i altres equipaments públics). He anat darrera dels responsables del festival i hem fan el buit… després es queixen de la manca de participació del teixit associatiu local.

Només vull expressar la meva impotència i, al mateix temps, la meva pena per aquest comportament de l’administració del nostre poble: molta façana i poc treball envers el desenvolupament comunitari (fins i tot quan s’ho serveixen en safata).

Signa: Miquel Jornet Rodríguez (president de Solidaritat, Decreixement i Acció)

RESULTATS DE L’ENQUESTA

Miquel — Mon, 05 Oct 2009 16:34:51 +0000

A la qüestió A QUI RESPONSABILITZES DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE CRISI? vam obtenir els següents resultats:

- A nosaltres mateixe/os (16 persones = 44,44% dels vots)
- A les entitats financeres (14 persones = 38,9% dels vots)
- Als governants (6 persones = 16,66% dels vots)

L’enquesta va estar activa des del 5 de febrer del 2009 al 5 de d’octubre del 2009 amb 36 vots validats.

OBJECTIU: CONÈIXER LA TRANSPARÈNCIA DE L’AJUNTAMENT DE GAVÀ

Miquel — Mon, 29 Jun 2009 19:49:02 +0000

Extractem algunes de les declaracions de Garrigues Walker que des d’e-notícies han recollit al seu pas pel programa “Problemes Domèstics” de Catalunya Ràdio. També aprofitem per comunicar que com a entitat local sol·licitarem formalment la inclusió de l’Ajuntament de Gavà al proper ITA 2010 (Índex de Transparència dels Ajuntaments) que realitza l’organització Transparència Internacional, a la que a partir d’avui donem suport en el seu treball. Entre els 110 Ajuntaments als que se’ls “auditarà” la transparència aquest 2009 hi ha el de Sant Boi del Llobregat. Pensem que amb l’actual context urbanístic gavanenc (amb el pla d’urbanització del bosc del Calamot als tribunals) i l’historial d’antigues concessions, influències i trames que hem trobat a un document penjat a internet anomenat INFORME VÈRTIX, val la pena intentar conèixer el grau de transparència del nostre Ajuntament.

El president de la firma d’avocats Garrigues, Antonio Garrigues Walker, ha explicat que la corrupció és un problema creixent, tal com demostra el Baròmetre Global de la Corrupció 2009, en el qual ha participat. En declaracions al programa “Problemes Domèstics”, de Catalunya Ràdio, Garrigues Walker ha afirmat que “la corrupció està creixent inequívocament i claríssimament, pràcticament a tots els països”. A preguntes de Manel Fuentes sobre la situació de la corrupció a Espanya, Garrigues Walker no s’ha mostrat gens optimista. Segons ha explicat, la corrupció està augmentant i la crisi agreuja encara més la situació, que és especialment preocupant entre els partits polítics. “Les institucions més corruptes són els partits polítics”, va afirmar l’advocat.

Garrigues Walker s’ha mostrat convençut que cal una reacció de la societat civil, i especialment dels mitjans de comunicació i la classe empresarial. D’altra banda, ha explicat que la corrupció no només existeix a Espanya, sinó que es tracta d’una problemàtica global, que afecta especialment les classes socials més desfavorides, i que un exemple clar n’és Itàlia. “La meva alegria absoluta seria que realment Berlusconi caigués d’una forma absoluta, i que no aixequés el cap mai més. Realment l’exemple de lideratge corrupte que ha donat Berlusconi és un exemple molt trist”.

Sobre els mitjans per controlar la corrupció, Garrigues Walker ha defensat l’Índex de Transparència dels Ajuntaments 2009, que es troba en la segona fase, i la necessitat de focalitzar els esforços en els poders locals. “El tema dels Ajuntaments ha estat un focus de corrupció molt alt a Espanya. Hi ha hagut un exercici abusiu del poder discrecional, per exemple quan es tracta de donar permisos o llicències”.

Segons ha explicat Garrigues Walker, els models de corrupció poden modificar-se, però cal que es comenci per criminalitzar-los. “El que està clar és que s’està produint un fenomen a Europa, però en concret a Espanya, en el qual els polítics o la gent corrupta no veu danyada la seva imatge de cap manera, i fins i tot els polítics corruptes moltes vegades són reelegits”.

NO VOLEM L’AUDI Q3, VOLEM COTXES ELÈCTRICS!

Miquel — Thu, 23 Apr 2009 10:06:06 +0000

A França ja disposen d'alguns punts de recàrrega (foto CC de David Megginson)

La gestió de la crisi que estan fent els governants comença a ser vergonyosa.

Primerament “salven” els bancs amb els nostres diners per a que torni a haver crèdit o el que és el mateix: fomenten l’endeutament social per garantir els beneficis privats. Tot això quan vam sortir al carrer cridant “NOSALTRES NO PAGAREM LA CRISI!”…

Ara, per mantenir 1.200 llocs de treball a la SEAT de Martorell, s’asseguren la producció d’un nou model: l’Audi Q3 (un 4×4, que com tots -a més de ser extremadament car- tindrà uns nivells d’emissions de CO2 brutals). Diuen que aquesta operació pot arribar a costar 300 milions d’euros que sortiran, com els de “salvar” els bancs, dels nostres tributs. En poques paraules: tots haurem pagat una part de l’Audi Q3, però només uns pocs el conduiran.

I no és que veiem malament voler salvar llocs de treball a la SEAT. Però a què preu?

Pensem que hi han maneres diferents de fer les coses. Per què no comencem a produir cotxes elèctrics? Quanta ocupació pot generar el sector de l’automòbil si es fa aquest canvi de mentalitat? A Suècia ja s’ha fet una proposta per deixar de banda els cotxes de benzina gradualment… nosaltres, en canvi, ho donem tot per produir un 4×4 en plena crisi global.