Salut reproductiva per a les dones

Detecció en el primer trimestre de la pre-eclampsia.

2016-12-10T09:47:00.002+01:00

Els estats hipertensius de l'embaràs constitueixen un grup de alteracions que afecten fins al deu per cent de les embarassades, i constitueix una causa important de morbiditat tant materna com a fetal.

Es tracta de quadres clínics freqüents, per tant solen ésser un motiu de consulta habitual. Aleshores la investigació a balquena, ens ha donat algunes idees de la complexa fisiopatologia d'una entitat multi-causal.

Clàssicament el mètode de detecció de las pacients amb risc han sigut epidemiològics, és a dir, detecció de factors de risc en la mare, com són:

Malaltia renal
Malaltia autoinmune
Diabetis
Hipertensió crònica
Pre-eclampsia en embaràs previ
Embaràs múltiple.

Un sol factor d'aquests estableix un risc important, per tant la mare segon cada cas en particular, podria requerir de l'ús d'aspirina profilàctica.

A més n'hi han altres factors menors:

Primer embaràs
Antecedents en embarassos previs,
Raça
Edat major de 35 anys.
Obesitat.

Si existeixen dos o més d'aquests factors, tanmateix estarien indicades mesures preventives.

Amb aquests factors epidemiològics es poden detectar fins a un 20 % de las pacients que desenvoluparan la malaltia.

S'han anat estudiant altres marcadors bioquímics que reflecteixen la fisiopatologia d'un quadre que afecta l'endoteli vascular i consegüentment pot causar afectació de tot el cos, el fetge, el cervell, el ronyó, la placenta y fins i tot el sistema circulatori, originant així les símptomes que caracteritzen aquesta condició.

És així com han surtit marcadors placentaris físics i bioquímics, marcadors de inflamació tissular i de activitat endotelial en un intent d'identificar a las pacients de risc, alguns semblaven prometedors. no obstant això, el que és cert de moment, es el fet que els models dissenyats donen baixos nivells de predicció i encara han de ésser validats, i són cars.

En conseqüencia, de moment ens mantenim com anàvem, controlant la tensió arterial, i i les característiques epidemiològiques de la mare, como mesura de detecció precoç de aquesta malaltia.

La investigació és continua i és segur que trobarem marcadors confiables que permetran una prevenció molt més acurada.

Imatge presa de: David Schlatter

Font:
Prenatal Diagnosis
NCBI
ACOG

PRENATAL DIAGNOSIS

Prenat Diagn 2010; 30: 293–308.

Published online 17 February 2010 in Wiley InterScience

(www.interscience.wiley.com) DOI: 10.1002/pd.2475

PRENATAL DIAGNOSIS

Prenat Diagn 2010; 30: 293–308.

Published online 17 February 2010 in Wiley InterScience

(www.interscience.wiley.com) DOI: 10.1002/pd.2475

PRENATAL DIAGNOSIS

Prenat Diagn 2010; 30: 293–308.

Published online 17 February 2010 in Wiley InterScience

(www.interscience.wiley.com) DOI: 10.1002/pd.2475

Essure

2016-11-17T06:49:00.001+01:00

Existeix un mètode d'anticoncepció definitiu que es pot col·locar en el consultori, sense necessitat d'anestèsia, bé tolerat i amb excel·lents índexs d'acceptació. Doncs bé per què no fer-ho servir amb més freqüència ?.
Em primer lloc es tracta d'un mètode definitiu, i existeixen mètodes realment bons, reversibles, que omplen la majoria de les necessitats de las pacients.
Els efectes secundaris del mètode que vol comentar, es relacionen amb això, el fet que sigui definitiu, es tracta de uns filaments de níquel i titani amb un aliatge d'acer i coure, que garanteixen una resposta tissular en la trompa de Fal·lopi que acaba obstruint-la. Fent un efecte similar al de la lligadura i tall que es fa al quiròfan.

Aleshores, vol dir que s'ha de deixar un material reactiu dins del cos que per ésser extract, requereix d'una intervenció sota anestèsia. I és aquí on comencen els problemes.
D'allò que la selecció de pacients sigui important, a més de que la pacient ha de entendre que es tracta d'un mètode definitiu, i que si es presentés algú efecte secundari (rar), pot ser necessari l'extracció quirúrgica.

Els estudis de seguiment van permetre identificar quines pacients no són les més adequades per utilitzar aquest mètode:

Pacients amb hipersensibilitat coneguda al minerals.
Pacients portadores de trastorns autoimmunes
Pacients amb història de Inflamació pelviana
Pacients amb sagnat uterí anormal
Pacients amb dolor pelvià crònic.

El laboratori que ven el producte ha desenvolupat una mena consentiment, que ha de de signar la pacient on consta que entén totes aquestes variables abans de col·locar-lo.

El procediment es fa en el consultori i requereix d'un equip òptic que es diu histeroscopi, que permetre mirar dins de la matriu i col·locar els implants en cadascuna de les trompes.

Se han de esperar tres mesos per fer una prova radiològica de control i confirmar que les trompes s'hagin oclòs.

El mètode recentment va ser revisat per la FDA i por el laboratori responsable, tenint en compte les queixes d'algunes usuàries que sol·licitaven la extracció per suposats efectes secundaris, i que van tenir problemes per a programar l'extracció, o alguna complicació deguda al procediment quirúrgico en quiròfan, dificultats de programació atribuïdes a situacions locals dels diferents sistemes sanitaris.

Tot i això els estudis informen de més d'un milió d'usuàries en tot el món, i que el percentatge d'efectes reportats és menor o similar al que es presenta amb altres mètodes d'ús freqüent.

Recordeu que el millor assessor em problemes de salut és un professional de la seva confiança.

Referencies en el link:
Para mis amigos, blog

Imatge presa d' abc news

Cirurgia en Pacients amb BRCA

2016-11-17T06:49:00.000+01:00

Se sap amb certesa que el càncer és una malaltia genètica. Es deu a alteracions en els complexos mecanismes de control genètic del cicle vital cel·lular.

És així com, s'han establert alguns gens com a responsables d'alguns tipus bé definits de càncer, fet que permetre algunes mesures preventives, en poblacions d'aquesta mena identificades, portadores de mutacions que predisposen a desenvolupar-ne.

En l'àrea de salut reproductiva està l'exemple de la mutació BRCA, que va fer notòria l'actriu Angelina Jolie, quan es va treure els pits i els ovaris, en ser portadora de la mutació i per prevenir el càncer en aquests òrgans.

Ara bé, abans d'esverar-nos, s'ha de dir que solament el deu per cent dels càncers tenen una causa genètica definida i és en aquests casos, de moment, que els beneficis superen els riscos d'una intervenció tan agressiva com aquesta.

La cirurgia porta riscos per la seva part i en medicina el balanç, benefici - risc, s'aplica contínuament (recordem la màxima terapèutica de "Primo non nocere").

Per tant, les societats científiques han establert criteris clars que regulen la indicació d'aquests procediments.

En les jornades del SCOG, que hem anat ressenyant en els darrers posts, es van comentar: faré menció de la indicació de procediments quirúrgics a les pacients que porten la mutació i no han tingut càncer, recordem que el concepte de risc, no necessàriament comporta causalitat, és a dir, estableix una major probabilitat de patir la malaltia, però molt portadors mai la patiran.

Doncs bé, les justificacions per fer un procediment quirúrgic preventiu (abans que aparegui la condició) en pacients portadores de la mutació BRCA serien les següents:

Mastectomia bilateral profilàctica: Millora la sobre vida, disminueix el risc de patir la malaltia en un 80 a 90%. L'alternativa podria ser el seguiment amb estudis de ressonància magnètica fins al moment que es programi la cirurgia, com a tècnica de garbellat en aquestes pacients, amb igual sobrevida però amb l'inconvenient de fer la intervenció ja en persones malaltes en detectar la condició, que portarien un protocol de maneig diferent.

Salpingo ooforectomia bilateral: 50% de disminució del risc de càncer de mama si es fa en la premenopàusica (abans que es retiri la menstruació). I 80% de reducció del risc de càncer d'ovari.

És clar que aquestes recomanacions s'han de prendre en forma individualitzada establint riscos individuals i familiars per decidir l'edat i el procediment més apropiats en cada pacient en particular.

Imatge presa de: Taringa

El Metge que volem

2016-11-13T08:06:00.003+01:00

Declaració de Girona.

L'informe ecogràfic ginecològic

2016-11-12T20:12:00.000+01:00

Parlem una mica d'ecografies, es tracta d'una eina diagnòstica amb molts avantatges, és una tècnica no invasiva, innòcua, amb molt bona sensibilitat, això és la capacitat per detectar una malaltia, i també bona especificitat, és a dir la capacitat per confirmar que una malaltia no es troba en el pacient.
Tot i això, la tècnica té les seves limitacions: per part de l'equip, del professional que fa la prova, de les característiques del pacient i de la patologia que s'hagi d'estudiar.
El fet que depengui de un procediment indirecte per obtindre la imatge, tampoc ajuda molt.
Tot l'anterior fa que una determinada imatge en diferents situacions mèdiques pot portar significats diferents.
Tanmateix la majoria dels informes ecogràfics es realitzen de manera estructurada.
En el marc referencial del congrés de la Societat Catalana d'ecografia,
em va cridar en el seu moment l'atenció, d'un informe presentat per un dels ponents, que mirava al detall, les troballes de l'ecografia, amb una descripció acurada de les estructures i del seu comportament vascular.
Penso que tots ens beneficiem d'informes com aquest i la excel·lència hauria de ser un objectiu en tots els aspectes del nostre viu-viu vos deixo la imatge.

9è Congrès català d'obstetricia i ginecologia Societat Catalana d'Obstetricia i Ginecologia. Endometriosis avançada.

2016-11-11T08:00:00.000+01:00

Aniré fent cinc cèntims de les Jornades de la SCOG,

Programa

Gràcies a la Montse i a Astellas per fer possible la meva assistència.

Es tracta d'unes Jornades d'actualització en l'àrea específica de coneixement de la Ginecologia, amb un enfocament integral i clínic, cosa que sembla difícil en un món tecnològic, on a vegades, per moltes raons, deixem a un costat el contacte amb el pacient, sacrificat davant la tecnologia.

M'agrada molt recuperar aquesta faceta, una mica enfosquida, pel llum de les pantalles dels ordinadors i de les tauletes, moltes vegades per la falta de temps i per la necessitat de consultar resultats, ni tan sols es pot mirar la cara del pacient, dins les tasques administratives i clíniques que ens imposa la tecnologia i els ordinadors, parlaren també de la influència de les xarxes socials en l'acte mèdic.

Els pròxims dies aniré desenvolupant la meva opinió dels aspectes que em semblaren més importants.

El primer dia, entre altres temes dels que parlarem posteriorment, el 9-11-2017, el comitè organitzador va preparar una videoconferència amb el Dr. Marcello Ceccaroni ISSA-International School of Surgical Anatomy, de Verona, Itàlia, de cirurgia mínimament invasiva en endometriosis, que l'únic mínim van ser les incisions de l'abordada laparoscòpica d'aquesta complexa malaltia, de causa imprecisa, i tractament altament individualitzat, fent un balanç adient amb les eines clíniques i d'imatge pel diagnòstic, que van ampliar posteriorment els ponents presencials. A més ens van presentar vídeos de procediments complexos, en el tractament quirúrgic de la malaltia avançada, reforçant els avantatges de l'abordatge laparoscòpic.

Es va puntualitzar la importància del maneig en equip d'especialistes, de la condició avançada d'allí que el tractament quirúrgic dels casos complexos s'hauria de fer en unitats dissenyades per aquest fi.

Parlant amb pacients de la seva sexualitat.

2015-10-25T07:16:00.001+01:00

En parlant amb pacients de qualitat de vida, hi ha un tema important que es sol passar per alt, que és la vida sexual, els metges freqüentment senten que és una situació que no els correspon tractar, i els pacients el troben incòmode.

Imatge tomada de Pinterest

A més, tot dos poden tenir la sensació de que és un tema pel que el professional podria no estar qualificat, incloent els especialistes en medicina reproductiva, a vagades no interroguen la possibilitat de que hagi un problema en relació a l'esfera sexual.
No obstant això, existeixen algunes recomanacions per als metges i els pacients, per abordar aquest tema important per una vida sana, que com hem dit és incomode de tractar, Aviam les comentarem:

- En primer lloc, abans de tractar el tema, es recomanable esperar a establir una relació de confiança, professional.
- El tema es recomanable tocar-ho en el context d'altres preguntes en relació a la qualitat de vida o de salut reproductiva, per exemple: - ¿Té fills ?, ¿Quants? ¿Fa servir algú mètode anticonceptiu? ¿Quin?, ¿Té algú problema amb la seva vida sexual ?.
- Fer preguntes específiques de problemes que poden ser resolts per el professional del que es tracti, per exemple, en la consulta del cardiòleg, se hauria de preguntar al sobrevivent de un infart al cor, si té algun dubte en relació a la seva vida sexual, o el metge de capçalera podria preguntar a un pacient amb diabetis si pensa que requereix alguna medicació per la disfunció erèctil.
- A vegades fer preguntes inespecífiques poden ser d'utilitat, per exemple, "un aspecte important per conèixer la seva qualitat de vida són las relacions sexuals, ¿En té algú problema en aquest tema?
- Altre enfoc a tenir en compte és l'orientació sexual, mai s'ha de assumir res i les preguntes haurien de ser obertes en aquest sentit. I a més, s'ha de evitar assumir prejudicis en relació a la freqüència de relacions sexuals basats en l'edat o la orientació sexual.
- Quan es parla amb pacients de aquest temes és important contar amb la possibilitat de derivar a un referent si es troba alguna situació que escapa de les habilitats del facultatiu.

No existeix una manera universal de tractar temes culturalment complicats en la relació metge-pacient, s'ha d'individualitzar en cada cas. Una relació de confiança és lo ideal, però amb la mancança de recurs i el poc temps que se assigna a cada visita, amb freqüència és un objectiu difícil de omplir.

Font: How to talk pacients about sex. (from Medscape, by Roxane Nelson)

Llibertat (Julián Javier López Pajuelo)

2014-03-04T08:35:00.003+01:00

Aquest poema el va escriure el meu fill, davant les realitats que vivim cada dia, en un món on hi ha violacions als drets humans, cada vegada més o almenys es coneixen més gràcies a la internet, s'està generant un grup de joves que pensen global i amb una bella filosofia de vida. Que no són insensibles a tot aixó. Els joves són la reserva moral d'una societat i m'emplena de satisfacció veure la fusta de qualitat que alguns estan fets. Per això no pot deixar de publicar aquestes paraules, que em vam commoure, més vinent de qui venen.

Què podem de fer quan les

llibertats es retallen,

les eleccions s’amanyen.

Tots cómplices es fan

callant quan els enganyen

amb mitges veritats.

Què més ens queda si

el protector ataca

s’arma el cos policial

i l’únic que destaca

és una por opaca

del tot existencial.

Què hem de fer si

s’acaba l’esperança

davant actes tals

que es perd la confiança

en un govern que dansa

al ritme dels timbals.

I es que l’única acció

si més no acceptable

contra la repressió

quan es té la raó

és lluitar contra allò

que no ens permet viure.

Lluita justa per tal

d’obtenir llibertat

pel poble despertat

que mai ha desertat

en l’objectiu grupal

de desfer-se del jou.

La història ens demostra

que hem d’anteposar

la pau, no violentar,

pel camí a cap èsser.

L’il·legitimitzar

ho intentaran.

Per tant, perseverant,

amb la raò a un costat

i a l’altre l’equitat

l’injust pot ser lluitat

i, sempre progressant

s’obté la llibertat.

Les Calors de la menopausa, tractament

2013-12-29T19:27:00.002+01:00

Les calors i les xafogors de la menopausa, coneguts com a símptomes vasomotors, afecten més de la meitat de les dones, en una freqüència que pot variar segon la raça, aspectes individuals i socials; solen minvar amb el temps, però poden ser molt molestes, tant que poden afectar la qualitat de vida del que les pateix i el seu entorn, limitar l'activitat diària, afectar la son; A més, poden afectar el rendiment laboral.

Per sort, la majoria de les dones els toleren amb mesures generals, com són: evitant el tabac i l'alcohol, fent alguna activitat física i duent roba lleugera.La seva evolució en la majoria de les persones, és que el temps aniran passant.

Aquelles que porten una síndrome més severa poden requerir algun tipus de tractament per controlar-ne.

Existeixen tractaments hormonals que són els més eficaços, però també són els que tenen més efectes secundaris, en relació a certs riscos que es poden associar al seu ús. Per altra banda, existeixen tractaments no hormonals, amb minor efectivitat, però també amb menys risc.

El concepte de risc s'ha d'entendre, no com de causalitat. Per exemple: si condueixo, tinc el risc de tenir un accident, la majoria de les vegades no el tindré, a més si prenc precaucions, i molta gent condueix i mai tindrà un accident.

La pregunta és: Quan està indicat un tractament?, entrem al terreny de beneficis i riscos, òbviament quan els beneficis superen els riscos, següent la màxima de "Primo non nocere " és a dir, Primer no fer mal: dependrà de què tant s'afecte la vida diària de la persona que sent els malestars. En relació a aquests temes, han sortit publicades en l'edició on line de la revista verda del Col·legi Americà d'obstetrícies i ginecòlegs, de gener del 2014, les següents recomanacions en relació als tractaments disponibles:

NIVELL A (Bona evidencia)

El tractament amb estrògens amb progestàgens o sense, és més efectiu pels símptomes vasomotors.

Les dosis més baixes tenen millor perfil de seguretat que les dosis estàndards

S'haurien de donar, les dosis més baixes, durant el període més curt de temps.

Existeixen alternatives no hormonals pel tractament dels símptomes vasomotors, acceptables, com són alguns antidepressius, la clonidina (Usada pel tractament de la tensió arterial alta) i la gabapentina (usada pel tractament d'alguns tipus de dolors) i es poden utilitzar com alternatives.

El tractament amb estrògens tòpics es recomana pel tractament de la sequedat vaginal.

L'únic tractament no hormonal pels símptomes vasomotors, aprovat per la FDA és la paroxetina (Un tipus d'antidepressiu)

NIVELL B (Evidència limitada)

Les dades no suporten l'ús de fitoestrogens (soja), suplements d'herbes, progestàgens sols o testosterona.

Els lubricants sense estrògens basats en aigua o siliconi poden alleujar els símptomes vaginals.

A més els experts suggereixen individualitzar el tractament a cada cas en particular.

Recordeu que aquestes recomanacions mai substitueixen les que us pugui donar algun professional de la vostra confiança.

Microbiomes,

2013-12-26T13:59:00.001+01:00

En realitat el cos humà és un ecosistema summament complex, el que vol dir qué, a més de les estructures que el formen, existeixen milions de micro-organismes que conviuen amb nosaltres, es diu que poden llegar a arribar fins a 10 microorganismes per cada cèl·lula del cos, s' ho imagineu?.

No solament això, sembla aquests companys, poden formar part del procés de salut i infermetat, afectant inclús la predisposició al càncer, a malalties mentals, cardiovasculars i immunològiques.

Tot això s'està estudiant, així com la seva potencialitat curativa.

De moment és un tema molt complex, i abans de què es puguin realitzar recomanacions científiques amb validesa en relació a l'ús de probiòtics o prebiòtics, pel tractament d'algunes malalties, el que si podem fer, és portar una vida sana, amb una dieta balancejada, fer exercís i evitar cometre excessos, totes aquestes mesures amb efectes beneficiosos amb la salut en general i per mantenir un micro bioma sa.

En realitat de moment nada nou però és un fet interessant, que obre moltes perspectives i vies d'investigació de salut preventiva i curativa a futur!

Font: Mescape: your microbioma and you

Medicines alternatives

2013-12-21T10:55:00.000+01:00

Les medicines alternatives, constitueixen un grup de tractaments, que no han pogut comprovar científicament que siguin capaços de produir un efecte beneficiós per a la salut, i en els quals, a més, no s'ha pogut aclarir el seu mecanisme d'acció d'acord amb els coneixements actuals.

No obstant això hi han moltes persones que creuen en elles, existeixen diverses explicacions per allò.

Efecte placebo: Efecte curatiu que es deu únicament al fet de que la persona cregui en el tractament, afecta fins a un 40 per cent dels tractaments indicats i els tractaments que s'utilitzen en la medicina al·lopàtica han de demostrar que el seu efecte és superior al del placebo, abans d'ésser autoritzades pel seu ús.
La majoria de les malalties són autolimitades, és a dir, quasi el 80 per cent de les malalties, es curen dins del seu procés evolutiu, el que fan els tractaments en aquest casos, és reduir els símptomes o la possibilitat de complicacions. Com que aquest grup de malalties, es curaran de totes totes, alguns tractaments alternatius poden semblar reeixits.
La majoria de aquests tractaments, si no fan bé, tampoc no fan mal, cosa per la qual, la medicina al·lopàtica els tolera, sobretot si ajuden a fermar la sensació de benestar del pacient i el fan sentir millor.
A vegades una teràpia que ocupa el lloc d'alternativa, després de temps demostra la seva utilitat. Això és deu als criteris rígids de la medicina al·lopàtica que es basen en el principi hipocràtic de "PRIMO NON NOCERE", que vol dir, "primer, no fer mal".

Aleshores, el principal risc d'aquestes teràpies és que poden retardar el diagnòstic d'algunes malalties serioses, sobretot si els que les administren no tenen una formació adequada en diagnòstic o també si són subministrades sense un diagnòstic clar.

Una altra situació supossa el fet de que les dosificacions dels principis actius poden ser erràtiques, el que dificulta encara més, establir una relació de causa effecte amb la curació i com deia Paracelso, "Qualselvol cosa pot ser una metzina. Tot pot dependre de la qüantitat subministrada".

A vegades apareixen alternatives de tractament que, per ser noves, no s'ha pogut comprovar la seva utilitat, i es mantenen en un marge gris, fins que es col·lecti suficient informació sobre la seva utilitat. Establir aquesta relació és un procés complicat i no pot suportar-se en informació anecdòtica.

En relació a aquestes reflexions, és bona la recomanació que em donava un dels meus bons mestres: "En medicina, a menys que siguis a la frontera d'investigació, a l'exercici clínic, mai s'haria d'ésser el primer, però tampoc mai se ha de ésser l'últim"

El que aconsellava era ser assenyat, amb totes aquestes teràpies que s'anuncien com noves i reeixides, sobretot en terrenys on la medicina al·lopàtica no ha pogut donar respostes satisfactòries.

Tot ha de ser avaluat amb ull crític i ara és molt fàcil trobar la informació que vulguem, sempre mirant amb deteniment la font de les dades consultades. I en cas de qualsevol dubte s'hauria de demanar consell, a un professional de la salut de la nostra confiança

Prolapse genital, símptomes i tractament

2013-12-14T20:28:00.001+01:00

El prolapse dels òrgans pelvians és un problema comú en les dones d'edat avançada fins i tot si han tingut fills, es diu que és una conseqüència del bipedisme, i del debilitament dels muscles pelvians.

Es relaciona amb parts difícils o complicats i amb el sobrepès, tot i que no és un problema exclusiu de pacients que hi hagin tingut fills.

Se sol presentar com una sensació de pes al baix ventre, o amb la sortida d'alguna cosa rodona, en l'àrea genital al esforç, depenent del grau es pot presentar pèrdua d'orina, al principi pot ser solament a grans esforços, però en alguns casos pot arribar a limitar la vida diària.

És important saber que no es tracta de patologia maligna, és a dir, no és càncer ni produeix càncer.
Per tant requereix tractament solament si causa molèsties.

El tractament potser amb exercicis, recomanats principalment en les dones més joves, que es diuen exercicis de Kegel, reforcen la musculatura perineal, és igualment útil qualsevol exercici que millori la musculatura del perineu, N'hi han abdominals hipopressius i s'hi han dissenyat algunes eines que ajuden a la fortificació d'aquesta musculatura.

Es recomana a més, perdre pes, uns 5 Kg per iniciar poden millorar molt els símptomes.

Evitar el tabac i l'alcohol, com es veu la solució de quasi tots els problemes es troba en una vida sana i exercicis.

Existeixen a més uns tipus de pròtesis de silicona que es poden col·locar en la vagina i donar suport als òrgans pelvians, millorant molt els símptomes, es diuen pessaris, han de ser col·locats per un ginecòleg, i se solen indicar en dones majores o que tenen una contraindicació o que no volen una cirurgia. S'han de canviar freqüentment depenent del tipus de pessari.

L'última opció de tractament la constitueix, la cirurgia que sol implicar la col·locació d'algun tipus de xarxa, qui doni suport als òrgans pelvians a més de l'extracció de l'úter, quan també està descendit, per garantir que no es produeixi el problema de nou.

L' indicació del tractament dependrà, com ja hem dit, del grau de malestar que ocasioni aquest problema, i la indicació ha de ser individualitzada en cada pacient en particular.

Quan es decideix el tractament quirúrgic. a vegades, és recomanable fer una prova que es diu urodinàmia que orientarà al cirurgià sobre la tècnica que farà servir.Recordeu que aquestes paraules no substitueixin el bon consell que puc donar-vos un professional de la vostra confiança.

Qué és això dels miomes de l'Úter ?

2013-12-06T10:47:00.001+01:00

Els miomes són tumoracions benignes de l'úter, el que vol dir que no són càncers ni produeixen càncer.
L'úter o matriu (són el mateix), és l'òrgan on es gesta l'embaràs, se sembla a una pera, on la part més petita és el coll i la més grossa és el cos.

Està format per 3 capes, la més interna es diu endometri i és la que es desprèn quan no ocorre l'embaràs i produeix la menstruació més o menys cada mes.

La intermèdia que es diu miometri, és muscular, en aquesta capa és on per efecte dels estrògens i alguns mecanismes no ben bé aclarits (Predisposició genètica i altres), les fibres musculars que normalment són allargades longitudinalment, comencen a créixer, i se separen de la resta formant cabdells que poden créixer i segons on estén poden causar molèsties.

La capa més externa de l'úter, és la serosa, una membrana fina que recobreix tots els òrgans dins de l'abdomen.

Els miomes són tumoracions massa freqüents, s'ha estimat que una de cada cinc o quatre dones majores de 35 anys porta algú tipus de mioma en la seva matriu.

Sol s'han de tractar els miomes que causen símptomes:

Imatge presa de Pinterest

Els que creixen.
Els causen dolor.
Els que produeixen sagnat important.

Els tractaments poden ser medicamentaris o quirúrgics, depenent del tipus, la grandària i la ubicació.

Els tractaments mèdics poden ser píndoles, injeccions o un tipus especial de dispositiu intrauterí, els quals poden controlar el sagnat, que sol ser el símptoma més molest.

Existeix un tipus molt estrany de tumoració del cos de l'úter que s'anomena miosarcoma, que a l'inici pot semblar miomes, sòl produir-se en dones de més de 50 anys, o que hagin rebut algun tractament amb radioteràpia en la pelvis, però també en dones sense antecedents. Es poden reconèixer en "miomes" que donen molts símptomes o que creixen ràpidament, o sagnen, Repeteixo aquestes tumoracions són molt estranyes i en el 99 per cent dels casos els miomes que veiem en clínica solen ser benignes.

Igualment, s'ha de sospitar en miomes molt grans o en úters massa grans en pacients als quals se les hagi retirat la regla (menopàusiques).

Un altre punt important, és que la patologia maligna que més es relaciona amb els miomes és la patologia de l'endometri que també es relaciona amb els estrògens, per això és que moltes vegades el seu ginecòleg prendrà una mostra per avaluar-ho abans de donar algú tractament.

La història natural d'aquestes tumoracions és que després que ocorre la menopausa, aquestes tumoracions minven i acaben desapareixent. I tots els símptomes igualment se'n vagin.

Recordeu que aquestes explicacions no substitueixin el bon consell que us pugui donar un professional de salut de la seva confiança.

Actualització d'infeccions durant l'embaràs

2013-12-01T08:40:00.000+01:00

Existeixen varius tipus d'infeccions que poden ocurre durant l'embaràs i posar-ho en perill. Farem una actualització d'elles apareguda en una revisió recent del Medscape.

feu click per anar al lloc original

Les malaties de transmissión sexual, constituexen un grup de entitats que tenen en comú el fet de que les produeixen agents patógens que són molt làbils al ambient i requereixen un contact important i intens, per podre transmitir-se. Aquestes infeccions poden afectar l'embarás per tant s'haurien de prevenir, la millor manera es conèixer bé la parella i evitar els contactes sexuals amb risc, i si aixó no és possible, se ha d'utilizar un métode de barrera (Preservatiu); els mencionarem d'una en una:

La sífilis, una enfermetat que pensàvem estava erradicada, continúa apareixent, i encara és causa de malatia en 2 millones de dones embarassades en tot el món. Pot afectar tan a la mare com al fetus, i el tractament és amb penicil·lina, per aixó es fa en totes les embarassades una prova de diagnòstic durant el primer trimestre. A vegades el tractament pot causar una reacció inmunológica fins a la mitat dels pacients tractades, i se ha d'explicar als pacients que si es presentassi un cuadre febril, amb contraccions o si es fa el tractament després del segon trimestre, i presentassin disminució de movements del fetus o algun dubte, haurien de consultar per avaluació.

La Gonorrea i la Clamideas, es tracta de dues infeccions que afecten el coll de la matriu i poden produïr, part prematur i infeccions oculars o sistémiques en el recién nascut si no es tracten durant l'embaràs. Les pacients de risc hauríen de ser evaluades durant l'embaràs, i quan es diagnostiqui una de les dues, les dones haurien de ser tractades per les dues entitats.

L'herpes genital és altre malaltia de aquest grup, existeixen dos grups l'1 i el 2, el 90 % dels casos de herpes neonatal es deuen a contaminació durant el part, por afectar els ulls, la pell, el sistema nerviós o una infecció disseminada i greu. Per aixó es recomana, que les dones que tinguin lesions actives durant el part, sel's faci una cesàrea, A més al tercer trimestre les dones s´haurien de abstenir de tenir relacions sexuals amb persones que tinguin o hagin tingut la infecció; així com evitar contacte genital oral, amb parelles que tinguin o hagin tingut herpes labial o bucal.

Fins aqui les malalties de transmissió sexual, parlarem d'algunes altres importants des del punt de vista perinatal.

Les infeccions d'orina poden ser síntomàtiques o asíntomàtiques i altes, els que afecten els ronyons, i baixes, els que afecten la bufeta de l'orina conegudes aquestes últimes, com cistitis. Són les infeccións més freqüents durant l'embaràs afectant al voltan d'un 20 per cent de les embarassades.

La bacteriuria asimtomàtica és la presència de més de 100.000 colonies de bacteries per ml d'orina sense símptomes en la pacient. Pot causar fins a un 40 % de les vegades, una infecció urinaria alta coneguda com pielonefritis, que pot adelantar el part, o causar infecció greu materna o fetal, per aixó es soliciten cultius d'orina periódics durant l'embaràs.

La pielonefritis produeix símptomes generals, febre, dolor a l'esquena. nauseas, vómits i símtomes urinaris baixos com molesties al orinar i dolor miccional. La seva confirmació diagnóstica generalment requereix d'hospitalizació, per tractament endovenós, en casos seleccionats es pot recomanar tractament ambulatori amb següiment estricte. En cás d'infeccions recidivants o persistents es recomena tractament profilactic amb antibiótics fins la final del puerperi.

La infecció per estreptococ del grup B (GBS) És la primera causa d'infecció en nadons, en el món occidental, es tracta dùn microorganism que colonitza de mena asimptomática el tracte genital, urinari i rectal de las dones, aquesta colonització ocorre fins al 30 % de les dones embaraçades i el nadó es pot infectar al passar pel canal del part infectat, existeixen protocols establits per diagnosticar i tractar a les dones susceptibles de transmetre aquesta infecció durant l'embarás.

La listeriosis, és una de les infeccions per les quals les dones embarassades han de evitar menjar al·liments crus, es tracta d'una bacteria que normalment es troba en el sol i l'aigua. ës una infecció de persones majors, nadons i embarassades. Produeix poques símtomes que es solen confondre amb molésties propies de l'embaràs. Però pot transmitir-se al fetus per la placenta causant avortaments, infecció del fetus, part prematurs i meningitis neonatal. Per aixó a les embarassades sel's recomana, menjar àpats cuinats, els vegetals han de ser ben bé rentats, la llet pasteurissada i evitar certs fortmatges frescos.

Per l'ultím deixem la toxoplasmosi de la que ja hem parlat abans, és una infecció que potencialment pot passar al fetus causant infecció fetal i produir malformacions o la seva afectació greu in l'úter.
Una dona pot infectar-se per aliments contaminats, per exposició ambiental o transmisió animal. Per aixó es recomena a les dones que no tinguin defenses contra el paràsit, que no menjen carn crua, o facin servir utensilis utilitzats per cortar-la, els quistos poden estar també en el sòl, per aixó es recomena a les que fan jardineria que facin servir guants d'un sol ús i després rentar-se les máns, així com rentar el vegetals abans de consumir-los. Els gats que cacen ratolins, o altres petits animals que porten el parásits, poden ser una font de transmissió, els gats expulsen el paràsit fins tres setmanes després de contreure l'infecció, pel que la embarassada pot contraure la infecció quan accidentalment toqui la boca o la femta d'un gat infectat. Es recomana a les pacients mantenir els seus gats dins la casa, donar-li menjar deshidratat o enllaunat, evitar els gats desconeguts, i no portar gats nous a casa durant l'embaràs, evitar limpiar la caixa del gat, i si no el pot evitar, fer-ho diarament perquè els parasits trigan 3 dias després d'estar en la femta per ser infectants, això si, fent servir guants d'un sol ús, i rentant-se les mans després de fer-ho.

Recordeu el que sempre us dic, aquestes linies no substituexin el bon consell que pugui donar-vos un profesional de la seva confiança.

FONT:
Infections in Pregnancy
Allana Sucher, PharmD, BCPS, Daksha Potnis, PharmD Candidate, Class of 2014, Jacob Hartman, PharmD Candidate, Class of 2014Disclosures
US Pharmacist. 2013;38(9):HS-12-HS-16.

Recomanacions de immunitzacions en dones d'edat fértil.

2013-12-01T01:03:00.000+01:00

La consulta d'infertilitat és un bon moment per parlar de inmunitzacions, ja que amb freqüencia, les dones en edat reproductiva, no coneixen les seves necesitats en aquest aspect de la seva salut ni les possibles consequencies de malalties prevenibles sobre el curs del seu embaràs.

En general es recomana que les immunitzacions es completin abans de la conception perquè algunes vacunes no s'haurien de colocar durant l'embaràs.

A més les imnunitzacions donen immunitat al recent nascut, en millor grau, si les vacunes que estén indicades es coloquen durant les últimes 6 setmanes de gestació.

Molts metges tenen poca disposició a vacunar dónes embarassades perquè pensen que anomalies incidentals en la gestació poden ser equivocadament atribuïdes a la vacuna, no obstant hi ha evidència de que poques vacunes, estén contraindicades durant l'embaràs: la de la rubella, la varicella i l' herpes zoster. Les immunitzacions durant l'embaràs esten indicades quan els beneficis superin els riscos. com ocurre en les dones en el servici militar, les que viatgen a areas d'alta prevalencia de certes malalties, les que participen en ocupacions perilloses, les inmunocompromeses i les que pateixen algunes malalties cròniques.

La vacuna de la rubella, es recomana en totes les dones sense inmunitat contra la malaltia, porta virus vius atenuats, pel que ha de ser administrada abans de l'embaràs i se l'hauria d'evitar cap a un mes després de la vacuna. No s'ha desmostrat alguna relació amb malformacions fetals, pel que no és recomana la interrupció de l'embaràs si la vacuna es posés a alguna pacient embarassada.

La vacuna de la varicella, també conté virus atenuats, abans de l'embaràs tots els adults sense evidència de inmunitat haurien de rebre dues dosis a un mes de interval, i l'embaràs, igüalment s'ha d'evitar durant un mes després de l'última dosis. Les dones que no portin immunització contra la varicella, haurien de rebre-la abans de marchar de l'hostpital, després del part. S`han reportat casos de varicella, després de l'inmunizatció durant l'embaràs, en el neonat.

La vacuna de la influenza es recomana en totes les persones de més de sis mesos d'edat, les dones embarassades o les que volen quedar- s'hi haurien de rebre la vacuna, pels riscos augmentats de complicacions de la malaltia durant l'embaràs, principalment respiratoris, deguts als canvis que és produeixen a nivell respiratori durant la gestació. S'han de vacunar en les campanyas d'octubre a decembre amb vacunes que porten virus inactivats i es poden administrar durant qualsevol moment de l'embaràs. Les vacunes intranasals porten virus vius atenuats pel que no s'han d'administrar durant l'embaràs.
No s'ha pogut demostrar cap efecte del trimerosol, un component de la vacuna, sobre el fetus, pel que es poden utilitzar les vacunes que el porten.

Les vacunes del tetanus, porten o no pertussis i difteria, esten aprovades per l'ús durant l'embaràs sobretot si les dones, porten contacte amb nens de menys d'un any. Les autoritats americanes han evidenciat un augment d'infeccions per pertussis en la població infantil, pel que recomanen l'immunizatció de les dones que volen embarassar-se o que estiguin embarassades després de la setmana vint, si no porten inmunitat o no han sigut immunizades previament. Si no van rebre inmunització contra el pertussis, durant l'embaràs, l'haurien de rebre abans de marchar de l'hospital després del part.

Casos especials:

La vacuna contra el pneumococ està indicada per a persones que tinguin un risc augmentat de infecció per aquest patògen que són les dones que els van treure la melsa, les que porten anemia falciforme o malalties pulmonars cróniques, diabetes o immunocompromeses (HIV, malalties sistèmiques o malignes). idealment haurien de ser inmunitzades abans de l'embaràs.

La vacuna de l'hepatitis A, es recomana a les dones que reben concentrats per factors de coagulació, les que tenen malalties cróniques del fetge, treballadores de laboratoris, viatgeres a països on és endemica l' infecció o usuaries de drogues endovenoses. Les vacunes porten virus inactivats pel que no posen risc pels fetus.

En el cas de l'hepatitis B, la vacuna s'ha de administrar a pacients amb risc, les que rebren heomodiàlisi, o concentrats de factors de coagulació, treballadores sanitaries exposades a sang o products de la sang, usuaries de drogues endovenoses, dones que portin alguna malaltia de trasmissió sexual, o les dones que viatgen a països on la malaltía és prevalent, a més les que viuen amb un company que porta la malaltía. La vacuna porta partícules no infeccioses del DNA viral, pel que si és necesita, es pot colocar durant l'embaràs.

Per últim la vacuna del Meníngococ s'ha d'administar a qualsevol persona, que tingui un risc augmentat de patir la infecció pel meníngococ. Aixó és qui visqui en un area endèmica, Africa subsahariana, Orient mitjà i dormitoris universitaris. L'experiencia amb la vacuna durant l'embaràs es molt limitada pel que es recomana la inmunització abans de l'embaràs.

Font:
Vaccination guidelines for
female infertility patients:
a committee opinion
The Practice Committee of the American Society for Reproductive Medicine
American Society for Reproductive Medicine, Birmingham, Alabama
Discuss: You can discuss this article with its authors and with other ASRM members at http://
fertstertforum.com/goldsteinj-vaccination-guidelines-female-infertility/

Recordeu que aquestes llinies no substitueixin el bon consell d'un professional de la seva confiança.

Tiroide i salut reproductiva...

2013-11-29T08:57:00.000+01:00

La tiroide és una glàndula que controla el metabolisme, es troba al coll i té moltes funcions al cos, és causa freqüent de patologia en les dones, tant per activitat augmentada (hipertiroïdisme), com per activitat disminuïda (hipotiroïdisme).

Es calcula que fins a un 40 % de les dones patiran una malaltia de la tiroide en algun moment de la seva vida.

La causa més comú de patologia d'aquesta glàndula són les malalties autoimmunes, això vol dir les que es produeixen per la presència d'anticossos contra la glàndula, que a la final, la fan fallar, però al principi pot ser que la glàndula alliberi les hormones en quantitat augmentada.

Existeixen varius tipus de malalties de la tiroide, i els símptomes solen ser subtils, al principi i poden hi haver fallades parcials de la glàndula que solen passar desapercebudes.

La secreció de la glàndula, la controla una hormona que es diu TSH que es produeix en cervell, en altre glàndula que controla totes les hormones del cos, que es diu hipòfisi, quan els nivells d'hormona tiroïdal baixen la TSH puja en un intent per estimular la producció d'hormones per la tiroide estimulant-la; i al contrari quan els valors de l'hormona tiroïdal pugen la TSH baixa perquè la hipòfisi es pensa que la glàndula no requereix estimulació, aquest mecanisme es coneix com de retroalimentació negativa.

Des del pont de vista reproductiu, els experts suggereixen sol·licitar uns nivells de TSH al cap de 35 anys i després cada 5 anys fins als 45 anys i després anual o bianual. Si es considera convenient. Amb el fi de detectar alguna anomalia subclínica. En absència de símptomes.

Abans de l'embaràs se suggereix fer una determinació de TSH dintre de les analítiques perconcepcionals i s'hauria d'incloure en les analítiques del primer trimestre.

Les interpretacions dels valors varia durant l'embaràs així com les indicacions de tractaments, en les pacients que ja portessin la malaltia al moment de l'embaràs.

Se suggereix en les pacients conegudes d'hipotiroïdisme augmentar la dosis d'hormona tiroïdal.

En pacients hipotiroïdeas les indicacions de tractament es relacionen amb els nivells de TSH i si n'hi ha anticossos contra la tiroide o si hi ha una història clínica desfavorable des del punt de vista reproductiu, haurien de rebre tractament.

El tractament és substitutiu, amb T4, que és l'hormona més important perquè travessa la placenta, i és necessària pel desenvolupament de cervell fetal. A vegades, si una dona té un subministrament baix de iode en la seva dieta, es pot produir, una inversió dintre les dues hormones que produeix la tiroide que es diuen T3 i T4, com la que travessa la placenta abans que el fetus comenci a produir las seves pròpies hormones, és la T4, les dones haurien de menjar suficient iode,en la seva dieta és a dir: salt Iodada, llet 2 gots al dia i productes de mar 2 vegades a la setmana.A més les principals societats d'obstetrícia recomanen subministrament de suplements d'àcid fòlic més iodurs, iniciant tan aviat com la dona decideixi sortir embarassada.

Recordeu que aquests consells no substitueixen el bon consell que pugui donar-li un professional de la seva confiança.

Consideracions genètiques en la revisió ginecológica

2013-11-26T07:50:00.000+01:00

Recentment he llegit un interessant article, orientatiu, de l'any passat publicat pel comitè de la Societat d'obstetrícia i ginecologia del Canadà. Exposen certs suggeriments per a la consulta de ginecologia periòdica.

SOGC Committee Opinion
Genetic Considerations for a Woman’s
Annual Gynaecological Examination
No. 273, March 2012

Els autors aclareixen bé que aquestes recomanacions no esten basades en l'evidència, i que constitueixen recomanacions d'experts i que s'haurien d'explicar bé a les pacients per a no causar ansietat augmentada.

N'hi ha diverses patologies que poden tenir origen genètic i que poden consultar al ginecòleg o tenir importància en salut reproductiva.

La patologia cardiovascular juga un paper important en la morbiditat i la mortalitat en els països desenvolupats, i moltes vegades el ginecòleg constitueix el metge de referència per a les dones, això vol dir que haurien de mirar-se, per malalties relacionades amb el risc cardiovascular, és a dir: la diabetis per exemple, que té un component hereditari important.

La malaltia cardíaca materna pot tenir dos variants; una, la malaltia congènita, que se sol diagnosticar primerencament en la vida, i poden arribar fins a l'edat reproductiva amb els avanços actuals, i pot ser necessàri l'estudi genètic en algun cas, per establir la possibilitat de què hi hagi una síndrome hereditària com la síndrome de Di George, si no hagués sigut estudiada abans.

Si no hi ha alteracions genètiques o cromosòmiques, el risc d'una mare o un pare amb cardiopatia congènita de tenir un fill amb un problema similar està augmentat, pel que es recomana, fer un estudi cardíac fetal, quan un dels pares porta una cardiopatia congènita o han tingut algun fill anterior amb la malaltia.

L'altre tipus de malaltia cardiovascular és l'adquirida i és posa en evidencia per la història clínica i les troballes de laboratori, colesterol, PCR augmentada i les pacients que portin antecedents importants o analítiques alterades, haurien de fer derivades al metge de capçalera per a avaluació.

L'epilèpsia és una altra condició a tenir en compte, poden tenir problemes de fertilitat, per cicles anovulatoris associats a les convulsions o als tractaments, el que pot dificultar el seu embaràs. Igualment haurien de tenir en compte, si es volen embarassar, que tenen un risc augmentat de defectes en el fetus, però molts menys que si no es prenen els medicaments, ja que els efectes de les convulsions en l'embaràs poden ser molt pitjors. Recomanen fer una ecografia precoç a les 18 a 20 setmanes, i suggerir teràpies amb un sol medicament si és possible. Evitant alguns medicaments específics, això es pot fer en la visita preconcepcional. A més, Haurien de rebre almenys 5 mg d'àcid fòlic i altres vitamines durant tot l'embaràs.

Els miomes són tumoracions benignes molt freqüents, generalment no produeixin càncer, la incidència del càncer anomenat leiomiosarcoma, és extremament estrany abans que s'hi hagi marxat la menstruació. Encara en la post-menopausa, la incidència d'aquests tumors malignes és menor a l'1 per cent, s'han de vigilar els miomes que creixen, que causen dolor o que produeixin sagnat anormal, així com els úters de grandària augmentada en la post menopausa. La majoria de les vegades els miomes benignes desapareixeran quan arribi la menopausa. Hi ha una tendència hereu-familiar. I s'ha de tenir en compte la possibilitat d'una síndrome molt poc freqüent que és la de miomatosi hereditària relacionada amb càncer del ronyó, no recomanen buscar patologia renal en totes les pacients amb miomatosis, però el clínic hauria de tenir en comte aquesta possibilitat, si una pacient amb miomatosis presentés sang a l'orina (hematúria).

Un altre punt d'interès són les anomenades trombofilies, constitueixin un grup de malalties que augmenten la coagulació de la sang i porten riscos augmentats de problemes de coàguls, que anomenem trombes i que poden desprendre's de les venes on es produeixin i causar l'obstrucció en venes a distància, com les dels pulmons, el que anomenem tromboembolisme pulmonar, una complicació greu. D'aquestes trombofilies, les comunes són les hereditàries i són més freqüents en raça caucàsica. Des del punt de vista reproductiu se relacionen amb resultats adversos en l'embaràs. L'estudi genètic estaria indicat en dones amb antecedents de trombes o embolisme. I pot ser que sigui necessari el seguiment de l'embaràs en una unitat d'alt risc si les proves fossin positives. Les pacients amb trombofilies haurien d'evitar els anticonceptius hormonals que porten estrògens, si volen o requereixen anticoncepció hormonal, han de fer servir els que tenen progestagens sols.

A l'últim però no menys important està l'assessorament del càncer i els seus riscos hereditaris.
El primer que s'ha de saber és que solament al voltant del 10 per cent dels càncers que es detecten tenen antecedents en la seva història clínica. O sigui que l'herència si bé no es pot negar com factor, en realitat explica un nombre relativament baix de càncers. Això explica les campanyes de cribratge en poblacions completes amb algun risc que sol ser l'edat. Però pot haver d'altres factors en la història que augmenten el risc, que definirem a continuació, les dones que tinguin:

Familiar masculí amb càncer de mama.
Familiar en 1er grau amb càncer de mama
Dos familiars en primer grau amb càncer de mama abans dels 50 anys
3 familiars en segon grau amb càncer de mama a qualsevol edat o dos amb càncer d'ovari.
Algun familiar de primer o segon grau amb càncer de mama i ovari simultànies

Aquestes dones han ser aconsellades per un professional entrenat en aquests aspectes del càncer, segon el tipus d'alteració trobada, pot ser necessari recomanar cirurgia profilàctica, o seguiment més intensiu. Que pot incloure la realització de ressonàncies magnètiques nuclears un tip especial d'estudi de seguiment. La resta de dones que no tinguin factors de risc els recomanen al cap de 40 anys discutir riscos i beneficis de la mamografia amb la pacient i a partir dels 50 anys fins als 69 nou anys, una mamografia cada dos anys, en absència d'altres troballes clíniques.

Altre tipus de càncer que pot tenir repercussions genètiques és el d'endometri, que rarament es pot associar a pòlips en el còlon, que desenvolupen amb gran freqüència càncer constituent una síndrome que es diu síndrome de Lynch. Aquesta síndrome és responsable d'1 de cada 20 càncers de còlon que es diagnostiquen. Les dones que porten aquesta alteració genètica, si han completat la seva descendència, se les recomana treure's l'úter i els annexes, per evitar patologia en aquests òrgans, les dones que encara volen tenir fills s'han de seguir anualment amb ecografia, CA 125, citologia i biòpsia d'endometri; sense oblidar la necessitat d'avaluació del colon més freqüentment que la resta de la població general. Les dones amb aquesta síndrome no porten risc augmentat per càncer de mama pel que poden rebre teràpia de reemplaçament amb estrògens, si se les fa una cirurgia a edat jove, per prevenir la morbilitat associada a la falta d'estrògens en relació a una menopausa quirúrgica precoç.

En la població sense antecedents de càncer de còlon, recomanen els experts, a partir del 50 anys, una de les següents opcions de cribratge:

Sang oculta en femta anualment (amb 2 o 3 mostres diferents)
Sigmoidoscopia flexible cada cinc anys (amb el punt 1 o sense).
Ènema de bari amb doble contrast cada cinc anys
Colonoscòpia cada 10 anys.
Les dones amb antecedents familiars han de discutir la indicació més freqüent de colonoscòpies i a edats més primerenques amb un professional de salut adequat.

Recordeu que aquestes recomanacions no substitueixen el bon consell d'un professional de la seva confiança

Diabetis gestacional. Part II.

2013-11-24T08:54:00.000+01:00

En una entrada passada en aquest blog, parlàvem d'una actualització de la necessitat de fer un cribratge universal de diabetis en totes les dones embarassades, com sentia que havia quedat una mica curt, doncs fem aquesta segona entrada que la complimenta.

La diabetis gestacional és una de les complicacions més freqüents de l'embaràs, és un tipus diferent de diabetis que ocorre solament durant l'embaràs, i que després que aquest ha passat, es cura generalment, hauria de fer un seguiment al cap de sis setmanes post part a les mares que portaven aquesta malaltia, per estar segurs, ja que moltes dones que la pateixen, acaben portant algun tipus de diabetis en etapes posteriors de la seva vida.

El problema d'aquesta malaltia, és que pot causar problemes tant al fetus com a la mare, s'associa, amb altres malalties com l'hipotiroïdisme, l'obesitat i la pre-eclàmpsia, un tipus de trastorn de hipertensió de l'embaràs.

Font Medscape, fer click en la foto per anar al lloc original

Però el fetus pot tenir problemes també, si la diabetis afecta la circulació, pot causar retràs en el creixement, i riscos fetals importants i si no l'afectés, l'excés d'insulina fetal davant de l'augment del sucre en la sang materna que passa lliurement per la placenta, fa que creixi molt, i pot causar problemes al part i a la mare, a més està descrita un tipus de cardiopatia fetal associada a la diabetis, i altres tipus en la mare que ja és diabètica i té un mal control abans de l'embaràs. I existeix a més el que més temem els obstetres, un risc de mort fetal sobtat, que afortunadament ocorre rarament, però que ens preocupa, aquest risc també està present en les mares fumadores, o en les mares amb obesitat, no obstant això. El més segur és que amb un bon control de la malaltia, el resultat sigui un nen sense complicacions.

Les complicacions d'aquesta malaltia van més allà de les que poden ocorre durant l'embaràs, la mare pot patir la malaltia en els següents embarassos, i pot desenvolupar diabetis després en la seva vida.

El recent nascut, pot tenir complicacions neonatals que poden requerir maneig intensiu, com solen ser grans, si no hi ha hagut un bon control de la diabetis, els han anomenat "gegants amb peus de fang", per les complicacions metabòliques que poden portar, i després en la seva vida tenen major risc de portar obesitat, diabetis i una síndrome que afecta diversos òrgans que s'anomena "síndrome metabòlica".

Sembla que el fet de fer exercís abans de l'embaràs, disminueix el risc de patir aquesta malaltia, igualment el control del pes. I una nutrició adequada. Es relacionen amb menys risc de patir-la.

Recomanen assessorament prenatal a les dones en edat reproductiva per mantenir-se dins d'un peso ideal i portar una vida sana per prevenir aquesta malaltia i les seves conseqüències.

FONT: Medscape:
Women's Health
The Role of Exercise in Reducing the Risks of Gestational Diabetes Mellitus
Sarah A Hopkins, Raul Artal
Women's Health. 2013;9(6):569-581.

Recordeu sempre que aquestes línies no substitueixin el bon consell que us pugui donar un professional de la seva confiança.

Quins medicaments es poden prendre durant l'embaràs?.

2013-11-23T07:11:00.000+01:00

En la consulta de 0bstetricia és una de les preguntes més freqüents tant per part de les pacients com de companys d'altres especialitats, el fet és que més d'un 80 per cent de les pacients embarassades prenen alguna medicació, en una revisió recent del Medscape:

Drugs in Pregnancy

Imatge presa del medscape.

Do the Benefits Outweigh the Risks?

Anita T. Mosley, PhD, PharmD, Amy P. Witte, PharmD

Del Collegi americà de farmacòlegs, fa una crida d'atenció al respecte, s'hi ha de tenir en compte diversos factors com l'edat gestacional, el primer trimestre és el més delicat, és quan es formen els principals òrgans i per ser francs, no existeix ningú medicament que sigui segur en un 100 per cent.

Paracelsus un dels mestres fundadors de la medicina, establí un enunciat que deia:" Tot és verinós, és qüestió de quantitat". I és cert, els medicaments són substàncies perilloses, i solament haurien d'utilitzar-se quan els beneficis potencials superen els riscos. Tot i que siguin "naturistes".

Aquesta relació de beneficis i riscos, no solament depèn de l'edat gestacional, que és un factor important, sinó també del tipus de condició patològica, a veure, per un refredat comú, sol ser suficient descansar una mica, abundants líquids, solució fisiològica per la congestió nasal, algun paracetamol si té febre i en ser un procés autolimitat en un parell o tres de dies s'estarà bé.

Ara en problemes més complexos com la hipertensió arterial o una cardiopatia en la mare, o l'epilèpsia o l'esquizofrènia, s'hi ha d'hilar molt més fi, i s'hauria de buscar consensuadament entre els especialistes quin és el millor tractament, depenent la severitat de cada cas en particular.

Un altre a part el constitueixin les immunitzacions, les que normalment s'indiquen durant l'embaràs com les de la grip i la del tètanus, no tenen cap problema, però els que tenen virus vius poden causar efectes en el fetus. Para el tètanus recomanen la vacuna trivalent, de tètanus diftèria i pertussis acel·lular, que s'hauria d'administrar cap a la setmana 26 a 37. Més que res per permetre que els nou nascuts tinguin anticossos suficients per prevenir les malalties, fins que els toquin rebre la seva primera dosis de vacunació. La vacuna de la influença es pot posar en qualsevol trimestre tan aviat com comenci la temporada d'immunització. Quasi totes les altres immunitzacions que inclouen virus vius estarien contraindicades, o el seu ús deuría ser individualitzat.

Recordeu sempre que aquestes línies no substitueixen el bon consell d'un professional de la salut de la seva confiança.

Fan falta les classes de música ?

2013-11-22T08:14:00.000+01:00

Music guitar (Photo credit: @Doug88888)

Tots el que som pares sabem el que significa portar els nens a les classes de música, com activitat extraescolar, implica buscar-los, portar els instruments, les partitures, assistir als esdeveniments que ens fan sentir orgullosos. Si els dos pares treballen com és el nostre cas, congeniar horaris, qui el busca, qui el porta a casa, a més la feina, els deures, l'escola normal, més d'una vegada pensem: "vagi rotllo i si millor es queda a casa? total no va a ser músic, estudiarà ciència. Així estarem tots més tranquils. "

Doncs resulta que sí que és important, uns experts de la reunió anual de la Societat Americana de neurociència segon un article publicat en Metscape: "More Evidence That Music Benefits the Brain Nov 18 del 2013". Ens diu que tres nous estudies mostren que el fet d'aprendre música produeix canvis favorables en l'estructura i funció del cervell, com aquests canvis milloren la comunicació entre diverses regions del cervell, i cóm el cervell processes diferents estímuls sensorials.

Tocar algun instrument musical és una experiència que crea moviments i emocions, i junta sistemes de plaer i de gratificació al cervell. Té la potencialitat de canviar estructures i funcions del cervell quan es fa per llargs períodes de temps.

Aquestes troballes, mostren que l' intens entrenament musical produeix nou processos dins el cervell en diferents moments de la vida, i amb efectes en la creativitat, el desenvolupament cognitiu, i l'aprenentatge.

En un estudi els investigadors informen, que l'entrenament musical a edats primerenques, poden enfortir el cervell en regions que influencien habilitats de llenguatge i funcions executives. Començant tan ràpid com a 3 anys. Tot això suportat per imatges del cervell que demostren que els nens que estudien música presenten canvis en les imatges del seu cervell,que porten varius beneficis cognitius com una millor memòria, discriminació sensorial i atenció selectiva.

Un altre estudi demostra que l'entrenament musical millora l'habilitat del sistema nerviós per a integrar informació de múltiples sentits, el que podria tenir importants implicacions en l'àrea de rehabilitació.

O sigui que sí que val la pena, esperar, un vespre d'hivern en el cotxe, perquè s'ha retardat la sortida de classe, sense haver sopat, escoltant les noticiés a la ràdio després d'un dia complet de jornada laboral; a la final el cervell dels nostres fills ens ho agrairà

Font:
Medscape Medical News Conference News
More Evidence That Music Benefits the Brain
Megan Brooks
November 18, 2013

Beneficis de practicar yoga en la salut

2013-11-19T08:39:00.000+01:00

Els mecanismes que es troben darrere l'efecte modulador, cognitius i corporals de la pràctica del ioga, poden ser explicats segon diversos processos.

És evident per a molts clínics, els seus efectes beneficiosos en mantenir la massa del muscle, la coordinació, el pes i una actitud menys estressada de la vida, tot això produeix, bons resultats en la salut general.

yoga (Photo credit: GO INTERACTIVE WELLNESS)

Un article recent publicat per rima.org, de la revista del Mt Sinai, J Med 77:559-569, 2010. (c) 2010 Mount Sinai School of Medicine. Fa l'intent d'explicar aquests mecanismes, no tan convencionals, estudiant els seus aspectes filològics.

Els autors fan una anàlisi crítica dels estudis previs i aporten tres teories poc ortodoxes per explicar el seu efecte beneficiós per la salut.

Des del meu punt de vista, penso, que l'activitat muscular tònica sostinguda, en el temps i l'actitud mental que es relaciona amb aquesta pràctica, porten un efecte positiu tant en l'actitud com en la part física, dins el concepte de salut com un estat integral de benestar.

No més amniocentesis?

2013-11-17T10:54:00.000+01:00

A pregnant woman, who is expecting twins, at the Women's Clinic of Leipzig's Karl Marx University. Before the birth, specialist Dr. Renaldo Faber and his colleagues used the Doppler ultrasound method to check the red blood cells in mother and child. The hospital has a perinatal center specializing in the care of premature babies (including twins and multiple births). (Photo credit: Wikipedia)

Avui parlarem de la detecció dels cromosomes fetals en la sang de la mare.

La investigació en genètica ha evolucionat molt ràpid des del punt de vista de salut reproductiva, ara mateix existeix la possibilitat d'obtenir informació genètica del fetus a partir d'una mostra de sang de la mare. Sí això mateix, es pot aprofitar quan es prenguin les mostres de sang de les anàlisis del primer trimestre i podrem saber des del sexe del nostre fill fins si té alguna de les anomalies més freqüents en els seus cromosomes. I això a partir de les 10 setmanes d'embaràs.

Veritat que sona bo?

Però com tot en la vida té les seves parts bones i dolentes. Farem algunes observacions a la prova.

La primera que s'ha de tenir en compte és que es tracta d'una prova de cribratge, és a dir que encara que tingui una alta capacitat diagnostica, pot ser que un resultat positiu no el sigui, o que un resultat negatiu no el sigui. S'ha de confirmar. Aquests resultats milloren si es fan en poblacions de risc, per això l'ACOG (Col·legi americà d'obstetres i ginecòlegs) ha fet la recomanació de suggerir la realització d'aquestes probes solament a:

Dones de més de 35 anys
Les que tinguin un test positiu de cribratge rutinari del primer o del segon trimestre.
Les que tinguin una ecografia que suggereix que pot haver-hi algun problema.
Si existeix l'antecedent d'un naixement previ d'un fill amb problemes cromosòmics
Que se sàpiga que algú dels pares en té algú tipus de problema en els seus cromosomes.
La sensibilitat de la prova se'n ve afectada a més de l'edat gestacional, per la presència d'obesitat, a més pes és possible que es trobi menys DNA fetal diluït en un major volum de sang materna.

L'exactitud de la prova en embarassos gemel·lars no ha estat establida pel que, segon el mètode d'anàlisi que es faci servir, pot ser sigui menys exacte el resultat.

La segona observació es relaciona amb la informació que dona la prova, pot trobar alteracions per example en els cromosomes sexuals, hi ha molta gent al carrer que porten aquests cromosomes de més i mai en la seva vida se n'adonaren. Pot ser que algú decideix interrompre l'embaràs perquè descobreix que la seva filla tindrà risc de desenvolupar un càncer de mama al cap de 50 anys? això seria ètic? N'hi ha alteracions cromosòmiques o genètiques que encara no sapiguem que conseqüències podrien tenir a futur i hi ha molta informació que és difícil d'explicar i més d'interpretar per prendre una decisió adequada. S'ha de recordar que aquesta prova solament diagnostica les tres alteracions cromosòmiques més freqüents, el que vol dir que és possible que hi hagi alteracions, que si no es busquen específicament, no les trobaran. Buscar altres alteracions específiques augmenta el cost de la prova per motius tècnics.

Una altra observació important és el cost, normalment no es realitza públicament perquè encara no està estandarditzada ni protocol·litzada, oficialment en Catalunya i en rest d'Espanya el que està protocol·litzat és el cribratge quàdruple mixta amb l'ultrasò que té suficient sensibilitat i especificitat per les dones de qualsevol edat, i l'amniocentesi o biòpsia de còrion quan s'ha de confirmar si la primera prova surt alterada o si surten troballes en alguna acografia. A nivell privat aquesta prova no té cobertura de les mútues i el cost es troba al voltant dels 500 € pels diagnòstics dels tres anomalies cromosòmiques més freqüents i dels cromosomes sexuals.

S'ha de saber que una prova normal no descarta que puguin haver-hi altres alteracions en el fetus. Hem avançat molt en diagnosis perinatal, però encara ens falta i alguna vegada a pesar del fet que totes les proves sortissin normals es podria detectar algú problema que no era detectable si no fins després del naixement o a dos anys o si té problemes d'aprenentatge a l'escola.

Com sol dir a les meves pacients, "la certesa del fet que tot ha anat bé la tindrem quan el nen o nena es casi, acabi la universitat i s'hagi anat de casa", sona un poc exagerat, però explica bé el fet que lamentablement no existeix una sola prova que feta ens reporti: "Segur que el seu fill està bé" el diagnòstic perinatal fa servir múltiples paràmetres i hi ha moltes coses que sí que diagnostiquem, però encara sen's escapen algunes que són evolutives i que no es veuran fins després del naixement.

A la final l'embaràs és una aposta optimista, de milions de factors que influeixen i que poden fer que alguna cosa surti malament el 98 % de les vegades naixerà un nen o nena sans.

Penso que cada cas és particular i que cadascú requereix assessorament adequat, en medicina perinatal és important conèixer les limitacions de les proves, tenir la visió global de la història clínica i de totes les proves realitzades, conèixer les seves limitacions i els desitjos de cada parella en particular perquè ni hi ha paralles que mai interromprien un embaràs encara que es detectés alguna anomalia no mortal, i d'altres que al mínim risc ho decidirien. A la final són decisions individuals i la nostra missió com professionals és donar la informació actual, clara i pertinent per prendre de decisions més adequades a cada cas en particular.

Recordeu el que sempre us dic, aquestes línies no substitueixen el bon consell que us pugui donar un professional de la seva confiança.

Una nova era en les revisions ginecològiques

2013-11-16T20:04:00.000+01:00

A group of HPV-infected koilocytes on the the bottom right is accompanied by two normal intermediate squamous cells at the top and left. (Photo credit: Wikipedia)

Recordo fa 25 anys, quan fèiem campanyes perquè les dones es facin les citologies cada any, va costar molt que moltes dones de certs nivells culturals entenguessin per què una mostra presa de dins dels seus òrgans sexuals, pudia tenir un efecte en salvar-les la vida al evitar un càncer de coll de la matriu.

Des de 1941 quan George Nicholas Papanicolau, va poder fer que la seva tècnica de tinció de cèl·lules, del coll de l'úter i de la vagina fos reconeguda per la comunitat científica internacional, la mortalitat pel "l'assassí silenciós" com el va anomenar Gonzàlez Merlo, al càncer del coll de l'úter en una de les primeres edicions del seu llibre de ginecologia, baixà un 70 per cent.

La citologia de papanicolau té un problema d'especificitat, és a dir quan diu que hi ha malaltia és perquè sí que hi ha, per quan diu que no hi ha, pot ser que n' hagi. Per això s'havia de repetir cada any per si de cas un resultat normal era un fals negatiu.

Després els estudis poblacionals van demostrar que no era necessari fer la citologia cada any, si dos resultats eren normals, eren suficients per eliminar el factor de baixa sensibilitat de la prova i després de dues citologies normals es poden espaiar els estudis de seguiment.

A més, hem descobert que el càncer en dones menors de 21 anys (alguns diuen 25 anys) és molt estrany que es produeix. I que hi ha alteracions en la citologia en dones joves que la majoria desapareixen sense tractament, per això els protocols ja no recomanen fer la prova abans d'aquesta edat o fins que hagin passat 3 anys després de la primera relació sexual.

Els estudis han demostrat que aquest càncer es comportava com una malaltia de transmissió sexual, és a dir afectava els mateixos grups de risc o a dones que tenien una parella amb risc o amb aquestes malalties tractades.

Es va descobrir després que hi ha un virus que es diu virus papil·loma humà (HPV) que es va aïllar en totes les pacients amb càncer. Però també,diagnosticava en pacients sense la malaltia i que mai en la seva vida la desenvoluparien. Es va reconèixer que 9 de cada 10 controlen la infecció i que dependent del tipus de virus i d'altres factors com el tabac, l'exposició a altres cancerígens, l'herència, la immunitat (defenses) la presència d'altres infeccions coincidents, el virus no s'eradicava i són aquestes pacients les que podien desenvolupar en cinc o deu anys el càncer, passant per uns estadis precoços que es denominen neoplàsia intra epitelial cervical o CIN per les seves sigles en l'anglès.

Un estudi recent al qual vaig tenir accés per la pàgina de univadis, que m'ha permès baixar-me el PDF complet de l'article publicat online :

Effi cacy of HPV-based screening for prevention of invasive

cervical cancer: follow-up of four European randomised

controlled trials

Guglielmo Ronco, Joakim Dillner, K Miriam Elfström, Sara Tunesi, Peter J F Snijders, Marc Arbyn, Henry Kitchener, Nereo Segnan, Clare Gilham,

Paolo Giorgi-Rossi, Johannes Berkhof, Julian Peto, Chris J L M Meijer, and the International HPV screening working group*

Un estudi europeu com el nom l'indica, on es revisa una mostra bastant ample i amb un disseny que deixa algunes incerteses, però no de fon, i que van ser corregudes a l'anàlisi estadistic Senyala la direcció que probablement tomarà el cribratge de càncer de coll de l'úter en dones de més de 30 anys. Ja d'alguna manera ho fem pacients amb resultats de citologies ambigües, o en majors de 35 anys que no porten un cribratge adequat, prenem una mostra de HPV que dirà l'interval de temps que s'ha de fer la citologia següent o si requereix un estudi addicional.

El que porta de nou aquesta revisió, és que demostra amb suficient potencia que en les dones de més de 30 anys, si el HPV sortíssiu negatiu, no hauria de fer-se una altra revisió fins que passin cinc anys.

Aquest estudi s'ha de validar, però està suportat por la impressió de molts clínics, quins els sembla que les pacients als que se'ls fa la mostra de HPV i és negativa, rarament desenvolupen el càncer del coll de l'úter.

En les dones joves és diferent, perquè moltes s'infecten del virus (afecta almenys al 50 per cent de la població), i la majoria es guariren sense tractament (en més d'un 90 per cent dels casos) i el seu diagnosis portaria un sobre-tractament de lesions que segurament desapareixeran sense fer res.

O sigui que estem a les portes, pot ser de nous canvis en el cribratge des del 1941 quan un geni, que va començar com immigrant nord-americà en el 1913, que a més va començar treballant en uns magatzems, va passar por tota una odissea fins que puc aconseguir que la comunitat científica reconegué els seus descobriments des de 1917. Fins ara salvà i continua salvant a milions de dones en tot el món cada any.

Mamografies, quan fer-les?

2013-11-15T11:15:00.000+01:00

NASA Technology Could Aid in Interpretation of Mammograms (Photo credit: NASA Goddard Photo and Video)

Existeix, certa dificultat en establir l'interval ideal de temps, que s'ha d'utilitzar per fer les mamografies sobretot en el grup d'edat de 40 a 50 anys.

És en aquest grup on els estudis poblacionals no han demostrat utilitat en la supervivència global, és a dir, no viuen més les dones que es fan mamografies en aquest grup d'edat.

El que no implicaria cap problema si la mamografia no tingués algun risc associat. Hi han riscos relacionats amb la prova, el primer a tenir en compte és que la mamografia no és l'eina ideal per al diagnòstic precoç, encara que sigui l'única amb què es compta, ja que té uns índexs baixos de sensibilitat i especificitat, és a dir que amb més freqüència de la que voldríem diu que hi ha malaltia on no n'hi ha i que no hi ha malaltia quan sí que n'hi ha, per això es realitzen estudis repetits.

Aquests índexs augmenten si les mames són més fermes, o denses, d'allí que les pobres pacients que porten una condició fibroquística, sovint s'han de realitzar mamografies més freqüents, i són sotmeses a més procediments, les mames en si mateixes són més denses a mesura que la dona és més jove, restant utilitat a la prova, d'allí que no sigui recomanable fer-la com a eina de cribatge (en pacients que no tinguin símptomes) en pacients joves que a més solen tenir baix risc de desenvolupar un problema.

Els Nostres coneixements sobre el càncer avancen a passos agegantats, sabem cada vegada més d'aquesta malaltia, així bé sabem que un tipus de càncer de mama anomenat ductal in situ, sol tenir una evolució benigna almenys de dècades, i potser mai causi malaltia invasiva, se sap a més que la malaltia invasiva pren lustres en desenvolupar-se, la qual cosa serveix per establir l'interval de les proves de diagnòstic precoç.

Hi ha un altre factor que s'ha de tenir en compta, la radiació per sobre la glàndula, és acumulativa, i encara que es donen dosis molt baixes,una pacient rebrà dosis acumulatives per sobre les seves mames, durant gairebé 20 anys, i encara que les dosis repeteixo, són baixes, no és un factor menyspreable a l'hora de prendre una decisió sobre l'interval de temps entre prova i prova. A més mentre més jove és la dona major és la quantitat d'estrògens que porta i causa certa preocupació l'exposició a radiació durant l'anomenada "finestra estrogènica" , els estrògens són hormones amb reconeguda activitat predis-ponent a patologia en la mama.

Aquesta baixa sensibilitat i especificitat de la mamografia, aporta a més la necessitat de realitzar major nombre de procediments addicionals, per confirmar la presència de malaltia, el que fa que gairebé es realitzen entre 600 i 900 procediments invasius, en el grup d'edat de menors de 50 anys, per detectar un procés neoplàstic. Això és, se'l dirà a sis-centes dones que potser tinguin un càncer i s'hauran de fer proves que trigaran unes quantes setmanes, puncions, o cirurgia, i no tindran res, per cada una que sí que'l tindrà, en un estat que gairebé, no afectés la seva supervivència.

Òbviament qualsevol persona que tingui aquesta malaltia, la vol fora del seu cos, però, s'ha d'entendre que aquest diagnòstic precoç comporta certs riscos.

Les darreres recomanacions dels experts, són que s'expliquen aquests riscos a la cada pacient en particular i que sigui ella mateixa la que decideixi de manera informada, en quin interval de temps vol fer-se les mamografies, a la llum dels coneixements actuals, sembla encertat fer entre tres i quatre mamografies en el grup d'edat dintre 40 a 50 anys, en dones asimptomàtiques i sense factors de risc.
Òbviament si es fan més mamografies,es detectaran més càncers, però això implicarà un major nombre de procediments innecessaris.

Aquest article té la funció d'informar de manera general i no substitueix, de cap mena, el consell del seu metge de confiança.

Dismenorrea

2013-11-14T16:20:00.000+01:00

English: localisation of endometriosis Deutsch: Lokalisation der Endometriose (Photo credit: Wikipedia)

Parlem d'un motiu de consulta freqüent (un altre), que és el dolor menstrual, normalment hi ha cert dolor còlic que es relaciona amb la regla, que sol ser tolerable, i que calma bé amb algú analgèsic, comú, i no impedeix el desenvolupament de la vida normal.

Parlarem de la dismenorrea que no és més que un dolor menstrual intens, que no calma amb analgèsics i es pot acompanyar de símptomes generales, digestius, nàusees, vòmits, augment de la freqüència intestinal i que pot limitar la realització d'activitats normals per un parell de dies o més.

Aquesta condició, pot ser causada por molts problemes, per exemple, en les nenes que estan en edat de començar a tenir regles i tenen tots els símptomes de desenvolupament de caràcters sexuals secundaris, y encara no veuen la menstruació però sí que tenen un dolor còlic cada vegada més intens, s'ha de pensar d'una obstrucció congènita del drenatge de la sang menstrual, que pot estar en diferents llocs. Pot confondre que a vegades es tracta d'obstruccions parcials en un sistema doble, i poden veure menstruació mentre part de la sang s'acumula en la part obstruïda. Afortunadament això és poc freqüent i sol ser fàcil de diagnosticar amb l'ecografia i el tractament quirúrgic pot ser senzill ressecant el teixit que obstrueix la sortida de la sang.

Una de les causes més comunes de dismenorrea en dones joves, però es pot presentar a qualsevol edat. És l'endometriosi, succeeix quan el teixit que normalment surt amb la regla que es diu endometri, per raons no del tot conegudes, es col·loca en parts del cos on no havia d'estar, com els ovaris o les trompes de l'úter o a l'intestí o en qualsevol lloc del cos. El símptoma principal és el dolor cada vegada més fort, a cada mes, és el que coneixem com "dismenorrea progressiva". I si es deixa a la seva, per suficient temps, pot afectar les trompes i potencialment afectar la capacitat de concebre.

Aquesta malaltia era la que les llevadores de fa anys solien donar el consell que no es preocupessin que ja quan logrin l'embaràs ja millorarien i de fet és el que sol succeir, el temps que passa durant l'embaràs, la dona exposada a l'hormona progesterona, més alguns mecanismes immunològics (les defenses) no del tot entesos, fan que millori amb l'embaràs.

El diagnosis és presumptiu, per la història, l'examen clínic pot mostrar un úter en retroversió fixa, això vol dir amb una flexió cap a darrere (que es pot veure en dones normals), dolor a l'examen i la palpació de nòduls als lligaments úter sacres, es pot palpar alguna massa si n'hi ha quistos als ovaris, i si el dolor i la contextura de la dona, nos permetre. L'ultrasò pot mostrar alguna tumoració o pot ser normal.

Però això de l'embaràs és un tractament "molt car", sobretot en dones joves que estudien o que no ho pensen de moment. N'hi ha tractaments que donen control sobre el cicle menstrual i solen millorar el dolor, si no es desitja l'embaràs (com sol passar la majoria de les vegades), un anticonceptiu hormonal sol ser una bona solució. Millorant els símptomes progressivament. N'hi ha alguns que solament porten progestàgens que també són una opció, aquests últims es poden administrar per diverses vies. I n'hi ha una nova píndola basada en progestàgens que ha sortit recentment al mercat amb aquesta indicació.

A vegades per falta de resposta al tractament inicial, per tractar algun quist de l'ovari, per confirmar el diagnostico o per establir el futur reproductiu, s'indica algun procediment quirúrgic, que es diu laparoscòpia, un procediment que es sol fer sense ingrés,que vol dir que la pacient, si no n'hi ha complicacions, pot anar el mateix dia a la seva casa.

Ens resta un últim tipus de endometriosi que pot succeir en dones de més edat, que han tingut descendència i pot causar dolor després de la tercera dècada de la vida, que és la adenomiosi això vol dir que l'endometri s'ubica dins de la capa muscular de l'úter, que es diu miometri. Freqüentment és un diagnosis de descart, en una dona amb un úter una mica gran que sagna molt i causa molt de dolor amb les regles. I un ultrasò que evidencia un úter augmentat de grandària amb cicatriu d'alguna casaria, si és el cas i que al doppler presenta fluixos d'alta resistència intramiometrials. Tecnicismes per dir que la matriu és grossa i té circulació augmentada. Igualment el tractament pot ser amb medicaments o cirurgia.

Existeixen altres causes de dolor menstrual, com les infeccions de la pelvis que solen causar dolor durant tot el cicle i que augmenta amb la menstruació, dolor d'adherències posteriors a cirurgia,o algun procés tumoral genital o intestinal.

Per tot això qualsevol dolor que se surti de la normalitat ha de ser avaluat, recordeu que alguna mica de dolor còlic, que calma amb analgèsics i es presenta solament durant la menstruació, associat a algun símptoma general, retenció de líquids, és normal i a més pot significar bona funció ovàrica, es relaciona amb cicles menstruals ovulatoris.

Recordeu que el que s'escriu en aquestes línies no substitueix el bon consell que us pugui donar un professional de la seva confiança.

Salut reproductiva per a les dones

Detecció en el primer trimestre de la pre-eclampsia.

Essure

Cirurgia en Pacients amb BRCA

El Metge que volem

L'informe ecogràfic ginecològic

9è Congrès català d'obstetricia i ginecologia Societat Catalana d'Obstetricia i Ginecologia. Endometriosis avançada.

Parlant amb pacients de la seva sexualitat.

Llibertat (Julián Javier López Pajuelo)

Les Calors de la menopausa, tractament

Microbiomes,

Medicines alternatives

Prolapse genital, símptomes i tractament

Qué és això dels miomes de l'Úter ?

Actualització d'infeccions durant l'embaràs

Recomanacions de immunitzacions en dones d'edat fértil.

Tiroide i salut reproductiva...

Consideracions genètiques en la revisió ginecológica

Diabetis gestacional. Part II.

Quins medicaments es poden prendre durant l'embaràs?.

Drugs in Pregnancy Imatge presa del medscape.

Do the Benefits Outweigh the Risks?

Fan falta les classes de música ?

Related articles

Beneficis de practicar yoga en la salut

Els mecanismes que es troben darrere l'efecte modulador, cognitius i corporals de la pràctica del ioga, poden ser explicats segon diversos processos.

Related articles

No més amniocentesis?

Una nova era en les revisions ginecològiques

Mamografies, quan fer-les?

Dismenorrea

Related articles

Drugs in Pregnancy

Imatge presa del medscape.