SANTA MARTA 29

Al xacaxà del tren!

2016-07-27T17:07:00.002+02:00

Sí... ja... ho sé! fa tres anys que no entrava al blog a actualitzar, però ahir un fester em va fer memòria i ací estic, torcant la pols del cuartel virtual que vaig obrir en pro d'unes classes sobre blogs, tenía que explicar técnicament als alumnes còm fer-ho i al mateix temps anava jo descobrint aquest mon. Corría l'any 2011.

Els hi vaig explicar tota la part tècnica i després ens vam posar mans a l'obra. Profe, de què ho faig? era la pregunta més frecuent i els hi vaig dir que d'el tema que més els hi agradés, alguna cosa que realment en saberen molt i tingueren prou material. I aquesta mateixa pregunta me la vaig aplicar a mi mateixa per desarrollar les pràctiques amb ells.

Díficil saber què es el que més t'agrada, i pensant, pensant, vaig descobrir que una de les coses qué més em xiflaba era la festa del meu poble i que a més tenía molta documentació de tot el que els meus pares havien anat comprant i arxivant a casa.

I així es com va naixer aquest blog. Poc a poc es va anar creant una familia de tertulianos fins que les obligacions laborals van anar aparcant una mica el treball d'escriurer, també algún hacker em va tancar la pàgina per contingut violent, i al final va caurer en el oblit.

Però ahir Jau i Maria, comentaristes dels desfiles a Noticias Te ves, em van tirar el guant, i ací estic per recollir-lo. No sé amb quina frecuència podré actualitzar, la meua vida ha canviat bastant i el temps lliure no abunda, però algo farem i si vosaltres m'ajudeu podem fer una mica de festeta virtual.

Us pose el post últim que no vaig aconseguir penjar quan van hackejar el blog. M'ha fet molta risa.

Ací va! salut i bones festes.

Dir que aquestes festes han sigut especials, no es novedós, per a mi sempre son especials. El que passa es que cada any hi ha una petita cosa que es quidra l'atenció més que altra, algún acte el saboretges més que altre, o simplement... hi han anys que eres més festera al matí i d'altres a la tarda o la nit.

Però si d'alguna cosa tendría el record d'aquest any, es per un tema de gent, coneixer gent vilera que no sabia ni de la seua existència i reprendrer amistats que formaven part de la nebulosa del passat, es el que m'ha passat aquest any.

El 23 de juliol vaig agafar el famós Euromed que hem trasllada 550km cap al sud creuant terres de l'Ebre, fàbriques ceràmiques, tarongers i desemboca en la millor terreta del mon. Una película, un café, una estona de mirar per la finestra i alguna página de un llibre, conformen aquesta travesía de 4 horetes i mitja al so del tracatà del tren.

Recorde que portava la calor a sobre d'haver corregut fins l'estació amb aquella maleta carregada de mocadors de colors, polseres de quincalla, arracades de fantasía i les mil i una nits amb sombres d'ulls, pintallavis, cremes i altres pòcimes. Tot un fart d'indispensables per a mi en la setmana festera, sense oblidar l'estil.lisme de la processó i el kit de la platja.

Només seurer al lloc que hem pertocava, vaig respirar fons aquell fred aire acondicionat que contrastava amb els 38º de l'exterior; amb els ulls tancats vaig repassar mentalment l'equipatge i vaig creuar els dits per no tindrer companyia al seient del costat. Amb una mica de sort, estiraria els peus i faría una curta mitgdiada reparadora. Hi havía possibilitats de que no estaguera molt replet aquell vagó, era dimarts a la tarda, quí viatja dimarts a la tarda??!!

I amb aquestes intenses divagacions va arribar el meu company de seient i va seurer al costat de la finestra fent aigues aquell somni que havía calculat.

Però... si el vagó anava casi buit!! i teniem que anar els dos apegaets com a siamesos?? ah no!!, el col.ega medía casi 2 metros!! es a dir... que feia bulto el caxorro! i quan hem vaig decidir a fer el canvi en benefici de tots dos, aquell individu va obrir un llibrot que portava i es va posar a llegir just... on havia una foto... una foto que reconeixía perfectament!, la vaig mirar atentament i després vaig mirar-lo a ell per dir-li: "esa foto, es de mi pueblo". Talment! com si fos E.T. senyalant amb el dit aquella imatge de la torre de La Malladeta, que per a mi, en aquell moment era el símbol de ma casa.

Ambdos ens vam mirar i ell va preguntar que d'on era. De La Vila Joiosa!!! (el millor poble del mon! va acabar la frase el meu jo interior) i aquells ulls desconeguts van confesar que ell també. Podía ser possible?? si no l'havia vist mai!! i en un res ens vam posar a disseccionar les nostres families ( i tu de qui eres?! nebot de tal? que tens una cosina que es tal?!...), vam explicar amb devoció les nostres feines, nomenar les nostres vides, per finalment començar una conversa de 4 hores sobre la festa. Vam aclarir el mon, ens vam remontar en el passat, per reprendrer el present i exclamar què serà del futur de la festa si tot segueix així.

El seient 7D del vagó 6, va deixar de ser anònim per convertir-se en Bartolo Soriano Galiana, com si ens coneguerem de tota la vida! i per supost que vam quedar la mar d'amics, i ens vam visitar per inmortalitzar el moment. Supose que quan passen anys, recordarem aquella tarda pre-festes al vagó del Euromed, on pólvora, música i desembarc va plenar l'estancia i fer nus d'amistat.

Bartolo (es polit! que no cap ni en la foto) i familia

Bartolo, l'any que ve actualitzem foto i anem comparant lo vells que ens fem!

***

Han passat 3 anys, però lo promés es un deute Bartolo, et desitge unes bones festes. Segur que si repetirem la foto ens veuriem igual, menys la teua filla que segur que está gran. Bones festes familia.

21 anys!!

2013-08-27T14:21:00.001+02:00

Avuí hem permetixc fer aquesta felicitació molts especial a un fester que fa 21 anys que hem du al trot tot l'any però sobretot la setmana de festes.

21 anys corrent darrere d'ell, 21 anys dient-li " coneiximeeeent", 21 anys buscant el mòvil, o les claus, o el bolset, o el que siga que ha perdut a saber on, 21 anys duent-li tirites per a les llagues dels peus, 21 anys de "xè a mi no m'agobies!", 21 anys de "du-me un Almax al cuartel", 21 anys... sense parar d'estimar-lo perque es fa de voler i de voler-lo matar quan me la fa grossa. En fi... 21 anys sense parar que al fi i al cap es el que conta, perque es símbol de salut i per això es dessitge que hem dones molts maldecaps per molts anys més.

Felicitaaaaatsss!!!!!!!!

Reprenent el fil

2013-08-27T12:50:00.001+02:00

Hola a tots! sí, sí, sí... que sí! que me he tirat uns mesets a la bartola, sense cap escritet ni foteta festera. La festa s'ha de deixar reposar, perque de tant en tant hi ha que fer un pas enrere i prendrer perspectiva per saber què vul fer amb aquest blog sobre la festa. Deixar d'escriurer no se me passa pel cap, tranquils! però si que he pensat que aquest espai que gustosament compartixc amb vosaltres necessita una reestructuració.

Han sigut molts els missatges rebuts per tots vosaltres i l'afecte que demostreu quan vaig per La Vila. M'alegra saber que voleu que no pare el blog, però també he d'aceptar que no tinc el temps que tenía abans. M'encantava fer el shopping fester, comentar revistes de festes antigues, opinar sobre la festa... encara que comportara 3h de recerca per diferents webs, conseguir fotos, després retallar i maquetar-les, i un altre tant d'explicació escrita. Ara, amb el temps que dispose es gairebé impossible, però voler es poder i faré l'intent.

Però de ben segur que aquest blog començarà a ser com més personal, hem ve de gust comentar tots els aspectes de la festa, però el tema de la indumentaria es el que més m'agrada i per tant... serà el que més exprese en aquest espai.

No m'oblide de la música, ni de comentar situacions festeres... perque us ho mereixeu! i m'encanta que hem doneu idees o que hem conteu historietes. Aquestes festes he disfrutat molt d'aquestes coses que m'expliqueu i espere sincerament tindrer un poquet de temps per poder penjar-ho tot.

Així que comence de nou a donar canó!

La festa del Barranquet la tenim ahí ja, per això... espere tindrer algún corresponsal que no es perga detall. M'enviareu fotos, sí?? Gracies!!!

Com en casa...

2013-05-13T20:59:00.000+02:00

Avuí dilluns tinc el dia reflexiu, pense sobre la importància de estar a gust en un lloc i com he dit varies vegades al blog, sòc una persona afortunada per tenir un marit que es sent com peix en l'aigua al meu poble i amb les meues costums, ja que ell ve de l'altra punta del terràqueo.

El destí m'ha dut a viurer a Mataró i encara que es una ciutat de mar, els menjars son similars, el idioma semblant i el clima es mediterrani, sempre trobes diferències i la més acusada en el meu cas es que encara que les festes patronals de Mataró també coincideixen en les dades amb les nostres, res a veurer en el sentit de la festa.

Una banda pel carrer es una banda pel carrer!! i a ningún vilero que li falte! però crec que per aquest motiu, aquest cap de setmana he trobat el meu lloc fester. Us he comentat en varios post la cel.lebració de la fira modernista de Terrassa, just ha sigut aquest cap de setmana, i he tingut el plaer d'anar, participar i sentir-me acollida.

L'any passat vaig estar per accident a aquesta fira i hem va encantar. No només la fira en sí, sino l'esperit de tot el poble per fer-la més autèntica, un sentiment molt semblant al nostre quan fem les nostres festes. Si l'any passat vaig coneixer a la Carme i van posar per a aquest blog, enguany he tingut la sort de poder tornar a trobar-me amb ella i actualitzar la foto. Es més, gracies a ella conseguiré una sombrilla tan xula com la que elles lloixen!! i a més s'han prestat a vindrer a les nostres llàgrimes de Santa Marta!! no es un luxe?!

A més de la Carme i cia. he tingut el plaer de coneixer al Rafael i al Josep Lluis, participants de la boda modernista que es recrea, i que a més m'han dit d'anar de bolos a la pròxima fira que serà el 1 de juny a Barcelona. I a mi que no m'agrada... he dit que sí, sí i sí!

També he conegut als Fedolinos, que conmemoren la batalla entre Carlistes i Federals i hem van aportar el punt de pólvora que necessitaba per estar com en casa. Gastronomía, cervecetes, solet, bandeta de música, paredetes i bon ambient han fet d'aquest cap de setmana una continuació de les llàgrimes de Santa Marta i un punt de proximitat a les nostres festes de juliol. Es pot demanar més??!!

Rafael i la seua dona, uns terracencs molt amables i hospitalaris

Dones escoltant com una banda corals els hi ronda (caramelles)

Federals i Carletins

Conxita, Carme i Ivet, bona gent!
Van apareixer al post de l'any passat
http://santamartavintinou.blogspot.com.es/2012/08/fires.html

Conxita millorant la vista trasera i sombrilla de prèstec!

Gracies a tots els terracencs per eixa magnífica fira que no se li pot demanar més, i anime a tots els vileros que esteu per Catalunya que no guardeus els blusons i els vestits i ens veiem el 1 de juny a Barcelona, us assegure que no us arrepentireu!

Més fotos en https://www.facebook.com/groups/firamodernista/?fref=ts

Llàgrimes 2013

2013-05-06T12:27:00.004+02:00

Oioioioioooooooo... xiquets i xiquetes... què guapos que anaveu tots el dissabte! us felicite a tots perque m'agrada veurer que els festers seguim fent trages nous i complementant els que ja tenim. En especial els dos reis que van traurer un boato de categoría com mai s'ha vist, a més de lo ben vestits que anaven ells i la familia. També nomenar a tots els capitans que any rere any estrenen amb tanta il.lusió els trages. En re-definitiva... estaveu tots... de trellat!

Parlant amb gent de la feste moltes vegades comentem, lo bonic que es veurer la gent que rescata prendes antigues de mantons, mantilles, teles de cotó... enguany havía molt escapulari. Ja va bé que els homens també rescaten alguns complements.

Ací la menda, va arribar divendres per la nit i el dissabte al matí al fer la prova vaig comprovar que no hem venía bo el trage. Desfilaré en bluso? jo que tan contraria sòc??!! vaig fer apertura de 4 calaixos i hem vaig armar un vestuari més o menys per a ixir del pas... tot s'ha de dir que a mí estes coses del improvisto m'encanten, encara que ma mare i jo vam tenir que cosir fins les 2 del migdía. I es que mare... només hi una!! i la meua hem va dir... si no fores filla meua i fera 3 mesos que no es veig... t'enviava a fregir mones! Gracies mama per ser la logística a les meues locures!

Es cert que lo del mantel ho tenía en ment desde feia un temps i de fet el modisto Francisco Peralta va ser qui hem va pegar l'espentonet que hem faltava per tirar endavant amb la idea a més de moltes altres idees que hem va dir (Gracias Paco!). Amb el que no contava es que el vestit meu de tots els anys no hem tancara, així que vam tindrer que reacoplar tot en l'ultim moment.

Us deixe el meu DIY (do it yourself) de llàgrimes 2013.

Materials:

1 mantel antic rodó, i anar amb paciència retallant el dibuix.

2 servilletes del joc del mantel, per fer el adorno dels punys de la camisa

1m. aprox de tela de cotó, per fer una camisa simple sense coll (jo tenía un retall de batista blanca per casa)

1 brial

1 vestit de novia (per fer l'estructura i on acopla tot)

1 paquet d'imperdibles, fil, agulles, cintes de raso.... i imatginació al poder!

Alguns models que tenía en ment mentres montava el "sarao":

http://santamartavintinou.blogspot.com.es/2012/08/cronologia-de-la-moda.html

http://santamartavintinou.blogspot.com.es/2012/08/historia-moda-i-cinema.html

1810, època neoclàssica

1800, moda goyesca, Museu del trage, Madrid

1750-1800 Museu del tratge, Madrid

Moda 1900

Moda s. XIX

Carles V, obra de Goya

I més contenta que unes castanyoles que vaig ixir de casa cap a l'ofrena!! enguany se me va fer molt curt, a vosaltres no? seguix trobant a faltar l'ultim tram abans d'entregar el ram, pels carreronets del casc antic, tots apretats i la música sonant fort i tots alçant els ramells.

També aprofite la fulla per demanar a l'organització, tant en aquest acte com el del desfile moro, que no ens facen caminar tant de presa. Es algo que vam comentar la gran majoría de les dones. Penseu que anem en tacons i les costelles apretades, no ens podeu dur corrent perque cel.lebrem les llàgrimes com ningú però del dolor de peus que tenim. Ho sent pel públic, que no vol que es faça pesat l'acte, però els que desfilem tampoc podem anar al trot.

Què opineu de les llàgrimes 2013?

"El Vilero" 19-05-1982

2013-05-02T10:09:00.001+02:00

Avuí us deixe un retall del periódic El Vilero d'una de les primeres ofrenes de Llàgrimes, on nomes eixien els xiquets vestits de baturros, novia alacantina, "dama antigüa" o el mateix tratge de desfilar.

Aleee... marxeta i encapillant el dissabte!! quina banda es la primera que arribar? alguna per al matí?

Coneixeu als xiquets? un, dos, tres... responda otra vez!

No me toques las palmas... que me conosco!

2013-04-30T11:23:00.000+02:00

No només de festa viu l'home... diu el refrany... això serà la gent d'una altre poble, perque el que toca als vilers... ens la suem poc per fer un "pataplam" en una cullera sobre la taula i marcar-nos un passet moro o cristià. Aniversaris, Nadal, bodes, batejos i comunions... no pot faltar eixa xispeta festera.

Es que els vileros som així, que d'una rama de julivert fem tarongetes! o es que no us heu possat mai el primer que heu trobat amb forma rectangular a l'esquena com si fora una capa o una vara a forma d'espasa? ens encanta! no podem viurer sense fer demostració de la nostra festa, ja siga dins del poble com si anem fora.

I de vegades... es que te la posen al canto! anar a un restaurant de Barcelona... i que les servilletes siguen a cuadros com el mocador de llàgrimes... es posar-li-ho molt difícil a un vilero per a que no bote.

Unes copetes de vi, servilleta al coll i al atac! sense deixar de fer la corresponent explicació als cambrers, parlar de La Vila, de xocolates Valor, de la festa, del desembarc (d'interés turístic IN·TER·NA·CIO·NAAAL) i per supost ni que dir té... que estaven tots convidats. I al abonar el conter... uns calandariets de Talleres Galdón amb la foto de la patrona fent honor al símbol d'hospitalitat.

Restaurant Senyor de Parellada, a escasos metres de Santa María del Mar on trobareu una Santa Marta al costat de la porta principal.

Festers! ara sí que sí, que les tenim ja davant!! no cal fer més simulacres!! el dissabte si Deu vol... ploga o neve... Santa Marta... plorarà d'alegría al veurer com la seua gent la vist amb flors.

Visca Santa Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaartaaa!!

Ah!! i casi ho oblide!! la setmana següent es la famosa fira modernista de Terrassa, per a tots aquells festers que estiguen a prop i vulguen dinar-li correguda al tratge (com la menda)

http://firamodernista.wordpress.com/page/2/

http://www.terrassa.cat/Front/minisite/_fbagpzHARB0BGNd-Dwxp_UGCUeRR_M6ak4ka7-3tqX8IAmpEIUo11g

https://www.facebook.com/groups/firamodernista/?fref=ts

http://santamartavintinou.blogspot.com.es/2012/08/fires.html?showComment=1367314810290

Esto me huele... a cuerno quemao!

2013-04-22T21:38:00.000+02:00

I mentre esperem l'entrevista que per motius personals de l'entrevistat s'està relentint una mica, ens fem eco de les desfilades que ahir van tenir lloc a la ciutat d'Alcoi.

Com cada any hem possicione en l'opinió de que les seues desfilades respecte a les nostres son diferents, ni millors, ni pitjors. Cada poble entén la festa a la seua manera, i per a gustos, colors. El que sí que reitere es el meu gust per eixes filades tan ben estructurades que en aquesta població destaquen, i res a veurer en ser més seriosos o menys, tots somriuen, duen el pas amb alegría... pense que aquest factor sempre ve pel referent de voler fer les coses bé.

Alta cosa diferent es dir que son desfilades organitzades, la meua opinió es que sobra gent pels costats i creuant a banda i banda del carrer, crec que a nosaltres (a excepció del sector fester) no passa. El públic es manté en la cadira de principi a fi i els fotògrafs no estorben (per regla general) la visió de l'acte.

En general han sigut desfilades marcades per la crisi, es una realitat, molts menys ballets i espectacles que altres anys, i m'atreveixc a dir menys vistositat, però Alcoi segueix sent un punt de referència en quant a música i bandes. Pot ser he trobat a faltar, alguna peça musical estrenada per a l'ocasió, en plan "hit" de l'any 2013. Als darrers anys han hagut infinites peces musicals molt bones d'estreno que van marcar tendència. No sòc experta i tal volta estic en un error, al juliol, o a les recents Llàgrimes ho sabrem.

El que sí que no es pot negar es que Alcoi segueix liderant l'espai televisiu a Canal 9 (i re-emisió en Punt 2) i gràcies a la polèmica del boato del capità moro, ha sigut noticia a altres canals i medis informatius, que de no haver estat aquest fet, les desfilades d'Alcoi haurien passat sense pena ni glòria per a la resta del país.

Imatge publicada pel diari El PAÍS

La paraula Burka o Hijab, de normal ja es polèmica, sempre! però en aquest cas ha sigut intencionat? estem pàrlant d'un "viral" per estar en l'ull de mira?

Han sigut moltes les reaccions, uns s'han rasgat les vestidures i tirat dels pels al veurer tal imatge, altres s'han limitat a dir que es una desfilada més i que no cal barretjar festa amb ideals polítics, però realment... què es aquesta imtage?

Desde el meu punt de vista, una simple i estúpida provocació a totes aquelles dones d'Alcoi que fa anys van buscant el seu lloc a la filà. Humillant? no, simplement de mal gust per part dels festers que s'oposen a que les tradicions canvien amb el pas del temps.

Segons he vist en alguns informatius, alguns festers ho han descrit com algo recreat en la història. Casi cai de cul! perque el burka es una prenda femenina del segle XX instaurat per el lider talibà Habibullah en Afganistà.

Si ens remontem al passat de les invasions morisques a la península, existía una prenda que cobría tot el cos i el rostre, empleat per homens i dones (ambdos gèneres!) a les tribus del desert, per tal de protegir-se de les tormentes d'arena. També es feia servir per a evitar secuestres de dones d'edat fèrtil, ja que era molt comú entre tribus robar dones per violar-les i posteriorment tenir fills i augmentar la comunitat, amb aquesta vestimenta impedien el que el adversari pogués veurer les edats del rostre i inclús de vegades els mateixos marits es col.locaven aquestes prendres per despistar a l'enemic. Però tot i això, res a veurer amb l'intenció simbólica del actual burka que limita els moviments i la visió de les dones, i no deixa de ser un acte més de sumició i tortura de gènere.

Aleshores, si no estic cega, el que la foto superior mostra... NO ES UN BURKA, i per tant, només denominar-lo així (com ho han fet els mateixos que han fet el disseny i els que han el.laborat els comunicats de prensa) es tan erroni com despectiu. Qué serà lo pròxim, fer una ablació de clítoris en directe?!

Si tan històrics volen ser els nostres veíns, que deixen d'utilitzar les llums LED, les lycres galàctiques, els balls bolliwoodienses... que al final... hem fa que pensar... que... o la dona ix baillant en el melic a l'aire o li posem un "pseudo-burka"! al final... seràn els alcoians més talibans que els de Afganistàn?

Ellas cogen el paso!

2013-04-10T20:51:00.000+02:00

Sí amics festers, malauradament... que una dona desfile en moros i cristians segueix sent noticia. Els nostres veïns alcoians han "permés" que 4 dones (4 dones!!!!) participen en una filà d'una de les entradetes que es cel·lebren a la nit, quan s'apropen les festes en honor al seu patró Sant Jordi. Però tot i això, no vol dir que ho facin arribat el moment de la gran desfilada, ja que aquestes 3 festeres hauràn d'esperar fins un o dos anys per a que el seu somni es faci realitat.

http://www.diarioinformacion.com/alcoy/2013/04/09/cogen-paso/1361473.html

Noticies com aquesta, la creació de departaments de la dona o igualtat en molts ajuntaments, i la encara cel.lebració del día de la dona treballadora hem fan veurer que malauradament encara ens queda molt per a fer.

I si en actes tan senzills com una divertida festa, la dona encara és relegada a ser espectadora o com a molt ballarina mostrant el melic, què esperem de assunts de més relevància?

Desde ací, m'agradaría fer un crit a totes les dones alcoianes festeres:

"Estimada amiga festera, veïna de comarca, es hora de que us planteu al davant de la porta de la kabila i exigiu el respecte que mereixeu com a persona. Si tot i això, els senyors "talibans" no us permeten l'entrada a la filà, ací us esperem en els braços oberts per a que desfileu, que pugueu sentir la sensació dels aplaudiments, la caloreta del públic, la germanos dels braços que us "abracillen" per dur el pas... però sobretot la sensació de llibertat i no acabar sent noticia per ser dona"

I per a rematar l'entraeta d'aquest post... en breu, entrevista a Santa Georgina,

una festera-activista i sobretot... alcoiana!

Setmana Santa

2013-03-26T13:06:00.000+01:00

Comencen vacances!!! els primers gelats, les primeres arremullades de peus, un lleuger broncejat... i es que la Setmana Santa es temps d'això, encara que ploga o neve!!

Avuí día de la baixada del Nazareno de la Ermita he recordat el final de les classes de quan jo era una mica més jove (una mica sí), perque tal día còm avuí ens reuniem tots a la glorieta (la glorieta d'abans amb bancs de fusta i la creu al mitg) i mentres baixava el sant ens organitzavem el día de les paelles del "insti". Un día en el que no podía faltar el bon ambient i per supost la bandeta amenitzant el matí, la paella era lo de menys! i deprés acabavem tots bruts, però així i tot ens anavem al carrer Colon a continuar la festa amb els primers gelats o granitzats. Per la nit... nets i asseats ens tornavem a veurer tots amb el soparet i després... cantant cançons festeres, pegant bots i angantxats del coll ens anavem fins la platja o el carrer Llimons.

La festa continuava els següents dies amb el recorregut per les diferentes casetes que la gent jove anava organitzant, on la música festera s'intercalava com si tal cosa amb els hits del moment, que es despatxaven amb una radio o una mini-cadena. Ni CDs!!! casettes preparats amb esmero rebobinant cintes al davant i al darrera fins que tragueren fum!

Tampoc faltava el... ací hem pica i ací em cou... propi del día de la berenà, i així despediem les mini-vacances que més que descansar ens les haviem passat corrent d'un lloc a altre sense donar alé. Tocava de nou estudiar, l'ultim esforç, i sabiem que aquell últim aspentonet tendría recompensa. El nostre curs s'acabava i teniem per davant aquell estiu carregat de rialles, festa i hormones rebossant amor. Sí... algún llibre també havía que obrir però... què importava!!!

En aquells moments la Setmana Santa era com obrir la finestra i respirar aire nou. A poques setmanes de les vacances vendrien llàgrimes, i després la presentació, i a continuació les festetes de reis, reines i capitans, on ens escabussariem de ple en la gran setmana festera... i després?! després ens fariem el tour de festes per altres pobles del voltant, i a finals d'agost... la gran verbena del hospital asilo Santa Marta!!! es podía exprimir més l'estiu??! menuda agenda!!!

Ens queda molt poc per començar a saboretjar la brisa salada de la mar, escoltant eixes notes musicals que tant ens agrada. Tanca els ulls, respira fons i somriu! la primavera es ací!!! i de carrereta... l'estiu!!!

Bones festes de Pascua festers!!!

El so del passat

2013-03-18T19:27:00.002+01:00

Anem amb un post de cançons populars, de rondalla, dels que els nostres avantpassats feien jarana fins les tantes a la llum de la lluna i sentats al carrer. Mentre uns feien "sasia", altres omplien "agulletes" de fil, uns altres "asmolaven"... i d'altres simplement prenien la frescor abans de dormir.

Eren temps de fer corro amb el veinat, la TV encara no havía arribat als salons, i l'unica cosa que els podía fer de distracció era escoltar la radio o llegir algún llibre. Els nostres majors feien nit al carrer, a la llum de la lluna o de l'unica farola que havía al carrer. Comentaven el que havien fet al día, algún xascarrillo i segur que alguna rialla perque algú havía dit o fet alguna grossa.

A la meua generació, la del 79, ens queden alguns d'aquestos records perque ho hem escoltat a casa, però també gràcies a aquell llibre memorable que es va editar als anys 80 que deixava constància d'aquestos momentets tan agradables.

Al Trencall del Maror, es un recull de cançons, contes i jocs, que en molts dels casos ni tan sols representen la cultura popular de la zona, son retalls nostres, molt propis de La Vila Joiosa, i crec que per això té més mérit.

http://webs.ono.com/joios/altrencall/

Difícilment trobarem més documentació per la red, alguna cosa he trobat jo, per això deixe ací un cridament a músics, rondalles, cies. de moros i cristians que vulguen traurer algo novedós per vendrer... per a quan un CD amb aquestes cançons vileres?

Practica el pentinat!

2013-03-18T12:21:00.001+01:00

Avuí us duc algunes propostes de còm pentinar-nos per a Llàgrimes. I es que amb tanta fallera per la tele, ja fa ganates d'encapillar-nos el trage i anar-nos a la ofrena de flors de la nostra patrona.

Paciència, ens queda poc. Falles, Sant Jordi i a continuació... nosaltres!!

Us passe uns videos amb varies propostes, desde l'opció més perfecta, passant per un manual de còm fer ones a l'agua... fins a l'opció més sencilla! un pentinat per fer en 5 minuts abans de vestir-nos. Aquesta video final, va dedicada a totes aquelles voleu aguantar el gotet fins al socarrat.

Ja podeu començar a practicar!!!

Re-prenem l'assunt fester

2013-03-14T19:15:00.003+01:00

Després de tant de temps sense escriurer una paraula a aquest espai, us torne a dir: HOLA FESTERS!! ja sabeu que no es tarea menuda la de postejar, extraurer informació, buscar temes que engantxen, fotos, músiques... per això vulc agraïr la vostra paciència, que encara que no s'actualitzava el blog, han seguit les vostres visites, rellegint post antics o escoltant música. Moltes gràcies per estar ahi, també a tots els mails que heu enviat donant suport, o preguntat si seguiem.

Seguir, seguirem, tal volta amb més calma fins que arribe el maig que es quan més temps dispose. A poc a poc anirem fent camí, i sortejarem obstacles absurds com el de bloquejar-nos el perfil per continguts inadecuats (3 vegades van ja!). Sincerament... no sé què s'obté de tot açò, qui no vulga llegir-me que no entre, però que ens deixe en pau.

Gràcies a Deu (i a Santa Marta també, of course!) aquesta gent es una minoría i els vostres ànims han fet que batallem per tornar a obrir el "xiringüito" de nou, amb més revistes festeres antigues, amb més escrits festers, i amb més de tot, perque ens agrada la festa i parlar d'ella fa que l'any es faça més curt.

Com he dit moltes vegades... les vostres fotos, idees, i demés material fester es benvingut en aquest espai, on ens uneix un mateix denominador comú: LA FESTA! o millor dit... LA NOSTRA FESTA DE MOROS I CRISTIANS (d'interés turístic internacional! ahí es ná!)

Així que... Seguim!!!! jo de moment aquest cap de setmana vaig fent boca amb l'exposició sobre indumentaria modernista, que Llàgrimes està a un pas i m'agrada agafar idees, així que el pròxim post... ja sabeu de què anirà.

GRACIES!!!

Ideant les próximes festes de reis i capitans!

2012-11-09T18:50:00.002+01:00

Poc a poc anem endintsant-nos en época freda, tardes escursades, i caps de setmana de peli i manta. Pla perfecte per a tots aquells que enguany ens premieu amb la vostra capitanía o regnat, perque us dedicareu a agafar idees per als desfiles, trages, boatos... Dibuixareu planols, entrades als cuartels, i toooot un sense fi de detalls.

Les nostres festes, a banda de tot el que venim parlant, son plenes de sorpreses esclatant a cada minut, unes amb tints musicals, altres amb colors de guerra, tembé tenim sorpreses màgiques extretes de les mil i una nits... però, què hi ha amb els soparets que ens agassajen els que estrenen titol fester?!

Pues hi ha molt a dir, perque any rere any van superant-se amb tota la decoració, menus gastronòmics, invitacions... etc.

Avui us duc un grapat d'idees per a aquestes festetes, on comença la germanor que una setmana més tard ens tendrà a tots ben lligats.

FESTETES CRISTIANES:

Ens podem inspirar en les festes de gent de camp amb tastets de productes de la terra com formatges, embotits, vins, pans assaonats i carn de caça amb verduretes i fruites de l'horta.

Que no falte una il.luminació de ciri!! que així ambienta més

Podem fer sevir cuenquets de fang per tal de presentar un bufet. Pells i mantes poden fer de mantels.

O cistells, plats i coberts de fusta

A falta de plats... sempre podrem utilitzar el pa,

com es el cas de la torta del gaspatxo manxeg

I podrem medievalitzar les botelles de vi, oli o vinagre

amb aquesta camisola de tela de sac.

Perque... una bona cata de oli que no falte!! barat, bo i quedaor,

sino... veieu aquestos exemples!

Jo hem posava ja ma amb ma a menjar!

A l'edat mitjana no hi havía diferencia entre dolç i salat,

es per aixó que podem trobar aquestos sabors barretjats a taula.

Encara que els dolços més dolços sempre serán ben aceptats

per tal de soportar les hores de ball

Ara anem a mostrar una decoració més de reial:

Els motius heraldics no poden faltar, al igual que el vellut vermell,

per ser símbol de poder.

El cap del porc senglar pot quedar molt xulo per tematizar la taula,

tampoc poden faltar les fulles de llorer, símbol de poder i victòria.

Un exemple de fals pastís, ja que son peces de diferents formatges,

rodetjat per una varietat de fruites de temporada que faran la delicia del maridatge

I si voleu donar en el clau... no us pot faltar aquest llibre de visites, o la figura d'un cronista que apuntarà tot allò que succeixca en la vetllada.

Un altre detall interessant sería vestir a cuiners i cambrers de monjos,
ja que aquestos eren en moltes ocasions els encarregats de la cuina.

I parlant de religió... en una sopar de reis, no poden faltar els dolços fets per les monges de clausura!! Aquestes delicies monacals les trobareu en Caelum que encara que es a Barcelona (visita obligada)
fan repartiment per tota Espanya

Com a colofó final... aquesta barra lliure, inspirada en les combinats de xarops per a la cura d'enfermetats amb remeis naturals. Es una xulada eeh?!

Còm fer invitacions originals?! ací uns exemples!

Existeixen uns fulls de fibra de lli, que sembla textil i s'imprimixen igual que un paper normal

Podem cosir un rebordet o el mateix sobre, deixant els fils sobrants,

donarà un toc medieval i de fet a ma

Aquestes bolsetes per donar els regalets també poden quedar genial.

De regalet de cortesía per als convidats? una botelleta de 33cl de oli d'oliva

o orujo pot ser la clau.També pot ser interessant, els botons/pins amb símbols medievals

I ací us deixe un detall molt especial a la par que ambiental, per a totes les convidades.

Una corona/guirnalda de flors que serà la delicia decorativa de la festa

FESTETES MORUNES:

A les festes morunes no pot faltar magia, fantasía, colors, olors, sabors... ací van uns originals exemples, alguns més tradicionals i altres de lo més actuals, ja veureu!

Entrada de la jaima, sobria i discreta...

I un interior sorprenent amb teles, alfombres, coixins... i colors càlids!!

Exemple d'un racó per conversar amb intimitat

I la importància de la il.luminació de farolets morunos per tot arreu

I exemples de menjar marroquí amb els plats de fang típics.

Ara anem a per idees una mica més modernes:

Magnífica taula de postres, olors i sabors àrabs, IM PRE SIO NANT!!!

Què dieu d'aquestos cup cakes decorats amb dibuixos de henna?

I aquestos servilleters en forma de joia?? es de plàstic, però es taaaan quedaor!!! I RRE SIS TI BLE!!!

els plats son de cartró dur, els podreu trobar en La Bolsera.

I més idees!

Totes aquestes taules son obra de la gran artista Amy Atlas, a la seua web trobareu més idees sobre taules amb altres temàtiques (bodes, halloween, nadal, colors...)

Arribat el moment del te... no poden faltar aquestos gotets!!

Que també poden servir per posar yogur, gelat...

o mojitooo!

Ara anem a per les invitacions! aquestos son alguns exemples de disseny gràfic, molt mones totes!

I per supost... idees per a regalets

Pulseres de coloraines, aspillets, gotets de te... i fins i tot borsetes d'olor fan que cada día de l'any puguem recordar la vostra festa de rei o capità moro.

En fi... segurament no tenim a Amy Atlas aprop per a que ens fassa la super decoració, però amb imatginació i temps tot es pot fer i si no... sempre podreu recorrer als profesionals locals que treballen la mar de bé.

M'ha dit una pardalet que Parrala Festa fa uns montatges de festes morunes ideals de lo més... telefon de contacte: 654 515 811, preguntar per Jaume, i per a més informació... vas al T-Class preguntes per Jaume Perona i que t'ho aclarixca tot!

BON CAP DE SETMANA FESTERS!!!

Hallooooweeeeen festeeer... ja ja ja...

2012-10-18T00:14:00.001+02:00

Ens pensaven que això del Halloween no triunfaría en les nostres festes, donçs estavem molt equivocats!! avuí us duc unes filaes que fan poreua de la bona! i es que tanta modernor de maquillatges, lentilles, caretes de làtex... poden ser perilloses quan la cosa ix de mare. Vamos... que jo després d'aquest post no sé si dormiré esta nit!!

Comencem descendint als inferns més creuls, on una filaeta de xiques amb més ploma que la Norma Duval ens recibeix en els braços oberts. Jo de veurer-les... m'agarra unes caloraeees...

Seguim amb el tema de l'infern, amb el post d'avuí es un no parar!!!

A veurer, estes tres animetes del purgatori... van contractar al mateixet maquillador dels KISS?

i la marxa cristiana que duien quína era?? marxa heavy del metal??

Igualets!!

I ara anem amb efectes especials! dels bons! on vas amb la careta del jilipixi de la granera

del tren de la bruixa?! es igualet al que venia en la feria de la Casa de Andalucía del mercadillo, o no?!

I sense baixar el nivell... seguim amb més efectes especials.

Jo de la UNDEF prohibía la modernor de les lentilles marcianes!

Xico, feia falta?!

Aleee... un altre zombi que desfila... jo en ves de quidrar a Canal 9, quidraría a Iker de Cuarto Milenio!

I ara sí que sí, el colofó final!! amb brillo, perruca dels xinos, lentilles de leds,

rabos de gats penjant, xorrant sang de lentejueles...

es pot demanar més??

i per darrere! per a que no us pergueu detall! el salpicó de la sang es... lo més!

Ara què??!! TUTO O MUETE??!!

Que ens anem de romeria!!!

2012-10-11T11:43:00.001+02:00

Quína alegría! quína disbauxa!!! ens anem de romería!!! sí, sí... així que anem a preparar-ho amb esmero, perque hi ha que anar a disfrutar i passar moltes hores de caminata, així que comencem amb unes bones espardenyes!! que al fi i al cap les soportarem tot el día.

Per a les més fashionfesteres no poden faltar unes alpargates Castañer! inversió total ja que duren anys i anys, i son taaaan còmodes que podrás aguantar hores i hores. Jo sòc adepta a les de gran altura i done fe de que son soportables durant hores i hores ballant i caminant. Si les proveu una vegada quedareu convençudes!!

Si sou més de botes, les House of Harlow son les vostres!! també done fe de que son comodiiiiisiiiiimes, tant... com anar amb les pantunfles de casa!! i els dissenys son divertidissims.

Que teniu un estil més rockero... les Sendra de tooota la vida!

Anem amb el look de romero, que sempre entenem com el look de la romería del Rocío, però que no té el per què. El look rociero es més carregat de volants i el que a nosaltres ens toca es més d'un día de caminata sense més, encara que ens tematitzem una mica no cal arribar a este look tan "yo iba de peregrina y me cogiste de la maaaaanooooo..."

Jo propose algo més "country" per a anar cómodes a la par que divinofesteres de lo més, no? per tant... anem amb els texans que tothom té en el armari, amb conter de no acabar pareixent una "vaquera paseando las reses"

Que fa caloreta i ens atrevim amb les "cujes" al aire...

Lo de dur els minishorts en la galta del cul fora i Santa Marta al coll... com a que no ho acabe de vorer! cada moment... el que li pertoca!

Ací us deixe unes possibles combinacions molt guays del Paraguay!

La foto del centre no, però venía en el pack i avuí no tinc temps de photoshopear

I algúns complements, que el complement... fa festa!

Bolsos bandolera

Cinturó bordrat

Sombrero Lagomarsino

Bisutería amb charms

Canya amb romer o murta

I lo que no pot faltar es... la papanda!!

Podeu trobar cistelles similars en Regals Begoña o en el poble de Gata

I si algú s'anima i du unes guitarretes... millor!!!

Aleeeee... de shopping romero!!

Seguim fent camí!!!

2012-10-10T11:36:00.001+02:00

Ja he caigut a la vida real!! sí, ja s'ha acabat la bona vida de platja, bon menjar, el xarrar pel carrer, i tooots els mimos que la family i tots vosaltres hem regaleu cada vegada que vaig.

Torne a estar davant del pc per hores i hores, aquesta setmana amb molt de treball acumulat que no sé si hem deixarà postejar molt, però com que tinc taant de mono per escriurer... segur que faig lloc en l'agenda per parlar-vos una mica.

Tinc tants temes en ment, que no sé per on començar!!! tenim 50 aniversari de l'Associació de Santa Marta, pobles en festa, tratges crueeels, molta música festera per escoltar, anècdotes festeres, entrevistetes, alguna cosa de gastronomía, botigues repletes de complements per al street style fester... aaiiisss... si es que la festa té taaaant per a parlar!!

Sense anar més lluny, aquest cap de setmana vaig estar a una boda molt especial a Bocairent. El grupet de La Vila era xicotet però festeret, i de seguida vam fer penyeta amb els de Valéncia que no van escatimar amb pólvora, i amb els d'Aielo de Malferit, el poble de Nino Bravo. Així que entre cançons de Noelia, Libre i América vam fer bones filaes mores i cristianes, nosaltres ben abrasillats i ells colze amb colze.

Però el final de festa... va ser... apoteòsic!!! quan vam acabar la festa, ens vam anar tots a la plaça de Bocairent per seguir la marxa, i veurer les entraetes que cada primer cap de setmana de mes, cel.lebren desfilant pels carrers del poble amb les bandes de música. Es pot ser més fester??!!! jo firmava ja!

Per fer ganetes... us anuncie que EXPOFESTA obri les portes del 26 al 28 d'octubre, en el recinto ferial d'Alacant i l'entrada es gratuïta. Si aneu... m'agradaría que hem contareu què us ha semblat tot el que heu vist, i si aporteu fotos... millor que millor!

Seguirem informant de més actes!!!

Dónde vas SIN mantón de Manila?!

2012-09-24T20:05:00.000+02:00

I seguim de festa en festa, i jo no puc evitar el pensar en el próxim sarao amb bandeta i soparet de germanor tots junts. Encara que les festes son la setmana més gran que puc viurer, crec que disfrute molt més dels preparatius, m'encanta rebuscar per les webs i agafar idees per a després confeccionar-me complements. Per aquest motiu, cada vegada que faig algún viatget o hem trobe un brocanter, no puc evitar caurer en la tentació de comprar algo per aquestos actes, sobretot per a Llàgrimes, i després a lo millor ni m'ho pose! però tinc aquest vici. L'última adquisició... unes pintes de plata i unes sedes xines del s. XVIII que vaig trobar en Yangón e Inle, Birmania. Recorde que la nostra guia era una noia super amable i abnegada a contentar-nos, però el día que li vaig anul.lar les visites típiques a les pagodes i temples budistes per tal de fer una ruta de brocanters, se me va quedar una mica descolocada.

Tot i així, la Khin-Khin (nom de la guía) va començar a trucar a gent i en unes hores estavem de shopping per carreronets estrets on el sol ni entrava. Com que les sedes que ens mostraven eren noves, i no era el que buscava, se li va ocorrer la gran idea de visitar unes cases de marionetes antigues típiques d'alli que coneixía, i allò sí que va ser arribar i tornar-me loca!! quines sedes, quina plata, quines joies de marfil... i també molta cucaratxa i aranyes com a cocodrilos!! així i tot... jo era felicitat en estat pur! fins i tot... parlava anglés millor que mai! estaba inspiradíssima fent conjunts de complements, robes... i per supost vaig tenir que regatejar molt i fer una mica el paperet teatrero per a sortir-me en la meua.

Encara que vaig comprar més del que deuría vaig deixar allà un mantó de Manila, que hem servirà d'excusa per tornar algún día a terres asiátiques. Ja tinc la guardiola en marxa!

Recorde una profesora de art que vaig tenir, quan un día parlant ambdues fora de classe, vam descobrir el nostre taló d'Aquiles, que era la moda al llarg de la història. Recorde tooots aquells llibres que hem va deixar i que després he anat comprant de a poc en fires de llibres antics o en subastes per internet.

El día que vaig agafar aquell mantó de Manila en Birmania, vaig recordar les seues paraules sobre els origens d'aquella roba tan especial, que mostraven a cop de puntada una escena com si d'un llenç es tractara. I al mateix temps la meua imatginació surcava en vaixells mercantils replets de regals per a les dones d'aquella tripulació. Segurament, aquest mantó havia segut el regal per a aquella amada esposa o un regal secret a un cos femení de llum vermella en la negra nit. Quí sap?!

Els mantons originals no son com els que veiem ara! inicialment eren de seda negra amb escenes de la cultura oriental bordrades en fil de color natural, i res de flecos ni els enreixats que ara veiem.

Per a qui li interese, passe a contar una mica els origens d'aquesta bella prenda. Amb una mica d'ambientació musical que la cosa... ho requereix!

Si bé es diu mantó de Manila, el seu origen real es de Xina on alla pel 1600 la colonia xinesa va importar aquestos tapisos a l'illa de Filipines per se un punt estratègic en les rutes comercials marítimes, però no va ser fins al s. XVIII quan els galeons mercantils i la colonia espanyola van començar a carregar-los a les seues bodegues per tal d'importarlos a les altres colonies españoles en Mèxic, Perú, Guatemala... amb la ruta marítima Sevilla-Filipines-Veracruz.

El mantó va ser el souvenir perfecte per regalar a aquelles dones que alegraven la monotonía d'aquells mariners, i que residien en casetes de llums de colors i dudosa activitat legal. També van ser regalats altres ensers com abrics de seda, jaquetes, pintes de marfil, camafeos... I aquestes prendes realitzades en seda no només adornaven el cos nu d'aquells amors, sino que també van començar a formar part de la decoració d'aquestes cases tan festives per a cobrint taules, llits, sofans, làmpares de peu, inclus fent de cortinatges. Un ambient molt sensual que evocava l'ambient oriental.

Inicialment, els dibuixos que omplien aquelles teles eren dragons, paisatges de pagodes, escenes cuotidianes, vegetació de bambú... però poc a poc els colors vibrants de la cultura mexicana amb els motius florals i de pardalets de les ceràmiques sevillanes van començar a fer acte de presència a aquelles teles, i van tenir tant d'èxit que es van comercialitzar per tot el mon.

La industria tabacalera asentada en Andalucia va provocar que els mantons començaren a fabricar-se al nostre país, degut sobretot a que la fulla del tabac venía envolta cuidadosament en fardos de seda color natural. I aquestos teixits eren guardats per les cigarreres que treballaven a les fàbriques, per tal de fer els seus propis dissenys amb puntades de fil, que s'anaven transformant en flors de grans dimensions que esclataven de llum y color, i amb tant de relleu que semblaven sortir d'aquella tela. I per a acompanyar el moviment de les caderes airoses, començaren els treballs d'enflecar aquelles obres d'art. Flecos interminables que nus a nus el.laboraven un enreixat que recorda els magnífics treballs de marquetería i artessonat que els nostres avantpassats àrabs ens van deixar.

Finalment, aqueta prenda va ser poseida per totes les condicions socials, i es va anar acomodant en les vestimentes fins ser un complement tant d'abric com embellidor. Al s. XIX causa autèntic furor la corrent orientalista que influeix tant en la moda, la decoració i tota mena d'artilugis nous que venien de la Xina com son els espectacles de magia, els números artístics amb pólvora i fums de colors, les lents d'augment...

Aci unes imatgens de la película Gans of New York, on Càmeron Diaz combina un kimono xinés amb corsé brodrat en vellut i faldilla llarga amb cuadres escocesos, una mescla arriscada a la par que captivadora. Com a complement, un parasol de paper xinés.

Amb tant de furor per aquesta prenda, no podía ser d'una altra manera que s'organitzaren concursos als balls per tal de premiar el mantó més treballat, i axí consta en algunes cançons populars. Les cupletistes, coristes de varietés i les ballaores de flamenc van ser les que més el van incorporar al seu vestuari.

Dónde vás con mantón de Manila, dónde vás con vestido chinel...

També trobem autèntiques obres d'art a la pintura, fotografía... on el mantó va ser un recurs estilístic molt empleat.

I encara que la moda dels mantons es va anar diluint amb el pas del temps, mai s'ha deixat d'utilitzar com a complement per a ceremonies, decoració...

Però, sembla que ara als nostres dies s'està tornat a posar de moda!! sí, sí!! i el millor de tot, es que aquest any es complement indispensable per a un look folk o hippie chic com el que porten les celebrities!! ideal per combinar amb texans, botes altes i inclus... un barret gaucho d'ala ampla!!!

Lo dit, qui té un mantó... té un tresor!!!

Moments festers

2012-09-12T00:29:00.003+02:00

Sí... ja sé que fa dies que no done senyals de vida!!! es que... estic en La Vila!!!! la millor terreta del mon!!! i clar hem toca quedar bé amb taaanta gent, i menjar tanta cosa bona, i nadar en la platgeta, i mimar als meus majors... que al final el día se me queda curt!!

Eh! però tot no es disfrute, també vaig preparant entrevistes noves i més temes per a tractar, així que en breu entraré en farina festera, i seguiré donant canó.

Ara si m'ho permitiu, me paso al castellano, i no es per res polític ni per matar la llengua es que sino... mi marido, no me entiende!

Ahí voy!

En anteriores posts he comentado la importancia de nacer en una familia que se deleita con la fiesta. Yo he tenido la suerte de ser la 4ª generación de una saga familiar que empezó con una bisabuela que se sabía las embajadas y contribuía con unos duritos a esa fiesta que se celebraba bajo su balcón. Su hijo (mi abuelo) trabajó haciendo maravillosas carrozas y por supuesto participó en los actos. Luego, vino la generación de mis padres, que me han llevado a cada acto y me han transmitido unos valores y unas creencias necesarias para continuar con este gen festero que me vuelve loca de remate. Y por si esto fuera poco, un hermano que me empuja por detrás para que que corra tras él en tal de evitar el peligro de petardos y la trasnoche.

Ahora yo con 33 años, he madurado este parecer inculcado, y es mi intención la de renovar esta dulce obligación con visión de futuro.

Y para ello, he puesto empeño, ilusión, una hucha muy grande... y con todo esto, me he dado cuenta que a pesar de todos estos ingredientes, puede ser insuficiente para librar esta batalla que es la de continuar con la 5ª generación festera.

Necesitaba compañero de viaje en esta cruzada y no me refiero a eso de buscar un papá que ponga una semillita en la barriga de mamá, malpensados!

Más que un compañero... necesitaba una persona que le gustase el nardo, y llevar bombachos, y aguantar la explosión de un cañón, y que le bailasen los pies a ritmo de pasodoble y cadencia de marcha mora!!

Y aunque era tarea difícil, encontré esa persona, y un 10 de septiembre me dijo que quería pasar el resto de su vida a mi lado, en la salud y en la enfermedad. Yo también le prometí amor eterno y que nos arrugaríamos como pasas juntitos tomando mate argentino, viendo la puesta de sol de cada día. El me contestó que no me faltaría música, pólvora y "desembarc". Y con todo este contrato, no pude negarme a firmar aquel papelito que protegía la unión de esta vilera con un argentino.

Un año más tarde, veo que de momento va cumpliendo su promesa, es más, me animó con esta locura del blog sobre nuestra fiesta, y es mi apoyo logístico en cuanto a tecnología bloguera y escaneado de fotos. Sin Mario, este blog no sería posible.

Creo que esto puede ser un buen inicio para que la semilla festera germine en la 5ª generación. Pero, amigos festeros, vosotros también teneis parte de culpa en este sarao, os agradezco de todo corazón el abrazo cálido de "germanor" que en sus primeras Lágrimas de Santa Marta le tendisteis, porque la primera impresión es la que cuenta para que la persona que no nos conoce, se quede maravillada o ponga pies en polvorosa y no quiera volver jamás.

Mario, para mi fortuna se quedó encantado de la fiesta, la acogida de la gente, y repitió en las posteriores ediciones, y hoy por hoy, es uno más y espero que por muchos años así sea.

Quiero agradecer a toda mi familia, amigos, penya El Toldet, xaranga El Nardo (Serrano, de categoría!) xaranga El Minaor (por el intento)... por ese día tan especial que nunca olvidaré, y que todos tan gustosamente contribuisteis. Pero en especial, a ti Mario por permitir celebrar una boda tan vilera.

Creo que voy a recordar este día como uno de los mejores momentos de mi vida!

Sniff... se me ha metido una mota de polvo en el ojo!

Remember de les festes 2012

2012-09-05T11:23:00.002+02:00

I per tal de seguir fent ganetes de festa, avuí sessió de videos de les festes passades. Dedicat a tots els que esteu treballant dur per al 2013, i també a tots vosaltres que m'envieu molts e-mails demanant més i més posts.

Bueno, este video millor sense la banda sonora.

Si teniu més videos sobre les festes 2012, ja esteu tardant en pujar-los!!!

tenim ganes de vorer més i més!!

Una de joyes!

2012-09-04T11:17:00.002+02:00

Avui us duc el tresor d'Alí Baba, un shopping carregat de lluentors i metalls per a que aneu pensant amb els estil.lismes, i la carta als Reigs Mags!!! per què no demanar articles festers??!!

Collar Bershka 10€ i segur que es molt transformable en un adorno per al cap

Pusera Bershka 7€, super cristiana!!

Cadena i Creu Mango, 13€ super Reina Católica!!

Anell Mango, 18€ indispensable per al besamanos!!

Arracades Mango, 20€ son tan mores com cristianes!

Pulsera Mango 26€, cristiana però molt aprofitable per a Llagrimes pels motius vegetals.

Anell articulat Mango, 26€ una peça molt medieval.

Bolset Mango 13€, no et pot faltar per al estilisme de Llàgrimes.

Creu Mango 10€

Collar Mango 36€, també es pot posar al cap i queda Divine Moruno, no?

Arracades Bershka, 6€ per continuar amb l'estil de les borles

Collar Zara 18€, també molt amortizable al poder posar-lo al cap

Penjoll Zara 23€, perfecte per a estilisme cristià com per a Llàgrimes (preciooooos!!)

Collar Zara, 26€, també genial si el coloques al cap

Collar Zara 30€, també es pot utilitzar a Llàgrimes

Collar Zara 30€, carregat de diamants i esmeraldes pot ser tan cristiana

com una mora super Elisabeth Taylor

Ja podeu anar fent llistes de la compra per a cumples, nadal i en gener... rebaixes!!!

Ja es setembre!

2012-09-03T13:12:00.001+02:00

Ja ha arribat el setembre!! qui tinga gra que sembre!! que es el que farem tots fins a les properes festes, sembrar i sembrar la llavor festera. Uns faran un exhaustiu tour per totes les festes, festetes, desfiles, fires... per començar amb les idees, aconseguir adresses de tratges, carrosses, ballets... perque el retllotge fa tic tac, tic tac... i cada día queda menys.

Els que no tenim un càrrec fester, començarem amb la llavor econòmica, cada día un centimet a la guardiola, vendrem loteries, i farem el possible per a que esta crisi no ens arrebate el que més ens agrada.

Per als que no ixen, es temps de tirar-nos un cop de ma. Perque sense vosaltres la festa no sería possible. Moltes gràcies per col.laborar amb tantes rifes, entrades de festes, i anunciar-vos. Això denota que teniu un cor replet de festa i tanta il.lusió com nosaltres.

I parlant d'economia, avuí us deixe una data important. El día que més risc econòmic va sofrir Espanya va ser el 24 de juliol, segurament ningú ens vam enterar, i he arribat a la conclusió de que el millor que se li pot fer a esta maldita crisi es apagar la televisió i viurer al ritme que cal. Que ningú ens dicte el que hem de comprar i el que no, perque... de què serveix viurer amb eixe nus a l'estòmac si fem el que fem depenem de les actuacions dels banquers?

El 24 de juliol el festers de La Vila li vam dir a esta crisi "viu i deixa viurer!" i vam pagar les cuotes, i ens vam carregar de collars dels morets, i vam liquidar tot el que ens vam menjar i beurer... i seguim sent els mateixos, ni més rics, ni més pobres!

Aleshores... no serà aquesta la fòrmula per sortir d'aquest fem?? jo opine que sí, que mentres tinguem ganes de menejar-nos, sobreviurem. Ens espera un any de molt IVA, valors bursàtils i estadístiques, i per això us propose que per cada avallada del IBEX 35 o muntada de la prima de risc, li fem la punyeta escoltant un passodoble, tancant els ulls i menejant els peus, es gratis, fa somriurer i crema el colesterol.

nyàs! verònica, xicuelina i a matar!

Avuí, 3 de setembre, comença el curs fester 2013, preparades les llibretes per a agafar apunts, la bolsa buida per a carregar-la de shopping fester, els mp3 a tope de batería i música festera, i ganes, moltes ganes de que arriben els exàmens del 24 de juliol.

SENYORS FESTERS... BON COMENÇAMENT!!!!!

Onil, joguets i moros i cristians

2012-08-30T11:27:00.003+02:00

Anit, circulant per la red de webs festeres, vaig anar a parar a una web d'Onil on a més de parlar de festa, li rendien tribut a una fàbrica de joguines que tots coneixem, anomenada FAMOSA, d'ahí van naixer jocs i nines molt conegudes, però la que més... la NANCY!!!!!

I encara que es fan moltes exposicions per tota Espanya d'aquesta nina vestida de moltes maneres, ací va un recull de la mostra que es va fer especial Moros i Cristians. Això es el que jo dic... cultura festera desde la infància!

Sí... ja sé que estareu pensant que menut post freaky el d'avuí... pues, algún día tenía que tocar!!

ací tenim de tooot, que no falte res!!

ECOFESTA

2012-08-29T11:48:00.001+02:00

Com que he vist que la moda del tribal belly dance va en augment, ací us deixe uns tutorials per a que feu el vostre vestuari. Setembre es bon moment per a recollir materials diversos per fer adornos i els caps de setmana de fred i plutja son perfectes per llargues jornades de fer manualitats, us animeu a desconectar la tele, la wii i fer activitats en familia?! ací unes idees on podeu fer penyeta, passar una estona divertida i aconseguir fer prendes molt xules!!

I ara... anem a fer els adornos més ecologistes del mon fetser, amb les anelles dels refrescos, flors, pistatxos...

En aquestes webs trobareu patterns (patrons) i moltes idees

http://mieljolie.blogspot.com.es/search/label/bellydance

http://www.cutoutandkeep.net/projects/soda-tab-top

http://www.facebook.com/groups/105254636172335/

Jo vaig loca per fer-me un xalequet d'aquestos, ho aconseguiré???!! i lo de les rastes amb les pells dels pistatxos i conxetes de la platja està molt xulo!! així que res de tirar les sobres dels aperitius!!! ací ja no es tira rés!!!

JO... ALES VERDES!!! I TUUUUU????????

TRAGES CRUEEEEELS... segona part

2012-08-23T13:42:00.004+02:00

Sí... ja sé, van a contractar un sicari per a que hem faça a trossets i hem tire al riu, però... no m'he pogut resistr a eixe alud de visites que va registrar el blog en la primera entrega de tratges cruels, totes eixos comentaris, l'avanxa de mails demanant més i més... i tots eixos trages preciosos tentant-me... que al final he dit... anem a per la segona entrega... PETE QUI PETE!!!

Així que per a tots vosaltres... TRAGES CRUEEEEEEEEELS, 2ª PART

PREMI MAMA QUIERO SER ARTISTA

Anem a vorer, el trage de l'esquerra... per què?!! quina intenció hi ha en vestir-nos de vedettes de revista a lo Molino en època de decadència!! que prohibixquen les boes de plomes ja!!

i les gometes del genoll?? que la que estiga flamenca de edat i de gimnas bé,

però... la que tinga jamonets... no vulc ni pensar-ho! perque hem fa fredaaat!!!

Este home, què fem de este home, o cuervo o el que siga!?

Jo crec... que s'ha confós de peli!

volía anar a Mordor, i va apareixer en unes festes de Moros i Cristians.

Una altra que s'ha confos de peli, anava a rodar la segona part de "lo que el viento se llevó"

i sense saber còm... el vendaval se la dur en mitg d'un desfile.

No li falta detall!!

bé, li falta la sombrilla, que se li haurà volat pel camí

PREMI MÁS AGUSTO QUE UN ARBUSTO!

Esta parella es va posar a fer el tratge tricotant. Van tricotar fins que no van tindrer més temps i no els ho va donar temps a fer mànigues. Pues res, se les pinten i ja està!!

i al coll el tepetet de ganxillo que els ho sobrava de la tele de plasma, no sabién com aprofitar-lo.

I uns cuants collars del xino, i les pulseres se les van fer dels xurros de anar a nadar...

i tratge fet! qui no ix de capità es perque no vol!

PREMI CANTINERAS OCTOBER FEST

La Merkel que està en tots els saraos controlant, ha enviat a esta filà d'espies que supervisen lo que derroxem en festes, per a xivar-se en la pròxima cumbre europea.

I la del centre... es la Eskolensdungsstengs (capitana dels tulipans, en idioma Ikea)

PREMI HIPPILLAURAORES FLOWER POWER

Un trage super ponible, de estilo super country, amb escote por "alante y por atras" per a fer-se morenetes, i eixos tacons que trenquen terrossos... ummm... ideal!

PREMI LA BARBIE PIRATA

A la Barbie la havien vestit de tot, però faltava la edició Moros i Cristians, ací les teniu, carregaes de fucsia, rosa, plomes, lentejueles i la cuixa al aire amb botes altes.

PREMI PRINCESAS DISNEY

Perque a Disney no se li acaben les princeses i a nosaltres tampoc, en tenim... de tots els colorets!! arreplego así, arreplego allà, i vinga el joyerío... i la pamela que no falte!

Ah! i el can-can d'aro que els 80 tornen!!

PREMI PENTINAT A LO KRUSTY-MARUJITA DIAZ

PREMI PENTINAT AMB LA MASSETA AL CAP

Es que el tema de gorros es un no parar d'innovar, eh?! ja podrien estar quietets més d'un!!

Què fem del caldo?? pantalons bombatxos, tallats a lo pirata, sabates negres de tacó amb asvaroskis,

la pulsera al turmell... i tot rosa?!! es que ho ha volgut tot en avaricia!!!!

PREMI D'HONOR AL PULGA I AL LINTERNA

Açò què es??? el show del bombero torero?? entre que li ve enorme, la poca sang que se li veu...

i a més... es posa unes calces grogues com si fora dels Simpson!!

en la gloria, el dissenyador es va quedar en la gloria!!

PREMI ARTILUGIOS GARRULOS

Si les xiques ja son guapetes i ballen de categoría... feia falta ficar-les en un baló de nivea transparent?
i sobre un jardí més fals que la gespa d'una rotonda??!!

FEIA FALTA??!

I ara sí, que sí... lectors diaris d'aquest blog, us pose el premi crueeel, més que crueeel,

que no sé si donar-li el premi o enviar-lo al programa de 4º Milenio.

Encara esteu a temps de no seguir mirant

Esteu segurs...

que va, eh?

que va!

De los creadores de Barbie i la magia del Pegaso...

PREMI AMB UN PAR... D'ALES

Que si les ales es menegen... quines abanicaes al públic!!

Les mateixes abanicaes que li pegava jo al iluminat del invento.

Dic el mateix que en la primera edició!

a més d'un li confiscaba la màquina de cosir,

i li prohibía tindrer idees...

per terrorista!!!