<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<?xml-stylesheet type="text/xsl" media="screen" href="/~d/styles/atom10full.xsl"?><?xml-stylesheet type="text/css" media="screen" href="http://feeds.feedburner.com/~d/styles/itemcontent.css"?><feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:openSearch="http://a9.com/-/spec/opensearch/1.1/" xmlns:georss="http://www.georss.org/georss" xmlns:gd="http://schemas.google.com/g/2005" xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0" xmlns:feedburner="http://rssnamespace.org/feedburner/ext/1.0" gd:etag="W/&quot;CUIAQH04eip7ImA9WhRaFEg.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756</id><updated>2012-02-17T05:39:01.332+01:00</updated><category term="Fourier" /><title>Teoria de Circuits</title><subtitle type="html" /><link rel="http://schemas.google.com/g/2005#feed" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/posts/default" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://shake719.blogspot.com/" /><link rel="next" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default?start-index=26&amp;max-results=25&amp;redirect=false&amp;v=2" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><generator version="7.00" uri="http://www.blogger.com">Blogger</generator><openSearch:totalResults>26</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>25</openSearch:itemsPerPage><atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="self" type="application/atom+xml" href="http://feeds.feedburner.com/Shake719" /><feedburner:info uri="shake719" /><atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="hub" href="http://pubsubhubbub.appspot.com/" /><entry gd:etag="W/&quot;DkMASH47eyp7ImA9WxFWE0Q.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-1259076244505129580</id><published>2010-05-31T17:07:00.006+02:00</published><updated>2010-06-01T14:14:09.003+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-06-01T14:14:09.003+02:00</app:edited><title>26a Classe: Transitori 2n ordre + Resposta PSPICE</title><content type="html">&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;La classe d'avui ha estat l'última del curs i hem acabat de tractar l'anàlisi transitòria de circuits de 2n ordre i la seva resposta amb PSPICE.&lt;/span&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;En quan al primer tema, s'han comentat les característiques generals dels circuits d'aquest tipus, com ara la durada del transitori, el període d'oscil·lació, el temps en què assoleix el màxim i el seu valor. D'aquesta manera tenim molta informació sobre la etapa transitòria. I com a exemple s'ha fet servir l'entrega número 13.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;Com a tema de cloenda, s'ha explicat com treballa PSPICE per resoldre els circuits i les aproximacions que fa servir per no haver de treballar amb equacions diferencials. Ho fa calculant diversos punts.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-1259076244505129580?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/zXJUDBgy6-0" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/1259076244505129580/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=1259076244505129580" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/1259076244505129580?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/1259076244505129580?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/zXJUDBgy6-0/26a-classe-transitori-2n-ordre-resposta.html" title="26a Classe: Transitori 2n ordre + Resposta PSPICE" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/26a-classe-transitori-2n-ordre-resposta.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DU4BRH4-eSp7ImA9WxFWEkg.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-2933280947979323626</id><published>2010-05-30T23:36:00.003+02:00</published><updated>2010-05-31T00:19:15.051+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-31T00:19:15.051+02:00</app:edited><title>25a Classe: Estudi qualitatiu dels circuits</title><content type="html">&lt;span style="font-family: arial;"&gt;La 25a classe corresponent al dia 27 de maig va començar amb la realització d'un exemple de com trobar V&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;font-size:85%;" &gt;o&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;(t) en un circuit RC durant l'etapa transitòria. Es va fer un estudi qualitatiu de les diverses característiques d'un circuit.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;El primer punt estudiat va ser el de la &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-family: arial;"&gt;función de red&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt; d'un circuit, que proporciona la resposta pròpia que només depèn del circuit i no de l'excitació. Després d'això es van veure els diversos tipus de resposta pròpia, que depenen dels polos de la funció, i aquesta pot ser creixent o decreixent depenent de si es troben en el semiplà dret o el esquerre del diagrama P-Z respectivament i pot ser sinusoïdal si es té una arrel amb part complexa. Vam poder entendre el que ens havien explicat que els circuits estables són aquells que tenen els &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-family: arial;"&gt;polos&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt; al semiplà esquerra ja que la resposta pròpia acaba desapareixent al cap d'un cert temps.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Per acabar, es ca explicar que els circuits estables tenen dues etapes: el règim transitori i el règim permanent. La primera , com el seu nom indica només dura durant un cert període de temps que acostuma a ser quatre vegades la constant de temps de relaxació tau, i la sortida és la suma de la resposta pròpia més la forçada; i la segona només esta formada per la resposta forçada ja que la pròpia ha desaparegut.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-2933280947979323626?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/aVl4q9FDKtM" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/2933280947979323626/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=2933280947979323626" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2933280947979323626?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2933280947979323626?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/aVl4q9FDKtM/25a-classe-estudi-qualitatiu-dels.html" title="25a Classe: Estudi qualitatiu dels circuits" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/25a-classe-estudi-qualitatiu-dels.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;D0QBRH4zfip7ImA9WxFWEkg.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-2012920318273550907</id><published>2010-05-30T23:14:00.003+02:00</published><updated>2010-05-30T23:35:55.086+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T23:35:55.086+02:00</app:edited><title>24a Classe: Laplace (II)</title><content type="html">&lt;span style="font-family: arial;"&gt;La 24a classe es va realitzar el 20de maig i es va seguir parlant de Laplace que s'havia introduït la sessió anterior. Es vaexplicar com aplicar-ho a TC, analitzant la tensió de sortida d'un circuit incloent el temps transitori.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Es va explicar que elements en el domini temporal, quan passàvem  al domini en s es comporten de manera diferent. Per exemple les resistències no canvien, però sí ho fan els condensadors i inductors que es comporten com impedàncies de valor 1/Cs i Ls respectivament, i tenen unes associades els condensadors, una font de tensió i els inductors una font de corrent, degut a l'activació d'un interruptor (s'expressa utilitzant la funció u(t)). Els valors d'aquestes fonts depenen dels valors que hi havia abans de commutar l'interruptor.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;En acabat es van fer diversos exemples per veure la seva aplicació.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-2012920318273550907?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/eDBfQgPLCnY" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/2012920318273550907/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=2012920318273550907" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2012920318273550907?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2012920318273550907?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/eDBfQgPLCnY/24a-classe-laplace-ii.html" title="24a Classe: Laplace (II)" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/24a-classe-laplace-ii.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DkcHRn04eSp7ImA9WxFWEkg.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-4071260855922587870</id><published>2010-05-30T22:06:00.002+02:00</published><updated>2010-05-30T23:13:57.331+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T23:13:57.331+02:00</app:edited><title>23a Classe: Línies de transmissió + Laplace</title><content type="html">&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Aquesta classe es va fer el 17 de maig i es va recuperar un tema que s'havia tractat a l'inici de curs; es tracta de l'anàlisi de circuits que tenen que tenen una mida comparable amb la longitud d'ona que és transmet per aquesta. És per això que es va introduir el concepte d'impedància característica d'un cable, que és la impedància equivalent del cable en el cas que aquest fos infinit. A més, es va comentar que, perquè no es reflecteixin ones cap al generador, al final del cable hi ha d'haver connectada una resistència del mateix valor que la seva impedància equivalent. En relació amb aquest tema, es va comentar que el cable havia de tenir un factor d'atenuació de la potència α (dB/m) que depèn del cable utilitzat i de la freqüència de propagació de l'ona (com més augmenta la freqüència, més atenuació).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;D'altra banda es va introduir la transformació de Laplace (com obtenir-la i com trobar la seva antitransofrmada), que és una eina que ens permet transformar una equació diferencial en una algebraica. D'aquesta manera podrem saber què passa durant un temps de transició fins que s'arriba al règim permanent.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-4071260855922587870?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/Zg_kNzYTOuk" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/4071260855922587870/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=4071260855922587870" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/4071260855922587870?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/4071260855922587870?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/Zg_kNzYTOuk/23a-classe-linies-de-transmissio.html" title="23a Classe: Línies de transmissió + Laplace" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/23a-classe-linies-de-transmissio.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;AkcCQ3s_eSp7ImA9WxFWEkk.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-3832014708871962886</id><published>2010-05-30T17:23:00.003+02:00</published><updated>2010-05-30T21:34:22.541+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T21:34:22.541+02:00</app:edited><title>22a Classe: Potències (III)</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;El dijous 13 de maig es va fer la 22a classe de TC que va començar amb un resum de la classe anterior i amb la resolució d'algun exemple, i després es va seguir amb el tema de potències en RPS.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Primer es va començar amb l'explicació de quin valor d'impedància es necessita per transferir la màxima potència amb un circuit compost per una font d'alimentació, resistències, condensadors i inductors. Després d'una sèrie de càlculs es va arribar a la conclusió que, per poder complir aquest objectiu, s'hi ha de connectar un bipol amb la mateixa impedància equivalent de Thévenin del circuit però conjugada.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Després es va parlar d'una nova manera d'expressar el valor de la potència: els dBm; i es calcula de la següent manera: P&lt;/span&gt;&lt;span style=";font-family:arial;font-size:78%;"  &gt;dBm&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; = 10·log(P/0.001). Un avantatge que suposa expressar la potència d'aquesta manera és que, en cas de tenir la el guany del circuit en dB, per obtenir la potència dissipada a la sortida (únicament si R&lt;span style="font-size:78%;"&gt;L&lt;/span&gt;=R&lt;span style="font-size:78%;"&gt;in&lt;/span&gt;), tan sols haurem de sumar la potència a l'entrada i el guany de l'amplificacior&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-3832014708871962886?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/aQAqAfIeFxc" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/3832014708871962886/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=3832014708871962886" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/3832014708871962886?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/3832014708871962886?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/aQAqAfIeFxc/22a-classe-potencies-iii.html" title="22a Classe: Potències (III)" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/22a-classe-potencies-iii.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CUcFQHc6eyp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-7033158821592617415</id><published>2010-05-30T16:34:00.003+02:00</published><updated>2010-05-30T17:23:31.913+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:23:31.913+02:00</app:edited><title>21a Classe: Potències (II)</title><content type="html">&lt;span style="font-family: arial;"&gt;La 21a classe es va fer l'11 de maig i es va reprendre el tema de les potències en RPS.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Primerament es va estudiar el cas d'una font de tensió ideal connectada a una resistència, on sabem que, en general, es pot extreure qualsevol potència (disminuint el valor de la resistència); encara que hi ha excepcions com aquelles fonts amb intensitat límit, o bé en el cas dels AO, on la sortida proporciona una intensitat màxima de 30mA i el màxim voltatge de la sortida depèn de la seva alimentació.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Segonament es van estudiar els generadors reals, és a dir, aquells que tenen una resistència associada. En aquest cas, després d'alguns càlculs, es va veure que la resistència que s'ha de connectar, amb l'objectiu de dissipar la màxima potència, que és una del mateix valor que la resistència associada a la font.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Per acabar, es va explicar que, per transferir la màxima potència disponible a una resistència de valor diferent a la de la font, s'utilitza una xarxa formada per inductors i condensadors (són elements que no dissipen potència) amb l'objectiu que en el bipol resultant la part real de la impedància igual al valor de la resistència associada a la font, podent així dissipar la màxima potència a aquesta R&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;font-size:78%;" &gt;L&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-7033158821592617415?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/QDkJOMw8e3w" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/7033158821592617415/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=7033158821592617415" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/7033158821592617415?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/7033158821592617415?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/QDkJOMw8e3w/21a-classe-potencies-ii.html" title="21a Classe: Potències (II)" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/21a-classe-potencies-ii.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CUIMSXc4fSp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-2668411449644227327</id><published>2010-05-30T15:51:00.003+02:00</published><updated>2010-05-30T17:33:08.935+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:33:08.935+02:00</app:edited><title>20a Classe: Fourier (III) + Filtre "paso bajo" 2n ordre</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La següent classe de TC es va fer el 6 de maig i es va dedicar a l'anàlisi del filtre &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;paso bajo&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; creat amb diversos AO, com a resposta al problema de proporcionar a la sortida el valor mig de l'entrada.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Aquest filtre, anomenat de segon ordre i que està constituït per un mòdul inversor i un integrador, té la particularitat que en el diagrama de Bode té un pendent a partir de ωo de -40dB/dèc (en un filtre &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;paso bajo&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; de tipus RC, el pendent és de -20dB/dèc) de manera que l'atenuació del soroll és major. En acabat, es va analitzar quins valors dels diversos components del circuit serien necessaris per a que, d'aquesta manera, es pugui generar una freqüència de tall suficientment baixa per solucionar el problema plantejat.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Finalment,  es van exposar els diversos desenvolupaments en sèrie de Fourier, com el d'un senyal triangular, el d'un senyal rectificat o el d'un senyal quadrat que bascula entre +V&lt;span style="font-size:78%;"&gt;m&lt;/span&gt; i -V&lt;span style="font-size:78%;"&gt;m&lt;span style="font-size:100%;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-2668411449644227327?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/gpsG01Yq-HM" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/2668411449644227327/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=2668411449644227327" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2668411449644227327?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2668411449644227327?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/gpsG01Yq-HM/20a-classe-fourier-iii-filtre-paso-bajo.html" title="20a Classe: Fourier (III) + Filtre &quot;paso bajo&quot; 2n ordre" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/20a-classe-fourier-iii-filtre-paso-bajo.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;D0MGR3s9fip7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-3653831700080467290</id><published>2010-05-30T13:53:00.004+02:00</published><updated>2010-05-30T18:03:46.566+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T18:03:46.566+02:00</app:edited><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="Fourier" /><title>19a Classe: Examen + Fourier (II)</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La 19 classe va ser el 3 de maig es va dividir en dos: la primera hora de classe es va dedicar al segon control de l'assignatura, que tractava l'obtenció del diagrama de Bode d'un circuit i va servir per sintetitzar els últims coneixements adquirits. I la segona hora es va dedicar a seguir amb Fourier.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Centrats en Fourier, ens van explicar la relació de la función de red amb l'espectre de freqüències de la sèrie de Fourier. En aquest punt es va veure que es pot obtenir l'amplificació d'una funció periòdica en un circuit utilitzant l'amplificació de les diverses sinusoides que composen la sèrie de Fourier d'aquesta funció. Per facilitar-ho, es pot modificar l'espectre de freqüències per trobar G&lt;span style="font-size:78%;"&gt;dBμV&lt;/span&gt; per les diverses freqüències i després sumar-li el guany del diagrama de Bode.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Per acabar es va proposar un circuit que proporcionés, a la sortida, el valor mig de la tensió d'entrada. Això es realitza mitjançant la filtració de les diverses sinusoides que componen la sèrie de Fourier d'una funció i deixant només la component contínua d'aquesta.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-3653831700080467290?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/1Ds5Zl08v5E" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/3653831700080467290/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=3653831700080467290" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/3653831700080467290?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/3653831700080467290?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/1Ds5Zl08v5E/19a-classe-examen-fourier-ii.html" title="19a Classe: Examen + Fourier (II)" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/19a-classe-examen-fourier-ii.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CkcHR308fCp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-97449943445338035</id><published>2010-05-30T13:10:00.003+02:00</published><updated>2010-05-30T16:33:56.374+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T16:33:56.374+02:00</app:edited><title>18a Classe: Fourier</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La 18a classe feta el 29 d'abril va tenir com a tema central les sèries de Fourier, tot i que al principi d'aquesta es va parlar dels amplificadors i es va posar un exemple d'un amplificador de televisió. En quan aquests es va comentar que les dades que proporcionen són: la resistència d'entrada, el guany i les freqüències de tall.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;En referència a les sèries de Fourier, es va comentar que permet aproximar qualsevol tipus d'ona en una suma de senyals sinusoïdals més una component contínua i, d'aquesta manera, obtenir l'espectre de freqüències. D'aquesta manera es pot analitzar un circuit excitat amb diferents formes d'ona amb les eines apreses per ones sinusoïdals. A més es va explicar que a partir de la potència dissipada en una resistència es pot aproximar la bondat de l'aproximació. Finalment es va posar com a exemple l'aproximació d'una ona quadrada amb un cicle de treball del 50% en el que, a més de poder veure l'espectre de freqüències, vam veure que l'error obtingut era força baix.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-97449943445338035?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/KaWPAGWAWoM" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/97449943445338035/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=97449943445338035" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/97449943445338035?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/97449943445338035?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/KaWPAGWAWoM/18a-classe-fourier.html" title="18a Classe: Fourier" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/18a-classe-fourier.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CUUNRXw6eyp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-1839694763709157232</id><published>2010-05-30T12:33:00.004+02:00</published><updated>2010-05-30T17:28:14.213+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:28:14.213+02:00</app:edited><title>17a Classe: Diagrama de Bode (II)</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La 17 classe, que es va fer el 26 d'abril, va servir per repassar el diagrama de Bode i ampliar la seva explicació.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Primer es va realitzar un exemple que va servir per repassar el fet que el diagrama resultant és la suma de diagrames de les diverses parts de la &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;función de red&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;. Després d'això es va explicar el concepte de freqüència de tall (és la freqüència on el guany és -3dB respecte del màxim) i es va analitzar el diagrama de les funcions del tipus ωo&lt;span style="font-family: courier new;"&gt;^&lt;/span&gt;2/s&lt;span style="font-family: courier new;"&gt;^&lt;/span&gt;2+2ρωo+ωo&lt;span style="font-family: courier new;"&gt;^&lt;/span&gt;2) on ρ és menor que 1, que és una pendent de -40dB/déc a partir de ωo. Es van donar diversos errors del diagrama en funció del valor de ρ i es va veure que quan ρ=0.707, ωo és freqüència de tall.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Al final de la classe es va explicar que s'utilitza més el guany en decibels micro-volt (dBμV), que és més apropiat en l'àmbit de les telecomunicacions.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-1839694763709157232?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/mlWKBIacbX8" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/1839694763709157232/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=1839694763709157232" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/1839694763709157232?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/1839694763709157232?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/mlWKBIacbX8/17a-classe-diagrama-de-bode-ii.html" title="17a Classe: Diagrama de Bode (II)" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/17a-classe-diagrama-de-bode-ii.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CUEHQXg8fyp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-7750416640287773684</id><published>2010-05-29T23:57:00.006+02:00</published><updated>2010-05-30T17:33:50.677+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:33:50.677+02:00</app:edited><title>16a Classe: Diagrama de Bode</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Aquesta classe es va fer el 22 d'abril i es va desenvolupar al voltant del diagrama de Bode, que serveix per representar la resposta d'un sistema per diferents freqüències de manera més senzilla que les utilitzades anteriorment.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;El diagrama mostra el guany que s'expressa G&lt;span style="font-size:78%;"&gt;dB&lt;/span&gt;=20·log(|H(s)|) en funció de log(ω) (d'aquesta manera es linealitza el diagrama), i la unitat de guany és el decibel (dB). Una avantatge d'aquest diagrama és, a part de la seva simplicitat, que les amplituds de la &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;función de red&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; es sumen en comptes de multiplicar-se (propietat del logaritme del producte = suma de logaritmes).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Després de repassar les propietats dels logaritmes i els conceptes de dècada i octava es van presentar les funcions més característiques:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;1. k&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;2. k/s&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;3. k·s&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;4. 1/(1+ s/ωo)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;i els seus diagrames. Finalment es va dir que es podia representar el diagrama de forma aproximada (aproximació asimptòtica) o o fer el diagrama real, amb el que es corregeix l'error comès en l'aproximació  on el guany decau 3dB.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-7750416640287773684?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/skcTtdPeQks" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/7750416640287773684/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=7750416640287773684" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/7750416640287773684?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/7750416640287773684?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/skcTtdPeQks/16a-classe-diagrama-de-bode.html" title="16a Classe: Diagrama de Bode" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/16a-classe-diagrama-de-bode.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CUMFRXY_fCp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-2400241505548078184</id><published>2010-05-29T23:13:00.006+02:00</published><updated>2010-05-30T17:30:14.844+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:30:14.844+02:00</app:edited><title>15a Classe: Ubicacions freqüents dels "polos"- "ceros"</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;En aquesta classe feta el 19 d'abril es van exposar les posicions més freqüents dels &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;polos&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; i &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;ceros&lt;/span&gt; de la &lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;función de red&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Primer es va parlar de les &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;funciones de red&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; que tenen un &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;cero&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; a l'origen de coordenades. En aquestes funcions el mòdul creix proporcionalment a la ω triada, i com a exemple es va fe servir el circuit derivador. La segona funció explicada va ser la que té un polo al origen, i per tant, aquesta té màxima amplificació quan ω=0, i coma exemple s'ha fet servir el circuit integrador.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Després d'aquestes s'han explicat les que tenen un polinomi de segon grau al denominador. Els diferents coeficients d'aquests polinomis estan formats per ρ i ωo i segons el valor d'aquests, els &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;polos&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; estan en diferents posicions. En el cas que ρ sigui més petit o igual que 0.1 sabem que ωo és la freqüència de tall, on el mòdul de la sortida (Ap) és màxim, i  ωo±ρωo són les freqüències on l'amplitud val Ap/√2. Aquestes freqüències s'anomenen freqüència de tall superior i inferior. A més es va definir el factor de qualitat Q que és ωo/Bw on Bw és l'ample de banda i es la diferència entre la freqüència de tall superior i la inferior.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Per acabar es va explicar el circuit de banda eliminada, on la sortida a una freqüència ωo (i també les properes) val 0.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-2400241505548078184?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/7iO74w9SNt8" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/2400241505548078184/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=2400241505548078184" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2400241505548078184?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2400241505548078184?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/7iO74w9SNt8/15a-classe-ubicacions-frequents-dels.html" title="15a Classe: Ubicacions freqüents dels &quot;polos&quot;- &quot;ceros&quot;" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/15a-classe-ubicacions-frequents-dels.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CUYGQXw6eip7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-4014525755595970377</id><published>2010-05-29T22:46:00.005+02:00</published><updated>2010-05-30T17:25:20.212+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:25:20.212+02:00</app:edited><title>14a Classe: Rendiment de la "función de red"</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La 14 classe de tc es va fer el 15 d'abril ens van ensenyar com treure-li més rendiment a la &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;funcion de red&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;A la &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;función de red&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; podem treure factore factor comú al coeficient que acompanya el terme de major grau tan del numerador com del denominador (quan estan en funció de S) i busquem les seves arrels. Les arrels del polinomi del numerador s'anomenen &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;ceros&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;, i les del polinomi del denominador s'anomenen &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;polos&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;. Un cop tenim les arrels, podem dibuixar el diagrama de polos-ceros, que es tracta de marcar en un eix de coordenades (les ordenades són la part real i les abscisses la imaginària) on es troben aquestes. En aquest diagrama, que ens proporciona la mateixa informació que la &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;función de red&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;, al triar una ω es forma un vector que comença des de l'arrel fins a la ω triada.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;També ens van explicar com calcular el mòdul i l'argument de la &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:arial;" &gt;función de red&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; particularitzada per a una certa freqüència: el mòdul es calcula fen el quocient del producte de mòduls del numerador entre el producte de mòduls del denominador; mentre que l'argument es calcula fent el sumatori d'arguments del numerador menys el sumatori d'arguments del denominador. D'aquesta manera s'agilitzen els càlculs.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-4014525755595970377?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/y90_aEv_2pw" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/4014525755595970377/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=4014525755595970377" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/4014525755595970377?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/4014525755595970377?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/y90_aEv_2pw/14a-classe-dendiment-de-la-funcion-de.html" title="14a Classe: Rendiment de la &quot;función de red&quot;" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/14a-classe-dendiment-de-la-funcion-de.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;C08ESX04eyp7ImA9WxFWEUo.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-7601682596811921343</id><published>2010-05-24T19:17:00.004+02:00</published><updated>2010-05-30T00:23:28.333+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T00:23:28.333+02:00</app:edited><title>13a Classe: Xarxa elèctrica (II)</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La 13a classe es va fer el 12 d'abril i es va seguir parlant del sistema de distribució elèctrica.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Primer es van explicar els efectes que pot provocar el corrent al circular a través d'una persona (hi ha un límit que són 30 mA a partir del qual pot ser mortal). Això va servir per introduir un nou element de seguretat anomenat diferencial, que té la funció de tallar el pas de corrent en cas que hi hagi una diferència igual o major de 30 mA entre el corrent total de l'entrada i el de sortida. el motiu pel qual es talla el corrent es per protegir els electrodomèstics derivats, que són els que es carreguen de manera accidental al estar en contacte amb un conductor. Per aquest motiu hi ha endolls amb tres terminals en el que el tercer connecta l'electrodomèstic a terra.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Finalment es va explicar com es calcula el treball consumit, que es fa amb un petit motor, i també que per rebaixar l'energia que es perd amb el transport s'utilitza un transformador, que augmenta el voltatge i disminueix el corrent.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-7601682596811921343?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/Ye8AQ_XMyJQ" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/7601682596811921343/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=7601682596811921343" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/7601682596811921343?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/7601682596811921343?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/Ye8AQ_XMyJQ/13a-classe-xarxa-electrica-ii.html" title="13a Classe: Xarxa elèctrica (II)" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/13a-classe-xarxa-electrica-ii.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CUMCSHw8eip7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-8366805335804722603</id><published>2010-05-24T18:58:00.006+02:00</published><updated>2010-05-30T17:31:09.272+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:31:09.272+02:00</app:edited><title>12a Classe: Xarxa elèctrica</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La 12 classe es va fer el 8 d'abril i va servir per explicar-nos superficialment com funciona la xarxa de distribució elèctrica&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Primerament es van explicar les característiques generals d'aquesta: quin voltatge subministra, què són exactament els endolls, quin és l'esquema de la xarxa, etc. Després es va explicar que els electrodomèstics es poden modelar com si fossin resistències (donada la potència) o bé com si fos una resistència més un inductor (es subministra la potència i la potència aparent (V&lt;span style="font-size:78%;"&gt;ef&lt;/span&gt;·I&lt;span style="font-size:78%;"&gt;ef&lt;/span&gt;)).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Segonament també es va explicar com protegir tant la instal·lació elèctrica com la pròpia llar dels curtcircuits que es puguin produir: antigament mitjançant un fusible i actualment amb un magneto-tèrmic (no es fon al sobrepassar certa intensitat).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Seguidament es va explicar com es genera i distribueix l'electricitat suficient per tota una ciutat, exposant que s'han de fer previsions a partir dels diversos contractes per saber quantes centrals s'han de tenir (aquestes centrals rebaixen la resistència de sortida).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Finalment es van explicar que cada x metres es connecta un cable a terra per evitar crear un efecte condensador.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-8366805335804722603?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/YcDU_bWwiDY" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/8366805335804722603/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=8366805335804722603" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/8366805335804722603?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/8366805335804722603?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/YcDU_bWwiDY/12a-classe-xarxa-electrica.html" title="12a Classe: Xarxa elèctrica" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/12a-classe-xarxa-electrica.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CUUARHw4cCp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-2678395295781329460</id><published>2010-05-24T18:40:00.008+02:00</published><updated>2010-05-30T17:27:25.238+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:27:25.238+02:00</app:edited><title>11a Classe: Potències en un circuit</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La següent classe es va fer el 6 d'abril i el tema principal va ser el càlcul de potències que dissipa cada element en un circuit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es va començar exposant la fórmula general de la potència (P=V·I) i seguidament es va analitzar el valor de la mateixa en una resistència, que és P = R·I&lt;span style="font-family: courier new;"&gt;^&lt;/span&gt;2= (V&lt;span style="font-family: courier new;"&gt;^&lt;/span&gt;2)/R. A continuació, es va exposar que quan hi ha una tensió variable amb el temps, la potència també varia i, per tant, és útil buscar el valor mig d'aquesta (és un valor constant). Per fer-ho es va explicar com es calcula el valor mig d'una funció i, per solucionar alguns casos on el valor mig s'anul·la, es va exposar el concepte de Vrms que és l'arrel del valor mig al quadrat. d'aquesta manera es pot utilitzar la fórmula P = Vrms&lt;span style="font-family: courier new;"&gt;^&lt;/span&gt;2/R per trobar la potència mitja.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També es va explicar com trobar la potència mitja en un circuit en RPS. Concretament en una resistència el valor és P = (|V|&lt;span style="font-family: courier new;"&gt;^&lt;/span&gt;2)/2R i, d'altra banda, en un dipol el valor mig de la potència és P=((|V|&lt;span style="font-family: courier new;"&gt;^&lt;/span&gt;2)/2)·Re[Y]&lt;/span&gt; on Y és l'admitància.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-2678395295781329460?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/mZVr4bXv8AE" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/2678395295781329460/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=2678395295781329460" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2678395295781329460?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2678395295781329460?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/mZVr4bXv8AE/11a-classe-potencies-en-un-circuit.html" title="11a Classe: Potències en un circuit" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/11a-classe-potencies-en-un-circuit.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;A0UFQ3o_eip7ImA9WxFXF0w.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-2833831340755544641</id><published>2010-05-24T18:17:00.002+02:00</published><updated>2010-05-24T18:40:12.442+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-24T18:40:12.442+02:00</app:edited><title>10a Classe: Disseny amb un AO</title><content type="html">&lt;span style="font-family: arial;"&gt;La 10a classe es va fer el 25 de març i es va dedicar a presentar els diversos dissenys que es poden fer amb els AO.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Només començar es va explicar una nova funció d'aquest element, que és la d'integrador. Tal i com indica el seu nom, la tensió de sortida és una integral de la d'entrada dintre dels límits marcats per la tensió d'alimentació Vcc. Aquesta aplicació s'aconsegueix connectant un condensador entre la entrada inversora i la sortida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Després d'això es va mostrar la utilitat en el disseny de circuits. Vam veure, per exemple, que es poden fer servir com a fonts controlades de tensió. Aquestes fonts es poden fer servir per crear resistències negatives i , d'aquesta manera, eliminar la resistència associada a un conductor. Una altra funció que es va explicar és la de seguidor de tensió, que simplement la tensió a al sortida és la mateixa que a l'entrada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;per acabar ens va explicar que es podia aconseguir una ona sinusoïdal connectant adequadament AO's de en diferents configuracions.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-2833831340755544641?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/Xg3Eq8h3uBc" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/2833831340755544641/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=2833831340755544641" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2833831340755544641?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2833831340755544641?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/Xg3Eq8h3uBc/10a-classe-disseny-amb-un-ao.html" title="10a Classe: Disseny amb un AO" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/10a-classe-disseny-amb-un-ao.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DU8ARHs6fip7ImA9WxFXF0w.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-8829863462105054660</id><published>2010-05-24T17:44:00.003+02:00</published><updated>2010-05-24T18:17:25.516+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-24T18:17:25.516+02:00</app:edited><title>9a Classe: Aplicacions de l'aplificador operacional</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La 9a classe de l'assignatura es va fer el 22 de març on es van presentar diverses funcions de l'amplificador operacional, a més de les ja estudiades com són la de comparador o la d'amplificador no inversor.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;font-family:arial;" &gt;Es va comentar com un recordatori de la sessió anterior ja que es va exposar altra vegada el funcionament de l'amplificador no inversor i les seves diverses característiques (com la de la seva impedància ideal infinita), es va repassat el concepte de curtcircuit virtual i es van fer diversos exemples.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt; Després d'això es va exposar l'amplificador inversor, que també funciona mitjançant la retroalimentació de la tensió de sortida, però en aquest cas es retroalimenta per l'entrada inversora, i és degut a això que la tensió de sortida inverteix la fase. També s'ha explicat l'amplificador diferencial, que és una combinació de l'amplificador inversor i del no inversor en el que la tensió de sortida és una resta de la de les entrades.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;l'últim circuit exposat amb un AO va ser el del girador, que fa que un circuit RC es comporti com un inductiu. Els avantatges d'això són que pots crear un filtre en el que la tensió de sortida no depengui de la resta del circuit i, a més, resulta més econòmic que si s'utilitza una bobina.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-8829863462105054660?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/wN-c20ZvCf4" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/8829863462105054660/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=8829863462105054660" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/8829863462105054660?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/8829863462105054660?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/wN-c20ZvCf4/9a-classe-aplicacions-de-laplificador.html" title="9a Classe: Aplicacions de l'aplificador operacional" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/9a-classe-aplicacions-de-laplificador.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;D08CQ3w8cCp7ImA9WxFXF0w.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-7303070555931570706</id><published>2010-05-24T17:18:00.004+02:00</published><updated>2010-05-24T17:44:22.278+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-24T17:44:22.278+02:00</app:edited><title>8a Classe: Amplificador operacional + Examen</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La 8a classe es va fer el 18 de març i es va dividir en dues parts. La primera va ser un examen sobre la &lt;span style="font-style: italic;"&gt;función de red&lt;/span&gt; i el &lt;span style="font-style: italic;"&gt;método de análisis nodal modificado&lt;/span&gt;, amb l'objectiu de consolidar els coneixements i poder veure si es porta correctament l'assignatura. El control constava d'un exercici que sintetitzava els diversos temes tractats: fasors, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;funciones de red&lt;/span&gt;, circuits asimptòtics...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En canvi a la segona part de la classe es va continuar amb l'explicació de l'amplificador operacional. Bàsicament es va parlar de com aconseguir fer-lo treballar en la zona lineal i per tant que amplifiqués. La conclusió a la que es va arribar és que per fer-ho s'ha de s'ha de retroalimentar de la tensió de sortida i, a més, es podrà controlar el seu guany.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-7303070555931570706?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/lWs5hVgox-E" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/7303070555931570706/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=7303070555931570706" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/7303070555931570706?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/7303070555931570706?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/lWs5hVgox-E/8a-classe-amplificador-operacional.html" title="8a Classe: Amplificador operacional + Examen" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/8a-classe-amplificador-operacional.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CU8FSH09fyp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-5527733218609838405</id><published>2010-05-05T18:34:00.012+02:00</published><updated>2010-05-30T17:36:59.367+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:36:59.367+02:00</app:edited><title>7a Classe: Amplificador Operacional</title><content type="html">&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La 7a classe es va fer el 15 de març i es va introduir un un nou element: l'amplificador operacional.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aqest dispositiu disposa de 5 terminals: 2 entrades d'alimentació per tensions contínues (una positiva i l'altre negativa), l'entrada inversora V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-&lt;/span&gt;, la no inversora V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;+&lt;/span&gt; i finalment la sortida. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Quan treballa en la zona de saturació, la tensió de sortida té el valor absolut de la tensió que l'alimenta, i només canvia el signe que depèn de la resta de V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;+&lt;/span&gt; – V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-&lt;/span&gt;. Si al diferència entre les dues tensions és petita, l'AO opera en una zona lineal en la que la sortida és un factor al voltant de 10E5·(V&lt;span style="font-size:78%;"&gt;+&lt;/span&gt; – V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-&lt;/span&gt;).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un cop explicat el concepte, es van realitzar diversos exemples de circuits amb amplificadors i també se'ls ha donat un possible ús, com el de comparar dues tensions per veure quina és més alta. A més també se'ns va explicar que es podia combinar amb un díode (posant un LED a la sortida podem saber si la tensió és positiva o negativa, o es poden crear portes lògiques) o amb un potenciòmetre.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-5527733218609838405?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/MiiGwOgR6Os" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/5527733218609838405/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=5527733218609838405" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/5527733218609838405?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/5527733218609838405?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/MiiGwOgR6Os/7a-classe-amplificador-operacional.html" title="7a Classe: Amplificador Operacional" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/05/7a-classe-amplificador-operacional.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DkQER3kzfip7ImA9WxFXF0w.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-2921574012503581173</id><published>2010-03-25T22:21:00.008+01:00</published><updated>2010-05-24T17:18:26.786+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-24T17:18:26.786+02:00</app:edited><title>6a Classe: Mètode sistemàtic d'anàlisi de circuits</title><content type="html">&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: arial;font-family:arial;" &gt;La 6a classe va ser el dia 11 de març que s'ha centrat en&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt; la presentació d'un mètode d'anàlisi de circuits sistemàtic, ja que es necessita tenir un mètode d'anàlisi que no depengui de l'estructura del circuit per poder aplicar-se.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;El mètode que ens van ensenyar va ser una versió del KCL posant les intensitats en funció de les tensions en cada nus exceptuant el nus de referència (o massa). Si s'obtenen aquestes tensions, la resta de variables es poden obtenir fàcilment ja que són variables generadores. En aquest cas es presenten n-1 equacions per conèixer les n-1 incògnites que són les tensions nodals. A més va comentar que s'analitzaven les fonts dependents utilitzant aquest mateix mètode. Un cop teníem el sistema d'equacions lineals els resolíem per Cramer i així poder obtenir la H(s).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-2921574012503581173?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/dzfN5tp6ZYs" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/2921574012503581173/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=2921574012503581173" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2921574012503581173?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/2921574012503581173?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/dzfN5tp6ZYs/6a-classe-metode-sistematic-danalisi-de.html" title="6a Classe: Mètode sistemàtic d'anàlisi de circuits" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/03/6a-classe-metode-sistematic-danalisi-de.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DkcBQX4-cCp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-8747969288455355688</id><published>2010-03-25T21:51:00.010+01:00</published><updated>2010-05-30T17:40:50.058+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:40:50.058+02:00</app:edited><title>5a Classe: "Funciones de Red"</title><content type="html">&lt;div  style="text-align: justify;font-family:arial;"&gt;La 5a classe es va fer el dilluns 8 de març i es van parlar de totes les propietats de la &lt;span style="font-style: italic;"&gt;función de red&lt;/span&gt;, concepte que va ser introduït la classe anterior.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es va parlar que es podia generalitzar l'expressió sense particularitzar els elements del circuit fins el final de l'anàlisi. D'aquesta manera és més senzill trobar per a quina freqüència obtenim una major amplitud V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;o&lt;/span&gt;. A més ens van explicar que hi havia diversos tipus de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;funciones de red:&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;función de transferencia&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;transconductancia&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;transimpedancia&lt;/span&gt; (de la que la impedància és un cas) i &lt;span style="font-style: italic;"&gt;amplificación de corriente&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per acabar ens va explicar com podíem assegurar-nos que la &lt;span style="font-style: italic;"&gt;función de red&lt;/span&gt; que havíem trobat era correcta, buscant el límit quan s tendia a zero i quan tendia a infinit.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-8747969288455355688?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/6agLM0dqkaE" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/8747969288455355688/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=8747969288455355688" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/8747969288455355688?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/8747969288455355688?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/6agLM0dqkaE/5a-classe-funciones-de-red.html" title="5a Classe: &quot;Funciones de Red&quot;" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/03/5a-classe-funciones-de-red.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DkcGQXY5fip7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-9147230891164881944</id><published>2010-03-25T19:49:00.010+01:00</published><updated>2010-05-30T17:40:20.826+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:40:20.826+02:00</app:edited><title>4a Classe: Circuits resistius</title><content type="html">&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;La 4a classe es va realitzar el 4 de març i es va comentar com analitzar circuits resistius de forma més senzilla fen servir, per exemple, el mètode de superposició, que ens permet trobar V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;o&lt;/span&gt;(t) en circuits excitats per diferents fonts a diferents freqüències.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;Es van introduir nous conceptes com ara la reactància, la admitància i la susceptància.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;Finalment es va introduir el concepte de "función de red" o H que és el quocient entre la tensió de sortida V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;o&lt;/span&gt; i la tensió d'entrada V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;g&lt;/span&gt;. S'escriu V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;o&lt;/span&gt;(t) = H·V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;g&lt;/span&gt;(t), que aïllant H ens queda H=V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;o&lt;/span&gt;/V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;g&lt;/span&gt;, i aquesta es una funció depèn de j&amp;omega; que substituirem per s que ens simplificarà bastant els càlculs.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-9147230891164881944?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/X6pffu9eN6A" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/9147230891164881944/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=9147230891164881944" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/9147230891164881944?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/9147230891164881944?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/X6pffu9eN6A/4a-classe-circuits-resistius.html" title="4a Classe: Circuits resistius" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/03/4a-classe-circuits-resistius.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DkcMQHoycSp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-6160133758190252713</id><published>2010-03-25T19:17:00.009+01:00</published><updated>2010-05-30T17:41:21.499+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:41:21.499+02:00</app:edited><title>3a Classe: Fasors</title><content type="html">&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;La 3a classe va ser el 25 de febrer i es va comentar que s'analitzarien circuits en Règim Permanent Sinusoïdal (RPS).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;Degut a la dificultat de treballar amb funcions sinusoïdals en circuits en RPS fem servir les eines matemàtiques de les que disposem concretament: els fasors.  Gràcies a aquesta eina es pot modificar el circuit original i convertir-lo en el Cirtuit Transformat Fasorial (CTF), ja que els condensadors i les bobines es converteixen en impedàncies imaginàries jCω i jLω respectivament. Això ens ha permès simplificar l'anàlisi i en alguns casos poder fer servir el divisor de tensió que de l'altra manera no ho podiem fer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;Un cop trobat la sortida V&lt;span style="font-size:85%;"&gt;o&lt;/span&gt; en el CTF havíem de tornar al domini temporal.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-6160133758190252713?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/M3-s0_H8Mn4" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/6160133758190252713/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=6160133758190252713" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/6160133758190252713?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/6160133758190252713?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/M3-s0_H8Mn4/3a-classe-fasors.html" title="3a Classe: Fasors" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/03/3a-classe-fasors.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DkYFRXw_eSp7ImA9WxFWEk4.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-3188343307255426756.post-1408139196388931117</id><published>2010-03-07T21:10:00.011+01:00</published><updated>2010-05-30T17:41:54.241+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-30T17:41:54.241+02:00</app:edited><title>2a Classe: Conceptes bàsics</title><content type="html">&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'trebuchet ms';"&gt;La segona classe es va fer el 25 de febrer i es va començar a entrar en matèria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Primer de tot es va deixar clar quin enfocament es faria de l'assignatura i que l'estudiaríem des del punt de vista del processament de la informació i no del processament d'energia (com es fa en altres carreres). A més els circuits que estudiarem es regiran per les lleis de Kirchoff i no les de Maxwell; això implica que la mida del circuit no passarà dels 15 cm i el rang de freqüències del ordre de 10E3 Hz.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'trebuchet ms';"&gt;Per altra banda els conceptes bàsics que ens van explicar són la representació de circuits mitjançant els símbols preestablerts i els models circuitals que s'expressen mitjançant equacions lineals que tenen com a origen el KVL, KCL o bé funcions del tipus V=f(i).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Finalment es van donar algunes regles trigonomètriques que ens seran de gran utilitat per aquesta assignatura.&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3188343307255426756-1408139196388931117?l=shake719.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/Shake719/~4/krsfZ5U7cWY" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://shake719.blogspot.com/feeds/1408139196388931117/comments/default" title="Comentaris del missatge" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3188343307255426756&amp;postID=1408139196388931117" title="0 comentaris" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/1408139196388931117?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/3188343307255426756/posts/default/1408139196388931117?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/Shake719/~3/krsfZ5U7cWY/2a-classe-conceptes-basics.html" title="2a Classe: Conceptes bàsics" /><author><name>Albert R.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10615112125509506416</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="16" height="16" src="http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://shake719.blogspot.com/2010/03/2a-classe-conceptes-basics.html</feedburner:origLink></entry></feed>

