Terradelfoc

Fragments d'un nou paisatge (2011)

noreply@blogger.com (Refel) — Sat, 31 Dec 2011 15:53:00 +0000

Acabem l'any com l'encetarem: disposats a continuar inundant la xarxa amb el nostre fem audiovisual. En aquest cas vos deixem amb una maqueta de circunstàmcies (com quasi tot el que fem, podríem dir). És tracta d'un recull de cançons realitzat en maig d'enguany per tal de presentar-lo als Premis Ovidi Montllor. El títol fa al·lusió al caràcter parcial de la maqueta, així com al seu estat inacabat. L'expressió és paradòxica, ja que els fragments solen vincular-se amb les obres concluses, encara que destruides. Que una obra nova tinga ja els seus fragments podria implicar projectar la derrota en el futur. És a dir, acceptar la impossibilitat d'assolir tal paisatge amb èxit. El futur seria ja quelcom fragmentat, trencat fins i tot: un simple somni. Però també existix una altra lectura viable. Car si la destrucció implica la fragmentació, el reciclatge també. El nostre paisatge nou podria ser una suturació de les ferides mitjançant la reutilització i recomposició de les parts disperses i obsoletes. Quina és l'opció correcta? pugem o baixem? fem o embrió? Vosaltres mateix!

FRAGMENTS D'UN NOU PAISATGE (2011)

Les Caterinetes ja no juguen a boletes

noreply@blogger.com (Terra del Foc) — Fri, 25 Nov 2011 09:35:00 +0000

Hui és 25 de novembre, Santa Caterina, i, dia de Les Caterinetes, per tant. Les Caterinetes és una celebració tradicional a Xàtiva. Refelet ens ho va explicar a un dels articles més sintètics del bloc Terradelfoc i més visitats per aquestes dates: Reinventant les Caterinetes. Més tard, poderem escoltar una versió acústica de la cançó tradicional que no deixà indiferent a ningú: Les Caterinetes reload remix redux version total efects x. Doncs bé, aquesta vegada encara ens hem atrevit a més. Si sou dels valents (o valentes) que sobrevisquereu a l'anterior entrega, la nova, 05 Caterinetes 18 de poliol és la cançó que estaveu esperant.

Que no haveu escoltat l'últim disc de Terra del Foc?

noreply@blogger.com (Terra del Foc) — Sun, 30 Oct 2011 19:43:00 +0000

Nosaltres tampoc! però no patiu, ja que hui és el darrer diumenge d'octubre i no hem penjat la cançó del mes, aixina que ací vos deixem amb aquesta nova versió d'aquest vell èxit.

Per cert...algú sap què vol dir "gombiar"?

Ie, què roïns que sigueu!

noreply@blogger.com (Refel) — Sun, 11 Sep 2011 09:48:00 +0000

Hui és 11 de setembre de 2011? I açò és Terra del Foc? doncs aquí va una cançó! I una anècdota: açò és el nostre baixista que se'n va a les paelles de la Fira de Xàtiva i en això, que quan ja està ben avançada la nit i tots ben contentets i contentetes, va i li entren ganes de pixar. De tal forma que cerca un lloc apropiat i, en aquestes, se li acosta un desconegut a fer el mateix. I com que aquesta situació implica un grau de complicitat immediata entre tots els mascles del planeta inserit indefectiblement en el seu codi genètic li pregunta: "xe, tu no eres dels Terra del foc ixos?" -Sí-li diu el baixiste ,mentre fa les maniobres oportunes per concloure l'operació, i, aleshores, el desconegut, amb tota confiança, i confidència, li rebla: "Ie, què roïns sigueu". Com podeu comprovar, es tracta d'una fefaent prova més que els Terra del Foc ja són un mite i que a tot arreu i tota circumstància es parla d'ells. Això sí, per favor, no ens abrumeu amb tanta efusivitat!

NOTA: La foto, encara que podria ser d'un concert de Terra del Foc, és la festa de la paella de la Fira de Xàtiva, i l'hem pres de Comarcàlia.

Buscar más canciones de Terradelfoc en Myspace Music

Altra versió de La Presa de Tibi

noreply@blogger.com (Refel) — Sun, 31 Jul 2011 14:56:00 +0000

Diumenge, juliol, 31, i demà festa a Xàtiva. I malgrat tot, ací estem de nou per deixar-vos amb una nova versió de La Presa de Tibi. Aquesta espontània i gravada d'ocasió per a la maqueta que presentarem als Premis Ovidi Montllor. Com és habitual (des de l'any passat) sembla que no passarem ni la primera ronda. Bé, no importa, a qui li interessen els premis? Esperem que vos agrade. En agost més.

El cel de setembre ja està prop

noreply@blogger.com (Refel) — Sat, 02 Jul 2011 09:30:00 +0000

El darrer mes ens ha portat pluges imprevistes, tòrrid calor i la sensació que algunes coses podrien canviar al món. Però les preguntes principals, quan i, sobretot, com ho farem, continuen vigents. Mentrestant a Diània i al tot l'antic País Valencià continuen apagant-se estreles, deixant-nos en l'obscuritat gris d'un món cada volta més mediocre on la ignorància és sinònim de triomf, la vulgaritat exemple a seguir i la censura i la manipulació les normes quotidianes de la informació. Front a elles sols oposem tímids reclams i la nostra inconsciència de poble lliure que dorm en la nit de la seua esclavitut. Caldrà molt més atreviment i gosadia. I, sobretot, clarividència. Hem d'entendre per dominar. I hem de dominar per desenmascarar. Els poderosos són febles i nosaltres tenim un cor molt gran.

200 anys del principi del fi de la censura

noreply@blogger.com (Refel) — Wed, 15 Jun 2011 11:54:00 +0000

Gràcies a Ximo Corts, m'assabente que hui Amics de la Costera presenta el darrer número de la seua revista, Papers de la Costera, dedicat al moriscos, i, junt amb ell, la campanya per commemorar el 200 anniversari de la restitució del nom de la ciutat de Xàtiva gràcies al diputat lliberal xativí Joaquim Llorenç Villanueva a les Corts de Cadis de 1811. Tot a les 20:00 a la Casa de la Cultura de Xàtiva, carrer Montcada, nº7. Com es sabut, Felip V li va llevar el nom iber de Xàtiva a la ciutat i la va intentar esborrar física, jurídica i metafòricament el 1707. Igual que Franco es va fer nomenar alcalde vitalici de Xàtiva, Felip V, per major escarni, va intentar posar-li el seu nom a la ciutat, així que durant de 100 anys va ser oficialment Colonia Nueva de San Felipe. La batalla no va acabar en les Corts de Cadis, però eixe problema l'abordarem altre dia. Cal felicitar als Amics de la Costera per la iniciativa i també al Levante que hi col·labora. Per cert, aquest diari podria aplicar-se el conte i restituir-se el nom de El Mercantil Valenciano, que li va llevar la dictadura i deixar de fer servir eixe nom franquista i espanyolista de Levante. A banda d'això, en la celebració d'aquest anniversari es troba a faltar a l'Ajuntament de Xàtiva. Però clar, què es pot esperar d'un ajuntament on Franco continua sent alcalde vitalici? Segurament Alfonso Rus deu estar valorant la possibilitat de, quan Felip de Borbó siga proclamat rei (Felip VIé!), oferir-li en homenatge el nom de la ciutat i rebatejar-la com Novísima Colonia de Felipe de Borbón y Grecia. Total, si ja els han dedicat la Ciudad de las Artes y las Ciencias, perquè no els van a dedicar Játiva? Pa això és d'ells, no? Per cert, la idea no és meua, però "itat" que és bona? Vinga Alfonso, ànim! encara pots fer més el ridícul!

Per què li agraden les camises a ratlles als polítics del PP?

noreply@blogger.com (Refel) — Mon, 13 Jun 2011 09:00:00 +0000

No us haveu fixat? els encanten! Però no qualsevol camisa a ratlles, clar! i, sobretot, no qualsevol ratlla! Més exactament ratlles verticals. Sóc camises certament espantoses. No se m'acut una camisa més lletja que les camises dels militants del Partit Popular. Tenen, molt mal gust, com no podia ser d'altra manera. Però sabent-ho o, sense saber-ho, han triat la camisa que estèticament més d'adiu amb el seu pensament social i polític. I és que la verticalitat és també sinònim de jerarquia. I la jerarquia requerix un dalt i un baix. Que hi haja damunt i davall. Superioritat i inferioritat. Que hi haja classes i desigualtats que garantisquen la inferioritat d'uns elements i altres.

No obstant, també és cert que sovint utilitzen les camises de colors. Els colors expressen passió, sinceritat, especialment quan són colors vius (Raimon sol portar una camisa d'un roig intens en moltes de les seues actuacions des dels anys 90). Però els colors apagats, indefinits, no saturats, poden expressar també falsetat. Prometen un color que no acaba d'arribar, o es queden a meïtat camí entre un color i altre. Com a indefinits, són també colors poc compromesos.

Un cas especial és el de les camises blanques, també molt estimades pels militants del PP, sobretot quan arriba l'estiu i volen mostrar el seu bronzejat. El blanc, en la nostra cultura expressa puresa. Aquest valor va nàixer associat a la higiene dels homes religiosos que practicaven rituals de neteja, és a dir, de purificació. La brutícia és pròpia dels treballadors, dels obrers, dels mecànics, dels miners. A mes a més, com a pressumptes hòmens religiosos, o, per ser més exactes, com bons beatos, amb el blanc es troben força còmodes. Però el bronzejat amb la camisa blanca també implica hipocressia: una cosa per dins i altra distinta per fora. Claredat de façana, obscuritat interior. El bronzejat era propi de les classes treballadores. Però amb l'evolució dels costums la palidesa unflada del botifler passà a ser sinònim de malaltia. Els militants del PP volen transmetre, mitjançant el bronzejat, una imatge de salut i força, però darrere d'ella s'amaga una contradicció insalvable: l'aspecte saludable de l'obrer que treballa o del salvatge que viu lliure, junt amb el coll blanc de l'home benestant que es manté allunyat de la vida salvatge a l'aire lliure i del brut treball manual. Repantigats amb la cadira, les cames creuades, no poden amagar les vergonyes.

Com a contrast vos enganxe tres fotos de tres guitarristes. Rosendo, cantant i guitarrista de Leño, porta una suèter a ratlles horitzontals. L'horitzontalitat és pròpia del pensament assambleari. L'horitzontalitat implica equilibri i justícia. Dike, la deesa de la justícia porta una bàscula a les seues mans que intenta mantindre en un equilibri horitzontal.

Kurt Cobain, cantant i guitarrista de Nirvana, porta una camissa a quadres. Les camises a quadres estaven de moda als anys 90. Estaven constituides per línies horitzontals i verticals creuades, així com per quadres de colors. Les línies entrecreuades poden implicar un conflicte. Les illes de color impliquen força, passió, però també inconstància, canvis d'humor. La veritat (els quadres de colors) es mescla amb les ratlles (quelcom potser amagat). Una persona amb una camisa a quadres no em sembla perillosa, a no ser que siga un llenyador i porte una destral a la mà (és broma!).

El darrer és Jimi Hendrix. Les seus camises de colors estridents mesclats impliquen passió i força desencadenades, energia que s'expandix. La mescla excessiva dels c0lors ens resulta caòtica, però el caos permet la innovació. El caos no respeta els camins. Les línies rectes i massa estretes recorden també les línies fèrries: camins de ferró amb un trajecte predeterminat. El viatge creatiu del caos no coneix vies i avança per les sendes més insospitades. Mentre que la racionalitat de la línia recta és intrumental i subsumidora, l'explossió de colors és llibertat en expansió. Ja coneguem el principi i el final de la línia recta. El camí, per contra, està per escriure en els colors.

Els lladres, nou punt de l'Assaig d'un decàleg del capitalisme

noreply@blogger.com (Refel) — Sun, 12 Jun 2011 09:00:00 +0000

No puc explicar com, però els darrers dies me n'adonat que hi mancava un punt important al Assaig d'un decàleg del capitalisme. Com és que no ho havia vist abans? i com és que l'he vist ara? quines coses, no?

13. El lladres també són importants: el robatori genera consum i la por al robatori més consum. El lladre és, per tant, un paradigma humà del capitalisme.

Els indignats, la línia en "valencià" i els mitjans de comunicació

noreply@blogger.com (Refel) — Fri, 10 Jun 2011 09:07:00 +0000

És un motiu d'alegria que, per fi, la gent vulga participar de la política i es manifeste contra els abusos del polític professional, que no mira per la societat, i sí pel seu poder i la seua butxaca. Ara bé, cal reconèixer que hi ha hagut una tematització. Aquest és un fenònem que es dóna en l'àmbit dels mitjans de comunicació quan es focaltitza l'atenció periodística sobre una determinada notícia magnificant-la. Així ho hem vist en el cas de Líbia o Fukushima, temes sobre els quals hem parlat tots quan ells han volgut i hem deixat de parlar quan ells han volgut. En el cas del 15M gràcies a aquesta tematització, el moviment ha augmentat la seua participació i la seua difussió, de tal forma que podem dir que els mitjans de comunicació han abonat i fomentat el creixement del moviment. Ara bé, podem imaginar una tematització innocent, però, en general, no sol ser el cas. Està justificat, per tant, preguntar-se a qui beneficia el 15M? O millor, qui pot utilitzar en benefici propi el 15M? I no ens enganyem, aquest és beneficiós tant per al PP com per al PSOE i l'elit pancastellana que els governa, perquè es presentat com un moviment d'abast estatal (spanish revolution ja no és 1936! igual que la roja ja no és la bandera comunista) que contribuix a fonamentar l'articulació de l'estat i que a més perjudica al tercer gran partit estatal EU. I és que el 15M en menys d'un mes ha llançat al fem part del treball nacionalista d'anys i ha fet irrellevant tot el treball callat però constant d'EU. Com a exemple penseu que la Plaça de l'Ajuntament de València, ja es coneguda com la Plaça del 15M, mentre que la denominació Plaça del País Valencià, primera denominació democràtica dels anys 70, ha estat sepultada en l'oblit. Això explica també perquè en Barcelona i València els manifestants reben de valent i en Madrid estan tan tranquils. El que això significa és que es vol fer de Madrid i de la manifestació de Puerta del Sol, la capçalera visible del moviment, més encara quan saben ara que aquesta es dissoldrà i aleshores dissoldrà també a la resta. Aquesta és, de fet, la que passarà a la història, gràcies també, a que va ser la primera. A les televisions de Madrid sempre la prenen com a referència i com a model per a la resta. És aixina que es dóna la paradoxa que 2.000 persones es manifesten a València, de forma improvissada (tot i que justa), per l'actuació policial i reben una gran cobertura mediàtica, mentre que una protesta molt més organitzada i preparada amb molta més antelació de 22.000 persones contra l'eliminació de la línia en valencià, passa gairebé desapercebuda per a totes les televisions. Font de Mora salvat pels indignats! un enorme esforç tirat al fem en no res. Així Ferran Pina, corresponsal de en TVE a València, diu de passada ahir al Telediario 2 que a la protesta per l'actuació policial se li ha unit una manifestació en defensa del valenciano. 22.000 s'unixen al 2.000! Quina casualitat, els indignats eclipsen tot el que siga relatiu als Països Catalans. És inutilitat o manipulació dels periodistes? El problema no és el 15M, sinó el que ens conten sobre ell. El problema és com un fenòmen de protesta legítim pot ser utilitzat per a una finalitat diferent de la que té gràcies als mitjans de comunicació de masses. Així, un moviment prodemocràtic, acaba girant-se contra la democràcia. Una reivindicació justa, contra altra reivindicació justa. I com sempre guanyen els mateixos.

"Això ho pague jo" de Xavi Castillo a Xàtiva

noreply@blogger.com (Refel) — Thu, 09 Jun 2011 09:00:00 +0000

Xavi Castillo, l'humorista de les Comarques Centrals del País Valencià, presenta demà a les 20:00 en la llibreria La Costera de Xàtiva (Gregori Molina, 17) el seu llibre d'humor Això ho pague jo. Motiu que aprofite per recordar aquella entrevista que un parell d'energúmens del Penjoll li feren, en estranyes circumstàncies, ara fa ja uns 3 anys. Molta gent d'altres punts dels Països Catalans no entén la brutalitat de l'humor de Xavi Castillo. I tanmateix, per a molts de nosaltres ens sembla imprescinbible, pel seu caràcter catàrtic i terapèutic, en els temps de censura, corrupció i manipulació que corren a la Contestània i l'Edetània. Si a Diània no tinguerem a l'actor alcoià, segurament l'hauríem d'inventar.

El ciutadà Felip de Borbó no sap com justificar que els demés ciutadans han de ser súbdits seus

noreply@blogger.com (Refel) — Tue, 07 Jun 2011 16:31:00 +0000

Davant el simple exercici lliure de la paraula Felip de Borbó es mostra incapaç de respondre res coherent i convincent a una ciutadana (subdita per a ell) que l'interpel·la. Com que les habituals i buides frases fetes no servixen de res davant la sinceritat de la pregunta, Felip de Borbó, i els seus acompanyants, acaben recurrint al joc brut. Impressionant l'interlocutor anònim que li diu: "Ese es tu único problema, no?". Com si la condició d'inferioritat moral (súbdit en lloc de ciutadà) fora irrellevant. Com si la ciutadana no tinguera criteri propi per decidir què és important. Com si no fora major d'edat. Com si fora una dona. Com si fora una histèrica. I què em digueu de la frase "Ya lo han propuesto los representantes políticos" que equival a "No es asunto tuyo, vete a tu casa, y no te ocupes de la política que ya nos ocuparemos de ello por ti (porque tu eres una simple súbdita)"? Què en diria Rousseau? Finalment Felip de Borbó rebla: "Ya has conseguido tu minuto de gloria". Quin exemple democràtic! quina capacitat per escoltar i respectar els arguments contraris! La interlocutora ja ha estat degradada moralment i els seus arguments devaluats a la simple anecdota: "ya has salido en televisión, ya eres como los de Operación Triunfo". Però en el teu cas, li recorden: "Esto no va a ningún sitio".

O sí? Recordeu... som socarrats!

Espanyistan no ens convé

noreply@blogger.com (Refel) — Mon, 06 Jun 2011 09:00:00 +0000

El dibuixant català Aleix Saló ha publicat un còmic d'humor titutal Espanyistan, este país se va a la mierda inspirat en la crisi de la bombolla immobiliària. Paral·lalement, ha difós un vídeo d'animació basat en el còmic on explica de forma comprensible, fins i tot per a pepefants, com va nàixer la crisi. Només son 7 minuts no arriba i ja és tot un èxit a la xarxa on l'han vist més de 2 milions i mig de persones en només 10 dies. Si després encara voleu més podeu, fer-li un cop d'ull al seu bloc. Enhorabona a Aleix Saló pel treball i que prenga nota l'individu aquell de les Tortugues Ninja.

L'amor de Josep Lluís Abad i Bueno

noreply@blogger.com (Refel) — Fri, 03 Jun 2011 08:45:00 +0000

Josep Lluís Abad i Bueno, el poeta filòsof de la Vall d'Uixó (Edetània), presenta el seu darrer poemari, L'amor (2010), hui 3 de juny, a 19:30, a la Biblioteca Pública María Dolores García de la seua població. Un poemari de sobrada qualitat, que no obstant això, no s'ha molestat en enviar a cap concurs. I és que l'autèntica literatura, com l'amor, naix per desbordament i vessament incontrolat al marge de tota valoració oficial i social. Una mostra més de la maduresa de la literatura en català a la Contestània i l'Edetània, que no precissa de premis, ni editorials, ni de consellers, ni de crítics per manifestar-se enlluernadora, generosa, imparable i, sovint, fins i tot impagable (Abad i Bueno va regalar el poemari en pdf a tots els seus amics per celebrar el nadal passat). Dia Maria Zambrano que en un primer moment filosofia i poesia foren una i la mateixa cosa fins que foren violentament separades. Abad i Bueno és una d'aquestes veus on es reconcilien. I és que, no ho oblidem, la filosofia és una forma d'amor.

Malauradament, la Vall d'Uixó em queda molt lluny, però per fortuna per als que esteu igual com jo, l'amor arriba a tots els llocs.

Yo soy del PP, del PP, del PP!!!

noreply@blogger.com (Refel) — Thu, 02 Jun 2011 08:29:00 +0000

La nit del 22 de maig de 2011 la multitud reunida davant la seu del PP al carrer Gènova cantaven "Yo soy del PP, del PP, del PP". Entre les banderes que agitaven destacava una bandera de Castella unida a una bandera de l'estat espanyol. És cert que era una bandera de Castella-la Manxa on havia guanyat les eleccions Dolores de Cospedal (s'escriu aixina el nom d'aquesta senyora?). Però era una bandera castellana en unes eleccions d'àmbit estatal! Y la música amb que acompanyaven el seu cant era Kalinka. Música que s'ha posat de moda en les celebracions de la Selecció Espanyola de Futbol on hom canta: "Yo soy español, español, español" per compte de "Kalinka, Kalinka, Kalín". Quin era, per tant, el missatge que els militants del PP ens van donar aquella nit? fins i tot el cego maulet ho veu clar: que ser del PP i ser espanyol és una i la mateixa cosa. Més encara en aquestos moments en que, amb l'enfonsament del PSOE, estem tan prop de passar del bipartidisme al monopartidisme. La qual cosa podria suposar una refundació del Sindicat Vertical. El que em porta a la memòria el Diccionario Biográfico Español de la Real Academia de la Historia. A vostés no els passa?

La imatge, gràcies a la Viquipèdia

Albada de la plaça de bous més gran del món

noreply@blogger.com (Terradelfoc) — Wed, 01 Jun 2011 09:21:00 +0000

Enguany el COM, col·lectiu de músics en català del País Valencià, ha tornat a convocar els premis Ovidi Montllor per a músics de la Contestània i l'Edetània. Tal i com ja ferem l'any passat ens hem presentat en la categoria de millor maqueta (uei, què vols?), pel treball Fragments d'un nou paisatge (2011), que recull algunes de les cançons que hem anat penjant des de maig de 2010 i alguna que altra gravació no divulgada. Vos penjarem la maqueta sencera al llarg d'aquest mes (esteu ateeents...) però, mentrestant, vos deixem amb una de les gravacions incloses que encara no havieu escoltat. Es tracta d'un nou engendre que fou cuit en la mateixa fornada que les Albades Radioactives, tot i que ja existia des de feia dos anys. En aquesta ocasió està dedicada a la que era, segons el Gallo, la plaça de bous més gran del món (perquè no s'omplia mai!). A que no sabeu quina és!?

En fi, perdonen vostés el nou l'atreviment!

Alarte, Luna i Marga Sanz també són responsables de l'eliminació de la línia "en valencià"

noreply@blogger.com (Refel) — Tue, 31 May 2011 07:35:00 +0000

Com ja sabreu a hores d'ara, l'inefable Font de Mora ha tingut una nova ocurrència educativa. Eliminar la línia en català al País Valencià i substituir-la per un barrejat d'idiomes composat per l'anglés, el castellà i el català a parts desiguals. És de suposar que, a poc tardar, incorporarà el xinés, com no podia ser d'altra manera. Mentrestant, per la xarxa corren notícies com la de l'IES Valldigna on els alumnes faran vaga hui perquè no tenen llum! Aquesta és la darrera mesura que disfressada de multilingüísme i "progressia" té com finalitat real continuar amb el que podríem anomenar genocidi cultural al País Valencià (és a dir, a la Contestània i l'Edetània). Però no ens equivoquem. Font de Mora és el braç executor, però la responsabilitat la tenen també polítics com Alarte i Luna, cares visibles més recents del PSPV, o Marga Sanz, actual lider d'EUPV. Polítics que no utilitzen publicament gairebé mai la llengua pròpia i també oficial del País Valencià. I no val a dir que són d'Alacant o altres excuses de mal pagador. Per dos motius: 1er Per què ocupen càrrecs públics pagats per tots, inclosos els que parlem català, i 2ona, i més important, perquè són representants públics d'un territori catalòfon i com a polítics han de donar exemple en tot, també en la llengua. De res val que ara s'ompliguen les boques de declaracions crítiques amb Font de Mora, si en la pràctica política no fan servir mai el català. Això té un nom: hipocresia. Personalment se'm cauria la cara de vergonya si fora elegit com representa polític pels bascos o els gallecs i no sabera parlar la seua llengua (a vostés no els passa?). Això és impensable en la majoria d'estats amb llengua oficial i fins i tot ho és a Catalunya, mireu sinó Montilla. Si un no sap parlar, es paga un professor particular i dóna exemple als joves d'esforç i capacitat de superació. Però aquestos politics "valencians" ni tenen interés per l'educació dels més joves ni responsabilitat per la representació que els han donat, ni, sembla que en general, tinguen vergonya ni la coneguen. Alarte, Luna i Marga Sanz formen part d'una tradició encetada per Zaplana i continuada per José Luis Olivas que amb el seu exemple ve a dir al públic: per a ser polític valencià no cal parlar valencià, és més, ni tan sols cal ser-ho. Un exemple molt educatiu. Una tradició, a més, continuada per Pajín, Federico Trillo, Fernández de la Vega o Gerardo Camps entre d'altres, i la llavor de la qual va ser plantada per Joan Lerma, un polític avorrit i que feia un ús escàs i maldestre de la llengua. Així les coses, com vos estranyeu que Font de Mora elimine les línies en català? El que comença a ser estrany és que no ens eliminen a tots i totes com va deixar caure Alfonso Rus!

Com es construixen les majories absolutes al País Valencià? (5) La identitat

noreply@blogger.com (Refel) — Mon, 30 May 2011 09:24:00 +0000

Fins ara hem parlat de possibles tècniques per aconseguir vots en les eleccions. Però les majories absolutes s'aconseguixen també amb un discurs atractiu. Ja sabem que el discurs actual del PP es pot sintetitzar en: "La culpa es de Zapatero". Però en el cas de la Contestània i l'Edetània, és a dir, el País Valencià, té trets diferencials. Es tracta, de fet, d'un discurs molt més elaborat i sofisticat que el discurs del PP estatal. El principal tret distintiu d'aquest discurs és que posa el seu accent en la identitat. Els pepers han aconseguit apropiar-se de la identitat valenciana. Aquesta havia estat raptada per la dreta regionalista a principis de la transició. Els pepers, però, han anat absorbint, a poc a poc, a aquestos fins esdevindre els defensors màxims. Un article interessant al respecte és el de Jan Martínez Ahrens Por qué Camps gana las elecciones? El problema de la identitat de que parla Ahrens és el que jo he abordat en la sèrie d'articles Debat blocaire sobre el País Valencià. I com diu Ahrens, els atacs de l'esquerra són inútils perquè ni tan sols toquen a l'enemic allà on aquest és vulnerable, a saber, en el seu Panvalencianisme. Al respecte només cal deixar-se caure per un míting del Partit Popular a la Plaça de Bous de València i escoltar com sona l'Himne Regional cantat per Francisco mentre milers de jubilats i jubilades, però també molta gent jove, el coregen amb les llàgrimes als ulls agitant senyeres quatribarrades amb el blau.

I això ens porta al problema de la por.

Com es construixen les majories absolutes al País Valencià? (4) La immigració i la colonització

noreply@blogger.com (Refel) — Fri, 27 May 2011 08:35:00 +0000

Per tal d'obtindre mà d'obra barata en el negoci de la construcció i material humà per al negoci de la prostitució, la dreta necessitava fomentar la immigració. Però com que aquesta pot suscitar rebuig havia de ser presentada com obra de l'esquerra. D'aquí la intensa campanya contra el PSOE atribuint-li "los papeles para todos" i "el efecto llamada". Aquesta és una contradicció insostenible. Si el PSOE va donar papers per a tots els immigrants només assolir el govern és perquè, aquestos, ja estaven ací. Per tant algú els degué de portat. I no podia ser el PSOE perquè acabava d'arribar al poder. Increïble mutació de l'efecte i de la causa. De manera que el PP havia aconseguit dos objectius: fer negoci i fomentar l'espanyolitat amb un discurs xenòfob. Però encara li podia traure més punta a la immigració. Quina és la llengua que adopten els immigrants quan arriben ací? el català? No haveu vist manters africans amb la samarreta de la selecció espanyola? i botigues de xinesos on venen la bandera espanyola? A Xàtiva n'està ple. El diumenge hi havia immigrants celebrant la victòria del PP de Xàtiva. Els immigrants fugen del seu país per millorar. Busquen un lloc on progressar. Per això mimetitzen i s'identifiquen amb el discurs del guanyador. I per a ells aquest discurs guanyador és el del PP. No els importa que el PSOE els haja donat papers o que IU defenga els seus interessos. Mentre que identifiquen clarament el PP amb Espanya, no fan el mateix amb el PSOE. I troben IU un partit perdedor. I el català una llengua sotmesa. Ells ja han sigut perdedors i esclaus i no volen ser-ho més. No volen que els neonazis els peguen una pallissa pel seu color de pell. Han vingut ací per ser millors i s'identifiquen amb els millors i no amb l'esquerra dels perdedors i els Països Catalans esclaus. Per això s'unixen al PP i a Espanya, als projectes guanyadors. No resultat sorprenent, per tant, la veu que corre per Xàtiva i que diu que el PP inscrigué en el cens uns 300 búlgars abans de l'inici de la campanya, tot just els 300 vots que li van faltar al PSPV per guanyar el regidor 7. Es diu, també, que el dia de les eleccions els apoderats portaven entre mans una llista i els seus telèfons tiraven fum per assegurar-se que tothom anava a votar. Si tot açò fora cert, que ja sabem que no ho és, podríem dir que a més immigrants més negoci. A més negoci, més odi als immigrants que ens furten els llocs de treball. A més odi, més espanyolitat. A més espanyolitat, més odi al PSOE. A més odi al PSOE, més immigrants que s'apunten al PP. I a més immigrants que s'apunte al PP, més espanyols que ens colonitzen.

Això ens porta al problema de la identitat. Per això serà altre dia.

Com es construixen les majories absolutes al País Valencià? (3) El vot post morten

noreply@blogger.com (Refel) — Thu, 26 May 2011 10:00:00 +0000

M'ocupe ara d'una de les tècniques més sorprenents de recaptació de vot. Naturalment no me l'he inventada jo (si fora tan "ocurrent" ja seria un novel·lista famós). Com en el cas de l'enxufisme o la compra de vot, em base, de nou, en un remor. Un remor que a ben segur és fals i inventat per l'oposició, és clar! L'he anomenat vot post morten, ja que consistix en fer que els morts voten, encara que hi ha altres variants. Segons es diu en determinat poble de La Costera, hi va arribar un vot per correu d'una mongeta, amb tan mala sort, que, ves tu per on, hi havia una apoderada del PSPV que coneixia a la mongeta i se'n va adonar que portava morta unes setmanes. Per altra banda desconeguem per a qui seria el vot de la mongeta, qui sap si per a EUPV, no? Si l'enxufisme i la compra de vot tenen per objectiu aconseguir el vot de la gent que pot votar, el vot post morten s'adreça a la gent que no pot votar ja de cap manera. No cal ni dir que per executar correctament aquesta tècnica cal estar atent a les defuncions locals en les setmanes prèvies al tancament del plaç del vot per correu. Una variant perfeccionada del vot post morten és el vot de les persones que es troben incapacitades psíquicament per votar bé per malaltia psíquica, bé per malaltia en fase terminal o per simple vellesa. Aquesta variant té l'avantatge respecte de l'anterior que el votant està viu, pel que es pot considerar un vot amb més garanties i efectiu.

Com es construixen les majories absolutes al País Valencià? (2) La compra de vots

noreply@blogger.com (Refel) — Wed, 25 May 2011 10:01:00 +0000

Si l'enxufisme va dirigit a crear una xarxa de dependència entre aquells que estan en situació de treballar, la compra de vots s'adreça, principalment, per contra, a aquells que no poden fer-ho, d'entre els quals destaquen, per ser el grup majoritari, els jubilats . Al respecte, també es conta l'anècdota que Alfonso Rus, que quan comença venia electrodomèstics, tenia el sa costum d'acostar-se als llars dels jubilats i portar-los una "tele" nova als vellets. A poc a poc la cosa ha anat millorant, i ara també existixen les paelles gegants contra els fillsdeputescatalans que ens volen furtar l'aigua, les truites gegants (variant de l'anterior), les torrades de xulles en la festa de tancament de campanya, les excursions pagades per la diputació, així com una gran diversitat de regals i merchandising. Els joves, que si estan estudiant tampoc es troben en situació de treballar, tenen la seua pròpia variant de compra de vot: les beques de formació durant l'estiu que concedix, mira tu per on, la Diputació de València. Famoses són les fotos de l'entrega de les beques, amb Alfonso Rus i tots els becaris. Això sí, és important recordar-se de recollir el fruit sembrat. Una altra anècdota que corre per Xàtiva, segurament falsa, com tot el que estic dient, és que en les eleccions del 2007, uns militants del PP no paraven de fer viatges des de l'asil de les mongetes del carrer Caputxins fins al proper Col·legi Martínez Bellver. No penseu mal, estaven desenvolupant una obra de caritat: anaven baixant als vellets un per un per a que anaren a votar. Ja que estaven, supose que els ajudarien a clavar la papereta al sobre, no fora cosa que, pobrets, s'equivocaren.

Com es construixen les majories absolutes al País Valencià? (1) L'enxufisme

noreply@blogger.com (Refel) — Tue, 24 May 2011 09:30:00 +0000

Deixeu-me que em faça ressó d'una sèrie de remors que he sentit dir per aquí i per allà i que especule un poc a partir d'ells. Reconec obertament que tot el que vaig a dir no té el més mínim rigor ni, possiblement, credibilitat. Ho escric només per un cert desfici, com qui pensa en veu alta, i amb una certa voluntat de suscitar una reflexió col·lectiva i no d'ofendre. Uns dos mesos abans de les eleccions ho vaig sentir dir. En donaven testimoni els mateixos habitants de Vallada. Aquest poble estava governat fins ara per l'antic president de la Diputació de València, Fernando Giner, conegut també per ser un secessionista lingüístic, és a dir, per ser un panvalencianista. Alguns s'entestaven a apuntar-se a tallers ocupacionals dels que tenen remuneració. Altres en canvi malgrat que els tallers eren a Vallada no volien apuntar-se. "Però sí és en el teu poble!"-els dien-"Ja, però no em van a agarrar segur, perquè no sóc del partit". Fins aquí cap novetat, però algú se'n va anar més de la llengua i en va donar més detalls: "Còrrec a apuntar-me, m'agafen segur!"- Xico i això?- "Sóc del partit"-Del partit? de quin partit?- "Del PP! jo és que sóc del PP! jo tinc molta família i els conseguisc moltes paperetes! i m'han dit que m'ho donen segur" -Moltes paperetes? què vols dir?-"Xe! les del vot per correu! jo com tinc molta família els en porte moltes i m'han dit que em donen treball segur!" -Ahhhh!-.Però clar, açò només és quelcom que he sentit dir i segur que s'ho ha inventat algú de l'oposició. I, per descomptat, que segur que Fernando Giner no té res a vore!
Però, per altra banda, qui no coneix a gent que s'ha apuntat al PP a canvi d'un treball. Una dada per a reflexionar és el nombre de gent que conegueu que haja entrat a treballar als ajuntaments per oposició? a Xàtiva, jo no en conec cap. La majoria dels llocs de treball públics de l'Ajuntament de Xàtiva han estat coberts per contracte. Això implica falta de transparència i la possibilitat de nomenar a dit.
Hom pot pensar que tot açò és un problema d'educació. Que algú que té estudis i que ha rebut una educació democràtica no cau tan baix. Al respecte, un amic em contava que s'havia trobat amb un esportista de Xàtiva, llicenciat, que no tenia treball i que li havia dit que s'anava a apuntar al PP per a vore si li'n donaven. Al poc de temps se l'havia tornat a trobar: "Xe, saps que ja tinc treball!". No importa, per tant, tindre estudis o no, haver estat educat o no. De fet, també és sabut de tots que persones educades i distingides que treballen en centres culturals de l'ajuntament de Xàtiva són apoderats del PP a les urnes.
A banda d'això, no podem oblidar tampoc el factor familiar. També força conegut és el cas de l'ex gendre d'Alfonso Rus. Es dia que només casar-se amb la filla el van contractar com a assessor a la Diputació. "Assessor?-dia la gent- però si no en sap res d'això!" No cal ni dir que, segons diuen els carrers, quan trencà la relació amb la filla del Rus fou acomiadat de seguida.

Però, cas que fora veritat, què tindria d'estrany tot açò? Com sol dir la gent: "Què vols? que el PSOE no haguera fet el mateix?" Tothom pensa, de fet, que el PSOE feia mateix. Però almenys sembla que ho feia més dissimulat i de tant en tant en treia oposicions, encara que, tal vegada, estigueren amanyades. El PSOE tenia encara el valor democràtic de la vergonya (bé, és discutible, ja ho sé, també podríem pensar que era hipocresia). El que resulta escandalós és que amb el PP pareix que això ha adquirit carta de normalitat. De fet, ja ho va reconèixer tranquilament Fabra: "uy, yo no sé la gente que he colocado desde que soy presidente de la Diputación!" Per acabar, cal preguntar-se, també, per què no fa res l'oposició? És possible que el PSOE estiga desautoritzat moralment perquè ells feren (o encara fan allà on manen) coses paregudes, però i la resta de l'oposició? és que no podem esperar ja res de la classe política de la Contestània i l'Edetània?

Un missatge per als partits de Xàtiva

noreply@blogger.com (Refel) — Mon, 23 May 2011 09:03:00 +0000

Tots els partits que tenien representació política a Xàtiva han perdut en aquestes eleccions tot i el que puga semblar a primer cop d'ull. Per començar, el PP celebrà la victòria de Rus, amb focs artificials (autèntics no retòrics) davant la seua seu al temps que cantaven "campeones, campeones", com si hagueren guanyat la lliga, i "Alfonso, Alfonso". Però Alfonso, que bobo no és, s'haura adonat que a Xàtiva ja no el volen. I és que malgrat la xarxa clientelar que el tot poderós president de la Diputació de València, de PP provincial, del Consorci de les Comarques Centrals del País Valencià i de l'Olímpic, ha anat teixint, la realitat és que la suma de vots dels partits de l'oposició supera als vots del PP, cosa que no havia passat des del 1991. Aquesta ha estat la victòria més justa d'Alfonso Rus on s'ha vist salvat per la campana de la llei i els percentatges. També ha estat una derrota per al PSPV ja que Roger Cerdà, malgrat portar quatre anys exercint de portaveu socialista i lider de l'oposició no ha convençut i ha perdut un regidor caiguent a 6. No és suficient apelar ací al vot de càstig al Psoe, ja que aquest hauria d'haver anat majoritariament al PP. Però ja vegem que la realitat no és eixa ja que el PP ha perdut vots i no en suma tants com l'oposició, cosa que sí passa a tot al País València i a tot l'Estat. El cas de Xàtiva és per tant una anormalitat respecte de la resta de resultats electorals i el fracàs del PSPV s'ha d'explicar per altres motius, com, per exemple, una llista feble, poc creïble i gens il·lusionant. També s'ha d'entendre com un gran fracàs del Bloc, que esperava guanyar fins a 5 regidors, i s'ha quedat com estava: amb 2. En 2007, el Bloc no fou favorable a pactar una llista conjunta que va proposar EUPV amb els altres partits de l'oposició, ja que confiava en el seu ascens progressiu. gràcies a la seua lider Cristina Sunyer. Els resultats li van donar aleshores la raó, ja que els vots de PSPV, Bloc, EUPV i ERPV no sumaven prou per fer fora al Rus i van traure un regidor més. Però què diran enguany? El gran guanyador de la nit, és, per tant, el gran perdedor de 2007, el partit EUPV de Miquel Lorente, que es va quedar sense representació fa quatre anys, i que enguany, amb una campanya molt creativa, ha aconseguit 2 regidors. Ara bé, això no ha estat suficient i Alfonso Rus podrà presumir d'haver estat alcalde de Xàtiva durant 20 anys, malgrat la presumpta corrupció del seu partit, la plaça de bous, l'abocador de Llanera i tots els seus insults. Una victòria democràtica però vergonyosa. Igualment tindrem PP a la Generalitat durant 20 anys i, tal i com van les coses, molt més. La pregunta que cal fer als polítics del pressumpte nacionalisme i la pressumta esquerra és quan de temps haurem d'esperar més? Si amb la carta a favor de la corrupció no han pogut fer fora al PP quan esperen poder fer alguna cosa? No podem més que manifestar la nostra indignació amb els pressumptes partits nacionalistes i d'esquerra a Xàtiva, per la seua manca d'unió. Igualment no podem més que manifestar la nostra indignació amb els pressumptes partits nacionalistes i d'esquerra al País Valencià per posar al seu capdavant a polítics poc convincents com els castellanistes Jorge Alarte, Marga Sanz per una banda, i un excessivament moll Enric Morera per una altra. Per que... sigam sincers, on estaria Compromís sinó fora per Mònica Oltra?

Novetats al Myspace de Terradelfoc

noreply@blogger.com (Terradelfoc) — Sun, 01 May 2011 09:21:00 +0000

El Myspace ha hagut d'introduir novetats per no quedar desplaçat completament per Facebook. Una de les noves possibilitats que oferix és incrustar una de les cançons allí penjades a un altra pàgina, com ja era possible en el cas dels portals de vídeo. Ara no cal ja, per tant, tindre les cançons a un portal de música per poder-les incrustar, cosa que obligava a duplicar el treball per poder difondre una cançó. Aprofitant això i que feia temps que no l'actualitzaven, hem penjat algunes gravació nova i altres que eren difícils d'escoltar. D'entre les primeres, està una nova versió de Més valent amb la qual vos deixem.

Ah, i com és 1 de maig, salut i força als treballadors de la llibertat!

Buscar más canciones de Terradelfoc en Myspace Music

Visca el Barça!: en solidaritat amb Pertur

noreply@blogger.com (Refel) — Tue, 26 Apr 2011 08:30:00 +0000

Pere Artur Fornés, de 25 anys, conegut com a Pertur, de Pedreguer, Comarques Centrals del País Valencià, va morir assassinat la nit del passat 20 d'abril, després del partit Barça-Madrid, a Benidorm, per cridar "Visca el Barça". El va matar un espanyol de 39 anys que portava una ganivet de cuina amagat a la roba. No és moment per parlar de la bondat o defectes dels esports de masses. El baixiste de Terradelfoc és un gran seguidor del Barça i els demés en som simpatitzants. Molts amics també són del Barça sense ser gent de tarannà política. Conec molts adolescents i xiquets i xiquetes, que no en saben res de política, i que són del Barça. Qualsevol d'ells podria haver cridat "Visca el Barça!" en un moment donat. És cert, que només per això, és difícil imaginar que el maten a un. Hom, benintencionadament, tendix a pensar que alguna cosa més passaria. Però, per moltes que en passaren, continua sent difícil entendre perquè algú eix amb un ganivet de cuina de sa casa i mata a una persona només per ser d'altre equip. Desgràciadament, el més probable és que a Pertur el mataren per no ser un bon espanyol. Aquest devia ser el delicte d'un jove de només 25 anys: no ser un bon espanyol i tindre afecció per les coses catalanes. Aquest assassinat és horrible i avergonyidor, i, per desgràcia, recorda molt el de Miquel Grau a qui mataren a Alacant el 1977 per cridar "Vull l'estatut", i al de Guillem Agulló assassinat per ser d'esquerres i catalanista el 1993. I com a aquells, segurament restarà gairebé impune, ja que atacar la cultura catalana al País Valencià és debades. I sinó que li ho diguen al govern panvalencianista de Francesc Camps. Les dures mesures que s'imposen als abertzales, sembla que no valen per a la ultradreta espanyola. Aquesta té llibertat d'acció a tot l'estat : vegeu sinó els casos de Carlos Palomino i Aitor Zabaleta, però molt especialment a l'Edetània i la Contestània, és a dir, al País Valencià, on continuen esclatant bombes i produint-se agressions a locals, símbols i persones. És una mostra més de l'absència de d'una veritable democràcia al Regne d'Espanya.

Tota la nostra solidaritat amb Pertur i la seua família.