<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<?xml-stylesheet type="text/xsl" media="screen" href="/~d/styles/atom10full.xsl"?><?xml-stylesheet type="text/css" media="screen" href="http://feeds.feedburner.com/~d/styles/itemcontent.css"?><feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:openSearch="http://a9.com/-/spec/opensearch/1.1/" xmlns:georss="http://www.georss.org/georss" xmlns:gd="http://schemas.google.com/g/2005" xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0" xmlns:feedburner="http://rssnamespace.org/feedburner/ext/1.0" gd:etag="W/&quot;AkUHQ30zfCp7ImA9WhRbF0g.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806</id><updated>2012-02-09T04:30:32.384+01:00</updated><title>The County Sheriff</title><subtitle type="html" /><link rel="http://schemas.google.com/g/2005#feed" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/posts/default" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://jtubau.blogspot.com/" /><link rel="next" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default?start-index=26&amp;max-results=25&amp;redirect=false&amp;v=2" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><generator version="7.00" uri="http://www.blogger.com">Blogger</generator><openSearch:totalResults>70</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>25</openSearch:itemsPerPage><atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="self" type="application/atom+xml" href="http://feeds.feedburner.com/TheCountySheriff" /><feedburner:info uri="thecountysheriff" /><atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="hub" href="http://pubsubhubbub.appspot.com/" /><entry gd:etag="W/&quot;A04AQH0-eip7ImA9WhRWE04.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-3478339956297875213</id><published>2011-12-31T14:26:00.013+01:00</published><updated>2011-12-31T14:59:01.352+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-12-31T14:59:01.352+01:00</app:edited><title>Anywhere but here</title><content type="html">&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 175%;"&gt;Els dies passen i el moment de marxar s’acosta. Intentem no parlar-ne, imaginem que demà serà un dia com un altre, però no podem ja evitar-ho. No ens agrada prendre decisions, sempre desitjant les estrelles, i és que decidir és renunciar i en tot guany existeix una pèrdua. A mesura que ens fem grans acceptarem les limitacions de la vida però ara, que encara som joves, lluitarem per somnis impossibles. Tres anys buscant aquesta oportunitat i juro que no la desaprofitaré; són tants els projectes i tan curtes les hores. Catalunya se’ns queda petita i el món resulta potser un lloc massa gran, ¿estarem a l’alçada de les expectatives? Imagino que serà qüestió de provar-ho. Anywhere but here, darling. Fugíem, abans dels trenta, quan la vida era bella i la passió eterna. Corríem, sense normes, perquè la carretera era estreta i l’ambició infinita. I ara, que la nit es freda, marxo amb la tristesa de saber que seran llargues les matinades. La incertesa ens ataca però la teva presència, estimada, il·luminarà el trajecte: passejant per la capella nevada de Richmond, contemplant l’esplendor nocturna de Manhattan, esperant de nou aquell somriure.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 175%;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-3478339956297875213?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/KlG49IbNPbFpZM6ZZH7dURIcZJo/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/KlG49IbNPbFpZM6ZZH7dURIcZJo/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/KlG49IbNPbFpZM6ZZH7dURIcZJo/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/KlG49IbNPbFpZM6ZZH7dURIcZJo/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/Pp-CceafNRw" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/3478339956297875213/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=3478339956297875213&amp;isPopup=true" title="2 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/3478339956297875213?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/3478339956297875213?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/Pp-CceafNRw/anywhere-but-here.html" title="Anywhere but here" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>2</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/12/anywhere-but-here.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DEQEQXo5eCp7ImA9WhRRFkQ.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-872815435135789404</id><published>2011-12-01T00:31:00.003+01:00</published><updated>2011-12-01T00:38:20.420+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-12-01T00:38:20.420+01:00</app:edited><title>Siniestralidad en las carreteras: un enfoque económico</title><content type="html">&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;La econometría intenta justificar correlaciones que se producen entre los datos, una noble idea que fracasa ante la imposibilidad de obtener conclusiones sólidas en un mundo perfectamente imperfecto. En el estudio de los datos existen situaciones donde las variables expuestas no explican los resultados, las conclusiones del análisis resultan, por tanto, irrelevantes. Un ejemplo, yo puedo encontrar que en los últimos 5 años tanto la temperatura media de la Tierra como el número de piratas en Somalia ha aumentado, tendríamos lo que en econometría se denomina una correlación positiva. Un economista estudiaría los datos, lanzaría una regresión y podría afirmar que los piratas son los causantes del cambio climático. La conclusión, evidentemente, es falsa y es que los economistas olvidan a menudo un parámetro determinante, el término error. ε representa una variable desconocida que incluye todo lo que no pueden explicar los parámetros definidos. Este valor recoge el error aleatorio de un modelo que, por más parámetros se introduzcan, resultará siempre imperfecto. Correlación positiva no implicaba causalidad, la piratería estaba de moda porque era la mejor alternativa laboral en Somalia y las temperaturas aumentaban porque existía la posibilidad de que este fuera el ciclo natural de la Tierra.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 24px;"&gt;Existen otras correlaciones con cuestionable causalidad. Resulta que el número de víctimas mortales en accidente de circulación ha descendido al mismo tiempo que aumentaba la legislación en materia de tráfico. La DGT concluye que una mayor regulación es el factor responsable del descenso en las cifras de mortalidad. Es innegable que existe una correlación negativa entre estas dos variables pero acabamos de ver que los piratas somalíes no eran causantes del calentamiento global, así que analizaremos los datos antes de lanzar cualquier afirmación.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Artículo completo disponible en &lt;a href="http://addendareview.com/wp-content/uploads/2011/11/Siniestralidad_en_las_carreterases.pdf"&gt;Addenda&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-872815435135789404?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/U4HZMMeT04aZ269CytNsAF2I2CM/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/U4HZMMeT04aZ269CytNsAF2I2CM/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/U4HZMMeT04aZ269CytNsAF2I2CM/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/U4HZMMeT04aZ269CytNsAF2I2CM/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/eW93nalJyfI" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/872815435135789404/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=872815435135789404&amp;isPopup=true" title="1 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/872815435135789404?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/872815435135789404?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/eW93nalJyfI/siniestralidad-en-las-carreteras-un.html" title="Siniestralidad en las carreteras: un enfoque económico" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>1</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/12/siniestralidad-en-las-carreteras-un.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;D0AFR30-fip7ImA9WhdaGU0.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-5338475396410703704</id><published>2011-10-29T16:51:00.010+02:00</published><updated>2011-10-29T18:28:36.356+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-10-29T18:28:36.356+02:00</app:edited><title>La sanidad universal de Burundi</title><content type="html">&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"&gt;1993.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"&gt;Buyumbura, Burundi.&amp;nbsp;Parlamento de la nación.&amp;nbsp;Treinta y cinco diputados aprueban que la sanidad se convierta en un derecho universal, reconocido dentro de la Constitución.&amp;nbsp;Todos los parlamentarios votan favorablemente.&amp;nbsp;Queda todavía un referéndum pero el sí mayoritario entre la población está ya garantizado.&amp;nbsp;Asistencia sanitaria gratuita, en uno de los países más pobres de la Tierra esta era la mejor de las noticias.&amp;nbsp;Los hutus, etnia predominante, salen a celebrarlo; repican tambores durante cinco largos días, festejan el inicio de la nueva Burundi.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"&gt;Clausurada la farra un hutu finalmente enfermó.&amp;nbsp;En Buyumbura no tenían todavía hospitales pero un médico vivía en la ciudad.&amp;nbsp;Pierre Nkozizi, excelente doctor y mejor persona.&amp;nbsp;En comparación a las pociones mágicas que ofrecían los brujos de la zona el doctor resultaba una brillante alternativa.&amp;nbsp;Era obligatorio pagar una tarifa para acceder a sus servicios pero el gobierno había aprobado por ley esta historia de la sanidad universal, así que la situación era ahora diferente.&amp;nbsp;El enfermo se presentó a las puertas del parlamento, quería un cheque para pagar el tratamiento.&amp;nbsp;Un burócrata salió a recibirlo pero la respuesta no fue la esperada, resulta que el presidente había invertido el presupuesto nacional sanitario en un palacio de marfil con vistas al lago Taganica, no quedaba dinero.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"&gt;Recibir tratamiento médico gratuito era un derecho inalienable que aparecía en la Constitución de Burundi, alguien se haría cargo de pagar ese cheque, pero el gobierno no respondía y el enfermo se sintió estafado.&amp;nbsp;Primero organizó una acampada en el centro de la capital - "luchemos por una sanidad pública y gratuita" - decía.&amp;nbsp;No tuvo demasiado éxito, los burundeses no veían del todo claro la idea de pasar una noche en una tienda de Decathlon.&amp;nbsp;Indignado por el escaso apoyo popular, cortó la Ronda Colonial, una carretera construida por los belgas que conectaba las principales ciudades del sureste africano.&amp;nbsp;Una mala idea, en Burundi había sólo setenta y ocho coches matriculados, nadie notificó aquella manifestación.&amp;nbsp;Era necesaria una medida aún más drástica. Cacerolada popular frente al palacio presidencial, esto sí que no podía fallar.&amp;nbsp;Tampoco, una noche en el calabozo y para casa; no existía correlación alguna entre el hecho de golpear una cazuela y el presupuesto gubernamental en sanidad.&amp;nbsp;En el departamento de economía no tenían ni para el leasing de los elefantes presidenciales así que tampoco había dinero para médicos; &lt;i&gt;d’on no n’hi ha no en raja&lt;/i&gt;, que decimos los catalanes.&amp;nbsp;Por más acampadas, manifestaciones o caceroladas que se hicieran, la sanidad no se podía pagar y, tristemente, nuestro amigo falleció sin que el doctor Nkozizi le visitara.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 11pt; line-height: 150%;"&gt;Al año siguiente el gobierno aprobó una ley que garantizaba el derecho universal a una vivienda digna.&amp;nbsp;Esta vez, nadie salió a la calle a celebrarlo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-5338475396410703704?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/oxej8-t0A6WMqH56k1nmtKtSdDE/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/oxej8-t0A6WMqH56k1nmtKtSdDE/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/oxej8-t0A6WMqH56k1nmtKtSdDE/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/oxej8-t0A6WMqH56k1nmtKtSdDE/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/Ruq52PzrvBk" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/5338475396410703704/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=5338475396410703704&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/5338475396410703704?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/5338475396410703704?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/Ruq52PzrvBk/la-sanidad-universal-de-burundi.html" title="La sanidad universal de Burundi" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/10/la-sanidad-universal-de-burundi.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;D0IHRno7eCp7ImA9WhRWFUg.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-5942742516874615586</id><published>2011-08-31T23:51:00.004+02:00</published><updated>2012-01-03T02:52:17.400+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2012-01-03T02:52:17.400+01:00</app:edited><title>Fated to pretend</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Sempre ens hem cregut especials. 22 anys molt senzills, competint en entorns regulats, sense perills, sense rivals, amb la victòria assegurada. Acabem una etapa i el camí de roses, per sort, acaba. Hem superat tots els reptes i ara, quan l’hora de la veritat s’acosta, apareixen per primer cop els dubtes. No veiem el nostre èxit tan clar, les nostres aptituds tan úniques, la nostra voluntat tan determinant. Els defensors del lliure mercat atrapats en el seu propi sistema, la competència no ens feia ja tanta gràcia. Sempre trobarem algú més intel·ligent, algú més interessant, algú més treballador.&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt; Els dubtes apareixen i, encara que només siguin temporals, ens recorden que possiblement ens ho teníem tot massa cregut.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Tots els nens creuen ser singulars, tots els pares pensen que els seus fills són diferents. El món funciona així. Alguns veuen que el 9 del Barça els espera, uns altres pensen que són únics interpretant les sonates de Chopin. Falses promeses d’un entorn irreal, resulta que el nen de la casa no era ningú; tard o d’hora se n’adona que ell és un més, que no en tenia res, d’especial. Els riures eren postissos, les felicitacions fictícies, aquell regnat, temporal. ¿El públic dels recitals de piano? Pares d’altres impostors, falsos nens prodigi com ell. Tot just havíem acabat la universitat i seguíem creient que el nostre talent era únic, que tot ens ho mereixíem però, ¿érem especials? potser mai hem deixat de ser-ho, encara no ho sé.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè sempre ens hem sentit immortals, massa joves per acceptar que la vida és tan curta com realment sembla. No hem fet encara res però intuïm ja que quedaran molts projectes per complir, moltes ciutats per visitar, moltes persones per conèixer. No eren els diners el recurs limitat, era el temps, que mai s’aturava. Qualsevol camí acabarà en victòria, la certesa del nostre èxit és innegable, però és una qüestió de magnituds el que ens preocupa. Necessitem un Aston Martin per les carreteres de la Costa Brava, aquella suite al Mandarin de Hong-Kong i vistes des del Top of the Rock per contemplar Manhattan de nit. No comprarem un terme mig, a&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;quest és el nostre problema&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;. Féssim el que féssim, acabéssim on acabéssim, mai &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;en tindríem prou, tot ens semblaria poc.&lt;i&gt; &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=Ea1clBpr_fo&amp;amp;feature=related"&gt;We were fated to pretend&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;, condemnats a desitjar. Perquè la noia no seria mai prou guapa, el cotxe prou ràpid o la festa prou boja. Només acceptàvem les estrelles.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-5942742516874615586?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/UQZzm5Ny0kLnBo2NyD1oG11buqc/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/UQZzm5Ny0kLnBo2NyD1oG11buqc/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/UQZzm5Ny0kLnBo2NyD1oG11buqc/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/UQZzm5Ny0kLnBo2NyD1oG11buqc/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/0ZDAbz2c1Dw" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/5942742516874615586/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=5942742516874615586&amp;isPopup=true" title="1 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/5942742516874615586?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/5942742516874615586?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/0ZDAbz2c1Dw/fated-to-pretend.html" title="Fated to pretend" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>1</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/08/fated-to-pretend.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DU4FSHg8fyp7ImA9WhRRFUs.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-8114804034766718044</id><published>2011-08-25T16:42:00.018+02:00</published><updated>2011-11-29T12:58:39.677+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-11-29T12:58:39.677+01:00</app:edited><title>10 claves para entender el I+D+i empresarial</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;“Innovation has nothing to do with how many R&amp;amp;D dollars you have. When Apple came up with the Mac, IBM was spending at least 100 times more on R&amp;amp;D. It’s not about money. It’s about the people you have, how you’re led and how much you get it.” Steve Jobs&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Utilizamos a diario miles de aplicaciones en nuestros teléfonos móviles, interactuamos con nuestros amigos en redes sociales o tomamos el café comprimido en diminutas capsulas. Innovaciones, todas ellas, generadas en los departamentos de I+D+i empresariales, y es que las multinacionales, con sus millonarias partidas en investigación, desarrollan tecnologías que cambian nuestro estilo de vida. Aquellas compañías que consiguen innovar tienen garantizada su presencia en el mercado, suficiente incentivo para atraer mayores partidas presupuestarias destinadas a sus centros de innovación. El mercado del I+D+i atrae más inversiones y, lógicamente, los resultados mejoran. Las inversiones aumentan en busca de aquel producto, proceso o concepto que otorgue una ventaja competitiva frente a los competidores.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Sólo las 1.000 compañías que más invierten en innovación destinaron en el año 2009 la suma de 279.322 millones de euros a sus departamentos de I+D+i, el 25% del producto interior bruto español. La innovación se encuentra entre las principales preocupaciones de las compañías líderes, el 26% sitúan sus departamentos en I+D+i al frente de sus prioridades estratégicas. &lt;span lang="ES-TRAD"&gt;En un entorno competitivo más globalizado existe la necesidad de optimizar el proceso innovativo con tal de garantizar los resultados. Esta situación obliga a las empresas a cuestionarse si están adaptándose de forma adecuada a las demandas actuales en el mercado de la innovación.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;Con el objetivo de identificar las tendencias de diseño y organización de centros de I+D+i corporativos s&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="color: black;"&gt;e ha realizado un análisis de 15 centros de I+D+i de referencia. De l&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;os resultados obtenidos en el análisis de estos centros y de su posicionamiento en 7 drivers previamente determinados, se pueden extraer una serie puntos, 10 claves para entender la innovación a nivel empresarial:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;1) &lt;b&gt;I+D+i en procesos&lt;/b&gt;: cuando escuchamos la palabra innovación siempre pensamos en artículos revolucionarios o microchips de última generación, aunque lo cierto, es que algunas de las innovaciones más importantes no pasan por un producto final. Lo demostró McDonald’s hace 60 años aplicando el concepto de la cadena de montaje industrial a la restauración y lo demuestra Toyota con nuevos procesos productivos que optimizan el funcionamiento de la compañía a la vez que reducen sus costes. La empresa japonesa ha conseguido innovar también en producto (coches híbridos) pero lo que ha posicionado la compañía entre los líderes del mercado es su reformulación de la cadena productiva (integración vertical reduciendo el time-to-market). Inditex, con un perfeccionamiento del sistema just-in-time, consiguió revolucionar la logística de una firma tradicional de ropa, y con ello, ganó la capacidad de renovar todos los productos en stock en unas pocas semanas, obteniendo una ventaja competitiva que utiliza para liderar el mercado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;2)&lt;b&gt; Innovación vertical&lt;/b&gt;: no es suficiente con innovar en un producto, un proceso o un departamento de la compañía determinado, hace falta trasladar la innovación a toda la empresa. Apple ejemplifica este enfoque: en sus centros de I+D+i se llevan a cabo innovaciones relacionadas con la &lt;/span&gt;producción (MacBook, iPhone, iPod), los procesos (compra de patentes tecnológicas, sistema de comercialización revolucionario) o el branding (diseño único, diferenciación, posicionamiento), generando, en última instancia, nuevos modelos de negocio (iTunes, iPad).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;3&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;) &lt;b&gt;Alianzas estratégicas&lt;/b&gt;: establecer colaboraciones con otras empresas, universidades o parques tecnológicos permite reducir costes, compartir riesgos y aprovechar el conocimiento específico de socios con aptitudes diferentes. La mejora de los resultados suele estar garantizada con la entrada de talento externo en la cadena de valor. Una gran concentración de players propicia un efecto cluster que favorece e incentiva el proceso, mejorando los resultados obtenidos de una investigación conjunta. Nestlé ha establecido infinidad de acuerdos de colaboración con el objetivo de aprovechar aquellos conocimientos que otros partners puedan aportar. De estas alianzas han nacido productos revolucionarios como Nespresso, con la colaboración directa de empresas tecnológicas (Eugster/Frismag, Krups, Siemens, etc.), y Nestea, una joint venture de éxito entre la multinacional suiza y The Coca-Cola Company. &lt;/span&gt;Procter&amp;amp;Gamble, por su parte, defiende una estrategia de Connect&amp;amp;Develop (priorizando de forma conceptual la conexión entre departamentos y players externos antes que el Research&amp;amp;Develop) mediante la cual se establecen estrechas alianzas entre sus centros de investigación y las empresas locales.&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;4&lt;/span&gt;) &lt;b&gt;Open innovation&lt;/b&gt;: las empresas tienden a abrir, en mayor o menor grado, sus procesos de I+D+i al exterior, con ello ganan eficiencia en el desarrollo de proyectos, mejoran el flujo de información y comparten gastos de investigación con otras compañías o entidades. Philips es el ejemplo más claro de innovación abierta aplicada con éxito. Permite la entrada a empresas, universidades y centros de investigación en cualquier fase del proceso de innovación. &lt;span lang="ES-TRAD"&gt;IBM apuesta también por un modelo abierto con la participación directa en Open Invention Network, una plataforma con la misión de adquirir patentes de otras empresas y ofrecerlas “royalty-free” a informáticos para que programen gratuitamente en código abierto. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;5) &lt;b&gt;Mentalidad I+D+i&lt;/b&gt;: todos los empleados de la compañía deben tener el chip puesto en innovación. La empresa debe fomentar la participación de los trabajadores con el fin de mejorar procesos internos e identificar futuras necesidades de mercado. Los empleados son conscientes del día a día de la compañía y nadie mejor que ellos para encontrar solución a problemas de funcionamiento de la empresa. Para llevar a la práctica este modelo se requieren trabajadores comprometidos con la empresa. Destaca el caso de Google ya que “libera” a sus trabajadores de tareas corporativas durante un 20% del tiempo estipulado para que lo dediquen a pensar en innovaciones aplicables a la empresa.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;6) &lt;b&gt;Explorar el mercado&lt;/b&gt;: no siempre las innovaciones provienen de dentro, muchas veces, aquel proceso revolucionario que cambia el destino de una compañía es consecuencia de la compra de una tecnología desarrollada fuera de la empresa. Siempre que se disponga de suficiente conocimiento de mercado (para identificar antes que nadie aquellas pequeñas start-ups), es posible, y hasta cierto punto recomendable, adquirir parte del I+D+i en el exterior. Las compañías no deberían asumir esto como un fracaso de sus departamentos de innovación (incapaces de obtener resultados) sino como un complemento a las investigaciones desarrolladas. Apple ha llevado con éxito esta estrategia, así, la tecnología que hace funcionar la pantalla táctil del iPhone (FingerWorks), los semiconductores que optimizan el rendimiento de sus microprocesadores (P.A.Semi) o el know-how que ha permitido la creación del sistema operativo OSX (NeXT) son fruto de adquisiciones directas de otras empresas. Además, la empresa californiana adquiere proveedores estratégicos para asegurarse acuerdos de suministro exclusivos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;7) &lt;b&gt;Visión global con óptica local&lt;/b&gt;: a la hora de atacar determinados mercados las soluciones homogéneas no existen. Es indispensable que los centros de investigación se adapten a las características específicas de cada país, desarrollando aquellos productos que los mercados nacionales demandan. Procter&amp;amp;Gamble es el máximo exponente de esta modalidad, tiene 22 centros de I+D+i repartidos en 12 países con el objetivo de cubrir diferentes necesidades territoriales, aplicando una innovación particular adaptada a las características de cada región. Coca-Cola, por ejemplo, tiene gustos diferentes en función del país en el que se comercializa, adaptando el producto a las características de los consumidores locales&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;8) &lt;b&gt;Economías emergentes&lt;/b&gt;: los países desarrollados acaparan la gran mayoría de centros de I+D+i empresariales (siguen siendo los mayores “fabricantes” de innovación y es donde se encuentran instaladas las empresas más importantes), aunque existe la tendencia de trasladar parte de la innovación a países todavía en expansión, especialmente en Asia. Allí, las empresas encuentran posicionamiento en mercados con futuro, investigadores formados en universidades de cada vez mayor prestigio y colaboraciones estratégicas con empresas en expansión. General Electric tenía centros de investigación en Estados Unidos y Alemania, pero con una apuesta descarada por las economías emergentes estableció otros centros en Brasil, India y China.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;9) &lt;b&gt;Enfoque de mercado&lt;/b&gt;: &lt;/span&gt;por exigencias de la demanda (especialmente entre las empresas tecnológicas), existe la tendencia entre las multinacionales a enfocar comercialmente el I+D+i, la gran mayoría de proyectos buscan resultados a corto plazo. Existe la necesidad de minimizar el &lt;i&gt;“&lt;/i&gt;time-to-market” si no quieren verse superadas por sus competidores. Se prioriza la resolución de problemas actuales (CP) a la búsqueda de una ventaja competitiva determinante (LP), alineando los centros de I+D+i con los departamentos de logística, ventas y marketing, con el objetivo de facilitar una futura comercialización.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;10) &lt;b&gt;Modelos de comercialización&lt;/b&gt;: el objetivo final de cualquier departamento de I+D+i pasa por transferir el valor generado al mercado, aportando un beneficio económico a la compañía. Las empresas buscan nuevas fórmulas con las que obtener una mayor rentabilidad de sus innovaciones, ya sea mediante la comercialización directa, utilizando el paraguas que ofrece la propia compañía, o bien, creando start-ups independientes de la estructura organizativa (en busca de mejores resultados). Philips tiene su propio fondo de capital riesgo con el objetivo de invertir/comercializar parte de las innovaciones desarrolladas. Patrocina proyectos empresariales en todo el mundo focalizando sus inversiones en start-ups de ámbito tecnológico.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Aunque no existe la posibilidad de definir una fórmula que aglutine todas estas tendencias en un solo modelo es evidente que podemos extraer importantes conclusiones de los casos de éxito aquí presentados:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;· El mundo es plano. Con la globalización las empresas han pasado de un modelo de creación de valor vertical (orden y control) a un modelo horizontal (conexión y colaboración). En este contexto, establecer acuerdos con partners estratégicos se presenta como un factor esencial en el proceso innovativo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;· No silver bullet. El modelo de éxito de una empresa no es aplicable fuera de ella, es posible replicar aspectos concretos pero nunca una filosofía corporativa. Diferentes características organizativas exigen soluciones adaptadas a la estrategia empresarial y al entorno económico específico de cada compañía.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Quiénes no anticipan la demanda futura corren el riesgo de desaparecer. Nokia es quizá el ejemplo más ilustrativo de ello, líder del sector de la telefonía que ha terminado en un segundo plano por no innovar en la dirección que exigía el mercado. &lt;span lang="ES-TRAD"&gt;La selección de proyectos se presenta, por tanto, como uno de los aspectos clave en cualquier departamento de I+D+i, resulta primordial establecer un modelo bien definido que permita reducir costes a la vez que minimice la varianza de resultados, asegurando un flujo constante de innovación.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;L&lt;/span&gt;os líderes mundiales son aquellas empresas con departamentos de innovación punteros, la pregunta resulta obligada ¿priorizan la innovación porque son líderes o son líderes porque priorizan la innovación? La respuesta pasa por la segunda opción, aquellas empresas que controlan su industria han conseguido esta posición a base de I+D+i.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;No es posible liderar el mercado sin antes haber innovado, el inicio de cualquier empresa se encuentra relacionado, de forma obligatoria, con una innovación. Facebook obtuvo su liderazgo ofreciendo un producto nuevo a los usuarios y perderá esta posición el día en que un competidor mejore su propuesta de valor (Google+, Twitter). Ser líder del sector no es ninguna garantía en la economía del siglo XXI, cualquier start-up (o estudiante de Harvard programando desde su habitación) puede mejorar, innovando, el modelo de negocio de una multinacional.&amp;nbsp;Ante esta nueva situación, invertir en I+D+i se presenta como la única alternativa válida para las empresas que lideran actualmente el mercado. Aquellas compañías que no adapten su innovación a los continuos cambios del entorno corren el riesgo de verse superadas en un mercado cada vez más competitivo y globalizado. Resulta evidente que el futuro de las empresas pasa por la máxima “innovar o morir”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-8114804034766718044?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/YNFtO2pUT3O0r5w2k1cUyx22Lx8/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/YNFtO2pUT3O0r5w2k1cUyx22Lx8/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/YNFtO2pUT3O0r5w2k1cUyx22Lx8/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/YNFtO2pUT3O0r5w2k1cUyx22Lx8/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/3YJg0F4T1iA" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/8114804034766718044/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=8114804034766718044&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/8114804034766718044?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/8114804034766718044?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/3YJg0F4T1iA/10-claves-para-entender-el-idi-nivel.html" title="10 claves para entender el I+D+i empresarial" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/08/10-claves-para-entender-el-idi-nivel.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;AkcDSH0ycCp7ImA9WhRRFUs.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-4789503622208123515</id><published>2011-07-11T22:04:00.015+02:00</published><updated>2011-11-29T13:01:19.398+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-11-29T13:01:19.398+01:00</app:edited><title>Caixa Penedès</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;He de confessar un petit secret. Jo treballava en un banc mentre es generava la famosa bombolla immobiliària. És una d’aquelles coses que poso al CV, he ajudat a crear la bombolla que ha dinamitat les histèriques pretensions d’alguns nou-rics espanyols, ha deixat sense pressupostos socials al govern socialista de torn i he alliberat parcialment l’economia de funcionaris, sindicalistes i altres paràsits del mercat. Totes les empreses a les que m’he presentat amb aquest background m’han fet oferta. Si Espanya acaba intervinguda podré dir que jo vaig aportar-hi el meu petit granet de sorra. N’estic molt orgullós, la veritat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 24px;"&gt;Els hi explico tot això perquè tinc una teoria interessant relacionada amb el sector bancari. Jo treballava en un d’aquells bancs de tota la vida, un banc on les àvies hi obrien el típic dipòsit de merda sense interessos que els hi fan als néts, un banc on les tietes desconfiades hi guardaven els diners de la jubilació, un banc seriós, d’aquells que et regalaven un gos de porcellana si realitzaves un dipòsit superior a 50.000€ (i aquell gos se’ls mereixia). Treballava a Caixa Penedès, i bé, més que un banc era una caixa però que uns reparteixin els beneficis entre avaricioses accionistes i els altres estiguin més pels nens africans com que no aplica massa a la meva història.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Molts es pregunten ara perquè ha petat tot aquest tema dels bancs. La resposta resulta ben simple, ningú tenia la més mínima idea del que estava fent. Ni els del consell d’administració, que apostaven per finançar més projectes immobiliaris, ni l’oficinista de barri, que seguia regalant targetes de crèdit al primer homeless que passava pel carrer, ningú seguia un raonament estructurat abans de prendre certes decisions. No crec que els banquers actuessin amb mala fe, simplement no en sabien més, moguts tots per uns incentius mal alineats i el famós risc moral. I&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;ncentius equivocats significa que el sistema premiava el comportament arriscat, en plena bombolla, aquell director d’oficina que es negués a donar crèdits a persones no solvents (comportament correcte) s’hauria vist fulminat pels mals resultats a curt termini de la seva oficina. Si un director apostava per assegurar el llarg termini era expulsat del sistema, no hi tenia lloc. Guanyava qui més venia, una estratègia correcta en altres mercats que no aplica al sector bancari. Tots els crèdits que ofereixes han de tornar, si no ja em diran on està el negoci. L’altre problema és la història aquella de la moral hazard. Des del mateix moment en el que tens un govern garantint dipòsits inferiors a 100.000€, les decisions dels bancs no són ja les mateixes, juguen sempre una aposta més arriscada (l’estat cobreix la pèrdua). I ja no parlem si el que tens és un govern que en garanteix implícitament el seu rescat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Posaré l’exemple d’en Vicenç, Cap de Zona del Vallès amb Caixa Penedès, i ho veuran tot més clar. El senyor Vicenç només funcionava per objectius, vivia sempre en el curt termini. Es passejava amb el seu BMW per les oficines de la comarca revisant si es complien els resultats esperats (allò que hem dit abans de vendre crèdit a tothom sense exigir garanties). La seva mare n’estava molt orgullós, el nen havia arribat a ser el màxim responsable del Vallès i es veu que ho estava fent molt bé. No havia tingut mai la més mínima noció d’economia però després d’un curs de finances a la UOC i de llegir cada dia la pàgina de contactes a l’Expansión, va creure ser un guru de la banca. No ho era. Però en Vicenç no era l’únic impostor, aquí tothom es creia més llest del compte. Els meus amics que no tenien ni la ESO estrenaven cotxe nou gràcies al salari que guanyaven fent de paletes (finançat a crèdit amb Caixa Penedès!!!). Jo malvivint amb “el Volvo de mi padre” i els més curts de la promoció amb el seu Focus pagat a 6 anys. Aquest era el problema del sistema.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Al final, la feina d’un banquer passava simplement per ser una persona honrada, res més. Els jueus sempre han fet de banquers perquè mai han robat, els suissos ho fan bé ara perquè no roben i els néts del senyor Fornesa seran bons banquers perquè el seu avi els ha ensenyat a no robar. I quan parlo de robar no em refereixo a agafar diners de la caixa forta, sinó de col·locar una targeta a qui no la necessita, d’&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;embaucar&lt;/i&gt; algú per comprar un fons d’alt risc o de regalar aquell horrible gos de porcellana a un client despistat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;A dia d’avui, Caixa Penedès està sense diners i ha decidit unir-se amb altres losers del sector. No conec el nom del nou banc, ni ganes. En dos dies desapareixen. Una mica de matemàtica simple. Si petits bancs arruïnats s’ajunten en un únic banc, estarem d’acord que el resultat final és una gran banc arruïnat. Bé, doncs el Vicenç no ho veu igual, segueix pensant que els comptes milloraran gràcies a aquesta unió,&amp;nbsp; i jo em pregunto, ¿com ha de portar les finances d’un banc si no sap fer ni sumes simples? Vicenç, no hard feelings, però la teva incompetència no va poder enganyar el mercat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-4789503622208123515?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/s-PqwiZOODgMaBME-VDoPqSLnaU/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/s-PqwiZOODgMaBME-VDoPqSLnaU/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/s-PqwiZOODgMaBME-VDoPqSLnaU/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/s-PqwiZOODgMaBME-VDoPqSLnaU/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/hRxftKxmOlI" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/4789503622208123515/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=4789503622208123515&amp;isPopup=true" title="12 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/4789503622208123515?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/4789503622208123515?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/hRxftKxmOlI/caixa-penedes.html" title="Caixa Penedès" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>12</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/07/caixa-penedes.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;Dk4CQXk4eip7ImA9WhdbFkQ.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-888494904944237053</id><published>2011-06-25T16:25:00.015+02:00</published><updated>2011-10-15T18:09:20.732+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-10-15T18:09:20.732+02:00</app:edited><title>El enfoque Montessori</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;Muchos presumen de ello pero son pocos los que realmente consiguen cambiar el mundo. Maria Montessori, una pedagoga italiana, es una de esas excepciones. Nacida en Chiaravalle, en la provincia de Ancona, emigró a la India después de negarse a colaborar con los planes educativos de Il Duce. Viviría sus últimos días en Holanda pero su modelo educativo ya estaba cambiando la sociedad. Su revolución fue aparentemente simple. Detectó importantes fallos en la forma que teníamos de educar a nuestros hijos y decidió corregirlo aplicando el método científico para determinar la forma de optimizar el aprendizaje. Su propuesta era aún más simple. Responsabilidad individual en un marco controlado por el profesor, esta era su filosofía. Que el alumno aprendiera a su ritmo, con un sistema que respetara sus tiempos. Y allí estaba el niño, experimentando las consecuencias de sus propias decisiones. Equivocándose&amp;nbsp;de vez en cuando quizás, pero mejorando después de cada error. Aprendiendo libremente sin libros que frenasen su crecimiento, sin planes docentes que dictasen su aprendizaje, sin profesores que determinasen cuáles eran sus límites y sin burócratas que marcasen su itinerario. L&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;a libertad de elegir que predicaba Friedman aplicada a la pedagogía.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span style="color: black; font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;Su metodología aplica diferentes enfoques en función de la edad. Se considera la etapa entre los 0 y los 6 años como una fase de exploración, el mundo está allí para ser descubierto. El niño tiene completa libertad para realizar la actividad que él decida. Cuando se aburre, descansa. Hasta que le entre de nuevo la curiosidad por aprender, así de simple. De los 6 a los 12 años es la etapa en la que aprenden a pensar de forma crítica, se crea el marco para que los niños cuestionen todo aquello que les rodea a la vez que descubren el porqué de las cosas. Y de los 12 en arriba se les escapa un poco la propuesta de las manos, con temas como el ecologismo y la solidaridad de fondo, pero bien, perdonaremos esto último a Maria. Lo importante es que su método ya formaba personas independientes y críticas para un mundo que las necesita con urgencia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span style="color: black; font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;En España los defensores del sistema son una minoría, es de esperar en un país en el que tenemos huertos en los colegios. Nosotros apostamos por un sistema mediocre que crea personas mediocres, este es nuestro modelo. Memorizar como cabras información sin la más mínima utilidad. Uno de los argumentos a favor del sistema actual es aquella historia de las competencias básicas. Es ridículo. La única competencia básica es pensar. Que un niño no sepa hacer divisiones de dos cifras me resulta irrelevante. Otro niño matemático podría solucionar los problemas del niño de letras de forma mucho más rápida. Así funciona la economía, especialización en función de nuestras aptitudes. Yo, por ejemplo, sufrí que un burócrata de la Generalitat estableciera “Últimas tardes con Teresa” entre las obras que podían entrar en el examen de selectividad. No la leí, por supuesto, pero tuve que hacer el esfuerzo de buscar un resumen del tema. En una escuela Montessori, un niño habría utilizado las páginas del libro para aprender a diseñar aviones de papel, dando un mejor uso a la infumable novela de Marsé.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span style="color: black; font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;Al final, aprender no consistía en memorizar la revolución francesa de un libro de texto sino en buscar por tu cuenta en Wikipedia quién era Rousseau. No era cuestión de sacar un 10 en un test irrelevante sino de cuestionar aquella verdad que se planteaba en el examen. No hacían falta ni pizarras digitales, ni iPads, ni ningún otro juguete, simplemente necesitábamos que los niños aprendieran a pensar, que fueran críticos con el mundo que les rodeaba. No se buscaba un alumno que respondiera preguntas sino uno que las formulase. Yo contestando en un examen cuáles eran los problemas del cambio climático cuando el cambio climático en realidad no existía. Este era el problema. Por suerte algunos hemos conseguido escapar del &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=t4SKL7f9n58"&gt;sistema &lt;/a&gt;pero allí seguirán los indignados proclamando que tener una vivienda es un derecho más, víctimas, todos ellos, de un modelo educativo que no les enseñó a estructurar su pensamiento.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span style="color: black; font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times,'Times New Roman',serif;"&gt;Larry Page, co-founder y CEO de Google, estudió en una escuela que seguía el método Montessori. Es evidente que si nadie le hubiera enseñado la importancia de cuestionar lo incuestionable, quizá Google habría aceptado la censura del gobierno chino, aunque claro está, si nadie le hubiera enseñado a pensar en libertad, seguramente Larry Page no hubiera inventado nunca Google.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-888494904944237053?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/rzSHJCj805RedXfFzK9OA1yjOLc/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/rzSHJCj805RedXfFzK9OA1yjOLc/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/rzSHJCj805RedXfFzK9OA1yjOLc/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/rzSHJCj805RedXfFzK9OA1yjOLc/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/R8itM8dQrm4" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/888494904944237053/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=888494904944237053&amp;isPopup=true" title="6 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/888494904944237053?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/888494904944237053?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/R8itM8dQrm4/maria-montessori.html" title="El enfoque Montessori" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>6</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/06/maria-montessori.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;AkUBRXw_fip7ImA9WhZUGU8.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-8070919877275388297</id><published>2011-05-30T17:53:00.008+02:00</published><updated>2011-06-13T03:24:14.246+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-06-13T03:24:14.246+02:00</app:edited><title>Es el capitalismo, estúpido</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;Sabía que los antisistema eran liberales pero no conseguía desenmascararles. Quería demostrar empíricamente sus raíces capitalistas y no caía en lo fácil que iba a resultar pararles una trampa. Su filosofía barata iba a rendirse ante la teoría económica más básica, un simple experimento les delataría. Vender una cuantas cervezas en Plaça Catalunya sería suficiente.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;Con posibilidades mucho más atractivas para una noche del viernes (Sutton) y arriesgando parte de mi capital (que no es mucho), decidí entrar en un supermercado para comprar todas las cervezas que encontrase. Era arriesgado, lo sé, pero el capitalista es aquél que sacrifica su tiempo y su esfuerzo en pro de un beneficio futuro, y aquella era, a priori, una buena inversión. No me lo pensé dos veces, la verdad. Compré 600 latas de Estrella Damm y las cargué en el Volvo de mi padre. El coche en doble fila en Ronda de Sant Pere y un reto por delante, demostrar que el capitalismo es el mejor de los sistemas. Con un marketing de baja calidad (“cerveza 1€ amigo”) y un poco de suerte (la grúa no apareció por la zona), conseguí demostrar que Milton Friedman habitaba en las almas de los campistas. Vendí todas las latas en 3 horas. 250€ de beneficio neto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;Todavía no lo sabían pero era el mercado, los libres intercambios entre los agentes, lo que terminaba optimizando el bienestar de los antisistema, felices, con su cerveza fría para pasar una calurosa noche de primavera. Ellos seguían con su tema, defendiendo un capitalismo más justo (léase socialismo) y un hiperestado que les protegiera y allí estaban los mossos enseñándoles a donde lleva un gobierno con demasiado poder. No acertaban con ninguna propuesta pero, en el fondo, eran unos capitalistas. Porque los indignados eran felices allí, en medio de su pequeño campamento, sin reguladores que dictaran sus normas. Se organizaban para cubrir las necesidades básicas, intercambiaban esfuerzos en su mercado laboral particular y actuaban libremente sin moralistas que juzgarán sus actos. Ellos decidían gastar su dinero en la cerveza fría que yo les ofrecía y no comprar los pasteles de zanahoria que vendía la vegetariana del monumento a Francesc Macià. El mercado se resumía en esto, la decisión de comprar una Estrella antes que un pudding. Si ahora salía la vendedora de zanahorias criticando el capitalismo, era fácil ver que lo suyo sólo era rabia por tener que cerrar su pequeña chabola.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;Ellos representaban mejor que nadie aquel mercado que tanto decían odiar, un mercado que maximizaba su utilidad a la vez que financiaba parte de mi deseado iPad. Después del intercambio, todos mejorábamos nuestra situación inicial, yo con mi dinero y ellos con su Estrella, aparecía la famosa mano invisible de Smith. Tenía que ir un joven liberal a vender cuatro cervezas en Plaça Catalunya para hacerles ver que lo único que deseaban era un capitalismo libre, sin un gobierno que les molestara. Y mientras seguían defendiendo su modelo comunista con una Estrella Damm en una mano, una hamburguesa del McDonald's en la otra y el iPhone4 en el bolsillo, este humilde economista sonreía satisfecho.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-8070919877275388297?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Z0R7GsN0d_JfrMgdm9IHzaLBXwA/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Z0R7GsN0d_JfrMgdm9IHzaLBXwA/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Z0R7GsN0d_JfrMgdm9IHzaLBXwA/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Z0R7GsN0d_JfrMgdm9IHzaLBXwA/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/aJlnLLAl-Y4" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/8070919877275388297/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=8070919877275388297&amp;isPopup=true" title="150 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/8070919877275388297?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/8070919877275388297?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/aJlnLLAl-Y4/es-el-capitalismo-estupido.html" title="Es el capitalismo, estúpido" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>150</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/05/es-el-capitalismo-estupido.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CEcEQHo9fCp7ImA9WhdSGEw.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-336711056864058759</id><published>2011-05-15T16:18:00.007+02:00</published><updated>2011-07-28T02:13:21.464+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-07-28T02:13:21.464+02:00</app:edited><title>The Tyranny of Numbers</title><content type="html">&lt;div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Casualitat? Don't think so.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-jWXVdNaGdEo/Ti3G7D2oScI/AAAAAAAAATE/VuoxV3DZgYQ/s1600/123.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-jWXVdNaGdEo/Ti3G7D2oScI/AAAAAAAAATE/VuoxV3DZgYQ/s1600/123.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-336711056864058759?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/I8lmmhqybrrTryL00raYVymw1cc/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/I8lmmhqybrrTryL00raYVymw1cc/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/I8lmmhqybrrTryL00raYVymw1cc/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/I8lmmhqybrrTryL00raYVymw1cc/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/H-3Lvca05N0" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/336711056864058759/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=336711056864058759&amp;isPopup=true" title="4 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/336711056864058759?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/336711056864058759?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/H-3Lvca05N0/casualitat.html" title="The Tyranny of Numbers" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="http://3.bp.blogspot.com/-jWXVdNaGdEo/Ti3G7D2oScI/AAAAAAAAATE/VuoxV3DZgYQ/s72-c/123.jpg" height="72" width="72" /><thr:total>4</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/05/casualitat.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DE4MQHgycSp7ImA9WhdQEEo.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-4352051426223434446</id><published>2011-04-18T21:58:00.009+02:00</published><updated>2011-08-11T17:36:21.699+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-08-11T17:36:21.699+02:00</app:edited><title>Models econòmics</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 12pt 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;Macroeconomia II era la última assignatura que em faltava per completar el macabre pla docent de la UPF. 300 crèdits amb models econòmics inservibles que intenten explicar amb funcions matemàtiques un món que no ha existit mai. Els economistes ho fan molt això, sobretot quan els hi dóna per abusar de la cocaïna, comencen dissenyant funcions sense la més mínima utilitat i acaben creient que els seus models poden explicar els moviments del mercat. Les decisions racionals de milions de consumidors reduïdes a una simple funció matemàtica. Diu Xavier Sala Martín que la diferència entre la macroeconomia i la microeconomia és que la macroeconomia serveix de molt poc mentre que la microeconomia no serveix per res. Jo crec que la única diferència entre la microeconomia i la macroeconomia està en els grams de cocaïna que hagis esnifat, si el que vols és només una ratlla seràs macroeconomista mentre que si ets un yonki de manual tiraràs cap a la micro.&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt; Qualsevol economista et reconeixerà “off the record” que els models econòmics no serveixen per res.&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt; L’argument que utilitzen alguns per justificar les seves paranoies és que els models simplement s’utilitzen per simplificar la realitat però és evident que res no simplifiques quan inclous cinc integrals a la teva funció. Fins i tot han organitzat una història que anomenen premis Nobel on premien l’economista que dissenya la palla mental més complicada de l’any. És una màfia, i com els pobres comerciants de Nàpols que es veuen obligats a pagar a la Camorra, els estudiants d’economia només poden acceptar el xantatge si el que volen és obtenir el títol.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 12pt 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;Jordi Galí és el rei entre aquests economistes addictes als models. No para mai de publicar articles, el que significa que no para mai de crear maquiavèl·lics models. Les seves classes eren genials, ell mateix es desmentia la teoria que t’acabava de presentar. Deia, “aquest model indica que els salaris augmenten però l’evidència empírica demostra el contrari”. Tots els models es contradeien entre ells i arribaves a la conclusió de que la droga ha fet molt de mal a les facultats d'economia. Però és que en Jordi tenia encara un altre defecte, era admirador de Keynes. I això ja és més greu. Els keynesians, defensen idees tals com que un terratrèmol pot ser un factor positiu per l’economia d’un país, són uns genis incompresos. La veritat és que no cal ser economista per veure que un terratrèmol mai és positiu per l’economia però alguns economistes no pensen el mateix. El problema és que utilitzant indicadors econòmics com el PIB poden, si s’ho proposen, demostrar tot el contrari, i els molt penjats, esnifen una mica més de coca i s’hi tiren de cap. L’economia valora el creixement econòmic en funció del Producte Interior Brut. El PIB simplement representa tots els béns que es produeixen en un període determinat, així, en un país com el Japó, on s’ha produït una destrucció de riquesa molt important, és evident que en els pròxims anys es requerirà que es construeixin moltes cases, autopistes i aeroports que ara han quedat destruïts. El PIB augmentarà i un keynesià apareixerà per dir que el terratrèmol ha reactivat l’economia japonesa, però és fàcil veure que la situació no ha millorat, simplement estaran reconstruint unes infraestructures que ja tenien abans de que una onada gegant de 30 metres ho destruís tot.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 12pt 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;Quatre anys estudiant models imaginaris per acabar rematant la broma amb Macroeconomia II i la famosa despesa keynesiana, un epíleg molt representatiu de la carrera d’economia a la UPF, considerada per molts, la millor llicenciatura a nivell nacional. I en mig d’aquella broma, allà estava el nostre economista de referència, en Jordi Galí, defensant els beneficis econòmics dels terratrèmols japonesos, tot esperant rebre el Nobel per aquell brillant plantejament. Sí amics, aquesta és l’economia que s’ensenya a les facultats.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-4352051426223434446?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/3kKn_2NaHry5pcPzLfWyfvq0IFQ/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/3kKn_2NaHry5pcPzLfWyfvq0IFQ/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/3kKn_2NaHry5pcPzLfWyfvq0IFQ/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/3kKn_2NaHry5pcPzLfWyfvq0IFQ/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/5ZppCR06Zew" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/4352051426223434446/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=4352051426223434446&amp;isPopup=true" title="1 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/4352051426223434446?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/4352051426223434446?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/5ZppCR06Zew/models-economics.html" title="Models econòmics" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>1</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/04/models-economics.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DEIBQ3o5fyp7ImA9WhZSGEk.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-7152798241834029409</id><published>2011-03-28T21:17:00.004+02:00</published><updated>2011-04-03T18:02:32.427+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-04-03T18:02:32.427+02:00</app:edited><title>Madrid (2)</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Antes de empezar la competición se fomentó un poco el networking entre los participantes con un cóctel de bienvenida, una experiencia positiva en la que saqué otras conclusiones además del jamón ibérico y el foie de pato. Tuvimos la oportunidad de hablar con socios de la firma aunque yo me quedé con la historia de uno de los universitarios. Carlos estudiaba economía en Madrid mientras trabajaba entre horas para, algún día, poder pagarse un semestre en una universidad americana. No tenía la suerte de tener unos padres con dinero pero en lugar de quejarse de lo injusto que es el mundo, se levantaba cada mañana para preparar hamburguesas en un&amp;nbsp; McDonald’s de la capital. Estudiaba por las noches, cuando ni el trabajo, ni las clases, ni la vida, se lo impedían. A pesar de las dificultades, había conseguido sacar adelante varios cursos y ahora su sueño pasaba por estudiar en el extranjero. La voluntad, y no la suerte, es lo que determinarían su más que asegurado futuro éxito. El ejemplo puede ser Carlos trabajando en un McDonald’s o uno de los socios de KPMG explicándonos su larga travesía hasta encontrar su verdadera pasión (aunque suene a broma, en la auditoría) y es que el will, que dicen los americanos, es lo que te conducirá a la cima. Quizá en unos años, cuando la vida me haya dado ya infinitos golpes, cambiaré de opinión, pero de momento me parece estúpido criticar el sistema. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;La historia de Carlos contrasta con la mayoría de jóvenes de este país, dormidos en su estupidez. Piensan que lo tienen todo garantizado por el simple hecho de haber nacido en Europa, pero todos los privilegios que sus padres robaron van a desaparecer por esta bendita crisis que purifica la economía de nuestro país. La culpa no es de Zapatero, ni tan siquiera del sistema educativo, la culpa es tuya, payaso. Tú eres el único responsable de tu fracaso. ¿40% de paro juvenil? Me parece poco. Luego se molestarán porque tienes un coche mejor que el suyo y se inventarán no sé qué tonterías sobre el consumismo compulsivo del que eres víctima y es que ellos, los socialistas, nos quieren a todos iguales, quieren limitar el talento, quieren limitar la vida. Y todo ello, mientras se conectan al Twitter desde su iPhone4 para criticar ese capitalismo que tanto odian, sin darse cuenta de la ironía que supone todo esto. Qué vida más triste, la verdad. Creen ser los salvadores de la especie humana y por ello intentan controlar el mercado, controlar las decisiones libres de la gente, siempre con el ecologismo y la solidaridad de fondo (y no van a descansar hasta conseguirlo). Participarán en manifestaciones contra la guerra, organizarán asambleas populares de parados, defenderán un nuevo modelo social, propondrán una economía más sostenible, boicotearán conferencias con su sindicato marxista y asistirán al entierro de Carrillo con su vieja bandera soviética, sin darse cuenta, de que sus actos, son sólo excusas para no aceptar una simple verdad, el mundo no les hace ni puto caso. Porque todos ellos, con la excusa de que no les ha tocado la vivienda de protección oficial, seguirán mendigando en casa de sus padres, mientras Carlos, estudiando religiosamente todas las noches cuando termina de trabajar, estará viviendo el año que viene en el campus de USC.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-7152798241834029409?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/w4wptuV-8YeehcLyzJNAmDC_DZc/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/w4wptuV-8YeehcLyzJNAmDC_DZc/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/w4wptuV-8YeehcLyzJNAmDC_DZc/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/w4wptuV-8YeehcLyzJNAmDC_DZc/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/A-R8pAcWsYI" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/7152798241834029409/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=7152798241834029409&amp;isPopup=true" title="2 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/7152798241834029409?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/7152798241834029409?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/A-R8pAcWsYI/madrid-2.html" title="Madrid (2)" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>2</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/03/madrid-2.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DkUCRno8fCp7ImA9WhZXFEo.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-3558160854152031677</id><published>2011-03-14T01:19:00.006+01:00</published><updated>2011-05-04T03:57:47.474+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-05-04T03:57:47.474+02:00</app:edited><title>Madrid (1)</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 24px;"&gt;Cada vez tengo más claro que en esto del éxito la suerte tiene poco que decir. No quiero insinuar que no acabe influyendo en tu futuro pero existen factores mucho más importantes que determinan qué será de tu vida. Y es que tuve la suerte, valga la paradoja, de pasar unos días en Madrid en una competición universitaria organizada por KPMG. 28 universitarios top en la planta 28 de la Torre Europa demostrando sus skills. Pero el tema no era la resolución de un caso, ni el premio de viajar a Estambul para los ganadores de la competición, ni la noche madrileña que nos esperaba, en la que precisamente un chico que está ahora por Turquía era hace unos años el rey. El valor de todo esto estaba en la experiencia.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;En el speech de bienvenida un socio de la empresa nos explicaba que las cualidades para triunfar en la vida (a cualquier ámbito) eran el talento, la voluntad de ser mejor y la pasión por lo que uno hace. De todas ellas, únicamente el talento era algo innato, el resto solo dependían de ti. Que nos olvidásemos de que lo importante era participar (lo importante es ganar) y que fuéramos a por ello con todas nuestras fuerzas, porque hay que intentar ser siempre el mejor. En el ámbito de la vida que tu elijas, no entraremos aquí en estúpidos debates del sistema, pero si se te da bien algo en concreto, ve a por ello hasta conseguirlo. Yo, por ejemplo, soy un buen economista y pienso que puedo ganarme la vida con ello, pero si lo tuyo es relacionarte con los osos grizzlis, cómprate una casita de madera en Canadá y empieza a aportar valor a la sociedad. La cuestión no era ser uno más, sino llegar a ser el mejor, cualquiera que fuera tu fuerte.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Hablabas con los socios de la firma y podías ver en sus diferentes personalidades una serie de&amp;nbsp; cualidades compartidas. Tenían, todos ellos, una extraña mezcla de carisma, liderazgo y talento que te seducía de forma inmediata, pero sobretodo, había en sus ojos, un inconfundible brillo cuando explicaban lo que hacían, les gustaba su trabajo y esto sólo podía conducirles al éxito. Luego podías estar en desacuerdo con sus ideas políticas, podías discrepar sobre sus gustos estéticos, podía pasar que te adaptarás mejor o peor a su estilo, pero lo que estaba claro, es que habían triunfado porque existía en ellos la voluntad de mejorar día a día, la intención de ser únicos. Y llegabas a la conclusión de que no existe el fracaso, sino que simplemente existen excusas.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-3558160854152031677?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/pxuNgfD5Afj2cOLJW5y7mi3mY4Q/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/pxuNgfD5Afj2cOLJW5y7mi3mY4Q/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/pxuNgfD5Afj2cOLJW5y7mi3mY4Q/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/pxuNgfD5Afj2cOLJW5y7mi3mY4Q/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/ozw0-6yUGeM" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/3558160854152031677/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=3558160854152031677&amp;isPopup=true" title="2 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/3558160854152031677?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/3558160854152031677?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/ozw0-6yUGeM/madrid-1.html" title="Madrid (1)" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>2</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/03/madrid-1.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CkAARno7fCp7ImA9Wx9UF08.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-5769859723755759341</id><published>2011-02-14T22:44:00.009+01:00</published><updated>2011-02-14T22:59:07.404+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-02-14T22:59:07.404+01:00</app:edited><title>Simplificació</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Això de l’economia en realitat no és tan complicat com ho pinten alguns, oferta, demanda, equilibri, incentius, externalitats i poca cosa més. Simplement es tracta d’explicar-ho amb gràcia. Els millors economistes són aquells que aconsegueixen simplificar els problemes de manera que les persones normals (els no-economistes) ho puguin entendre. Qualsevol estudiant acabat de graduar pot analitzar les causes i les conseqüències de la&amp;nbsp; última pujada del preu del petroli però pocs tenen la capacitat d’explicar de forma coherent el perquè de la crisis econòmica. Milton Friedman va guanyar el Nobel per les seves teories monetàries però molts el recorden per la seva sèrie documental Free to Choose, on explicava brillantment els avantatges del sistema capitalista. Steven Levitt ha venut 4 milions de Freakonomics analitzant les curiositats de l’economia. Leopoldo Abadia es va fer ric resumint en el seu blog la famosa crisis ninja. Xavier Sala i Martín és capaç de simplificar els problemes de liquiditat dels bancs espanyols perquè la teva tieta àvia de cent anys, sorda i tartamuda, ho pugui entendre perfectament. Tots ells tenen l’habilitat de vendre l’economia a les masses, i és per això, que són famosos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Guillem López-Casasnovas representa tot el contrari. Potser és un dels catedràtics més importants de la UPF però pocs estudiants et diran que és un bon professor. Ell no simplifica perquè la seva ment perversa no l’hi permet. Jo vaig aprovar la seva macabre assignatura disfressant-me de socialista però molts estudiants pateixen els seus instints sàdics en terceres i quartes convocatòries. És una persona grisa, sense cap mena d’atractiu, el sol s’amaga quan surt al carrer. Els seus infumables articles no els llegeix ningú, simplement, perquè ningú entén el que diu (ni ell mateix sap el que escriu). Ocupa una pàgina sencera a laVanguardia sense dir absolutament res. Tinc la teoria que ho complica tot perquè en el fons no sap explicar res. De petit, volia ser com el XSiM però un dia va veure que no arribaria mai al seu nivell, i va ser a partir d’aquell moment que es va enfadar amb el món, escrivint aquells articles soporífers que només ell sap fer. I mentre un es presenta a Luz de Gas per follar-se la primera que li passa pel davant, l’altre es tanca a casa per discutir amb la seva dona si preparar verdures o peix bullit per sopar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-5769859723755759341?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uVidzrLHy0hXNTZZ1WzdLnFJDEM/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uVidzrLHy0hXNTZZ1WzdLnFJDEM/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uVidzrLHy0hXNTZZ1WzdLnFJDEM/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uVidzrLHy0hXNTZZ1WzdLnFJDEM/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/6NnFGehljkw" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/5769859723755759341/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=5769859723755759341&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/5769859723755759341?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/5769859723755759341?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/6NnFGehljkw/simplificacio.html" title="Simplificació" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/02/simplificacio.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CkMDRXw_cSp7ImA9Wx9UE0U.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-3334869955609073274</id><published>2011-02-11T00:21:00.005+01:00</published><updated>2011-02-11T00:27:54.249+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-02-11T00:27:54.249+01:00</app:edited><title>Applying Game Theory</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: black; font-family: Times, serif;"&gt;The issue of game theory behind the penalty was best put in "The Longest Penalty Ever", a short story by the Argentine writer Osvaldo Soriano. A match in the Argentine provinces has to be abandoned seconds before time when a bent referee, who has just awarded a penalty, is knocked out by an irate player. The league court decides that the last twenty seconds of the game - the penalty kick, in effect - will be played the next Sunday. That gives everyone a week to prepare for the penalty. At dinner a few nights before the penalty, "Gato Díaz", the keeper who has to stop it, muses about the kicker:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: black; font-family: Times, serif;"&gt;"Constante kicks to the right"&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: black; font-family: Times, serif;"&gt;"Always", said the president of the club.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: black; font-family: Times, serif;"&gt;"But he knows that I know"&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: black; font-family: Times, serif;"&gt;"Then we're fucked"&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: black; font-family: Times, serif;"&gt;"Yeah, but I know that he knows", said el Gato.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: black; font-family: Times, serif;"&gt;"Then dive to the left and be ready", said someone at the table.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: black; font-family: Times, serif;"&gt;"No. He knows that I know that he knows", said el Gato Díaz, and he got up to go to bed.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: right;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: black; font-family: Times, serif;"&gt;Simon Kuper and Stefan Szymanski in Soccernomics&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-3334869955609073274?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/SqVw6s91ehf7tB9aGDO2C3u2UQI/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/SqVw6s91ehf7tB9aGDO2C3u2UQI/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/SqVw6s91ehf7tB9aGDO2C3u2UQI/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/SqVw6s91ehf7tB9aGDO2C3u2UQI/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/eKpFhAHMgi4" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/3334869955609073274/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=3334869955609073274&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/3334869955609073274?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/3334869955609073274?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/eKpFhAHMgi4/applying-game-theory.html" title="Applying Game Theory" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/02/applying-game-theory.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DUMGSHo4cSp7ImA9Wx9VFUQ.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-6969048571940092122</id><published>2011-02-01T22:34:00.008+01:00</published><updated>2011-02-01T22:57:09.439+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-02-01T22:57:09.439+01:00</app:edited><title>Inmoralidad del fútbol</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Mai he entès molt bé perquè però a casa sempre s’ha comprat laVanguardia. Suposo que és una d’aquelles preguntes sense resposta com per què hi ha avis que porten gorra o per què algunes senyores de 50 anys es tenyeixen el cabell de color vermell. El diari en sí no té massa història, un cop llegit l’article del Monzó és difícil trobar vida intel·ligent en qualsevol de les seves pàgines. No hi perdo massa el temps la veritat, això sí, quan no sé què fer llegeixo alguna de les cartes dels lectors per riure una estona. L’altre dia em vaig trobar amb aquesta sensacional reflexió sobre els futbolistes, l’atur i la llibertat. Aquests moralistes són genials.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Es curioso cómo percibimos las cosas en este país. En plena crisis económica, nos permitimos el lujo de adular a estos nuevos dioses llamados jugadores de fútbol. Desde mi punto de vista, existe una inmoralidad en este negocio. Las cifras de millones de euros en el fútbol son vergonzosas. Mientras tanto, vamos viendo cómo al resto de los mortales nos van recortando nuestros derechos y libertades, además de ampliarnos la edad de jubilación. Por no hablar de los millones de parados que existen hoy por hoy y las familias que luchan por sobrevivir mes a mes. Reflexionemos, por favor.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Enric Simón / Barcelona&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-6969048571940092122?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/ViM6dqsHZdSzXcS7ktM3WNTOOaY/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/ViM6dqsHZdSzXcS7ktM3WNTOOaY/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/ViM6dqsHZdSzXcS7ktM3WNTOOaY/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/ViM6dqsHZdSzXcS7ktM3WNTOOaY/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/mgJH0KVVGLY" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/6969048571940092122/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=6969048571940092122&amp;isPopup=true" title="1 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/6969048571940092122?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/6969048571940092122?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/mgJH0KVVGLY/inmoralidad-del-futbol.html" title="Inmoralidad del fútbol" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>1</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/02/inmoralidad-del-futbol.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;C0UCR3ozfip7ImA9Wx9XGEk.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-829164726624840554</id><published>2011-01-12T15:03:00.002+01:00</published><updated>2011-01-12T15:07:46.486+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-01-12T15:07:46.486+01:00</app:edited><title>Manhattan</title><content type="html">&lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;line-height:150%"&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:10.0pt; line-height:150%;font-family:&amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;"&gt;L’avió va arribar al JFK a les 12:00 del migdia i mentiria si digués que Nova York em va enamorar només arribar-hi. Potser l’autopista que unia l’aeroport amb Manhattan em fascinava perquè em recordava alguna de les escenes de Tony Soprano per New Jersey, però vaig adonar-me ràpidament que allò que hi havia a l’altra banda de la finestra eren simples fàbriques de ciment, cartells publicitaris que no per estar escrits en anglès deixaven de ser vulgars i un taxista polonès que explicava que aquell país es col·lapsava igual que el meu quan queia una mica de neu. Havia vist aquella ciutat en tantes pel·lícules, n’havia sentit parlar en tantes cançons, tothom me n’havia parlat tan bé, que en tenia d’ella una imatge idealitzada i potser Nova York simplement era una ciutat com qualsevol altre. Un Hospitalet amb gratacels.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:10.0pt; line-height:150%;font-family:&amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;"&gt;L’hotel estava al costat de l’Empire State Building i recordo que l’edifici en sí no em va impressionar en absolut. Havia estat la nit abans de festa per la zona del Port Olímpic i començava a pensar que l’Hotel Arts seria també famós si King Kong hagués passat una nit a la suite del pis més alt. Potser els gintònics de la nit anterior encara feien efecte? Vaig començar a pujar per la Cinquena Avinguda i la veritat és que Passeig de Gràcia li donava mil voltes, Starbucks i Subways plens de vulgars turistes, botigues de souvenirs dignes de les Rambles (només faltaven els barrets mexicans) i uns taxistes que conduïen com bojos sense deixar de tocar el clàxon. Manhattan no complia les expectatives. Indiferència era la paraula que definia les meves primeres hores en territori americà. Un venedor de Hot Dogs em cobrava a 4$ per una salsitxa que per més ketchup o mostassa que li posés no tenia el menor gust i Nova York em començava a caure antipàtica (després m’adonaria que només els turistes despistats compraven Hot Dogs per més de 2$).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:10.0pt; line-height:150%;font-family:&amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;"&gt;Recordo arribar a St. Patrick’s Cathedral i no sentir res en absolut ¿i si m’estava convertint en un d’aquells paletos que prediquen pel món que “la Catedral de Burgos es mucho más bonita”? Arribaria al Nobu i quan em servissin el Yellowtail Sashimi diria com a bon pagesot que “com una bona botifarra de Vic amb seques no hi ha res”? Predicant que en els teatres del Paral·lel s’hi poden veure millors obres que a Broadway? Acabaria tancat en una casa amb cinquanta gats dient que un dia jo vaig anar a Nova York i que realment no n’hi havia per tant? Les hostesses de Delta m’haurien servit alguna droga estranya, jo no era així.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:10.0pt; line-height:150%;font-family:&amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;"&gt;Però aquell dia tot anava en contra meu. Era arribar al Rockefeller Center, veure els primers indicis de bon gust amb unes estàtues espectaculars, un arbre de Nadal de veritat i una pista de gel preciosa i de cop trobar-te amb una botiga Tous davant teu. Què havia fet jo per merèixer allò? Hi havia tantes il·lusions, eren tan altes les expectatives. Quan Manhattan començava a repuntar aquell osset macabre apareixia per recordar-me que aquella també era una ciutat de falsos rics, pijas barates que no arribaven a final de mes, allà estava la Kylie Minogue al mig de Nova York per promocionar un ós hortera símbol de les perruqueres catalanes. On estava el Tiffany’s i els seus diamants inaccessibles?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:10.0pt; line-height:150%;font-family:&amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;"&gt;Nova York era una farsa i cada cop ho veia més clar, aquella colla d’europeus que en predicaven les seves meravelles eren uns socialdemòcrates desencantats camuflats de liberals. Es refugiaven en un concepte, una idea, un principi imaginari. La ciutat que creien veure no era real, ni tampoc havia existit mai. I jo, que m’havia creat la mentida, xocava de ple amb la realitat: Nova York era un simple miratge.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:10.0pt; line-height:150%;font-family:&amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;"&gt;Vaig pujar al Top of The Rock Observation Deck trist, abatut, enfadat, sense saber que només arribar a la planta setanta de l’edifici més alt del Rockefeller Center em retrobaria amb el Manhattan que havia somiat. Nova York no era cap engany, era ben real (només vull pensar que els terrorífics ossos de Tous que hi vaig veure s’hi van colar il·legalment, com immigrants mexicans que seran aviat deportats). Volia penjar una fotografia de l’Empire State des del Top of The Rock però realment no faria justícia al que vaig veure aquella nit a més de dos-cents metres d’alçada. Nova York de nit no es pot explicar, simplement s’ha de viure. I és que, sincerament, no crec haver vist una imatge més bonica que aquell Manhattan il·luminat una freda nit de Nadal.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-829164726624840554?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/IXchth9xgyA7pXjomMFYrjHGKTk/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/IXchth9xgyA7pXjomMFYrjHGKTk/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/IXchth9xgyA7pXjomMFYrjHGKTk/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/IXchth9xgyA7pXjomMFYrjHGKTk/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/H9HnySSehAg" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/829164726624840554/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=829164726624840554&amp;isPopup=true" title="2 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/829164726624840554?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/829164726624840554?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/H9HnySSehAg/manhattan.html" title="Manhattan" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>2</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/01/manhattan.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;A0cDQ3Y8eyp7ImA9WhdTGEs.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-7696185420637120758</id><published>2011-01-05T17:50:00.011+01:00</published><updated>2011-07-17T04:17:52.873+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-07-17T04:17:52.873+02:00</app:edited><title>La paradoxa de la pena de mort</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 19px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 150%;"&gt;Existeix una teoria econòmica (plantejada per mi mateix i que encara no he desenvolupat per motius de temps) que diu que els màxims interessats en que s’aprovi la pena de mort són els propis criminals. M’explicaré. La pena de mort no s’aplica per venjança sinó per una qüestió d’incentius. Una vegada el crim s’ha comès, els pares de la víctima no hi guanyen res fregint l’assassí de la seva filla en una cadira elèctrica. No es tracta de compensar una mort per una altre, no va d’això el tema. La pena de mort serveix exclusivament per desincentivar la conducta criminal, no per compensar la pèrdua d’aquella pobra família. Quan la pena de mort entra en funcionament, molts assassins decideixen (per aquella història dels incentius) no cometre cap crim. El resultat final és que salvem dos vides, la de la víctima i la del propi criminal, ja que molts homicides en potència, quan veuen per televisió com acaba el seu col·lega de professió, decideixen, de forma racional, no cometre més crims. La paradoxa és que són els propis assassins els primers interessats en que s’apliqui la pena de mort, irònicament, per salvar la seva pròpia vida.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 150%;"&gt;A Europa passa una cosa similar amb el sistema de protecció social que tenim. Un dels problemes de la democràcia és que tothom pot votar, les majories sempre decideixen, per molt injustes o ineficients que resultin les seves opinions. Doncs bé, una d’aquestes decisions que portem prenent de forma continuada durant els últims 200 anys és que els rics donin un major percentatge de la seva renda que els pobres, impostos progressius, en diuen. El problema és que si saps que facis el que facis, t’esforcis el que t’esforcis, estudiïs una carrera o abandonis abans d’acabar el batxillerat, acabaràs sempre al mateix punt, és fàcil veure que la decisió correcta passa sempre pel mínim esforç. Per què arriscar el meu temps i el meu capital en crear una empresa si després vindrà un govern elegit democràticament i dirà que aquells beneficis s’han de repartir entre tots els ciutadans? Aquí és on apareix el problema del sistema, ningú crea empreses, ningú genera riquesa i tothom viu del govern sense adonar-se que els diners que roba l’estat als quatre estúpids que segueixen treballant són cada vegada menors. Torna a ser una qüestió d’incentius mal alineats. Molts aturats que crearien empreses si el govern no els hi regalés 1000€ cada mes, decideixen racionalment gastar aquests diners en drogues i alcohol (és normal, segurament jo acabaré igual). La paradoxa en aquesta situació resulta encara més evident, els màxims interessats en eliminar el subsidi d’atur són els propis aturats.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-7696185420637120758?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Nj6amyDmi1rhJgfQgBUm0LulPZs/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Nj6amyDmi1rhJgfQgBUm0LulPZs/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Nj6amyDmi1rhJgfQgBUm0LulPZs/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Nj6amyDmi1rhJgfQgBUm0LulPZs/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/yLO9mMzi_QQ" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/7696185420637120758/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=7696185420637120758&amp;isPopup=true" title="1 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/7696185420637120758?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/7696185420637120758?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/yLO9mMzi_QQ/la-paradoxa-de-la-pena-de-mort-i-la.html" title="La paradoxa de la pena de mort" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>1</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2011/01/la-paradoxa-de-la-pena-de-mort-i-la.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;CkYBQ3g4fip7ImA9Wx9UF08.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-6178041241779126419</id><published>2010-11-17T21:40:00.014+01:00</published><updated>2011-02-14T22:49:12.636+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-02-14T22:49:12.636+01:00</app:edited><title>Un socialista parlant d'economia</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: black; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;Nosaltres som socialistes, som enemics del sistema capitalista actual perquè explota al feble des del punt de vista econòmic, amb els seus salaris desiguals, amb la seva consideració moralment inacceptable de l’individu segons la seva riquesa, en lloc d’avaluar la seva responsabilitat, i estem decidits a destruir aquest sistema capitalista en tots els seus aspectes.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: black; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Adolf Hitler&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-6178041241779126419?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/vPuya_21BefUQo0DYYpP0YD6d_I/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/vPuya_21BefUQo0DYYpP0YD6d_I/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/vPuya_21BefUQo0DYYpP0YD6d_I/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/vPuya_21BefUQo0DYYpP0YD6d_I/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/O_hl3oQdMYU" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/6178041241779126419/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=6178041241779126419&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/6178041241779126419?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/6178041241779126419?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/O_hl3oQdMYU/un-socialista-parlant-deconomia.html" title="Un socialista parlant d'economia" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2010/11/un-socialista-parlant-deconomia.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;AkEBRHoyeyp7ImA9WhdREUk.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-4864046803794979764</id><published>2010-11-10T21:37:00.010+01:00</published><updated>2011-07-31T23:44:15.493+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-07-31T23:44:15.493+02:00</app:edited><title>McDonald's i la innovació</title><content type="html">&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;El concepte d’innovació està tradicionalment relacionat amb la idea d’oferir un producte nou, trencador, un producte del que abans no disposàvem, però que un cop adquirit, ja no en podem prescindir. Steve Jobs és la personificació de la innovació, ell és el geni en el que pensem quan hem de posar cara a la revolució que estem vivint. The man who always seems to know what’s next, titulava la revista Time l’any 2005, i és&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; que l’evolució tecnològica s’ha acabat personificat en un simple (i preciós) iPad.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Però no tots els canvis es produeixen entre xips d’última generació, per sort o per desgràcia, la innovació no es desenvolupa exclusivament a les empreses de Silicon Valley. La innovació també són noves formes per optimitzar recursos, noves estructures organitzatives, nous conceptes empresarials. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;McDonald’s va revolucionar el món de l’alimentació a finals dels anys 40 dissenyant una nova manera d’entendre els restaurants. Els propietaris d’un simple establiment, els germans Mac i Dick McDonald, van pensar en un sistema per optimitzar els beneficis del seu local californià arribant a la conclusió que la millor resposta era concentrar el seu negoci exclusivament en les hamburgueses, les patates i els batuts. Nothing more, nothing less. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Especialització industrial adaptada al restaurant.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: black;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; Era essencial que la cuina funcionés com una cadena de muntatge de la Ford a Michigan, un treballador que s’encarregués de les hamburgueses, l’altre de preparar patates fregides i un últim d’elaborar els batuts. Speedee Service System van anomenar aquest sistema revolucionari. Els germans McDonald havien inventat un dels conceptes que més maldecaps ha generat als nutricionistes occidentals però que més felicitat ha aportat als habitants del món civilitzat, el fast food. Ferran Adrià explica que no ha trobat millors hamburgueses que les del McDonald’s quan parlem en termes de qualitat preu. És normal que no en trobi, no existeixen, és impossible oferir-les, no es pot competir contra una genial hamburguesa d’1€ (sense pepinillo, sisplau). &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: black;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: black;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;La innovació havia vingut aquesta vegada de la simple observació. Dos nois de New Hampshire (i el gran Ray Kroc) van pensar en com fer més eficient un sistema improductiu, van tenir una idea, la van aplicar, van fer créixer el model, es van fer milionaris, van buscar més finançament, van promocionar la marca, van obrir noves franquícies (del districte financer de Manhattan al Berlin Est lliure de murs), es van fer bilionaris, van exportar la llibertat del capitalisme com ningú, es van retirar a les Bahames i van morir tranquil·lament, sense adonar-se, que amb la seva innovació havien fet d’aquest món un lloc millor.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-4864046803794979764?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/964T4N4JxUxGqXGQtm_A1Hh-su8/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/964T4N4JxUxGqXGQtm_A1Hh-su8/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/964T4N4JxUxGqXGQtm_A1Hh-su8/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/964T4N4JxUxGqXGQtm_A1Hh-su8/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/UcBa_4ASr_Q" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/4864046803794979764/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=4864046803794979764&amp;isPopup=true" title="1 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/4864046803794979764?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/4864046803794979764?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/UcBa_4ASr_Q/mcdonalds-i-la-innovacio.html" title="McDonald's i la innovació" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>1</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2010/11/mcdonalds-i-la-innovacio.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DUMHQHY5fyp7ImA9Wx5bGEQ.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-5259193437510716464</id><published>2010-11-04T19:23:00.009+01:00</published><updated>2010-11-04T20:03:51.827+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-11-04T20:03:51.827+01:00</app:edited><title>La racionalitat de no votar</title><content type="html">&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span style="color: black; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;Within the economics departments at certain universities, there is a famous but probably apocryphal story about two world-class economists who run into each other at the voting booth.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;&lt;a name="secondParagraph"&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;color:black;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES"&gt;"What are you doing here?" one asks. &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'trebuchet ms'; font-size: small; "&gt;&lt;i&gt;"My wife made me come," the other says. &lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'trebuchet ms'; font-size: small; "&gt;&lt;i&gt;The first economist gives a confirming nod. "The same." &lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'trebuchet ms'; font-size: small; "&gt;&lt;i&gt;After a mutually sheepish moment, one of them hatches a plan: "If you promise never to tell anyone you saw me here, I'll never tell anyone I saw you." They shake hands, finish their polling business and scurry off.&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span style="mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;color:black;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;Why would an economist be embarrassed to be seen at the voting booth? Because voting exacts a cost - in time, effort, lost productivity - with no discernible payoff except perhaps some vague sense of having done your "civic duty." As the economist Patricia Funk wrote in a recent paper, "A rational individual should abstain from voting." &lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "&gt;&lt;i&gt;Still, people do continue to vote, in the millions. Why? Here are three possibilities:&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify;margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span style="line-height: 150%; color: black; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: justify;margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span style="line-height: 150%; color: black; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;1. Perhaps we are just not very bright and therefore wrongly believe that our votes will affect the outcome.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify;margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'trebuchet ms'; font-size: small; "&gt;&lt;i&gt;2. Perhaps we vote in the same spirit in which we buy lottery tickets. After all, your chances of winning a lottery and of affecting an election are pretty similar. From a financial perspective, playing the lottery is a bad investment. But it's fun and relatively cheap: for the price of a ticket, you buy the right to fantasize how you'd spend the winnings - much as you get to fantasize that your vote will have some impact on policy.&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify;margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'trebuchet ms'; font-size: small; "&gt;&lt;i&gt;3. Perhaps we have been socialized into the voting-as-civic-duty idea, believing that it's a good thing for society if people vote, even if it's not particularly good for the individual. And thus we feel guilty for not voting.&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span style="line-height: 150%; color: black; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p align="right" style="text-align: right;margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span style="line-height: 150%; color: black; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;Steven D. Levitt &amp;amp; Stephen J. Dubner&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'trebuchet ms'; font-size: small; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;No m’he sentit mai culpable per no votar en unes eleccions però intueixo que la resposta correcta és la tercera opció.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-5259193437510716464?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Z5e_Ru54dx0sRcVwlyFKaa9ZWos/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Z5e_Ru54dx0sRcVwlyFKaa9ZWos/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Z5e_Ru54dx0sRcVwlyFKaa9ZWos/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Z5e_Ru54dx0sRcVwlyFKaa9ZWos/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/S5rqpKTgARM" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/5259193437510716464/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=5259193437510716464&amp;isPopup=true" title="3 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/5259193437510716464?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/5259193437510716464?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/S5rqpKTgARM/la-racionalitat-de-no-votar.html" title="La racionalitat de no votar" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>3</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2010/11/la-racionalitat-de-no-votar.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;A0AMQ3o5fSp7ImA9Wx5UEEo.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-4142559531983486076</id><published>2010-10-14T18:45:00.003+02:00</published><updated>2010-10-14T20:09:42.425+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-10-14T20:09:42.425+02:00</app:edited><title>Uncle Junior</title><content type="html">&lt;p class="MsoNormal" style="text-align:justify"&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align: justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Corrado Soprano va ser un dels líders més carismàtics de la màfia italiana. Controlava absolutament tots els moviments d’un fidel exèrcit de mercenaris que admiraven al seu líder, aquell fill d’immigrants sicilians dirigia New Jersey com un governador més. Sabia que en qualsevol decisió que prengués els seus soldats estarien allà per protegir-lo i aprofitava aquest factor per atemorir els seus rivals sense compassió. The good old days. Però van passar els anys i Junior, com el coneixien els seus, acabaria perdent aquest poder amb l’arribada del gran Tony Soprano. Ja no controlaria ni la família, ni els negocis, ni absolutament res. Anthony, el seu nebot, era ara l’encarregat de dirigir els assumptes de la màfia. Corrado estava ja malalt quan va disparar al nou capo per venjança, però Anthony Soprano sobreviuria i el pobre Junior compliria condemna en un hospital mental a Newark. El crim semblava ja cosa del passat però el nostre capo retirat tenia encara una última carta. Cansat dels tranquil·litzants que li subministraven al psiquiàtric, l’exmafiós va decidir organitzar la Cosa Nostra dins del manicomi. Amb l’ajuda d’un  esquizofrènic xinès, controlava la clínica com si es tractés d’una organització mafiosa més. Organitzava partides il·legals de poker entre els malalts, traficava amb les medicines i apallissava aquells que no pagaven els seus deutes, era la versió reduïda de la màfia de New Jersey que anys abans ell havia liderat. El problema, és que tot hi haver rememorat els seus bon temps, Uncle Junior seguia tancat en un hospital mental del que ja no en sortiria més. Aquell últim moviment romàntic no serviria per evitar el trist destí que l’esperava. Ni tenia cap tipus poder, ni Tony Soprano el respectava, ni podia atreure una dona sense haver de pagar abans. El pobre Corrado agonitzaria ja en un trist manicomi tot esperant la seva mort. Durant un temps va creure ser el rei de la màfia, quan, en realitat, no era més que un trist avi malalt pel qui ni la seva família en sentia compassió. Un simple retardat mental al que acabarien canviant de centre perquè no podia pagar les elevades mensualitats d’una clínica privada. Creia liderar tot un poble cap a la terra promesa quan l’únic que estava fent era extorsionar uns pobres  avis amb Alzheimer. Un dia va veure que tenia el món als seus peus però l’endemà es despertava en un hospital psiquiàtric estatal compartint habitació amb les rates. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align: justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Josep Lluís Carod-Rovira no es presentarà a les eleccions, treguin vostès mateixos les conclusions pertinents.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-4142559531983486076?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/hZrHllRLBnV37gc1fUt2KQ-d4Sg/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/hZrHllRLBnV37gc1fUt2KQ-d4Sg/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/hZrHllRLBnV37gc1fUt2KQ-d4Sg/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/hZrHllRLBnV37gc1fUt2KQ-d4Sg/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/wV-a6v9PcGU" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/4142559531983486076/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=4142559531983486076&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/4142559531983486076?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/4142559531983486076?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/wV-a6v9PcGU/uncle-junior.html" title="Uncle Junior" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2010/10/uncle-junior.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;A0QDRHc6eCp7ImA9Wx9VE0U.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-3491727511986156215</id><published>2010-10-10T15:10:00.011+02:00</published><updated>2011-01-30T13:09:35.910+01:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-01-30T13:09:35.910+01:00</app:edited><title>Wall Street 2</title><content type="html">&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align: justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;No vagin a veure Wall Street, no val res. Sabia que Oliver Stone era amic d’Hugo Chávez però no m’esperava que Michael Douglas simpatitzés amb Kim Jong-Il. Tots units per destruir aquest malvat capitalisme que els ha fet rics. Un que vol entrar a Soros Fund Management per especular amb el deute públic espanyol al·lucina quan veu critiques al sistema tan lamentables com aquesta continuació de Wall Street. Tot són tòpics. Els bons condueixen un híbrid i inverteixen en energies renovables. Els dolents fumen puros i inverteixen en el petroli que els hi ven un dictador africà. Els banquers, tots ells jueus, vendrien a les seves mares per augmentar el preu de les seves accions. La mare del protagonista especula en el mercat immobiliari i, evidentment, també fuma. La novia és una noia alternativa que acaba tornant un anell de Bulgari, atenció no s’ho perdin, perquè el valor d’un anell no està en el seu preu. Fins i tot Gordon Gekko va de socialista i organitza conferències criticant els excessos del sector financer. Jo, en aquestes pel·lícules, sempre acabo simpatitzant amb els teòrics dolents, no puc evitar-ho. Amb Avatar ja estava a favor de que els Marines aniquilessin aquells cangurs mutants de color blau que saltaven pels boscos i protegien estúpides plantes centenàries. Només faltaria que els americans no poguessin tallar quatre arbres perquè unes bestiotes equipades amb arcs i fletxes diguessin que allò és casa seva. A Wall Street 2 em passa el mateix, em cauen millor els especuladors que faran enfonsar el govern espanyol que els hipòcrites que diuen que no necessiten els diners per després acabar-se comprant un pis de luxe a Manhattan.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align: justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;De totes maneres, segueixo quedant-me amb el discurs original de &lt;a href="http://www.americanrhetoric.com/MovieSpeeches/moviespeechwallstreet.html"&gt;Gordon Gekko&lt;/a&gt; sobre l’avarícia, unes paraules que semblaven escrites pel mateix Milton Friedman. Oliver Stone creia criticar el capitalisme amb un discurs que carregava contra els inversors de Wall Street, quan, sense adonar-se’n, estava realitzant un al·legat a favor de l’individualisme digne d’Ayn Rand.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; "&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px; font-size: small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-3491727511986156215?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uWZCGjBAmrqw0AuTXfiYxttx47g/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uWZCGjBAmrqw0AuTXfiYxttx47g/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uWZCGjBAmrqw0AuTXfiYxttx47g/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uWZCGjBAmrqw0AuTXfiYxttx47g/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/ML2HAJl41RE" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/3491727511986156215/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=3491727511986156215&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/3491727511986156215?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/3491727511986156215?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/ML2HAJl41RE/wall-street.html" title="Wall Street 2" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2010/10/wall-street.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;DEQBQXkzfip7ImA9Wx5WF0U.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-1246866922296749426</id><published>2010-09-29T14:23:00.005+02:00</published><updated>2010-09-29T20:52:30.786+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-09-29T20:52:30.786+02:00</app:edited><title>El sindicalisme</title><content type="html">&lt;p class="MsoNormal" style="text-align:justify"&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align: justify;line-height:150%"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;En les corporacions, el sindicalisme feixista troba la seva meta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;El sindicalisme, de qualsevol índole, té un procés que es podria anomenar comú, excepte en els mètodes; es comença per l'educació de l'individu a la vida associativa, es continua amb l'estipulació dels contractes col·lectius i s’acaba perfeccionant la solidaritat entre els seus membres. Però mentre el sindicalisme socialista, pel camí de la lluita de classes desemboca en la política amb el seu programa de supressió de la propietat privada i de la iniciativa individual, el sindicalisme feixista, a través de la col·laboració de les classes, desemboca en les corporacions, que, defensant la propietat, eleven la funció social dels sindicats, respectant la iniciativa privada, però determinant el rumb de l'economia de la nació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Els sindicats han de ser corporacions feixistes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: right;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: 150%; "&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Benito Mussolini&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-1246866922296749426?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/qbKcZ40ZiqkQZPe_6b8c8JxYkss/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/qbKcZ40ZiqkQZPe_6b8c8JxYkss/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/qbKcZ40ZiqkQZPe_6b8c8JxYkss/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/qbKcZ40ZiqkQZPe_6b8c8JxYkss/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/zY53R2kA7Ag" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/1246866922296749426/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=1246866922296749426&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/1246866922296749426?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/1246866922296749426?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/zY53R2kA7Ag/el-sindicalisme-italia.html" title="El sindicalisme" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2010/09/el-sindicalisme-italia.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;D0AFQHk5eip7ImA9Wx5WFk8.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-7524459697489477138</id><published>2010-09-27T02:29:00.010+02:00</published><updated>2010-09-28T00:15:11.722+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-09-28T00:15:11.722+02:00</app:edited><title>Lady Gaga</title><content type="html">&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align: justify;line-height:150%"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Stefani Germanotta, popularment coneguda com Lady Gaga, ha despertat les ires dels animalistes americans per portar un vestit fet a base de filets de vedella durant la gala dels premis MTV. Es veu que la cantant no volia ser "just another bitch in a dress at an awards show" i va decidir deixar el vestidet Armani a casa, canviant per una nit la seda per la carn. Els pallassos de PETA, uns individus amb tendències zoofíliques que es dediquen a lluitar pels drets de les foques canadenques, ja han denunciat la situació per maltractament animal i no sé quantes tonteries més. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "&gt;Lady Gaga va aparèixer a The Ellen DeGeneres Show per desacreditar qualsevol acusació que aquests violadors de cabres estaven llançant, deixant algunes frases antològiques. "It’s certainly no disrespect to anyone that is vegetarian. I am the most judgment-free human being on the earth”. Per qui no ho sàpiga, la noia és famosa per defensar els drets dels homosexuals als Estats Units. Però això no és tot. “However, it (el vestit de carn) has many interpretations, but for me this evening... If we don't stand up for what we believe in and if we don't fight for our rights, pretty soon we're going to have as much rights as the meat on our own bones. And I am not a piece of meat". Espectacular. &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "&gt;No cal maltractar els animals perquè sí però s’ha de reconèixer que alguns animals (morts) ens són de molta utilitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align: justify;line-height:150%"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "&gt;En honor seu, jo ja m'he afanyat a treure la meva jaqueta de pell de l’armari.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align: justify;line-height:150%"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-7524459697489477138?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uIehAa9uVTJovCArd4cc_mfW_Cs/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uIehAa9uVTJovCArd4cc_mfW_Cs/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uIehAa9uVTJovCArd4cc_mfW_Cs/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/uIehAa9uVTJovCArd4cc_mfW_Cs/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/XQXjzejE9xU" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/7524459697489477138/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=7524459697489477138&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/7524459697489477138?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/7524459697489477138?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/XQXjzejE9xU/lady-gaga.html" title="Lady Gaga" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2010/09/lady-gaga.html</feedburner:origLink></entry><entry gd:etag="W/&quot;Dk8GQ34zfCp7ImA9Wx5WEUw.&quot;"><id>tag:blogger.com,1999:blog-2447354581712210806.post-8706179451211933549</id><published>2010-09-21T19:33:00.006+02:00</published><updated>2010-09-22T02:20:22.084+02:00</updated><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-09-22T02:20:22.084+02:00</app:edited><title>XSiM vs Saura</title><content type="html">&lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify;line-height:150%"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify;line-height:150%"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, serif; line-height: normal; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Tothom recorda l’entrevista que Xavier Sala i Martín va fer a José Montilla abans de les eleccions del 2006 però pocs recorden l’entrevista que el mateix economista va fer una setmana abans a Joan Saura. Aquí els hi deixo el principi. Per sort, Saura no es presenta a les properes eleccions però si que ho fa Iniciativa. No sóc partidari de prohibir partits però si es va fer amb Batasuna per no condemnar la violència d'ETA, suposo que es podria fer el mateix amb aquesta colla de fills de puta que no condemnen el comunisme.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;XSiM: Explique por qué cree usted que está cualificado para gobernar un país como Catalunya.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Saura: La única calificación que tengo es que la gente de Iniciativa lo ha votado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;XSiM: Ya, pero, ¿qué experiencia tiene usted que le califique para ser presidente de un país?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Saura: Yo no soy presidente de un país, soy presidente de una formación política.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;XSiM: Pero es candidato a presidente de un país…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Saura: Para el presidente de un país o de un partido la legitimación es que la gente le vota.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;XSiM: Seguro. Pero yo no preguntaba sobre legitimidad, preguntaba sobre calificación.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Saura: En democracia lo que califica es que la gente piense que lo puedes ser.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;XSiM: ¿No hace falta tener experiencia?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Saura: Esto lo decide la gente, la gente decide si tienes experiencia o no.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;XSiM: ¿Y cómo lo saben los votantes si usted no se lo explica?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Saura: La gente, cuando vota, lo sabe, lo mide todo. Y decidió que tenía experiencia para hacer esto.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;XSiM: Quien decidió que usted sea el candidato de ICV es su partido. Y éstos supongo que sí le conocen. A los que van a votar el día 1 de noviembre, ¿no les quiere explicar nada sobre su trayectoria?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Saura: Los que votarán han visto mi trayectoria.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;XSiM: ¿Y cuál es esta trayectoria?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Saura: Esto lo tienen que decir ellos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;XSiM: ¿Y no lo tiene que explicar?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 24px; "&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 24px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Saura: No. La gente ya lo sabe.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2447354581712210806-8706179451211933549?l=jtubau.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/1XY0rt8eyi4xNwxd67y-R0DkrVA/0/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/1XY0rt8eyi4xNwxd67y-R0DkrVA/0/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;br/&gt;
&lt;a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/1XY0rt8eyi4xNwxd67y-R0DkrVA/1/da"&gt;&lt;img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/1XY0rt8eyi4xNwxd67y-R0DkrVA/1/di" border="0" ismap="true"&gt;&lt;/img&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/TheCountySheriff/~4/MdSlKq5q59Y" height="1" width="1"/&gt;</content><link rel="replies" type="application/atom+xml" href="http://jtubau.blogspot.com/feeds/8706179451211933549/comments/default" title="Post Comments" /><link rel="replies" type="text/html" href="http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2447354581712210806&amp;postID=8706179451211933549&amp;isPopup=true" title="0 Comments" /><link rel="edit" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/8706179451211933549?v=2" /><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.blogger.com/feeds/2447354581712210806/posts/default/8706179451211933549?v=2" /><link rel="alternate" type="text/html" href="http://feedproxy.google.com/~r/TheCountySheriff/~3/MdSlKq5q59Y/xsim-vs-saura.html" title="XSiM vs Saura" /><author><name>Joan Tubau</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04763566559783805745</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel="http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail" width="32" height="32" src="http://3.bp.blogspot.com/-fz8US64P_Qs/TimYjsgpltI/AAAAAAAAASg/JOZig_gvSjw/s220/madmen_fullbody_bigger.jpg" /></author><thr:total>0</thr:total><feedburner:origLink>http://jtubau.blogspot.com/2010/09/xsim-vs-saura.html</feedburner:origLink></entry></feed>

