No, no estic parlant d’una possible novetat a la propera WWDC, ni de cap producte que el nostre estimat Steve Jobs presenti a una keynote dissenyada a mida amb motiu de la seva tornada a la primera linea d’Apple. No. Ni tant sols vull proposar un fake o un concepte que hagi desenvolupat un servidor.

No, simplement es tracta de compartir amb vosaltres una idea que vaig escoltar recentment i que al principi em va semblar totalment fora de lloc, però quan mes hi penso, més m’agradaria que fos possible.

Rebobinem. Primer de tot, he aconseguit un switcher. I no, aquest post tampoc tractarà d’això, de quants switchers aconseguim pel costat blanc de la força…
Simplement un company de feina, usuari d’iPods des de fa temps n’estava fart dels seus PC’s, de continues penjades, de reconfigurar sistemes, etc. etc. Tot el que ja sabeu.
Mac sempre l’havia atret pero no va ser fins fa poc que va fer el salt i va adquirir un iMac 20″ Alu.
El rep i una setmana després Apple llença la fins ara, última actualització de hardware. Però ja sabem com de satisfactori pot arribar a ser el servei Post Venda d’Apple i la seva politica de devolució sense explicacions els 15 dies següents a la recepció del producte. Així que el va canviar per un de nou.

Fa unes setmanes un grup d’amics van gaudir d’un cap de setmana a Marraqueix.Uns dies per descansar i fer moltes fotos.

Uns dies després de la nostra tornada a casa l’amic de qui us parlo ens va convidar a casa seva amb l’excusa de veure totes les fotos que haviem fet. Les haviem compartit previament i la trobada serviria perque tothom pogués veure-les plegats i comentar-les.

No cal que us expliqui les cares dels que no coneixen Apple al veure com d’efectives i espectaculars resultaven les presentacions amb iPhoto i com de senzill era fer-les! Això si que són arguments convincents i no xerrar hores i hores sobre ferro.

El meu amic havia traslladat el seu iMac al menjador, al costat del seu equip de música, a prop del seu televisor de plasma de 50″ polzades portat de Japó, etc. etc. Era el lloc ideal perque tots els amics poguessim gaudir del visionat de les fotos.

Mentres preparavem les presentacions, el meu amic em va dir: “no entenc per qué Apple no ha pensat en fer possible que el iMacs duguessin una petita bateria a sobre. Així els podriem desplaçar mes facilment d’un lloc a un’altre de la casa”.

Al principi vaig pensar, aquest no toca de peus a terra. per això ja tenim els portàtils, això és un sobretaula.

Però a l’endemà, ja a casa, davant del meu iMac de 24″ vaig pensar…i si el pogués dur a la terrasseta de casa, a on es comença a gaudir de l’aire i de bones temperatures, sense haver de pensar en cables d’alimentació ni res mes?

Els iMacs ja son prou inalambrics: teclats, ratolins, Bluetooth, Wifi, etc. etc…Tinc una pantalla de 24″ i només la puc fer servir si estic assegut davant de la taula. Si, ja sé, no seria del tot impossible fer servir un cable allargador…però has d’apagar, reiniciar, etc…

No seria possible que els iMacs dispossesin d’una petita bateria interior? No estic parlant d’hores d’autonomia i sé que els components no estan optimitzats per l’estalvi d’energia que una bateria requereix, però la tecnologia està avançant prou com per fer possible aquesta solució. Fins i tot una solució d’energia externa seria una bona opció.

Qué us sembla? No seria un plus interessant?

Salutacions

Toni

Com molts de vosaltres ja sabreu, el passat dijous 9 d’octubre es va celebrar a Barcelona una sessió de presentació de productes Apple, les Gires Mundials o en anglés, les World Tour, que en aquesta ocasió estaven dedicades a Aperture i Final Cut. El lloc escollit va ser l’Auditori Axa ubicat al centre comercial i de negocis l’Illa Diagonal de Barcelona. Jo només vaig assitir a la sessió matinal, la dedicada a Aperture, donada la meva condició d’afeccionat a la fotografia.

Us vull resumir breument en qué va consistir l’acte i  destacar, les que per mi, són les novetats més interessants de la nova versió Aperture 2.0.

Estavem convocats a les 9:30 per la acreditació, a on un grup d’hostesses ens rebia equipades amb uns Mac Books blanquets i elles vestides de negre i samarretes amb logo d’Apple. Amb l’acreditació, se’ns entregava un formulari de satisfacció i una còpia gratuïta del Macworld Práctico (el nº 8) dedicat a Aperture 2.1. Un punt d’agraïr tant a Apple com a l’editora de la revista, IDG.

Un cop s’accedia al hall de l’auditori, ens esperava un petit càtering (cafés, sucs, aigües) i unes quantes empreses relacionades amb el món de l’imatge i el video disposaven d’uns petits espais per exhibir els seus productes. Es podia veure a Nik, Casanova Professional, Maxtor, Canon, entre d’altres. Vaig tenir l’ocasió de trobar-me amb alguns companys del GUAC i també vaig poder saludar al famós presentador i conductor del programa de ràdio/podcast Territori Mac, en Jaume Angulo.

Amb 10 minuts de retrás (l’hora d’inici prevista eren les 10:00) vam accedir el fòrum de l’Auditori. Es va omplir fins a un 90% d’audiència, vaig estimar. L’ambient, salvant les distàncies, em va semblar el que s’ha de sentir davant una keynote celebrada a la seu central d’Apple, existia una certa expectació per veure el que s’ens explicaria.

Dues persones d’Apple van iniciar la xerrada, encara que practicament es va passar per alt aquesta presentació i ben aviat va pendre la paraula un fotògraf col·laborador d’Apple qui va ser el responsable d’explicar les novetats tècniques de la nova versió del programa.

Per mi, les novetats més interessants respecte a l’anterior versió, i que fan d’aquest producte un seriós competidor per Adobe Photoshop són:

-Fluxe de treball complet, catalogació, etiquetat, possibilitat de treballar amb llibreries referènciades.

-Introducció de previs que fan el treball d’exploració més eficient. El programa genera un previs dels arxius d’alta resolució que fan  que l’equip no s’en resenteixi. 

Dintre de l’apartat de retoc de l’imatge s’han inclós moltes novetas, però destacaria:

-“Recovery & Black Point” que permeten ajustar altes llums i ombres amb possibilitat de veure les zones sub o sobreexposades amb un avís de gamma.

-“Vibrancy”, que augmenta la saturació dels colors respectant els tons de la pell.

-“Definition” que permet alterar el contrast de manera selectiva.

-“Herramienta color” que permet seleccionar un color amb un rang de variació, per poder fer variacions.

-“Retoque” a on disposem de l’eina de clonació clàssica o la de reparar, similar a la de Photoshop, però que a més, detecta automàticament els limits o contorns de l’imatge (edges) per saber a on ha d’actuar i a on no. Impressionant…

-“Spot & Patch”, per netejar petites taques a l’imatge però amb l’afegit d’una segona opció per Patch, que és molt útil.

No puc deixar de destacar que a partir d’aquesta versió, ja podem trobar suport per filtres i plugins de terceres companyies, que fan que el nou Aperture jugui amb les mateixes possibilitats que les altres opcions de retoc fotogràfic. Destacaria el filtre Silver Effect per l’obtenció d’imatges en B&N o monocromàtic, Ninja per la reducció de soroll, Viveza, per augmentar la nitidesa i el detall, o el plugin subministrat amb el programa, el Maperture per geolocalitzar les imatges.

La sessió va acabar amb el testimoni de dos retocadors gràfics professionals que van destacar les virtuts del programa, no tant des d’el punt de vista del retoc (ells fan servir Photoshop) sino pels avantatges que ofereix Aperture en la catalogació i ordenació de la seva fototeca.

Com a conclusió, puc dir que Aperture s’està consolidant com una eina ben vàlida per aquells professionals de l’imatge (fotògrafs o no) que no precisen de retocs complicats i que la majoria dels seus ajustos es limiten a corregir colors, enquadraments, etc., encara que el programa aporta moltes solucions extres.

Estic rumiant seriosament dónar una oportunitat a aquest programa, tot i que requereix un canvi en la forma de treballar i d’arxivar el nostre treball.

Fins aviat,

Toni B

Sí, és un Off Topic amb totes les de llei, o pensant-hi bé, seria l’anti-tecnologia.

Algunes professions artesanes es van perdent amb el pas del temps. Moltes vegades sembla més econòmic reemplaçar l’utensili o estri en qüestió que volem reparar abans que procedir a la seva restauració. I no sempre és així, però la societat de consum en la que estem immers ens obliga.

Per exemple, els esmoladors. Sí, els famosos personatges que a la veu de “el afiladoooooor” s’ofereixen per esmolar els nostres utensilis de tall. Cada vegada es veuen menys, i segurament es degut al fet de que cada vegada menys emprem els seus serveis.

Però a mi em calien els seus serveis, i sincerament, si hagués de trobar ara mateix una ganiveteria (o algun altre lloc a on fessin aquests tipus de reparacions) em pendria un temps de recerca que no volia esmerçar.

Però aquest dissabte vaig sentir la inconfusible veu de “el afiladoooooor” seguida del ja mític só de la seva “harmònica”.

Vaig esperar que arribés a l’alçada de la nostra vivenda i em vaig atençar amb 4 ganivets. El preu depenia de la mida, és clar, i em va demanar 4€ per eina. No ho vaig trobar car així que li vaig encomanar la feina.

El que més em va sobtar és que aquest personatge havia abandonat la seva mítica motocicleta (Vespino?) per un nou i més còmode mitjà de transport/lloc de treball: un “fantàstic” Fiat Punto. Renovació tecnològica, Plan Prever? Qui sap…

Fins aviat,

Toni B

Sí, el títol del bloc diu “més…” i d’aquest “més” es tracta aquest post.

M’ha arribat per correu el video que adjunto que mostra com se les ingeniaven abans per fer càlculs relativament complicats (multiplicacions) sense necessitat de calculadora. No puc dir amb claredat l’origen de la tècnica però semblaria que té es pot atribuïr a la cultura Maya.

Nosaltres hem de menester màquines infernals (em refereixo als nostres benvolguts Macs…) mentres altres eren bastant més espavilats.

El que més em sorpren d’aquest mètode és com algú va imaginar la possibilitat de realitzar càlculs complexes amb geometria, tot i que matemàtiques i geomteria sempre han anat de la mà.

Aquí us deixo el video. 

Multiplicació sense calculadora from Toni Benitez on Vimeo.

Fins aviat

Toni B

Des de sempre he conservat els rodets a la nevera i encara guardava uns quants de quan feia servir càmares analógiques. Però avui he decidit desfer-me d’ells, els he llençat a les escombraries. És un gest simbólic, ho sé, però ja fa molt de temps que només uso técniques digitals.

Encara conservo càmares de pel•lícula, entre les quals destaca la Mamiya 645, però sembla més destinada a ser peça de museu.

Perque us feu una idea els rodets van caducar alguns al 2002!

Fins aviat,
Toni B

Estic treballant sobre una actualització de la meva pàgina personal (http://www.tonibenitez.es) que fa molt de temps que tenia pendent.

He fet servir iWeb que encara que no és res de l’altre món, permet treballar de manera bastant cómode.

Quan hagi verificat que tot estigui correcte us faré una invitació “formal” perque la examineu i em feu saber si existeixen bugs a corregir.

Fins aviat

Toni B

Doncs sí, ja tinc l’iPhone. Però no, aquest no serà el motiu per aquest post. En realitat, tampoc és cap notícia, tot i que potser escric quelcom de com m’he fat amb un 1ª generació més endavant.

Volia parlar de les primeres experiències, de com de senzill ha sigut fer les primeres passes amb ell.

És veritat que durant aquest últim any, un 80% o 90% (tirant pel cap baix) dels podcasts, screencasts o posts que segeuixo han parlat de l’aparell. He mirat repetidament la web d’Apple i fins i tot n’he tingut algun a les mans en més d’una ocasió. Així, no és d’extranyar que als pocs minuts de tenir l’iPhone fora de la seva capsa fos capaç de fer un pwange en tota regla (això, sí, seguint el tutorial de Appsmac) i també patint un petit ensurt…arreclat amb una mica de paciència i seny.

Ara bé, jo sóc un maniatic dels manuals. Que hi farem… M’encanten. Els miro, els llegeixo, quan son on-line els imprimeixo…I sí, ja sé que amb l’iPhone, com amb la resta de productes d’Apple no és necessari. Són tant intuitius que l’aprenentatge es fa usant-los. Però sempre es pot apendre quelcom, i em vaig descarregar el manual oficial de l’iPhone de la web d’Apple.

I és clar, la primera lectura ràpida no m’ha decepcionat. He descobert alguna funcionalitat que desconeixia. Encara que per ser honest, hauria de dir que d’algunes ja n’estava al corrent. Que vull dir? Doncs que durant tot aquest temps molts a la blogosfera s’han dedicat a publicar posts donant a conèixer alguna característica o funcionalitat del telèfon com si es tractés d’una descoberta màgica, fruit de la seva experiència, les seves grans dosis d’investigació, etc. etc. I en alguns casos no dubto que hagi estat així. Tots sabem que moltes de les funcionalitats dels productes Mac no están documentades i sovint són els usuaris més avançats qui són capaços de descobrir-les. Ara bé, pot ser ens convindria a tots ser una mica més húmils i llegir el que els fabricants proporcionen amb els seus productes (ja que ho paguem, millor que en treiem profit, no?). Funcionalitats com la de desplaçar-se a la part superior d’una llista fent tap a la barra superior, o intercanviar teclats mentres s’escriu presionant la tecla del globus terraqui (per citar-ne només dues) són característiques documentades al manual però comentades per molta gent com troballes d’arqueoleg.

Us desitjo una bona lectura. Ah, i no és cap crítica als que fan això, al contrari, els haig d’estar agraït. Però citar la font no ens fa pitjors usuaris.

Fins aviat,

Toni B

Ahir vaig anar al cinema a veure la pel·lícula Sex and the City (o Sexe a Nova York) com s’ha traduït per aquí. I no, no us faré una crítica sobre la cinta. Les que he pogut llegir són molt variades, per no dir contrariament oposades. Des de qui la deixa per terra a qui la troba insuperable. Però no seré jo qui opini, i la vostra opinió dependrá molt de si sou fans de la sèrie o no (jo ho era…).

En canvi, si que us parlaré del Product Placement dels productes de Apple. Ja sabem que els productes d’Apple es poden veure a moltes pel·lícules i series de TV pel seu disseny, característiques, etc. però segurament a Sex and the City es troba en un ambient ideal. Com es comenta a l’inici de la pel·lícula, a Nova York es pot arribar per dues L: “Labels i Love” (marques i amor) i es dintre del primer segment a on s’enquadra Apple perfectament.

Son varis els productes d’Apple que es poden veure, encara que és curiós que només els facin servir dues de les protagonistes, bé, en concret la protagonista principal, Carrie Bradshaw (interpretada per Sarah Jessica Parker) i Samantha Jones (Kim Cattral).

Carrie és escriptora i fa servir dos Macs. La seva eina principal de treball és un Powerbook G4 de 15″. També se la pot veure amb un iBook G3 (clamshell) en algun fotograma extret de la sèrie televisiva. És curiós que en aquest model la poma quedés a l’inrevés quan s’obria el portàtil, error que es va subsanar després.

Aquest PWB G4 está una mica atrotinat i és curiós com Apple (si realment es tracta d’un product placement aprovat) no hagi suminstrat a la protagonista un model més actual. Sobre tot tenint en compte que Carrie és una “shopalcoholic” i una “fashion victim”. Inclús crec que encara té instal·lat Tiger…Sincerament, crec que donat el perfil de la actriu, un Macbook Pro o inclús un Macbook Air haguessin estat més a l’alçada. Encara que potser quan es van rodar la pel·lícula el MBA encara no estava disponible…

El PWB es veu sovint en acció, sobre tot amb el programa Mail. Els missatges entre Carrie i el seu promés en són la causa.

Ara bé, la estrella de la pel·licula, si parlem dels productes d’Apple és clar, és l’iPhone de Samantha. El fa servir constantment. Sobre tot, en una sessió fotogràfica per Vogue a on Carrie fa de model.  Samantha es dedica a fer fotografies del back stage, de Carrie, etc i a ensenyar-les a tothom i inclús enviar-les per mail a Miranda Hobbes (Cynthia Nixon) que fa servir una Blackberry. Al despatx de Samantha a Los Angeles es pot veure de passada una pantalla Apple Cinema Display, un teclat dels blancs i un ratolí Mighty Mouse. Tot molt cool…

Però sens dubte, la aparició estel·lar queda reservada per la escena de la boda. (No, no desvetllaré cap secret…tranquils!). Evidentment Carrie no duu a sobre el seu mòbil i demana un altre per parlar amb el seu promés, que encara no ha arribat al lloc de l’esdeveniment. Samantha li dóna el seu iPhone i es veu un primer pla de l’aparell amb totes les icones de la pantalla d’inici. Carrie, que està una mica nerviosa per tot el que está passant, li respón “Em podeu dónar un altre, un de normal, que aquest no sé com funciona!” (cita aproximada…).

Amb aquesta escena queda de manifest que l’iPhone está destinat a gent amb un cert nivell cultural tecnològic i Carrie es pot veure durant tota la cinta que no és una usuaria avançada.

Fins aviat,

Toni B

Hola a tothom,

Per motius de treball em desplaço amb certa freqüència a Milà. L’empresa per la qual treballo té la seu central a la zona de Tortona, que darrerament és una de les zones més chics de la ciutat, si parlem del món de la moda. Per comoditat ens allotjem a l’hotel NHOW de la cadena espanyola NH.

Aquest hotel destaca per la seva dedicació al món de l’art. Tot l’hotel está decorat prenent el còmic com un dels seus leit-motivs i a on l’interiorisme també destaca, per inusual.

Ara fa uns dies, a la meva darrera estada, vaig descobrir que entre les peces de mobiliari es podia trobar una taula amb la forma d’un iPod. És la iTable (o iTab).

Segon paraules del dissenayor:

Una icona. Un culte dels nostres temps.
Una nova idea pels nostres habitats.
De mini reproductor a complement de disseny.
iTab és la evolució de la taula de saló.
Elegant, simple i funcional.

La taula es port trobar es diversos colors

i realment destaca per innovadora en ambients moderns.

Realment un complement molt “cool” per a tots els iPod adictes.

Fins aviat

Toni B