tot és molt maco

El falcó de la universitat

noreply@blogger.com (núr) — Sat, 01 Mar 2014 08:25:00 +0000

L'altre dia vaig veure pel twitter que tenim almenys un falcó pelegrí a la Universitat de Delft. I és que el Werkgroep Slechtvalk Nederland (Group holandès de treball de falcons pelegrins) va posant nius a varis llocs del país amb càmeres. Així segueixen si ponen ous i tal.
Aquí podeu seguir les webcams que enfoquen a dins i a fora del niu. Jo fa un ratet que he vist el falcó, però ara, mentre escric sembla que ha volellat (igual que tots els altres del país).

El falcó de Delft és "nouvingut" com jo, però us deixo a sota un parell de fotos de falcons d'Amsterdam.

Podeu veure tota la història aqui.

En una lectura diagonal, pel que veig els falcons només venen als Països Baixos per l'hivern, pertant m'estranya que ponguin ous i tal... Ja veurem què fa el falconet de Delft!

He posat el link de la webcam a sota de tot dels missatges per a què disfruteu quan vulgueu del show "Gran Germà Falcó".

update: El falconet ha tornat!

Cap a Rotterdam falta gent!

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 02 Feb 2014 13:16:00 +0000

Farà dues setmanes em vaig mudar a Rotterdam. La raó és que ara treballo a la Universitat Tècnica de Delft (entre Rotterdam i Den Haag).

En números, visc a
- més o menys al nivell del mar (primer pis)
- 5 minuts caminant del port més gran d'Europa
- 30km del mar
- 15km de la feina
- 3 minuts de la coca de Mataró

- 3 minuts del mercat
- 0 coma minuts de la botiga de comics

A sota podeu veure una foto que he fet aquest matí des de la finestra de la meva habitació comparada amb fotos d'axiu:

Podeu trobar més fotos d'arxiu a: http://www.vandeneijk.com/Album%20Old%20Rotterdam/

Rotterdam és ara una ciutat de rascacels molt diferent a la cuca Amsterdam. Quan dius a un holandès que te'n vas d'Amsterdam per anar a Rotterdam, et miren amb cara de condolència...
però si et convences que no només les cases tortes d'obra vista de fa dos o tres segles són bufones, Rotterdam té molt a oferir :)
Espero anar-la descobrint!

桜　さくら Sakura

noreply@blogger.com (núr) — Tue, 09 Jul 2013 19:06:00 +0000

Al principi de viure al nou pis vam plantar un cirerer no gaire més alt que jo. La mitat del que hem plantat els anys anteriors s'ha mort. Les tomaqueres van fer tomaquets a l'octubre i es van congelar i la carbaça es va desintegrar. Aquest any no hem cuidat gaire del jardí així que no n'esperàvem gaire gran cosa.

Quan vam plantar el cirerer vaig pensar: "Sé que d'aqui tres anys marxaré d'aquesta casa. Voldria veure aquest cirerer créixer, fer un picnic sota la seva ombra quan floreixi, i gaudir després de les seves cireres. Però no passarà perquè jo marxaré d'aqui tres anys i aquest cirerer és massa jove."

Però sembla que el cirerer volia que mengéssim els seus fruits. Així que m'ha fet molt contenta.

Ara m'agradaria tornar d'aqui 10 o 20 o 30 anys, trucar a la porta i dir: "Gràcies per haver cuidat del cirerer, vosaltres i els anteriors inquilins."
De debó que no voldria que ningú tallés aquest cirerer, però se que d'aqui un any ja no hi podré fer gaire. M'imagino que els següents inquilins potser també seràn d'AMOLF. M'imagino estressats doctorants que no cuiden del jardí, i aquesta dona gran que truca a la porta i els dóna les gràcies per haver cuidat del cirerer.

A les llibreries els està anant fatal!

noreply@blogger.com (núr) — Sat, 12 Jan 2013 10:48:00 +0000

Aquest matí em llevaba amb una notícia de l'estil:

A les llibreries els està anant fatal!

Després de veure la Robafaves de Mataró mig buida, i que la Catalonia està tancant, no m'ha estranyat. De la Catalonia en deien algo així com:

Va aguantar la guerra i la dictadura, però no ha pogut amb la crisi!

És veritat això? És la crisis la que ha tombat les llibreries?

En canvi, d'altre banda ahir vaig llegir una notícica de l'estil:

Espanya és el país de la UE amb més percentatge de mòvils d'última generació!

Tampoc m'estranya.

O l'altre dia sortia algo com:

No hi ha crisis per a ZARA!

I així m'he trobat aquest matí amb aquestes notícies donant voltes pel meu caperró. No tinc ganes de posar-me les mans al cap i dir, "On anirem a parar!" si no més aviat:

Potser les empreses a qui els està anant bé ho estan fent millor...

Potser Zara ha trobat la manera de vendre

(canviant els estocs cada 2 dies en funció de les ventes i posant una botiga a cada carrer més transitat)

Potser les telefonies... (paso, odio les telefonies i em costa molt dir-ne algo bó), però...

Potser es tarden 10 minuts a baixar un llibre d'internet i gratuïtament i a més no ocupa espai i sembla més ecològic...

Potser Amazon ho ha posat més fàcil venent el kindle amb el qual és molt fàcil comprar un llibre... (jo defet tinc un sony)

No paro de sentir a parlar de la crisis econòmica i la crisis de valors. I és veritat, totes dues existeixen i són un problema, però jo no crec que siguin el problema. Tampoc crec que sigui un problema que les damandes canviïn, sinó que els venedors/treballadors no canviïn.

Ahir llegia en un artícle científic que deia que quan pregunten a la gent: "Heu canviat gaire en els últims 5 anys?"

Tant els joves com els vells, tothom contesta: "I tant, moltíssim"

Però, quan ens pregunten: "Espereu canviar gaire en els següents 5 anys?"

Tant els joves com els vells contesten: "No, no gaire"

Sembla que tots tenim la impressió que en el passat vam canviar molt però que estem estancats, que ja no canviarem gaire perquè ens fem vells. Però això és mentida!En els següents 5 anys canviarem molt! I els del nostre voltant també! I les modes també! I el que ha funcionat tota la vida potser ja no funcionarà!

Bon dia

Asakusa (+ Tokyo)

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 06 Jan 2013 20:31:00 +0000

Quan mires un mapa del Japó, veuràs que hi ha la tira de punts asenyalats amb esvàstiques (defet són al revés). Si ets prou valent, t'aconsello anar-hi. Però oju que t'hi esperen cendres:

El protocol requereix que et tiris el fum al cap "per purificar-te":

I endinsar-te en un mar de gent tot provant no arruinar-te a les botiguetes de tonteries i tonteries comestibles:

Cal no caure en la tentació... ok no totes les fotos són del mateix lloc... però aquest gatet és massa bufó.

Un cop has passat tots els obstacles et trobaràs amb un temple budista i et preguntaràs on està el Dragon Khan:

Però no ets a la Xina "en el Corte Inglés" (ni a Can Fàbregas), sinó on Déu va perdre l'esperdenya!

Així que toca tirar la monedeta i resar (destjablement entre 1 i 2 segons, que hi ha cua):

I tal i com l'altre entrada, vaig acabar ensenyant fotos de polítics, he pensat en acabar aquesta amb algo similar:

Ah, el Dragon Khan és a la parada del metro:

Japó: no tot és molt maco.

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 23 Dec 2012 20:15:00 +0000

El Japó és aquell país on viuen els japonesos. Aquells dels que sempre acabo dient: "Japonesos havien de ser". No recomano a ningú visitar el Japó, sinó deixar-se emportar pels japonesos. Com que també m'ho recomano a mi mateixa, sento que definitivament hi haig de tornar!

Després de 24 hores sense dormir Tokyo a les 8 del matí no és gaire diferent a la ciutat de Tekkon krinkreet:

En comptes de pardals hi ha corbs i les cases unifamiliars creixen com bolets en un bosc de gratacels on tu, no ets més que un nan. La ciutat està feta a dues escales, la dels grans edificis imponents i la dels carrerons de poble. Aqui no s'hi veu cap pla urbanístic sinó el resultat de la guerra pel metre quadrat, drenat, és clar, per carrers, ponts, tren, metro subterrani, metro elevat i autopistes.

No hi ha tanta gent com em feia por trobar-me:

o potser si:

Però sempre es pot fugir de l'estrés de la gran ciutat: relaxadament

o revelar-se: a) Vull ser el rei del pirates! b) Karaoke! c) WTF

Es pot saber perquè cada edifici té un karaoke?
Si les opcions anteriors no són suficients, sempre pots fer el friki a Akihabara (AKB):

Aquest lloc és el paradís per fugir del treball: llegeix mangues al manga cafè, acaricia gatets als neko cafè, flirteija amb les cambreres als maid cafè, sigues l'heroi de l'últim videojoc o pasa dures proves per convertir-te en una pop star per aparèixer a l'entrada de tots els pachinkos (AKB48, saber plorar és imprescindible):

De fet no vaig fer res de tot això, així que hi haig de tornar...

Sortint del malson de pensar que tots els japonesos són uns pervertits

i totes les japoneses són més pàmfiles que les protagonistes de Nana o coses pitxors, l'altre cara de Tokyo són els parcs i temples.
La religió al Japó, en aproximació de primer ordre, sembla tant consumista com un centre comercial: a la primera planta podem celebrar el nadal amb el novio (església), a la segona ens podem casar (shinto) i a la tercera hi fem el funeral (budista).

El primer temple que vaig veure en plè cor de Tokyo era un santuari shintoista: el Meiji Jingū (明治神宮)
Quan passes el primer Tori (鳥居) saps que passes de l'espai profà al sagrat:

I per als més despistats hi ha els barrils decoratius de sake, ja que la consumsió de sake fa feliç a la gent i l'acosta als deus:

A l'entrada del santuari ens hem de purificar rentant-nos les mans (no se si és tradició però no hi havia tovallola per eixugar-se així que la primera vegada fa gràcia, les altres, a 3ºC no en fa gens...):

神道 (Shinto) vol dir el camí dels deus.

A aquests temples s'hi pot a anar a portar els nens al néixer, als 3 als 5 i als 7 anys per demanar per la seva salut i fer fotos maques:

Pel que vaig veure les mames i els nens van vestits tradicionals, però els papes van de "salary man".

O a casar's-hi:

o a pregar en arbres sagrats marcats per shimenawes (la cordota amb el zig zag blanc):

Aquests arbres estan marcats perquè són els llocs preferits del kodames i no s'han de talar mai:

D'això me n'he assabentat ara... si ho hagués sabut llavors, hauria intentat veure'n un.
Al santuari també s'hi podien deixar altres pregàries, nosaltres vam pregar per "Fun and success":

I després de tanta purificació toca tornar a la Krinkreet Janga:

Aquí no hi ha santuaris de deus que vetllen per nosaltres, sinó eleccions parlamentàries:

つぐく。。。

Maleïda esperança

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 04 Nov 2012 13:04:00 +0000

Mai he acabat d'entendre bé el mite de Pandora. Segons tinc entès, aquesta mossa tenia una gerra que contenia tots els mals de la humanitat. Un dia, la va obrir per curiositat i tots els mals es van escampar per la Terra. Quan se'n va adonar, de seguida va córrer a tancar-la, però només va ser a temps de deixar-hi l'esperança a dins.

Segur que la història original no era exactament així perquè no em queda gents clar com "tots els mals de la humanitat" ens efecten diferent si són a dins o a fora de la gerra. Però el que em fa més gràcia de tot és que l'esperança es trobava entre "tots els mals de la humanitat".

Dit això, fa unes quantes entrades vaig publicar unes fotos de planters de tomaqueres, carbasses, cols i altres plantetes per l'hortet. No he tornat a parlar del tema, ja que quasi totes van morir. A Amsterdam hi plou un dia si i un altre també i al meu patí no hi fa quasi mai sol. Tenia l'esperança de poder menjar algo del meu hort, però tot es va quedar en la següent foto de l'esquerra:

Un dia parlàvem a la feina de "Guerrilla gardening". Són aquesta gent que se senten impulsats a "decorar" l'entorn urbà posant jardinets a les faroles dels carrers. Al meu barri, no cal anomenar-ho "guerrilla" ja que la pràctica està totalment establerta.

Guerrilla Garden a Amsterdam (via 24 Oranges)

La conversa es va anar animant i vam decidir fer un jardí de guerrilla a l'entrada de la feina. De fet un company va decidir fer-ho i jo només el vaig animar. Amb tants de conills com hi ha a la feina, la tasca va ser tot un repte però al final en va sortir alguna cosa:

També en va sortir una carbassa gegant d'uns 25cm de diàmetre. En la versió millorada de la història: la vaig buidar i en vaig fer una sopa que a tothom li va encantar. En la versió real, 3 quarts estaven podrits i vaig resar perquè ningú agafés mal de panxa.
Volia guardar la carbassa per Halloween així que la vaig penjar per a què se sequés. Però a mesura que passaven els dies la carbassa olorava més i més malament. Vaig posar-hi paper de cuina a dins però la carbassa seguia podrint-se. Tenia l'esperança que aguantés fins a Halloween, així que la mantenia quasi en suero.
Un dia l'alemany de casa se la va mirar, va dir que feia fàstic i la va llençar a la brossa.

Potser no calia llençar la meva esperança a la brossa però el xicot tenia raó, la carbassa no arribaria a Halloween.

No diré que l'esperança és dolenta, però sí que sovint la uso malament:

Com quan dedico molts esforços en projectes que estaven mal plantejats des del principi. Fent-los el boca-a-boca per mantenir-los a flot, i només me n'adono de la realitat quan quan ja fa temps que han tocat el fons del mar.

O com quan sóc incapaç d'acabar alguna cosa perquè m'encega l'esperança d'un resultat final meravellós. Però que al final i al cap, només fujo de donar-ho per acabat ja que això demostraria que el que he fet no és tant genial.

En definitiva, l'esperança és molt útil, però també és cega (no se perquè no he trobat cap al·legoria que la representés cega). Tant important és tenir esperança, com perdre-la; o oblidar-la de tant en tant i així tenir la necessitat de buscar altres opcions.

núr

Jo i les embaixades/consulats

noreply@blogger.com (núr) — Thu, 25 Oct 2012 17:35:00 +0000

Quan vius a l'estranger sempre et diuen que has d'anar a l'embaixada o consulat a saludar. Mai he entès molt bé què fan aquesta gent per nosaltres però cada vegada crec que entenc més què NO fan.

Farà dos anys vaig anar al consulat d'Amsterdam a dir-los que estava empedronada a aquesta ciutat. Ells em van fer incriure a les seves llistes, perquè l'Estat sabés on sóc, suposo.

Van venir les eleccions estatals i vaig anar a demanar què havia de fer per votar. Em van dir que jo no havia de fer res; que a l'estar inscrita al consulat no havia de fer res que ja rebria la informació a casa.

Despreocupada de mi, no vaig fer res. No vaig rebre cap informació a casa. Només, un mes més tard vaig rebre la típica carta informant-me que podia depositar el meu vot al col·legi electoral del costat de casa mons pares, a Mataró. Així que no vaig poder votar.

No és la primera vegada que no he pogut votar. Les eleccions estatals anteriors tampoc vaig poder votar però per raons diferents. Estava fent un Erasmus a Suècia. Vaig anar a l'embaixada d'Stockholm a demanar per votar (aquell palauet que està al costat del zoo). Em van fer emplenar uns papers i ells els van enviar des de l'embaixada al que ara suposo que seria la delegació provincial de l’oficina del cens electoral de Barcelona. Sembla que aquesta carta no va arribar mai al seu destí perquè el dia de les eleccions m'esperàven al col·legi electoral del costat de casa els meus pares, a Mataró. Vaig anar a demanar explicacions a l'embaixada d'Stockholm. Ells es van disculpar i van dir que havien perdut la meva solicitud. Ocupada de mi, i prou tonta, no vaig fer res.

Ara que tenim eleccions catalanes VULL votar. Vaig anar al consulat el 10 d'Octubre, en plè horari laboral, ja que només obren pel matí. Per sort no hi havia cua.

Vaig dir que estava inscrita al seu consulat i que venia a solicitar el vot. Em van tornar a dir que no havia de fer res. Després de mitja hora d'insistència per part meva, vaig aconseguir:
1) confirmar la meva inscripció al consulat i que per tant no havia de fer res
2) "aprendre" que defet havia de solicitar que la delegació provincial de l’oficina del cens electoral de Barcelona m'enviés el vot a Amsterdam.
3) aprendre que podia trobar la solicitud a internet i que pertant jo no hi pintava res al consulat
4) aprendre que perquè un treballador del consulat m'imprimís aquest paper des del seu ordinador, abans ha d'anar a parlar amb el cónsul (tot un honor)
5) aprendre que un cop em van donar el paper ells ja no em podíen ajudar en res més.

Vaig anar a la feina i vaig llegir el paper: http://www.maec.es/es/MenuPpal/Consulares/ServiciosConsulares/Espanolesenelextranjero/ParticipacionElectoral/Documents/2012cat_CERA.pdf

Tonta de mi, vaig llegir malament l'apartat del que necessitava i vaig pensar que necessitava tots els elements de la següent llista:

L'andemà vaig tornar al consulat i vaig demanar els dos últims papers de la llista. Al cap de mitja hora d'insistència meva vaig aprendre:
1) que només en necessitava un.

2) que només en necessitava un, i que defet tothom hi posar la fotocòpia del DNI i que per tant no hi pintava res al consulat.
3) que el certificat de nacionalitat, ells no el donen.
4) que no és el seu problema si aquest document (que ells mateixos em van facilitar) està equivocat, però que ells no donen el certificat de nacionalitat, i que de totes maneres no el necessito.
5) que el certificat d'incripció en el registre de matrícula consular sí que el donen i tarden menys de 10 minuts si no tenim en compte el temps d'insistència (tot un honor).

Finalment vaig emplenar aquest formulari i el vaig enviar per correu normal des de la feina a la delegació de Barcelona. Val a dir que d'esprés d'enviar-lo, vaig rebre per correu normal una carta explicant-me el què havia de fer votar. Si hagués arribat abans m'hauria estalviat d'anar al consulat...

Demà passat és la data límit perquè aquesta carta arribi al seu destí. En aquest link que google considera perillós (https://sede.ine.gob.es/ce-votoxcorreo/pages/timeout/frmSessionTimeout.jsf) puc veure si la carta ha arribat i si han tramitat la meva sol·licitud.
La resposta que rebo quan poso les meves dades és:

Així que no tinc ni idea de si:

a) la meva solicitud no ha arribat
b) no se escriure el meu número de DNI i la meva data de naixament
c) no existeixo (tot un honor)

Segons tinc entès, els de la delegació estan revent tantes cartes (155 923 com molt entre les quatre delegacions) que no dónen a l'abast a passar-ho a la web. La web estarà actualitzada dilluns com a molt tard.

Quins WEBS! La data límit per a què ells revin la solicitud és dissabte!

He sentit a dir més d'un vegada que tenir una "healthy paranoia" (paranoia saludable) és indispensable per a ser un bón científic. La segona part, ja la tinc; ara em toca treballar en la primera.

núr

--------------------------------------------------
ACTUALITZACIÓ:

Tot i que la web segueix sense estar actualitzada, sembla que podré votar! ^_^

-------------------------------------------------------

La màgia d'internet

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 10 Jun 2012 19:22:00 +0000

L'altre dia a través del Twitter vaig arribar a un video genial de youtube que em va emocionar.

Jason Yang és un jove music de Los Angeles que tot just s'acaba de graduar en arts. Ara farà uns 11 mesos va publicar al youtube un cover que va fer de l'opening de Game of Thrones (Ramin Djawadi) tocat per ell en violí acústic i elèctric:

El seu video ha estat vist quasi 3 milions de vegades i en Jason avui està de gira amb la Madona.

Dos mesos abans, en Roger Lima, un freelance composer a Sant Diego (White Noise Lab) va dedicar 5 hores per fer aquesta altre versió que també va penjar gratuïtament al youtube: El que em sembla màgic de la història, és que el director Paolo Dy's de Filipines va decidir ajuntar els dos videos i publicar-ho també al Youtube: El video porta només 3 dies publicat i té més d'un milió de visites.

M'encanta aquesta història perquè el treball original de l'artista A ha inspirat els artistes B i C. I el treball d'aquests encara ha il·lusionat més a l'artista D que ha volgut provar com sonava tot junt. Això és gaudir del què un fa i ho trobo commovedor.

Però aquesta història no és un cas aïllat. A l'era de l'internet hi ha molts artistes Bs i Cs i Ds que en un altre món no haurien estat artistes, perquè s'han de fer calers, perquè els del seu voltant no reconeixen que eren un artista o perquè no tenien la plataforma per obrir les seves ales.

Una abraçada a tothom

You will stink

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 20 May 2012 12:44:00 +0000

Estava intentant estudiar una mica de psicologia de l'emoció quan m'he creuat amb la frase :

"No tomámos decisiones racionalmente, sino emocionalmente.[...] Por ejemplo, fumamos porque esperamos una recompensa a corto plazo sin hacer un razonamiento de las consecuencias a largo plazo" (versió totalment adaptada per mi ja que tal i com està escrit al llibre és un rotllasso i ningú seguiría llegint la meva entrada...;)

En aquest moment he recordat les següents fotos que vaig fer ahir a una sèrie d'articles d'higiene/bellesa que venen a HEMA:

Els noms d'aquests articles són:
"YOUR FACE WILL BE WASHED GENTLY" = "LA TEVA CARA SERÀ NETEJADA AMB CURA"

"REALLY REFRESHING TONIC" = "TONIFICADOR INCREÏBLEMENT REFRESCANT"

"YOUR FACE WILL BE SUPER CLEAN" = "LA TEVA CARA ESTARÀ SUPER NETA"

"YOUR FACE NEEDS ME TOO!" = "LA TEVA CARA TAMBÉ EM NECESSITA A MI!"

"I WILL RESCUE YOU FROM SPOTS" = "ET RESCATARÉ DELS PUNTS NEGRES"

En sèrio, ¿qui vol un govern tinguent aquestes promeses al supermercat?

Així doncs, amb ganes de procrastinar, he decidit fer un eslògan per al tabac tenint en compte que el contingut ens ha d'afectar a curt plaç. Aquesta és la conclusió més ràpida a la que he arribat:

Creieu que funcionaria?

Corse

noreply@blogger.com (núr) — Tue, 15 May 2012 21:37:00 +0000

Farà dues setmanes vaig assistir a un summer school a Còrsega sobre "Com torturar un embrió i extreure'n informació". Per les audiències sensibles, els embrions eren de mosca, peix zebra o gallina i no vam fer cap classe pràctica, sinó que només vam observar pel·lícules que altre gent havia fet gastant-se els impostos dels ciutadans. I no, jo no treballo amb embrions, així que no sé pas què carai i feia excepte que el lloc era una passada:

vista des de l'institut

de camí a les classes (8:30am)

Vaig estar a Cargèse, un poble amb dues esglésies, l'una catòlica i l'altre ortodoxa, i un sol capellà.

Definitivament tot és molt maco, ¿o no?

El que no diuen les fotos és que a Còrsega si no parles Francès no te n'enteraràs de res, i si el parles, et miraran malament. No cal obrir la vikipedia per adonar-se que aquesta illa les ha passades totes. Els pobles són petits i els cementiris grans. Pels camins hi ha cases ensorrades on només s'aguanta l'enreixat. Fins i tot el formatge és tant vell que en surten cucs. Per molta ginesta que hi posis, aquesta illa és trista. No es tracta d'un paradís per als francesos ni d'un lloc per fer-hi summer schools; aquesta illa és dels corsos.

Primavera!

noreply@blogger.com (núr) — Sat, 10 Mar 2012 17:07:00 +0000

Després del fred que vam passar el passat mes (només cal que mireu les fotos de l'última entrada), la temperatura d'avui de 9 graus sembla primavera.

L'any passat vam decorara l'entrada de casa i el pati amb gira-sols:

davant de casa (la finestra del meu quarto, encara amb una cortina de dutxa)
la parra no ha sobreviscut l'hivern Y_Y

pati de casa l'estiu passat

També van plantar tomaqueres pebrots i carbasses, però vam fer massa tard, i els fruits van sortir ja en plena tardor.

Aquest hivern em va donar la sensació de com si tot s'hagués mort:

Però vam plantar tulipes, que ja han començat a germinar:

També hem començat amb temps l'hortet; primer a dins de casa al costat de l'estufeta:

A més estem intentant millorar el patí. El meu company de pis està fent un banc; i jo i l'altre meva companya de pis farem una taula; tot amb fustes reciclades seleccionades una a una de la brossa del barri ^_^

Avui m'he enamorat d'aquestes fustes que hi havia davant de casa. Llàstima que no tenim la maquinaria suficient per fer-ne una taula d'aquest tronc tant preciós:

Ara bé, sou capaços de veure el fullet? Jo no, però el meu germà l'ha trobat de seguida. Us poso la pista al final.

I per acabar unes fotos del canal de dos carrers més enllà, que estava també preciós:

sempre és bó tenir menjar d'emergència a prop ^_^

I el fullet:

de part del meu germanet ^_^

Natuurijs

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 04 Mar 2012 20:26:00 +0000

Com tots sabeu farà un mes va fer molt de fred per tot Europa i Amsterdam no va ser una excepció. Algun dia vam arribar als -20ºC! temperatura genial per a) congelar les bactèries
b) patinar pels "grachts" (canals) d'Amsterdam

Als neerlandesos els encanta patinar ("schaatsen"). Havíeu sentit a parlar de Lidwina, la patrona del patinatge? Doncs és una santa neerlandesa. Essent sincers, potser no és la patrona del patinatge, però va ser una mossa que va caure tot patinant i dir que no se'n va recuperar mai seria un eufemisme d'una història que no se com explicar perquè soni bé. De manera que no ho faré i us recomano que NO llegiu l'article de la wikipedia.

wikipedia

Però oblidem la desagradable història i anem a patinar. A on? http://www.ekkel.com/ et diu on pots anar a patinar, l'estat del gel, etc.
Jo vaig anar a Keizersgracht. Que vol dir "El canal de l'emperador" i és un lloc molt "pijo".
Aqui unes quantes futicus:

una servidora, (sí, la bossa és la de l'Argentona!)

De eerste rol

noreply@blogger.com (núr) — Sat, 28 Jan 2012 08:58:00 +0000

Com ja es deuria notar en una entrada anterior, tinc certes idees sobre com vull aprendre un idioma i solen diferir de les de moltes acadèmies. Potser sensillament pq no pretenc guanyar-hi diners...

Vaig fer dos cursos d'holandès a BLTC per tres raons, de major a menor importància:
- conèixer gent
- és una bona excusa per anar almenys dos cops a la setmana al centre.
- aprendre holandès

Però ja no vaig comensar tercer pq em posava dels nervis amb la profe i anava molt cansada.

L'excusa per deixar les classes era que aprendria l'idioma pel meu compte. Val a dir que els següents 4 mesos no vaig fer res de res; però ara, que potser fa 9 mesos des de l'última classe, crec que hi estic força posada i voldria compartir els meus avènços.

Per aprendre qualsevol cosa crec que cal (teoria sense demostració ni justificació):
1) Entendre-ho, o ser capaç de seguir l'argument.
2) Trobar-ho interessant, o el que pel fet és el mateix passar-s'ho bé fent-ho.
3) Tenir bons exemples.
4) (alguna altre cosa que no se m'acudeix ara mateix, com ara l'excepció que confirma la regla)

Així que, com que sóc una frikie, em vaig decidir a mirar animè en holandes. Com tots els propòsits, aquest no depenia només de mi, i resulta que ¿¡els holandesos no miren animè!? i si el miren el doblatge és traduit dels americans, que tendeixen a inventar-se els dialegs i canviar les bandes sonores i introduir americadanes i millor deixem-ho córrer.
Així doncs em vaig haver de "conformar" amb llegir manga. A la botiga de comics del barri hi tenen una petita prestatgeria amb mangues en neerlandès. Així que vaig comprar els dos primers "toms" de Naruto. Diguem que no hi havia molt per elegir, o no ens enganyem, per alguna raó és actualment el manga més populart.

Doncs farà una setmana que vaig acabar de llegir el primer: "De eertse rol" ("El primer rotllo"). Quant dic "llegir" vull dir que l'he anat traduint frase a frase i he estat repassant les frases amb un sistema de repeticions espaiades amb el programa anki:

El concepte de les repeticions espaiades és que el programa et pregunti per algo que encara recordes i així et refresca la memòria. Així doncs sempre l'hauries d'encertar. Per tal d'encertar-la sempre, vaig decidir que cada frase contindria només una paraula nova a aprendre. Com que en manga les frases acostumen a ser curtes, he pogut aprendre un 80% de les frases del llibre ^_^

Quan tardes tres mesos a llegir un llibre que en el teu propi idioma es pot llegir un parell d'horetes, el veus de forma diferent. cada frase agafa més sentit, encara que potser ni tantsols el tingués. He decidit doncs comentar una frase per capítol (entenc la possibilitat que a ningú li importi).

¿De què va el manga?
Es tracta d'un grapat de nens amb traumes infantils més que justificats que creixen i maduren éssent ninges porfessionals. Tot i que el manga escara no està acabat un desvelaré el final: el prota, en Naruto, que al primer capítol és un nen malcriat sense massa talent, es convertirà en la persona més respectada i estimada del poble després de salvar el mon i els seus amics/enemics.

1er capítol:

Naruto: - De mensen die de titel van Hokage kregen hebben, zijn de beste ninja van het dorp. Ooit zal ik Hokage worden en zal ik alle vorige Hokage overtreffen! En dan zullen de mensen va het dorp mijn kracht moeten erkennen!
- Els homes que reben el títol de Hokage són els millors ninges del poble. Algún dia seré hokage i superaré tots els Hokages anteriors! I llavors la gent del poble reconeixerà la meva força!

Curiositat: el "Hokage" és com "l'alcalde" o "el president del govern". Sembla que al món de Naruto, aquests personatges són elegits pels seus mèrits anteriors i són ben reconeguts com a herois per tots els habitants.

2on capítol:

Naruto: - Sufferd! Het is geen titel [Hokage zijn] die een kind zomaar kan dragen. Zo gemakelijk is het niet, idioot! [...] Bestaan er zeker geen kortere wegen!

- Imècil! [el títol de Hokage] No és un títol que qualsevol nen pugui obtenir! No és tant fàcil, idiota! [...] Definitivament no hi ha draceres!

La veritat és que a vegades quan les coses no ens surten ens queixem, però aqui estic d'acord amb en Naruto. ¡No és tant fàcil! ¡Les coses difícils no et sortiràn sense esforç gràcies a una píldora màgica o pq has nascut amb la floreta al cul!

3er capítol:

Sasuke dirigint-se a la Sakura: - Enzaam zijn is veel zwaarder om te dragen dan af en toe een standje krijgen. Jij bent ergerlijk.
- Estar sol és molt més dur que no pas que et renyin de tant en tant. Em molestes.
Sempre que veig aquesta frase recordo quan de petits durant tot un dia tots els nens de la clase vam decidir ignorar una companya i no dirigir-li la paraula. Vam ser una dimonis.

4rt capítol:

Sasuke: - Ik ben Sasuke Uchiha. Ik haat van alles. Er is niets waar ik van hou. En... mijn toekomstplannen... Hou ik voor mezelf. Ik heb één ambitie! De eer van mijn familie herstellen... en één bepaald iemand doden.

-Em dic Sasuke Uchiha. Ho odio tot. No hi ha res que m'agradi. I els meus plans de futur, me'ls guardo per mi. ¡Tinc una ambició! Reestablir l'honor de la neva familia i matar a certa persona.

Spoiler: ara és un nen maco que fa gràcia, però després (~300capítols) serà "el malo de la peli"; per si algú no se n'ha adonat.

5è capítol:
Títol: Onvoorbereid zijn is je grootste vijand!!
¡No estar preparat és el teu enemic més gran!

¿I què vol dir estar preparat?

6è capítol:
Kakashi-sensei: Een ninja moet voorbij het oppervlak kunnen zien!
-¡Un ninja ha de ser capaç de veure més enllà de la superficie!

Nota: "sensei" vol dir professor en japonès.

7è capítol (últim del primer rol):
Kakashi-sensei dirigint-se al Naruto, la Sakura i en Sasuke: -Jullie zijn alledrie niet waard om ninja te zijn!
- Cap de vosaltres tres no val la pena per a ser ninges!

I això és el que li diu el profe al nen que a l'últim capítol, que encara no s'ha publicat, es convertirà en el millor ninja del món. Així que, ¡anims!

Toca fer shibori!

noreply@blogger.com (núr) — Wed, 18 Jan 2012 18:27:00 +0000

Se que fa segles que no escric, però farem com si no hagués passat res ^_^.

Aquest nadal he descovert una possible nova afició: el shibori (絞り). Com que avui és dia de copyrights i la wikipèdia no funciona us en faré la meva definició: consisteix en el mètode tradicional japonès de tenyir el cotó o la seda de color indi. Era algo relativament barat per decorar les yukates:

www.trocadero.com

Però en podem fer l'ús que volguem. personalment trobo els següents disenys xulíssims:

Shibori Girl

O qualsevol dels que aparèxien la comunitat de shibori del japó: http://www.shibori-community.org/photo/sakuhin/index.html

Doncs la mare i jo vam fer una petita prova amb el llençols de la iaia i amb tint d'aquell que poses a la rentadora:

I aqui en tenim els resultats:

Del blog de la mama

No són per tirar coets, però tot és comensar ^_^
Així doncs, per obtinar colors més brillants, vam decidir comprar el tint natural d'indi a http://www.tejoloquehilo.es/comprar-tintes-naturales/141-comprar-indigo.html

Com que eren vacances de nadal ho vam haver de comprar en una trobada amb la noia que ens ho va vendre en plena plaça de l'ajuntament de Granollers davant de la purxada:

defet era de dia i hi havia paredetes dels hippies

Vam comprar l'indi i hidrosulfit de sodi.

De camí cap als Països Baixos, però, no vaig voler agafar l'hidrofulfit de sodi, pq em feia cosa pasar-lo per la duana. A més, esperava que AMOLF en tinguéssim, cosa, que no va ser així. Però ja ho tinc tot; avui a l'arribar a casa he trobat la carta de la mare amb el sulfit:

qualsevol diria que és una altre cosa ¬¬'

Tb he posat les claus a la foto, ja que són un altre cosa que vaig deixar a Mataró, en aquest cas, no intencionadament.

A veure si més endevant penjo xulades com les de les japoneses ^_^

Zwitserland I

noreply@blogger.com (núr) — Wed, 03 Aug 2011 22:34:00 +0000

Hola de nou!

Ahir vaig tornar de dues setmanes sense quasi internet voltant per Suïssa; el país de les farmacèutiques, els llingots d'or, el formatge fort, i els rellotges que dónen l'hora. Però no vaig fer el viatge sola sinó amb una companya holandesa de la feina que està fascinada per la forma de fer d'aquest país. Tal i com ella la va descriure, Suïssa és en una paraula "qualitat", i si em permeteu afegir-ne una altre "orgullosa". Tots el païssos fan rellotges o ganivets, però només el Suïssos aconsegueixen convertir aquests objectes quotidiants en un símbol nacional. Durant els passats 12 dies dec haver agafat més de 48 trens i cap d'ells s'ha demorat més de dos minuts en el seu trajecte. Les conexions eren sempre menors a 10 minuts i el paissatge era sempre verd, aquests suïssos estan en tot! (i així s'ho cobren, no vull ni mirar quants calers hi he deixat...).

Tant de viatjar, esclar, he fet moltes fotos. Algunes les vaig perdre al "formatejar accidentalment" la memòria de la càmara, però un estudiantet de la google em va ajudar a recuperar-ne una bona part.

Primer vam anar a la Capitale Olympique Laussane a visitar la Cristina. Vaig perdre la mitat de les fotos, però aqui en teniu un parell:


Lac Léman

Un dia vam fer també una escapadeta a Gruyères, un poblet realment molt bonic:

on a més d'haver-hi grues hi fan formatge:

i xocolata:

Fàbrica Cailler

Després d'atipar-nos de valent vam anar cap a "les muntanyes". Val a dir que fins que no vaig ser allà, no tenia ni idea d'on anàvem en realitat ni del que ens esperava: molta neu, botigues pijes i coreans i japonesos a punta pala; ara bé, les vistes són una passada!

Eiger ? 3970m

Bé, no sempre ^_^

si tinc temps haig d'unir una "panoràmica" d'11 fotos d'aquesta vista ^_^

Veieu la cabra?

Vaca amb estany, muntanya i núvols ^_^

A més a la muntanya hi ha moltes floretes!


textura 01: niu de formigues

textura 02: pared

textura 03: pared

Em sembla que faré una pauseta aqui amb la vista de Grindelwal i al següent post anirem cap a Berna i Zurich!

Aquest país no té estiu!

noreply@blogger.com (núr) — Thu, 14 Jul 2011 17:19:00 +0000

Són les 7 de la tarda, sóc a la feina (quasi com de costum) i, tot i que ja he acabat tot el que volia fer avui no puc marxar pq plou a vots i barrals... Aquest cap de setmana vaig "perdre" la bici davant de casa i no he agafat cap paraigües (defet no tinc paraigües).
Que plogui als Països Baixos no és gents estrany; i que tinguem temperatures de 15 graus durant el Juliol tampoc és res estrany, però la imatge de satèl·lit d'avui m'ha fet molta gràcia:

Si no veieu els Països Baixos és perquè hi ha una cortina de pluja bén concentrada. Pràcticament no toca Bèlgica i quan arriba a Alemània ja no li queda aigua!

Em sembla que em tocarà mullar-me ^_^

Tot ziens!

ballet

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 03 Jul 2011 20:46:00 +0000

La setmana passada vaig anar a gaurdir del ballet nacional al Muziektheater d'Amsterdam.
Després de parlar del cinema Tuschinski, l'edifici en si no va ser el que esperava.

Tuschinski Muziektheater d'Amsterdam Muziektheater d'Amsterdam

Mentre que a la sala gran del Tuschinki si hauria pogut veure Harry Potter en 3D per uns 13 euros (no ho he comprobat) en una sala Art Nuveau, al Muziektheater vaig poder veure per 24 euros el ballet nacional d'és d'un lateral amb una perspectiva interessant. Definitivament "No és el lloc qui honora l'home, sinò l'home qui honora el lloc" (de Tagore).

Abans de comensar l'obra, però, van aparèixer a l'escenari tot un plegat de gent amb samarretes negres i creus blanques. El director d'orquestra va fer un discurset del qual no en vaig entendre res i tothom es va aixecar emocionat a aplaudir:

25 Juny del 2011 Muziektheater Amsterdam

Després em van explicar que es tractava d'artistes que es queixàven de les retallades del nou govern dels Països Baixos en l'esponsorització d'esdeveniments artístics. En concret, l'orquestra que vaig escoltar veurà retallat el seu presupost un 60%. El govern actual va ser constituït el 14 d'octubre del 2010 i consisteix en una qualisió entre la VVD (Volkspartij voor Vrijheid en Democratie) "Partit del poble de la llibertad i la democràcia" (em sembla que els hi falten calificatius...) i la CDA (Christen-Democratisch Appèl) "Crida demòcrata cristiana". Potser els noms sonen malament, però pitxor hauria estat la PVV (Partij Voor de Vrijheid) "Partit per la llibertat"; el títol crec que fa referència al fet que el seu lider ha estat absolt de càrrecs per incitar el racisme.

Deizant de banda la política i les diferències mediàtiques entre el cinèma i el ballet o el teatre, l'obre que vaig anar a veure s'enmarcava en el Holland festival (li falten calificatius), del qual no en puc dir massa, perquè aquest era l'únic esdeveniment al qual vaig assistir.

Aqui sota poso una demo de l'obra que vaig anar a veure:

I aqui una foto que vaig prendre resant per a què no apareixés el flaix:

2 hores i 15 minuts de ballet dóna molt de temps per reflexionar, o per dormir, com va fer la senyora del costat. És sorprenent la quantitat de coses que et poden distreure quan ets incapaç de seguir la possible història d'allò que estas intentant mirar. Perquè van mig despullats? la mossa ensenya el pits o és malla transparent? què té de bonic que el noi li passi per sota de les cames? Què té de bonic veure-li el cul a la mossa? aquestes noies tenen més músculs a les cames dels que aparèixen als llibres d'anatomia i puc contar totes les seves costelles. S'ho passen bé? perquè fan aquestes postures tant clarament doloroses? M'ha d'agradar això?

Així que quan vaig arribar a casa vaig necessitar buscar per youtube videos que m'expliquéssin perquè existeix el ballet, i vaig trobar el següent:

Definitivament això no és el que havia vist aquell dia al teatre. Aquesta escena està a mig camí de la de la gimnàstica fins a tal punt que el ballerí (Mikhail Baryshnikov) no se surt ni de la diagonal ni de les quadre emmarcat per les ballerines inmòbils. En acabada l'escena quasi espero un grapat de jutges donant les puntuacions: 6.9. Bravo, aquest home vola! i ho fa amb tanta facilitat! Això és esport, és autosuperació, i fa que algú com jo s'emocioni i ho trobi bonic, i en aquest cas, fins i tot estètic.
Aqui un altre exemple que vaig trobar:

Al principi tenim un minutet per descollonar-nos per la indumentaria (toma malles ajustades i paquet!), però després comença la història. El que vaig trobar més important, és que t'agradi o no el que fa aquest home, ell sembla passar-s'ho bé. No es perd en una tècnica i habilitats impresionants, sinó que en gaudeix i així ho transfet a l'audiència. Tot i que el ballet em sembla una cosa super recambolesca, veure ballar aquest tio és emocionant. Ja no es tracta, per a mi, de si el ballet és interessant o bonic, sinò de si el ballarí, és o no un artista.

La vida és bella: Tuschinski

noreply@blogger.com (núr) — Sat, 18 Jun 2011 11:26:00 +0000

Tuschinski és un nom que qualsevol amsterdameny reconeix. És el lloc on molts holandesos s'han emocionat, han somiat i han plorat. És on la fantasia, el drama o l'horror coexistèixen pacificament. I, tot i tractar-se d'una horterada de lloc, es fa estimar.
És un cinema amb una exagerada decoració art nuveau, des de la façana fins a la màquina de crispetes.
El primer cop que hi vaig entrar em va semblar tot plegat molt artificial i injustificat, però ara penso ¿i per què no?

L'orquestrant d'aquesta monstruositat, el senyor Abraham Icek Tuschinski era un polaco-jueu pobre que, tot i el seu somni d'anar Amèrica, es va quedar al port de Rotterdam. No se com, va aconseguir diners per obrir-hi 4 cinèmes allà i un altre a Amsterdam al 1921. Només el teatre d'Amsterdam va sobreviure a la guerra, i avui, s'hi passen tota mena de pel·lícules.

fotos tretes d'aqui

Des dels nuvols!

noreply@blogger.com (núr) — Mon, 13 Jun 2011 11:19:00 +0000

Ja se que fa molt que no escric per aqui. No és que no hagi trobat coses maques per explicar sinó més aviat que n'hi ha hagut masses.

En comptes de fer un pupurri d'artícle amb un matxambrat de tot allò que en penso del caràcter dels japonesos davant d'un terratrèmol de 8.9, de com un premi nobel de la pau assassinava públicament a un home que no havia estat judjat o de l'autoproclamat moviment #spanishrevolution, he preferit mostrar fotos maques prèses des d'una perspectiva a la que no estem acostumats.

Un viatge en record a l'avi i la iaia.

05/05/2011 - La Garrotxa

propòsits d'any nou, última crida

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 20 Mar 2011 12:32:00 +0000

Fa 79 dies que vam encetar l'any nou gregorià, 45 que vam començar l'any nou xinès i avui celebrem l'any nou perça! Feliç any nou a tothom!

En aquestes dates més o menys arbitraries, força gent tendeix a fer balanç sobre els esdeveniments de l'any anterior; ¿ha estat un bon any?

L'any nou recorda a cadascú, a la seva manera, que el temps passa i això no sempre és agradable. Però de la mateixa manera que l'any nou ens recorda que el passat ja no és nostre i mai el podrem canviar, també ens diu que el futur sí és nostre i nosaltres en som els arquitectes. Per mi, és importantíssim saber que el futur és limitat, però encara ho es més adornar-me que és meu. No em refereixo a què ho pugui controlar tot, sinó que, vingui el que vingui, és el meu temps i sóc jo qui l'ha de disfrutar i decidir com vull viure'l.

En aquest sentit el meu propòsit d'any nou no és res concret, sinó totalment general: que el meu present i el meu futur siguin meus. Això vol dir: ser tal i com vull ser, no tal i com el meu passat em diu que sóc.

Tal i com jo he compartit el meu propòsit d'any nou, segur que tots teniu els vostres propòsits que vau fer el Gener passat. Si els havieu oblidat, penseu que avui és l'any nou perça i els podeu tonar a reprendre ^_^

Una abraçada a tots!

grafitis I

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 13 Mar 2011 20:29:00 +0000

Fa un temps vaig conèixer aquesta aplicació de google maps on hi ha localitzats la tira de grafities: http://streetartview.com/ Com totes les aplicacions de google maps et permet fer-te el nerd i passar-te hores fent turisme sense sortir de casa ni veure els raijos del Sol (tot i que hi ha dies a Amsterdam que tampoc els veus encara que surtis...). Així doncs, vaig fer una passejadeta per
Mataró: http://t.co/Awl3ZXH
Barcelona: http://t.co/lik2yUh
Stockholm: http://t.co/Av6ahr8

Londres: http://t.co/JK0g0cP

I per Amsterdam la vaig fer sense l'ordinador ^_^

Middenweg (Amsterdam Febrer 2011)

Aprop de melkweg (Setembre 2010)

Les últies fotos són del maig passat crec, però no les sabria ubicar...

Una abraçada a tots!

núr

Carnaval a den Bosch

noreply@blogger.com (núr) — Mon, 07 Mar 2011 23:13:00 +0000

No tots els pobles dels Països Baixos celebren el carnaval; per això aquest diumenge vaig anar cap a Den Bosch: una ciuta a una hora en tren.

Grotere kaart weergeven

Aqui teniu el meu reportatge fotogràfic ^_^

aquest nadal

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 20 Feb 2011 13:34:00 +0000

Fa una bona temporada que no escric per aqui, però no pas per falta de coses per explicar. El meu següent article havia de ser sobre el vol en globus per la zona volcànica de la Garrotxa així que he decidit comensar per aqui.

El divendres abans de nadal em vaig llevar a les 5 del matí per anar d'hora a preparar un experiment que no funcionaria. A les 10 vam tenir un parell de conferències sobre jocs d'ordinador i forats negres. Per si no ho heu notat, el nexe d'unió entre elles era "Física en 2D". Després vam tenir un meravellós dinar a la kantine d'Amolf, tota decorada amb tortugues gegants, plantes carnívores, bombes amb temporitzador, bolets, i en Mario i en Luigy servint-nos sopa de bolets i pasta italiana. Ah, i música ambiental:

Potser alguns recordareu que cap allà les 6 del matí, mentre jo preparava el meu experiment, va comensar a nevar per tot nord/centre europa, i, per sort o desgràcia, no va parar fins cap allà les 8 del vespre, hora en què jo, i molts altres, teníem el vol per anar cap a casa.

Quan neva molt a Amsterdam és igual que quan plou molt a Barcelona: tot es colapsa i res funciona. Així que arribar a l'aerorport em va costar un viatget amb bici sobre la neu, i un parell de trens d'aquells que van més plens que els de transport de bestiar. Però vaig arribar; a les 9, una hora més tard de la sortida del vol, però per sort vam tenir retard de 3 hores. Val a dir que s'agraeix molt que els papis vinguin a l'aeroport :P

I tot això era perquè el diumenge al matí aniríem en globus! Com tots sabreu, la foto de sota ilustra el viatge en globus que vam fer: el vam veure desde de terra perquè feia vent... val a dir, que la vista i la companyia era molt acollidora però.

Santa Pau (La Garrotxa desembre 2010)

Després d'un esmorzar/dinar de pagès va tocar tornar cap al fred d'Amsterdam per anar dilluns i dimarts al laboratori a obtenir bons resultats i rebre algú que m'hi ajudaria. I dimecres, cap a casa torna a faltar gent que és nadal!

Pessebre 2010. Diseny inicial del pare, retocs final del nevodet (Mataró)

Però aquest nadal va tenir una altre sopresa i es diu

I com podeu veure està molt vellet.

El vaig trobar a l'entrada de casa abandonat, igual com altres vegades ja hi havia recollit un wok, una planxa, i una arrocera. Pel que sembla està força malalt, els pedals no funcionen les tecles no estàn gaire aliniades i no n'hi cap d'afinada, però si me'l puc quedar, segurament li buscaré un bon metge.

De moment he començat a fer classes amb una company de la feina a canvi de preparar-li el dinar ^_^

A veure quan podré tocar:

Sinterklaas II

noreply@blogger.com (núr) — Sun, 12 Dec 2010 15:43:00 +0000

El passat 5 de desembre va ser la nit de Sinterklaas, i com alguns ja sabreu, va fer moolt de fred, tant a fora al carrer

com a dins de la oficina

Fins i tot es van gelar alsguns grachts (canals de ciutat pronunciat "jrajt" en castellà):

El Waag de Nieumarkt

Així que hauria sigut una nit molt tranquila a A'dam...

si no fós per un grup organitzat d'homes negres orquestrat per un superheroi disfraçat de bisbe que es dediquen a entrar a les cases per les xemeneies i deixar regals als qui creuen en la seva existència.

Piets infraganti a Bijenkorf

Advisory content for parents: el text que ve a continuació no és apte per a menor de 9 anys.

Segons tinc entès, les families benestants contracten un sinterklaas particular perquè doni els regals als petits de la casa (generalment entra per la porta). A la resta de famílies,
a) un bon veí es posa la barba i la mitra
b) el pare de la família recorda que ha de sortir un moment a fer un recado, se sent algú trucant a la porta i quan van a obrir, apareixen tots els regals!

Quan els nens tenen l'edat de questionar-se aquest fenòmen paranormal i experimenten una forta dissonància cognitiva entre les seves creences i els seus raonaments, paren de celebrar aquesta festa i s'acaben els regals (tot i que en tinc els meus dubtes, m'han dit que és així).

Una altre cosa que no he dit encara de Sinterklaas, és que porta un llibre enorme on hi té escrit si el nen ha estat dolent durant l'any (així sap si li ha de donar o no regals). Els nens s'asseuen a la seva falda i Sint els llegeix en forma de poesies tot allò que han fet malament... Haig de fer més recerca sobre això últim perquè em sembla massa cruel...
El cas és que pels més grants l'única part de la festa que es manté és aquesta, la de llegir poesies burlesques sobre coses vergonyoses que han passat als familiars i/o amics. A Amolf, per exemple, vam tenir a Sinterklaas Ad (hi ha fotos, però són totes a la intranet de la feina, així que millor que no les posi), recordant a una companya de feina que un dia que havia perdut les claus de casa va haver d'anar a dormir a la feina. Però com que les llums de l'edifici s'encenen amb sensors de moviment, no va poder dormir gents.

Doncs aqui teniu algunes coses que he esbrinat sobre com els neerlandesos celebren aquesta festa tant seva. Que consti que una servidora no va seure a la falda de'n Sint.

Ens veiem dissabte vinent per Mataró o dalt dels nuvols!

tot és molt maco

El falcó de la universitat

Cap a Rotterdam falta gent!

桜 さくら Sakura

A les llibreries els està anant fatal!

Asakusa (+ Tokyo)

Japó: no tot és molt maco.

Maleïda esperança

Jo i les embaixades/consulats

La màgia d'internet

You will stink

Corse

Primavera!

Natuurijs

De eerste rol

Toca fer shibori!

Zwitserland I

Aquest país no té estiu!

ballet

La vida és bella: Tuschinski

Des dels nuvols!

propòsits d'any nou, última crida

grafitis I

Carnaval a den Bosch

aquest nadal

Sinterklaas II

桜　さくら Sakura