El proper diumenge 25 d’octubre tindrà lloc als Camps Elisis de Lleida la Primera Festa del Vi que sorgeix a partir de la recent creació de l’Associació de la Ruta del Vi de Lleida.

És una iniciativa que s’ha d’aplaudir, tot i que arriba amb una mica de retard respecte altres regions, però que contribuirà sens dubte a desenvolupar una modalitat turística de qualitat que està en expansió.

L’Assemblea de Regions Vitivinícoles Europees (AREV) defineix l’enoturisme com el gaudi de la potencialitat turística de les zones amb una clara vocació vitivinícola. L’enoturisme es basa en un interès enogastronòmic, però necessàriament s’ha d’acompanyar d’un interès pels aspectes de la producció, la transformació, pels aspectes paisatgístics i arquitectònics i les manifestacions culturals.

Les principals característiques de la demanda són:

• Per l’enoturisme el vi no és només una beguda, sinó que esdevé un objecte de descoberta i degustació òptim per a compartir amb els amics o la família.
• Com a argument turístic el vi engloba les característiques d’unicitat i d’especificitat. Unicitat en tant que del consumidor de vi tradicional s’ha deixat pas a la figura de l’afeccionat pseudoexpert no professional, i especificitat perquè el vi correspon a una motivació precisa de descoberta i degustació.
• Des del moment en que un consumidor de vi es proposa esdevenir un “afeccionat pseudoexpert”, s’interessa per totes les etapes de l’elaboració del vi com si l’hagués produït ell mateix.
• Els “incondicionals” per als què el vi esdevé una passió, el seu coneixement s’apropa al nivell dels professionals. Així, l’enoturisme constitueix una forma de turisme de plaer que s’apropa al turisme tècnic.
• Per als professionals del vi l’enoturisme enriqueix els seus coneixements i competències. És una forma de turisme de negocis tècnic.

Per desenvolupar amb èxit l’enoturisme en les nostres contrades, hem de fer cas als gustos de la demanda. No ens hem de limitar a ensenyar les vinyes, els cellers i tastar els vins, cal una oferta més àmplia i més creativa.

És necessari que les empreses i les institucions innovin, oferint productes que permetin una participació activa del turista: Veremar i trepitjar el raïm a la tardor, podar les vinyes a l’hivern, participar en tasts de vins diferents als tradicionals (tasts de vins verticals, maridatges, etc.), participar en tot el procés d’elaboració del vi i endur-se com a souvenir el vi creat per ells mateixos.

La clau està en la satisfacció del turista i en la repetició de la visita, si cada cop que ens visita li oferim una experiència diferent a l’anterior, el nostre èxit està assegurat.

Quan es crea una marca, sovint es dediquen molts esforços en dissenyar un anagrama amb una imatge atractiva i una grafia concreta, en combinar uns colors i no uns altres, en posar un nom o uns símbols determinats, és a dir, es busca una identitat visual que representi el producte però no s’ha d’oblidar el que realment és important: dotar de contingut aquesta marca tot extraient els atributs del producte com ara la seva singularitat, la seva identitat i el seu caràcter.

En turisme, hi ha molta oferta similar i molta competència, per això és necessari que darrera de la marca hi hagi alguna cosa més que el disseny d’un simple logotip, ha d’haver un producte turístic que aporti diferenciació i singularitat respecte dels competidors, ser diferents, únics i insubstituïbles és el que aportarà a la destinació la notorietat suficient per sobresortir-ne. En resum, el repte de qualsevol destinació és buscar la singularitat, la clau de l’èxit és trobar la novetat que ens faci diferents respecte la competència.

Per això, tal i com apuntava en unes jornades de publicita turística Robert Rodegas, cal conèixer quin producte o quina destinació tenim, saber què oferim, quines qualitats disposem, què aporta la nostra destinació, quin és el mercat, a quin segment ens adrecem, a quin públic objectiu volem arribar, etc. i serà, doncs, a partir de tota aquesta informació, quan podrem crear una marca turística única que sedueixi al consumidor.

Per aconseguir aquesta seducció, Rodergas parlava del Benefici Emocional Singular (BES) que en les seves paraules això és el que li dona valor, caràcter i identitat a la marca. La marca, doncs, contindrà els atributs positius del producte.

Efectivament, la publicitat i la marca són importants i cal que continguin un component emocional que arribi al consumidor, ha d’explicar i vendre emocions però, per damunt de tot, està el producte i els seus atributs, el seu preu, la seva comunicació i la seva distribució, que són els veritables pilars en la creació d’una marca turística. Sense un producte amb els atributs adequats per a l’usuari en qüestió, ja es poden fer grans campanyes de publicitat i de creació de marques que difícilment aconseguirem notorietat.

Les amenities són aquells articles de neteja personal que es troben als banys dels hotels com a cortesia als seus clients. Per regla general, la pastilla de sabó sempre hi és present, però hi ha hotels que ofereixen un autèntic arsenal d’articles com ara xampú, gel, crema d’afaitar, crema hidratant, colònia, esponja, pinte, raspall i pasta de dents, sabatilles, mocadors de paper i un llarg etcètera.

Aquests articles suposen uns costos per a l’hotel però es veuen recompensats per la satisfacció del client, de tota manera, cada cop són més els hotels que posen dispensadors de gel, de sabó de mans i de xampú d’una banda, per estalviar ja que són més econòmics, però també per consciència ecològica.

Mentrestant, nosaltres continuarem augmentant la col·lecció http://picasaweb.google.com/evamartin/Amenities#

Segons un estudi de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges els catalans viatjaran un 20% menys, reservaran les seves vacances al darrer minut i la seva estada serà uns 3 dies més curta que en anys anteriors.

Aquest estudi també afirma que encara som molt fidels a la nostra agència de viatges tradicionals però augmenten les compres de paquets per internet, en aquest darrer cas es prioritza el preu sobre els serveis.

A finals del 2009 està prevista la inauguració del futur Teatre-Palau de Congressos de Lleida, la Llotja.

En el seu moment es va dur a terme un procediment concursal per al projecte de construcció del Palau de Congressos de Lleida. Al concurs es van presentar 7 projectes de diferents gabinets d’arquitectes amb pressuposts que anaven des dels 20 fins als 27 milions d’euros. Finalment es va concedir el projecte al gabinet holandès Mecanoo per 24,6 milions d’euros.

Per a la posada en marxa del projecte es calcula que hi haurà uns costos de màrqueting del projecte, assessorament jurídic, projectes de participació socials i altres accions. Finalment i segons dades de l’Ajuntament de Lleida del mes de febrer de 2007, indicaven que entre les despeses concursals, la construcció de l’edifici, la urbanització de la zona i la posada en marxa del projecte caldria fer una inversió de 49,5 milions d’euros (palau de congressos, pàrquing, urbanització, mobiliari i equipament).

Jon Ortuzar, secretari general de l’Associació de Palaus de Congressos d’Espanya (APCE) afirma que abans es diferenciava a les ciutats el fet de tenir un palau de congressos i ara, el que les diferencia és el no tenir-lo.

Crec que sí, que realment Lleida necessita d’un Palau de Congressos si es vol posicionar com a ciutat de negocis, que ja era hora que aquesta ciutat comptés amb un equipament d’aquestes característiques però… calia una obra tan faraònica?

Acabo d’arribar de Lisboa, del Congrés Advances in Tourism Economics. Hem presentat l’estudi sobre l’impacte econòmic dels esdeveniments de la UdL en el turisme de negocis de Lleida.
Ha estat una bona oportunitat per interactuar amb altres investigadors i per constatar la importància que té el turisme en les economies dels països.

El 17 de març, vaig anar a la tertúlia tecnològica Infocope Lleida a parlar de turisme 2.0.

Els convidats érem Pedro Jiménez, cap de qualitat i tecnologia de Viatges Iltrida i jo mateixa com a viatgera 2.0 i entesa en turisme.

Podeu treure les vostres pròpies conclusions escoltant l’àudio

Fa un parell de dies vaig assistir al III Congrés de Turisme de Catalunya que va tenir lloc a Portaventura, Tarragona.

Em vaig endur una grata sorpresa amb la intervenció sobre Innovació en Web de Jaume Pons de l’Institut Tecnològic d’Hoteleria.

En Jaume Pons ens va sorprendre amb un exposició clara, concisa i amb exemples de la vida real, que això és una de les coses que es troben en falta en aquesta mena d’esdeveniments, exemples i solucions reals i no predicar sobre la necessitat de ser innovadors, competitius, creatius sense dir com fer-ho.

En la seva presentació va parlar de la cadena Amichotels i com s’han adaptat a la web 2.0 “aprofitant-se” dels clients que són els que creen els continguts (amb relats, comentaris, fotos i vídeos). Aquesta cadena fins i tot disposa de la seva pròpia xarxa social i està clar que han sabut adaptar-se als canvis de l’entorn.

Pons opinava, crec que amb molt encert, que no s’hi val lamentar-se que al meu negoci som pocs, que no tenim temps ni recursos per adaptar-nos a les noves tecnologies perquè en la web col•laborativa tenim com a aliats els propis clients que són els que crearan els continguts.

En definitiva, la situació econòmica actual no permet ni lamentacions ni resistència al canvi, és temps de reaccionar.

El passat 29 d’octubre vam presentar a la premsa les conclusions del meu estudi “Anàlisi econòmica dels esdeveniments de la Universitat de Lleida i la seua importància en el turisme de negocis de la ciutat”, un estudi pioner a l’estat espanyol sobre l’impacte econòmic de l’activitat extraordinària d’una universitat .

L’estudi conclou que els esdeveniments de la UdL tenen un impacte econòmic d’uns dos milions i mig d’euros anuals i que per cada euro invertit de diner públic la ciutat rep 2,5 euros en concepte de despesa dels turistes.

Aquestes dades són importants, per a la ciutat i per a la Universitat de Lleida, ja que posa de relleu la rendibilitat de subvencionar esdeveniments universitaris, doncs el diner invertit reverteix amb escreix al territori.

El sector més afavorit dels esdeveniments impulsats per la UdL és el dels serveis, que rep un 78% dels beneficis gràcies principalment a l’hoteleria i el comerç.

L’objectiu de l’estudi era posar de manifest els beneficis que rep el territori arran dels actes organitzats per la Universitat, més enllà de la transmissió de coneixement i la contribució a la ciència.

La premsa va recollir així la notícia:

• Bondia
  
• Segre
  
• La Mañana
  
• ADN
  

Leo en Finanzas que la Rioja acaba de organizar un sarao en Madrid para promocionarse. La acción se llevará a cabo en la madrileña calle Ortega y Gasset donde habrá vendimia, pisado de uva y la escenificación de un viñedo. Algunas bodegas riojanas que participarán en la fiesta se han hermandado con tiendas (de lujo, eso sí) y presentarán sus vinos.

Es una idea original, de acuerdo, pero un poco cursi, en la línea de las de la directora general de turismo Mónica Figuerola (PP) y como siempre, totalmente elitista y sectaria.

En primer lugar las bodegas riojanas presentarán sus vinos, ¿que bodegas? las bodegas industriales, las grandes, las conocidas, las que cuentan algunas de ellas con capital extranjero, pero en cambio, una vez más el Gobierno de la Rioja margina a las bodegas pequeñas, a las de capital riojano, a las que son la inmensa mayoría en estas tierras.

La bodegas (las grandes, las conocidas) se hermanan con tiendas de lujo, de acuerdo, por aquí puedo entender que buscan un público de nivel adquisitivo alto pero ¿hace falta gastarse 120.000 euros en este jolgorio para invitar a tan sólo 2.000 personas?. Nos sale carita la promoción ¿no?

Lo mejor de todo es la frase del final de la noticia en la fiesta (…) aunque de carácter popular, se ha optado por la distribución de invitaciones para garantizar su buen desarrollo. ¿De carácter popular con invitación para 2.000 personas?

Va, que no nos engañen, que de carácter popular esta acción, como tantas otras que organiza Mónica Figuerola, tiene bien poco.