Volem felicitar efusivament a Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del “Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària”, guardonats pel Premi Civisme, modalitat assaig, Serra i Moret que els ha concedit la Generalitat de Catalunya, pel llibre “Conflicte Públic.30 articles de Resolució de Conflictes a Catalunya”.

D’esquerra a dreta, Eduard Carrera i Xavier Pastor recullen els guardons del Premi de Civisme 2014 en la modalitat d’assaig que els entrega la Consellera de Benestar Social i Família, Hble. Sra. Neus Munté, i el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Sr. Ramon Terrassa. Foto d’Ariadna Giménez.
Enhorabona companys per la feina ben feta!!!

També et pot interessar

• No Related Post

Què són les pràctiques en empreses o institucions?

Les pràctiques en empreses o institucions permeten que l’estudiant d’un grau, màster o postgrau, apliqui i ampliï els coneixements adquirits durant el curs realitzat i desenvolupi noves competències que el puguin ajudar en la seva activitat professional.

Modalitats de pràctiques

Hi ha dos tipus diferents de pràctiques: les curriculars i les extracurriculars. Les pràctiques curriculars són aquelles que formen part del pla d’estudis, és a dir, que equivalen a un mòdul, matèria o assignatura.

En canvi, les pràctiques extracurriculars, no formen part del pla d’estudis. L’estudiant pot optar fer aquestes pràctiques de manera voluntària. Per conèixer tots els requisits, cal informar-se en cada centre.

Característiques de les pràctiques

1. Totes les pràctiques externes tenen un límit d’hores que estableix cada centre, per això, recomanem informar-se del límit màxim d’hores que es poden efectuar. Per exemple, la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació, ofereix en alguns màsters propis i postgraus la possibilitat de realitzar pràctiques. El nombre màxim d’hores que l’estudiant pot fer és de 600 hores.
2. El tutor de l’empresa assignat, conjuntament amb el tutor assignat pel curs, s’encarregaran de dur a terme el seguiment i donar suport a l’estudiant en pràctiques.
3. S’haurà de firmar un conveni entre l’empresa o institució, el centre i l’estudiant.
4. Per últim, les pràctiques podran ser remunerades (en concepte de beca o ajut a l’estudi) o no remunerades. En el cas que siguin remunerades l’empresa haurà de vetllar perquè es cotitzi a la Seguretat Social i haurà d’aplicar la retenció d’IRPF.

Qui pot realitzar les pràctiques d’empresa?

Les pràctiques les podran realitzar tots els estudiants matriculats en un grau, màster o postgrau, que ofereixin aquesta opció, han d’estar vinculades amb la titulació cursada i hauran de ser compatibles amb l’horari del curs (veure requisits de cada centre o titulació).

També et pot interessar

• Quant costa resoldre els conflictes
• Londres, Salt, París i Los Angeles
• Èxit en la Resolució de conflictes

Què és la Xarxa Vives?

La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que amb la col·laboració de 21 universitats públiques i privades de Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, volen fomentar un espai sense fronteres utilitzant la mateixa llengua en comú: el català. Tenen per objectiu afavorir la mobilitat dels estudiants d’aquests territoris.

Formació a la Xarxa Vives

Hi trobem tres formacions diferents, a continuació, s’expliquen breument en què consisteixen cadascuna:

-Guia d’estudis: tots els graus i llicenciatures que es realitzen a cada una de les universitats participants en la xarxa vives.

-Guia de cursos de llengua: diferents cursos d’idiomes d’anglès, català, italià, francès, xinès, espanyol, rus i alemany en els territoris que en formen part.

-Guia de cursos d’estiu: podràs trobar una guia de cursos d’estiu que es realitzen entre els mesos de maig i octubre.  Aquests cursos van dirigits a estudiants de grau i de postgrau de les universitats que composen la xarxa, tot i que està obert a tothom. A més, aquests cursos són susceptibles a reconeixement acadèmic per part de la universitat d’origen (abans de realitzar un curs, informar-se amb la facultat). Des de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació podràs trobar tots els cursos d’estiu que realitzem i la matrícula oberta d’aquests a partir del 9 de maig.

Ajuts a la mobilitat: DRAC

Per facilitar la mobilitat dels estudiats, hi ha els ajuts DRAC:

-DRAC Estiu: faciliten ajuts als estudiants per realitzar els cursos d’estiu a un lloc diferent on s’estudia habitualment.

-DRAC Formació Avançada: va dirigit a estudiants de doctorat o de màster oficial universitari perquè puguin assistir a activitats, seminaris, cursos… d’altres universitats.

-DRAC Hivern: aquests ajuts van dirigits als estudiants que volen realitzar algun curs o seminari que no es contempli en els cursos d’estiu i que la seva durada sigui inferior a 15 dies lectius.

-DRAC PDI: ajuts els professors universitaris perquè puguin impartir docència en català a una altra universitat de la regió vives (en una distància superior a 50 km).

-DRAC PAS: ajuts per al personal d’administració i serveis perquè pugui realitzar una estada (no superior a 5 dies laborables) en una altra universitat i per l’assistència de jornades o organitzacions relacionades amb el lloc de treball (distància superior a 50 km).

Universitats que participen en aquests ajuts: Universitat d’Alacant, Universitat d’Andorra, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears, Universitat Jaume I, Universitat de Lleida, Universitat Miguel Hernández d’Eix, Universitat Politècnica de València, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de València i Universitat de Vic.

Per obtenir més informació sobre les universitats que participen en el projecte, visita la web oficial de xarxa vives: http://www.vives.org/

També et pot interessar

• A la Fundació UdG estrenem bloc

Tal com vam comentar en l’article Coneixes tots els beneficis de la formació continuada? la formació continuada té avantatges tant a nivell personal com a nivell professional. En aquest article ens centrarem en els beneficis per l’empresa a l’hora de realitzar aquests tipus de formació.

Quins avantatges té l’aprenentatge permanent en una empresa?

Les empreses que aposten per la formació continuada dels seus treballadors permeten millorar la seva competitivitat (millor eficàcia dels seus treballadors)  i que aquests s’adaptin millor a les noves innovacions tecnològiques.  En estar el seu equip humà actualitzat als nous coneixements, fa que l’empresa tingui un valor diferencial respecte a la seva competència i, a més, que utilitzi recursos que sense aquesta formació no els hagués pogut fer servir.

Hem de tenir clar que aquest aprenentatge és una inversió a llarg termini ja que surt beneficiat tant l’empresari com el treballador.  L’empleat aportarà un valor afegit a l’empresa i a més, s’enriquirà de manera intel·lectual i personal de la formació, aportant una promoció personal i professional.

Finançament per realitzar aquest tipus de formació

Les empreses que tinguin la seu a Espanya i tinguin com a mínim un treballador, disposen d’un crèdit per poder realitzar aquest tipus de formació en forma de bonificacions en les quotes de la Seguretat Social (si vols conèixer més informació pots llegir la llei que regula  la formació professional: Real Decret 395/2007 de 23 de març.) A més, les empreses que concedeixin  permisos individuals de formació, tindran un crèdit addicional per la realització de cursos.

A qui va dirigit

La formació continuada va dirigida a PIMES i grans empreses de qualsevol sector que tinguin la seu espanyola i que cotitzin per formació professional.

Els treballadors que es poden bonificar d’aquests cursos són: els treballadors que estiguin en empreses privades, treballadors fixos discontinus que en aquell moment no estiguin treballant i treballadors acollits en una regulació d’ocupació.  Les empreses es podran bonificar els cursos de més de 6 hores de durada, tant de forma presencial, semi presencial o online.

NO es podran bonificar aquests cursos les persones autònomes i els funcionaris o treballadors d’una empresa pública.

Per últim, us volem recordar que des de la Fundació UdG: Innovació i Formació gestionem la bonificació de cursos a través de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo.

També et pot interessar

• Coneixes tots els beneficis de la formació continuada?

Per tant, podem definir la formació continuada com un conjunt de formacions que realitzen les empreses i els treballadors per així millorar les seves competències i qualificacions. Aquesta formació permet garantir a les persones una formació constant al llarg de la vida. Cal que les persones es puguin adaptar a una societat on els avenços tecnològics fan canviar constantment els sistemes de producció i els hàbits de treball.

Què entenem per aprenentatge permanent?

L’aprenentatge permanent o Lifelong Learning, és un programa d’acció per afavorir la formació al llarg del temps. Aquest programa aprovat pel Parlament Europeu i del Consell a l’any 2006 i s’aplica des de l’1 de gener del 2007 fins al 31 de desembre del 2013. El seu objectiu principal és que les persones puguin millorar el seu coneixement per així, poder aconseguir millors llocs de treball.

Dintre del Lifelong Learning s’inclouen programes com: el programa Comenius (per escoles), programa Erasmus (per universitaris), Leonardo da Vinci (per l’educació i formació professional) o Grundvig (formació de persones adultes).

Avantatges de la formació continuada

Permet que els coneixements adquirits al llarg dels teus estudis no quedin desfasats i així, aportar una millor eficiència en la teva empresa. Per exemple, un comptable és necessari que estigui actualitzat constantment en les reformes fiscals que pugui aplicar el Govern.

Per últim, fer referència que la formació va dirigida a tots els públics, és a dir, des d’estudiants a persones que estiguin en actiu.

També et pot interessar

• La importància de la formació continuada en les empreses

Quins són els inicis del crèdit ECTS?

Aquest tipus de crèdit es va adoptar a l’any 1989, integrat en el programa Erasmus que actualment, està integrat dintre el programa Sòcrates. Inicialment es va dur a terme per la transferència de crèdits, és a dir, que aquest sistema permetia de forma més fàcil que els estudiants poguessin anar a estudiar a qualsevol Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). És per aquest motiu, que en la Declaració de Bolonya del juny de 1999 també es van establir els crèdits ECTS ja que afavoria la mobilitat entre els estudiants de diferents països.

Què són els crèdits ECTS?

El crèdit ECTS (European Credit Transfer and Accumulation System) és una unitat de mesura que determina la dedicació i el treball que ha de dur a terme l’alumne per superar una assignatura. Aquesta dedicació i treball inclou tant les activitats presencials (es duen a terme a classe) com les no presencials (dedicació a casa a través de treballs, estudi…), és a dir que no només té en compte l’assistència de l’alumnat sinó altres activitats com les hores de dedicació per estudiar un examen, períodes de pràctiques, treballs pràctics, seminaris… Destacar, que aquests crèdits en cap moment fan referència el nivell del curs.

crèdits només s’obtindran una vegada realitzat tot l’aprenentatge avaluant les competències que l’estudiant hauria d’haver adquirit. Per tant, podem considerar que un crèdit ECTS correspon de 25 a 30 hores de dedicació per part de l’alumne.

Avantatges dels crèdits ECTS

La utilització d’aquest tipus de crèdit permet la mobilitat dels estudiants tant nacional com d’estrangers i un major reconeixement acadèmic. D’aquesta manera, és molt més fàcil anar a estudiar a qualsevol altre espai d’Europa.

També et pot interessar

• A la Fundació UdG estrenem bloc

Daniel Tarragó, Xavier Pastor, Núria López, Enric Llauger, Jesús  Badenes i Lluís Cruz

Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són  producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el  passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació amb motiu de  la presentació de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes  Públics i Mediació Comunitària de la UdG.

El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita  d’actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o  grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el  funcionament de la societat. El conflicte s’assoleix per mitjà d’una  escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus  i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt  importants.

En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels  casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una  solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d’una actitud positiva,  centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un  nou escenari d’acostament i de diàleg, negociar una solució  satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és  fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre  d’actors i l’espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la  capacitat d’implicar-se i participar; els governs, com a responsables de  l’estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als  mitjans d’informació que fan que sigui públic, publicitant i informant  la seva existència.

Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el  discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels  polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això  molts dels representants polítics utilitzen l’amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.

Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns,  tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten  que el conflicte estigui més a prop d’una solució de consens com més  públic sigui el seu debat.

Davant d’un conflicte públic, la política hauria d’esdevenir la  principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de  convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És  evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els  problemes i els conflictes d’unes societats cada vegada més complexes,  perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.

L’única manera de gestionar amb alguna probabilitat d’èxit els  conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa  amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la  definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència  col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi.

Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva  feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre  decisions col·lectives.

En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del  conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l’ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o  almenys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar  evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la  pregunta elemental és: “per què?” Sabent el que ha passat, podrem  entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la  pregunta que s’han de formular totes les parts, per responsabilitat, per  intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de  comunicació i els professionals de la informació tenen l’oportunitat de  fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.

En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats  necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que  sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo  perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un  conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant  de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a  costa d’altres.

En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre  els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la  política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts  sentits, pot esdevenir l’eina ciutadana per convertir els conflictes en  oportunitats que reforcin la cohesió social.

I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que  es complementen. Amb el conflicte s’incorpora l’amenaça com un element  intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política  trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que  transcorren les posicions s’endureixen. Alguns es donen en espais de  confrontació esperats (l’hemicicle d’un parlament, la sala de plens…)  i d’altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de  comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la  confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix  l’exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només  beneficia uns i perjudica els altres.

Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa  ser d’una manera o d’una altra i ens permet assolir solucions  satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.

Article publicat al Diari de Girona l’1 de novembre de 2013

També et pot interessar

• No Related Post

El proper dimarts 21 de maig a les 19.30 hores a la sala Miquel Diumé  de l’Ajuntament de Girona es farà la presentació del llibre electrònic  “Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes”.

Aquesta presentació anirà a càrrec del Sr. Xavier Pastor, autor del  llibre; del Sr. Carles Puigdemont, Alcalde de Girona; del Sr. Jordi  Xargayó, director el Diari de Girona; del Sr. Joan Saurina, director de  la Fundació UdG; i del Sr. Enric Llauger, exregidor de l’Ajuntament de  Girona i alumne de la 8a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes  Públics i Mediació Comunitària.

Als presents s’els facilitarà un exemplar del llibre a partir de  l’accés gratuït per internet.

Es prega confirmació d’assistència al correu electrònic:

info@resoluciodeconflictes.org

Més informació sobre el llibre:

http://www.resoluciodeconflictes.org/news/ca_ES/2012/06/23/0001/conflicte-public

També et pot interessar

• Quant costa resoldre els conflictes
• Èxit en la Resolució de conflictes
• A la recerca de la felicitat
• El poder de les paraules

Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)

Si vostè és una de les persones que composen el 83% que tenen un habitatge en regim de propietat a Espanya, segons dades de l’Eurostat del 2010, aquest article li interessa. Per si no ho sabia, Espanya i Catalunya estan, en comparació amb altres països, en les mateixes xifres de propietaris de vivendes que Romania, Lituània, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Estònia, Letònia i molt per damunt de les del Regne Unit, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, França, Àustria, Alemanya- tots per sota del 70% – i Suïssa –aquesta última amb un 55,7% de lloguer-. Però qui realment traurà profit d’aquest article són els més 2.750 administradors de finques col·legiats de Catalunya. Per què?

Fa pocs dies hem presentat l’estudi “El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris. Cap un model més econòmic de la gestió dels conflictes”. Aquest és el primer treball a Catalunya en el que es xifren les despeses dels conflictes i de la seva gestió a les comunitats de propietaris per part dels administradors de finques.

Mentre que en altres països com, per exemple, els Estats Units es calculen aquests costos i l’impacte econòmic de la posada en marxa de les formules de la Resolució Alternativa de Conflictes en empreses i comunitats; a Catalunya, aquest estudi n’aporta les primeres dades.

L’esmentat treball xifra en més de 74.000 € de mitjana les despeses directes que han d’assumir els professionals de la gestió de finques a la demarcació de Girona per a diferents conflictes que apareixen en les comunitats de veïns. La dedicació en temps, la gestió de queixes i conflictes, i l’atenció telefònica són les activitats que generen major cost. Totes aquestes activitats tenen un caràcter permanent. A aquestes quantitats cal sumar els costos derivats de casos puntuals, com per exemple, la morositat i els conflictes amb llogaters que augmenten per l’increment d’impagats, un 60% els últims anys a Catalunya,  i de pisos en lloguer degut, entre d’altres, al descens d’un 21% de les rendes de Girona durant el 2012. Per a tot plegat, un professional de l’administració de finques dedica 7,2 hores de la jornada laboral. a la gestió de conflictes i un 40% de les comunitats administrades presenten conflictes habitualment.

I en aquesta situació què es pot fer?

D’entrada es recomana no deixar de gestionar-los com es fa fins ara, però tractant de modernitzar l’actuació amb la incorporació de sistemes i formules específiques de Gestió i Resolució Alternativa de conflictes. Aquestes processos s’han dissenyat i creat per i amb aquesta finalitat. A més tenen al darrera una història d’èxit i d’excel·lents resultats en molts altres àmbits socials i empresarials: al Estats Units s’ha constatat que un augment d’entre un 18% i un 22% d’aquestes habilitats en els treballadors facilita una millora de la productivitat de més d’un 40%; d’un 30% en la qualitat del servei, d’un 50% d’estalvi dels costos de producció i d’un increment del 20% de la satisfacció de l’organització. En conseqüència, aquestes són unes tècniques provades que poden complementar els sistemes actuals dels administradors de finques millorant els resultats.

Per últim, la incorporació d’aquests procediments en el dia a dia dota de més competències als administradors i propietaris, i si s’incorporen professionals de la gestió de conflictes en el bufet, repercuteix en la qualitat del servei i tot plegat sense un increment del preu cap al propietari, ja que el que s’aconsegueix amb aquests mecanismes específics i provats és reduir les despeses actuals de la gestió dels conflictes en euros i temps dels administradors en aquests assumptes, poden dedicar-los a altres qüestions.

Amb la Resolució i Gestió Alternativa de Conflictes, els conflictes troben solució i fent-ho de forma més econòmica de com es fa fins ara per parts dels administradors tant a curt termini, en l’assoliment d’acords sobre conflictes puntuals, com a mig i  llarg, generant consens entre els veïns i propietaris en els conflictes permanents.

Que es donen conflictes en les comunitats de veïns no és notícia, el que sí que ho és, i més en els temps que corren, és saber quant costa i poder donar-los resposta de forma sostinguda i sostenible, des del punt de vista econòmic i social, amb processos i procediments que puguin reduir aquesta despesa i incrementar la satisfacció dels propietaris.

També et pot interessar

• Presentació del llibre electrònic “Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes”
• Èxit en la Resolució de conflictes
• Com puc realitzar pràctiques en una empresa o institució?
• Londres, Salt, París i Los Angeles

Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)

Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l’espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l’aparició de la violència i la destrucció?

Fa més o menys un any a Londres la mort d’un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després a altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, al 1995, a Brixton es van donar també per la mort d’un jove custodiat per la policia després d’un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s’ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s’han intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d’un quart pis i mor a l’hospital després del robatori d’un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l’incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L’octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue – municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l’espurna de la violència als carrers de la capital i a d’altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d’equipaments públics i d’establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Ángeles, als Estats Units, un jurat composat per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment a un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d’enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però que tenen en comú tots aquest conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar a aquestes quatre ciutats separades en el temps i l’espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l’aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir?

Tots comencen igual. Un jove és agredit o mor a mans de la policia, com a resultat de la seva persecució o detenció, generant indignació i una posterior escalada de destrucció i de violència. En el cas de Los Angeles, el jove s’acaba recuperant de la brutal pallissa. Hi ha dos protagonistes: joves i policies. Una mateixa successió de fets: un suposat delicte del jove amb la corresponent persecució o detenció amb funest final a partir de l’actuació policial. Uns espais similars: barris o municipis multiculturals a la perifèria de les ciutats amb alt percentatge de densitat (habitant per metre quadrat), amb un índex elevat de població jove, sense feina i que passen moltes hores al carrer. Un clima: de desencís, descontentament, una irritació cap els polítics i el sistema per part dels joves i de la població que com a qualsevol conflicte va creixent des de la sensació d’abandonament fins a situacions de tensió i indignació on qualsevol excusa encén els ànims i provoca l’esclat d’un conflicte d’alta intensitat.

I és que en tots aquests llocs es donen un conjunt de factors que van predisposar a l’aparició de la violència. Els de caràcter estructural: una taxa d’atur molt elevada, una situació econòmica precària, on qualsevol contratemps o política de retallades crea bosses de pobresa, amb un índex de densitat molt elevat –en el cas de Salt és de 4.576,7 hab/km2 mentre que la mitjana de Catalunya és de 234,8 hab/km2-, i amb alts índexs de fracàs escolar. Culturals: Persones de diferents orígens i models de vida diferents que conviuen molt aprop els uns dels altres, un sentiment d’exclusió social i discriminació racial, una policia en tensió a causa de les condicions i les característiques d’aquests barris, estereotips i prejudicis d’un veïns cap als altres, especialment dels “natius” cap els de fora. De comportament: la mort d’un jove, robatoris, força policial, queixes reiterades i enfrontaments entre els veïns, activitats clandestines i il·legals, tràfic de droga, màfies, explotació sexual. Tot plegat fa que per les institucions públiques aquestes persones i barris esdevinguin un problema permanent i requereixi dos tipologies d’intervencions: per a l’activitat al carrer i delictiva més seguretat, i pel context econòmic ajudes socials, esperant que el temps acabi fent la resta.

En conseqüència, no és pot dir que el conflicte esclati ni que la solució passi per abordar una única causa, com per exemple, una elevada taxa d’atur o perquè es va retirar aquesta o l’altra ajuda, sembla més aviat, tal com hem pogut constatar, que és el resultat de la combinació d’un conjunt de factors. Com si es tractés d’una formula matemàtica, en totes les ciutats analitzades, hi ha uns factors que es mantenen. Així, l’aparició de la violència o la gestió amb èxit del conflicte dependrà de l’acumulació de percentatges alts, d’augments d’intensitat, de dos o més factors, amb una combinació que pot variar i varia en cada cas: joves sense cap activitat, pressió policial, pobresa, atur, densitat de població, reducció de subsidis del govern, passivitat o acomodament de la població i augment de la immigració-.

Saber aquesta combinació a partir de l’elaboració d’uns indicadors per mesurar el seu grau d’intensitat, alhora que impulsem polítiques per corregir les mancances d’aquest barris i fer créixer aquestes persones, ens permetrà, en base al percentatge que ocupa cadascun d’ells, avançar-nos a l’aparició de disturbis i violència i crear solucions a mida per aquest tipus de conflictes.

També et pot interessar

• 20 símptomes del conflicte
• Com puc realitzar pràctiques en una empresa o institució?
• Quant costa resoldre els conflictes
• Èxit en la Resolució de conflictes