Volem felicitar efusivament a Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del “Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària”, guardonats pel Premi Civisme, modalitat assaig, Serra i Moret que els ha concedit la Generalitat de Catalunya, pel llibre “Conflicte Públic.30 articles de Resolució de Conflictes a Catalunya”.

D’esquerra a dreta, Eduard Carrera i Xavier Pastor recullen els guardons del Premi de Civisme 2014 en la modalitat d’assaig que els entrega la Consellera de Benestar Social i Família, Hble. Sra. Neus Munté, i el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Sr. Ramon Terrassa. Foto d’Ariadna Giménez.
Enhorabona companys per la feina ben feta!!!

També et pot interessar

• No Related Post

Què són les pràctiques en empreses o institucions?

Les pràctiques en empreses o institucions permeten que l’estudiant d’un grau, màster o postgrau, apliqui i ampliï els coneixements adquirits durant el curs realitzat i desenvolupi noves competències que el puguin ajudar en la seva activitat professional.

Modalitats de pràctiques

Hi ha dos tipus diferents de pràctiques: les curriculars i les extracurriculars. Les pràctiques curriculars són aquelles que formen part del pla d’estudis, és a dir, que equivalen a un mòdul, matèria o assignatura.

En canvi, les pràctiques extracurriculars, no formen part del pla d’estudis. L’estudiant pot optar fer aquestes pràctiques de manera voluntària. Per conèixer tots els requisits, cal informar-se en cada centre.

Característiques de les pràctiques

1. Totes les pràctiques externes tenen un límit d’hores que estableix cada centre, per això, recomanem informar-se del límit màxim d’hores que es poden efectuar. Per exemple, la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació, ofereix en alguns màsters propis i postgraus la possibilitat de realitzar pràctiques. El nombre màxim d’hores que l’estudiant pot fer és de 600 hores.
2. El tutor de l’empresa assignat, conjuntament amb el tutor assignat pel curs, s’encarregaran de dur a terme el seguiment i donar suport a l’estudiant en pràctiques.
3. S’haurà de firmar un conveni entre l’empresa o institució, el centre i l’estudiant.
4. Per últim, les pràctiques podran ser remunerades (en concepte de beca o ajut a l’estudi) o no remunerades. En el cas que siguin remunerades l’empresa haurà de vetllar perquè es cotitzi a la Seguretat Social i haurà d’aplicar la retenció d’IRPF.

Qui pot realitzar les pràctiques d’empresa?

Les pràctiques les podran realitzar tots els estudiants matriculats en un grau, màster o postgrau, que ofereixin aquesta opció, han d’estar vinculades amb la titulació cursada i hauran de ser compatibles amb l’horari del curs (veure requisits de cada centre o titulació).

També et pot interessar

• Quant costa resoldre els conflictes
• Londres, Salt, París i Los Angeles
• Èxit en la Resolució de conflictes

Què és la Xarxa Vives?

La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que amb la col·laboració de 21 universitats públiques i privades de Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, volen fomentar un espai sense fronteres utilitzant la mateixa llengua en comú: el català. Tenen per objectiu afavorir la mobilitat dels estudiants d’aquests territoris.

Formació a la Xarxa Vives

Hi trobem tres formacions diferents, a continuació, s’expliquen breument en què consisteixen cadascuna:

-Guia d’estudis: tots els graus i llicenciatures que es realitzen a cada una de les universitats participants en la xarxa vives.

-Guia de cursos de llengua: diferents cursos d’idiomes d’anglès, català, italià, francès, xinès, espanyol, rus i alemany en els territoris que en formen part.

-Guia de cursos d’estiu: podràs trobar una guia de cursos d’estiu que es realitzen entre els mesos de maig i octubre.  Aquests cursos van dirigits a estudiants de grau i de postgrau de les universitats que composen la xarxa, tot i que està obert a tothom. A més, aquests cursos són susceptibles a reconeixement acadèmic per part de la universitat d’origen (abans de realitzar un curs, informar-se amb la facultat). Des de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació podràs trobar tots els cursos d’estiu que realitzem i la matrícula oberta d’aquests a partir del 9 de maig.

Ajuts a la mobilitat: DRAC

Per facilitar la mobilitat dels estudiats, hi ha els ajuts DRAC:

-DRAC Estiu: faciliten ajuts als estudiants per realitzar els cursos d’estiu a un lloc diferent on s’estudia habitualment.

-DRAC Formació Avançada: va dirigit a estudiants de doctorat o de màster oficial universitari perquè puguin assistir a activitats, seminaris, cursos… d’altres universitats.

-DRAC Hivern: aquests ajuts van dirigits als estudiants que volen realitzar algun curs o seminari que no es contempli en els cursos d’estiu i que la seva durada sigui inferior a 15 dies lectius.

-DRAC PDI: ajuts els professors universitaris perquè puguin impartir docència en català a una altra universitat de la regió vives (en una distància superior a 50 km).

-DRAC PAS: ajuts per al personal d’administració i serveis perquè pugui realitzar una estada (no superior a 5 dies laborables) en una altra universitat i per l’assistència de jornades o organitzacions relacionades amb el lloc de treball (distància superior a 50 km).

Universitats que participen en aquests ajuts: Universitat d’Alacant, Universitat d’Andorra, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears, Universitat Jaume I, Universitat de Lleida, Universitat Miguel Hernández d’Eix, Universitat Politècnica de València, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de València i Universitat de Vic.

Per obtenir més informació sobre les universitats que participen en el projecte, visita la web oficial de xarxa vives: http://www.vives.org/

També et pot interessar

• A la Fundació UdG estrenem bloc

Tal com vam comentar en l’article Coneixes tots els beneficis de la formació continuada? la formació continuada té avantatges tant a nivell personal com a nivell professional. En aquest article ens centrarem en els beneficis per l’empresa a l’hora de realitzar aquests tipus de formació.

Quins avantatges té l’aprenentatge permanent en una empresa?

Les empreses que aposten per la formació continuada dels seus treballadors permeten millorar la seva competitivitat (millor eficàcia dels seus treballadors)  i que aquests s’adaptin millor a les noves innovacions tecnològiques.  En estar el seu equip humà actualitzat als nous coneixements, fa que l’empresa tingui un valor diferencial respecte a la seva competència i, a més, que utilitzi recursos que sense aquesta formació no els hagués pogut fer servir.

Hem de tenir clar que aquest aprenentatge és una inversió a llarg termini ja que surt beneficiat tant l’empresari com el treballador.  L’empleat aportarà un valor afegit a l’empresa i a més, s’enriquirà de manera intel·lectual i personal de la formació, aportant una promoció personal i professional.

Finançament per realitzar aquest tipus de formació

Les empreses que tinguin la seu a Espanya i tinguin com a mínim un treballador, disposen d’un crèdit per poder realitzar aquest tipus de formació en forma de bonificacions en les quotes de la Seguretat Social (si vols conèixer més informació pots llegir la llei que regula  la formació professional: Real Decret 395/2007 de 23 de març.) A més, les empreses que concedeixin  permisos individuals de formació, tindran un crèdit addicional per la realització de cursos.

A qui va dirigit

La formació continuada va dirigida a PIMES i grans empreses de qualsevol sector que tinguin la seu espanyola i que cotitzin per formació professional.

Els treballadors que es poden bonificar d’aquests cursos són: els treballadors que estiguin en empreses privades, treballadors fixos discontinus que en aquell moment no estiguin treballant i treballadors acollits en una regulació d’ocupació.  Les empreses es podran bonificar els cursos de més de 6 hores de durada, tant de forma presencial, semi presencial o online.

NO es podran bonificar aquests cursos les persones autònomes i els funcionaris o treballadors d’una empresa pública.

Per últim, us volem recordar que des de la Fundació UdG: Innovació i Formació gestionem la bonificació de cursos a través de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo.

També et pot interessar

• Coneixes tots els beneficis de la formació continuada?

Per tant, podem definir la formació continuada com un conjunt de formacions que realitzen les empreses i els treballadors per així millorar les seves competències i qualificacions. Aquesta formació permet garantir a les persones una formació constant al llarg de la vida. Cal que les persones es puguin adaptar a una societat on els avenços tecnològics fan canviar constantment els sistemes de producció i els hàbits de treball.

Què entenem per aprenentatge permanent?

L’aprenentatge permanent o Lifelong Learning, és un programa d’acció per afavorir la formació al llarg del temps. Aquest programa aprovat pel Parlament Europeu i del Consell a l’any 2006 i s’aplica des de l’1 de gener del 2007 fins al 31 de desembre del 2013. El seu objectiu principal és que les persones puguin millorar el seu coneixement per així, poder aconseguir millors llocs de treball.

Dintre del Lifelong Learning s’inclouen programes com: el programa Comenius (per escoles), programa Erasmus (per universitaris), Leonardo da Vinci (per l’educació i formació professional) o Grundvig (formació de persones adultes).

Avantatges de la formació continuada

Permet que els coneixements adquirits al llarg dels teus estudis no quedin desfasats i així, aportar una millor eficiència en la teva empresa. Per exemple, un comptable és necessari que estigui actualitzat constantment en les reformes fiscals que pugui aplicar el Govern.

Per últim, fer referència que la formació va dirigida a tots els públics, és a dir, des d’estudiants a persones que estiguin en actiu.

També et pot interessar

• La importància de la formació continuada en les empreses

Quins són els inicis del crèdit ECTS?

Aquest tipus de crèdit es va adoptar a l’any 1989, integrat en el programa Erasmus que actualment, està integrat dintre el programa Sòcrates. Inicialment es va dur a terme per la transferència de crèdits, és a dir, que aquest sistema permetia de forma més fàcil que els estudiants poguessin anar a estudiar a qualsevol Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). És per aquest motiu, que en la Declaració de Bolonya del juny de 1999 també es van establir els crèdits ECTS ja que afavoria la mobilitat entre els estudiants de diferents països.

Què són els crèdits ECTS?

El crèdit ECTS (European Credit Transfer and Accumulation System) és una unitat de mesura que determina la dedicació i el treball que ha de dur a terme l’alumne per superar una assignatura. Aquesta dedicació i treball inclou tant les activitats presencials (es duen a terme a classe) com les no presencials (dedicació a casa a través de treballs, estudi…), és a dir que no només té en compte l’assistència de l’alumnat sinó altres activitats com les hores de dedicació per estudiar un examen, períodes de pràctiques, treballs pràctics, seminaris… Destacar, que aquests crèdits en cap moment fan referència el nivell del curs.

crèdits només s’obtindran una vegada realitzat tot l’aprenentatge avaluant les competències que l’estudiant hauria d’haver adquirit. Per tant, podem considerar que un crèdit ECTS correspon de 25 a 30 hores de dedicació per part de l’alumne.

Avantatges dels crèdits ECTS

La utilització d’aquest tipus de crèdit permet la mobilitat dels estudiants tant nacional com d’estrangers i un major reconeixement acadèmic. D’aquesta manera, és molt més fàcil anar a estudiar a qualsevol altre espai d’Europa.

També et pot interessar

• A la Fundació UdG estrenem bloc

El proper dimarts 21 de maig a les 19.30 hores a la sala Miquel Diumé  de l’Ajuntament de Girona es farà la presentació del llibre electrònic  “Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes”.

Aquesta presentació anirà a càrrec del Sr. Xavier Pastor, autor del  llibre; del Sr. Carles Puigdemont, Alcalde de Girona; del Sr. Jordi  Xargayó, director el Diari de Girona; del Sr. Joan Saurina, director de  la Fundació UdG; i del Sr. Enric Llauger, exregidor de l’Ajuntament de  Girona i alumne de la 8a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes  Públics i Mediació Comunitària.

Als presents s’els facilitarà un exemplar del llibre a partir de  l’accés gratuït per internet.

Es prega confirmació d’assistència al correu electrònic:

info@resoluciodeconflictes.org

Més informació sobre el llibre:

http://www.resoluciodeconflictes.org/news/ca_ES/2012/06/23/0001/conflicte-public

També et pot interessar

• Quant costa resoldre els conflictes
• Èxit en la Resolució de conflictes
• A la recerca de la felicitat
• El poder de les paraules

Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)

Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l’espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l’aparició de la violència i la destrucció?

Fa més o menys un any a Londres la mort d’un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després a altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, al 1995, a Brixton es van donar també per la mort d’un jove custodiat per la policia després d’un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s’ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s’han intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d’un quart pis i mor a l’hospital després del robatori d’un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l’incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L’octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue – municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l’espurna de la violència als carrers de la capital i a d’altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d’equipaments públics i d’establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Ángeles, als Estats Units, un jurat composat per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment a un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d’enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però que tenen en comú tots aquest conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar a aquestes quatre ciutats separades en el temps i l’espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l’aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir?

Tots comencen igual. Un jove és agredit o mor a mans de la policia, com a resultat de la seva persecució o detenció, generant indignació i una posterior escalada de destrucció i de violència. En el cas de Los Angeles, el jove s’acaba recuperant de la brutal pallissa. Hi ha dos protagonistes: joves i policies. Una mateixa successió de fets: un suposat delicte del jove amb la corresponent persecució o detenció amb funest final a partir de l’actuació policial. Uns espais similars: barris o municipis multiculturals a la perifèria de les ciutats amb alt percentatge de densitat (habitant per metre quadrat), amb un índex elevat de població jove, sense feina i que passen moltes hores al carrer. Un clima: de desencís, descontentament, una irritació cap els polítics i el sistema per part dels joves i de la població que com a qualsevol conflicte va creixent des de la sensació d’abandonament fins a situacions de tensió i indignació on qualsevol excusa encén els ànims i provoca l’esclat d’un conflicte d’alta intensitat.

I és que en tots aquests llocs es donen un conjunt de factors que van predisposar a l’aparició de la violència. Els de caràcter estructural: una taxa d’atur molt elevada, una situació econòmica precària, on qualsevol contratemps o política de retallades crea bosses de pobresa, amb un índex de densitat molt elevat –en el cas de Salt és de 4.576,7 hab/km2 mentre que la mitjana de Catalunya és de 234,8 hab/km2-, i amb alts índexs de fracàs escolar. Culturals: Persones de diferents orígens i models de vida diferents que conviuen molt aprop els uns dels altres, un sentiment d’exclusió social i discriminació racial, una policia en tensió a causa de les condicions i les característiques d’aquests barris, estereotips i prejudicis d’un veïns cap als altres, especialment dels “natius” cap els de fora. De comportament: la mort d’un jove, robatoris, força policial, queixes reiterades i enfrontaments entre els veïns, activitats clandestines i il·legals, tràfic de droga, màfies, explotació sexual. Tot plegat fa que per les institucions públiques aquestes persones i barris esdevinguin un problema permanent i requereixi dos tipologies d’intervencions: per a l’activitat al carrer i delictiva més seguretat, i pel context econòmic ajudes socials, esperant que el temps acabi fent la resta.

En conseqüència, no és pot dir que el conflicte esclati ni que la solució passi per abordar una única causa, com per exemple, una elevada taxa d’atur o perquè es va retirar aquesta o l’altra ajuda, sembla més aviat, tal com hem pogut constatar, que és el resultat de la combinació d’un conjunt de factors. Com si es tractés d’una formula matemàtica, en totes les ciutats analitzades, hi ha uns factors que es mantenen. Així, l’aparició de la violència o la gestió amb èxit del conflicte dependrà de l’acumulació de percentatges alts, d’augments d’intensitat, de dos o més factors, amb una combinació que pot variar i varia en cada cas: joves sense cap activitat, pressió policial, pobresa, atur, densitat de població, reducció de subsidis del govern, passivitat o acomodament de la població i augment de la immigració-.

Saber aquesta combinació a partir de l’elaboració d’uns indicadors per mesurar el seu grau d’intensitat, alhora que impulsem polítiques per corregir les mancances d’aquest barris i fer créixer aquestes persones, ens permetrà, en base al percentatge que ocupa cadascun d’ells, avançar-nos a l’aparició de disturbis i violència i crear solucions a mida per aquest tipus de conflictes.

També et pot interessar

• 20 símptomes del conflicte
• Com puc realitzar pràctiques en una empresa o institució?
• Quant costa resoldre els conflictes
• Èxit en la Resolució de conflictes

Així, qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l’èxit: 1) ser senzill, 2) ser molt econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institut (MIT) – centre de recerca de referència mundial – a institucions i organitzacions, independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

Conflictes públics de diferents àmbits – comunitari, social, escolar, immigració, seguretat, medi ambient, etc., – han trobat amb aquests projectes uns recursos complementari als consolidats serveis municipals. Processos basats en espais de diàleg amb la implicació de la ciutadania per donar resposta a les demandes, necessitats i interessos individuals i col·lectius. Això ha comportat un guany de qualitat de l’acció de govern i de modernització de les seves administracions a través de l’assoliment de solucions més eficaces, eficients, satisfactòries i durables.

Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l’àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona. Aquests serveis s’afegien com a una estructura més dins de l’entramat de l’administració municipal, externalitzant la seva gestió i prestació a entitats privades. La resta de projectes del país subsistien amb subvencions d’altres administracions.

Avui, sense diners, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis. A més, tampoc no es disposen de dades idònies i suficients dels serveis, més enllà del nombre de casos atesos, per saber veure els seus beneficis, per exemple, en la disminució de la conflictivitat o en l’estalvi de despeses per part de l’ajuntament en la gestió dels conflictes.

Que es pot fer ara? Avaluar les múltiples possibilitats que poden conformar un model que s’adapti a l’actual context, tenint en compte les característiques esmentades pel MIT: senzillesa, cost reduït i innovació.

A través de diferents estudis desenvolupats des del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics de la Universitat de Girona (Fundació UdG) s’han descobert algunes d’aquestes característiques i anomalies que cal potenciar i corregir, respectivament:

La senzillesa passaria per aprofitar el coneixement dels professionals de les administracions locals i de les entitats respecte la conflictivitat en els municipis i la seva experiència en el disseny i execució de projectes. S’ha d’aprofitar el que funciona, el que ja es fa i sumar el suport d’experts en Resolució de conflictes.

S’obté un cost reduït detectant duplicacions en les actuacions entre els distints serveis municipals, però també amb el que fan les entitats. S’ha de potenciar la coordinació en els despatxos i en el carrer. L’actuació ha de ser transversal i integral des del principi fins el final.

I la innovació es dóna sobretot amb la formació de polítics, tècnics, però també de la ciutadania, ja que avui, malgrat les distintes responsabilitats dels uns i dels altres, el lideratge mediador ha de ser compartit.

També et pot interessar

• Quant costa resoldre els conflictes
• Com puc realitzar pràctiques en una empresa o institució?
• Presentació del llibre electrònic “Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes”
• Londres, Salt, París i Los Angeles

També et pot interessar

• No Related Post