Si bé la Psicoteràpia Psicoanalítica no ofereix solucions ràpides, és un procés gradual de comprensió del nostre món intern i del tipus de relacions que establim amb els altres que permet que els canvis, encara que no siguin ràpids, tinguin una major durada que en altres tractaments..

La Psicoteràpia Psicoanalítica, si bé parteix de la psicoanàlisi, es realitza amb una freqüència menor ( 1 ó 2 sessions setmanals) i pot tenir una durada que va des del temps indefinit fins a breu i/o focal (6,8,12 sessions) i pot aplicar-se a nivell individual a nens, adolescents, adults, gent gran, o bé a nivell grupal (grups, parella, família).

En molts CSM i CSMIJ també s’aplica la Psicoteràpia Psicoanalítica en visites de seguiment i durant el procés diagnòstic…

El Màster de Psicoteràpia Psicoanalítica està dirigit tant a professionals d’equips interdisciplinaris com a professionals interessats en conèixer el pensament psicoanalític (llicenciats de Filosofia, Sociologia…) així com també a metges i psicòlegs que desitgin iniciar la seva formació com a psicoterapeutes psicoanalítics.

També et pot interessar

• No Related Post

L’escola viu un debat públic tant pels coneixements i competències adquirides pels estudiants com pels comportaments dels joves dins i també fora dels centres. Uns comportaments que molt sovint es tradueixen en conflictes i que són un símptoma del 30% d’abandonament i de fracàs escolar actual a Catalunya.

L’escola és una institució bàsica per a les nostres societats afavorint la igualtat d’oportunitats de les persones. I malgrat aquesta magnífica posició, a l’escola se la crítica obertament, la majoria de vegades amb la voluntat d’oferir solucions. Així, l’escola és objecte de lluites polítiques, de males notícies als mitjans de comunicació, d’acusacions constants de les famílies, però també de denúncies per part dels professors i de reaccions de defensa de les direccions dels centres escolars. Tal és la seva centralitat avui, que a França, on és un dels pilars bàsics dels valors i de la societat, les escoles van ser atacades i cremades per joves als barris perifèrics de les grans ciutats, com a reacció a la seva manca d’oportunitats i a les barreres per ser algú en la societat.

Tot i que aquí no s’ha arribat a aquest nivell de violència, el conflicte ha esdevingut també un fenomen d’escola, tant per les persones a qui s’adrecen i acullen: els i les joves; per la finalitat que es persegueix: educar; com pels professionals que hi treballen i amb una transcendental responsabilitat: el professorat. Entre mig hi ha les famílies, la direcció, les entitats, els governs, els mitjans de comunicació.

I què es pot fer? Què cal millorar? Des de la resolució de positiva conflictes proposem 7 coses, que es poden aprendre i posar en pràctica amb èxit:

Primer de tot, tenir una visió positiva, en el sentit que el conflicte per se no és negatiu ni positiu, i que serà d’una manera o d’una altra en funció de la gestió que es dugui a terme. Per tant, que es pot abordar, tractar i fins i tot resoldre.

Segon, trencar amb la dinàmica d’assimilar la persona amb el conflicte. En canvi, creure que el conflicte només és el resultat d’una interacció mal enfocada, mal conduïda i que les persones amb ajut i formació el poden arribar a solucionar.

Tercer, elaborar una bona anàlisi en cada centre per poder detectar quines són les causes que predisposen i generen conflictes i comportaments agressius.

Quart, sumar les preocupacions dels diferents agents de la comunitat educativa: la del mestre/a per conductes disruptives com la manca de respecte o de disciplina que interfereix en l’assoliment dels continguts curriculars; la social, en referència a les agressions i actes vandàlics i que sovint es relacionen amb el que s’ensenya o no als infants i joves; i la preocupació de l’alumnat o de la família en relació a situacions d’aïllament o maltractament entre iguals (dit també bullying).

Cinquè, oferir al màxim de persones implicades en l’educació les habilitats per a realitzar aquesta anàlisi i assolir les competències per saber abordar i donar resposta als conflictes. Precisament, el proper 6 de maig s’organitza un curs d’especialització semipresencial (online i presencial) des de la Fundació UdG.

Sisè, dotar-se de formules i sistemes de gestió i resolució de problemes i conflictes, fins i tot, dissenyant-ne de propis per a cada centre, ja que de res serviran les noves conductes, si les actuacions no s’insereixen en un procés global, integral i estratègic.

Setè, implicar a les persones destinatàries de l’acció en l’elaboració d’aquests processos: com més implicació, major satisfacció i millor resultat. Cap conflicte es dóna de la nit al dia, ans al contrari és el resultat d’un seguit de percepcions, manifestacions i reaccions prèvies que poc a poc fan que el conflicte escali, pas rera pas, fins a esclatar.

La resolució de conflictes parteix i ofereix aquesta nova visió positiva i global que suma a totes les persones implicades, afectades i interessades en l’anàlisi i la solució dels conflictes.

També et pot interessar

• No Related Post

No és comparable una persona sorda prelocutiva (s’ha quedat sorda abans d’ adquirir el llenguatge) o postlocutiva (la sordesa és posterior a l’adquisició del llenguatge). També és completament diferent una persona que té restes auditives aprofitables o no. Actualment, gràcies a avenços tecnològics, moltes persones que serien sordes profundes, poden sentir en més o menys grau, però no tothom li funcionen els nous aparells a les diferents solucions, de manera que se’ns presenta un gran ventall de tipologies i necessitats diferents.

A trets generals qualsevol persona sorda, el problema principal és l’accés a la informació, és a dir, tenim una barrera comunicativa molt important, ja que és la base de la socialització; quan la comunicació falla, les conseqüències són a qualsevol àmbit de la nostra vida quotidiana, des de l’oci, la formació, la vida laboral, etc. Si reflexionem en tot allò que fem cada dia que són actes comunicatius, ens adonarem de la importància que té poder expressar-nos, entendre, comprendre i poder gestionar la nostra vida de la forma més autònoma possible.

El col·lectiu de persones sordes està dividit en dos grans grups: els oralistes i els signants. Els oralistes són aquelles persones que es comuniquen a partir de la lectura labial i parla oral, els signants són aquelles persones sordes que utilitzen la llengua de signes per comunicar-se.

Un tipus de comunicació no exclou l’altre, tot i que encara avui dia molts professionals creuen que ambdós no són compatibles.

Aquells que són defensors de l’educació oral/lectoescriptura i la llengua de signes són els bilingüistes.

Quan una persona sorda no pot sentir-hi, el problema principal, en moltes ocasions no és el parlar, sinó l’input d’informació, no és fàcil poder llegir els llavis de tota persona, ni totes les paraules són comprensibles amb la lectura labial (per exemple: papa/mama).

Gràcies a la conscienciació social i a la informació de tots i totes, cada vegada podem trobar més adaptacions per totes les necessitats, estem parlant dels subtítols, que poden ser seguits per les persones amb un bon nivell de lectoescriptura i l’intèrpret de llengua de signes, per aquelles persones sordes que es comuniquen en llengua de signes; això ens demostra que la llengua de signes és una llengua completa i tan rica com qualsevol llengua amb els seus matisos i característiques pròpies i és per aquest motiu que cada vegada hi ha més persones que estan interessades en el seu aprenentatge.

Aclarir que l’ús de llengua de signes no només és per persones amb dèficit auditiu, sinó que és aplicable, i amb molts bons resultats, a altres persones que necessiten sistemes de comunicació alternatius per comunicar-se, com poden ser: persones amb síndrome de Down, nens i nenes amb autisme, persones sordcegues, etc. En aquests casos no s’utilitza la llengua de signes com a tal, sinó el català signat, és l’ús de signes amb estructura oral: com parlem, signem. Si el món de la sordesa és molt extents, aprofundir a les aplicacions de la llengua de signes i els sistemes comunicatius derivats, encara ho és més, així que si necessiten informació sobre el tema poden contactar amb mi al correu electrònic: annamaria@multisignes.com

També et pot interessar

• No Related Post

Aquest postgrau pretén donar informació d’una banda sobre tot allò que contempla la gestió de l’educació, de la cultura i la seva dinamització, a més de donar a conèixer els nous camins que s’obren en aquest sentit. D’altra banda, el curs vol donar eines per gestionar les diferents manifestacions artístiques, ja sigui en l’organització de festivals de música clàssica, tradicional, moderna, jazz o blues.

S’adreça a responsables de centres docents i càrrecs de gestió, monitors o tècnics de lleure, tècnics de l’Administració, músics, cantants, ballarins, promotors d’espectacles i agents artístics, professionals de l’educació, professors d’escoles de música i dansa i de conservatoris, estudiants de música de grau mitjà i superior.

Més informació:

http://www.fundacioudg.org/index.php?action=cursos_detalle&idcurso=6670&codigo_ini=

També et pot interessar

• No Related Post