Un altre invent

Ja sóc un Quisqui!

noreply@blogger.com (Martí) — Sun, 15 Jan 2012 18:25:00 +0000

Fa un anyet( Mireia diu: jo diria que menys, molt menys) varem parlar amb la Mireia de que tothom (qui diu tothom, diu la gent amb qui treballem) té Smartphones, Iphones, Blackberries,..., la seva frase exacta o si més no com la recordo és que "ara tot quisqui va amb Iphones"( bé ,això sí que ho vaig dir).La meva resposta era que "jo no, només tinc un mòbil que serveix per trucar i rebre trucades i alguna coseta més, que és tot el que necessito" ( va en serio, va dir això).

Doncs he caigut, la Mireia ha canviat de BB a Iphone ( eoeoeoeee) i he aprofitat de canviar-me de companyia amb ella i he agafat un Smartphone. No un Iphone com ella ,que el farà servir moltíssim més que jo, sinó el Sony Ericsson Xperia Neo V ( és moono), del que teníem molt bones referències i ha sortit gratuït amb la tarifa més petita que hi havia.

Així que ja sóc un quisqui ( Felicitats!)

Enviado desde mi Sony Ericcson Xperia Neo V. Bé, de fet no, l'he fet des de l'ordinador que és més senzill, però si m'hagués matat a fer-lo des del mòbil seria el que diria.

Martí amb aportacions de la Mireia

nota per a navegants

noreply@blogger.com (Mireia) — Wed, 11 Jan 2012 19:49:00 +0000

Amb molt de retard però he contestat els comentaris del post de les lectures. També el del boicot dels llibres.
Us deixo que estic fent magdalenes i se'm cremaran


Assumpta la reixeta del microones em serveix per refredar les magadalenes

Vull llegir!

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 08 Jan 2012 21:16:00 +0000

El 2012 està començant “raru, raru, raru”. No hi ha maneres d’acabar un llibre. Els senyors de Liberdúplex , uns impressors a qui a partir d’ara no estaré amiga, no em deixen acabar els llibres. Han agafat el mal costum de deixar-se pàgines per posar. Ja em veieu a mi, llegint àvida de saber com acaba una història de lladres i serenos . De cop i volta, no entenc res... no entenc aquest gir de la història. Sembla que han deixat una frase a mig fer i que els personatges salten d’una pàgina a l’altra. No, no és que l’autor s’hagi tornat ximple o s’hagi apuntat a la moda de l‘escriptura creativa, no. És que els senyors impressors s’han deixat un plec i la història avança cap al futur a passos gegants. Doncs sí, els dos últims llibres que he llegit, bé que he intentat llegir, han acabat de la mateixa manera: inacabats!

No és la primera vegada que m’hi trobo. M’havia passat una altra vegada, fa temps i em va fer molta ràbia. El segon cop va ser abans de Nadal i no vaig tenir més remei que deixar els llibre i començar-ne un altra. Us podeu imaginar la meva cara quan em torno a trobar amb la mateixa situació en el llibre que havia triat per substituir el que estava malament. El meu estat d’ànim va passar de la frustració a l’emprenyamenta . Se’m va ocorre mirar si els llibres eren de la mateixa editorial i no, el problema és que eren del mateix impressor. No serà molta casualitat que jo hagi tingut els únics tres exemplars mal paginats, o potser és que els senyors de Liberdúplex tenen per hàbit jugar als jocs dels enigmes, com en Mac amb els títols però amb mala bava.

Ara no em queda més que esperar que em substitueixin els llibres erronis i intentar reprendre les històries que he deixat a mitges. Mentrestant m’apunto al Club de lectura virtual de la bajoqueta i intentaré rellegir La dama de blanc a temps. A més ahir varem anar de rebaixes, ja ho dic jo que l’any comença “ raru, raru, raru”.

Petit diari de lectura 2011

noreply@blogger.com (Mireia) — Fri, 30 Dec 2011 16:10:00 +0000

Com els ultims anys faig la meva llista de llibres llegits, aquest any no he arribat a la mitjana habitual de llibres que està en uns 25. M’he quedat bastant curta, espero que l’any vinent vagi millor. Autors que no coneixia i que m’han agradat: Vicens Pagès Jordà, Marta Rojals i Blanca Busquets. Les descobertes d’aquest any són totes del país. També he repetit molts autors i n’hi ha uns quants dels habituals: Andrea Camilleri, Eduard Marquez o Andreu Martín i Jaume Ribera.

Aquí sota teniu la llista i també els petits comentaris que he deixat al llarg de tot l'any.

---------

Aquest any m’he decidit a fer un petit diari de lectura que acompanyarà al llistat de llibres de l’any. L’any passat vaig fer-ho mig per casualitat i em va agradar per tant aquest any ho faré amb intenció. De tant en tant em dedicaré a escriure quatre ratlles sobre com va la lecturina

· 29 de gener. Tot just acabo d’acabar el primer llibre començat i acabat al 2011. El primer era una herència de l’any anterior. Ja he decidit que a partir d’ara els llibres els col·locaré a l’any que els acabo, no el que els començo. Així doncs, les filles del fred serà el primer 2011. La part important porto un mes d’aquest any i el ritme de lectura és baix... a veure com acaba la cosa.

· 23 de febrer. Tinc la sensació que llegeixo força, però es queda amb una sensació. Només porto un parell de llibres cada mes però mira podria ser pitjor. He començat l’any prou bé, amb quatre llibres que m’han agradat i mira quina casualitat, d’autors dels que no havia llegit mai res. El que ve ara també és d’una autora nova per mi: Teresa Roig. Ja ho explicaré a la ressenya.

· 24 d’abril. Ahir va ser Sant Jordi i fa molts dies que no actualitzo el calendari de lectura, de fet, fa molts dies que no actualitzo gaire el bloc. El tinc abandonat i amb ell, una mica la lectura. En aquest moment no recordo quins són els llibres que he llegit després de Els Jugadors de Whist i hauré de fer memòria mitjançant la ressenya del blog. M’agrada fer la valoració de seguida que acabo perquè la sensació sigui més fresca, però aquesta vegada no podrà ser. Vaig a fer memòria i ara torno. Feina feta. Set llibres en quatre mesos és un ritme més aviat fluixet, però que tampoc difereix massa del dels últims anys.

· 30 d’abril. Així m’agrada, aquest ritme d’actualització hauria de portar tot l’any. J

· 15 de maig. La cosa ja s’ha parat L. Això sí si aquest més en faig 1 més puc arribar a 2 per mes, no és per tirar coets però si n’aconsegueixo 25 a l’any no estaria tant malament.

· 20 de juny. L’estadística a prendre vent. Aquell més que havia de fer ,està acabat fa pràcticament 2 setmanes i des de llavors res de res. M’he tornat a enganxar a les granjetes i a més m’he apuntat a curs de fotos els dissabtes. Apa ho acabo de comptar millor; en porto dos el mes. A més el que estic llegint ara és curtet, curtet i si m’espavilo pot ser el que m’ajudi a fer els 25.

· 10 de juliol. Estic amb dos llibres per mes. No és per tirar coets però mira. Ara en començaré un de molt curt i la lògica diu que aniré ràpid.. però mai se sap. Aquest mig any la Läckberg s’emporta la palma. N’he llegit 4 d’ella i no descarto que abans d’acabar l’estiu caigui el cinquè , que ja el tinc comprat.

· 28 d’agost. S’acaben les vacances i el ritme de lectura d’aquest agost no ha estat massa bo. No sé com però entre el 25 de juliol i el 15 d’agost aproximadament no tinc constància d’haver llegit res. Se’m fa estrany, però tot pot ser. La segona quinzena d’agost n’han caigut dos que compensen una mica la lecturina baixa de la primera quinzena.

· 25 de setembre. Les lectures no avancen a massa bon ritme, vaig fent però sense grans sobresalts. Estic llegint molta novel·la de detectius, en aquests moments és la que em passa millor. Tot i tenir el blog completament abandonat intento mantenir les ressenyes dels llibres, si més no això. Fa una setmana que vaig començar Pandora al Congo i ara està bastant aturat, tot i que m’agrada. Segueixo amb el ritme de dos lectures a mes, un llibre cada quinze dies no és massa però hi ha gent que no en llegeix cap en tot l’any. Serà qüestió de no amoïnar-m’hi massa , tampoc.

· 1 de novembre. Mal ritme, per mals moments. Problemes a casa han fet que el meu ritme de lectura descendís molt, hi ha altres coses més importants a banda dels llibres en què pensar en aquest moment. Tot i així, encara que no sé si en faré les ressenyes, vull penjar els llibres a la llista.

Les filles del fred. Camilla Läckberg***

El Joc de Déu. Salvador Macip***

Negres tempestes. Teresa Solana***

Els jugadors de Whist. Vicenç Pagès Jordà****

El primer dia de les nostres vides. Teresa Roig ***

La princesa de gel. Camilla Läckberg ***

Primavera,estiu, etcètera. Marta Rojals ****

El camp del terrissaire. Andrea Camilleri***

Crim en directe. Camilla Läckberg***

L'home que dormia al cotxe. Nil Barral***

El secret de Picasso. Francesc Miralles**

L’ombra del teu somriure. Mary Higgins Clark **

Cinc nits de febrer. Eduard Márquez***

Crits del passat. Camilla Läckberg ***

L’home dels pijames de seda. Màrius Carol**

El com del crim. Andreu Martín i Jaume Ribera ***

La nevada del cucut. Blanca Busquets****

Drecera al paradís. Teresa Solana***

Pandora al Congo. Albert Sanchez Piñol****

Amb l’aigua al coll. Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli ***

El contracte. Lars Kepler ( a mig llegir per una errada en el llibre)**

Bon any i bones lectures

Dolçor

noreply@blogger.com (Mireia) — Tue, 27 Dec 2011 19:53:00 +0000

magdalenes

coca de llardons

galetes de mantega


galetes de mantega decorades

Aquest matí ha tocat cuina dolça... un munt de calories. Vaja... per fer baixar els dinars i sopars de festa! Podeu pendre'n tantes com vulgueu que les virtuals no engreixen

Bon Nadal

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 24 Dec 2011 17:31:00 +0000

Calendari d'Advent

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 10 Dec 2011 17:13:00 +0000

Com va fer notar l'Assumpta en el seu blog petit, avui no se sap perquè no s'ha actualitzat els enllaços amb el calendari d'advent, però sí que hi ha un post nou, com cada dia. I comença així..

La meva història de Nadal es remunta als anys 60. En aquella època als pobles només s'escoltava música per...

Qui vulguisaber com acaba, ja ho sap AQUÍ

Les muses

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 04 Dec 2011 19:14:00 +0000

Un comentari a Llibres i punt sobre Disney m'ha fet pensar en una de les meves pel·lícules preferides de nens. N m'agraden totes les pelis de Disney, si són massa ensucxrades o massa de plorar em cansen, però amb aquesta ric molt i no me'n canso mai. Ara buscant enllaos al you tube per els qu eno la coneixeu m'he encantat de mala manera. Perquè una pl·lícula de canalla que no té res més fa que em quedi embadocada.

1. Les muses.

No em dieu que no és una perfecte número de musical amb el seu toc còmic... són genials

2.Se'n foten de tot i de tothom ( i possiblament es fan rics amb publicitat)

Els nens potser no ho entenen però nosaltres sí.
Versió en català aquí

3. El dolent és taaant bo.

No em dieu que no és bo. I la veu d'en Pep Anton Muñoz li queda genial

Apa, aquí us ho deixo

Mira que mono que és

noreply@blogger.com (Mireia) — Fri, 02 Dec 2011 18:43:00 +0000

D'acord que les senyors de Nespresso són uns pijos acabats, que els cafè ens el cobren a preu d'or i que vas a la botiga i et tracten tant així que fa cosa i tot, però no em digueu que no és curren l'estètica i la presentació. A mi m'agrada entrar de tant en tant a veure les presentacions que tenen i normalment són monissímes amb " coses per tocar" pots fer clics, pots fer girar cosetes. Proveu-ho proveu sinó...

Aquí per provar-ho

Aquest cop no n'han fet però de vegades dins i tot feien fons de pantalla per baixar-te

Demà comença!!!!

noreply@blogger.com (Mireia) — Tue, 29 Nov 2011 23:01:00 +0000

Demà comença el Calendari d'Advent d'enguany. Alguns de vosaltres ja haureu passat per aquí d'altres anys però per els que és el primer any que hi sou us explico com funciona. El blog del Calendari d'Advent és un blog que vaig crear al 2007 com un divertimento, una manera entretinguda per anar fent via cap al Nadal. Aquest mateix blog es va tornar a obrir per Nadal del 2008 però amb més pena que glòria. No sabia massa bé què escriure sense repetir-me i no trobava res d'interessant per explicar. Al 2009 el calendari ja no es va obrir. Al 2010 les coses canviem molt, embolico a l'Assumpta com aquell qui no vol la cosa i el blog pren un altre caire : més participatiu, divertit ... amb més alegria, vaja!

Totes aquestes peripècies per arribar on som ara: al Calendari d'advent 2011. Aquest any, després de consultar-ho amb l’Assumpta vaig escriure un post crida al blog a veure si trobàvem blocaires amables i amb ganes de col·laborar i mira per on, n’han sortit uns quants. Així doncs, aquest any som més colla, passem dels 10, i el calendari tindrà personalitats múltiples cadascuna amb la seva visió del Nadal. Espero que us ho passeu bé i que cada dia passeu per aquí a obrir la finestreta i menjar-vos la xocolatina. Si un dia no arribeu a temps, no us preocupeu podeu fer un cop d’ull a les finestres que ja tenim obertes anant a la pàgina del 2011. Només em queda dir-vos fins demà i

BON ADVENT!!!

El calendari d'advent compte enrera

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 27 Nov 2011 12:04:00 +0000

Fa uns dies que us vaig demanar col•laboració per tirar endavant la quarta edició del Calendari d'advent i molt amablement heu respost a la crida.

Gràcies a les vostres ganes per ajudar i a la feina de l'Assumpta ja tenim una bona colla de post reservats i fa la impressió que serà un gran calendari amb moltes maneres de fer diferents i ben entretingut.

Gràcies a tots per deixar- vos enredar!

Si hi ha algú més que està en disposició de ser embaucat només cal que ens ho faci saber

Una prova de les meves

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 26 Nov 2011 10:50:00 +0000

Aquest Blog ja ho té, de tant en tant l'utilitzo per fer proves. Fa uns mesos em van regalar un iPad pel meu aniversari .Em va costar molt decidir-me perquè tenia por de no utilitzar-lo. Tenia clar que era un "capritxet" car i que si després no l'utilitzava em sabria molt de greu. La veritat és que n'estic molt contenta; només em penadeixo de no haver-me decidit per model amb Internet...però tot i així estic encantada

Tot això no bé massa a tomb però estic fent una prova amb l'aplicació de blogger per iPhone( que també puc utilitzar a l'Ipad) i alguna cosa havia d'escriure.

Ara acabo d'intentar afegir una imatge, no és d'avui però és més mona que el que puc fotografiar allà on sóc.Va com que això és una prova també hi ha foto des de l'ipad .

Final de la prova, vaig a intentar publicar a veure si ho fa en format normal o surt estrany. Ja em direu el què.

El meu vot: Mortadel·la d'olives

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 20 Nov 2011 12:43:00 +0000

Desencís, desencant, avorriment... són paraules que en els darrers anys van associades a campanya eletoral i eleccions. Fa temps que dic que hi posaré un tall de mortadel·la d'olives en comptes d'una papareta. Aquest any tampoc ho he fet però ganes no me n'han faltat!

Ja sé que és dia d'eleccions i no es pot fer propaganda electoral, oi? ... però de l'altra. Va qui s'anima a participar al calendari d'advent 2011?

Calendari d'advent

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 19 Nov 2011 11:08:00 +0000

Aquest any no tinc massa ganes de fer el Calendari d' Advent però em sap greu deixar-ho penjat. No hi hauria pas alguns simpàtics i simpàtiques blocaires amb ànims de col·laborar? Aquí és quan us heu d'imaginar que us faig una cara de pena i bona nena d'aquelles que diuen "ja sé que tinc el blog abandonat i que no deixo comentaris però a partir d'ara seré bona nena i em portaré bé.." I com que tots teniu un cor molt gran i ja us comença a envair l'esperit nadalenc i les ganes de fer el bé... escriviu un "SÍ i tant" als comentaris i comenceu a pensar idees originals i genials per fer un o més posts.

Ha funcionat? Ja heu escrit un Sí , encara que després dieu "mare meva ja m'he tornat a embolicar". Hauria de funcionar. He fet la prova amb l' Assumpta per correu i ha donat els seus fruïts. Gràcies Assumpta per deixar-te embolicar de nou.

Vaaa animeu-vos que si som prou colla podem trobar idees noves!

Em diuen que faci llista i jo faig llista:

Panellets 5.0

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 05 Nov 2011 19:01:00 +0000

Com els últims anys, aquest també toquen panellets. Els hem hagut de fer en dues tandes perquè ens hem quedat curts en el primer intent. Els habituals del blog - si encara en queda algun- sabeu que els panellets bàsicament els fem per regalar i aquest anys ens havíem quedat curts i no en teníem prou. Cada vegada en fem més pels altres i menys per nosaltres.

Aquest any anem tardíssim però no volem deixar de fer el post.

NOTA PER L'ANY VINENT

Martí i Mireia del futur recordeu que cal comprar mínim un quilo i mig d'ametlla molta i que perquè quedin millor cal afegir una mica més d'ou i de moniato del que posa la recepta original. També seria recomanable pensar amb una mica més de temps quin serà l'embolcall.

20N

noreply@blogger.com (Mireia) — Wed, 26 Oct 2011 17:55:00 +0000

Martí: primer vocal

Mireia: 2on suplent de president

Sembla conya però no ho és.

Drecera al paradís. Teresa Solana

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 25 Sep 2011 16:34:00 +0000

Això em passa per no llegir. Sí, per no llegir. Fa un temps vaig llegir Negres Tempestes on Norma Forester era l’encarregada de descobrir qui va assassinar un catedràtic de Història de la central. Em pensava que en aquesta ocasió em retrobaria amb la policia però no . Dos germans, que ningú sap que ho són, i un detectiu retirat seran els encarregats de descobrir l’assassinat d’una escriptora d’èxit. Marina Dolç acaba de guanyar un prestigiós premi literari i es retira a l’habitació del mateix hotel on es celebra la festa d’entrega. L’escriptora és assassinada a cops amb el mateix guardó. Aquella mateixa nit detenen com a principal sospitós a Amadeu Cabestany, el finalista perquè la seva única coartada no espot demostrar, va marxar de l’hotel i el van atracar. Els nostres “ detectius” hauran de trobar la manera d’exculpar-lo.

Tot i no repetir protagonista sí que hi ha certes similituds; el ritme, la fàcil lectura, la capacitat d’entretenir d’una forma lleugera, el toc d’humor en els personatges... En resum una novel·la que es deica llegir, entretinguda i de fàcil lectura. Recomanable coma llibre per passar l’estona

No obris els ulls. John Verdon

noreply@blogger.com (Martí) — Wed, 21 Sep 2011 15:47:00 +0000

Exactament el que esperes d'aquest llibre!.

Fa un any aquest autor va treure i vaig llegir "Sé els que estàs pensant", però no cal que hi aneu, he fet un copia i enganxa del post que deia:

"Ara que heu vist el vídeo promocional del llibre només em queda dir-vos que el llibre és entretingut. Entra dintre dels tòpics amb dolent molt dolent, que és capaç d'endevinar-te quin numero triaràs entre el 1 i el 1.000, que té algun compte pendent amb tu des de fa temps i que està disposat a acabar amb això d'una vegada.

L'única opció que ens queda és demanar ajuda a un antic amic, en David Gurney, inspector estrella de New York però ja retirat als seus 40 i tants anys. Però la persona que és capaç d'endevinar aquest número es converteix en assassí, amb uns muntatges que ningú es capaç de treure'n el més mínim entrellat, tots menys, òbviament, el nostre protagonista.

En definitiva, un llibre d'intriga per passar una bona estona, quan no us vulgueu complicar la vida i llegir un llibre entretingut, aquesta és una bona opció"

Amb aquest llibre canviaria el vídeo, però tampoc és que valgui gaire la pena (el vídeo) o sigui, que no el poso. En lloc d'endevinar un número és una núvia assassinada el dia del seu casament, amb centenars de convidats per la casa però ningú veu res. I tenim el dolent més intel·ligent del món i òbviament, el nostre protagonista que és encara millor.

En definitiva, un llibre d'intriga per passar una bona estona, quan no us vulgueu complicar la vida i llegir un llibre entretingut, aquesta és una bona opció.

La nevada del Cucut. Blanca Busquets

noreply@blogger.com (Mireia) — Tue, 30 Aug 2011 22:01:00 +0000

Em feia una mica de por, massa recomanat pel meu gust, però era infundada. 48 hores, i llibre enllestit. Una bona novel·la, ben escrita, de lectura plàcida. No te’n saps avenir i ja ets a mig llibre. La història és interessant, els personatges contundents i l’entorn fa venir ganes de canviar d’aires. No coneixia l’autora, ni tant sols n’havia sentit a parlar abans d’aquesta novel·la; però és molt possible que no sigui l’última vegada que ens trobem.

La Tònia i la Lali tenen més coses en comú del que sembla a primer cop d’ull. Dues dones del seu temps, quasi un segle les separa,ens van explicant pinzellades de la seva vida. Ambdues els hi agraden els llibres i escriure i cap de les dues ha tingut una vida fàcil. És un llibre ple de vida quotidiana, però també d’emocions , passions i alguns misteris. Val la pena llegir-lo.

El com del crim. Andreu Martín i Jaume Ribera

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 28 Aug 2011 16:32:00 +0000

Cinquena entrega de les aventures de l’Àngel Esquius. Com sempre, m’ha agradat i m’he divertit llegint-la. No acabo d’entendre com es pot escriure una novel·la a quatre mans, però Andreu Martín i Jaume Ribera hi tenen les mans trencades. Per aquells qui busqueu una “saga” de novel·la de lladres i serenos en català, aquesta és una bona opció. Els llibres de l’Esquius, són llibres per passar l’estona; poc profunds, de fàcil lectura i entretinguts . Tot i ser de lladres i serenos no són novel·la negra; són llibres amb un petit misteri i amb molta ironia .Àngel Esquius detectiu, vidu , pare de dos fills i treballador valorat per el seu cap sempre fa allò que menys esperes; és tot un personatge. Bona persona , quasi sempre. Home madur, quan no es comporta com un adolescent. Observador i professional, sempre que no es deixa emportar per les emocions. Bon pare, excepte quan interfereix sense remei en la vida privada dels seus fills. En resum un paio, entretingut. Comparat amb la fauna que l’acompanya a la feina és tot una llumenera; professional, treballador i bon jan.

El com del crim és un llibre amb un cas una mica estrany. Com es pot defensar a un home acusat d’assassinar brutalment la seva veïna quan ell es justifica dient que dos homes vestits de submarinistes el van segrestar al portal de casa? Aquesta és la feina que l’hi ha tocat aquesta vegada a l’Esquius, cal trobar les pistes perquè la coartada del seu client s’aguanti, i això sembla impossible. Tampoc no ajuda gaire que passi una crisi personal perquè la parella és jove, intel·ligent i bonica. D’acord, que la filla l’hi presenti el pare del seu xicot i que.... bé no us explico res més que sinó no la llegireu.

Assassins sense rostre. Henning Mankell

noreply@blogger.com (Martí) — Sun, 21 Aug 2011 19:08:00 +0000

Molt bé!, quan pensava que ja no llegiria més llibres d'en Wallander/Mankell s'ha fet aquesta edició en català d'un llibre anterior, si no vaig errat el seu primer llibre o així ho diu la Wikipedia, i llegir-lo ha estat un encert.

Comença amb un assassinat brutal a una casa d'un petit poble de Suecia on els sospitosos semblen ser estrangers, motiu pel que es barrejarà la investigació del cas amb sentiments i actituds xenòfobes. Tindrem el millor Wallander detectiu versus un Wallender familiar absolutament desastrós; acabat de divorciar, amb una filla que no veu i un pare amb demències senils. Però tranquils, que no és un autor que es recreï ni amb els assassinats ni amb els temes particulars, simplement passen , amb el que no talla el ritme del llibre, de lectura agradable. Un llibre molt recomanable per acabar de passar l'estiu.

La vall de Boí. Dia 1

noreply@blogger.com (Mireia) — Tue, 16 Aug 2011 17:49:00 +0000

Primer de tot, gràcies a tots els que ens heu felicitat per l'aniversari i els que aneu passant per aquí tot i la nostra poca activitat blocaire . No contestaré els post anterior... tots heu anat mirant les fotos i esperant em decidís a escrire el /els post/post de vacances i avui tampoc no ho acabaré de fer.. però m'i vaig acostant. Gràcies pels comentaris!

Exactament el post que teniu aquí a sota era el que donava inici a les nostres vacances. La idea era fer un post diari amb les idees fresques i les emocions a flor de pell. Què ha passat? El de sempre: escric el primer dia i s'acaba... No ho aconseguiré mai, em pensava que amb la tonteria de l'Ipad seria més fàcil però res de res... sóc una gandula. A més ,no teniem internet allà on estaven i els llocs on menjàvem tenien Wifi a l'interior però no arribava a fora -les parets aquestes de pedra tant mones que tenen - i amb la Bruna ens tocava menjar al carrer.
Com que no he fet els deures si que faré alguns posts resum- com algunes ( rits i Joana) ja haureu endevinat per l'imatge de l'estany de Cavallers, hem estat a la Vall de Boí i ens ha anat genial. Ja us anirem explicant ( no massa tampoc, que sóc una pesada que comença i no acaba). No us asseguro quan estaran fets els post , però els faré. Fa uns minuts ja he enviat el Hoffman 8. Aquest any sí que hi haurà album. Miraré si trobo el moment per escriure'ls.

Aquest matí ens hem aixecat a la costa i anirem a dormir en ple Pirineu. Son quarts de vuit del vespre i ja som a la casa de turisme rural (casa durant els propers 5 dies) i hem fet la primera pressa de contacte amb l'entorn. És la primera vegada que ens enduen la Bruna de vacances i veure'm com funciona. Fer turisme amb un gos no és fàcil, ja que en aquest país no hi estem massa acostumats. La Bruna s'ha portat molt bé; no ha molestat al cotxe, s'ha ajegut tranquiŀla per dinar (a una terrassa a Tremp) i ja s'ha fet a la casa.
Per pujar hem decidit pujar travesant el Montsec i hi ha paissatges espectaculars. Sempre que em moc per Catalunya em sorprenc de com en un territori tant petit tenim paissatges tant diferents. No puc evitar de fer-ne el comentari. Ja hem fet una volta per Taüll, fet un cop d'ull a Santa Maria i Sant Climent. Després de passar pel punt d'informació ja tenim mig decidit que farem aquest dies.

Dilluns:romànic
Dimarts: Aigüestortes
Dimecres: més esglésies
Dijous: estanys de cavallers
Divendres: tornada a casona :(

Ara ens toca anar a sopar i buscar un local amb wifi per poder penjar el post.

PS.Fondue de formatges per sopar i conexió wifi de franc. A veure si hi ha sort i puc penjar el post.

sóc un desasatre,

noreply@blogger.com (Mireia) — Mon, 15 Aug 2011 19:29:00 +0000

No hi ha manera,a veure si demà... però no em negareu que us deixo imatges relaxants

demà post, potser...

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 13 Aug 2011 21:15:00 +0000

demà més

noreply@blogger.com (Mireia) — Fri, 12 Aug 2011 16:20:00 +0000