Un altre invent

Un dia emboirat de la tardor del 2020

noreply@blogger.com (Mireia) — Mon, 11 Jan 2021 20:48:00 +0000

Avui m'ha arribat el butlletí de Viena Editorial que m'ha fet feliç. Entre les novetats d'aquest any hi ha una nova col·lecció "Club Victòria" de les millors novel·les clàssiques angleses. Una de les primera publicacions serà Una habitació amb vistes de E.M. Foster. Ho esperaré amb candeletes. Foster i les adaptacions al cinema de James Ivory van ser una de les meves dèries durant un temps però no en tinc cap llibre. Els anys d'universitat és el que tenen: molta lecturina , molta biblioteca i poca compra. Tinc ganes de poder comprar aquest llibre i segur la edició de Viena m'agradarà.

Quan he vist el correu he pensat de seguida en fer un post ( a veure si agafo ritme i recupero el blog!) però ara que hi sóc pel tros tinc el meus dubtes: un post d'autors que m'han emocionat una temporada i per alguna raó els he deixat de llegir. En tinc uns quants i és un fenomen recorrent en mi. O bé un post sobre les genials edicions del Cercle de Viena, amb la seves pàgines negres al principi i al final, la rodona amb el títol amb una textura diferent o la seva menció al temps ( meteorològic) del dia en què s'acaba d'imprimir el llibre.

Finalment he decidit que cap dels dos i que guardo les idees pels dos posts següents i ara vaig a fer un doblet: m'emporto un llibre del Cercle de Viena amb la seva magnífica edició que és d'un d'aquests autors que us parlava i me'n vaig a llegir una estona.

Nanit i bones lectures!

2021

noreply@blogger.com (Mireia) — Fri, 01 Jan 2021 17:51:00 +0000

Feia mesos que no pensava en el blog però aquests últims dies gràcies a enllaços del Twitter he anat llegint alguns pots i m'ha portat a mirar entrades antigues de l'Un altre invent i a pensar en com el vam abandonar sense ni acomiadar-nos. Suposo que els posts es van anar espaiant i la nostra activitat blocaire es va anar fent més esporàdica i de mica en mica ens vam oblidar que teníem un espai al que havien dedicat molt de temps , on havíem conegut molta gent i on havíem viscut experiències diferents. Ahir pensava que com a mínim havia de fer dues coses: tancar el blog de manera oficial i intentar baixar posts i sobretot comentaris per guardar-los. Ara que sóc aquí no tinc clar si tancar el blog o fer un últim intent de reactivar-lo.

Aquesta última idea se m'acaba d'acudir ara mateix mentre escric amb el nen a la falda i escoltant El Pirata despistat de El Pot Petit. Siguem realistes, un nadó a casa i teletreball des del març són garantia de fracàs, però sabeu què...si el 2021 ha de ser millor potser que anem a per totes. No em comprometo a res ( tampoc crec que quedi quasi ningú que llegeixi aquest post i m'ho pugui reclamar) però mantindrem el blog una mica més. Ara no vindrà de dos dies a tancar-lo.

Enfeinats creant una nova biblioteca per casa

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 04 Aug 2019 08:33:00 +0000

Desconectant

noreply@blogger.com (Mireia) — Tue, 05 Feb 2019 07:20:00 +0000

Ja ha tornat el calendari d'advent. Animeu-vos!

noreply@blogger.com (Mireia) — Mon, 26 Nov 2018 07:28:00 +0000

I què és el calendari d'advent?

És un blog que durant el període d'advent publica un post cada dia relacionat amb el Nadal.

I qui escriu aquests post?

Qualsevol a qui l'hi faci il·lusió

I com ho he de fer per apuntar-m'hi?

Només
cal deixar un comentari a aquest post indicant quin o quins dies et
compromets a fer el post. També ens cal el teu correu electrònic per
poder fer-te arribar la invitació com a participant pots deixar-lo en el
mateix post o si ho prefereixes enviar-nos un correu a:
unaltreinvent@gmail.com. Trobareu els dies ja triats aquí.

Com sé quins dies puc agafar?

Anirem penjant els participants al calendari a mesura que us aneu apuntant

Puc triar més d'un dia?

En principi sí. Si hi ha més demanda que dies, llavors haurem de donar prioritat a aquells que no tenen cap dia.

Fins quan tinc temps per apuntar-me?

Et pots apuntar sempre que quedin dies buits. En cas que no en quedin en podem parlar

Quan i com he de penjar els posts?

Cal
penjar el post el dia que tinguis assignat a les 00:01. Recordeu, es
poden programar. Tots els post han de tenir com a etiqueta el nom de
l'autor i 2018 a més de les que hi vulgueu afegir. Penseu també en
deixar una mica de xocolata al final de cada post.

Puc escriure el post del que vulgui?

Sí, sempre que tingui a veure amb les festes de Nadal

I quan comença?

El primer dia de l'advent aquest any és el 2 de desembre

Panellets

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 04 Nov 2018 18:46:00 +0000

Si en voleu saber més

Orígen. Dan Brown

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 08 Apr 2018 21:49:00 +0000

Títol: Orígen
Autor: Dan Brown

Traductor: Esther Roig

Editorial i any: Planeta, 2017

Enquadernació:tapa dura

Idioma: català

Pàgines: 631

Previsible. Aquesta és la paraula que defineix aquesta novel·la de Dan Brown si n'has llegit qualsevol de les anteriors. Me'n penedeixo d'haver-la comprat i llegit? No. Ja sabia que em trobaria i no m'ha sorprès però tampoc decebut. Quan decideixes llegir qualsevol dels llibres d'aquest autor ja saps que hi trobaràs: el professor Robert Langdon involucrat en una història rocambolesca, una dona guapa, una conspiració on hi apareix l'església i bons que semblen dolents i dolents que semblen bons. I tot molt ràpid. No m'ha decebut, és això exactament el que esperava trobar a Orígen. Bàsicament m'ha fet gràcia llegir-la perquè hi ha episodis que passen a Barcelona.

En aquest llibre hi trobem a l' Edmon Kirsch un brillant informàtic que convida a en Langdon a una presentació a Bilbao d'un gran descobriment que canviarà el món per sempre. En Robert Langdon , antic professor seu i amic, no dubta a anar-hi. Aquí comença la nostra història.

És un llibre apte per aquells que no hagin llegit mai res d'en Dan Brown i vulguin passar una estona entretinguda sense més o per aquells que ja saben on es posen i estiguin disposats a dedicar a una estona del seu temps, que tot i entretinguda, no els hi canviarà la vida.

✅✅✅

Diari de lectura 2018

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 01 Apr 2018 06:00:00 +0000

02/01/2018 Començo el diari de lectura fent el post dels llibres del 2017 i fent-me tres propòsits per aquest proper any. El primer el començo de seguida, que és tornar a escriure el diari de lectures. Aquí els deixo per no oblidar-los:

Llegir un mínim de 15 llibres.
D'aquest 15, 3 que no siguin en català
Tornar a fer el diari de lectures

14/01/2018 Ahir vaig acabar Els Ambaixadors de l' Albert Villaró. Hauria de fer el post però em costa posar-m'hi. Cada vegada faig ressenyes de llibres més pobres i repetitives i m'agradaria poder-ho canviar. També he vist que molts blogs de llibres fan la fitxa del llibre i potser també m'animo a fer-ho, queda bonic i dona informació rellevant.

21/01/2018 Ahir al vespre vaig acabar amb l'últim Montalbano. Camilleri sempre és una aposta segura i tant si tinc la lecturina baixa com alta , m'agrada i l'enllesteixo ràpid. Abans de fer l'entrada se m'ha ocorregut mirar quants llibres n'havia llegit. Segons l'anobi són 19 però jo crec que en falten uns quants. També he fet una cerca per veure quan n'havia llegit i uff, és un home mooolt prolífic i no tots estan traduïts al català.

27/01/2018 Fa pocs minuts que he acabat de llegir el meu primer llibre de Murakami. M'ha costat però m'he decidit i no m'ha decebut. Crec però, que com em passa amb Auster, em caldrà un humor especial per afrontar-me un nou llibre d'ell. Aquesta vegada no crec que passin anys entre la compra i la lectura. El proper potser no serà de contes com aquest ( Homes sense dones) sinó que ja pot ser una novel·la amb tots els ets i uts. A veure....

11/02/2018 Aquest matí he acabat l'última història del primer llibre de relats de Viena sobre Les aventures de Sherlock Holmes. Quan el vaig veure em van entrar moltes ganes de tenir-lo i com era d'esperar va caure al sac. No m'ha decebut. Ni l'edició de Viena que sempre trobo molt boniques, ni el llibre. Misteris coneguts, antics en el temps però tot i així m'ho he passat la mar de bé. Si puc mantenir aquest ritme de lectura aquest any tornaria a ser dels bons però ja veurem si tinc tanta sort. Ara com ara he encertat amb els llibres i un canvi a la meva feina a fet que torni a dinar en solitari i que pugui llegir una mica cada dia.

03/03/2018 m'acabo de d'adonar que no havia escrit res des d'en Holmes i ja he fet una apretadeta més: ja tinc dos llibres més al sac. Un d'un autora de casa , la Kweilan, i un altra habitual que no pot faltar: Donna Leona. Porto un bon ritme i estic contenta, si segueixo així podria ser un bon any. Tot just són dos mesos i la cosa pot girar i molt. Aniré informant.

11/03/2018 Acabada la ressenya de Vida familiar de Jenn Díaz. M'adono que faig unes ressenyes molt superficials. Ja fa dies que ho veig. Les meves ressenyes són més opinions ( un m'ha agradat/ no m'ha agradat) que un esforç intel·lectual real. Però tampoc és qüestió de queixar-se. Ara com a mínim llegeixo i ressenyo. Avui buscant ressenya al diec he trobat el sinònim recensió. Feia anys que no la sentia! Ni recordava que existís. M'ha fet gràcia.

17/03/2018 Aquest matí he acabat Ready Player One. M'ha ben enganxat. És un llibre per adolescents o per friquis, no hi sé veure més alternatives però m'ho he passat molt bé llegint-lo i m'ha tingut més que enganxada.

27/03/2018 Finalitzat el que crec que serà l' ultim llibre d'aquest trimestre. Cazeneuve i la revenja dels desvalguts. Em va intrigar el personatge i el llibre m'ha fer passar una estona entretinguda. A més, tinc una curiositat per resoldre. En els agraïments del llibre he vist un nom que em sona de la feina i he anat a fer la detectiu i he vist que aquesta persona a fer algun like al twitter del llibre. Hauré d'esperar a tornar de vacances per confirmar si en coneix als autors.

Els propòsits lectors en porto 2 bastant aconseguits i un tercer malament. He llegit 8 llibres i mig, arribar als 15 hauria de ser fàcil i tinc un trimestre del diari de lectures així doncs... no ho porto malament del tot.

Cazeneuve i la revenja dels desvalguts. Oriol Molas i Ferran Grau

noreply@blogger.com (Mireia) — Tue, 27 Mar 2018 16:46:00 +0000

Títol: Cazeneuve i la revenja dels desvalguts
Autor:Oriol Molas i Ferran Grau

Editorial i any: Capital Books, 2018

Enquadernació: tapa tova

Idioma: català

Pàgines: 349

Desconeixia qui era Enric Cazeneuve i que havia estat el primer a obrir una agència de detectius a Barcelona. Aquest fet em va cridar prou l'atenció com per decidir-me a comprar el llibre. No recordo haver-ne llegit cap ressenya, ni bona ni dolenta, així que va ser una elecció sense cap expectativa concreta que va sortir prou bé.

Enric Cazeneuve, mare catalana i pare francès, decideix viure a Barcelona després de la mort de sa mare i de rebre com a herència el pis dels seus avis . A Barcelona es retrobarà amb un amic seu d'adolescència, ara periodista de successos de La Vanguardia. No tenir feina i tenir alguns diners de l'herència faran que disposi de suficient temps com per ajudar al seu amic a investigar una sèrie d'estranys assassinats que s'han anat produint a la ciutat.

Aquest és l'inici de la nostra història que s'anirà complicant amb el retrobament d'un amor d'adolescència i amb els fets de la Setmana tràgica. La trama de les morts està ben trobada, tot i que potser és un pel previsible. La història combina la investigació periodística-criminal dels assassinats; les històries sentimentals i personals dels personatges principals i els fets històrics ocorreguts a la Barcelona del 1909. Tots aquests ingredients s'aniran teixint a la novel·la.

Els personatges te'ls fas teus de seguida, et cauen simpàtics: la minyona revolucionaria, l'amic una mica esbojarrat o el gitanet de Gràcia amb molta barra, el policia corrupta i fatxenda. Potser no són els personatges més profunds del món però tens curiositat per saber com els hi va i com es desenvoluparà la seva història

És un llibre entretingut, de fàcil lectura.No és una obra mestre i confio que si n'hi ha més la trama em sorprengui una mica més i els personatges tinguin una mica més de cos. Tot o això si n' hi ha un segon llibre no descarto repetir.

✅✅✅

Ready Player One. Ernest Cline

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 17 Mar 2018 18:32:00 +0000

Títol: Ready Player One
Autor:Ernest Cline

Traductor: Lluís Delgado i Rosa Borràs

Editorial i any: Edicions 62, 2018

Enquadernació: butxaca

Idioma: català

Pàgines: 508

Estic friqui, friqui; perquè negar-ho. M'ho he passat la mar de bé llegint aquest llibre. Fins fa 4 dies no en sabia la seva existència ni la del seu autor, tot i la pel·li apunt d'estrenar-se de l'Spielberg. Van ser uns parell de casualitats les que me'l van fer caure a les mans. Bé, caure...caure....no, que el vaig anar a comprar expressament però digue-m'ho així.

El llibre és una distòpia que es desenvolupa a l'any 2045. En una terra desolada, plena de guerres, fam i amb una crisi energètica sense precedents. L' Oasis és un món virtual on la majoria de població passa bona part del seu temps. Quan l'excèntric Halliday, creador multimilionari de l' Oasis, mort sense hereus comença un joc de pistes per aconseguir la seva fortuna. El propi Halliday deixa a les seves últimes voluntats que la primera persona que tingui un avatar a l' Oasis i que sigui capaç de trobar l' Ou de pasqua que hi ha amagat, serà el seu únic hereu. Com a úniques pistes deixa un vers i un Almanac amb tot de cites i pensaments que ha anat escrivint al llarg dels anys. Wade Watts és un adolescent asocial i sense recursos que passa la major part del seu temps connectat a l' Oasis i que com molts altres es convertirà en un gunter ( un buscador de l'ou). Quan és el primer, 5 anys després de la mort de Halliday ,en desxifrar la primera pista tot canviarà.

RPO és un llibre entretingut,que passa molt bé, potser una mica per adolescents. Està farcit de referències a pel·lícules, música, sèries, còmics i sobretot videojocs de finals dels setanta i els vuitanta. No en coneixia la meitat, especialment del videojocs, però tot i així m'he divertit molt llegint-lo i moltes referències m'han fet gràcia. Aquestes referències les trobem sobretot a la primera part del llibre i en algun moment se m'han fet una mica feixugues, però res que no es pugui superar. A mesura que el llibre va avançant és va convertint en un llibre d'aventures com els d'abans. Una mica a a l'estil Dan Brown per joves. Canviem les referències a obres d'art clàssiques i teories de la conspiració per programadors de videojocs o pel·lícules dels 80 però la idea és similar. Això no és dolent en sí mateix, garanteix un bon entreteniment i tenir-te enganxat a les pàgines del llibre fins que l'acabes.

Potser no serà un llibre de gran literatura però crec que és prou reeixit com perquè m'ho hagi passat bé, que no sempre es pot dir.

✅✅✅✅

Vida familiar. Jenn Díaz

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 11 Mar 2018 08:51:00 +0000

Títol: Vida familiar
Autor: Jenn Díaz

Editorial i any: Edicions 62, 2017

Enquadernació: butxaca

Idioma: català

Pàgines: 187

És el primer llibre de Jenn Díaz que llegeixo i no m'ha agradat tant com em pensava. Crec que ha estat un error meu. Es tracta d'un llibre de contes i els he llegit massa seguits. Com que tots giren al voltant de la mateixa temàtica i des d'una perspectiva similar, llegir-los seguits no l'hi fa cap favor al llibre.

Jenn Díaz parla de situacions complexes, dures, de sentiments, de reflexions. Aborda temes que no són fàcils des de de la perspectiva del personatge principal. No són relats on passen coses, i si en passen són poques, sinó que crea un espai on els protagonistes: pensen, dubten, reflexionen i senten. El llibre està ben escrit, i el llenguatge ben trobat, et porta on t' ha de portar i sorprèn sí cal.

És un bon llibre però per llegir a petites dosis, tot seguit es pot fer feixuc . El recomano com a lectura paral·lela.

✅✅✅

Restes mortals. Donna Leon

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 03 Mar 2018 11:32:00 +0000

Títol: Restes Mortals

Autor: Donna Leon

Traductor: Núria Parés

Editorial i any: Edicions 62, 2018

Enquadernació: butxaca

Idioma: català

Pàgines: 358

Un altre dels molts llibres que he llegit de la Dona Leon amb el Comissari Brunetti com a protagonista. Aquest però, és una mica diferent. Normalment ja de bon inici ens endinsem dins alguna trama detectivesca, aquest cop bona part de la novel·la es dedica a situar-nos, a posar-nos en antecedents. M'ha agradat, tot i que té uns tempos diferents dels que estava acostumada a trobar-hi.

A Restes Mortals, trobem un Brunetti cansat, fart de la seva feina i de veure com és , a vegades, de poc amable la condició humana. Després d'un interrogatori que acaba amb atac de cor fingit per en Brunetti per salvar un company d'un atac d'ira contra un detingut , Brunetti decideix allunyar-se de tot i de tothom durant uns dies. La Paola, la seva dona, l'hi ofereix la casa d'estiueig d'un tiet per passar-hi uns dies. Allà coincidirà amb Davide Casati, un home gran aficionat al rem que el portarà a redescobrir la laguna i també el problema de la desaparició de les abelles. Amb aquest inici tant estrany , Donna Leon , ens introdueix en un problema real del nostre ecosistema i aprofitant el retir d'en Brunetti també ens parlarà de la aguna i del seu estat. Aquest inici relativament plàcid i molt descriptiu acabarà abruptament amb la troballa d'un cos ofegat, en Brunetti reprendrà la seva feina de policia i el ritme i to de la novel·la tornarà a l'estil ja conegut.

Un llibre diferent però igual d'entretingut que la resta de la saga , potser amb un punt més seriós i reivindicatiu de l'habitual. Per algú que es vulgui introduir en el món de Brunetti no seria el millor llibre, no perquè no estigui bé, sinó perquè no es representatiu de la resta. Recomanable

✅✅✅✅

El misteri del bressol buit. Montse Sanjuan

noreply@blogger.com (Mireia) — Fri, 23 Feb 2018 18:45:00 +0000

Títol: El misteri del bressol buit

Autor:Montse Sanjuan

Editorial i any: Pagès Editors, 2015

Enquadernació: rústica

Idioma: català

Pàgines: 275

Segon llibre llegit de la Montse Sanjuan , o la Kweilan com la coneixem per aquí . Del primer no en vaig fer ressenya i per tant aprofitaré per parlar una mica dels dos. Ambós llibres tenen la Sergent Anna Grimm com a protagonista. És una mossa d'esquadra que treballa a la comissaria de Lleida, amb un caràcter fred, poc donada a fer amics però amb un instint especial per la seva feina. En els dos llibres es troba davant de casos d'assassinats poc habituals, mediàtics i que caldrà resoldre amb la major celeritat possible. En aquest segon llibre, l' Anna Grimm tindrà doble pressió doble: resoldre un doble assassinat i un segrest. Com sempre, la tossuderia, l'esforç i la persistència de l'Anna la porta a fer una bona feina, però serà suficient per trobar al nen petit segrestat?

Tant aquest llibre ,com amb la primera novel·la ,he passat una bona estona. M'ha agradat reconèixer llocs de Lleida, tot i que la conec molt poc. Les trames m'ha resultat interessants i la veu de la protagonista ens permet seguir la trama policial però també els seus pensaments i emocions. En ambdues novel·les també i tenim un segon narrador, algú que ens explica coses que han passat anteriorment però que ens resulten essencials per mantenir-nos alerta.

Resumint, un parell de bons llibres entretinguts de llegir. Si hi ha un tercer, també el llegiré

Postaletes

noreply@blogger.com (Mireia) — Mon, 19 Feb 2018 07:10:00 +0000

Aquest cap de setmana he estat enfeinada, de tant en tant us comparteixo les meves postaletes. Les fotos no són les més reeixides però ja us en fareu una idea.

Les aventures de Sherlock Holmes. Sir Arthur Conan Doyle

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 11 Feb 2018 11:48:00 +0000

Títol: Les aventures de Sherlock Holmes

Autor:Sir Arthur Conan Doyle

Traductor:Xavier Zambrano

Epíleg: Josep Lluís Martón Berbois

Editorial i any: Viena, 2017

Enquadernació: rústica

Idioma: català

Pàgines: 380

Des que vaig veure que Viena editava en català les aventures de Holmes que tenia ganes de llegir-lo i aquí el tenim. La combinació era immillorable: Viena amb les seves boniques i cuidades edicions i Holmes, un dels meus detectius favorits. Aquest llibre queia segur. Així ha estat i no m’ha decebut.

Holmes és un dels pocs personatges literaris que primer he conegut a la televisió que no pas llegint-lo. No sé si ho recordeu però a TV3 durant els vuitantes feien una sèrie els caps de setmana a l'hora de la migdiada. Devia tenir uns 10 o 12 anys i no em perdia cap capítol. No va ser fins passats uns anys que en vaig llegir algun dels llibres ( El gos de Baskerville, El signe dels quatre…). Tampoc ajudava el fet que no era fàcil trobar-los en català.

Amb en Holmes sempre m’ha passat una cosa estranya, i crec que no sóc la única que l'hi passa. M'hauria de caure fatal. És un personatge poc amistós, taciturn, drogoaddicte, missògin, fred, cregut… i tot i això, em cau bé. No sé si perquè és intel·ligent i no és mala persona o perquè Watson fa el contrapunt just per equilibrar-lo. La qüestió és que és estrany que em perdi cap de les series que han fet i que hi surt el personatge.

Tornem a l‘edició que ens ocupa. Viena, amb el seu bon gust habitual, ha reeditat en català actual algunes de les històries que van aparèixer The Strand a finals del SXIX. I sembla ser que ho farà amb totes les que falten. Encara que passin els anys els misteris que se'ns presenten no perden l’interès , d’una banda perquè els humans ens seguim movent per les mateixes emocions i de l’altra perquè la intriga no està només en descobrir què ha passat sinó com ho ha descobert Holmes. Així doncs, aquest doble misteri ens manté atents i entretinguts. Crec que la traducció és encertada portant a Holmes a un català actual sense que es faci estrany i ni perdi l’ubicació temporal en cap moment. Al final del llibre també hi ha un epíleg on s'ens explica com i quan es van traduir Holmes al català i una mena de gabinet de curiositats.

Crec que és una lectura que podria recomanar a quasi tothom. No és novel·la negre, ni de detectius, ni de misteri, ni psicològica… no té gènere : és Holmes.

✅✅✅✅

M'està costant deu i ajuda deixar comentaris als post en els blogs.

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 03 Feb 2018 10:51:00 +0000

Els últims anys no estic molt activa en aquest món; ni publicant ni deixant comentaris als blogs amics. Tot i això, no he perdut el contacte del tot i que aquests últims mesos estic intentant no només llegir els posts- que ho anava fent poc o molt- sinó deixar algun comentari. No sé què passa però faig el comentari i en quan el vull penjar fa com si ho fés però el comentari no apareix. No em dona cap explicació. En alguns casos ho he intentat en diverses ocasions i de cop i volta sona la flauta i em deixa.

El dubte és si faig alguna cosa malament. Ha canviat alguna cosa mentre he estat en baixa activitat? Perquè no hi ha manera, i provar-ho diverses vegades sense èxit fa que sovint de te n'oblidis

. Si a més es tractava d'un comentari una mica llarg, ja n'hi tu explico.

En aquesta última setmana m'ha passat unes quantes vegades i no sé si hi ha manera de corregir-ho. Si algú si ha trobat i sap com arreglar-ho...

Homes sense dones. Haruki Murakami

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 27 Jan 2018 17:28:00 +0000

Títol: Homes sense dones (Onna no inai Otokotachi)
Autor:Haruki Murakami
Traductor: Albert Nolla Cabellos i Jordi Mas López
Editorial i any: Empúries, 2015
Enquadernació: rústica
Idioma: català
Pàgines: 269

Finalment després de molts anys de la compra de El salze cec i la dona adormida m'he decidit amb un Murakami. Vaig comprar el llibre de contes amb la intenció d'introduir-me d'una manera poc abrupte al seu món , però mai vaig trobar el moment. Van passar els anys i en Martí es va fer un bon lector d'aquest autor però per més llibres que hi haguessin a casa , per més bones crítiques que el llegís mai no trobava que fós el moment indicat. Dissabte passat no sabia que llegir i en Martí em va recomanar per enèsima vegada que ho intentés i aquest cop sí que era el moment. I feina feta: primer Murakami al sac.

Vaig optar, com era la primera intenció i seguint la recomanació d'en Martí per un llibre de contes, tot i que no el que havia previst fa tant de temps. Homes sense dones és un recull de contes curts on en tots els casos les dones hi tenen un paper important: relacions de parelles, desamors, amistats, relacions laborals. Sigui quina sigui aquesta relació les dones en som el denominador comú.

Només llegir el primer conte Drive my car em va envair una sensació de dejà vu. No sé si és una sensació només meva, però Murakami m'ha recordat a Calders i a Auster. Els seus relats són senzills, nets. La narrativa sembla que sigui pràcticament una descripció de fets i sentiments, com si fossin una situació objectiva. Vas avançant la lectura tranquil i sense trasbalsos fins que et pares un segon i t'adones de la profunditat en què dibuixa els éssers humans: els seus anhels, les seves pors, les seves emocions i les seves contradiccions. A la que fas una mica més d'atenció també et sorprèn que has estat llegint sobre situacions surrealistes, emocions fora de mida com si fossin d'allò més normal. Aquesta capacitat de fer passar per habitual l'extraordinari sempre em deixa estorada.

Resumint, crec que ha estat un bon moment per llegir el llibre, l'he gaudit i segurament repetiré. No cal que el recomani perquè Murakami ja està més que recomanat.

✅✅✅✅

La piràmide de fang. Andrea Camilleri

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 21 Jan 2018 09:33:00 +0000

Títol: La piràmide de fang ( La Piramide di fango)
Autor: Andrea Camilleri
Traductor: Pau Vidal
Editorial i any: Edicions 62, 2017
Enquadernació: rústica
Idioma: català
Pàgines: 251

Per énesima vegada en aquest blog hi apareix la ressenya d'un llibre d'en Camilleri. No recordo ni on ni quan vaig descobrir el comissari Montalbano però el que sí que sé, és que és un dels recurrents a la meva llista. No acostuma a ser a la de pendents perquè mai no passa gaire temps entre la compra i la lectura. Sempre passa davant de molts altres. Perquè? No us ho sabria dir però m'entreté, em diverteix i m'agrada. En Camilleri escriu bé, lleuger però ben escrit. Les trames són entretingudes, amb molt d'humor i a vegades amb un toc surrealista. Tot i que no ens movem mai del mateix territori, dels mateixos personatges i de la mateixa realitat no se'm fa gens avorrides. Camilleri descriu a la perfecció l'entorn social de la inexistent Vigata i fa que els personatges siguin creïbles. Alhora que ens explica una història de ficció, ens fa un retrat de la Sicília real on la màfia, la corrupció i la política tenen unes relacions , diguem-ne, peculiars. Suposo que una altra raó per la que els Montalbano vam apareixen a casa és que Edicions 62 els va editant quasi tots en català, i amb una bona traducció de Pau Vidal. En Camilleri és molt prolífic als seus 92 anys i sovint és complicat seguir-li al ritme. La piràmide de fang és del 2014 i ja n'ha escrit 3 més.

En aquesta ocasió en Montalbano s'enfronta a un assassinat d'un treballador d'una constructora. El troben mort dins d'una canonada, només vestit amb la roba interior i amb un tret a l'esquena. El mort resideix molt a prop de les obres, en un lloc apartat on hi ha poques cases. Ha fet el recorregut que el separa de casa seva amb bicicleta. Les primeres indagacions d'en Montalbano les fa a una casa propera on unadona gran que ven queviures i menjars il·legament l'hi explica algunes xefarderies sobre la dona del moart. Sembla que no era l'esposa perfecte i que tot es redueix a una qüestió de banyes però, tot és el que sembla? O a Vigata sempre cal pensar una mica més enllà?

Com en cada ocasió que llegeixo un Montalbano us el recomano. També és cert que si algú vol començar a llegir-los crec que seria millor fer-ho cronològicament. Tot i que cada cas és diferent i té un principi i un final al mateix llibre, sí que és cert que els personatges van evolucionant: tant en edat, situació com caràcter.

✅✅✅✅

Els Ambaixadors. Albert Villaró

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 14 Jan 2018 09:31:00 +0000

Títol: Els Ambaixadors
Autor: Albert Villaró
Editorial i any: Ediciones Destino, 2015
Enquadernació: butxaca
Idioma: català
Pàgines: 681

Els Ambaixadors és una distòpia sobre la Catalunya de mitjans de segle XX. Som al 1949. Catalunya és una República independent des de l'any 34 i s'està refent la Segona Guerra Mundial. A Espanya hi governa el dictador Sanjurjo i les seves relacions amb Catalunya no són bones. Oficialment no s'ha signat la pau però tampoc s'està en guerra oberta. L'espionatge, els atemptats i els sabotatges són el pa de cada dia. El govern català coneix una noticia que farà perillar la República. En aquestes circumstàncies es veu obligat a reactivar un agent que mantenia ocult: Mossèn Farràs.

Villaró ens transporta a una Catalunya hipotètica plena de personatges coneguts amb biografies mig reals mig imaginaries que ens alguns moments de la lectura et fan dubtar. El llibres és una novel·la de ficció, una història d'espies a la catalana. El nostre Mossèn Farràs haurà d'anar a Madrid, en terra enemiga, per salvar a la República.

És un llibre entretingut, per passar una bona estona. La història potser una mica inversemblant, però ja ho tenen les distòpies això. M'agrada especialment el tractament dels personatges reals. Els que em són més coneguts tens la curiositat de veure com els dibuixa i els transforma.

Tot i haver llegit altres llibres de l'autor que m'havien agradat quan va guanyar el Josep Pla al 2014 no em va cridar gens l'atenció. Per casualitat aquestes festes el vaig trobar en edició butxaca i m'hi vaig decidir; no sé si va ser pel llibre, l'autor, el format o el moment històric. La qüestió és que algunes frases posades en boca de personatge dels mitjans de SXX no estan tant lluny de les que podem sentir ara, per tant tot i el caràcter de ficció del llibre sovint s'acosta més del que voldríem a la realitat, potser no d'obra però si de pensament.

Resumint, una lectura recomanable i entretinguda . En algun moment es fa una mica feixuga amb tants personatges però tampoc de forma excessiva

✅✅✅

Lectures 2017

noreply@blogger.com (Mireia) — Tue, 02 Jan 2018 07:24:00 +0000

Fins i tot el post de les lectures va tard i no tinc clar que hi siguin totes, però millor que res... La llista no segueix cap ordre simplement els tenia sobre la impressora i són aquests perquè estan pendents d'endreçar... A veure si aquest any sóc capaç de recuperar l'activitat al blog ( encara que només sigui la lectora)

Les veus del Pamano. Jaume Cabré ( venia del 2016)
Un cau d'escurçons. Andrea Camilleri
La biblioteca dels llibres rebutjats. David Foenkinos
Mort mar endins. Andrea Camilleri
La dona que somiava mariatxis. Assumpta Mercader
La sergent Anna Grimm. Montse Sanjuan
Sortir a robar cavalls. Per Petterson
Herba Negra. Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón
El misteri de la senyoreta Hargreaves. Frank Baker
La noia d'abans. J. P. Delaney
El llibre dels Baltimore. Joël Dicker
Els ambaixadors. Albert Villaró ( en procés)

Ara que els veig tots junts, sóc conscient de que és una any de molt poca collita. Els últims anys, tot i no tenir la lecturina alta, un llibre al mes hi era; aquest any ni això. Conclusions de l'activitat lectora del 2017:

llegeixo poc
només llegeixo en català
en Camilleri és imprescindible

Potser haurem de tornar al propòsits lectors d'altres anys. A veure, un propòsit ha de ser assolible però que costi una mica. Avui estic audaç, així que m'arriscaré a posar-los per escrits:

Llegir un mínim de 15 llibres.
D'aquest 15, 3 que no siguin en català
Tornar a fer el diari de lectures

Apa som-hi! Bones lectures i millor 2018!

BON NADAL

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 24 Dec 2017 18:39:00 +0000

Aquest any, necessitem coses dolces: panellets

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 04 Nov 2017 18:14:00 +0000

Tot i que tenim el blog en semi-aturada des del darrer mes farem el post dels panellets.

Tota la feina feta

Hem pensat que una tradició de la terra també és una manera de reivindicar-nos i que el post ( encara que amb retard) no podia faltar. Una mica de dolç ens vindrà bé.

preparant les caixes

Aquest any a l'últim moment vam decidir fer dos gustos més i com que era el dia 1 vam haver d'improvisar amb el que hi havia a casa. Així doncs, als nostres tradicionals panellets de pinyons, ametlla i xocolata vam afegir-n'hi dos de nous: llimona i melmelada de fruites del bosc.

Cada any quan ens posem a comprar els ingredients i després ens posem a fer-los; ens n'adonem que no tenim la recepta clara i anem provant sobre la marxa. Repassem les entrades anteriors del blog i sempre queden coses sense explicar. Així doncs; aprofitarem aquest post per deixar constància del què hem fet aquest any i ens servirà com a recordatori per propers anys o per si algú altre vol intentar la nostra recepta. Serem molt detallats aquesta vegada.

El resultat final van ser 232 panellets: 72 de pinyons, 64 ametlles, 32 de xocolata, 29 de fruites del bosc i 35 de llimona.

i les caixetes

Els nostres ingredients:

Per la massa:

1'5 Kg d'ametlla molta
1,2 Kg de sucre
375 grams de moniato bullit
5 rovells d'ou

Per la decoració:

500 g de pinyons
300 g d'ametlla a trocets
3 cullerades de xocolata en pols
llàgrimes de xocolata
1 llimona
melmelada de fruits del bosc

Bullim el moniato i a la que aquest ja està prou fet, comencem i d'allà fins al final. Cal fer la massa amb tots els ingredients citats i aconseguir que quedi ben barrejada. És una feina que cal fer amb els dits. Una mica embrutidor, però el resultat s´ho val. Hi ha gent que la deixa reposar un dia, nosaltres no ho fem. . Mentrestant pre-escalfem el forn a 225º. Els panellets triguen entre 8 i 12 minuts a coure's depenent de la mida i forma.

especial nens!

Pinyons: Agafar la quantitat de massa que vulguis i fer-ne una bola rodoneta. Posar-te els xampinyons a les mans i fer-ho rodar tot junt. Finalment enganxar pinyons allà on ha quedat algun forat. En Martí que és l'expert amb els pinyons es mulla les mans amb aigua perquè l'hi va millor. Quan els traiem i hagin perdut una mica de temperatura cal pintar-los amb una barreja de rovell d'ou i aigua perquè quedin brillants.

Ametlla.Agafar la quantitat de massa que vulguis i fer-ne un cilindre. Posar l'ametlla en un plat i fer-la rodar sobre ella mateixa. Finalment fer el mateix sobre els costats plans. Pintar-los perquè quedin brillants quan hagin perdut un punt de temperatura.

Xocolata. Agafar tota la massa de panellets que vulguis que siguin de xocolata. Barrejar-hi la xocolata en pols. Fer els panellets amb forma de bola rodona. Quan els traiem del forn, posar al centre de cada panellet una llàgrima de xocolata.

Llimona. Ratllar tota la pell d'una llimona tant fina com puguem i barrejar-la amb tota la massa destinada als de llimona. Fer els panellets amb forma de bola rodona. . Quan els traiem del forn cal esperar que quasi estiguin freds. Llavors empolsinar-los amb sucre glas.

Fruites del bosc. Barrejar una cullerada gran de melmelada amb tota la massa. Fer boles rodones i fer-hi un foradet al mig. Millor si ho feu directament sobre la plata d'enfornar. Posar melmelada dins del forat.

Si queda algun dubte sobre la tècnica aquí quedarà resolt.

Em sembla que amb això és tot, esperar que es refredin i presentar que quedin bonics.

Tot enllestit

A punt per repartir

Sense activitat. Estem defensant els nostres drets

noreply@blogger.com (Mireia) — Wed, 04 Oct 2017 06:00:00 +0000

Where are you from?

noreply@blogger.com (Mireia) — Sun, 24 Sep 2017 16:49:00 +0000

Aquest és el títol d'un article de l'Ara Criatures d'en Lluís Gavalda que acabo de llegir no fa ni dos minuts. Només m'hi he sentit identificada a trossets. Sempre que m'he trobat amb aquesta situació: que em preguntin d'on sóc, em surt Catalunya. No cal que hi pensi, ni que hi doni voltes... és el que em surt. La incomoditat es genera quan has d'omplir papers: visats, hotels... sovint no tens opció , i posar Espanya, m'incomoda. No perquè hi tingui res en contra, sinó perquè no em representa, no sóc jo .

Aquest dies, amb totes les noticies que han sortit als diaris d'arreu d' Europa ,m'han fet pensar si potser algunes d'aquelles persones a qui he contestat el Where are you from? amb un de Catalunya, els hi ha vingut al cap alguna de les meves respostes. Normalment respondre Catalunya, implica una explicació posterior: localitzar Barcelona ( tal i com diu en Gavaldà) i en el meu cas una explicació sobre que Catalunya no és Espanya. Si algú ha tingut ganes, o ha estat molt educat, i n'ha volgut saber més, els detalls sobre llengua i cultura tampoc no han faltat.

D' on ets? Sembla una pregunta simple, oi?

Un cau d'escurçons. Andrea Camilleri

noreply@blogger.com (Mireia) — Sat, 16 Sep 2017 07:58:00 +0000

Em retrobo amb Camilleri amb l' enèsim cas d'en Montalbano. Tot i que tots els llibres segueixen un mateix patró, no puc deixar de llegir-los. A cada nou llibre, una nova lectura i sempre acabo contenta.

El comissari Montalbano es troba amb un nou cas d'assassinat sobre la taula. Un benestant vidu jubilat és assassinat de matinada a la seva casa de la platja. El cas és que de sospitosos n'hi ha molts. El mort era una mala persona fent negocis, tenia un reguitzell d'amants abandonades i un parell de fills a l'espera de l'herència. Molts sospitosos però pocs mòbils. En Montalbano es troba amb una bona feinada per endavant.

No oblidem però la vida privada d'en Montalbano, no seria un típic llibre sense el seu mal humor, els seus menjars a ca l' Enzo, les passejades per la platja, les enrabiades amb la Lívia i els seus mètodes poc ortodoxos. Afegim-hi un sense sostre ben educat i ja tenim una novel·la la mar d'entretinguda.

Com sempre en Camilleri no decep: un llibre entretingut i ben escrit.