Un català a Taiwan

Vacances forçades

2012-07-21T11:37:00.000+02:00

Ja fa massa que no escrivia, però tornem-hi!
Fa un parell o tres de setmanes vaig anar a l'oficina d'immigració per renovar el meu visat uns dies més, almenys fins la data del meu bitllet de tornada. Però em vaig trobar amb la sorpresa de que aquí em van donar una resposta diferent a la que m'havien donat a l'oficina comercial que tenen a Madrid. Allà m'havien dit que podria renovar fins a 12 mesos (de 3 en 3), però la realitat ha estat que només en podia 6. Així que em van dir que havia de sortir de l'illa abans del 15 de juliol.
I ja que em feien fora, vaig pensar que valia la pena aprofitar el viatge, i triar algun destí interessant.
Després de molts canvis d'opinió, divendres passat vaig marxar cap a Saigon. Una setmaneta coneixent la ciutat en moto, menjant bé, i també alguna excursió pel Mekong. Una meravella de viatge!

Ara ja torno a ser a Taipei, però només per una setmana.
Propera parada: Munich, i ser tiet!

Terratrèmol

2012-06-10T12:16:00.001+02:00

Aquests dies estava una mica mandrós per escriure, però sembla que la terra s´ha revelat per obligar-m'hi.
La passada matinada, cap a les cinc del matí el llit ha començat a tremolar, i em sembla que també la resta de l'edifici, la ciutat i tot el nord de l'illa. Però no ha passat d'això. Simplement és una mica especial per a mi perquè és el primer que noto. N'hi havia hagut algun altre anteriorment, però de nivell quatre, i potser serà per estar acostumat a les vibracions del metro a Bcn, però no me n'havia adonat. Ja tinc una experiència més a la vida.

De la resta. Intentar estudiar... la calor comença a afectar al cervell... Sortir una mica... ktv, bbq, tastar el famós "chòu dòufu", fer la meva primera truita de patates a l'illa i que se l'acabessin... I anar fent.

Per últim us deixo una foto que he fet aquest matí. Estic acostumat a veure les criatures petites de peu davant del conductor, però aquesta mare s'ha superat!

Curiositats (I)

2012-05-24T14:42:00.003+02:00

Una de les coses que més em va sorprendre de Taiwan, diguem més exactament de la gent de Taiwan, és la manera d'arreglar-se de la gent jove.
Per una banda tenim els nois. El primer xoc va ser veure com als lavabos de la universitat n'hi ha que es passen més estona davant del mirall que la catalana més presumida. I no es que tingui res a veure amb la seva sexualitat, simplement es preocupen més per la seva imatge que un "metro-sexual" a la nostra terra. I n'hi ha que fins i tot es maquillen (ratlla als ulls, i un kilo de "pote" per que se'ls vegi la pell més blanca); encara que d'aquests, tinc dubtes si són els taiwanesos, o els coreans que també venen a estudiar xinès, que són molts.
Tema noies. El que em té més fascinat, no pas que m'agradi... són els ulls. Jo sóc més partidari de la naturalitat... Al ser asiàtiques, la majoria tenen unes pestanyes que són una quarta part de les meves, i és per això que una gran part (jo hi posaria més del 80% a Taipei) van amb pestanyes postisses. El problema és que no ho fan dissimuladament, ja que ho fan, ho fan "a lo grande", i passen a doblar o triplicar la meva llargada.

Com podeu veure a la imatge, no només es queden amb les pestanyes. Tenir els ulls negres o marró fosc és molt aborrit, i les lentilles són un gran invent. Em sembla que el blau és el més popular, perquè és el que més fa assemblar-se als occidentals, però en la varietat està el gust, aquest lila té la seva gràcia!

El tema cames el deixem per un altre dia, jejeje. Realment són una meravella!

為了平息大家的不滿，我今天開始用中文寫字.

我用加泰隆尼亞語在我的部落格寫了太多有關台灣人的事, 所以我不打算翻譯.

現在我只能說我很喜歡台灣!!

Expos i bodes

2012-05-20T05:00:00.003+02:00

Bé, en aquest segon curs el nivell de dificultat es nota. La gramàtica xinesa, que sempre havia semblat súper senzilla, ara comença a demostrar que també es pot complicar. Però encara estic viu... resistiré!

Sobre la resta, com alguns ja heu vist, el cap de setmana passat vaig estar treballant en una expo de màquines de joc. Tres dies sencers, sense donar massa feina, només havia de fer de traductor per als clients de parla hispana que tenien problemes amb l'anglès, i em vaig guanyar un ingrés extra que no anirà pas malament.

Aquest cap de setmana he estat a la celebració de la boda d'un català amb una taiwanesa :). Prou interessant veure tota la tradició. Un procés bastant diferent a lo que estem acostumats. Però bé, després a l'hora de seure a taula tot és molt similar.

Ara toca tornar-se a posar les piles! I aprofitar els dos mesos que queden de curs!

Mini vacances

2012-05-02T13:29:00.001+02:00

La setmana passada vaig acabar ja el primer curs de xinès :), poc a poc i bona lletra...
I aprofitant que el segon curs no començava fins avui, he aprofitat per viatjar una mica per l'illa.

Divendres vaig anar a Changhuà, on hi ha un dels budes més grans de l'illa, damunt d'un turonet on els mosquits van quedar molt ben alimentats amb les meves cames. La ciutat, petita, però molt interessant. A més, el temple de Confunci estava recient restaurat.

Dissabte vaig fer visita a Tainan, però no gaire estona. Només per fer veure una exposició de nous dissenyadors a la universitat, i menjar pel centre amb una gent molt simpàtica! Cal tornar a aquesta ciutat! Segurament al juny aprofitant alguna celebració de les seves.

Diumenge, ruta per Kaohsiung, donant la una volta pel Llac de Lotus. I alguna altra excursió per veure l'antic edifici del consulat britànic.

Dilluns de tornada cap a Taipei. I avui, a classe altra vegada. Ha estat una més que grata sorpresa que la nostra professora és la mateixa que vam tenir al primer nivell. Per molts estudiants és la millor professora que hi ha en aquesta escola.
Dels companys, 8 ens retrobem, i se n'han afegit 5 més. Un turc, un japonès, dues coreanes i una indonèsia que es diu Nobita (susposo que als pares els devia agradar molt el Doraemon). La llàstima és que la única guapa ja està casada...

El temps, ja comença a apretar, les temperatures ronden els trenta graus i com plou quasi cada dia, la humitat és forta. Però segons la gent d'aquí això encara no és res!

Keelung

2012-04-15T13:31:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he estat a Keelung! Exàctament primer vaig ser pels carrerons de Jiufen; que traduït voldria dir nou racions, perquè fa temps només hi vivien nou famílies, i com pujar i baixar de la muntanya era bastant complicat, quan havien d'encarregar menjar, en demanaven nou racions, una per cada família. Ara aquest lloc és famós per menjar que s'hi ven (per si algú encara no ho sabia, si a la nostra terra la primera afició és el futbol, aquí és el menjar), així que sempre està ple de taiwanesos.
També vaig ser a Jinguashi, on hi ha una mina d'or i una antiga residència d'un príncep japonès (de quan havien dominat aquesta part de l'illa, no fa gaire). Tot molt interessant! La fotografia és l'entrada d'un temple que s'havia fet construir aquest príncep, que enfoca cap a Japó per poder pregar als déus d'allà.
Ah, en aquest viatge també he pogut gaudir del fet de ser wàiguórén, o sigui, guiri. L'autobús que vaig agafar per arribar fins allà no em servia la targeta de la zona tarifària de Taipei, però el conductor, enlloc de fer-me fora, o demanar-me que pagués, com no volia o no sabia parlar anglès, i tampoc esperava que jo parlés xinès, simplement em va fer passar, viatge gratis :).

Tema idioma. Ja només queda una setmana per acabar el primer nivell! d'aquí a 10 dies examen final. Però per no perdre el costum, demà també tindré un altre examen...

I ara finalment la temperatura ja és la que toca, calor, calor i més calor. Pot ploure, però la temperatura no baixa. De moment encara suportable.

Pels 236 caràcters

2012-04-02T17:02:00.002+02:00

No us espanteu, ja torno a ser aquí!
Aquests últimes dies he estat bastant enfeinat amb les classes de xinès, el nivell puja, i és molt més exigent. Ja hem arribat als 236 caràcters, i a part, la gramàtica també es va complicant. Tot i així és prou interessant :).

En la vida social, algun dia de cerveseta amb els companys de classe (a la foto hi teniu algunes varietats de Taiwan Beer). I una excursió a la muntanya que hi ha just al costat de Taipei (Yang Ming Shan). Lògicament va fer bon dia i em vaig tornar a cremar el cap, però ja s'ha recuperat.

Demà, aprofitant que dimecres serà festa a tot Taiwan, aprofitarem per veure el partit del Barça a temps real (2:45 am). Espero no adormir-me...

Jiaoxi, o Jiaosi o Chiaohsi... més fàcil dir 礁溪

2012-03-19T11:50:00.000+01:00

Aquesta setmana m'he anat activant en el tema laboral.
No és que pugui tenir una feina, perquè legament sóc estudiant i això no toca... però per una banda m'han agafat per fer de traductor anglès-castellà 3 dies a una fira (al maig...), i per altra banda ja tinc una alumna disposada a pagar per aprendre "la lengua del imperio". La idea és anar trobant més alumnes d'aquests i omplir l'horari, ja vorem què passa.

Tema xinès. La cosa es va complicant cada dia una mica més. Aquesta setmana dos exàmens, el de divendres serà el segon més important després del final, i val un 20% de la nota...

Vida social. Aquest cap de setmana he anat a Jiaoxi (a Yilan), a veure la meva germaneta taiwanesa i conèixer finalment al seu novio :P. El lloc és prou interessant, famós pels seus "hot springs" així que s'hi haurà de tornar, aquesta vegada només m'hi vaig poder quedar un dia...

Cerveseta

2012-03-11T04:50:00.000+01:00

Aquesta setmana, a part de fer un nou examen... també he sortit una mica i he conegut nova gent.
Dijous vaig anar a un bar on depenent de l'hora i el dia en que entres en donen un parell de cerveses. Tal qual, sense pagar ni un duro d'entrada. Així que lògicament estava plagat d'estrangers. La gent entra, es pren les cervesetes, i quan se'n cansa surt al carrer per continuar bevent al 7-11. Realment no se de què viuen.

Divendres, amb companys de classe, vaig anar al bar de Taiwan beer factory (346). Com si diguessim una cosa similar a lo que s'han muntat els de Moritz, però el local sembla més estil Ovella Negra Poble Nou, i amb escenari per concerts (cutres).

Escapada a Kaohsiung

2012-03-03T05:10:00.001+01:00

Em sembla que cada cop costa més posar-se a escriure alguna cosa en aquest blog, però intentaré aguantar!!

Aquests últims dies he tingut el meu primer examen de xinès, que no va anar pas malament :). Les classes cada dia es fan més difícils, més caràcters a recordar, i ja ens hem posat amb els famosos mesuradors... El proper examen seriós serà el 23 d'aquest mes.
Per la banda turísitca, aquesta setmana vaig fer una petita escapada a Kaohsiung, just a l'altre extrem de l'illa, però que amb el TGV taiwanès es tarda hora i mitja.

Allà vaig aprofitar per veure un nou centre que hi ha dedicat a Buda. Com a totes les religions, sempre hi ha gent amb molts diners disposats a fer-ne més a través de les creences dels altres, i aquí han creat una espècie de museu, amb un cinema 4D, i llocs per donacions a cada cantonada. Però s'ha de reconèxier que el lloc és molt xul·lo.

A part del museu, també vaig fer una passejada amb barqueta pel riu. I lo més important, vaig veure cel blau després de més de 10 dies de pluges a Taipei...

Que difícil és escriure 臺灣!

2012-02-19T12:28:00.001+01:00

Passen els dies i cada dia m'adapto una mica més a aquesta vida.
Aquesta setmana l'he passat una mica xunga perquè m'he refredat però no m'he volgut perdre cap classe, així que algun dia ha estat bastant dur aguantar la intensitat de 3 hores de xinès amb el cap a punt d'explotar. Però estic viu i el refredat ja pràcticament desaparegut.
La profe ja ha dit que no ens explicarà més el "bpmf" (el sistema taiwanès per entendre els sons; uns altres caràcters per escriure el que escriuries en pinyin, que la majoria fan servir en els mòbils... gànes de complicar-se més la vida). I aquesta setmana ja hem començat a escriure els caràcters, 10 o 12 per dia, i a anar memoritzant! No entenc perquè es compliquen tant escriure el nom del seu país (臺灣)...

La setmana també m'ha servit per avançar en possibles ofertes laborals en un futur pròxim. I en relacions socials (el meu punt feble).

Avui diumenge l'he aprofitat per fer una mica de turisme pel centre. He vist el Chiang Kai-shek Memorial Hall i el Palau Presidencial (última foto).

Classes

2012-02-13T13:28:00.001+01:00

Ja fa més d'una setmana que no escric, així que suposo que ja toca...
El temps passa més ràpid i no me n'adono, bona senyal!
Ja vaig comentar que tinc piset. Ara també ja he començat les classes. La classe, un grup en principi de 12 persones, si no apareix o desapareix algú més els propers dies. Per ordre de localització a l'aula tenim: un granadí, una americana, un txec, jo mateix, una belga, una japonesa, un romanès, un parell més de japoneses, un parell de sud-africans, i altre japonès. Es pot dir que hi ha diversitat cultural. I la professora és molt bona, ara ja només cal estudiar una mica més. A la fotografia que teniu a sota hi podeu veure la meva escola:

A més, aquests dies tampoc m'he quedat a casa. Ja començo a saber-me moure per la ciutat a base de caminar i caminar per tot arreu. No estaria malament tenir una bici, però de moment encara és massa perillós.

Ja he fet unes quantes visites als famosos mercats de nit (el de Gongguan -al costat de casa-, Shida -el més proper a la meva universitat, i Shilin -més allunyat però el que més m'ha agradat de moment-). He vist el Sun Yat-sen Memorial Hall i la seva famosa estàtua gegant. I també he tingut temps de fer una visita al National Palace Museum, aquí suposo que caldrà tornar-hi amb més calma.

A part d'això, coneixent els nous companys de classe, fent alguna cerveseta, i encara sorprenent-me de les rareses i curiositats d'aquests taiwanesos que desborden felicitat :).

Piset a Taipei

2012-02-05T14:07:00.001+01:00

Avui ja m'he instal·lat definitivament a Taipei.
Un piset la mar de mono, quart (àtic) amb terrasseta a l'entrada. Ben arreglat i cada habitació té lavabo propi i clau a la porta. L'espai comunitari és la cuina i el menjador. Els companys de pis, una noia canadenca (xinesa), psicòloga, que treballa ensenyant a fer classes d'anglès als professors. El noi, de Nevada (també xinès) em sembla que fa de professor d'anglès, però només l'he conegut uns 5 minuts i no en sé gaire. La primera impressió és bona.
Demà dilluns tocarà comprar una mica, i acabar d'arreglar-ho tot, perquè dimarts ja tinc la presentació del curs!

Aquest no és el meu piset, però a falta de foto, deixem clar que estic a Taipei ;).

Bici

2012-02-01T09:45:00.000+01:00

Bé, avui, pensant que potser ja és l'últim dia de tranquilitat a Dongshih, he fet una mica de ruta en bicicleta. 33 km de passeig. I avui molt millor que els dies anteriors perquè s'han acabat les vacances i la gent ha tornat a la feina. Tota la pista per mi. Un dia molt agradable.

Demà toca agafar l'autobús a les 6am per passar-me tot el dia a Taipei buscant pis. 6 o 7 visites de pisos triats per internet. Espero que n'hi hagi prou i el cap de setmana em pugui instal·lar definitivament.

Cremat

2012-01-28T15:16:00.000+01:00

Se m'ha cremat el cap. Estem a 28 de gener, aquí en teoria també és hivern, però... avui, igual que ahir, ha fet un dia increïble! Porto tres dies fent excursions per la muntanya, i el bon temps s'havia de pagar.
Aquests dies podem aprofitar que hi ha la germana de la Luisa de vacances i no només ens porta en cotxe a tot arreu, sinó que ella mateixa és la que organitza les excursions.
També estic començant a viure les "freakades" taiwaneses, però me les vaig reservant i el dia que no sàpiga que dir en comentaré algunes.

Ah, per si no s'havia notat amb la primera foto, també vaig passar per la platja :). Això sí, l'aigua estava gelada, així que només hi vaig posar els peus.

Bona vida

2012-01-25T10:41:00.001+01:00

M'estic mal acostumant a la bona vida.
Bons dinars, alcohol amb massa poca moderació, ...

Ahir vam tenir un altre dinar familiar, unes 30 persones. L'inici va estar bé perquè em van posar a la taula de la gent que coneixia. Va estar bé fins que un noi que sabia una mica d'anglès va venir a dir-me que els de la taula dels "homes" havien decidit que havia de seure amb ells. Un cop allà em va tocar brindar amb cadascun dels que estava a taula, el problema va ser que cada cop era un xupito de whisky. Tot i així, vaig resistir la tongada i vaig sortir prou sencer de l'àpat.

Més tard, una mica de ruta turística pel "canyón de Taiwan". I al vespre bicicleta. Aquí sí que ho tenen ben muntat. A les afores del poble hi ha una ruta molt ben asfaltada només per a bicicletes, que segueix el que abans havia estat una via de tren. Vistes fantàstiques i cap preocupació de cotxes.
Avui, hem anat muntanya endins, i hem passat el matí en un "hot spring". Els paisatges per si sols ja són genials, però si a més els veus des d'una piscineta calenta, una altra amb aigua a raig, o una altra de bombolles, doncs la sensació és indescriptible.
Per la tarda una estoneta més de bici, i a descansar.

Bon Any Nou!

2012-01-23T15:30:00.002+01:00

Avui comença l'any del Drac, diuen que el més desitjat i el més temut. Ja vorem...
De moment el que puc dir és que aquest primer dia l'he passat prou bé.
Ha estat com una espècie de festes nadalenques resumides. En un dia he passat per tres cases de familiars o amics i un restaurant coreà, i a tot arreu m'han intentat "atiborrar" de menjar (la major part de les vegades sense saber el que tastava) i alcohol (no pas de poca graduació). Però l'important és que encara estic viu, i prou serè per escriure quatre línies.
Molt bon any a tothom!

Primers dies

2012-01-21T16:43:00.000+01:00

Ja porto 4 dies a Taiwan, qui ho diria!
Després del llarg viatge, i tenint en compte que per arribar a ca la Luisa (la meva germaneta taiwanesa) calien 3 hores d'autobús des de l'aeroport, vaig buscar altres opcions properes a l'aeroport per la primera nit.

Així que després de sopar "hotpot" amb una antinga amiga d'internet i el seu marit (que no parlava ni una paraula d'anglès), vaig estrenar-me a Couch Surfing. Primera nit a casa d'una amable desconeguda que oferia el seu sofà gratuïtament. El problema és que la desconeguda havia confós dates, i aquella mateixa nit també havia ofert el sofà a un parell de mongoles (reals, no insulto a ningú); el meu sofà es va convertir en quatre mantes per no notar el terra tan dur, però es va resistir. Tot i aquest contratemps l'estada va ser agradable, i l'endemà l'amfitriona em va acompanyar a donar un vol pel campus universtari de Taoyuan, i més tard em va acompanyar fins a l'estació de tren.

Tren de Taoyuan a Fengyuan, on em recollirien la germana gran de la Luisa i el seu novio (cap dels dos ni una paraula d'anglès) i em portarien fins a Dongshih, on hi ha la casa de tota la família. Una família molt simpàtica i acollidora, encara que fer-nos entendre té la seva difícultat.

Primera nit a casa la Luisa, i l'endemà (dimecres) a aixecar-se a les 5:30h! Sortir a les 5:45h, i agafar l'autobús a les 6:00h que ens portarà fins a Taipei! La primera impressió és que em puc adaptar bastant bé a la ciutat, m'agrada! Alguna volta pel centre, trobar-nos amb altres companyes de feina al peu del 101, entrar a la meva futura escola per saber on és i com és (tot i que està tancada de vacances...), caminadeta pels carrers, i tornada cap a Dongshih, aquesta vegada amb tren ràpid i en una horeta tornem a ser a Fengyuan.

El següent dia (divendres) l'aprofito per anar a l'aventura fins a Taichung pel meu compte. La nevoda de la Luisa em porta amb moto fins a l'estació d'autobusos de Dongshih, d'allà agafo l'autobús fins a Fengyuan; en aquest camp s'ha de reconèixer que s'assemblen massa als xinesos, un autobús estàndard on hi cabrien unes 50 persones assegudes se n'afegeixen unes 20 més apretadetes pel passadís. Finalment arribo a Fenyuan d'on puc agafar el tren fins a Taichung, la segona part molt més relaxada i ràpida que la primera. A la meva guia no hi diu molt de la ciutat, i des del centre a peu tampoc hi ha gaires opcions. Faig una caminadeta pels carrers, els mercats, una passejadeta pel parc. I a mitja tarda de tornada.

Aquest últim dia (dissabte) toca ja una mica de relax. M'aixeco més tard, una ruta amb bicicleta pels voltants del poble acompanyat de dos nevots de la Luisa, i a la nit la primera pregària d'any nou.

Bona nit!

El viatge fins a Taiwan

2012-01-18T07:29:00.000+01:00

Deu haver estat el viatge més llarg de la meva vida.
Inici des de Munich. Sortint de casa a les 11 del matí, i una temperatura ambient d'uns -5 graus. A l'aeroport hi vaig amb temps i no cal fer gaire cua enlloc. L'avió surt a les 2pm camí cap a Beijing.
És la primera vegada que he demanat menjar especial per un vol, menjar "low lactose". I resulta que el que m'han donat (suposo que per no pensar gaire) ha estat "low lactose", no gluten, i no carn. O sigui, que si el menjar d'avió ja és bastant xungo normalment, aquesta vegada s'han superat.
Arribada a l'aeroport de Beijing i primers mal de caps.Transfer? Com resulta que passo d'un vol internacional a un altre d'intern, he de recollir la maleta i tornar a fer el check-in. A més, com que es un vol intern, cal passar l'aduana per una cua especial, que em facin un visat d'un dia a la Xina per poder fer aquest vol intern. Despres de fer 3 cues on no tocava, finalment ho he aconseguit.
Vol de Beijing cap a Chongqing. Després de les 10 hores anteriors, aquestes 2 passen volant.
Però nou aeroport, nous problemes. Chongqing és una ciutat molt gran, però el seu aeroport es minúscul. Com de costum, cal tornar a recollir la maleta. Després preguntar on es fa el check-in, però... algu parla anglès?? Finalment a l'oficina d'Air China m'informen que pel vol a Taiwan cal anar a la terminal internacional (d'on surten els vols a Taiwan, HK i Macau) i que està a una altra banda. I amb tota l'amabilitat del món una noia ens porta (a mi i a una altra alemana més perduda) a un bus pels treballadors de la companyia i en un moment arribem a la terminal internacional on tampoc parlen anglès, però no donen gaires problemes.
Últim avió, només 3 horetes, i aquesta vegada m'han donat realment un menú "low lactose", amb carn! Les vistes des de l'avió són fantàstiques, arribo a Taiwan just a la posta de sol, i els núvols fan que els pics de les muntanyes siguin petites illetes flotants.
Després de 24 hores de viatge, arribo a Taiwan a les 18:00h. Temperatura ambient 20º C.

Pròleg a Munich

2012-01-13T18:28:00.000+01:00

El pas previ al salt cap a Àsia. Uns dies de relax amb la germaneta malalta. Una passejadeta per l'English Garden, i no, no som a Taiwan, però aquí també tenen pagodes. Això sí, la temperatura no és la mateixa.

Esquí de fons

2011-12-27T17:58:00.001+01:00

Avui he tingut la primera experiència en esquí de fons, i ja us en podeu riure de l'spinning... Amb això sí que mates calories! Em fan mal tots els músculs del cos. Sort que en aquest país vaig ben alimentat des de la primera hora del matí.

2011-12-24T23:15:00.002+01:00

Un Nadal diferent! Amb molt esperit nadalenc. Encara falta bastant per ser realment "un català a Taiwan", però dono per entès que l'aventura ja va començar ahir, amb l'últim dia de feina, i els comiats corresponents.
Nit de Nadal, al mig de la muntanya i nevant. Però l'esperit nadalenc no és només meteorològic. Hem dinat una sopa típicament tirolesa; hem fet una passejadeta per la neu; després hem passat encens i beneït tota la casa (sembla que la família té tradició catòlica :P); hem guarnit l'arbre de Nadal, hi hem afegit els regals, per acabar amb un bon sopar.

Per la missa del gall ja no hi quedaven forces, potser el fet d'haver-se aixecat a Barcelona a les 5:20h del matí hi té alguna cosa a veure. Bona nit! i Bon Nadal!

2011-12-22T23:42:00.001+01:00

Moltíssimes gràcies a tots!! La veritat és que un regal així no me l'esperava de cap manera. Tots els regals m'han agradat molt. Una samarreta que estic obligat a posar-me pels carrers de Taipei i deixar-ne una prova en forma de foto en aquest blog. Una altra samarreta totalment al meu gust, i això que costa encertar-lo. I clar, la bufanda d'aposta segura ;) amb la que puc gaudir mentre, a falta d'un quart d'hora per acabar, el Barça ja en porta 8 sobre el pobre Hospitalet (deu ser que dóna bona sort?). Però res, aquest blog ha estat totalment original i sorprenent! No me l'esperava i m'ha fet molta il·lusió. Una currada, sobretot per part d'un que no falla mai, i una altra que últimament ens començava a preocupar i que avui s'ha ben guanyat el perdó ;). Gràcies a tots per les vostres paraules de suport per aquesta nova aventura. Espero poder mantenir-vos ben informats i fins ben aviat! I ja en van 9...

Que tinguis sort...

2011-12-21T20:16:00.005+01:00

Que tinguis sort, de Lluís Llach

Verges, 2007

De la Maia

2011-12-21T20:16:00.003+01:00

Hola Marc, no vull semblar agüeeela- com deia l’Andreano- però encara me’n recordo quan vas aparèixer per Círculo, amb la Raquel i amb la paciència i la constància necessària per tractar amb el Tridion (i amb mi:). No he tingut mai un alumne tan aplicat i ràpid com tu, però des de llavors ets tu qui m’ha donat un munt de lliçons i també de bons records.

En tot aquest temps has passat de ser un sedentari professional a tot un gimnasta; de ser tímid a convertir-te en el Caillou més estimat del departament i d’estar lliure i sense compromís a tenir un munt de taiwanoxineses en perspectiva.

Tinc moltes coses que agrair-te però ja saps que en el fons sóc una persona tímida, per tant no les diré totes aquí.

Només gràcies per la teva ajuda i el teu esforç, ha estat tot un plaer treballar amb tu i tenir-te de company de penes i treballs a Cercle.cat.

Espero que seguim en contacte i que tinguis molta sort en les teves noves aventures.

Fins aviat!