El viatge del Sergi

Indonèsia

noreply@blogger.com (Sergi) — Wed, 8 Aug 2018 10:38:00 -0700

--- English Version ---

Aquest 2018, l’Aida i jo hem fet una ruta de 20 dies per algunes de les illes d'Indonèsia on hem pogut veure des de Temples antics hindús a prop de Yogyakarta, observar orangutans amb semillibertat sobre d’un klotok a l’illa de Borneo, quedar bocabadat amb alguns volcans de Java, descobrir Bali amb moto i explorar les illes Nuses.

Per començar, us deixem en un petit vídeo resum preparat per l’Aida que esperem que us agradi...

Video Resum

L'experiència de notar fins a 6 terratrèmols a prop d’on érem ens va marcar els últims dies del viatge, tot i que cap dels llocs de la nostra ruta va patir cap desperfecte, vam estar amb alerta de tsunami en una de les illes Nusa, i vam conèixer viatgers que sí que van patir experiències per oblidar.

Itinerari
Dia 1. Arribada a Jogja (Yogyakarta)
Dia 2. Jogja i Prambanan
Dia 3. Borobudur
Dia 4. Tour 3D/2N Klotoc al Parc Nacional Tanjung Puting de Borneo
Dia 5. Tour 3D/2N Klotoc a Borneo Tour 3D/2N Klotoc al Parc Nacional Tanjung Puting de Borneo
Dia 6. Tour 3D/2N Klotoc a Borneo i Transport a Probbolingo
Dia 7. Bromo
Dia 8. Probbolingo
Dia 9. Bali, Ubud
Dia 10. Bali, Ubud
Dia 11.Bali, Munduk
Dia 12. Bali, Munduk Lovina
Dia 13. Bali, Ubud
Dia 14. Nusa Lembongan
Dia 15. Nusa Lembongan
Dia 16. Nusa Penida
Dia 17. Denpasar
Dia 18. Denpasar i vol a Jakarta
Dia 19. Jakarta

Mapa de la Ruta

Algunes Fotos

https://photos.app.goo.gl/wvFeYLkoFE9sTqmv7

^Tornar
Dia 1. Arribada a Jogja (Yogyakarta)

Després d’uns 2 llargs vols des de Barcelona amb Qatar Airways fent escala a Doha, arribem a Jakarta. Ens hem d'esperar unes hores per agafar el vol intern cap a Yogyakarta, la nostra primera parada del viatge.
A la terminal de l’aeroport no trobem cap lloc per comprar una SIM d’Indonèsia. Segur que n’hi ha, però no ho vam saber trobar …
Arribem a l’aeroport de Yogyakarta al voltant de les 9 del vespre, i demanem un taxi a la paradeta oficial de taxis que hi ha just en sortir de l’edifici de l'aeroport. Els hi dius on vas, i et donen el preu oficial, i no has d’estar regatejant. 80.000 IDR (uns 5€) fins a l’hostal on ens allotjarem per 2 nits, Happy Buddha Hostel .
Hi ha festes al carrer principal on tenim l’allotjament amb concerts i actes religiosos. Nosaltres sortim a menjar una sopa abans d’anar a dormir.

^Tornar

Dia 2. Jogja i Prambanan

D'entrada podria semblar que no hi ha massa a veure a Yogyakarta, però, si bé la ciutat no és de les més interessants d'Indonèsia, sí que serveix de base perfecta per visitar el temple de Borobudur i els temples de Prambanan. Nosaltres en total vam passar dues nits a Yogyakarta. El primer dia vam visitar el més important de Yogyakarta i Prambanan, i el segon dia vam visitar Borobudur i transport fins a Semarang.
Després d’esmorzar a l’allotjament, anem caminant cap al centre neuràlgic cultural de Yogyakarta (Yogja), i visitem el Kraton i el Castell d’aigua (Taman Sari).
Kraton, el palau del Soldà
El centre de Yogyakarta és el Kraton, final o inici segons es miri, del seu carrer principal que és Malioboro. El Kraton no és imprescindible entre el que cal veure a Yogyakarta però a l'estar al centre de la ciutat és gairebé inevitable entrar-hi.
La residència del sultà compta amb un gran pati central i habitacions als voltants adaptades com a museu on es mostren fotografies, estris i diferents vestimentes del Soldà. No és un recinte que cridi l'atenció des del punt arquitectònic però resulta agradable de visitar. Preu (2018) entrada al Kraton: 12.500 rupies (+ 1.000 rupies per la càmera de fotos)

Taman Sari, el Castell d'Aigua
El Taman Sari era l'antic jardí del Sultà. Tenia múltiples funcions: àrea de descans, de meditació, defensa, amagatall ... i també el lloc on el Sultà triava a les seves concubines. A més, el recinte disposava de quatre zones, un llac artificial a l'oest, un complex de piscines al centre, pavellons i piscines cap al sud i un petit llac a l'est. Avui només es conserva, encara que bastant deteriorat, el complex de piscines central. L'any 1995 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat pel seu valor històric. Preu (2018) entrada al Taman Sari: 15.000 rupies (+ 1.000 rupies per la càmera de fotos).
Després ens posem en ruta per anar a visitar els Temples de Prambanan. Des del centre de Yogyakarta hi ha tres maneres d'arribar a Prambanan: amb autobús (TransJogja), contractar un taxi o llogar una moto. Amb bus es triga entre 45-60 minuts en arribar segons el trànsit, l'última parada és la de Prambanan.

Temples de Prambanan
Els temples de Prambanan són una de les grans joies que es troben als afores de la ciutat. Aquests temples hinduistes es van construir al llarg del segle IX i estan dedicats al trimurti, les 3 expressions de Déu, com a creador (Brahma), conservador (Vishnu) i destructor (Shivá). A part del temple central de Prambanan ens apropem als temples de Candi Bubraw i Candi Sewu, que van ser afectats pel terratrèmol de 2006. L'entrada individual a Prambanan costa 325.000 rupies (25 US $). Nosaltres vam comprar una entrada combinada Pramaban + Borobudur per 40 US $. A banda l’Aida amb el carnet de la universitat li van fer bastant de descompte.

Tornant ens vam embolicar una mica amb la combinació dels busos, i vam fer una senyora volta per Jogja… jejeje Vam sopar i a dormir d’hora. L’endemà ens va tocar matinar…

^Tornar

Dia 3. Borobudur

A les 4 ens sona el despertador. Ens passen a recollir el tour que hem contractat per anar a visitar el Borobudur. La furgoneta ens fa un tour nocturn per Jogja recollint gent abans de fer camí cap al temple.
Borobudur és un d'aquests llocs que se't queden gravats a la retina. Qualsevol qualificatiu es queda curt. Borobudur és com el Coliseu a Roma, com l'església de Sant Pere al Vaticà, les piràmides d'Egipte ... Una de les grans meravelles de la humanitat. Borobudur va ser construït durant el segle IX però abandonat al segle XIV amb el declivi de l'hinduisme a l'illa de Java i la conversió dels javanesos a l'islam. No va ser fins al segle XIX que va ser “redescobert” per un britànic (Sir Thomas Stamford Raffles) seguint les indicacions de la seva ubicació per la població local. Als seus voltants es troben altres temples com Pawon o Mendut, de menor grandària i als quals es pot accedir a becak.

El temple ens agrada molt. Els colors, la vegetació i els raconets ens fa disfrutar de la visita.
Després de la visita, tornem a Jogja, fem el check out i agafem un bus cap a Semarang per fer-hi nit.
Si tornessin a fer-ho intenteriem o bé llogar transport particular per visitar Borobudur que després ens portés cap a Semarang, o bé fer una altre nit a Jogja i agafar un autobús de matinada cap al aeroport. No recomenariem el allotjament Nozz Hotel de Semarang, si podeu busqueu una alternativa a www.booking.com/pets/city/id/semarang

^Tornar

Dia 4. Tour 3D/2N Klotoc al Parc Nacional Tanjung Puting de Borneo

Ens aixequem per agafar el nostre vol des de l'aeroport de Semarang cap a Iskandar Airport (PKN) a Pangkalan Bun de Borneo. L'illa de Borneo està dividida per 3 països: Malàisia, Indonèsia i Brunei.
Quan vam estar escollint el que volíem veure d’indonèsia, vam tenir clar que navegar dos dies i mig pel riu Sekonyer dins del Parc Nacional de Tanjung Puting ho volíem fer si o sí. L'experiència d’entrar en contacte amb l’Home de la Selva, l’Orang Hutan (el seu nom malai), i passar uns dies fent una activitat diferent, ens motivava. (Més informació sobre el Orangutans a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Orangutan )
Vam contractar el tour 2 mesos abans per internet ja que juliol i agost és temporada alta i ens havíem llegit que era millor. A l'aeroport ens estava esperant l’Ardi, el nostre guia durant aquests dos dies. El trajecte pel riu es realitza en una embarcació típica de la zona que es coneix amb el nom de Klotoc. 3 dies/2 nits amb embarcació privada per 7.500.000- 8.000.000 IDR tot inclòs. (Orangutan house boat tour)
El Parc Nacional de Tanjung Puting destaca per la diversitat d'ecosistemes forestals que presenta com són bosc de terra baixa, bosc pantanós d'aigua dolça, bosc tropical, bosc de manglar i bosc costaner. (Més informació del parc a: Tanjung Puting National Park )
L'orangutan és el segon més gran primat vivent, després del goril·la. Els orangutans mascles de Borneo solen arribar a una alçada major als 1,60 metres totalment alçats, superant de vegades els 120 quilograms de pesos.
Al parc nacional hi podem trobar una gran biodiversitat; mico nassut, macacos, gibons, óssos, cérvols, senglars, panteres i Cocodril d'Estuari (cocodril marí).
Des del port de Kumai, naveguem amb el nostre Klotoc pel riu Kumai, i a continuació pel riu Sekonyer fins a arribar al primer centre de rehabilitació d'orangutans, Tanjung Harapan. Abans de desembarcar es dina. A les 15 h és el moment en què alimenten els Orangutans.

Centre Tanjun Harapan, ens endinsem a peu uns 20 minuts cap a l'interior de la selva fins a la zona d'alimentació, unes 50 persones estaven esperant que comences a funció..., Al cap de poca estona arriben els tècnics del parc fent soroll per atreure els orangutans i amb plàtans i canya de sucre. Al cap de poca estona apareixen algunes femelles amb fills petits i comencen a menjar. Hi ha algun mascle que s’apropa a agafar alguna cosa de menjar, però s’allunya a menjar tranquil·lament. Al cap d’una bona, estona arriba el mascle alfa d'aquest campament, Gundul. Estem molt a prop de Gundul, i impressiona una mica.
Un cop acabada l'alimentació reprenem el camí riu amunt per localitzar un lloc on passar la nit amarrats al costat de la ribera del riu Sekonyer.
Sopem i ens preparen llit i la mosquitera per passar la nit.

^Tornar

Dia 5. Tour 3D/2N Klotoc a Borneo Tour 3D/2N Klotoc a Borneo

Amb les primeres llums del sol ens hem despertat, durant tota la nit no hem parat de sentir els sons de la selva.

Aquesta segona jornada visitem 2 Campaments de recuperació d'Orangutans; el Pondok Tanngui i el (mascle alfa, Doyok) i el Campament Principal Leaky (Mascle alfa, Persie) https://orangutan.org/our-projects/research/camp-leakey/.
És una experiencia molt recomanable! En cada campament observem l’espectacle entre les femelles amb els petits, els mascles en estat d’alerta per veure si apareix el mascle alfa, algun mico i porc senglar que intenta robar alguna cosa de menjar,...

Des d'aquí hem posat rumb riu avall veint algun mono narigudos (monos nassuts https://ca.wikipedia.org/wiki/Nassut)
La nit l'hem passat atracats al costat d'un arbre ple de cuques de llum que ens han acomiadat d'aquests dos dies

^Tornar

Dia 6. Tour 3D/2N Klotoc a Borneo i Transport a Probbolingo

Al matí, després d’esmorzar, continuem fent el camí de tornada fins a Kumai, on ens espera un cotxe per anar fins a l’aeroport. Tenim vol cap a Surabaya (SUB, Juanda International Airport).
A l'aeroport ens trobem amb la majoria de turistes dels diferents Klotoks i que ens anàvem trobant als campaments. La majoria van cap al mateix destí i la majoria ja tenen contractat un Tour per visitar el Bromo que els ve a buscar a l'aeroport. Nosaltres no, solament tenim allotjament a Probolinggo a 3 hores de l'aeroport.
A Surabaya mirem d'agafar un Grab (l’Uber asiàtic), però abans que es connecti el wifi per poder contractar, apareix un home que ens fa un bon preu.I de camí cap al seu cotxe coneixem una parella de Tortosa que estaven esperant per agafar l'autobús (que ja havíem llegit que és fàcil agafar-lo, però que trigues lo seu). S’apunten i renegociem una mica el preu. Ens sortirà molt més barat del que ens pensàvem.
Arribem a l'hostal de Probolinggo bastant esgotats… toca descansar… Clover Homestay
En arribar ens expliquen les opcions que ofereixen per anar a visitar el Bromo. L'opció que ens quadra més és la de fer-ho per la matinada següent per així després tenir temps de descans. L'Allotjament és còmode, té una zona de menjador/ sala d’estar on et trobes amb la resta de gent que fa nit allà.

Així que fem migdiada, i abans d’anar a sopar lliguem el transport amb els de l’allotjament (que ajunta gent per repartir gastos). Sopem i anem a dormir aviat.

^Tornar

Dia 7. Bromo

El volcà Bromo es troba dins del Parc Natural Bromo Tengger Semeru, a 2.392 metres d’altitud i 700 m de diàmetre de cràter. El complex volcànic del Tengger consta de cinc estratovolcans superposats. El volcà Bromo està dins d'una plana anomenada "Mar de sorra".
Des de l’allotjament de Probolinggo compartim les despeses de 2 cotxes Preu: 175.000 rúpies/persona (cotxe amb conductor, 4×4 fins al mirador, pujada al volcà, refrigeri, aigua).
Ens passen a recollir a les 2.30 am. El trajecte fins al punt on comencem a caminar és d’una hora més o menys. S'ha d’agafar roba d'abrigar, fa molt de fred!
Ens deixen en un camí encara amb tot fosca. Ens posem a caminar muntanya amunt a les 4 am. Tranquil·lament i sense pressa.

Hem pujat de nivell de mar a 2400 m en un no res. Volem veure la sortida de sol, i anem a la recerca del millor mirador. N’hi han uns quants, cada vegada en un camí/escales més empinades.

El camí no és complicat, amb el frontal anem fent, i ens quedem al tercer mirador que hem trobat amb bones vistes del Bromo. La sortida de Sol és molt bonica, amb una boirina que fa més maca la vista.

Una vegada ha sortit el sol, la majoria de gent marxa. És un bon moment per contemplar l’entorn. Nosaltres esperem una estona la resta de companys de cotxe que han seguit a un altre mirador. Al cap d’una estona decidim començar a baixar a poc a poc fins al cotxe, que ja tenim ganes de veure el Volcà Bromo de ben a prop.
Ens espera un Jeep per creuar el "Mar de sorra" fins a un campament muntat de jeeps al costat d’un temple budista. Des d’allí caminem cap al cràter, amb una polseguera dels cavalls que porten turistes per fer un quilòmetre fins a les escales per pujar a la caldera del Bromo. Pugem xino xano dins el cràter, al·lucinem literalment.

És un paisatge brutal, espectacular i el que més impressió fa és el soroll ... L’aida al·lucina… Sembla una olla de pressió. Ens passegem una estona pel cràter, el rodegem una mica per la part esquerra que no està vallada, i després de fer fotos per avorrir, decidim anar baixant. Els companys de cotxe han anat corrents a fer el perímetre del cràter… a lo Kilian.
A les 11 h del migdia ja som de tornada a Probolinggo.
Esmorzem a l'hostal que ens serveix de dinar i descansem. A la tarda visita pel poble per passar la tarda. Tenim reservada una altra nit i hem aprofitat a fer bugaderia.

^Tornar

Dia 8. Probbolingo i camí a Bali

Ja ben descansats, esmorzem i anem passejant fins a uns manglars que hi ha als afores del poble.

Tornant, coincidim amb la sortida de classe d'un col·legi, i els nens i nenes no paren de fer-se fotos amb l’Aida. En tornar a l'hostal, recollim les bosses i intentem buscar un Grab que ens porti a l'aeroport.
Tardem una mica en trobar cotxe i hem de negociar el preu que posava a l’app.
Ja tenim ganes de Bali!
Arribem a les 21 h a Denpasar, i agafem un taxi fins al nostre hotel d’Ubud, el Bunga Permai Ubud.
Será el nostre petit Oasis per uns dies.

^Tornar

Dia 9. Bali, Ubud

Cap a les 6.45 del matí ens vam despertar perquè el llit es movia lleugerament. Anàvem tan adormits que pensàvem que els veïns estaven saltant o fent alguna cosa… A Twitter ho vam llegir clarament. Terratrèmol de magnitud 6,4 a l’illa de Lombok a 125 km d’on som!

Desprès d’esmorzar i alucinar amb les vistes que tenim des del hotel, utilitzem un servei del hotel una vegada al dia de transport fins al centre de Ubud.
Al centre d’Ubud a les hores punta hi ha retencions considerables.
El transport ens deix al costa del Puri Saren Agung (Ubud Palace) i es el primer que visitem.
Després anem passejant passant pel Mercat fins al Mandala Wisata Wenara Wana (Sacred Monkey Forest Sanctuary), o entrem sense pensarnos-ho….
Descubrim que el Micos no son tan divertits ni macos com semblen…. sobretot l’Aida que desprès d’algun intent d’atac prefereix que marxem! hehe

Hi ha molta oferta gastronòmica, així que anem mirant fins que ens decidim pel Restaurant Bonito.
Busquem una moto de lloguer. No ens mirem molt el tipus, pero ens fan un superpreu i al primer lloc que ens decidim, l’agafem. Així com els bitllets de ferry fins a Nusa Lembongan per d’aquí uns dies.
Ja amb moto, anem a visitar el Museum Puri Lukisan i després fem un batut al Lotus Cafe just al costat del Saraswati Temple (Ubud Water Palace) i abans de tornar cap a l'hotel, fem un tros de la Campuhan Ridge Walk.

Al Hotel, sopem i mirem que farem el dia següent. Reservem un show cookings per fer durant el matí.

^Tornar

Dia 10. Bali, Ubud

Després de l'esmorzar de l'hotel, ens passen a recollir per començar el show Cooking.
Primer al Mercat d'Ubud, on ens expliquen tots el que s’hi pot trobar i quins són els ingredients que utilitzarem. A la tarda, aquest mateix mercat es transforma en un mercat de souvenirs!
Després de la parada del mercat, anem a l'espai on farem el show cooking. Som força gent, però l’espai està ben preparat, i és molt didàctic.

Ens ho passem genial i acabem fent 9 plats cadascú que acabem menjant-nos. Un 10!
A la tarda agafem la moto, i a fer quilòmetres!...
Visitem la Tegallalang Rice Terrace, que està una mica massificat de turistes i ha perdut una mica l’encant d’aquestes terrasses.

Després ens arribem fins al temple Pura Gunung Kawi una autèntica meravella que es troba entremig de la vegetació de la selva, palmeres i arrossals. Està dedicat al Déu de l’aigua i és on hi ha enterrats els membres de la família reial. Els temples estan escarabats a la pedra. Es pugen i baixen moltes escales! Entrada 15.000 IDR per persona.

A menys de 10 minuts visitem el Pura Tirta Empul que significa "rierol clar com el cristall" i és un conjunt de temples molt bonics, molt cuidats, on destaca l'estany d'aigua on hi ha dotze fonts on els hinduistes van a fer rituals religiosos i ofrenes, ja que es creu que l'aigua és sagrada. Entrada 15.000 IDR per persona.

^Tornar

Dia 11. Bali, Munduk

Avui deixem Ubud per 2 nits, així que esmorzem i deixem una bossa de roba per rentar a l'hotel juntament amb una de les maletes per anar més lleugers amb moto.

Tardem unes dues hores per arribar a la primera parada el Pura Ulun Danu Bratan.
Pura Ulun Danu Bratan és el segon temple més gran de l'illa i està dedicat a la deessa de l'aigua Dewi Danu. Està situat sobre el llac Bratan, i és la imatge que apareix als bitllets de 50.000 IRD. Ens passem una bona estona contemplant els diferents temples del complexe.

Continuem el camí cap a Munduk, i passem per l'entrada a un camp de golf on hi ha unes portes tipus temple balinès, ideals per fer-se fotografies. Cobren per fer-se fotos... ens ho pensarem i si de cas de baixada pararem de nou.
Bordegem els Twin Lakes, Danau Buyan & Danau Tamblingan. Ens parem a fer fotografies des d'un dels molts miradors que els locals han anat construint.
Des d'aquest punt toca baixada, el gps ens porta per una carretera molt secundària, quasi sol per motos. Molt bonica i estalviar-nos la molèstia d'estar pendents dels cotxes i camions.
Arribem a Munduk, un petit poble que poca cosa veiem per menjar o fer.... busquem el nostre allotjament entre arrossals, el Yoga Homestay. Ens reben amb molta simpatia, ens ensenyen l'habitació i ens preparen un refrigeri a la terrassa del petit restaurant que tenen.
La mestressa ens pregunta que volem fer, i ens indica les coses que més accessibles hi ha per fer aquesta tarda.
Així que fem un mini caminada a Banyuatis Waterfalls entre arrossars i cases de la gent del poble.

Sopem a l'allotjament, i juguem a cartes fins que anem a dormir. La tirada amb moto ens ha deixat morts.

^Tornar

Dia 12. Munduk, Lovina

Al matí després d'esmorzar ens disposem a anar cap a la costa i després veure uns banys en un temple, però la moto no engega. ups....
No hi ha manera d'arrencar... ens diuen que anem al taller oficial del poble...

Empenyem la moto fins allà i després que truquessin al propietari que ens la va llogar, ens fan un pitstop que ens desmunten la moto i canvien diverses coses. Ho hem de pagar ara i ens ho tornarà a Ubud. En menys de mitja hora ja estem a la carretera de nou...
Arribem a la platja de Lovina i fem platgeta una estona, passegem, i dinem en un restaurant a prop del moll de pescadors. Ens està fent un dia esplèndid.

A la tarda, ens arribem al Air Panas Banjar Hot Spring, un temple amb uns banys termals. Ens passem una bona estona i ens deixa ben relaxats.

Tornem a Munduk per una carretereta secundària amb unes vistes super boniques.
Sopem l'allotjament i directes al llit.

^Tornar

Dia 13. Bali, Ubud

Avui ens acomiadem del Munduk i tornem cap a Ubud.
De camí ens parem a les portes del club de golf Gapura Bali Handara Kosaido i ens fem unes fotografies.

El cel amenaça pluja, i comença a ploure. Ens podem els impermeables i continuem fent via, a veure si podem sortir de la zona que plou.
Una vegada passem un coll, els núvols estan més dispersats i acabem arribant a Ubud amb sol.
Just abans d'arribar, veig un munt de gent en un petit local i aparquem la moto. És un grup de gent tocant música tradicional Balinesa. Estan assajant, però m'encanta!
Passem a recollir la maleta a l'allotjament on havíem estat, i anem a la recerca del nou allotjament, l'Amaya Cottage Ubud, al costat d'on havíem fet el show cooking.
Rodejat d'arrossars, amb piscina i molt acollidor.
Una vegada instal·lats, sortim de compres per Ubud.
Dinem Sushi i continuem comprant un mica més. Passem comptes amb el que ens va llogar la moto i pactem el pickup per l'endemà per anar cap al ferri.
Continuem de compres i comprem entrades per una actuació de dansa tradicional al vespre.
Visitem el temple Pura Dalem Ubud que està al centre, fem un gelat i ens preparem per veure el Kecak dance performance at Pura Puseh temple (Dies i horaris d'actuacions a Ubud).

Ens agrada força i ens ho passem bé...
Estem rendits i anem cap a l'allotjament a dormir.

^Tornar

Dia 14. Camí a Nusa Lembongan

Esmorzem amb vista als arrossars, esperant que ens vinguin a recollir.
Ens vénen a recollir i ens porten on passa el minibús de la companyia de ferris, Ferry - Glory Fast Boats.
El ferri surt de Sanur.
Quan arribem a l'illa Nusa Lembongan, està inclòs el transport fins a l'allotjament, que en el nostre cas és el Putra 7 Cottage
Deixem les coses i anem cap a la Platja, busquem un lloc per dinar i anem a passejar per la llarga platja... fins a la Posta de sol.

Sopem al Bali Eco Deli

^Tornar

Dia 15. Nusa Lembongan

Avui hem contractat un Tour per fer Snorkel en diversos punts entre les illes de Nusa.
Ens comenten abans de començar que degut dels corrents, no podem anar al Manta Point (per intentar veure Manta rays), i que ho substituirem per un altre punt.
Comencem anant al Mangrove Point, on es poden veure: Puffer, angelfish, reef shark, moray eel, barracuda, triggerfish.

Hi ha una mica de corrent, i l'Aida es rasca amb un coral....
Continuem amb una visita ràpida a uns Buddas que hi ha sota l'aigua.
Després al punt Toya Pakeh on es poden veure: Giant trevally, batfish, nudibranch, mantis shrimp, ribbon eels.
i continuem al punt SD on es poden veure: Breaching mola-mola, turtle, clouded moray, triggerfish, lionfish, yellow edge moray, tuna, barracuda.

Quan s'acaba el Tour lloguem una moto a l'allotjament i anem a Dream Beach a dinar. Fem un mica de visita per la costa i creuem el pont a Nusa Ceningan, on anem fent d'investigadors fins a la Secret Beach, Blue Lagoon i acabem fent un Còctel al bar The Sand a la vora del mar veient la posta de sol.

^Tornar

Dia 16. Nusa Penida

Avui fem un Tour a Nusa Penida. Ens passen a recollir per anar a embarcar en una petita embarcació que ens creuarà fins a l'illa de Nusa Penida.
Allí ens espera un conductor que ens farà de guia.
Per unes carreteres plenes de forats, tardem una bona estona en arribar a la primera parada, Kelingking Beach, una de les platges sota un acantalitat més conegudes.

Nosaltres ens la mirem desde dalt. La baixada és perillosa, i la marea está pujant.
Tornem a la "carretera" foradada fins a arribar a Angels Billabong i Broken Beach.

Dinem de camí a Crystal Bay Beach, on fem una remullada i descansem.
Ja des d'aquí tornem a la platja on hem arribat amb l'embarcació i tornem a Nusa Lembongan.
Després de deixar les coses, sortim a veure la posta de sol a la platja, fem un còctel i anem a Sopar a la platja.

Mentre estàvem sopant sobre l’arena de la platja, a les 19.46 el terra es comença a moure, tremola tot, ens quedem petrificats… Un altre terratrèmol.
El primer que pensem és… merda potser hi ha tsunami… ho preguntem al restaurant, i sembla que parlem xino… com si no sabessin que és… La gent continua fent vida normal.
Nosaltres no acabem el sopar i anem cap a l'allotjament, per connectar-nos al wifi i tenir més info. Veiem que ha sigut de magnitud 7 també a Lombok!
Preparem una motxilla amb el més important per si de cas hem de córrer. I mentre l'estem preparant… la caseta de fusta comença a trontollar de nou… sortim ràpidament cap a fora… Nova rèplica de magnitud 6,4 també a Lombok.
Aleshores sí que es comença a sentir més sorolls i gent cridant de pànic. Veiem en algun Tuit que hi ha una alerta de tsunami, però no indica on ni grau. L'Amo de l'Allotjament ens diu que no hi ha alerta per aquesta illa.
Pel petit carrer principal hi ha cua de motos, cotxes, gent caminant cap a la muntanya de l’illa. Nosaltres ho valorem, parlem amb els altres turistes de l'allotjament, i fem un grup per anar cap a la muntanya… Agafem la bossa i ens posem a caminar. Pickups plenes de locals també i van. En algunes tendes que anem passant ens diuen que no hi ha alerta de tsunami, però la riuada de gent continua en sentit muntanya.
A la part alta de la muntanyeta que hi ha a l’illa un munt de turistes i locals esperem una bona estona a veure si ens avisen d’alguna cosa. No hi ha Policia ni ningú que informi. La gent que té dades al mòbil, van revisant les notícies per saber que fer. Cap a les dues de la nit comencem a baixar cap a l'Hotel.
Tenim por que es cancel·lin els ferris per l’endemà, que és quan el tenim reservat… L’Aida no pot dormir, jo sí, però sento com si el llit no pares de moure’s.

^Tornar

Dia 17. Denpasar

Esmorzem mentre esperem el transport cap al ferri. No tenim clar que arribi. Llegim que degut el terratrèmol hi ha caos a les illes Gili i Lombok, i els números de morts no paren de pujar.
Ens passen a buscar y arriba el Ferri sense problemes. Ens esperàvem que la gent voldria marxar de cop i que hi hauria aglomeracions, però res.

Arribem a la platja de Sanur i ens posen un taxi com a transport fins a l'hotel Grandmas Plus Hotel Airport a prop de l'aeroport i molt correcte.
A la tarda quedem per visitar amb taxi la península de Bukit amb la Saray i el Cristian, amics d’amics que són amics… jeje
Després d’explicar-nos com havíem viscut el terratrèmol… Visitem alguns llocs de la Península com ara: Nusa Dua (Primer el taxista ens va portar en un centre d'esports d’aventura, però després ens porta a la platja dels Ressorts), Pandawa Beach (no prescindible) i acabem veient la posta de sol a Uluwatu (Pura Luhur Uluwatu Temple).

Tornant, parem a sopar Marisc a la zona de Jimbaran, a la Kedongan Beach.

Ens acomiadem de la Saray i el Cristian. Ells els i queda alguna setmana per Indonèsia.
Cap a les 2 de la matinada… el llit torna a moure's! Dura poc però ens desperta i baixem al hall de l'hotel. Hi ha algun turista igual que nosaltres, però no sembla que sigui important.
Tornem a dormir. Ja tenim ganes de marxar. Mirem possibles canvis del vol de tornada.

^Tornar

Dia 18. Denpasar i vol a Jakarta

Al matí, després d’un bon esmorzar a l'hotel, anem al centre de Kuta.
Visitem l’oficina de Qatar Airways per veure les opcions que tenim (cap que ens convenci), de compres de souvenirs i passegem per les tendes i restaurants del centre abans d’anar cap a l’aeroport.
El vol sembla que s'atraçarà 1 hora, però finalment ha sigut mitja hora. Arribem a Jakarta i després d’intentar agafar un Grab sense èxit, agafem un taxi amb el preu fixat.
Ens hem allotjat al Takes Mansion & Hotel que no és res de l'altre mon, però força econòmic.

^Tornar

Dia 19. Jakarta

Aquesta nit no s’ha bellugat el llit…
Esmorzem, fem el check out deixant les bosses a l'hotel, i agafem el Transjakarta Busway fins a l’estació de Kota, al centre antic de Jakarta, on visitem els voltants de la Fatahillah Square.

Tornant fem servir també el Transjakarta fins a la parada de Monas, on visitem el National Museum d'Indonèsia. Està força bé, ens agrada.

Fem temps i anem caminant fins a un cafè per picar alguna cosa.
Agafem un Grab fins a l'aeroport, on sopem i esperem a les 00.50 que surt el nostre vol.

^Tornar

Sri Lanka

noreply@blogger.com (Sergi) — Sat, 28 Oct 2017 10:39:00 -0700

--- English version ---

El novembre de 2017 he estat visitant Sri Lanka la llàgrima de l’Índia.... i aquesta ha sigut la meva experiència… del tot Recomanable!!!

Itinerari

Dia 1. Arribada a Colombo i trobada amb la Laura

Dia 2. Tren cap a Kandy i visita al Palau Reial

Dia 3. Coves de Dambulla i pujada al Pidurangala Rock de Sigiriya.

Dia 4. Tuk tuk fins a Polonnaruwa i Kaudulla National Park

Dia 5. Sigiriya Rock, Dambulla i Kandy

Dia 6. Kandy

Dia 7. Royal Botanical Gardens de Peradeniya i tuk tuk fins a Dickoya

Dia 8. Adam's Peak i relax

Dia 9. Tren Hutton - Ella

Dia 10. Little's Adam's peak i Ella's Rock

Dia 11. Tuk tuk safari fins a Kataragama

Dia 12. Safari a Yala National Park i tuk tuk fins a Hiriketiya Beach

Dia 13. Hiriketiya i tuk tuk fins a Midigama Beach

Dia 14. Surf i Galle amb la Laura

Dia 15. Beach i taxi fins a Negombo

Dia 16. Esmorzar i avió de tornada.

Algunes Fotos

El que Faria si tornés (Ruta Recomanada)

Mapa de la ruta

Dia 1. Arribada a Colombo i trobada amb la Laura

Desprès de 17 horetes d'avió des de Barcelona amb escala a Doha, arribo a Colombo.

No agafo SIM local per tenir dades al mòbil… recomanable agafar-la...
Des del aeroport agafo un bus local que surt del davant de l’aeroport, que tot i estar una mica atrotinat em porta fins al costat de l’estació de Tren Fort railway station de Colombo.

Faig les preguntes pertinents per l’endemà agafar el tren cap a kandy. No reservo bitllet per l’endemà, però si tornés, reservaria bitllet a 1a, on t’assignen un seient.

Al punt d’informació em fan una mica de ruta personalitzada per si vull contractar un servei de xofer. Es una bona opció si voleu fer ruta i sou 2 persones o més…

Per llogar un cotxe sense conductor, es pot fer, però et surt mes car que amb conductor….

Si el que es vol és llogar un Tuk-tuk i fer la volta per Sri Lanka conduint-lo tu mateix, has de fer una convalidació del carnet de conduir. Es un tràmit que pot portar 2 o 3 dies de tràmits. Hi han empreses que et fan les gestions abans d’arribar.

Desprès, pregunto com anar amb bus public fins on tinc l’allotjament, que he agafat aprop del que ha reservat la Laura (una amiga que ve a fer surf i coincidim uns dies...)

Pujo a l’Autobús local i vaig controlant per on vaig amb l’app Maps.Me https://maps.me/ (mapa offline amb molta informació) Aquesta app o d’altres similars realment han canviat la manera de viatjar ...

Arribo al Allotjament Cool Colombo 7 (http://www.booking.com/Share-w0PpZn) i descanso una mica…. Es un barri tranquil, està ple d'ambaixades i de residències d’embaixadors.
Em trobo amb la Laura i anem a fer una volta….
Caminant anem a veure el parc Vihara Malhadevi Park, i continuem fins al Temple Seema Malaka del Beira Lake per acabar a la platja al costat del parc Galle Face Green. És diumenge i els parcs els trobem plens de famílies jugant i passant la tarda.

Anem a sopar a Vasanta Bhavan Pure Veg Restaurant a prop dels nostres allotjaments de menjar local i després de menjar i xerrar una bona estona, ens despedim… fins al cap de 10 dies fem camins diferents per Sri Lanka.

Dia 2. Tren cap a Kandy (මහනුවර) i visita al Palau Reial

Pel matí següent, vaig a agafar el tren, on al final solament puc comprar 2a (seients sense assignar i vagons plens). Trajecte bonic de tren.

Arribo al migdia a Kandy (https://ca.wikipedia.org/wiki/Kandy), a la seva bonica estació de tren.

És una ciutat important, va ser la darrera capital de l'era dels antics reis de Sri Lanka. La ciutat es troba en la zona muntanyosa de l'altiplà de Kandy, amb una àrea de plantacions tropicals, principalment de te. Es una ciutat administrativa i religiosa. El Temple de la Relíquia de la Dent (Sri Dalada Maligawa), un dels llocs més sagrats d'adoració en el món budista.

M’allotjo al Kandy City Hotel (https://www.booking.com/hotel/lk/kandy-city.ca.html)…. encara tinc son del trajecte del avió i he buscat un allotjament “correcte” al centre de Kandy.

Visito el Palau Reial i faig la volta al Bogambara Lake. Mentres estic donant el tomb, m’agafa un xàfeg gegant i m’he d’aixoplugar en una parada d’autobús un bon rato.

M’arribo a l’estació de tren per veure si es pot reservar bitllet pel trajecte fins a Ella en 1a per d’aquí una setmana (m’han dit que es difícil reservar), no hi ha lloc.
El vespre plou i per la nit diluvia. Jo descanso.
^Tornar

Dia 3. Bus a Dambulla, visita del temple de les Coves de Dambulla (දඹුලු ලෙන් විහාරය) , bus a Sigiriya. Pujada al Pidurangala Rock (පිදුරංගල පර්වතය)

Pel matí següent agafo un bus (“premium”) fins a Dambulla per visitar els Temple de les Coves de Dambulla (https://ca.wikipedia.org/wiki/Temple_d%27Or_de_Dambulla). Es tracta de unes quants temples que es van fer aprofitant les coves que hi havien a la muntanya. Molt espectacular. Entrada 1500 Rupies.

Desprès de visitar les coves, vaig al allotjament super senzill que he agafat a Sigiriya (tampoc no cal anar d’anar de allotjament deluxe a cutrixil… però es el que em trobo...)

Deixo la bossa i vaig a menjar alguna cosa a un dels quatre llocs per menjar que hi ha. Allí conec al Roberto (Vitòria) i la Carmen (Madrid) que també han menjat alguna cosa.
Ells dos han llogat durant 15 dies un Tuk Tuk per fer una volta per Sri Lanka.
Els acompanyo a deixar les bosses i anem cap a la Roca Pidurangala Rock per contemplar les vistes de la Sigiriya Rock. Paguem 500 rupies i fem la pujada facileta però exigent. Pel camí hi ha un buda estirat sota una cova. Les vistes des de dalt de la zona s’ho valen.

Ens volíem quedar fins la posta de sol…. però observem uns núvols aproximant-se i decidim baixar abans…. i just quant arribem al peu de la roca comença a diluviar!

Anem a sopar plegats, hem fet bones migues amb el Roberto i la Carmen… Encara no sé que faré l’endemà pero parlem de les opcions que es podrien fer...

^Tornar

Dia 4. Tuk tuk fins a Polonnaruwa (පොළොන්නරු) i Safari al Kaudulla National Park

Pel matí rebo un missatge del Roberto dient que volen anar a Polonnaruwa i que si em vull apuntar… m’hi apunto! Aquí començo la meva aventura Tuk-tuquera per Sri Lanka!

Així que, agafem direcció cap a Polonnaruwa, com que ens ve de pas, passem per l’entrada del Kadula National park per informar-nos de com fer un Safari, contractem un jeep i guia per les 3 de la tarda (l’hora d’entrada al park).

I continuem xino xano cap a Polonnaruwa.

Polonnaruwa (https://ca.wikipedia.org/wiki/Polonnaruwa), es conserva com l'antiga ciutat reial del regne de Polonnaruwa (entrada 25 US$). Molta historia i restes de temples i estances molt ben conservades. Em recorda molt l’estil Khmer (Ankor Wat)

Fem una visita lleugera a la zona per poder anar a fer el Safari. Ha caigut algun xafec lleuger.

Així que, quant hem vist el mes rellevant, agafem el Tuk-Tuk i anem a l’entrada del parc.

El Kaudulla National Park (https://en.wikipedia.org/wiki/Kaudulla_National_Park) me’l van recomanar a Colombo els de l’oficina d’informació per aquesta època de l’any.

Ens espera el nostre jeep i guia, paguem l’entrada i taxes i cap a dins! En surt per 3500 rupies per persona (6888 rupies de taxes i 3500 Jeep+guia a dividir entre 3)

Tornem a Sigiriya per sopar i planificar l’endemá…. més o menys tenim el mateix recorregut al cap….

^Tornar

Dia 5. Sigiriya Rock, Dambulla i Kandy

De bon matí anem a visitar la Roca de Sigiriya (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sigiriya) desprès de passar per caixa… 30 US$.
Comencem a pujar tan aviat com arribem, ens han avisat que s’omple de riuades de turistes xinessos que ens agradaria evitar.
Durant la pujada s’observen algunes pintures sobre la roca amb noies ensenyant els pits (una d’elles amb quatre!)
A mitja pujada, ens trobem amb una escultura de pedra d’uns peus gegants de lleó que protegien l’accés a la part superior.

A la part superior, hem contemplat les vistes i hem recorregut tot el perímetre, abans de començar a baixar. Durant el descens, coneixem al Diego, un Asturià que viu a Madrid. Visitem el museu plegats.

Recollim les bosses dels allotjaments amb el Tuk-tuk i agafem direcció Kandy, passem per Dambulla (El Roberto i la Carmen no l’havien visitat) i continuem el trajecte fins a Kandy.

Hem contractat un Airbnb en una casa familiar que viu a les afores (Primrose Hill Residence https://www.airbnb.cat/rooms/20333911). Un luxe… una família molt agradable, amb un apartament amb rentadora inclosa…

Ens acabem enredant per sopar amb la família i ajudar-los a cuinar… show cooking improvitzat…

Hagéssim fet mes nits en aquest lloc… però el tenien ja reservat… :(

^Tornar

Dia 6. Kandy

Esmorzem i ja empaquetem per canviar d’allotjament (una casa al altre banda de ciutat al mig de un bosc, Kandy Holiday Residence https://www.airbnb.co.uk/rooms/4586821) i fem una volta per el palau real i voltants, hi ho fem amb el Diego, que ens hem tornat a trobar.

Desprès de la visita protocolaria al palau reial (jo m’he quedat pels voltants visitant temples petits perquè ja l’havia visitat).

Comprem entrades per un espectacle de dansa tradicional pel vespre i fem un tomb pels carrers del centre, i ens arribem al mercat central de Kandy que ens sorprèn gratament...

Aprofitem per comprar entrades per un espectacle de dansa pel vespre.
Continuem la passejada fins al Kandy Garrison Cemetery, borejant el llac Bogambara.
L’espectacle que hem triat ens ha agradat força. Turisticada, però que et permet veure els diferents tipus de danses tradicionals de Sri Lanka. Kandyan dance mallawa arachchi al auditori de Y.M.B.A. per 1000 rupies.

Desprès busquem algun lloc per sopar, i acabem al SAM chinese restaurant, aprop del Palau Reial.

El Diego dorm al costat del nostre allotjament, i el tornem amb el tuk-tuk.

Dia 7. Royal Botanical Gardens de Peradeniya i tuk tuk fins a Dickoya

Després de esmorzar i recollir tot una mica, anem a visitar el royal Botanical Gardens de Peradenyina (1500 Rupies).

Desprès, agafem rumb a Dick Oya, agafant una carretera molt atractiva que ens deix veure camps d’arròs, plantacions de té immenses i poblets repartits al costat de la carretera.

A Dick Oya es on farem nit abans de pujar al Adam’s Peak, al Princess of Dickoya (Princess of dickoya) una recomanació de l’Olga….

Contractem el servei de taxi per l’endemà anar a Adam’s Peak, 5000 Rupies entre els 3 per anar i tornar.

Just quant hem acabat de dinar, es posa a ploure, i fem descans observant les vistes des del allotjament.

Sopem aviat per anar a dormir ben aviat. Ens hem d’aixecar a la 1:30 am per anar cap a fer el Adam’s Peak….!

Dia 8. Adam's Peak i relax

Despres del trajecte fins a Delhouse, començem la Pujada al Adam’s Peak. Moltes escales….

Abans d’arribar al cim, parem a fer un tea. Arribem al cim per la sortida de sol.

Les vistes son molt boniques, i ens hi estem una força estona.

Desprès de la baixada, tornem a esmorzar al Princess of Dickoya i fem descans total.

Dia 9. Tren Hutton - Ella
Esmorzem de cine al allotjament i empaquetem per anar a agafar el tren a Hutton per anar fins a Ella.

Diuen que aquest tram ferroviari es un dels més bonics del món, i per això el Roberto i la Carmen ja tenien contractat el servei de conductor que et porta el tuk-tuk per carretera en aquest tram.

El tram de tren ens fascina, i tot i anar sentats a la porta, disfrutem com nens….

Abans d’arribar a Ella, el Roberto se n’adona que ha desaparegut la seva bossa petita. I els revisors regiren tot el tren per veure si la troben…. Ens hem confiat i algu s’ha confós de bossa perquè hi ha una bossa sense propietari similar a la seva.

Al arribar a Ella, tornem a tenir el tuktuk, i anem al allotjament que hem reservat The Bandarawela Bungalow (https://www.airbnb.cat/rooms/2183776) una mica allunyat del poble, pero molt bonic.

Baixem a sopar al poble.

^Tornar

Dia 10. Little's Adam's peak i Ella's Rock

De bon matí, anem a esmorzar abans de pujar al Little Adam’s Rock, on ens hi estem una bona estona….

Desprès, des de Kital Ella Railway Station caminem fins a Ella’s Rock. Ens agafa una mica de pluja pel camí que fa mes entretinguda la ruta.

Desprès d’intentar conseguir gasolina per tot arreu (hi ha una crisis estatal de subministrament de gasolina des de fa uns dies) anem a veure les Rawana Ella Falls, i despres a sopar…..

^Tornar

Dia 11. Tuk tuk safari fins a Kataragama

Desprès d’esmorzar, agafem camí cap a Kataragama.

Es un viatge d’unes quantes hores, i tenim el problema de que no tenim suficient gasolina.

Anem parant preguntant a tendes de recambis si tenen alguna ampolla de gasolina, pero res….. desde Wellawaya agafem direcció Buttala. Estem apurant la gasolina….

A Buttala, desprès de preguntar a mig poble, un tuktukero, despres d’unes trucades i pactar un preu, se m’enporta a mi sol a casa del seu pare a buscar 5 litros. 20 minuts d’anada i 20 minuts de tornada…. ens ha fet un superfavor!!!!!

Sort que hem conseguit gasolina, perque la carretera de Buttala a Kataragama es una carretera Safari!!!!!! Veiem un munt de fauna en aquest tram de carretera amb el nostre tuktuk!!!!

El primer elefant que ens trobem al mig de la carretera…. flipem!!!!!

Desprès de donar un tomb pels allotjaments que hi ha a Kataragama, acabem al

Samwill Holiday Resort (http://www.samwillresort.com/) on també hi reservem el Safari per l’endemà a Yala.

Descansem a la piscina fins que comença a ploure, sopem aviat al mateix allotjament i a dormir aviat.

^Tornar

Dia 12. Safari a Yala National Park i tuk tuk fins a Hiriketiya Beach

Ben dora, les 5am, ens passa a recollir el Jeep per anar de safari al Yala National Park.
Hem agafat el safari de mig dia.
El parc es molt espectacular, i tot i que no acabem veiem el Lleopart, disfrutem de tota la fauna i flora que trobem.

Desprès del Safari toca recollir i fer camí cap a la platja!!!!!
No tenim res reservat i parem en un parell de cales que ens agraden. La silent beach no ens desagrada…. però tenim recomanacions de Hiriketya Beach, o sigui que ens hi arribem.

Sopem peix del bó i anem a dormir aviat….

^Tornar

Dia 13. Hiriketiya i tuk tuk fins a Midigama Beach

Ens aixequem sense despertador!.... anem a esmorzar a la platja de Hiriketiya i ens fem un bany. Matí de platja i passejades pels voltants.

Ja cap a la tarda agafem direcció Midigama, el nostre següent destí.

La Carmen y el Roberto em deixen al allotjament que he agafat al costat de la Laura Shehara Surfing View (https://www.booking.com/hotel/lk/shehara-surf-view.ca.html)… hem quedat per retrobar-nos l’ultim dia a Negomo!!!

Jo deixo les coses al hostal, i me’n vaig a veure la Laura Surfera al seu super allotjament (Ebb and Flow Jungalows http://ebbandflowjungalows.com/)!!! M’ha convidat a sopar amb el seu ambrosio particular que li cuina….

El Allotjament es de luxe! amb molt bon gust i molt agradable!
La Laura està super encantada amb les seves vacances de surf i relax!
El “Ambrosio” ens ha preparat una amanida amb gambes i un Brownie amb gelat de vainilla de postres! I desprès de sopar, relax i fer petar la xerrada fins que els ulls ja es van tencant…

^Tornar

Dia 14. Surf i Galle amb la Laura

Pel matí, ben dora ben dora, anem amb tuk-tuk i la taula de la Laura a una platja per intentar fer surf. Jo en llogo una i ens posem al aigua.

Aquest matí es veu que no hi han les onades que normalment la fan una zona fàcil de practicar surf… fem el que podem…. almenys jo….

Quant tornem als allotjaments, agafem un bus per anar cap a Galle.

Galle, una ciutat amb un casc antic fortificat Patrimoni de la Humanitat. La Ciutat va ser fundada pels portuguesos al segle XVI, i va aconseguir el seu apogeu en el segle XVIII, abans de l'arribada dels britànics. És el millor exemple de ciutat fortificada construïda pels europeus a l'Àsia meridional i Sud-oriental, en la qual es pot apreciar la interacció de l'arquitectura europea i les tradicions arquitectòniques i artístiques del sud d'Àsia.

Fem una passejada per els carrerons del Fort. Està ple de restaurants molt xulos, hotels boutique i tendes de roba de moda i de tendes de productes de Sri Lanka. Dinem en un restaurant molt bonic i anem a fer un gelat. Bordegem el perímetre de la fortificació. Encara es veuen els efectes del Tsunami que va patir el 2004 en alguns edificis abandonats des d’aleshores.

Recomanaria fer-hi nit a dins el casc antic si es té la oportunitat.

Desprès fem una volta pel mercat que hi ha fora de la fortificació, i ja per tornar, veiem que els busos van molt plens i agafem un tuk-tuk fins a un bar a la platja que ens havien recomanat a mig camí, el Wijaya Beach (www.wijayabeach.com).

Fem un milkshake veien la posta de sol i descansem de la caminada.

Per acabar de fer el trajecte, els tuk-tukeros ens demanaven massa i parem un bus…. va a rebentar! tota una experiència…. la Laura encara flipa ara! hehe

Un bany a la piscina de la mansió de la Laura i sopem en un restaurant que hi ha just al costat, i que s’ajunten tots els surferos que fan nit per la zona.

^Tornar

Dia 15. Beach i taxi fins a Negombo

Pel matí, acompanyo a la Laura a veure-la fer surf en una platja al costat d’on dormim.
Hi ha bones onades i uns quants surfers pros.

Com son les coses que a l’ultim dia de fer surf, al ultim moment… se li trenca el seguro de la taula que s’engantxa a la taula! Un surfer que l’ha vist, l’ajuda a tornar cap a terra….

Recollim i esperem que ens passi a recollir un taxi que ens portarà fins a Negomo. Amb la Taula de surf es l’única bona opció per desplaçar-nos.

Jo he reservat una habitació al mateix allotjament que la Carmen i el Roberto (Summer Wave Guest House https://www.booking.com/hotel/lk/patrick-holiday-resort.ca.html). La Laura ha agafat un Resort una mica allunyat de la ciutat per aprofitar el dia següent, ja que el seu vol surt per la tarda.

Em retrobo amb la Carmen i el Roberto i els acompanyo a tornar el tuk-tuk.

A banda, ens retrobem amb el grup de 7 espanyols que ens hem anat trobant durant el viatge i contemplem amb una cervesa la posta de sol a la platja de Negomo.

Sopem tots plegats i també amb l’amiga catalana de la Carmen, la Olga, que ens hem anat donant recomanacions durant el viatge.

Això ja s’acaba…. es l’hora de despedir-nos.

Dia 16. Esmorzar i avió de tornada.

Ben aviat, esmorzo i agafo un Tuk-tuk fins l’aeroport.

M’esperen unes quantes hores d’avió i escala a Doha.

Fi....

^Tornar

La ruta que faria si tornés (Ruta Recomanada)

Tot i que em va encantar la ruta que vaig acabar fent, sempre es pot millorar.

Primer de tot s’ha de veure quin són els parcs bons per veure fauna durant l’època del viatge.
A colombo, jo no i tornaria. No em va atreure res del que vaig veure. Negomo es més recollit i més practic.
I la ruta sortiria una mica així… (Canviant pels safaris per l’època pertinent)

Dia 1. Arribada a Colombo i dormir a Negomo o directament viatjar a Sigirya. Depèn de l'hora d'arribada.(nit a Negomo o Sigirya.)
Dia 2. (nit a Sigirya.) Visitar Sigirya i Safari per Kaudulla National Park
Dia 3. (Nit a Sigirya.) Visita a Anuradhpura/ Mihintale i de tornada el temple de les Coves de Dambulla (දඹුලු ලෙන් විහාරය)
Dia 4. (nit a Sigirya.) Visita a Polonnaruwa i al tornar pujada al Pidurangala Rock per la posta de sol.
Dia 6. (Kandy) Palau real i Espectacle de dansa tradicional.
Dia 7. (Fent nit a Nuwara Eliya) Kandy Royal Botanical Gardens de Peradeniya i direcció Nuwara Eliya
Dia 8. (Fent nit a Nuwara Eliya) Visitar Horton Plains National Park (trekking fin del mundo), Tarda visita a plantació de té...
Dia 9. (nit a Ella) Tren fins a Ella. Pujar al Little's Adam's peak. Sopar guai
Dia 10.(nit aprop de Kataragama) Pujar Ella's Rock i transport fins a Kataragama... Passant per la carretera que passa per dins del parc (Buttala-Kataragama)...
Dia 11. (Nit Hiriketiya Beach) Safari a Yala National Park i transport fins a Hiriketiya Beach
Dia 12. (Nit a Galle) Hiriketiya i transport fins a Galle
Dia 13. (Nit a Negomo) Galle i transport fins a Negombo.

* Es poden mirar opcions de Stopovers a Maldives (a Fly Emirates, n’hi ha)
*per fer gran part del trajecte es pot llogar cotxe amb conductor.... ho podeu lligar des de internet.

^Tornar

Algunes Fotos

^Tornar

Cavalls del Vent (CdV) La ruta que uneix els 8 refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró

noreply@blogger.com (Sergi) — Tue, 15 Aug 2017 04:23:00 -0700

View the english Version / Ver la Traducción en Castellano

La Ruta Clàssica en 4 dies (3 nits) de Cavalls del Vent que passa pels 8 refugis del Parc Natural Cadi-Moixeró.

Etapa 1 - Refugi Lluís Estasen - Refugi del Gresolet – Refugi Sant Jordi
19,5 kilómetros +1100 / -1200
Etapa 2 - Refugi Sant Jordi - Refugi de Rebost - Refugi Niu de l'Àliga
18,58 kilómetros + 1700 / - 850
Etapa 3 - Refugi Niu de l'Àliga - Refugio Serrat de les Esposes - Refugi Cortals d'Ingla
18,39 kilómetros + 630 / - 1500
Etapa 4 Refugi Cortals d'Ingla - Refugi Prats d'Aguiló - Refugi Lluís Estasen
23,59 kilómetros +1307 / - 1256

La Ruta:

Etapa 1 - Refugi Lluís Estasen - Refugi del Gresolet – Refugi Sant Jordi
19,5 kilómetros +1100 / -1200

Comencem al Mirador de Gresolet, sobre les 9:30 del matí, desprès de conduir des de Tarragona.

Comencem a caminar des del Refugi Estasen després de que ens donin el material del Pack (si has fet les reserves a traves de www.cavallsdelvent.com)

Fins al refugi de Gresolet baixada contundent, allà ens refresquem i segellem la cartolina de la travessa.
Continuem en direcció al coll de la bauma i des d’aquí el camí transcorre per pista força estona, canvia de vegetació però sempre bosc frondós.
Des del refugi Vents del Cadí (fora de la ruta), s'inicia la pujada per un congost preciós amb les gorges i cascades del Riu dels Empedrat. El bullidor de llet indicat durant la ruta, estava sec.

Desprès de banyar-nos en una de les Gorges amb cascada, sobre les 17h arribem al refugi de Sant Jordi, on segellem i fem nit. Ens dutxem i descansem esperant el sopar (a les 19h).
Menjar Excel·lent i bon tracte.

Etapa 2 - Refugi Sant Jordi - Refugi de Rebost - Refugi Niu de l'Àliga
18,58 kilómetros + 1700 / - 850

Desprès d'esmorzar, seguim en direcció a Baga. Fins al coll el recorregut es fa per senderons, i després és pista fins a la carretera. Una baixada contundent però amb l'encant del bosc de faigs impressionant i tan bonic que val la pena. Des de la carretera es puja fins al Refugi Rebost per senders (amb algun tram de pista pelada) de pujada.
Al Refugi segellem, i menjem quatre coses que portem. Fan plats combinats.

Desprès de descansar, agafem direcció la Collada de Comafloriu, les vistes van millorant a mesura que es guanya alçada.

Des de la Collada anem crestejant fins arribar al refugi del Niu de l'Aliga (2537m). Desprès de segellar, dutxar-nos i posar-nos algu d’abric, contemplem les vistes esperant el sopar.
La posta de sol es espectacular, i les vistes des del menjador del refugi són immillorable.

Etapa 3 - Refugi Niu de l'Àliga - Refugio Serrat de les Esposes - Refugi Cortals d'Ingla
18,39 kilómetros + 630 / - 1500

Desprès d’esmorzar, continuem la travessa, baixant fins a les penyes Altes de Moixeró amb unes grans vistes.

Desprès de passar Moixeró, agafem la ruta clàssica de baixada molt dura fins a una pista. Hem marcat l’inici i final de una nova alternativa que es baixa més fàcilment. Es va vorejant el Roc Cremat.
Continuem un bon tros per una bonica pista fins casi arribar al refugi de Serra de les Dones, on fem un mos i un refresc. La baixada s’ha fet dura.

Seguim fins al refugi de Cortals d'Ingla, el refugi que ens ha robat el cor per la seva senzillesa. Ens dutxem (dutxa única però la millor de totes), fem uns vinets i sopem molt bé!

Etapa 4 Refugi Cortals d'Ingla - Refugi Prats d'Aguiló - Refugi Lluís Estasen
23,59 kilómetros +1307 / - 1256

Sortim havent esmorzat de pujada molt suau fins al coll de Pendís, des d’aquí continuem fins al Col de la Moixa i voregem el pic de Pradell abans de començar a descendir fins al refugi de Prat d’Aguiló, on dinem i ens refresquem.

Des d’aquí fem la contundent pujada fins al Pas dels Gosolans, des d’on es va planejant fins al punt on comença a baixar per senderó fins que es converteix en pista que baixa zigzaguejant fins la pista que porta al refugi Estasen. Nosaltres hem agafat un senderó per fer drecera que baixa molt més directe (que en algun punt està marcat).
Durant la baixada per la pista ens agafa tempesta de pluja amb llampecs que fan que hagi valgut la pena portar el ponxo.

I tanquem el cercle al Refugi Estasen, on ens fan l’entrega d’un certificat i fem una cerveseta abans d’anar fins al cotxe...

Experiència per repetir!

Algunes Fotos:
https://goo.gl/photos/xJTwMtXDN8MRPPyv5

Pedals de Pedraforca

noreply@blogger.com (Sergi) — Mon, 29 May 2017 04:45:00 -0700

Volta organitzada per pedals del Pedraforca, encara que us podeu descarregar aquest trac, val la pena contractar els seus serveis, el tracte rebut s'ho val.

La Ruta:

1a etapa: Gósol - Port del Comte (42,4 Km i 1.740m)
2a etapa: Port del Comte - Gósol (60,6 Km i 1.855m)

Més informació »

Filipines

noreply@blogger.com (Sergi) — Fri, 9 Dec 2016 10:49:00 -0800

--- English version ---

El novembre de 2016 he visitant alguns racons de les Filipines, Philippines pels amics. Aquesta ha sigut la meva experiència.

Itinerari

Dia 0 Vol d’Anada fins a Manila
Dia 1 Manila i Night bus fins a Manaue
Dia 2 Banaue i Batat
Dia 3 i 4 Sagada i Night bus fins a Manila
Dia 5 Vol Manila - Puerto Princesa
Dia 6 Puerto Princesa
Dia 7, 8, 9 i 10 El Nido
Dia 11 i 12 Port Barton i bus fins a Puerto Princesa
Dia 13 Vol Puerto Princesa - Cebu i Ferry Cebu - Taglibaran (bohol)
Dia 14, 15 i 16 Alona Beach, Bohol i Buceig a Balicasag
Dia 17 Barca fins a Siquijor
Dia 18 i 19 Siquijor
Dia 20, 21, 22 Apo Isalnd
Dia 23, 24 Dumagete
Dia 25 Vol Dumagete - Manila i Bus Manila - Tagaytay
Dia 26 Tagaytay i bus fins al Aeroport de Manila

Algunes Fotos

Mapa de la ruta

Manila

Desprès de 17 horetes d'avió des de Barcelona, arribo a Manila.

Des del aeroport faig servir el servei que ofereixen GRAB (un sistema tipus Uber asiàtic).

He reservat un hostel a Makati, Z Hostel (www.zhostel.com) molt acollidor, si no fos pel sorroll del carrer. Makati és una de les 16 ciutats que componen Gran Manila, és el centre financer de Filipines.

I... tot just arribar al lobby del hostel, hem trobo amb la Núria, una tarragonina molt viatgera i que ens reconeixem al moment! Jo arribo a Filipines i ella torna cap a terres catalanes desprès d'unes setmanes amb unes amigues. Hem passa el parte del que han visitat i del que els ha agradat més...

Pel matí, es diumenge, faig una visita a Intramuros, la zona més antiga de la ciutat i emmurallada, que es va començar a construir l’any 1.590 durant l’època colonial espanyola.

A dins de la zona emmurallada hi han cases colonials, esglésies, la catedral i universitats. Visito el Fort Santiago i el museu sobre José Rizal (Patriota Filipí que va ser executat per les autoritats espanyoles durant l'època colonial i que va provocar la revolta per fer fora els colons espanyols).

Continuo passejant per Rizal Parc i m'arribo a Xina town.

Les ciutats asiàtiques són complexes i almenys a mi n'hi han que m'agraden i ni ha que no. Sense cap mena de lògica evident. Hi han elements, companyies i situacions que et fan agradar o no una ciutat com Manila. Aquest primer contacte amb Manila, ha estat una experiència suau i sencilla. No m'ha atrapat ni molt menys, però el caos per el caos té el seu rotllo.

Decideixo marxar el mateix vespre amb un night bus cap a la zona de la Cordillera, tot i tenir el hostel pagat de Makaki.

El night bus fins a Banaue l'he reservat des del mateix hostel amb la companyia Victory liner (autobusos vells i poc còmodes). Recomanaria una altre companyia de busos bastant més recomanable... la Coda Lines des de la HM terminal (http://www.codalinesph.com/bus-trips/) Autobusos nous i Wifi on board. El que et trobes amb totes les opcions es l'aire acondicionat a tope durant tot el viatge. S'ha d'anar ben preparat per aguantar les 10 hores de trajecte en mode cubito.

^Tornar

Banaue i Batat

Arribo a les 6 del matí a Banaue, esmorzo amb vistes a una vall de terrasses d'arròs esplèndida. Miro opcions per fer amb els altres viatgers que també han arribat amb l'autobús.

Acabo apuntant-me amb uns Polacs que volen visitar els miradors de varies valls de terrasses d'arròs de la zona de Ifugao i Batat.

Amb un Jeepney bastant tronat, vam començar anant a Batat, espectaculars terrasses d'arròs en forma d'amfiteatre que envolten aquest petit poble, aïllat entre les muntanyes. Ens vam arribar a les cascades Tappia desprès d'un descens força bestia. Val la pena arribar-si.

La tranquil·litat que s'hi respira es impressionant, tant com la manera ancestral que mantenen de cuidar la terra, els marges de pedra seca, .... Tot i que ja han proliferat els allotjaments per turistes (que una mica, trenquen l'encant), encara manté l'escènica que els viatgers tiquismiquis busquem.

Després de visitar la joia de Batat no creia que ja tenia que veure gaire cosa mes... però faltaven les vistes dels arrosals de banaue amb el sol de tarda. Sublim.

Faig nit a Batat per l'endemà anar cap a Sagada. Com que no hi ha gaire cosa a fer descanso i llegeixo una mica.

Pel matí negocio transport fins a Sagada. No es fàcil treure tota la informació de les opcions que hi ha de transport. Recomano preguntar en varis llocs i al punt de turisme de la plaça (l'única que hi ha).

Finalment aprofito el trajecte amb un grup que va de visita de dia a Sagada.

Sagada

Arribo a Sagada desprès d'un trajecte amb unes vistes espectaculars per les valls plenes de raconets encisadors ascendint fins als 1500metres .

Sagada es un poble turístic de muntanya amb restaurants, allotjaments, tours i activitats per avorrir.

Sense buscar gaire, hem quedo al George Guest House i amb un Eslovè i un grup de filipines visitem els nínxols penjants del Vall de Echo, el riu subterrani, una petita cascada amb bany inclòs i pel matí següent una "No sortida de sol"... més que ennuvolat...plovent.

M'ha agradat força Sagada, i m'hagués agradat tenir més informació per fer alguna excursió .

Per la tarda del dia següent agafo un autobús (Coda Lines) fins a Manila.

A les 2:30 arribo a Manila i directe cap a l'aeroport.... i m'equivoco de terminal... però tinc unes quantes hores de marge per canviar de terminal..... l'avió surt a les 9 del matí cap a Puerto Princesa (Illa de Palawan).

^Tornar

Puerto Princesa

Caminant des del Aeroport m'apropo a l'allotjament Casa Linda Inn, un petit oasis dins de Puerto Princesa.

Dormo.....i per la tarda dono un passeig per el centre de la ciutat. I relax.

Al dia següent, faig una excursió amb barca visitant 3 illes de Honda bay, Starfish Island, Cowrie Island i Lu-Li Island.

Un pèl turisticada, però esta be per fer un primer contacte amb la platja.

Sopo amb un parell de bascos, els Robertos.., que vaig conèixer a Manaue i hem vaig creuar de nou a Sagada. Per casualitat també s'allotgen a Casa Linda.

L'endemà viatjo fins al Nido amb una Van, 4 hores i mitja sota la pluja.

El nido

La infraestructura turística està en constant creixement a El Nido, no falten restaurants, hotels, pensions, ressorts...

Tot i la massificació, es tampoc es molt agobiant, i pot arribar a ser molt agradable.

M'allotjo a Ogie’s Beach Pension, una pensió a primera línia de la platja. Senzilla, còmode i amb un espai comú amb unes vistes de la bahia molt xules.

A mitja tarda acaba de ploure i surto a passejar fins al cementiri i inspecciono el poble.

Conec a la Blanca de Zaragoza i que porta unes setmanes a El nido. Vaig a sopar amb ella i unes amigues seves.

L'endemà faig el tour A d'illes de l'arxipèlag de bacuit. Es visita la Small Lagoon, la Big Lagoon, la Secret Lagoon, les costes de l'illa de Simizu i abans de tornar a El Nido, la platja d'Entulala.

Espectacular.

Ho celebro sortint a sopar i anant a prendre algu amb les amigues de la Blanca.

El matí següent faig el tour C, que comença per l'illa Helicòpter, Matinloc, la Secret Beach, i la Star Beach.

L'endemà pel matí, llogo una Moto (400php) i m'arribo a la platja de Nacpan, on pujo a un mirador i faig una mica el llangardaix...

Des d'allí, continuo cap al nord fins a Bucana, on agafo una pista fins a la platja Duli, que queda una mica penjada. Tornant, paro al poble pescador de Bucana.

Per no tornar pel mateix lloc, continuo la carretera (amb trams sense asfaltar) fins a San Fernando i Sibaltan, on dino un adobo de pollastre a un dels petits ressorts que hi ha a la platja. Solitari i molt agradable.

L'últim tram fins a tancar el cercle es fa dur, tot camí sense asfaltar i amb forçes bonys.

Passo de llarg El Nido i vaig a veure la Platja las Cabañas, abans d'anar al Republik bar a veure la posta de sol. Unes vistes Brutals!

Per despedir-me de El Nido, vaig a Sopar una sopa de noodles al Beef Stew and Grill i al concert de reagge del Pukkas bar.

Port Barton

Tranquil·litat absoluta. Arribo a Port Barton al migdia. Començo la recerca d'allotjament cap a la dreta de la platja... Green views resort es la que hem fa mes patxoca. 1200php sense regatejar. Cap a l'esquerra, hi ha mes opcions econòmiques, però les postes de sol son a la dreta....

Dino al Gayacan, un restaurant de menjar local de Port Barton, un peix amb curri boníssim.

Per la tarda relax. Llegeixo, passejo, platja,... Cerveseta mirant la posta de sol i soparet al resort.

L'endemà faig un tour de visita d'illes i zones per fer snorkel. Al nivell de les del nido... Per no dir millors.

Sopo al Gayatan una caldereta i descanso.

L'endemà esmorzo i faig un tomb pel poble. Està tapadot i tinc un bus cap a Puerto Princesa a la 1.

A Puerto Princesa m'allotjo de nou a Casa Linda Inn

L'endemà agafo vol cap a Cebú. I directament des del aeroport de Cebú taxi fins al Terminal de Ferris per agafar-ne un cap a Taglibaran.

^Tornar

Taglibaran

El ferri solament tarda 2,5h. Ja soc a Bohol island. Vaig a Alona beach, que es troba a 20km, a l'illa de panglao.

M'allotjo a Alona Bamboo House que he trobat buscant un altre allotjament. I hem retrobo per casualitat als Robertos de Bilbao! Grata coincidència!

Anem a sopar i prendre alguna cosa.

L'endemà al matí llogo una moto juntament amb els Robertos i vaig a recórrer l'illa de Bohol. 250km en un dia... no està malament! Chocolate Hills, Tarsiers, ponts de bamboo de Sipatán i observació de cuques de llum,

Pel matí, hem anat a preguntar per fer el refresh del certificat PADI (per poder bussejar) que tinc. Vull provar-ho aquí hi ha l'illa de Balicasag.

Hem escollit Bohol Divers Club Dive Center, que ho porten una parella de Madrid molt agradables, la Sara i el Pelayo. 100% recomenable!

La Sara ens fa el curs de refresh i fem 2 immersions el primer dia per panglao.

Lo que es veu sota l'aigua es espectacular!

Per la nit, del no res, el Pelayo i la Sara munten una barbacoa a la platja que acabem sent una bona colla. Ens ajuntem David, Paula, Maria, Judith, els Robertos, Paula, Silvia, Susana, Bea...

L'endemà pel matí anem en barca fins a Balicasag a fer 2 immersions. Imprescindible!

Tornem del barca emocionats.

Amb els que ens vam ajuntar a la barbacoa organitzem un barca per anar a Siquijor des d'Alona beach, per no haver d'anar a Taglibaran a agafar el ferry.

O sigui pel matí següent, ens despedim de la Sara i el Pelayo, i cap al mar.

^Tornar

Siquijor

A Siquijor el barca ens deix a 100 metros de la costa.... i tenim que caminar amb les maletes al cap i aigua fins la cintura... Ens han deixat al mig de la carretera que voreja l'illa.

Amb 3 Tricicles, ens encabim fins a un allotjament que ens han recomanat, Casa Miranda.

Anem a buscar un tricicle per llogar per l'endemà. Veiem la posta de sol i sopem en un restaurant força bé.

Tornant, sentim musica i veiem molts cotxes i motos.. Treiem el cap i ens inviten a passar.

Festa d'aniversari de 50 anys del cura de Siquijor...

Bufet, beguda pastissos, orquestra i karaoke!

L'endemà amb motos i el tricicle, anem a veure les cascades de Lugnason falls i Kawasan falls, la Salagdoong Beach i donem la volta a l'illa.

Al matí següent anem en motos a les coves de Cantabon. Brutals! A més el poble es molt autèntic.

Provem un pa de coco espectacular!

La resta de dia estem donant tombs per l'interior de l'illa amb la moto.

M'apunto a anar a Apo island un dia abans del que havia pensat amb els Robertos.

Tricicle fins al ferry, ferry de siquijor fins a Dumangete, tricicle fins a l'estació de Ceres busos, i bus fins a Malatapay. Aleshores, ferry fins a Apo.

^Tornar

Apo

Apo es una illa molt petita, amb un poblet d'antics pescadors (ara reconvertits en vigilants de la vida marina i transportistes de turistes), alguna platja, 2 llacunes, un faro, moltes moltes tortugues i molt de coral.

Fent snorkel des de la platja nado envoltat de coral i tortugues verdes.

Hem quedo 3 nits a Apo. Faig 3 immersions, snorkel i platja.

Hem costa marxar, però Dumaguete m'espera.

^Tornar

Dumaguete

La primera nit a Dumagete quedo per sopar amb la tropa de catalanes que vam anar a Siquijor.

L'endemà llogo una moto i m'arribo a els Twin Lakes i Bais.

Per la tarda faig una volta per la ciutat i surto a sopar pel centre.

^Tornar

Tagaytay

Volo a Manila a primera hora del mati.

Quant torno a Manila des de Dumaguete, Agafo un autobús fins a Tagaytay, per fer nit amb vistes al volcà Taal per despedir-me de Filipines.

A mig matí torno a agafar un autobús fins a Manila.

I així s'acaba el primer contacte amb Filipines. Crec que n'hi haurà més!

^Tornar

Pedals d'Occitània

noreply@blogger.com (Sergi) — Tue, 27 Sep 2016 05:14:00 -0700

Al Setembre de 2016 ens hem ajuntat 4 bikers per fer la ja clàssica Pedals D'Occitània amb 4 etapes. El recorregut de la Pedals d’Occitània (www.pedalsdoccitania.com) transcorre per pistes forestals, i camins i corriols no asfaltats, majoritàriament. S’inicia a l’oficina de Pedals d’Occitània de Vielha. D’allà pedalarem en direcció nord pel Baish Aran per afrontar als pocs kilòmetres el primer gran coll de la travessa, eth Portilhon, a través del qual entrarem a França. Una baixada increïble ens portarà a Bagnères de Luchon, des d’on s’inicia l’ascens al port més llarg i alt de la ruta, el Col de Paulomères, que ens deixarà a la vall de Barousse, famosa per ser la que té més cérvols d’Europa. Un descens fantàstic travessant poblets encantadors ens portarà fins a Saint Bertrand de Comminges, on gaudirem de la seva imponent catedral. En aquest punt entrarem a la plana occitana per pedalar en direcció sud a través dels colls de Buret i Menté, l’últim gran port de la ruta, que ens deixarà de nou a les portes d’Aran, on arribarem seguint el curs del riu Garona fins a Vielha.

La Ruta:

1a etapa: Vielha - Bagnères-de-Luchon (53,7 Km i 1340m)
2a etapa: Bagnères-de-Luchon - Saint Bertrand de Comminges (60,8 Km i 1834m)
3a etapa: Saint Bertrand de Comminges - Col de Menté (66,2 Km i 1990m)
4a etapa: Col de Menté - Vielha (45,2km i 735m)

Més informació »

Bidasoako Pedalak

noreply@blogger.com (Sergi) — Fri, 10 Jul 2015 11:30:00 -0700

Aquest Juliol 2015 hem fet la Bidasoako Pedalak amb 4 etapes.
La ruta recorre 190km per les províncies de Navarra, Lapurdi i Guipúzkoa.

El punt de sortida es el Centre BTT Ameztia de Doneztebe.

Els majors atractius de la ruta són un paisatge que no deixa indiferent i que et transporta des de l’interior de Navarra fins a les platges d’Hondarribia al mar Cantàbric, per retornar via Euskadi a Navarra, sempre envoltant-te de verd; i després, la gastronomia típica d’aquesta zona que és un autèntic luxe pels que ens agrada menjar: pintxos, filets, làctics de tota mena, sidra, patxaran… I boscos, corriols, trialeres, pujades exigents, descensos divertits… Tots els ingredients per passar 4 dies fantàstics amb la btt!

La Ruta:

1a etapa: Doneztebe - Zugarramurdi (41 Km i 1200m)

Sortim de Doneztebe/Sanesteban per la via verda d'Irun, en direcció Oronoz-Mugaire, on entrem al Parc Natural del Señorío de Bertiz, i comença una pujada de 8 km fins a una sortida del Parc Natural. Continuem pujant fins als collados de Larrondo i Atxuela, a la vall del Batzan. A partir d'aquí, ja sense duresa fins Urdax/Urdazubi, on fem un pintxo i unes "xispes" per acabar l'últim tram d'etapa, que ens porta a Zugarramurdi, després d'un petit "repechón", per acabar l'etapa.
Fem nit a l'Alberg Graxiana.

2a etapa: Zugarramurdi - Hondarribia (58 Km i 1500m)

Sortim esmorzats de Zugarramurdi per un tram de carretera, i ens desviem per una pista asfaltada, que ens porta a la frontera francesa, que creuem en direcció a Ainhoa, seguint el GR.
Una vegada hem passat Ainhoa, sortim per carretera, fins desviar-nos per una pista asfaltada que, després d'un tram de pujades i baixades, arribem a l'estació del Petit Train de la Rhune. Continuem passant per Ascain. Des d'aquí, seguim fins tornar a trobar la carretera, que més endavant deixem per agafar un camí al costat d'un rierol, que creuem dos cops, per sortir a Venta Zahar, per pujar per una rampa de formigó que ens portarà a Ibardin, on arribem i dinem al BentaBerri Restaurante.

Des d'aquest punt, uns 20 km fins Hondarribia, quasi tot baixada, amb alguna pujada inesperada. Els Km finals, són per un carril bici, que ens porta dins Henadaia, on agafarem la barqueta per creuar fins a Hondarribia.
Hondarribia és molt bonic, ideal per descobrir caminant per la part vella i pel seu passeig marítim.
Fem nit a l'Hotel Jauregui.

3a etapa: Hondarribia - Bera de Bidasoa (53 Km i 1400m)

Matí de Txirimiri, agradable per pedalar, però que acaba calant i enfangant tots els camins.

Bé, sortim pel carril bici del passeig marítim i, al final, comencem la pujada cap al far, però deixem la carretera per fer-la per un sender de pujades i baixades continuades, al costat del mar (ve a ser com un camí de ronda, que deixem uns Km més endavant, ja que si no, es poden fer molt pesat l'inici d'etapa), llavors agafem GR i camí de Sant Jaume que, passant per l'ermita de Guadalupe, ens portarà fins a Pasai Donibane (preciós poble de costa a tocar de Donostia).
Des d'aquest punt. comença un llarg tram de carril bici al costat del riu, creuant Lezo, Errenteria i Oiartzun, que esns porta a una via verda, fins arribar al punt de control 6, el Bar Restaurante Olaizola, on dinem.
Continuem per la via verda, i als poc, ens trobem una pujada asfaltada amb gran desnivell,que a dalt, enllacem amb la carretera que ens porta al tunel de Aritxulegui, que, un cop creuat, tornem a estar a Navarra, per baixar cap a l'embalse de San Antón, i des d'aquí, una forta pujada per una altra pista formigonada, molt dura.
Des d'aquest punt, predomina les baixades, per arribara Bera, on hi ha el punt de control 7 - Bar Restaurante Xuga, i l'Hostal Auzoa, on fem nit.

4a etapa: Bera - Doneztebe (38 km i 1100m)

Última etapa de la Bidasoako Pedalak, la més curta, però amb algun tram dur.
Desfem el camí fins a recuperar el GR, tornant a creuar el Bidasoa, i enfilem un tram de facil rodar, amb alguna pujada, senders creuant rierols, i la famosa baixada de las mil curvas, que ens porta a Lesaka. El creuem, i ens dirigim per un tram còmode, fins arribar a les fonts de San Juan de Xar (famosa per les seves propietats medicinals).
Ara ens queda el més dur, arribar a Arantza, per una calçada romana, camí empedrat, de fort desnivell. Si poses el "molinillo" i no està mullada, és assequible.
Sortint d'Aranza, una pujada continua ens tornarà a fer acumular desnivell positiu, però amb unes magnífiques vistes dels paisatges,valls i muntanyes que ens envolten,
Des d'aquí, un tram de pistes, camins, trams asfaltats i alguna que altra pujadeta suau, o si no és tant suau, curta, fins arribara a Ituren, on agafem el Camino del Agua fins a Doneztebe, per acabar així aquests quatre dies de pedals.

Recomenable 100%!

Fotos
2015-07-Bidasoako Pedalak (EUS) https://photos.app.goo.gl/6bS7nzPUsUEi5EqUA

Myanmar (Birmania), Bangkok i Kho Chang

noreply@blogger.com (Sergi) — Tue, 24 Mar 2015 10:52:00 -0700

---
English version
---

Aquest Maig 2015 he fet tres setmanes per terres asiàtiques…

Dues setmanes a Myanmar y una a Tailàndia

Llac Inle

Itinerari

Dia 0 Vol d’Anada

Dia 1 Contacte amb Bangkok

Dia 2 Vol a Mandalay i Mandalay Hill

Dia 3 Pyin Oo Lwin i Anisakan Falls

Dia 4 Tren fins a Hsipaw pel Gokteik Viaduct

Dia 5 Tomb amb Bici pels voltants de Hsipaw

Dia 6 i 7 Caminada/trekking per poblats Shan i Palaung

Dia 8, 9 i 10 Nyaungshwe / Llac Inle. Caminant amb Bici i Barca

Dia 11 i 12 Bagan

Dia 13 Mt. Popa

Dia 14 i 15 Mandalay i voltants

Dia 16 Avió fins a Bangkok i bus fins a Trat

Dia 17, 18 i 19 Ko Chang. Relax, Jungle i Moto

Dia 21, 22 i 23 Bangkok

Algunes Fotos

Mapa de la Ruta

Dia 0. Vol d’Anada

Aquesta vegada per arribar a Bangkok ho he fet amb Catar Airways fent escala a Doha. Una de les opcions més ràpides des de Barcelona per un preu raonable…

Arribem a Bangkok per la tarda-nit… agafem el tren fins a Phaya Thai i des d’allí agafem un taxi fins a la zona de Khao San Road.

Ens allotjem a Wild Orchid Villa, que per uns dies no està malament, i a més té piscina!

Dia 1. Contacte amb Bangkok

Desprès de dormir un munt…. Anem a passejar cap a Pom Pra Sumen i visitem Wat Intharawihan (El buda de peu).

Menjem una mica i caminem fins a la zona del Palau Reial (que ja no ens deixen entrar..no deixen entrar a partir de les 3pm) Tornem amb vaixell fins al Wild Orchid Villa. Sopem en un lloc de carrer i desprès de fer una cerveseta, anem a descansar per estar llestos per Myanmar!

Dia 2. Vol a Mandalay i Mandalay Hill

Ens llevem molt dora… Tenim que anar al Aeroport Don Muang (DMK). Parem un taxi i desprès de parlar de preus… pactem 300 baths més els peatges.

A Myanmar tenim que atraçar 30 minuts l’hora… Hem volat amb AirAsia, i ens ofereix transport gratuït fins al centre de la ciutat!

Arribem al migdia al allotjament que tenim reservat, el Rich Queen Gesthouse. Ens reben amb una beguda fresca, aigua i una rialla d’orella a orella.

L’allotjament es senill però tenim molt bones vistes!

Una vegada instal·lats, anem sense direcció concreta a buscar algun lloc per menjar… una odissea…

Caminar per Mandalay es una tasca complicada i perillosa…. Les ceres estan ocupades per Cotxes, Generadors, Materials, etc… una vegada t’acostumes, no es tant greu, però al principi xoca!

Desprès de passar per un mercat gegant que no sembla tenir cap ordre, ens decidim per un restaurant de menjar indi. Picant!!!

Volem intentar arribar a veure la posta de sol al Mandalay Hill amb camioneta compartida. Una altra Odissea! Primer, ens equivoquem de direcció… y desprès ens toca una camioneta que va a replena! Arribem a veure la posta de sol a mitja pujada de la muntanya…

Des d’aquí es veu la Muralla exterior del verdísim Mandalay Palace rodejat d’un canal d’aigua immens.

La tornada la intentem fer amb taxi, però com que no ens convenç el preu caminem… fins que un motorista simpàtic ens ofereix fer de taxi… 3 en una moto! a tope!

Al Allotjament Arreglem el transport amb taxi compartit per l’endemà anar a Pyin Oo Lwin y sopem en un bar del costat abans d’anar a dormir. Estem rendits!

Dia 3. Pyin Oo Lwin i Anisakan Falls

Els allotjaments a Myanmar inclouen sempre esmorzar… així que desprès de menjar, ens passa a buscar el taxi i fem camí cap a Pyin Oo Lwin a l'altiplà Shan a més de 1000 metres d’altitud.

Deixem les motxilles al Grace 1 Hotel, i anem caminant a visitar el Kandawgyi Botanical Gardens de Pyin Oo Lwin. Un Jardí Botànic molt cuidat i ideal per veure molta de la flora i fauna de Myanmar.

Desprès de picar alguna cosa, lloguem una moto per arrivar nos fins a veure les Cascades Anisakan Falls de Dat Taw Gyaik. Per arribar a les cascades s’ha de baixar caminant uns 3 km d’una pista molt empinada… que per pujar-la…..

Les Cascades, genials! La llum de tarda fa agafar uns colors a les roques genial…

Desprès de fer un bany, anem tornant cap a Pyin Oo Lwin.

Sopem al Night Market local, molt autèntic!

Dia 4. Tren fins a Hsipaw pel Gokteik Viaduct

Desprès d’esmorzar al Grace 1 Hotel, ens acompanyen amb motocarro a l’estació de tren. Anem amb tren fins a Hsipaw. Un trajecte de 5 hores que passa pel Viaducte Gekteik de casi 700 metres de llarg...

Al arribar a Hsipaw anem a allotjar-nos al Lily Guest House, i sortim a menjar alguna cosa pel poble.

Acabem menjant un caldo boníssim i fideus fregits amb verdures amb un restaurant xinès molt acollidor.

Amb el trajecte de tren hem acabat ben morts…

Dia 5. Tomb amb Bici pels voltants de Hsipaw

Volem fer una excursió per poblats shan i Palaung que hi ha a la vora de Hsipaw, al mateix allotjament ens buscaran més gent per poder compartir guia a partir de l’endemà.

Avui, lloguem unes bicis i fem una volta pels voltants de hsiapaw, dinem al poble, i per la tarda anem a visitar el Bamboo Buddha Monastery (Maha Nanda Kantha), i el Myauk Myo (anomenat Little Bagan). I per acabar de esgotar les energies, pujem al Thein Daung Pagoda (Sunset Hill) per veure la posta de sol.

L’endemà al matí tenim grup per anar a caminar!

Dia 6 i 7. Caminada/trekking per poblats Shan i Palaung

Hem triat el trek que volíem fer de 2 dies, amb 2 holandesos i una americana juntament amb un senyor encantador anomenat Onwe (d'ètnia Shan) que ens feia de guia i es va encarregar de tot durant els dos dies que va durar la caminada. Va ser molt interessant conversar amb ell, perquè ens va parlar sobre el conflicte intern que viu Myanmar (cosa de la qual ningú parla a la ciutat per por a acabar entre reixes), i perquè ens va parlar de les bondats i les dificultats del dia a dia de els habitants d'aquest peculiar país.

El primer dia caminem 8 hores de costa amunt, creuant diversos poblats d'ètnia Shan. El paisatge era lamentable; desforestació total. Havien tallat els arbres per plantar blat de moro, i com ja havien recollit el blat de moro havien cremat la palla residual per fertilitzar la terra, així que vam caminar durant hores per terreny erm. En teoria estàvem envoltats de muntanyes, però és estiu a Myanmar, i la barreja de la calor amb la humitat, el fum i la pol·lució fa que no es pugui veure res de res. El més destacable, sens dubte, els poblats, on vam poder veure els locals fent la seva vida quotidiana, i on ens van donar de menjar (molt bo). El paisatge va millorar durant l'última hora i mitja abans d'arribar al poblat en el qual vam parar per dormir, tot es preservava la selva. Es tractava d'un poblat Palaung en què no hi havia gran cosa, i això era precisament el que el feia especial.

El segon dia, ens despertem per veure l'alba, esmorzem i una altre vegada a caminar…

La caminada ara costa avall, amb un paisatge que només va ser bonic durant la primera hora de camí, després, desert una altra vegada.

Al arribar a Hsipaw, ens dutxem, menjem i anem a agafar el bus nocturn que ens ha de portar al Llac Inle…

Dia 8, 9 i 10. Nyaungshwe / Llac Inle. Caminant amb Bici i Barca

Nosaltres vam estar tres dies a Inle, el temps perfecte per gaudir de tot el que l'àrea pot oferir. El primer dia vam fer relax, el segon vam llogar unes bicicletes per explorar la zona pel nostre compte, i el tercer vam fer un tour de dia en vaixell pel llac. Definitivament, Inle Lake és un lloc que no et pots perdre si viatges a Myanmar.

Despres de Hsipaw i el Night bus, vam fer dia de relax i meditació…

El dia següent, lloguem unes bicicletes per fer una volta pels voltants: Envoltem part del llac en bicicleta gaudint de les vistes del llac i les muntanyes que l’envolten. Passem per Khaung Daing Natural Hot Spring, no hi entrem però pujem al temple que hi ha en un turó del costat per la vista…

Continuem fins a Lwe Nyeint per veure si podem creuar amb barca al altre banda de llac. Ens hidratem i anem preguntant com hem de fer….

ens sembla massa car i decidim tornar cap a Nyaungshwe a dinar.

Per la tarda continuem padelant per l’altre costat del llac. Fem cap a la bodega Red Mountain Estate Vineyards & Winery.

Fem un tast de vins i disfrutem de la posta de sol amb vistes al llac.

Al Hotel hem acordat un tour amb barca pel llac el dia següent.

Dia amb barca pel Llac Inle: el nostre tour va començar dora. Vam caminar fins a un canal on tenien la barca (canoa allargada amb motor) típic de la zona i va començar la ruta. Després de recórrer un parell de quilòmetres per un canal arribem al llac, on esperaven els pescadors pescant (perquè els turistes podem fer fotos...).

Vam visitar diversos llocs: primer un mercat local, després els horts flotants on cultiven de tot sobre el llac, més endavant una joieria en la qual treballaven argent, una botiga en la qual teixien roba amb la seda extreta de la flor de lotus, pobles sencers amb cases de bambú construïts sobre el llac, etc.

Després de dinar vam vistar un temple de bambú i vam anar tornant poc a poc cap a Nyaungshwe. Amb temps suficient per donar-nos una dutxa i anar a buscar el bus cap a Bagan.

Dia 11 i 12. Bagan

El night bus ens deixa a les 4 del matí en un poble a 20 minuts de Nyaung U. Ens trobem amb la parella d’Holandesos que vam fer la caminada per Hsipaw esmorzat! També volien anar cap a Nyaung, o sigui que ja ho fem junts.

Així que negociem una furgo per 7 i anem en busca d’allotjament.

Finalment ens allotgem al Motel Eden. Sencill, barat i pràctic.

Deixem les bosses i lloguem unes bicicletes elèctriques al costat del Eden, i anem a veure la sortida del sol des de un petit temple aprop de Shwesandaw Paya.

Un bon inici de l’estada a Bagan…

Ja que estem desperts, anem a esmorzar i continuem visitant els temples mes importants i d’altres no tant importants...: Ananda Pahto, Mingala Zedi, Manuha Temple, Naga Yon Hpaya,...

Total, acabem ben reventats, i al migdia fa MOLTA calor! La migdiada s’allarga tant que no ens despertem a temps per veure la posta de sol, però casi que millor….

Sortim a sopar pel carrer que hi ha vidilla i comprem alguns souvenirs.

L’endemà, tornem-hi!

Jo, m’aixeco per veure de nou la sortida de sol des de Shwesandaw Paya, i despres torno a esmorzar al Eden.

Ja alimentats, visitem els temples mes allunyats: Sulamani Temple, Dahmmayan Gyi Phaya, Pyathadar Hpaya y Dhammayazita.

Desprès tornem cap a Nyaung i visitem la Shwezigon Pagoda fent temps per retrobar-nos amb els holandesos per anar a uns petits temples a veure la posta de sol. Els temples es diuen Soo Lay Gon Group.

Negociem el preu per anar a veure el Mt. Popa per l’endemà amb ells.

Dia 13. Mt. Popa

Bonica escapada de dia per veure una mica de verd….

A la tornada parem a veure com fan dolços i licor de sucre de canya….

(+ info del que fan....)

Tambè parem aleatoriament en un poblet, per caminar pels 3 carrers de terra que hi ha….

Un grup de nens apareixen del no res, i ens acompanyen al temple on hi ha tot el poble amb un monjo Budista.

una bona experiencia!

L’endemà agafem un bus fins a Mandalay.

Dia 14 i 15. Mandalay i voltants

Despres d’esmorzar i fer el trajecte de bus. Arribem a Mandalay i ens allojem a Nylon Hotel, res de l’altre mòn. Ens va agradar mès el Rich Queen Gesthouse.

Deixem els trastos,lloguem una moto i anem a fer una volta…..visitem Ein Daw Yar Pagoda, el passeig del riu i el Mercat de les flors.

Anem a comprar entrades per veure les Mandalay Marionettes www.mandalaymarionettes.com, sopem i buala….

Les Marionettes!

L’endemà agafem la moto i anem de ruta…. Amarapura, Snake Pagoda (Hmwe Paya), Innwa, SoneOoPoneNyaShin Pagoda, Sagaing, acabant tornant a Mandalay i fent un gelat a Nylon Icecream.

Sopem al costat de la muralla, i ens preparem per anar cap a Bangkok l’endemà.

Dia 16. Avió fins a Bangkok i bus fins a Trat

Dia de transit...

Avió fins a Bangkok, Aeroport Don Muang (DMK), i des d’allí un autobús per anar fins a l’estació de busos Chatuchak Bangkok Bus Terminal, per esperar el bus de 5 hores que ens portarà a Trat.

Arribem tard, busquem lloc per dormir i anem a sopar algú….

Dia 17, 18 i 19. Ko Chang. Relax, Jungle

Desprès d’esmorzar i desprès de donar un tomb pel mercat, anem a buscar el ferry que ens portarà a l’illa Koh Chang (L’illa de l’elefant).

Vam informar-nos de varies destinacions aprop de Bangkok per relaxar-se, i ens vam decidir per Koh Chang.

Vam agafar una oferta d’allotjament a Penny's Resort a través de Agoda.com. 2 persones amb esmorzar per 30€/nit.

i relax….

L’endemà fem una caminada per la Selva amb un tour. Ens banyem al riu, veiem fauna, fem l’indio i disfrutem de la vegetació que trobàvem tant a faltar a Myanmar.

L’edemà lloguem una moto i anem a l’altre banda de l’illa… Manglars, poblets de pescadors, suc de coco,....

I més relax.

Dia 21, 22 i 23. Bangkok

Desprès d’esmorzar ens pasen a buscar per anar al ferry, i des d’allà (desprès de algun moment de no saber que fer) pujem al autobus fins a Bangkok.

Hem reservat a Lamphu House (que ja coneixia del 2010). Tranquil, econòmic i pràctic.

Sortim a sopar pel carrer, i jo hem faig un massage Thai i la Tere un de peus…

L’endemà anem a visitar el Chatuchak Weekend Market amb bus urbà pel matí, i per la tarda agafem el tren BTS (Skytrain) per anar al centre.

Hem quedat a la Jim Thompson House amb el Raditsachon, amic de la Tere de quant estava a UK…

La Jim Thompson House val molt la pena per veure com eren les construccions tradicionals asiàtiques.

Desprès anem al BSK un dels grans centres comercials de Bangkok, i tot seguit cap a china town a sopar.

L’ambient que hi ha als carrers de china town es espectacular! el menjar tambè!

L’endemà visitem el Wat Rakhangkhositraram i el Palau Reial.

Anem a sopar i prendre un veure amb el Raditshachon per despedir-nos.

Contractem el transport per l’endemà ben dora i a dormir….

Les tornades sempre es fan llargues…

Sempre ens voldríem quedar… Cap a Tarragona falta gent.

Algunes Fotos
2015-03-Myanmar (MYA) / Bangkok i Koh Chang (TH) https://photos.app.goo.gl/CKX2XixsZB8FG2bq6

Costa Rica

noreply@blogger.com (Sergi) — Tue, 16 Dec 2014 08:51:00 -0800

---
English version
---

Aquí us deixo un petit resum del viatje a Costa Rica que he fet l'Octubre 2014 durant 3 setmanes de vacances...
Estava indecís entre Nepal o Costa Rica, dos països molt diferents…, m’agraden els extrems! i finalment m’he decidit per Costa Rica, un país que feia temps que tenia ganes de visitar i que he rebut moltes bones referències.
Viatjar al Octubre-Novembre a Costa Rica es arriscat, tant pots tenir bon temps com pluges a totes hores. Teòricament encara és època de pluges, però depèn l’any és prou bo per descobrir el país. Lo millor es que encara és temporada baixa (preus d’allotjaments més barats i sense necessitats de reservar).
Al fer el viatge sol, ni m’he plantejat llogar un cotxe. El sistema de transport public funciona be i és barat.
No portava una ruta definida, solament portava una llista amb llocs que volia anar i coses que volia fer:
- Passat un dies dins del P.N. Corcovado a la Península de Osa.
- Fer El cim del Cerro Chirripó al P.N. Chirripó.
- Visitar el P.N. Tortugero
- Veure animals fins cansar-me

Al final he acabat fent la ruta següent:
Dies 1 i 2. San José i Volcán Póas
Dies 3 i 4. Tortugero
Dia 5. Reserva Biológica La Selva (Puerto Viejo de Sarapiqui)
Dies 6 i 7. La Fortuna i el Volcán Arenal)
Dies 8 i 9. Santa Elena (Monteverde)
Dies 10, 11, 12, 13, 14 i 15. Puerto Jiménez i Parque Nacional Corcovado
Dies 16, 17, 18 i 19. San Gerardo de Rivas i Parque Nacional Chirripó
Dies 20 i 21. Orosí
Dies 22 i 23. Volcán Irazú i Alajuela.

Algunes Fotos

Volo des de Barcelona (BCN) a San José (SJO) fent escala a Miami (MIA) amb American Airlines.

San José i Volcán Póas
Després de fer nit a San José (per una altre vegada aniria a Alajuela), pel matí vaig caminant fins al parque de la Merced per agafar un bus cap a Alajuela per des d'allí agafar el el bus de les 9 cap al Volcán Póas. La carretera va pujant fins a 2708m per una vall plena de plantacions de maduixes i cafè…
El Parc Nacional del Volcán Póas és bàsicament un camí molt ben condicionat fins al cràter principal, i un sender que a traves d’un bosc nuvulos fins al llac al cràter Botos.

Al tornar a San José passejo una mica pel centre… crec que no val la pena passar-hi gaire temps.
Al matí següent vaig a la Gran Terminal del Caribe per agafar un autobús fins a Cariari.

Tortugero
Per anar a Tortugero, o agafes una avioneta que en un no res t’hi porta, o has d’anar amb autobus fins a a Cariari, canviar de bus per anar fins a Pavone, i allà agafar una barca que amb una hora i mitja et porta fins al poble de Tortugero a través del riu Tortugero.

He tingut la sensació de tornar a ser al Amazones. Ja des de la barca, es pot veure algu de fauna…
Al autobus he conegut al Dimitri i la Lora que porten 2 mesos viatjant i encara els hi queden 6 mesos per voltar sudamerica.
Menjem en una Soda un casado de pollastre.
El Poble és petit, a un cantó hi ha el canal del Riu i al altre una platja inacabalble.
La primera nit la faig amb un allotjament sencill (7$ l'habitació) Cabinas Meryscar. Pel matí he quedat amb un guia per anar a fer una ruta amb canoa pel Parc Nacional Tortugero (PNT).
Durant el passeig veiem caimans, Garces, iguanas i varies especies de micos, a mès de la infinitat d'aus de tots colors i tamanys.

Hem canvio al allotjament Princesa del Mar, que per 10$ estic mès al costat del mar i amb un lloc mès acollidor.

Per la tarda vaig a pasejar pel PNT fins que es fa fosc.
Sopo amb la Lora i el Dimitri al Restaurant Miss Miriam de menjar Caribeny.

El Parc Nacional Tortugero
Allotjament Princesa del Mar
Restaurant Miss Miriam (Menjar Caribeny)

Reserva Biológica La Selva (Puerto Viejo de Sarapiqui)
Baixo del autobús 2km abans d’arribar a Puerto Viejo de Sarapiqui, i camino uns 800 metres fins l’entrada a la Reserva Biologica La Selva. M’han recomenat lloc per poder observar d’una altre manera els ocells i plantes de costa rica. Es tracta d’una reserva privada, amb instal·lacions per acollir fins a 100 investigadors.
Jo m’hi estic una nit. La tarda que arribo, me la dedico a passejar-me per molts dels senders que hi ha a la reserva. Sopo amb els director del centre i els 5 investigadors que hi han aquests dies a les instalacions de la reserva.
Pel Matí, desprès d'esmorzar, faig l’avistament d’ocells amb un guia de la reserva. Veiem Iguanas, Canchos de Monte (White-Lipped Peccary), les Ranes Blue jeans i la verda i negra, i moltes aus... Pava Crestada, Motmots, Tucans, Guacamayos, ratpenats....

Desprès d'aquesta visita de 3 hores, agafo els trastos i deixo la reserva... A la carretera paro un taxi que anava en direcció Puerto Viejo de Sarapiqui, i pacto el mateix preu que costaria el bus que estic esperant....

La Fortuna (Volcán Arenal)
Des de Puerto Viejo de sarapiqui agafo un bus fins a San Carlos de Quesada i des d'allí un altre fins la Fortuna.
Un poble prou xulo amb bones vistes al volcà si està enobulat (com m’he trobat jo). Vaig fer juntament amb el Kiko i la Laura la caminada fins al Cerro Chato però tot i que va fer un bon xàfec no és va destapar i no vam poder veure el Volcá Arenal desde el Cerro Chato.

Vam veure la Cascada La Fortuna d'estranquis des d'un mirador i amb els 10 dòlars de l’entrada que ens vam estalviar vam agafar un taxi per anar al Chollito, una part d’un riu amb aigua termal que no està envaït per ressorts i és gratis.
Com que no es destapava el volcà, decideixo marxar cap a Santa Elena l’endemà.

Santa Elena (Monteverde)
De la Fortuna a Santa Elena agafo un autobús que tarda unes quantes hores. Rodeja el llac del Arenal
Al Matí seguent, visito els Puentes Colgantes de Selvatura, i la Reserva Natural de Santa Elena.

Al vespre vaig al Kinkajou night walk, es una caminada nocturna per observar el bosc i les seves criatures durant la nit. Es el lloc perfecte per observar diferents especies d'animals: peresós, armadillos, porc espins, marmosa, coatí, olingos i Kinkajús

Puerto Jiménez i Parque Nacional Corcovado
A Puerto Jiménez arribo a les 20:30 del vespre…. M’allotjo a Cabinas The Corner, molt a prop de la parada del bus. Mel van recomenar el Kiko y la Laura, i s’agraeix…. un lloc tranquil i aprop de tot.
Des d’ahir m’estic comunicant via Whatsapp amb el Juan Carlos, un guia que m’han recomenat desde Tarrragona, per veure si té algun grup per entrar al Parc Nacional de Corcovado (PNC).
Pel matí quedo amb ell i m’explica les rutes que es poden fer en aquesta època de l’any, les tarifes a partir de 2 persones, la seva vida, i una mica el que es pot fer pels voltants de Puerto Jiménez. El primer que fa es aconsellar-me que vagui a fer la reserva per l’accès al parc i les nits a l’Estación de la Sirena.
Vaig fins a l’oficina del PNC i faig la reserva de 3 dies i 2 nits a la Sirena. S’ha de fer la transferencia abans de les 4 de la tarda al Banco Nacional. Ara tinc que trobar almenys 1 persona més o un altre grup. Des de fa uns mesos és obligatori accedir al parc amb guia acreditat.
Passejo pel poble i vaig a dinar un cebiche a una petita Soda - Cebicheria Marbella (100% recomenable)

Per la tarda, a través del Juan Carlos conec una parella de françesos (la Charlotte i el Clement) que entren al parc amb un altre guia. Ens caiem bé i hem diuen que si vull pacti amb el seu guia per ajuntar-mi.
Aíxí ho faig… i així és com conec el que serà el nostre guia al PNC, Roger Muñoz. Faig l’ingrès al banc de l’acces i allotjament al parc, i compro el menjar que necesitare per passar aquests tres dies.
La ruta

Corcovado te un nivell inusual de diversitat biològica que no supera ningúna área de similar tamany al planeta. L'area inclou uns 25 ecosistemas que allotjen a les poblacions mès grands d'especies com el jaguar, el puma, el chancho de monte i el tapir.

Durant la nostra ruta he vist micos carablanca, congo y araña, tamandúas o osos formigers, coatís, un tapir, ratpenats, tucans, ranes....

i ja quant sortíem del parc... contemplem com surten cries de tortuga Baula

Guies:
Juan Carlos Araya Mesén www.corcovadodreams.com (+506)89637092
Roger Muñoz motmotcorcovado@gmail.com (+50685156852)

Al tornar a Puerto Jiménez, faig un dia de "descans". A les 8 del matí anem a l'oficina del Parc Corcovado per veure si ens poden ajudar a reservar el permís per anar al Parque Nacional Chirripó.
La Jessica s'enrotlla un munt i a banda de trucar de manera oficial per veure si podíem reservar directament (sense sort), ens deix fer servir el telèfon per fer les reserves.... 45 minuts intentant connectar amb l'oficina que s'encarrega de donar els permisos... ja quant casi havíem desistit, buala.... connectem i fem les reserves...!
Desprès de fer l'ingrés al banc, faig Caiac pels Manglars de la Punta de la Península d'Osa i sopo un Casado merescut!

San Gerardo de Rivas i Parque Nacional Chirripó
A San Gerardo de Rivas faig nit al hostal Casa Mariposa, un lloc molt especial i acollidor.

Esta situal just al costat de l'inici del camí que puja al cerro Chirripó, i molt a prop de la reserva Cloud Bridge.
El Cerro Chirripó és el nom del punt més alt de Costa Rica, i forma part del Parc Nacional Chirripó.
Aquesta cim està a 3.820 metres sobre el nivell del mar i és la muntanya més coneguda de la serralada de Talamanca, i una de les més altes d'Amèrica Central.
La Ruta

Els paisatges que es veuen, no es poden veure en cap altra part del país, inclosos els llacs d'origen glacial. Des del seu cim, en dies clars és possible apreciar l'Oceà Pacífic i el Mar Carib mirant cap al sud-oest o nord-est respectivament i territoris panamenys. Al punt més alt s'observen planes, puntes escarpades, llacs d'origen glacial, boscos i gran varietat de naturalesa.
Per fer el cim, s’ha de fer una caminada de 20 Km, que normalment es fan en dues etapes. En una primera etapa es puja fins als 3400 metres (6h), on es troba el Refugi El Páramo.

La segona etapa es realitza de matinada. Una caminada de 5 quilòmetres de moderada intensitat et porta fins al cim.
Al acabar la ruta, toca descansar... i Casa Mariposa es un bon lloc per fer-ho.
L'endemà al matí visito el Cloud Bridge Reserve i passejo fins al poble.

Orosí
Arribo a Orosí baixant des de Paraíso per una vall profunda, de clima humit i envoltat de turons i exuberant vegetació i molta zona cafetera.
Hem quedo un parell de dies al hostal Montaña Linda http://www.montanalinda.com , un bon lloc per descansar de 3 setmanes amunt i avall.
Al hostal m’hi trobo una parella holandesa, dues noies alemanyes, un suís. A més coneci la Claudia, que és Italiana i que ha viscut a holanda uns anys i porta un més a Orosí estudiant castellà.
Vaig als banys termals públics, visito l’esglèsia del poble que és la més antiga de Costa Rica, Visito una Finca Cafetera Ecològica, m’apropo a Cartago a veure la Basílica i el Mercat, i si, tambè descanso…

Volcán Irazú i Alajuela.
L’últim dia visito el Volcán Irazú. Des de Orosí agafo un bus fins a Cartago i després d’un cafetó agafo el autobús de les 9 cap al Volcá.
El día está molt nuvolat, no sé si veuré gaire cosa, però s’ha de probar, no?
Al arribar, no es veu res a més de 20 metres… boira intensa.
Camino pels senders que teòricament et deixen veure el Cràter principal…. res de res….
Però tot d’una, la boira s’aixeca i vual·la… es deix veure el cràter principal.
Finalment puc contemplar els diferents cràters i paisatges.

A les 12:30 agafo l’autobús que va cap a San José. I com que no se m’hi ha perdut res a San José, vaig a Alajuela a passar l’ultima tarda a Costa Rica.
M’allotjo al hostal/hotel Cortez Azul i vaig a passejar i comprar algun record (que tot i que és un país molt turístic, costa trobar detalls bonics...).
Pel matí, esmorzo al Hostal i vaig a fer una volta pel Mercat d’Alajuela abans d’anar cap al aeroport a pagar els 29 US$ per sortir del país i tornar cap a tarragona passant per Miami i Barcelona…

---
Els ticos: habitants de Costa Rica, en general molt simpàtics i amants de l’expressió “Pura vida, mae” (mae per amic)
Gastronomia de Costa Rica: dominen en el seu menjar diari l’arròs amb mongetes en la versió gallo pinto (àpat d’esmorzar, dinar i sopar) o els casados (uns plats combinats amb carn o peix).
També toquen bastant els ceviches (algun molt bo, com el de la soda Marbella a Puerto Jimenez). Al Caribe la cuina difereix una mica, i incorporen bastant el coco (pel mateix arròs amb mongetes, que és més gustós) i la salsa caribenya que té un bon punt picant. Hi ha llocs que es menjen les fruites dolçes amb sal.
Gastos en general: Vol anada/tornada 700€,

Algunes Fotos:
2014-11-Costa Rica (CR) https://photos.app.goo.gl/sp13kKPfCJ4oyJ2S6

Carros de Foc (CdF). La ruta que uneix els 9 refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

noreply@blogger.com (Sergi) — Tue, 1 Jul 2014 10:54:00 -0700

View the english Version

Després d'haver fet la Pedals de Foc amb bicicleta fa un any, tenia ganes de fer la clàssica Carros de Foc a peu. Aquesta vegada la faig amb la meva cosina Isabel que coincidim en vacances i ganes de muntanya!

Abans de començar i degut a la pluja i les previsions de pluja, posposem la sortida un parell de dies per si més no, no haver de començar xops! Així que fem una mica de turisme per la Vall d'Arhan.
Visitem les cascades de Saut deth Pish i fem una camina fins al Monestir de Montgarri seguint el Noguera Pallaresa.
A Viehlla, dues sinceres recomanacions:
- Hotel Iori, www.iorihotel.com, Petit hotel amb molt d'encant. (també hi ha l'opció de Refugi Iori)
- Woolloomooloo, Carrer Major 8 de Vielha, bar-restaurant que es pot menjar be i a un preu molt raonable.

Just abans d'anar a llogar els grampons y piolets que des de carrosdefoc.com ens havien dit que encara eren necessaris, ens informen que ja no ho són! Ufff, quin pes de sobre... pes literal!
Ens donen la targeta per segellar a tots els refugis, un mapa de la ruta, uns pals de caminar i una gorra tècnica. Així que comencem la Carros de foc!

Accés a l'itinerari: la ruta es pot iniciar per molts punts en funció del refugi escollida com a principi i final del viatge. Nosaltres hem escollit el refugi de Restanca, que hi arribem caminant 1h30m des del aparcament del pont de Ressèc que accedim des de l'Arnes Aquí podeu veure més punts d'inici possible.

Hem escollit fer-la amb 6 dies (5 nits) amb sentit anti-horari. La ruta en general es força dura, amb contínues pujades per turons i baixades a Valls, terreny d'alta muntanya, molt pedregós a les altures, a vegades amb grans blocs de granit. Normalment el camí està ben senyalitzat, amb fites de pedra i pals de fusta de color groc, però és essencial portar un mapa per no desviar.

La ruta

1a Etapa: Aparcament de pont de Ressèc - Refugi de la Restanca - Refugi Ventosa i Calvell

Forta pujada fins al refugi, i forta pujada fins al coll de Port de Rius passant per l'estany de Cap de Pòrt. Un començament de carros molt fort.
Al coll ho trobem tot nevat, i comencem a anar baixant altitud seguint les petjades que ens trobem. La vista dels llacs semi-gelats amb la neu blanca al voltant es una imatge estupenda.

Arribem al refugi abans de les 4pm. Descans i relaxació.
Compartim taula amb un Mallorquins ben divertits que la volen fer amb 3 dies (quines maquines!)

2a Etapa: Refugi Ventosa i Calvell - Refugi Estany Long

Esmorzem ben dora amb els Mallorquins i ens posem en marxa ben ràpid ja que l'etapa és llarga.
Desprès de baixar poc més de 200metres, comencem a remuntar altitud.... Trams de senderó agradable i trams de grans blocs de grafit que s'han de superar. Ens trobem trams de neu que bordegem sempre que podem fins que la única opció és neu. Realment molt més còmode que els grans blocs... això sí, per arribar al collet de Contraix la pendent es molt forta. Anem seguint les petjades em Zig-Zag que trobem. Anem fent les parades que necessitem per recuperar-nos i una vegada al collet contemplem l'estany de Contraix glaçat amb la vall que va baixant.

La baixada fins l'estany és forta... i més d'un pot arribar a relliscar sobre la neu.... és una manera de baixar ràpid.
Dinem a prop del estany, i continuem baixant un tram molt rocós que després es converteix amb senderó agradable.
El canvi de vegetació segons l'altura és impactant. El darrer tram fins al refugi és molt arbrat i amb molta molta aigua. El refugi està a ple fins la bandera. Estem rendits i demà ens espera una etapa llarga...

3a Etapa: Refugi Estany Llong - Refugi Colomina - Refugi J.M. Blanc

Etapa llarga en distància i temps. Tot i que quant ens hem aixecat plovia, ha parat i s’han disolt els núvols ràpidament.
Des del refugi s'inicia una llarga pujada per on es passa pel costat de les agulletes de Dellui, els Estanyets de Dellui, l’Estany de Dellui per arribar a la colladeta de Dellui. Des d’on es té una vista d’ocell dels estanys de l’altre vall.

Des d'aquest punt anem baixant i passant pel costat d’un munt d’Estanys, passem per un tram d’antigues vies mineres i tornem a pujar una mica fins al Refugi de Colomina.
A Colomina fem una parada per dinar. Les vistes des del refugi són espectaculars. I una altra vegada, cap amunt, per una curta però forta pendent fins a arribar al pas de l'ós.
Per baixar breument per un paisatge sorprenent i llavors pujar al Coll de Saburó. Des de la collada baixem durant una bona estona fins arribar al Refugi J.M. blanc, situat al Estany Tort de Paguera, en un paratge magnífic.
El Refugi és un dels millors. Molt practic i còmode. Coincidim amb 2 bascs i un grup madrileny que ahir també estaven al Estany Long.

4a Etapa: Refugi J.M. Blanc - Refugi Sant Maurici Ernest Mallafré - Refugi d'Amitges

Després d’observar l’espectacularitat dels reflexos sobre l’aigua de les montanyes del indret on hem fet nit…
Sembla que tindrem un dia solejat i s’ha d’aprofitar! Intentem sortir del Refugi per l’Estany de la Cabana, per no desfer camí, i després d’un petit moment de desviació, conseguim tornar al camí que ens porta cap al Coll de Monestero. Des d'on comença una llarga baixada cap a l'estany de Sant Maurici a través d'un paisatge d'extrema bellesa i grandiositat.

Passem a segellar pel refugi Ernest Mallafré i dinem al estany de Sant Maurici. Per continuar fins a Amitges, el Senderó que passa pel costat del estany el trobem tancar per reformes. Així que agafem la pista i seguim el GR11. A l’altura del Salt de la Ratera, traiem el cap per contemplar l’excés d’aigua en aquesta època… Després de passar per l’estany de la Ratera, el de la Cabana, i una forta pujada, arribem al Refugi d’Amitges.
El més gran de tots els refugis, amb una terrassa que es pot gaudir de magnífiques vistes.

5a Etapa: Refugi d’Amitges - Refugi Saboredo - Refugi Colomers

Des del refugi iniciem la pujada al Port de Ratera.

Al Coll, decidim baixar per un senderó que passa per l’Estany de Naut i el Estany Major tots dos de Saboredo.
El Refugi de Saboredo no sembla el de la foto que tenim a la guia… l’ha reformat i ampliat aquest hivern passat. Segellem i continuem cap al Coll de Sendrosa que es fa sense dificultats.
La baixada si que és força dura. Suposo que el que portem acumulat es comença a notar…. Hi ha un moment que sortim del camí, i no és fins ja al Estany Clòto que tornem al sender original.
Després d’un petit coll arribem al Refugi de Colomers on dinem i descansem.
La tarda la passem contemplant el Circ de Colomers.

6a Etapa: Refugi Colomers - Refugi de la Restanca - Aparcament de pont de Ressèc

Comencem pujant fins al Port de Caldes des d’on baixem fins l’estany del port de Caldes per pujar fins al Coll de Rius, on meditem si pujar al Montardo o començar a baixar cap al cotxe ja que el camí fins a Tarragona és llarg…

Baixem cap a Restanca per segellar l’ultim espai de la Targeta i dinar amb una cervesa de celebració… Continuem fins al cotxe… la baixada es fa llarga… el cansament es nota… Cafetó a Arties i cap a recollir la camiseta de Finisher….

Experiència per repetir!

Algunes Fotos:
2014-07 Carros de Foc (CAT) https://photos.app.goo.gl/wc8UZCeen88rzVnYA

Pedals de Foc (PdF). La volta amb BTT del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

noreply@blogger.com (Sergi) — Sat, 14 Sep 2013 02:58:00 -0700

English Version

Aquest setembre hem fet els Pedals de Foc en 4 etapes, 220km i 6500m de desnivell positiu acumulat.
És la versió en Bicicleta de la famosa Carros de Foc.
Nosaltres hem escollit l’opció més econòmica de Pedals de Foc, que incloïa el Forfait, el transport de les maletes i del transport fins a la boca sud del Túnel de Vielha.
Així dons per començar anem a fer la primera nit a Vielha, ja que a les 8 del matí hem d’estar preparats per agafar la furgoneta que ens portarà a la boca Sud del túnel de Vielha.

La Ruta:

entrada completa ->

Volta a Catalunya amb BTT

noreply@blogger.com (Sergi) — Sun, 28 Jul 2013 04:37:00 -0700

Al maig vaig fer vacances inesperades!
Volia fer alguna travessa aprop de casa i vaig trobar una ruta al web www.rutabike.com que en diuen la Transcatalunya (jo l’anomeno #Voltaacatalunya en #BTT ja que ja existeix una ruta i una prova amb aquest nom), aquesta vegada la vaig fer en solitari.

Vaig escollir la ruta de rutabike enlloc de la Transcatalunya de centre de BTT perquè fent unes petites variacions podia fer en una tongada Tarragona - Girona en una setmana.

La ruta segueix parts del Camí de Sant Jaume i recorre les quatre províncies, i algunes de les ciutats més representatives i amb encant (Tarragona, Prades, Solsona, Ripoll, Olot, Girona). Jo vaig re-dissenyar la segona etapa de Prades a Lleida i vaig acabar fent Prades - Ponts passant per Estany d'Ivars i Vila-sana.

No vaig reservar cap allotjament abans de sortir, ho vaig anar fent sobre la marxa. Sort d’això perquè vaig haver d’esperar 3 dies per sortir ja que plovia a bots i barrals. I si, hem vaig haver de menjar aigua i fang acumulat en casi tot el recorregut.

entrada completa ->

Uns dies a Lisboa

noreply@blogger.com (Sergi) — Mon, 7 Jan 2013 12:51:00 -0800

English version - Traducción Automática al Castellano

2a part. Uns dies a Lisboa. (veure 1a Part)
Mapa de Lisboa
Guia de viatges: destinació a... Lisboa

Començar l’any viatjant, no té preu!

Lisboa ens rep amb sol i una bona temperatura.
La Cathy treballa en un Hotel d’alta gama a HK, i cada any li donen uns dies d’hotel per utilitzar a la xarxa de la cadena... ni mes ni menys que al Four Seasons!
Motxileros al Four Seasons.... quines coses...

Anem a sopar al The Food Temple, un petit restaurant vegetarià que ha muntat l’Alice (que hem va acollir fent Couchsurfing a Melbourne!).
M’encanta el menjar i m’encanta tornar a veure l’Alice, es un sol!

Pel matí ens comprem la targeta de viatge per un dia (Bilhete diário Carris/Metro per 6€) que ens permet agafar metro, autobusos, tramvies i algun elevador durant 24h (ho dic perquè l’ultim dia a l’hora d'anar al aeroport vam poder utilitzar el bitllet del dia anterior, ja que l’haviem començat a fer servir 23h abans....)

Visitem Belem. La Torre, el Mosteiro dos Jerónimos i provem els Pastéis de Belém. (A tenir en compte, que els diumenges es pot entrar gratuïtament a molts llocs turístics de Lisboa. Nosaltres no hi vam entrar.)

Anem cap al barrio alto. I pugem amb el Elevador da Bica, i busquem un lloc per dinar. Per la tarda agafem el Tramvia 28 i anem a visitar el Castelo de São Jorge.

Sopem a la Cervejaria da Trindade del Barrio Alto abans d'anar a dormir... estem morts.

Lloguem un cotxe.... anem a visitar Sintra (Palacio Nacional de Sintra i Palacio da Pena), dinem i de camí al Cabo da roca visitem el Santuário da Peninha. Al Cabo i anem a veure la posta de sol....

Ens aixequem tard.... esmorzem i passem per la Igreja de São Domingos (la esglèsia cremada).
Amb el Tramvia 28 desde Martin Moniz fins a Graça, i des d’allí baixem caminant fins Alafama on dinem...

Per la tarda anem al FX Factory, un centre de tallers d’artistes, botigues i cafeteries just sota el pont del 25 d’Abril.
Contemplem la posta de sol al Miradouro de Santa Catalina, hem tallo el cabell i sopem escoltant Fado...

Pel matí agafem l’avió cap a Barcelona, on després de dinar visitem el Gòtic veiem la cavalcada de reis i anem a sopar en un japonès.

L’ultim dia de vacances per la Cathy i per mi, consisteix en dinar de Reis a casa, preparar la maleta i anar a veure el derbi Barça - Espanyol..

Algunes Fotos
2013-01-Lisboa (POR) https://photos.app.goo.gl/SJSpkJGp3ZYcimVo7

Redescobrint Catalunya i Lisboa amb la Cathy

noreply@blogger.com (Sergi) — Sun, 6 Jan 2013 13:47:00 -0800

English version - Traducción Automática al Castellano

Per Sant Esteve ha arribat directament de Honk Kong la meva amiga Cathy que vaig fer a Hong Kong i que vam tornar a coincidir per cap d’any a Sydney. Volia venir de vacances per aquestes contrades, i hem acabat visitant una mica Catalunya i Lisboa.

1a part. Redescobrint la Catalunya que conec.... (Veure 2a part)
Tarragona
Visitar la ciutat en que vius com a turista està bé fer-ho de tant en tant, i més si la ciutat te tanta història com Tarragona.
Els primers dies visitem les restes romanes del Pretori romà, la capçalera del Circ, l’Amfiteatre, les Muralles i l‘Aqüeducte i també anem a tocar ferro.

Curiositats de la vida quant passejàvem per les muralles vam coincidir amb tres turistes també de Hong Kong... es van apuntar a venir al Aqüeducte amb nosaltres.

A partir d'aquí, un parell de dies de carretera i manta... Podria titular-ho:
Tour per Catalunya en 2 dies
Dia 1
Visitem el Monestir de Montserrat. Pugem amb cremallera i anem a veure la Moreneta. Anem cap a Olot per donar una volta per la Fageda d'en Jordà. Visitem Besalú mentres s’encenen les llums que il·luminen el Pont fortificat i anem a fer nit a Figueres.

Dia 2
Després d'esmorzar visitem el espectacular Teatre-Museu Dalí (que ja feia temps que no hi anava) i anem a dinar a Cadaqués. I per acabar fem la visita a Girona obligada (m’encanta Girona!!!)

El 30 de Desembre anem a 1a La Silvestre de Renau (cursa i caminada), que han organitzat uns amics. Una bona manera d'acabar l’any!
Aprofitem per visitar el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri i Santes Creus abans d'anar a dinar a casa la meva mare.

Per acabar l’any anem a passejar per la costa Tarragonina. Anem a Tamarit i Altafulla. Dinem al Serrallo i ens preparem les bosses per Lisboa.

Sopem amb amics a Renau, fem les campanades i tirem petards a la plaça del poble fins que s’acaben! I juguem als personatges i pel·lícules amb anglès... un fart de riure!

Un molt bon final d'any

Algunes Fotos
2012-12-Catalunya (CAT) https://photos.app.goo.gl/Rhous5s6MfFNBxbg7

Veure 2a part. Lisboa

Cap a Mallorca, a fer la Ruta de Pedra en Sec GR221

noreply@blogger.com (Sergi) — Sun, 14 Oct 2012 04:38:00 -0700

English version - Traducción Automática al Castellano

A caminar per la Serra de Tramuntana de Mallorca (GR221)!

És la meva primera vegada que visito les Illes Balears... i mira que les tinc aprop!

Coincideix amb el primer aniversari de que vaig tornar del gran viatge que vaig fer... ja ha passat un any!!!

A l’aeroport m’ha vingut a buscar l’Anna, una cosina que ja es mig mallorquina... i m’ha acompanyat fins al centre, ensenyat-me el seu barri antic de Palma, on hi fa vida entre setmana.

Feina anys que no ens veiem i hi ha conversa de la bona.
Li faig companyia fins que ha de marxar a sopar fora Palma. Jo passo la primera nit al Central Palma, un hostel modern molt cèntric i acollidor.

Passejada nocturna pel centre, pizza de rùcola, una mica de lectura i cap a dormir per llevar-me aviat.

Esmorzo a Can Joan de s'Aigo xocolata amb ensaïmada, una molt bona recomanació de l’Anna, i que hem serveix per agafar forces per la primera etapa.

Des de l’Estació Intermodal del centre de Palma agafo un autobús cap a Valldemossa (Ruta 210).

Ruta de Pedra en Sec (GR221)

Aquí he vingut a fer la ruta de Pedra en Sec que segueix el GR 221. La Serra de Tramuntana a fons!
He acabat fent des de Valldemossa fins a Sa Calobra (l’ultima etapa tenia que ser fins a Pollença i la vaig canviar per acabar a Sa Calobra).

He reservat els Refugis amb anterioritat a través de la web del Consell de Mallorca: Reserva de Refugis

1a Etapa. Valldemossa - Deià, pel camí de l’Arxiduc. (12Km, 4 hores)
Pujo fent revolts fins al Pla des Pouet on agafo la variant que passa pel Mirador de Can Costa i segueix cap al refugi de s’Arxiduc.

Vista panoràmica amb el mar als teus peus. Preciós dia solejat.

Des del Coll de Son Gallard (766 m) anem pel Camí de S’Arxiduc, molt aeri i espectacular. Els camí en si està delimitat amb marges de Pedra en Sec... brutal!

Poc després de deixar els espadats enrere, al unes fites indiquen la baixada cap a Deià.

Forta baixada que acaba amb un frondós bosc i més tard amb uns camps d’oliveres espectaculars.

Acabo al Refugi de Can Boi, on deixo la motxilla i marxo a fer un bany a la Cala de Deià. Volta pel nucli pintoresc i molt acollidor de Deià.
Una cerveseta i cap a sopar al Refugi!

2a Etapa. Deià - Refugi Muleta, Port de Sóller (9,3Km, 3hores)
Esmorzo al refugi i començo a caminar... He pensat que si arribo aviat a port de Sòller potser m’animo a agafar el vaixell fins a Sa Calobra...
Part del camí segueix el Camí Vell de Deià a Sóller, d’origen àrab i restaurat en molts de trams. A les cases de Can Prohom hi ha una hostatgeria on es pot fer un cafetò, suc de taronja o un gin tònic amb vistes immillorables!

Jo segueixo fins les cases de Muleta Gran i faig cap al refugi de Muleta, una antiga estació de radiotelegrafia situada al cap Gros del Port de Sóller.
Deixo la motxilla al refugi desprès d’una cocacola fresqueta contemplant les vistes i baixo fins al Port de Sóller...
Passejo pel port, llegeixo una mica, decideixo no agafar el vaixell i quedar-me rondant pel port.

Posta de sol espectacular des del refugi, sopar escoltant el Barça Madrid i després de fer petar la xerrada amb la resta de gent que es queda al refu, al sobre...

3a Etapa. Refugi Muleta (Port de Sóller) - Refugi Tossals Verds (28,5Km, 7,5hores)
M’aixeco aviat per sortir aviat. No esmorzo al refugi i començo a caminar veient sortir el sol de radera les muntanyes.

A Sóller esmorzo un bon entrepà i continuo amb el camí.
Passo per Binaraix i entro al espectacular barranc de binaraix on vaig ascendent amb els camins empedrats fins al Coll de l’Orfe, on ja veig el embassament de Cúber al fons.

M’hi vaig apropant pel camí que segueix el torrent de Binimorat. Segueixo el GR221 vorejant el Puig des Tossals Verds fins al Refugi amb el mateix nom. Cervesa esperant la resta de excursionistes i veient la posta de sol.

4a Etapa. Refugi Tossals Verds - Refugi Son Amer (Lluc). (19Km, 6hores)
Desprès d’esmorzar començo el camí, avui vull fer un parell de pics i millor anar amb temps. vaig pujant, i abans del Coll des Prats agafo juntament amb un Belga i una Francesa el desviament cap al Puig de Massanella. Des del cim (1365) hi han unes vistes espectaculars.

Baixem, i continuem el camí cap al Coll des Prat i Coll des Telègraf, observant alguna Casa de neu (construccions de pedra en sec que tenien sostre i les omplien de neu a l’hivern per disposar-ne a l’estiu) i fent el Puig del Galileu just abans de començar el fort i aeri descens per les Voltes d’en Galileu.

Al Santuari de Lluc una cerveseta i descans. El refugi de Son Amer està a 5 minuts.
Allí conec a una parella de catalans que han fet el Torrent de Pareis aquell mateix dia sortint del mateix refugi i tornant amb l’únic autobús de pujada. El Torrent està sec i es pot fer sense equipació. Sopant l’hi dono voltes i hem decideixo a canviar l’etapa de Son Amer - Pollença per la del Torrent.

5a Etapa. Refugi Son Amer (Lluc) - Sa Calobra
El Torrent de Pareis comença al lloc anomenat S'Entreforc, per la confluència de dos torrents: el Torrent del Gorg Blau i el Torrent de Lluc. Fins a Escorca agafo part de camí i part de carretera. Conec un alemany que també comença el descens, i decidim fer el barranc plegats. En Alguns trams el llit del torrent presenta una certa dificultat, roques de grans dimensions i algun gorg amb aigua. Tot i així el recorregut es pot fer peu pla, sense necessitat d´equipament especial.

Una vegada arribem a Sa Calobra (repleta de gent), ens fem el bany de rigor, unes cocacoles i fem temps per agafar el autobús que hem portarà fins al Port de Pollença.

Tinc reservat un hotelet econòmic i acollidor (Hotel Eolo) Encara hem queden uns dies a Mallorca....
El dia següent tinc reservat fer una sortida amb Caiac a Cala Sant Vicenç amb Món d’Aventura. Torno caminant fins a Port de Pollença i descanso tota la tarda

L’endemà visito el poble de Pollença.

I per la tarda quedo amb l’Ana a Inca per anar a veure el seu lloc de desconnexió de Palma, Sermita a prop de Sencelles. Allí hem trobo amb la família al complet!
Anem a donar una volta pel tros fins a un Talaiot (estructura prehistòrica) i una cova.

El Pedro (el marit de l’Ana) hem deix càtar un licor de camamilla ecològica que produeix ell mateix (Sermita Licor de Camamilla).

Hem trobo molt a gust!

Pel Matí i desprès d’un super esmorzar, l’Ana m’ensenya una mica els pobles de la zona.
I per la tarda m’acompanya a Palma, on fem un cafè amb un amic seu que vol anar a viure a Austràlia...

He quedat amb l’Albert (Un amic de Sant Andreu ara vivint a Palma) i la Sheila. Anem a sopar amb un amic de la Sheila pel barri de Santa Catalina.
Esmorzar per segona vegada a Can Joan de s'Aigo, i volta pel centre.
Dinar i cap al Aeroport!

Mallorca m’ha sorprès molt positivament.

Algunes Fotos
2012-10-Mallorca https://photos.app.goo.gl/thsvTGJnczDVtLLa8

Camino del Cid variant Modejar (de Burgos fins a Tortosa amb BTT)

noreply@blogger.com (Sergi) — Tue, 18 Sep 2012 13:35:00 -0700

English version - Traducción Automática al Castellano

Temps de bicicleta!
Jo i el Santi hem estat preparant una sortida d'uns dies amb bicicleta de muntanya i alforges. L’addicció a la bicicleta de muntanya continua!

Amb el Camino del Cid per camins com a base, que va des de Burgos fins a València fent una variant per acabar en terres Catalanes.

Hem dissenyat el recorregut amb algunes rutes que hem trobat al wikiloc, i buscant algun camí amb el Google earth. Portàvem varies alternatives al GPS. Hem fet una recerca d'allotjaments prèvia pels pobles per on tenim intenció de dormir, tot i que no n'hem reservat cap. Portem tenda i sac per si ens ve de gust acampar.

Fins a Burgos hi hem anat amb autobús des de Tarragona fent escala a Saragossa (44€ amb bicicleta). La Renfe no admet bicicletes en trens Intercity ni en trens Alvia. Els únics que si n’admeten són els tren-hotel, però arriba a Burgos a les 3 de la matinada!

A Burgos hem quedat amb el Roberto (fem Couchsurfing!)

Després de deixar les bicis a casa seva, anem de visita turística amb ell. Des de la Catedral, caminem fins a les Ruinas del Castillo per contemplar la panoràmica de la ciutat .

El Roberto ens explica una mica d'història sobre Burgos...i continuem recorrent la ciutat fins l’hora de menjar alguna cosa. Anem de tapas i vi. Comencem forts

De les tapes cap al Bar El Patillas, una taberna socio-cultural mitíca. Desprès d’uns quintos i deixar-nos la veu cantant Loquillo i èxits del 80 - 90...

A burgos se’ns quedarà per veure el Museo de la Evolución Humana. No ens dona temps material.

Etapa 1 - Burgos - Salas de los Infantes. (65km i 744m. de desnivell)

Esmorzem a la plaça de la Catedral amb el cel ennuvolat. Ja tenim tota la bici carregada per començar a fer camí!

Sortim cap a Cortes i agafem una pista fins casi el Monestir San Pedro de Cardeña. Avui el recorregut és la majoria per pista molt bona.
Passem per Revilla del Campo, Quintanalara, Torrelara, Vega de Lara i Campolara. A Campolara ens creuem amb el guarda forestal de la Sierra de la Demanda, i desprès de xerrar una mica ens indica un bar per poder fer unes “Xispes” (Coca cola amb argot ciclista).

Fins a Villaespasa anem per la carretera local per agafar allí una pista. Passem per Jaramillo quemado, Barbadillo del Mercado i arribem a La Revilla on fem unes Sidres. Ens ho mereixem. Uns kilometres mes per pista, i arribem a Salas de los Infantes.

Tenim temps i fem mirem quin allotjament ens agrada més. Guanya de carrer el Hostal Las Nubes. Dormir i esmorzar 40€ els dos.

Visitem el Museo de Dinosaurios del poble, sopem i cap a dormir!

Etapa 2 - Salas de los Infantes - El Burgo de Osma. (71,9km i 717m. de desnivell)

Esmorzem, comprem per fer entrepans a les tendes del poble i comencem a pedalar...
Ens arribem a Hacinas i pugem al mirador que hi ha al costat de l’esglesia.

Passem per Castrillo de la Reina i fem una paradeta a Moncalvillo. Sembla que s’haguin posat d’acord tots el veïns per estar al voltant de la plaça. S’agraeix veure un poble amb gent pels carrers!
Continuem per Rebanera y Hontoria del Pinar. Parem a dinar sota un pinar que ens trobem pel camí... i ens estirem un mica i tot.

Avui fa sol i calor... Pista dins sortir en una macro-fabrica de portes (Norma), i agafem la carretera que passa per Arganza fins al inici del preciós Parc Natural del Cañon del Rio Lobos.

Mapa Cañon Rio Lobos

A Ucero fem unes “Xispes” i continuem. Valdelinares i Sotos del Burgo fins arribar a l’enmurellada Burgo de Osma.
Avui també fem Couchsurfing... La Sara (una noia d’Aínsa que treballa a Burgo) ens acull a casa seva i ens ensenya la ciutat.
Tot hi estar cansats, desprès d'una bona dutxa anem a fer un tomb, a menjar tapes i fer alguna copa...

Molt bona experiència Couchsurfera! Esperem veure la Sara per Tarragona!

Etapa 3 - El Burgo de Osma - Medinaceli. (88km y 882m. de desnivell)

Avui ens costa aixecar-nos...
L’etapa és llarga i ens tenim que posar en moviment. Esmorzem en un bar a la Sortida de Burgo. Ja ens hem despedit de la Sara (un encant).
Fem camí cap per La Olmeda fins a Gormaz, on contemplem l’espectacular fortificació de Gormaz.

Sortint de Gormaz fem una baixada pedregosa de camí a Recuerda (fàcil de recordar, no?). Punxo les dues rodes i el Santi una altre! Premi! jeje
Arreglem les punxades com podem... hi han com a tres puntxades per roda!

De Recuerda anem cap a Cabezo Grande i fins a Berlanga del Duero on parem a dinar a la plaça del poble. El Santi punxa l’altre roda... Quin dia!

Fa molta calor i tenim que començar a avançar... l’etapa és llarga i no podem permitir-nos masses distraccions més.

Pista fins a Bordecodex, un petit poble que deprès d'arreglar una altre punxada del Santi, descobrim la fantàstica font del poble que ens don vida.... posem mig cos dins l’aigua freda!

Deixem Bordecodex per començar a pujar i pujar fins canviar totalment de paisatge.

A Baraona fem unes xispes i des d’allí la ruta segueix per carretera fins a Medinaceli passant per pobles com Romanillos de Medinaceli, Yelo y Miño de Medinaceli.
Es molt bonic perquè està començant a baixar el sol i els colors són més càlids...

A Medinaceli decidim que el primer allotjament que hem vist està molt bè i ens ho hem guanyat. Hostal Cerámica. Dormir i esmorzar 60€ dues persones. Volta pel poble, sopar i cap a dormir...

Etapa 4 - Medinaceli - Molina de Aragón. (94km. y 1286m. de desnivell)

Ens aixequem ben dora ben dora... l’etapa és llarga i no volem anar contra rellotge.
Esmorzem el que ens han deixat preparat els del hostal. Jo reparo una punxada que m’he trobat al aixecar-me.
Baixem fins La Estación de Medinaceli. La punxada no l’he reparat bè i tinc que tornar-hi.... sort que ens hem aixecat aviat.
Anem fina a Salinas de Medinaceli on a la font del poble reparem càmeres amb pegats. Des d'allí agafem una pista que puja fins a trobar la via del Ave Zaragoza-Madrid passant per Arbujuelo.

Per carretera secundaria arribem a Layna des d'on pugem fins a trobar-nos la N-211, que la creuem per continuar per carretera secundaria. A Luzón esmorzem i continuem cap a Ciruelos del Pinar i fins a Cobeta.
Des d'allí agafem una pista que ens porta vorejant el riu fins a l’Ermita de la Virgen Montesinos, des d'on pugem fins a Torremocha del Pinar.

Per pista baixem travessant boscos d'explotacions de pins fins a trobar-nos el Rio Gallo, que l’anem seguint pel Poyo de la Peña.

Fem unes xispes al Santuario de Nuestra Sra. de la Hoz.

L’últim tram fins a Molina d’Aragón el fem per carretera secundaria. Fem un estudi d'allotjaments ..
Entre els que ens trobem i un llistat que porto imprès, ens decidim per l’Hotel San Francisco. Dormir 50€ dues persones.
Descansem, sortim a donar un tomb i sopem pel poble.

Etapa 5 - Molina de Aragón - Montalban. (111km. y 973m de desnivell)

Avui deixem el Camino del Cid que va fins a València, ens desviem direcció Tortosa.
Esmorzem fent temps esperant que obri un taller de reparació de bicicletes. Tenim que comprar càmeres i pegats. Jo m’adjudico unes càmeres amb gel (anti-punxades).
Comprem menjar per fer-nos uns entrepans durant el dia i comencem a pedalar.

Fins a la Yunta anem per una carretera secundaria (cap cotxe) i des d'allí agafem una pista fins a Odón, on mengem mig entrepà.

Hi ha força moviment al voltant de la plaça de l’església...
Fins a Bello per carretera amb vistes a la Laguna de Gallocanta.

El sol i la calor apreta, fem unes xispes abans de reprendre el camí per pista que ens portarà a la carretera que passa pel Collado de Santa Barbara i baixa fins a Calamocha.
Descansem amb unes xispes i xerrant amb la gent local, que ens aconsellen sobre quina ruta tindríem que agafar. No les tenim totes amb la ruta que portem feta amb el google-earth...
El Santi compra unes càmeres de vàlvula petita que no havia trobat a Molina i continuem la ruta per una carretera secundaria passant per Navarrete del Rio, Barrachina, Godos, Torrecilla del Rebollar, Villanueva del Rebollar i Vivel del Rio Martín, on Agafem la N-211 fins a Montalbán.

111km... amb alforges... ufffff...
Desprès de preguntar per allotjaments, trobem Bar Cibertel que ofereix habitacions per 20€ per persona. Està a la plaça del Castell i ens agrada. Sopem un mega plat combinat i fem una volta pel poble... estem morts....
Obrim els mapes de camins i carreteres per veure que fem l’endemà.... A Calamocha ens han aconsellat continuar per la N-211...

Etapa 6 - Montalbán - Tortosa. (170 Km y 1466m. de desnivell)

Ens llevem ben dora, esmorzem quatre coses que portem i ens posem en marxa.
La N-211 s’enfila fins a Castel de Cabra i el Puerto de las Travesias, i comença un descens amb forts repetxons, passant per Gargallo, La Mata de los Olmos i Alcorisa.

A Alcorisa comprem provisions i jo reparo una punxada... ja poso la càmara que porta gel.
La N-211 la seguim fins a Calanda, on desprès de preguntar opcions, seguim el camí asfaltat que porta a Castelserás.
Anem a buscar l’inici de la Via Verda La Val de Zafràn a Valjunquera per carretera, passant per Torrecilla de Alcañiz.
L’Antiga estació de tren es troba a quatre kilòmetres del poble... ens hi arribem i mengem un entrepà.
Portem 78km.... Moment de decidir que fem. Lo més lògic seria anar fins algun poble dels ports i fer nit allí, però Santa Tecla a Tarragona ens crida!

Via Verda La Val de Zafràn

Comencem a fer la via verda... és genial!
La pendent és tan petita que no saps si pujes o baixes... això si s’avança ràpid.

Una vegada passem Cretas, enllacem amb la Via Verda Terra Alta i passada l’estació de Pinell de Brai amb la Via Verda Baix Ebre.

Via Verda Terra Alta i Via Verda Baix Ebre

Les vistes panoràmiques del ports són espectaculars, anem a bon ritme... però l’ultim tren cap a Tarragona no sabem si l’agafem...

Els kilòmetres es noten i el ritme que hem portat tot el dia no es normal! A Jesús desistim d'agafar el tren, queden 8 km i queden 10 minuts.
Comencem a pensar que quedar-nos pels Ports hagués sigut una molt bona opció...
Però en un grup d'amics del Whatsapp veiem que el Manel està pujant de Murcia cap a les festes de Santa Tecla! El truquem i Bingo! puja sol i hi ha possibilitats de encabir les bicis al cotxe!

Ens arribem a Tortosa i fem unes tapes mentres esperem el Manel! El Nostre Salvador!

I carretera cap a Tarragona de nou!

Algunes Fotos ( veure a pantalla completa)

Pedales de León. Picos de Europa

noreply@blogger.com (Sergi) — Sat, 28 Jul 2012 09:49:00 -0700

---
English version
---

Nova experiència sobre la bicicleta! Aquesta vegada a León!

Si, jo el Santi i el Jordi ens hem animat a fer la ruta circular en BTT Pedales de León.

És una ruta per fer entre 3 i 6 etapes (segons preparació i ganes de disfrutar dels paisatges i llocs) per la part muntanyosa oriental Leonesa. En total són uns 220 km i uns +6500m de desnivell acumulat. L’organització de Pedales de León a part de reservar els allotjaments i informarte de la ruta, et porta la motxilla d’un hostal al altre.

Fins a León hi anem amb la super-furgoneta del Santi! Un llarg viatge per començar a desconnectar...

De camí ens trobem amb les restes del Festival de los Monegros, bodegues de la Rioja i molt molt páramo....

Cistierna és el punt d’inici de la Ruta. Tan bon punt com arribem anem a veure el Eduardo, que és un dels que han montat la ruta.
Ens dóna uns quants consells per afrontar les etapes, un plànol i un roadbook per si s’acaben les piles al gps.

Fem la primera nit al Hotel Rio Esla

Comença la ruta!

Etapa 1: Cistierna - Crémenes
Distancia: 31,84 km. Per la variant de la Calzada Romana del Esla
Ascensió acumulada: 902 m.
Localitats: Cistierna, Yugueros, Olleros de Sabero, Sabero, Valdoré i Crémenes.

Ja sobre les bicis, creuem el Riu Esla i enfilem cap a Yugueros, on comencen les pujades, fortes pujades que ens porten fins passar el Collado de la Cerra des d’on fem un baixada exigent.

Per arribar a Sabero, passem per un sendero al costat d’Olleros de Sabero i Saelices de Sabero on podem apreciar antigues instal·lacions mineres.

Tornem a pujar fins a la collada de los Carriellos. Quina pujadeta! Ens trobem amb un Guarda forestal que va caminant. Ens explica una mica la fauna que hi ha per la zona i fem petar la xerrada.

Baixem fins a Valdoré i agafem una variant que ens ha recomenat l’Eduardo, la Calzada Romana, molt mes planera que la ruta original i molt bonica.

A Crémenes arribem per dinar. Ja hem fet la primera etapa!
Dinem i a mitja tarda anem a la piscina municipal a fer uns banys i descansar. El Centro de Turisme Rural El Sabinar ens hi convida.
Quant ja no podem amb el regeton del bar de la piscina, anem a donar una volta pel poble..

Per sopar Cecina, formatge de Posada de Valdeón i vi del Bierzo.

Etapa 2: Crémenes - Soto de Sajambre
Distancia: 65,03 km. Por Variante A por Viego
Ascensió acumulada: 2.567 m.
Localitats: Crémenes, Corniero, Primajas, Viego, Valbuena del Roblo, Lois, Liegos, Lario, Polvoredo, Pío de Sajambre, Oseja de Sajambre y Soto de Sajambre.

Pel dematí ens fan un bon esmorzar.

Després de passar per Corniero comencem pujant el Collado de las Caperas per baixar a Primajas. Fa calor i sort que hi ha fonts d’aigua bonísima i fresca a cada poble que trobem.

Agafem la Variant A de Pedales de León, la que passa per Viego, i pujem fins al collado de Viego per baixar fins a Valbuena del Roblo des d’on per una carretereta molt bonica arribem a Lois. A Lois visitem l'Església d’estil clàssic en pedra de marmol blanc i fem una refresc.

Fem camí fins a Liegos i dinem un menú a Lario.

Des de Polvoredo comencem una llarga pujada fins la Puerta Zalambral. A mitja pujada comença a ploure, plou i para de ploure. Ens hem mullat, peró no gaire...

A la Puerta de Zalambral, ens tenim que baixar de la bici per no degradar la zona. Ja fa una estona que hem entrat al Parque Nacional Picos de Europa i aquest punt es delicat.

Passem per bosc majestuos on veiem un parell de cèrvols entre roures, faigs, gingebre, brucs i teixos.

Fins a la central hidroeléctrica de Pio baixem i baixem per un cami enmig de falgeres pedres i aigua....molta aigua.

Quant sortim del bosc, visitem la central i continuem baixant fins a Pio per pista. Ara ens toca pujada fins a Oseja de Sajambre, i una mica més fins a Soto de Sajambre.

Netejem les bicis, ens dutxem i ens bevem una sidra.

El Poble éstá molt arreglat i es poden fer moltes rutes des d’aquí. Si ens quedéssim una altre nit pujariem a Peña Santa.

Etapa 3: Soto de Sajambre - Villafrea de la Reina
Distancia: 56,01 km.
Ascensió acumulada: 1.819 m.
Localitats: Soto de Sajambre, Posada de Valdeón, Prada de Valdeón, Santa Marina de Valdeón, Portilla de la Reina, Barniedo de la Reina, Los Espejos de la Reina y Villafrea de la Reina.

Esmorzem i baixem fins a Oseja de Sajambre per una pista que segueix el GR-201.
La pujada al Puerto de Panderrueda pel GR-201 és brutal. És molt dur i exigent (peu a terra), però els paisatges que vas passant amb la bicicleta, valen la pena.

Una vegada hem arribat al Port, ens arribem fins al Mirador de Piedrashitas.

Baixada brutal fins a Posada de Valdeón. He disfrutat molt!
A La pensión Begoña dinem (massa) i ens recuperarem per afrontar el que queda de etapa.

Formatge de Valdeón per postres! clar que si!

La Pujada fins al Puerto de Pandetrave (1557) es fa molt dura. Hem menjat massa i encara no hem començat a pair-ho. Poc a poc, pas a pas, anem pujant. M’en enrecordo d’una frase de la Sonia ( Biciwink) al II Congrés bloggers volta al món: "Los problemas? Pasarán, como la flor al lado del camino mientras pedaleas."

Al Coll contemplem les vistes i els núvols que estan creixent amenaçant-nos.

Baixem fins a Barniedo de la Reina per carretera i per pista fins a Boca de Huergano on busquem l’Hotel Tierra de la Reina.
Netegem les bicis i despres d’una merescuda dutxa arreglem un radi trencat del Jordi i cambiem les pastilles de fre del Santi.

Cerveseta i descans.

Etapa 4: Villafrea de la Reina - La Mata de Monteagudo
Distancia: 52,94 km. Por Variante B por Prioro
Ascensió acumulada: 1.575 m.
Localitats: Villafrea de la Reina, Valverde de la Sierra, Besande, Priodo, La Red de Valdetuejar, Ferreras del Puerto y La Mata de Monteagudo (Virgen de la Velilla).

Comencem pujant fort. Deixant la boira enrere i guanyant altura fins al Collado de Varazón i comencem a baixar fins a Valverde de la Sierra i Besade, on agafem la variant B Per per Priodo.

De Besade pujem per carretera fins al Puerto de Monteviejo i baixem per una pista molt perillosa fins a Priodo.

Esperem que portin el pa al bar, i mengem un entrepà.
A partir d’aquí hi ha molta pista ciclable amb un puja i baixa desgastador.

Visitem el Santuario de la Virgen de la Velilla. Diuen que el 1470 un vei va trobar al camp la petita imatge de la verge.

Fem nit al costat del Santuari al Centro de Turismo Rural La Velilla.

Deprès de dutxar-nos comença a pedregar! quina sort d’haver acabat aviat!

Etapa 5: La Mata de Monteagudo - Cistierna
Distancia: 25,77 km.
Ascensió acumulada: 623 m.
Localitats: La Mata de Monteagudo (Virgen de la Velilla), El Otero de Valdetuejar, Quintana de la Peña, Sorriba del Esla y Cistierna.

Bon esmorzar per fer l’ultima etapa.
Tal com ens va dir l’Eduardo, aquesta etapa enganya. Sembla sencilla peró és ben dura.

Voregem la Peña Corada amb fortes i llarges pujades. Es noten els quatre dies sobre la bici.

Arribem en un pobe abandonat Quintana de la Peña, i continuem baixant fins a Cistierna creuant la via del tren León - Bilbao.
A 5km de Cistierna al Jordi se li trenca el rodet (buje) de la roda. sort que queda poc i pot tornar corrents amb la bici al costat!

Al arribar, primer de tot comprem formatge i Cecina.

Desprès ens anem al Hotel Rio Esla que ens deixen dutxar i anem al seu SPA per celebrar que hem acabat!

Desprès de dinar, quedem amb el Eduardo, que ens dona el mallot i uns regals!

Els paratges ens han hipnotitzat per la seva majestuositat i per la seva fauna i flora tant diversa.
No hem vist ossos ni llops, però si alguns cérvols i roures, faigs, gingebre, brucs i teixos.
I carretera cap a Tarragona de nou!

Algunes Fotos
2012-07- Pedales de León. Picos de Europa (ESP) https://photos.app.goo.gl/1XFQVtsmXMqNNEhC7

II Congrés de bloggers Volta al Món

noreply@blogger.com (Sergi) — Wed, 16 May 2012 11:36:00 -0700

Aquest dissabte vaig estar amb 28 bloggers més i 400 assistents al Segon Congrés de bloggers Volta al Món al Teatre Alexandra de Barcelona... Organitzat pel Club de Viatges (La Mireia i el Marc que s'ho van currar un munt per tirar-ho endavant!)

Van ser 8 hores de ponències sobre informació de països, rutes, pressupostos, blocs, experiències, problemes, nous amics,… però també sobre somnis, reptes i projectes de vida.

Vaig retrobar tres a viatgers que havia conegut durant el viatge! El Bruno, la Karen i el Jordi... i en vaig conèixer una pila de nous!

La meva ponència va anar sobre llocs que et sorprenen gratament. Amb una mica de nervis i vergonya vaig explicar el perquè de la sorpresa d'alguns llocs que m'han sorprès més del meu viatge...

A l'hora de preparar-me la ponència, vaig triar un lloc de cada continent on havia estat, i van sortir aquests:

- Camí de Shangri-La (Yúnnan) a Litang (Sichuan), Xina
- El sud del Japó, Kagoshima, Yakushima i Parc Nacional Kirishima-Yaku
- Magnetic Island, Austràlia
- Bolivia. Té de tot menys mar

I és que, el que intentava explicar amb la meva presentació era, que la valoració d'un lloc on vas de visitant depèn de moltes coses... quines expectatives portes, amb qui vas, quin temps fa, o amb quin peu t'has aixecat...
I si et deixes les grans expectatives dins un calaix, pot ser que gaudeixis més del viatge!

La cerveseta post-congrés i el sopar van acabar de fer el dia rodó com la vola del món!
Parlar amb altres viatgers (que ja han voltat o que volen voltar o que ja han voltat i volen continuar voltant...) és com una teràpia.

Mercis a tots i fins aviat!
Sergi

Feina, casa i el II Congrés de bloggers volta al món

noreply@blogger.com (Sergi) — Tue, 6 Mar 2012 13:48:00 -0800

Ja fa uns mesos que he tornat a la vida quotidiana per excel·lència...

Desprès de marxar deixant-ho tot per fer la meva volta per aquests mons, ja fa un temps que torno a treballar (al mateix lloc on estava) i fa dos dies que he m'he re-independitzat desprès d'uns mesos a casa la mama... i he tornat al mateix pis que vaig deixar! Hi han coses que si les programes no surten bé, i n'hi han que si no les programes surten rodades....

quests mesos he tornat a fet una escapada a Andalusia i he tornat a agafar la bicicleta de muntanya que ja m'estava mirant malament...

Sant Magí de la Brufaganya il·luminat

I Aquest 21 d’abril (que en faig 33!) i el 12 de maig m'han convidat a participar al II Congrés de bloggers volta al món!
Persones que ho van deixar tot per viatjar pel món durant un llarg període de temps, fent realitat els seus somnis, explicaran les seves experiències
O sigui que allà ens veurem!

Apunta’t aquí

Bon Nadal i millor 2012

noreply@blogger.com (Sergi) — Sat, 24 Dec 2011 06:05:00 -0800

Ara ja des de Tarragona...
Moltes bones festes!

Pedales de Lava, Lanzarote en estat pur

noreply@blogger.com (Sergi) — Wed, 19 Oct 2011 13:09:00 -0700

---
English version
---

Desprès d’una ràpida setmana a Tarragona, torno a fer la maleta. Aquesta vegada viatjo amb tres amics i un objectiu... Fer la ruta amb BTT de Pedales de Lava, que recorre l’illa de Lanzarote i La Graciosa.
La ruta Pedales de Lava es fa per un tipus de terreny que fa la ruta dura, però amb els paisatges volcànics de l'illa enlluernant-nos. Aquesta sortida ja l’havia planejat abans de tornar a Tarragona. Els Santi i el Jordi estaven tramant fer aquesta sortida, i jo vaig quadrar dates per poder acompanyar-los estirant de pas el David... Estic super content d’anar una setmana de ruta amb els meus amics!!!

Ho hem coordinat tot amb www.pedalesdelava.com que s’han portat molt bé. (Ara s'anomena www.vulcanbike.com/)

Nosaltres la ruta la fem en 5 etapes:
1- Puerto del Carmen - Orzola. 66km i 390m asc.acumul.
2- La Graciosa. 31 km i 300m asc. acuml.
3- Orzola - Caleta de Famara. 53km i 1300m asc. acumul.
4- Caleta de Famara - Playa Blanca. 71km i 750m asc. acumul.
5- Playa Balnca - Puerto del Carmen. 34km i 700m asc. acumul.

1a Etapa:
Primer dia, 66km després de més de dos mesos de no tocar una bicicleta (i va ser per fer descens...). El terreny sembla força planer, tenim poc vent i poc sol. La primera part és de passejos marítims, però una vegada s’acaben, comencen els camins plens de pedregars amb punts on la sorra et fa fer acrobàcies per no aturar-te cada dos metres. A Arieta parem a menjar i continuem fins arrivar a Orzola, on agafem el ferry cap a l'illa de la Graciosa.
I per sopar peix fresc a la Caleta de Sebo amb el Adolfo (un noi de Jaca que tambè fa la ruta).

2a Etapa:
Dia per disfrutar de l'illa de la Graciosa que és una perla. La part ciclable de l’Illa és força plana ja que es borejen els volcants. Parem a platges paradisíaques com la platja de las Conchas i el Jordi i el Santi s’aventuren a pujar a la montaña amarilla amb les sabates de ciclista (quins paios!).
I al tornar a Caleta de Sebo tranquilitat, bany en unes piscines naturals i bons aliments acompanyats de vi.
La Graciosa! Quin lloc més màgic!

3a Etapa:
Etapa dura. Desprès de deixar l’illa amb ganes de quedar-si comencem des de Orzola pujant des del nivell de mar fins a 500m...Les vistes paguen la pena! Fes d’aquí comença un tram llarg de puja i baixa fins que arribem a l’antiga capital de Lanzarote, Teguise. I ja solament falta baixar fins a mar... Fins a Caleta de Famara, la platja més surfera de Lanzarote.

4a Etapa:
El quart dia és el més llarg de tots, 71km. La ruta bordeja l’espectacular Parque Nacional de Timanfaya (“team on fire” per nosaltres) per unes pistes de pedra volcànica petita que augmenta la dificultat del terreny considerablement i que juntament amb una xafogor que fa, patim una mica.
L’etapa és llarga, peró les cames sembla que ja estan en forma per aguantar aquesta pedreta punyetera.
Al arribar a Playa Blanca descansem de cara a l’ultima etapa... aixó sí, amb bany a la piscina!

5a Etapa:
L’ultima etapa dels Ajaches, és mes dura del que sembla... Un puja i baixa amb camins plens de grava que dificulten anar sobre la bici. Les cales que ens trobem són espectaculars, i l’aigua està super bona!
Desprès d’acabar l’etapa i de dutxar-nos, passem a recollir el mallot de premi i a fer-nos la foto...

L’endemà fem un dia de visita turística per l’illa (aquesta vegada amb cotxe...)
Visitem el Centro de visitantes de Timanfaya abans de dinar, fem la visita al Parque Nacional de Timanfaya i encabat fem una petita caminada pels voltans del parc.
Desprès anem cap a l’area de la Geria i fem la visita guiada las Bodegas Stratvs (sembla més be un laboratori - discoteca que no una bodega de vins). La cata de vins ens deixa ben contents...

Per acabar la volta amb cotxe anem a veure la posta de sol al Lago Verde de El Golfo, on ens mengem un Arròs Caldós deliciós.

La vida nocturna de Puerto del Carmen podríem dir que és com la de salou... i no ens agrada...

Una Setmaneta genial compartinda amb amics!

Algunes Fotos
2011-10-Lanzarote. Pedales de Lava (ESP) https://photos.app.goo.gl/c9AabwWzsJ166xwU6

Tornada a casa, tornada a Tarragona

noreply@blogger.com (Sergi) — Fri, 7 Oct 2011 15:34:00 -0700

---
English version
---

Si a London vaig arribar amb 15 minuts d’antelació, al aeroport de Reus arribo 45 minuts abans d’hora! I clar, no hi ha ningú esperant-me! En 5 minuts arriba el Jordi i la meva mare... ja sóc a casa!

Desprès de 528 dies pel món he tornat a trepitjar Tarragona. I a Tarragona i tinc la família, amics i amigues i molts racons amb molts bons records.

La novetat més xocant ha estat el Baby boom que hi ha hagut amb el cercle mes proper d’amistats... Hem costarà recordar-me de tots els noms!

Ha estat genial poder fer realitat aquest somni que tenia des de feia deu anys. L’he fet al meu ritme, coneixent molta gent pel camí, fent molt Couchsurfing (que continuaré fent quant tingui casa meva), i coneixent-me una mica mes cada dia, deixant que les meves intuïcions em guiïn.

El meu viatge no acaba aquí, sinó que continua. Continua fins que hem cansi de conèixer nous llocs i nova gent. A partir d’ara potser serà d’una altre manera i no tant permanent, però continuaré fent viatges i explicant-los a la meva manera. Espero que ho pugui fer per molts anys!

Sergi
Octubre 2011

Algunes Fotos
2011-10-Tornada a Tarragona (CAT) https://photos.app.goo.gl/pEdB9EstnRmiHAEr9

I a London també de tornada

noreply@blogger.com (Sergi) — Wed, 5 Oct 2011 02:00:00 -0700

---
English version
---

Low cost de New York a London signfica volar per 200€ amb uns avions petits que tenen seients incomodes per moltes hores, sense menjar i fent escala a Reykjavík durant 3 hores.

Pel preu no hem puc queixar, clar!
L’avió arriba 15 minuts abans d’hora a la meva London, una segona casa per mi. Feia molt de temps que no trepitjava territori conegut (com 16 mesos i mig!)
Em quedo a casa de la Yasemin com ja va sent habitual en les meves visites londinenques.

M’hi quedo pocs dies, però tenim força temps per xerrar del viatge amb la Yasemin, la Chantal, els seus companys de pis i de feina...

Comprovo que la TATE Modern està al mateix lloc, que han fet un Bicing que funciona (London Cycle Hire), que ja no estic acostumat a veure pintes de cervesa i que pots menjar molt i molt bé a London!

I ara si, acabar de fer el ultim tram del New York - London - Reus!

Algunes Fotos
2011-10-London (UK) https://photos.app.goo.gl/wKvoDHx2JY15fkQXA

New York i Philadelphia

noreply@blogger.com (Sergi) — Sun, 2 Oct 2011 03:40:00 -0700

---
English version
---

Nova York
Philadelphia

Fa un mes i mig que vaig comprar el bitllet d’avió Bogotà Nova York amb Sprit Airlines (240€). Estava a Iquitos i hem vaig decidir a fer el salt a New York perquè sempre he tingut la curiositat de conèixer-la i , perquè no dir-ho, surt més barat volar a EUA i desprès a Europa des de Sud Amèrica que directament.
Total, la meva primera parada es a Miami (fent escala i migració). Tinc el temps just per passar tots els controls i les inspeccions d’equipatge, i hi ha una cua enorme de gent...

Al final passo els controls i hem disposo a facturar la maleta gran cap a NY quant hem dono conte que no tinc la meva maleta de ma!!!! Primer de tot, PÀNIC!!! I desprès d’analitzar la situació, crec que me l’he deixat a la cinta de l’últim control d’equipatge...
Facturo la maleta gran i vaig a veure com puc arribar al últim punt de control, Està prohibit l’accés i hem diuen que tinc que anar-hi amb algú de la companyia... Els empleats de la companyia diuen que ni de conya m’acompanyen i que tinc que fer una reclamació perquè m’enviïn la bossa on vulgui... Joder!
Torno a intentar accedir al punt de control, i parlo amb un policia, que milagrosament vol ajudar-me. M’acompanya al punt de control... i la meva maleta està allí! Al final de la cinta... Ufff.
I cap a agafar l’avió cap a La Guardia Airport de New York...

A New York he quedat amb el Dae Jong (Sud Corea), un amic que vaig fer a la Caminada de Huaraz (Perú) , i que té uns amics que hem poden acollir a Queens...

O sigui que el primer que faig al arribar a New York és trucar-lo. Són les 11 i mitja de la nit i el telèfon que m’ha donat no existeix! Uff quin dia que porto!

Decideixo fer temps al Aeroport. Hem connecto a Internet a través d’uns ordenadors a monedes que no són molt ràpids per deixar-li un missatge... no hi ha free Wifi! Faig nit al aeroport. Hi ha molta gent que espera vols per les 6 del matí, i m’ajunto a ells.

Pel matí... 7am... encara no ha contestat el DJ (Dae Jong) i decideixo anar cap a Manhattan a buscar allotjament.

A les 8 ja tinc llit al Hosteling International... Molt car! 50 US$ per nit en una habitació compartida!!!

Nova York

I surto a passejar per Central Park que queda a dos cents metres del Hostel. I camino fins que hem trobo amb el Salomon R. Guggengeim Museum. Hi ha una petita cua, encara no està obert. I com si fos una senyal comença a ploure lleugerament. O sigui, visito el Museu! M’agrada l’edifici i la exhibició principal de Lee Ufan: Marking Infinity. M’hi estic moltes hores dins del museu. L’exprimeixo totalment.

A fora encara plou quant surto. Torno al Hostel i reviso el correu... el DJ s’havia equivocat de número! I també m’havia estat esperant fons tard esperant la trucada! Enlloc de 403 era 304... Aconsegueixo parlar amb ell definitivament i tal i com va passar a Bogotà, no acabo dormint al Hostel que ja havia pagat... quedo amb el DJ perquè m’acompanyi a casa el seus amics...

I aquesta vegada si que ens trobem! Genial! Anem fins a l’estació de Northern Blv. A Queens, zona residencial a mitja hora del centre de Manhattan. Els seus amics han marxat de vacances... una a Corea i l’altre per EUA. O sigui que hem quedo sol al apartament!
Que fort!

A partir d’aquí hem relaxo i vaig descobrint la ciutat sense estrès ni planning... simplement vaig escollint la direcció segons crec en cada moment i anant trobant-me amb les atraccions turístiques que tots coneixem de les pel•lícules i series. És com m’agrada conèixer les ciutats, i es com he conegut New York... caminant molt i repetint els llocs que m’agraden.

El mercat de Madison Square Park del dissabte i el Festival de San Gennaro a la Little Italy m’agraden molt.

Al DJ el vaig a veure al restaurant de Ramen que treballa un parell de dies a la setmana, i provo el Ramen... Igual d’espectacular que el de Tokyo! Es nota que ho importen perquè tingui el mateix gust...

I el diumenge hem convida a dinar a casa seva menjar típic Coreà fet per les seves companyes de pis a Forests Hills de Queens.

Philadelphia

Una de les coses que tinc pensar fer es visitar Philadelphia i Washington DC. Queden a prop de NY i són la història dels EUA.

Dimarts agafo l’autobús cap a Philadelphia (increïblement amb wifi dins del autobús!) i visito la part dels edificis històrics on es va gestar la constitució e independència dels EUA, la China Town i l’avinguda de Museus fins al Museu d’art que queda sobre les famoses escales que el personatge de ficció Rocky Balboa acaba les seves sessions d’entrenament...

Allí quedo amb el Makoto (Japó - Philadelphia) que vaig conèixer a Guilin (Xina) fa més d’un any juntament amb el Josep... I ja fa uns anys que treballa a Philly...

Anem a fer unes cerveses abans d’anar a sopar a China Town... clar que si! Xinès per sopar! Desprès de més d’un any tornem a compartir sopar xinès...

Hem quedo al seu magnífic apartament amb vistes al pont que uneix Philly amb New Jersey... I decideixo quedar-me a Philly enlloc d’anar a Washington DC...

Desprès del cafè a prop de casa seva anem caminant fins al Italian Market. Una part de la ciutat més autèntica i original.

Fem un altre cafetó abans de anar a provar el típic Steak Cheese del Gino’s...

I una vegada torno a NY, continu descobrint parts de la ciutat.

Amb el DJ anem a veure una pel·lícula Coreana al MOMA i hem deix la targeta de soci del MOMA per visitar-lo un altre dia per la patilla...

New York m’ha agradat, els barris i parcs són el que un espera d’una gran ciutat. La població és molt variada i l’anglès podria dir que no es l’idioma més utilitzat...

Ara ja tinc ganes de tornar a Europa...

Algunes Fotos
2011-09-New York (USA) https://photos.app.goo.gl/fvMrdxmSQNyofnSx8

Villa de Leyva i Bogotà

noreply@blogger.com (Sergi) — Wed, 21 Sep 2011 07:38:00 -0700

---
English version
---

I torno a Bogotà! Un llarg viatge des de Salento... m’acomiado de la Greta a Pereira.

A Bogotà m’esperen el Mauricio i el Carlos. Hem quedat per anar a Villa de Leyva l’endemà per la tarda...

Jo dormo molt, faig una rentadora i miro una pel·lícula... i per la tarda l’Alex i la Stella hem passen a recollir juntament amb el Carlos per anar fent camí. El Mauricio va amb la Natalia i la Gladys. Som una bona colla!

Tres hores per arribar en aquest encantador poble de Villa de Leyva conegut per els seus carrers empedrats, cases colonials, restaurants i la seva ubicació dins de la vall.

Primer de tot, busquem allotjament per deixar els cotxes i les maletes. Sota una lleugera pluja trobem L’Hotel La Española, un Hotel molt acollidor i a prop de l’enorme i agradable Plaza Mayor.

I cap a fer uns Margarites a la Plaça!

Una vegada ben esmorzats, anem a descobrir el poble, les seves botigues i raconets amagats...

I abans de dinar lloguem uns cavalls per anar fins a los Pozos Azules, uns tolls d’aigua dolça al bell mig d’un paisatge totalment de secar... el Mauricio i jo ens banyem i tot. L’aigua està molt bona i neta...

Al poble ens espera un gran dinar! El menjar Colombià m’ha sorprès molt la qualitat i la quantitat. La varietat de plats tradicionals és molt extensa i triar es fa difícil...

Desprès d’una migdiada sortim a prendre uns margarites de nou... Genial l’ambient que hi ha el dissabte per la nit... mig Bogotà està aquí o que??

Diumenge fem una mica mes de llit i tornem a passejar per el poble abans d’agafar les maletes i anar a visitar el Convento Santo Ecce Homo a les afores de Villa de Leyva.

El Convent és un dels primers que es van establir al territori colombià i està molt ben conservat.

I ja amb direcció a Bogotà parem a dinar unes botifarres... Un genial cap de setmana llarg entre amics!

El dilluns descanso, mandrejo i començo a quadrar coses per la meva propera parada novayorquina.

M’han dit que no puc marxar de Bogotà sense visitar el Museo del Oro i pujar al Cerro de Monserrate. I vaig amb la Rocío, una amiga del Mauricio i de l’Ana Milena que vam coincidir a la festa que vaig conèixer al Mauricio i el Carlos.

El Museo del Oro el trobo increïble! Molt ben organitzat i amb material per parar un tren. Pots veure les diferents maneres de treballar l’or dels diferents grups indígenes abans de l’arribada i l’espoli de la Corona Espanyola

I del or a l’Esmeralda, El Museo Internacional de la Esmeralda per ser concrets. La Rocío coneix al director del museu i ens invita a visitar el museu de la pedra verda. Colòmbia és el país que té les esmeraldes més boniques i mes cares del món...

Desprès de tants museus toca airejar-nos... pugem amb telefèric al Cerro de Monserrate. Monserrate = Montserrat direu, no? Dons no ho se... L’únic que sé és que com la principal imatge de peregrinació és Jesús crucificat. Això si, en un lateral m’hi trobo la Moreneta de Montserrat acompanyada de les banderes Catalana i Colombiana. Quin goig!

Les vistes de Bogotà són tremendes des d’aquí.... i les valls verges que es veuen a l’altre banda de muntanya hem donen ganes d’explorar-les.

Dinem a casa la Rocío. La seva mare ens té preparat un plat de pollastre espectacular...

Passo a buscar al Mauricio per l’oficina i anem a recollir al Carlos per pujar al Mirador Via La Calera i sopar mirant el gran Bogotà de nit.

Hem decideixo de fer una excursió matinal a l’Alameda de la Quebrada Vieja. M’han recomanat que sigui molt aviat perquè és quant hi ha mes gent passejant i és mes segur. Es poden escoltar Pardals i clariners. Es pot visitar de dilluns a dissabte de 5am a 10am. Diumenges i festius tancat. Recomanable 100%!!
Quin bosc i quines vistes de les muntanyes i de la ciutat! Hem creu-ho amb força gent que surt a fer la passejada de cada matí abans d’anar a treballar.

I a dalt de la muntanya conec la Tatiana, una fotògrafa Bogotenya que ha viatjat per tot sud Amèrica. Anem parlant m’entres baixem de la muntanya i acabem esmorzant en un mercat que posen els dimecres de productes ecològics.

I vaig a fer un tomb per la Candelaria, fent algun cafè i descobrint recons ben bonics.

Per sopar preparo un Fideuà de comiat...

He estat molt a gust aquí a Bogotà.

Desprès de 250 dies (8 mesos i una setmana) a Sud Amèrica, salto cap a Nord Amèrica...

Algunes Fotos
2011-09-Bogota i Villa de Leyva (COL) https://photos.app.goo.gl/PRMqnWWs7KMCcGiC8