Així et sentiràs sota una Aurora Boreal

Les aurores boreals són fenòmens meteorològics propis dels cels més propers als Pols. Per tant, la Lapònia noruega és un dels llocs més idonis del planeta per a gaudir d’aquest meravellós espectacle de la naturalesa. La millor època per a contemplar les aurores boreals a la Lapònia noruega és entre octubre i març i tant en nits clares com fosques.

Però què és una aurora boreal? Sempre hi ha hagut un aire místic entorn de les aurores boreals. Antigament, quan no se’ls podia donar una explicació científica, algunes persones pensaven que es tractava d’un auspici d’un càstig o un recordatori que calia complir la llei.

Per la seva banda, els samis, el poble tradicional de Lapònia noruega, pensaven que les aurores boreals eren ànimes que saludaven a la terra. Avui tenim una explicació científica per a aquest meravellós fenomen. A diferència del que s’hagi pogut pensar, l’aurora boreal no és el reflex de la llum solar en el fil dels Pols, sinó el xoc amb les capes superiors de l’atmosfera de grans partícules elèctriques que s’acosten a la terra a gran velocitat. És llavors quan els gasos s’il·luminen i els diferents colors reflecteixen els gasos de l’atmosfera. No obstant això, aquesta explicació científica no lleva a les aurores boreals el seu misticisme.

Una dada curiosa és que els japonesos creuen que si una parella fa l’amor sota una aurora boreal augmenta la fertilitat de la dona, per això punts japonesos celebren la seva lluna de mel a Lapònia noruega. En Lapònia noruega, el lloc ideal per a gaudir de les aurores boreals és Alta que, des de l’any 2000, duu el nom de Ciutat de l’Aurora Boreal d’Alta. En Alta podrà realitzar diverses activitats a l’hivern, emmarcades totes en la blavosa llum de l’aurora boreal.

Una de les activitats més emocionants és el safari per l’altiplanície de Lapònia noruega en motonieve o en el seu propi trineu llençat per gossos huski a la recerca de l’aurora boreal. El safari pot ser de diverses hores i fins i tot de dies, passant la nit en una cabanya de muntanya o en un lavvo, com ho faria un veritable sami.

També podrà practicar esquí alpí o visitar un campament sami on les històries tradicionals sobre aurores boreals i el bon menjar a la calor d’una foguera estan garantides. A més, Alta compta amb el major hotel de gel de Noruega i el més septentrional del món, l’Alta Iglú Hotel, que obre a mitjans de gener. En aquest hotel, íntegrament construït en gel, trobarà una capella de gel, un bar, una galeria, etc. i compte amb al voltant de 80 llits, totalment preparats per al fred.

Per a acabar la jornada què millor que donar-se un bany calent en una gran cuba d’aigua i sota la llum blava de les aurores boreals, una experiència única.

Foto: pululante a Flickr

Viatjar a Punta Cana, cada cop més accessible

Sorres blanques, un oceà transparent d’aigües càlides i exuberants palmeres oferixen l’entorn perfecte per a gaudir d’uns dies de vacances a l’est de la República Dominicana, en la província de La Altagracia, on es troba el cap Punta Cana, una zona de gran atractiu turístic que abasta una superfície total d’al voltant de 420 mil metres quadrats.

El pas del temps, a més, ha fet que cada cop les ofertes a Punta Cana siguin més interessants, i si fa anys podíem anar-hi una setmana per preus superiors als 1000 euros, ara els preus han baixat fins els 700 en règim de tot inclòs.

Amb aeroport internacional, una gran infraestructura hotelera i múltiples opcions per a atreure a visitants de totes parts del món, Punta Cana és la destinació ideal per a divertir-te al costat dels teus amics al ritme del merengue, la bachata i la salsa, a platges com Arena Gorda, Bavaro, Ubero Alto, Macao i El Cortecito. A més, si ets amant de la gastronomia a base de mariscs, podràs assaborir gegants llagostes, delicioses gambetes i peix crioll.

Capità Cook, El Pirata, Llagosta del Carib i Palma Real són alguns dels restaurants que podràs trobar allí. Passejos en 4×4 al llarg de les immenses platges, safaris, excursions per cavernes, submarinisme, kayak, windsurf, pràctiques de vela, golf i passejos ecològics a través de caloroses selves són algunes de les nombroses activitats que es poden realitzar a Punta Cana.

Però això no és tot: en el parc temàtic Manati Park podràs nedar amb dofins, una experiència que, segurament, mai oblidaràs. A més, allí tindràs la possibilitat de prendre contacte amb iguanes, cavalls, flamencs, aus tropicals, serps, crancs i lleons marins, entre molts altres animals. Més enllà del que puguem explicar-te en aquest article, quan arribis a aquest increïble paradís t’adonaràs que, en viu i en directe, no hi ha paraules ni imatges que assoleixin transmetre la bellesa del lloc. Com a curiositat, segons una enquesta realitzada per Travel.ru, un popular mitjà electrònic de Rússia, Punta Cana va ser triada com la millor platja del Carib durant 2006.

Foto: Milesgehmn a Flickr

L’ agència gironina d’esdeveniments i comunicació Nadark Esdeveniments prepara per al proper dia 30 de juny a les 21h. un nou sopar temàtic sobre Turisme, continuant el cicle de sopars temàtics del darrer dimarts de cada mes. En aquesta ocasió el destí escollit serà la Patagònia, un dels racons més atractius i turístics del món.

Llac Grey de la Patagònia

La Patagònia argentina compta amb alguns dels indrets més amagats i preciosos, sorprenents contrastos de paisatges i llocs tan remots com la Terra del Foc, amb paradisos com Ushuaia, on es diu que s’acaba el món.

Amb l’organització de Nadark amb l’agència de viatges Giramondo, el restaurant Al Da Vinci rebrà els assistents per a viure una nit al voltant dels viatges. Sota el títol “Argentina, el millor de la Patagònia”, Mar Furró i Josep M. Mestres, del portal Terres de Somriures, oferiran als assistens al sopar una xerrada al voltant de les meravelles de la Patagònia argentina.

El preu del sopar és de 20 euros i encara podeu fer la vostra reserva al 972218482

Foto: FlyNutAA a Flickr

Panoràmica de la Costa Brava

Catalunya és una terra de postals contrastades. Des de la costa fins als Pirineus podem trobar racons realment espectaculars. Paisatges amb identitat pròpia i ben diferents uns dels altres ofereixen vàries possibilitats de turisme i oci.

Televisió de Catalunya ha volgut, un cop més, remarcar la bellesa d’aquesta terra nostra. Per això, busca ara el paisatge favorit de Catalunya. Així cada dimarts al vespre emet una sèrie documental que repassa els indrets més bonics del nostre país. Un programa presentat de la mà de Raquel Sanz, que  vola de paisatge a paisatge amb helicòpter.

Un total de vuit capítols a on es retraten 24 paisatges, tres a cada programa. Cada indret escollit és presentat per una personalitat destacada de Catalunya i que té una vinculació especial amb aquest paisatge. Alguns d’aquests personatges formen part de l’equip de TV3, com Josep Cuní, Helena García Melero o Antoni Bassas. Així la cadena catalana  escombra un cop més cap a casa, reutlitzant-se uns als altres per a diversos programes. Potser seria més autèntic i interessant buscar personatges anònims de cada indret.

Per tal de fer el programa una mica més distret i interactiu, es convida a l’espectador a participar en el concurs de quin ha de ser el paisatge favorit de Catalunya. Per això, just després de cada emissió es vota a través de missatge de mòbil un dels tres paisatges presentats.

La Vall de Boí

Com que els 24 paisatges han estat una selecció de TV3, molts d’ells retraten les típiques postals de Catalunya com Montserrat, Cadaqués, Costa Brava o Pedraforca. Intentant anar una mica més enllà, al final de cada programa es mostren les fotografies dels indrets més bonics que envien els propis espectadors.

El paisatge guanyador de cada capítol passarà a la gran final, una emissió especial com una gran gala a l’estil de TV3 a on hi haurà les personalitats que han defensat cadascun d’aquests indrets. Serà aleshores a on es farà la votació final del paisatge escollit.

Tots els llocs presentats són realment fantàstics, però és complicat haver de decidir quin és el paisatge favorit de Catalunya. Quan algú pensa en algun racó especial aquest acostuma a estar en la seva comarca o en algun dels seus records o vivències personals. Així que més que el paisatge favorit de Catalunya, hi ha els paisatges favorits de cadascun dels catalans.

Montserrat

Imatges:

Costa Brava a Flickr de quimpg
Vall de Boí a Flickr de cinglesdeberí
Montserrat a Flickr de Jordi Brió

La nit de Sant Joan del 1955 va néixer la flama del Canigó. Des del cim de l’emblemàtica muntanya la flama recórrer totes les terres de parla catalana per donar llum a les fogueres.

Vista del Canigó

La flama del Canigó marca doncs una antiga tradició en la nostra història. Fins i tot, Òmnium Cultural ha fet arribar una moció als Ajuntaments per tal de declarar la Festa de Sant Joan com la festa Nacional dels Països Catalans.

El proper 23 de juny es celebraran revetlles a tots els pobles. Però no totes les revetlles de Sant Joan són iguals, cada una té una característica especial. Aquí us expliquem com celebren la nit del solstici d’estiu des de Les, Valls, Arenys fins a Xàtiva.

Les celebra Sant Joan durant varis dies amb l’anomenada Festa del Foc. La nit de la revetlla es crema l’haro, un tronc d’arbre que va ser plantat a les festes de l’any passat. Al voltant del foc es dansen balls tradicionals, es veu vi calent i es menja la coca. Quan arriba Sant Pere, després de realitzar una llarga processó es planta el nou haro i se li fan ofrenes florals, i balls tradicionals al voltant. Aquest nou tronc se’l deixa reposar fins a la propera nit de Sant Joan quan tornarà a ser cremat.

L'Haro de Les

Sant Joan és el patró de Valls, així doncs hi ha doble festa a la ciutat ja que també es celebra la Festa Major. Del 20 al 25 de juny Valls s’omple de gresca i tradicions. La festa comença quan l’Àliga, la bèstia de foc de Valls, surt al balcó de l’Ajuntament. Els  Nans de Valls es fan els pregoners de la Festa Major. I ja es dóna pas a la Gran Petada de Globus a la plaça del Blat, a la cercavila de Sant Joan i a la Gran Tronada al Pati. Durant cinc dies la ciutat viurà una setantena d’actes.

La nit més curta de l’any es celebra a Arenys de Mar amb una de les revetlles més conegudes arreu de Catalunya. A prop de la platja el ball i la diversió estan garantits fins a la sortida del sol, quan s’improvisa una banyada a l’aigua tèbia del mar. Els firaries i artesans de productes naturals i demés omplen d’olors tota la Riera. I el dimonis dels correfocs i els coets encenen tots els carrers de sorolls i fum.

Correfoc a Arenys

Una nit de tradicions paganes viu la revetlla de Xàtiva, la Nit del Ros. El dia 23 tothom compra a les pastisseries la tortada de pimentó i tomaca per tal de condimentar el sopar. Un cop passada la mitjanit i veient el foc cremar, la gent es banya a la platges més properes o a les piscines, creient amb el poder purificador de l’aigua. També es creu molt en els poders de les plantes, com per exemple la falguera. La tradició diu que qui vegi néixer la flor de la falguera la nit de Sant Joan, gaudirà de plena felicitat, cal a dir que la falguera no té flor!

Aquestes són propostes per a la nit de Sant Joan però de ben segur que hi ha moltes més revetlles a destacar. Així doncs, a on passarem aquesta nit màgica de Sant Joan?

Imatges:
Canigó a Flickr de xtarafa1
Haro de Les a Flickr d’El senyor dels Bertrins
Correfoc a Arenys a Flickr de Espiadimonis Isabel

Portada del llibre de Schultz

Amb aquest suggeridor títol, ‘1.000 llocs que veure abans de morir’, va sortir al mercat el llibre de Patrícia Schultz, ara traduït en espanyol. Una crasa obra de gairebé mil pàgines i recomanada incondicionalment pel New York Times. Aquesta publicació es tracta d’una peculiar guia de viatges la gestació dels quals es va fer al llarg de set anys i és un llarg temps perquè el llibre, a més de seleccionar aquests mil llocs de somni, compte amb molta informació sobre les pròpies destinacions.

El llibre comença amb una frase anònima que descriu la grandesa que hi ha implícita en el fet de viatjar i conèixer món: “La vida no es mesura pel nombre de vegades que respirem, sinó pels llocs i instants que ens lleven la respiració”. La pròpia autora ja recorda en la introducció que “la necessitat de viatjar -d’obrir les nostres ments i anar més enllà del que ens resulta tan familiar- és tan antiga com l’espècie humana”.

La voluminosa publicació divideix al planeta en vuit regions: Europa; Àfrica; Orient Pròxim; Àsia; Austràlia, Nova Zelanda i Les Illes del Pacífic; Estats Units d’Amèrica i Canadà; Llatinoamèrica; i El Carib, Bahames i Les Bermudes. La grandesa de l’obra, a part de l’àmplia recopilació dels llocs, compta amb un apartat que informa, entre altres coses, sobre hotels, restaurants, esdeveniments, la distància que separa al lloc triat de les principals ciutats, números de telèfons i adreces, preus o la millor època en la qual acudir a la destinació triada.

La vida és llarga, però també curta si no s’aprofita, i ara ja no hi ha excusa per a no emprendre el viatge dels nostres somnis, que amb tota certesa, es trobarà en les fulles d’aquesta publicació.

Es diu Marc Serena, és periodista, de Manresa, té 25 anys i fa uns mesos es va proposar fer la volta al món i fer 25 entrevistes a 25 joves de 25 anys. A dos mesos de finalitzar el seu viatge, Viatjar.cat ha volgut entrevistar aquest jove periodista tot coneixent les seves vivències per societats i cultures de tot tipus. Recull el seu dia a dia en el blog La Volta dels 25, aquest és el seu testimoni:

-Com sorgeix la idea de donar la volta al món?
- Viatjar sempre ha estat una passió, però mai havia marxat per tant de temps. Els meus pares em van encomanar les ganes de viatjar des de ben petit. També em va marcar molt el treballar en un programa de televisió de viatges. Em va fer adonar que sabia molt poques coses del món. Un dia vaig decidir ajuntar els estalvis, traçar una ruta, fer la maleta, i marxar.

-Fer 25 anys va ser especial o va comportar un canvi important per a tu?
-Sempre és mal moment per a marxar. O sembla que no es tenen diners, o no s’està bé de salut, es té por de perdre la feina, cal cuidar a algun familiar… Vaig pensar que cada vegada em seria més difícil i que els 25 era una bona edat!

-Què creus que ens poden aportar els joves a la societat?
-Tot està canviant a una velocitat esbalaïdora. La nostra generació és molt diferent de la dels nostres pares. Em sembla clau saber com som els joves per a tenir pistes del futur. I molts dels joves amb els que jo vaig parlant mai ningú no els havia demanat l’opinió.

-De les entrevistes a joves de 25 anys del món que has fet, què destaques més en el conjunt d’elles?
-Estic molt emocionat amb la generositat de tots els joves amb els quals he parlat. Hem conversat moltíssim i m’han obert les portes de casa seva. També de la seva intimitat. Crec que compartir edat ha fet que hi hagués molta química. Tinc la sensació
d’ haver-me enamorat de tots ells.

-Amb quina et quedaries fins ara, quina ha resultat més impactant?
-Hi ha converses en les quals hem plorat, d’altres en les que hem rigut. A Xile vaig entrar a la presó i no les tenia totes. Mai no havia estat conversant tant llargament amb una persona que havia vist la foscor des de tant endins. Crec que és l’entrevistada que, tot i tenir la mateixa edat, havia viscut més. Ella estava molt emocionada de parlar amb mi, es va maquillar i tot. Va arribar a entendre perquè més que una culpable era una víctima.

-Quina lliçó t’està donant aquest llarg viatge?
- Buf… hi ha lliçons cada dia! M’està ensenyant com és el món. Abans mirava un mapamundi i el veia pla, quiet. Ara el veig en moviment, em sé apropar-m’hi i allunyar-m’hi. Hi veig la gent, els colors, l’olor, m’emociona i, també, em fa caure alguna llàgrima.

-Creus que està canviant la teva filosofia de vida?
- Hi ha gent que viatja per descobrir-se. Hi ha persones que estan tan concentrades en elles mateixes que no se n’adonen de quin país estan trepitjant. Hi ha gent que escriu un blog on el país és només el paisatge de fons. En el meu cas és diferent. Miro de no ser el centre del meu viatge. Al llibre que tracto d’escriure no explicaré les meves
aventures. No les crec tant interessants. Tracto d’observar el món i, quan puc, entendre’l.

-Està confirmada l’edició d’un llibre amb les 25 entrevistes?
- No. Aquesta aventura està explicada tal i com és. No hi ha trampes. Encara he de trobar una editorial que vulgui publicar-ho. Crec, humilment, que podria interessar fins a d’altres països. Però tampoc no vull fer el conte de la lletera. Abans de pensar en tot això he d’acabar de reunir tot el material i després escriure-ho. Encara queda feina…

-Fora dels joves de 25 anys, a qui t’agradaria entrevistar?
-En la meva vida he tingut la sort de poder fer tantes entrevistes com he volgut. Potser n’he fet 1.000 o 2.000. Ara tinc la sensació de fer les millors 25. M’agradaria entrevistar als Estats Units al Jon Favreau, que també té uns 25 anys, i escriu els discursos a Obama. Ho estic intentant, però és difícil.

-Quines realitats de les viscudes arreu del món t’han sobtat més?
- Sud-Amèrica m’ha entristit molt. Potser perquè llegit molt els diaris, he parlat amb molta gent, he trepitjat molts els carrers… A mi em costa molt anar a Colòmbia, el segon país del món amb més desplaçats i fer com si això no existís. Entenc que la gent que viu al país ha de fer l’esforç de superar-ho, de no viure traumatitzats. Però a mi em
costa enormement passar-m’ho bé envoltat de tanta gent que pateix.

-La teva recent estada a Colòmbia o Veneçuela, quina sensació et deixa?
- La gent és fantàstica, són països molt bonics… però he de confessar que he tingut força por. He sentit la mort, i fins i tot trets, ben a prop. El pitjor és que no veig que vagin cap a millor. A Colòmbia, mentre al primer món hi hagi demanda de droga , seguirà
destrossada pel narcotràfic. I a Veneçuela, tot i ser tan rica amb petroli, tenen a Chávez que es comporta de manera cada vegada més exòtica.

-Has conegut el parer de gent de tot el món sobre Catalunya o Espanya, sobretot a Sudamèrica?
-Aquests últims mesos sembla que el club de futbol amb més seguidors a Sud-Amèrica sigui el Barça! No hi ha dia que no vegi samarretes, gorres o algú que em parli del Barça. El dia que va guanyar a la copa d’Europa vaig sentir gent que sortia al carrer, a pitar amb el cotxe, per a celebrar-ho. Segueixen els partits, coneixen els colors, i saben
el nom de tots els jugadors. No deixa d’impressionar-me la potència que té el futbol.

-Ha canviat la seva concepció de ‘paradís’ amb l’adveniment de la crisi?
- Quan els dic que la taxa d’atur que tenim i els problemes que passem, m’assenteixen amb el cap però no m’acaben de creure. Encara que les coses estiguin malament, hi ha molts països on encara estan pitjor. Ahir encara em vaig trobar dues persones que volien venir a guanyar-se la vida a algun lloc d’Espanya aquest gener. Per malament
que vagi les coses molts immigrants no ho acaben confessant mai a la seva família i no s’acaba de percebre, des de fora, la magnitud de la crisi.

- Quins són els teus propers destins?
-Estic intentant creuar Amèrica de Sud a Nord. He fet Xile, Argentina, Perú, Equador, Colòmbia, Veneçuela pràcticament per carretera. Està sent una part del viatge que em demana molta energia. Després m’agradaria anar a Mèxic, Estats Units i Canadà. Però ja vaig pensant en tornar…

-I per a quan la tornada a Catalunya?
-A finals d’aquest agost! Em farà gràcia poder abraçar als meus amics i a les noves persones que he anat coneixent a través del blog i del grup de Facebook. M’encanta començar els viatges i també acabar-los. Està clar que aquest haurà estat el viatge de la meva vida…

Entreu a La Volta dels 25
Seguiu-lo a través del seu RSS

Participa al joc i aconsegueix el viatge que més desitjaves

Si alguna cosa hem de valorar molt bé els catalans, a més del nostre clima o la gastronomia, és la sort de viure a un territori banyat pel Mediterrani. És per això que ens resulta sempre atractiu viatjar a altres llocs amb mar. Un dels meravellosos llocs amb qui compartim el Mediterrani és Tunísia, destí que ha crescut molt com a indret turístic en els darrers anys.

Avui us apropem la iniciativa del portal descubretunez.com, que ens proposa un joc a través del qual podrem guanyar un viatge per a dues persones al país mediterrani. ‘La aventura tunecina’, com han anomenat el joc, comença amb un botó que ens indica ‘Inicia la teva aventura’. Si hi entrem, anirem avançant per diferents escenaris que ens proporcionaran les dades que necessitem per a seguir endavant.

Així, ‘La aventura tunecina’, a més d’un joc, ens permet conèixer moltes pecularitats de Tunísia, la qual cosa ens animarà encara més a continuar i aconseguir el premi final. Es tracta d’un autèntic joc de pistes que ens farà treure el nen que sempre duem a dins però que no sempre podem mostrar. Al final del nostre recorregut haurem d’introduir les nostres dades personals i… només ens quedarà creuar els dits per a sortir guanyadors.

Si som els afortunats, ens espera ni més ni menys que un viatge per a dues persones, amb una durada de quatre dies i tres nits, incloent el vol Madrid/Tunísia/Madrid i allotjament a un hotel de quatre estrelles a la bellíssima ciutat de Hammamet amb mitja pensió.

És important que sapigueu que teniu fins el 20 de juliol per a participar-hi tantes vegades com vulgueu. Ja hi podeu entrar i començar a somiar amb un viatge inoblidable. I és que Tunísia té tots els ingredients que volem com a turistes. Més de 1.300 km. de costa, platges de sorra blanca i daurada, aigües calentes i transparents per a fer submarinisme, nedar, relaxar-nos… podem demanar més?

Si mireu la imatge del post veureu que descubretunez.com ens anima a participar amb una frase que ens recorda les mítiques pel·lícules d’Indiana Jones: En busca de l’imperi perdut. Aprofiteu aquesta oportunitat i, com a mínim, poseu la vostra butlleta de participació a la caixa. Sempre podem tenir un dia de sort i allunyar-nos per uns dies de la rutina.

Entra a www.descubretunez.com

Platja de Salou

Salou s’ha consagrat, des dels anys seixanta, com un dels destins mediterranis més triats per a molts turistes nacionals i internacionals. El bon clima, la platja, i el menjar i beure són els principals atraients per a tots els seus visitants.

Davant la gran quantitat de turistes que rep cada any, Salou ofereix mil i una possibilitats a nivell d’allotjaments, platges, i altres centres d’oci i serveis. Aquesta ciutat mediterrània consta de 154 mil places d’allotjament repartides en; 49 hotels 14 d’ells de quatre estrelles, 9 aparthotels, i 3 càmpings. A més, la oferta millora amb el pas dels anys i els hotels a Salou disposen de les millors comoditats per als turistes.

El sol és un dels principals atractius de la Costa Daurada, els banyistes poden trobar nou platges i cales a Salou. Una de les més conegudes i visitades és la platja de Llevant de 1.260m de longitud. I la cala Cranc és una petita cala natural a on hi ha menys ocupació de turistes que en altres platges.

Salou però també ofereix altres centres d’interès com la bellesa de la Penya Tallada, una formació rocosa que s’endinsa al mar creant un mur natural. També és un preciós paratge natural la Punta del Cavall en el Cap de Salou. I les fonts ornamentals de colors situades a la platja de Llevant.

Les fonts de la platja de Llevant

A més a més, Salou se situa en un perfecte punt estratègic geogràfic. L’aeroport de Reus, amb connexions internacionals, es troba a 10 km del paradís de la Costa Daurada. Ben aviat, l’AVE que de moment para a Camp de Tarragona arribarà fins aquest mateix aeroport. A prop de Salou també trobem altres ciutats d’interès cultural com Tarragona a 15km, i Reus a 8km. Barcelona es troba una mica més lluny, a 100km, però s’hi pot arribar fàcilment amb autobús o tren.

El famós Dragon Khan

Cal esmentar dues de les atraccions més importants d’aquesta part de la costa catalana. Per una banda, l’Aquapolis, un parc aquàtic amb un munt d’atraccions d’aigua, un dofinari amb exhibicions de dofins i lleons marins, i altres activitats d’oci per a totes les edats a preus assequibles.

I per l’altra banda, no ens podem deixar, una de les millors ofertes no només de Salou si no a nivell europeu, Port Aventura . En diferents espais temàtics: la Xina Imperial, el Far West, la Polinèsia, el món asteca, i la Mediterrània, s’hi pot trobar atraccions, espectacles, restaurants i tendes tots ambientats segons la temàtica cultural.

Port Aventura a més ofereix un altre parc aquàtic aquest però també és temàtic, el Caribe Aquatic Park. I per a tots aquells turistes que no es volen quedar a Salou ciutat, hi poden trobar una bona oferta hotelera, i amb molts avantatges.

Imatge: Amir K. a Flickr

Imatge: Fonts de la platja de Llevant de Anna Sera a Flickr

Imatge: El famós Dragon Khan de Gnislew a Flickr

Imatge de la final a Roma

La setmana passada es va viure un dels grans esdeveniments futbolístics de cada temporada a nivell mundial, la final de la Lliga de Campions. L’Estadi Olímpic de la ciutat de Roma, amb capacitat per a 60.000 espectadors, havia d’omplir-se el dimecres 27 de maig a les 20:45 hores de gom a gom entre aficionats del Barça, del Manchester United i aquells que en el seu moment van comprar les entrades de la UEFA, a més de directius, compromisos dels clubs, etc,.

Com fer que tanta gent arribi correctament a una capital europea? Doncs, lògicament, amb les infrastructures necessàries. Tanmateix, la UEFA va caure en el gran error d’escollir una ciutat que no estava preparada per a rebre prop de 40.000 persones en un sol dia, la gran majoria per avió.

L’Aeroport de Fiumicino, amb tres terminals, es va reservar una per als seguidors del Barça i una altra per als del Manchester, per a no fer-los coincidir. L’experiència viscuda a la terminal culé va confirmar que Roma no era la ciutat adequada per a confirmar la ciutat.

Prova d’això són els grans problemes que van patir els aficionats que van tornar a casa la mateixa nit del partit, com el qui escriu aquestes línies. En acabar el partit, després d’estar retinguts durant prop de mitja hora per la seguretat de l’estadi, vam aconseguir sortir cap als autocars que ens esperaven.

Des d’allà, una gran caravana d’autocars ens feia presagiar que la nit seria molt llarga. Probablement a una ciutat com Londres, París o fins i tot Madrid o Barcelona no hauria passat, però en arribar a l’aeoport ens van comunicar per l’altaveu de l’autocar que la terminal el Barça ja estava plena i caldria esperar. Solució? Donar voltes en cercle a l’aeroport fins que es buidés una mica.

Finalment, vam arribar a la terminal i vam veure l’espai reduit que hi havia per als 10.000 aficionats que tornaven aquella nit. El RACC havia preparat una petit filera de 6-7 persones que no permetien avançar per una qüestió organitzativa. Anirien agafant a grups de 100 persones i posant-les a la cua de cada avió, en principi correcte.

Però la gent anava arribant, cada cop en quantitats més grans, i es va descontrolar fins el punt que van saltar-se la filera i van començar a sumar-se a les cues de cada avió. L’acumulació era total i encara venia més gent al darrere, i la terminal cada cop es veia més petita.

Els més afortunats van arribar a casa seva a les 3 de la matinada, però altres ja van veure sortir el sol quan els seus vols a Barcelona aterraven al Prat. Sense cap dubte, caldria que la UEFA es replantejés on fa les finals de grans esdeveniments i en quines condicions per als visitants que, a més, han pagat en aquest cas el triple del que costa un bitllet d’avió per a aquestes dates i destinació.

L’any vinent la prova li arriba a Madrid. Esperem que les millores de Baraja confirmin que és una destinació més apopiada per a una final de la Lliga de Campions. Per cert, sort que el Barça va guanyar perquè si no l’ambient hostil de l’aeroport hauria empitjorat.

Foto: Paolo Camera a Flickr