Bales

15 jul. 2009 | no comments »

fent bales

Gran Cañon

10 jul. 2009 | no comments »

esectacular imatge

http://www.flickr.com/photos/johnnybucketts/3617230968/sizes/l/

Mal pensats

10 jul. 2009 | no comments »

Només es paper, què et pensaves?

Colors

10 jul. 2009 | no comments »

Colors extraordinaris d’uns llacs

http://www.killerdirectory.com/blog/nature/salt-ponds.html

Petita diferència

10 jul. 2009 | no comments »

Hi ha què veure la diferencia amb un bon barret.

Els soldats durant les guerres han de deixar de banda (o una mica oblidats) alguns de les necessitats i plaers de la vida com per exemple el sexe. Qualsevol guerra és un bon exemple d’això, però en aquest cas he trobat informació sobre aquest tema durant la I Guerra Mundial.

Durant aquesta guerra, els comandaments miraven amb mals ulls tot el tema de la prostitució però per altra banda reconeixien aquesta activitat com un mal menor i que ajudava a mantenir la moral dels soldats. Per evitar problemes amb el tema de les dones a l’exèrcit,  la majoria d’exèrcits mantenien les dones, sobre tot infermeres i secretàries, el més separades possible dels soldats.

La I Guerra Mundial es va desenvolupar en dos grans fronts: l’occidental i l’oriental (països d’Europa central i oriental). En els països del front occidental (França, Bèlgica, Luxemburg), existien lleis que regulaven la prostitució i aquesta era reconeguda oficialment. Es permetien les ‘maisons de tolérance‘ o prostíbuls. Les prostitutes havien d’estar inscrites en un registre policial, i estaven subjectes a diverses regulacions com un control mèdic setmanal. Aquest actitud cap a la prostitució era consdierada molt lliberal i permissiva per altres nacions que participaven a la guerra.

Per tant, els soldats alemanys i austríacs tenien la possibilitat d’anar als prostíbuls i gaudir dels plaers de les prostitutes, fet que accentuava encara més la seva actitud de conquistadors i ocupants. Els militars alemanys es varen arribar a plantejar la necessitat que els seus soldats practicassin l’abstinència en temes sexuals. Però finalment aquesta idea es va descartar i la prostitució va ser permesa, malgrat era mal vista.

Com es pot suposar existeixen molt poques fotos d’aquesta activitat. Aquí en teniu algunes que han recollit a la pàgina de Great War.

Soldats austrìacs a un prostibulSoldat austríac a un prostíbul

Soldats alemanys amb unes prostitutes

Les fotos següents pertanyen al llibre ‘Kriege dem Krieg‘ (Guerra contra Guerra) d’Ernst Friedrich i publicat a l’any 1924. Era un llibre pacifista, on es mostrava els efectes negatius de les guerres, il·lustrant aquests efectes amb fotos de soldats morts, ferits, malalts o mutilats. Friederich era un anarquista, antimilitarista i es va negar a allistar-se a l’exercit alemany durant la I Guerra Mundial

Foto del llibre “Kriege dem Krieg” d’Ernst Friedrich

Els prostíbuls es varen convertir en una cosa tan necessària pels soldats durant la I Guerra Mundial, que es muntaren prostíbuls mòbils. Aquests llocs també eren aprofitats pels oficials per canviar-se i dormir en un lloc més adequat que l’aire lliure.

Prostíbul mòbil

La prostitució durant la Guerra Mundial estava tan regulada i ben establida que fins hi tot existien llistes de preus com aquesta.

Llista de preus d’un prostíbul

La traducció (la traducció en anglès es troba en aquesta pàgina) de la llista  de preus és la següent:

A. Begudes

Champagne en ampolla : 18 marcs

Bordeaux: 6 marcs

Vi hongarès: 8 marcs

Cervesa: 1,50 marcs

Tassa de cafè: 1 marc

Olla petita de cafè: 6 marcs

Olla gran de cafè: 12 marcs

Te: 0.60 marcs

Aigua Seltzer en ampolla: 0.30 marcs

B. Temps amb les dones

Tota la nit: 30 marcs

De 2 a 3 hores durant el vespre: 20 marcs

1 hora durant el vespre: 10 marcs

Qualsevol temps entre les 9 del matí i les 6 de la tarda: 10 marcs

Signat: La Policia Moral

Fonts:Great War, Wikipedia, The Anarchist Encyclopedia

Avui, dia 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua. Per aquest dia volia posar algun anunci sobre l’aigua i cercant he trobat aquest d’UNICEF, on una gota d’aigua simula una bomba atòmica i diu que 1.5 milions de nins moren cada any per beure aigua contaminada.

Font: Open Ads

Estam acostumats a veure com diferents animals ajuden a l’home durant les seves caceres, com per exemple els cans, falcons i altres rapinyaires.

Però llegint La jirafa de los Medici, un llibre de Marina Belozerskaya molt interessant i ben document, vaig saber que els guepards també s’havien utilitzat les caceres.

El guepard (Acinonyx jubatus) és membre de la família dels felins. Actualment és troba a Àfrica i el sud-oest d’Àsia. Té 6 subespècies repartides per aquestes àrees. Una de les subespècies més amenaçades i utilitzades per a la caça és el guepard asiàtic (Acinonyx jubatus venaticus). Aquest subespècie es troba principalment a Iran. Antigament també vivia a Aràbia, Índia, Afganistan i altres països del sud-est asiàtic. Actualment viuen sols entre 70 i 100 guepards asiàtics. Té l’honor de ser l’animal més ràpid de la terra, arribant a velocitats de 112 km/h, i la seva acceleració és increïble: de 0 - 100 km/h en 3.5 segons, més ràpid que el Mercedes-Benz SLR McLaren, el Lamborghini Murciélago y el F/A-18 Hornet. Viu a zones obertes, com deserts o planures i la seva dieta es basa en els antilops i animals semblants.


Guepard asiàtic

Els antics egipcis utilitzaven els guepards com animals de companyia i de caça. Per utilitzar-los con animal de caça, es capturaven quan eren adults, i quan ja havien estat ensenyats a caçar per les seves mares. Durant les caceres, els guepards eren transportats en carros o la gropa de cavalls, i anaven encaputxats. Els cans eren els encarregats de fer sortir la pressa, un cop que aquesta sortia, els guepards eren alliberats de les seves corretges i donaven caça a la pressa (antilops, gaseles, etc.).

Guepards a jeroglífics egipcis

Aquesta forma de caça va passar a l’Imperi Persa i a l’Índia.

Escena de caça amb guepards a l’Índia

En el llibre: “The End of Trail: The Cheetah in India“, on es fa un repàs de la història dels guepards a l’Índia des de temps prehistòrics fins a a l’actualitat, té un capítol dedicat exclusivament a la captura, domesticació i entrenament dels guepards per a la caça. Les imatges que es mostren a continuació mostren una mica el seu procés d’entrenament.


Captura del guepard


Alimentació

Cuidant el guepard

Una idea del seu ús la dona el fet que Akbar el Gran, un emperador mogol, tenia 1.000 guepards per a les seves caceres.

Escena de caça amb guepards d’Akbar el Gran

Aquesta afició per tenir felins, i en concret guepards, també va arribar a Europa. Quadres de segles passats ens mostren alguns dels usos que es donaven als guepards que eren enviats a Europa. Per exemple, en un quadre de George Stubbs es mostra un guepard , en una escena de caça, i que va regalar el governador de Madràs al rei George III.

Quadre de George Stubbs

També hi alguns quadres on es veu els guepards entrenats com animals de caça. Per exemple, en un quadre fet per Marquis Wellesley es veu un guepard, amb els ulls tapats per evitar distraccions, preparat per a la cacera. Lògicament, els guepards a Europa eren entrenats per caçar animals propis del continent com llebres, conills, cérvols, etc.


Quadre de Marquis Wellesley (1800)

Font: Wikipedia, Wikipedia, Felidae

Pepsi ha fet una acció molt curiosa i interessant a la Índia. Es tracta que diversos artistes joves han amuntegat mils de botelles de Pepsi (clar). En principi sembla que això no té cap sentit. Però quan es fa de nit i s’obrin els focus, al·lucina.

Font: Scary Ideas

Anunci que he trobat a 10Ad. És un cartell de Rumania que parla sobre la protecció del delta del Danubi.

No molestar

15 març 2009 | no comments »