Què penso? Què faig? Què m'agrada?

UNS QUANTS DIES DE CÀMPING

noreply@blogger.com (Adrià) — Thu, 3 May 2012 19:26:00 +0200

Durant el pont de 4 dies que hi va haver a finals d'abril, vaig anar, junt amb algunes famílies de la classe de la Mireia, la meva germana, a un càmping de Bot, on ens ho vam passar d'allò més bé.

El primer dia, vam arribar al càmping i ens vam instalar en els "BUNGALOWS" nous de trinca. Després de dinar, vam anar en un monastir que estava aprop de Bot, camí de la Via Verda. Al tornar, ens va agafar un xàfec intens i, vam acabar xops de dalt a baix. "Buff... quin fred que vam passar...".

L'un demà, un cop preparats, ens vam posar en marxa per anar en bicicleta per la Via Verda. En teoria, havíem quedat amb més famílies de la classe de la meva germana, però com que el dia anterior va ploure tant, es van "rajar". Així que sol erem les tres famílies del dia anterior. A mitja ruta, vam parar a descansar al costat d'un riuet, que per cert, era la mar de xulo. Un cop decansats, el meu pare, el Miquel i jo vam decidir d'avançar fins a la pròxima estació, Pinell del Brai. Vam arribar-hi tot cansats i, després, vam tornar. De pujada, amb el cançament acumulat i cada vegada més dispersats, per fi vam veure l'estació de Bot i, tot contents, vam fer una correguda cap al càmping. El dia encara es va aguantar força bé, però a la nit va ploure tant que ens vam despertar moltes vegades.

El tercer dia, ja sol quedàvem dos famílies, ja que la tercera havia marxat cap a casa el dia de la bicicletada. Al matí vam visitar el museu de la guerra cívil de Gandesa, va ser força interessant. A la tarda, va marxar l'altra amiga de la meva germana. Així que, tot avorrits, el meu pare i jo vam decidir d'anar amb bicicleta fins Horta de Sant Joan. Reventats, vam dormir plans.

Finalment, l'últim dia, vam fer les maletes i vam marxar cap al poble del meus padrins, Almatret, ja que venia de camí. Ens hi vam quedar a dinar i a la tarda vam torna, per fi, a casa.

M'ho vaig passar molt bé!

TREBALL DE BÀSQUET

noreply@blogger.com (Adrià) — Wed, 2 May 2012 20:38:00 +0200

Ja fa una temporadeta, vaig fer un treball de bàsquet en la matèria d'Educació Física i, com que el treball em va quedar força bé, he decidit de presentar-lo. Espero que us agradi! :)

Si us plau, voteu-lo de l'1 al 10 als comentaris. Gràcies!

BÀSQUET

Publish at Calaméo or browse others.

GEOGEBRA

noreply@blogger.com (Adrià) — Sat, 4 Feb 2012 10:07:00 +0100

Ja fa potser vora dos setmanes, la meva professora de matemàtiques, la Carme Roures, ens va ensenyar a tota la classe un programa anomenat GeoGebra. Serveix per a fer tota mena de figures planes, en les quals hi pots marcar el centre, els diàmetres, els radis, mesurar els angles... i fer moltes coses més amb facilitat.

Aquí en teniu un exemple!

(Fes clic aquí per seguir l'enllaç que et conduirà a la pàgina de descarrega del GeoGebra amb català)

noreply@blogger.com (Adrià) — Sat, 4 Feb 2012 09:26:00 +0100

Aquí tens dos recomanacions de jocs:

Si t'agraden els jocs de bicicletes et recomano el següent joc: Canvas Rider. Pots corre tota mena de circuits i fins hi tot els pots crear tu. Espero que t'agradi!

(Fes clic a la imatge per seguir l'enllaç)

L'altre joc es el Doodle Jump. L'objectiu d'aquest joc és poder arribar a fer tants punts com puguis tot saltant per diferents plataformes i evitant obstacles. Que en gaudeixis força!

(Fes clic a la imatge per seguir l'enllaç)

SI VOLEU QUE US FACI MÉS RECOMANACIONS DE JOCS M'HO DIEU TOT FENT-ME UN COMENTARI! :)

Campaments Alins R/NG '11

noreply@blogger.com (Adrià) — Mon, 1 Aug 2011 11:39:00 +0200

Aquest estiu he tornat a anar de campaments amb el Cau AEIG Lo Manaig, però aquest cop no amb la branca de Llops i Daines, sinó amb la de Ràngers i Noies Guies.

El divendres 22 de Juliol, vam agafar l'autocar des del cau, i vam emprendre camí cap Alins. Als Ràngers ens van deixar abans d'arribar al campament perquè a l'igual que el Pioners i Caravel·les teníem que anar uns dies de ruta arreu d'una part del Pirineu Català. Ens van deixar a Ribera de Cardós, vam fer camí cap a Surri, vam fer una paradeta a Surri i vam continuar fins a Estaon, després vam tirar cap a Lleret, de Lleret a Tavascan, de Tavascan a Boldís de Sobirà, vam seguir camí fins Àreu i al final vam arribar al nostre destí, on hi havia el campament, Alins. Tota aquesta ruta la vam caminar durant quatre dies, era bastant dura pel seu desnivell increïble, això va suposar llevar-se cada dia molt aviat i caminar fins el tercer dia unes set hores diàries.

A l'arribar als campaments ens esperaven els Llops amb una gran benvinguda, organitzada pels caps.
Un cop al campament, fèiem un munt de jocs, ja no menjàvem més llesques amb paté per dinar, com fèiem a la ruta, menjàvem molt millor i s'estava molt més bé. Vam anar a la piscina, ens vam banyar al riu, vaig fer noves amistats, com en Roger, la Carlota... Vam fer la promesa, vam fer una guarrimcama, vam cantar, jugar i passar aquests magnífics campaments molt bé!

Estades Sicoris '11

noreply@blogger.com (Adrià) — Sun, 31 Jul 2011 20:02:00 +0200

Aquest estiu he anat a les estades esportives del club Sicoris. Tot va començar quan els meus pares em van dir que havia de fer algunes estades durant l'estiu, així que els hi vaig preguntar a dos amics meus de l'escola, el Marc i el Marçal, que tal estaven les estades del Sicoris. Em van dir que els hi agradaven molt, i al final entre el meus pares i ells em van convèncer d'anar-hi.
Vaig començar a principis del mes de juliol, al arribar-hi, només coneixia als meus dos amics, tots els altres eren nens i nenes que no havia vist mai en la meva vida. Fèiem bàsquet, volei platja, tenis, pàdel, fronton, futbol sala, atletisme i cada dia abans d'acabar anàvem a la piscina. Al llarg de totes aquestes estades vaig conèixer nous monitors, com en Xavi i la Lorena i vaig fer molts amics!

LA DIADA DEL TEATRE

noreply@blogger.com (Adrià) — Tue, 1 Mar 2011 08:09:00 +0100

Com cada any, a vora finals de febrer, celebrem la diada del teatre. Aquest any hem celebrat la XVI, on cada classe s’ha preparat una obra amb el seu tutor/a.

El dia abans que és celebri, després de la segona hora del matí, a l’hora del pati, cada nen va a la classe que li interessa veure-la perquè ens firmin els “profes”, pensant que només ens poden firmar tres classes. Per la classe de cinquè mai cal patir perquè està segur que la va a veure tot el col·legi. Aquest any tampoc calia patir per la nostra, la de sisè, perquè els “profes” van demanar que com que era un opera volien que la veiés tota l’escola, i perquè no es desfés tot l’horari de les obres, també va veure tot el “cole” la de quart, el curs de la meva germana, que per cert, em va agradar molt, perquè era teatre mut.

Jo vaig anar a veure, primer de tot, la de peixets, que es titulava “La vaca Mariona”, que per ser el seu primer any a l’escola, ho van fer força bé i divertit. Al cap d’una mitja horeta vaig anar a veure “les ovelles d’en Nico”, la del curs de conills, perquè hi era la nena que porto jo a la tarda cap a l’autocar, i el germà del meu millor amic. Finalment, per acabar el matí, vaig anar a veure la del Sant Jordi, no va estar gents malament, sol que, estava al costat de l’altaveu i m’ensordia.

Un cop acabades les obres del matí, per no estar tota l’hora al pati, com que els profes es pensen que en hi avorrim, vam anar a fer uns exercicis del Muzzy amb angles.

A la tarda, després d’haver suat com pollets jugant a bàsquet, em tocava actuar després de l’obra de la meva germana, va ser la més “xula” que vaig veure, “perdoneu però algú ho havia de dir!”. Finalment va arribar el gran moment, ens tocava actuar, tots estàvem nerviosos de com ens sortiria. Al final, tants nervis per a res, ens va sortit súper bé, tothom ens felicitava, deien que ens ho havíem “currat” molt...

Tot el dia va estar molt bé, l’únic que vaig trobar a faltar va ser una obra de la baldufa, com altres anys.

Va ser un dia molt esgotador!

Sortida a la Seu Vella

noreply@blogger.com (Adrià) — Sun, 20 Feb 2011 18:06:00 +0100

El 15 de febrer vam anar a visitar la Seu Vella amb l’escola. Vam sortir amb autobús des de l’escola i vam baixar a la plaça del Treball. Vam caminar uns quants carrers cap amunt, en els quals ens vam trobar una antiga font molt bonica de Lleida. Un cop dalt el turó de la Seu, dins el claustre, ens esperava la nostra guia que es deia Meritxell.

Primer de tot vam entrar dins la catedral i ens van introduir una mica la seva història. Ens van explicar que durant bastants anys va ser una taverna militar, cosa que ja sabíem, a causa de que va haver una guerra al nostre país. La ciutat de Lleida va anar al bàndol perdedor, així que van ordenar que fessin tot el mal possible a la nostra ciutat. Per aquest motiu ara no hi ha bancs, ni boniques pintures, ni vitralls decorats com a totes les catedrals, on encara es veuen les senyals de les bigues dels diferents pisos que havien construït els militars a la nostra catedral.

Seguidament ens van explicar una mica les parts de la catedral, les diferents portes per on entrava el nuvi, la núvia i la gent que anava a missa o als casaments. La porta principal no van poder fer que dones a l’exterior a causa del desnivell de terra que té el turó. La van construir dins el claustre ja que en aquest no era com el de totes les catedrals, no només hi passaven els monjos com tenia que ser, sinó tothom.

Quan ja feia una bona estona que estaven explicant-nos coses sobre la catedral, ens van proposar de fer un joc: buscar on eren les imatges que ens donarien. Ens van donar sis minuts per a buscar-les totes. Al acabar vam dir on era cadascuna i ens van explicar una mica que eren.

Després vam sortir a fora el claustre i vam observar les antigues pintures mig esborrades que hi havia. També ens van explicar que era dels únics claustres d’Europa que tenien 5 finestrals que donaven a l’exterior, i que era un dels més grans d’arreu del món.

Al final per divertir-nos vam fer un joc pel claustre que consistia en ficar-nos un mirall a l’altura del nas i anar mirant al mirall agafats de l’espatlla del company del davant. Semblava que caminéssim pel sostre o pel cel. En acabar ens vam acomiadar de la nostra guia i vam pujar dalt del campanar on hi vam contar 238 escales. Vam acabar més cansats al arribar a dalt! La baixada no va ser tan dura, la vam baixar amb 5 minutets de res, a baix al claustre, de tant tensos que tenia els músculs em van tremolar les cames. Finalment vam tornar amb autobús cap al col•legi.

Va ser un dia força mogut!

Dos Lipdubs amb un plis, plas!

noreply@blogger.com (Adrià) — Wed, 12 Jan 2011 20:05:00 +0100

Ja fa vora un mes, ens vam reunir totes les branques de l'agrupament escolta i guia lo manaix (AEIG lo manaix), el millor cau que hi ha, al Xop, per fer la mini festa de nadal. Ens ho vam passar molt bé, vaig al gra, vam fer molts jocs, una manualitat i, el que més em va agradar, un LIPDUB. El vam fer amb un plis, plas i ens va quedar força bé, amb la cançó de quan somrius. Vaig marxar molt content cap a casa amb la idea de mirar-lo només arribar, i aquí el teniu:

TAMBÉ N'HE PENJAT UN QUE VAN FER ELS CAPS DEL CAU UNS DIES ABANS DE LA TROBADA. PEL MEU GUST, MÉS XULO I MÉS CURRAT, S'HA DE DIR QUE EL VAN PRACTICAR MÉS ESTONA, EHHHH???

Sabeu que es un guèiser?

noreply@blogger.com (Adrià) — Tue, 11 Jan 2011 21:17:00 +0100

Un guèiser és un fenomen natural bastant estrany que passa diàriament en el món. És com un volcà però enlloc de haver-hi lava i magma en el seu interior, hi ha aigua evaporada a una gran temperatura, més de 150 º, que surt violentament del centre de la Terra que està bastant calent. Arreu del món se'n troben aproximadament uns 1.000, prop de la meitat es troben al parc NACIONAL DE YELLOWSTONE, a Estats Unints.
Si heu llegit el llibre de Viatge al centre de la Terra, veureu que quan van en vaixell veuen un guèiser en alta mar, i el confonen en una balena, o un ésser viu aquàtic que expulsa l'aigua pels narius.

El que més m'agrada de Nadal

noreply@blogger.com (Adrià) — Wed, 5 Jan 2011 11:13:00 +0100

De tots els nadals que he viscut fins ara, m'ha agradat pràcticament tot. Però el que més m'agrada són els sopars i dinars amb familía, perquè ens trobem més i es pot gaudir amb familia de molts tipus de cinverses, sorpreses bones i dolentes, però les dolentes no m'agraden, també m'agrada anar a menjar xocolata desfeta, amb padrins, amics...mmmm....que bona, m'encanta obrir els regals i enplenar-me d'alegria, fer de cangur als meus cosins petits, el dia de cap d'any anar a dormir a les cinc de la matinada , després de cantar i bllar, passejar amb la meva familia pel carrer major, però el que no m'agrada es que se'm passi volant, veieu avui ja és la nit de reis, quina mala sort!
Espero acabar bé el NADAL, BONA SORT!!!

Campaments amb el cau

noreply@blogger.com (Adrià) — Fri, 16 Jul 2010 13:08:00 +0200

Aquest any em vaig apuntar a l'agrupament escolta i guia Lo Manaix (A.E i G LO MANAIX), la majoria de la gent li diu "cau". Cada estiu fan uns campaments, els quals hi vaig tornar fa 5 dies, primer quan m'ho van dir no estava molt animat, però al final si. Anem al gra. Us volia explicar el que vaig fer pas per pas. El primer dia vam llevar-nos d'hora per anar a buscar l'autocar, el qual ens portaria als campaments que estan a prop de Villec, un petit poble de muntanya. El viatge se'm va fer una mica llarg, ens acompanyaven dos caps, l'Aina i l'Elia, més una ranger que s'incorporava aquell dia a la seva branca. A l'arribar vam travessar un petit pont fet de fusta que passava per sobre del riu. Si ens hi fixavem, de lluny podiem veure els rangers jugant. A l'entrada del campament hi havia el lavabo i les dutxes i al costat el riu, pujaves una rampeta i allà hi havia les tendes, el menjador, la cuina, el mastil... Un cop allà estavem una mica desorientats, així que, ens van explicar les normes i una mica el plàning d'aquell dia. I així van anar passant els dies: fent jocs de nit, la guerra de pintura, banyar-nos al riu, les rutes, quan acabavem xops fins als calçotets, fent una guarrincama, fent gimcames, ah ! i sobretot a tothom li va encantar el meu accent italià. L'ultim dia van venir els pares a desmuntar el campament, era un dia força assolellat, però de cop i volta després de dinar tot va canviar, i ràpid i corrents vam acabar d'enllestir-ho tot, ah ! i no us penseu que el campament es va muntar sol, el van muntar els nostres pares. Quan vaig arribar a casa, vaig fer una comparació a veure on s'estava millor, i la conclusió va ser: que no hi ha millor lloc que a casa, després d'aquesta conclusió vaig jugar a la wii a la final del mundial i vaig guanyar igual que va passar en la realitat!

noreply@blogger.com (Adrià) — Thu, 15 Jul 2010 11:14:00 +0200

Buscant coses sobre el paper critters he trobat aquest video tant xulo i original i aquestes imatges.

Quan tingui més paper critters al cap d'un temps espero publicar en aquest bloc videos així.

Quins papers critters!

noreply@blogger.com (Adrià) — Thu, 15 Jul 2010 10:53:00 +0200

Aquí podeu veure dues imatges de un paper critter que vaig imprimir per a fer-lo, són molt fàcils de fer, no us penseu que només n'hi ha d'aquesta forma, un amic del meu pare en té molts i me'n va deixar, com podeu veure en aquesta imatge de baix n'hi ha de diferents. Si voleu us en fico més i així us el podreu imprimir, per imprimir només cal que cliqueu a la imatge semblant a la del comentari anterior, us posarà print, cliqueu directament allà i ja estarà!

Aquestes imatges d'aquests papers critters tant xulos són de l'amic de meu pare, amb la pràctica ja em sortiran!

Mireu, mireu!!!

noreply@blogger.com (Adrià) — Mon, 12 Jul 2010 20:45:00 +0200

Guaiteu, aquest es un "paper critter", es una mena de ninot fet de paper i te'l pots crear tu mateix, mi tornaré aficionar a fer-ne com l'any passat! Us recomano que feu una ullada als diferents "papers critters" que existeixen!
Aquí en teniu un exeple:

i molt més...

Ja arriba lo bó!

noreply@blogger.com (Adrià) — Thu, 24 Jun 2010 11:34:00 +0200

Ja hem acabat el curs! Al cole ja vam fer el discurs de sisè, nosaltres, els nens de cinquè, els hi vam fer un regal fet amb paper reciclat, el nostre professor d'educació fisíca els hi va preparar un disquet en el qual hi havia tot un recull d'imatges, els hi vam cantar una cançó anomenada"Que tinguem sort", PERÒ AIXÓ NO VA SER LO MILLOR, lo millor va ser la festa de l'aigua de fi de curs, hi havien moltes cucanyes, la que em va agradar més va ser la del nostre professor d'angles, el Josep Maria: consistia en fer un riu, pantants, desviaments, torrenteres... amb fang i despres tiràvem aigua pel recorregut que haviem fet. Quan vaig sortir del cole, em vaig alegrar tant de haver-lo acabat, peró ara no se per qué, ja que aquest estiu tinc un munt de deures. Peró si comparo els costat positiu amb el costat negatiu, hi ha més coses positives, les quals són: que anire de campaments, aniré al càmping i d'estades, la piscina, la platja...

Les tortugues

noreply@blogger.com (Adrià) — Fri, 30 Apr 2010 21:10:00 +0200

Aquest any pel aniversari me van regalar dues tortugues, son molt petites i esgarrapen, una es diu Oai i l'altra Taquetes. Per aixó el text dels jocs florals, com podeu veure el vaig fer de tortugues, perquè me les acavaven de regalar i estava molt content per la sorpresa!

Els petits poden guanyar!

noreply@blogger.com (Adrià) — Thu, 29 Apr 2010 21:48:00 +0200

Aquesta història me la va explicar una tortuga, anomenada Oai. M'ho va explicar, com si ho hagués viscut, tractava sobre un parent seu, tot va començar així:

Era una vegada, en un poble molt i molttranquil, on tots els animals estaven en llibertat, on no hi havia guerrers i en el qual tothom ho compartia tot. Fins que un dia va venir en lleopard. Les tortugues, els gossos, els ànecs, els gats, els porcs senglars...es van espantar només de veure'l, sabien que volia alguna cosa, i que amb facilitat ho aconseguiria. El lleopard, molt eixerit, va dir que volia conquerir tot el poble, els animals es van donar per vençuts. Al cap d'una estona, quan el`poble ja sabia que l'havien perdut, una tortuga s'hi va revoltar. El lleopard, va dir que no ho aconseguiria, i la tortuga el va proposar un repte: fer una cursa per les alte
s muntanyes. El lleopard hi va estar d'acord, però tot convençut de que guanyaria, va dir que les regles eren: que no hi havia regles. La tortuga va acceptar tot dient:- demà a les nou del matí, a la muntanya Felipandia.
La nit va passar volant. L'endemà al matí, estaven a les nou, més desperts que mai. El gos va donar la sortida. La tortuga va començar a córrer i el lleopard també. Quan el lleopard va fer una quatre quilòmetres, es va parar, sense adonar-se'n es va asseure damuntd'un captus. Al cap d'una hora la tortuga, va avançar el lleopard, i en aquell mateix moment la tortuga se'n va enrecordar que les regles eren que no hi havia regles, així que es va posar un coet "al cul" i amb menys d'un minut va travessar la meta. El lleopard amb deu minuts de retard va arribar a la meta, ple de punxes i plorant, finalment es va rendir. El poble tot content va dir: les apariències enganyen!

- AQUEST TEXT ES EL QUE VAIG FER PER SANT JORDI PELS JOCS FLORALS-

Té raó!

noreply@blogger.com (Adrià) — Wed, 28 Apr 2010 20:24:00 +0200

He vist un dels comentaris que ha fet el meu pare sobre aquells dibuixos, que havieu de pensar que s'ignificaven. Al comentari deia que el dibuix numero 1 vol dir que s'ha d'aprofitar el temps, que no és pot deixar perdre i, amb aixó crec que té rao, no hi havia pensat. En el dibuix numero 2 ha escrit que representava les truites tant bones que fa, i aixó també volia representar-ho una mica. Quina imaginació que té!

Que s'ignifica cada dibuix?

noreply@blogger.com (Adrià) — Tue, 27 Apr 2010 20:09:00 +0200

Ja us heu rendit? va, us dire el que representa cada dibuix. El dibuix numero 1 representa l'infinit, com podeu veure hi ha una linia que no es veu on acaba, aixó vol representar que a l'infinit no si pot arribar mai, i per aixó he ficat un "emoticon" que té un rellotge de sorra i espera a que se'l li acabi i no se li acaba mai. El dibuix numero 2 simplement vol representar la cuina, que necessites moltes coses per cuinar en aquesta epoca, i que som uns priviliejats. En canvi molt temps enrere la gent s'apanyava a menjar com podia, per ells si ara mengessim un plat de sopa alucinarien, en general, que veiem com em evolucionat i que consumim el menys possible.

noreply@blogger.com (Adrià) — Mon, 26 Apr 2010 20:04:00 +0200

Us agrada aquests dibuixos que he fet? Quin us agrada més? Que dirieu que volen representar cada un? si podeu, contesteu! Us dire la resposta a la proxima entrada.
1

noreply@blogger.com (Adrià) — Sat, 27 Mar 2010 20:15:00 +0100

Si voleu veure unes quantes fotos del barça de futbol i de bàsquet d'ara a l'actualitat, aquí les teniu:

Un cap de setmana a Benet

noreply@blogger.com (Adrià) — Fri, 26 Mar 2010 19:32:00 +0100

Estic tant esgotat que quasi no tinc ni temps d'explicar-vos que vaig fer fa uns quants dies. Per celebrar l'aniversari de la meva padrina, li vam preparar una sorpresa, tot va començar així: molt abans de marxar el meu tiet va trucar als meus padrins perquè es preparessin una maleta, per a un cap de setmana, hi van estar d'acord. Un dia van arribar a casa i es van trobar un regal , i per això la meva padrina es va pensar que no calia començar a preparar la maleta, i sort que la vam poder convèncer! . El dia següent vam quedar a Benavent, el poble de les meves cosines. De bon mati ens vam posar en marxa cap a Benet, un cop passat el túnel de Vielha ja van saber on anàvem. Així que vam anar ràpidament a instalar-nos-hi. La casa era bastant gran per tota la familia i també molt reformada, era tota per nosaltres sols. Cap a la tarda uns quants vam anar a caminar una mica, i més cap al tard vam fer calçots, caragols, llonganissa... Després de sopar el hi vam preparar una sorpresa, era un audiovisual en el qual hi haviem recollit molts records. De tant cansats que estàvem ens vam adormir ràpidament per l'endemà anar a tocar neu a les pistes de Baqueira. Ens vam anar despertant a poc a poc, per esmorzar vam menjar xocolata desfeta! Tots emocionats, per fi vam poder anar a jugar amb la neu, tirar-nos amb trineu... Per dinar vam fer canelons i cap a la tarda es va ficar a nevar molt, just quan marxavem, quin pal!

Paris 26 Gigapixels

noreply@blogger.com (Adrià) — Fri, 26 Mar 2010 19:23:00 +0100

Aquí podeu veure la fotografia més grossa del món, en la qual si pot veure tot Paris:Paris 26 Gigapixels - Visite virtuelle interactive des plus beaux monuments de Paris

AQUÍ TENIU UN POTI-POTI

noreply@blogger.com (Adrià) — Fri, 26 Mar 2010 18:42:00 +0100

Aqui teniu un poti poti de videos que m'agraden molt: del buenafuente, el Remi Gaillard... espero que us agradin tant com a mi!
Buenafuente

Remi Gaillard

Un link a la pàgina web del Remi Gaillard