¿A QuiÉn Le ImPoRTa?

25!

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Fri, 09 May 2008 14:10:00 +0000

Ahir vaig fer 25 anys. Volia fer un post en arribar a casa per la nit, després de treballar i d'estar 4 hores a la facultat a la darrera classe del doctorat. Però no vaig poder fer el post. El motiu: la Lina em va preparar una festa sorpresa. Us podeu imaginar la meva cara, en veure a la terrassa de casa a en Josep Giralt, en David, la Raquel, l'amiga de la Raquel, la Nàdia, l'Àngels, en Miquel, en "Deivid", la Mercè, l'Òscar, la Nuri, l'Esther, la Lupe...i després l'Eli, la Rosa, la Marta, la Cecília (molt de gust!) (llàstima que al final no va venir la Mascó, eh Deivid?) El telèfon no parava de sonar. Aquells i aquelles que no van poder venir trucàven per felicitar-me. Quin sopar que et vas currar Lina! I la decoració, ni us explico. Els que no vau poder venir, ens veurem aviat! Gràcies també.
Gràcies per deixar-me durant 10 segons totalment bloquejada per l'emoció i per fer que la nit d'ahir sigui impossible d'oblidar. Us estimo molt amics i amigues! Sense vosaltres no seria el que sóc. Gràcies mamà, papà, avi, àvia, tieta, sou els meus pilars. Moltes gràcies per estar sempre al meu costat.
I a tu: you are the best!
Gràcies per tots els missatges que he rebut, via mail, sms, post-it, facebook i bloc!Ostres tu, 1/4 de segle!

CAPITÁN, MANDE FIRMES

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Mon, 14 Apr 2008 20:15:00 +0000

És la primera vegada que una dona pronuncia aquestes paraules com a Ministra de Defensa a l’Estat espanyol. Carme Chacón avui ha promès el seu càrrec davant la cúpula militar i els més alts càrrecs de l’Estat. Què voleu que us digui, però m’ha impressionat molt, ja no només veure-la a ella, sinó a una dona, ordenant al capità que manés ferms a les tropes. Quines grans passes que està fent aquest país! El proper: que sigui una dona la que lideri el govern! Sense homes com Zapatero, actes com aquest no serien possibles.

Ho sento Carme, però en un dia com avui, només puc fer un visca: VISCA LA REPÚBLICA!

PER FI!

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Thu, 10 Apr 2008 16:20:00 +0000

Hola a tothom! Avui fa just un mes del darrer post. Ho sento, però he estat molt ocupada entre la feina, el doctorat i la foto que us adjunto avui. Per fi ahir va ser el meu dia. Gràcies Toni, sense tu hagués sigut molt diferent! Trobaré a faltar les teves classes de cotxe, tot i que potser ben aviat ens tornem a veure, però jo davant amb una moto :) i si no, a través del bloc. Ets un gran professor i tot el que m'has ensenyat ho faré a rajatabla, t'ho prometo! Però el més important: ets una gran persona. M'alegro molt d'haver-te conegut. Fins ben aviat! Ruuummmm ruuummmmmm.

ZAPATERO GUANYA, EL PSC ARRASA I CATALUNYA TORNA A SER DECISIVA.

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Mon, 10 Mar 2008 12:21:00 +0000

El míting de dijous al Sant Jordi va ser un presagi. La maquinària socialista estava a ple rendiment, i això ahir es va notar molt a les urnes. El 45’33% dels vots que ahir els catalans i catalanes van exercir, van anar a parar al recompte del PSC, el que es tradueix en 25 escons. Aquest fet ha estat decisiu en la victòria de Zapatero. Catalunya, una vegada més, no ha fet ni un pas enrera davant del PP i demostra el seu tarannà progressista.

La segona força a Catalunya amb més escons ha estat CiU, la qual s’ha vist beneficiada pel repartiment que en fa la llei d’Hondt. Ha passat de 10 a 11 diputats quasi mantenint el mateix percentatge de vots que l’any 2004: el 20’78% va aconseguir llavors, el 20’98% ha aconseguit aquesta vegada. Aguanta la forta ventada bipartidista.

El Partido Popular passa a ser la tercera força més votada: obté el 16’39% dels vots, guanyant un escó més i aconseguint 7 diputats. No obstant això, la distància entre PSC i PP augmenta en 3 diputats.

Esquerra s’ha emportat la pitjor part: ha perdut 5 diputats, tot i que el d’aquesta vegada és el seu segon millor resultat en unes eleccions generals: 3 escons. Han perdut 320.000 vots i passen a ser la quarta força política catalana. Influirà això en la política catalana? De ben segur que sí. Almenys, hauran de reflexionar sobre el seu electorat i adonar-se’n que el de 2004 no era real.

Ahir a la nit, en rigorós directe al voltant de l’hora de la ventafocs, IC-V perdia un dels dos escons que tenia. Gran patacada per als ecosocialistes que en el conjunt d’Espanya perden 3 diputats i es queden sense grup parlamentari, amb la conseqüent dimissió de Gaspar Llamazares com a coordinador general del Partit. UpyD, el Partit de Rosa Díez, li ha esgarrapat un diputat a IU a Madrid.

En el conjunt de Catalunya, el PSC és l’únic partit que augmenta en vots absoluts: passa de 1.586.748 obtinguts el 2004 a 1.672.777 obtinguts en la jornada d’ahir. Els catalans i catalanes han tornat a confiar en els socialistes i en la gestió de Zapatero. Ara caldrà esperar quina serà l’estratègia del PP tornant a estar a l’oposició, si continuarà amb la crispació i l’atac constant al govern, o bé en les qüestions d’Estat el recolzarà tal i com ha manifestat Rajoy en la campanya electoral. VISCA CATALUNYA I VISCA EL PSC!

LA VIOLÈNCIA MAI DERROTARÀ LA DEMOCRÀCIA

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Fri, 07 Mar 2008 16:34:00 +0000

ENQUESTES A LA RECTA FINAL. SÍ, SIUSPLAU!

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Thu, 06 Mar 2008 10:53:00 +0000

El que ha passat avui demostra lo anacròniques que poden arribar a ser les lleis quan no es reformen després de vint anys d’existència i no s’actualitzen.
Podem considerar el que ha fet EL PERIODICO il·legal? Tècnicament no. Bé, no sóc pas jurista, però aquest diari no ha publicat cap sondeig, sinó que fa referència al que ha fet un altre diari (sí, del mateix grup editorial, però que no és de l’àmbit espanyol). Deixant de banda si és legal o no és legal, el que està clar és que les noves tecnologies de la informació una vegada més han passat per sobre de mesures anacròniques, i es demostra que la ciutadania mostra interès per estar informada, en aquest cas, sobre les eleccions generals del proper diumenge.

El votant del segle XXI ja no està aïllat dels mitjans de comunicació, i tampoc ho vol estar. Vol estar informat, i si no li arriba la informació, la busca, i també pot crear-la. És la meravellositat del 2.0. Per tant, no té cap raó de ser que en l’última setmana de campanya no es publiquin enquestes electorals amb la suposada intenció de no influir en el vot.

No puc estar-me de fer un petit comentari del que publica avui el Periòdic d’Andorra. Es demostra el que els i les socialistes venim dient durant tota la campanya: el PP pot guanyar. Rajoy pot ser President, Acebes Ministre de l’Interior, Zaplana de Treball i Pizarro d’Economia. Us imagineu aquest panorama, a més a més amb Rouco Varela al capdavant de la Conferència Episcopal? Molt negre! L’última paraula la tenim els i les votants el dia 9 de març, un dia que serà crucial per al futur del nostre país, i que si guanya el PP, de tot això, res de res.

EL DIUMENGE DIA 9 A VOTAR AMB AL·LEGRIA I AMB TOTES LES NOSTRES FORCES!

EL QUE HAURIA PASSAT SI HAGUÉS GUANYAT RAJOY AL 2004

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Wed, 05 Mar 2008 15:17:00 +0000

HE AQUÍ LA NIÑA DE RAJOY...

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Fri, 29 Feb 2008 10:49:00 +0000

ACTE DE PRESENTACIÓ NEXE SOCIALISTA UB

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Thu, 28 Feb 2008 11:24:00 +0000

Ahir a la tarda un grup d’estudiants de la UB vam presentar al Saló de Graus de la Facultat de Dret l’associació estudiantil universitària Nexe Socialista UB. Aprofitant el marc de les eleccions generals, vam organitzar un col·loqui amb la participació de la número 4 del PSC per Barcelona Elisenda Malaret, la qual ens va explicar quina ha estat l’obra de govern de Zapatero i quines són i han estat les diferències de les polítiques portades a terme respecte el Partido Popular.

Des d’aquest petit racó internàutic, vull agrair a quasi la quarentena d'assistents la seva presència i participació en l’acte, a la JSC i l’AJEC per la seva col·laboració, i als companys del Nexe Socialista de la UPF per haver cregut en nosaltres en tot moment vers aquesta iniciativa. Gràcies a tothom per les felicitacions que vam rebre.

En els propers dies, esperem poder estar constituïts formalment com a associació de la UB. La nostra fita és crear un espai de debat regular en el si de la Universitat i d’explicació del projecte socialista. De moment, tenim un correu electrònic de contacte per a que qualsevol de vosaltres que vulgui informar-se o col·laborar amb nosaltres en el nostre projecte: nexesocialistaub@gmail.com

Ben aviat tornareu a tenir notícies nostres!

Miquel, David, felicitats :)!

EL QUE POT PASSAR EL 10 DE MARÇ SI RAJOY ÉS PRESIDENT

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Wed, 27 Feb 2008 15:12:00 +0000

Vull felicitar als companys i companyes de la JSC que amb aquesta iniciativa demostren clarament el què pot passar si el dia 9 de març guanya les eleccions generals Mariano Rajoy. Quina por!

COMENÇA LA CAMPANYA DE LES DIFERÈNCIES

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Fri, 22 Feb 2008 18:55:00 +0000

Avui ha començat la campanya electoral que ens portarà fins al dia 9 de març, on s'escollirà als nostres representants al Congrés dels Diputats.
Serà una campanya on bàsicament ens estarem jugant una cosa: que guanyi Zapatero o que guanyi Rajoy. Per això crec que és del tot necessari apel·lar al vot útil per impedir de totes totes que la dreta més rància d'aquest país torni a governar. Us deixo amb una de les diferències que separan un govern presidit per Zapatero, d'un presidit (que pot passar) per Rajoy. Bona campanya a tothom!

FINS A ON ARRIBA LA MANIPULACIÓ DEL PP DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Mon, 18 Feb 2008 16:10:00 +0000

Us deixo amb un video on sobren les paraules. La presentadora, d'una cadena pública (Canal 9) no amaga a quin partit pensa votar el proper 9 de març. Bé no ho diu, però tampoc cal. Aquesta és una mostra del que pot passar en l'àmbit estatal si guanya el Partido Popular les eleccions generals. Si és que ja se sap...que no és el mateix Zapatero que Rajoy!

Raó 5: No s'ha de votar al PP perquè manipulen els mitjans de comunicació públics.

EL 9 DE MARÇ TOTS VOTEM

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Thu, 07 Feb 2008 16:10:00 +0000

Un milió dos cents mil espanyols i espanyoles que viuen a l’estranger tenen dret a votar a les properes eleccions generals del 9 de març. Ho explica molt bé al seu bloc en Rafael Estrella.

En César Calderón i una sèrie de blocaires argentins han iniciat una campanya per promoure el vot a l’estranger a través de la xarxa. S’ha creat un grup al facebook i des d’un post al seu bloc explica quin és el procediment a seguir si vius a l’estranger i tens dret a votar a les properes eleccions. També explica com es pot col·laborar a la campanya. És molt fàcil.

La veritat és que desconec quants catalans i catalanes viuen actualment a l’estranger. A tots aquells i aquelles que esteu en aquesta situació us animo a que feu ús del dret a votar i que fem que guanyi José Luis Rodriguez Zapatero. El dia 9 de març, cada vot compta! No podem deixar que torni al poder la dreta més rància.

Raó 4: No s'ha de votar al PP perquè fan propostes xenòfobes com que els immigrants hagin de signar un contracte per respectar la cultura espanyola.

DIMAS CUEVAS L'HOMÒFOB

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Wed, 06 Feb 2008 11:57:00 +0000

No sé com aquest matí mentre feia pràctiques de conduir no he tingut un accident. Escoltant la ràdio el meu professor d’autoescola i jo ens hem quedat ben al·lucinats amb les barbaritats que en Jordi Basté deia fent referència a un article que al 2004 el candidat a Senador per Albacete va escriure. Les frases de l’impresentable (són de diferents anys):

- "Las bodas de lesbianas tendrán que incluir diversas variedades de tortillas [...] y los convites para homosexuales serán a base de perritos calientes y plátanos al horno"

- "Lo que no hay que aceptar es que tengamos que cambiar la pira donde antes se incineraban a los 'raros' por un 'monumento a la rareza'. Los que tenemos las hormonas en equilibrio no tenemos que pedir perdón por ello"

- "Dijo Fernández de la Vogue que en España hay 4 millones de homosexuales [...] De ser cierta esa cifra, a la especie humana le queda un telediario"

- "En la actualidad a nadie se le ocurre prohibir que salgan culos por la tele: al contrario, se reparten guías pro-lesbianismo en las escuelas"

- "Si luego la mamá les raspa con la barba de tres días o el papá les mancha de rímel [...] qué le vamos a hacer, todo sea por la modernidad"

Es veu que el “susodicho” ja ha demanat disculpes. Ho sento molt però crec que no hi ha disculpes que valguin davant de tant tremenda homofòbia. És un exemple més de lo ranci que arriba a ser un sector del Partido Popular. No cal ni que els destapem, ho fan ells sols! Entre això i els bisbes que no paren de ficar-se on no els manen...Que Déu ens agafi confesats si el PP guanya!

Raó 3: No s'ha de votar al PP perquè tenen com a candidats a homòfobs

DECREIXEMENT PER SER FELIÇ

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Tue, 29 Jan 2008 08:58:00 +0000

A casa meva és tot un hàbit reciclar. Les tres paperes (plàstic, paper, orgànic) ja no ens fa nosa i és molt mecànic llençar la brossa en una paperera o en una altra. De mica en mica, hem anat prenent consciència de tota la porqueria que pot arribar a produir un ésser humà i del consum energètic que arribem a fer. Els radiadors de les habitacions que quasi bé no utilitzem els hem tancat. Hem instal·lat economitzadors d’aigua a les aixetes (no sé si es diuen així, però és aquell “artilugi” que poses a la boca de l’aixeta i que disminueix la pressió de l’aigua) i tenim molta cura en no deixar cap llum encès si no l’utilitzem. Cada vegada anem menys al súper. Intentem comprar-ho tot al mercat. És més sacrificat perquè no sempre és obert i pots trobar-te amb cues a les parades, però tenim la garantia que el que comprem és d’aquí, no s’ha explotat a ningú per a produir-lo, i la qualitat és magnífica. La veritat és que és tot un espectacle anar a comprar al mercat.

Totes aquestes petites coses ja són una monotonia. Diumenge al vespre vaig mirar el programa 30 minuts i vaig tenir coneixement per primera vegada del moviment pel decreixement. Aquest moviment té el supòsit bàsic que els recursos naturals són finits i que per tant, el creixement “econòmic” com l’entenem avui dia (cada vegada produir més, per guanyar més diners i poder expandir-te més) té un límit. El que es proposa des d’aquest moviment és fer el camí a la inversa: decréixer econòmicament per tal de parar el ritme frenètic amb el que ens estem carregant el planeta i portar a terme un consum més intel·ligent. I no crec pas que sigui una moda més, és una consciència total del problema tan greu en el que estem capficats tots els humans i del qual en som molt inconscients: el nostre planeta s’esgota. Bé, no s’esgota per si sol, l’estem esgotant. I tots en som culpables. Ja és un bon pas, trobo, ésser conscients, perquè de res serveix atribuir-li les culpes als altres (per exemple multinacionals). El ritme frenètic que portem avui dia, crec que no ens portarà enlloc.

Els integrants d’aquest moviment proposen decréixer per ser feliç. No ho trobo pas una bogeria. El que sí és de bojos és com tractem a La Terra i amb quin egoisme ho fem, sense tenir en compte a les properes generacions.

És vital per a la nostra espècie fer una reflexió global sobre cap a on ens portarà l’actual sistema econòmic i els actuals estils de vida, altament estressants i nocius per la salut, ja a edats ben d’hora. No sé si vosaltres us ho heu plantejat, però alguna cosa hem de canviar, i no per crear tendència, sinó per sobreviure.

Podeu trobar més informació a: La Revue du Mauss i a decreixement.net

AQUEST CAP DE SETMANA...CATOSFERA!

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Fri, 25 Jan 2008 09:58:00 +0000

Aquest cap de setmana serà especial, perquè serà la primera vegada que assisteixo a una trobada de blocaires d'arreu de Catalunya, tot i que estic mig agafant la grip que tothom té aquests dies, i es farà a la meva ciutat: Granollers.
Durant tot el cap de setmana parlarem de blocs i educació, blocs i política, blocs i literatura, blocs i negocis, associacions de xarxes de blocs, blocs i periodisme ciutadà, blocs i nació, i la influència dels blocs, entre d'altres.
La feina duta a terme pels organitzadors de la trobada és immillorable. Fins i tot es podrà seguir l'esdeveniment via ustream.
Felicitats a tothom per endavant i visca la Catosfera!

CAP DE SETMANA SENSE PARAR

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Mon, 21 Jan 2008 18:58:00 +0000

Aquest cap de setmana la veritat és que no he pogut descansar molt, però ha valgut la pena. Dissabte al matí el Consell Nacional del PSC va aprovar quasi per unanimitat les llistes que concorren a les eleccions del 9 de març. Homes i dones que ja quedaran escrits a la història de les eleccions democràtiques a Espanya. A tots ells/ elles moltes felicitats.

Per la tarda vaig anar al cinema a veure Caramel, de la jove Nadine Labaki, la qual us recomano. Una pel·lícula gravada a Beirut que si la veieu farà que sortiu de la sala amb un somriure d’orella a orella. Imprescindible.

Ahir diumenge va ser la primera vegada que vaig poder assistir a un míting amb Felipe González. La veritat és que no és fins que el veus “en directe” que te n’adones de moltes coses. Una d’elles, que a les eleccions de novembre de 1982 el PSOE aconseguís 202 diputats dels 350. No és fins que, com el meu cas d’ahir, que veus als personatges “de l’època” en acció que comprens resultats electorals extraordinaris com aquest. El seu discurs d’ahir va estar ple de “verdades como puños” i no va escatimar en repartir llenya a la dreta. També va reconèixer que va cometre errors. Però amb el missatge que em quedo és el de la il·lusió de poder guanyar unes eleccions, amb la força amb la que ens hem de creure el nostre projecte, el socialista, com el millor per al país. Les eleccions del proper dia 9 de març es decidiran a Catalunya i a Madrid. A Madrid perquè és on té la força el PP, a Catalunya perquè és on la tenim els socialistes. Per això és vital tant apel·lar al vot útil, com demostrar que el nostra programa, sense cap mena de dubte, serà el que millor solucionarà els problemes de la gent.

Raó 2: No s'ha de votar al PP perquè volen imposar el castellà a les escoles catalanes

RAONS PER NO VOTAR AL PP

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Mon, 14 Jan 2008 15:31:00 +0000

En Joan Ramon m'ha convidat a formar part de la iniciativa RAZONES PARA NO VOTAR AL PP, promoguda i pensada per la Marina, arran d'escoltar unes declaracions de Pio Garcia Escudero a la ràdio. Ja s'ha creat un bloc, un grup al facebook i també una adreça de correu electrònic: razonesparanovotaralpp@gmail.com per fer arribar els motius pels quals no s'ha de votar al PP. Com podem col·laborar? Enviant les propostes al mail per després publicar-les al bloc o al facebook, o al final de cada post diguent una raó per no votar-los. No podem quedar-nos quiets!

Raó 1: No s'ha de votar al PP perquè són catalanòfobs.

TRET DE SORTIDA. OBJECTIU : 9 DE MARÇ

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Mon, 14 Jan 2008 15:16:00 +0000

El President del Govern ha dissolt Les Corts i ha convocat Eleccions Generals per al proper 9 de març. Les enquestes publicades avui pels diaris informen que el PSOE només avantatja al PP en tres punts en els sondeigs. La Vanguardia és més explícita, i alerta sobre un transvasament de 25000 vots en el conjunt d’Espanya, que podrien donar-li la victòria al PP. Aquesta dada és important tenir-la present perquè la participació i la mobilització per part de tots dos partits serà clau en aquestes eleccions. Així doncs, anar a votar el dia 9 de març serà crucial per fer que José Luis Rodriguez Zapatero sigui reelegit com a cap de l’executiu i impedir que Mariano Rajoy ocupi el seu lloc. Els i les progressistes no podem permetre que la dreta torni al poder i que comenci a derogar totes aquelles iniciatives legislatives en matèria de drets civils que el govern Zapatero ha aprovat. Les eleccions del 9 de març no estan guanyades, les guanyarem si anem a votar a Zapatero.

BHUTTO: FINS L'INFINIT I MÉS ENLLÀ

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Fri, 28 Dec 2007 09:55:00 +0000

Com pot ser que en nom de noséquin Déu la raça humana sigui capaç de cometre atrocitats com aquesta? Benazir Bhutto, dona creient de la democràcia, lluitadora fins al final, va morir assassinada al seu país, el mateix que la va veure néixer, el mateix que la va fer arribar al Govern, el mateix que va fer que marxés i que la va fer tornar després de 8 anys. Benazir, han matat el teu cos, però la teva ànima, el teu record i les teves idees no podran matar-los mai, ni les bombes més potents, ni les armes més ferotges, perquè si hi ha alguna cosa que perdura per sempre, és el bon aroma, i el teu perfum mai se'ns oblidarà.

ARRENCA LA VALLESFERA

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Thu, 27 Dec 2007 09:04:00 +0000

Enmig de les festes nadalenques ha nascut una nova associació blocaire: La Vallesfera. No vaig poder anar a la seva constitució degut a la passa de grip intestinal que corre pels aires, però almenys en ment i vaig ser. Entre això, la feina i el doctorat no he tingut gaire temps per actualitzar el bloc ni per desitjar-vos lectores i lectors un BON NADAL. Així que us demano disculpes. Si voleu més informació de com va anar la constitució de l'associació, en Toni, en Joan i en David us ho expliquen molt bé als seus blocs.

La Vallesfera estarà present a la Catosfera, trobada de blocaires del territori català que es celebrarà els propers 25, 26 i 27 de gener a Granollers. Quin súper tret de sortida per l'associació del Vallès Oriental! La veritat és que m'he estat mirant el programa de les jornades i seria difícil superar-lo:

Divendres 25

16:30 Recepció i acreditacions

18:00 Inauguració institucional
Pere Gabern, Director CTUG
Josue Sallent, Director General ITCat
Josep Mayoral, Alcalde de Granollers

18:30 Conferències inaugurals
Cèsar Calderón (expert en ciberactivisme i acció política digital)
Marc Vidal (Coordinador de les Jornades de la Catosfera)

19:00 Taula oberta “codi ètic blocaire”
Juan Varela (Assessor periodístic)
Vicent Partal (Director de Vilaweb)
Modera: Saül Gordillo (director de l’Agencia Catalana de Notícies)

20:00 Taula “blocs i educació”
Núria Prunés (Blocs de les Escoles en Xarxa)
Enric Gil (Expert en blocs i ensenyament)
Anna Pérez (Experta en blocs educatius)
J.A. Donaire (Professor 2.0 Universitat de Girona)
Modera: Pitu Martinez (Resp. proj. col.laboratius TAC Departament Educació)

Dissabte 26

10:00 Taula “els blocs i la literatura”
Biel Mesquida (Premi Nacional de Literatura)
Laura Borràs (Doctora Europea UOC)
Jordi Ferré (Editor Cossetània)
Miquel Bonfill (Editor Relats en Català)
Modera: Toni Ibañez (Escriptor 2.0)

11:15 Taula “els blocs i els negocis”
Genís Roca (Director d’Infonomia)
Didac Lee (Emprenedor)
Joan J. Carreras (CCRTV)
Juean François Clercx (Creaxial)
Modera: Ramon Sangüesa (Coordinador del CitiLab)

12:30 Taula “els blocs i la política catalana”
Carles Puigdemont (blocaire de CiU - diputat al Parlament)
Lourdes Muñoz (blocaire del PSC - diputada al Congrés)
Joan Ridao (blocaire i diputat d’ERC al Parlament)
Daniel Sirera (blocaire, diputat i President del PPC)
Raül Romeva (blcocaire i Eurodiputat d’ICV-Verds)

16:00 Taula “associacions i xarxes de blocs”
Joan Ramon Bernabé (Vallesfera)
Núria Masdeu (Blocs Terrassencs)
Daniel Gil (Blocs ebrencs)
Ismael Miñano (xarxabloc)
Josep Ma Comas (Xarxa Santboiana)
Modera: Carles Guadian (Las Ideas Catalunya)

17:15 Taula “blocs i periodisme ciutadà”
Enric Sopena (El Plural.com)
Jordi Cabré (El Singular Digital)
Joan Camp (Directe.cat)
Pau LLop (bottup.com)
Jordi Mayoral (Aixotoca.cat)
Modera: Eduard Batlle (El Punt)

19:00 Taula “blocs i nació”
Daniel Solano (Poliblocs.cat)
Alexis Vizcaino (Estatpropi.cat)
Jordi Font (Nació digital)
Moderador: Xavier Mir (Xarxa de Blocs Sobiranistes)

20:30 Blogs & Beers

Diumenge 27

11:00 Combat “Blogs o blocs?”
Xavier Rull (Lexicògraf i col.laborador de Softcatalà)
Dolors Montes (Consell Supervisor de Termcat)
Moderador: Víctor Pàmies

12:00 Taula “la influència dels blocs”
Mònica Lòpez (Com Radio)
Mar Poyato (Rac1)
Benjamí Villoslada (Meneame)
Héctor Milla (Balzac.tv)
Xavier Vidal (Gestmusic)
Moderador: Roc Fages (Expert en comunicació digital)

13:30 Clausura

TALLERS:

Dissabte 26

Fer un bloc: Eduard Diaz (blocaire expert en web 2.0)
Guanyar diners amb un bloc: David Rodriguez (economista especialista en web 2.0)

Diumenge 27

Podcasting en català: Toni Sellas (podcaster)
Fer un videoblog: Joan Planas (videoblogger finalista premis mundials Bop)

Una feinada difícil d'igualar.

LA CATALUNYA OPTIMISTA

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Mon, 17 Dec 2007 09:15:00 +0000

Aquesta és la Catalunya que representa la companya Carme Chacón. Una Catalunya que mira cap al futur amb il·lusió, amb ganes de treballar i de donar solucions als problemes de la gent. Ahir al matí el Consell Nacional del PSC va escollir per una aclaparadora majoria (quasi el 99% dels vots) a la que ja és la nostra candidata per a les eleccions generals del 9 de març de 2008. L’emoció del moment desbordava la mirada de molts de nosaltres, però sobretot d’ella. Una dona jove, preparada i amb empenta, que no tinc cap mena de dubte farà un treball fantàstic de representació de tots els i les socialistes catalans. Carme, força i endavant! I no ho dubtis, no estaràs sola, ens tindràs a tots els teus companys i companyes al teu costat.

Technorati Tags:chacón, psc, consell, eleccions
Generated By Technorati Tag Generator

ES POT DIR MÉS ALT PERÒ NO MÉS CLAR

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Thu, 13 Dec 2007 09:27:00 +0000

Ahir a la tarda, degut a les meves obligacions universitàries, no vaig poder anar a la presentació del llibre d'en Miquel Iceta: "Catalanisme Federalista". A primera hora del matí he rebut com sempre, l'actualització del seu bloc. Fa referència a la seva intervenció d'ahir, tota una declaració d'intencions. Com en la majoria de les intervencions d'en Miquel, es pot dir més alt però no més clar:

"President, amigues i amics,

En primer lloc vull agrair-vos a tots i a totes la vostra presència.

Potser algú no s'ho cregui, però estic emocionat.

Gràcies a la Fundació Rafael Campalans i a l'Albert, el seu director, per haver publicat el llibre.

Gràcies a Rafael Jorba per haver accedit a presentar-lo. Des de que és membre del CAC som molts els que trobem a faltar els seus articles d'opinió i aquesta era una bona oportunitat per escoltar-lo i comprovar novament que segueix essent una referència clara.

Gràcies, president, per la teva presència avui aquí i per haver acceptat prologar el llibre.

Gràcies també a Loli Morón, sempre capaç de posar ordre en el meu desordre.

I gràcies també a la meva família i a l'Àngel a qui robo temps tot sovint per escriure i mantenir el meu diari i el meu arxiu a Internet.

Molts sabeu que m'havia promès escriure un llibre que servís per commemorar els 30 anys de militància socialista. El cert és que no havia pensat en un llibre sobre "Catalanisme federalista", sinó que havia pensat més aviat en un llibre més personal. Espero que sabré trobar el temps per escriure'l.

Però aquest llibre és fill d'una urgència, d'una certa indignació cada cop que sento o llegeixo la vella i coneguda cançó "El PSC no té projecte per a Catalunya". Doncs bé, és una falsa cançó. El PSC té com a projecte desenvolupar plenament l'Estatut que els catalans i les catalanes van votar majoritàriament l'any passat i impulsar l'evolució federal d'Espanya.

Ho repeteixo per si a algú se li ha escapat alguna paraula: El PSC té com a projecte desenvolupar plenament l'Estatut que els catalans i les catalanes van votar majoritàriament l'any passat i impulsar l'evolució federal d'Espanya.

Potser algú dirà que és un projecte imprecís. Jo crec que no. Si hi ha algun projecte imprecís a la política catalana és la buida apel·lació al dret a decidir que fan alguns, francament. Potser per això se'n parla tant, com ningú no sap ben bé què volen dir amb això i sona bé..

De fet, el PSC ha tingut sempre des de la seva fundació un projecte nacional clar: un projecte catalanista que reivindica l'autogovern per a Catalunya i un funcionament federal per a Espanya.

El llibre que avui us presento recull articles, conferències i intervencions parlamentàries d'aquests darrers anys que giren al voltant d'aquesta qüestió, molts d'ells expressament lligats al debat al voltant de l'elaboració de l'Estatut del 2006. Hi he afegit dos discursos per a mi imprescindibles, el de Manuela de Madre presentant l'Estatut al Congrés i el d'Isidre Molas demanant el vot favorable a l'Estatut al Senat.

Crec que els textos triats conformen un conjunt coherent que té, sens dubte, arrels teòriques ben sòlides en el pensament catalanista dels socialistes i que té, sobretot, l'aval de la política practicada pel socialisme català des de la seva unificació. És en aquest sentit un llibre personal que traspua projecte col·lectiu, no és l'elaboració solitària o de laboratori d'un pensador, sinó d'una persona que es dedica apassionadament a la política des de fa 30 anys i que ha tingut l'honor de defensar les idees del seu partit en tota mena de tribunes.

Crec que alguns dels que diuen que el PSC no té projecte clar potser és que pensen que no és possible tenir un projecte catalanista clar que no parteixi d'una suposadament inescapable contradicció entre Catalunya i Espanya. Que per afirmar Catalunya cal necessàriament negar a Espanya, que per defensar el català cal arraconar el castellà, i que en el fons Catalunya sols serà lliure, rica i plena quan trenqui el seu vincle amb la resta d'Espanya. No dic que no siguin plantejaments legítims, però no són els nostres. És més no són compartits per la majoria dels catalans.

Precisament dos frases extretes d'un article publicat ahir mateix a La Vanguardia per la intel·ligent periodista Maria Dolores García em permeten explicar una mica el que vull dir. La primera frase: "Ya se sabe que el extremismo se vende mucho mejor que la prudencia". I la segona: "Lo que cotiza en el mercado de la política declarativa y tacticista es el independentismo verbal, mientras que la mayoría es relegada al olvido por quienes deberían representarla".

La periodista es refereix a la majoria formada pel gairebé 70% de ciutadans que volen un sistema autonòmic o federal, davant del 18,5% que volen la independència, del 3,5% que creu que s'ha anat massa lluny amb això de les autonomies i d'un 8% que no sap o no contesta.

Doncs bé, aquest llibre va adreçat a aquesta majoria, sovint silenciosa, emprenyada o no, pessimista o optimista, una majoria que no es resigna a que els diferents graus identificació nacional impliquin una divisió interna ni un enfrontament amb Espanya, als que pensen que un Estat hi poden conviure diverses nacions, diverses llengües, diverses cultures, als que creuen que les societats són plurals i que la recerca compulsiva d'homogeneïtats nacionals i falses unanimitats és un camí segur al desastre, als convençuts que als problemes complexes els corresponen solucions complexes, aquells que es malfien de les receptes simplistes o màgiques, o de les grans paraules que no se sap què signifiquen.

Tot i que suposo que ningú dels que em coneix se sorprendrà, però he de dir que aquest és un llibre que decebrà els que busquin exabruptes i desqualificacions dels adversaris polítics. No n'hi han. Respecto massa la política, la democràcia i la ciutadania com per equiparar-la a una batalla militar en la que només hi ha lloc per a bons i dolents, amics i enemics, guanyadors i perdedors.

Sempre m'ha agradat molt llegir i tot indica que hem de fer esforços per promoure, d'una banda, la lectura i, d'altra, debats serens i rigorosos. Aquesta és la voluntat d'aquest llibre.

Diu Steiner que l'acte clàssic de la lectura comporta silenci, intimitat, instrucció i concentració. M'encanta pensar que alguns hi posareu, a més, afecte personal.

I per no perdre el fil deixeu-me que digui, per tercer cop, que el PSC té com a projecte desenvolupar plenament l'Estatut que els catalans i les catalanes van votar majoritàriament l'any passat i impulsar l'evolució federal d'Espanya. Estem parlant, lògicament, d'un federalisme adequat a la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística d'Espanya.

És un projecte realista i ambiciós. Un projecte que uneix, que vol evitar divisions i també enfrontaments estèrils. Un projecte pensat per sumar, per construir, per unir. Un projecte que parteix de la transversalitat del catalanisme i que vol mantenir l'acreditada capacitat del catalanisme de "fabricar catalanistes", és a dir, d'adreçar-se i seduir a persones no nascudes aquí. Dimensió aquesta crucial si volem garantir la nostra pervivència com a nació. Per a nosaltres no es tracta de radicalitzar els nacionalistes per convertir-los en independentistes, sinó de garantir que el catalanisme sigui el punt de trobada de la immensa majoria dels catalans.

I tot això per què? Per fer de Catalunya un país de primera, una societat pròspera i avançada, lliure, segura, pròspera i solidària. Solidària, no solitària, un país en el que tots podem desenvolupar en plenitud els nostres projectes de vida i intentar ser feliços.

No em discutiran l'ambició del projecte, oi?

Tanquin els ulls un moment i pensin com serà aquest país si d'aquí a tres o quatre anys hem aconseguit participar decisivament en la gestió dels aeroports de Catalunya, se'ns ha transferit la gestió del servei de rodalies, pensin quan ja estiguin en marxa els projectes finançats a partir de l'importantíssim acord sobre infraestructures 34.000 milions d'euros, quan tinguem competències en matèria d'immigració, inspecció de treball, beques de l'educació obligatòria, quan tinguem un nou sistema de finançament que no penalitzi les comunitats més dinàmiques i emprenedores, no creuen que això val la pena?

Qui diu que el PSC no té projecte?

Guardem-nos bé dels que semblen tenir-ho tot tant clar que, cercant la terra promesa, no ens fiquin en un cul de sac. En el que depengui de nosaltres els socialistes catalans, no serà així.

Moltes gràcies."

Penjat al Diari de Miquel Iceta

Quina diferència... com de diferents poden ser els polítics! Una intervenció plena d'optimisme i confiança en la ciutadania. Al final, com deia la meva àvia, sobren les paraules i cadascú queda al seu lloc.

Felicitats Miquel.

Technorati Tags:iceta, federalisme, llibre
Generated By Technorati Tag Generator

MANIFESTACIÓ PEL DRET A DECIDIR: FINALITATS DIVIDIDES.

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Sat, 01 Dec 2007 11:14:00 +0000

Uns es manifestaran en contra de la RENFE, d'altres contra ESPANYA, d'altres contra ZAPATERO, d'altres contra MONTILLA, d'altres contra el PSC. Aquesta tarda cadascú instrumentalitzarà la manifestació per tal de maximitzar el seu propi benefici, i tot enmascarat sobre el lema: "Pel dret a decidir". Utilitzaran el malestar creat pel caos ferroviari dels darrers 40 dies per convertir-lo en rendibilitats electorals. Això és jugar amb el cabreig de la gent i aprofitar-se. Quin sentit té que CiU, després de 23 anys sense invertir en infraestructures a Catalunya, es manifesti en contra de quelcom que els seus governs ha provocat? Sincerament, al·lucino mandonguilles. Clar no, està claríssim que potser el caos ferroviari es podria haver gestionat d'una altra manera, més efectiva i menys molesta per als usuaris i usuàries del servei de rodalies. Però jo confio que el Govern de la Generalitat ha intentat fer-ho de la millor manera possible. Avui és motiu d'alegria que per fi, s'acabi el calvari que els passatgers i passatgeres han viscut durant aquests dies i que veiem d'una vegada per totes la llum al final del túnel, el túnel de Rodalies Renfe Barcelona.

AMB LA SIDA NO TE LA JUGUIS!

noreply@blogger.com (Estefania Molina) — Sat, 01 Dec 2007 11:12:00 +0000